Issuu on Google+


2

SUMARI 03 EDITORIAL 04 RECORDA QU E ETS H U MÀ 06 SU PER, DEIXA´T AJU DAR 07 FUTU R INCERT 10 4T ESO, D´ACORD I ARA? 11 H EROES AND H EROINES... A H ERO AT SCHOOL 12 H EROES IN TH E XXIST CENTU RY SU PERH EROES AN IMPERATIVE LENGUAGE 13 LES DESVENTU RES DE BARBAUSTIN 14 UN DIA COMO SU PERH ÉROE 16 SU PERMAN 17 H EROIS DEL SEGLE XXI 19 ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS 20 ENTREVISTA: JOSEP LLUÍS DÍEZ 22 ENTREVISTA: VANESSA FERRER 24 BATXMAN 26 LAB EL PROPER CLIP


3

EDITORIAL

bonsais per desestressar-se? Es lesiona? Té accidents laborals i domèstics? Paga autònoms? Necessita suport psicològic? Són, en definitiva, herois en construcció que es preparen per a una vida poc planera.

Pensem que tenen poders sobrehumans

Però també ens agradarà saber quin és el

i per això els demanem que lluitin sense

paper dels professors... Són superherois

por contra les forces del mal. Tots ells

o supervillans? Analitzarem l´estrés dels

són diferents, i sabem que són diversos

malvats: les seves pors i pressions. La

els seus orígens, però si han arribat fins

doble vida dels villans: família, oposicions,

aquí és perquè tenen superpoders que els

plaça, feina, formació permanent... I

permeten respondre als atacs amb una

mirarem de descobrir si el vestit del malvat

força extrema, amb molta agilitat, amb

es porta posat de casa o si es posa només

telepatia, fins i tot, amb una intel·ligència

per a encarar l’atac contra el superheroi...

especial a l’alçada de la tecnologia més avançada que saben utilitzar

Esperem amb aquest número donar-vos

perfectament. Gairebé volen quan els veiem

les claus definitives per resoldre aquesta

sortir de l’institut per acabar una dura

lluita.

jornada de sis hores al centre, i començarne una de similar a l’exterior... De qui estem parlant? Estem parlant dels nostres superherois. Estem parlant dels nostres alumnes de BATxillerat. En aquest exemplar de la nostra revista volem explicar com és la vida d’un superheroi, i com se sent en el dia a dia, mentre lluita al marge de la llei contra una sèrie de “villans” que els carreguem d’exàmens i de proves i obstacles difícils de superar. Podem afirmar que és molt dur ser un superheroi: si fa bé la seva feina només compleix amb la seva obligació; però si s´equivoca no té perdó. Se´l jutja i se’l mira amb lupa. No només val l´esforç, sinó que els resultats són obligatoris. Però qui hi ha sota unes malles ajustades i uns calçotets llampants? Quines pors té? Què i com pensa? Quina vida social i privada té un superheroi? Fa ganxet o poda

Judith Cuadras i Rodríguez Directora Maig 2011


4

Recorda que ets humà Obro els diccionaris i a veure si m’aclareixen una paraula que fa massa dies que em ronda pel cap. El Gran Diccionari de la llengua catalana diu el següent: súper col·loq 1 adj inv 1 Molt bo, magnífic. Tenen una casa súper. 2 gasolina súper (o simplement súper) Gasolina de 96 d’octà. 2 adv Molt bé. Ens ho vam passar súper. Anem bé, tal com sospitava és una paraula que magnifica allò que toca, una casa, un carburant, un cotxe... i per lògica, les persones. Així, doncs, podem parlar de superexecutius, superpolítics, superesportistes, superprofessors, superherois, superhomes, superlópez, superdones, superconductors, ... El Diccionari català – valencià – balear analitza la paraula des del seu origen, un prefix llatí: SUPERprefix llatí que significa ‘sobre’, ‘més enllà’, ‘en grau alt o excessiu’, i que forma molts de composts com superabundant, supersònic, etc.

El S. XX va assistir a la presa de possessió d’aquesta paraula, a mida que l’ésser humà s’endinsava en una societat cada vegada més exigent i intolerant. ¿Com havien de ser aquests homes i aquestes dones que, poc a poc, però implacablement, assistien al creixement accelerat del capitalisme, la tecnologia i la ciència? ¿ Quin perfil havien de tenir? ¿Què és el que un ha de ser per tenir èxit a la vida, per ser molt bo, magnífic, súper? Donat que el joc de la vida és duríssim, cal ser flexible, fort – física i espiritualment-, coratjós, agressiu, oportú, inflexible, decidit, un xic o força insolent,

líder, sabedor que de la reiteració de mentides en neixen veritats, amb els colzes preparats per avançar cap al cim i un bon pessic de prepotència ... L’home i la dona del nostre segle han de tenir la visió clara de la jugada, han d’arribar a temps, no poden badar, altrament es perd la partida. Uf! I qui està preparat per a aquest joc de la vida? Per descomptat, els SÚPERS!!! La major part dels mortals, però, pertanyem a l’ordre dels antiherois. Darwin ja ens ho va dir: l’home és un animal, l’home no és diví, l’home té instints, l’home és salvatge. No som ni herois ni profetes, patim, plorem, riem, estimem, defallim, ens aixequem, tornem a caure, tenim carn i ossos... i mirem al nostre entorn i comprovem que no estem sols. El súper ha de pagar un gran peatge per estar a primera línia: roba, cosmètica, gimnàs, dermostètiques, telèfons d’última generació, supercotxe, agenda atapeïda, compromisos socials, esmorzars, dinars i sopars de treball, dormir poc i un llarg etcètera d’hipoteques vitals. Tot plegat un decorat de cartró pedra. En fi, lectors de la nostra revista, m’estimo més menjar poc i pair bé, Josep Pla dixit, o parafrasejant Antonio Machado: despacito i buena letra, hacer las cosas no importa, lo importante es hacerlas bien.

Albert Pons


5

Més de 25 anys cuidant les persones. A Serunion ens sentim responsables de l’alimentació dels infants, i per això posem tota la nostra experiència al servei de pares i escoles, per col·laborar al màxim en el seu creixement sa i equilibrat.


