Page 1


Aquesta obra ha estat guanyadora del 19é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular

Formaven el jurat: Gil Manuel Hernández, Joan Seguí i Núria Sendra.

Responsable d’edició: Núria Sendra 1a edició: març de 2018 © 2018, Jordi Raül Verdú Pons © 2018 Edicions del Bullent, SL C/ de la Taronja, 16 • 46210 Picanya 961 590 883 www.bullent.net • info@bullent.net Miquel Mollà Disseny: Assessorament lingüístic: Àlvar Vanyó, Maria Guasp Servei d’impressió: Guada Impressors ISBN: 978-84-9904-205-3 Dipòsit legal: V-71-2018

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor, queden rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.


Dedique aquest recull de contes populars de les comarques meridionals valencianes del Comtat, la Marina Baixa, la Marina Alta, l’Alcoià i el Vinalopó Mitjà, a tots aquells i aquelles que l’han fet possible, tant els narradors de les històries com els col·laboradors que m’han ajudat a arribar a l’autèntica font dels relats.


9

Els contistes pertanyen a les localitats de Millena, Bolulla, Alcoi, l’Alcúdia de Cocentaina, Beniarrés, Catamarruc, l’Orxa, Almudaina, Cocentaina, Benimarfull, Benasau, Confrides, Petrer, Muro, Beniaia i Pedreguer. No donaré mai prou gràcies a totes les persones que han col·laborat en aquest recull, per haver-me regalat aquesta joia tan valuosa per a la nostra llengua i la nostra cultura. Agraïsc molt sincerament i de tot cor la col·laboració desinteressada de M. Àngels Domènech, Lola Guardiola, Irene Verdú i Pere Díez, José Cortell i Angi Company, Xelo Carbonell, Lluís Negro, Miquel Gozàlbez, Amparo Torregrosa, Mercé Cloquell, Vicent Romans i Fàtima Sanmiquel, Sílvia Faus, Ximo Gadea, José Llorens, Vicent Brotons, Inés Cardona i Virginia Barciela. Pel que fa a l’edat dels informants, vull aclarir que quan es fa constar l’any de naixement i no l’edat de la persona que m’ha contat la rondalla és perquè aquesta ja ha faltat en el moment de la publicació. L’edat consignada, en qualsevol cas, es refereix al moment actual, l’any 2017 (i no necessàriament al de la narració dels relats).


11

INTRODUCCIÓ 1. LES RAONS

Fins a arribar al present recull de rondalles, han hagut de passar vint-i-sis anys, travessar continents, visitar trenta-quatre localitats i huit comarques del meridional valencià, fer milers de quilòmetres, parlar amb centenars de col·laboradors i informants i, sobretot, dedicar-li molt de temps, posar-li bona cosa de ganes, una garbera de passió, un bon grapat d’il·lusió i, sobretot, confiar i creure plenament amb el que estava fent. Contalles de iaios i iaies és l’hexalogia d’una saga de reculls precedents (A la vora de la llar, Una nit prop del foc, El buscador de contes, Això era una volta... i I conte contat...) que han fet possible la present recol·lecta. Tots ells són germans, amb la mateixa sang, però tots d’un ventre i cadascú del seu temple. Com diuen que l’experiència fa mestres, cada recull nou que he fet considere que ha estat un poc, encara que haja sigut un brinet, més elaborat i acurat que l’anterior. Malgrat el pas del temps del primer recull al present, les narracions que hi apa-


