__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

desembre 2012-la Joncosa de Montmell

nÂş2

escola Teresa Godes i Domènech


Aquest és el número de consolidació de la revista BOCINETS, som a un nou curs escolar i la revista continua, mostra de la continuïtat del projecte educatiu i de les ganes de cohesionarnos com a comunitat educativa del Montmell. Una necessitat imperant i més en els temps que vivim, temps que conviden a ajuntar-nos per resistir i ser més forts, a sumar idees i accions on participar suposi enriquir-nos personal i socialment. Un enriquiment que té poc a veure amb l’economia i sí amb l’aprenentatge personal que ens ha de servir per viure en comunitat de forma més harmònica i respectuosa, i que ens beneficiarà ara i en el futur.

La idea de la comunitat no és nostra, de fet és tan antiga com la humanitat que quasi sempre ha buscat el benestar dels seus membres, independentment de la seva capacitat productiva. Una comunitat és una família, un grup d’amics, una agrupació de persona amb qualsevol interès social o personal. Segur que tots pensem que, sigui el que sigui, ens estimarem aquesta pertinença i valorarem el pertànyer a aquesta comunitat. I de ser admesos en elles, es clar.

L’escola dels vostres fills i filles, dels nostres alumnes, és una comunitat que necessita la participació activa de tots els seus membres, cadascú a la mesura de les seves possibilitats, bé sabeu que la porta de l’escola es troben obertes a propostes i iniciatives.

Aquesta revista és una d’elles. Però més enllà dels temps disponible, de les possibilitats d’acció de cadascú si demanem quelcom és imprescindible per poder tirar endavant una verdadera comunitat. ESTIMAR-SE-LA. Si no ens estimem la comunitat on participem, si no ens estimem l’escola on conviuen els vostres fills i aprenen els nostres alumnes, difícilment les famílies, els mestres, els agents externs, la podrem sentir com a pròpia, més difícilment la valorarem es faci el que es faci i com es faci.

Trencar dinàmiques negatives, unes etiquetes pejoratives, una discontinuïtat constant de professionals poc valorats, de tasques voluntàries per part de les families més actives... Que es parli negativament de la nostra escola des de fa tants i tants anys no és fruit d'un dia, sinó d'una trajectòria i una història que cal trencar i canviar. Pensem que estimar-se l’escola, i això no vol dir acceptar tot el que es faci sense la menor crítica constructiva, només pot fer bé als vostres fills i als petits que han de venir

Criticar-la sense sentit només perjudica i continua llastrant el futur de la petita comunitat educativa de la que formeu part. Pensem-hi, tots hi formem part.

Us animem a continuar participant i col•laborant a la vostra escola! I estimar-se-la, es clar. Continuem a la vostra disposició.

Reconocimiento - NoComercial (by-nc): Se permite la generación de obras derivadas siempre que no se haga un uso comercial. Tampoco se puede utilizar la obra original con finalidades comerciales.

Revista escolar editada pel consell escolar de l’escola Teresa Godes i Domènech de la Joncosa del Montmell.

Equip de redacció: Antonia Alcolea, Gemma Figueras, Bárbara Capel, Cristina de Castellarnau i Toni Álvarez. Col·laboradores: Núria Sorribes, Maribel Marín i Patrícia Sempere. email:e3001656@xtec.cat - adreça: Carretera, s/n 43891 El Montmell tel. 977688433 DIPÒSIT LEGAL: T-755-2012

2

número 2 desembre-2012


La comunicació es relaciona no només amb el que diem, sinó també amb la manera com ho diem. Això és un element clau en el creixement sa dels nens. La comunicació consisteix en molt més que les paraules. Ens comuniquem amb mirades, somriures, gestos, accions (abraçades, bufetades,...), inclòs amb el silenci. Generalment, els adults tenim una bona comunicació amb els nens quan donem ordres o expliquem perills comuns.