6

super, deixa´t ajudar El departament de psicopedagogia de l’ institut acull els “superherois” quan es troben en hores baixes. Totes les persones podem tenir mals moments, fins i tot els “superherois”.... És, llavors, quan els podem donar uns consells que s’han demostrat molt eficaços: •

L’exercici genera endorfines (hormones del cervell “anti-depre”). Fes exercici.

El que penses afecta a com et sents. Canvia els teus pensaments negatius per d’altres que et facin sentir millor.

El que sents afecta al que fas…. I el que fas, afecta als resultats que obtens a la vida.

A més d’estudiar , busca “hobbies” i centra’t amb les teves aficions. Recorda! ets un superheroi.

Actua “com si” estiguessis motivat i alegre ... i començaràs a estar-ho.

No et facis la víctima, deixa de queixar-te, fes-te responsable de la teva vida. La humanitat espera molt dels superherois, sabem que no ens defraudareu.

Decideix per tu mateix cap a on vols anar i començaràs a sentir-te bé. Pren les decisions adequades i posales en pràctica.

Mantingues l’esperança en un món millor i , mentrestant, lluita per aconseguir-lo.

Sigues afectuós i sociable. Deixa’t acompanyar per tots els coleguessuperherois

Sigues prudent... però no deixis de prendre decisions perquè et fan por.

Fes un registre de les coses que et van bé. Anota-les i dóna’ls un cop d’ull de tant en tant. Et sentiràs millor!

“L’ocell no canta perquè està feliç, sinó que està feliç perquè canta” (William James) ....... i tots els superherois, amb l’esforç diari, acaben trobant el seu camí. Ioia Isern i Sabrià


7 he trobat cap mena d’utilitat. I a més, amb el poc grau de preparació que tinc ara no em voldrien a cap lloc...

Futur incert La recta final… Han valgut la pena aquests any a l’Acadèmia Brugulat. Però segueixo amb el mateix dubte que al principi... Sóc el noi d’acer, puc recobrir el meu cos amb una capa ben dura d’acer i controlar aquest element al meu gust. Però de què em serveix un poder així? Només empitjora les coses... En haver de passar totes les proves de l’Acadèmia amb el nostre poder activat, les proves físiques se’m fan impossibles, costa de moure’s amb el cos recobert d’acer. Per sort, encara que les proves físiques no siguin el meu fort, tinc una força envejable i les meves qualificacions són més que satisfactòries. I després l’aspecte... Ens passem quasi totes les hores amb el poder en funcionament i sembla que això disgusti els meus companys, el meu aspecte transformat deu intimidar... I la veritat, és molt dur haver de passar per això pràcticament sol. Fins i tot, hi ha gent que em crítica, però l’avantatge de tenir la pell d’acer és que tot em rebota... Encara que, poc a poc, sembla que la gent va veient el meu interior sota aquesta capa dura de metall. A part de la meva vida social, no tinc gens clar què fer ara mateix. Acabaré el curs amb les millors notes que pugui treure i després, què? Un cicle formatiu m’ajudaria a practicar amb el meu poder, però, de què serveix si encara que el sàpiga controlar perfectament, no té del tot cap utilitat? En el món laboral tinc el mateix problema. No puc oferir el meu poder a la justícia si no li

Només queda el batxillerat, que seria seguir a l’acadèmia dos anys més per reforçar i estudiar els trets bàsics que tot superheroi hauria de tenir. “Però, ei... És perfecte! La meva solució és seguir estudiant! Segur que així puc trobar una bona utilitat per al meu poder!”. La meva esperança és molt gran i ara mateix només puc pensar en això. I, sí, potser seria la millor opció, però, i si no acabo de trobar el que jo busco...? Manel Cano 4t ESO


8


9


10

4t ESO, d´acord, i ara? No, em nego,... si home! Perquè haig de triar? Tot déu t’està a sobre. Que si batxillerat, que si cicles, que si món laboral... Escollir, triar, agafar un opció. I si no és la correcta, i si a mig curs l’any que ve sento que no és el que de veritat desitjava estudiar? Eh, i després què? Buf... 4t d’ESO. És on sóc. Ja feia temps que ens estaven ficant el cap la idea d’haver de pensar com continuar la nostra vida, ara ens toca a nosaltres... i sincerament no sóc l’únic que li agradaria continuar amb en Peter Pan uns anys més. Sembla com si tots els alumnes de 4t estiguéssim en una mena d’illa flotant. Tots conscients i no tan conscients de la capacitat que tenim per estudiar, del do que alberguem dins nostre. La majoria ja saben cap on tirar; agafen el vaixell que esta atracat a un costat de l’illa amb lletres lluminoses que diuen BATXILLERAT ( i amb un dibuix d’una cara que riu al costat) com si anar allà fos el més indicat, el més perfecte... com si anant a estudiar allà et donessin el títol de triomfador a l’instant. Però també hi ha més vaixells: CICLES. Un opció diferent on la capacitat per estudiar, per emmagatzemar informació per un tubo, no és tan necessària i valoren més les ganes de practicar, d’aprendre creant amb les teves pròpies mans. I un altre vaixell més enllà, s’ha de dir que aquest és el més buit de tots, vaja tan sols cal dir que al seu cartell hi posa: MÓN LABORAL. Treballar prematurament no crida gaire l’atenció als adolescents. Estancar-se amb 16 anys. Hi ha una barqueta mig amagada amb un cartell que diu: ANY SABÀTIC. A tots en algun moment ens encantaria fotre el camp i agafar els rems d’aquesta barca. Posar pausa durant un any, dir adéu a la rutina i a les preocupacions. Però la societat no li dóna el vist i plau. Resumint, en poques paraules. Encara no sabem aturar el temps, o sigui que hem de seguir. I prendre decisions. Però bé, hem de continuar, no? Elsa Cano 4t ESO


11

A HERO AT SCHOOL

Heroes and heroines in the XXIst century who speaks foreign languages Who are heroes and heroines? Are they the characters of movies and comics, like Superman, Batman and Flash? Or are they people like policemen, firemen and doctors? Maybe they are our friends, those guys who can always make us smile, day after day, no matter how the situation. In my opinion, the most important heroes in our life are those persons that are always next to us, people who can always take out a smile from our face.But, what about those who work hard, every day, to make themselves a little place in this difficult world? People who study hard, day after day, to reach a good life in the future, despite the difficulties they have to overcome. Learning a new language is like fighting with a villain, you are the superhero who is strong enough to resist all the difficulties that the villain language places on your way. We are heroes, for our friends, for our families and for ourselves.

