Issuu on Google+

El poliesportiu potser una realitat a curt termini S’aproven els pressupostots pel 2006

Arbeca aporta 3.131 euros per la Marató de TV3 La llei antitabac a Arbeca

L’Ajuntament promociona el castell Número 7. Març 2006 · Arbeca


Índex

Editorial En aquest número de la Borrassa publiquem una notícia que fa referència

a una nova iniciativa empresarial privada nascuda a Arbeca. Es tracta d’un vi fet a la nostra terra, que els seus creadors han batejat i etiquetat amb el nom de Vilars, i que a més l’han inclòs a la denominació d’origen Costers del Segre. Aquest fet, no només representa una iniciativa empresarial particular, sino que té un significat molt més important a nivell de poble. Els productes alimentaris de qualitat, artesans, amb denominacions d’origen, de caràcter delicatessen, etc., estan de moda i tenen molta sortida al mercat, ja que cada cop més s’implanta el turisme gastronòmic i el turisme rural. Hi ha molts pobles que ningú sabria de la seva existència tret dels que en són naturals, si no fos gràcies al bon nom que ha adquirit algun dels seus productes autòctons d’alta qualitat. Aquest vi Vilars donarà a conèixer el nom del poble i el nom del nostre jaciment arqueològic arreu on es distribueixi el producte, de manera que el consumidor associarà la qualitat del producte amb denominació d’origen al poble i a un element cultural. Això representa una publicitat excel·lent per la nostra vila, i és cap aquí cap on ha d’anar l’impuls del nostre municipi si es vol donar a conèixer i atreure gent a fer turisme cultural o gastronòmic. Cal no oblidar que abans del vi, ja comptàvem i per sort comptem amb un altre producte batejat com a Vilars, en aquest cas el dolç en forma de neula que produeix i ven la pastisseria Pa de Pessic. En aquest sentit, aquest negoci familiar va ser pioner a Arbeca, ja que a més dels Vilars, a Pa de Pessic hi podem trobar els Arbequins o els Becs d’Arbeca, tot ells productes de qualitat i bona presentació, que divulguen el nom del poble. L’oli de la Cooperativa del Camp l’Arbequina, per suposat, és el producte estrella de la nostra vila, i llueix el nom del poble des de fa anys, però aquest cas potser ja és més comú, sense que això li hagi de treure importància. Sols volem significar que és possible diversificar l’economia del nostre poble i alhora promocionar-lo. Felicitem des d’aquí aquestes iniciatives i encoratgem els seus impulsors a lluitar per l’èxit i esperem que no sigui l’últim cop que sorgeixen.

Coordinadora Alba Elías Ribera Consell de redacció Anna Aguilà Marsal Berta Esqué i Moyà Montse Fernández i Egea Antonieta Safont i Masot

Col·laboradors Jesús Elies Esmeralda Fusté Jaume Nadal Imma Capell Jordi Esqué

Noëlia Motlló

Disseny portada: Jaume Nadal Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número. Dipòsit legal: L-381-2004 Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen. La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra. La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.

I tu, què n’opines? .................. El dia a dia .................. On anem a raure... ..................

4 9 27

Tots els bars d’Arbeca escullen que s’hi pugui fumar

De tu a tu

..................

30

Ho diu lo Sr.Metge ..................

33

Entrevista Manel Batalla

Nou telèfon per programar visites

Ho sabies?

..................

35

Curiositats de la justícia durant els segles XVI- XVIII

La butaca

..................

38

Match point, l’última pel·lícula d’en Woody Allen

A foc lent

..................

41

.................. ..................

42 43

Recepta de gelat de torró

Lletres El còmic

Telèfons d’interès Ajuntament d’Arbeca

973 160 008

Consultori mèdic

973 160 375

Farmàcia d’Arbeca

973 160 419

Cooperativa d’Arbeca

973 160 000

Biblioteca d’Arbeca

973 160 008

Escola Bressol

973 160 008

Col·legi públic Albirka

973 160 067

Casal d’Avis

973 160 008

Parròquia

973 160 034

CAP Borges Blanques

973 142 033

Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000 Atenció Ciutadana

012

Emergències

112

Bombers

085

Mossos

088

Policia Nacional

091

Informació Telefònica RENFE

11888 902 240 202

3


I tu, què n‛opines?

La fibromiàlgia i el cansament crònic Segurament més d’una persona pensarà..... Què ens pot explicar la Rosa Alcàntara? Bé, jo sóc una persona de carrer, per tant no sóc ni escriptora ni res que s’hi assembli, però procuraré fer-ho el millor possible. M’han demanat que expliqui com porto la meva enfermetat, us ho explicaré tan bé com pugui. Aquestes malalties són portadores si coneixes les limitacions que tens. Si pel contrari, no entens que moltes coses que feies abans ara no les pots fer, et costa seguir endavant, això és el que m’ha passat a mi i m’ha portat a caure en una depressió de la que intento sortir-me’n, però no puc. La gent et vol donar consells, que a vegades et fan més mal que bé, doncs tu ja ets conscient del que hauries de fer, malgrat no tens suficient força per sortir del forat. De totes maneres, espero sortir endavant, doncs tinc una família meravellosa. El meu pare entén que jo no estic bé i per això està en una residència, i ha estat ell el que m’ha dit: Rosa tu ets primer que jo i tu has de tirar endavant. Els fills els vull veure grans, i què puc dir del meu marit?, és una persona que ha de tenir molta paciència amb mi, doncs el meu caràcter va canviant depenent de com em trobo físicament. Ell m’ha d’ajudar en tot el que requereix força, en totes les feines pesades de la casa, com fer la compra. La malaltia em comporta que molts cops em costa llegir i entendre el que llegeixo, així com també em costa molt escriure, per fer aquestes pàgines he hagut d’esforçar-me molt i ha estat molt engoixant per mi. La fibromiàlgia és una malaltia que afecta a moltes parts del cos, perds força i tot et fa dolor: el cap, el coll, els braços, caderes, cames, ronyons, tens rampes a les mans... També perds concentració, costa entendre les coses i expressar-les. No dormo a la nit i ho passo molt malament quan al matí no em puc alçar perquè em sento cansada. La fibromiàlgia és una malaltia, que com ja he dit al començament, pot resultar difícil d’acceptar, et debilita el cos i la ment, has de procurar que no t’influencii cap problema, ni patiment, doncs llavors és fàcil de caure en una depressió tal i com m’ha passat a mi. Els dos especialistes que em porten estan d’acord quan diuen que hi he de posar de la meva part. Del neuròleg Dr. Jové n’estic molt contenta, doncs té molta paciència. La psicòloga Gemma Martínez, del CAP de les Borges, és meravellosa, espero poder seguir escoltant-la i que ella m’escolti a mi, ja que m’ajuda molt. El Dr. Roselló, reumatòleg, és el que m’ha diagnosticat a més a més del reuma i altres petites coses, la fibromiàlgia i el cansament crònic. I què puc dir del Dr. Mazana! El meu metge de capçalera, ell és una persona en la que tinc tota la confiança i crec que entén, realment, el que ens passa a tots els que estem afectats per aquestes malalties. I no em vull deixar tot l’equip mèdic del Consultori del nostre poble, he de donar les gràcies tant a les enfermeres com a la persona que està de cara al públic, per les atencions que rebo, a tots ells moltes gràcies. Hi ha una sèrie de circumstàncies que agreugen el dolor i per tant el cansament crònic (síndrome de fatiga crònica): · · · · · ·

4

els canvis de temps el fred, la humitat els sorolls et desconcentren, vols tranquilitat les emocions, els records tristos... l’estar molta estona dreta l’esforç físic


I tu, què n‛opines?

El cansament crònic jo el definiria així: Al matí és un despertar amb molt cansament, que pot durar moltes hores, fins que no vas fent i va passant l’estona no et trobes més bé. El dolor va augmentant durant el dia i segons l’activitat, l’estrés, les emocions, i les variacions del temps. Això t’obliga a descansar, segons el dia, el repòs t’ajuda a recuperar-te però també pot ser que no hi trobis millora i et vagis trobant pitjor. Hi ha una sèrie d’exercicis que ajuden a portar millor la malaltia, a relaxar-te, sempre i quan els fem segons les nostres possibilitats físiques del moment, i sense cansar-se. Són els següents: · · · ·

Passejar Nedar Fer estiraments suaus Bicicleta estàtica

L’experiència d’altres persones que pateixen la mateixa malaltia, parlar-ne i ajudar-se, serveix com a teràpia per portar-la millor. També és molt important parlar-ne amb la parella, doncs ella també es veu perjudicada, en moments d’intimitat molts cops l’enfermetat et limita i no et deixa ser com eres, i el cos no et respon com voldrien els teus sentiments. És essencial que el teu acompanyant, marit, parella, entengui que no tens ni la força, ni la vitalitat d’abans. Són tantes les coses que us voldria explicar que no acabaríem mai. Voldria que tothom m’entengués i sobretot que ens entengués i ens escoltés l’Administració, i que realment reconeixés que existeix la Fibromiàlgia i el Cansament crònic i que com a persones que les patim necessitem el seu ajut, i que quan ens queixem, ens queixem amb raó. El fet que sigui una malaltia que no es manifesta d’una manera clara, en una part concreta del cos, és a dir, un dia et fa mal una part i una altre dia et fan mal quatre órgans diferents. I que a més no es vegi cap senyal de malaltia com inflamació, coixera, vermellor... Fa que algunes persones pensin que fem veure que estem malalts, que fem teatre i que ens agrada que ens planyin. Res més lluny de tot això, per aquest motiu vull que aquest escrit serveixi d’ajuda a totes aquelles persones que com jo pateixen aquestes malalties, i és una crida perquè entre tots fem pinya per véncer tots els obstacles que ens anem trobant en el nostre camí. Agraeixo sincerament a les persones que m’han demanat que fes aquest escrit i a totes les persones que dedicaran una mica del seu temps a llegir-lo, serveixi tot plegat perquè es coneixin una mica més aquestes malalties. Rosa Alcàntara

Volem saber la teva opinió laborrassa@arbeca.org 5


I tu, què n‛opines?

