Page 1

Toni Bellón Climent

Els Bastonets d’Algemesí


Aquesta obra ha estat guanyadora del 18é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular

Formaven el jurat: Jose Maria Candela, Antonio Herrero, Robert Martínez, Núria Sendra i Pablo Vidal.

Responsable d’edició: Núria Sendra 1a edició: març de 2017 © 2017 Antoni Bellón Climent © 2017 Edicions del Bullent, SL C/ de la Taronja, 16 • 46210 Picanya 961 590 883 www.bullent.net • info@bullent.net Miquel Mollà Disseny: Fotografia de la coberta de V. Piquer, cedida pel Museu de la Festa d’Algemesí Assessorament lingüístic: Àlvar Vanyó, Rafa Ferrando ISBN: 978-84-9904-196-4 Dipòsit legal: V-362-2017

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor, queden rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.


Als meus pares i al meu germà. A totes les persones que ballaren, a les que ho fan actualment i, a les que ho faran en el futur, en els Bastonets d’Algemesí.


7

Presentació El 28 de novembre de 2011, la unesco elevà la festivitat de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí a la categoria de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El treball que a continuació es presenta es basa en una de les set danses del seguici processional d’aquesta celebració, la dels Bastonets. Malgrat el renom que ha adquirit la festivitat en les últimes dècades, intensificat en els darrers anys arran la declaració de la unesco, fins al moment no s’ha fet cap estudi sobre els Bastonets. És una dansa de caire guerrer i simbolitza una lluita. Per a desplegar els seus balls són necessàries huit persones, que utilitzen un bastó i una planxa, amb què colpegen els bastons i les planxes dels altres balladors, segons la coreografia. La música es fa amb dolçaina i tabal. És el ritual festiu del seguici processional amb el major repertori de peces musicals, amb vint-i-una melodies, i cadascuna es correspon amb un ball homònim.


8

Els Bastonets han patit transformacions en el transcurs del temps, ja que el context social, polític i econòmic ha anat variant. Aquesta dansa ha tingut canvis en l’abillament, en el nombre de balladors de la colla, en el nombre de colles, en el significat del ball, en la creació de noves coreografies i de melodies, sense oblidar l’entrada de la dona el 1980, ja que fins al moment era una dansa ballada solament per homes. La indumentària, d’estil grecoromà, es compon, en el cas dels dos grups masculins, de cos i faldellí de color roig, adornats amb tires daurades de passamaneria, mentre que en la colla femenina el vestit és igual que el dels homes, però de color blau. En ambdós casos porten al cap un barret amb plomes. En el passat, igual que molts dels balls de bastons i d’espases valencians, els vestits els llogaven a la Casa Insa de València. No tots els anys empraven el mateix abillament, ja que es depenia de la disponibilitat del rober, atés que aquesta vestimenta, coneguda als registres de lloguers com a d’indis, no solament era utilitzada pels Bastonets, sinó que era emprada en danses de pals i en rituals festius d’altres celebracions valencianes (tornejants, Setmana Santa, Corpus Christi, etc.). En les dècades centrals del segle xx, tant els Bastonets com la festivitat de la Mare de Déu de la Salut van viure els moments de més decadència. Pel poc interés per formar part del ball, resultava difícil aconseguir el nombre de membres necessaris per a poder realitzar les coreografies, i als que eixien se’ls havia de pagar. El mateix ocorregué en els altres rituals fes-


