Page 1

BQ.CAT

BQ 01

Novembre 2011

Qui som, d’on venim, què volem. Entrevista a Ivan Tibau Hemeroteca: històric núm. 1 al 50 i BQ.CAT


BQ.CAT

BQ

46

42

FUNDACIÓ

PICADERO J.C.

04

41

SALUT I ESPORT

QUI SOM, D’ON VENIM, QUÈ VOLEM.

48

36

08

NIT DEL BÀSQUET CATALÀ

VÍCTOR SADA

IVAN TIBAU

STAFF Edita: Federació Catalana de Basquetbol. Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona. Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60 www.basquetcatala.cat

14

32

LLIGUES NACIONALS CATALANES

MVP COPA CATALUNYA 2011

Consell Editor: Joan Fa, Joan Guiu, Laura Ramos i Juan Carlos Cebrian. Director: Joan Guiu. Equip de redacció: Joan Guiu, Laura Ramos, Javier Ezpeleta i Juan Carlos Cebrian. Col·laboradors: Marissa Rius, Fundació del Bàsquet Català, Departaments de l’FCBQ. Agraïments: Ivan Tibau, Sebastià Serrano, Víctor Sada, C.B. Alisos, Pascual Mora, Awa Doumbia, Antonio Polo (Picadero JC), Marissa Rius, Montse Escribano i Elisabet Iglesias (Estudi Virgili).

06

26

EDITORIAL

SEBASTIÀ SERRANO

22

Disseny i maquetació: Virgili.com Fotografia: FCBQ, Fundació del Bàsquet Català, M.A. Chazo, Ricard Rovira, C.B. Alisos i SGE. Portada: reproducció Litografia de l’artista Mario Pasqualotto amb fotografia del primer partit entre el BBB Laietà i el CE Europa, al 1922. L’FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de membres de la pròpia FCBQ.

C.B. ALISOS

2

3


BQ.CAT

BQ

46

42

FUNDACIÓ

PICADERO J.C.

04

41

SALUT I ESPORT

QUI SOM, D’ON VENIM, QUÈ VOLEM.

48

36

08

NIT DEL BÀSQUET CATALÀ

VÍCTOR SADA

IVAN TIBAU

STAFF Edita: Federació Catalana de Basquetbol. Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona. Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60 www.basquetcatala.cat

14

32

LLIGUES NACIONALS CATALANES

MVP COPA CATALUNYA 2011

Consell Editor: Joan Fa, Joan Guiu, Laura Ramos i Juan Carlos Cebrian. Director: Joan Guiu. Equip de redacció: Joan Guiu, Laura Ramos, Javier Ezpeleta i Juan Carlos Cebrian. Col·laboradors: Marissa Rius, Fundació del Bàsquet Català, Departaments de l’FCBQ. Agraïments: Ivan Tibau, Sebastià Serrano, Víctor Sada, C.B. Alisos, Pascual Mora, Awa Doumbia, Antonio Polo (Picadero JC), Marissa Rius, Montse Escribano i Elisabet Iglesias (Estudi Virgili).

06

26

EDITORIAL

SEBASTIÀ SERRANO

22

Disseny i maquetació: Virgili.com Fotografia: FCBQ, Fundació del Bàsquet Català, M.A. Chazo, Ricard Rovira, C.B. Alisos i SGE. Portada: reproducció Litografia de l’artista Mario Pasqualotto amb fotografia del primer partit entre el BBB Laietà i el CE Europa, al 1922. L’FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de membres de la pròpia FCBQ.

C.B. ALISOS

2

3


BQ.CAT

BQ

QUI SOM, D’ON VENIM, QUÈ VOLEM. SOM la revista de l’FCBQ (Federació Catalana de Basquetbol), que obre un nou periple en ser pensada i elaborada expressament com a publicació digital. SOM gent de l’FCBQ i el Bàsquet Català, un equip que ha tingut cura de l’edició durant tretze temporades de les revistes predecessores, “Bàsquet esport” i “Bàsquet Català”, que en haver arribat al nº50, es dóna per closa la seva publicació. SOM un equip que estima el bàsquet, i que segueix amb el convenciment de prioritzar el bàsquet base.

4

SOM un equip de redacció composat pels periodistes professionals del Departament de Premsa de l’FCBQ, format per la seva responsable Laura Ramos i en Javier Ezpeleta, al quals cal afegir el també periodista Juan Carlos Cebrian, com a col·laborador extern. Al capdavant de l’equip hi ha Joan Guiu, directiu de l’FCBQ, qui ha estat el responsable de la revista durant les tretze temporades que s’ha editat en paper. El disseny i la maquetació correspon a “Estudi Virgili”, el qual ja fa molts anys ha estat el responsable dels aspectes de donar forma a la nostra revista, amb la creativitat i supervisió de Montse Escribano i ara amb l’aportació d’Elisabet Iglesias.

VENIM d’una experiència i forma de treballar que ha tingut com a principi fonamental el servei als clubs catalans i els seus components.

VOLEM ser creatius, oferir al lector una revista pròpia de l’era digital, donant un pas endavant i apropar-nos a l’interès de tots els afeccionats.

VENIM de conèixer i tractar molts clubs, molts dirigents, molts tècnics, molts jugadors, molts àrbitres, molta gent i amics que ens han fet costat col·laborant amb entrevistes i reportatges, facilitant-nos la tasca d’editar les revistes anteriors.

VOLEM atendre tots els aspectes del Bàsquet Català, els seus clubs i la seva gent, de tots els nivells i de tots els estaments, a fi que amb la nostra feina ens coneguem millor. VOLEM que petits i grans, des dels jugadors de Mini als Sènior, dels jugadors d’Escoles de Bàsquet als veterans entrenadors, delegats, dirigents, àrbitres, directors tècnics, afeccionats, directius, professionals, en fi, homes i dones que són el Bàsquet Català, s’aficionin a llegir BQ.CAT i a esperar cada nou número amb fruïció. 5


BQ.CAT

BQ

QUI SOM, D’ON VENIM, QUÈ VOLEM. SOM la revista de l’FCBQ (Federació Catalana de Basquetbol), que obre un nou periple en ser pensada i elaborada expressament com a publicació digital. SOM gent de l’FCBQ i el Bàsquet Català, un equip que ha tingut cura de l’edició durant tretze temporades de les revistes predecessores, “Bàsquet esport” i “Bàsquet Català”, que en haver arribat al nº50, es dóna per closa la seva publicació. SOM un equip que estima el bàsquet, i que segueix amb el convenciment de prioritzar el bàsquet base.

4

SOM un equip de redacció composat pels periodistes professionals del Departament de Premsa de l’FCBQ, format per la seva responsable Laura Ramos i en Javier Ezpeleta, al quals cal afegir el també periodista Juan Carlos Cebrian, com a col·laborador extern. Al capdavant de l’equip hi ha Joan Guiu, directiu de l’FCBQ, qui ha estat el responsable de la revista durant les tretze temporades que s’ha editat en paper. El disseny i la maquetació correspon a “Estudi Virgili”, el qual ja fa molts anys ha estat el responsable dels aspectes de donar forma a la nostra revista, amb la creativitat i supervisió de Montse Escribano i ara amb l’aportació d’Elisabet Iglesias.

VENIM d’una experiència i forma de treballar que ha tingut com a principi fonamental el servei als clubs catalans i els seus components.

VOLEM ser creatius, oferir al lector una revista pròpia de l’era digital, donant un pas endavant i apropar-nos a l’interès de tots els afeccionats.

VENIM de conèixer i tractar molts clubs, molts dirigents, molts tècnics, molts jugadors, molts àrbitres, molta gent i amics que ens han fet costat col·laborant amb entrevistes i reportatges, facilitant-nos la tasca d’editar les revistes anteriors.

VOLEM atendre tots els aspectes del Bàsquet Català, els seus clubs i la seva gent, de tots els nivells i de tots els estaments, a fi que amb la nostra feina ens coneguem millor. VOLEM que petits i grans, des dels jugadors de Mini als Sènior, dels jugadors d’Escoles de Bàsquet als veterans entrenadors, delegats, dirigents, àrbitres, directors tècnics, afeccionats, directius, professionals, en fi, homes i dones que són el Bàsquet Català, s’aficionin a llegir BQ.CAT i a esperar cada nou número amb fruïció. 5


BQ.CAT

BQ

editorial bq.cat, La nova revista de la federació catalana de basquetbol

Benvolgut lector, et presentem la nova revista digital de la Federació Catalana de Basquetbol, BQ.CAT, i ho fem oferint els principis bàsics del que desitgem sigui la revista. BQ.CAT neix amb la vocació i la intenció de ser una revista de basquetbol en era digital, que seguirà amb els principis que han impulsat durant 13 temporades i 50 números les seves predecessores “Bàsquet esport” i “Bàsquet Català”, però amb les innovacions tecnològiques que permet el tractament digital i alhora amb l’adequació dels seus continguts a l’exigència que aquesta etapa ens permet. BQ.CAT, per tant, oferirà entrevistes, reportatges, història, personatges, articles d’opinió, tot el que és la base del Bàsquet Català, amb especial atenció a les vicissituds dels clubs, així com de tots els àmbits i estaments del Bàsquet Català que no disposa del ressò mediàtic dels més sobresortints, però sense oblidar aquests. BQ.CAT, té assumit que en la formació i progressió de les joves generacions hi té un paper preponderant el coneixement de la seva història. Saber aquesta representa aprendre el perquè avui el Bàsquet Català ha assolit el nivell excepcional que disposa, que el converteixen en una potència mundial.

de formació, és a dir, les Cadet, Infantil i de Minibàsquet, masculines i femenines, on la llavor del nostre millor bàsquet va germinant. BQ.CAT intentarà amb el tractament fotogràfic i d’imatges, de tractament de textos, de disseny i maquetació, oferir un producte d’alta qualitat que sigui capdavanter, com ho és el Bàsquet Català i mereixen els nostres lectors. BQ.CAT atendrà la difusió de totes les activitats de la Fundació del Bàsquet Català, entitat on el patrimoni i la història del nostre esport tenen acollida, en el seu Museu, Arxiu, Fons Històric, Biblioteca, Hemeroteca, Videoteca, on els estudiants, clubs i afeccionats poden consultar documentació i realitzar els seus treballs de recerca. BQ.CAT es proposa, amb els seus responsables, periodistes i col·laboradors, oferir a tots i tothom que forma part de la família del Bàsquet Català una revista on s’hi trobin representats. BQ.CAT, neix, doncs, amb vocació de seguir lluitant pel Bàsquet Català, i oferir el millor dels seus clubs, practicants i estaments diversos, les seves activitats i iniciatives. Equip de redacció.

BQ.CAT informarà puntualment de les activitats de les Seleccions Nacionals Absolutes de Catalunya i sobretot de totes les participacions i actuacions de les Seleccions Catalanes 6

7


BQ.CAT

BQ

editorial bq.cat, La nova revista de la federació catalana de basquetbol

Benvolgut lector, et presentem la nova revista digital de la Federació Catalana de Basquetbol, BQ.CAT, i ho fem oferint els principis bàsics del que desitgem sigui la revista. BQ.CAT neix amb la vocació i la intenció de ser una revista de basquetbol en era digital, que seguirà amb els principis que han impulsat durant 13 temporades i 50 números les seves predecessores “Bàsquet esport” i “Bàsquet Català”, però amb les innovacions tecnològiques que permet el tractament digital i alhora amb l’adequació dels seus continguts a l’exigència que aquesta etapa ens permet. BQ.CAT, per tant, oferirà entrevistes, reportatges, història, personatges, articles d’opinió, tot el que és la base del Bàsquet Català, amb especial atenció a les vicissituds dels clubs, així com de tots els àmbits i estaments del Bàsquet Català que no disposa del ressò mediàtic dels més sobresortints, però sense oblidar aquests. BQ.CAT, té assumit que en la formació i progressió de les joves generacions hi té un paper preponderant el coneixement de la seva història. Saber aquesta representa aprendre el perquè avui el Bàsquet Català ha assolit el nivell excepcional que disposa, que el converteixen en una potència mundial.

de formació, és a dir, les Cadet, Infantil i de Minibàsquet, masculines i femenines, on la llavor del nostre millor bàsquet va germinant. BQ.CAT intentarà amb el tractament fotogràfic i d’imatges, de tractament de textos, de disseny i maquetació, oferir un producte d’alta qualitat que sigui capdavanter, com ho és el Bàsquet Català i mereixen els nostres lectors. BQ.CAT atendrà la difusió de totes les activitats de la Fundació del Bàsquet Català, entitat on el patrimoni i la història del nostre esport tenen acollida, en el seu Museu, Arxiu, Fons Històric, Biblioteca, Hemeroteca, Videoteca, on els estudiants, clubs i afeccionats poden consultar documentació i realitzar els seus treballs de recerca. BQ.CAT es proposa, amb els seus responsables, periodistes i col·laboradors, oferir a tots i tothom que forma part de la família del Bàsquet Català una revista on s’hi trobin representats. BQ.CAT, neix, doncs, amb vocació de seguir lluitant pel Bàsquet Català, i oferir el millor dels seus clubs, practicants i estaments diversos, les seves activitats i iniciatives. Equip de redacció.

BQ.CAT informarà puntualment de les activitats de les Seleccions Nacionals Absolutes de Catalunya i sobretot de totes les participacions i actuacions de les Seleccions Catalanes 6

7


BQ.CAT

BQ

Ivan TibaU Secretari General de l’Esport

L

“ La tasca és conèixer el món de l’esport, el que la gent fa, el que necessita i això vol dir recórrer molt territori i atendre cada peculiaritat”

REDACCIÓ: JOan GUIU FOTOS: SGE / fcbq

E

n les eleccions generals a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, celebrades el 22 de maig de 2010, Convergència i Unió va resultar guanyadora i en conseqüència recuperà la Secretaria General de l’Esport, nomenant el Sr. Ivàn Tibau nou Secretari General, qui amb pocs mesos en el càrrec va rebre els nostres redactors. Amb aquesta entrevista d’obertura, BQ.CAT inicia el seu camí com a revista digital, amb les opinions del responsable d’esports de Catalunya. Com varen ser els seus inicis esportius en l’hoquei sobre rodes i quan va veure clar que arribaria a professional d’aquest esport? El meu inici va ser un fet molt anecdòtic. Jo era molt petit, als sis anys, i tenia un amic francès i em vaig apuntar amb ell al hoquei. Al cap de quinze dies el francès va desaparèixer i jo vaig seguir jugant, o sigui que va ser una mica per casualitat. Arribar a professional no t’ho penses mai, vas jugant i creixent i arriba un moment que compten amb tu, que et fan ofertes de nivell i segueixes, i veus que pots arribar més amunt.

8

Ser professional no t’ho planteges, sinó que va sorgint. Com ja entrenàvem de nit i vas pujant de nivell, t’hi trobes. A més jo estudiava igual, vaig fer Empresarials i Econòmiques i seguia entrenant i jugant i arribes a un nivell que resulta és el millor. Què n’espera del Consell Assessor de l’Esport Català i de la seva funció, que en alguns sectors ho poden entendre com un supervisor o vigilant de la tasca de la Secretaria General? Espero que sigui una taula de debat de l’esport, en la qual hi hem incorporat gent del món esportiu, però també de l’acadèmic, l’econòmic i l’empresarial, persones a qui així també se’ls reconeix la seva tasca. La intenció es reunir-nos cada tres mesos i establir un diàleg i un debat sobre temes de l’esport. Moltes federacions catalanes, 67, de magnituds molt diverses, projeccions i activitats també variades i inclús divergents, com contempla les accions que ha de portar a terme amb elles? Les federacions són entitats privades que reben subvencions públiques per desenvolupar les seves activitats. Cal conèixer aquesta tasca i aquestes activitats i per això volem estar molt propers

C Com es passa d’esportista d’elit a la política? Això de la política és com la vida, hi ha moments que et marquen. A la política vaig arribar-hi quan el llavors Alcalde de Lloret, el Sr. Xavier Crespo, em va demanar que el recolzés a les llistes electorals i li vaig dir que sí, però que no em posés molt al principi de la llista electoral; hem va situar-me en onzè lloc, però resulta que surten 11 regidors, i em va tocar.

Era el 2007, per un període de quatre anys. Jo treballava a Caixa Girona però entro a l’Ajuntament de Lloret per Convergència i quan al novembre del 2010 es guanyen les eleccions generals al Parlament de Catalunya, se’m proposa ser Secretari General de l’Esport, cosa que em fa molta il·lusió i aquí estic. Són coses que passen, és estar en un lloc concret en el moment oportú. Tinc clar que són etapes de la vida.

9


BQ.CAT

BQ

Ivan TibaU Secretari General de l’Esport

L

“ La tasca és conèixer el món de l’esport, el que la gent fa, el que necessita i això vol dir recórrer molt territori i atendre cada peculiaritat”

REDACCIÓ: JOan GUIU FOTOS: SGE / fcbq

E

n les eleccions generals a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, celebrades el 22 de maig de 2010, Convergència i Unió va resultar guanyadora i en conseqüència recuperà la Secretaria General de l’Esport, nomenant el Sr. Ivàn Tibau nou Secretari General, qui amb pocs mesos en el càrrec va rebre els nostres redactors. Amb aquesta entrevista d’obertura, BQ.CAT inicia el seu camí com a revista digital, amb les opinions del responsable d’esports de Catalunya. Com varen ser els seus inicis esportius en l’hoquei sobre rodes i quan va veure clar que arribaria a professional d’aquest esport? El meu inici va ser un fet molt anecdòtic. Jo era molt petit, als sis anys, i tenia un amic francès i em vaig apuntar amb ell al hoquei. Al cap de quinze dies el francès va desaparèixer i jo vaig seguir jugant, o sigui que va ser una mica per casualitat. Arribar a professional no t’ho penses mai, vas jugant i creixent i arriba un moment que compten amb tu, que et fan ofertes de nivell i segueixes, i veus que pots arribar més amunt.

8

Ser professional no t’ho planteges, sinó que va sorgint. Com ja entrenàvem de nit i vas pujant de nivell, t’hi trobes. A més jo estudiava igual, vaig fer Empresarials i Econòmiques i seguia entrenant i jugant i arribes a un nivell que resulta és el millor. Què n’espera del Consell Assessor de l’Esport Català i de la seva funció, que en alguns sectors ho poden entendre com un supervisor o vigilant de la tasca de la Secretaria General? Espero que sigui una taula de debat de l’esport, en la qual hi hem incorporat gent del món esportiu, però també de l’acadèmic, l’econòmic i l’empresarial, persones a qui així també se’ls reconeix la seva tasca. La intenció es reunir-nos cada tres mesos i establir un diàleg i un debat sobre temes de l’esport. Moltes federacions catalanes, 67, de magnituds molt diverses, projeccions i activitats també variades i inclús divergents, com contempla les accions que ha de portar a terme amb elles? Les federacions són entitats privades que reben subvencions públiques per desenvolupar les seves activitats. Cal conèixer aquesta tasca i aquestes activitats i per això volem estar molt propers

C Com es passa d’esportista d’elit a la política? Això de la política és com la vida, hi ha moments que et marquen. A la política vaig arribar-hi quan el llavors Alcalde de Lloret, el Sr. Xavier Crespo, em va demanar que el recolzés a les llistes electorals i li vaig dir que sí, però que no em posés molt al principi de la llista electoral; hem va situar-me en onzè lloc, però resulta que surten 11 regidors, i em va tocar.

Era el 2007, per un període de quatre anys. Jo treballava a Caixa Girona però entro a l’Ajuntament de Lloret per Convergència i quan al novembre del 2010 es guanyen les eleccions generals al Parlament de Catalunya, se’m proposa ser Secretari General de l’Esport, cosa que em fa molta il·lusió i aquí estic. Són coses que passen, és estar en un lloc concret en el moment oportú. Tinc clar que són etapes de la vida.

9


BQ.CAT

BQ Ivan TibaU. SECRETARI GENERAL DE L’ESPORT

a totes i cadascuna d’elles per recolzar-les i estar a prop dels dirigents federatius i dels clubs. Sabem de la molta i gran tasca que fan i com cada una és un món diferent, com ho és cada esport. Desitgem entrar en la casuística de cadascuna, estar amb ells amb la gent que hi està al front i que ens sentin molt propers i recolzar, absolutament, la feina que fan i aportar el nostre gra de sorra a la seva tasca.