En canvi, tenim dificultat en comunicar-nos quan s’involucren els sentiments (de l’adult o del nen). Hem d’aprendre a canalitzar les paraules i els sentiments de manera que no facin mal a qui els escolta. Una bona comunicació és molt important per ara i per després, doncs ajuda als nens a desenvolupar la seva autoconfiança i a afirmar les seves relacions amb els altres. Una bona comunicació fa la vida més agradable per a ells i amb ells mateixos. A més, els ajuda a arribar a adults amb bons sentiments envers si mateixos i amb una bona capacitat de comunicació amb els altres. Una bona comunicació ens porta a relacions càlides, cooperació i sentiments d’autoestima. Una comunicació empobrida condueix a relacions frustrants, a conflictes i a sentiments d’inutilitat.

Un dels reptes més freqüents quan hom es planteja millorar la comunicació amb els fills és com ajudar-los a afrontar els seus sentiments. Quan els nens saben que els acceptem tal com són, llavors poden créixer, canviar i sentir-se bé amb si mateixos, tenen més possibilitat de portarse bé amb els altres. Acceptar-los tal com són fa més fàcil conversar amb ells. Estan més disposats a compartir els seus sentiments i els seus problemes.

Un altre repte important és aconseguir fer una escolta activa, és a dir, escoltar callat i atent, enlloc de l'escoltar de forma distreta.

número 2 desembre-2012

Parar atenció al que diu el nen. De vegades podem deixar el que estem fent per tal d’escoltar. -

Generalment, els nens petits només desitgen 30 segons per compartir els seus pensaments, els seus descobriments i el seu entusiasme. Si estem ocupats, convé dir-li “Ara estic ocupat, però més tard en parlem”. No simular que s’està escoltant, quan en realitat no ho fem. Ens hem d’assegurar que desprès en parlarem. Alguns trucs? Buscar el moment adequat; evitar jutjar a priori; començar a practicar amb temes no conflictius; contextualitzar el que diu el nen amb el seu moment evolutiu; mirar als ulls; fer gestos d’assentiment; comprovar que entenem (fer preguntes aclaridores); resumir amb les nostres paraules el que el nen ens explica; identificar el sentiment que hi ha darrere el que diu.

3


Vivim en una època d’estrès. Els pares i educadors ens trobem sota una pressió enorme intentant “arribar a tot arreu”. Les exigències són elevades. L’energia baixa. El mal geni es dispara ràpid. El dia no té suficients hores.

Al matí sempre va fatal: tenim presa, no volem arribar tard a l’escola, hem d’acabar la feina abans d’anar al pati. Per això el mati és ple de discussions.

No vull aquests mitjons, ell ha agafat els meus cereals, no vull posar-me jersei. No pararé de còrrer pel passadis, no vull parlar fluixet....., i al final només tens un desig, castigar-los!

Però, per què castigem? Si no castigo com aprendran els nens que això que estan fent está malament?

Em sento tan impotent que no se m’acudeix res millor!

És l’únic llenguatge que entenen.

Què recordes dels teus propis sentiments quan eres castigat de petit?

Jo tenia diversos sentiments: emprenyat, culpabilitat, menyspreu. Però aixó no és el que volem fer arribar als nens. Volem que els nens millorin els seus compartaments, i ja està!

Adele Faber i Elaine Mazlish han elaborat unes eines de comunicació en el seu llibre “Com hem de parlar perquè els nens escoltin i com hem d’escoltar perquè els nens parlin”. Els autors del llibre proposen solucions per millorar aquesta comunicació pares-fills i fills-pares. Són aquestes:

4

número 2 desembre-2012


infantil

nĂşmero 2 desembre-2012

5


6

nĂşmero 2 desembre-2012


Vam veure el projecte de les 8 emocions humanes i vam veure moltes imatges de gent amb discapacitats com ara; Sindrome de Down, paralisí cerebral... Entre mes de 20 temes van sortir les discapacitats,la guerra,la naturalesa i la tecnologia. Finalment, vam triar les discapacitat, gràcies al Toni. Ell ens va ficar en contacte amb un nen de l’escola “La Muntanyeta” i li va donar una idea nostra que era la paraula “capacitat”. Aquest noi es diu Ayoub i va fer un video amb la nostra idea.