9

tius del seguici processional, i n’és el cas més conegut el de la Muixeranga, on cada any hi havia menys persones per a eixir a les desfilades populars. El pagament corria a càrrec dels festers, que pagaven al mestre de cada ball, el qual després ho repartia entre tots els balladors. Però el pitjor problema a què hagueren de fer front els Bastonets al llarg de gran part del segle xx, fou l’absència de dolçainers. Era habitual que cada ball dugués un únic dolçainer, però en alguns anys aquest havia de tocar peces musicals en més d’una dansa. En algunes ocasions, els Bastonets no pogueren eixir en el seguici processional per no disposar de músic. En altres, el dolçainer, vingut d’una altra població, solament sabia tres o quatres cançons, cosa que feia que únicament ballaren el mateix nombre de balls. Fins i tot en alguna ocasió hagueren de ballar acompanyats del so emés per un radiocasset. Però des de 1974, quan es creà l’escola de dolçaina, cada ritual festiu duu una gran quantitat de músics, cosa que fa que l’esfera acústica de la festivitat siga espectacular. Si el seu sentit original era ser un dels rituals festius de la celebració, hui ha deixat de tenir únicament aqueix sentit i ha passat a tindre un nou significat i s’ha ressignificat, ha esdevingut un símbol. Així, els Bastonets, igual que la resta de balls del seguici processional de la Mare de Déu de la Salut, és un element representatiu i identitari d’Algemesí i de la cultura valenciana. Els Bastonets, de la mateixa manera que la resta de balls del seguici processional algemesinenc, tenen el seu context en


10

les processons de la festivitat de la Mare de Déu de la Salut i actuen de manera ritual cada 7 i 8 de setembre. Però actualment les seues actuacions tenen un doble significat, ja que, per una part, continuen ballant en les desfilades populars de la celebració i, per l’altra, en les últimes dècades s’ha produït la ruptura del marc temporal i espacial, i mostren el seu repertori al llarg de tot l’any, en fires, actes solidaris i reivindicatius, trobades de danses de pals i actes en representació de la Festa, tant en la mateixa localitat d’Algemesí com en altres poblacions valencianes i de la resta del territori espanyol, i fins i tot en alguna ocasió a l’estranger. Metodologia

Malgrat que aquest estudi s’ha basat en l’estudi d’un tipus de dansa en una localitat, la de bastons a Algemesí, no se n’ha volgut fer solament una descripció etnogràfica, sinó que s’ha pretés anar un poc més enllà, realitzant comparacions amb altres balls de bastons valencians, i en menor mesura amb danses de pals d’altres indrets de la geografia espanyola, per a poder parlar així d’etnologia. Sense el coneixement del passat no es podria haver dut a terme amb sentit i coherència un estudi etnològic de la dansa dels Bastonets. Per aquest motiu, per una part s’han realitzat una sèrie d’entrevistes amb persones que ballaren en altres dècades, des de 1940 amb Jaume Esteve, que és el ballador més antic que queda amb vida, fins a les que ho fan actualment. Per l’altra, s’ha fet ús de documentació i s’ha consultat


11

els Comptes de les festes de la Mare de Déu de la Salut (18301888), on trobem les primeres al·lusions a un ball de bastons a Algemesí, i hi apareixen per primera vegada en 1839 com a danza de los ocho. També s’han consultat els Llibres de lloguers de la Casa Insa, que ens han permés fer un recorregut per diferents celebracions valencianes en les darreres dècades del segle xix, on hem pogut veure que la dansa de pals estigué present a moltes poblacions, la majoria properes a Algemesí, com Albalat, Polinyà, Alzira, Benifaió i l’Alcúdia: en algunes van aparéixer de manera esporàdica i en d’altres amb continuïtat. En alguns pobles, en compte de bastons, el ball era d’espases, com per exemple a Sueca; en d’altres hi actuaven les dues tipologies de dansa, com a Carcaixent o Gandia. Per a la recollida de dades etnogràfiques s’ha acudit a les processons de les festes de la Mare de Déu de la Salut per a observar in situ els Bastonets, i hem estat dins dels tres seguicis processionals en 2014, 2015 i 2016, vivint des de dins la Festa. En aquests darrers anys també he anat a alguns assajos. Açò m’ha permés apropar-me als protagonistes, i compartir les seues vivències. A la vegada que conversava amb els participants que estaven de recanvis, anava fent fotografies i vídeos dels balls, que després he usat per a descriure les vint-i-una execucions. A més, com ja he comentat anteriorment, s’han realitzat entrevistes en profunditat amb antics balladors i balladores, buscant tenir cobertes totes les dècades des dels anys quaranta. També s’han entrevistat alguns dolçainers que han participat