L

Possiblement en aquests inicis de la seva acció de govern s’hagi marcat unes gestions concretes o prioritàries, tant internament, estructura de l’SGE, com externament, l’atenció a entitats

“La valoració és que tot i les dificultats que tenim, hi ha un nivell magnífic, estem a dalt de tot i en general l’esport català està vivint un moment molt i molt bo.”

i clubs. Què ens pot dir en aquest sentit? És lògic que després d’un canvi de govern, internament hi hagi canvis d’estructura, que no és un procés ràpid, però crec que ara ja està tot assentat. I la tasca externa és conèixer, conèixer el món de l’esport, el que la gent fa, el que necessita, sobretot en els actuals moments de dificultat i això vol dir recórrer molt territori, anar a molts llocs i atendre cada peculiaritat com cal, perquè sabem que és molt important el que fa la gent de l’esport i per ells també és important el recolzament que pot donar l’SGE, que la gent ho agraeix, i per tant farem molta campanya de proximitat, mirar de trobar solucions a problemes que van sorgint tant a federacions com als clubs, entitats i empreses, tothom que estigui vinculat al món de l’esport ens tindrà al seu costat i com no ajuntaments, perquè hi ha Ajuntaments amb equipaments on l’SGE té competències i també hem d’arribar-hi. Saber què fa la gent és bàsic per poder recolzar i trobar sortides adients, en definitiva màxima atenció als clubs i a la gent de l’esport. Hi ha qui pensa, tant en la societat civil com en l’esportiva, que l’SGE és només un distribuïdor de recursos, que els hi diria? No, no és així! Nosaltres a part de recursos som generadors d’idees, generadors de projectes, tenim molts àmbits on actuar, des de la part federativa a la part escolar que és molt important, ajuntaments, clubs, també l’INEFC amb tot el tema de formació vinculat a l’esport

10

que depèn de nosaltres, temes de desenvolupament, noves tecnologies, investigació, hi ha el Centre d’Alt Rendiment, és a dir que tenim moltes facetes on ens cal actuar i tenim molta, molta feina a fer. No som, doncs, només uns distribuïdors de recursos, hi ha molts àmbits a treballar, però és que potser s’ha establert una mentalitat de dependre molt dels recursos públics i això és un sistema esgotat. Recursos públics tal com s’està en l’actualitat és molt difícil, cal buscar noves vies, obrirse als mitjans, TV, ajudar a buscar recursos a federacions, clubs, a tothom, via Llei de Mecenatge i Patrocini, ajudes fiscals als privats que vulguin entrar en els clubs, qualsevol recolzament en el món esportiu que tingui beneficis fiscals, serien maneres de desviar el tema del suport públic, i també que l’empresa privada hi entrés. S’ha plantejat que possiblement estem davant un relleu generacional de dirigents, de molta profunditat, ja que molts dirigents de clubs i de federacions que han desenvolupat llur tasca des d’uns coneixements i un voluntarisme gran i absorbent, que va minvant per raó dels anys, i que sens dubte la fornada que arriba ho fa enfrontant-se a unes problemàtiques molt diferents i que, a més, precisa d’una preparació i uns coneixements també molt diferents, que potser porti cap a una professionalització. Crec que és una rotació natural, ara i abans. Els actuals dirigents també varen ser un relleu en el seu moment. És evident que tot evoluciona, la formació, els

e

“El problema econòmic és espectacular... hem d’ajustar tot tipus d’estructures, de clubs, de federacions, i entre tots agafar la mesura correcte, s’arribi on s’arribi...” coneixements, la tecnologia, és un procés que es dóna en qualsevol àmbit de la societat. La renovació és un fet natural. Ara, si es va o no cap a una professionalització dels dirigents, sincerament és un tema que no m’he plantejat. Crec, com he dit abans, que tot és qüestió de renovació, professionals o no, perquè amb el pas dels anys, vulguis o no, la gent s’enquista, s’acostuma, i és important que aparegui saba nova, nous plantejaments, noves maneres de fer, noves idees. Crec que és bo que els dirigents es vagin renovant, en qualsevol àmbit, en l’esport o en la política. En general, i pel bàsquet en particular, Barcelona és deficitària en pavellons esportius. En moltes poblacions, al llarg dels anys de la democràcia s’ha aconseguit construir pavellons i instal·lacions molt modernes gràcies al suport institucional, i sovint quan arriben a pavellons històrics de Barcelona es queixen desconeixent la història i la problemàtica. Quines mesures podrien prendre per reduir el dèficit d’instal·lacions barcelonines i què els hi diria als que en gaudeixen de noves? Bé, Barcelona disposa d’un Pla

d’Instal·lacions Esportives en el qual es marca el dèficit que té, però també haig de dir que en els últims anys aquí no ha arribat cap petició de fer algun nou pavelló. Això, doncs, és una falta de previsió de l’Ajuntament de Barcelona. Clar que hi ha dèficits, però l’SGE té mil ajuntaments al darrera no només Barcelona on qui ha de vetllar per la ciutat és el seu Ajuntament, ara bé això no vol dir que l’SGE no pot ajudar, a la recerca de recursos, a treballar a trobar solucions, etc, si ho treballem trobarem solucions, la meva voluntat és ajudar. Aconseguir amb la Selecció Catalana el campionat del món B, què va representar per vostè, pels seus companys d’esport i sobretot com creu que va repercutir en la societat de l’esport en general i la ciutadania de Catalunya? Per a mi va representar un èxit molt important pel nostre país, perquè mai havíem pogut competir internacionalment i en aquest cas, encara que de forma provisional, varen poder fer-ho i el que més em va agradar va ser la rebuda aquí a Barcelona. Veníem de l’altra punta del món en la qual no sabíem res del ressò que hi havia

11


BQ.CAT

BQ Ivan TibaU. SECRETARI GENERAL DE L’ESPORT

a totes i cadascuna d’elles per recolzar-les i estar a prop dels dirigents federatius i dels clubs. Sabem de la molta i gran tasca que fan i com cada una és un món diferent, com ho és cada esport. Desitgem entrar en la casuística de cadascuna, estar amb ells amb la gent que hi està al front i que ens sentin molt propers i recolzar, absolutament, la feina que fan i aportar el nostre gra de sorra a la seva tasca.

L

Possiblement en aquests inicis de la seva acció de govern s’hagi marcat unes gestions concretes o prioritàries, tant internament, estructura de l’SGE, com externament, l’atenció a entitats

“La valoració és que tot i les dificultats que tenim, hi ha un nivell magnífic, estem a dalt de tot i en general l’esport català està vivint un moment molt i molt bo.”

i clubs. Què ens pot dir en aquest sentit? És lògic que després d’un canvi de govern, internament hi hagi canvis d’estructura, que no és un procés ràpid, però crec que ara ja està tot assentat. I la tasca externa és conèixer, conèixer el món de l’esport, el que la gent fa, el que necessita, sobretot en els actuals moments de dificultat i això vol dir recórrer molt territori, anar a molts llocs i atendre cada peculiaritat com cal, perquè sabem que és molt important el que fa la gent de l’esport i per ells també és important el recolzament que pot donar l’SGE, que la gent ho agraeix, i per tant farem molta campanya de proximitat, mirar de trobar solucions a problemes que van sorgint tant a federacions com als clubs, entitats i empreses, tothom que estigui vinculat al món de l’esport ens tindrà al seu costat i com no ajuntaments, perquè hi ha Ajuntaments amb equipaments on l’SGE té competències i també hem d’arribar-hi. Saber què fa la gent és bàsic per poder recolzar i trobar sortides adients, en definitiva màxima atenció als clubs i a la gent de l’esport. Hi ha qui pensa, tant en la societat civil com en l’esportiva, que l’SGE és només un distribuïdor de recursos, que els hi diria? No, no és així! Nosaltres a part de recursos som generadors d’idees, generadors de projectes, tenim molts àmbits on actuar, des de la part federativa a la part escolar que és molt important, ajuntaments, clubs, també l’INEFC amb tot el tema de formació vinculat a l’esport

10

que depèn de nosaltres, temes de desenvolupament, noves tecnologies, investigació, hi ha el Centre d’Alt Rendiment, és a dir que tenim moltes facetes on ens cal actuar i tenim molta, molta feina a fer. No som, doncs, només uns distribuïdors de recursos, hi ha molts àmbits a treballar, però és que potser s’ha establert una mentalitat de dependre molt dels recursos públics i això és un sistema esgotat. Recursos públics tal com s’està en l’actualitat és molt difícil, cal buscar noves vies, obrirse als mitjans, TV, ajudar a buscar recursos a federacions, clubs, a tothom, via Llei de Mecenatge i Patrocini, ajudes fiscals als privats que vulguin entrar en els clubs, qualsevol recolzament en el món esportiu que tingui beneficis fiscals, serien maneres de desviar el tema del suport públic, i també que l’empresa privada hi entrés. S’ha plantejat que possiblement estem davant un relleu generacional de dirigents, de molta profunditat, ja que molts dirigents de clubs i de federacions que han desenvolupat llur tasca des d’uns coneixements i un voluntarisme gran i absorbent, que va minvant per raó dels anys, i que sens dubte la fornada que arriba ho fa enfrontant-se a unes problemàtiques molt diferents i que, a més, precisa d’una preparació i uns coneixements també molt diferents, que potser porti cap a una professionalització. Crec que és una rotació natural, ara i abans. Els actuals dirigents també varen ser un relleu en el seu moment. És evident que tot evoluciona, la formació, els

e

“El problema econòmic és espectacular... hem d’ajustar tot tipus d’estructures, de clubs, de federacions, i entre tots agafar la mesura correcte, s’arribi on s’arribi...” coneixements, la tecnologia, és un procés que es dóna en qualsevol àmbit de la societat. La renovació és un fet natural. Ara, si es va o no cap a una professionalització dels dirigents, sincerament és un tema que no m’he plantejat. Crec, com he dit abans, que tot és qüestió de renovació, professionals o no, perquè amb el pas dels anys, vulguis o no, la gent s’enquista, s’acostuma, i és important que aparegui saba nova, nous plantejaments, noves maneres de fer, noves idees. Crec que és bo que els dirigents es vagin renovant, en qualsevol àmbit, en l’esport o en la política. En general, i pel bàsquet en particular, Barcelona és deficitària en pavellons esportius. En moltes poblacions, al llarg dels anys de la democràcia s’ha aconseguit construir pavellons i instal·lacions molt modernes gràcies al suport institucional, i sovint quan arriben a pavellons històrics de Barcelona es queixen desconeixent la història i la problemàtica. Quines mesures podrien prendre per reduir el dèficit d’instal·lacions barcelonines i què els hi diria als que en gaudeixen de noves? Bé, Barcelona disposa d’un Pla

d’Instal·lacions Esportives en el qual es marca el dèficit que té, però també haig de dir que en els últims anys aquí no ha arribat cap petició de fer algun nou pavelló. Això, doncs, és una falta de previsió de l’Ajuntament de Barcelona. Clar que hi ha dèficits, però l’SGE té mil ajuntaments al darrera no només Barcelona on qui ha de vetllar per la ciutat és el seu Ajuntament, ara bé això no vol dir que l’SGE no pot ajudar, a la recerca de recursos, a treballar a trobar solucions, etc, si ho treballem trobarem solucions, la meva voluntat és ajudar. Aconseguir amb la Selecció Catalana el campionat del món B, què va representar per vostè, pels seus companys d’esport i sobretot com creu que va repercutir en la societat de l’esport en general i la ciutadania de Catalunya? Per a mi va representar un èxit molt important pel nostre país, perquè mai havíem pogut competir internacionalment i en aquest cas, encara que de forma provisional, varen poder fer-ho i el que més em va agradar va ser la rebuda aquí a Barcelona. Veníem de l’altra punta del món en la qual no sabíem res del ressò que hi havia

11


BQ.CAT

BQ Ivan TibaU. SECRETARI GENERAL DE L’ESPORT

aquí i ens va sorprendre que omplíssim de gent els carrers i la Plaça Sant Jaume. Això demostra les ganes que en tenia la gent, pel fet de defensar Catalunya en un Campionat del Món. La resposta va ser molt gran, va ser molt emotiu i es va demostrar que hi ha ganes de Seleccions Catalanes, hi ha ganes de poder competir amb els nostres colors i ja dic, ens va sorprendre molt, molt. I ara, des de la perspectiva institucional com està desenvolupant en accions concretes aquelles vivències i desig de reconeixement? Estem treballant amb aquelles entitats que volen el reconeixement internacional. Actualment tenim 20 federacions reconegudes i estem treballant amb altres per aconseguir-ho. Cal deixar clar que la problemàtica és molt difícil, ja que cada Federació Internacional disposa dels seus estatuts, i és una feina complexa, sobretot amb les federacions més grans (futbol, bàsquet,...) d’esports molt professionalitzats, que encara hi ha més dificultats. En aquelles que hi veiem possibilitats, escletxes en els seus estatuts hi treballem de valent. Concretant-nos en el Bàsquet Català, com valora el seu present i quin futur. El Bàsquet Català està a un nivell molt alt, tenim tres equips al màxim nivell estatal, l’ACB, amb participacions a Europa amb èxit, i crec també que la base i la Federació Catalana són un referent. Sou la Federació que té més llicències junt el futbol i trobo

12

que s’està fent un treball que ja ve de molts anys enrere i s’està seguint amb nous projectes, amb els Centres de Tecnificació, amb el projecte Segle XXI de bàsquet femení i en temes que estant funcionant molt bé i que són un exemple per la base que pot veure també com en les Seleccions Espanyoles hi ha molts jugadors i jugadores catalans, s’està a primer nivell amb grans classificacions en campionats d’Europa i del Món. Les Seleccions Catalanes de Promoció i els equips de base dels clubs, són també un referent, com ho demostren els resultats que any rere any s’obtenen en els campionats d’Espanya, essent la Comunitat amb més títols. Centrant-nos en el dia a dia actual, amb la crisi econòmica instal·lada en tots els sectors, també l’esportiu, quina recomanació faria als més de 500 clubs de bàsquet i als dels altres esports? Doncs que ens hem de situar en el context actual, hi ha una situació difícil pel tema econòmic, en tots els àmbits del país. El problema econòmic és espectacular, s’han viscut moments molt bons gràcies al “boom” de la construcció, però ja no hi serà mai més. Hem d’ajustar tot tipus d’estructures, de clubs, de federacions, i entre tots agafar la mesura correcte, s’arribi on s’arribi i no voler estirar més el braç que la màniga, sinó només farem que patir tots, patir la temporada i aquells clubs que no puguin en certs moments estar a una categoria que desitjarien, si cal renunciar que renunciïn, que treballin la base i ja arribaran temps millors. Hem de ser molt

realistes amb el que hi ha perquè hem patit molt aquests últims anys i passar un altre any amb aquesta angoixa de si s’arribarà o no, ningú gaudeix i només és un patiment constant per tothom. Un aspecte important i seriós de tot l’esport català és, sens dubte, aconseguir augmentar el nombre de llicències femenines. Tot i coneixent les diferents peculiaritats de cada esport, com canalitzaria un suport, una gestió tant a nivell de clubs com

E

“El Bàsquet Català està a un nivell molt alt, tenim tres equips al màxim nivell estatal, l’ACB, amb participacions a Europa amb èxit, i crec també que la base i la Federació Catalana són un referent. Sou la Federació que té més llicències junt el futbol i trobo que s’està fent un treball que ja ve de molts anys enrere i s’està seguint amb nous projectes” mantenir la quota de pantalla, i millorar-la si es pot, en l’emissió de partits d’equips femenins. També en el Consell es crearà una Secció totalment personalitzada a la dóna, per poder idear projectes per tal de fomentar més la seva participació en el món de l’esport.

institucional, per aconseguir la consolidació l’esport femení. L’esport femení és un àmbit que tenim molt present, i aquest any entre les poques coses que ens permeten el pocs recursos que disposem, hi ha el mantenir el recolzament als equips femenins de màximes categories. Creiem important que la dóna s’incorpori cada vegada més en el món de l’esport i també desitgem

El Comitè Català d’Àrbitres de Basquetbol, celebra cada any, una trobada on es reuneixen més de 1160 àrbitres i auxiliars de taula, que analitzen la temporada, s’estableixen criteris d’actuació i es realitzen tallers i seminaris específics, que la converteixen en un model a nivell europeu. Com en tot esport, l’estament arbitral pateix constants crítiques, com considera aquesta trobada dels àrbitres de basquetbol i si creu que es podria extrapolar a altres federacions? El bàsquet també en aquest àmbit és un referent. En la meva visita a la Federació vaig poder saludar en Joan Carles Mitjana, director tècnic del Comitè d’Àrbitres, que va dirigir la final de l’Eurolliga i això mostra el nivell, la gran

preparació i la consideració que ha assolit l’arbitratge català de basquetbol. Pel que fa la trobada anual, considero que és un esdeveniment genial. En ella s’estudien i es toquen tots els temes possibles, totes les problemàtiques que han aparegut durant la temporada i clar que es pot extrapolar, és un model a seguir i altres federacions més petites ho intenten fer, en menor volum, i l’estructura que té el bàsquet és un referent. Bé, després de totes aquestes qüestions, no resta més que agrair profundament l’amabilitat i el temps que ens ha dedicat el Sr. Ivan Tibau, Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, i desitjar-li que tota la problemàtica exposada, tots els projectes i realitzacions previstes i a fer, arribin a bon port, pel bé de tot l’esport català.

més informació

13


BQ.CAT

BQ Ivan TibaU. SECRETARI GENERAL DE L’ESPORT

aquí i ens va sorprendre que omplíssim de gent els carrers i la Plaça Sant Jaume. Això demostra les ganes que en tenia la gent, pel fet de defensar Catalunya en un Campionat del Món. La resposta va ser molt gran, va ser molt emotiu i es va demostrar que hi ha ganes de Seleccions Catalanes, hi ha ganes de poder competir amb els nostres colors i ja dic, ens va sorprendre molt, molt. I ara, des de la perspectiva institucional com està desenvolupant en accions concretes aquelles vivències i desig de reconeixement? Estem treballant amb aquelles entitats que volen el reconeixement internacional. Actualment tenim 20 federacions reconegudes i estem treballant amb altres per aconseguir-ho. Cal deixar clar que la problemàtica és molt difícil, ja que cada Federació Internacional disposa dels seus estatuts, i és una feina complexa, sobretot amb les federacions més grans (futbol, bàsquet,...) d’esports molt professionalitzats, que encara hi ha més dificultats. En aquelles que hi veiem possibilitats, escletxes en els seus estatuts hi treballem de valent. Concretant-nos en el Bàsquet Català, com valora el seu present i quin futur. El Bàsquet Català està a un nivell molt alt, tenim tres equips al màxim nivell estatal, l’ACB, amb participacions a Europa amb èxit, i crec també que la base i la Federació Catalana són un referent. Sou la Federació que té més llicències junt el futbol i trobo

12

que s’està fent un treball que ja ve de molts anys enrere i s’està seguint amb nous projectes, amb els Centres de Tecnificació, amb el projecte Segle XXI de bàsquet femení i en temes que estant funcionant molt bé i que són un exemple per la base que pot veure també com en les Seleccions Espanyoles hi ha molts jugadors i jugadores catalans, s’està a primer nivell amb grans classificacions en campionats d’Europa i del Món. Les Seleccions Catalanes de Promoció i els equips de base dels clubs, són també un referent, com ho demostren els resultats que any rere any s’obtenen en els campionats d’Espanya, essent la Comunitat amb més títols. Centrant-nos en el dia a dia actual, amb la crisi econòmica instal·lada en tots els sectors, també l’esportiu, quina recomanació faria als més de 500 clubs de bàsquet i als dels altres esports? Doncs que ens hem de situar en el context actual, hi ha una situació difícil pel tema econòmic, en tots els àmbits del país. El problema econòmic és espectacular, s’han viscut moments molt bons gràcies al “boom” de la construcció, però ja no hi serà mai més. Hem d’ajustar tot tipus d’estructures, de clubs, de federacions, i entre tots agafar la mesura correcte, s’arribi on s’arribi i no voler estirar més el braç que la màniga, sinó només farem que patir tots, patir la temporada i aquells clubs que no puguin en certs moments estar a una categoria que desitjarien, si cal renunciar que renunciïn, que treballin la base i ja arribaran temps millors. Hem de ser molt

realistes amb el que hi ha perquè hem patit molt aquests últims anys i passar un altre any amb aquesta angoixa de si s’arribarà o no, ningú gaudeix i només és un patiment constant per tothom. Un aspecte important i seriós de tot l’esport català és, sens dubte, aconseguir augmentar el nombre de llicències femenines. Tot i coneixent les diferents peculiaritats de cada esport, com canalitzaria un suport, una gestió tant a nivell de clubs com

E

“El Bàsquet Català està a un nivell molt alt, tenim tres equips al màxim nivell estatal, l’ACB, amb participacions a Europa amb èxit, i crec també que la base i la Federació Catalana són un referent. Sou la Federació que té més llicències junt el futbol i trobo que s’està fent un treball que ja ve de molts anys enrere i s’està seguint amb nous projectes” mantenir la quota de pantalla, i millorar-la si es pot, en l’emissió de partits d’equips femenins. També en el Consell es crearà una Secció totalment personalitzada a la dóna, per poder idear projectes per tal de fomentar més la seva participació en el món de l’esport.

institucional, per aconseguir la consolidació l’esport femení. L’esport femení és un àmbit que tenim molt present, i aquest any entre les poques coses que ens permeten el pocs recursos que disposem, hi ha el mantenir el recolzament als equips femenins de màximes categories. Creiem important que la dóna s’incorpori cada vegada més en el món de l’esport i també desitgem

El Comitè Català d’Àrbitres de Basquetbol, celebra cada any, una trobada on es reuneixen més de 1160 àrbitres i auxiliars de taula, que analitzen la temporada, s’estableixen criteris d’actuació i es realitzen tallers i seminaris específics, que la converteixen en un model a nivell europeu. Com en tot esport, l’estament arbitral pateix constants crítiques, com considera aquesta trobada dels àrbitres de basquetbol i si creu que es podria extrapolar a altres federacions? El bàsquet també en aquest àmbit és un referent. En la meva visita a la Federació vaig poder saludar en Joan Carles Mitjana, director tècnic del Comitè d’Àrbitres, que va dirigir la final de l’Eurolliga i això mostra el nivell, la gran

preparació i la consideració que ha assolit l’arbitratge català de basquetbol. Pel que fa la trobada anual, considero que és un esdeveniment genial. En ella s’estudien i es toquen tots els temes possibles, totes les problemàtiques que han aparegut durant la temporada i clar que es pot extrapolar, és un model a seguir i altres federacions més petites ho intenten fer, en menor volum, i l’estructura que té el bàsquet és un referent. Bé, després de totes aquestes qüestions, no resta més que agrair profundament l’amabilitat i el temps que ens ha dedicat el Sr. Ivan Tibau, Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, i desitjar-li que tota la problemàtica exposada, tots els projectes i realitzacions previstes i a fer, arribin a bon port, pel bé de tot l’esport català.

més informació

13


BQ.CAT

BQ

lligues NACIONALS catalanes

Presentació al Món Sant Benet REDACCIÓ: JAVIER EZPELETA FOTOS: RICARD ROVIRA / fcbq

E

C Tota la informació la podràs trobar a: www.basquetcatala.cat link 14

l Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages va ser l’escenari, dimecres 21 de setembre, de la presentació oficial de les Lligues Nacionals Catalanes 2011 organitzades per la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ), amb el patrocini de San Miguel 0,0% i el suport de Televisió de Catalunya.