L’arbequina ve d’Arbeca – Arbeca i l’arbequina Una il·lusió, un dilema, un parentesc, una realitat. Des d’Arbeca tots tenim l’obligació d’intentar donar a conèixer al món que l’arbequina ve d’Arbeca. I a partir d’aquest convenciment, que he fet meu, us faig arribar les meves propostes per aconseguir que la nostra oliva tingui un lloc destacat i sempre unit al nostre poble, Arbeca. Si fes el mateix que altres poblacions productores d’oli, podria caure en la temptació de proposar instaurar una altra fira de l’oli, però considero que només aconseguiria entrar en un món molt competitiu del mateix producte, i no sempre reconegut. Fent això, només aconseguiríem crear confusió i crec que arribaríem una mica tard a aquest tipus d’esdeveniments, avui en dia ja molt reconeguts en altres poblacions i denominacions. En definitiva, no aportaríem res de nou. La meva proposta seria que anéssim a l’inici del procés productiu de l’oli, es a dir a la mateixa olivera arbequina. I a l’oliva que aquesta produeix, la qual és l’element que a tots el arbequins ens fa propietaris d’un patrimoni. Aquesta moltes vegades marca la diferència i de vegades és referència indirecta dels bons olis monovarietals o barreges que fan que altres poblacions o denominacions siguin premiades o reconegudes tant a Catalunya, com a la resta de l’Estat, però som nosaltres els que tenim indiscutiblement lligats el nom i la historia del nostre poble amb la nostra oliva. El punt de sortida seria unir Arbeca i l’arbequina Per així aconseguir un apropament a la vegada que un reconeixement d’aquests dos factors. Avui en dia moltes poblacions no tenen denominació d’origen per als seus olis i en molts casos intenten conseguir referir la seva producció a el seu lloc d’origen. Però en aquest aspecte, Arbeca està a molta distància d’aquests, ja que té més que provada la seva maternitat (sense oblidar que segons tinc entès no va ser el lloc exacte de naixement), potser en altres llocs com Grècia o d’altres països aquesta varietat d’oliva té un altre nom, però aquí la denominació inequívoca es arbequina. Moltes altres poblacions tenen un patrimoni històric i cultural, material i immaterial i en aquest cas també Arbeca el té. En el cas material, tenim clar exemple en restes del Castell que van ocupar els ducs de Medinaceli, els quals van incentivar la repoblació d’oliveres i segurament, van contribuir a la denominació que tots avui compartim. Hauríem de fer d’Arbeca el poble de l’oliva arbequina Aquest és el concepte de la meva proposta, el fet diferencial de la resta de poblacions productores d’oli. A partir d’una sèrie d’estratègies i propostes que he elaborat i que a continuació detallo, hauríem de tenir com a objectius, aconseguir que tota la societat entengui el passat i el present comú que comparteixen el poble d’Arbeca i la seva oliva arbequina. Per a dur a terme aquest projecte, considero que no només hauríem d’implicar a l’Ajuntament d’Arbeca sinó que també hauria de formar-hi part altres entitats i institucions com les següents: - Consell Comarcal de les Garrigues - Parc Temàtic de l’Oli El Salat - Diputació de Lleida: reconeixement en el seu programa turístic i cultural de les terres de Lleida. - El departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. A través de l’IRTA de Reus s’hauria d’aconseguir la identificació real de l’olivera de la qual van crear el coln I18 que procedeix de la comarca de les Garrigues, o concretament del terme d’Arbeca. - Els encarregats dels vivers també poden aportar molt. D’un d’ells, el Sr. Jaume Pelegrí, em va aportar la idea de que aquest col·lectiu podria col·laborar intentant que als planters de les oliveres arbequines hi figurés la història i procedència de la varietat. Propostes Aquestes són algunes de les accions que a mi m’han semblat més adients per a identificar a Arbeca com al poble de l’oliva arbequina i arribar a instaurar el Dia de l’Arbequina. Tot això només són un recull d’apunts

6


I tu, què n‛opines?

esquemàtics oberts, és clar, a totes les propostes que puguin sorgir. - S’hauria d’editar un follet o un llibre amb la història comú del poble i l’oliva, incloent informació documentada dels seus orígens. Aquesta informació s’hauria de fer arribar a totes les cooperatives i institucions relacionades amb l’oli de l’estat, per així regenerar el seu nom, ja que em consta que en alguns llocs es comença a anomenar com alberquina i altres variacions. - Per part de la institució que correspongui i des d’Arbeca, crear una càtedra d’investigació sobre l’arbequina. Des d’aquesta càtedra es podria crear un premi sobre treballs d’investigació, producció, expansió,... i aquests premis es difondrien en revistes especialitzades d’alimentació i agrícoles. - Es podria crear una cata anual de l’oli varietat arbequina, procedent de totes les comarques que el produeixen, i també de les barreges amb altres varietats. - Crear un premi gastronòmic basat en l’oli i l’oliva arbequina. - Fer un cens d’expansió i implantació de l’oliva arbequina a l’estat espanyol. - Crear un centre d’estudis o fundació de l’oliva arbequina, format per persones amb sensibilitats, coneixements i interès envers aquesta varietat, per tal de recopilar tota la informació documental i crear una base de dades i arxiu que formaria part del patrimoni del poble. - Establir el dia de l’oliva arbequina, coincidint amb el dia que els ducs de Medinaceli van incentivar la replantació de les oliveres, aquest dia fou el 3 d’octubre de 1762 i els ducs oferien 1 ral per cada olivera que fos plantada (informació oferida per Jesús Elies). En el qual es podrien realitzar diferents activitats com per exemple: • Crear una representació d’aquest fet històric amb ambientació i vestimentes de l’època. • Invitar cada any a una o més regions on l’olivera arbequina estigui implantada, per intentar relacionar les diferents poblacions. • Crear un espai on cada any es podrien anar plantant les oliveres arbequines de cadascuna de les regions invitades. • Intentar datar les oliveres més antigues del terme d’Arbeca. - Registrar el domini www.arbequina.com o algun dels altres que estan disponibles com .es, .biz, .info, .net o .org. Aquesta proposta ha sorgit fruit d’una reflexió personal i de diferents comentaris compartits amb gent sensibilitzada amb la nostra oliva, l’arbequina, per tal de recuperar la memòria històrica d’un producte que ens pertany i perquè sigui reconeguda la història comú del nostre poble amb la seva oliva. En últim terme, vull insistir en què a partir d’aquí, agrairia que persones sensibilitzades i enteses en la matèria, aportin noves propostes i/o noves visions a aquest possible futur projecte. De moment ens podem anar fent nostre el següent slogan: “L’ARBEQUINA VE D’ARBECA”. José Lorente Cáscales

7


I tu, què n‛opines?

Avantatges de l’energia eòlica a les Garrigues En aquests últims anys hem pogut observar els efectes del canvi climàtic a nivell mundial i, en concret, a nivell comarcal (grans sequeres i hiverns molt freds, és a dir, gran contrast en el clima), que han malmès la producció dels arbres i de les collites, com vàren patir en les famoses gelades del 2001, o la sequera de l’estiu del 2005; tot això, afegit al baix preu dels productes agricoles, ha provocat que joves pagesos hagin abandonat el camp i se n’hagin anat a treballar a la indústria o serveis. Per tot això, les energies alternatives serien una alternativa a la diversificacio de la pagesia. Els principals avantatges de 1’energia eòlica a les Garrigues són: -Disminuir els efectes del canvi climàtic, ja que és una energia totalment neta i no emet CO2 a l’atmosfera. -Creació de llocs de treball (possibilitat de combinació amb la pagesia) i fixació de població a la zona. -Diversificar la renda agrària dels propietaris dels terrenys on van situats els aerogeneradors i augmentar la riquesa dels ajuntaments (llicència d’obres, arrendament de terreny públic per a la ínstal·lació d’aerogeneradors, etc.). -Millora de les infraestructures (millora de cámins i carreteres a conseqüència de la realització del pare eòlic, així com la millora de la qualitat de 1’energía elèctrica). -Fácil desmantellament de les infraestructures (si a la fi de la vida útil del pare eòlic es vol desmantellar, la zona quedaría com abans d’haver-se instal·lat el parc eòlic). -Prevenció dels incendis forestals (la implantació de parcs eòlics en zones forestals fomenta la creació i el manteniment gratuït de tallafocs juntament amb una vigilància diürna permanent, són els operaris dels parcs eòlics els primers interessats en evitar els incendis, ja que afectarien a la seva font de treball. -La creació d’un turisme industrial i a la vegada ecològic, pioner a Catalunya (visita de parcs eòlics, de centrals minihidràuliques del canal d’Urgell, de plantes de tractament de purins, i de futures plantes solars i de biomassa). Crec que els ens públics i les empreses privades han d’ésser el motor per a introduir la implantació de les energies alternatives i, en particular, de 1’eòlica, per tal d’impulsar la riquesa a la nostra comarca. Albert Mases Pelegrí Enginyer tècnic industrial

8


el dia a dia

El poliesportiu també pot ser possible a Arbeca L’Ajuntament d’Arbeca va presentar una sol·licitud al Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya per la construcció d’un pavelló poliesportiu, ja que segons ens explica la regidora Anna Roset, creu que aquesta infrastructura és del tot justa i necessària pel nostre municipi i que així ho han exposat al representant territorial d’esports, Toni Costes. L’avantprojecte del pavelló té un pressupost de 1.443.750 euros i s’ubicarà a la mateixa finca de la residència, concretament al costat mateix del cementiri vell. El Consell Català de l’Esport ja ha resolt la concessió de l’ajut, que és de 934.000 euros, el que significa subvencionar un 64,70 % del cost total de l’obra. La regidora ens explica “que com que per aquesta legislatura tot l’esforç

econòmic el dediquem a la residència se’m va ocórrer la idea de lligar

La infraestructura podria tenir una subvenció del 95% entre el Consell Català de l’Esport i el Departament de Cultura la convocatòria per equipaments culturals amb el pavelló poliesportiu, perquè amb un poble com el nostre un pavelló no deixa de ser una sala polivalent per donar cobertura a les necessitats tant esportives, socials,

culturals, com lúdico-festives i un espai per associacions i entitats del poble. Va ser en aquest sentit que vaig presentar la sol·licitud a Cultura”. En l’actualitat el consistori està pendent de què el Departament de Cultura decideixi concedir algun percentatge més de subvenció per la construcció de la sala polivalent, que segons les bases de la convocatòria, el màxim pot ser del 50 % del cost de l’obra. Si aquesta bona pensada surt bé, i finalment el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya aporta no el 50%, sinó el 30,3% del cost total, Arbeca tindrà un polisportiu per només un 5% del seu cost, perquè com a totes les subvencions, el màxim que poden pagar els diferents departaments de la Generalitat és el 95% del total.

