Bocinets by Bocinets Teresa Godes

núm

juny 2012

revista editada pel consell escolar de l’escola Teresa Godes i Domènech

sumari

Som així! Del present al futur Al pati també aprenem Què sabem dels jocs de tota la vida Els efectes de mirar la televisió Sant Jordi Les nostres fotos Educació emocional, una filosofia de vida El teu fill és una bona persona Passa el temps AMPA Marea groga El cau del llibre

2 3 4 5 6 8 10 12 14 16 17 18 20

número 1 -juny del 2012-la joncosa del montmell

Estimades i estimats! BOCINETS…aquest és el nom que des del consell de redacció s’ha decidit posar a la nostra revista, a la vostra revista, a la revista de la comunitat educativa de l’escola del Montmell. Primer de tot voldríem agrair la participació de més de 30 famílies en la tria del nom, trenta propostes de noms que ens va fer molt difícil decidir-nos. Sense aquesta participació no tindria sentit aquesta revista, que ens ha de servir per cohesionar una comunitat educativa dispersa en el territori i que, fins ara, ha anat variant més del desitjable. BOCINETS és ja el nom de tots!

I què vol dir BOCINETS? Per què BOCINETS? En primer lloc perquè és un nom curt i que sona suau. També ens va agradar el seu significat: un bocí és un tros petit de menjar, a la vegada que uns bocins són uns talls selectes i de qualitat. El diminutiu li dóna el toc suau a la paraula i fa que sigui una suma de petit tast, selecte, de qualitat i presentat en pot petit, com la bona confitura. Cada vegada ens agrada més aquest nom. Esperem que a vosaltres també.

En segon lloc ens volem fer ressò de la positiva acollida del número zero de la revista de l’escola, BOCINETS a partir d’ara. És un goig comprovar que la feina de les persones que formem part d’aquest consell de redacció té un sentit i és benvinguda i estem oberts a propostes, recomanacions, aportacions i la participació activa. És la revista de totes i tots! També volem agrair a la Marisa el disseny de la capçalera que ens acompanyarà en aquesta aventura editorial. Moltes gràcies Marisa pel teu suport i compromís.

Us volem animar i engrescar perquè participeu en el consell de redacció de la revista. Tothom és benvingut, aportant idees, articles, propostes de millora o anhels que penseu positius per a la revista i l’escola en general. Us hi esperem!

Reconeixement - NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l’obra original amb ﬁnalitats comercials.

Dipòsit Legal T-755-2012 Revista escolar editada pel consell escolar de l’escola Teresa Godes i Domènech de la Joncosa del Montmell.

Equip de redacció: Antonia Alcolea, Gemma Figueras, Cristina de Castellarnau, Sílvia Téllez, Míriam Rueda, Dani del Olmo, Núria Surribes, Patricia Sempere, Bárbara Capel i Toni Àlvarez. Maquetació: Toni Àlvarez

email:e3001656@xtec.cat - adreça: Carretera, s/n 43891 El Montmell tel. 977688433

-número 1-juny del 2012

Sara Patricia Sempere

Totes i tots coneixem quina és la sensació que corre pel nostre cos quan pensem en quins mestres tindrem a l’escola el curs següent, és un neguit perpetu, és una preocupació que compartim mestres i famílies sense distinció. La manca d’estabilitat de la plantilla docent impedeix que el projecte educatiu es desenvolupi i creixi. Cada curs que comencem amb gran part dels mestres nous és un trasbals que sacseja la comunitat educativa sencera, de ben segur que en teniu proves. Fins ara ens hem trobat amb molts mestres que de seguida han volgut deixar la nostra escola per motius molt diversos, però aquest curs ha estat diferent, potser ja ho heu notat. Aquest curs 2011-2012 ha arribat a l’escola un grup de mestres que creuen en el projecte pedagògic, mestres participatius, implicats i molt professionals. Aquests mestres han expressat obertament que volen seguir treballant a l’escola amb la continuïtat de l’equip directiu. Fins i tot s’havia iniciat un cicle de reunions pedagògiques, convocades en dissabte per anar preparant el curs vinent. Però, l’equip directiu té nomenament fins el 30 de juny i per més que demanàvem saber quin seria l’equip directiu del curs 2012-2013, des del Departament d’Ensenyament no ens concretaven res. El Departament d’Ensenyament van decidir proposar la direcció del centre a una altra persona del claustre de mestres i, després de setmanes d’insistències i actuacions diverses per part de la comunitat educativa, la Directora dels Serveis Territorials a Tarragona es va reunir amb nosaltres per informar-nos que l’equip directiu continuarà un any més. En aquesta reunió també se’ns van manifestar les dificultats del Departament d’Ensenyament per tirar endavant la construcció de la nova escola.