Lligues Nacionals Catalanes

més informació

XXXII Lliga Catalana ACB XXIII Lliga Catalana Femenina XII Lliga Catalana LEB IX Lliga Catalana Femenina 2 XXX Lliga Catalana EBA

Joan Fa, Valentí Junyent i Ivan Tibau

El Món Sant Benet, escenari de la presentació

15


BQ.CAT

BQ

lligues NACIONALS catalanes

Presentació al Món Sant Benet REDACCIÓ: JAVIER EZPELETA FOTOS: RICARD ROVIRA / fcbq

E

C Tota la informació la podràs trobar a: www.basquetcatala.cat link 14

l Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages va ser l’escenari, dimecres 21 de setembre, de la presentació oficial de les Lligues Nacionals Catalanes 2011 organitzades per la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ), amb el patrocini de San Miguel 0,0% i el suport de Televisió de Catalunya.

Lligues Nacionals Catalanes

més informació

XXXII Lliga Catalana ACB XXIII Lliga Catalana Femenina XII Lliga Catalana LEB IX Lliga Catalana Femenina 2 XXX Lliga Catalana EBA

Joan Fa, Valentí Junyent i Ivan Tibau

El Món Sant Benet, escenari de la presentació

15


BQ.CAT

BQ lligues NACIONALS catalanes FOTOS: RICARD ROVIRA

XXXII LLIGA CATALANA ACB

El FC Barcelona suma la seva 15a Lliga Catalana Historial i palmarès descarregar

E

l Nou Congost de Manresa va albergar, diumenge 25 i dilluns 26 de setembre, la XXXII Lliga Nacional Catalana ACB Trofeu San Miguel 0,0% i en la que el FC Barcelona Regal es va proclamar campió, per tercer any consecutiu, en vèncer a la final al Fiatc Mútua Joventut per un contundent 54-94. Amb aquest, el FC Barcelona suma 15 títols, seguit del Joventut de Badalona amb 11, i de Manresa, Girona i Lleida amb 2.

A les semifinals, els blaugranes van superar al campió de la Lliga Nacional Catalana d’equips LEB ‘Oro’, el CECP Lleida Basquetbol, per 17 punts de diferència (8164), mentre que els verd-i-negres van necessitar d’una pròrroga per guanyar als amfitrions d’aquesta Lliga Nacional Catalana, l’Assignia Manresa, per un ajustat 87-90.

més informació

R

SEMIFINALS: FC Barcelona Regal 81 CECP Lleida Basquetbol 64

FINAL: Fiatc Mutua Joventut 54 FC Barcelona Regal 94

Assignia Manresa 87 Fiatc Mutua Joventut 90

Resultats

16

17


BQ.CAT

BQ lligues NACIONALS catalanes FOTOS: RICARD ROVIRA

XXXII LLIGA CATALANA ACB

El FC Barcelona suma la seva 15a Lliga Catalana Historial i palmarès descarregar

E

l Nou Congost de Manresa va albergar, diumenge 25 i dilluns 26 de setembre, la XXXII Lliga Nacional Catalana ACB Trofeu San Miguel 0,0% i en la que el FC Barcelona Regal es va proclamar campió, per tercer any consecutiu, en vèncer a la final al Fiatc Mútua Joventut per un contundent 54-94. Amb aquest, el FC Barcelona suma 15 títols, seguit del Joventut de Badalona amb 11, i de Manresa, Girona i Lleida amb 2.

A les semifinals, els blaugranes van superar al campió de la Lliga Nacional Catalana d’equips LEB ‘Oro’, el CECP Lleida Basquetbol, per 17 punts de diferència (8164), mentre que els verd-i-negres van necessitar d’una pròrroga per guanyar als amfitrions d’aquesta Lliga Nacional Catalana, l’Assignia Manresa, per un ajustat 87-90.

més informació

R

SEMIFINALS: FC Barcelona Regal 81 CECP Lleida Basquetbol 64

FINAL: Fiatc Mutua Joventut 54 FC Barcelona Regal 94

Assignia Manresa 87 Fiatc Mutua Joventut 90

Resultats

16

17


BQ.CAT

BQ lligues NACIONALS catalanes FOTOS: RICARD ROVIRA

FOTOS: M.A. CHAZO

XII LLIGA CATALANA LEB

Un renovat CECP Lleida Basquetbol s’emporta la Lliga Nacional Catalana d’equips LEB OR

XXIII LLIGA CATALANA FEMENINA

El Girona FC, campió per segon any consecutiu Historial i palmarès descarregar

L

es amfitriones del Girona FC van fer-se amb la seva segona Lliga Nacional Catalana Femenina Trofeu San Miguel 0,0% en superar, a la final celebrada el dimecres 12 d’octubre a Girona-Fontajau, al Cadí La Seu d’Urgell per un 66-59. Les gironines dirigides des de la banqueta per Anna Caula van reeditar el títol de campiones en una final que van començar favorable als seus interessos però amb un rival, el Cadí La Seu d’Urgell d’Andreu Bou, que no ho va posar gens fàcil.

El conjunt lleidatà va retallar poc a poc una diferència de 15 punts fins a col·locar-se a 2 punts a sis minuts pel final. L’esforç però, va passar factura a les visitants que van acabar perdent per 7 punts (66-59) en una final presenciada en directe per 2.400 espectadors. La millor jugadora del partit va ser Adrianne Ross de La Seu amb un 24 de valoració fruit dels seus 18 punts i 4 rebots. La millor per part del Girona va ser Shona Thorburn amb 15 punts i 4 rebots.

E

l CECP Lleida Basquetbol es va proclamar campió de la XII Lliga Nacional Catalana LEB Trofeu San Miguel 0,0% en superar a la final disputada, diumenge 25 de setembre al Barris Nord de Lleida, al Girona FC per un ajustat 70-65. El conjunt lleidatà com el gironí van arribar a aquesta final després de disputar una lligueta de tots contra tots en la que també va participar el Tarragona Bàsquet 2017. Com a campió d’aquesta competició, el Lleida Basquetbol es va classificar per a disputar una de les semifinals de la Lliga Nacional Catalana ACB davant el FC Barcelona Regal, contra qui va perdre al Nou Congost de Manresa per un 81-64.

Historial i palmarès descarregar

18

19


BQ.CAT

BQ lligues NACIONALS catalanes FOTOS: RICARD ROVIRA

FOTOS: M.A. CHAZO

XII LLIGA CATALANA LEB

Un renovat CECP Lleida Basquetbol s’emporta la Lliga Nacional Catalana d’equips LEB OR

XXIII LLIGA CATALANA FEMENINA

El Girona FC, campió per segon any consecutiu Historial i palmarès descarregar

L

es amfitriones del Girona FC van fer-se amb la seva segona Lliga Nacional Catalana Femenina Trofeu San Miguel 0,0% en superar, a la final celebrada el dimecres 12 d’octubre a Girona-Fontajau, al Cadí La Seu d’Urgell per un 66-59. Les gironines dirigides des de la banqueta per Anna Caula van reeditar el títol de campiones en una final que van començar favorable als seus interessos però amb un rival, el Cadí La Seu d’Urgell d’Andreu Bou, que no ho va posar gens fàcil.

El conjunt lleidatà va retallar poc a poc una diferència de 15 punts fins a col·locar-se a 2 punts a sis minuts pel final. L’esforç però, va passar factura a les visitants que van acabar perdent per 7 punts (66-59) en una final presenciada en directe per 2.400 espectadors. La millor jugadora del partit va ser Adrianne Ross de La Seu amb un 24 de valoració fruit dels seus 18 punts i 4 rebots. La millor per part del Girona va ser Shona Thorburn amb 15 punts i 4 rebots.

E

l CECP Lleida Basquetbol es va proclamar campió de la XII Lliga Nacional Catalana LEB Trofeu San Miguel 0,0% en superar a la final disputada, diumenge 25 de setembre al Barris Nord de Lleida, al Girona FC per un ajustat 70-65. El conjunt lleidatà com el gironí van arribar a aquesta final després de disputar una lligueta de tots contra tots en la que també va participar el Tarragona Bàsquet 2017. Com a campió d’aquesta competició, el Lleida Basquetbol es va classificar per a disputar una de les semifinals de la Lliga Nacional Catalana ACB davant el FC Barcelona Regal, contra qui va perdre al Nou Congost de Manresa per un 81-64.

Historial i palmarès descarregar

18

19


BQ.CAT

BQ lligues NACIONALS catalanes FOTOS: CB PRAT

FOTOS: CB CORNELLÀ

XII LLIGA CATALANA LEB

IX LLIGA CATALANA FEMENINA 2 / XXX LLIGA CATALANAEBA

El CB Prat Joventut, nou campió de la Lliga Nacional Catalana d’equips LEB Plata

LES LligUES NacionalS CatalanES EBA i Femenina 2 es decidiran a Cornellà de Llobregat

Historial i palmarès descarregar

L

a Lliga Nacional Catalana d’equips LEB Plata, que es disputava enguany en format de lligueta tots contra tots, va ser pel CB Prat Joventut en fer-se amb dues victòries i cap derrota, per davant del BC River Andorra (1-1) i del Regal Barça (0-2). A la tercera i emocionant darrera jornada disputada al Pavelló Joan Busquets de El Prat de Llobregat el

diumenge 2 d’octubre, els locals van superar al campió de la temporada passada, el BC River Andorra, en un partit marcat per l’intercanvi constant de cistelles i que es va decidir als instants finals per un 81-71. En el partit de la segona jornada, el Prat Joventut va vèncer al Barça Regal per 60-73, mentre que en el primer partit, va ser el conjunt andorrà el que va superar al blaugrana per un 84-71.

El Parc Esportiu Baix Llobregat de Cornellà de Llobregat serà la seu, els dies 6 i 8 de desembre, de la final a quatre de la XXX Lliga Nacional Catalana d’equips EBA i de la final de la IX Lliga Nacional Catalana Femenina 2. La marca de pilotes BÁDEN serà el proveïdor oficial d’ambdues competicions. Eninter CB Santfeliuenc, Recambios Gaudí CB Mollet, Valentine Montcada i els actuals campions i amfitrions del CB Cornellà seran els protagonistes de la XXX Lliga Nacional Catalana d’equips EBA.

Les semifinals es disputaran dimarts 6 de desembre al matí i enfrontarà, segons sorteig celebrat a la seu de la Federació Catalana de Basquetbol, als primers classificats dels quatre grups de la fase prèvia disputada a finals d’agost i principis de setembre. A les 10:45 hores, es disputarà una primera semifinal entre el Recambios Gaudí CB Mollet (1r classificat grup 4) i l’Eninter CB Santfeliuenc (1r classificat grup 1), mentre que a les 12:30 hores es jugarà la segona entre el Valentine

Montcada (1r classificat grup 3) i els actuals campions, el CB Cornellà (1r classificat grup 2). Els guanyadors de les semifinals accediran a disputar la final prevista pel dijous 8 de desembre a les 12:30 hores. Així mateix, i en la mateixa seu però dues hores abans, dijous 8 de desembre a les 10:45 hores, se celebrarà la final de la IX Lliga Nacional Catalana Femenina 2 entre el Cravic Reus Deportiu i el Segle XXI, els dos representats catalans d’enguany a la ‘Liga Femenina 2’.

XIX LLIGA FEMENINA 2 més informació

20

XXX LLIGA EBA més informació

21


BQ.CAT

BQ lligues NACIONALS catalanes FOTOS: CB PRAT

FOTOS: CB CORNELLÀ

XII LLIGA CATALANA LEB

IX LLIGA CATALANA FEMENINA 2 / XXX LLIGA CATALANAEBA

El CB Prat Joventut, nou campió de la Lliga Nacional Catalana d’equips LEB Plata

LES LligUES NacionalS CatalanES EBA i Femenina 2 es decidiran a Cornellà de Llobregat

Historial i palmarès descarregar

L

a Lliga Nacional Catalana d’equips LEB Plata, que es disputava enguany en format de lligueta tots contra tots, va ser pel CB Prat Joventut en fer-se amb dues victòries i cap derrota, per davant del BC River Andorra (1-1) i del Regal Barça (0-2). A la tercera i emocionant darrera jornada disputada al Pavelló Joan Busquets de El Prat de Llobregat el

diumenge 2 d’octubre, els locals van superar al campió de la temporada passada, el BC River Andorra, en un partit marcat per l’intercanvi constant de cistelles i que es va decidir als instants finals per un 81-71. En el partit de la segona jornada, el Prat Joventut va vèncer al Barça Regal per 60-73, mentre que en el primer partit, va ser el conjunt andorrà el que va superar al blaugrana per un 84-71.

El Parc Esportiu Baix Llobregat de Cornellà de Llobregat serà la seu, els dies 6 i 8 de desembre, de la final a quatre de la XXX Lliga Nacional Catalana d’equips EBA i de la final de la IX Lliga Nacional Catalana Femenina 2. La marca de pilotes BÁDEN serà el proveïdor oficial d’ambdues competicions. Eninter CB Santfeliuenc, Recambios Gaudí CB Mollet, Valentine Montcada i els actuals campions i amfitrions del CB Cornellà seran els protagonistes de la XXX Lliga Nacional Catalana d’equips EBA.

Les semifinals es disputaran dimarts 6 de desembre al matí i enfrontarà, segons sorteig celebrat a la seu de la Federació Catalana de Basquetbol, als primers classificats dels quatre grups de la fase prèvia disputada a finals d’agost i principis de setembre. A les 10:45 hores, es disputarà una primera semifinal entre el Recambios Gaudí CB Mollet (1r classificat grup 4) i l’Eninter CB Santfeliuenc (1r classificat grup 1), mentre que a les 12:30 hores es jugarà la segona entre el Valentine

Montcada (1r classificat grup 3) i els actuals campions, el CB Cornellà (1r classificat grup 2). Els guanyadors de les semifinals accediran a disputar la final prevista pel dijous 8 de desembre a les 12:30 hores. Així mateix, i en la mateixa seu però dues hores abans, dijous 8 de desembre a les 10:45 hores, se celebrarà la final de la IX Lliga Nacional Catalana Femenina 2 entre el Cravic Reus Deportiu i el Segle XXI, els dos representats catalans d’enguany a la ‘Liga Femenina 2’.

XIX LLIGA FEMENINA 2 més informació

20

XXX LLIGA EBA més informació

21


BQ.CAT

BQ

www

C.B. ALISOS: 50 aniversari FITXA DEL CLUB

“CB Alisos neix al 1962 quan van finalitzar les obres d’ampliació del CEIP la Caixa”

REDACCIÓ: Juan Carlos Cebrián FOTOS: CB Alisos

Quan va néixer El CB Alisos neix al 1962, amb la primera junta fundacional el 8 d’abril, quan La Caixa de Pensions, en aquell moment propietària de l’escola La Caixa, va

finalitzar les obres d’ampliació del CEIP La Caixa i la construcció de l’edifici del carrer Agricultura, on es va instal · lar la seu social de l’Associació Alisos. Des que el 1962 es va fundar el Club CB Alisos, dins de l’associació d’antics alumnes del col·legi “C.P. La Caixa”, aquesta associació s’ha caracteritzat com una entitat oberta a tothom que ofereix moltes activitats esportives, culturals i recreatives com per exemple bàsquet, tennis taula, manualitats, balls de saló (country/salsa), teatre, etc... Però l’activitat en la qual Alisos ha destacat més en el transcurs de tots aquest anys es el bàsquet. On es troba CB Alisos es troba situat al carrer Agricultura, 204 al districte de Sant Martí, al costat del Col·legi “La Caixa” amb qui comparteix les instal·lacions.

“Els 60” 22

Organigrama actual Cadascuna de les seccions de l’Associació Alisos tenia la

seva pròpia junta. Actualment aquesta estructura s’ha unificat en una única junta per a totes les seccions de l’Associació. L’actual junta de CB Alisos la formen: · Josep Maria Machado (President) · Francisco Gallardo (Vicepresident) · Eduardo Pilo (Director técnico) · Yolanda Martorell (Tresorera) · Manoli León (Secretària) · Francisco Sánchez (Vocal) · Teresa Subirana (Vocal) · Fernando Rico (Vocal) · Luisa Paris (Vocal) · Josep Maria Solé (vocal) Els tres responsables de l’apartat tècnic són Eduardo Pilo (director tècnic i coordinador d’equips no promoció), Víctor Martínez (coordinador d’equips promoció i escoles) i Frederic Soro cooordinador d’instalacions, entrenaments i partits.

Quants i quins equips té el club? Els equips passen per totes les categories d’escola fins a sènior. Dins de cada categoria genèrica, des del club s’ha intentat poder tenir un equip en el màxim nivell que esportivament i econòmicament es pugui mantenir. Aquesta temporada el CB Alisos té inscrits 21 equips en les competicions regulades per l’FCBQ i CEEB (més els dos equips de lleure). Els equips s’estructuren en els grups: · Equips femenins · Equips masculins · Equip cadira de rodes · Escoles · Equips de lleure (sènior masculí i femení) Quins han estat els millors resultats de la història del club? Esportivament parlant, les dues vegades que el sènior masculí ha pujat a primera Catalana. Actualment el sènior mascu-

El CB Alisos té en aquest moment 21 equips de bàsquet

lí està dirigit per José García que ha aconseguit en dues temporades pujar a primera i conformar un bon grup. Els altres dos resultats significatius en la història del Club han estat el recuperar la línia de bàsquet femení que s’havia perdut: avui va des de l’escola fins a sènior. El tercer ha estat el poder conformar l’equip CB Alisos de cadira de rodes que en la temporada passada va competir amb bon nivell a La Lliga Catalana (l’únic equip en aquesta categoria de la ciutat de Barcelona). 23


BQ.CAT

BQ

www

C.B. ALISOS: 50 aniversari FITXA DEL CLUB

“CB Alisos neix al 1962 quan van finalitzar les obres d’ampliació del CEIP la Caixa”

REDACCIÓ: Juan Carlos Cebrián FOTOS: CB Alisos

Quan va néixer El CB Alisos neix al 1962, amb la primera junta fundacional el 8 d’abril, quan La Caixa de Pensions, en aquell moment propietària de l’escola La Caixa, va

finalitzar les obres d’ampliació del CEIP La Caixa i la construcció de l’edifici del carrer Agricultura, on es va instal · lar la seu social de l’Associació Alisos. Des que el 1962 es va fundar el Club CB Alisos, dins de l’associació d’antics alumnes del col·legi “C.P. La Caixa”, aquesta associació s’ha caracteritzat com una entitat oberta a tothom que ofereix moltes activitats esportives, culturals i recreatives com per exemple bàsquet, tennis taula, manualitats, balls de saló (country/salsa), teatre, etc... Però l’activitat en la qual Alisos ha destacat més en el transcurs de tots aquest anys es el bàsquet. On es troba CB Alisos es troba situat al carrer Agricultura, 204 al districte de Sant Martí, al costat del Col·legi “La Caixa” amb qui comparteix les instal·lacions.