Quan van passar uns dies li vam dir al Toni que voliem escriure-li cartes a l’Ayoub i en aquelles cartes hi havien preguntes com ara; Quants anys tens?,Eres feliç vivin així? Quin és el color que més t’agrada? Quines activitats t’agraden fer?Vas neixer amb aquesta discapacitat? És dura la teva vida?.

Ell ens va contestar amb un video i ens va dir el següent:a la pregunta de quants anys tens ens va respondre que tenia 19, a la pregunta de si eres feliç vivint així ens va respondre que era molt feliç,a la pregunta de quin és el color que més t’agrada ens va respondre que li agrada el color vermell, a la pregunta de quines activitats t’agraden fer ens va contestar que li agrada la música, també li agrada jugar a la Wii, i a l’ordinador. Ara estem esperant a l’escola “La Muntanyeta” i estem preparant-ho tot perquè tingin una bona estada,els hi volem ensenyar el poble i volem fer moltes activitats i coses divertides.

AQUET PROJECTE ESTA RESULTANT UNA EXPERIÈNCIA MOLT AGRADABLE!!!

i els amics de la Muntanyeta van venir!!

número 2 desembre-2012

7


Aquest any, els alumnes de tercer de primària, vam començar des del mes de setembre tot un treball per tal d’entrenar el nostre cervell i preparar-lo per poder realitzar amb èxit les tasques i activitats de l’escola. Aquest treball és diu KINESIOLOGIA EDUCATIVA. I us preguntareu tots: en què consisteix aquest treball? Per poder-ho realitzar, ens basem en diferents tècniques: Psicomotricitat, per desenvolupar les capacitats motrius a través del moviment i el joc col•lectiu. Massatge infantil, per enriquir la consciència corporal. Optometria: gimnàstica ocular per millorar les funcions visuals (enfocar, convergir, acomodació, etc...) Brai gym: exercicis motrius per facilitat el treball conjunt dels hemisferis dels dos cerebrals, ajudant a que hi hagi una bona coordinació dels ulls, orelles, mans, mà-ull. Grafomotricitat, per afavorir el treball màull i la representació de la realitat en el pla. ... i tots aquests moviments es combinen amb una bona RESPIRACIÓ!

8

Tot aquest treball pretén acompanyar el procés maduratiu i evolutiu del cos, i el moviment, en relació als processos d’aprenentatge escolar. Així doncs ens ajuda a tenir un bon esquema corporal, a millorar la nostra atenció visual i auditiva, la lateralitat, el centratge, la relaxació i la integració sensorial.

Com es treballa? Es practica en silenci i amb un ritme grupal. El temps de pràctica és molt curt, per posar-hi tota la nostra atenció. Es practica cada dia a l’iniciar les activitats o acompanyant activitats concretes.

Estem segurs que ens ajudarà molt en els nostres aprenentatges, per preparar-nos per assolir qualsevol repte. I fins i tot els podem practicar a casa ja que són molt senzills de recordar: abans de fer els deures, per relaxar-nos...

número 2 desembre-2012


nĂşmero 2 desembre-2012

9


Segur que algun d’aquests tres noms han sonat a les cases dels nens i nenes de primer i segon al llarg d’aquest trimestre. Ells són els actors secundaris d’una activitat de lectoescriptura que ha engrescat i provocat que els alumnes hagin superat nou proves escrites per tal que la història anés desenvolupant-se. Una història que hem realitzat en format vídeo, on els dilluns de cada setmana ha arribat un vídeo i una carta. El vídeo amb la continuació de la història i la carta amb les noves proves a superar i enviar.

Han sigut nou proves que han augmentat en nivell de dificultat d’escriptura on un dels aspectes més valuosos ha sigut la descoberta que l’escriure i el llegir té una funció comunicativa directa i que han pogut experimentar amb el retorn setmanal de les seves produccions escrites.