La plantilla de mestres encara està per determinar, n’hi ha molts que són substituts i la normativa no ens dóna gaire marge per aconseguir l’estabilitat absoluta. Tot i això, l’equip directiu reclamarà amb molta il•lusió els substituts perquè continuïn un curs més entre nosaltres. És la primera vegada en molts anys que tot l’equip de mestres vol continuar dipositant ganes i alegria a l’escola de la Joncosa, seria una gran oportunitat per a l’escola aconseguir aquesta estabilitat tant desitjada per tothom. Gràcies per l’energia destinada.

número 1-juny del 2012-

Dani del Olmo

Tanco el ulls i espero amb nerviosisme que el rellotge arribi al moment màgic que sempre espero amb emoció. No puc evitar-ho, però, tot i que a l'escola m'ho passo genial aprenent, hi ha moments que són màgics. Moments que m'omplen del tot i que fan que a cada instant senti el cor esclatar de joia. Mitja hora, un sospir, una petita fracció de temps destinada al no res o al tot. Un joc, a vegades desaprofitat pel buit absolut, que serà recordat tota la vida. Trenta minuts de disbauxa, de crits, de descontrol, de tensió, de confidències, de riures descontrolats, de llenguatge lliure i desenfadat, el cafè dels infants, l'instant màgic dels més petits i el període de les microrelacions dels que són una mica més grans. Tanco els ulls i aquell moment ja ha arri-

bat, l'esbarjo ja és aquí, el pati, el moment de llibertat pel qual l'escola sempre serà especial.

Cops de pilota amunt i avall, tres porters, trenta davanters i uns quants intrèpids que diuen ser defenses d’una cosa abstracta, es barregen entre aquells i aquelles que organitzen l'espai millor que els creadors d'Ikea. A la dreta les cordes, a l'esquerra, tocant els arbres, un grup de nois i noies jugant “al gat i al gos” o “al conejo de la suerte”. Al centre dos pilotes de bàsquet, que a vegades topen amb una pilotada d'allò que alguns ens volen fer creure que es futbol. Un parell de xarranques a vessar de pedretes de diferents cursos (la qüestió és compartir) i no pot faltar una paret que és picada mentre un grup de “falsos mims” atempten contra la integritat d'aquell/a intrèpid/a.

número 1-juny del 2012-

El pati (l'esbarjo per als més tècnics) és un moment especial, inclòs avui com a mestre o persona adulta que pretén educar en valors per damunt d'allò que mal diuen coneixements, és un espai màgic. Un lloc per a jugar, un racó únic, irrepetible i que malauradament està en risc d'extinció. Sí, uns caçadors furtius vestits amb pantalons curts i molts diners a les butxaques han decidit carregar-se tota la nostra infància. La xarranca té por, el “bote – bote” sota l'amenaça d'una mala puntada de peu i les cordes ploren arraconades perquè ja no hi ha cançons que convidin a saltar-les.

El pati necessita urgentment ser tractat com es mereix, un espai de llibertat controlada on poder jugar a jocs que construeixen vincles i relacions. Res de cops de pilota i violència traspassada a una cosa rodona (o no) que a més és de cuir (on són aquelles pilotes fetes de paper de diari?) Crits, insults, baralles, en definitiva; conflictes, paraules malsonants que no tenen res a veure amb els sons de les rialles dels nens i nenes que forçaven la seva agilitat per agafar les “cinc pedretes” que ells mateixos deixaven anar. Jocs de tota la vida, com pica de mans... sense importar si picar fort o fluix.

El pati, un desert d'emocions que avui necessitem recuperar i tornar a regar. Llavors, qui millor que nosaltres? Pares, mares, mestres, nens i nenes grans que amb l'esperit i l'empenta necessària podem donar una altra opció al crit, al conflicte, a la frustració descontrolada, al plor hilarant del no saber perdre, a l’ eufòria desmesurada del no saber guanyar i en general a la competitivitat entesa com un motiu per esclafar un company, un amic. Tanco els ulls i espero amb nerviosisme que el rellotge em retorni a quan al pati jugava amb els meus amics amb un somriure a la cara.

Antonia Alcolea Fa anys no existia internet, Facebook, els videojocs... però érem molt feliços amb els jocs que hi havia en aquells moments, fins i tot m'atreviria a dir que es feia més esport i una vida més saludable i social. Avui dia, amb els jocs que tenen els nens i nenes, amb prou feines es relacionen. Us volem proposar un seguit de jocs que es juguen al carrer i amb amics, que són molt divertits i que segur que coneixeu. Ànim, si els proveu segur que us agradaran!

La goma S'utilitza una goma elàstica unida amb un pels extrems. nus Dos infants es posen als late la subjecten a ra ls i mb les cames obertes, de m que quedi un anera espai enmig p er saltar. Llav o diversos ne o rs , un ns han de fer determinats e cis al ritme de xercicançons i pica ments de man interpreten els s que participants. La goma es ju ga amb difere nts nivells de tat, des dels ju dificulgar a nivell de l turmells, al n dels genolls i ivell fins a l'altura de la cintura. haver fins a Hi pot sis nivells: tu rmells, bess genolls, mitja ons, cuixa, maluc i cintura. Hi ha moltes c ançons per ac ompanyar els sobre la gom salts a. D’altra ba nda, els exe poden consis rc icis tir en: - Trepitjar la g oma o les due s gomes amb o amb els dos un peu peus. - Passar el pe u o la cama p er sobre de la - Enrotllar i de goma. senrotllar la g oma a la cam - Saltar amb e a. ls dos peus e n el centre o d un fora. eixant També es pot arribar a juga r en solitari, s tant la goma a ubjecles potes de d ues cadires.E recomanable l més és jugar amb amics i amigu es! ”. Es s, la “para rt Quiets o s a , el gadors enlaire i diu ta o il p Un dels ju a n u ràpid entre, tira cull el més re la col·loca al c t s e u q gador. A uan l'atrapa Q . n e p a c nom d’ un ju s 'e n atuels altres s s es quede re lt que pugui i a ls e i quiets!, crida: Peus un lloc. salts cap a s e tr fa rats al seu ta o erta ja ue té la pil ota. Si l’enc il p El jugador q la a ç n ra a rs i li ll ll. A la terce e té la dels jugado a lt i si no, la fa ina. té una falta gador, s'elim i un de sol. ju n u té e u falta q es qued ua fins que n ti n o c c jo El

e ants d p i c i t r dels s pa ero al joc diu un cador o m ú m n l n E del tingui a un l n e e r g t i i e s b u L'àr S'as afar ts q tar ag el quip. cipan i n e t e r t a a n d i p ca er tà els a ell p on es ros i núme t corren cap cap al lloc atrapi. Si a l' r assign dor i torna el contrari . e at ca el mo ip sense qu desqualific u a seu eq trapa qued l’a l'altre

Les carreres de xapes En aquest joc es pinta amb un guix a terra un recorregut, i cal seguir-lo amb les xapes colpejant-les amb un dit i evitant que surtin del recorregut. Futbol amb xapes Fa anys el futbol amb xapes era l' juntament a estrella, mb les curs es. Té divers ments impre os elescindibles p er poder jug qualitat. ar amb - El camp: H a de ser una superfície b llisa i tenir u astant nes proporc ions d'entre metres de ll 1,5 i 2 arg i 1 i 1,5 d 'ample apro ment. Es pin ximadaten les línie s del camp un camp de com en futbol. - Les porteri es: La seva grandària v funció de la aria en perícia dels ju gadors i s'a entre ambd corda ós. Una ca ixa de cart tetra-brick ta ró o un llat per la m eitat pot fer teria. de por- La pilota: Com a pilo ta tradicion s'ha utilitza alment t un cigró, ja que al no se pletament r comrodó s’evit a que vagi lluny, a més mas de permetre saltar barrere sa gadors. s i ju-

-número 1-juny del 2012

Sara Vaquero Tostado Riscos físics i psíquics de la cultura de la pantalla Us proposo que observeu els vostres fills mentre miren la tele o juguen amb l’ordinador o els videojocs. ¿Quina és la seva postura, com és la seva mirada, si no li dic res, quant de temps pot estar davant la pantalla? Té la mirada distreta, sense expressió; la boca entreoberta i el cos enfonsat al sofà?.

La tele ens hipnotitza, ens deixa paralitzats, inhibeix les funcions cerebrals implicades en el procés de prendre decisions. Mentre els nens estan mirant la televisió, no reaccionen, ni s’orienten, ni enfoquen; senzillament estan embadalits.

L’explicació a aquest fenomen és que la televisió anul•la la part esquerra del cervell, que és la que s’encarrega de la lògica seqüencial, les paraules, l’anàlisi i el raonament. En canvi, en mirar la tele deixem l’hemisferi dret obert, que és el que s’ocupa de les imatges, els colors, els ritmes i les emocions, i processa la informació emocionalment, no críticament. Per això la televisió és un mitjà de comunicació que transmet enormes quantitats d’informació en què no es pensa. Els anunciants es van adonar que els mitjans electrònics tenien el gran avantatge de proporcionar accés directe a les ments de la gent i ho van apro fitar.

La publicitat és molt nociva per als nens perquè els manipula. Els infants menors de 8 anys són incapaços d’entendre els objectius de la publicitat i tendeixen a acceptar les afirmacions com certes.

Amb el seu ús s’aconsegueix una societat passiva i poc participativa, que no és lliure i no pensa per si mateixa.

Durant el desenvolupament del cervell es van formant connexions entre els dos hemisferis cerebrals. Aquest procés es veu afavorit amb l’estimulació sensorial i motora. D’aquí la gran importància del moviment en els primers anys. Però quan un infant mira la televisió, el moviment és nul o molt escàs. A més a més, els nens tenen dificultats a l’hora de percebre si les imatges de la televisió i l’ordinador són reals o no. La televisió, literalment, impedeix el creixement neuronal del cervell en el desenvolupament dels nens. Diversos estudis vinculen l’excés de tele durant la infantesa amb dificultats per dormir, obesitat i fins i tot amb un risc més elevat d’autisme. L’Acadèmia de Pediatria dels Estats Units recomana que els menors de dos anys no mirin la televisió en absolut i que els infants de qualsevol edat no tinguin tele a la seva habitació.

Perills socials causats per la cultura de la pantalla La televisió anul•la la imaginació. El perill més gran és que els vostres fills s’acabin deixant endur per la motivació externa a l’hora conduir les seves vides, en lloc de ser animats i comptar amb la seva pròpia creativitat, motivació i capacitat imaginativa: “Que m’entretinguin des de fora”.

A curt termini pot ser més fàcil deixar que l’infant estigui endollat a la tele, així està tranquil una estona, així puc fer el que he de fer. Però a llarg termini això no és positiu, ja que el nen veurà minvada la seva capacitat de creativitat i d’imaginació, i això impedeix que desenvolupi un joc lliure, saludable i imaginatiu.

Les criatures aprenen el món real a través del cos, els sentits, el moviment i el joc. Per això els pares han d’optar per guardar els mitjans electrònics i el món virtual per a més endavant, quan els nens siguin més grans o adolescents i tinguin més recursos per enfrontar-s’hi i una capacitat més desenvolupada per a un discerniment madur i conscient. .

-número 1-juny del 2012

Als infants els cal temps per desenvolupar-se i necessiten créixer en un entorn segur, enriquidor i ple de tendresa. Prosperen quan són estimats, quan es respecten les necessitats del seu desenvolupament i quan se’ls permet tenir una autèntica infància. Com més implantada estigui la cultura de la pantalla, menys temps queda per a la interacció i la conversa real entre pares i fills. La feina d’un infant és jugar. El joc implica imitació, recreació, invenció, creativitat i imaginació. Per mitjà del joc un nen petit imita primer els esdeveniments quotidians i després els recrea teatralment. El joc serveix per adquirir habilitats socials, coordinació i una comprensió del món. Les criatures fan servir el joc per transformar la seva expe riència en coses que siguin realment significatives per a ells. El joc d’un infant ens diu moltes coses sobre com es troba: els que són molt televidents són menys imaginatius i s’impliquen menys en el joc, mostren menys iniciativa, són més propensos a esperar que altres els entretinguin, presten menys atenció a les històries, de vegades no tenen coordinació i no juguen tan constructivament com els nens que veuen poc o gens la televisió. Efectes cognitius i en l’aprenentatge La falta d’exercici perjudica també l’educació i l’estudi, ja que el moviment és essencial per a un aprenentatge saludable. El moviment activa la ment i el cos, capacitant-los per integrar i assimilar nova informació. El moviment activa el creixement físic, sensorial i intel•lectual. Aprenem amb tot el cos.

número 1-juny del 2012-

Un estudi de la Universitat de Washington, dirigit per Dimitri Christakis i publicat per Aric Sigman, fet amb 2.623 nois i noies, va arribar a la conclusió que els que miren la tele abans dels tres anys d’edat corren més risc de tenir problemes per prestar atenció quan van a escola. Això està relacionat amb el fet que la pantalla del televisor ofereix estímuls més interessants que els que normalment brinda la vida real. A més a més, les tècniques de muntatge i presentació televisives acostumen els espectadors més menuts a modalitats d’atenció que canvien molt ràpidament i que al mateix temps són molt intenses. Segons Sigman, el fet que els infants de menys de tres anys mirin la televisió pot tenir efectes nocius sobre l’habilitat matemàtica i la capacitat i comprensió en la lectura. Els mitjans electrònics poden afectar profundament el llenguatge i l’alfabetització. Els nens aprenen a parlar imitant, escoltant i conversant amb persones de carn i ossos. Llegir requereix concentració, enfocament, pensament, imaginació i l’habilitat de tenir una “visió interna” de visualitzar. La televisió, en canvi, requereix poca concentració, desenfoca la ment, paralitza la capacitat per visualitzar i la substitueix per imatges electrònicament produïdes: tot plegat fomenta la passivitat dels cervells. El lector mana sobre el llibre, mentre que la televisió o el videojoc normalment dominen els qui els utilitzen.

El passat dia 23 d’abril vam celebrar la diada de Sant Jordi a la nostra escola. Un dia preparat conjuntament amb l’AMPA de l’escola que va facilitar que tot sortís rodó. Un dia molt especial, el dia de les lletres, que ens va permetre gaudir i aprendre d’una forma molt més activa i dinàmica. De bon matí va venir la Raquel, la mare de la Sílvia, l’Alma i l’Iker. Ens va explicar que era poetessa, que li agradava escoltar i inventar-se poemes, i ens va llegir alguns dels poemes que ella mateixa havia escrit. Mireu que atents que estàvem!

Després vam pujar a la sala i allà va començar tot el xou! Les nenes i els nens de P3 van explicar-nos la història del Pep i els seus amics, tot representant-la amb unes titelles ben boniques que ells mateixos havien fet. Que petitons! – deien uns. Que macos! – deien alguns altres. I és que els més menuts de l’escola van fer una obra que ens van deixar a tots bocabadats.

Seguidament, els alumnes de P4 van impressionar-nos amb una cançó de Sant Jordi que parlava de tots els personatges de la diada. Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac! Dos van al darrere, dos van al davant!... Cal felicitar-los, ja que la van interpretar molt bé!

-número 1-juny del 2012

Els de P5 no volien ser menys, i per això es van carregar de valor i van sortir tots disfressats per a l’ocasió a recitar un poema de Sant Jordi. Mireulos! Duien espases, escuts i, fins i tot, un drac ferotge que feia molta por!

L’actuació dels alumnes d’educació infantil va donar pas a la dels de primària. Les nenes i els nens de primer van iniciar-la amb una obra de titelles que parlava de Sant Jordi i de molts animals. Us en recordeu?

Més tard, la classe de segon va llegir-nos el Conte de Sant Jordi. Cada un dels alumnes es va preparar un trosset i, entre tots, van explicar-nos la història d’un drac que vivia molt a prop de casa nostra, entre les muntanyes del Montmell. Els nens i nenes de tercer van explicar-nos el conte del Jordi i el Petit cavaller, una història on el Jordi era un petit drac que tenia molta por dels dracs ferotges. El conte el van explicar tot muntant un trencaclosques d’un dibuix ben bonic que més tard van penjar a la paret de la biblioteca de l’escola. Seguidament, la classe de quart va entusiasmar-nos amb la seva actuació. Van pujar tots guarnits dalt l’escenari i ens van interpretar un rap. Quins artistes! Finalment, els nens i nenes de cicle superior van fer una lectura de poemes que ens van arribar al cor; no només per la manera com els van llegir, sinó perquè havien estat ells mateixos els qui els havien escrit. Per acabar la diada, l’AMPA va entregar un lot de llibres per a cada classe i, per a tota l’escola, un trofeu com a reconeixement de la tasca feta i recordatori de la diada de Sant Jordi d’enguany.

Felicitats a tothom!

número 1-juny del 2012-

10-

nĂşmero 1-juny del 2012-

nĂşmero 1-juny del 2012

11-

Miriam Rueda L'altre dia, buscant informació de les papallones, vaig veure el bloc Educació emocional, una filosofia de vida, que em va semblar molt interessant i el vull compartir amb vosaltres ja que, com bé va dir una mama, els abecés no existeixen i, a vegades, no sabem com comportar-nos amb els nostres fills o com educar-los. La meva opinió és que els infants són súper intel·ligents i capaços de fer moltes de les coses que per costum, protecció o rapidesa fem nosaltres mateixos per ells. Com bé explica la història de la "lliçó de la papallona" el futur són ells. Els pares, juntament amb ells, hem de lluitar perquè el dia de demà siguin persones intel·ligents, civilitzades, capaces de resoldre els seus problemes i sàpiguen ser feliços. Perquè el més important és ser FELIÇ. Jo miro la joventut que tenim avui en dia i em fa por veure que fumen, el botelló, etc. La veritat, vull creure que això pot canviar... O almenys que els nostres fills tinguin la seguretat i la capacitat de dir no per ells mateixos. Un conte... “Un día, en una pequeña abertura apareció una oruga; un hombre se sentó a observar a la mariposa durante varias horas, viendo cómo se esforzaba para hacer que su cuerpo saliera a través de aquel pequeño agujero. Llegó un momento en que pareció que la oruga, a pesar de su esfuerzo, no avanzaba nada. Parecía que había llegado a un punto en que ya no podía avanzar más… Entonces el hombre decidió ayudar a la oruga y agrandó el agujero. La mariposa salió sin dificultad. Pero su cuerpo estaba débil, las alas no estaban desarrolladas y las patitas no la sostenían.

El hombre continuó observándola esperando que en cualquier momento se lanzara a caminar y emprendería el vuelo a través de las flores Pero nada sucedió. La verdad es que la mariposa pasó toda la vida arrastrándose por el suelo. Fue incapaz de elevar el vuelo. Lo que el hombre que con toda su buena voluntad quiso ayudar a la mariposa, no entendía es que, al hacer un gran esfuerzo para atravesar el pequeño agujero, los jugos vitales se iban distribuyendo y extendiendo por las partes del cuerpo que requerían fortaleza para volar. Al pasar el agujero sin ese esfuerzo, las alas no recibieron la sustancia necesaria”

Sense saber-ho, i amb molta bona voluntat, el senyor de la nostra història va impedir que les ales de la papallona tinguessin força suficient per a viure i volar adequadament. La papallona havia de fer l’esforç de sortir sola de la crisàlide com a part del seu procés natural i necessari. Sovint, els pares i mares tenim una tendència a fer als fills/es allò que ells mateixos podrien fer per si mateixos. És el principi número 4 de l’Ecologia Emocional. És el principi de la prevenció de dependències que diu així: “No facis pels altres allò que ells poden fer per si mateixos” (Bragavad Gita) Si fem pels fills allò que ells poden fer sols els prenem la possibilitat de trobar gratificacions personals, de trobar reafirmació en la seva autoestima, de fer-los responsables dels seus propis actes i decisions. Deixem que els infants creixin per si mateixos i amb llibertat dintre d’uns límits raonables. Eduquem amb amor, responsabilitat, amb llibertat limitada, donant confiança, transmetent seguretat… i amb una dosi d’humor, molt important.

12-

número 1-juny del 2012-

És l’art de gestionar les nostres emocions de manera que la seva energia es dirigeixi a la nostra millora personal, l'augment de la qualitat de les nostres relacions personals i a una cura millor del nostre món. Dediquem tota la vida a entrenar la ment: adquirim coneixements i ens ensenyen a pensar, però en el territori emocional, en canvi, som tots autodidactes, en major o menor mesura. Hi ha qui considera les emocions com obstacles que interfereixen en la nostra dimensió racional. L'ecologia emocional sosté que no és així i que les emocions són un llenguatge diferent i complementari. Una ment intel·ligent però desconnectada de les emocions construiria mapes de decisió equivocats i perillosos. Les emocions donen color al paisatge i serveixen per orientar-nos en el món: ens indiquen si la ruta que hem triat és adaptativa o destructiva.

Els 7 principis de l'ecologia emocional són:

número 1-juny del 2012

13-

Carlos González, pediatre Quan una dona afirma que el seu marit és molt bo, probablement és un home afectuós, treballador, pacient, amable... En canvi, si una mare exclama “el meu fill és molt bo”, gairebé sempre vol dir que es passa el dia dormint, o millor que “no fa sinó menjar i dormir” (a un marit que es comportés així diríem que és un gandul). Ningú ens diu que els nostres fills, fins i tot desperts (sobretot desperts), són gent meravellosa, i correm el risc d’oblidar-ho. El teu fill és desinteressat. En Sergi acaba de mamar, no té fred, no té calor, no té set, no li fa mal res... però continua plorant. Què més deu voler, ara? Et vol a tu. No et vol pel menjar, ni per la calor, ni per l’aigua. Et vol per tu mateixa, com a persona. ¿Potser t’estimaries més que el teu fill et cridés només quan necessita alguna cosa, i després passés olímpicament de tu? ¿Voldries que el teu fill et cridés només per interès? L’amor d’un infant pels seus pares és gratuït, incondicional, indestructible. No cal guanyar-lo, ni mantenir-lo, ni merèixer-lo. No hi ha amor més pur. El doctor Bowlby, un eminent psiquiatre que va estudiar els problemes dels delinqüents juvenils i dels nens abandonats, va observar que fins i tot els nens maltractats continuen estimant els seus pares. Un amor tan gran de vegades ens espanta. Ens fa por involucrar-nos-hi. Ningú no dubta a acudir immediatament quan el fill diu “gana”, “aigua”, “por”, “pupa”, però de vegades ens creiem en el dret, fins i tot en l’obligació, de no fer-li cas quan només diu “mama”. Així, molts nens es veuen obligats a demanar coses que no necessiten: infinits gots d’aigua, obre la porta, tanca la porta, baixa la persiana, puja la persiana, encén el llum, mira sota el llit per comprovar que no hi ha cap monstre... S’hi veuen obligats perquè, si es limiten a dir la pura veritat –“pare, mare, veniu, us necessito”–, no hi anem. Qui pren el pèl a qui?

El teu fill no té prejudicis Observa el teu fill al parc. ¿Alguna vegada s’ha negat a jugar amb un altre nen perquè és negre, o xinès, o gitano, o perquè la seva roba no és de marca o té un cotxet vell i atrotinat? ¿Alguna vegada li has sentit dir “vénen en pasteres i ens treuen els gronxadors als de casa”? Trigarem encara molts anys a ensenyar-los aquests prejudicis i molts altres.

14-

El teu fill és valent Estàs fent unes gestions al banc i de cop i volta entra un individu amb un passamuntanyes i una pistola. “Silenci! A terra! Les mans al clatell!” I tu, sense dir ni piu, et tires a terra i et poses les mans al clatell. Creus que un infant de tres anys ho faria? Cap amenaça, cap violència, poden obligar un nen a fer el que no vol fer. I molt menys deixar de plorar quan plora. Tot al contrari: a cada nou crit, a cada bufetada, el nen plorarà més fort. Els animals no s’enfaden amb els seus fills, ni els renyen. Tots els motius per cridar –treure males notes, no recollir l’habitació, embrutar les parets, trencar un vidre, dir mentides...– són exclusius de la nostra espècie, de la nostra civilització. Fa només 10.000 anys hi havia ben poques possibilitats de renyar els fills. Per això, en la naturalesa, els pares només criden els fills per advertir-los d’algun perill. Això explica que la conducta instintiva i immediata dels infants sigui córrer cap al pare o la mare que criden, buscar refugi en els seus braços, amb tanta més intensitat com més enfadats estan els progenitors.

número 1-juny del 2012-

El teu fill sap cedir En Jordi dorm a l’habitació que els pares li han assignat, al llit que els pares li han comprat, amb el pijama i els llençols que els pares han triat. Es lleva quan li diuen, es posa la roba que li indiquen, esmorza el que li donen (o no esmorza), es posa l’abric, es deixa cordar i pujar la caputxa perquè la seva mare té fred i va a l’escola que els seus pares han escollit, per arribar a l’hora fixada per la direcció del centre. Un cop allà, escolta quan li parlen, parla quan li pregunten, surt al pati quan li diuen, dibuixa quan l’hi ordenen, canta quan cal cantar. Quan sigui l’hora (és a dir, quan la mestra li digui que ja és l’hora) el vindran a recollir, per menjar alguna cosa que altres han comprat i cuinat, assegut en una cadira que ja hi era abans que ell naixés. Pel camí, en passar davant del quiosc, demana una “Ximplegnant”, “la ximpleria que s’enganxa i és una mica repugnant”, i que tots els de la seva classe ja tenen. “Anem, Jordi, que fem tard. No veus que això és una ximpleria?” “Jo vull una Ximpegnan, jo vull, jo vull...!” Ja tenim crisi. Siguem seriosos, sisplau. Els nens viuen en un món fet pels adults a la mida dels adults. Passem el dia i part de la nit prenent decisions per ells, modelant les seves vides, imposant els nostres criteris. I a quasi tot obeeixen sense dir ni ase ni bèstia, amb un somriure als llavis, sense ni tan sols plantejar-se si hi ha alternatives. Som nosaltres els qui ens sortim amb la nostra cent vegades al dia, són ells els qui cedeixen. Tan acostumats estem a la seva submissió que ens sorprèn –i de vegades ens espanta– el gest d’independència més ínfim. Sortir-se de tant en tant amb la seva no tan sols no els farà cap mal, sinó que probablement és una experiència imprescindible per al seu desenvolupament. El teu fill és un bon germà Imagina que la teva dona arriba un dia a casa amb un xicot ben plantat, més jove que tu, i t’etziba: “Mira, Ramon, aquest és en David, el meu segon marit. A partir d’ara viurem tots tres junts i serem molt feliços. Espero que sabràs compartir amb ell el teu ordinador i la teva màquina d’afaitar. Com que al llit de matrimoni no hi cabem tots tres, tu, que ets el més gran, tindràs ara una habitació per a tu solet. Però et seguiré estimant igual, eh?” ¿No et sembla que estaries una miqueta gelós? Doncs un nen depèn dels seus pares molt més que un marit de la seva dona, i per tant l’arribada d’un competidor representa una amenaça molt més gran. Una amenaça que, encara que de vegades abracen tan fort el seu germanet que el deixen sense alè, cal admetre que els infants es prenen amb una equanimitat remarcable.

número 1-juny del 2012

La llavor del bé Observant el comportament de criatures d’un a tres anys en una llar d’infants, uns psicòlegs van poder comprovar que, quan una plorava, les altres espontàniament corrien a consolar-la. Però els infants que havien patit pallisses i maltractaments feien tot el contrari: renyaven i pegaven el nen ploraner. Ja de ben menuts, els nens maltractats es barallaven el doble que els altres, i agredien altres infants sense motiu ni provocació aparent, una violència gratuïta que mai no s’observava en nens criats amb afecte. És molt possible que sentiu dir que la delinqüència juvenil o la violència a l’escola neixen de la “manca de disciplina”, que s’haurien pogut evitar amb “una bufetada a temps”. Tot això són ximpleries. El pro blema no és la manca de disciplina, sinó d’afecte i atenció, i no hi ha cap temps “adequat” per clavar una bufa a un infant. Fes al teu fill una abraçada a temps. Milers i milers d’abraçades. És el que realment necessita!

15-

Arriba lâ&#x20AC;&#x2122;estiu i si et vols distreure una estona, aquests passatemps has de fer.

16-

nĂşmero 1-juny del 2012-

L’Associació de Mares i Pares de alumnes (L'AMPA) és una part activa i fonamental de la comunitat educativa de la nostra escola. Aquest curs 2011/2012 hem associat al 75% de les famílies al AMPA. Al Consell Escolar hem aportat, ens hem fet escoltar i, en general, hem vetllat pels interessos educatius de tot l’alumnat de l’ escola.

En aquest curs ens hem vist obligats a lluitar per la estabilitat de la plantilla, tant de direcció como de mestres, ja que el Departament Territorial d' Ensenyament de Tarragona estava disposat a desmantellar la nostra escola a nivell de personal docent i de direcció: No entenen que les famílies siguem part activa dins la escola. Sembla que no s’adonen de que els i les alumnes als que estan educant a la escola. SÓN ELS NOSTRES FILLS I LES NOSTRES FILLES. També en aquest curs, com a d’altres, hem organitzat activitats esportives, lúdiques i culturals com la castanyada, l’esmorzar de Nadal, la rua y l’espectacle de Carnestoltes, el trofeu Cultural Sant Jordi, amb donació de llibres per la nostra

número 1-juny del 2012

biblioteca, les activitats extraescolars esportives...i encara no hem acabat ja que ens falta la festa de final de curs.

També ens preocupem de la complicada situació econòmica per la que estem passant les famílies i és per això que intentem seguir amb la reutilització dels llibres de text malgrat que aquest any ens han retallat la subvenció en una quantitat molt elevada, i per afegir encara més dificultats, val a dir que encara no hem rebut un euro d’aquest curs 2011-2012.

Volem recordar-vos que les activitats que es realitzen s’aconsegueixen gracies a que participem en un moviment associatiu com és l’AMPA.

Agraïm la col•laboració de totes les persones, que han ajudat fent possible tot el que ens hem proposat i esperem poder contar l’any vinent amb moltes més mares i pares, pel que fem una crida a associar-vos i a ser part activa de l'AMPA el proper curs 2012-2013; amb l’únic propòsit que els nostres fills puguin gaudir com ho han fet aquest curs que ara acomiadem. Us hi esperem!

17-

La marea groga és un moviment de persones i centres educatius catalans que portem el color groc com a reivindicació. Famílies, mestres, professors tots plegats per la defensa d’un ensenyament públic i de qualitat.

Tenim la convicció que l’educació és un dels pilars fonamentals per superar l’actual situació de crisi econòmica i social, i que l’Ensenyament Públic ha de garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats d’infants, joves i de la societat en general. En aquest sentit, entenem que qualsevol política que vagi en detriment dels serveis públics provoca que el pes de la crisi recaigui sobre les esquenes dels sectors més desafavorits.

Per altra banda, també hem sigut testimonis de com els diferents departaments han desatès l’Educació Pública i han pres decisions sense buscar l’acord ni fer cap cas de l’opinió dels diferents sectors de la Comunitat Educativa. Hem vist com han retallat sistemàticament recursos que s’han derivat cap a centres i empreses privades, tot portant l’Ensenyament Públic a una greu situació econòmica que està afectant directament la qualitat d’un servei fonamental.

Per tot això, volem fer palesa la nostra voluntat i el nostre compromís com a ASSEMBLEA GROGA de treballar en la defensa, la millora i l’enfortiment de l'Escola Pública, de fomentar la participació de tota la Comunitat Educativa en la seva gestió i d’instar l’administració educativa que escolti l’opinió d’aquesta comunitat i hi treballi conjuntament pel bé comú de l’Ensenyament Públic.

18-

número 1-juny del 2012-

Tancada a l’escola Teresina Martorell de El Vendrell al març d’enguany

número 1-juny del 2012

19-

Sílvia Téllez

EL CEL I LA TERRA Nivell: Educació infantil Autora: FONT,NÚRIA Editorial: CRUÏLLA ISBN: 8482868438 Un conte popular, amb lletra lligada i de pal.

DE VIATGE Nivell: Educació primària Autora: MARTÍ,MERIXELL Editorial: Parramón ISBN:8434232545 Un conte que estimula la curiositat i diverteix.

PALABRA DE ÁRBOL Nivell: Cicle mitja Autora:Bautista Sánchez, María Un arbre especial, màgic, un contacontes que amb l'ajut del seu amic el vent explica històries de fa molt i molt de temps.

L'ARBRE DE JARDÍ, LLIBRE D'ACTIVITATS Nivell: Educació infantil ISBN: 9788466127141 Llibre que explica què fan i que bé que s'ho passen els animalons que viuen a l'arbre del jardí. Al ﬁnal hi ha una gran làmina desplegable perquè els infants pintin el seu arbre. ESPIRALES, un libro para dibujar Nivell: Educació primària Autora: La Zoo ISBN-13: 978-84-935127-5-0 Les espirals esdevenen la barba d'un home, una piruleta, la melenea d’un lleó...

HE TORNAT A JUGAR AMB LA MARE I SE M'HA ESPATLLAT Nivell: Cicle superior Autor: Obiols,Miquel; La japonesa ISBN: 8466125469 Vet aquí un recull d'històries, amb sorpresa, en què les paraules sovint van més enllà.