“Els 60” 22

Organigrama actual Cadascuna de les seccions de l’Associació Alisos tenia la

seva pròpia junta. Actualment aquesta estructura s’ha unificat en una única junta per a totes les seccions de l’Associació. L’actual junta de CB Alisos la formen: · Josep Maria Machado (President) · Francisco Gallardo (Vicepresident) · Eduardo Pilo (Director técnico) · Yolanda Martorell (Tresorera) · Manoli León (Secretària) · Francisco Sánchez (Vocal) · Teresa Subirana (Vocal) · Fernando Rico (Vocal) · Luisa Paris (Vocal) · Josep Maria Solé (vocal) Els tres responsables de l’apartat tècnic són Eduardo Pilo (director tècnic i coordinador d’equips no promoció), Víctor Martínez (coordinador d’equips promoció i escoles) i Frederic Soro cooordinador d’instalacions, entrenaments i partits.

Quants i quins equips té el club? Els equips passen per totes les categories d’escola fins a sènior. Dins de cada categoria genèrica, des del club s’ha intentat poder tenir un equip en el màxim nivell que esportivament i econòmicament es pugui mantenir. Aquesta temporada el CB Alisos té inscrits 21 equips en les competicions regulades per l’FCBQ i CEEB (més els dos equips de lleure). Els equips s’estructuren en els grups: · Equips femenins · Equips masculins · Equip cadira de rodes · Escoles · Equips de lleure (sènior masculí i femení) Quins han estat els millors resultats de la història del club? Esportivament parlant, les dues vegades que el sènior masculí ha pujat a primera Catalana. Actualment el sènior mascu-

El CB Alisos té en aquest moment 21 equips de bàsquet

lí està dirigit per José García que ha aconseguit en dues temporades pujar a primera i conformar un bon grup. Els altres dos resultats significatius en la història del Club han estat el recuperar la línia de bàsquet femení que s’havia perdut: avui va des de l’escola fins a sènior. El tercer ha estat el poder conformar l’equip CB Alisos de cadira de rodes que en la temporada passada va competir amb bon nivell a La Lliga Catalana (l’únic equip en aquesta categoria de la ciutat de Barcelona). 23


BQ.CAT

Primer, aprèn a fer les coses bé, després, fes-les sempre bé.

BQ

Entrevista Josep M. Machado (president)

“ La junta actual va arribar en un moment delicat en què només teniem dos camins: desaparéixer o continuar endavant”

Entrevista a Eduardo Pilo (director tècnic) Quins son els objectius actuals? N’hi ha un, el més urgent i que es repeteix cada any: el poder començar una nova temporada. Per a una Entitat com la nostra és bastant més complex del que sembla.

24

Com vas arribar a l’entitat? Vaig arribar pel meu fill i la meva filla, tots dos interessats en practicar el bàsquet. Les persones de la junta es presenten totes de forma voluntària en les assemblees anuals. La junta actual va arribar després d’una assemblea extraordinària, en un moment especialment delicat en què només teníem dos camins: fer inventari per després certificar la desaparició d’un dels Clubs més antics de Barcelona o fugir cap endavant (i en aquest segon camí estem).

Quin ha estat el millor moment des que vas arribar? Em costa escollir només un: els ascensos, el primer partit d’un equip femení, el primer partit de l’equip de cadira de rodes. Les visites de persones implicades en el bàsquet, com la de Joan Plaza (gran persona d’enorme senzillesa i accessibilitat) el qual havia jugat a Alisos de júnior. I el més complicat? El moment en què gairebé desapareix el Club com a conseqüència del tancament, egoïsme personal, vanitat o inconsciència d’un parell d’individus externs al Club que van forçar situacions que van poder ser de punt i final per a l’entitat.

L’altre és el poder comptar amb unes instal · lacions adequades per practicar el bàsquet en el segle XXI: un sostre perquè els els més de 250 jugadors dels nostres equips puguin jugar i entrenar quan plou.

Quin creus que ha estat el moment més important en tots aquests anys? Crec que coincideixo amb el president: el primer partit d’un equip femení i el primer partit de l’equip de cadira de rodes.

On veus el club en 10 anys? Es fa difícil un pronòstic a 10 anys vista ...

Quina es la relació amb els altres clubs de la ciutat? No hi ha problemes destacables i en general són bastant cordials, dins de la lògica competitivitat i els interessos propis de cada entitat que, encara que de vegades puguin estar enfrontats, no han representat problemes greus o irresolubles. Som les persones les que podem ajudar a aixecar o caure les

La força d’aquest club està en la seva gent, sense ella no ens hauríem projectat al llarg d’aquests 50 anys, però amb el grau d’exigència social i nivells esportius cada dia més grans, costa imaginar un horitzó si no es pot aconseguir l’objectiu d’unes instal·lacions adequades.

Bobby Knight Seleccionador nacional USA 1984 Medalla d´or a les Olimpiades 1984 amb el DREAM TEAM Entrenador des de 1980

www.balonesbaden.com PROVEÏDOR OFICIAL DE LA FEDERACIÓ Telf: 937910011 Fax: 937912250 e-mail: info@aesmail.net 25


BQ.CAT

Primer, aprèn a fer les coses bé, després, fes-les sempre bé.

BQ

Entrevista Josep M. Machado (president)

“ La junta actual va arribar en un moment delicat en què només teniem dos camins: desaparéixer o continuar endavant”

Entrevista a Eduardo Pilo (director tècnic) Quins son els objectius actuals? N’hi ha un, el més urgent i que es repeteix cada any: el poder començar una nova temporada. Per a una Entitat com la nostra és bastant més complex del que sembla.

24

Com vas arribar a l’entitat? Vaig arribar pel meu fill i la meva filla, tots dos interessats en practicar el bàsquet. Les persones de la junta es presenten totes de forma voluntària en les assemblees anuals. La junta actual va arribar després d’una assemblea extraordinària, en un moment especialment delicat en què només teníem dos camins: fer inventari per després certificar la desaparició d’un dels Clubs més antics de Barcelona o fugir cap endavant (i en aquest segon camí estem).

Quin ha estat el millor moment des que vas arribar? Em costa escollir només un: els ascensos, el primer partit d’un equip femení, el primer partit de l’equip de cadira de rodes. Les visites de persones implicades en el bàsquet, com la de Joan Plaza (gran persona d’enorme senzillesa i accessibilitat) el qual havia jugat a Alisos de júnior. I el més complicat? El moment en què gairebé desapareix el Club com a conseqüència del tancament, egoïsme personal, vanitat o inconsciència d’un parell d’individus externs al Club que van forçar situacions que van poder ser de punt i final per a l’entitat.

L’altre és el poder comptar amb unes instal · lacions adequades per practicar el bàsquet en el segle XXI: un sostre perquè els els més de 250 jugadors dels nostres equips puguin jugar i entrenar quan plou.

Quin creus que ha estat el moment més important en tots aquests anys? Crec que coincideixo amb el president: el primer partit d’un equip femení i el primer partit de l’equip de cadira de rodes.

On veus el club en 10 anys? Es fa difícil un pronòstic a 10 anys vista ...

Quina es la relació amb els altres clubs de la ciutat? No hi ha problemes destacables i en general són bastant cordials, dins de la lògica competitivitat i els interessos propis de cada entitat que, encara que de vegades puguin estar enfrontats, no han representat problemes greus o irresolubles. Som les persones les que podem ajudar a aixecar o caure les

La força d’aquest club està en la seva gent, sense ella no ens hauríem projectat al llarg d’aquests 50 anys, però amb el grau d’exigència social i nivells esportius cada dia més grans, costa imaginar un horitzó si no es pot aconseguir l’objectiu d’unes instal·lacions adequades.

Bobby Knight Seleccionador nacional USA 1984 Medalla d´or a les Olimpiades 1984 amb el DREAM TEAM Entrenador des de 1980

www.balonesbaden.com PROVEÏDOR OFICIAL DE LA FEDERACIÓ Telf: 937910011 Fax: 937912250 e-mail: info@aesmail.net 25


BQ.CAT

BQ

Entrevista amb SEBASTIÀ SERRANO REDACCIÓ: JOan GUIU / LAURA RAMOS FOTOS: LAURA RAMOS / FCBQ

E

l professor Serrano, a més del seu mestratge diari a les aules de l’Universitat, dels seus assaigs i novel·les, ha explicat en múltiples intervencions públiques i entrevistes, com el coneixement de l’expressió, de la manifestació verbal, de l’acció gestual, que acompanya converses, respostes o exposicions, diuen molt de l’actitud, la forma de ser i de la disposició, veracitat o tarannà d’una persona.

“... el bàsquet representa el triomf de la racionalitat lúdica. Un joc dissenyat com a artefacte cultural, usat i redissenyat a mesura que passa el temps. La racionalitat és la clau ...” Sebastià Serrano. “Elogi de la passió pura”

Va néixer a Bellvís (Lleida), estudià Matemàtiques i Lletres a la Universitat de Barcelona on actualment és catedràtic de Lingüística General i Teoria de la Comunicació. És un expert en semiòtica i semiologia, ciències que estudien el funcionament dels senyals i dels signes en el si de la vida social i expliquen el fenomen comunicatiu de les persones. És un apassionat de la comunicació i de les moltes vessants que es poden estudiar envers ella Ha publicat assaigs tant coneguts i premiats com “Elements de lingüística matemàtica” (Premi

26

Anagrama), “Lingüística i qüestió nacional” (Premis Octubre-Joan Fuster), “Signes, llengua i cultura” (Premi Xarxa), “El regal de la comunicació”, “Literatura i teoria del coneixement” i novel·les com “La paradoxa” i “Elogi de la passió pura” (Premi Ramon Llull). Precisament en aquest últim títol, on el protagonista és un atleta, hi ha reflexions diverses envers el món de l’esport que han estat la base del motiu d‘aquesta entrevista. Un paràgraf d’aquesta novel·la, referent al basquetbol, està gravat en una de les portes de vidre de la planta de direcció de l’edifici seu de l’FCBQ.: “...el bàsquet representa el triomf de la racionalitat lúdica. Un joc dissenyat com artefacte cultural usat i redissenyat a mesura que passa el temps. La racionalització és la clau...” Els que fa temps que estem dins el que és el “joc” del basquetbol podem interpretar perfectament aquest disseny i redisseny actualitzat als temps, al creixement del nostre esport i els constants esforços per “racionalitzar” veritablement comportaments i actituds, al marge el propi joc, que té unes arrels que constitueixen la base de la seva raó de ser.

Anem però a que el professor Serrano ens expliqui i ensenyi. Tenim aquest paràgraf com a referent destacat per la gent del bàsquet, com el va pensar? Estava reflexionant sobre l’esport i el joc, i l’esport com a manifestació de la modernitat. Crec que si hi ha dos corrents culturals molt importants a la modernitat, són el desenvolupament de la ciència i el desenvolupament de l’esport. Tant és així que a mi em sembla que els palaus d’esport són les grans catedrals de la modernitat. Recordo que quan estava a la universitat de Berkeley (EE.UU.) com a professor visitant, vaig anar a veure un amic que donava una classe d’arquitectura

C

“Crec que si hi ha dos corrents culturals molt importants a la modernitat, són el desenvolupament de la ciència i el desenvolupament de l’esport.” 27


BQ.CAT

BQ

Entrevista amb SEBASTIÀ SERRANO REDACCIÓ: JOan GUIU / LAURA RAMOS FOTOS: LAURA RAMOS / FCBQ

E

l professor Serrano, a més del seu mestratge diari a les aules de l’Universitat, dels seus assaigs i novel·les, ha explicat en múltiples intervencions públiques i entrevistes, com el coneixement de l’expressió, de la manifestació verbal, de l’acció gestual, que acompanya converses, respostes o exposicions, diuen molt de l’actitud, la forma de ser i de la disposició, veracitat o tarannà d’una persona.

“... el bàsquet representa el triomf de la racionalitat lúdica. Un joc dissenyat com a artefacte cultural, usat i redissenyat a mesura que passa el temps. La racionalitat és la clau ...” Sebastià Serrano. “Elogi de la passió pura”

Va néixer a Bellvís (Lleida), estudià Matemàtiques i Lletres a la Universitat de Barcelona on actualment és catedràtic de Lingüística General i Teoria de la Comunicació. És un expert en semiòtica i semiologia, ciències que estudien el funcionament dels senyals i dels signes en el si de la vida social i expliquen el fenomen comunicatiu de les persones. És un apassionat de la comunicació i de les moltes vessants que es poden estudiar envers ella Ha publicat assaigs tant coneguts i premiats com “Elements de lingüística matemàtica” (Premi

26

Anagrama), “Lingüística i qüestió nacional” (Premis Octubre-Joan Fuster), “Signes, llengua i cultura” (Premi Xarxa), “El regal de la comunicació”, “Literatura i teoria del coneixement” i novel·les com “La paradoxa” i “Elogi de la passió pura” (Premi Ramon Llull). Precisament en aquest últim títol, on el protagonista és un atleta, hi ha reflexions diverses envers el món de l’esport que han estat la base del motiu d‘aquesta entrevista. Un paràgraf d’aquesta novel·la, referent al basquetbol, està gravat en una de les portes de vidre de la planta de direcció de l’edifici seu de l’FCBQ.: “...el bàsquet representa el triomf de la racionalitat lúdica. Un joc dissenyat com artefacte cultural usat i redissenyat a mesura que passa el temps. La racionalització és la clau...” Els que fa temps que estem dins el que és el “joc” del basquetbol podem interpretar perfectament aquest disseny i redisseny actualitzat als temps, al creixement del nostre esport i els constants esforços per “racionalitzar” veritablement comportaments i actituds, al marge el propi joc, que té unes arrels que constitueixen la base de la seva raó de ser.

Anem però a que el professor Serrano ens expliqui i ensenyi. Tenim aquest paràgraf com a referent destacat per la gent del bàsquet, com el va pensar? Estava reflexionant sobre l’esport i el joc, i l’esport com a manifestació de la modernitat. Crec que si hi ha dos corrents culturals molt importants a la modernitat, són el desenvolupament de la ciència i el desenvolupament de l’esport. Tant és així que a mi em sembla que els palaus d’esport són les grans catedrals de la modernitat. Recordo que quan estava a la universitat de Berkeley (EE.UU.) com a professor visitant, vaig anar a veure un amic que donava una classe d’arquitectura

C

“Crec que si hi ha dos corrents culturals molt importants a la modernitat, són el desenvolupament de la ciència i el desenvolupament de l’esport.” 27


BQ.CAT

BQ

A

ENTREVISTA SEBASTIÀ SERRANO

“A les escoles de bàsquet i a les escoles en general, s’ha de tenir present i treballar l’educació emocional.”

i parlava de la comparació entre el Palau Sant Jordi i el Palau Olímpic de Badalona. Quan Barcelona va ser nominada seu de l’Olimpíada del 92, el mateix dia, vaig pensar: què pots fer tu pels Jocs Olímpics. I em va sorgir la idea d’escriure una novel·la i en anar pensant la seva estructura, com ho organitzaria, l’esport que tractaria com a suport argumental, vaig pensar en el bàsquet Un temps després vaig anar a EE.UU. i vaig llegir bastant sobre diferents esports, entre ells molt de bàsquet. Després, al reflexionar sobre la modernitat, vaig canviar d’opinió, a causa d’un programa de TV que vaig anar i que tractava sobre el cos i la ment. Hi participaven també un jugador de bàsquet, professional, i un jove esportista d’atletisme que em va caure molt bé per 28

les seves opinions, etc. Al poc temps, quan ja tenia el llibre molt estructurat, em vaig assabentar que l’atleta havia estat internat en un centre de desintoxicació, i això em va frepar molt, tant que vaig decidir canviar el fil argumental i centrar-lo en l’atletisme. No obstant això, jo trobava, i trobo, el bàsquet com l’esport ideal per parlar de modernitat. La meva intenció era parlar de modernitat enfront de la tradició, i el bàsquet el trobo ideal perquè si hi ha quelcom que caracteritza la modernitat és la racionalitat. I la racionalitat en l’esport està molt relacionada amb un sistema de regles. Una regla és la màxima manifestació de la racionalitat. Les regles són conservadores, però el bàsquet s’ha anat adaptant a la realitat de cada moment, evolucionant constantment, el joc i les

regles. A més el bàsquet posseeix altres elements cabdals. Sabem quan va néixer, on, perquè, com... i també ha estat capdavanter en un altre element de la modernitat: la quantificació. Va ser el primer esport en utilitzar els elements numèrics, en introduir en l’anàlisi de l’esport els percentatges, els promitjos, les estadístiques,... Per mi és l’exemple de la racionalitat. Considera que les emocions són el fonament cabdal de l’individu i les seves relacions personals? Fonamentals. Són fonamentals pel desenvolupament de l’individu i pel desenvolupament del comportament. De fet l’estudi de les emocions és una cosa nova, no hi ha massa coneixement del tractament de les emocions. Fins fa poc la manifestació emocional es considerava com una cosa

negativa, fins i tot els estudis de psicologia ho deixava al marge. Avui ja sabem que no és així, s’està estudiant com serveixen per fomentar la memòria i l’aprenentatge, fonamental, i serveixen per prendre decisions de la manera més encertada. Una persona sense emocions, en la seva activitat no tindrà èxit, no se sentirà realitzada. Emoció i raonament son complementaris. No hi ha un bon procés de racionalitat sense un sistema emotiu ferm a sota. L’emoció sempre és a la base. Avui també coneixem la relació que hi ha entre les emocions i el sistema immunitari. Les emocions han d’estar equilibrades. Si tens emocions positives, més salut tindràs. A les escoles de bàsquet i a les escoles en general, s’ha de tenir present i treballar és l’educació emocional. Com considera la intel·ligència en el llenguatge comunicatiu? La intel·ligència és fonamental. L’èxit en la comunicació és harmonitzar bé el coneixement amb les emocions. L’emoció és una forma de coneixement, molt intuïtiu, però coneixement. I no oblidem la por com emoció. La por excessiva, a l’esport, a la vida, és dolenta. La por està pensada per ser puntual. Quan s’està en una situació de dificultat es bo tenir por, perquè prepara el cos per córrer. La por no és bona en un examen, però es bona per una zebra davant un lleó. Però quan s’allarga i es fa crònica, és dolenta. Ara ja està estudiat que la por atura el sistema immunitari. La por i l’afecte van ser les dues primeres emocions.

