Dedicat al meu fill Rodrigo, que m’inspira sempre.
El gegant Mitjafava Empar Ferrer Il路lustracions de Mar Llobell
PRÒLEG
Molt poques vegades els pobles menuts tenen la sort de comptar amb una escriptora de la categoria d’Empar Ferrer. El seu mestratge a l’hora d’escriure es fa palès en cada línia i no et deixa indiferent. El conte que redacta la periodista de professió ens trasllada a un Poble Nou de Benitatxell de fa setanta anys, a una societat bàsicament tradicional on encara es barreja la realitat i la llegenda en igualtat de condicions. A més a més, amb la finalitat d’arrodonir la narració, la magnífica dissenyadora gràfica Mar Llobell ha escenificat tot el relat amb gran destresa. Amb les seues imatges i iŀlustracions la realitat es transforma en fantasia i la ficció sembla veritat. És important destacar que el relat transcorre en un entorn on les infraestructures relacionades amb el creixement urbanístic no han arrapat encara el Puig Llorença i molts espais del terme municipal romanen quasi verges, llevat de les terres més fèrtils dedicades fonamentalment al conreu de ceps. 7
M’agradaria també manifestar que el text va adreçat al públic infantil però els majors també gaudiran de llegir-lo ja que és una història de bons sentiments i estima a les persones, on la màgia i la realitat queden incorporades en la figura de Ximet, un xiquet que esdevé quasi un heroi i ens transmet el missatge de la famosa dita poblera “no faces mal i altre sermó no cal”. Finalment, sols em queda agrair al regidor de Cultura de l’Ajuntament del Poble Nou, Manolo Segarra, i a l’alcalde, Josep Femenia Mas, el seu recolzament incondicional a l’hora de dur a terme la publicació, així com el paper primordial del Consell Assessor de Cultura a l’hora d’afavorir les publicacions relacionades amb la Cultura Local. Espere que tothom gaudisca del llibre com els que ja hem tingut el plaer de llegir-lo. Quico Llobell Marqués Tècnic Superior de Cultura
8
De tan menut, tan menut, a Ximo li deien Ximet. Els altres xiquets no es cansaven mai de fer-li burleta: «Ximet és un gegant, un gegant mitjafava». Al nostre protagonista la cançoneta no li esborrava el somriure. Se sabia un gegant encara que era molt xicotet. Tenia un cor que no li cabia al pit i una imaginació infinita. 10
Vivia en un poble de mar i muntanya molt bonic. Hi havia penya-segats i bancals de ceps centenaris, molins, coves i pous d’aigua clara i dolça. 11