Issuu on Google+

Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

ELS CONTES INFANTILS: SÓN ÈTICS?

Ofèlia Carbonell Monse Yagüe Carla Lladó Blanca Pascual Brigitte Carles


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

1. ORIGENS Es reconeixen dos orígens de la literatura infantil: - el material dedicat específicament als nens, però que no eren contes. - els contes, que no havien estat pensats específicament per aquesta edat. Els primers contes dels que se'n tenen noticia daten de l’any 4.000 AC i són orientals, com per exemple Calila i Dimna. La mitologia grega també ha aportat personatges i llegendes que han evolucionat al llarg dels segles i han estat influenciats per diferents cultures i tradicions. Els contes orientals van recórrer per Europa explicats per joglars, comerciants i mariners. Durant l'edat mitjana van aparèixer molts contes de tradició oral, dels que n'hi han milers i milers de versions repartides per tot el món, totes igual de vàlides. Després de Calila i Dimna trobem un altre recull de contes: Les mil i una nits. Aquest recull va arribar a Europa pels voltants del segle XVI. Aquest llibre relata l'història d'una noia, que per salvar-se de la crueltat del rei, cada nit li explica un tros d'un conte, deixant-lo inacabat. Durant l’època del romanticisme, alguns autors comencen a recollir contes de tradició oral purament europea (com En patufet o La caputxeta vermella). Aquests contes han estat sempre alterats segons les ideologies culturals i socials de les diferents èpoques que han viscut, així que difícilment en podem considerar mai un d'original.


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

2. AUTORS Charles Perrault (París, 1628 - 1703) va ser un escriptor francès, principalment reconegut per haver donat forma literària a contes clàssics infantils tals com La Caputxeta Vermella i El gat amb botes. La seva família pertanyent a la burgesia acomodada, va fer possible que tingués una bona infància i concorregués a les millors escoles de l'època. El que més va escriure van ser odes, discursos, diàlegs, poemes, i obres que afalagaven al rei i als prínceps, la qual cosa li va valer portar una vida satisfeta d'honors, que ell va saber aprofitar. A excepció dels contes infantils, tota la seva obra es compon majoritàriament, en lloes al rei de França. Els seus contes són morals, indubtablement, però plens d'un encant que perdura i que els ha convertit en les lectures favorites dels nens. Els personatges que empra són fades, ogres, animals que parlen, bruixotes i prínceps encantats, entre uns altres. Al final de cada relat, l'autor inclou una moralitat referent al contingut de cada història. L'escriptor va registrar els costums d'una època en el qual la majoria estava inconforme amb la seva situació, i per donar esperances a la gent en un període històric, regularment incloïa finals feliços en els seus escrits. Perrault va transformar el conte popular i va inaugurar el gènere de contes destinats als nens, que tants seguidors tindria als segles següents. Per a això va suprimir quant tenien de vulgar, va integrar els elements populars del conte a una trama romàntica, els va acomodar a la societat del seu temps, i els va afegir alguns trets d'humor. En els vuit contes de Charles Perrault, apareix el Mal, en forma d'actitud egoista i agressiva, enfrontat al Bé, com a actitud de generositat i bondat. El Mal té una força arrolladora i, al principi, sembla que sotmet o elimina al Bé. Però al final, la força bondadosa sempre guaya la batalla. Heus aquí la gran lliçó que tanquen els deliciosos contes de Charles Perrault: “El Mal és cruel i nociu. La lògica interna d'un procés humà que parteix d'una actitud d'egoisme porta inexorablement a la pròpia destrucció: la Reina ogresa de La Bella durment acaba caient en la cuba que l'engoleix, l'ogre convertit en ratolí és devorat pel gat amb botes, la germana major de les Fades mor sola en un racó del bosc... Només se salven aquells que,


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

com les germanastres de Ventafocs, són capaces de penedir-se, demanar perdó i canviar d'actitud. Lliurar-se al Bé i viure íntegrament les relacions d'amor i amistat reporta fruits magnífics, doncs acaba portant a la persona a la seva plena realització i, per tant, a la felicitat.”