Els mitjans el presenten com un expert en l’anàlisi de les expressions. Considera que aquesta anàlisi pot referenciar comportaments? Ara està molt de moda el “coaching”. Una de les manifestacions dels “coaching” és ajudar a les persones a tenir un comportament adient en cada situació, ara això no vol dir que fins i tot una persona que ho coneix ho utilitzi de la millor manera. Per exemple, nosaltres hem estudiat molt llenguatge, però això no vol dir que no tinguem dificultats d’expressió en una situació determinada. L’anàlisi de les expressions ajuda, i per això hi ha persones expertes que es dediquen a això. En l’àmbit de l’esport seria interessant que abans d’un partit important els jugadors veiessin alguna pel·lícula que fos molt divertida perquè els hi aniria molt bé. Ja sabem que quan la gent es diverteix resolt millor els problemes. Inclús s’ha experimentat que les rates surten millor dels laberints si estan divertides i en canvi s’entrebanquen en situacions de por. Quina influència podria tenir en els rendiments esportius, tant individuals com col·lectius, el coneixement d’aquestes expressions i per tan la seva interpretació per part dels responsables d’un grup de jugadors o atletes? Podria tenir i de fet suposo que en l’espai dels grans grups s’hi deu insistir molt. Avui es comença a saber que vol dir la gestió d’un grup. Ara es posa com a model els clubs esportius, als EE.UU. hi ha molta gent del bàsquet que ara està assessorant a empreses. Tenir experiència de gestió d’un

equip de basquet, es considera important com a participació en un col·lectiu i que pot ajudar i molt a gestionar empreses. Com creu que a través del temps, de la història, ha variat la forma i el modo de l’expressió del cos, o simplement l’avenç ha estat només en l’àmbit del progrés de les ciències i l’estudi que aquestes han introduït en camps abans tan poc usuals com l’esport? L’avenç de l’estudi ha tingut una influència sobre el comportament i sobre tot ha tingut un paper fonamental l’entrada de la imatge, que la gent es vegi per tot arreu. La imatge ha fet, és una opinió meva personal, que es valori el món no verbal que fins ara s’havia estudiat molt poc. Hi ha la llengua, però la practiquem igual mentre un parla i l’altre escolta, doncs igual passa en el comportament no verbal. Avui coneixem l’existència de les neurones mirall; són les que quan davant tenim una imatge, en el nostre cervell es reprodueix. En un partit de bàsquet els jugadors fan anar les mans, doncs el públic també les fa anar. Amb això s’explica una mica el que ara es diu el fenomen de l’empatia. Fa poc que coneixem l’existència d’aquestes neurones i ara es comença a explicar la seva funció i importància. De fet és que el cervell fa molt poc que el comencem a conèixer. La imatge influeix molt. Al llarg dels temps no veien imatges, teníem dibuixos i pintures, però en els darrers anys amb la imatge s’ha avançat i ara més que amb el seu tractament s’ha arribat a una gran sofistificació, i això ha fet 29


BQ.CAT

BQ

A

ENTREVISTA SEBASTIÀ SERRANO

“A les escoles de bàsquet i a les escoles en general, s’ha de tenir present i treballar l’educació emocional.”

i parlava de la comparació entre el Palau Sant Jordi i el Palau Olímpic de Badalona. Quan Barcelona va ser nominada seu de l’Olimpíada del 92, el mateix dia, vaig pensar: què pots fer tu pels Jocs Olímpics. I em va sorgir la idea d’escriure una novel·la i en anar pensant la seva estructura, com ho organitzaria, l’esport que tractaria com a suport argumental, vaig pensar en el bàsquet Un temps després vaig anar a EE.UU. i vaig llegir bastant sobre diferents esports, entre ells molt de bàsquet. Després, al reflexionar sobre la modernitat, vaig canviar d’opinió, a causa d’un programa de TV que vaig anar i que tractava sobre el cos i la ment. Hi participaven també un jugador de bàsquet, professional, i un jove esportista d’atletisme que em va caure molt bé per 28

les seves opinions, etc. Al poc temps, quan ja tenia el llibre molt estructurat, em vaig assabentar que l’atleta havia estat internat en un centre de desintoxicació, i això em va frepar molt, tant que vaig decidir canviar el fil argumental i centrar-lo en l’atletisme. No obstant això, jo trobava, i trobo, el bàsquet com l’esport ideal per parlar de modernitat. La meva intenció era parlar de modernitat enfront de la tradició, i el bàsquet el trobo ideal perquè si hi ha quelcom que caracteritza la modernitat és la racionalitat. I la racionalitat en l’esport està molt relacionada amb un sistema de regles. Una regla és la màxima manifestació de la racionalitat. Les regles són conservadores, però el bàsquet s’ha anat adaptant a la realitat de cada moment, evolucionant constantment, el joc i les

regles. A més el bàsquet posseeix altres elements cabdals. Sabem quan va néixer, on, perquè, com... i també ha estat capdavanter en un altre element de la modernitat: la quantificació. Va ser el primer esport en utilitzar els elements numèrics, en introduir en l’anàlisi de l’esport els percentatges, els promitjos, les estadístiques,... Per mi és l’exemple de la racionalitat. Considera que les emocions són el fonament cabdal de l’individu i les seves relacions personals? Fonamentals. Són fonamentals pel desenvolupament de l’individu i pel desenvolupament del comportament. De fet l’estudi de les emocions és una cosa nova, no hi ha massa coneixement del tractament de les emocions. Fins fa poc la manifestació emocional es considerava com una cosa

negativa, fins i tot els estudis de psicologia ho deixava al marge. Avui ja sabem que no és així, s’està estudiant com serveixen per fomentar la memòria i l’aprenentatge, fonamental, i serveixen per prendre decisions de la manera més encertada. Una persona sense emocions, en la seva activitat no tindrà èxit, no se sentirà realitzada. Emoció i raonament son complementaris. No hi ha un bon procés de racionalitat sense un sistema emotiu ferm a sota. L’emoció sempre és a la base. Avui també coneixem la relació que hi ha entre les emocions i el sistema immunitari. Les emocions han d’estar equilibrades. Si tens emocions positives, més salut tindràs. A les escoles de bàsquet i a les escoles en general, s’ha de tenir present i treballar és l’educació emocional. Com considera la intel·ligència en el llenguatge comunicatiu? La intel·ligència és fonamental. L’èxit en la comunicació és harmonitzar bé el coneixement amb les emocions. L’emoció és una forma de coneixement, molt intuïtiu, però coneixement. I no oblidem la por com emoció. La por excessiva, a l’esport, a la vida, és dolenta. La por està pensada per ser puntual. Quan s’està en una situació de dificultat es bo tenir por, perquè prepara el cos per córrer. La por no és bona en un examen, però es bona per una zebra davant un lleó. Però quan s’allarga i es fa crònica, és dolenta. Ara ja està estudiat que la por atura el sistema immunitari. La por i l’afecte van ser les dues primeres emocions.

Els mitjans el presenten com un expert en l’anàlisi de les expressions. Considera que aquesta anàlisi pot referenciar comportaments? Ara està molt de moda el “coaching”. Una de les manifestacions dels “coaching” és ajudar a les persones a tenir un comportament adient en cada situació, ara això no vol dir que fins i tot una persona que ho coneix ho utilitzi de la millor manera. Per exemple, nosaltres hem estudiat molt llenguatge, però això no vol dir que no tinguem dificultats d’expressió en una situació determinada. L’anàlisi de les expressions ajuda, i per això hi ha persones expertes que es dediquen a això. En l’àmbit de l’esport seria interessant que abans d’un partit important els jugadors veiessin alguna pel·lícula que fos molt divertida perquè els hi aniria molt bé. Ja sabem que quan la gent es diverteix resolt millor els problemes. Inclús s’ha experimentat que les rates surten millor dels laberints si estan divertides i en canvi s’entrebanquen en situacions de por. Quina influència podria tenir en els rendiments esportius, tant individuals com col·lectius, el coneixement d’aquestes expressions i per tan la seva interpretació per part dels responsables d’un grup de jugadors o atletes? Podria tenir i de fet suposo que en l’espai dels grans grups s’hi deu insistir molt. Avui es comença a saber que vol dir la gestió d’un grup. Ara es posa com a model els clubs esportius, als EE.UU. hi ha molta gent del bàsquet que ara està assessorant a empreses. Tenir experiència de gestió d’un

equip de basquet, es considera important com a participació en un col·lectiu i que pot ajudar i molt a gestionar empreses. Com creu que a través del temps, de la història, ha variat la forma i el modo de l’expressió del cos, o simplement l’avenç ha estat només en l’àmbit del progrés de les ciències i l’estudi que aquestes han introduït en camps abans tan poc usuals com l’esport? L’avenç de l’estudi ha tingut una influència sobre el comportament i sobre tot ha tingut un paper fonamental l’entrada de la imatge, que la gent es vegi per tot arreu. La imatge ha fet, és una opinió meva personal, que es valori el món no verbal que fins ara s’havia estudiat molt poc. Hi ha la llengua, però la practiquem igual mentre un parla i l’altre escolta, doncs igual passa en el comportament no verbal. Avui coneixem l’existència de les neurones mirall; són les que quan davant tenim una imatge, en el nostre cervell es reprodueix. En un partit de bàsquet els jugadors fan anar les mans, doncs el públic també les fa anar. Amb això s’explica una mica el que ara es diu el fenomen de l’empatia. Fa poc que coneixem l’existència d’aquestes neurones i ara es comença a explicar la seva funció i importància. De fet és que el cervell fa molt poc que el comencem a conèixer. La imatge influeix molt. Al llarg dels temps no veien imatges, teníem dibuixos i pintures, però en els darrers anys amb la imatge s’ha avançat i ara més que amb el seu tractament s’ha arribat a una gran sofistificació, i això ha fet 29


BQ.CAT

BQ ENTREVISTA SEBASTIÀ SERRANO

que s’avanci en l’expressió i en la interpretació dels moviments del cos i això ha beneficiat l’esport, perquè ha permès als experts millorar les tècniques d’entrenament i preparació del cos. Nosaltres pertanyem al món del basquetbol, on els entrenadors, durant un partit, tenen l’oportunitat de conversar – temps morts- amb els seus jugadors. Com ho considera? Ho considero fonamental. L’entrenador a última hora és una persona amb influència en el grup, dóna “feedback” al grup. Pot fer canviar l’actitud, por generar un cercle profitós. L’entrenador amb el seu “feedback” recondueix situacions. Al jugador li pot l’emoció, pot estar enrabiat, furiós, i sobretot en l’esport d’elit, un moviment mínim pot representar l’èxit, igual que en els àrbitres. En milèssimes de segon s’han de prendre decisions (àrbitres, entrenadors, jugadors...) i l’estat previ porta prejudicis i els prejudicis previs són molt influents. Mana més l’impuls que la racionalitat. Ara sabem que una mica abans de fer una acció el cervell, un segon abans de fer l’acció, ja hi parla de fer aquesta acció. Si un jugador no està al punt emocionalment, el que encerti depèn tant del seu moviment com del seu càlcul mental... encertar una cistella és el resultat d’un càlcul mental fantàstic. S’encistella amb el cervell. De fet la relació cervell-acció és molt interessant per la importància que té. Nosaltres parlem perquè abans hem aprés a llançar 30

L

“L’entrenador ha de ser una persona amb coneixement de tècnica, reglament... de competència racional en l’esport, però també ha de tenir unes habilitats grans en el tracte humà (...)”

bé objectes, i el llançament és la base en el bàsquet. Primer, en el cervell, tenen lloc les seqüències de llançament i després la parla. El cervell es va desenvolupar per seqüenciar molt bé el moviment de la mà per llançar objectes. La precisió en el llançament –bàsic en bàsquet- és el resultat de la seqüència que el cervell estableix en el moviment de la mà. Tot aquest moviment al cervell es fa a la mateixa zona on s’ha desenvolupat el llenguatge. L’èxit del llenguatge està en el procés de seqüències i el llançament també. En certa manera podríem dir que parlem perquè juguem a bàsquet.

Opini sobre el poc valor que a Catalunya i Espanya, es dóna a l’esport universitari. Tota la raó. Però és que l’esport i el conreu de les activitats corporals i fins i tot la intel·ligència corporal, és una forma d’intel·ligència que aquí no està desenvolupada. I és una forma d’intel·ligència extraordinària. Primer es parlava d’intel·ligència intel·lectual, després l’emocional, ara la corporal i fins i tot l’artística. La intel·ligència corporal que relaciona el moviment, el desplaçament del cos, s’ha valorat molt poc i la veritat es que els estudis, des de petits, estan massa jerarquit-

zats. Es dóna massa importància, més de la que tenen, i mira que m’estimo les matemàtiques, eh!, però hi ha matèries que es consideren de primera (mates, física,..), altres de segona (humanitats, lletres)... i unes altres de tercera (música, educació física, etc.). i no hauria de ser així. El problema és que tenim un tipus d’ensenyament massa fragmentat. En la nostre tradició, no en altres parts del món, aquí la tradició grecoromana-cristiana ha influenciat molt. L’oposició entre el cos i la ment és massa gran en nosaltres Aquí s’ha valorat la filosofia, la filosofia intel·lectual, la raó, però no les activitats corporals. Estem en el mateix cas que les emocions, poc valorat. En canvi en els EE.UU. fins els primers graus universitaris sí que està molt desenvolupat,només cal veure com els seus campionats universitaris són de primeríssima línia, per exemple, i vosaltres en bàsquet ho teniu prou clar, el nivell dels campionats de bàsquet universitari.

diferents membres de l’equip, per ser el líder d’un grup, a fi que les relacions humanes funcionin. També ha de ser un bon educador, en el sentit que ha de saber treure les habilitats de cadascú del grup. I ha de saber, tenir coneixement de que els cervells d’aquests nois/noies juvenils, de 15 ó 16 anys, el seu cervell no està plenament desenvolupat, i això s’ha de tenir en compte. Senzill, proper i afable, ens ha atès un savi que passa per la vida observant com fer millor la relació entre les persones, es-

tudiant com oferir camins per progressar en les relacions humanes, aprofundint constantment en com conèixer aquestes. Sebastià Serrano, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2003, gaudeix profundament del contacte humà i d’aprendre amb aquest contacte com millorar el mateix. Professor, moltes gràcies, la seva conversa ha estat un plaer i un aprenentatge, i no es cansi mai d’explicar-nos com relacionar-nos i comunicar-nos, vessant que ens porta a avançar i fer-nos millors.

Que creu més important a tenir en compte en la comunicació dels entrenadors de joves i en què han de fixar-se per millorar la seva comunicació, a fi que el seu missatge arribi clarament a cada individu del grup? L’entrenador, per una banda, ha de ser una persona amb coneixement de tècnica, tàctica, reglament... de competència racional en l’esport, però també ha de tenir unes habilitats grans en el tracte humà, saber liderar, saber que no tots els jugadors/es són iguals, i ha de saber detectar els estats i moments emocionals dels 31


BQ.CAT

BQ ENTREVISTA SEBASTIÀ SERRANO

que s’avanci en l’expressió i en la interpretació dels moviments del cos i això ha beneficiat l’esport, perquè ha permès als experts millorar les tècniques d’entrenament i preparació del cos. Nosaltres pertanyem al món del basquetbol, on els entrenadors, durant un partit, tenen l’oportunitat de conversar – temps morts- amb els seus jugadors. Com ho considera? Ho considero fonamental. L’entrenador a última hora és una persona amb influència en el grup, dóna “feedback” al grup. Pot fer canviar l’actitud, por generar un cercle profitós. L’entrenador amb el seu “feedback” recondueix situacions. Al jugador li pot l’emoció, pot estar enrabiat, furiós, i sobretot en l’esport d’elit, un moviment mínim pot representar l’èxit, igual que en els àrbitres. En milèssimes de segon s’han de prendre decisions (àrbitres, entrenadors, jugadors...) i l’estat previ porta prejudicis i els prejudicis previs són molt influents. Mana més l’impuls que la racionalitat. Ara sabem que una mica abans de fer una acció el cervell, un segon abans de fer l’acció, ja hi parla de fer aquesta acció. Si un jugador no està al punt emocionalment, el que encerti depèn tant del seu moviment com del seu càlcul mental... encertar una cistella és el resultat d’un càlcul mental fantàstic. S’encistella amb el cervell. De fet la relació cervell-acció és molt interessant per la importància que té. Nosaltres parlem perquè abans hem aprés a llançar 30

L

“L’entrenador ha de ser una persona amb coneixement de tècnica, reglament... de competència racional en l’esport, però també ha de tenir unes habilitats grans en el tracte humà (...)”

bé objectes, i el llançament és la base en el bàsquet. Primer, en el cervell, tenen lloc les seqüències de llançament i després la parla. El cervell es va desenvolupar per seqüenciar molt bé el moviment de la mà per llançar objectes. La precisió en el llançament –bàsic en bàsquet- és el resultat de la seqüència que el cervell estableix en el moviment de la mà. Tot aquest moviment al cervell es fa a la mateixa zona on s’ha desenvolupat el llenguatge. L’èxit del llenguatge està en el procés de seqüències i el llançament també. En certa manera podríem dir que parlem perquè juguem a bàsquet.

Opini sobre el poc valor que a Catalunya i Espanya, es dóna a l’esport universitari. Tota la raó. Però és que l’esport i el conreu de les activitats corporals i fins i tot la intel·ligència corporal, és una forma d’intel·ligència que aquí no està desenvolupada. I és una forma d’intel·ligència extraordinària. Primer es parlava d’intel·ligència intel·lectual, després l’emocional, ara la corporal i fins i tot l’artística. La intel·ligència corporal que relaciona el moviment, el desplaçament del cos, s’ha valorat molt poc i la veritat es que els estudis, des de petits, estan massa jerarquit-

zats. Es dóna massa importància, més de la que tenen, i mira que m’estimo les matemàtiques, eh!, però hi ha matèries que es consideren de primera (mates, física,..), altres de segona (humanitats, lletres)... i unes altres de tercera (música, educació física, etc.). i no hauria de ser així. El problema és que tenim un tipus d’ensenyament massa fragmentat. En la nostre tradició, no en altres parts del món, aquí la tradició grecoromana-cristiana ha influenciat molt. L’oposició entre el cos i la ment és massa gran en nosaltres Aquí s’ha valorat la filosofia, la filosofia intel·lectual, la raó, però no les activitats corporals. Estem en el mateix cas que les emocions, poc valorat. En canvi en els EE.UU. fins els primers graus universitaris sí que està molt desenvolupat,només cal veure com els seus campionats universitaris són de primeríssima línia, per exemple, i vosaltres en bàsquet ho teniu prou clar, el nivell dels campionats de bàsquet universitari.

diferents membres de l’equip, per ser el líder d’un grup, a fi que les relacions humanes funcionin. També ha de ser un bon educador, en el sentit que ha de saber treure les habilitats de cadascú del grup. I ha de saber, tenir coneixement de que els cervells d’aquests nois/noies juvenils, de 15 ó 16 anys, el seu cervell no està plenament desenvolupat, i això s’ha de tenir en compte. Senzill, proper i afable, ens ha atès un savi que passa per la vida observant com fer millor la relació entre les persones, es-

tudiant com oferir camins per progressar en les relacions humanes, aprofundint constantment en com conèixer aquestes. Sebastià Serrano, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2003, gaudeix profundament del contacte humà i d’aprendre amb aquest contacte com millorar el mateix. Professor, moltes gràcies, la seva conversa ha estat un plaer i un aprenentatge, i no es cansi mai d’explicar-nos com relacionar-nos i comunicar-nos, vessant que ens porta a avançar i fer-nos millors.

Que creu més important a tenir en compte en la comunicació dels entrenadors de joves i en què han de fixar-se per millorar la seva comunicació, a fi que el seu missatge arribi clarament a cada individu del grup? L’entrenador, per una banda, ha de ser una persona amb coneixement de tècnica, tàctica, reglament... de competència racional en l’esport, però també ha de tenir unes habilitats grans en el tracte humà, saber liderar, saber que no tots els jugadors/es són iguals, i ha de saber detectar els estats i moments emocionals dels 31


BQ.CAT

BQ

Mvp copa cataLunya

2010-2011

Pascual Mora MVP de la Copa Catalunya 2010-2011

REDACCIÓ: Juan carlos cebrian FOTOS: cb vILADECANS/ fcbq

Quan comences a jugar a bàsquet i on? Vaig començar a Sant Joan Despí, però aviat vaig passar a formar part de les categories inferiors del CB Cornellà. Com definiries la temporada 10-11 amb el teu equip? Una temporada molt enriquidora. Amb uns companys i un cos tècnic molt unit. Per això vam aconseguir quedar tercers a una categoria tant competitiva com la Copa Catalunya. Quina ha estat la teva millor temporada? A nivell personal la meva millor temporada va ser 2004-2005 que vaig aconseguir la valoració MVP amb el CB Igualada. Però també m’agradaria destacar els diferents ascens de categoria assolits amb CB Cornellà, CB Aracena i CB Martorell. I és clar que m’agradaria destacar aquesta última temporada, amb el CB Viladecans. Perquè a part de l’ascens i el premi MVP ha sigut l’última temporada com a jugador en actiu.