La sinopsi de la història és senzilla, un noi (en Lluís) els anima a enviar dos paraules a casa seva. Aquest enviament és interceptat per un dolentot molt dolentot (en Brutus), en Lluis intenta recuperar les cartes al castell del Brutus però s’ha d’amagar perquè no l’enxampi. I demana ajut a la Piula, una intrèpida amiga seva. Gràcies a les pistes que els alumnes van donar a la Piula aquesta va poder trobar i entrar al castell d’en Brutus, trobar i alliberar al seu amic i...

Si voleu conèixer el final de la història pregunteu als alumnes de cicle inicial o veieu el darrer vídeo entrant a: http://elvaixelldelstresors.blogspot.com.es/

Els mestres que hem participat en aquesta innovadora activitat estem molt contents ja que hem assolit els objectius que preteníem, que els alumnes comencin a escriure de forma autònoma, amb sentit i significat, que valorin la comunicació per escrit com una possibilitat d’us i que continuïn de forma molt intensa amb el procés de lectoescriptura que ben segur tindran assolit a final de cicle. I visquin que llegir i escriure serveix per aprendre, comunicar-se i expressar-se.

10

número 2 desembre-2012


nĂşmero 2 desembre-2012

11


12

nĂşmero 2 desembre-2012


Aquest nou curs a la classe de quart n’ha passat una de grossa! Hem començat a fer les nostres primeres conferències! Primer estàvem un xic nerviosos perquè no sabíem ben bé com funcionava això de les conferències però a mesura que van passant els dies ens sentim més còmodes i tenim més ganes de fer-ho bé.

Molts de vosaltres potser us preguntareu: què és això de fer una conferència? Doncs és ben senzill! Es tracta d’exposar un tema davant de tota la classe. El tema l’escull l’alumne i pot parlar del que més li agrada. Per exemple, a la nostra classe la Júlia ens va parlar dels hàmsters, la Manuela de Colòmbia, la Gisela del bàsquet, la Sandra i l’Elisabeth ens van parlar dels gats, la Nerea Vara dels conills, l’Ámbar dels cavalls, la Sheila de Montserrat,

La persona que fa la conferència, el conferenciant, pot portar fotografies i vídeos per ensenyar-nos-els i, a l’acabar, les nenes i nens que fan de públic poden fer preguntes i suggeriments relacionats amb el tema exposat.

La veritat es que ens agrada i aprenem molt!

número 2 desembre-2012

13


A finals d’octubre, 5è i 6è vam anar a un taller d’Arqueologia al Camp d’Aprenentatge a Tarragona. Hi havia una zona perimetral on estava recreat un jaciment o troballa arqueològica; el tros de bosc on estaven els objectes enterrats, hi havia unes cordes que dividien per quadrats o parcel•les cada part.

Cada nen i nena triava un quadrat on volia cavar, i els professors dels camp d’aprenentatge ens donaven una pala de mà per excavar, un pinzell per treure-li la sorra a l’objecte, i una fulla amb un llapis per dir la informació sobre l’objecte que has trobat, l’emoció y la il•lusió de trobar un objecte històric sota terra era indescriptible. Alguns nens i nenes van començar a trobar objectes van començar a cridar com desesperats el que havien trobat. Quan tothom ja vam omplir les fitxes estàvem plens de fang i sorra, i vam arribar a l’autobús quasi tots bruts.

Va ser una bona experiència per a tothom, ja que va ser molt emocionant i interessant.

A finals de novembre, i seguint amb el nostre esperit d’historiadors, vam anar també 5è i 6è 3, dies de colònies a Empúries (Girona).

Vam trigar quasi 3 hores per arribar a Empúries i quan vam ser-hi, tots estàvem molt il•lusionats per veure les habitacions, les sales de jocs, el menjador, i tot l’alberg en general.

El primer dia vam arribar sobre les 12 del matí, ens vam preparar els grups per a les habitacions, vam ordenar els llits i vam desfer les maletes, i després vam menjar, i quan vam acabar de menjar ja vam anar a fer la primera activitat, que era descobrir el sistema dunar amb GPS, vam acabar l’activitat.

