Editorial
Acaba el 2009, un any en què tots els mitjans de comunicació no han parat de parlar de la crisi. O gairebé tots... Vegem sinó què en podria dir el Suc de Pinya després de fer 33 aletes de castells de 8, –25 d’elles en els últims tres mesos de la temporada– i de revalidar els galons de nou amb el 3 de 9 amb folre descarregat el passat 22 de novembre a Terrassa. Si després de tot això encara parléssim de crisi, ens hauríeu de permetre el luxe de no sortir de Cal Borinot en uns mesos. I és que escrivim aquestes línies amb – encara– un somriure a la boca pensant en la gran actuació del passat 22 de novembre. Poder descarregar 3 de 9 amb folre, 5 de 8 i 2 de 8 amb folre en una mateixa actuació no és una gesta senzilla. Estem parlant de la millor actuació feta per una colla barcelonina, i només a l’abast de menys de deu colles en els últims anys. Poder posar la cirereta a aquest gran pastís no hauria estat possible sense tenir en compte altres aspectes no tan vistosos però igualment importants. La quantitat de
castells de vuit descarregats, la seguretat amb què hem portat les nostres construccions a plaça –només dues caigudes sense tenir en compte “l’accident” del pilar de 5 de Sant Cugat–, la gentada als assajos, una primera part de temporada una mica discreta, la vinculació amb el barri que ens ha ajudat en els assajos especials i un llarg etcètera de petits detalls que ens ha permès fer un novembre –amb permís de l’octubre– gloriós. No ens oblidem del 5 de 8 que tant ens ha costat, però que quan ha vist la llum la catedral grisa s’ha passejat per les places amb uns números envejables. I és que carregar el 5 de 8 a la nostra diada, i al cap de sis dies poder-lo descarregar a Sitges i tornar-lo a repetir dos cops més –com a castell de sortida!– és quelcom de què ens hem d’enorgullir. No oblidem que som l’única colla del Top 10 casteller que des del 2004 any rere any ens hem anat superant. Sense fer cap salt espectacular, fent feina de formiga i il·lusionant-nos amb els preuats punts suspensius, que són la clau d’aquest èxit que ja
no depèn d’un equip tècnic, si no de tota la massa social de la colla. De totes maneres, el 2009 històric té un petit però, i és que els grans pilars i els castells amb l’agulla al mig encara són un territori per descobrir. Així com poder ensenyar un 4 de 8 amb una gran solidesa que ens permeti poder-lo pujar dalt d’un folre. No fa massa temps ens titllàvem de bojos nosaltres mateixos quan pensàvem en castells de nou de color gris; o quan anàvem a la plaça del Blat de Valls o a la plaça de la Vila de Vilafranca i vèiem els derbis castellers, no ens passava pel cap que nosaltres en podríem protagonitzar un que tanta tinta ha fet gastar als periodistes castellers. Ara torneu-nos a titllar de bojos, però us imagineu una tripleta màgica –3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre i 5 de 8– al concurs? O un pilar de 7 amb folre a la Mercè? I uns 2 de 9 amb folre i manilles o 5 de 9 amb folre de color gris? Com va dir aquell, el nostre límit és la imaginació; la nostra és molt gran, i la colla encara ho és més! Som-hi!