Page 1

Ruta literària de

Miquel Martí i Pol per a professors de primària Llorenç Soldevila Il·lustracions de Subi

Ajuntament de Roda de Ter | Fundació Miquel Martí i Pol | Diputació de Barcelona


ÍNDEX 4

La família. La casa paterna 7 La fàbrica 10 L’escola 12 La diversió 15 El llegat. La Biblioteca Bac de Roda 16 Plaça del Poeta 17 El cementiri


RECOMANACIONS I OBSERVACIONS PRÈVIES A LA RUTA

El recorregut és prioritàriament biogràfic, ara bé, en algun cas hem trencat aquest ordre per sotmetre’l a la conveniència de desplaçament lògic de la ruta. Aquest és el cas del punt tres, de l’”Escola” que, biogràficament, hauria d’anar abans de “La Blava”, però ens obligaria a un anar i venir innecessari d’un lloc a l’altre.

Els alumnes han de disposar del seu quadern de ruta que conté els textos que llegirem al llarg del dia i l’apartat on podran apuntar les informacions que els interessin i fer les activitats que se’ls proposin. Aquest quadern conté un plànol de Roda de Ter en el qual hauran d’anar situant els set llocs o centres d’interès lector de la ruta. Prèviament a la ruta, els textos s’hauran treballat a classe tant en els aspectes de la comprensió lectora i gramaticals com de dicció i entonació. Les activitats proposades es poden fer totes o només una part en funció del temps i dels perfils i interessos dels alumnes. Per tant, prèviament el professorat haurà de fer la selecció d’aquelles propostes que li semblin més interessants.

El professorat ha de puntuar els diferents exercicis que faran els alumnes durant la ruta i els alumnes han de tenir coneixement previ dels criteris de la puntuació. És totalment imprescindible que, en un moment o altre de la ruta, preferiblement a l’inici, el professorat llegeixi també algun text, per tal de donar el missatge als alumnes que les lectures en veu alta són un exercici comunitari en què tothom hi està implicat. Alhora, la lectura del mestre servirà de pauta per tal que els alumnes tinguin un model a seguir de cara a les seves intervencions lectores. Si es fa una sortida d’un dia, i el temps ho permet, es pot anar a dinar al parc de vora del riu, amb la vista de bona part del poble i de La Blava. També un bon lloc per fer-ho seria a la Plaça del Poeta. Abans de dinar o havent-ho fet, podem llegir “Truita” i “Pa amb tomàquet”, de Bon profit.

3


LA FAMÍLIA. LA CASA PATERNA Miquel Martí i Pol va néixer el 19 de març de 1929 al carrer Verge del Sòl del Pont, 18, de Roda de Ter. Davant de la casa podem llegir amb tots els alumnes alhora els sis versos del poema que hi ha en la placa de la façana. Després, podem fer-los adonar, si algú encara no hi ha caigut, que formen part del poema “He heretat l’esperança”, que tenen reproduït en el quadern. Les lectures les podem fer davant de la casa, ara bé, si volem que els alumnes escriguin amb una certa tranquil·litat, podem traslladar-nos a la plaça de les Tres Fonts, un espai amb poca circulació on poden fer els exercicis en brut abans d’entrar a La Blava.

ACTIVITAT 1 A partir de la comprensió del poema els podem fer reflexionar sobre què els sembla que han heretat ells de la mare i del pare o dels avis. També podem fer-los pensar sobre el valor simbòlic de sentir “el cant de les sirenes”, és a dir, els somnis que el poeta tenia i que ells també poden tenir sobre què i qui seran en el futur. Llegeix en veu alta amb els teus companys i companyes, tots a l’hora, aquest poema i després comprova si hi ha algun vers que coincideixi amb el fragment de poema que hi ha reproduït en una placa de la façana.

HE HERETAT L’ESPERANÇA He heretat l’esperança dels avis i la paciència dels pares. I de tots dos, els mots dels quals ara em serveixo per parlar-vos. M’han dit que la naixença em dóna drets inviolables. Però jo sóc poruc i sempre em sento una mica eixalat i solitari. Visc en un poble petit, en un país petit i, tanmateix, vull que quedi ben clar que això que escric ho escric per a tothom, i que per mi és com si el món sencer girés entorn de l’eix dels meus poemes. Vagarejo tot sol pels carrers en silenci i cada vespre escolto el cant de les sirenes des del terrat de casa.

4


ACTIVITAT 2

ACTIVITAT 3

Seguidament, el professorat els pot donar pautes de com es llegeix un poema i els pot llegir aquest emparentat amb la cançó popular que poden aprendre a cantar.

Diferents alumnes, un fragment cadascun, poden llegir “Març”, de Per molts anys!, amb el pretext que és el mes en què va néixer el poeta.

Com a exercici d’expressió oral se’ls pot proposar que ordenadament expliquin si mai s’han trobat amb pluja i que faci sol, si s’han mullat, si feia trons... Llegiu i després canteu tots junts, amb la melodia que potser algú sap, aquest poema que conté alguns versos trets d’una cançó popular molt coneguda.

