Page 8

signatura de Ciències Socials, perquè no podia estudiar les guerres sense posar-me malalt. Us deveu preguntar com tres persones tan diferents van poder arribar a ser amics. La «culpa» va ser de Vicent, el professor de música, que ens va fer seure els tres junts perquè, segons ell, ens complementàvem. I pel que sembla, tenia raó, ja que des que som amics, Empar té més tacte, jo sóc molt menys solitari i Nicolai es pren els estudis de debò. En l’única cosa que cap dels dos ha canviat, és en la seua afició a cercar aventures perilloses. No sé com, però al final em van convéncer d’anar a esbrinar els secrets de la pensió Colón abans d’anar-me’n. Quan vaig arribar, Nicolai i Empar estaven esperant-me fora. La reixa de ferro estava tancada amb una pesada cadena. –La porta està tancada i no hi ha manera de trencar la cadena. Au! Anem-nos-en! –vaig dir. –Estàs boig, Guillem? Penses malbaratar l’oportunitat de descobrir els misteris que tanca la pensió? –I qui ha dit que no es puga entrar? –va afegir Nicolai–. Jo sé una manera de fer-ho. Espereu-me ací. –I va girar la cantonada. 10

L'Esperit del Cabanyal  

Primeres pàgines de L'Esperit del Cabanyal http://www.bullent.net/libro/3211-Esperit_del_Cabanyal

L'Esperit del Cabanyal  

Primeres pàgines de L'Esperit del Cabanyal http://www.bullent.net/libro/3211-Esperit_del_Cabanyal

Advertisement