Núria Teixidor Granados 1r BTX B

The action takes place in our English class; all students are desperate because they don’t understand what the teacher is explaining. Suddenly Arnau appears, a former student at Brugulat high school. He begins to translate everything the teacher is saying and he really does it very well. My classmates and I are surprised how much. English he has learned. He explains that at the end of batxillerat people become a hero. The batxillerat is two years of intense work and this isn’t easy and sometimes we would surrender, but this isn’t the solution and in the end you learn a lot and you feel proud of yourself. MARINA GUERRERO 1R BTX


12

HEROES AND SUPERHEROES HEROINES IN THE XXIst CENTURY

“My name is Chuckman and I live on Heroes Planet with my mum Helenwoman and my dad Strongman. The inhabitants are heroes and heroines who are always very busy because we have to save and protect the Earth’s inhabitants. Yes… It’s very difficult but it is our work. Well, I’m thirteen years and I have to study. I go to school in the mornings and I want to explain to you how we learn foreign languages. Many people think that we have powers and we are able to learn a lot of languages easily but it is not true. We devote many hours to study and this allows us to travel around the world helping people.” The paragraph above could be a presentation of an inhabitant from Heroes Planet and you can see that languages are very difficult even for heroes. I think that everybody can be a hero because in my opinion a hero is a person who can help other people over one day and they don’t want anything in return. We often think that heroes have powers that will help us learn the language but we are in real life and the heroes are ordinary people who have to make an effort to learn foreign languages. So, a hero is someone who tries very hard in his/her studies every day. A hero is someone who can hold many hours of study. A hero is someone who helps others but also can help himself/herself and this helps him/ her improve as a person. A hero doesn’t have to have powers as in a comic. Why? All of us can be heroes and heroines. A hero is a person who can learn foreign languages with dedication. Foreign languages are very important to travel around the world, to communicate and to help other people. Catalan, Spanish, English, French, Italian… No matter what, languages are important for humans and for heroes too. Eva Güibas Guilana 1r BATX B

Some superheroes can fly, others are immortal or very strong. All the superheroes have an ability, but they have superpowers. In the real world, also are heroes there, we don’t have superpowers because it’s impossible, but we also have abilities, and we can use the intelligence. I think the persons that now are studying BTX have different abilities, and they make an effort to learn the subjects and always use their intelligence. For this reason, I consider that they are heroes. Learning a language is an objective for a lot of students, because if you learn a language, you can travel a lot and understand the people that speak this language… for this reason, we are heroes learning English, we are trying to learn it, because it is the most important language at present, and it’s needed for a lot of things. In my case, I have been learning English for nine years, but speaking English for me is very difficult, because I never use it, only in the school, 3 hours a week, but this is the objective: making an effort and trying to turn English into an easy language, for this reason I consider heroes the people that want to achieve this objective. Laura Torres 1r BTX A

AN IMPERATIVE LANGUAGE Corby was a 17 year old boy who was born in Japan. He looked like a normal person, but he wasn’t an ordinary boy, he was a hero. Corby wasn’t the typical hero from T.V movies or comics as a result of science fiction; he was just a real hero who was dedicated to help people with problems in their lives. That year Corby was studying at secondary school and they did a trip to United States to celebrate the end of the course. There, Corby enjoyed the place very much, the


13 people and everything was perfect until he saw something strange. He was walking down the street when he saw a group of three boys doing bullying to a younger boy from a different country who was crying. At that moment the hero knew it, he had to act! He walked quickly toward the group and he tried to speak to the group of the three boys but they started laughing. Corby was very surprised but he suddenly remembered that he didn’t speak English; he only spoke Japanese. With all that fuss, the young boy disappeared and Corby was very upset, he thought he wasn’t a good hero. At night, when Corby was going to have dinner in a restaurant with his friends, still thinking about what had happened, he saw the young boy who had disappeared. He tried to speak to him, but first, the boy didn’t recognize Corby, he was scared and he tried to escape another time. Finally, by signs, Corby explained to this boy, called Jim, that he only wanted to help him but on the condition that Jim taught him how to speak English. Jim agreed with Corby and during the days before returning to Japan, Jim taught him English lessons meanwhile Corby was sure that no one was bothering Jim. When Corby came back to Japan, he was very cheerful because he had been able to help a person who had a problem and meanwhile he had learned to speak English but especially he was happy because he had made a new friend. Also the hero understood that English is a very important language and you cannot travel around the world without it. Nàdia Saura 1r Batx. A

LES DESVENTURES DE BARBAUSTIN: Una història realista d’art bohemi Quan un matí, Esteve Cold va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en lluitador professional amb barba: en Barbaustin. Dues hores més tard, l’Esteve va anar a classe, però tots els seus companys se’n reien d’ell pel seu nou aspecte i li deien: “Tens barba.”. Llavors, va marxar corrents trist i amb una pedra que el perseguia rodolant. Un cop va esquivar la pedra, en Sebastian Vettel (pilot de F1) el va atropellar, però quan estava a punt de morir per les ferides de l’accident van aparèixer els Bee Gees i van cedir-li poders a la barba. Això el va ressuscitar. Tornant a escola, el director de l’institut, en Dumbledore, el va desafiar a un combat a mort amb varetes del Magia Borras. Esteve va guanyar, ja que li va fer un cop de pal. Dumbledore va estar inconscient i tres dies ingressat a l’hospital. Quan va sortir el va atropellar en Carlos Sainz, ja que es va menjar la xican (curva) i acte seguit va bolcar el cotxe. Mentrestant, l’Esteve es divertia gronxant-se en un gronxador, però va venir en Doraemon. Tot seguit va atracar al gat còsmic i li va robar la butxaca. Llavors, va decidir tornar a classe fent el Moonwalk, però un asteroide va caure sobre seu. Va estar tres mesos ingressat en l’hospital clínic, ja que quan va venir l’ambulància a rescatar-lo li va caure un piano amb rodes sobre seu. Quan estava a punt d’aconseguir l’alta, va sentir un crit horrorós al cel: un Nazgul (drac) va estavellar-se contra la persiana. Amb la sang del drac va sortir-ne una rosa, i és per això que se celebra Sant Jordi. FI