Després alguns van anar a córrer i altres es van quedar veient la tele o jugant a algun joc de taula, vam sopar, i ens vam anar a dormir. A l’hora de dormir alguns es van quedar fins ven tard desperts cantant, o parlant, o jugant, y el Xavi i el Toni no paraven d’anar habitació per habitació a reganyarnos.

Al dia següent vam esmorzar i vam començar l’activitat de descobrir Empúries amb GPS, era quasi igual a la del primer dia, només que era amb un espai més gran, la antiga ciutat romana i grega estava als nostres peus, estàvem molt contents de haver anat a Empúries perquè es un lloc molt bonic. Anar a Empúries ha sigut per a tothom inoblidable, una gran experiència, i molt interessant, unes colònies plenes d’alegria, felicitat, amistat i molt més.

14

número 2 desembre-2012


Benvolgudes famílies,

Com, de ben segur estareu al corrent, aquest mes de desembre, s’ha presentat l’avantprojecte de reforma educativa, que el govern estatal proposa, amb la fermesa de tirar-lo endavant.

Es tracta d’una llei orgànica, que, per sobre de la nostra Llei d’Educació de Catalunya, posiciona i recondueix diversos aspectes del nostre ensenyament, de gran i vital importància com és el tractament de la nostra llengua, entre d’altres coses, a una situació ancorada en el passat, fins a mes enllà de 1978, on s’aprova la Constitució actual.

La nova llei estatal, la Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa, la LOMCE, redueix el nostre model d’immersió lingüística, i deixa la nostra llengua, vehicular i pròpia, a un quart nivell d’importància, en l’educació dels nostres fills i filles, per darrere del castellà, i de dues llengües estrangeres, deixant de ser al mateix temps, una assignatura troncal en la nostra oferta formativa.

número 2 desembre-2012

El que proposa aquesta nova llei, i no només em refereixo al tractament de la llengua, és retrògrad i avoca a les escoles cap a una visió endarrerida de l’ensenyament. Ja fa anys que la neurociència ens està aportant recursos i dades que anys enrere es desconeixien, però això sembla que no preocupa als que tant parlen de l’èxit escolar.

El model educatiu imposat fins fa ben poc apostava per l’ individualisme, la competitivitat... i així ens ha anat. Cal prendre consciència de que unint forces som molt més que un, ens falta la tribu, formar part de grups socials, de crear xarxes humanes i més solidàries, si ens repartim les tasques arribarem més lluny i serem més forts, ens sentirem recolzats. Així doncs, estic d’acord en que cal una reforma, però no en el sentit de la nova llei.

Estem doncs, davant d’una situació la qual ni el mateix Govern de Catalunya, ni d’altres organitzacions, ni sindicats, ni molts col•lectius vinculats al món de l’educació, estem d’acord en que aquesta proposta d’un nou model curricular i educatiu pugui tirar endavant.

15


L'Associació de dones del Montmell “Dona Camina” ha estat convidada a participar en aquest numero de la revista de l'escola del municipi, “Bocinets”, cosa que agraïm.

Voleu saber com va néixer la Associació i quins son els nostres objectius, projectes i activitats. Doncs be, comencem: L'Associació la van fundar set dones del municipi, encara no fa l'any i es va presentar públicament el 14 d'Abril d' enguany.

Va néixer amb l'objectiu de conformar un espai ampli, independent, plural i representatiu de les dones progressistes del municipi, que faci possible el dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació,de maltractaments i de tota mena de discriminació.

Des de l'Associació de dones tenim molt clar que la educació es una de les eines mes importants per tal d'assegurar la plena igualtat entre dones i homes. La igualtat es un dret universal que inspira, en tot, la nostra raó de ser. Els projectes que actualment tenim en marxa son el següents:

El primer i que ja comença a funcionar es el del BANC DEL TEMPS.

