Page 1

BOOK DE L’ESTUDIANT Producció, Expressió i Disseny en Premsa

Laura Martínez Giner G2Cj161 - 1332383 2n Periodisme - 1r Semestre Professor: J. M. Martínez Bouza

genep.indd 1

14/01/2014 8:15:08


SUMARI Rúbriques individuals - Diari R5 Diari 1: 1/2 Plana R6 Diari 2: Pàgina Interior R7 Diari 3: Portada R7 Diari 3: Segona entrega

Rúbriques individuals - Revista R8 Revista: 4 Planes R10 Revista: Portada i Sumari

Treballs en grup R1 Terminologia R2 Assaig 1: Premsa i Estat Estètic R3 Traçabilitat R9 Revista: Informe i Llibre d’estil

sbook2.indd 1

14/01/2014 13:22:06


RÚBRIQUES INDIVIDUALS Pàgines Diari

portadadiaris.indd 1

13/01/2014 13:59:08


POLÍTICA

12 LA VANGUARDIA

Les companyies indies tanquen per evitar altres aldarulls greus

DIMARTS, 2 D’OCTUBRE 2012

La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i Romney El president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil

Laura Martínez, Tokio Grups de manifestants a l’Afganistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en noves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan i va haver dos morts. La policia india va disparar gasos lacrimògens i canons d’aigua per dispersar els mil·lers de manifestants que es van amuntegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “Defensarem el nostre profeta fins que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un manifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”. D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mitjans de comunicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos.

Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.

La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Romney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots. No és casualitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC). L’Administració

Obama considera que Pequín subsidia il·legalment l’exportació d’automòbils i també de components d’automòbils. Aquests subsidis, segons Washington, distorsionen el mercat i proporcionen als fabricants

Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la deslocalització. xinesos un “avantatge injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en

ajudar als seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats Units.Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialització i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.

Nom de l’alumne: Laura Martínez Giner Identificador:161

161_R5.indd 1

29/10/2013 14:47:27


DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012

LA VANGUARDIA 3

Internacional Tensió a l’Europa de l’Est

Putin eleva el to de l’encontre

Rússia amenaça a Finlàndia d’iniciar un trencament de les relacions LAURA MARTINEZ Moscú.Corresponsal

Més pressió sobre Helsinki. Ahir Rússia va amenaçar a Finlàndia d’aplicar sancions econòmiques, mentre uns mil pesquers russos tenien previst arribar aquesta matinada a les aigües de les disputades illes a punt per pescar-hi.

GUERRA ECONÒMICA

El diari Pravda es pregunta si Rússia està disposada a perdre hegemonia. INVASIÓ ECONÒMICA

La flota russa es prepara per envair la costa oriental de les illes de La Reunió. Les autoritats fineses reclamen insistentment a Moscou que gestioni amb moderació les reivindicacions per evitar més brots de violència com els d’aquest cap de setmana passat. Els Estats Units insten les dues potències europees a buscar una sortida negociada al litigi que els enfronta. Després d’un cap de setmana protagonitzat per manifestacions multitudinàries en què van aflorar els pitjors brots antirussos de les últimes dècades, Rússia sembla que ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia sobre l’arxipèlag deshabitat de les illes de La Reunió, que els russos anomenen Trovof. Ahir Moscou va amenaçar de posar en marxa una bateria de represàlies econòmiques contra Finlàndia si no reconsidera

MICHAL KAMARYT / AP

Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país la compra de tres d’aquells illots als propietaris finesos. L’avís el va transmetre a través de l’edició internacional el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comunista. El partit Estat assenyala que Moscou recorrerà a les mesures de retorsió si la disputa persisteix. El rotatiu avisa que podrien sortir-ne afectades àrees econòmiques molt importants, com ara la indústria i les finances, així com el comerç de “materials estratègics importants”, en al•lusió a les terres rares. Són minerals imprescindibles per elaborar productes d’alta

tecnologia, i els jaciments només es troben en abundància a Rússia. I qüestiona si Finlàndia estaria disposada a tornar a perdre una dècada de creixement, o fins i tot dues, a causa dels efectes d’aquesta guerra econòmica. Amb aquesta referència a les dècades perdudes, el diari Pravda es remunta a la triple crisi borsària, Inmobiliaria i financera que es va desencadenar a Finlàndia a començaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat cap, enllaçant crisi i recessions. El rotatiu ho rebla subratllant

que “en les lluites relatives a la sobirania territorial, si Finlàndia continua amb les provocacions, Rússia emprendrà la batalla”. Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci comercial, mentre que per al gegant eslau, l’arxipèlag rus només és el tercer, per darrera d’Europa i els EUA. No obstant això, de moment el boicot antifinés sembla que ja s’ha posat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió russa ha cancel•lat

la publicitat de productes finesos als tres principals Canals, i un dels tres grans grups d’agències de viatges ha cancel•lat els viatges organitzats a l’arxipèlag finés. I enmig d’aquesta crisi, ahir Rússia va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el període de veda pesquera. Uns mil vaixells es disposaven a salpar ahir cap a aquelles illes, riques en recursos naturals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindicar la sobirania nacional. CONTINUA A LA PÀGINA SEGUENT >>

Nom de l’alumne i Identificador: Laura Martínez Giner 161

Espai per la publicitat.

161_R6.indd 1

14/11/2013 12:45:24


www.lavanguardia.com Número 74.363 2,50 euros

DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DE 2013

Una nova cirurgia cardíaca

Vaga a les farmàcies catalanes

prenatal

ECONOMIA 47

Messi es veurà obligat a descansar

ESPORTS 23

Hisenda estudia eliminar la desgravació per vivenda Dos objectius: complir el dèficit del 5,3% i seguir les pautes del FMI i la Comissió Europea

u

Joaquín Almunia, ho va deixar ben clar el passat dimecres: “Les recomanacions ECONOMIA 40 A 46 són obligacions

u

Una nova cirurgia cardíaca prenatal

El Govern torna a obrir el debat sobre els horaris comercials El Ministeri d’Economia anuncia la seva intenció de modificar la legislació comercial per a que a tota Espanya es pugui obrir fins a deu diumenges l’any. Obligarà a les autonomies a definir zones turístiques a les grans ciutats on hi haurà llibertat d’horaris. POLÍTICA 11

La petita Raquel es va convertir a l’abril en el primer fetus amb una cardiopatia greu operada mitjançant una nova tècnica quirúrgica desenvolupada pel programa de cirurgia fetal de l’hospital Clínic. Ara que la Raquel ja ha nascut ha de fer sessions diàries de rehabilitació al mateix hospital Clínic.

LAURA MARTÍNEZ /MADRID

VIVIR 4

Sanitat calcula que 200.000 pensionistes ‘falsos’ no paguen els medicaments

La Ministra de Sanitat, Ana Mato, va denunciar ahir l’existència de 200.000 persones que estant actives constaven com a beneficiàries d’algun pensionisVIVIR 1 A 3 ta i no pagaven els medicaments

161_R7.indd 1

21/11/2013 15:55:17


www.lavanguardia.com Número 74.363 2,50 euros

DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DE 2013

Una nova cirurgia cardíaca

prenatal

Cirurgia cardíaca prenatal

Vaga a les farmàcies catalanes

VIVIR 4

ECONOMIA 47

Hisenda estudia eliminar la desgravació per vivenda

Dos objectius: complir el dèficit del 5,3% i seguir les pautes del FMI i la Comissió Europea u

Montoro està donant una pensada a tots els impostos

Després de la noticia de que es modificarà l’IVA reduït en alguns productes, un dia després el Govern central va anunciar també que estudia eliminar la desgravació fiscal per la compra de vivenda habitual, així com la creació d’impostos mediambientals. En definitiva, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, dirigit per Cristóbal Montoro, està donant una pensada a tots els impostos, tant directes com indirectes, amb dos objectius. POLÍTICA 11

Joaquín Almunia, ho va deixar ben clar el passat dimecres: “Les recomanacions són obligacions ECONOMIA 40 A 46 u

POLÍTICA 11

LAURA MARTÍNEZ /MADRID

Sanitat calcula que 200.000 pensionistes ‘falsos’ no paguen els medicaments La Ministra de Sanitat, Ana Mato, va denunciar ahir l’existència de 200.000 persones que estant actives constaven com a beneficiàries d’algun pensionista i no pagaven els medicaments VIVIR 1 A 3

161_R7.indd 1

13/01/2014 13:30:38


RÚBRIQUES INDIVIDUALS Pàgines Revista

portadarevris.indd 1

14/01/2014 12:51:34


BUENA VIDA Disfruta la noche

Fin de año

Las mejores ciudades españolas para despedir al 2013

BARCELONA

VALENCIA

MADRID

SEVILLA

El fin de Año en Barcelona tiene algo que ofrecer a todos: para aquellos que quieran pasar tiempo con la familia, para las parejas que desean una noche de fin de año romántica, para los amantes del ruido, fuegos artificiales y el caos general en las calles o los que desean bailar toda la noche. La playa es uno de los elementos claves de la ciudad. Si quieres despedir el 2013 frente al mar, la zona del Puerto Olimpico dispone de muchos locales y discotecas para todos los gustos y presupuestos.

Despide al 2013 en una de las ciudades más emblemáticas del Mediterranio. El centro de la cuidad se llena de vida para despedir al 2013 y dar la bienvenida al nuevo año. Se pueden encontrar una gran variedad de discotecas, locales y fiestas al aire libre. Puedes elegir entre multitud de ambientes, estilos de musica y precios. La ciudad de las Ciencias y las Artes es ideal para celebrar la nochevieja rodeado de estilo y modernidad.

La Puerta del Sol se convierte cada año en el epicentro de la Nochevieja para todo el país. Y es que miles de personas, venidas de todas partes, abarrotan cada 31 de diciembre la plaza, para recibir el nuevo año y comer las uvas de la suerte al son de las doce campanadas que marcan el reloj de la Real Casa de Correos. Los mejores clubes de la ciudad se visten de gala para acoger esta celebración navideña, los famosos cotillones y barras libres.

La capital de andalucia pone de manifiesto su carácter alegre y festivo en nochevieja. Súmate al la fiesta sevillana para despedir al 2013. Ya sea en el centro de la ciudad o en las casas de los alrededores Sevilla ofrece un sinfin de posiblidades para disfrutar. Des de las 10 de noche hasta bien entrada la madrugada, contagiate del espiritu andaluz y recibe al 2014 a los pies de la Giralda. No pierdas la oportunidad de pasar un fin de año inolvidable.

12 | DICIEMBRE 2013 161_revista4.indd 1

07/01/2014 13:53:48


E

l snowboard o snowboarding, es un deporte extremo de invierno, en el que se utiliza una tabla de snowboard para deslizarse sobre una pendiente cubierta por nieve. El equipo básico para practicarlo son la mencionada tabla, las fijaciones y las botas. Dota tus navidades de un poco de adrenalina y atrévete a probar este deporte. Te ofrecemos todas las claves para que iniciarte en el snowboarding sea lo más fácil

GUÍA PARA PRINCIPIANTES 1Existen PROTÉGETE proteciones integrales llama-

BUENA VIDA Deportes de invierno

!Atrévete a surfear la nieve!

das “tortuga”, peró pueden resultar incomodas. Cómo para empezar no vas a hacer acrobácias de riesgo, te proponemos que te limites a utilizar un casco y una culera (protección para el culo, que recibe muchos impactos en la práctica del snowboarding.

2 RODÉATE DE AMIGOS Si hay algo más divertido que iniciarse en un deporte, es hacerlo con los amigos. Os lo pasaréis bien riendos mutuamente de las caídas y a la vez os podréis ayudar si la cosa se complica. Convence a tus amigos y animaros a visitar las pistas de esquí.

3Iniciarse TENen PACIENCIA el snow resulta algo com-

plicado, debes tener paciencia y reirte de las caidas. Poco a poco verás que avanza tu técnica i empezarás a disfrutar de verdad. Todo deporte implica su sacrificio, peró en poco tiempo obtendrás tu recompensa.

4CojerSUPERA EL MIEDO velocidad puede dar algo de miedo, pero debes superarlo para poder disfrutar. El snow requiere una postura relajada, y si tienes miedo o estas tenso, no podrás evolucionar. No tengas miedo y disfruta de la velocidad. Al fin i al cabo, caer en la nieve no duele demasiado.

DICIEMBRE 2013 | 161_pag2.indd 1

13

07/01/2014 13:33:02


MODA

Especial invierno COMBATE EL FRIO CON ESTILO

S

al a la calle sin ningún miedo al frio, te damos las claves para combatir el invierno con clase y estilo Sigue nuestros consejos y apuntaté los Must Have de esta temporada para convertirte en todo un It Men

MODA VINTAGE Los hipsters ocupan un lugar muy

destacado en la moda masculina, su estilo desenfadado tiene cada vez más adeptos. Uno de los puntos principales del estilismo hipster, son las prendas vintage. Este invierno puedes ahorrarte dinero en ropa rescatando prendas del armario de tu padre o abuelo. ¡Lo antiguo es tendencia!

ANIMAL PRINT Los estampados de animales, que

arrasaron en la calle y en las pasarelas el año pasado, vuelven a ser una de las tendencias más destacadas de este invierno. Tigre, leopardo o pantera, sea el estilo que sea, deja que tu instinto animal se manifieste en tu estilismo.

PASIÓN POR EL PELO Las prendas de imitación de pelo de

animal, no son exclusivas en la moda femenina, también nosotros podemos lucir nuestro lado salvaje e ir bien abrigados. Viste tus complementos de pelo y sigue la tendencia.

EXPLOSIÓN DE COLORES Lejos de estar marcado por el negro, gris y marron, los colores estrella del invierno, los diseñadores han roto con la tradición implantando todo tipo de colores en la moda street style. Morado, Azul y Verde arrassan en las calles pera combatir el frio invenral. Da un poco de color al gris del invierno y prepárate para recibir a la primavera.

MUST HAVE 1 Gorros, gorras y sombreros. El estilo no importa demasiado, muestra tu creatividad y marca tendencia mientras mantienes calientes tus ideas.

2 Pañuelos y bufandas. Trivales, animal print o la tipica lana de la abuela, sea cual sea el estilo, los pañuelos llegan a la moda masculina.