PLOU I FA SOL Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, al cel triomfa l’arc de Sant Martí, el món fa la rialla entre boirines i el verd és més lluent i el groc més fi. Plou i fa sol!, una alegria nova xiscla i s’ensenyoreix del pensament, i el poble vell, estès tal com la roba, comença a retrobar-se lentament. Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines, plou i fa sol, i riu clar l’horitzó, plou i fa sol, les bruixes es pentinen... i el vent manyac s’emporta la cançó.

CANÇÓ POPULAR

Plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Plou i fa sol, les bruixes porten dol. Plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Plou i fa sol, les bruixes fan un ou.

Cada alumne pot triar dos dels versos per fer un dibuix expressiu del que diuen. També els podem proposar que a l’hora de dinar farem un concurs per veure qui la recita millor de memòria. Repartiu-vos entre uns quants els versos d’aquest poema que descriu el mes de març, just en l’època de l’any que va néixer Miquel Martí i Pol, i després reciteu-lo entre tots. Fes un dibuix de dos dels versos que t’hagin agradat més. Aprèn-te el poema de memòria i, després, recita’l davant de les companyes i companys.

MARÇ Pel març estrenarem la primavera, la primavera que la sang altera. Serà el moment de veure com arreu s’imposa el verd a qualsevol conreu, com l’aire, que és més clar i més lluminós, porta el perfum de les primeres flors, com tornen els ocells que van fugir per passar el seu hivern molt lluny d’aquí, com tota cosa a poc a poc reviu i ja anuncia l’esclat de l’estiu i com, sense saber ben bé el perquè, amb qualsevol fotesa fem el ple. És el prodigi del temps renovat que se’ns emporta amb el seu dolç embat. Pel març la primavera estrenarem i amb calma i bon humor la gaudirem.

5


ACTIVITAT 4

ACTIVITAT 5

Podem fer llegir dues estrofes d’”Avui també”:

Podem llegir aquestes breus pinzellades sobre la mare i el pare a partir d’uns fragments dels seus llibres de memòries.

Que els alumnes intentin expressar en versos les sensacions que tenen en els dos moments especials que expressa el poeta. Així: com es desperten, què senten, qui i què els desperta... En el segon cas, que facin l’esforç de recordar els noms de tots els familiars i amics que estimaven i són morts o fa temps que no veuen. Encara podem treballar el valor simbòlic del vers: “hi haurà galls matiners que esbandiran la boira”, demanant-los amb què l’esbandeixen. Llegeix aquestes dues estrofes d’”Avui també” i després mira d’escriure tu uns versos en què expliquis quines sensacions et produeixen els dos moments més especials del dia. Explica a la resta de la classe quins són els familiars i amics que fa temps que no veus i per quin motiu els has deixat de veure.

Com cada dia, avui també hi haurà galls matiners que esbandiran la boira quan les dones escombrin el carrer i jo, del llit estant, sentiré com la mare posa carbó a la cuina i em crida amb una mica de recança. Com cada dia, avui també pregaré pels absents i pels morts i m’esforçaré a repetir llurs noms, que ja començo a oblidar, perquè el record em purifiqui.

Prèviament els haurem fet treballar en què consistien els oficis de torner i dobladora. Que descriguin en el quadern de ruta on, com i quan llegeixen i escriuen ells. Els alumnes poden redactar una breu semblança de com els sembla que són els seus pares. Aquí tens dues breus descripcions que el poeta fa del seu pare i la seva mare i de com es va aficionar a llegir i a escriure. Llegeix-los i després, en el quadern de ruta, explica on, com i quan llegeixes i escrius tu i fes dos breus textos descrivint com són els teus pares.

El meu pare era manyà i treballava de torner a can Bracons i Riera, que s’anunciaven com la “primera fàbrica nacional de telares automáticos en serie”. La meva mare feia de dobladora a La Blava (Tecla Sala, primer, i T. Sala e Hijos, després), la mateixa fàbrica on jo vaig treballar durant trenta anys. Quan vaig començar a llegir (i a escriure) més o menys seriosament, als catorze, quinze, setze anys, a casa, al carrer del Pont, divuit, no tenia ni despatx ni res. Quan plegava de treballar, a les sis de la tarda, per esperar el sopar, que solia ser a les set, i havent sopat, me n’anava a la cambra de la meva padrina, que era al mig de la casa i era la menys freda, i llegia o escrivia en una mena de tauleta falsament modernista, petitíssima, força incòmoda. La mare era una bona dona, una mica recargolada i tossuda (diu que m’hi assemblo, en això), intel· ligent, però diria que una mica frustrada, catòlica practicant, i fins i tot m’atreviria a dir missaire, però plena de sentit comú i també de sentit de l’humor. El pare era una altra cosa. Un bon home, també, però, per a mi, força menys intel·ligent. Aparentment més pràctic, més diguem-ne materialista, però amb més curtedat de mires. Tot que era “l’home”, i manava, és clar, no tenia de bon tros l’agilitat intel·lectual de la mare.