M

A

D

Miquel Akira David 1r Btx


14 integridad, tanto física como mental, porque sé que la siguiente es la más poderosa de los seguidores de mi enemigo final. Ahora le toca el turno a la letal Matemáticas, la más difícil de vencer.

UN DIA COMO SUPERH ÉROE Suena la alarma, el peligro se acerca. Salgo de la cama de un bote y me enfundo en mi traje de superhéroe. Antes de salir de mi casa, tomó mi desayuno a partir de un concentrado vitamínico apto sólo para los de mi especie. Un sonido en mi móvil me recuerda que cada vez queda menos para que la amenaza diaria empiece. Hoy, seis enemigos peligrosos lucharán para vencerme y así no dejarme que me enfrente al enemigo final; la malvada Selectividad. Ella y sus esbirros llevan atormentándome casi dos años, desde que entré para convertirme en un ser sobrehumano. Y no hay manera de terminar esta batalla de una vez por todas. Salgo de mi vivienda y vuelo por las calles hacia el campo de entrenamiento Brugulat. Allí, también está sonando la alarma que precede a cada lucha. Entro al primer escenario. El cruel y sanguinario Catalán me está esperando sentado en el centro. Nada más verme empieza a atacarme con una subordinada que me flagela y me desgarra la piel en cada lugar que me toca. Pasa así casi media hora; hasta que se decide a usar su arma más potente: las pequeñas fonéticas. Cada vez que me lanza una fonética, intento esquivarla para que no explote al rozarme. Una nueva sirena me avisa de que se va a cambiar mi enemigo. Ahora va a ser la despiadada Química. Ella es más directa y opta por ir al grano desde el principio. Utiliza energías cinéticas e internas para desestabilizarme, y armas más potentes como entalpías y entropías para vencerme. Aunque quedo cansada, logro pasar esa hora también. Pero entonces empiezo a temer por mi

Llego a su terreno, y ella sonríe con aires de superioridad. Sabe que la temo pero no me voy a echar para atrás. Utiliza teoremas y reglar al principio. Sin embargo, cuando ve que con mis propias armas puedo ganar a las suyas, saca todo su arsenal estrella, sus dos oscuras espadas mágicas; Derivada, la que te transformará en uno de ellos, e Integral, que directamente acabará con tu vida. Desenvaino mi espada y preparo mis otras armas. Tras cuarenta y nueve minutos exactos logro derrotarla y romper sus espadas. Suspiro profundamente y corro a esconderme. Mis energías se acaban y necesito un poco más de mi completo vitamínico para poder sobrevivir a las tres luchas que todavía me quedan. Termino por sentirme mal, todos esperan de mí que gane a Selectividad, y para hacer eso tengo que pasar las luchas diarias. Así que doy la cara de nuevo. Durante tres horas me enfrento al irracional Inglés, con sus pasivas y sus preposiciones, a la ingeniosa y astuta Biología, con sus látigos de ADN y sus pequeñas mascotas carnívoras, las biomoléculas, y finalmente llega la última batalla. El horrible Castellano llega a escena. Él también tiene su propio grupo de seguidores, conocidos como las Figuras Retóricas. Salgo de exhausta pero victoriosa de cada uno de los enfrentamientos. Descorazonada, regreso a casa para volver a cargar mis armas y ponerlas a punto. Mañana la lucha empezará de nuevo. AINHOA JUAN 2N BTX

SO AL DE


15

SOM PERSONES AL SERVEI DE PERSONES. Som Caixa Penedès, un equip de milers de professionals distribuïts en una àmplia xarxa d’oficines i amb un sol objectiu: donar-te solucions que s’adaptin a les teves necessitats. Per a nosaltres, tu ets Caixa Penedès.

www.caixapenedes.com


16

SUPERMAN Ser un superheroi mai no ha estat una tasca fàcil. Sóc un dels més veterans, dels més antics, el que té més feina i la més complicada i per això alguns van començar a dir-me Superman. En un principi, creia que el nom em venia gran però... quan vaig començar segon de batxillerat no m’imaginava les mil i una dificultats que se’m presentarien i... que de ben segur m’atorguen el nom de Superman! Cada dia haig de llevar-me a les 7 del matí, dutxar-me, esmorzar, anar a l’INS, fer classes de vuit a dues com català, castellà, anglès, història, filosofia, ai! La filosofia, química, mates, ciències de la terra, biologia, tecnologia, física, dibuix, literatures, grec, llatí, geografia, economia, història de l’art, psicologia,... quan surto de l’INS a les 2 tinc el temps just per dinar, perquè clar, hem de ser perfectes! Brillants! Els millors en la nostra tasca! No podem fallar! Hem de fer els deures i estudiar, cada dia! Sens falta. Posar-se malalt? No, i ara, això és segon de batxillerat. Descansar? Però què t’has pensat que és això? I de fer el manta, oblida-te’n! Si tens una hora lliure, dedicala a estudiar, repassar, avançar feina... no pots parar, ni se t’acudeixi! I tot això, sense esmentar els petits “esbirrus” de la meva arxienemiga, sort que el treball de recerca ja el varem atrotinar ben atrotinat al principi de curs i ja l’hem oblidat i que també hem anat lluitant acarnissadament contra les odioses i eternes setmanes d’exàmens... Tot un repte, carai! I no ens oblidem que per entre mig també hi ha exàmens voltant i deures que semblen que no s’hagin d’acabar mai, en fulmines un, i te’n surt un altre, com si es tractessin de gremlins, tu! Però la pitjor de totes és la meva arxienemiga, la condemnada de la Selectivitat! Uf, es que em té fins al capdamunt, tot el dia en boca dels seus “esbirretes” que si la sele de català és així, que si la sele allò, que si la sele allò altre,... fins i tot somio amb la Selectivitat! És com si fos un ratolí que et va rossegant el terrat