3 Zapatillas deportivas. Han salido de los gimnasios para

arrassar en las calles y las pasarelas. Combinalas con las prendas que sea, la comodidad está de moda.

20 | DICIEMBRE 2013 161_revista1.indd 1

07/01/2014 13:49:39


MODA

Clases de estilismo Los mejor vestidos del mes

D

iego Osorio vistiendo un increíble esmoquin azul marino, camisa blanca con botones negros, zapatos Oxford y pajarita. Se trata de una combinación sumamente austera pero que desprende mucha elegancia. El azul marino siempre viste mucho, y lel uso de la pajarita le proporciona un toque muy interesante. Su look resulta muy elegante y puede servir de ejemplo en estas fiestas navideñas. Atrévete a vestir como Osorio, tratando de usar prendas muy sencillas pero que son un valor seguro en cuanto a la elegancia.

Liam Hemsworth nos cuenta que, a sabiendas de que un traje negro siempre es elegante, ha decidido optar por una corbata negra con topos blancos para darle un toque más original a su look sin perder un ápice de estilo. El uso de un reloj grande (y también negro) y diferentes pulseras hace que su look parezca aún más casual. Lejos de caer en el grave error de vestir un traje negro y pareces demasiado formal para la ocasión, Hemsworth consigue un look formal con el componente más divertido y juvenil, muy ayudado también por el peinado moderno que luce

Pablo Rivero. El actor luce americana de paño, jersey trenzado, vaqueros y botas Chelsea. Sin duda, un conjunto Casual Friday repleto de must de temporada. A pesar de ser un look muy arriesgado, Rivero consigue un outfit tremendamente personal e innovador. Consigue romper mucho con el estilo clásico de vestir para el tipo de eventos a los que acude. Sobretodo el uso de las botas de piel marriones y el peinado, de carácter muy juvenil e informal, consigue romper con los estereotipos de éste tipo de galas. ¡Cuidado! No te pases de personal, tu look puede jugarte una mala pasada. DICIEMBRE 2013 | 21

161_pag4.indd 1

07/01/2014 15:00:44


2,50 € España 2013 Diciembre

IT MEN La revista que todo hombre debería leer

Lucha contra el frio

CON ESTILO

Descubre NY

La ciudad que nuca duerme

Descubre el movimiento

MOVEMBER

DICIEMBRE 2013 | 11 161_portada.indd 1

07/01/2014 15:24:46


Sumario

DICIEMBRE 4 ACTUALIDAD Movember Redes sociales 8 BUENA VIDA Descubre New York Deportes de invierno Comida Sana 15 SEXO Y MUJERES C贸mo conquistar a una chica C贸mo no conquistar a una chica 20 MODA Tendencias invierno 25 CURIOSIDADES Qu茅 piensan ellas 28 ENTRETENIMIENTO Hor贸scopo DICIEMBRE 2013 | 18 SUMARI.indd 1

07/01/2014 16:16:36


TREBALLS EN GRUP

GRUP.indd 1

13/01/2014 14:14:17


R1 TERMINOLOGÍA - Jordi Mèlich. 163 - Laura Martínez. 161. - María Mejía. 162. - Jessica Martínez. 159. - Carlos Martínez. 160.

Sumario Fuente consultada: libro“La eficacia de lo sencillo” de Fernando Sabés y José Juan Verón.

Titulo: principal elemento identificativo del texto periodístico que ofrece los datos fundamentales y debe contar con una sola frase o expresión nominal.

Subtitulo: su objetivo es apuntar datos muy relevantes de la noticia, aunque menos que los incluidos en el titulo. Es el segundo elemento más relevante del texto y debe funcionar de forma independiente.

Antetítulo: permite completar los datos y añade algunos elementos relevantes. Ubica la información en el espacio y el tiempo.

Cintillo: funciona como antetítulo. Aparece en la parte superior de una página y pretende abarcar diferentes textos correspondientes a un mismo tema.

Flash: se trata de un elemento de titilación que utilizan algunas publicaciones en sus cabeceras. Van destinadas a grandes temas informativos. Están separados entre si por dos rayas que se denominan guiones largos.

Sumarios o destacados: cajas de texto que aparecen destacadas en una página. Pueden ser equivalentes a los subtítulos. Presentan una estructura


gramatical completa, recoge las principales ideas del texto y sirven para que el lector descanse.

Ficha técnica: recuadro en el que se resumen algunos elementos de las informaciones. Muy utilizado en crónicas y criticas deportivas y culturales en las que se incluyen los principales elementos del espectáculo.

Ladillo: pequeños elementos de titulación que aparecen insertados en el propio cuerpo de la noticia para destacar alguna idea de la noticia.

Pie de foto: elemento de titilación breve que acompaña siempre la imagen gráfica. Texto muy descriptivo de lo que se puede ver en la foto.

Fecha: es el elemento de titulación en el que ubicamos geográficamente al lector en la información, es decir, desde donde está transmitida.

Firma: forma en que el redactor firma los contenidos publicados.

Folio: elemento de titulación ubicado en la cabecera de la página. Se indica el nombre de la publicación, la fecha, la sección y el número de página.

Ventana o Rataplán: llamadas de atención sobre temas en sus portadas, ofreciendo información de la página en la que se ubica su desarrollo. Se denomina rataplán y si va recuadrada, ventana.

Blancos: separan todos los elementos que se incluyen en una página.

Cabecera: nombre o título de un periódico. Se refiere a la composición de la primera página y a las primeras de sección.

Cabeza: parte superior de la página.

Corondel: línea en sentido vertical de grosor variable. Sirve para separar columnas o imágenes.


Despiece: bloque de texto dependiente de la información principal, pero que se separa por su especial importancia.

Filete doble: línea horizontal de grosor variable que sirve para separar elementos. Existen distintas variantes.

Ladillo: pequeño titulo que se intercala en el texto para aligerarlo.

Recuadros: sirven para recuadrar los elementos más pequeños para que llamen más la atención. * Si son abiertos sirven también para mostrar su relación con unos elementos de la página y separarlos de otros.

Sección: uno de los elementos del folio.

Título de destacado: resumen del destacado con una palabra o palabras clave.

Fotografía: ilustración relacionada con la noticia.

Firma de la imagen: firma del fotógrafo.

Noticia principal: noticia más importante de la sección. Suele ocupar más espacio en la página.

Espacio publicitario: espacio destinado a la publicidad.

Punto final de lectura: señala el punto donde acaba la noticia.

Cuerpo de la noticia: relato de los hechos. Explicación de la noticia. Conclusión y autoevaluación El ejercicio se basa en identificar elementos de diseño de la prensa escrita en cinco hojas de periódico distintas. Para ello, hemos elegido cinco del periódico


La Vanguardia. Al trabajar este análisis nos hemos repartido la faena entre los cinco integrantes del grupo. Pese a hacerlo de forma individual no hemos dejado de revisar cada uno el análisis del otro así que todos hemos comparado las distintas noticias elegidas. Por eso, hemos podido observar que hay unos elementos clave que comparten todas ellas como por ejemplo el título, la firma del periodista o el cuerpo de la noticia. Sin embargo, hay otros que dependen de la temática de la noticia o del apoyo que esta requiera. Serían un ejemplo los desglosados en forma de gráfico o las fotografías. A la hora de identificar los elementos nos hemos guiado de los PDF puestos en el Material Docente. Para ampliar y profundizar la definición de cada elemento como concepto, hemos recurrido al libro “La eficacia de lo sencillo” de Fernando Sabés y José Juan Verón. Este libro lo leímos los cinco el año pasado en la asignatura de Escritura en Prensa y por eso nos parecía el más adecuado. Aunque en el análisis no ha parecido haber dificultades, a la hora de comentar este análisis en el PDF algunos de nosotros se han encontrado con el obstáculo de incompatibilidad del formato con lo que se pedía hacer. Así pues, hemos tenido que superar este contratiempo. La colaboración y la comunicación entre todos nos ha permitido realizar finalmente el trabajo. Si tuviésemos que distribuir nosotros un valor en relación a la implicación y el rendimiento de cada uno en el trabajo, en una escala del 1 al 5, sería la misma para todos ya que el trabajo se ha realizado colectivamente. Nota: 4 de 5.


JUEVES, 3 OCTUBRE 2013

LA VANGUARDIA 3

Internacional Política a la italiana

Berlusconi rectifica y Letta sigue El partido obliga a ‘il Cavaliere’ a no derribar al Gobierno

no se esperaba el hipócrita abrazo de reconciliación de Berlusconi. Pensaba que se había desembarazado de él como aliado y que le había asestado el duro golpe de la escisión. Por eso hubo gritos y abucheos. Lo acusaron de haber escenificado una farsa, de obsequiar al Gobierno con una

EUSEBIO VAL Roma. Corresponsal

Ninguna otra democracia occidental sería capaz de ofrecer el espectáculo político que regaló ayer Italia. La crisis abierta el sábado pasado tuvo un epílogo desconcertante: Silvio Berlusconi dio una clamorosa marcha atrás y, en el último segundo, otorgó la confianza al Gobierno de gran coalición de Enrico Letta, al que con tanto ahínco había criticado y afirmaba querer derribar. Fue un astuto colpo di scena (golpe de efecto), una maniobra muy teatral, muy italiana. La protagonizó il Cavaliere, al término de una breve intervención. Dejó perplejos a todos, incluidos sus propios senadores. Poco antes, en nombre de su partido, había intervenido el exministro Sandro Bondi. De su violento discurso se deducía un no rotundo a Letta. Otro exministro, Renato Brunetta, apareció ante los periodistas y, en tono solemne, aseguró que el grupo parlamentario había votado, por unanimidad de los presentes, no dar la confianza al Gobierno Letta. ¿Se trató de una astucia bien planificada o cambió súbitamente de opinión Berlusconi? Poco importa. El resultado fue que la confianza a Letta obtuvo 235 votos, frente a 70 contrarios. Il Cavaliere decidió, en todo caso, que no estaba dispuesto a un suicidio heroico e inútil. Es demasiado pragmático y no le falla el instinto de supervivencia. Sabía que la rebelión de una parte de sus senadores hacía imposible derribar al Gobierno. Por lo tanto, lo más inteligente, aunque fuera tragando quina y perdiendo la cara, era cambiar de bando en el último momento. Así se evitaba que quedara en evidencia la escisión en las propias filas, a la vez que creaba incomodidad en los socios/rivales del centroizquierda. El Partido Demócrata (PD)

AS TU CI A Y PRAGMATISMO

La desconcertante marcha atrás del líder conservador llegó en el último segundo AD VER TENC I A

El ‘premier’ exige que no haya más chantajes y se deje trabajar al Ejecutivo

TONY GENTILE / REUTERS

La sorpresa interminable. Berlusconi conversando con senadores de su partido, ayer en la Cámara Alta; fue un epílogo desconcertante para el país más sorprendente de Europa

Destinos Nacionales

Desde Barcelona (El Prat)

¡Ahorra Tiempo y Dinero!

Valladolid Palma Santander

victoria de regusto amargo. Como razones para su apoyo, Berlusconi citó varios puntos mencionados por Letta en su discurso, entre ellos la voluntad de bajar impuestos y de hacer reformas. Reconoció, sin embargo, que había sido una decisión difícil de tomar. Pocos creyeron de verdad estas explicaciones. Es obvio que Berlusconi dio marcha atrás ante la imposibilidad de hacer caer al Gobierno y de forzar un adelanto electoral, objetivos que él mismo había recalcado en días anteriores. La primera reacción de Letta fue de asombro. Miró a su número dos en el Gobierno, Angelino Alfano –del partido de Berlusconi, aunque líder de la revuelta interna–, movió la cabeza en gesto de incredulidad y exclamó, con ironía: “Grande!” (en alusión a Berlusconi). Horas después, tras asimilar lo sucedido, en su discurso en la Cámara de Diputados, CONTINÚA EN LA PÁGINA SIGUIENTE >>

14 14 14

.99

¤

¤

¤

.99

.99

POR TRAYECTO DESDE

Reserva hasta el 03.10.13. Incluye tasas e impuestos. Viaja en noviembre - diciembre, de lunes a jueves. Sujeto a disponibilidad. Términos y condiciones aplicables, visita Ryanair.com para información. La tarifa no incluye recargos ni costes opcionales. Vuelos desde Barcelona El Prat.


4 LA VANGUARDIA

I N T E R N A C I O N A L

SÁBADO, 5 OCTUBRE 2013

La fortaleza europea

El mal tiempo impide recuperar más cadáveres en Lampedusa El Gobierno italiano propone que se dé a la isla el premio Nobel de la Paz EUSEBIO VAL Roma. Corresponsal

Las malas condiciones meteorológicas impidieron ayer las labores de recuperación de cadáveres del naufragio habido el jueves frente a la isla italiana de Lampedusa. Fue una jornada de luto y también de debate político. Las escuelas italianas guardaron un minuto de silencio, mientras que COMPLEJO RESCATE

Los restos del barco que se hundió están a 47 metros de profundidad NO SON DESHARRAPADOS

Las fotos que llevaban los náufragos indican su respetable estatus social en sus países en el Parlamento de Roma se analizó el contexto de la tragedia y se volvió a insistir en que sea toda Europa la que aborde, con una estrategia común, el problema del flujo imparable de inmigrantes y refugiados. Los restos de la embarcación en la que viajaban los refugiados eritreos y somalíes se hallan a 47

metros de profundidad y a poco más de media milla del islote de los Conejos, una reserva natural de gran belleza. Imágenes desde helicópteros permitían ver la silueta de la barca sobre el fondo del mar. Causa pavor pensar que en un barco de sólo 20 metros de eslora y 4,5 de manga pudieran hacinarse hasta 500 personas. Se teme que muchos cadáveres estén atrapados aún en la bodega, donde, dicen, viajan quienes han pagado un billete más económico a los traficantes humanos. El número de fallecidos se ha estabilizado en 111. No se sabe con certeza cuántos son los desaparecidos. En un primer momento se habló de hasta 250 personas, pero podrían ser menos. Los supervivientes suman 155. Llegaron a Lampedusa, en ferry, más de un centenar de féretros y cuatro vehículos fúnebres. La pequeña isla, de 20 kilómetros cuadrados (una cuarta parte de la superficie de Formentera), está habituada a estos dramas, pero con cuentagotas, no de golpe y de esta envergadura. Con todo, hace ya tiempo que un sector del cementerio municipal se usa para dar sepultura a los inmigrantes y refugiados muertos en su desesperada fuga hacia Europa. El vicejefe del Gobierno y ministro del Interior, Angelino Alfano, intervino en la Cámara de los Diputados para dar detalles de lo

Salvado. Un vídeo

distribuido ayer muestra el rescate de un inmigrante de las aguas

ocurrido. Alfano propuso que a Lampedusa le sea otorgado el premio Nobel de la Paz, con el apoyo unánime de toda Europa. El ministro hizo un vehemente llamamiento a la UE para que tome cartas en el asunto. Su argumento fue que si la UE persigue de verdad el objetivo de la integración, debe comportarse como un Estado, como cualquier Estado a lo largo de la historia, para el cual la protección de fronteras es una misión básica. “Europa debe decidir si es o no es”, recalcó.