12

reixen en tots aquests són igualment genuïnes i representatives de l’imaginari col·lectiu valencià i, per a mi, tan interessants les unes com les altres. La tardor de l’any 1983, quan ix la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, i quan exercisc com a mestre al CP La Presentació d’Alcoi, és quan comença a coure’s la meua aventura del món de les narracions de transmissió oral. Pel fet d’haver d’impartir l’assignatura de valencià i de constatar la mancança de material escolar per a dur-la a terme, recórrec, en principi, a contar-los contes i rondalles que em contava la meua iaia, i a històries d’entreteniment i de por que feia servir en les llargues nits d’hivern quan me n’anava d’excursió amb els meus amics. L’efecte en els meus alumnes era tan gratificant i suggeridor que de seguida em vaig posar a buscar relats semblants que pogueren captar igualment la seua atenció i despertar el seu interés. Buscant, llegint i experimentant, va ser com vaig descobrir i gaudir dels meus primers mestres rondallers: Enric Valor, Josep Bataller, Joaquim González i A.R. Almodóvar. La majoria de les seues narracions van formar part de l’imaginari col·lectiu de la meua classe, dels meus alumnes i de mi durant un bon grapat d’anys. L’estiu de l’any 1990, les circumstàncies personals i, sobretot, el meu esperit aventurer, em van portar a fer el viatge de la meua vida. El curs escolar 1990-1991 decidisc agafar-me un any sabàtic i anar-me’n al país que des de ben menut tenia idealitzat, el Canadà, amb l’excusa d’estudiar anglés. El que vaig viure durant aquesta aventura al nord del continent americà va


13

marcar clarament un abans i un després en la meua vida, i va fer brollar l’escriptor que portava dins. Durant la meua estada al país dels boscos i dels llacs, on és molt fàcil veure animals a caramull i deixar-te embadalir per la policromia efervescent de la tardor, i on l’hivern implacable i despietat t’encisa amb la seua blancor i la seua bellesa, vaig visitar la reserva índia Wendake dels indis hurons del Quebec. Després de fer el recorregut per les seues instal·lacions i llocs més interessants, vaig entrar en un tipi típic indi, ple de regals fets pels propis aborígens de la reserva. Hi havia pells, fletxes, arcs, destrals i tota classe d’artesania. Tot ho trobava bonic i interessant, i tot m’ho haguera comprat. Escorcollant i regirant, em va cridar l’atenció veure, en un racó, una prestatgeria plena de llibres de llegendes índies. En vaig fullejar uns quants i vaig veure que hi havia històries que parlaven de serps, coiots, àguiles, esperits, de la lluna... I de sobte, veient l’estat de marginació dels indis i del que quedava de la seua ancestral, mítica i rica cultura, se’m va encendre una llumeta i em vaig dir a mitja veu: «A la meua terra encara queden indis que saben llegendes!», pensant en els nostres vellets i les seues rondalles. I amb cinc llibres, que guarde com un tresor, me’n vaig eixir del tipi, acomiadant-me de l’indi de la cara arrugada i de pell bruna que hi havia a l’entrada. Fent una mirada retrospectiva i veient la tenda de pell de bisó, decorada amb motius animalístics, vaig tindre una visió de les muntanyes d’on he nascut, amb boscos de pins i carrasques; amb rabosetes i rabosots; corbs i gralles; fardatxos i


14

sargantanes; porcs senglars, fagines i genetes. Igualment, vaig ataüllar els poblets de l’interior d’on m’he criat, que dormen als peus de majestuoses muntanyes, on encara se senten els galls cantar a trenc d’alba, on a l’hivern els carrers fan olor de llenya de la llar i on a l’estiu la gent encara seu en cadires de boga a prendre la fresca quan acaba de sopar. Ja de tornada a la terreta, la tardor de 1991 vaig mamprendre la gran aventura d’anar pels poblets del meridional valencià arreplegant, intentant rescatar de l’oblit, rondalles, narracions de transmissió oral, per intentar salvar-les de l’extinció i poder, així, donar-les a conéixer a les presents i futures generacions. A hores d’ara, ja en són 165 les que he tingut la sort d’espigolar. Personalment, les considere un autèntic tresor, joies, diamants en brut, en el cas d’algunes, que pel fet d’estar publicades ja no desapareixeran. L’aventura continua, i l’emoció i la curiositat d’arreplegarne alguna de nova estan tan vives com el primer dia. 2. EL CONTINGUT

Actualment, moltes de les històries i pel·lícules que llegim als llibres o veiem a les pantalles, estan basades en superherois que tenen tota mena de poders increïbles que els fan pràcticament invencibles. Tan sols els poden véncer altres superherois o algú que conega els seus punts febles, cosa que tots en tenen. Solen tindre uns vestits especials, fets d’uns materials pràcticament indestructibles, compten amb unes armes i màquines