Hans Christian Andersen (Dinamarca, 1805 - 1875) va ser un escriptor i poeta danès, famós pels seus contes per a nens, entre ells L'aneguet lleig, El vestit nou de l’emperador o La Sireneta. I és que els seus més de 150 títols en aquest gènere el van convertir en una de les figures més brillants de la literatura infantil i universal i ara com ara segueix sent un dels autors més llegits del món sencer per ser pioner a transmetre als nens diferents valors com l'amor, la generositat, l’egoisme, etc... a través d'un llenguatge amè i senzill. Els seus contes han estat adaptats al cinema i al teatre en nombroses ocasions. Sense cap dubte, La Sireneta és el conte de Andersen que, després de l'adaptació de Disney en 1989, es va convertir en un dels més coneguts. El que és clar és que avui, dos-cents anys després, la màgia dels contes d’Andersen segueix viva, i que generació després de generació, malgrat els anys, la il·lusió dels nens en escoltar aquests contes o en veure les seves versions cinematogràfiques segueix sent la mateixa. A Copenhaguen, l'estàtua de La Sireneta recorda el llegat aquest danès universal.

Els germans Grimm, Jacob (1785 - 1863) i Wilhelm (17861859), es van fer cèlebres pels seus contes infantils. No obstant això, no van ser els autors d'aquestes històries sinó que es van limitar a recopilar contes de la tradició oral alemanya, destinats als adults més que als nens per la seva violència i contingut sexual. El seu primer llibre, Contes per a la infància i la llar, publicat en dos volums a principis del segle XIX, va ser censurat i reelaborat en les successives edicions per suavitzar el contingut, que


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

reflectia l'extrema duresa de la vida en l'Edat Mitjana, i convertir-ho en una obra destinada al públic infantil. Les versions “descafeïnades” de les seves històries van acabar desplaçant als contes originals, que continuaven vius en la tradició oral. Per acontentar al públic burgès, al que es destinaven els seus llibres, van fer significatius canvis en els seus contes. (següent punt, blanca i ofe) Els 210 contes de la col·lecció dels Grimm formen una antologia de contes de fades, rondalles, farses rústiques i al·legories religioses. Fins ara la col·lecció ha estat traduïda a més de 160 idiomes. Els contes i els personatges avui dia són usats en el teatre, l'òpera, les historietes, el cinema, la pintura, la publicitat i la moda. CURIOSITAT Després de la Segona Guerra Mundial i fins a 1948 va estar prohibida la venda dels contes dels germans Grimm a la zona d'ocupació anglesa, ja que els anglesos els consideraven com una prova de la suposada maldat dels alemanys durant la guerra. (autors alemanys)


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

3. CANVI DE CONTEXT I ÈPOCA

A mitjan segle XIX, especialment a Amèrica del Nord, els llibres dels germans Grimm van ser rebutjats per mestres, pares i religiosos, que van condemnar, per exemple, la violència de molts passatges i la duresa dels càstigs imposats als vilans, que representava la cultura medieval amb tots els seus rígids prejudicis, cruesa i atrocitats.

Els textos van ser adornats i, de vegades, censurats d'edició en edició a causa de la seva extrema duresa. Els Grimm es defensaven de les crítiques argumentant que els seus contes no estaven dirigits als nens. Però, per satisfer les exigències del públic burgès, van haver de canviar diversos detalls dels originals. També va caldre canviar o, millor dit, ometre al·lusions sexuals explícites.

Una vegada que els germans Grimm van descobrir al seu nou públic infantil es van dedicar a refinar i suavitzar els seus contes.

“¿Quién no ha querido cambiarle el final a un cuento? Que se haga realidad, es otra cosa; y si ese desenlace no es precisamente el que uno tenía en mente, el asunto sí que de verdad se complica. Y eso es exactamente lo que le sucede a Adam Sandler en esta nueva película de los estudios Disney, ‘Cuentos Que No Son Cuento’.

La vida de Skeeter (Sandler) va a cambiar para siempre cuando su hermana Wendy (Courteney Cox) –con quien sólo se visita en fechas especiales- decide dejarle a sus hijos por una semana para que los cuide mientras ella sale de la ciudad para realizar una entrevista de trabajo.

La tutela de sus sobrinos será compartida con la mejor amiga de Wendy, Jill (Keri Russell) quien tendrá el turno de día, mientras Skeeter trabaja en el hotel que fundó su padre y que está en manos de un millonario.


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

Para entretener a sus sobrinos Patrick (Jonathan Morgan Heit) y Bobbi (Laura Ann Kesling), Skeeter les cuenta historias todas las noches antes de dormir, cuentos a los cuales sus sobrinos tienden a cambiar los finales y que, mágicamente, se convierten en realidad al día siguiente.