La prensa italiana ofreció ayer una perspectiva diferente y muy reveladora de la hecatombe de Lampedusa. Varios diarios publicaron las fotos que fueron encontradas en las mochilas de los náufragos. En ellas se ve a chicos jóvenes, parejas y grupos, con ropa informal, moderna, totalmente occidental. No dan en absoluto la imagen de desharrapados, sino todo lo contrario. Las imágenes sugieren que quienes se arriesgaron al peligroso viaje a Europa pertenecen, como mínimo, a la

clase media de sus países, o que incluso están en una posición social más elevada. Son sin duda jóvenes que pudieron reunir las importantes sumas de dinero, en divisa occidental, que los traficantes exigen para emprender el viaje. Son también personas con coraje e iniciativa para cambiar su destino. Los estratos más castigados de sus sociedades no tienen ni los medios ni la actitud mental para emprender el viaje. Un traficante que acompañaba a los últimos náufragos fue dete-

“Respetemos la Creación”, pide Francisco en su primera visita a Asís ROMA Corresponsal

Era una jornada que se esperaba con mucho interés desde el momento en que Jorge Mario Bergoglio fue elegido Papa, en marzo pasado: la primera visita a Asís del jesuita argentino que escogió el nombre de Francisco para dirigir la Iglesia universal. El Papa no defraudó a las miles de personas que acudieron a la ciudad de la paz en la fiesta del patrón de Italia. Fue un día especial, marcado por la tristeza provocada por el trágico naufragio de una barca con refugiados frente a la isla de Lampedusa, un suceso que ha conmovido a Bergoglio, muy sensible ante estos dramas en lo que él llama “las periferias” del mundo. Ayer se refirió de nuevo a lo ocurrido, con la voz afectada, casi al borde de las lágrimas. “Es un día de llanto”, dijo.

Francisco tuvo una agenda muy apretada, que se inició muy temprano, tras viajar en helicóptero desde Roma. Consoló a enfermos, acarició a niños, comió con indigentes, se reunió con el clero, visitó los lugares más em-

El Papa insta a los curas a que eviten las homilías aburridas e interminables que no se entienden blemáticos relacionados con san Francisco y se dirigió a los jóvenes. Fue expreso deseo del Papa que le acompañasen los ocho cardenales de los cinco continentes que conforman el consejo asesor para reformar la curia y ayudar-

le en el gobierno de la Iglesia. “Respetemos la Creación”, pidió Bergoglio, asumiendo el mensaje central del santo del que asumió el nombre. “Respetemos a cada ser humano –prosiguió el Sumo Pontífice–: que cesen los conflictos armados que ensangrientan la tierra, callen las armas y en todas partes ceda el odio su puesto al amor, la ofensa al perdón, la discordia a la unión”. “Sintamos el grito de aquellos que lloran, sufren y mueren a causa de la violencia, del terrorismo o de la guerra”, agregó el Papa, que volvió a referirse a la guerra de Siria. Como era la fiesta del patrón de Italia, Francisco no pudo dejar de referirse al país e incluir una alusión indirecta a la reciente crisis política. “Recemos por la nación italiana, para que cada uno trabaje siempre por el bien común, mirando más a aquello

ALESSANDRA TARANTINO / AFP

Francisco se reunió con necesitados a los que atiende Cáritas


MARTES, 1 OCTUBRE 2013

LA VANGUARDIA 3

Internacional El protagonismo de Roma

Berlusconi silencia a sus críticos ‘Il Cavaliere’ insiste en hacer caer al Gobierno y dicta sus condiciones La cifra mágica Para superar la moción de confianza en el Senado, Letta necesita... 161 votos La gran coalición tenía hasta ahora... 238 votos Tras la deserción de Berlusconi, pasa a tener... 137 A Letta le faltarían... 24 votos a pescar entre berlusconianos disidentes, grillini expulsados y otros grupos menores LA VANGUARDIA

Espejo de si mismo. El ex jefe del Gobierno italiano y líder del partido conservador Pueblo de la Libertad, Silvio Berlusconi, saludando ayer a su llegada a la Cámara de los Diputados EUSEBIO VAL Roma. Corresponsal

La crisis política italiana vive un extraño compás de espera hasta que mañana miércoles el Senado decida si renueva o no la confianza al Gobierno de Enrico Letta. Ayer Silvio Berlusconi reiteró su voluntad de ir a elecciones anticipadas, sin escuchar las voces disidentes en su partido. Il Cavaliere se atrevió a dictar a Letta sus condiciones, como si fuera un general victorioso ante un enemigo rendido: el Gobierno debe seguir con vida una semana

para aprobar algunas medidas económicas y fiscales, por ejemplo para que revoque la subida del IVA, del 21% al 22 %, que entra en vigor hoy, y anule el impuesto inmobiliario . Luego se debe ir a las urnas lo antes posible. Resulta chocante para una democracia occidental que alguien como Berlusconi, con varias condenas de cárcel a cuestas y a punto de ser expulsado del Senado e inhabilitado para ocupar cargos públicos, actúe con este desparpajo. El ex primer ministro regresó de pasar el fin de semana en su mansión al norte de Milán y se re-

unió con sus parlamentarios en el palacio de Montecitorio, sede de la Cámara de Diputados. Entró con aires de triunfador. Por los pasillos estrechó múltiples manos, intercambió breves palabras y prodigó besos. Uno de los agraciados, con ósculos en las dos mejillas, fue Domenico Scilipoti, un turbio personaje, médico siciliano y considerado la quintaesencia del transfuguismo político. A raíz de una votación de confianza que Berlusconi superó por los pelos, en el 2010, gracias a que Scilipoti cambió de partido y se puso de parte de il Cavaliere,

ETTORE FERRARI / EFE

UN A S EMANA D E VI D A

El ex primer ministro quiere la rápida adopción de varias medidas fiscales SIN D EBATE I NTER NO

En la reunión con los parlamentarios, en Roma, sólo habló Berlusconi

este político ha dado nombre a una de las prácticas más vergonzosas de la política italiana. Aparte de los detalles folclóricos –pero que denotan un estilo de liderazgo–, lo importante de la reunión de Berlusconi con los suyos es que intentó que volvieran todos al redil. Sólo intervino él. Fue conciliador y llamó a la unidad, pero no quiso escuchar argumentos contrarios. Los cinco ministros del Pueblo de la Libertad (PdL) que formaban parte de la gran coalición, incluido el viceprimer ministro Angelino Alfano, oficializaron su renuncia, tal como había ordenado Berlusconi. Pero eso no significa que piensen que la decisión del jefe fuera correcta ni anticipa cuál será su voto en la moción de confianza. Todos habían hecho la víspera declaraciones inequívocas. La de ayer pudo ser una tregua falsa. O tal vez no. El diario de la familia Berlusconi, il Giornale, publicó ayer un editorial muy vioCONTINÚA EN LA PÁGINA SIGUIENTE >>


4 LA VANGUARDIA

I N T E R N A C I O N A L

MIÉRCOLES, 10 OCTUBRE 2012

El futuro de Europa La disciplina presupuestaria

El Parlamento francés ratifica por una aplastante mayoría el tratado europeo

Hollande evita quedar prisionero de la derecha, pese a una treintena de disidentes LLUÍS URÍA París. Corresponsal

La adhesión de Francia al tratado europeo de disciplina presupuestaria será firme y sin fisuras, como quería François Hollande. Y como hubiera deseado también Nicolas Sarkozy, padre espiritual del texto, acordado con la canciller alemana, Angela Merkel. La Asamblea Nacional aprobó ayer tarde, con una aplastante mayoría de 477 diputados –sobre un total de 577– la ratificación del tratado, que obtendrá en el Senado un apoyo similar. Socialistas y conservadores, al margen de algunos disidentes en ambos campos, votaron al unísono. El presidente francés se jugaba ayer dos cosas: su credibilidad ante el resto de sus socios europeos, Berlín en particular –que condicionaba todo avance en la unión política y la solidaridad financiera a la adopción del tratado–, y su autoridad a nivel interno, sobre la mayoría de izquierdas gobernante y sobre su propio partido.

y no habrá necesitado los votos de la derecha”. El primer ministro, Jean-Marc Ayrault, celebró asimismo el resultado. “Lo esencial es que la mayoría de la izquierda ha comprendido lo que estaba sucediendo”, subrayó. La mayoría de la izquierda votó por el tratado, efectivamente, pero sólo la ausencia de 9 diputados y la abstención de otros 21 –cuyos votos no son contabilizados– permitió a Hollande evitar quedar prisionero de los votos de la derecha. El texto fue aprobado por 477 votos a favor frente a 70

votos en contra. Con 547 votos en total, el listón de la mayoría quedó en 274 y los votos unidos de socialistas, radicales de izquierda y algunos apoyos aislados de Los Verdes y el Frente de Izquierda –dos grupos alineados en las filas del no– la alcanzaron sobradamente, al sumar 282. Ello no oculta, sin embargo, el hecho de que esta cifra quedó por debajo del umbral de la mayoría absoluta formal en la Asamblea: 289. Pese a todos los esfuerzos desplegados en las últimas semanas por François Hollande y Jean-

Marc Ayrault, secundados en este caso por los ministros de Exteriores y Asuntos Europeos, Laurent Fabius y Bernard Cazeneuve –dos adalides del no en el referéndum del 2005–, al final un total de 20 diputados del ala izquierda del Partido Socialista votaron en contra de la ratificación y otros nueve se abstuvieron. También hubo disidentes en la Unión por un Movimiento Popular (UMP), 17 de cuyos diputados –del sector soberanista– votaron en contra y seis se abstuvieron. Pero los conservadores, en la opo-

Berlusconi dice que se va para unir a la derecha ]¿Maniobra táctica o

L A R E A C C I Ó N D E L P R E S ID E N T E

“Esta amplia mayoría dará a Francia una capacidad adicional para hacer oír su voz” V O T O S D E R E S I S T E N C IA

Un total de 20 diputados socialistas votaron no y otros nueve se abstuvieron En el primer caso, logró su objetivo. En el segundo, sólo a medias. “Esta amplia mayoría dará a Francia una capacidad suplementaria para hacer oír su voz, es decir, nos permitirá avanzar en la reorientación de Europa”, se felicitó François Hollande en el Elíseo, aprovechando una breve comparecencia tras recibir al canciller austriaco, Werner Faymann, a la vez que se apresuraba a constatar que “la izquierda se ha unido para votar este tratado

CHARLES PLATIAU / REUTERS

477 votos a favor, 70 en contra. Vista general del hemiciclo durante el debate previo a la aprobación del tratado europeo de disciplina presupuestaria por la Asamblea Nacional

“Esto no es una Unión Europea, es esclavitud”, reza una pancarta >> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR

tración regional”. Sin querer pasar por profesora aleccionadora, Merkel explicó que eso de modernizar la Administración ya lo vivió en Alemania del Este tras la reunificación de 1990. “Lleva tiempo y exige un cambio de mentalidad”, dijo la canciller. En la calle unas pancartas respondían: “La historia es escrita por los desobedientes” y “Esto

sición, no se jugaban nada. Su voto fue tanto un voto de responsabilidad como de fidelidad a su añorado líder, Nicolas Sarkozy, de quien habrían abjurado si hubieran coqueteado con el no o la abstención con el fin de erosionar al Gobierno. A fin de cuentas, el tratado es exactamente el mismo, sin una coma de más o de menos, que el pactado por Merkozy. La Asamblea Nacional abordará hoy la votación de la ley orgánica que concretiza la aplicación del tratado, en particular la controvertida regla de oro, que fija límites al déficit público y que en Francia no será introducida en la Constitución. El Gobierno podrá contar aquí con el apoyo solidario de sus socios ecologistas. Hollande lo tendrá más difícil con la ratificación del Senado. En la Cámara Alta, el Gobierno necesita los votos de Los Verdes y el Frente de Izquierda para tener mayoría, lo que puede dejarle en manos de la derecha.c

no es una Unión Europea, es esclavitud”. Respecto al apoyo al primer ministro heleno, Andonis Samarás, cuando se le preguntó al interesado por el efecto de esta visita como garantía de que Grecia se mantenga en el euro, él sólo respondió con vaguedades: “Nuestro enemigo común es la crisis”. ¿Entonces, de qué se trataba? Sobre todo de política interna alemana.