de mica en mica i tu et vagis tornant boig i et mengis les ungles només sentir el seu nom. Haig de suportar tal pressió que a vegades em supera a mi mateix, com a persona, com a superheroi, és igual, però la gent no ho té en compte! Si, estudiant s’hi esta molt bé i no sabem el que és treballar, però nosaltres continuem sent persones i com a persones tenim altres necessitats que no siguin tan sols treballar i estudiar, com a tothom ens agrada sortir, relaxar-nos, descansar, no estar patint constantment per algun motiu acadèmic...el que hem de dur a terme també és difícil, cansat i gairebé al límit del que és possible. Sóc i som uns superherois i per això ens mereixem que ens reconeixien com a Superman.

Víctor Carreño i Anna Oliveras 2n Btx.


17 desitjada pàtria. La nostra pàtria no és una de sola, són moltes; són tots els nois i noies que desitgem ensenyar i educar. En aquest camí són moltes les dificultats que hem de superar: canvis de plans d’estudis, canvis de mètodes de treball, saturació d’espais, formació continuada, però sobretot la incomprensió d’una societat que ha deixat de valorar l’educació com el seu bé més preuat, i mira els professors i profesores amb desconfiança, amb desafiament. Però, com Ulisses, més amb l’enginy que amb la força, aconseguim arribar a bon port, tot i que pel camí deixem sovint una part de la nostra vida personal i familiar. Els antics herois actuaven sols per fer més gran la seva fama. Nosaltres, herois d’avui dia, no podem caminar sols, ja que el nostre repte és molt superior al dels clàssics.

HEROIS DEL SEGLE XXI

Anna Torrent Departament de clàssiques

En el món antic de Grècia i Roma, els homes creien en l’existència d’uns herois, com Hèrcules, o Perseu, o Ulisses, o tants d’altres, capaços de portar a terme les gestes més inversemblants, impossibles per als simples mortals. Així un mateix heroi era capaç de matar un monstre terrible, alliberar una bella princesa, seduir una deessa o enfrontar-se a l’ésser més malvat de la terra. I tot de forma altruïsta, només pel desig de passar a la història de l’imaginari col.lectiu. Ja no existeixen, avui dia, herois com aquells … O potser sí! Els que cada dia intenten fer la feina el millor posible, els que procuren superar-se amb nous reptes, els que contribueixen amb el seu esforç a fer un món millor, els que ….. Herois són els nois i noies que estudien, fan els treballs de classe, milloren el seu anglès o francès, toquen algun intrument musical, practiquen esport i treballen per millorar l’economia familiar. El seu objectiu no és superar cap monstre; el seu objectiu és preparar-se de valent per al seu i el nostre futur. Però herois som també els professors, no a la manera d’Hèrcules, sinó a la manera d’Ulisses, que va fer un llarg viatge ple d’obstacles per arribar finalment a la seva

Després de les classes la feina no ha acabat, queden tasques pendents per fer i se n’afegeixen d’altres: sóc formadora de professorat, això em demana hores de reunió amb un equip i unes altres per fer-ne la feina; i la casa -amb una parella, un nen i tres gossostambé vol atenció. Per poder complir amb les obligacions que arrossego he hagut de renunciar a aficions pròpies i a ajornar sine die l’accés a unes oposicions per a una feina estable i segura. Sara Bernabé


18

Manel Teixidor i Collell c/ ProgrĂŠs, 11 17820 Banyoles Tel. 972 57 35 94 Fax 972 58 32 39 coelfo@terra.eszz


19 de liti i tot de minerals estratègics que provoquen guerres en el seu país d’origen, i també té una vida mitja força curta i, per tant, torna a fer pujar aquell piló de deixalles ....de segur que ens tornava a recomanar llibretes.

els petits canvis són poderosos Fa uns quants anys ,quan vosaltres encara potser no havíeu nascut, hi havia un Superheroi de color verd, que sortia uns minuts cada tarda a la televisió ,concretament a TV3. S´anomenava capità Enciam i el seu lema ,després de donar els consells, era:ELS PETITS GESTOS SÓN PODEROSOS.

La veritat és que no va tenir gaire èxit.... Després d’un parell d’anys va desaparèixer, però el que sí és cert, és que si avui aixequés el cap, es tornaria a morir de l’ensurt i es preguntaria què feu tots amb tants mòbils sofisticats,tants Ipods, tantes maquinetes que, sens dubte, us provocaran, en el millor dels casos,una mutació dels dits de les mans i encara s’espantaria més quan li diguéssiu el poc que us duren aquests aparells i allà on van a parar.... Ell ja predicava amb les tres erres: Reduir, Reciclar, Reutilitzar... Com vol que ho reciclem, si no és fent un gran piló amb els centenars de metalls i productes que porten les seves bateries?

Potser s’alegraria un moment quan li expliquéssim que ara per anar a classe ja no gastem tant paper, ja que ell sempre defensava els arbres, però quan li diguéssim que és a canvi d’un ordinador que consumeix energia i torna a tenir bateries

Però el que menys entendria és que encara depenguéssim de les mateixes energies, petroli, gas i nuclears, que ja estava clar, al seu temps, que calia deslligar-nos-en. I per postres, ara les paguem tres vegades més cares. No pararia de preguntar-se per què no hem desenvolupat energies alternatives o on són els cotxes elèctrics? És que tots ens hem tornat bojos o més conformistes que mai?

Ara entenc per què no va tenir gaire èxit! No interessava el capità Enciam....Caldria FER GRANS GESTOS PER LLUITAR CONTRA EL PODER.