6


LA FÀBRICA

ACTIVITAT 1

Miquel Martí i Pol va entrar a treballar com a oficinista a la fàbrica tèxtil de La Blava el 1943 i en va haver de plegar el 1972 a causa de la malaltia de l’esclerosi múltiple.

Llegeix aquest fragment de “La fàbrica”, un dels poemes més autobiogràfics del poeta, i després contesta les qüestions que et donem a continuació del text.

Podem demanar que ens deixin entrar fins al pati de vora el riu. Amb fotografies antigues els mostrarem com era una fàbrica per dintre. Llegirem breus textos sobre els records del poeta i la fàbrica, especialment “L’Elionor”. Podem fer-los respondre a un breu test amb una mitja dotzena de qüestions sobre el que hem explicat de la fàbrica i de Martí i Pol treballador. Llegirem un fragment dels poemes “La fàbrica”, “Avís”, “L’Elionor” i “In memoriam”. Prèviament, a l’aula haurem treballat el lèxic més difícil dels poemes. Ara serà el moment, abans de la lectura, de recuperar aquesta informació. Alguns dels mots estudiats podrien ser: foteses, rememorar, amorf, trepidant, sorrut, afeixuguits, estòlids, discrecionals... Del fragment de “La fàbrica” aniria bé fixar-nos en la imatge/metàfora del “gran ventre” en què ha esdevingut la fàbrica. El títol de “In memoriam” ens facilita, per una banda, poder parlar del llatí com a llengua mare de totes les altres llengües romàniques i explicarlos que en català el títol seria “A la memòria” i, per l’altra, tractar de la immigració dels anys seixanta del segle passat i comparar-la amb la que s’està produint en aquests moments. Preguntar-los què ha provocat i provoca les grans migracions del planeta. La lectura d’aquests poemes, per tal com són llargs i pot ser difícil per als alumnes mantenir el ritme i el to adequats, la podem repartir entre tots, de manera que tothom tingui un fragment per llegir. Amb aquesta tècnica aconseguirem que tots estiguin més pendents de les lectures perquè se’n sabran en un moment o altre protagonistes.

LA FÀBRICA [fragment] L’any mil nou-cents vint-i-cinc jo encara no havia nascut. Això vol dir que, segons com es miri, molts dels fets que van passar aleshores no m’afecten o m’afecten a penes. Renuncio, doncs, a narrar pel menut les foteses que m’han contat després. Ara m’importa deixar dit que aquell any s’inaugurà la fàbrica. Això i, també, rememorar persones que mai no es solen esmentar en les cròniques. L’any vint-i-cinc la fàbrica no era tan gran com ara. Això no obstant, anava en camí de tornar-se aquest gran ventre que ha esdevingut, un ventre que es regula mitjançant subtilíssimes marees, perfectament indiferent, amorf, trepidant i sorrut: agressiu, diuen -i aquest mot, segons sembla, és un elogi-. Potser aleshores, per alguna escletxa, s’hi filtraven microbis de tendresa i la gent de pell aspra se sentia estranyament amorosida i feble, capaç i tot d’estúpids sacrificis. Aquella gent vull evocar, els qui viuen encara, afeixuguits pels anys, estòlids, i els altres, els qui han mort a plena ruta d’aquests quaranta anys llargs. Ells i no els altres -els qui ostentosament estampen llur nom damunt la feinasón els únics herois d’aquesta història. a) A quin any es va fundar la fàbrica on treballava? b) Havia nascut el poeta? c) Qui et sembla que són els considerats herois, els treballadors o els amos? d) En quins versos ho diu el poeta?

7


8

ACTIVITAT 2

ACTIVITAT 3

Llegeix aquest poema que ens descriu com s’havien de comportar els treballadors a la fàbrica i després escriu en el quadern de ruta un breu avís de les coses essencials que heu de complir en la vostra tasca a l’escola.

Llegeix aquest poema dedicat a l’Elionor, una noia que als 14 anys ja treballava i, després, escriu un breu text en prosa explicant com et sembla que devia ser i com es relacionava amb la gent de la fàbrica.

AVÍS

L’ELIONOR

Tots els treballadors, tant els de les sales de la planta baixa com els de les sales del primer pis, entraran i sortiran de la fàbrica per la porta principal. La porta principal és la porta d’entrada i de sortida dels treballadors. Les portes secundàries serveixen finalitats discrecionals durant la jornada de treball, però no han d’ésser utilitzades per entrar o sortir de la fàbrica al començament o a l’acabament dels torns. De dilluns endavant tots els treballadors, en entrar, recolliran la fitxa que porti el seu nom del dipòsit corresponent a la seva secció, la perforaran amb el rellotge-control, tal com ha estat abundosament ensenyat, i la tornaran al seu lloc. Tant les fitxes com el rellotge són al peu de l’escala que hi ha darrere la porta principal.