Comencen a moure pedres per la residència Els operaris municipals han començat recentment una tasca de neteja prèvia a l’entrada de les màquines als terrenys on ha d’anar ubicada la futura residència municipal. L’alcaldessa d’Arbeca, Ramona Barrufet, va explicar que de moment trien les

pedres que es troben en aquell indret, al costat de la benzinera, moltes de les quals provenen de la plaça del Toll o són adoquins. Barrufet va comentar que vol aprofitar aquest material per a altres coses del poble, ja que els adoquins es tornen a valorar i

L’equip de govern farà un butlletí d’informació municipal L’equip de govern de l’Ajuntament d’Arbeca farà un butlletí d’informació municipal que es repartirà a totes les cases del poble i que servirà per explicar la tasca que ha dut a terme fins ara i els projectes de futur. L’alcaldesa ha comentat que aquest butlletí ha de servir, a més d’informar, per clarificar alguns aspectes de l’Ajuntament que altres formacions polítiques han explicat a la seva manera a la població i que podrien generar dubtes sobre la veritat.

és llàstima llençar-los, podent-los reutilizar per altres coses, per això els operaris els trien i netegen els que es poden tornar a fer servir. Un feta aquesta feina, les màquines començaran a moure terra per iniciar la construcció de l’edifici.

La Direcció General de Carreteres ha instal·lat noves senyals verticals per tota la vila, indicant les direccions per anar als municipis veïns, al centre urbà, al polígon, etc. 9


el dia a dia

Nou pla d’ocupació als Vilars El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha concedit un nou pla d’ocupació per al jaciment ibèric els Vilars d’Arbeca, que ja s’està duent a terme des d’inici d’any. Aquest pla, que dóna feina a diverses persones durant sis mesos, té un pressupost de 64.000 euros, finançats pel Departament de Treball. Les

persones que hi participen treballen en la reconstrucció del jaciment sota la direcció dels arqueòlegs responsables del jaciment, els del Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL. Una de les feines que fan actualment és la reconstrucció d’una de les torres del jaciment. L’alcaldesa d’Arbeca ha explicat que

l’Ajuntament oferirà els Vilars com a punt de visita turística a les escoles i instituts. Ramona Barrufet ha dit que l’Ajuntament enviarà una carta als centres educatius oferint el jaciment amb una breu presentació de què és i alhora suggereix completar la visita amb un dinar a la capella Les Borgetes, de manera que els escolars puguin conéixer el nostre patrimoni històric i traslladar-ho al seu entorn.

Indemnitzacions pels presos polítics d’Arbeca Convidat per la regidoria d’Afers Socials, el secretari de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat de Catalunya, Apel·les Carod-Rovira, va informar exhaustivament a tots els arbequins i arbequines que omplien el Casal d’Avis de com i en quin moment es troben les sol·licituds per rebre una indemnització per la privació de llibertat per motius polítics durant el període de la dictadura. El secretari de Coordinació va afirmar que dels 91 expedients que d’Arbeca té oberts, 63 s’han resolt en sentit favorable, el que significa que molts cobraran en breu, n’hi ha 21 que els manca aportar documentació acreditativa de la privació de llibertat

i 7 estan en suspens. Apel·les Carod també va informar que el termini de presentació de sol·licituds encara està obert i les poden tramitar totes aquelles persones que varen estar privades de llibertat directament, les seves vídues o els seus hereus directes si estan discapacitats. La resolució de tots aquests expedients serà menys àgil del que en un primer moment s’esperava al passar el nombre de les mateixes de poc més de 2.000 a 38.000. L’acte va tenir lloc al Casal d’Avis el 20 de març a les 19:30 hores, la presentació del mateix va anar a càrrec del regidor d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat, Xavier Sans, i després d’un breu parlament de

l’alcaldessa i del tinent d’alcalde va començar la seva exposició Apel·les Carod, i per últim va intervindre el diputat d’ERC al Parlament, Miquel Àngel Estradé, qui va destacar el paper dels arbequins i arbequines per ser un dels pobles de Catalunya que va aportar més voluntaris per defensar els ideals de la República. Estradé va mostrar una gran satisfacció per la feina feta per l’anterior alcalde, la qual ha culminat amb l’objectiu de tancar favorablement la majoria de sol·licituds dels arbequins que cobraran una merescuda indemnització. A l’acabar l’acte, Apel·lés Carod va atendre personalment tots els dubtes d’aquells que ho van sol·licitar.

D’esquerra a dreta, Oriol Riart, Noëlia Motlló i Sergi Pelegrí. Sota la direcció d’aquest últim varen ser els ponents del Curs d’Història d’Arbeca, que va reunir una mitjana de 50 persones per sessió 10


el dia a dia

L’Ajuntament d’Arbeca aprova un pressupost per l’any 2006 de 2.942.159, 81 euros L’Ajuntament d’Arbeca va aprovar el pressupost municipal per al 2006 en el ple extraordinari que va celebrar el passat mes de febrer. L’alcaldessa de la població, Ramona Barrufet, va explicar que és el primer cop que s’aprova el pressupost municipal a principis d’any. El total d’ingressos que contempla el pressupost per al 2006, que es va aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern de CiU i ERC, ja que el PSC es va abstindre, ascendeix a 2.942.159 euros, mentre que la despesa és de 2.386.639 euros. Els 500.000 euros que queden de

diferència corresponen al pla de sanejament dels comptes municipals, segons va explicar Ramona Barrufet, que va afegir que aquesta quantitat no es reflexa en el pressupost d’enguany perquè correspon a despesa d’anys anteriors. Així mateix, l’alcaldesa va destacar que les principals inversions per aquest any són la residència d’avis, acabar la remodelació de Santa Caterina i començar el nou projecte per refer la Bassa l’Oro. Tot i així, Ramona Barrufet va dir que hhi ha poca inversió degut a la situació econòmica de l’Ajuntament. La

majoria de les grans actuacions es fan a través de subvencions d’altres administracions.

Les principals actuacions seran la residència, Santa Caterina i la Bassa l’Oro

Surt al mercat el vi Vilars Neix un vi amb el nom Vilars a Arbeca, integrat dins la D.O. Costers del Segre. Els arbequins Dolors Vall i Antonio aldomà han creat a Arbeca la seva bodega Vinya els Vilars. Arrel de l’afició de l’Antonio pel camp, van decidir plantar unes vinyes de la varietat de raïm Merlot i Syrah, l’any 2002. L’any 2003 van fer la seva primera collita, del qual van produïr 1.000 ampolles de vi que no es van arribar a comercialitzar. Però per fi, de la collita de l’any 2004 s’han produit 10.000 ampolles que després de passar 10 mesos en bota de roure

francès, ha aconseguit entrar a la D.O. Costers del Segre. Vilars, amb les dues varietats de fruit Merlot i Syrah, vol ser un vi per degustar a la taula, d’uns 13ºC, amb un sabor afruitat. Sortirà al mercat d’aquí uns 3 o 4 mesos, amb una etiqueta al més eestil íber. El disseny de l’etiqueta eestà inspirat amb l’escriptura dels íbers tipus mural i escrit tot seguit, sense espais entre paraules. Molt encertada pel nom comercial que se li ha donat a la primera producció de Vinya els Vilars.

Cap a Primera Divisió En el moment de tancar aquesta edició, el futbol sala Castell Arbeca ocupa el segon lloc a la classificació, a 3 punts del líder, el Massalcoreig. Aquesta bona posició a la taula de 2a Divisió fa pensar que l’equip del nostre poble té l’ascens a 1a a tocar dels dits. Pel que fa al bàsquet, el Joventut Atlètica Arbeca no ha pogut encadenar dos victòries seguides al caure davant el CB Ponts. Cal destacar, però, la feina feta pels integrants d’aquest equip, ja que després de molts anys d’inactivitat en bàsquet en el nostre municipi, enguany tornem a tenir un equip en competició federada en aquesta disciplina esportiva.

Imatge del vi amb l’etiqueta

Sopar de la dona treballadora L’associació de Dones l’Olivera va organitzar un sopar el divendres 3 de març, per celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, que és el 8 de març. Aquesta entitat també va organitzar un taller d’història de les dones que va tenir lloc el dia 24 de febrer, on es va tractar temes com les dones com a òrgans de transformació i de creació a les llars al llarg de la història, a càrrec de Rosa i Mireia, de la Universitat de Lleida.

11


el dia a dia

L’Escola Municipal de Música mostra les activitats L’Escola Municipal de Música d’Arbeca, junt amb la de Les Borges i Juneda, està al bell mig d’aquest curs 2005-06 i en ple funcionament gràcies als més de 170 alumnes que la formen, 40 dels quals són de l’aula d’Arbeca. Els alumnes estan repartits per edats: INICIACIÓ, de 4 i 5 anys. APRENENTATGE BÀSIC, de 6 a 8 anys, NIVELL ELEMENTAL de 9 a 12 anys i MÒDULS per adults. L’escola és molt activa: El dia 30 de novembre va tenir lloc a l’Abadia l’audició del 1er trimestre, on els alumnes de l’escola d’Arbeca van tocar amb els seus instruments les cançons que havien après fins llavors. El dia 22 de novembre en motiu de Sta. Cecília (patrona dels músics) es va fer un taller d’acordió i un berenar per a tots els alumnes de l’escola. El dia 21 de desembre va tenir lloc el Concert de Nadal que aquest any es va fer a la nostra església. Hi van participar els cors de petits, mitjans i grans, també el grup de guitarres, els dos conjunts instrumentals, el grup de flautes de bec, el de combo i el de percussió. Va ser un concert molt animat on es van poder escoltar

12

nadales, clàssics i música moderna. I finalment el dia 17 de juny es farà La setmana del 27 de febrer al 3 de el concert de fi de curs a Les Borges març tingué lloc la II setmana cultural. Blanques. S’hi van fer diversos tallers (de Com podeu veure la música dóna per manualitats musicals, instrumentals, molt i des de l’escola de música volen ...) audicions de tots els instruments, treure’n tot el profit que es pugui, la i moltes altres activitats. També hi va música és cultura i és una bona base participar l’arbequí Santi Miret amb per tota una generació de nenes i nens el seu instrumentari antic. que creixen en una societat que va Durant el mes de març tindran lloc molt depressa. Potser agafar el camí les audicions del 2on trimestre i musical és complicat, però potser l’actuació dels conjunts instrumentals també per això és tan enriquidor. a diferents pobles de la comarca. I al mes d’abril participaran a les activitats que cada any organitza el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. Durant la 2a quinzena de juny s’obrirà el període de matriculació pel nou curs 2006-07. Podeu informar-vos al Audició de l’Escola de Música a l’església d’Arbeca telèfon 973143434.


el dia a dia

L’Ajuntament vol promocionar el castell a nivell turístic

Amb l’objectiu de dinamitzar Arbeca i potenciar l’interès turístic de la nostra vila, que actualment es centra amb els Vilars, s’està treballant per fer visitable el Castell d’Arbeca per tal que la gent que ens visiti doni un tomb pel poble i compri a les nostres botigues, segons informa el Regidor de Promoció Econòmica, Santi Sans. Sota la direcció de Ramon Orpinell, gerent de l’empresa Castells de Lleida SL i director de la “Fundació Castells Culturals de Catalunya”, s’està redactant un projecte que consisteix en elaborar un document inicial sobre un pla d’usos, crear una estructura de recepció i guies, tematitzar la visita i establir els diferents recorreguts, horaris…, creació d’una estructura comercial autònoma, promoció i coordinació d’accions comercials… Aquest mes de març, el castell d’Arbeca s’ha adherit a la Fundació de Castells Culturals de Catalunya, formant part de la ruta dels trenta quatre castells amb visita guiada de Catalunya, i ha signat un conveni de

col·laboració per participar en el cicle de “música als castells” que es celebrarà al mes d’agost. Conjuntament amb el Ramon Orpinell i el Santi Sans, estan treballant el Jesús Elies, com a gran coneixedor de la història del Castell d’Arbeca; la Imatge d’una de les torres del castell d’Arbeca Dolors Balagué, Segons informa el regidor, en breu es que a banda dels seus coneixements necessitarà un mínim de vuit guies per aporta molta experiència com a guia tal que en grups de dos, i un diumenge dels Vilars, i en Jordano Marquès al mes, realitzin les visites guiades com a especialista en l’apartat de a tots aquells que vinguin a veure museus, història i arqueologia. En el castell d’Arbeca, de moment, la l’apartat informàtic s’està treballant resta de dies de la setmana s’haurà per elaborar una pàgina web, sota de concertar les visites trucant a la direcció de l’informàtic Robert l’Ajuntament, de la mateixa manera Garsaball. que es fa amb la Fortalesa dels Vilars.

13


el dia a dia El diumenge 27 de novembre, coincidint amb la Fira de Sta. Caterina

el dia de St.Antoni al migdia, quan cada botiguer va fer entrega del

el distintiu dels comerços ha siguit

El diumenge 27 de novembre, coincidint amb la Fira de Sta. Caterina d’Arbeca, l’associació BEC va presentar el III Carro del Fato i els dos carretons (novetat d’enguany). Cada associat repartia una butlleta per cada 10 € de compra al seu establiment. Els guanyadors són els números que coincideixin amb el primer, segon i tercer premi de la loteria de reis. El dia 6 de gener van sortir els números premiats del sorteig del III Carro del Fato i dos carretons que l’Associació BEC d’Arbeca havia exposat per la Fira de Sta. Caterina, van ser els mateixos que la loteria del Nen. L’entrega dels premis va ser

premi que havia regalat al seu client. En aquesta III edició del Carro del Fato els guanyadors varen ser: el carro per Teresina Perelló, donat a Cansaladeria Josepa Reñé, un carretó per a Núria Gispert, donat a Supermecat Tandy, i l’altre carretó per Dolors Rusinach donat a Peixateria Rosa. Aquest ha sigut el resultat de la campanya de Nadal dels Foto del Carro del Fato a la Fira comerciants associats al BEC, els un petit oliver que cada soci ha tingut quals varen repartir una butlleta per a l’entrada del seu establiment, el cada 10 euros de compra des del 19 de desembre de 2005 al 5 de gener de qual simbolitzava el poble i també l’anagrama de l’associació. 2006, a tots els clients. Aquest any,

BEC augmenta els premis del Carro del Fato

Entrega del Carro del Fato al guanyador

Guanyadors dels carretons

Inauguració del nou bar Arbeca

dedicar-se al món de l’hosteleria, per això ha obert el Bar Arbeca, Aquest mes de febrer s’ha obert instaurar aquest negoci a Arbeca adreçat a tots els arbequins i públic un nou bar al poble, el propietari perquè tenia interès en aquest tipus en general, i amb moltes ganes de del qual n’és Pere Galitó, de d’establiments i vàries amistats al tirar-lo endavant. Bellpuig. El propietari ha decidit poble. Igualment tenia ganes de

14


el dia a dia

El Sopar Solidari i Contra la Fam recull 1.935 euros El dissabte dia 28 de gener del 2006, i per primer cop va tenir lloc fora del periode de les vacances escolars de Nadal, es va realitzar el Sopar Solidari i Contra la Fam a la Sala de Jocs del Centre Recreatiu Municipal. L’acte va ser organitzat per la Regidoria d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat de l’Ajuntament d’Arbeca, l’Associació de Dones L’Olivera arbequina, el grup Local de Caritas i l’Associació BEC d’Arbeca. Pel mateix es varen vendre un total de 270 tiquets venuts prèviament al sopar. Amb molta probabilitat, el fet que durant el dissabte al matí va produir-se una nevada va fer que disminuís una mica la venda de tiquets. El preu dels mateixos era de 8 € pels adults i 3.5 € pels infants. Els diners recaptats foren 1.935 € bruts, els quals es van traduir, un cop descomptades les despeses, en

un benefici net de 1.510 €. Els beneficis del mateix s ’ h a n destinat al grup local de Càritas i a pagar l’enviament de material escolar a Imatge de la sala de jocs, amb els comensals del sopar Santa Maria Teixidó, el Bar la Fassina i de de Nebaj (Guatemala) a partir d’una l’Associació BEC d’Arbeca. Altres proposta del Robert Garsaball, que va botigues a les quals van comprarassumir l’entitat Arbeca Solidària. se diferents productes van realitzar El sopar va consistir en dues llesques un descompte significatiu en els de pa de pagès sucades amb tomàquet mateixos. amb un tall de pernil salat i un altre de A l’inici de l’acte hi va haver una breu formatge, olives per picar, aigua, una intervenció del Regidor d’Afers poma, i per primer cop enguany s’hi Socials, Ensenyament i Sanitat, va servir cafè. Xavier Sans, i després van actuar amb Hi va haver la realització d’un musical els nens i donacions les nenes del Club Nova Forma de la voluntàries Sílvia Sans. de productes Més tard i com l’any anterior, per part de la l’Associació de Dones va fer una Cooperativa rifa d’objectes que van quedar sense del Camp i de premi de la Marató de TV3 i que va la Cooperativa ésser gratuita. Finalment hi va haver Fruitera, de l’actuació del Grup de Grallers la la Dolors Revolta que van amenitzar la vetllada. Català, de l’Alimentació Musical del Club Nova Forma

S’organitzen diferents xerrades sobre sanitat Organitzades conjuntament per l’Associació de Dones L’olivera arbequina i la Regidoria d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat, han tingut lloc recenment dues xerrades sobre aspectes de salut. La primera i amb el títol “La Salut, expressió natural de la vida”, fou realitzada pel Dr. Jordi Roure i va tenir lloc el dia 7 de novembre, a la Sala Màrius Torres, i inclogué la projecció d’un video. La segona xerrada fou a càrrec del Dr. Àngel Pedra el dia 27 de gener a la mateixa sala Màrius Torres i tractà sobre la fibromiàlgia i el seu tractament psicològic. La xerrada comptà amb la veïna del poble, la Sra Rosa Alcàntara, a la qual se li ha diagnosticat la malaltia i ens oferí el seu testimoni, i que ha escrit un article d’opinió en aquest mateix número de la Borrassa sobre aquesta qüestió.

Canvi de junta del BEC La composició de la nova junta de l’associació BEC, que es va decidir a finals d’any, nomena com a presidenta, Sílvia Blanc; vice-president, Ferran Moyà; secretària, Montse Roca; vicesecretàri, Màrius Vidal; tresorera, Sílvia Sans; vocals, Núria Roset i Laia Rubió. Aquesta composició estarà al davant de l’associació durant dos anys, segons els estatuts d’aquesta associació.

15


el dia a dia

Neix una nova entitat, l’Associació Amics dels Vilars El dia 13 de gener es va presentar un nou projecte, es tracta de l’Associació Amics dels Vilars. Un grup d’arbequines i arbequins han començat els primers passos per crear una associació que treballarà per potenciar i millorar el poblat ibèric dels Vilars, a més a més d’altres patrimonis arqueològics del poble. Els objectius d’aquesta nova entitat, fomentar i promoure el coneixement i la difusió de tots els aspectes del conjunt monumental de Vilars, contribuir a l‘estudi arqueològic,

històric i arquitectònic del jaciment, promoure, organitzar i col·laborar en les activitats relacionades amb Vilars que es desenvolupin. Aquesta associació, sense afany de lucre, vol organitzar una sèrie de tallers i activitats per donar a conèixer els Vilars. Tots els càrrecs en funcions d’aquesta junta són el president Manel Batalla, el tresorer Ramon Sans Palau i la secretària Concepció Pau Pernau, els qual seran ratificats per una assemblea. Actualment l’entitat està treballant

Imatge de l’estand de l’Ajuntament d’Arbeca juntament amb la Cooperativa del Camp l’Arbequina a la 9a Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra, dins de la Fira de les Garrigues, celebrada els dies 20, 1 i 22 de gener a les Borges Blanques

16

amb un tríptic per tal de donar-se a conèixer i donar l’opció d’inscriure’s a aquesta nova associació amb les opcions de soci de número a 30€ a l’any, soci familiar a 45€ l’any i soci protector a 60€ l’any.


el dia a dia

El cros d’Arbeca incorpora aquest any el Campionat de Catalunya Universitari El dia 12 de febrer, es va celebrar la XXXI edició del cros Vila d’Arbeca Memorial Ramon Bellmunt. En l’acte hi varen participar 380 atletes, entre els quals hi havia una gran representació dels atletes de la vila. El cros es va dividir en 13 curses, tot diferenciant categories i sexe, les quals començaren pels cadets (amb un recorregut de 3.600 m els homes i 2.400 les dones) i van finalitzar amb els Minis locals (amb un recorregut de 200m). Aquesta edició va comptar a més a més amb el Campionat de Catalunya Universitari, on els atletes d’aquesta competició varen participar a les dos curses obertes, on la masculina donava 7 voltes al circuit gran (8.400 m) i la femenina 4 voltes al mateix circuit (4.800 m). Cal destacar, a part de la participació local, la molt bona classificació dels atletes de la vila i concretament del Club JA. d’Arbeca. En les curses infantils, destaquen el tercer lloc que va

Moment prop de l’arribada en una de les curses del cros obtenir l’arbequí Francesc Jiménez a la cursa masculina, i el primer lloc que va aconseguir l’arbequina Núria Alcántara en la mateixa cursa, però femenina. En benjamí, els arbequins van lograr els tercers llocs tant al masculí com al femení: Adrià Bellet i Elisenda Serra, respectivament. Els alevins van obtenir un altre tercer lloc en masculí, amb Dídac Sans, i el primer lloc en femení, amb Montse Montalà. En la cursa cadet

els nois del poble no van aconseguir cap trofeu, mentre que les noies Erica Minguella i Eva Quintana van quedar segona i tercera respectivament. Finalment, en la cursa oberta, les noies van fer un bon paper de nou, quedant en primer lloc la Marta Ballesté, i en quart lloc l’Helena Frutos. Els nois no van quedar tan ben classificats, però l’arbequí Enric Masip va quedar en el desè lloc.