Hay que sostener a Grecia, aunque sea con pinzas hasta que pasen las elecciones alemanas de septiembre del 2013, porque una salida griega le restaría capital a la canciller, tanto a sus bancos como a su crédito político europeo. A Merkel se le criticaba a veces por no haber visitado el eslabón más débil de la crisis europea. Y como las cosas van manifiestamente a peor había que hacerlo rápido. El propio Gobierno

alemán reconoce en un informe que la deuda griega que este año sitúa en el 160,6% del PIB, se incrementará el año que viene hasta el 170%, es decir 50 puntos más que al iniciar los programas de ajuste. Cuanto antes visitara Merkel al principal enfermo de su terapia tanto mejor. Según Der Spiegel, la visita ha formado parte de una ofensiva de imagen en Europa, “donde muchos la consideran indiferente ante las dificultades ocasionadas por las medidas de austeridad que ella exige a cambio de ayuda”. Respecto a Grecia, la caída en picado de la conservadora Nueva Democracia y el socialista Pasok,

una decisión definitiva? Los rivales de Silvio Berlusconi no acaban de creerse que el hombre que ha dominado la escena italiana durante los últimos veinte años haya renunciado al poder. Pero las palabras de il Cavaliere, ayer, parecieron bastante claras. Está dispuesto “a dar un paso atrás”, a no presentarse como cabeza de lista de su partido en las elecciones de la próxima primavera, si eso facilita la unidad del hoy fragmentado centroderecha. Además de anunciar su retirada del primer plano, Berlusconi lanzó una eventual candidatura del actual jefe del Gobierno técnico, Mario Monti, como el hombre a quien toda la órbita conservadora podría respaldar. El contenido de la entrevista telefónica concedida a un programa de Canale 5 –una emisora de su grupo televisivo– fue un abrazo de Berlusconi a Monti, un abrazo que puede resultar incómodo. / E. Val

las fuerzas políticas griegas consideradas aceptables en Frankfurt, Bruselas y Berlín, el dinámico ascenso de una izquierda que se opone a la actual política económica europea y que tiene posibilidades de llegar al gobierno en la próxima crisis, y la existencia de un activo y muy tolerado grupo neonazi Jrisi Avgi (Aurora Dorada), con casi un siete por ciento de votos y dieciocho diputados, perfila en el país un panorama ideal para un “vuelco autoritario mediante la adopción de una estrategia de la tensión”, opina el sociólogo Yiannis Mavris.c VEA LAS IMÁGENES DE LOS DISTURBIOS DE AYER EN ATENAS EN videos.lavanguardia.com


6 LA VANGUARDIA

I N T E R N A C I O N A L

SÁBADO, 5 OCTUBRE 2013

Pulso en Washington

Los veteranos de la Segunda Guerra Mundial, héroes del cierre administrativo parcial en Estados Unidos

“Yo los echaría a todos”

Charles Morgan, de 90 años, y Joseph McCarthy, de 89, combatieron juntos en el USS Indiana. Se quejan de los políticos de Washington –ellos culpan a los demócratas de Obama– por la parálisis de la Administración federal, que puede acabar afectando a los beneficios de los veteranos. –Esto nunca debería haber ocurrido –dice McCarthy. –No tiene sentido –le interrumpe Morgan.

Obama anula por el ‘shutdown’ la gira por Asia, que debía ser la prioridad de su política exterior

SUSAN WALSH / AP

Veteranos de la II Guerra Mundial, llegados de Chicago, desafían el shutdown en el monumento en Washington, el pasado miércoles MARC BASSETS Washington. Corresponsal

E

l National Mall –el eje central de la capital de Washington– es la zona cero del shutdown, el cierre parcial de la Administración federal en Estados Unidos. A un extremo de la avenida, el Capitolio, sede del Congreso y origen de la crisis por la falta de acuerdo sobre el presupuesto. Al otro extremo, el Lincoln Memorial, uno de los monumentos y museos clausurados desde el martes, cuando el año fiscal arrancó sin fondos para pagar a los empleados públicos. A lado y lado, ministerios y edificios oficiales ahora semivacíos. Decenas de turistas paseaban ayer por los tres kilómetros del

FRANCESC PEIRÓN Nueva York. Corresponsal

S

e llama Kevin Geiss y su experiencia ilustra el sinsentido en el que se halla sumido Estados Unidos desde el pasado 1 de octubre. El cierre parcial de la Administración federal por una temeridad política habla muy mal de la mayor potencia económica del mundo. En Wall Street empiezan a temblar por el vértigo de la posible caída. La cara de esa imprudencia la pone el senador Ted Cruz, ariete del Tea Party, que en cualquier democracia de la denostada vieja Europa sería extraparlamentario o tertuliano de televisiones de extrema derecha. Cruz y su cruzada juegan un papel decisivo en el hecho de que unos 800.000 funcionarios, sobre todo en Washington y su entorno,

Mall desorientados, con pocas atracciones que visitar y soportando hasta treinta grados de calor veraniego en el otoño. Una excepción, a media mañana, eran 15 veteranos del barco de guerra USS Indiana, hombres que rondaban los 90 años y habían combatido con la Armada en el Pacífico. Ellos sí podían acceder a uno de los monumentos cerrados, el consagrado a los estadounidenses que lucharon en la Segunda Guerra Mundial. El martes, día 1 del cierre administrativo, alguien abrió las vallas con signos que dicen “Cerrado. No entrar” y un grupo de veteranos irrumpió en el recinto del monumento. No fue Iwo Jima, pero visualmente la escena –ancianos en silla de ruedas desafiando el shutdown– tuvo cierta épica. Desde entonces está abier-

to, pero sólo para los excombatientes. El lugar se ha convertido en una de las atracciones del circo de Washington. No importa que el cierre del monumento fuera sólo uno, y no el más grave, de los efectos de la parálisis del Congreso, que van desde los funcionarios obligados a quedarse en casa hasta la suspensión de programas de educación para niños con pocos recursos, pasando por la anulación de la gira asiática de Barack Obama, que empezaba hoy. El presidente debía ver a los líderes ruso y chino, Vladímir Putin y Xi Jinping. Asia, prioridad de la política exterior de Obama, deberá esperar. Pero la estrella mediática en el National Mall es el World War II Memorial. Varios congresistas han acudido para dejarse filmar y fotografiar junto a los veteranos.

MUJER TIROTEADA

La víctima sufría problemas mentales ]Miriam Carey, la mujer

de 34 años que el jueves murió por los tiros de la policía junto al Capitolio, padecía problemas mentales, según fuentes de la investigación citadas por Ap. El tiroteo ocurrió tras una persecución que empezó a las puertas de la Casa Blanca. La mujer, que llevaba a su hija de un año en el coche, sufría una depresión posparto, según su madre, y creía comunicarse con Obama, indica la fuente citada.

El apagón administrativo también afecta a brillantes funcionarios

Así les pagan

no puedan acudir a su puesto de trabajo como hacían a diario. Hay 800.000 historias de ciudadanos obligados a quedarse en casa sin saber la respuesta a preguntas del tipo ¿cuánto durará esto? o ¿cómo pagaré la hipoteca? De entre todos ellos, Geiss se ha convertido en una especie de símbolo que retrata ese diálogo de besugos por mera estrategia electoral. Esa táctica que se olvida del bien común en aras del beneficio personal en exclusiva. “Ninguna persona ha tenido más influencia y mayor impacto

Kevin Geiss hizo ahorrar mil millones al Pentágono, pero hoy es otro empleado sin sueldo en la eficiencia energética de las Fuerzas Aéreas que Kevin Geiss”, afirmó en junio Kathleen Ferguson, una de las responsables de las instalaciones y la logística de esa rama del Pentágono. A este

subsecretario de las Fuerzas Aéreas, que es la agencia del Gobierno federal que más energía consume, se le atribuye el mérito de hallar un plan para racionalizar el uso de combustible. Su idea permitió el ahorro de más de 1.000 millones de dólares en el 2012. “Ha logrado que el servicio sea más independiente y seguro energéticamente”, añadió Ferguson al loar la labor de Geiss. Este funcionario fue uno de los que acudió la noche del jueves, en la capital estadounidense, a recibir un Sammie, premio de presti-

–Yo les echaría a todos –replica McCarthy. –Deberían llevarse a Nancy Pelosi, a Harry Reid y al presidente al desierto de Arizona y dejarlos ahí –dice Morgan en alusión a los líderes del Partido Demócrata en el Congreso y a Barack Obama. –Sin ni una botella de agua –precisa McCarthy antes de que el diálogo derive en una escalada de procacidades cuarteleras. Mientras hablan, les interrumpen turistas y paseantes. “Estamos orgullosos de vosotros. Gracias por lo que hicísteis”. En Estados Unidos es costumbre agradecer sus servicios a los veteranos. Y no hay veteranos más venerados que los de la Segunda Guerra Mundial, la última gran guerra verdaderamente victoriosa. De ahí que, estos días de polarización partidista, los combatientes de aquella guerra merezcan el respaldo de demócratas y republicanos. Todos quieren hacerse la foto con estos venerables ancianos. Y nadie mueve un dedo para resolver los problemas que afrontan los veteranos, unos 800.000 empleados públicos que hoy cumplen cinco días de baja forzosa y sin sueldo y millones de estadounidenses que dependen del Gobierno federal.c

gio entre los servidores públicos que otorga una organización independiente sin ánimo de lucro. Llegó puntual. En esta ocasión carecía de excusa laboral alguna para justificar su ausencia o un retraso. Geiss es uno de los que se encuentra de vacaciones forzosas y sin salario. Así les pagan. “La discordancia de este momento explica el contraste entre el valioso trabajo realizado por muchos empleados federales y la capacidad de nuestros líderes para sacrificarlos en una lucha partidista”, escribe Robert McCartney en The Washington Post. Por cierto, los republicanos no dejan de presentar propuestas de leyes para que, al final, los veteranos o los científicos ingresen lo que dejen de cobrar. Pero se olvidan de los programas que afectan a millones de niños o mujeres. A los pobres, ni agua.c


Anàlisi de l’Estat Estètic de la premsa diària

Jordi Mèlich Colom; Carlos Martínez Martínez; Jessica Martínez Cobos; Laura Martínez Giner; Maria Mejía Grijalva 2n de periodisme UAB (grup 02) Producció, expressió i disseny en premsa Nº de llista: 159 - 163 Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la comunicació Departameno de Publicitat, Relacions Públicques y Comunicació Audiovisual


Anàlisi de l’Estat Estètic de la premsa diària

Índex Taula Excel: recull de dades de l’anàlisi de diaris Anàlisi de Diaris Assajos individuals -

Assaig individual 1 Assaig individual 2 Assaig individual 3 Assaig individual 4 Assaig individual 5

Conclusions generals i Avaluació Annexos -

Annex 1. La Vanguardia Annex 2. ARA Annex 3. El País


Feu servir aquest document com a mostra i per fer els vostres càlculs: podeu esborrar els exemples. fórmula

ULL en esborrar les fórmules VISUALITAT EN PORTADA

PERIÒDIC

DATA

PÀG.

FOTO

TITOLAR

SECCIÓ

SUBS.

TEMA

CÒDIG

PERIÒDIC

DATA

PÀG.

unitats en la portada

unitats objecte d'estudi

mida paper

Dalt = 1

en mm

Baix = 0

valors comuns als diaris alt de la pàgina

QUANTITAT POSICIÓ

mm2

ample de la pàgina

en mm

àrea pàgina alt de la unitat

en mm

en mm2

ample de la unitat

àrea unitat

ARA

16-10-2013

portada, 4-6

El memorial de greuges Política ja neix caducat

El Govern xifra en 9.375 milions el cost dels incompliments de Marid el dia que se sap que Catalunya rebrà 1.700 milions menys del FLA

Greuges de l'Estat a Catalunya

A01

ARA

16-oct-13 PORTADA

6

1 0,16666667

1 385 mm

292 mm

112420 129 mm

211 mm

27219

La Vanguardia

16-10-2013

portada, 11-14

El Govern cifra los Política agravios del Estado en 9.376 millones

Greuges de l'Estat a Catalunya

LV01

La Vanguardia

16-oct-13 PORTADA

8

1

0,125

1 400 mm

297 mm

118800 81 mm

260 mm

21060

El País

16-10-2013

portada, 10-11

Mas eleva la tensión con una lista de agravios a Cataluña

La lista incluye inversiones no satisfechas, deudas y medidas impuestas desde el Gobierno / Roca explica en el Parlament que la consulta cabría en la Constitución La "deslealtad" del Estado incluye recortes aplicados a toda España / La Generalitat maniobra para que ERC apoye los Presupuestos

Greuges de l'Estat a Catalunya

EP01

El Pais

16-oct-13 PORTADA

8

1

0,125

1 410 mm

293 mm

120130 206 mm

201 mm

41406

Política


té molt color= 1 té alguna cosa de color= ,8

a tot color= 1 té alguna cosa de color= .8 indicar en mm l'alçada de les majúscules

té b/n = .6

fórmula

té b/n = 6

fórmula

fórmula

fórmula

té alguna cosa b/n=2

VISUALITAT EN PÀGINA

no té rés= 0

MIDA

0,24211884

0,177272727

0,3446766

valor aspecte

ASPECTE

0,8

1

0,8

RELLEVÀNCIA VISUAL en Portada

PERIÒDIC

DATA

PÀG.

unitats en la pàgina

unitats del tema objecte d'estudi

QUANTITAT

fórmula

Dalt = 1

en mm

Baix = 0

valors comuns

POSICIÓ

alt de la pàgina

en mm

en mm2

en mm

en mm

en mm2

fórmula

LEGIBILITA T

té alguna cosa b/n=.2 no té rés= 0

ample de la pàgina

àrea pàgina alt de la unitat

ample de la unitat

àrea unitat

MIDA

indicar en mm l'alçada de les majúscules

valor aspecte

ASPECTE

RELLEVÀNCIA PERIÒDIC VISUAL en pàgina

DATA

PÀG.