32

Quin recordes com el teu millor partit? Va ser un partit a lliga EBA, Sant Pere La Sirena – CB Igualada. I permeteu-me anomenar la meva valoració que va ser de 41 punts, amb 3 errades de camp. A part del bàsquet, quines altres aficions ha tingut Pascual Mora? Sempre m’ha agradat i de fet ho he pràcticat sempre que he pogut la pesca. Em relaxa molt i és una de les meves aficions juntaments amb el bàsquet. I a què es dedica Pascual Mora quan no ha jugat a bàsquet? Doncs ara que no jugo a bàsquet em dedico a gaudir del meu fill, en Pol, té 2 anys i suposo que ho porta a la sang perquè té una afició al bàsquet impressionant. És capaç de veure partits de bàsquet, de fer cistelles en una cistella que tenim a casa. Crec que d’això n’he tingut “jo una mica la culpa” (somriu). Continuaràs vinculat d’alguna manera al món de la cistella? Aquest any directament no. Però no descarto vincular-me amb algun club de “veterans”. I com ja t’he dit abans amb el que li agrada el bàsquet al Pol i amb

L

“La 2010-2011 ha estat una temporada molt enriquidora i la darrera com a jugador en actiu” l’altre que ve de camí. Algo em diu que tornaré a trepitjar les pistes. Ni que sigui de pare espectador. Si no haguessis practicat bàsquet, quin altre esport t’hauria agradat? La veritat que no m’ho he plantejat mai, sempre m’agradat el bàsquet i de fet sempre l’he practicat. Ara això sí veure’ls els veig tots els esports. Un entrenador... Miguel Ángel Gómez Léon (Entrenador CB Viladecans temporada 2010 -2011) Un jugador.... Michael Jordan Una cistella... La que fa guanyar un partit a l’últim segon

33


BQ.CAT

BQ

Mvp copa cataLunya

2010-2011

Pascual Mora MVP de la Copa Catalunya 2010-2011

REDACCIÓ: Juan carlos cebrian FOTOS: cb vILADECANS/ fcbq

Quan comences a jugar a bàsquet i on? Vaig començar a Sant Joan Despí, però aviat vaig passar a formar part de les categories inferiors del CB Cornellà. Com definiries la temporada 10-11 amb el teu equip? Una temporada molt enriquidora. Amb uns companys i un cos tècnic molt unit. Per això vam aconseguir quedar tercers a una categoria tant competitiva com la Copa Catalunya. Quina ha estat la teva millor temporada? A nivell personal la meva millor temporada va ser 2004-2005 que vaig aconseguir la valoració MVP amb el CB Igualada. Però també m’agradaria destacar els diferents ascens de categoria assolits amb CB Cornellà, CB Aracena i CB Martorell. I és clar que m’agradaria destacar aquesta última temporada, amb el CB Viladecans. Perquè a part de l’ascens i el premi MVP ha sigut l’última temporada com a jugador en actiu.

32

Quin recordes com el teu millor partit? Va ser un partit a lliga EBA, Sant Pere La Sirena – CB Igualada. I permeteu-me anomenar la meva valoració que va ser de 41 punts, amb 3 errades de camp. A part del bàsquet, quines altres aficions ha tingut Pascual Mora? Sempre m’ha agradat i de fet ho he pràcticat sempre que he pogut la pesca. Em relaxa molt i és una de les meves aficions juntaments amb el bàsquet. I a què es dedica Pascual Mora quan no ha jugat a bàsquet? Doncs ara que no jugo a bàsquet em dedico a gaudir del meu fill, en Pol, té 2 anys i suposo que ho porta a la sang perquè té una afició al bàsquet impressionant. És capaç de veure partits de bàsquet, de fer cistelles en una cistella que tenim a casa. Crec que d’això n’he tingut “jo una mica la culpa” (somriu). Continuaràs vinculat d’alguna manera al món de la cistella? Aquest any directament no. Però no descarto vincular-me amb algun club de “veterans”. I com ja t’he dit abans amb el que li agrada el bàsquet al Pol i amb

L

“La 2010-2011 ha estat una temporada molt enriquidora i la darrera com a jugador en actiu” l’altre que ve de camí. Algo em diu que tornaré a trepitjar les pistes. Ni que sigui de pare espectador. Si no haguessis practicat bàsquet, quin altre esport t’hauria agradat? La veritat que no m’ho he plantejat mai, sempre m’agradat el bàsquet i de fet sempre l’he practicat. Ara això sí veure’ls els veig tots els esports. Un entrenador... Miguel Ángel Gómez Léon (Entrenador CB Viladecans temporada 2010 -2011) Un jugador.... Michael Jordan Una cistella... La que fa guanyar un partit a l’últim segon

33


BQ.CAT

BQ

Mvp copa cataLunya

2010-2011

Awa Doumbia MVP de la Copa Catalunya 2010-2011

REDACCIÓ: Juan carlos cebrian FOTOS: Reus Deportiu

Com és l’inici de l’Awa Doumbia en el món del bàsquet? Vaig començar a jugar a bàsquet als 15 anys a Dakar (Senegal). L’ any 2005 començo a jugar amb la selecció del Senegal, amb la qual he guanyat dues medalles d’ or i quatre d’ argent al Campionat d’ Àfrica de seleccions, he participat al Campionat Mundial de Brasil i al Preolímpic de Madrid. Des de desembre del 2008, estic jugant al Reus Deportiu. Hem

guanyat dues vegades la Copa Catalunya i aquesta temporada jugarem la Lliga Femenina 2. Com definiries la temporada 10-11 amb el teu equip? Molt bona tant a nivell personal com d’ equip. Vam tornar a guanyar la Copa Catalunya i vam quedar segones a la Fase Ascens a LF2 a Mallorca. Quins són els objectius de la teva carrera esportiva? A curt termini aquesta temporada assolir la permanència amb el Cravic Reus Deportiu a LF2 . És gairebé una obligació després de tot el recolzament que tenim, tant del club com institucional. I a llarg plaç m’agrada tant aquets esport, que vull jugar a bàsquet tants anys com em respectin les lesions, i tingui equip amb el que pugui jugar. En el futur, ensenyar tot allò que el bàsquet m’ ha ensenyat a mí. Quin recordes com el teu millor partit? El meu millor partit va ser la temporada passada contra l’equip de Mallorca Bonsaires, a la fase d’ ascens a LF2.

34

A

“Algun dia vull tornar al bàsquet tot el que m’està donant a mi” Quina ha estat la millor jugadora amb la que has compartit equip? He tingut molt bones jugadores als equips que he jugat i prefereixo no destacar-ne cap. I la teva millor cistella? Al Senegal, vaig fer una cistella quan el partit s’acabava i vam guanyar un títol. Com valores el fet d’haver estat guardonada novament com a MVP de la Copa Catalunya femenina? Estan molt bé els reconeixements individuals, però tot això no seria possible sense l‘entrenador, preparador físic, fisioterapeuta, les companyes i el president, tothom fent la seva feina em permet gaudir a la pista jugant a bàsquet. Els dos reconeixements com MVP de les dues darreres


BQ.CAT

BQ

Mvp copa cataLunya

2010-2011

Awa Doumbia MVP de la Copa Catalunya 2010-2011

REDACCIÓ: Juan carlos cebrian FOTOS: Reus Deportiu

Com és l’inici de l’Awa Doumbia en el món del bàsquet? Vaig començar a jugar a bàsquet als 15 anys a Dakar (Senegal). L’ any 2005 començo a jugar amb la selecció del Senegal, amb la qual he guanyat dues medalles d’ or i quatre d’ argent al Campionat d’ Àfrica de seleccions, he participat al Campionat Mundial de Brasil i al Preolímpic de Madrid. Des de desembre del 2008, estic jugant al Reus Deportiu. Hem

guanyat dues vegades la Copa Catalunya i aquesta temporada jugarem la Lliga Femenina 2. Com definiries la temporada 10-11 amb el teu equip? Molt bona tant a nivell personal com d’ equip. Vam tornar a guanyar la Copa Catalunya i vam quedar segones a la Fase Ascens a LF2 a Mallorca. Quins són els objectius de la teva carrera esportiva? A curt termini aquesta temporada assolir la permanència amb el Cravic Reus Deportiu a LF2 . És gairebé una obligació després de tot el recolzament que tenim, tant del club com institucional. I a llarg plaç m’agrada tant aquets esport, que vull jugar a bàsquet tants anys com em respectin les lesions, i tingui equip amb el que pugui jugar. En el futur, ensenyar tot allò que el bàsquet m’ ha ensenyat a mí. Quin recordes com el teu millor partit? El meu millor partit va ser la temporada passada contra l’equip de Mallorca Bonsaires, a la fase d’ ascens a LF2.

34

A

“Algun dia vull tornar al bàsquet tot el que m’està donant a mi” Quina ha estat la millor jugadora amb la que has compartit equip? He tingut molt bones jugadores als equips que he jugat i prefereixo no destacar-ne cap. I la teva millor cistella? Al Senegal, vaig fer una cistella quan el partit s’acabava i vam guanyar un títol. Com valores el fet d’haver estat guardonada novament com a MVP de la Copa Catalunya femenina? Estan molt bé els reconeixements individuals, però tot això no seria possible sense l‘entrenador, preparador físic, fisioterapeuta, les companyes i el president, tothom fent la seva feina em permet gaudir a la pista jugant a bàsquet. Els dos reconeixements com MVP de les dues darreres


BQ.CAT

BQ

VÍCTOR SADA EL NOI QUE SURT EN ELS SOMNIS

REDACCIÓ: JUAN CARLOS CEBRIAN / JOAN GUIU FOTOS: JUAN CARLOS CEBRIAN / FCBQ

X

avier Pascual, el seu entrenador al FC Barcelona, va explicar que el dia abans de jugar la final de l’Euroliga a Paris havia sommiat que un jugador dels, diguem-ne, no titulars, agafava la responsabilitat del partit i el cobria amb una gran actuació. Aquest jugador va ser en Víctor Sada, que repetiria la circumstància en els partits de la sèrie final de la lliga ACB 201011, especialment en el definitiu a Vitoria, contra el Caja Laboral. Aquestes actuacions de final de temporada l’han portat a ser elegit el jugador català MVP de la lliga ACB 2011 i també ser convocat a la Selecció Espanyola que ha jugat l’Europeu a Lituania, on ha repetit actuacions de nivell i una aportació excel·lent, amb un bon grapat de minuts decisius, en la final contra França, proclamant-se campió d’Europa. Víctor, on vares néixer, a quines escoles vares anar i des de quan recordes que vas començar a jugar? Vaig néixer a Badalona i des de

36

ben petit vaig anar a l’Escola Minguella, allà vaig començar a jugar i recordo amb molt de carinyo el mestratge del Sr. Pere Gol, una institució del nostre esport. D’allà, de pre-infantil ja vaig passar al Barça i, al marge alguns parèntesi, aquí segueixo. És de suposar que vares veure jugar el teu pare; vares aprendre coses d’ell? No, no el vaig veure jugar i a més el meu pare no era gaire amant d’anar dient-me moltes coses, deixava que anés creixent i fes la meva. En coses de casa si que hi deia, lògicament, però no en bàsquet. En els equips de promoció, recordes quina actitud tenies davant els aprenentatges dels fonaments i com els consideres ara que ja ets jugador consagrat? Bé, sempre he estat atent als aprenentatges i de petit m’agradava molt anar millorant i els fonaments ja me’n vaig donar compte aviat que eren la part essencial per poder millorar i aprendre, i ja de gran tens dones compte que allò que aprens en la base és fonamental per desenvolupar-te en l’elit,

Has viscut Barça des de petit, què ha representat i representa el Barça a la teva vida, la particular i l’esportiva? Home, molt, és com casa meva, jo vaig patir molt quan vaig sortir una mica per la porta del darrere, però sort que en Pessic va confiar molt en mi i a Girona em vaig retrobar i crec que allà vaig créixer molt com a jugador i va fer possible la tornada al Barça, i penso en anar millorant. És tot un honor estar en un club com aquest. Quan vares ser conscient que valies per jugar a l’elit? Uff, no t’ho planteges mai. És una cosa que ve mica en mica. Vas progressant, vas acumulant experiència, minuts de joc, i t’hi trobes i estàs aquí, però sempre amb la clara idea que no et val res del que has fet sinó vas progressant i millorant. Només surts del Barça durant dos anys per jugar a Girona. Com vas viure aquesta etapa al club gironí?. Molt bé. Ja he dit que tenia un cert malestar per com havia sortit del Barça, però vaig trobarme un grup bo i sobretot un

37


BQ.CAT

BQ

VÍCTOR SADA EL NOI QUE SURT EN ELS SOMNIS

REDACCIÓ: JUAN CARLOS CEBRIAN / JOAN GUIU FOTOS: JUAN CARLOS CEBRIAN / FCBQ

X

avier Pascual, el seu entrenador al FC Barcelona, va explicar que el dia abans de jugar la final de l’Euroliga a Paris havia sommiat que un jugador dels, diguem-ne, no titulars, agafava la responsabilitat del partit i el cobria amb una gran actuació. Aquest jugador va ser en Víctor Sada, que repetiria la circumstància en els partits de la sèrie final de la lliga ACB 201011, especialment en el definitiu a Vitoria, contra el Caja Laboral. Aquestes actuacions de final de temporada l’han portat a ser elegit el jugador català MVP de la lliga ACB 2011 i també ser convocat a la Selecció Espanyola que ha jugat l’Europeu a Lituania, on ha repetit actuacions de nivell i una aportació excel·lent, amb un bon grapat de minuts decisius, en la final contra França, proclamant-se campió d’Europa. Víctor, on vares néixer, a quines escoles vares anar i des de quan recordes que vas començar a jugar? Vaig néixer a Badalona i des de

36

ben petit vaig anar a l’Escola Minguella, allà vaig començar a jugar i recordo amb molt de carinyo el mestratge del Sr. Pere Gol, una institució del nostre esport. D’allà, de pre-infantil ja vaig passar al Barça i, al marge alguns parèntesi, aquí segueixo. És de suposar que vares veure jugar el teu pare; vares aprendre coses d’ell? No, no el vaig veure jugar i a més el meu pare no era gaire amant d’anar dient-me moltes coses, deixava que anés creixent i fes la meva. En coses de casa si que hi deia, lògicament, però no en bàsquet. En els equips de promoció, recordes quina actitud tenies davant els aprenentatges dels fonaments i com els consideres ara que ja ets jugador consagrat? Bé, sempre he estat atent als aprenentatges i de petit m’agradava molt anar millorant i els fonaments ja me’n vaig donar compte aviat que eren la part essencial per poder millorar i aprendre, i ja de gran tens dones compte que allò que aprens en la base és fonamental per desenvolupar-te en l’elit,

Has viscut Barça des de petit, què ha representat i representa el Barça a la teva vida, la particular i l’esportiva? Home, molt, és com casa meva, jo vaig patir molt quan vaig sortir una mica per la porta del darrere, però sort que en Pessic va confiar molt en mi i a Girona em vaig retrobar i crec que allà vaig créixer molt com a jugador i va fer possible la tornada al Barça, i penso en anar millorant. És tot un honor estar en un club com aquest. Quan vares ser conscient que valies per jugar a l’elit? Uff, no t’ho planteges mai. És una cosa que ve mica en mica. Vas progressant, vas acumulant experiència, minuts de joc, i t’hi trobes i estàs aquí, però sempre amb la clara idea que no et val res del que has fet sinó vas progressant i millorant. Només surts del Barça durant dos anys per jugar a Girona. Com vas viure aquesta etapa al club gironí?. Molt bé. Ja he dit que tenia un cert malestar per com havia sortit del Barça, però vaig trobarme un grup bo i sobretot un

37


BQ.CAT

BQ víctor sada. el noi que surt en els somnis

“Crec que sóc molt lluitador i això es nota en la meva actitud defensiva, que he anat millorant tècnicament i posicionalment.

entrenador, en Pessic, que confia en la gent jove i em va donar molt; és un home exigent però crec que vaig respondre molt bé i considero que vaig arribar a fer molt bones temporades i això m’ha permès tornar al Barça. Què ha millorat del Víctor Sada campió d’Espanya Ca-

det l’any 2000 al Víctor Sada campió de l’Eurobàsquet 2011? Uf!, lògicament moltes coses. En Cadet estàs encara en formació per tant no és comparable. Mantinc el meu esperit lluitador i el meu afany per millorar i progressar, però ara sóc un jugador més fet, més complert en determinades facetes de joc, de la tàctica i també en les decisions personals al mig d’un partit. És diferent, l’etapa de promoció és per formar-se i aprendre i ara tens responsabilitats diferents, has de continuar aprenent però et planteges el que és el joc i cada partit depèn de circumstàncies pròpies. En Xavier Pascual és un tècnic que es fia molt dels seus jugadors, creu en la feina del grup i en l’honestetat dels jugadors. Com ho noteu, quina resposta, diguemne personal dóna cada jugador? Ah, és cert, que dóna molta responsabilitat al jugador i l’encert del grup és gràcies a la consciència que cadascú té de la seva aportació al conjunt i això ens fa esforçar-nos a complir en la part i la faceta que a cadascú li pertoca. Quines creus que són les teves principals virtuts i els dèficits? Com he dit crec que sóc molt lluitador i això es nota en la meva actitud defensiva, que he anat millorant tècnicament i posicionalment. M’agrada ser bon passador i que els companys rebin en les millors condicions per les seves opcions i també intento treballar els dèficits, l’anotació sobretot i progressar en el control i ritme de partit.

38

En el vestidor has conviscut amb companys d’altres comunitats espanyoles, d’altres cultures i formes de vida diferents. Els d’aquí, els que ja porteu anys a la casa, noteu les seves sensacions en els primers temps d’estar entre vosaltres? És cert, els que som d’aquí o que portem molts anys al cub tenim una forma especial de sentirlo i com som molts de fet, procurem la integració dels nous explicant coses de la casa, de l’equip, estant amb ells, i també a l‘inrevés, perquè és important per a ells sentir-se acollits i intentem aprendre i comprendre com són i com millor cal tractar-los per facilitar la convivència a nivell personal, que reverteix en l’acoblament esportiu. Bàsquet a part, que t’entusiasme, que t’il·lusiona, i què esperes del futur? Home, ara encara sóc jove i de moment m’il·lusiona consolidar-me com a persona i sobretot estar amb els meus. És com més bé em trobo, amb la meva parella, els meus germans, la mare, els cosins. M’agraden molt les reunions familiars i per ara aquest aspecte m’omple molt. I del futur, de moment, i amb aquestes idees que he dit, consolidar la meva relació de parella, formar una família, dedicar-me al bàsquet i més endavant, quan s’acabi, ja veurem, crec que em queda una mica lluny, encara. Moltes veus, molts grans jugadors d’altres èpoques, sempre aconsellen als joves no deixar lai la seva formació intel·lectual. Creiem que ets persona formal i seriosa, has tingut cura de preparar la teva formació personal? Bé, lligo amb la resposta anterior sobre el futur. Vaig començar Magisteri, m’agraden els nens i l’ensenyament, però la vida de professional de l’esport lliga molt i tens poc temps, o sigui que vaig poc a poc, assignatura rere assignatura, però espero acabar i en el futur veurem si m’hi dedico. Tinc il·lusió però en aquesta faceta. Què han significat per tu els diferents entrenadors en la teva vida esportiva? Els de formació, això, ensenyar-me i cuidar-me per que progressés com a esportista i com a persona,

i en el camp professional, en Pessic un entrenador amb grans coneixements que li agrada donar confiança als joves, com ja he dit abans. En Joan Montes un tècnic molt dedicat a ensenyar i fer veure el joc, com en Manel Flores, un home de Can Barça sempre disposat a ajudar l’entitat on calgui i que transmet coneixements, experiència i vida de club, compromís en definitiva. L’Ivanovic, un entrenador amb gran coneixements, molt dur, molt exigent, amb qui has d’estar molt atent al que diu i al que passa. També en Pedro Martínez, que és un tècnic que sorprèn pels coneixements que transmet malgrat la seva joventut, i un s’adona que sap molt bàsquet i a més copsa el rigor, l’exigència i professionalitat amb que ho transmet. Finalment en Xavi Pascual, que com he dit abans, confia en els joves, estudia molt el bàsquet, els partits, i cuida molt el que fa millorar individualment el jugador i amb això la seva aportació al conjunt. L’equip és la base, i tots ho tenim ben clar. Quin és el teu sommi? Ja ho he dit. Esportivament, progressar, millorar en el meu joc, arribar a assolir el major nombre d’èxits i ajudar al club a aconseguir-los. I en el terreny particular, anar endavant en la vida, formar família.