El següent projecte, que posarem en marxa en breu, es un treball per la recuperació de la memòria històrica de la dona del Montmell, que consisteix en conèixer i documentar la vida de les dones del municipi: la feina, les ocupacions, la vida quotidiana, la cultura, els conflictes, les tradicions, etc.

Però... que es un banc del temps?.

16

número 2 desembre-2012


En aquesta edició de la revista escolar, volem fer un crit d’atenció a totes les famílies que formen part de la nostra escola: des de fa molt de temps, ens costa trobar pares i mares, per participar en totes les activitats que promou l’A.M.P.A.

Les associacions de pares compleixen una funció importantíssima a les escoles: promouen activitats extraescolars, subvencionen excursions, proporcionen els premis dels diferents concursos, Sant Jordi.. (targetes nadalenques, literari…), organitzen l’esmorzar de Nadal, La Rua de Carnestoltes, La festa de fi de curs (recordem la festa de l’escuma de l’estiu passat on els infants van gaudir moltíssim) i, la cosa que és més important, col•laboren amb els professors en les tasques educatives fent propostes, formulant crítiques si fos necessari i participant en el Consell Escolar que és el màxim òrgan de gestió dels centres. Sabies que si no hi hagués un A.M.P.A a la nostra escola, desapareixeria tot l’esmenta’t anteriorment i els nostres fills no podrien gaudir de les festes ique desapareixerien si l’A.M.P.A no tingues suficients membres per portar-les a terme?

Ho sabem. Tots tenim poc temps però encara que sembli que pertànyer al A.M.P.A pot llevar-nos molt temps, es tracta que siguem molts perquè, les activitats que desenvolupem es reparteixin entre el major nombre de pares i mares possibles.

LA FELICITAT NO S’ACONSEGUEIX AMB GRANS COPS DE SORT QUE PASSEN MOLT POQUES VEGADES, SINÓ AMB PETITES COSES QUE PASSEN CADA DIA .

BON NADAL, MOLTA FELICITAT I QUE L’ANY 2013 ENS ESPERI AMB UN SOMRIURE GEGANT.. número 2 desembre-2012

17


La revista Bocinets no és l’únic mitjà de comunicació que tenim amb les famílies i la resta de comunitat educativa. També tenim els blocs, una forma de comunicació molt més directa que permet interaccionar amb els mestres i alumnes de l’escola.

Als diversos blocs de l’escola podeu seguir moltes de les activitats que fem a l’escola, podeu mirar les fotos que anem penjant i fer els comentaris i suggerències que estimeu oportunes. No ho dubteu, visiteu-nos!

http://joncosainfantil.blogspot.com.es/

http://joncosamitja.blogspot.com.es/

http://elvaixelldelstresors.blogspot.com.es/

18

http://joncosainicial.blogspot.com.es/

http://lavidadelscontessenselletres.blogspot.com.es

http://blocs.xtec.cat/anglesmontmell/

número 2 desembre 2012


Com la majoria de vosaltres sabeu, des de l’escola hem iniciat una sèrie de diverses campanyes per recollir fons econòmics per tal de poder el màxim d’excursions i sortides amb el mínim cost possible a les famílies. Així enguany hem tornat a repetir amb la campanya dels polvorons pels alumnes a partir de cicle mitjà que l’any passat va funcionar prou bé. A més, en aquest primer trimestre, hem fet dos accions més, una ha sigut la realització d’una sèrie de tres xapes per alumne que poden vendre al preu d’un euro cadascuna i que tenen l’encant que són xapes realitzades pels propis alumnes, unes petites obres d’art que podreu exhibir i compartir amb la resta de la família. I col•laborant amb les despeses de les sortides. Unes obres que tenen un valor incalculable!

A més hem efectuat el sorteig d’una panera feta amb els productes que les famílies heu aportat de forma altruista i que s’ha sortejat amb tires de deu números al preu d’un euro. Val a dir que el premi-panera és molt considerable, fet que agraïm a les famílies que heu col•laborat a que així sigui, a més de les que heu pogut comprar algun número.

