Issuu on Google+

HIMNE A LA MARE DE DEU DELS DESAMPARATS La pàtria valenciana s'ampara baix ton mant. ¡Oh, Verge Subirana de terres de LLevant! La terra llevantina revíu en ta Capella al fer-vos homenaje de pur i ver amor. Puix sou la nostra Reyna, i vostra Image bella pareix qu'està voltada de màgic resplandor. La rosa perfumada, la mística açutcena, lo seu verger formaren als peus de ton altar, i fervorós en elles lo valencià t'ofrena la devoció més santa que puga profesar. En terres valencianes la fe per vos no mor, i vostra Image Santa portem sempre en lo cor. Salve, Reyna del cèl i la terra; Salve, Verge dels Desamparats; Salve, sempre adorada Patrona; Salve, Mare dels bons valencians Aquesta cançó tracta sobre València i la Mare de Déu. Durant tota la cançó alaba a la verge i a les terres valencianes.


JO TENIA UNA CAMARADA

Yo tenía un camarada Otro igual no encontrare El clarín llamó al combate Siempre a mí lado marchaba Al mismo paso y compas Al mismo paso y compas Silbando viene una bala Para él o para mí Le toco mucho lo siento Ahí yace a mis pies sangriento Como un pedazo de mí Como un pedazo de mí Puedes darme tú la mano Mientras yo traigo el fusil No puedo dártela muero Vive feliz camarada Se valiente y varonil Se valiente y varonil

Aquesta cançó parla sobre dos soldats que lluitaven junts i a un dels dos li arriba una bala i mor al costat del seu Company, el qual es queda amb ell fins que mor.


QUÈ VOLEN AQUESTA GENT (Mª del Mar Bonet) De matinada han trucat, són al replà de l'escala; la mare quan surt a obrir porta la bata posada. Què volen aquesta gent que truquen de matinada? "El seu fill, que no és aquí?" "N'és adormit a la cambra. Què li volen al meu fill?" El fill mig es desvetllava. La mare ben poc en sap, de totes les esperances del seu fill estudiant, que ben compromès n'estava. Dies fa que parla poc i cada nit s'agitava. Li venia un tremolor tement un truc a trenc d'alba. Encara no ben despert ja sent viva la trucada, i es llença pel finestral, a l'asfalt d'una volada. Els que truquen resten muts, menys un d'ells, potser el que mana, que s'inclina pel finestral. Darrere xiscla la mare. De matinada han trucat, la llei una hora assenyala. Ara l'estudiant és mort, n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

Aquesta cançó tracta sobre un xic y van a la seua casa per la nit per portar-lo a la guerra.


JO VINC D’UN SILENCI (Raimon) Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, de gent va alçant-se des del fons dels segles, de gent que anomenem classes subalternes, jo vinc d'un silenci antic i molt llarg.

Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, de gent sense místics ni grans capitans, que viuen i moren en l'anonimat, que en frases solemnes no han cregut mai.

Jo vinc de les places i dels carrers plens de xiquets que juguen i de vells que esperen, mentre homes i dones estan treballant als petits tallers, a casa o al camp.

Jo vinc d'una lluita que és sorda i constant, jo vinc d'un silenci que romprà la gent que ara vol ser lliure i estima la vida, que exigeix les coses que li han negat.

Jo vinc d'un silenci que no és resignat, d'on comença l'horta i acaba el secà, d'esforç i blasfèmia perquè tot va mal: qui perd els orígens per identitat!

Jo vinc d'un silenci antic i moolt llarg, jo vinc d'un silenci que no és resignat, jo vinc d'un silenci que la gent romprà, jo vinc d'una lluita que és sorda i constant.

Aquesta cançó parla sobre el passat, on soles manaven els poderosos per això parla sobre que ve d’un silenci.


Cançons