Page 6

Els seus pares tenien una casa de menjars per a pescadors i peixateres a la platja del Cabanyal. Va ser allí on va conéixer Joaquim Sorolla, un pintor valencià molt famós a qui li agradava molt pintar la gent del mar. Sorolla va ser el culpable de l’afició del iaio. Quan tornava d’escola, s’asseia darrere el pintor a certa distància i es fixava molt bé com barrejava els colors i com aconseguia pintar l’escuma del mar, perquè semblara quasi de debò. A voltes, Sorolla se n’anava a fer llargues caminades per la platja amb el seu amic Vicent Blasco Ibáñez, un escriptor també molt famós, i segons la gent d’aquella època, un perillós revolucionari. Un dia, mentre el iaio mirava com pintava, Sorolla va traure d’un bagul un paper gruixut i una caixa d’aquareŀles, li’ls va donar al meu avi i li va dir que pintara. Mai sabrem si ho va fer perquè li molestava tenir clavats tot el dia els seus ulls en ell, o perquè volia que pintara de debò. Finalment Sorolla se’n va anar i no va tornar més. Uns van dir que havia anat a fer una exposició a Nova York, i uns altres, que se n’havia anat a pintar per tot arreu, però el que és cert és que el iaio no el va tornar a veure. Malgrat açò, el meu avi va continuar pintant i no ha deixat de fer-ho fins ara. 8

L'Esperit del Cabanyal  
L'Esperit del Cabanyal  

Primeres pàgines de L'Esperit del Cabanyal http://www.bullent.net/libro/3211-Esperit_del_Cabanyal

Advertisement