L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: «Sí, senyor» i «bones tardes». La gent se l’estimava, l’Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l’escombra. Els anys, però, a dins la fàbrica es dilueixen en l’opaca grisor de les finestres, i al cap de poc l’Elionor no hauria pas sabut dir d’on li venien les ganes de plorar ni aquella irreprimible sensació de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fills. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys que va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia: «Sí, senyor» i «bones tardes».


ACTIVITAT 4 Després de llegir aquest poema contesta les qüestions que et donem i dedueix si devia ser fàcil treballar en una fàbrica i valora amb la resta de la classe si les condicions de feina que va haver de sofrir Soledat González han evolucionat gaire fins avui en dia.

IN MEMORIAM Com que no sempre el poema s’organitza entorn d’una subtil regolfada de conceptes, ara puc dir que avui hem enterrat la Soledat González, que feia disset anys que netejava les comunes de la fàbrica i un any escàs que s’havia jubilat perquè les cames ja no la servaven. De res no servirà que li dediqui aquest poema; i si dic que cantava mentre feia la feina no faig sinó narrar fets sense cap importància. La Soledat González mai no havia oblidat el seu poble, a Extremadura, i deia que les glans que durant anys havia compartit amb els porcs que guardava eren de bon menjar i alimentoses. Avui seria fàcil estibar meravelles. La Soledat, l’havien foragitada del seu poble en acabar la guerra. Tot el que es perd es perd per sempre: vosaltres, jo, la Soledat González...

a) Quina feina no t’agradaria fer de cap de les maneres? b) Quina feina vols tenir quan tinguis edat de treballar? c) Quina et sembla l’edat ideal per començar a treballar?

9


L’ESCOLA

ACTIVITAT 1

El 1933, quan tenia quatre anys, va ingressar a l’escola parroquial o dels capellans de mossèn Espinalt, als baixos de la rectoria. Entre 1936-1939, durant la guerra, va anar a les recent construïdes Escoles Nacionals. Acabada la guerra torna a l’escola parroquial, on continuà els estudis fins l’any 1943, quan va entrar a treballar a La Blava.

Llegeix aquest text de quan Miquel Martí i Pol va començar anar a col·legi i després explica en veu alta a la resta de companys com va ser el teu primer dia d’escola. Abans, pots escriure’t un esquema del què diràs.

Podem anar primer a la placeta on hi havia l’escola parroquial, just a la banda dreta de la façana de l’església o bé, amb la pertinent sol· licitud, podem entrar en l’espai de la rectoria on hi havia les antigues aules, i els alumnes poden llegir en veu alta alguns fragments de records personals del poeta lligats a les seves experiències escolars. A banda que expliquin com va ser el seu primer dia d’escola, per grups de treball els haurem fet preparar una breu exposició oral sobre tres temes sociològics: 1) Com eren les escoles dels avis? El tema de la separació de sexes, nombre d’alumnes per aula, les classes socials i l’accés a diferents tipus d’ensenyament... 2) Els signes religiosos i polítics a les escoles, a partir de la simbologia franquista a les aules. I, és clar, s’haurà d’esbossar una mica les biografies de Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera i conceptes com “brazo en alto” i el “Cara el sol” que surten esmentats en el text. I també explicar qui eren els “rojos” o republicans i els “nacionals”. 3) La gelosia i les enveges en l’atribució de “nòvios” i “nòvies” a les escoles.

10

Jo devia començar a anar a estudi quan tenia quatre o cinc anys. No ho puc precisar, però ho suposo perquè aquesta era l’edat en què normalment es començava, aleshores, tenint en compte que de guarderies, almenys als pobles, no n’hi havia. Vaig anar al col· legi de capellans, és a dir, a l’Escola Parroquial, que dirigia mossèn Francesc d’A. (d’Assís) Espinalt, pvre. (així era com firmava sempre), cosí d’una cantant d’òpera força famosa que es deia Maria Espinalt. En aquella època al meu poble hi havia tres escoles: la del senyor Sebastianet (Sebastià Àlvarez), les Escoles Nacionals i l’Escola Parroquial. Parlo d’escoles de nens, és clar, tot i que sembla que les Nacionals eren mixtes, cosa absolutament malvista. Per a les nenes hi havia monges (Dominiques de l’Anunciata). D’una manera esquemàtica, potser un pèl exagerada però força indicativa, jo diria que els «rojos» rics anaven amb el senyor Sebastianet, els «rojos» pobres a les Nacionals, i els «altres» amb els capellans.


ACTIVITAT 2

ACTIVITAT 3

Llegiu aquest text i després entre tots elaboreu una llista de les coses que feien a la classe del poeta i que vosaltres no feu.

Llegiu aquest text i, després, feu un col·loqui sobre com us relacioneu les nenes i els nens de la classe tant amicalment com fent parelletes.