Skeeter rápidamente se da cuenta de lo que sucede y decide contar historias fabulosas en las que todo sale bien para él su familia, pero los aportes de sus sobrinos a las historias terminan cambiando lo que él consideraba lo más conveniente y con un resultado completamente inesperado.”

Aquesta breu resenya de la pel·lícula ens explica bé com pot variar l’intenció i la intensitat de la moralitat que volem per a un conte.


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

4. EXEMPLES DE CONTES

Als contes se’ls ha canviat el final en més d’una ocasió per la seva violència inicial i s’han redactat uns finals més lleugers i “reals”.

Per exemple, la mare de Hänsel i Gretel es va convertir en una madrastra. En l'època medieval, l'escassetat constant de menjar va fer que els éssers humans mostressin amb freqüència el seu costat més monstruós, recorrent al infanticidi dels seus propis fills. En aquest conte, la mare va aconseguir persuadir al pare perquè abandonés als seus fills en el bosc perquè morissin perquè no podien alimentar-los. També en Blancaneus era la mare, i no la madrastra, la que volia acabar amb la vida de la jove i bella filla. En aquest cas, la rivalitat no es generava per competir pels aliments sinó que era de tipus sexual. Al segle XIX no podien acceptar-se aquestes mares despietades, que no coincidien amb la imatge de la mare de l'època, de manera que es va fer necessari substituir-les per madrastres. Tampoc el contingut sexual era subtil. En Rapunzel, la jove va ser lliurada a una bruixa pels seus propis pares a canvi d'aliment. La bruixa la va mantenir tancada en una torre, aïllada, fins que un príncep la va sentir cantar i va començar a visitar-la totes les nits, escalant la torre gràcies a la llarga trena de la noia. El resultat d'aquestes visites serà que Rapunzel es quedi embarassada de bessons.

Així, en Blancaneus, a la madrastra li van calçar unes sabatilles de ferro ardent roent i va ser obligada a ballar amb elles fins a caure morta. Una de les germanastres de la Ventafocs, perquè li cabés la petita sabata de cristall, es va tallar un dit del peu, però un ocell màgic li va advertir al príncep que es fixés en la sang que estava degotant de la sabata; l'altra germanastra es va tallar el taló, però una altra vegada l'ocell va


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

advertir de la sang que rajava del peu. El càstig de les germanastres també va anar especialment cruel: els seus ulls van ser arrencats per uns corbs. En Els dotze germans, la malvada mare del rei és condemnada per aquest a morir ficada en una cassola plena d'oli bullint i serps verinoses. En La nena sense mans, un moliner fa un tracte amb el diable per aconseguir sortir de la pobresa. A canvi, haurà de tallar les mans a la seva filla. Com, a més, el diable li amenaça amb portar-li-ho a l'infern, el moliner acaba obeint i mutilant a la nena. I un dels contes més esborronadors és, sens dubte, L'os cantarí. La història té com a protagonistes a dos germans que competeixen per matar a un senglar que atemoreix al regne. La recompensa pel qual ho aconsegueixi és obtenir la mà de la princesa. El germà menor ho aconsegueix, però el seu germà l’emborratxa, l’assassina i el llança per un pont per casar-se amb la princesa. Un pastor, passat un temps, troba un os del germà mort i fa una flauta amb ell. El so que surt d'ella denuncia l'assassinat. El rei escolta la cançó i condemna a mort al malvat germà, ficant-ho en una borsa i enterrant-lo viu.

Quan els germans Grimm es van convèncer que els seus llibres havien de destinar-se essencialment al públic infantil van anar progressivament suavitzant el contingut de les seves històries. I és que, evidentment, alguns d'aquests relats eren de tot menys recomanables per llegir-los-hi als nens abans que s'anessin a dormir.

Aquí podem veure dos fragment finals de La Ventafocs, el que sempre hem conegut i l’original:

“Per a poder trobar aquella bella jove misteriosa, el Rei i el Príncep van idear un pla. El jove príncep es casaria amb aquella que pogués calçar-se la preciosa sabata perduda. Va enviar els seus missatgers a recórrer tot el Regne. Les donzelles de tot el regne se l'emprovaven en va, doncs no n'hi havia cap ni una a qui li anés bé la sabateta de cristall. Els missatgers reials van arribar a casa de la Ventafocs, i les seves germanes bé que van intentar-ho però de cap de les maneres van poder posar-se la sabata perduda. A una li anava gran, i a l’altre petita. Finalment i contra la voluntat de la seva madrastra, la Ventafocs es va emprovar la sabata i tots els presents van veure amb gran sorpresa que la sabata li encaixava al peu de manera perfecta. I així fou com el Príncep es va casar amb la jove Ventafocs i van viure molt feliços.”


