Page 7

El dia de la meua partida, els meus amics també em tenien preparada una sorpresa. Nicolai va dir que havia vist, abocades a les finestres del vell edifici conegut com a Pensió Colón, unes persones vestides de l’època de Sorolla. La pensió Colón era una espècie de mansió abandonada, que estava prop de la platja del Cabanyal. Havia sigut un petit hotel per a la gent elegant que venia a estiuejar, quan el iaio era xicotet. –Devien estar fent una peŀlícula –vaig dir jo. –Quina peŀlícula, ni quina peŀlícula! Eren fantasmes –va contestar Nicolai. –Si voleu, podem entrar a comprovar-ho, però primer haurem d’estudiar la manera –va dir Empar. Empar té una seguretat envejable. I és tan directa dient el que pensa, que a voltes molesta. A Nicolai no li agrada gens estudiar i té fama de bandarra. De mi, el professorat diu que sóc «molt bon xiquet», perquè sempre porte els deures fets i trac bones notes. El que passa és que m’agrada estar tancat amb mi mateix a la meua habitació. També patisc molt. Sóc sensible a les coses tristes que passen al meu voltant i a les injustícies. Fins i tot vaig tenir problemes en l’as9

L'Esperit del Cabanyal  

Primeres pàgines de L'Esperit del Cabanyal http://www.bullent.net/libro/3211-Esperit_del_Cabanyal

Advertisement