A cop d’ull, jo diria que devíem ser uns seixanta o setanta, a la classe. No m’havia parat mai a comptar-los, tot i que matí i tarda es passava llista i calia respondre «¡Presente!» quan deien el teu nom. Calculo el possible nombre d’alumnes pel record, molt viu, que tinc de la classe. Al tros de paret que hi havia damunt de les finestres que queien darrere la taula de mossèn Francesc, hi havia un formidable santcrist i, a banda i banda, un retrat del general Franco i un altre de José Antonio (els dos lladres, que deia un «roig» amic meu). Suposo que la presència dels retrats era obligada. Ho dic perquè anys més tard, quan vaig anar a treballar, al despatx de la fàbrica també hi havia el retrat dels dos personatges, almenys el del primer. A més a més, a la classe hi va haver durant molt de temps una bandera espanyola de dimensions ben considerables, posada dreta al costat de la tarima del mestre. La bandera no hi era pas només per fer maco, és clar. Cada matí i cada tarda, abans de començar la classe, un alumne l’aguantava desplegada, amb el pal a la cintura, mentre els altres, «brazo en alto», cantàvem el «Cara al sol». Abans -o després, no ho recordo- havíem dit un parenostre.

La proximitat del nostre estudi amb el col·legi de les monges devia afavorir sense cap mena de dubte l’eclosió d’amors adolescents. Quan acabaven les classes, tant al matí com a la tarda, les nenes, passaven per davant de la rectoria, de manera que semblava -només ho semblava- que sortíem del mateix lloc. A més, com que tot el baluard religiós que he dit: església, rectoria, «Colegio Espinalt», col·legi de monges i Centre Catòlic, quedava apartat del carrer d’en Pere Almeda, que era el més pròxim, resultava que hi havia un espai diguem-ne urbà que compartíem cada dia nois i nenes. Això, sumat al veïnatge dels patis, estimulava la fantasia i el desig. Les mares que venien a buscar nens i nenes, i els capellans i les monges, vetllaven perquè no ens esgarriéssim, és clar, però nosaltres -els i les grans, vull dir- ens esgarriàvem. De totes maneres, aquest esgarriament era d’una ingenuïtat aclapadora. Anàvem molt endarrerits, els adolescents d’aquella època. El que més fèiem era fanfarronejar estúpidament, nosaltres, i fer blederies, elles. Quan cadascú era a casa seva, i jugàvem pel carrer o pels afores del poble, en grups, els instints es podien desfermar més fàcilment, però a les hores de plegar d’estudi, ens limitàvem a alimentar fantasies absurdes i cinematogràfiques. El que era corrent, això sí, era atribuir-se «xicots» i «xicotes», el que ara en diuen nòvios. Amb la meva primera dona, jo hi vaig començar a festejar (?) així, quan tots dos encara anàvem a escola. No sabria pas dir si de debò ens havíem fixat lliurement l’un en l’altre, o si ens vam descobrir gràcies a la manifasseria dels companys i les companyes. N’hi havia que semblaven fets a mida per a aquesta feina. Alcavots potencials, en certa manera, però que solien operar més per gelosia o per enveja que no pas per veritable professionalitat.

11


LA DIVERSIÓ.

ACTIVITAT 1

En els temps d’infància i joventut de Martí i Pol, sense televisió i connexió a la xarxa, els nens i nenes no tenien altra diversió que jugar pels carrers del poble i fer activitats en alguns dels centres culturals de la vila (ateneu, parròquia, teatre...)

Després de llegir aquest fragment de les memòries del poeta, en què narra una situació crítica de la representació dels pastorets, discutiu en grups la importància de ser vergonyós a l’hora de relacionar-se amb els altres.

Ens situarem a l’interior del teatre Eliseu on el poeta durant anys va fer Els pastorets, va cantar en el cor, va fer teatre i va intervenir en tota mena d’activitats culturals, com ara els Jocs Florals de la vila. Hi podem dur a terme dues activitats diguem-ne escèniques. La primera, amb la representació llegida de l’experiència vergonyosa que va viure un dia que representava el paper del pastor Benjamí. Els farem explicar què saben dels pastorets, si se’n representen al poble o ciutat on viuen i si hi intervenen. En aquest cas, que expliquin quins papers hi fan, quina seqüència de la història els agrada més, la col·laboració entre tots perquè el muntatge surti bé... També es pot treballar el tema de la vergonya o de no tenir-ne, què és el més convenient... L’altra activitat estarà centrada en escoltar, amb el suport de so del teatre, diverses musicacions de poemes de Miquel Martí i Pol i alguna cançó que li ha estat dedicada, com “L’Elionor” i “In memoriam”, que ja haurem treballat a la Blava, interpretades respectivament per Jaume Arnella i Paco Muñoz, o “Març”, “Truita” i “Pa amb tomàquet”, que llegirem després de dinar, a càrrec de Toti Soler i Cinta Massip. A més a més, podem treballar i escoltar “Mare si fos mariner”, cantada per Paco Muñoz i “Roda” o “Roses blanques”. “Roda” és una cançó d’amor dedicada al poeta escrita per Lluís Llach, amb qui eren molt amics. “Roses blanques”, escrita pel poeta i adreçada a la guitarrista Laura Almerich, és cantada pel mateix Llach, a qui ha acompanyat durant molts anys. Prèviament, a l’aula o bé abans de l’audició de les cançons, se’ls hauria de donar quatre pinzellades de què va ser el moviment de la Nova Cançó i què va representar per la represa de les llibertats del país, destacant-ne alguns dels noms dels cantautors més significatius.

12

Les representacions dels Pastorets són farcides d’anècdotes. A mi, quan feia de Benjamí, me’n va passar una de bona. Com que els vestits dels pastors eren una mena de túniques curtes que arribaven si fa no fa als genolls, els grans, per no anar amb les cames nues, per una qüestió de moral, suposo, o potser d’estètica, portaven una cosa que en deien «culans», que eren, de fet, uns calçotets llargs de quaranta o cinquanta anys enrere. De la meva mida, però, no n’hi havia, de culans, i la mare, carregada de bones ànsies, ho va solucionar posant-me unes mitges seves. Resulta, però, que els culans arribaven fins a la cintura i s’aguantaven com uns pantalons, és a dir, podien subjectar-se amb un cinturó o amb uns elàstics que, naturalment, quedaven tapats per la túnica; en canvi les mitges -no «pantis», que no n’hi havia aleshores, sinó mitges- arribaven fins a mitja cuixa o poc més amunt. Des d’un punt de vista estètic, la solució era perfecta, però des d’un punt de vista pràctic era un desastre. Les mitges em queien, o almenys jo, gens avesat a portar-ne, tenia aquesta sensació. En vaig passar de tots colors. La mare,


pobra dona, vinga dir-me que no tingués por, que amb les lligacames i els cordills amb què les havia subjectat no em podien caure de cap manera, però a mi ningú no em treia aquella sensació del cos, i patia com un condemnat. El dia de la representació la mare ja me les va posar a casa, les mitges, i me les va estacar tan bé com va saber. Fent camí cap al teatre suava d’angúnia i caminava tot encarcarat per evitar que em rossolessin. Em feia patir, sobretot, l’escena en què havia d’interpretar el meu ballet, després de cantar allò de «A la vall de Natzaret». I a l’hora de la veritat, va sobrevenir la catàstrofe. A escena érem els dos pastors que feien riure, un ase, que era una de les atraccions de l’obra, i jo. Vaig cantar i vaig ballar tan bé com vaig saber, i la interpretació va ser un èxit. Jo, tanmateix, «sentia» que les mitges em queien. Després em van dir que no, i segurament tenien raó, però jo ho «sentia», i la sensació era tan viva que, incapaç de contenir-me, vaig aprofitar un moment en què tenia un dels dos pastors davant i me les vaig posar bé. Ni mai que ho hagués fet! El meu paravent improvisat va tocar el dos, i jo vaig quedar exposat a la vergonya del miler de persones que omplia a vessar el teatre, amb el vestit arromangat i intentant de tibar-me les mitges. Com una dona; ni més ni menys que una dona i, cosa que a la meva edat i en aquella època era vergonyós a tot ser-ho. Hi va haver una riallada general que encara em ressona a les orelles. No crec que mai arribi a oblidar-me’n.

ACTIVITAT 2 Com si es tractés d’un joc d’endevinalles caldrà que desvelin algunes de les imatges del poema. Així, què vol dir la “Roda del temps”, associat al rellotge i al pas de les hores, els dies, les setmanes... O l’associació d’aquesta roda amb el nom de la vila, Roda de Ter, i, seguidament, ens podem interrogar d’on ve el topònim de Roda, si té relació amb el curs del riu, que en aquest indret fa un gran meandre, o bé en el fet que hi havia una roda–sínia que feia anar aigua per moure els mecanismes d’una antiga indústria. Evidentment, per l’antiguitat de la denominació ja documentada en el segle X, ens inclinarem per la primera proposta. També podem aprofitar aquest centre d’interès per treballar els gentilicis i constatar que els habitants de Roda són coneguts com a “rodencs”. Podem fer un repàs per veure si saben quin és el gentilici del seu poble o ciutat. Finalment, podem centrar l’atenció en “El nom del meu àngel” referintse a l’arcàngel Sant Miquel, fet que permetrà parlar de la simbologia d’aquests éssers celestials. Escolta les diferents cançons que diversos cantautors han confeccionat amb poemes de Miquel Martí i Pol i en la fitxa que tens al final de l’activitat puntua de l’1 al 10 les tres que t’han agradat més amb una breu anotació del per què. Després, poseu en comú els resultats per grups, i valoreu les coincidències.

13


ACTIVITAT 3 A nivell de comprensió els podem fer triar en quins moments de la cançó s’evidencien millor els lligams del cantant amb la guitarrista. RODA

ROSES BLANQUES

Gira la roda del temps per la força del vent de les ànimes soles.