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

“Una de les germanastres de la Ventafocs, perquè li cabés la petita sabata de cristall, es va tallar un dit del peu, però un ocell màgic li va advertir al príncep que es fixés en la sang que estava degotant de la sabata; l'altra germanastra, perquè li cabés el seu petit peu a la sabata de cristall, va posar un trosset de paper a la seva punta, però com el príncep s’en va adonar, va donar mitja volta i va tornar cap a casa de les germanastres. El seu càstig va ser especialment cruel: una va haver de ballar sobre sabates de ferro ardents fins cremar-se viva, i els ulls se la seva germana van ser arrencats per uns corbs. Finalment i contra la voluntat de la seva madrastra, la Ventafocs es va emprovar la sabata i tots els presents van veure amb gran sorpresa que la sabata li encaixava al peu de manera perfecta. I així fou com el Príncep es va casar amb la jove Ventafocs i van viure molt feliços.”


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

5. IMPACTE EN ELS NENS Segons l'expert, és necessari que els nens tinguin accés als dos plantejaments del final d'un conte, el feliç i el fatal, d'aquesta manera adquireixen major consciència que poden donar-se dos tipus de desenllaç. Un exemple és un suspens, alguna cosa negativa que pot traumatitzar seriosament a un nen i més quan creu que la vida et dóna sempre una segona oportunitat, alguna cosa que en moltes ocasions apareix en els contes. El professor Alberto Ruíz indica que molts contes han estat modificats especialment pels interessos econòmics d'algunes empreses. Avui sembla que les coses canvien i algunes editorials reprenen les històries originals amb desenllaços no tan afortunats mostrant una mica més el que pogués ser la realitat. En ocasions els nens que han viscut la realitat de la vida són sempre més madurs i més conscients de determinades situacions. Els contes tradicionals ensenyen valors als nens. Hi ha psicòlegs infantils que van estudiar la influència que podien exercir els contes tradicionals en els nens i van concloure que tenen una important influència en la formació moral i intel·lectual dels nens. Els contes aporten importants missatges tant a nivell conscient com a inconscient i els ajuden a comprendre que es poden sobre-portar les dificultats de la vida adulta. No tot és color de roses en els contes infantils. Si s'analitza detalladament els contes tradicionals, es poden observar que a pesar que van ser llevades les seves versions i escenes violentes, hi ha deixos de crueltat que poden ser una influència negativa en els nens. Al contrari del que pensen molts pares d'allunyar-los de tot el dolent, alguns especialistes consideren que cal exposar-los a la lectura d'aquests contes sense jutjar-los ja que poden ensenyar-los sobre com actuar en determinades situacions. Això es deu al fet que els nens sempre estan exposats, en major o menor mesura a situacions de violència. Hi ha diversos exemples de contes que oferien en la seva forma original un desenllaç desgraciat, amb el temps ha estat modificat i ha ofert una visió molt diferent. La bella dorment: actualment s’ha modificat per ensenyar els valors de l’amor, l’astúcia, la compassió, el compromís i el coratge.


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

La caputxeta vermella: en aquest cas s’ha volgut influenciar amb els valors de la reflexió, la justícia i la prudència. El gat amb botes: quan els nens llegeixin aquest conte aprendran sobre l’amistat, l’astúcia i la creativitat. La Ventafocs: finalment, d'acord a aquestes interpretacions, Ventafocs seria un clar exemple de submissió de la dona on també ens mostra la generositat, la bondat i el perdó.


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

6. LES VERSIONS DE DISNEY Tots coneixem gairebé totes les pel·lícules que Disney ve llançant des de 1937 començant amb Blancaneus, basada en l'obra dels germans Grimm. El que molts no saben és que les històries que Disney va adaptar per a les seves pel·lícules no eren 100% fidels a les originals, sinó que eren adaptades per als nens i amb desenllaços sorprenentment diferents. Originalment els contes infantils van ser creats per donar als nens valuoses lliçons sobre la vida. I com la vida mateixa, no hi havia censura respecte al que s'havia d'aprendre. Abans la vida era, tal vegada més cruel, la veritat era més crua i les lliçons eren més despietades. Per això es van adaptar les històries i Disney va realitzar canvis, molts d'ells significatius en les pel·lícules que han presentat.