15

sofisticades i, fins i tot, hi ha qui ve d’algun planeta llunyà, o ha patit alguna transformació com a conseqüència d’algun element extern especial, o pel contacte amb algun material o animal. Són personatges mutants, que han desenrotllat poders sobrehumans, amb una força i una destresa que els fan únics respecte a la resta dels humans. A diferència d’aquests superhomes artificials actuals, els personatges increïbles que trobaràs al present recull de contes populars són més senzills, espontanis i de vegades farcits de tòpics propers a un imaginari col·lectiu valencià circumscrit a un altre temps. Ells fan servir la seua valentia, la seua força o el seu enteniment per ser els superherois, que sempre acaben vencent les adversitats gràcies tan sols, o sobretot, a ells mateixos. Més que poderosos són valents, decidits, sagaços i, principalment, més eixerits i intel·ligents. Normalment, la força mental domina més que la física, la humilitat venç l’arrogància i la bonhomia acaba sempre enderrocant la insensatesa i la injustícia. En el present recull, per fer tan sols esmena d’alguns exemples, la primera rondalla, «El fartó d’Orxeta», ja tenim el primer superheroi, el poder del qual, curiosament, en aquest cas la força, al final el converteix en un supermalvat, i acaba com Camot. En «Peret el pillet», en canvi, és l’astúcia la que porta al protagonista (el germà més xicotet de tots, com sol ser) a aconseguir el seu objectiu, guanyar diners per a la seua família. Si analitzem «Joanet l’Ós», valent, decidit i perspicaç,


16

veiem que fa servir la màgia d’un vellet per aconseguir que els malvats no se n’isquen amb la seua i que el bo vença el roín. Si estudiem cada rondalla, en la majoria d’aquestes veurem característiques semblants a les esmentades dels superherois, i d’altres que ja s’han tipificat com ara: la vivor d’un manifasser acaba guanyant sobre el poder i la maldat dels dimonis («El ferrer manifasser»); els beneits tenen més d’espavilats que de panolis («El beneit del poble»); la indiferència i l’arrogància sempre es paguen ben cares («L’abelleta»); els llops famolencs acaben morint en l’intent d’aconseguir menjar («El llop esfambrat i malaurat»); les rabosetes, que sempre solen véncer els rabosots o els compares llops, no ho aconsegueixen quan hi ha un gos pel mig, que sol ser més enginyós i fort («La raboseta i la merlanxeta»); l’avarícia no només fa perdre el cap, sinó tot el que s’ha aconseguit («El pescador i el besuc»); el més menut dels germans és el més astut i sempre venç el seu adversari, per molt fort i ferotge que siga («La cabreta coixeta»); la ingratitud i la injustícia sempre tenen les de perdre davant la bonhomia i la sagacitat («Pau i la serp»); els animals, normalment personificats, acaben sent més llestos que els seus amos («Vi car i roín»); el sentit de la responsabilitat i el bon fer acaben amb recompensa («Jesuset, el bon pastor»); tirar menjar en temps de fam és tan poc corrent que es considera pecat i, per tant, qui ho fa acaba veient-se-les amb el dimoni («La xiqueta que va xafar el pa»); els escarments són per a aquells que no fan cas dels consells («Les bruixes»); l’estima de la família i l’atzar fan que el iaio desagraït i bonegador acabe claudicant i no renegant


17

(«El iaio remugador i l’anou»); en ocasions, la ignorància no només et porta a fer bestieses, sinó que acaba matant-te («La roda del molí»); els forasters no solen estar ben vists i, en ocasions, és millor pecar d’ignorant i callar que de sabut o innocent i parlar («L’avenc de la Safor»); l’escatologia sol despertar curiositat i fer gràcia («Cagaria, Vull cagar, Ja m’he cagat»); els retardats solen ser enganyats a la primera, però acaben escarmentant els que han volgut aprofitar-se d’ells («La gorreta màgica»); la mala fama del llop no sempre ha estat justificada («El llop carboner»); no sempre es pot acontentar a tots («La somereta, el pare i el fill»); hi ha qui no en té mai prou («El xiquet de les farcidures»); la guiloperia de les raboses fa que normalment faça el que es propose («La raboseta altera, altera»); l’eixerit se n’ix amb la seua fent-li creure a l’ignorant que un burro vola («La tia Celedònia»); xiquets, lluny i poquets, perquè quan t’encantes no les tastes («El pet del rector»); els xiquets i els grillats diuen les veritats («Els xiquets diuen les veritats»); quan els de poble van a València capital, l’empastrada està assegurada («El bolet dels calçons»); en ocasions, la polisèmia juga amb les paraules per despistar i fer pensar («Trespeus»); el rodolí busca la rima, i no sempre a la veritat s’arrima («D’Alcoi a Callosa d’en Sarrià»). 3. QUÈ ÉS UNA RONDALLA