12

en la Festa des dels setanta i tenen un gran coneixement dels balls i de la celebració. D’altra banda, per a poder comparar amb altres balls de bastons, per una part s’ha consultat bibliografia, i per l’altra, s’han entrevistat persones que han estat formant part d’algunes danses de pals durant el darrer mig segle, com Vicent Boix als Dansadors de l’Alcúdia, Vicent Sorribes a la Dansa de la Todolella i Abelard Hernàndez als Porrots de Silla. Aquest treball ha estat possible gràcies a l’interés per col·laborar que han mostrat persones que tenien molta informació i records per a aportar, a les quals he de mostrar el més sincer agraïment, ja que han estat molt importants per a l’elaboració d’aquest estudi. Els informants han estat els següents: –Jaume Esteve. Ballador de la colla dels Bastonets, que ballà entre 1940 i 1951. –Vicent Adam. Antic fester. –María Vendrell. Mestra del ball de les Pastoretes des de 1971. Ballà en la colla de bastonetes que participà als concursos de Coros y Danzas de la Secció Femenina. –Jaume Puig. Ballador de la colla dels Bastonets, que ballà entre 1964 i 1968. –Pedro Ogayar. Ballador de la colla dels Bastonets, que ballà entre 1964 i 1968. –Juan Antonio Espinosa. Ballador de la colla dels Bastonets, que ballà entre 1969 i 1976. –Enric Illana. Dolçainer que toca en les processons des de mitjan dels setanta.


13

–Tomàs Pla. Dolçainer que toca en les processons des de mitjan dels setanta. –Vicent Mascarell. Dolçainer que toca en les processons des de mitjan dels setanta. –Xavier Richart. Dolçainer i professor de dolçaina al Conservatori Municipal José Iturbi de València. –Eva Llácer. Ballà en la primera colla femenina. –Míriam Martí. Ballà en la primera colla femenina. –Abelard Hernàndez. President dels Porrots de Silla, ballà en aquesta dansa des de mitjan anys setanta. –Vicent Boix, conegut com el Tio Vicent. Començà a ballar en els Dansadors de l’Alcúdia en 1962, dansa de la qual és mestre des de fa un fum d’anys. –Vicent Sorribes. Ballador i persona clau en la recuperació de la Dansa de la Todolella allà pels anys huitanta. –Toni Trull. Ballador, mestre de colla i president de l’associació Bastó i Planxa. –Paula España. Balladora i responsable de la colla femenina dels Bastonets. He d’agrair la seua col·laboració en la descripció dels balls. –Raül Aliaga. Ballador i coordinador de la Coordinadora dels Bastonets. –Julio Blasco. Director del Museu Valencià de la Festa. –Pau Bueno. Ballador dels Bastonets. –Salva Llácer. Ballador dels Bastonets. –Miquel-ÀngelFlores. Del Grup Alacant. Associació d’Estudis Folklòrics.


14

–Pilar Ripoll. Presidenta Grup Danses Alzira. Enregistrar les entrevistes i transcriure-les és la manera més objectiva de transmetre la informació, ja que no hi apareix la subjectivitat de l’entrevistador. Per això, se n’han reproduït fragments perquè els informants siguen els que parlen. S’ha pretés que les transcripcions foren de la manera més pròxima a la realitat i no se n’han modificat expressions ni algunes paraules, les quals, tot i no ser correctes, hi donen autenticitat.

Els Bastonets presentació  

Primeres pàgines del llibre Els bastonets d'Algemesí, de Toni Bellón http://www.bullent.net/libro/3213-Els_bastonets_dAlgemesi

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you