Dolo Salvador


20

Entrevista a en Josep Lluís Diez En Josep LLuís és, sense cap mena de dubte, un dels nostres superherois i vull creure sincerament que cap alumne dels que ha tingut al llarg de 30 anys el pugui considerar un supermalvat. No.

Josep Lluís, en quin moment de la teva vida o en quina circumstància et vares convertir en superheroi? Sens dubte va ser a començament de l’any 1979, quan treballava com a cap de laboratori a una empresa química a Huelva. Veient què la abans bonica ria de l’Odiel s’havia convertit en l’abocador de tota la indústria química de la zona, vaig decidir canviar de vida. Aquell estiu em vaig presentar a les oposicions de secundària i, des d’aleshores, va començar la meva transformació gradual en el superheroi que intentaria salvar el planeta fent descobrir a les joves generacions les grans teories i meravelles de la ciència. Com a superheroi, quines capacitats creus que tens més desenvolupades? Són estrictament científiques? Pot ser la “força mental”, dit d’altra manera “voluntat” de fer les coses, de portar a terme els projectes. Les estrictament científiques crec que són les normals d’algú que es dedica a ensenyar ciències. Les dues vegades que has estat director del centre, t’has sentit un superheroi? (els que no en som, veiem així a qui és capaç de posar-se al davant d’aquesta supernau) De vegades segur que es veu al director com un superheroi, però deixa’m que parli d’un altre aspecte, del meu vessant de supermalvat. Crec que totes les persones som capaces del millor i el pitjor, depenent de les circumstàncies. Els superherois tenim reprimit el nostre costat fosc, però en determinades situacions, com quan vaig ser director, vaig estar sotmès a una gran tensió que intentava arrossegar-me cap el costat fosc i de vegades ho aconseguia. Aquells plans de centre que no s’acabaven

d’entendre, aquells horaris horribles que li tocaven a algú, aquelles entrevistes al despatx de direcció quan s’havia de cridar l’atenció a algú o imposar algun càstig,... Quins han estat per a tu en aquests anys els supermalvats contra els quals has hagut de lluitar? Els has pogut vèncer? Doncs de portes a dins, recordo situacions de “campanya electoral” per la direcció que quasi es podrien qualificar de lluita èpica entre superherois i supermalvats. Però, deixem-ho en què eren lluites de competència entre superherois. Els supermalvats, als que mai acabes de vèncer, els associo més a personatges de la nostre espectre particular, les autoritats d’ensenyament, amb els quals havies de lluitar per aconseguir professors o equipaments. Ja saps que tots els superherois tenen una identitat secreta, podries desvetllar-nos la teva? No la puc revelar, perquè deixaria de ser secreta, però puc donar alguna pista: m’agrada llegir, és per mi tot un plaer, fer activitats relacionades amb l’astronomia, anar d’excursió, viatjar, en la mesura que puc i sense anar massa lluny, sortir a pescar, també en la mesura de les meves possibilitats, esquiar de tant en tant, ... Quins exercicis realitzes per a mantenir la salut física i mental? Et serveixen quan has d’actuar com a superheroi? Ens els recomanaries? Exercici físic: deu minuts de gimnàstica a les 7 del matí, abans d’esmorzar, només en dies feiners, dues sessions de córrer entre 5 i 11 km i una sessió d’hora i mitja de ioga a la setmana. Exercici mental: llegir el que puc, estar obert a noves idees i activitats,.. En situacions de superfeina crec que m’han donat bon resultat. Quant a recomanar, es difícil de dir. M’agrada més apel·lar al vell aforisme grec, “coneix-te a tu mateix”. Al llarg d’aquests anys com a superheroi has aportat a la teva tasca... La meva principal aportació com a superheroi docent l’he vist sempre com aquella que arriba a un alumne concret en


21 una situació concreta, aquella explicació o aquella xerrada o xerradeta que algú et diu que la recorda passat el temps. O que no ho diu mai, però la recorda. No és important que ho digui. Aportacions que es veuen són els anys continuats d’activitat docent, els de direcció, afortunats o no, però en els que vaig posar tota la meva il·lusió i esforç, el treball de l’any de llicència, que ara ja ha quedat una mica desfasat i que potser em dedicaré a posar una mica al dia. Per als superherois no passa mai el temps, tens aquesta mateixa sensació? I ara que estàs a punt d’entrar en una altra fase, a què dedicaràs la teva lluita desinteressada? Doncs sí que tinc la sensació que no ha passat el temps, o que ha passat molt ràpidament, potser perquè l’he viscut intensament. Total, 30 anys no és res,... No tinc encara decidit a què em dedicaré, però sí tinc clar que continuaré amb la meva activitat per la via de la química, la informàtica o l’astronomia, o qui sap què. Voldria aprovar la meva assignatura pendent de l’anglès i voldria dedicar un part del temps a alguna activitat de tipus social, ong, ... Vull però, deixar-ho per l’1 de setembre, ja que ara, el dia a dia no em permet fer res més, però vaig pensant. Com a superheroi, cap on creus que navega la humanitat? Avança o retrocedeix en alguns aspectes? Els superherois tenim sempre unes superreferències. La meva, més que la humanitat és el planeta terra en el seu conjunt. Si tenim en compte que hi ha hagut ja cinc extincions massives, que en tinguem constància i que la darrera, que va acabar amb els dinosaures va ser ja fa 65 milions d’anys, això de la crisi d’ara és només un petit accident. Crec que sempre hem anat fent les dues coses a estones, avançant i retrocedint. Sense anar més lluny, en el nostre entorn, els anys 80 van ser d’il·lusió i d’esperança, després van venir uns anys d’eufòria i ara estem en els de crisi. La propera extinció però, no sembla que hagi de ser demà ni demà passat. I per anar acabant: T’agrada la ciènciaficció? Tens algun superheroi de ficció preferit? T’agradaria tenir els seus poders i vestir com ell? Si necessitem el teu ajut, amb quin crit acudiràs?