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

7. CONSEQÜÈNCIES ÈTIQUES I MORALS La filosofia, entre moltes d’altres coses, s’utilitza per a entendre què està bé i què no, la recerca de lo just, lo noble i lo innoble, o amb altres paraules, lo ètic i moral. Tots aquests aspectes sobre els contes i els seus canvis respecte els originals ens fan plantejar algunes qüestions. Està bé explicar contes desagradables als nens? I si els modifiquem, ho podem considerar mentida? Si fos així, estariem mentint als nens, i cal pensar: què és pitjor, explicar contes desagradables o “mentir” per a que siguin més macos? Des de sempre els contes per a nens han tingut una finalitat bàsicament educativa, tots tenen una moralitat de la que els nens han de prendre exemple. La Caputxeta vermella, per exemple, els ensenya a desconfiar dels estranys i a obeïr els pares. En el conte original, on la caputxeta i l’àvia són menjades pel llop (i no hi ha caçador que les salvi), la idea queda força clara: les accións de la caputxeta són un error fatal i no hi ha marxa enrere, per tant, no s’ha de fer. Ara bé, quan el conte és modificat per a no resultar tant traumàtic per a un infant, pot resultarne afectada la part educativa. Si al final del conte, malgrat haver desobeït a la seva mare i haver parlat amb estranys, la caputxeta i la seva avia són salvades per un caçador que apareix de sobte, el nen, indirectament, pot adquirir la idea equivocada. Després d’un conte així, el nen pot assumir que, malgrat els errors que cometi, hi haurà un caçador que el salvarà del llop; que en la vida, s’equivoqui els cops que s’equivoqui, sempre hi haurà final feliç. I això, com tots sabem, no és la realitat. Si realment els contes estan fets per educar els nens, no haurien de mostrar una visió més realista de la vida? Això seria educar-los per la vida, preparar-los per el que els pot passar i provar d’ensenyar-els-hi els camins correctes a seguir. Vist així, mostrar als nens una visió equívoca de la vida podria considerar-se mentir? On es situa la línea entre protegir el nent i mentir-li? Una mentida pietosa és aquella que es diu per no ferir a una altra persona, però per molt bona intenció que tingui, no deixa de ser una mentida. I aqui és on trobem el principal problema: què està més bé, mostrar als nens una visió realista, tot i que desagradable de la vida o bé convertir els contes en quelcom pràcticament impossible a la


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

vida real? Potser els protegiríem més mostrant-els-hi des de bon principi una visió realista: tot i que en un primer moment poguessin tenir por o angúnies, a la llarga els serviria per la vida ja que podrien aplicar tot allò que amb els contes han interioritzat. Si ens parem a pensar-ho, masses de les “mentides piadoses” que expliquem als nens en els contes acaben sent més interioritzades que no pas la moral del conte. Quantes noies passen la vida pensant que un dia de sobte apareixerà un princep blau al que s’han de rendir als peus? Potser ens estem equivocant amb la manera de protegir als nens i està acabant just al revés del que preteniem en un principi. Per fer que visquin una infància de sucre han acabat creixent en una bombolla de felicitat que es trencarà tant bon punt fassin els seus primers passos en la vida real. Per tant, el més ètic seria potser mostrar realitats als contes encara que provoquin pors que no mentir.


Religió – Els contes infantils: són ètics?

Tercer trimestre

8. CONCUSIONS Després d’aquest anàlisi dels contes d’avui dia i del seu significat ètic i moral, ens hem adonat que la majoria de les persones desconeixen la versió original d’aquests contes abans que fossin “retocats" per Charles Perrault i els germans Grimm per raons més que òbvies: la violència tant familiar com sexual. Les modificacions s’han realitzat amb l’intenció d’adaptar les històries l’actualitat, però potser aquest canvi és un error. En efecte, les lliçons apreses a través de la moralitat del conte signifiquen consells per la vida. No tots tindrem el que volem, no tots serem rics, no aconseguirem els nostres objectius al primer intent... Ens farà falta valor i astúcia, coratge i compromís, compassió i tolerància per assolir tot allò que anomenem la felicitat.


Els contes infantils: són ètics?