Els comerciants del BEC no deixen de formar-se amb la realització de cursos L’associació BEC va realitzar un curs per aprendre a embolicar regals de Nadal, el qual el va organitzar l’associació i va estar parcialment subvencionat pel Departament de Comerç de la Generalitat. En la mateixa línia, el dilluns dia 6 de febrer de 2006 l’Associació de Botiguers, Empresaris i Comerciants d’Arbeca (B.E.C.) van fer la cloenda del curs de “Tècniques de venda de grau mitjà” que varen començar al mes de novembre. El curs va durar 30 hores, on es varen tractar temes relacionats amb la venda, tals com: la venda, el venedor, el llenguatge en la venda, el client, el producte, la publicitat i el merchandising. El curs ha estat sol·licitat per la Confederació de Comerç de Catalunya i subvencionat pel Fons Social Europeu i la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo. El curs fou gestionat i impartit pel Centre Ilerllengües. Foren 16 alumnes de l’associació BEC els que varen rebre el títol d’Assistència i Aprofitament.

17


el dia a dia

Arbeca recapta 3.131 euros per la Marató de TV3 Durant els dies 9, 11, 17, 18 i 21 de desembre de 2005 es van realitzar diferents actes al nostre poble relacionats amb la Marató de TV3, que enguany estava dedicada a l’alzheimer i altres malalties del cervell i tenia com a lema “Fes servir el cervell per col.laborar”. Els actes es van organitzar entre l’Ajuntament d’Arbeca, l’Associació de Dones L’olivera arbequina i l’APA de l’Escola Bressol. Entre tots els dies es va aconseguir recaptar 3131 € que es van entregar a la Fundació de la Marató de TV3. De manera prèvia, al CEIP Albirka es van repartir a tots els alumnes els fulls informatius de la Marató i es projectà el vídeo sobre les malalties objecte de la Marató, i a l’Escola Infantil Sant Jaume i els nens i nenes de l’activitat extraescolar “Jocs del Món” de l’APA Albirka van realitzar motius plàstics relacionats amb la Marató. També al Casal d’Avis hi va haver una guardiola per Tirada de bitlles a la plaça del Toll recollir diners per la Marató. La primera activitat fou el dia 9 de desembre, i va consistir en la projecció del video de la Marató i xerrada a la sala Màrius Torres sobre “L’Alzheimer i altres malalties del cervell” a càrrec de Sílvia Campanera, neuropsicòloga de la Unitat de Demències de Lleida. El dia 11 de desembre es va realitzar un partit de futbol de la lliga regular entre el CF Arbeca i el Verdú CF a l’Estadi Municipal Ramon Bellmunt, la recaptació del qual també es va destinar a la Marató de TV3. Una novetat d’enguany fou la celebració d’una activitat pels més menuts el dissabte dia 17 de desembre amb jocs organitzats pel Grup de Colònies, berenar, i l’actuació del grup Sarau a la Sala de Jocs del Centre Recreatiu Municipal. La jornada central de la Marató, coincidint amb la resta de poblacions del país, fou el dia 18 de desembre. Durant el matí i a la Plaça del Toll varen realitzar diverses activitats, entitats i particulars del poble. Així doncs: el Club de Bitlles Sant Isidre va fer una demostració de tirades de les mateixes i ens invità a participar-hi; el Motoclub Motarbeka Cop de Gas passejà amb moto, quads i altres elements motoritzats a tots aquells petits que ho van voler i el club d’Escacs d’Arbeca va realitzar unes simultànies. També hi va haver les parades de l’Associació de Dones L’Olivera arbequina que van vendre pastissos, orelletes de motllo, flors de paper Imatge de la parada de les Dones i sabó elaborat per elles mateixes, i un col·lectiu de dones d’origen

18


el dia a dia

romanès de la nostra vila venia pastissos i altres productes del seu país; i la Dolors Balsells i la seva família van organitzar una tómbola i el sorteig d’una cistella a càrrec del Club de Futbol Base d’Arbeca. Per acabar les activitats, durant el matí al Toll i en les quals hi van participar a l’entorn d’unes 250 persones, a partir de la una del migdia ballàrem sardanes amb l’Agrupació Sardanista Arbeca Nostra. També el diumenge al matí la Joventut Atlètica d’Arbeca participà a la pujada que per motiu de la Marató es realitza a la Seu Vella de Lleida. Per la tarda, a partir de les 5 h. a la Sala d’Actes de l’Abadia es realitzà un Festival protagonitzat per les corals L’Harmonia i L’Encís que van oferir un concert. Diversos membres del Casal d’Avis recitaren poesies, i els i les alumnes de l’Estudi Dansa Eving van realitzar una exhibició de dansa clàssica, contemporània i d’aeròbic. Les esmentades actuacions varen ésser presenciades per unes 300 persones aproximadament. Per finalitzar, el dia 21 de desembre i dins de l’agenda regular de concerts de l’Escola Municipal de Música Mestre Lluís López que enguany va celebrar-se a l’Església Parroquial de Sant Jaume, es van recollir diners per la Marató de TV3.

Imatge de la tómbola i de l’apotació de l’escola bressol a la Marató de TV3

19


el dia a dia

Fira de Santa Catarina

Fira de Santa Caterina amb varietat d’activitats La 501ena Fira de Santa Caterina va estar fortament marcada pel fred intens de novembre, un any més el refrany es va complir, “Santa Caterina, o molt freda o molt humida”. Aquest fred intens va restar la participació de molts expositors en el tradicional mercat de Fira, si ho comparem amb la passada edició. Un total de 60 parades es van acostar fins al nostre poble per oferir els seus productes. Els que no van faltar a la 501 fira van ser els arbequins, que ja el divendres a la nit van omplir a vessar el cassal d’Avis, on el president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, va inagurar-la. Seguidament a les paraules del president es va interpretar un ball al·legòric a l’oliva arbequina a càrrec de les noies de l’estudi de dansa EVING d’Arbeca. Al dissabte a les 12 del matí a la sala Marius Torres, el regidor de promoció econòmica, Santi Sans i la rregidora de cultura, Anna Roset, acompanyats dels autors del joc, Jaume Nadal i Manel Batalla, conjuntament amb l’alcaldessa Ramona Barrufet van presentar el joc de taula dels Vilars que va finalitzar amb una macro partida que va tenir lloc al Casal d’Avis, amb els següents guanyadors: Antoni Torres Moyà, Arnau Capdevila Tilló, Ariadna Moyà Poca, Lluc Morgades Roca i Milva Vilalta Fàbregas. Un bon nombre de pagesos també van assistir a la xerrada sobre el cultiu de l’oliva ecològica i l’oli ecològic, a càrrec de Rosend Oliva, que va tenir lloc a la Cooperativa del Camp l’Arbequina, i després de la qual va tenir lloc pels carrers de la vila una original cursa de poket-bikes nocturna, la qual també va aixecar molta expectació. Ja a la nit, el Grup Toar va interpretar l’obra “La balada dels tres innocents” , fent esclafir de riure a tots els assistents, dels quals van arrancar llargs aplaudiments. La nit la van acabar el jovent amb el concert de N’wieu i War a la carpa. Com cada any tots els assistents a la Fira van esmorzar amb els tradicionals fesols amb llongonissa preparats per l’Esbart Dansaire d’Arbeca. El matí del diumenge el van protagonitzar dos concursos, el de menjar olives, que en la seva segona edició, va resultar guanyador l’Àlex Esqué, premiat amb un fantàstic viatge a Andorra per a dues persones. El premi li va ser entregat per Ramon Gotsens, gerent de l’empresa patrocinadora Zafiro Tours, i com a segon i tercer classificats el Jordi Esqué i l’Antoni Bara, respectivament. Hi va haver premis pels onze primers

20


el dia a dia

Fira de Santa Catarina classificats i una olivera de regal per a tots els participants gentilesa de Vivers Simó i de Jaume Pelegrí. El segon concurs que es va organitzar, del qual n’era la primera edició, va ser el Concurs d’Olives en Conserva, en el que als tres guanyadors, Lluís Gras, Rosa Bosch i Pere Munné, se’ls va fer entrega d’un pernil a més a més d’un diploma de la Confraria Mare de Deu de l’Olivera, en el concurs també hi varen haver tres accèssits, que foren per Alexandre Ribera, Ventura Falcó i Joan Roset. A tots els participants també se’ls va fer entrega d’una olivera. Per fer-ser passar el fred molts dels visitants de la Fira van dinar a la carpa situada a la bassa de l’Oro i a la tarda van poder gaudir d’un gran cafè concert i sessió llarga de ball amb l’orquestra Musicàlia.

LA BORRASSA, PER SABER QUÈ PASSA 21


el dia a dia

Nadal 2005

Nova edició del concurs de pessebres i de postals de Nadal Com cada any el Patronat de Pessebres de la nostra vila ha organitzat el concurs de pessebres i el concurs de postals de Nadal. Els guanyadors dels pessebres han estat, el premi a l’originalitat per Rosa Mònico, el primer premi per Iolanda Balboa, el segon per Pa de Pessic Pastisseria i el tercer per Abert i Esther Barberà. Els guanyadors del concurs de postals van ser, el primer premi per Esther Barberà i Anna Motlló, el segon per Judith Vidal, el tercer per Laia Granados i Anna Quintana i el quart per Eric Sans i Marc Perelló

22

Guanyadors del concurs de postals de Nadal


el dia a dia

Nadal 2005

La neu visita la vila d’Arbeca Aquest hivern és un dels més freds que es recorda, sense arribar a les baixes temperatures del 2001, hem tingut molts dies els termòmetres sota zero i llargs dies de boira. La culminació d’aquesta ola de fred va tenir lloc els dies 28 i 29 de gener, amb dues nevades de consideració per les contrades en les que estem, el primer dia es va aculumar entre 10 i 13 centímetres de neu i el segon dia entre 18 i 22, depenent de la zona del nostre terme. Per sort, la ràpida recuperació de les temperatures va facilitar i molt el desglaç, i en poques hores després de la nevada ja no en quedava rastre pels carrers de la vila i no danyava

Imatge de Santa Catarina després de la nevada els cultius del nostre terme, tot i que alguns pagesos manifesten que

algunes oliveres s’estan enrogint del fred d’aquells dies.