El meu superheroi sempre ha estat en Superman. Ja ho crec que m’agradaria tenir els seus superpoders, però ell va venir d’un altre planeta i, tot i que perd els superpoders en presència de la kriptonita, com que aquest mineral és difícil d’aconseguir, crec que resulta bastant complet com superheroi. Ja m’agradaria, ja, vestir com ell i per això vigilo de no engreixar-me, per poder posarme un vestit així, però això sí, només en la intimitat. No crec que quedés bé anant pel carrer vestit de Superman, però sense poder volar. No, segur que no. Com a crit d’ajuda sempre m’ha agradat allò de Help, I need somebody! I un superheroi no es podria resistir a un crit com aquest. Finalment: Deixa’ns algun missatge encoratjador als que naveguem en aquesta nau tan plena d’incerteses... No sóc de donar missatges i menys consells, però ja que ho demanes, et donaré dos missatges: El primer per tothom, tret de la cançó Instants del temps de Sopa de Cabra: “Sempre endavant sempre inventant respostes sempre esperant en va.” El segon pels joves que, com jo, ja comencem a tenir una edat. Me’l van regalar a mi fa un temps i ara el regalo jo. És del poema No te rindas de l’uruguaià Mario Benedetti: “No te rindas, aún estás a tiempo aún hay fuego en tu alma aún hay vida en tus sueños. “ Moltíssimes gràcies per tot i fins aviat.

Rosa Surroca


22 concret, i no sortia amb regularitat. -

Com vas viure el canvi entre estudiar al costat de casa, a Banyoles, i estudiar fora de casa?

-

Jo vaig passar de viure a casa els pares a viure a casa d’uns tiets. Però com que la distància fins la Universitat era massa llarga, dos anys més tard vaig traslladar-me i vaig “independitzar-me”. La veritat és que tenia moltes ganes de marxar de casa; jo sabia que era el que necessitava per espavilar-me. Per això no em vaig enyorar gens fins al segon any de carrera, i perquè m’estressava més pels estudis. El meu objectiu era aprendre al màxim i sobretot valdre’m per mi mateixa. Marxar fora de casa està molt bé perquè t’ofereix la possibilitat de desinhibirte. Actualment faig les pràctiques a l’hospital de Can Ruti a Badalona i visc a prop de l’hospital.

-

S’han acomplert les teves expectatives?

-

Des del punt de vista de l’aprenentatge i de conèixer gent nova, sí. Enriqueixes molt la teva vida i això és genial; m’agrada molt viure fora i tot el que això comporta a nivell de relacions socials...Em dóna molta vitalitat! Les classes teòriques també m’agraden, sobretot perquè les he combinat amb matèries de lliure elecció d’Educació Social, que m’agrada molt... Pel que fa a la part de les pràctiques no n’estic tan contenta: penso que són massa teòriques. No hi ha l’hàbit de “tocar” els pacients, i és difícil saber si ho fem bé o no. Penso que cal millorar la part pràctica de Medicina. A França, per exemple, les pràctiques són més riques: des de 3r els estudiants tenen la categoria d’infermers i poden treballar directament amb els pacients. Per sort l’any vinent vaig a fer un Erasmus a Nancy (França), on espero trobar el que m’ha faltat aquí. Potser amb el nou Grau tot això canviarà; però, ara, fins que no tenim 6è de carrera no se’ns permet treballar...

Entrevista a La Vanessa Ferrer La Vanessa és una superheroïna que va marxar del centre ja fa 4 cursos. Va entrar a l’Institut amb 12 anys, hi va estudiar tota l’ESO i va continuar amb els estudis del Batxillerat científic. Després va entrar a fer estudis de Medicina a la UAB, on està fent el 4t curs. A l’institut sempre va estar molt implicada amb el centre i va ser delegada del seu grup-classe.

-

Mentre estudiaves a l’institut fèies altres activitats?

-

Sí, a l’ESO feia Hip-hop, balls de saló de competició, participava en un grup de country, estudiava anglès extraescolar i també vaig aprendre a cosir. Mentre cursava Batxillerat vaig començar a treballar en un restaurant els caps de setmana i feia classes particulars a casa. També feia claqué i, a 2n de Btx, vaig començar un curs de llenguatge de signes a la UdG, durant 4 anys.

-

Dedicaves molt de temps a estudiar a casa teva?

-

Sí, m’hi vaig veure obligada sobretot a partir de 3r o 4t d’ESO. Havia de treballar especialment les matèries que més em costaven, com les matemàtiques, tot i que m’agradava estudiar-les.

-

Sorties molt?

-

-

Feia sortides puntuals, festes de nit amb tallers de temàtiques variades, però eren sortides de celebració un dia

Quins idiomes són necessaris per esdevenir una superheroïna?

-

L’anglès és el mínim. Però amb l’anglès no en fas prou, només per comunicar-te


23 amb el teu col·lectiu científic, però en la relació amb els pacients necessites altres llengües, sobretot, el francès i l’alemany. Alguns professors et fan classes en anglès i sembla que amb el Grau en Medicina aquest percentatge d’anglès serà encara més gran. A més, per entrar a formar part de “Metges sense fronteres” un dels requisits és parlar com a mínim anglès i francès. -

Has viatjat a altres països del món?

-

Sí, vaig fer un camp de cooperació al Perú quan estudiava 2n de Medicina. Vaig estar-hi un mes com a monitora de lleure dins el programa “Nuevos pasos”, treballàvem amb nens del carrer i amb nens d’una casa d’acollida, fent tasques de cooperació amb els voluntaris de l’associació... També he estat a Alemanya per visitar una companya que estava fent un Erasmus allà. Com a resultat d’aquest viatge, ara estic estudiant alemany a l’EOI de Badalona.

-

La Universitat et facilita la continuació dels estudis o el treball a l’empresa, aquí o a l’estranger?

-

Pel que fa a Medicina és una mica “tard”, perquè fas el MIR, després la residència, i no depens tant d’aquesta oferta. Però en d’altres carreres de Ciències hi ha molts estudiants que han fet recerca en empreses, i els han ofert de continuar, però alhora, si són estudiants amb bon expedient marxen a l’estranger. Tinc coneguts que volen tenir més experiència i volen treballar en un laboratori a l’estranger o en alguns projectes que els mateixos professors els recomanen. També hi ha l’opció de les beques, tot i que són força desconegudes. Tu t’hi has d’aproximar i t’has de mostrar interessat, i aleshores el professor et pot orientar i et dóna opcions per marxar o per seguir estudiant: un màster, o bé com a becari, és clar, i en aquest cas les condicions són les que són...

