Page 1


PART 1-75 CAT:Arctic 09/11/11 11:40 Página 70

Esquerra: la nit polar no sempre és una nit negra, com molt sovint es pensa; sobretot durant les nits amb lluna la blancor de la neu reflecteix la llum i converteix la nit en dia, com aquí, al nord d’Alaska. Dreta: la lluentor de les estrelles també és suficient per oferir una mica de llum a la fosca nit polar, com aquí, sobre les muntanyes Sukakpak, de la serralada Brooks, al nord d’Alaska.

Amèrica del Nord

71


GREENPEACE A L’ÀRTIDA

Arran de la inauguració d’una oficina de Greenpeace a Alaska l’any 1977, l’organització ecologista decideix emprendre la protecció de l’Àrtida, a fi de preservar un dels últims ecosistemes intactes de la Terra. Des d’aleshores, Greenpeace ha portat a terme diferents accions a l’Àrtida, algunes de les quals són:

1989

Acció d’urgència arran de l’accident d’un petrolier

Divendres negre del 1989: el petrolier de l’empresa Esso Exxon Valdez, de 300 metres d’eslora, topa a Prince William Sound, a Alaska, contra un escull i fa aigües. Al voltant de 40.000 tones de cru van a parar al mar. Greenpeace envia de seguida un vaixell a la zona de l’accident, però ja no s’hi pot fer gran cosa. La taca espessa d’oli mata milions d’animals i malmet tot l’ecosistema, des de plàncton, mol·luscs, crustacis

i peixos fins a aus marines, llúdries marines, lleons marins, óssos i balenes. Els bancs d’arengs i salmons es col·lapsen i provoquen grans pèrdues als pescadors locals. Vint anys després la costa encara no s’ha recuperat del tot. Les baixes temperatures dificulten la descomposició del petroli, un fet que fa sospitar que a les costes d’Alaska encara s’hi amaguen milers de tones de cru sota la sorra i els còdols.

Protestes contra les proves i els residus nuclears

1990

L’octubre del 1990, el vaixell MV Greenpeace viatja rumb a l’arxipèlag Nova Zembla, a l’oceà Àrtic, on els militars russos realitzen proves d’armes nuclears. Rússia justifica aquest tipus d’atacs al medi ambient amb l’argument que la regió és allunyada i que les temperatures hi són extremadament baixes. Els tripulants de Greenpeace detecten una radioactivitat elevada a l’illa i en tornar al vaixell són sorpresos pels militars russos. Detenen els ecologistes i no els alliberen fins al cap d’uns dies. Tot i això, el 1992 un equip de Greenpeace gosa entrar de nou a la zona de Nova Zembla, aquesta vegada amb la intenció de documentar els residus nuclears al mar de Kara, on es duien a terme enfonsaments de reactors de vells submarins nuclears russos, entre d’altres. El vaixell de Greenpeace és novament tirotejat i abordat. Aquestes accions, però, causen efecte: el president de Rússia Borís Ieltsin fa analitzar la contaminació radioactiva a l’oceà Àrtic i el 1996 l’Assemblea General de les Nacions Unides resol la prohibició completa de proves nuclears, que avui dia encara no ha entrat oficialment en vigor.

a partir de

1997

Amb perseverança contra la perforació de pous petrolífers

El 1997 Greenpeace engega una campanya contra la perforació de pous petrolífers al mar de Beaufort, a l’Àrtida. L’empresa British Petrol (BP), conjuntament

206 Àrtic, tresor natural


amb l’empresa Northstar, hi vol construir la primera plataforma offshore artificial d’extracció petrolífera de l’oceà Àrtic i connectar-la a la terra ferma mitjançant un oleoducte. Els anys següents Greenpeace protesta una vegada darrere l’altra contra la construcció d’aquesta plataforma. El vaixell de Greenpeace Arctic Sunrise viatja quatre anys seguits fins a la plataforma d’extracció mentre els activistes organitzen protestes davant de les seus de BP i durant les seves assemblees d’accionistes. Juntament amb els inupiats, que viuen a les regions de North Slope, Greenpeace entrega a les Corts d’Apel·lació dels Estats Units una petició. L’any 2000 Greenpeace instal·la un campament a prop de la plataforma, amb una temperatura de 45º sota zero, per documentar els atemptats de BP contra el medi ambient.