23


el dia a dia

Nadal 2005

Concert de reis a càrrec de la coral l’Harmonia, a la sala de l’abadia d’Arbeca

Imatges del pessebre vivent a l’escola d’Arbeca, que va escenificar el 21 de desembre els nens i nenes de P3, P4, P5, mentre els de primaria cantaven nadales.

24


el dia a dia

Nadal 2005

Nova edició de l’esplai de Nadal Per segon any consecutiu va cel.lebrar-se durant els dies 28, 29 i 30 de desembre del 2005 i 2, 3 i 4 de gener del 2006, l’Esplai de Nadal, que va tenir lloc als baixos de l’edifici nou de les escoles, menys el darrer dia, que es realitzà a l’antiga Sala de Jocs del Centre Recreatiu Municipal. Durant els dies que va realitzar-se als baixos de l’edifici nou tots els nens i nenes participants van poder gaudir de jocs, la realització de manualitats, dansa, contacontes, etc, als espais que han estat habilitats a tal efecte. El darrer dia va tenir lloc una actuació infantil a càrrec del grup Xip-Xap i tots els nens van ésser obsequiats amb un berenar consistent en coca amb xocolata desfeta. L’Esplai organitzat per la Regidoria d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat va ser posible degut a la participació voluntària d’un grup de joves de la vila que guiades també de

A dalt, imatge d’un taller, a baix, l’actuació del darrer dia manera altruista per l’Anna Piñol i la Núria Quintana van dedicar part del seu temps lliure al servei col.lectiu. A la finalització de l’Esplai tots els nens i nenes participants van rebre un diploma acreditatiu del mateix.

Els Reis Mags tornen a la vila

Arribada del rei Melcior a la vila d’Arbeca, acompanyat dels patxes

La nit del 5 de gener SSMM els Reis Mags d’orient van tornar a omplir els carrers de la vila. El seguici estava format per les tres grans carrosses del reis Melcior, Gaspar i Baltasar juntament amb els patxes reials. La comitiva anava presidida pels Grallers la Revolta d’Arbeca, que alertava a la població del seu pas per la vila. Els carruatges acompanyats de petits i grans varen arribar a la Casa de la Vila, on van ser rebuts per les autoritats. Seguidament varen sortir al balcó des d’on varen saludar a la població tot dirigint –los missatges de pau i prosperitat. Acte seguit SSMM els Reis Mags d’Orient van continuar la tasca de repartir els regals per les cases del poble.

25


26


on anem a raure ...

Tots els bars d’Arbeca escullen que s’hi pugui fumar

Els bars del poble temen pel seu negoci si la llei antitabac és més restrictiva en el futur Text i fotos: Anna Aguilà El passat 1 de gener va entrar en vigor la nova llei antitabac que enduria considerablement les normes existents de consum de cigarretes. Amb l’aplicació d’aquesta llei no es permet fumar en llocs públics, centres de treball, centres comercials, sales de festes, entre d’altres. La nova normativa prohibeix també la publicitat de productes de tabac en tots els mitjans de comunicació. Un dels sectors més afectats és el de l’hoteleria i l’oci. Segons la llei, tots els bars i restaurants de més de 100 m2 han d’habilitar zones per a fumadors, i els que tinguin una superfície inferior han d’indicar a l’entrada de l’establiment si permeten o no fumar. A més, recentment la Ministra de Sanitat i Consum, Elena Salgado, ha declarat que, de cara a l’any 2007, aquesta llei es podria veure modificada i prohibir totalment el consum de tabac als locals de menys de 100m2, ja que la majoria d’aquest tipus d’establiments han optat per zona de fumadors i això ha decebut les expectatives del Govern. Aquestes noves mesures poden tenir repercussions notables en els negocis de l’hoteleria arbequins. A continuació, es detalla l’opinió dels propietaris sobre la nova llei i com han implementat les noves regulacions cadascun dels bars i restaurants del nostre poble.

CAFÈ DEL TIT “Aquesta llei està bé per la gent que no fuma, i pels que fumen no tant. En el cas del nostre poble i bar, el 90% dels clients fumen. Nosaltres hem triat l’opció de fumadors perquè la majoria de la clientela són senyors que fumen. És una opció definitiva perquè l’espai que tenim és inferior a 100m2 i per tant no podem habilitar dues zones, sinó que hem d’escollir una opció. De cara al futur, si s’apliquen mesures més restrictives, i la gent no deixa de fumar, el futur del negoci està cru, perquè la gent optarà pels bars de fumadors.”

BAR RESTAURANT PANÉ “La nova legislació és restrictiva i no s’ha tingut en compte l’opinió del sector i pot arribar a ser molt problemàtica per a alguns locals. Nosaltres hem escollit zona de fumadors, ja que la gent aquí vol fumar i aquesta mesura és definitiva. Pel que fa a les declaracions del Govern sobre modificar la llei més endavant, espero que no s’aprovi i que no s’apliqui. Si s’apliqués penso que el futur s’entreveu més aviat amb un aire negatiu.”

27


on anem a raure...

BAR TEXAS “La llei antitabac està bé però fins a cert punt. Per la salut és beneficiosa, però altres aspectes com que no puguin entrar menors al bar si no van acompanyats pels pares és negatiu, ja que a vegades només vénen per jugar al billar, futbolín... Aquí hem escollit l’opció de fumadors ja que la clientela és fumadora. De moment aquesta opció és definitiva. I respecte al futur... el veig negre com el fum. Si hem de prohibir i vigilar a la clientela perquè no fumi... això serà difícil.”

BAR RESTAURANT LA FASSINA “La nova llei està mal feta perquè està imposada sense pensar en les conseqüències. O bé és obligatòria a tot arreu o bé a cap lloc. La idea és bona per la salut, però negativa pels bars. Aquí hem triat l’opció de fumadors perquè la majoria de la clientela és fumadora. La decisió és definitiva perquè de moment, l’Administració no ha vingut a oferir-nos cap opció, ni tècnica, ni econòmica, per habilitar dues zones. Per això la majoria dels locals han escollit zona de fumadors, i la intenció de l’Administració no ha tingut èxit. Si s’aplica el que ha comentat últimament la Ministra de Sanitat i Consum, el futur del negoci pinta malament, perquè si hi ha competència amb dues zones habilitades, el client anirà on pugui fumar. Llavors, les petites empreses ens haurem de manifestar i sortir al carrer.” BAR ARBECA “Aquesta llei és contraproduent. És restrictiva pels locals de l’hoteleria però necessària per un bé de salut pública. Nosaltres hem escollit fumadors perquè ara com ara la clientela és majoritàriament fumadora i, en principi, és una opció definitiva. Si aquestes mesures es veuen modificades, i ens prohibeixen de deixar fumar als bars de menys de 100 m2, el futur del negoci es veurà negativament i greument afectat, ja que és més fàcil que els clients vagin a un lloc on es pugui fumar, que no pas que deixin el tabac. Tanmateix, si finalment s’apliqués, intentaríem fer tots els esforços per habilitar el local, i intentar que l’Administració pública ens donés suport.”

BRASERIA JOVENTUT “La llei antitabac és positiva perquè et deixen escollir. Nosaltres hem triat fumadors perquè el jovent generalment fuma. És una opció definitiva, de moment. Ara bé, si s’apliquen mesures més restrictives, el futur es preveu malament perquè la clientela anirà als locals on es pugui fumar, ja que aquest no és un local de pas, sinó que la gent s’hi està una estona.”

28


on anem a raure ...

BAR RESTAURANT EL REBOST DE LA MARISA “Aquesta llei és molt problemàtica, i considero que com que els bars són un lloc de lliure elecció i entrada, no s’obliga a la clientela a res. Actualment aquí es permet fumar, però tenim l’obligació d’habilitar les dues zones, ja que és més gran de 100m2. Aquesta opció és provisional, ja que disposem de 8 mesos de temps per habilitar-ho. De cara al futur, si prohibeixen fumar als locals més petits, cadascú que triï d’anar on vulgui, ja que, tal com he dit anteriorment, els bars és un lloc d’oci i de lliure elecció. El futur del negoci seguirà com sempre en el nostre cas.” NANO’S BAR “La llei antitabac no és beneficiosa pels bars perquè hi ha coses més importants que el tabac en les quals s’hauria de posar el Govern. Quan es va al bar ja se sap que trobaràs altra gent que fuma. Al nostre bar hem triat l’opció fumadors perquè la gent que ve aquí és jovent, i la majoria fuma, i aquesta mesura és definitiva. Això és la pre-llei de la prohibició total, al igual que va passar a Itàlia. Quan ens ho prohibeixin del tot, intentarem buscar una solució per habilitar zones on es pugui fumar. En algunes ocasions haurà de ser amb tendals tancats al carrer, com si fos una terrassa.”

laborrassa@arbeca.org 29


de tu a tu

En Manuel Batalla Moyà és l’unic pastor que queda a la nostra vila, dels pocs de la comarca i també de Catalunya. Aquest antic ofici de contacte permanent amb la natura i el ramat que a ell l’omple tant, sembla condemnat a desaparèixer enfront de la ràpida evolució de la societat, amb la mecanització i la informatització de tot el que es pot. El pastor de cal Batalla, però, pensa seguir amb l’ofici fins que li arribi la jubilació, però en Manuel no és un pastor més d’entre tants, ell té una peculiaritat que el fa especial, sinó únic. Compagina aquesta tasca ramadera amb la creació artística de quadres, uns quadres que hom podria pensar per lògica que per proximitat amb el que fa i veu dia a dia, podrien ser retrats realistes de paisatges. Doncs no! En Batalla pinta amb estil molt personal, dins el corrent artístic surrealista, i de temàtica molt diversa. És un artista autodidacta molt poc comú. Sempre ha estat pastor? Quins són

els seus orígens? Sí, a casa sempre hi ha hagut ovelles, el pare ja era pastor i vaig continuar l’ofici des de petit junt amb el meu germà. Com viu la professió essent dels pocs pastors que queden a la comarca? Si fos més jove no seguiria amb la professió, però amb l’edat que tinc ja toca esperar la jubilació, però tot i així les ovelles són animals que al final es fan estimar perquè passes moltes hores sol amb elles pasturant, així doncs si deixés l’ofici potser el trobaria a faltar. Si pogués tirar endarrera, quin ofici faria? Sóc una persona que trepitjo de peus a terra i com que endarrera no hi puc tirar, no m’ho he plantejat mai. Com veu el sector de les ovelles? Com t’he dit abans tinc 51 anys i quan fem una reunió del sector quasi sóc dels més joves, amb això t’ho dic tot. La majoria d’oficis han tirat endavant, s’han modernitzat, i nosaltres si no fos per la ràdio i el mòbil continuaríem igual que 2.000 anys endarrera, “lo bastó, lo ramat i el gos”. El negoci té continuïtat familiar? No, cap dels dos fills es dedicarà a ser pastor. Creu que el pot succeir algú altre? Crec que sí perquè hi ha un xiquet, l’Albert de cal “Perdiueta” que li agraden molt els animals, i sobretot les ovelles i les cabres, i que de ben