en titolar

COS

cos més gran de la pàgina

cos titolar unitat

0,8

0,552196377

ARA

16-oct-13

4

6

4

0,666666667

1 385 mm

292 mm

112420

340

230

78200

0,7

0,8

0,8 0,790568108

ARA

16-oct-13

4

17

17

1

0,575568182

ARA ARA

16-oct-13 16-oct-13

5 6

9 6

6 5

0,666666667 0,833333333

1 385 mm 1 385 mm

292 mm 292 mm

112420 112420

340 170

253 253

86020 43010

0,8 0,4

0,8 0,6

0,8 0,807958252 0,6 0,703979126

ARA ARA

16-oct-13 16-oct-13

5 6

8 8

8 8

0,8

0,56741915

La Vanguardia

16-oct-13

11

8

6

0,75

1 400 mm

297 mm

118800

365

258

94170

0,8

0,8

0,8

0,84

La Vanguardia

16-oct-13

11

12

12

La Vanguardia La Vanguardia La Vanguardia El País El País

16-oct-13 16-oct-13 16-oct-13 16-oct-13 16-oct-13

12 13 14 10 11

10 8 16 9 8

2 7 5 8 7

5 0,875 0,3125 0,888888889 0,875

1 1 1 0 1

297 mm 297 mm 297 mm 293 mm 293 mm

118800 118800 118800 120130 120130

365 190 365 360 255

258 258 152 248 248

94170 49020 55480 89280 63240

0,8 0,4 0,5 0,7 0,5

0,8 0,8 0,8 0,8 0,8

0,8 0,8 0,8 0,8 0,8

1,898169192 0,771906566 0,644875842 0,60802094 0,800357425

La Vanguardia La Vanguardia La Vanguardia El País El País

16-oct-13 16-oct-13 16-oct-13 16-oct-13 16-oct-13

12 13 14 10 11

9 9 11 9,5 9

9 9 11 9,5 9

400 mm 400 mm 400 mm 410 mm 410 mm


0 si està fora 0 = TITOL I norma TEXT interlineat ideal = 1

número de lletres i espais en una línia

fórmula

si polsacions per línia és igual al valor de legible (amb 10% d'error = 1)

fórmula

1 abecedari i mig

1 si està entre 1,5 i 2 alfabets

0,5 = 2 O 3 ELEMENTS DIFERENTS

fórmula

reste = 0

reste =0

en titolar

rodona = 1

MIDA

FACTOR DE distància x COS

Valor TEORIC segons normes per l'extensió

FACTOR D'INTERLINEAT en titolar

polsacions per linia en titolar

alineació esquerra o modern = 1 resta = 0

reste = 0

LEGlBLE

Factor de polsacions

FACTOR DE FONT MIDA

1 = pròxim a la norma

fórmula

fórmula

fórmula

fórmula

RELLEVÀNCIA TEXTUAL

Rellevància en portada

Rellevància en pàgina

Rellevància informació objecte d'estudi

1 = MÉS DE 3 ELEMENTS DIFERENTS

0 = no ajustat a TITOL la norma

JUSTIFICACIÓ LEGIBILITAT

EXTENSIÓ

Línies

QUANTITAT DE LÍNIES

VALOR 1

VALOR 2

Resultats generals FACTOR EXTENSIÓ

ELELEMENTS AUXILIARS

0

31

41

0

14

1

1

0

24

1

2

0

1

0,6

0,55

0,79

0,7

1,5 0

25 52

41 41

0 0

14,5 14

1 1

0 1

1 1

52 52

1 1

2 1

1 1

1 0,5

0,8 0,9

0,00 0,58

0,81 0,70

0,4 0,6

1

1

37

41

1 14,3333333

1

1

0

78

1

2

0

1

0,6

0,57

0,84

0,7

1 1 0 1 1

1 1 0 1 1

36 16 22 37 36

41 41 41 41 41

1 0 0 1 1

1 1 1 1 1

1 1 1 1 1

1 0 0 0 0

73 54 22 73 80

1 1 1 1 1

2 4 1 2 2

0 0 0 0 0

1 0,5 0,5 1 1

0,8 0,5 0,5 0,6 0,6

0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

1,90 0,77 0,64 0,61 0,80

0,9 0,4 0,3 0,3 0,4

1

0

1 1

1,5 0

1

1 1 1 1 1

14,3333333 14,3333333 14 14,3333333 14,3333333


Anàlisi de l’Estat Estètic de la premsa diària ANÀLISI DE DIARIS La temàtica a tractar en aquesta activitat era el Greuges de l'Estat de Catalunya, noticia del dia 16 d'octubre del 2013, i que apareixia en diferents publicacions. A partir d'aquí, s'havia d'analitzar tres diaris, dels quals s'havia de fer un anàlisis acurat de les diferents unitats que conformaven part de la noticia, tant a la portada com a les pàgines interiors, per tal de calcular la rellevància i importància que donava cada diari a la noticia en concret. Nosaltres com a grup, vam escollir analitzar La Vanguardia i El País per la seva trajectòria informativa i per tant tindrien més experiència en quant a disseny de la portada. D'altra banda, també vam escollir l'ARA, un diari nou, amb un disseny innovador que segueix un model diferent als models anteriors, i per tant, seria interesant fer una comparació. Mitjançant la informació extreta dels diferents diaris i anotada a la corresponent taula d' excel, podem arribar a algunes conclusions generals en relació amb el disseny i la maquetació de diaris. El que podem veure, és que tot i que es tracta de tres diaris d'una categoria similar (dins de Catalunya) i que parlen d'una mateixa noticia, s'evidencien algunes diferències a l'hora de distribuir els elements a les pàgines que fan referència a la noticia. Hem relacionat la teoria de l'estat estètic amb les quatre categories visuals que s'hi diferencien, és a dir, la quantitat, la mida, la posició i l'aspecte dels elements que conformen un espai gràfic. A partir d'aquí vam dividir les tres capçaleres en les diferents pàgines a analitzar i per mitjà de fórmules hem calculat xifres exactes sobre aquests elements. Al final de la taula de l' excel podem extreure algunes conclusions com que la rellevància d'informació de l'objecte d'estudi de l'ARA és d'un 1,7%, d' El País un 0,7% i de La Vanguardia un 2,3% sumant els valors de les pàgines sense tenir en compte les portades. Per tant, les dades s'ajusten a la sensació que percebem quan tenim els diaris davant: la Vanguardia, que és el que té el valor més alt, dedica un major espai a la noticia, concretament 4 pàgines al seu interior. En la portada però, hem tingut la sensació de que la nostra percepció inicial, a simple vista, no s'ha vist reflectida a l'hora d'analitzar les dades. Segons l'indicador de Rellevància Visual en Portada, el diari ARA dedica al tema en qüestió 0'55, La Vanguardia un 0'57 i El País un 0'56. En canvi visualment sembla que l'ARA hi dediqui més espai que no pas els altres. A partir d'aquestes dades podem arribar a la conclusió de que el diari ARA, que com hem dit anteriorment és més nou i té un disseny mes innovador, sap gestionar millor l'espai i té un disseny més eficient dels continguts. D'aquesta manera, dedicant menys espai a un tema en concret, es pot aconseguir que el lector tingui la sensació de que se l'hi dedica més espai i atenció del que s'hi dedica realment. Amb un disseny eficient, el resultat és molt millor.


Assaig sobre l’anàlisi de l’estat estètic

Jessica Martínez Cobos 2n periodisme UAB (1r semestre) Nº de llista: 159 NIU: 1335484 Producció, expressió i disseny en premsa Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual


Jessica Martínez Cobos

Assaig sobre l’estat estètic

Assaig sobre l’estat estètic El continent és tan important com el contingut, és a dir, la qualitat de la informació que oferim ha de tenir una qualitat de presentació visual a l’alçada. De la mateixa manera que un lector escollirà una noticia o una altra per com està redactada i per com ell la rep, també l’escollirà segons el seu aspecte visual. Els diversos productes periodístics tenen diferents formes de dissenyar els continguts però dins de cada tipus torna a haver diferència en els dissenys. És per això que per atraure el públic s’ha de tenir en compte l’estat estètic. S’ha d’analitzar quina és la forma òptima de distribuir els elements gràfics, tipogràfics...segons els diferents factors com per exemple el perfil a qui va destinada la informació. El disseny és un procés clau pel dissenyador ja que també l’identifica com a professional entre aquells pels quals treballa. És per això que l’estat estètic és una qüestió que s’ha d’analitzar i estudiar com va fer el 1919 el Walter Gropius1, un dissenyador alemany fundador de l’Escola de Bauhaus. Quan es parla d’atraure el lector no només es fa referència a cridar l’atenció visual sobre aquest, sinó a ajudar-lo a processar la informació. La funció del periodista és fer de gatekeeper i, per tant, la distribució que faci dels elements jerarquitzarà el contingut i facilitarà la seva interpretació. Per tant, el disseny ha de ser estètic i funcional. El professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en Disseny Gràfic Daniel Tena Parera explica que “no es tracta de ser eficaç i fer el disseny, sinó de ser eficient i fer el millor disseny”. Daniel Tena fa una reflexió en una de les seves investigacions sobre disseny on explica que l’eficiència dels missatges està influenciada per la composició gràfica. Com deia el gran Kapuściński2, l’empatia ha de ser un atribut del periodista i si aquest és empàtic amb el lector, no només voldrà oferir un contingut sinó el millor contingut, com a ell també li agradaria rebre. Tena defineix l’estat estètic com “la formulación- tratamiento formal- que proporciona al lector percepciones visuales que le provocan una actitud de preferencia frente al público gráfico” (Tena, 1998: 20).3 És a dir, l’atenció sobre uns elements o a uns altres per part del lector depèn d’aquesta preferència i la composició gràfica hi influeix. De la mateixa forma que el dissenyador és un professional lliure i independent que fa el que li agrada, les preferències del lector van en relació als seus propis gustos. La diferència resideix però, en que el dissenyador està condicionat pel context, la competència i per la demanda, que és el públic mateix. Per tant, les preferències del lector és molt important com a concepte. També ho és el de visualitat, ja que com assenyala el professor Tena, “es la capacidad que tiene una composición gráfica y los elementos que la integran de atraer la atención del lector”4. Pot ser és una mica superficial, però la majoria dels productes que consumim ens entren per 1

El Walter Adolph Gropius va ser un arquitecte i dissenyador alemany que va fundar el 1919 l’Escola de Bauhaus. Aquesta escola va durar fins el 1933 i es basava en el disseny i l’arquitectura. Un dels principis establerts per aquesta escola és “La forma segueix la funció”. 2 Kapuściński Ryszard (2002), Los Cínicos no sirven para este oficio: sobre el buen periodismo. 3 Tena Daniel (1998), La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito. Tesis Doctoral. Universidat Autònoma de Barcelona. 4 Tena Daniel (2005), Una nueva propuesta metodológica entorno a la investigación científica sobre los medios impresos: el estado estético.

1


Jessica Martínez Cobos

Assaig sobre l’estat estètic

la vista per sobre dels altres sentits. D’aquesta manera, ens entrarà més informació o menys depenent de la seva “posada en escena”. Per això es té en compte en el disseny la mesura, la posició, la quantitat i l’aspecte. 5 Es podria equiparar a les qualitats que han de tenir professionals de l’esport en relació al joc que practiquin. L’alçada, el pes o la musculatura requerida no serà la mateixa per a fer judo que per a jugar a futbol. Així doncs, el com, l’on i en quina quantitat es distribueixen els elements gràfics, també depèn tant del producte periodístic que es faci com del públic al que vagi destinat. Tots aquests jugadors també seguiran un reglament per a que tant els companys com els contrincants puguin interpretar el joc. Per a que un contingut s’interpreti d’una forma òptima també s’ha de seguir una mena de norma que és que aquest contingut sigui llegible. Tant la visualitat com la llegibilitat han d’estar relacionades amb el fi comú que allò publicat sigui comprensible pel públic. És per això que els diaris fugen de blocs de text excessivament llargs i tendeixen, per contra, a trossejar la informació en peces o suports i a acompanyar d'abundant material gràfic com infografies o taules per a facilitar una visualització ràpida. L’Álvarez Marcos (1999: 127) empra el terme Fast Press per referir-se a “una premsa de profunda vocació iconogràfica dirigida a públics de formació audiovisual, amb escàs temps i poc hàbit lector”.6 Aquest públic es podria identificar amb l’actual i per tant l’estat estètic hi té un paper més important per les condicions enque es troba. Segons Tena, el lector fa una ullada a la disposició de la informació. En aquest moment, és receptor de diversos elements però només uns l’impacten. A partir d’aquí, valora si continuar amb allò que ha captat el primer o si ampliar-ho en un altre ordre. Finalment, posa més atenció a aquell contingut que li és més comprensible i més còmode de rebre. Per tant, l’estat estètic tornar a determinar què és el primer que prendrà l’atenció del lector i què serà el que finalment consumeixi. Crec que la importància de la informació que s’ofereix és molt alta i que funcionalment és major que la del disseny però, fa uns anys enrere la diferència dels continguts entre uns mitjans i uns altres era molt gran i no calia esmerar-se tant en el disseny com actualment. Davant la presència de pocs mitjans on escollir, prevaldria la qualitat de la informació però en front la pluralitat existent de capçaleres de diaris impresos o en línia, fan que la qualitat de la informació sigui tan igual que el disseny estètic es converteixi en un valor afegit. És per això que gràcies a la teoria de l’estat estètic es pot distingir una publicació d’una altra i es pot convèncer al lector que la seva és millor a partir de la forma visual. No és el mateix menjar-se un filet de vedella a casa amb un plat de l’ Ikea que el mateix filet de vedella a un restaurant de luxe amb cinc coberts a cada costat del plat de porcellana. Saborejarem molt més la carn en el segon cas com el lector llegirà amb més interès una informació ben dissenyada aconseguint així l’èxit del dissenyador i del mitjà. S’ha d’aprofitar per tant aquesta oportunitat de persuasió del lector ja que aquest s’espera que li vulguem oferir el millor contingut però no és conscient que volem seduir-lo amb el millor disseny.

5 6

Tena, Daniel (2004), Diseño gráfico y comunicación. Álvarez Marcos, J. (1999). Tecnologías para la información periodística. Sevilla: Mad.

2


La importancia del estado estético Producció, expressió i disseny en premsa 13/11/2013

Maria Mejía Grijalva 2º de Periodismo UAB (1r semestre) Nº de lista: 162 NIU: 1334822 Producció, expressió i disseny en premsa Universidad Autónoma de Barcelona. Facultad de Ciencias de la comunicación Departamento de Publicidad, Relaciones Públicas y Comunicación Audiovisual


Maria Mejía Grijalva

La importancia del estado estético

Ensayo sobre el estado estético ¿Cuántas personas no abren las revistas y hasta que no encuentran una noticia que les llame la atención, no se detienen? De la misma manera, no nos debe resultar extraño ver a alguien por la mañana leyendo el diario del día durante el trayecto del tren. Sin embargo, muchas veces el lector repite la misma conducta: mira todas las páginas del diario pero se detiene en muy pocas. Esto no significa que lea todas las noticias de cada página, sino que intuitivamente su mirada se detiene en aquellas que le causan más impacto visual. Es precisamente este proceso de atraer la atención del público dónde interviene el estado estético, y en dónde se demuestra su importancia en prensa. El estado estético es un modelo que intenta explicar, siguiendo un punto de vista objetivo, el proceso de percepción visual y la influencia que provoca el diseño de noticias en el lector. En este sentido, cada persona es capaz de percibir los diferentes elementos que conforman una página de diario a través de la mirada, sin embargo son pocos los que conseguirán retener verdaderamente su atención, y por lo tanto, mantener su interés en la noticia. En el estudio de la forma de presentar los contenidos es en dónde recobra importancia el diseño gráfico en prensa. “El diseño gráfico permite traducir los contenidos en mensajes ópticos, capaces de despertar el interés de los lectores”1. Además, el conocer este interés es cada vez más necesario en prensa, no solo a la hora de dirigir el mensaje a un público determinado, sino también, a la hora de crear el diseño visual adecuado al perfil a quien va destinada la información. Así pues, la calidad en la presentación de las noticias debe ser adecuada a la calidad de información que debe ofrecer un medio impreso. De esta manera, se puede mejorar la comunicación impresa, y producir mensajes más eficientes. El profesor asociado de la Universidad Autónoma de Barcelona y especialista en Diseño Gráfico, Daniel Tena Parera reflexiona en su tesis1 sobre “¿en qué medida los mensajes gráficos son objetivamente eficientes?”. Siguiendo esta pregunta, el diseño no debe ser considerado solo como un aspecto meramente estético y visual, sino que debe cumplir, a través de los diferentes elementos gráficos que intervienen en el estado estético, la función de organizar la información de manera que pueda facilitar al lector la interpretación del contenido. De esta manera, la composición gráfica afecta directamente a la eficiencia comunicativa de la información. Dentro del estado estético se pueden diferenciar tres conceptos básicos importantes: La preferencia del usuario o lector a la hora de leer determinados contenidos, o de escoger una publicación determinada. Una elección basada únicamente gustos personales de la persona. La visualidad que según Tena define como “la capacidad que tiene la composición gráfica y los elementos que la integran de atraer la atención del lector” (Tena, 1998: 23). Es decir, 1

Tena Parera, Daniel (1998), La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito. Tesis Doctoral. Universitat Autónoma de Barcelona.

1


Maria Mejía Grijalva

La importancia del estado estético

depende de cómo esté visualmente colocada la información una noticia puede llamar más o menos la atención del lector, y por lo tanto, corre el riesgo de pasar desapercibida, si visualmente no atrae. Y por último, pero quizá más importante, la legibilidad del contenido. Para que una pieza periodística pueda ser comprendida correctamente debe ser legible. Es decir, los diferentes factores que intervienen tanto en el diseño como en la estructura deben complementarse de tal manera que el conjunto permita la lectura correcta de la información. Además, existen cuatro variables o categorías que sirven como estímulos visuales2 que contribuyen en la construcción del mensaje: La cantidad de elementos que conforman la página, entre lo que podemos encontrar el titular, el texto base, la fotografía de una noticia, etc. Cuántos más elementos haya en una noticia, más dificultad de comprensión tendrá el lector, sobre todo si todo es texto. Es por eso que se utilizan unidades como los ladillos para separar la información, o el uso de fotografías para contextualizar o complementar el texto. Por otro lado, la medida hace referencia al espacio físico que ocupa un elemento en la página de estudio. Esta categoría podría estar correlacionada con la relevancia que se le otorga, según el diario, a la noticia, y con la posición que tendrá. Es decir, una noticia principal o del día siempre va a ocupar un espacio mayor, que una noticia secundaria. Cada una de las unidades por las que está formada tendrá un trato de preferencia, en comparación a otras noticias. La posición, igual que en la medida, si es una noticia principal, tendrá una posición preferente. Como nuestro hábito de lectura es leer de arriba abajo y de izquierda a derecha, la posición de las noticias importantes estará situada en la parte superior a la izquierda. Y por último, el aspecto que hace referencia a los elementos en color, textura, trazo, grafismos y contragrafismos que forman parte del conjunto de la información, y que sirven para definir la apariencia gráfica final. Teniendo en cuenta todos estos aspectos, hace falta remarcar que en la actualidad la mayoría de diarios utilizan un libro de estilo propio, que marca las pautas que deben seguir tanto en la escritura como en el diseño. Es cierto que, de esta manera queda muy reducida la capacidad de diseño, pero a la vez hace posible la existencia de pluralidad de portadas. A través del estudio del estado estético, el diario se estudia como un conjunto que dota sentido a la información transmitida al lector, teniendo en cuenta todas las unidades de estudio. Sin embargo, hay que tener en cuenta las necesidades que demanda el lector. No recargar las páginas para no crear un efecto contrario. La forma como se presentan las noticias en portada, por ejemplo, es la carta de presentación del diario, y si desde la portada no nos convence, en el interior tampoco. Como bien explica el profesor de la facultad de comunicación de la UAB, Fernando Sabés3, el periodista trabaja con la realidad en un tiempo escaso. Las noticias como unidades informativas, deben ser claras, precisas, concisas para llegar al lector de forma directa. 2

Tena Parera, Daniel (1998), La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito. Tesis Doctoral. Universitat Autónoma de Barcelona. 3

Sabés, Fernando (2009), La eficacia de lo sencillo. Comunicación Social: Ediciones y publicaciones: Sevilla.

2


La importància de la forma Assaig sobre l’Estat Estètic

Laura Martínez Giner Número assignatura: 161 Expressió, Producció i Disseny en Premsa Segon Curs de Periodisme. Primer Semestre Universistat Autònoma de Barcelona. Facultat de Comunicació Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat


Expressió, Producció i Disseny en Premsa Laura Martínez Giner L'ESTAT ESTÈTIC La feina del periodista consisteix en transmetre continguts i informació a través de paraules i/o imatges. Però cal parar atenció en la forma en que es representen aquestes paraules i com s'organitzen les imatges. Si bé el contingut sembla ser el més important, el continent, la forma en que es presenta aquest contingut, té també una gran importància. Per aquest motiu, és important estudiar i analitzar els mètodes de composició i presentació de continguts per saber captar l'atenció dels lectors, oients o espectadors i facilitar la recepció i comprensió dels continguts. Tot i que la importància de la presentació i la forma dels continguts és present en altres mitjans com la televisió i la ràdio, em centraré exclusivament en la presentació dels continguts en premsa, ja sigui en paper o en linea, per tal d'emmarcar l'assaig dins de l'assignatura de Producció, Expressió i Disseny en premsa. Daniel Tena Parera va introduir a la seva tesi doctoral La infuencia de la composición grafica en la elección de un bloque de texto escrito, el concepte d'Estat Estètic que és segons l'autor “aquella formulació – tractament formal – que proporciona al lector percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferencia en front el producte grafic” (TENA:1998,20). Aquesta definció dóna a entendre que l'Estat Estetic s'assoleix quan la manera de presentar els continguts aconsegueix que el lector es descanti per aquest i no un altre. Per parlar de l'Estat Estètic cal introduir el concepte de preferència entesa com a “elecció de determinats elements de pàgina o de determinades publicacions, que estan en competència, entre les que el lector escull uns en detriment d’altres” (TENA:1998:22). Aquest concepte resulta molt important en el disseny en premsa ja que no només fa que el espectador es fixi més en el diari o el trobi més atractiu, sinó que també va lligat a l'àmbit funcional. Una bona presentació i organització de continguts fa que una publicació sigui més llegible i comprensible per al lector, i que per tant, aquest la prefereixi en detriment d'una altre. En relació amb la idea de captar l'atenció del lector, cal introduir un altre dels conceptes que apareix a la tesi de Daniel Tena. Aquest és el concepte de visualitat, característica que presenta un disseny que capta l’atenció del receptor. Més tècnicament, ens podem referir a aquest concepte com la “capacitat que té la composició gràfica i els elements que la integren, és a dir, un imprès en la seva totalitat, d’atraure l’atenció del lector”. (TENA:1998,23).

A partir d'aquests tres conceptes (Estat Estètic, Preferència i Visualitat), podem afirmar que la nostra ment és capaç de jerarquitzar els diferents elements presents en una pàgina impresa per la preferència que ens pot causar la visualitat d’un component gràfic. Així, al mateix temps que un periodista jerarquitza la informació a l'hora d'escriure una noticia, el lector ho fa quan la llegeix. Gracies als estudis que s'estan realitzant en aquest camp, podem preeveure les reaccions dels lectors i presentar els continguts d'una determinada manera per tal de que els lectors percebin exactament el que nosaltres volem. Precisiament en aquesta linia, Daniel Tena feia referència a la manca de coneixement que tenen molts periodistes o “productors d'informació” sobre el disseny eficient. Segons l'autor de la tesi, el coneixement general del comportament dels receptors respecte a uns determinats missatges no és suficient. Penso que si existeixen mecanismes que permeten preeveure les eleccions dels lectors vers els missatges que pretenem emetre, és molt important que intentem aprendre i adquirir aquests mecanismes.

1


Expressió, Producció i Disseny en Premsa Laura Martínez Giner D’aquesta manera podem inculcar relativament una jerarquia al receptor i fer que aquest tingui certa preferència respecte els elements desitjats. Cal remarcar alhora, la presència de determinades categories visuals, introduides també per Daniel Tena, que determinen i ordenen la presència dels diferents estats estètics i en permeten conèixer la capacitat perceptiva d’aquest. Per començar hi ha la quantitat, és a dir, el número d’elements que apareixen en una pàgina o imatge que fan que la lectura sigui lleugera o pesada. D’ entre tots els elements podem distingir entre formes, unitat superior, subformes situades a l’interior de les ja esmentades i per últim unitats inferiors com poden ser les linies, lletres etc. L’agrupació d’aquests blocs la fem gràcies al principi de la Gestalt. A continuació cal destacar la posició o situació de cada element adquireix a l’espai total, fent que l’element que hagi de tenir més importància destaqui per sobre els altres. També cal considerar la mida. La mida és l’espai que ocupa cada un dels elements i, de la mateixa manera que amb la posició, segons la jerarquització que els hi haguem associat a cada un d’ells adoptaran una mida més o menys gran. Per últim hi ha l'aspecte, que tot ser la que presenta més incorreccions i és més dificl de medir, es defineix com “l'aparença final dels elements gràfics (TENA: 1998, 77). Cal afegir que la forma més objectiva i equivalent per mesurar aquests paràmetres en diferents formats gràfics és el MAPA de formats que “permet realitzar la majoria de mesures de les variables independents al determinar la quantitat d’elements, la seva posició i mida”(TENA:2008,68). Després de fer un anàlisi de l’Estat Estètic i de les seves variables podem afirmar que és aquest el que determina i capta l’atenció del receptor qui,en funció de la visualitat, es crea unes jerarquies de forma inconscient i com a conseqüència defineix com a preferents uns elements concrets i, per contra, en rebutja d’altres. Tot i que la feina del periodista recau en escriure i produir continguts textuals és important conèixer aquestes informacions que permeten fer més eficient la transimissió del nostre missatge, la nostra funció informativa i comunicativa. Tot i que és normal que ens esforçem molt en produir bons continguts, cal tenir en compte que la forma en que es presenten és molt important, i que de vegades, pot ser per al lector més decisiva que el contingut, a l'hora d'escollir un determinat diari o publicació.

2


Expressió, Producció i Disseny en Premsa Laura Martínez Giner

BIBLIOGRAFIA Publicacions: AÑAÑOS, E., ESTAÚN, S., TENA, D (2008). Psicología y Comunicación Publicitaria. Cerdanyola del Vallès: Servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona 2008. Pàgines: 100,104. Tena, Daniel(1998) La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito. Tesi Doctoral. Universitat Autónoma de Barcelona.Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat. Bellaterra 2008. Pàgines: 20,22,23. Tena, Daniel (2008). La investigación en Comunicación gráfica. Ed. Anguiroda. Barcelona 2008. Pàgines:62-69,73. Tena, Daniel (2011). Diseñar para comunicar. Ed. Bosch. Barcelona 2011. Pàgines: 71-75, 81-84. Recursos digitals: Lozano Arroyo. Blog personal para la asignatura de dirección de arte. Ensayo sobre “El Estado Estético”[En línia] [Data de consulta:08.4.2013] Disponible a: http://lozanoarroyo.wordpress.com/2010/12/19/ensayo-sobre-el-estado-estetico/.

3


ASSAIG 1

Portada del diari El Periódico

Autor: Carlos Martínez Martínez NIU: 1334917 Número de llista: 160 Assignatura: Producció, expressió i disseny en premsa Grau: Periodisme Curs: 2on, primer semestre Títol: assaig sobre el paper de l’estat estètic a la premsa escrita Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències de la Comunicació Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual


Com a bons periodistes, el que hauríem de fer cada matí quan sortim de casa seria comprar el diari. Necessitem estar informats. La ràdio, la televisió i Internet són mitjans de comunicació de masses primordials, però la premsa segueix tenint una importància cabdal en la societat. Cada cop els diaris es modernitzen i opten per donar informacions de qualitat en les seves pàgines online. Tot i això, encara hi ha gent (com jo) que prefereix llegir les notícies en un paper i no mirar-les en una pantalla. Qui sap si això canviarà d’aquí a uns anys. A l’arribar al quiosc contemplaríem totes les opcions de diaris que n’hi ha i ens decantaríem per algun. Normalment aquesta elecció es basa en qüestions ideològiques. En el moment d’obrir la primera plana els nostres ulls solen anar dirigits a buscar la notícia que més ens impacti. Com ho decidim això? L’estat estètic té molt a dir. Segons el professor Daniel Tena, “l’Estat Estètic és aquella formulació -tractament formalque proporciona al lector percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència en front el producte gràfic” (Tena:1998, 75). En aquesta afirmació hi ha elements (com percepcions visuals o preferència) que tractaré més endavant. El lector sempre ha d’escollir una notícia. És possible que pensem que hem trobat el contingut informatiu per pur atzar, però no és així. Tot es deu a l’estat estètic. Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), percebre és rebre impressions, obtenir coneixença (de quelcom) per mitjà dels sentits. Si ho relacionem amb disseny i estat estètic, els lectors perceben uns estímuls que condicionaran la seva elecció. Lozano Arroyo explica en el seu blog el que ell creu que és la percepció: “La percepción de cualquier diseño es limitada, cosa que hace que seleccionemos y prestemos más atención a unas informaciones que a otras. Es decir, se realiza un proceso de elección de estímulos que se rige por el orden y por la complejidad de la lectura. Esta relación entre orden y complejidad valora el grado de aceptación o rechazo de ciertos elementos que un estado estético provoca en un receptor” (Arroyo: 2010). Gràcies a aquesta explicació, podem entendre de forma més clara el concepte de percepció. Segons Tena, el procés de percepció es realitza en tres nivells: exploració, selecció i atenció. En el primer nivell, el lector jerarquitza la informació però encara no és capaç de seleccionar la que vol analitzar. En el nivell de selecció, el lector ja sap què vol llegir i es centra en aquesta notícia. El tercer i últim nivell és el d’atenció. Segons Tena, “és l’etapa guiada pels aspectes cognitius de la transmissió de la informació”. Un altre concepte molt important és el de preferència. El DIEC la defineix com l’acció de preferir, i preferir és posar per damunt d’un altre o d’altres en estimació, en favor, etc. Quan al principi del text parlava sobre l’elecció d’un o altre diari i sobre la ideologia, està clar que la preferència venia donada per aquesta ideologia. La preferència és el que nosaltres escollim o volem per sobre d’una altra cosa. Els lectors escullen determinades notícies o seccions basant-se en la preferència personal. Exemple: si una persona és amant de l’esport, és molt probable que compri abans un diari esportiu que un d’informació general. Això es degut a la seva preferència. Sempre que seleccionem una informació per la nostra preferència, en detriment no escollim una altra. Segons Tena, “la visualitat és la capacitat que té la composició gràfica i els elements que la integren, és a dir, l’imprès en la seva totalitat, d’atraure l’atenció del lector” (Tena: 1998, 23). El DIEC la defineix com la qualitat d’una cosa quant a la seva visió. En aquest cas penso que la definició del diccionari no és la més adequada perquè no deixa clar què vol dir estrictament el concepte. L’explicació de Tena és més completa però un mode més simple d’intentar definir el concepte seria “la característica que posee un diseño gráfico que hace 1


captar la atención del lector” (Arroyo: 2010). La visualitat fa que el lector impulsi els seus estímuls. El mapa de format és una divisió de la pàgina de diari en 100 parts iguals, 10 en sentit horitzontal i 10 en sentit vertical. Segons Tena, “el mapa de format permet la medició i comparació objectiva de distintes pàgines impreses i de tots els elements que en elles es trobin” (Tena: 1998, 76). El mapa de format és un element indispensable per poder estudiar els efectes de les informacions en els lectors. A mode d’incís, vull remarcar que en diverses pàgines web ja s’ha implantat un software de lector de vista. Això vol dir que l’empresa o l’organització que controli aquesta web pot saber cap a on es dirigeixen els nostres ulls quan obrim la pàgina. També poden saber quins són els continguts que més veiem i quin és el recorregut que seguim per la superfície web. Després de parlar del mapa de format vull acabar d’enllestir el tema de la visualitat. Hi ha quatre categories visuals que provoquen un determinat estètic en el receptor. Aquestes variable són: quantitat, mida, posició i aspecte. La quantitat és qualsevol informació que aparegui en l’espai que estiguem analitzant. La mida és el que ocupa aquesta informació dins del mapa de format. La posició és la situació que ocupa cada element en l’espai gràfic total (Arroyo: 2010). L’aspecte fa referència a l’aparença final dels espais gràfics. Per saber l’estat estètic, aquests valors s’han de canviar i adaptar a les preferències dels lectors perquè al cap i a la fi són ells els que compren els diaris. Tena explica l’índex de preferència com “un valor entre 0 i 1, basat en la probabilitat que un element sigui escollit entre d’altres” (Tena: 1998, 77). Aquest índex serveix fonamentalment per mesurar la preferència del lector en alguna notícia concreta. En un món on qualsevol detall marca la diferència, estudiar l’estat estètic és i serà molt important pels diferents diaris. Si aconsegueixen descobrir com pensem i on mirem podran fer informacions molt més precises. Un altre aspecte molt important i del qual encara no he parlat és el del color. Els diferents colors volen dir coses diferents i segons com estiguin situats a la pàgina el lector adoptarà una postura o una altra. Per exemple, el color verd és sinònim d’esperança, la societat l’associa a alguna cosa que no està prohibida, a seguretat. El color vermell està associat a calor, a prohibició. El blanc s’associa a puresa, a netedat. El negre a elegància, a mort. En èpoques de crisi, els usuaris fan tot el possible per no gastar-se diners en qüestions que ells consideren inútils. Per tant, un diari ha de tenir present que si no fa un contingut de qualitat ni que s’ajusti a unes preferències, aquest lector decidirà llegir-se un altre diari o directament no comprar res. En un món tan competitiu com l’actual, un canvi (per petit que sigui) pot suposar la diferència de milers d’exemplars venuts. Els mitjans han de crear un contingut atractiu sense caure en el sensacionalisme. Fonts utlitzades: TENA Parera, Daniel. (1998). “Estat estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos”. Font electrònica [en línia]. A http://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/5202/52257 [consultat el 11/11/2013]. ARROYO, Lozano. (2010). Ensayo sobre el estado estético”. Font electrònica [en línia]. A http://lozanoarroyo.wordpress.com/2010/12/19/ensayo-sobre-el-estado-estetico/ [consultat el 11/11/2013]. Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Font electrònica [en línia]. A http://dlc.iec.cat/ [consultat el 11/11/2013]. 2


Jordi Mèlich Colom, 1334875 Número 163 Producció, Expressió i Disseny en Premsa, Grau Periodisme Segon curs, primer semestre L’estat estètic, la importància del disseny en les publicacions Departament de publicitat, relacions públiques i comunicació audiovisual Facultat de Comunicació Universitat Autònoma de Barcelona


Jordi Mèlich

El concepte d’estat estètic neix de la voluntat de saber quina és la manera més eficient de presentar els continguts per aconseguir atraure l’atenció dels lectors. Quan es presenta un producte gràfic, es tenen en compte un seguit de variables, la majoria de les quals no tracten l’apartat del disseny, centrant-se en el contingut. Cada vegada (sobretot amb l’arribada d’Internet i l’evolució de les noves tecnologies) guanya més importància la presentació del contingut, que per molts pot arribar a ser més important que el propi text. Daniel Tena, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, entén l’estat estètic com aquella formulació que proporciona al lector percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència enfront el producte gràfic. Podríem dir que es tracta de la disposició de caràcter formal en què apareixen els diferents elements gràfics, aconseguint que el lector prefereixi el producte en qüestió envers d’altres. Tot i partir d’una base molt subjectiva, el que s’intenta mitjançant l’estat estètic és allunyarse d’aquesta característica. No es basa en el gust de les persones. Intenta establir un seguit de criteris objectius que es puguin aplicar a tot tipus de productes gràfics, ajudant-los a millorar l’eficiència del missatge que trameten. Per poder establir aquests criteris, és necessari analitzar, en primer lloc, quina és la reacció del receptor davant d’un missatge. Els aspectes cognitius que influeixen en la percepció visual, des d’una perspectiva cognitiva són: la predisposició, l’ambigüitat, la familiarització, la freqüència, la significació, el context, la recerca, l’activació, la sinèrgia i la memòria (Dember: 1990, 343 i ss.). Un cop s’han identificat les parts del coneixement que faciliten a una persona l’apreciació i distinció d’una peça gràfica, és important saber què és allò que l’ajuda a triar-ne una envers d’altres. El model de capacitació visual (Tena: 1998, 80) es basa en un procés de percepció dividit en tres nivells: l’exploració, la selecció i l’atenció. En primer lloc, el receptor travessa la fase d’exploració, en la qual s’explora de forma parcial el contingut. Es reben un seguit d’estímuls visuals. El lector passa per un procés d’atenció parcial, ja que analitza els elements, però no arriba a seleccionar la informació que li interessa. Tot i això, es comencen a prioritzar els elements gràcies a factors culturals, socials i històrics. En segon lloc, el receptor escull els estímuls visuals que més li criden l’atenció en la fase de selecció. Es va a la informació preferida, la que més ha agradat. Per tant, l’estat estètic intervé en aquesta fase, ja que és la fase en què el subjecte escull una part en detriment de la resta gràcies a allò que n’ha vist amb una primera ullada. Per últim intervé la fase d’atenció, que es mantindrà més o menys depenent de la informació que es rep i l’interès que genera en l’individu. Tena, però, cau en l’ús de la coneguda fal·làcia de la generalització indeguda o inadequada. L’autor basa l’elecció de diferents pàgines o mitjans en el concepte de preferència. La preferència és l’elecció de determinats elements de la pàgina o de determinades publicacions, que estan en competència, entre les quals el lector escull uns en detriment dels altres (Tena: 1998, 22). La preferència, per tant, és aquella elecció que fa una persona quan es troba amb dos continguts iguals però presentats de diferent forma. Però la preferència no fa escollir un mitjà o un altre. És un factor a tenir en compte, evidentment. Per qualsevol persona és important llegir publicacions en les quals hi trobi no només continguts sinó també dissenys que el satisfacin. Però molt per davant del disseny, des del meu punt de vista, una persona escollirà el mitjà que vol consultar per la ideologia o l’idioma, per exemple. És evident que un cop hagi localitzat les publicacions que satisfan les primeres premisses, escollirà el mitjà segons la preferència.

1


Jordi Mèlich

També és molt rellevant el concepte de visualitat. La visualitat és la capacitat de la composició gràfica i els elements que la integren, és a dir, l’imprès en la seva totalitat, d’atreure l’atenció del lector (Tena:1998, 23). Per tan el que hem de buscar a l’hora de publicar els nostres continguts és aconseguir que siguin molt visuals ja que d’aquesta forma és molt més fàcil que, per preferència, el nostre mitjà estigui per sobre de la resta. Tena proposa un seguit de categories visuals que poden provocar diferents estats estètics. A partir d’aquestes categories, el lector adoptarà diferents graus de preferència envers una publicació. -

Per quantitat ens referim al nombre d’elements susceptibles de ser enumerats en un espai gràfic. És a dir, el nombre d’unitats que formen part de la pàgina en qüestió. Massa elements estressen el lector, mentre que una manca dels mateixos fa que l’envaeixi una sensació de monotonia.

-

La mida és l’espai ocupat per un determinat element en el Mapa de format. Una mida excessivament gran ataca, col·lapsa el lector. Una mida massa petita l’invita a no llegir ni una sola paraula del text.

-

La posició és l’espai on es pot localitzar cada unitat informativa. Es determina per la ubicació d’un estímul determinat al mapa de format. Diferents estudis han comprovat quines són les zones amb més influència d’una publicació, aquelles que més es llegeixen gràcies a la seva posició.

-

L’aspecte pot ser entès com l’aparença final dels elements gràfics (Tena: 1998, 77). S’han de tenir en compte aspectes com el color, la textura, el traç, l’orientació,...

Aquestes categories visuals, son variables independents. Tenen un efecte sobre el lector, que és la preferència (variable depenent de les quatre anteriors). Aquesta els ajudarà a saber distingir quina és la publicació que prefereixen si l’analitzem des del punt de vista gràfic. El comportament del receptor envers la publicació, com explica Tena en la experimentació sobre el tema, respon als elements formals de la pàgina, és a dir, a l’estat estètic. D’aquesta forma s‘aconsegueix demostrar que la teorització d’un aspecte a priori tan subjectiu com el gust humà per escollir una publicació envers d’altres té validesa empírica. Hi ha un seguit de variables objectives que ens permeten saber quina és la forma, la distribució, la mida, el color,... que més estimulen i atrauen al lector. Les fonts consultades per la realització d’aquest assaig són: TENA Parera, Daniel. (1997). La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito. Bellaterra. MARTIN, Suri. (2012). El estado estético. Font electrònica [en línia], Suri Martin’s Blog. A http://surimartin.wordpress.com/2012/01/22/el-estado-estetico/ [consultat el 10/11/13]. TERENZANI, Alejandro. (2013). Ciberestética: Bense y el “estado estético”. Font electrònica [en línia], Ciberestética. A http://ciberestetica.blogspot.com.es/2013/02/bense-y-el-estadoestetico.html [consultat l’11/11/13].

2


Anàlisi de l’Estat Estètic de la premsa diària CONCLUSIONS GENERALS I AVALUACIÓ Els integrants del grup considerem que ens hem repartit de forma equitativa els esforços d'aquest treball tan laboriós. Hem hagut d'invertir moltes hores junts per ferlo. La veritat és que no estem del tot satisfets amb la presentació del treball, però vistes les circumstàncies i el context en què hem treballat, pensem que hem resolt de forma correcta tots els problemes que se'ns han plantejat. La nostra avaluació és de 3,5 sobre 5.


Anàlisi de l’Estat Estètic de la premsa diària ANNEX 2: FOTOGRAFIES DEL DIARI ARA


ANNEX 1: FOTOGRAFIES DE LA VANGUARDIA

Anàlisi de l’Estat Estètic de la premsa diària

1395906_10201670640239985_18 48854298_n.jpg


Anàlisi de l’Estat Estètic de la premsa diària ANNEX 3: FOTOGRAFIES DE EL PAÍS


TRAÇABILITAT Producció, expressió i disseny en premsa 2n Periodisme, Grup 2 • • • • •

Jessica Martínez Laura Martínez Carlos Martínez María Mejía Jordi Mèlich


Diari de Terrassa. Identificació • • • • • • •

Diari d’informació local en castellà. Ciutat de Terrassa. Primer número: 23 d’abril de 1977 Seu: c/ Vinyals, 61. Terrassa (Barcelona) Contacte: 93 728 37 00 Editor: Julián Sanz Soria Director: Anna Muñoz Preu: 1,30€ de dimarts a divendres 2,50€ els dissabtes. • Subscipció: només disponible en paper, 276€ anuals 2


Diari de Terrassa. Estructura • Seccions: • • • • • • • • • •

Terrassa La pàgina del ciutadà Opinió Comarca Catalunya Espanya Motor Cultura i espectacles Esports Economia

3


Diari de Terrassa. Estructura • Pàgines: 32 de dimarts a divendres 48 els dissabtes • Suplements • • • • • • • •

Motor Cocina y Mucho Más Comerç Informe anual Dossier Festa major Sant Jordi Especial de Nadal

• Número de columnes: 5 o 6 en funció de la notícia

4


Diari de Terrassa. Estructura Distribució de l'espai (en %) Cos de text

Titulació

Gràfics

Publicitat

30% 35%

15% 20%

5


Diari de Terrassa. Audiència

6


Diari de Terrassa. Audiència

7


Diari de Terrassa. Audiència

8


Diari de Terrassa. Aspectes estètics • • • • •

Format: Vertical. 45 cm x 31,5 cm Suport: Paper diari Proporció: 1,43 Color: El diari es publica en color. Predomina el vermell Nombre d’estils de tipografia • Titulars: Times 46 pts • Microtipografia: Helvetica 14 pts • Text bae i peu de fotografia: Times 9,5

9


Diari de Terrassa. Continguts

• A la part central superior es mostra el tema del dia • A portada • • • •

15 unitats informatives La notícia ocupa un 40% de l’espai Hi ha elements a color Aproximadament 30 pulsacions al titular, igual que al cos de la notícia • Títol en Times New Roman, subtitol en Helvetica • Elements auxiliars: fotografia, peu de foto, filets, recursos gràfics, titolets i símbols 10


Diari de Terrassa. Continguts

• A la secció • La notícia principal de la portada es troba a la secció “Terrassa” • El tema pot estar dividit en unitats informatives • Té diversos elements a color: publicitat, fotografia, elements de titulació • 62 pulsacions al titular i 28 per línia al cos • Estil del titular: Times New Roman • Estil del cos: Helvetica

11


Annex


Annex


Annex


Annex


IT MEN La revista que todo hombre debería leer

Jessica Martínez Cobos Carlos Martínez Martínez Laura Martínez Giner María Mejía Grijalva Jordi Mèlich Colom 2n periodisme (Grup 2 – Bouza) Universitat Autònoma de Barcelona (FCC) Disseny


Jessica Martínez Maria Mejía Carlos Martínez Laura Martínez Jordi Mèlich

2n periodisme UAB

REVISTA: Disseny, maquetació, i edició d’una revista 1 Tema de la revista Vida i estil masculí. Hem escollit aquesta temàtica perquè ens ha semblat curiós el fet que hi hagi més revistes destinades a dones que a homes en relació al tractament personal. És per això que el nostre producte periodístic estarà enfocat especialment en el gènere masculí i en les seves necessitats, tan importants com les femenines. 2

Identificació:

Com a títol hem escollit després d’una llarga pluja d’idees el nom de It men. Basant-nos en el fenomen de les It girl, hem considerat que la capçalera de la revista podria fer una referència directa a allò que és un valor afegit en la persona, l’it. Elinor Glyn ho cataloga com “allò que pot ser una qualitat de la ment i alhora una atracció física”. És a dir, busquem l’atracció absoluta del lector, que en aquest cas serà de perfil masculí, perquè pensi que si adquireix la revista té a més un plus de personalitat.  Contingut, especialització i tipologia La revista comptarà amb un contingut d’interès fet a mida de les inquietuds i necessitats de l’home del segle XXI. Per això tot allò que tingui relació amb l’alimentació, els esports, la tecnologia, les últimes tendències, les curiositats tant per esdeveniments com pel sexe contrari, el femení, o activitats d’entreteniment conformaran les diverses seccions de la revista. Aquesta revista trobaria la competència no només en les revistes especialitzades en homes (Men’s Health; Icon) com la nostra sinó indirectament en les femenines (Cuore; Hola; In Style; Elle; Cosmopolitan) i en les generals (GQ; Esquire).

 Periodicitat La revista tindria una tirada mensual per així tenir un recull de 12 revistes per a cada mes de l’any. Es renovarien aquelles dades que en els últims 30 dies s’haguessin modificat com per exemple els rànquing de la noia més sexy, nous estrenes de videojocs, noves tendències en tecnologia o nous avenços en tractament de la salut, alimentació...Així el preu de la revista podria ser més car, tindria un major volum de pàgines i tindria més expectació en el públic que si fos de tirada setmanal.  Lloc de publicació L’origen d’edició de la revista seria Barcelona capital, d’on és l’equip de redacció del grup. La distribució seria a nivell estatal, per això es farien dues versions: una en català i una altra en castellà.


Jessica Martínez Maria Mejía Carlos Martínez Laura Martínez Jordi Mèlich

2n periodisme UAB

 Difusió i tirada Difusió Tirada

70.032 exemplars 80.000 exemplars

Ens recomanaria en les seves pàgines el diari El País. Al tenir una tirada considerable i al ser una recomanació d’aquest periòdic amb tant renom, tindríem publicitat, arribaríem a un major nombre de públic i tindríem una gran acceptació més o menys induïda. Al ser el màxim de tirada de 100.000 exemplars, hem cregut que aquests valors serien els adequats, de forma aproximada. Després s’augmentarien les xifres si la previsió es quedés curta en el primer mes.

3. Target o públic objectiu (Edat, nivell d’instrucció, habitat, classe social, condició civil i condicions especials) L’edat dels nostres lectors oscil·laria entre els 18 i els 50 anys. Formarien part d’aquesta manera tots aquells nois i homes que tinguin preocupació pel seu aspecte i per la seva salut a part d’inquietuds sobre l’actualitat. El nivell d’instrucció no hauria de ser alt ja que no es tracta d’una revista cultural ni especialitzada que requereixi coneixements previs per al seu enteniment. Tota la informació que puguin adquirir serà nova o profunditzarà allò que ja saben. El públic en la seva majoria seria urbanita ja que la distribució estaria focalitzada a les ciutats. La classe social es relaciona amb la capacitat adquisitiva del lector, és a dir, una classe mitjana que pugui comprar una revista mensual que sigui al voltant dels 3 euros. La condició civil seria indiferent ja que les necessitats són les mateixes per a tot tipus d’home. 4. Estratègics La revista serviria per a satisfer les necessitats, preocupacions i l’interès dels homes de 18 a 50 anys. L’objectiu seria fomentar la idea que hi ha igualtat entre ambdós sexes en relació a aquests àmbits. La missió es compliria si la revista superés a la competència directa i indirecta i pogués aportar algun canvi significatiu en la vida del lector. La originalitat i l’atractiu de la revista podria competir en el mercat perfectament. A més, l’equip és jove i encara no està endinsat en cap mena de corrupció informativa que intoxiqui el lector com altres revistes que sí ho fan. La revista seria innovadora i moderna. Els avantatges de la revista es basarien en la poca producció que hi ha d’aquest tipus de revista i en el perfil del lector, poc vist a l’actualitat. Això comporta un desavantatge: el gènere femení queda descartat.


Jessica Martínez Maria Mejía Carlos Martínez Laura Martínez Jordi Mèlich

2n periodisme UAB

5. Continguts textuals Les seccions es podrien dividir en: -

Actualitat: notícies, esdeveniments, crítiques... Moda: tendències, consells, recomanacions... Bona vida: dietes, aliments, cosmètica... Sexe i dones: curiositats, consells, tests, dades... Entreteniment i curiositats: passatemps...

Es tractaren productes periodístics com la noticia, la crítica, la crònica...amb l’ajuda d’il·lustracions, fotografies, infografies que complementin la informació exposada. 6. Llençat de la publicació El grup està format per 5 persones. Cadascú farà 4 pàgines de la revista. Sumant la portada i el sumari quedarà un total de 30 pàgines.


Jessica Martínez Maria Mejía Carlos Martínez Laura Martínez Jordi Mèlich

2n periodisme UAB

Llibre d’estil visual IT MEN 1. Qüestions generals It Men és una revista destinada a homes de tot tipus d'edats. Pretén ser un referent de modernitat i estil de manera que el disseny de la revista ha de reflectir masculinitat, modernitat i professionalitat. El color utilitzat generalment serà el negre, però es pot combinar amb el gris i el daurat ja que els tres colors representen la serietat i elegància dels It Men. No obstant això, es podran utilitzar altres colors si el text, les imatges o els diferents elements de la pàgina ho requereixen. 2. El color La revista està formada per les seccions de Moda, Buena vida, Entretenimiento, Actualidad, Curiosidades i Sexo y Mujeres. Per a cada secció hem seleccionat uns colors distintius que corresponen a:

Sección Sexo y Mujeres Moda Entretenimiento Curiosidades Actualidad Buena vida

Codi CYMK C: 14 M: 100 Y: 90 K: 0 (Vermell) C: 9 M: 20 Y: 73 K: 15 (Daurat) C: 57 M: 91 Y: 0 K: 0 (Lila) C: 20 M: 25 Y: 20 K: 15 (Gris) C: 100 M: 0 Y: 0 K: 0 (Blau) C: 75 M: 20 Y: 100 K: 6 (Verd)

Aquests colors es troben a cadascun dels temes de tota secció i es combina amb altres elements gràfics seguint un estat estètic. El text base, els títols i altres elements estan en el color negre clàssic. La tria d’aquestes tonalitats és per tal de crear en el lector una identificació subconscient de les seccions i, alhora, distreure’l de la taca negra típica del text base. Cal destacar que hem intentat escollir colors més afins al caràcter dels homes, forts, descartant així roses o taronges.


Jessica Martínez Maria Mejía Carlos Martínez Laura Martínez Jordi Mèlich

2n periodisme UAB

3. Format de la tipografia Com es tracta d’una revista per a homes les lletres estan acord amb l’elegància i serietat que intenta representar la figura de l’home It Men. Per tal de no crear una sensació avorrida i monòtona amb un o dos tipus de lletra hem fet servir diverses per a cada tipus de text:

Tipografia Calibri Minion Pro

Mostra Tigre

Impact Haettenshwiler Britannic Bold

Tigre Tigre Tigre

Monotype Corsive Adobe Caslon Pro

Tigre

Identificació

Text base Lletra capital Subtítols Text base en quadres de text Títols Destacats Nom de secció Títols de quadres de text Tema de la secció Peu de pàgina

El text base amb Calibri amb 11 pts i amb un interlineat d’11 l’hem triat perquè és una lletra de pal sec. Tot el text base està justificat a la retícula base amb la última línia alineada a l’esquerra. El que volíem era mostrar sobrietat i claredat en el contingut. És una lletra clara i entenedora per tal de facilitar la lectura. El lector ja té prou amb seguir els consells de la revista com posar-se a més a desxifrar tipologies boniques però molt enredades. És per això que hem seleccionat tipografies més elaborades per als títols, els subtítols, temes, destacats, etc. D’aquesta manera, dins del mateix text base hem destacat la primera lletra capital amb la opció de “Capitular” amb un nombre de 4 línies equivalents a aquesta en quant a mida. Aquesta, es troba en Minion Pro i pot ser del mateix color de la secció. També localitzem en Minion Pro als subtítols i al text en quadres de text. És senzilla i clara com la Calibri però permet distingir-la de la resta del text base, que és l’objectiu. El tema de la secció es fa amb Monotype Corsive amb 26 pts. Malgrat ser una revista per homes, aquests, no deixen de preocupar-se per temes com la moda. Per això hem escollit aquesta lletra que denota cert estil, com ells mateixos. La curvatura dóna harmonia amb el contingut i trenca amb la resta del titular que és més recte i quadrat. El nom de la secció és el primer que trobem al principi de la pàgina i per això l’hem posat tot en majúscula. Així, impacta sobre què parlem i atraiem al lector a que no passi de pàgina o, de revista. El nom de la secció es fa a 45 pts i en Britannic Bold. S’ajusta al vèrtex de la retícula. Parlant d’impacte, hem utilitzat justament la lletra Impact en els títols, que no deixa de ser allò que ens assenyala el contingut explícit. A 24 pts i centrat o alineat depenent de la resta dels elements i la seva distribució a la pàgina.


Jessica Martínez Maria Mejía Carlos Martínez Laura Martínez Jordi Mèlich

2n periodisme UAB

Finalment, trobem un últim tipus de lletra que hem fet servir al peu de pàgina. El número de cadascuna junt amb el mes i any d’edició de la revista a 10 pts ajustat a la penúltima línia de la retícula base. 4. Elements gràfics A la revista trobem, a part del text, diferents elements gràfics que donen dinamisme. Trobem imatges, totes en forma quadrada o rectangular i a color o blanc i negre. A la portada hem posat una fotografia modificada amb Photoshop i que representa mitja cara d’un home adult amb una altra de més jove. Així, identifiquem que tot home, com el lema de la revista, ha de llegir-la. Amb això s’explica que totes les imatges utilitzades complementen d’alguna forma la informació que s’hi dóna a cada secció. Depenent del text es modifica la mida. Cal dir, que totes les imatges sense excepció estan en mode CMYK. Hem fet ús de quadres de text per aïllar informació complementària o a la que vulguem donar una importància especial. Aquests quadres es col·loquen amb color, translúcid, en la majoria de casos. El seu color i mida són variables depenent de la resta d’elements i de la secció. També hem posat filets o línies de separació entre diferents continguts per delimitar-los. Aquests, poden estar en color negre o en el mateix color de la secció i en horitzontal o vertical. A més, creus vermelles i ticks verds han ajudat a complementar informació visual en la secció, per exemple, de moda. També circumferències al sumari o a la secció de curiositats amb el color corresponent. La mida és igual per a cada element i es distribueix allà on calgui, no és quelcom determinat. 5. Publicitat Com tota revista, hi ha publicitat però aqueta no és la que s’acostuma a posar. Està formada per 4 sumaris i 4 portades de la mateixa revista. Sens dubte, un recull molt VIP i de col·leccionista.

Book Laura Martínez  

Recull de les activitats realitzades a l'assignatura de Producció, Expressió i Disseny en Premsa. Universitat Autònoma de Barcelona, 2014.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you