39


BQ.CAT

BQ víctor sada. el noi que surt en els somnis

“Crec que sóc molt lluitador i això es nota en la meva actitud defensiva, que he anat millorant tècnicament i posicionalment.

entrenador, en Pessic, que confia en la gent jove i em va donar molt; és un home exigent però crec que vaig respondre molt bé i considero que vaig arribar a fer molt bones temporades i això m’ha permès tornar al Barça. Què ha millorat del Víctor Sada campió d’Espanya Ca-

det l’any 2000 al Víctor Sada campió de l’Eurobàsquet 2011? Uf!, lògicament moltes coses. En Cadet estàs encara en formació per tant no és comparable. Mantinc el meu esperit lluitador i el meu afany per millorar i progressar, però ara sóc un jugador més fet, més complert en determinades facetes de joc, de la tàctica i també en les decisions personals al mig d’un partit. És diferent, l’etapa de promoció és per formar-se i aprendre i ara tens responsabilitats diferents, has de continuar aprenent però et planteges el que és el joc i cada partit depèn de circumstàncies pròpies. En Xavier Pascual és un tècnic que es fia molt dels seus jugadors, creu en la feina del grup i en l’honestetat dels jugadors. Com ho noteu, quina resposta, diguemne personal dóna cada jugador? Ah, és cert, que dóna molta responsabilitat al jugador i l’encert del grup és gràcies a la consciència que cadascú té de la seva aportació al conjunt i això ens fa esforçar-nos a complir en la part i la faceta que a cadascú li pertoca. Quines creus que són les teves principals virtuts i els dèficits? Com he dit crec que sóc molt lluitador i això es nota en la meva actitud defensiva, que he anat millorant tècnicament i posicionalment. M’agrada ser bon passador i que els companys rebin en les millors condicions per les seves opcions i també intento treballar els dèficits, l’anotació sobretot i progressar en el control i ritme de partit.

38

En el vestidor has conviscut amb companys d’altres comunitats espanyoles, d’altres cultures i formes de vida diferents. Els d’aquí, els que ja porteu anys a la casa, noteu les seves sensacions en els primers temps d’estar entre vosaltres? És cert, els que som d’aquí o que portem molts anys al cub tenim una forma especial de sentirlo i com som molts de fet, procurem la integració dels nous explicant coses de la casa, de l’equip, estant amb ells, i també a l‘inrevés, perquè és important per a ells sentir-se acollits i intentem aprendre i comprendre com són i com millor cal tractar-los per facilitar la convivència a nivell personal, que reverteix en l’acoblament esportiu. Bàsquet a part, que t’entusiasme, que t’il·lusiona, i què esperes del futur? Home, ara encara sóc jove i de moment m’il·lusiona consolidar-me com a persona i sobretot estar amb els meus. És com més bé em trobo, amb la meva parella, els meus germans, la mare, els cosins. M’agraden molt les reunions familiars i per ara aquest aspecte m’omple molt. I del futur, de moment, i amb aquestes idees que he dit, consolidar la meva relació de parella, formar una família, dedicar-me al bàsquet i més endavant, quan s’acabi, ja veurem, crec que em queda una mica lluny, encara. Moltes veus, molts grans jugadors d’altres èpoques, sempre aconsellen als joves no deixar lai la seva formació intel·lectual. Creiem que ets persona formal i seriosa, has tingut cura de preparar la teva formació personal? Bé, lligo amb la resposta anterior sobre el futur. Vaig començar Magisteri, m’agraden els nens i l’ensenyament, però la vida de professional de l’esport lliga molt i tens poc temps, o sigui que vaig poc a poc, assignatura rere assignatura, però espero acabar i en el futur veurem si m’hi dedico. Tinc il·lusió però en aquesta faceta. Què han significat per tu els diferents entrenadors en la teva vida esportiva? Els de formació, això, ensenyar-me i cuidar-me per que progressés com a esportista i com a persona,

i en el camp professional, en Pessic un entrenador amb grans coneixements que li agrada donar confiança als joves, com ja he dit abans. En Joan Montes un tècnic molt dedicat a ensenyar i fer veure el joc, com en Manel Flores, un home de Can Barça sempre disposat a ajudar l’entitat on calgui i que transmet coneixements, experiència i vida de club, compromís en definitiva. L’Ivanovic, un entrenador amb gran coneixements, molt dur, molt exigent, amb qui has d’estar molt atent al que diu i al que passa. També en Pedro Martínez, que és un tècnic que sorprèn pels coneixements que transmet malgrat la seva joventut, i un s’adona que sap molt bàsquet i a més copsa el rigor, l’exigència i professionalitat amb que ho transmet. Finalment en Xavi Pascual, que com he dit abans, confia en els joves, estudia molt el bàsquet, els partits, i cuida molt el que fa millorar individualment el jugador i amb això la seva aportació al conjunt. L’equip és la base, i tots ho tenim ben clar. Quin és el teu sommi? Ja ho he dit. Esportivament, progressar, millorar en el meu joc, arribar a assolir el major nombre d’èxits i ajudar al club a aconseguir-los. I en el terreny particular, anar endavant en la vida, formar família.

39


BQ.CAT

BQ víctor sada. el noi que surt en els somnis

Benvinguts

Un partit que recordis? Sens dubte la final de Paris. No havia jugat la semifinal i estava preocupat, però en Xavi Pascual em va dir que comptava molt amb mi per la final, que estava segur que em necessitaria i que faria un gran partit. Penso que no el vaig decebre i n’estic content d’aquell partit. Recordo que quan em va seure a falta d’un minut vaig plorar, per dins i per fora, de l’emoció.

a la nova pàgina de la prevenció

Una cistella per no oblidar? Res especial, si vol que et digui m’agrada molt més fer l’assistència. No penso mai en mi, quan en un 2x0 puc encistellar m’agrada més poder fer l’assistència i que encistelli el company. Per mi la millor cistella és possibilitar la del company. Un company? Ui, molts. Potser amb en Marc Gasol tinc molta relació i amistat perquè varem coincidir molts joves i aquestes etapes marquen, però després he trobat i tinc grans companys i amics amb en Joan Carles Navarro, Roger Grimau, Jordi Trias, Ricky Rubio,... Bé, en Víctor Sada ens ha ofert un reguitzell de respostes que evidencien varies coses. És un noi prudent, dedicat al bàsquet professionalment molt respon-

40

REDACCIÓ: MARISSA RIUS

Volem que aquesta pàgina sigui el més pròxima possible a les vostres necessitats.

sable, per tant molt fiable, com a esportista i com a persona, que s’ha assentat, que gaudeix i estima la seva família, el seu entorn familiar i sospira per formar el seu propi indret i sobretot traspua sinceritat, rigor i confiança en si mateix, en el seu entorn i en la vida. Creiem que hem trobat una persona sana, amic dels amics i que pots comptar amb ell. Víctor, molta sort, gràcies per ensenyar-nos el teu jo més íntim i no canviïs mai.

“Quan en un 2x0 puc encistellar m’agrada més poder fer l’assistència i que encistelli el company. Per mi la millor cistella és possibilitar la del company.”

Aquí trobareu indicacions de tot allò imprescindible a tenir en compte a nivell de salut pels vostres jugadors i usuaris de les instal·lacions, volem ser una guia per vosaltres, per la cual cosa us demanem que en feu ús, feu arribar les vostres inquietuts, i us les intentarem resoldre tot l’equip de professionals que estem al vostre abast. Des de Play-Off Salut us donarem tot el suport professional de que disposem juntament amb els professionals de les empreses vinculades amb nosaltres:

Cardioprotecció, a través de l’empresa Cardiosafe, empresa cardioprotectora de la Federació Catalana de Bàsquetbol i de totes les activitats que d’aquesta en deriven.

Medicina de l’esport

Reconeixements mèdicoesportius, patologia esportiva, prevenció.

Psicologia de l’esport

Nutrició i dietètica

Osteopatia, fisioteràpia, recuperació funcional

Preparació física

41


BQ.CAT

BQ víctor sada. el noi que surt en els somnis

Benvinguts

Un partit que recordis? Sens dubte la final de Paris. No havia jugat la semifinal i estava preocupat, però en Xavi Pascual em va dir que comptava molt amb mi per la final, que estava segur que em necessitaria i que faria un gran partit. Penso que no el vaig decebre i n’estic content d’aquell partit. Recordo que quan em va seure a falta d’un minut vaig plorar, per dins i per fora, de l’emoció.

a la nova pàgina de la prevenció

Una cistella per no oblidar? Res especial, si vol que et digui m’agrada molt més fer l’assistència. No penso mai en mi, quan en un 2x0 puc encistellar m’agrada més poder fer l’assistència i que encistelli el company. Per mi la millor cistella és possibilitar la del company. Un company? Ui, molts. Potser amb en Marc Gasol tinc molta relació i amistat perquè varem coincidir molts joves i aquestes etapes marquen, però després he trobat i tinc grans companys i amics amb en Joan Carles Navarro, Roger Grimau, Jordi Trias, Ricky Rubio,... Bé, en Víctor Sada ens ha ofert un reguitzell de respostes que evidencien varies coses. És un noi prudent, dedicat al bàsquet professionalment molt respon-

40

REDACCIÓ: MARISSA RIUS

Volem que aquesta pàgina sigui el més pròxima possible a les vostres necessitats.

sable, per tant molt fiable, com a esportista i com a persona, que s’ha assentat, que gaudeix i estima la seva família, el seu entorn familiar i sospira per formar el seu propi indret i sobretot traspua sinceritat, rigor i confiança en si mateix, en el seu entorn i en la vida. Creiem que hem trobat una persona sana, amic dels amics i que pots comptar amb ell. Víctor, molta sort, gràcies per ensenyar-nos el teu jo més íntim i no canviïs mai.

“Quan en un 2x0 puc encistellar m’agrada més poder fer l’assistència i que encistelli el company. Per mi la millor cistella és possibilitar la del company.”

Aquí trobareu indicacions de tot allò imprescindible a tenir en compte a nivell de salut pels vostres jugadors i usuaris de les instal·lacions, volem ser una guia per vosaltres, per la cual cosa us demanem que en feu ús, feu arribar les vostres inquietuts, i us les intentarem resoldre tot l’equip de professionals que estem al vostre abast. Des de Play-Off Salut us donarem tot el suport professional de que disposem juntament amb els professionals de les empreses vinculades amb nosaltres:

Cardioprotecció, a través de l’empresa Cardiosafe, empresa cardioprotectora de la Federació Catalana de Bàsquetbol i de totes les activitats que d’aquesta en deriven.

Medicina de l’esport

Reconeixements mèdicoesportius, patologia esportiva, prevenció.

Psicologia de l’esport

Nutrició i dietètica

Osteopatia, fisioteràpia, recuperació funcional

Preparació física

41


BQ.CAT

BQ

Un històric desaparegut, que ara compliria 60 anys.

REDACCIÓ: JOAN GUIU FOTOS: FUNDACIÓ DEL Bàsquet Català

Fundat al 1951, per Joaquin Rodríguez Llobera, mecenes i President Honorari, fou el seu fill Joaquím Rodríguez Roselló, que el substituí en el càrrec molt aviat, qui amb una colla d’amics, Xavier Maqua, Ángel Garcia, Tomás Montero i Juan A. Burgueño, en unes instal·lacions cedides pel fundador, endegaren l’entitat. La seva secció de basquetbol fou la més sobresortint d’entre un estol molt variat de disciplines esportives. L’equip de bàsquet masculí fou capdavanter en la dècada dels 60 i el seu equip femení pioner dels èxits continuats del bàsquet femení català en alta competició, iniciant-se al 1953 com campió de Catalunya. Al marge el bàsquet, va disposar de seccions d’elit en l’esport espanyol, com el Rugbi (que desaparegut al 1972 fou el capdavanter d’aquest esport a l’estat des de 1954 al 59), Beisbol (4 lligues espanyoles 57, 60, 62 i 64, 2 copes d’Europa 63 i 68), Patinatge artístic i de carreres (Campionats d’Espanya i de Catalunya ddel 66 al 68 amb Manuel Lahosa i Pepita Cuevas que aconseguí 1 títol mundial), Ciclisme (amb un ídol com Carrasco, campió d’Espanya, Huélamo amb medalla olímpica, Torres, Blanco...), Hoquei sobre rodes, Handbol masculí (amb l’històric Sergi Petit) i femení (cinc campionats d’Espanya 64, 65, 66, 67 i 70 i 8 campionats de Catalunya), Voliebol (2 lligues 65 i 66 i 2 copes d’Espanya 63 i 65), .... L’equip de bàsquet masculí va desaparèixer al 1973, després d’acollir jugadors com Josep Nora, 42

Joan Martos, Enric Pascual, Josep M. Jofresa, Jordi Beneit, Gufré Gol, Alfonso Martínez, Antoni Guardia, Jordi Parra, Jacint Calvet, Joaquim Ensenyat, Serra, Pou, Bach, Josep M. Soro, Miquel Albanell, Joan Fa, Javier Sanjuán, Lorenzo Alocen, Josep M. Soler, “Che” Gonzalez, José Ramon Ramos, Jesús Codina, Víctor Escorial, Davis Peralta, Theo Cruz, Earl Beechum,... que varen aconseguir dues Copes d’Espanya, llavors del “Generalísimo” al 1964 (6351 a l’Aismalibar de Montcada) i al 68 (58-55 al Joventut de Badalona) i quatre sotscampionats de lliga espanyola al 1964, 65, 66 i 70, i la temporada 60-61 aconseguí el Trofeu Gonzalo Aguirre (2a Divisió Espanyola). Va ser un dels primers clubs en fitxar jugadors estrangers, com el portorriqueny Theo Cruz o el panameny Davis Peralta, màxim encistellador als Jocs Olímpics de Mèxic 68, o també els americans Harge i Williams, i sense oblidar entrenadors tant carismàtics com Albert Gasulla i especialment en Josep Esteve Cruelles.

Maria R. Pellejero, Conxita Pascual, Anna Vilas, Agustina Riera, Eulàlia Jofresa, Neus Bartran, Rosa Castillo, Fina Garcia, Carmen Fraile, Jenni Barnola, Glòria Cercòs, Montse Martí, l’eterna delegada Núria Argüelles... i entrenadores “històriques”com Antonia Gimeno i Maria Planas, al marge Jordi Penas el primer que les portà a Europa, sense poder oblidar l’inacabable, incombustible i recordat “President” del bàsquet femení, Albert Tobal.

una instal·lació amb pista poliesportiva i local social, i al 1954 es produí el trasllat a la carretera de Sarrià, enfront del camp del RCD Espanyol.

El Picadero Jockei Club va ser fundat l’any 1951 -es compleixen doncs 60 anys d’aquella fita- en un local de l’Avinguda Diagonal de Barcelona, llavors de nom Avenida del Generalísimo Franco, a tocar de la carretera de Sarrià, on hi havia un local de nom “Picadero Andaluz”, que serví de base al nom de la nova entitat. El seu creixement fou tan ràpid i excepcional que fou necessària

En aquesta instal·lació va esdevenir el creixement esportiu més important de l’entitat, el qual va envalentir molt els dirigents i en arriscada decisió s’adquiriren uns terrenys a la Travessera de Les Corts, al costat de l’estadi del FC Barcelona. És el moment en que l’entitat canvia de nom, serà el Picadero Club de Barcelona, al 1968, i la nova seu compta amb instal·lacions com piscina, gimnàs, pista poliesportiva, frontó, sales de joc com tennis-taula, espais socials, bar, etc. Per complementar el suport econòmic dels socis, i especialment l’imprescindible i continuat de Joaquim Rodríguez, el “presi”, s’instal·là una sala de Bingo que va fer possible la supervivència.

1960-61 amb l’Albert Gasulla d’entrenador

1973 campiones d’Espanya

Temporada 1963

Campió d’espanya temporada 67-68

L’equip de bàsquet femení va aguantar fins els primers anys de la dècada dels vuitanta, amb un historial d’impressió: 3 campionats de lliga espanyola (1976, 78 i 80), 4 copes d’Espanya (1973, 78, 79 i 80), 8 campionats de Catalunya (del 1953 a 1959 i el 68). Participà en tres Copes d’Europa i una Recopa, essent al febrer del 61 el primer equip espanyol en participà en la Copa d’Europa (eliminatòria a Casablanca, explicada en el nº14 de “bàsquet esport”). Va comptar en els seus equips amb jugadores d’alt nivell com Núria Babot, Montse Bobé, Sara Presutto,

43


BQ.CAT

BQ

Un històric desaparegut, que ara compliria 60 anys.

REDACCIÓ: JOAN GUIU FOTOS: FUNDACIÓ DEL Bàsquet Català

Fundat al 1951, per Joaquin Rodríguez Llobera, mecenes i President Honorari, fou el seu fill Joaquím Rodríguez Roselló, que el substituí en el càrrec molt aviat, qui amb una colla d’amics, Xavier Maqua, Ángel Garcia, Tomás Montero i Juan A. Burgueño, en unes instal·lacions cedides pel fundador, endegaren l’entitat. La seva secció de basquetbol fou la més sobresortint d’entre un estol molt variat de disciplines esportives. L’equip de bàsquet masculí fou capdavanter en la dècada dels 60 i el seu equip femení pioner dels èxits continuats del bàsquet femení català en alta competició, iniciant-se al 1953 com campió de Catalunya. Al marge el bàsquet, va disposar de seccions d’elit en l’esport espanyol, com el Rugbi (que desaparegut al 1972 fou el capdavanter d’aquest esport a l’estat des de 1954 al 59), Beisbol (4 lligues espanyoles 57, 60, 62 i 64, 2 copes d’Europa 63 i 68), Patinatge artístic i de carreres (Campionats d’Espanya i de Catalunya ddel 66 al 68 amb Manuel Lahosa i Pepita Cuevas que aconseguí 1 títol mundial), Ciclisme (amb un ídol com Carrasco, campió d’Espanya, Huélamo amb medalla olímpica, Torres, Blanco...), Hoquei sobre rodes, Handbol masculí (amb l’històric Sergi Petit) i femení (cinc campionats d’Espanya 64, 65, 66, 67 i 70 i 8 campionats de Catalunya), Voliebol (2 lligues 65 i 66 i 2 copes d’Espanya 63 i 65), .... L’equip de bàsquet masculí va desaparèixer al 1973, després d’acollir jugadors com Josep Nora, 42

Joan Martos, Enric Pascual, Josep M. Jofresa, Jordi Beneit, Gufré Gol, Alfonso Martínez, Antoni Guardia, Jordi Parra, Jacint Calvet, Joaquim Ensenyat, Serra, Pou, Bach, Josep M. Soro, Miquel Albanell, Joan Fa, Javier Sanjuán, Lorenzo Alocen, Josep M. Soler, “Che” Gonzalez, José Ramon Ramos, Jesús Codina, Víctor Escorial, Davis Peralta, Theo Cruz, Earl Beechum,... que varen aconseguir dues Copes d’Espanya, llavors del “Generalísimo” al 1964 (6351 a l’Aismalibar de Montcada) i al 68 (58-55 al Joventut de Badalona) i quatre sotscampionats de lliga espanyola al 1964, 65, 66 i 70, i la temporada 60-61 aconseguí el Trofeu Gonzalo Aguirre (2a Divisió Espanyola). Va ser un dels primers clubs en fitxar jugadors estrangers, com el portorriqueny Theo Cruz o el panameny Davis Peralta, màxim encistellador als Jocs Olímpics de Mèxic 68, o també els americans Harge i Williams, i sense oblidar entrenadors tant carismàtics com Albert Gasulla i especialment en Josep Esteve Cruelles.

Maria R. Pellejero, Conxita Pascual, Anna Vilas, Agustina Riera, Eulàlia Jofresa, Neus Bartran, Rosa Castillo, Fina Garcia, Carmen Fraile, Jenni Barnola, Glòria Cercòs, Montse Martí, l’eterna delegada Núria Argüelles... i entrenadores “històriques”com Antonia Gimeno i Maria Planas, al marge Jordi Penas el primer que les portà a Europa, sense poder oblidar l’inacabable, incombustible i recordat “President” del bàsquet femení, Albert Tobal.

una instal·lació amb pista poliesportiva i local social, i al 1954 es produí el trasllat a la carretera de Sarrià, enfront del camp del RCD Espanyol.