Com un gran ram de roses blanques el teu record que m’acompanya, de tanta llum et sóc deutor que em sobra espai i em sobra tarda, tot se m’emplena amb el teu nom que repeteixo, Laura.

Gira, mentre seguirem demanant a un estel la mateixa resposta. Com si no coneguéssim els senyals que ens diuen la justa mesura superba i absurda d’aquesta existència. Gira, però a Roda de Ter hi tinc un amor secret que porta el nom del meu àngel. Gira la roda del temps, i en el fràgil vaivé que la vida comporta dubtes de si encara vas o si ja només véns en el ball de les ones. Com si no fossin clars tots aquests fars que escriuen la mida tan curta que no és ni una excusa per al nostre viatge. Gira, però a Roda de Ter hi tinc un amor secret que porta el nom del meu àngel. Gira la roda del temps i s’acosta silent el moment de les ombres, sabent la dansa dels morts farem l’últim esforç per al darrer aprenentatge. I si no fos absurd el més enllà seuríem rere la finestra, mirant el capvespre amb les mans llaçades per dir-nos aquell adéu que sempre ens va negar el temps mentre deixàvem l’escola. Gira, però a Roda de Ter tenim un amor secret que porta el nom d’un bon àngel...

14

Ombra de mar la veu que et crida i vent de somnis la mirada, penso el silenci empresonat en els acords d’una guitarra i tot s’emplena del teu nom que repeteixo, Laura. Tanta esperança compartida fa més possible l’esperança, rossola el temps pel tornaveu harmoniós de les paraules tal com rossola pel teu nom que repeteixo, Laura. Tots els camins per acollir-te, tots els ressons per enyorar-te i el teu somriure fet cançó molt més enllà de la recança per gronxolar-me amb el teu nom que repeteixo, Laura. Et sé molt lluny però em convides amb el ulls clars a recordar-te i ara amb un gest desmesurat faig del teu gest el meu miratge per perdre’m sempre en el teu nom que repeteixo, Laura.


EL LLEGAT. LA BIBLIOTECA BAC DE RODA La biblioteca Bac de Roda acull el llegat Miquel Martí i Pol, format per 7644 registres de llibres i revistes, 110 obres d’art i l’ arxiu personal del poeta, que conté la seva documentació: manuscrits, mecanoscrits, fotografies, documentals, pintures dedicades... i, entre d’altres materials sonors, un CD amb cançons que el poeta cantava quan es va iniciar el moviment de la Nova Cançó. Se’ls pot mostrar el manuscrit o mecanoscrit d’alguns del poemes treballats, diferenciant què és cada un dels originals. Podem valorar les diferents mostres pictòriques que s’hi guarden inspirades en els versos o la personalitat del poeta. Farem que en triïn una i mirin de reproduir-la en el quadern de ruta. Poden observar els diferents títols de l’obra de Miquel Martí i Pol, juntament amb els volums de l’obra completa. També se’ls pot mostrar l’edició de La fàbrica il·lustrada amb xilografies de Jordi Sarrate. Serà avinent detallar-los el procés artístic de què consta l’elaboració d’una xilografia. És el moment de fer-los escoltar una de les cançons que va escriure Martí i Pol com a activista de la Nova Cançó, per exemple “Riu amunt”

ACTIVITAT 1 Treballarem la nit com a símbol de la Dictadura franquista. També les imatges de la veu sense ressò, el camí sense retorn i la nit sense matí. Caldria també analitzar el verb revenir en profunditat. Escolteu aquesta cançó escrita per Martí i Pol i després, amb el so de fons de l’enregistrament, mireu de seguir el ritme i la melodia a cor.

RIU AMUNT Riu amunt, cap aigua no revé riu amunt; el temps se’ns mor als dits cada nit. Com un camí sense retorn, com una nit sense matí, com una veu sense ressò, la nostra veu. Com una veu sense ressò, com un camí sense retorn, com una nit sense matí, la nostra nit. Riu amunt, cap aigua no revé riu amunt; el temps se’ns mor als dits cada nit.

15


PLAÇA DEL POETA

ACTIVITAT 2

Miquel Martí i Pol i els seus companys s’hi reuniren per celebrar que havia obtingut el “Premi Óssa Menor” de poesia per Paraules al vent el 1953.

Aquest poema permet fer una xerrada sobre els valors de tenir amics, la conversa, el desig de compartir les coses, el respecte en el torn de paraula...

Aquest és un bon lloc per dinar si fa bon temps. Aquí podem llegir dos poemes lligats a la gastronomia, abans o després de dinar.

ACTIVITAT 1 Que enumerin els ingredients per a fer una bona truita seguint el costum culinari de casa seva. Depenent del nivell del curs amb qui fem la ruta, els podem fer exercitar en el recompte de síl·labes. Llegeix aquest poema dedicat a un plat que segur que t’agrada i afegeix altres maneres de fer truita que no enumera el poeta.