Expedició per a l’estudi climàtic 2009

El juny del 2009, Greenpeace emprèn un viatge de quatre mesos amb l’Arctic Sunrise cap a Groenlàndia per investigar les conseqüències del canvi climàtic a les regions septentrionals del pol, per cridar l’atenció sobre l’amenaça de perill global als caps d’estat, que a finals d’aquell any es reunien a Copenhaguen amb motiu de la Cimera del Canvi Climàtic, i per provocar la reacció d’aquests. A l’Arctic Sunrise hi embarquen prestigiosos investigadors del clima de les universitats d’Ohio, Maine i Cambridge, així com de l’Institut Oceanogràfic de Woods Hole. Els investigadors documenten els moviments de les glaceres i mesuren la temperatura, el contingut de sal i els corrents de l’oceà Àrtic. El resultat d’aquestes investigacions és que el desglaç de la plataforma de gel de Groenlàndia i la consegüent pujada del nivell del mar avança molt més ràpid del que pronostiquen els càlculs realitzats pel Consell de la Cimera del Canvi Climàtic.

Expedició per a l’estudi climàtic 2

2010

El maig del 2010, el vaixell Esperanza inicia una segona expedició a l’Àrtida. A bord hi viatgen investigadors de l’Institut Oceanogràfic Leibniz, de Kiel (IFM-GEOMAR), per tal d’analitzar els efectes de l’acidificació dels oceans. A Kongsfjord, a les illes Spitzbergen, es realitza una simulació d’acidificació dels mars. El punt de mira són els esquelets calcaris de molts animals marins com ara cargols, bivalves i crancs, éssers vius importants dels ecosistemes marins. L’acidificació de l’aigua en pot malmetre les closques i destruir-les. Un altre dels temes analitzats per l’expedició és la pesca. La tripulació traça el mapa de les regions d’aigües abissals del mar de Barentsz, filma la vida submarina i documenta l’activitat dels vaixells d’arrossegament. El desglaç permet a les grans flotes arribar a les zones més septentrionals amb noves àrees de pesca, on encara no existeixen limitacions oficials per a l’activitat pesquera. Els pescadors hi poden estar destruint coralls de pedra i altres tresors naturals sobre els quals encara se sap ben poca cosa.

Go beyond oil

2010

L’explosió de la plataforma de perforació Deepwater Horizon de l’empresa BP l’abril del 2010 al golf de Mèxic provoca un dels vessaments de petroli més greus de tots els temps. Greenpeace reacciona amb accions a tot el món i protestes contra l’extracció de petroli del fons del mar i contra altres mètodes d’extracció perillosos. L’agost del 2010 un equip de Greenpeace es desplaça fins a la costa occidental de Groenlàndia, on l’empresa petroliera britànica Cairn Energy du a terme proves de perforació amb la qual cosa fa perillar greument el sensible ecosistema de la regió polar. Quatre activistes de Greenpeace aconsegueixen enfilar-se a la plataforma de perforació Stena Don i s’ins-

tal·len durant dies sobre una petita plataforma suspesa a uns 15 metres sobre el mar glaçat, protegits per un vestit de supervivència, fins que les perforacions s’aturen. Ha arribat el moment de posar fi a la dependència del petroli!

Go beyond oil

2011

L’empresa petroliera Cairn Energy vol continuar les perforacions i l’explotació de l’Àrtida a la costa occidental de Groenlàndia. Greenpeace reacciona de seguida, perquè Cairn no disposa ni tan sols d’un pla d’emergència en cas de vessament. S’aconsegueixen posposar les perforacions gràcies a la protesta amb vaixells davant de Groenlàndia i gràcies a l’acció d’activistes amb bots pneumàtics, que eviten el trasllat de la plataforma petroliera Leiv Eriksson, ubicada a l’estret del Bòsfor. Mentrestant, un altre equip investiga a l’Àrtida russa els efectes de l’extracció de petroli, així com les conseqüències dels vessaments sobre el medi ambient i la gent que hi viu. Els resultats són esfereïdors.

Greenpeace exigeix una moratòria de l’explotació industrial de l’Àrtida. La moratòria s’ha de mantenir fins que tots els estats i totes les empreses que operen a l’Àrtida hagin consensuat un acord legal vinculant, que garanteixi la protecció d’aquest ecosistema tan important globalment i de les persones que hi viuen.

Informacions sobre Greenpeace i sobre la seva campanya a l’Àrtida: www.greenpeace.de www.greenpeace.at www.greenpeace.ch Greenpeace a l’Àrtida

207

Àrtic, tresor natural  

Un tast del volum

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you