El Picadero Jockei Club va ser fundat l’any 1951 -es compleixen doncs 60 anys d’aquella fita- en un local de l’Avinguda Diagonal de Barcelona, llavors de nom Avenida del Generalísimo Franco, a tocar de la carretera de Sarrià, on hi havia un local de nom “Picadero Andaluz”, que serví de base al nom de la nova entitat. El seu creixement fou tan ràpid i excepcional que fou necessària

En aquesta instal·lació va esdevenir el creixement esportiu més important de l’entitat, el qual va envalentir molt els dirigents i en arriscada decisió s’adquiriren uns terrenys a la Travessera de Les Corts, al costat de l’estadi del FC Barcelona. És el moment en que l’entitat canvia de nom, serà el Picadero Club de Barcelona, al 1968, i la nova seu compta amb instal·lacions com piscina, gimnàs, pista poliesportiva, frontó, sales de joc com tennis-taula, espais socials, bar, etc. Per complementar el suport econòmic dels socis, i especialment l’imprescindible i continuat de Joaquim Rodríguez, el “presi”, s’instal·là una sala de Bingo que va fer possible la supervivència.

1960-61 amb l’Albert Gasulla d’entrenador

1973 campiones d’Espanya

Temporada 1963

Campió d’espanya temporada 67-68

L’equip de bàsquet femení va aguantar fins els primers anys de la dècada dels vuitanta, amb un historial d’impressió: 3 campionats de lliga espanyola (1976, 78 i 80), 4 copes d’Espanya (1973, 78, 79 i 80), 8 campionats de Catalunya (del 1953 a 1959 i el 68). Participà en tres Copes d’Europa i una Recopa, essent al febrer del 61 el primer equip espanyol en participà en la Copa d’Europa (eliminatòria a Casablanca, explicada en el nº14 de “bàsquet esport”). Va comptar en els seus equips amb jugadores d’alt nivell com Núria Babot, Montse Bobé, Sara Presutto,

43


BQ.CAT

BQ PICADERO CLUB DE BARCELONA

No obstant aquesta estudiada aportació, la poca previsió en els projectes esportius va fer minvar l’activitat, els èxits i la situació econòmica se’n ressentí. De 1974 a 77 s’establí una Comissió Gestora i al 1979, per alliberar l’entitat de deutes i possibilitar la seva continuïtat, es va vendre la seu de la Travessera al FC Barcelona. Finalment al 1994 i davant la manca de possibilitar un futur esportiu que pogués seguir amb la trajectòria històrica, l’Assemblea de socis decideix que el Picadero Club de Barcelona s’integrés al Club Esportiu Laietà, l’assemblea de socis del qual havia acceptat aquesta integració. Així acabà la història d’una entitat que havia entrat en l’àmbit de molts esports en els anys 50, amb ambició, qualitat i fortuna, com ho proven els molts títols aconseguits en diferents disciplines, uns vint-i-quatre títols

de Catalunya, set lligues i vint-i-sis copes d’Espanya, quatre títols d’Europa i un Mundial. Moltes persones s’entusiasmaren amb el projecte, especialment i des de bon principi el Sr. Joaquim Rodríguez Roselló, que presidí el club de 1951 a 1979, i cal esmentar alguns amics com els “fundadors” ja indicats i altres que seguiren com Antonio Polo, Albert Tobal (dedicat en cos i ànima al bàsquet femení del que fou gran valedor en altres indrets), Joaquim Sagnier, Enric Hidalgo, Pedro Fayet, per citar només alguns noms, però cal repetir que el gran impulsor i mantenidor del club va ser en Joaquim Rodríguez, de qui tothom que hagi estat vinculat a l’entitat, guarda un inesborrable record.

Sabem que el bàsquet és part de tu ALIANÇA JA SOM PART DE L’ESPORT CATALÀ

I ARA VOLEM SER PART DE LA TEVA VIDA

ALIANÇA

MÉS QUE LA SUMA DE LES PARTS

Aquest article ha volgut recordar una entitat i unes persones que en un període d’assentament i creixement del nostre esport a Catalunya, en fou un dels seus clubs més representatius i capdavanter.

Temporada 1965

Temporada 1969

44

45


BQ.CAT

BQ PICADERO CLUB DE BARCELONA

No obstant aquesta estudiada aportació, la poca previsió en els projectes esportius va fer minvar l’activitat, els èxits i la situació econòmica se’n ressentí. De 1974 a 77 s’establí una Comissió Gestora i al 1979, per alliberar l’entitat de deutes i possibilitar la seva continuïtat, es va vendre la seu de la Travessera al FC Barcelona. Finalment al 1994 i davant la manca de possibilitar un futur esportiu que pogués seguir amb la trajectòria històrica, l’Assemblea de socis decideix que el Picadero Club de Barcelona s’integrés al Club Esportiu Laietà, l’assemblea de socis del qual havia acceptat aquesta integració. Així acabà la història d’una entitat que havia entrat en l’àmbit de molts esports en els anys 50, amb ambició, qualitat i fortuna, com ho proven els molts títols aconseguits en diferents disciplines, uns vint-i-quatre títols

de Catalunya, set lligues i vint-i-sis copes d’Espanya, quatre títols d’Europa i un Mundial. Moltes persones s’entusiasmaren amb el projecte, especialment i des de bon principi el Sr. Joaquim Rodríguez Roselló, que presidí el club de 1951 a 1979, i cal esmentar alguns amics com els “fundadors” ja indicats i altres que seguiren com Antonio Polo, Albert Tobal (dedicat en cos i ànima al bàsquet femení del que fou gran valedor en altres indrets), Joaquim Sagnier, Enric Hidalgo, Pedro Fayet, per citar només alguns noms, però cal repetir que el gran impulsor i mantenidor del club va ser en Joaquim Rodríguez, de qui tothom que hagi estat vinculat a l’entitat, guarda un inesborrable record.

Sabem que el bàsquet és part de tu ALIANÇA JA SOM PART DE L’ESPORT CATALÀ

I ARA VOLEM SER PART DE LA TEVA VIDA

ALIANÇA

MÉS QUE LA SUMA DE LES PARTS

Aquest article ha volgut recordar una entitat i unes persones que en un període d’assentament i creixement del nostre esport a Catalunya, en fou un dels seus clubs més representatius i capdavanter.

Temporada 1965

Temporada 1969

44

45


BQ.CAT

BQ Full Informatiu octubre 2011

Nº10

Visita del periodista Justo Conde



                 

   

Ja s’ha editat el mensual full Informatiu de la Fundació, corresponent al mes d’octubre, amb un monogràfic dedicat a l’acord Fundació-Càritas amb la campanya “Fes la teva cistella” . A la pàgina web de la Fundació es pot trobar més informació i imatges de l’acord i també poden consultarse tots els fulls informatius publicats.

link

Fes la teva cistella La Fundació del Bàsquet Català ha signat un acord amb Càritas Catalunya, amb la campanya “Fes la teva cistella”, iniciativa solidària d’ambdues institucions que ha de comptar amb la col·laboració indispensable dels clubs afiliats a l’FCBQ. La campanya es desenvoluparà en diferents camps i pavellons d’arreu del país, del 5 al 26 de novembre, i consistirà en la recollida d’aliments i diners, destinats al més necessitats de la nostra societat, tasca prou coneguda que històricament realitza Càritas. Amb aquest acord, el Bàsquet Català ofereix al seu immens col·lectiu l’oportunitat de participar en tan lloable suport i ajut. En la pàgina web de la Fundació, en la de l’FCBQ i en el full Informatiu de la Fundació nº10 d’octubre 2011, hi ha ampliada aquesta informació.

46

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    

  

  

Ciutat del Bàsquet Català

Vic

Ajuda dels clubs a la Fundació En la darrera Assemblea general de Clubs de l’FCBQ, celebrada el passat 2 de juliol, es va aprovar per unanimitat, que tots els clubs afiliats a la Federació es fessin socis de la Fundació del Bàsquet Català, la qual cosa comporta el pagament d’una quota anual de 50€, desgravable fiscalment, a fi de permetre a la Fundació continuar la seva activitat i tasca en pro del Bàsquet Català i la seva història.

Recordem que la Fundació fou creada l’any 1992, amb l’objectiu prioritari de reunir i preservar el ric llegat històric del Bàsquet Català. Objectes, fotografies, llibres, documents, medalles, segells, vestuari, banderins, cartells, joguines, etc, etc, que estaven dispersos en clubs i persones, estan avui recollits, gràcies a les seves donacions, en l’arxiu, biblioteca, museu, hemeroteca, etc, de la Fundació, elements que són aprofitats per molts estudiosos de clubs i estudiants que s’acosten a fer recerca pels seus treballs acadèmics.

link

link

 

       



Jordi Robirosa “Basquetmania. 25 anys viatjant amb el Bàsquet Català i europeu”, de Jordi Robirosa. El popular periodista esportiu Jordi Robirosa, que tots els amants del bàsquet seguim en les seves retransmissions televisives, continua el seu exitòs pelegrinatge per les poblacions d’arreu de Catalunya, presentant el seu llibre. Els propers 16 i 19 de desembre ho farà a Girona i Lleida. Vint-i-cinc anys voltant pels camins del Bàsquet Català, espanyol i europeu, darrera els equips catalans, donen per a moltes coneixences, anècdotes i vivències, que en Jordi explica amb amenitat i gràcia en les més de 250 pàgines del seu llibre, on hi trobem històries i records d’el seu adorat Drazen Petrovic, de l’Audie Norris, de Saquille O’Neal, d’Istambul, paris 2010, les pistes gregues, bàsquet femení,...

L’històric i veterà periodista Sr. Justo Conde, degà dels periodistes de basquetbol de Catalunya i Espanya, que fou el primer en retransmetre per ràdio (Ràdio Joventut) partits de bàsquet, visità les nostres instal·lacions. El varen rebre el President de la Fundació Sr. Joan Fa i altres patrons com Josep Lluís Cortés, amb els quals va rememorar anècdotes i vivències del seu temps com a jugador i entrenador del CB Sitges i sobretot la seva tasca professional com a periodista de basquetbol, a Ràdio Joventut, el diari esportiu “Dicen” i la mítica revista “Rebote” que ajudà a fundar. El Sr. Conde va arribar a un acord amb la Fundació, pel qual aquesta guardarà, en dipòsit, l’ampli arxiu fotogràfic i documental que posseeix, que queda a disposició de la Fundació per la seva consulta.

link

Vic arriba a la recta final del seu any. Quan es conegui la data de l’acte de cloenda, en la celebració de la mateixa es passarà el relleu i la proclamació de Terrassa 2012. A Terrassa, segons consta en el dietari escolar (1913) d’Artur Martorell, pedagog de l’Escola Vallparadís, tingueren lloc les primeres manifestacions de bàsquet a Catalunya, deu anys abans de l’arribada del Pare Millán. Cent anys de bàsquet ens contemplen i Terrassa ens ho farà gaudir d’allò més.

link

Visita d’Escoles a la Fundació A modo de prova pilot, inaugurant el programa de visites d’escoles al Museu, biblioteca i dependències de la Fundació, l’Escola Trinitàries de Badalona, amb un grup de 4t de primària, va recórrer la seu de l’entitat. Se’ls va explicar on i

com es va començar a jugar, com va arribar a Catalunya, pogueren veure el Museu amb objectes, joguines, documents, fotos i llibres i finalment veren poder escoltar i parlar amb personatges històrics del nostre esport, amb les seves anècdotes i vivències esportives. Properament s’anunciarà, en la web de la Fundació, quan estarà preparat l’esmentat programa i com podran les escoles sol·licitar la seva visita.

link

47


BQ.CAT

BQ Full Informatiu octubre 2011

Nº10

Visita del periodista Justo Conde



                 

   

Ja s’ha editat el mensual full Informatiu de la Fundació, corresponent al mes d’octubre, amb un monogràfic dedicat a l’acord Fundació-Càritas amb la campanya “Fes la teva cistella” . A la pàgina web de la Fundació es pot trobar més informació i imatges de l’acord i també poden consultarse tots els fulls informatius publicats.

link

Fes la teva cistella La Fundació del Bàsquet Català ha signat un acord amb Càritas Catalunya, amb la campanya “Fes la teva cistella”, iniciativa solidària d’ambdues institucions que ha de comptar amb la col·laboració indispensable dels clubs afiliats a l’FCBQ. La campanya es desenvoluparà en diferents camps i pavellons d’arreu del país, del 5 al 26 de novembre, i consistirà en la recollida d’aliments i diners, destinats al més necessitats de la nostra societat, tasca prou coneguda que històricament realitza Càritas. Amb aquest acord, el Bàsquet Català ofereix al seu immens col·lectiu l’oportunitat de participar en tan lloable suport i ajut. En la pàgina web de la Fundació, en la de l’FCBQ i en el full Informatiu de la Fundació nº10 d’octubre 2011, hi ha ampliada aquesta informació.

46

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    

  

  

Ciutat del Bàsquet Català

Vic

Ajuda dels clubs a la Fundació En la darrera Assemblea general de Clubs de l’FCBQ, celebrada el passat 2 de juliol, es va aprovar per unanimitat, que tots els clubs afiliats a la Federació es fessin socis de la Fundació del Bàsquet Català, la qual cosa comporta el pagament d’una quota anual de 50€, desgravable fiscalment, a fi de permetre a la Fundació continuar la seva activitat i tasca en pro del Bàsquet Català i la seva història.

Recordem que la Fundació fou creada l’any 1992, amb l’objectiu prioritari de reunir i preservar el ric llegat històric del Bàsquet Català. Objectes, fotografies, llibres, documents, medalles, segells, vestuari, banderins, cartells, joguines, etc, etc, que estaven dispersos en clubs i persones, estan avui recollits, gràcies a les seves donacions, en l’arxiu, biblioteca, museu, hemeroteca, etc, de la Fundació, elements que són aprofitats per molts estudiosos de clubs i estudiants que s’acosten a fer recerca pels seus treballs acadèmics.

link

link

 

       



Jordi Robirosa “Basquetmania. 25 anys viatjant amb el Bàsquet Català i europeu”, de Jordi Robirosa. El popular periodista esportiu Jordi Robirosa, que tots els amants del bàsquet seguim en les seves retransmissions televisives, continua el seu exitòs pelegrinatge per les poblacions d’arreu de Catalunya, presentant el seu llibre. Els propers 16 i 19 de desembre ho farà a Girona i Lleida. Vint-i-cinc anys voltant pels camins del Bàsquet Català, espanyol i europeu, darrera els equips catalans, donen per a moltes coneixences, anècdotes i vivències, que en Jordi explica amb amenitat i gràcia en les més de 250 pàgines del seu llibre, on hi trobem històries i records d’el seu adorat Drazen Petrovic, de l’Audie Norris, de Saquille O’Neal, d’Istambul, paris 2010, les pistes gregues, bàsquet femení,...

L’històric i veterà periodista Sr. Justo Conde, degà dels periodistes de basquetbol de Catalunya i Espanya, que fou el primer en retransmetre per ràdio (Ràdio Joventut) partits de bàsquet, visità les nostres instal·lacions. El varen rebre el President de la Fundació Sr. Joan Fa i altres patrons com Josep Lluís Cortés, amb els quals va rememorar anècdotes i vivències del seu temps com a jugador i entrenador del CB Sitges i sobretot la seva tasca professional com a periodista de basquetbol, a Ràdio Joventut, el diari esportiu “Dicen” i la mítica revista “Rebote” que ajudà a fundar. El Sr. Conde va arribar a un acord amb la Fundació, pel qual aquesta guardarà, en dipòsit, l’ampli arxiu fotogràfic i documental que posseeix, que queda a disposició de la Fundació per la seva consulta.

link

Vic arriba a la recta final del seu any. Quan es conegui la data de l’acte de cloenda, en la celebració de la mateixa es passarà el relleu i la proclamació de Terrassa 2012. A Terrassa, segons consta en el dietari escolar (1913) d’Artur Martorell, pedagog de l’Escola Vallparadís, tingueren lloc les primeres manifestacions de bàsquet a Catalunya, deu anys abans de l’arribada del Pare Millán. Cent anys de bàsquet ens contemplen i Terrassa ens ho farà gaudir d’allò més.

link

Visita d’Escoles a la Fundació A modo de prova pilot, inaugurant el programa de visites d’escoles al Museu, biblioteca i dependències de la Fundació, l’Escola Trinitàries de Badalona, amb un grup de 4t de primària, va recórrer la seu de l’entitat. Se’ls va explicar on i

com es va començar a jugar, com va arribar a Catalunya, pogueren veure el Museu amb objectes, joguines, documents, fotos i llibres i finalment veren poder escoltar i parlar amb personatges històrics del nostre esport, amb les seves anècdotes i vivències esportives. Properament s’anunciarà, en la web de la Fundació, quan estarà preparat l’esmentat programa i com podran les escoles sol·licitar la seva visita.

link

47


BQ.CAT

BQ

REDACCIÓ: Equip de redacció FOTOS: RICARD ROVIRA / FCBQ

La Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) va organitzar el passat 7 d’octubre, a La Salle de Barcelona, la “NIT DEL Bàsquet Català 2011”, on es varen lliurar les tradicionals distincions, medalles i reconeixements a entitats, clubs i persones diverses del Bàsquet Català, corresponents a la temporada 2010-2011. L’acte, continuïtat de l’habitual “Trobada” de final de temporada, arribà a la seva 30a edició i va estar presidit pel Sr. Joan fa, President de l’FCBQ, acompanyat pel Sr. Albert Marco, Director del Consell Català de l’Esport; la Sra. Maite Fandos, Tinent d’Alcalde i Regidora d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona; el Sr. Jordi Subirana, de la Diputació de Barcelona; el Sr. Eduard Portela, President de l’ACB i el Sr. Joan Ricart, representant de l’UFEC. També es comptà amb el suport i col·laboració d’El Corte Inglés,Viatges Bétulo, EFA i l’Aliança.

Finalment esmentar el nomenament com a President d’Honor, de l’ex-president Enric Piquet, en reconeixement als seus 26 anys al front de l’FCBQ. Aquest nomenament va ser proposat per l’actual Junta Directiva a l’Assemblea General de Clubs celebrada el 2 de juliol, i que fou aprovat per unanimitat.

més informació

MIRA

COM VA ANAR LA NIT DEL Bàsquet Català!

Entre les distincions lliurades cal destacar les Medalles d’Argent de l’FCBQ a Àrbitres, Auxiliars de Taula i Tècnics arbitrals, que han complert 25 anys de servei al Bàsquet Català des de la seva específica activitat. També cal esmentar el reconeixements als ex-directius Srs, Juli Calaf, Jordi Carrera, Àngel Cayuela, Francesc Fagella, Josep Figuera, Josep Lluís, Francesc Navarro, Joan Carles Raventós i Josep M.Vilardell, els quals han deixat les seves responsabilitats després d’una gran tasca en els molts anys que han format part dela Junta Directiva.

48

49


BQ.CAT

BQ

REDACCIÓ: Equip de redacció FOTOS: RICARD ROVIRA / FCBQ

La Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) va organitzar el passat 7 d’octubre, a La Salle de Barcelona, la “NIT DEL Bàsquet Català 2011”, on es varen lliurar les tradicionals distincions, medalles i reconeixements a entitats, clubs i persones diverses del Bàsquet Català, corresponents a la temporada 2010-2011. L’acte, continuïtat de l’habitual “Trobada” de final de temporada, arribà a la seva 30a edició i va estar presidit pel Sr. Joan fa, President de l’FCBQ, acompanyat pel Sr. Albert Marco, Director del Consell Català de l’Esport; la Sra. Maite Fandos, Tinent d’Alcalde i Regidora d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona; el Sr. Jordi Subirana, de la Diputació de Barcelona; el Sr. Eduard Portela, President de l’ACB i el Sr. Joan Ricart, representant de l’UFEC. També es comptà amb el suport i col·laboració d’El Corte Inglés,Viatges Bétulo, EFA i l’Aliança.

Finalment esmentar el nomenament com a President d’Honor, de l’ex-president Enric Piquet, en reconeixement als seus 26 anys al front de l’FCBQ. Aquest nomenament va ser proposat per l’actual Junta Directiva a l’Assemblea General de Clubs celebrada el 2 de juliol, i que fou aprovat per unanimitat.

més informació

MIRA

COM VA ANAR LA NIT DEL Bàsquet Català!

Entre les distincions lliurades cal destacar les Medalles d’Argent de l’FCBQ a Àrbitres, Auxiliars de Taula i Tècnics arbitrals, que han complert 25 anys de servei al Bàsquet Català des de la seva específica activitat. També cal esmentar el reconeixements als ex-directius Srs, Juli Calaf, Jordi Carrera, Àngel Cayuela, Francesc Fagella, Josep Figuera, Josep Lluís, Francesc Navarro, Joan Carles Raventós i Josep M.Vilardell, els quals han deixat les seves responsabilitats després d’una gran tasca en els molts anys que han format part dela Junta Directiva.

48

49


BQ.CAT

BQ #BQcat

50

BQ.CAT 01  

La Revista del Bàsquet Català amb les últimes notícies

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you