30

Manuel Batalla: entre la pintura i la pastura, les seves dues vocacions

petit l’he portat al meu costat i ha anat autodidacta, el que dibuixo no segueix aprenent l’ofici, i ara que ja s’ha fet cap tècnica professional sinó que gran s’ha convertit en un veritable sempre he anat experimentant sense pastor, cosa que m’alegra molt seguir cap guió. perquè tot i que la professió té molts Quan pinta? inconvenients, a mi m’ha fet feliç Primer faig els esbossos en llibretes i perquè et fa sentir molt lliure. molts d’ells els faig pasturant perquè Ens pot explicar alguna cosa sobre és on passo més hores i així també la transhumància? em distrec. Però el quadre definitiu el Encara hi ha gent que fa la dibuixo i el pinto a casa. transhumància, però jo no l’he feta Quin estil fa servir i quina tècnica? mai, el meu pare sí que la feia. Abans hi havia les carrerades, que et portaven fins a muntanya, i aquestes s’han anat perdent i cada cop és més difícil arribar a muntanya de forma ràpida i sense patir grans perills. És una llàstima que es perdin les carrerades perquè són un patrimoni de tots. Sabem també que li agrada molt pintar i que fins i tot ha fet exposicions de quadres. Des de quan té aquesta afició? Des de sempre, al col·legi ja era una de les assignatures que més m’agradaven. Ha anat mai a aprendre de pintura? En Manel al camp amb el ramat No, sóc un pintor


de tu a tu

L’estil que faig servir diuen que és surrealisme barrejat amb cubisme i el faig servir perquè són els que m’ajuden a expressar el que vull que la gent capti, els sentiments i

les emocions que vull que el quadre ensenyi. No sé si m’explico, però el que vull dir és que la profunditat de la idea del quadre la demostro amb les formes, les cares, les expressions i fins i tot els detalls que hi dibuixo. He fet anat diverses tècniques, com l’oli, el pastel, entre d’altres, però amb la que em sento més còmode és amb l’aquarel·la. Quina és la línia temàtica dels seus quadres? Els temes que dibuixo són normalment de problemàtica social perquè m’influeix molt la ràdio, ja que contínuament comuniquen casos desastrosos i desgràcies. També pinto aquests temes com a denúncia i protesta de les misèries que li toca viure a la persona. També pinto experiències personals, situacions viscudes i records de quan era petit. Ens podria dir títols de quadres perquè ens fem Imatge d’una de les seves aquarel·les a la idea dels temes que

pinta? Alguns dels títols són: “Sol·litud”, “Esquizofrènia”, “Arbeca vestida de tardor”, “Les pateres”, “El carrer de l’atur”, “Don Quijote”. Recentment ha participat en l’elaboració del joc dels Vilars, què li sembla aquest col·laboració? Com a arbequins crec que tenim l’obligació de col·laborar amb tot el que es faci en relació al poblat ibèric dels Vilars perquè és un patrimoni molt important pel poble i també a nivell nacional. M’ha reconfortat molt poder treballar amb el Jaume Nadal en fer el dibuix del Joc dels Vilars perquè és un gran pintor i una gran persona i crec que vàrem obtindre un bon treball, i espero que sigui apreciat a les nostres contrades perquè a mi ja m’ha deixat el tren de dedicar-me a ser pintor però hi ha jovent al nostre poble, com el Jaume o l’Ivan Egea que se’ls ha d’oferir la possibilitat de tirar endavant i que puguin triomfar en aquest món. Perteneix a alguna associació? Sí, perteneixo a l’Associació d’Amics dels Vilars que s’ha creat recentment i animo a tothom a fer-se soci i així poder treballar conjuntament per potenciar el nostre poblat ibèric.

31


32


ho diu lo Sr. metge

Nou telèfon per programar visites Horaris d’atenció al públic i normes per als usuaris:

Ara disposeu d’un nou servei 24h per programar visites al vostre metge de capcelera o infermera. Trucant al telèfon 902 111 444 (Sanitat respon). Aquest servei no solament us donara la facilitat per programar la vostra visita durant les 24h. del dia, sino que ajudarà a no sobrecarregar la linia del dispensari (973 106 375) i així poder donar un servei més àgil als usuaris que es desplacen fins al consultori.

Programació de visites urgents:

Si es tracta d’una urgència que necessita ser atesa el mateix dia es pot trucar de les 8:00 h a les 9:00 h del mati. Si no és així, s’agrairia que truquéssiu fins a partir de les 9:00 h per tal de deixar la linia del telèfon lliure per aquelles persones que necessiten ser ateses amb caràcter d’urgència.

Horaris de visites normals:

Els pacients es visitaran de 9:00 h a 9:42 h i de 11:00 h a 12:14 h. Fora d’aquest horari sols s’atendran les visites d’urgència (confiem en la vostra honestedat a l’hora de valorar si es tracta d’una urgència o no)

Horari pere deixar receptes:

Les receptes es deixaran de 8:00 h a 9:00 h del matí.

Horari per recollir les receptes:

L’horari per recollir les receptes serà a partir de les 9:00 h el dia següent d’haver-les deixat sempre i quan s’hagin deixat de 8:00 h a 9:00 h del matí, sino es vindran a recollir al cap de dos dies.

De 10:30 h a 11:07 h no es programarà i no es donaran receptes.

33


34


ho sabies?

Curiositats de la justícia durant els segles XVI- XVIII Text: Jesús Elies Des de que l’home és l’home, sempre ha sigut necessari haver de posar justícia enmig d’ell, i així i tot, no se n’ha pogut sortir mai de fer bondat del tot. Remenant papers de l’any de la Maria castanya, referents al nostre poble, he trobat moltes coses en què la justícia ha sortit a prendre part d’una manera o altra. Si algú feia una malifeta en el nostre poble, eren els senyors del castell qui administraven la justícia, i si ells no hi eren, ho feien els seus representants, en primer lloc, el Governador del castell, i en altes instàncies era el Batlle. Al segle XVIII, he trobat que el Duc de Medinaceli també nombrava jutges a cada poble. Per tot això, al castell hi havia les cèlebres masmorres, que per desgràcia, sovint estaven ocupades per malfactors. Aquestes estan situades davall de l’antic portal d’entrada, prop d’on avui hi ha el col·legi nou. D’aquest portal encara en queden algunes dovelles, i la portalada, encara que avui està tapiada amb pedres. Per entrar per aquest lloc, era necessari entrar-hi per un pont elevadís. El portaler d’aquest portal, en els documents antics consta com “l’Alcaid del Castell i escarceler”. A l’any 1572 es troba ocupant aquell lloc Antoni Roig. El seu sou de tot l’any era d’unes 40 lliures amb la seua ració

Imatge de les masmorres del castell de blat, vi i oli. Del 1591 al 1595 he trobat a Sebastià Ricard, com Alcaid i escarceler. Al 1602 es troba ocupant aquest lloc, Pere Anton Cordó, que per mitja anyada havia rebut 20 lliures, vuit sous. Aquest mateix any, trobo a Pere Fontcalda, que segueix ocupant el càrrec d’alcaide i escarceler fins al 1605, rebent 40 lliures, més el pa, vi, i un canté d’oli per la seva soldada. En l’inventari que es feu del castell l’any 1553, en la cambra del portaler hi havia 4 grillons, i unes manilles. En l’últim inventari que es feu del castell l’any 1659, consta: “item: en les presons les portes principals i dos casetes amb ses portes, tot amb ses panys i claus” “item: uns grillons de una roba de pes de ferro” “item: una cadena de ferro entera” “item: un tros de cadena de ferro.” “item: un martell de ferro pera rebastar los grillons”

35


ho sabies?

Els pobres malfactors, prou que ho passarien malament lligats a una cadena amb uns grillons als peus d’uns 12 quilos. Amb això sol, un ja podia redimir qualsevol culpa. He trobat un pleit de l’any 1555. Es tracta d’un jove menor de 25 anys. Una persona era considerada “menor d’edat” fins a complir els 25 anys. Aquest jove es deia Josep Climent, era de València, i per la Fira es trobava aquí a Arbeca. No tenia diners. En el pleit contra ell, diu que s’havia ajuntat amb males companyies i necessitava algunes monedes per jugar-seles al joc. Voltant pels carrers de la Fira va veure que un senyor es treia els diners de la “ faltriguera”, tot seguit se li tirà al damunt i els hi va prendre. Aquest senyor, Antoni Farrerons, mestre sastre de les Borges, tot seguit va cridar “al lladre, al lladre” i vet aquí que al cap de poca estona, ja el tenien agafat. Li havia pres tres ducats d’or. Es va celebrar el judici. El procurador fiscal ho fou el Candeler de ses Excel·lència el Duc de Cardona. Josep Climent va tenir el seu defensor però en veure que se l’havia agafat “ in fraganti” es declarà culpable. La sentència acaba així: “condemnen a Josep Climent, lladre manifest, condemnam que sia fortament açotat per los llops acostumats de la present vila y bandejat així com amb la present bandejam de tota aquesta baronia y de totes les terres y domicatures de ses Excel·lència y que a ell sia pena i als altres exemple”. Al ser menor de 25 anys, no se’l tancà a les masmorres, sinó que va rebre els assots acostumats i se’l desterrà de les jurisdiccions del Senyor. Hi ha un altre cas, però 200 anys més tard. Es tracta d’uns « gitanos » que vivien a Arbeca, al carrer Mossèn Gili (avui Francesc Macià). La casa estava enfront de la de Joan Bernat (Casa de la Ramona del Mà). Era l’any 1734. Antonio Ximenez, Francisco Ximenez, Sebastián Ximenez i Maria Ximenez, consort Imatge de les restes de la porta on hi havia el pont elevadís d’Antonio Ximenz. Al 9 de febrer foren detinguts per haver-los trobat a casa seva una peça de roba de Cànem de 42 vares (uns 35 metres aproximadament) que havien pres de la casa de Jaume Lleonard. Els van tenir uns 18 dies presos a la presó del castell. Durant aquests dies cap autoritat es va recordar de portar-los res de menjar. Diu el document que va ser la caritat cristiana dels habitants d’Arbeca que els van socórrer; i així ho testifiquen tots els seus testimonis defensors. Es van haver de vendre dos animals de càrrega per poder comprar algun aliment durant l’estada a la presó. Era el mes de gener i el fred segur que era rigorós. Varen fer foc, i la porta de la presó es va cremar, i sigui per no morir cremats o perquè tenien ganes de fugir, cosa lògica, varen fer un forat a terra al costat de la porta i es varen escapar. Però com que la desgràcia sempre està més aprop dels dèbils, la justícia els va tornar a agafar i allí els varen tenir fins al mes