TRUITA La truita és una bona menja des del dilluns fins al diumenge. Sola, resulta molt plaent, i encara més amb farciment. Truita amb patates, amb mongetes, amb espinacs, també amb gambetes, amb botifarra, amb ceba, amb alls, ben pocs hi fan escarafalls. Truita amb verdures, amb pernil, té cadascuna el seu estil i el seu gustet determinat, perquè la truita és un gran plat que fet així o fet aixà sempre ens encanta el paladar.

16

Podríem fer la pregunta de per què el poeta fa servir la forma “dó” en lloc de “dóna”. A banda del que puguin dir els alumnes, s’ha de centrar l’atenció en la qüestió mètrica, els versos han de tenir set síl·labes, però també en l’homenatge que devia voler fer a Josep Carner que va escriure un poema en què deia: “Déu ens dó ser catalans, / gent de bella anomenada, / la millor cosa del món: vella rel i fresca saba”. També, sobretot si són alumnes de fora la Plana, podem aprofitar l’ocasió per definir amb quatre pinzellades la comarca d’Osona i els productes que s’hi produeixen, especialment tots els derivats del porc. Llegeix aquest altre poema dedicat a afers culinaris i dedueix quins són els ingredients bàsics perquè el pa amb tomàquet sigui un plat excel·lent per menjar.

PA AMB TOMÀQUET Déu ens dó ser catalans per menjar bon pa amb tomàquet amb un raig d’oli discret i un pols de sal si fa falta; pa de pagès si pot ser, que és més saborós que els altres, i tomàquet ben madur, però que no ho sigui massa. Déu ens dó un tall de pernil o llonganissa ben ampla perquè acompanyin el pa ben sucadet amb tomàquet; pernil de bon mastegar, llonganissa de la Plana, que els osonencs en això tenim molta anomenada. Déu ens dó tot el que he dit i bons amics a la taula per compartir el que mengem i fer petar la xerrada, que conversar amb els amics sempre sol despertar gana i el menjar, si és compartit, resulta més saludable.


EL CEMENTIRI

ACTIVITAT 1

El cementiri domina tot el nucli antic del poble de Roda. Quan no hi havia tots els barris nous devia quedar isolat del poble. Aquí acabarem la ruta destacant que Miquel Martí i Pol va passar la seva vida entre aquest espai tan limitat del poble de Roda que has descobert: des del carrer del Sòl del Pont on va néixer i fins aquí, en aquest cementiri, on dorm el son etern.

Els farem anotar les referències al nínxol del poeta i què diu a la làpida.

Acabarem la ruta en aquest indret, tancant tot el cicle vital, la roda del temps ja treballada en el poema/cançó “Roda”. S’hauria d’evidenciar als alumnes el cas singular de Martí i Pol que va néixer, sempre va viure i va morir en el mateix poble, cosa que els haurà de portar a reflexionar si amb els pares i ells mateixos es donen aquestes circumstàncies o bé han canviat més d’una vegada de casa o pis i de poble o ciutat Podem llegir-hi algun dels poemes en què parla de la mort, per exemple “Un dia seré mort” que tenen reproduït en el faristol que trobarem de camí cap al sector del cementiri on hi ha la tomba del poeta.

A partir de la referència a la tarda, hora del dia molt present en la poesia de Martí i Pol, els podem fer treballar la singularitat i la intensitat de les diferents parts del dia: matí, migdia, tarda, vespre, nit, matinada, alba,... Afegirem que hi ha expressions com a mig matí, a mitja tarda, a mitja nit, hores petites (referides a l’inici del dia)..., que enriqueixen la nostra manera d’expressar-nos i d’explicar-nos. Els farem comprovar si en el faristol recordatori situat a mig cementiri hi ha tot el text del poema o si n’hi falta algun fragment. Llegeix aquest poema en què el poeta preveu la seva mort i destria tots els elements dinàmics, és a dir, que es mouen i que són presents en la previsió que fa sobre què passarà quan serà mort.

UN DIA SERÉ MORT

Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda en els ulls de la dona que s’apropa i em besa, en la música antiga de qualsevol tonada, o encara, en un objecte, el més íntim i clar, o potser en els meus versos. Digueu-me quin prodigi fa la tarda tan dolça i tan intensa alhora, i a quin prat o quin núvol ha d’adscriure el meu goig, perquè em sé perdurable en les coses que em volten, i sé que algú, en el temps, servarà el meu record.

17


Roda de Ter


Primera edició gener de 2010 © dels textos Llorenç Soldevila © de les il·Lustracions Joan Subirana - Subi Disseny: Eumogràfic Impresió: Novoprint D.L.: B-11438-2010


Profile for Biblioteca Bac de Roda

Ruta Literària de Miquel Martí i Pol  

Quadern per al professor

Ruta Literària de Miquel Martí i Pol  

Quadern per al professor

Advertisement