-

Els estudiants sortiu ben preparats per desenvolupar una carrera professional?

-

En general, penso que sí. Però sempre et queda la sensació que no tens prou coneixements específics i que la base que et dóna la universitat no la

consolides fins més endavant, quan completes els estudis amb la part de l’experiència que s’adquireix després d’estudiar. Però la base crec que és bona... -

Creus que hi ha pocs llocs de treball i massa competència?

-

Sí. La sanitat catalana està molt ben considerada, però els metges d’aquí marxen perquè no estan contents amb els recursos i els salaris d’aquí, i quan poden se’n van a treballar fora. Aleshores aquí queden places vacants que poden ser ocupades per metges de fora. Actualment, som molts els alumnes de Medicina que farem el MIR d’aquí a pocs anys; i les places seran les mateixes... Això serà un problema. No falten metges, sinó que no els cuiden prou i marxen...

-

Creus que els estudiants de 2n de Btx són superherois i superheroïnes?

-

Sí, i tant, tenen molt de mèrit! El seu objectiu és molt proper i molt important; han de lluitar constantment: les Mates de 2n de Btx, la sintaxi de Català i Castellà,...I la utilitat de tot això és difícil veure-la en aquests moments. Sovint ho veus més tard. Les PAU són un obstacle massa punyent, suposen massa pressió i sovint no acabes de gaudir del que fas a 2n de Bat. A més, la majoria no només estudia, sinó que fa altres coses dins i fora, i sempre hi ha un component emocional que cal treballar. Perquè hi ha una autoexigència molt bèstia. Tot va lligat amb el caràcter, i falta una mica de visió distanciada. Cal tocar de peus a terra i donar prioritat a allò que en té.... Cal treballar les angoixes i combinar els estudis amb altres activitats que et permetin desconnectar.

-

I els professors? Són supervillans?

-

Sí, però saps que ho fan perquè volen que donis el millor de tu, però no et volen veure patir. La nostra tasca era rondinar i enfrontar-nos als professors per dir el que volíem fer i el que no...

-

Hi ha diferència entre superherois i superheroïnes?

-

La meva classe a l’institut érem tot superheroïnes. I hi havia molta


24 competitivitat, però sana: totes volien ser les millors; hi havia gent molt bona i les matrícules estaven molt disputades. A Medicina una psiquiatra ens va explicar que la feminització de la professió seria la degradació de la professió...Penso que aquesta és una afirmació molt provocadora. És cert que, com a dona, t’has de guanyar el respecte. Però no m’he sentit mai apartada pel fet de ser una noia. -

Podries acabar amb uns consells pels superherois i superheroïnes de Batxillerat?

-

Que el que estan fent ara algun dia els revindrà, i que no es desanimin perquè el que els espera encara és més dur, potser els agrada més, però serà més dur. I en el futur no tindran un “supervillà” al cim demanant-los la feina feta. Es converteix en una autoexigència i un aprenentatge interior. Cal no desanimar-se i trobarse bé amb un mateix per poder rendir amb tot el que et demanin.

-

Moltes Gràcies Vanessa

El cas és que aquell dia vaig adquirir super-poders: havia nascut...

B

xM

x

En Bat man

O per les seves estrambòtiques fòrmules químiques...

?

Mn2 07 + H20

Però aquell dia vaig canviar. Aquell dia vaig entendre quin era el meu destí...

Qui sap si va ser per la inquietant presència del professor......

Un dia normal, una vida normal d'un estudiant normal... Tot va començar al laboratori de l'Institut, fa uns anys...

Perquè el mal...

x

B M

...El Mal...

...El Mal és constantment una amenaça: sempre vigilant, sempre atent. El Mal no descansa, mai es rendeix...

...I jo tampoc

Bé, potser un estudiant massa normal...

Judith Cuadras


A

Isaac de Palau

Sarge, professor d'educació física...

...desafia als Professors.

BatXman, l'heroi que heroicament desafia el mal en el seu estat més pur...

LA FORÇA D'UN ESTUDIANT!

O potser per les misterioses substàncies del laboratori?

A

El químic, professor de química, un villà amb un caràcter...

LA VELOCITAT D'UN ESTUDIANT!

nascut...

I ex-marine

x

Literalment

! OM BO

...explosiu

Un superheroi amb increïbles poders...

No gaires drets reservats

CONTINUARÀ ...

B

x

25


26

laboratori ar tístic del Brugulat

Ha nascut el Laboratori Artístic del Brugulat amb l´afany de ser una plataforma de creativitat dins del centre. El LAB està molt vinculat al Batxillerat Artístic que, com sabeu, s´imparteix des de l´any 2010 al nostre institut. Aquesta revista, el Clip, és un producte creatiu del LAB. Les alumnes: Ariadna García, Marina Izquierdo i Ester Cid, han participat en la creació d´imatges d´aquesta edició.

el Proper clip Després de conèixer els poders sobrenaturals dels nostres alumnes de Batxillerat, se’ns planteja un dubte que caldrà resoldre... I els alumnes dels Cicles Formatius? Què passa amb ells dins i fora de les aules? També pateixen transformacions? Tenen els mateixos poders sobrenaturals? Guarden a l’armari el seu vestit de superherois? Tot això, i més, en el proper número... To be continued!”

Anunciar-te i col.laborar amb el clip només costa de 35 a 150€. T´hi esperem erem rem a

3

el clip lip


c llsp2

27

laboratori ar t Ă­stic del Brugula t


BATXILLERAT 1r i 2n de Batxillerat

Arts ( arts plàstiques, imatge i disseny) Ciència i Tecnologia Humanitats i Ciències Socials

Institut Josep Brugulat Ctra Figueroles, 19 17820 Banyoles Pla de l´Estany 972 57 14 31


Clip2