36


ho sabies?

de setembre, quan els traslladaren a la presó de Tàrrega per ser jutjats. Josep Tilló i Isidre Boldú, els dos d’Arbeca, sortiren en sa defensa i declararen conèixer als acusats i que de no ser per la caritat cristiana els acusats, haurien mort de fam a la presó, per ser pobres de solemnitat, i diuen que es van veure obligats a vendre’s dos “acemilas” per poder subsistir, però el Batlle Rafel Clavé i altres testimonis declararen en contra. Al final els pobres gitanos es declararen culpables i foren comdemnats. No he trobat el final del document i no sé a quina pena foren comdemnats. Però he posat aquest exemple, perquè es vegi com es tractava als empresonats. Si no tenen algun familiar o conegut que els portés quelcom de menjar, les autoritats, una vegada els tenien empresonats, ja no es recordaven d’ells, ni tan sols per donar-los el més just per subsistir. I menys mal que no estaven encadenats, ni portaven els grillons, del contrari ni tan sols s’haurien pogut escapar del foc. En l’inventari nombrat de 1659, consta que a l’arxiu del Castell hi van quedar un gran nombre de processos judicials, però al final de la guerra de Successió, al ser cremat i minat el nostre Castell, tota la documentació que quedà en ell es perdé i totes aquelles “tristes històries” desaparegueren per sempre més. En els pròxims números, crec que trobarem algunes curiositats més, per poder explicar.

Ja tens el joc de La Fortalesa d’Arbeca? Vols conèixer els Vilars jugant? El pots aconseguir per tant sols 6 euros a les botigues associades al BEC 37


la butaca

MATCH POINT, L’ÚLTIMA PEL·LÍCULA D’EN WOODY ALLEN Text: Esmeralda Fusté L’última pel·lícula d’en Woody Allen ha estat una autèntica sorpresa perquè és molt diferent a les que ell ens tenia acostumats. Molta gent començava a pensar que les pel·lícules que havia dirigit Allen els darrers anys no passaven de ser comèdies lleugeres i que al cineasta de Manhattan ja se li havia esgotat el geni. Doncs no. Es van equivocar, i resulta que al 2005 i amb 70 anys ens regala una raresa dins la seva filmografia: Match Point. Match Point no sembla a primera impressió una pel·lícula d’en Woody Allen: no és una comèdia, canvia la seva estimada i omnipresent Nova York per Londres i també canvia els habituals personatges intel·lectuals de Manhattan per uns altres de frívols i superficials de l’alta burgesia londinenca. Aquests canvis són força substancials perquè si bé és cert que tots som animals de costums, en el cas de Woody Allen els costums cinematogràfics han esdevingut gairebé inalterables: sempre ha estrenat una pel·lícula per any i els seus habituals títols de crèdit en blanc sobre fons negre continuen sent els mateixos des de fa trenta anys. Ja s’ha dit que Match Point no és una comèdia i si se l’hagués d’encabir dins d’un gènere, aquest seria sense cap mena de dubte el del cinema negre o film noir, com els agrada dir a alguns. L’argument de la pel·lícula és el següent: Chris (Jonathan Rhys Meyers) és un ex campió de tennis irlandès que ha deixat la competició i es dedica a impartir classes de tennis. Un dels seus alumnes, Tom, pertany a l’alta societat londinenca i l’introdueix al seu cercle. Chloe (Emily Mortimer), la germana de Tom, s’enamora d’ell i comencen una relació sentimental. Però Chris sent una passió incontrolable per Nola (Scarlett Johansson), la promesa de Tom. Tot i que Chris es casa amb Chloe continua veient-se amb la Nola, mentre ascendeix socialment gràcies als favors del seu sogre. Tenim, doncs, gairebé tots els ingredients del cinema negre: una femme fatale rossa i voluptuosa que fa embogir el protagonista, tenim l’ambició i tenim fins i tot un homicidi. Scarlett Johansson ofereix una bona interpretació i es revela com la jove promesa que ja havíem intuït a Lost in translation, de Sofia Coppola. La seva primera aparició ja la caracteritza com una femme fatale moderna de mirada sensual i moviments felins. Quan l’espectador la veu per primer cop ja sap que el perill és a prop. De fet, l’atracció entre ella i en Chris és immediata però a més de l’atracció física hi ha certa afinitat: els dos són estrangers a Londres (ell irlandès, ella nord-americana), són d’origen humil i intenten fer-se un lloc a l’alta societat londinenca. El seu primer encontre sexual en mig del camp sota una violenta pluja mentre les seves respectives parelles són a dins de la casa és d’antologia. A pesar d’aquest fogós encontre, el segon cop que es veuen ella es nega a continuar la relació amb Chris i ell passa uns dies ullerós i devorat per un desig que no pot satisfer. Però Woody Allen és molt llest i en poc temps capgira tots els tòpics del gènere, de manera que allò que l’espectador veia com la típica relació entre una dona fatal i un pobre titella absorbit per ella s’acaba invertint: ella perd el seu poder i ell es converteix en l’element dominant. Nola és abandonada pel seu nòvio i la seva carrera d’aspirant a actriu va fracassant de mica en mica. Chris es casa amb la seva nòvia i cada cop va adquirint més prestigi econòmic i social. Un dia es troben per casualitat i inicien una relació clandestina però ella ja no és la mateixa i passa de ser la dona misteriosa i

38


la butaca

inaccessible a ser la típica amant pesada que truca a casa d’ell a hores intempestives per dir-li que deixi la seva dona amb un to que cavalca entre l’exigència i la súplica. Chris, doncs, té ara un problema ben diferent del que tenia al començament: a poc a poc es va adonant que s’ha de desempallegar de Nola perquè no vol perdre el seu estatus i perquè, en el fons, la relació amb la seva dona és tranquil·la i cordial i s’adona que amb la Nola les coses serien molt diferents. Quan Nola es queda embarassada tot es posa molt més difícil i ella encara es manté més ferma en el propòsit que Chris es casi amb ella. Chris es troba en un carreró sense sortida i, en la seva desesperació, només hi veu una sortida possible: l’assassinat. En aquest sentit Match Point té molts punts en comú amb una altra pel·lícula de Woody Allen: la genial Delitos y faltas (Crimes and misdemeanors), de l’any 1989 i que des del meu punt de vista és una de les millors del director. No diré com es resol al final tot l’entrellat perquè així us animo una mica més a veure-la. Només diré que el destí hi juga un paper molt important i que aquest destí no es regeix per la llei de causa efecte, sinó que és irònic, entremaliat i pervers. Potser en aquest sentit és més correcte parlar d’atzar que de destí. De fet, al principi de la pel·lícula hi ha una imatge d’una pilota de tennis que va passant d’un lloc a l’altre de la xarxa i hi ha un moment que s’està tambalejant. La imatge es queda estàtica amb la pilota parada entre un costat i l’altre de la xarxa. Mentrestant una veu en off ens adverteix que la victòria d’un jugador o de l’altre en aquest moment només depèn de l’atzar, ja que tant pot caure en una banda com en l’altra i això s’escapa a l’esforç i al talent dels jugadors. Amb Match Point Woody Allen vol reflectir aquesta teoria i més endavant ens ofereix una imatge clau molt semblant però en aquest cas es substitueix la pilota per un anell que Chris vol llençar al riu, però que en lloc de caure-hi topa amb una barana. L’anell fluctua, doncs, entre els dos costats de la barana. Aparentment, un costat suposa per Chris la salvació i l’altre la perdició però Woody Allen ens torna a girar la truita i l’atzar actua de nou de la manera més inesperada. Amb aquest cop d’efecte Woody Allen ens demostra que encara és capaç d’oferir bons moments cinematogràfics i que continua sent tan gran com sempre.

FICA LA TEVA PUBLICITAT A LA BORRASSA

39


40


a foc lent

RECEPTA DE GELAT DE TORRÓ Text: Berta Esqué Ingradients: Per la crema pastissera 1/2 litre de llet 60 gr. de sucre 3 rovells d’ou 30 gr. maizena 1/2 pell de llimona per infussionar amb la llet Pel gelat 600 gr. de crema freda 1 litre de nata líquida per muntar 400 gr. de torró de xixona

Mostra del plat preparat per Pa de Pessic Pastisseria

Elaboració: Primerament prepararem la crema pastissera. En una cassola ficarem la llet, el sucre, els rovells d’ou i la maizena, i acte seguit hi passarem la batedora. Un cop estigui tot ben barrejat hi ficarem la llimona i ho ficarem al foc tot remenant fins que bulli. Un cop feta, traurem la llimona i la deixarem refredar. A banda esmicolarem el torró i tot seguit el barrejarem a poc a poc amb la crema fins que quedi una massa homogènia. Ara prepararem un litre de nata semimuntada i sense sucre. Seguidament l’anirem barrejant amb la massa que hem fet amb la crema i el torró. Finalment ho posarem en un motlle o bé en copes i ho ficarem a congelar. Quan estigui gelat cal posar-hi imaginació per tal de presentar l’apat de forma atractiva.

41


lletres

lletres

Fets per Sans i Esqué

LES 7 DIFERÈNCIES Busca les 7 diferències entre aquestes dues imatges d’una de les activitats per la Marató de TV3, feta club Motarbeca Cop de Gas.

Solucions número anterior de La Borrassa

42


el còmic


Col路labora:


Núm 7