Segons el diccionari de l’AVL, una rondalla és una narració popular breu, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a entretindre els xiquets.


203

ÍNDEX INTRODUCCIÓ...............................................................................11 1. Les raons ....................................................................................11 2. El contingut ...............................................................................14 3. Què és una rondalla ...................................................................17 4. La recerca i la trobada ................................................................19 5. L’ambient ...................................................................................23 6. Criteris de selecció ................................................................... 24 PRÒLEG: Voleu que vos n’explique una? .......................................... 25 El fartó d’Orxeta ............................................................................29 Peret el pillet ..................................................................................39 Joanet l’Ós .....................................................................................55 El ferrer manifasser ........................................................................71 El beneit del poble .........................................................................83 L’abelleta ........................................................................................89 El llop esfambrat i malaurat ...........................................................93 La raboseta i la merlanxeta .............................................................99 El pescador i el besuc ...................................................................107 La cabreta coixeta .........................................................................113


204

Pau i la serp ................................................................................121 Vi car i roín .................................................................................125 Jesuset, el bon pastor ....................................................................129 La xiqueta que va xafar el pa ........................................................133 Les bruixes ...................................................................................137 El iaio remugador i l’anou ............................................................141 La roda del molí...........................................................................145 L’avenc de la Safor ........................................................................149 Cagaria, vull cagar i ja m’he cagat ................................................155 La gorreta màgica .........................................................................159 El llop carboner ...........................................................................167 La somereta, el pare i el fill ..........................................................173 El xiquet de les farcidures .............................................................175 La raboseta altera, altera ...............................................................177 La tia Celedònia ...........................................................................181 El pet del rector ...........................................................................189 Els xiquets diuen la veritat ...........................................................191 El bolet dels calçons .....................................................................195 Trespeus .......................................................................................197 D’Alcoi a Callosa d’en Sarrià........................................................199 ÍNDEX ............................................................................................. 203


205

ALTRES LLIBRES DE LA COL·LECCIÓ 21. Costumari Botànic / 3, de Joan Pellicer 22. Llegendes del sud, de Joan Borja 23. Els pous de reg de Pego i les seues aigües, de Joan Miquel Almela & Fernando Sendra 24. El cementeri dels anglesos, d’Agnès Vidal 25. Moros i cristians. Una festa, d’Albert Alcaraz 26. Els valencians d’Algèria (1830-1962), d’Àngela-Rosa Menages & Joan-Lluís Monjo 27. Màgia per a un poble, de Francesc Gisbert 29. Costumari Valencià / 1, de Bernat Capó 30. Costumari Valencià / 2, de Bernat Capó 31. Anar a Orà, de Gabriel Gilabert & Antoni Pascual 32. Mengem i cantem, d’Aureli Puig 33. A un tir de pedra, d’Òscar Martí, David Gomar & Vicent Cervera 34. Devocions marineres a terres valencianes, de Pep Martorell 35. El sant del dia, d’Alfons Llorenç 36. La Dansà del Real, 400 anys d’història, de Vicent Mahiques 37. Costumari Valencià / 3, de Bernat Capó 38. A què juguem?, de Francesc Gisbert 39. Bruixes, dimonis i misteris, d’Àlvar Monferrer

Contalles de iaios i iaies  

Algunes pàgines del llibre "Contalles de iaios i iaies", de Jordi Raül Verdú, guanyador del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popul...

Contalles de iaios i iaies  

Algunes pàgines del llibre "Contalles de iaios i iaies", de Jordi Raül Verdú, guanyador del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popul...

Advertisement