La panera es va sortejar el passat 12 de desembre amb els quatre darrers números del sorteig de l’ONCE i com que aquest no es va arribar a vendre es va tornar a sortejar, aquesta vegada entre els números venuts. I va sortir el número 1433 que l’havia comprat la familia de l’alumna Abigail Hernámdez Rodríguez, enhorabona! Així doncs us engresquem a continuar participant en aquestes accions per tal d’aconseguir que la despesa econòmica de les activitats escolars, com les excursions o colònies, sigui el mínim possible. Nosaltres seguirem!

número 2 desembre-2012

19


Des del passat mes d'octubre, una colla de nens, nenes i joves, es troben tots els dimarts a la tarda a Valls amb un petit somni entre les mans. Ser un artista de circ, un acròbata, un equilibrista, un malabarista o un pallasso mai no havia estat tan fàcil. La Circoteca de la companyia Passabarret fa molt poquet que ha obert les seves portes i s'ha convertit en la primera escola de circ de la província de Tarragona, amb classes regulars durant tot el curs. La dotzena d'alumnes que avui formen part d'aquesta primera promoció de futurs artistes saben, d'alguna manera, que el que fan no és igual que la resta.

Fins al dia d'avui, l’oferta extraescolar sempre ha estat força redundant. Anglès, futbol, bàsquet, dibuix, dansa, karate... i circ per què no? Potser ningú no hi havia pensat? O potser és que es tracta d’una proposta massa singular? Calia ser atrevit i la gent de Passabarret ha fet aquest pas, segons ells mateixos, molt necessari per la total normalització de les arts circenses a casa nostra. De fet, ells mateixos expliquen que a molts països d'Europa és molt normal trobar petites escoles de circ. Però aquí encara no havia passat, i per primera vegada, a Valls trobem una proposta pionera i diferent, que a l’igual que les arts del circ, trenca amb la rutina i amb tot allò establert. Però els valents i els intrèpids de veritat són els nanos que han donat aquest pas i esperen poder estrenar un espectacle de “graduació” el proper mes de maig, convertits en uns novells artistes que han de demostrar el que, poc a poc, han anat aprenent.

La Circoteca és una gran sala totalment preparada per al circ. Unes parets que ens recorden a la pintura ratllada típica dels circs i amb trapezis i elements per practicar per tot arreu. Els infants tenen l’oportunitat de fer un tastet de les diferents tècniques que podem veure als circs de tota la vida. Equilibris, malabars, acrobàcia i fins i tot trapezi. L’activitat dura una o dos hores, en funció de cada inscrit, i s’alterna l’activitat física amb la lúdica, perquè al final, si els artistes han de divertir i entretenir al seu públic, també s’han de divertir ells fent el que fan. La psicomotricitat és important, i el coneixement dels diferents elements i tècniques són les que dictaran en què s’especialitzarà arribat el moment cada petit artista.

Potser La Circoteca es convertirà en una fàbrica d'artistes de circ? Ningú no ho sap: el temps ho dirà. Però el que sí està clar és que els seus professors, l'Oriol, la Dèlia i el Serguei faran tot el possible per a que així sigui. Si voleu veure com funciona, els trobareu a Valls, a la carretera d'Alcover número 8, a propet de la plaça del Portal Nou. També podeu visitar el seu web: www.passabarret.com. I si no, de ben segur trobareu als artistes de la companyia Passabarret als diferents carrers i places de Catalunya oferint els seus espectacles, doncs a més de professors, ells són artistes de circ en actiu. No teniu ganes de provar-ho?

Profile for Bocinets Teresa Godes

BOCINETS  

Revista de la comunitat educativa de l'escola Teresa Godes i Domènech de la Joncosa del Montmell, petit municipi de la província de Tarragon...

BOCINETS  

Revista de la comunitat educativa de l'escola Teresa Godes i Domènech de la Joncosa del Montmell, petit municipi de la província de Tarragon...

Profile for bocinets
Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded