Page 1

#6

ADA LOVELACE

La primera programadora en la història dels computadors.

CESARE PAVESE

La poesia italiana més sensible al sentiment de pèrdua, el record i les emocions.

L’ORNITÒPTER Descobreix l’invent de Leonardo Da Vinci per volar com un ocell.

GÜNTER GRASS Els poemes més destacats de l’escriptor alemany i Premi Nobel de Literatura.

ECLIPSIS

13 fets interessants que no pots deixar de saber sobre el eclipsis.

HAMLET

L’obra teatral de Shakespeare recordada per la sentència de “Ser o no ser”.

GRAVITY

El film que et portarà a viure en primera persona el vertigen d’un astronauta.

WORKING ON A DREAM Una de les cançons més reivindicatives del músic Bruce Springsteen.

BOCAMOLLA

REVISTA DE L’IES MANACOR Juny 2016

#6

REVISTA ESCOLAR D’INFORMACIÓ I ENTRETENIMENT


#6 BOCAMOLLA “

Words, words, words. - William Shakespeare, Hamlet

AGRAÏMENTS / GREETINGS En el moment del tancament d’aquest número de la revista ens omple el cor un fervent sentiment de gratitud i emoció per tots aquells col·laboradors que amb més o menys esforç han aportat el seu granet d’arena perquè un any més la revista Bocamolla sigui possible. Aquesta revista no seria possible sense la dedicació i l’estima per la feina ben feta dels alumnes que col·laboren desinteressadament en la redacció de la revista escolar Bocamolla. Moltes gràcies. At the end of this issue of the Bocamolla magazine our heart is full of an ardent sense of gratitude and excitement towards those people who with more or less effort have contributed to publish the magazine again. This magazine would’nt be possible without the dedication and love for the good work of the students who work selflessly in the Bocamolla school magazine. Thanks so much!

2

Bocamolla IES MANACOR

REPORTERS

BOCAMOLLA La revista Bocamolla es redactada, produïda i editada pels alumnes de TIC en anglès de 1r de Batx, i pels alumnes d’Informàtica en anglès de 4t d’ESO.


61

L’Ornitòpter

66

Hamlet

70

Gravity

76

Working on a Dream

80

Top 10 Scientitst

82

Comic Stripes

86

Easy, tasty recipes

18

Ada Lovelace

92

Horòscop

24

Cesare Pavese

96

Gunter Grass

34

La mirada de l’alumne

102

Experimenta 2016

46

Eclipsis

116

Natura en Acció

54

Un Chien Andalou

06

Periodistes Escolars a la UIB

Els reporters de la revista Bocamolla novament guanyadors al concurs de la UIB.

La primera programadora en la història dels computadors.

La poesia italiana més sensible al sentiment de pèrdua, el record i les emocions.

Fotografies de la primera edició del concurs fotogràfic Bocamolla - IEs Manacor.

13 fets interessants que no pots deixar de saber sobre el eclipsis.

El film de Luis Buñuel més representatiu del cinema surrealista.

118

Descobreix l’invent de Leonardo Da Vinci per volar com un ocell.

L’obra teatral de Shakespeare recordada per la sentència de “Ser o no ser”.

El film que et portarà a viure en primera persona el vertigen d’un astronauta.

Una de les cançons més reivindicatives del músic Bruce Springsteen.

Mots encreuats i joc de “qui és qui” sobre els 10 millors científics de tots els temps.

Les tires còmiques més divertides dissenyades pels alumnes de l’IES Manacor.

Les recpetes de cuina més fàcils i gustoses per a cuinar a casa.

Llegeix el teu horòscop i descobrei el que et depara el dia d’avui.

Els poemes més destacats de l’escriptor alemany i Premi Nobel de Literatura.

Les demostracions científiques més impactants de la fira de la ciència.

Guanyadors del XVII concurs de Natura en Acció.

Fira de Medi Ambient

Les fotografies més rellevants de la fira de Medi Ambient : Eco-alimentació.

Bocamolla IES MANACOR

3


DES DE LLUNY

MULTIMEDIA MAGAZINE

BOCAMOLLA

XISCO FORTEZA GALMÉS - 2N ESO.

BOCAMOLLA REVISTA D’INFORMACIÓ I ENTRETENIMENT La revista Bocamolla va nèixer amb l’objectiu de ser un projecte educatiu innovador transversal que contribueixi a l’aprenentatge de diferents matèries a la vegada que presenti continguts divertits i d’oci. A cada número de la revista Bocamolla hi trobareu publicades diferents seccions d’opinió, ciència, música, cinema, tecnologia, cuina, passatemps, … Bocamolla ofereix Informació i entreteniment per a totes les edats, des del més petits fins als més grans.

4

Bocamolla IES MANACOR

A la revista Bocamolla trobaràs articles en diferents idiomes: anglès, alemany, català, castellà i italià. Perquè volem contribuir a l’aprenentatge d’Idiomes de forma divertida. Bocamolla està presenta a les xarxes socials Facebook, Twitter, Intagram, Pinterest, Tumblr, WordPress, … i inclou nombrosos enllaços a material multimèdia addicional. Perquè sabem que són nou temps d’emprar les Tecnologies de la Informació i Comunicació.

Tots els números anteriors de la revista Bocamolla a: http://www.iesmanacor.cat/projectes/revista-bocamolla/


BOCAMOLLA #6 JUNY 2016 El curs escolar 2015-16 ja arriba a la fi i la revista Bocamolla és fidel a la cita per recollir i presentar-vos de forma entretinguda allò més interessant que ha passat en aquests darrers 9 mesos a l’IES Manacor. No vos podeu perdre el recull més extens dels experiments de la fira de la ciència Experimenta 2016, les fotografies més destacades del 1r Concurs fotogràfic Bocamolla IES Manacor, els poemes de Cesare Pavese o Günter Grass, les curiositats sobre el fascinant fenomen dels eclipsis, les recomanacions músicals i de cinema ... i molt més. Tota la informació guarnida amb la dosi adient d’entreteniment: divertides tires còmiques, mots encreuats, fotografies a tot color, enllaços als vídeos més interessants, ... Què esperau per llegir Bocamolla?

JUNE 2016 The 2015-16 school year is now coming to an end and the Bocamolla magazine, faithful to the appointment, has picked up the most interesting things that have happened in the last nine months at the IES Manacor highschool. Do not miss the most extensive collection of experiments in the Experimenta 2016 science fair, the most highlighted pictures of the 1st Photo Contest Bocamolla IES Manacor, Pavese’s or Grass’ poems, curiosities about the extraordinary phenomenon of eclipses, recommendations about music and cinema, ... and much more. All this information with the right dose of entertainment: funny comics, crosswords, colorful pics, links to interesting videos ... Don’t wait to read Bocamolla!

BOCAMOLLA A LES XARXES SOCIALS

TWITTER @bocamolla2014

http://www.twitter.com/bocamolla2014

FACEBOOK @bocamolla

http://www.facebook.com/bocamolla

TUMBLR @bocamolla http://bocamolla.tumblr.com

WORDPRESS @bocamolla http://bocamolla.wordpress.com

INSTAGRAM @bocamolla

http://www. instagram.com/bocamolla

YOUTUBE @bocamolla

https://www.youtube.com/channel/UC9F3HPv23ECEeHkcrR6Rmzg Bocamolla IES MANACOR

5


DESCOBRINT QUÈ ÉS “SER UIB” La meva primera vegada a la UIB CRÒNICA

Antoni Barceló Oliver

Periodistes Escolars a la UIB

Revista Escolar Bocamolla

IES Manacor

M

’aixecava a les 6 del matí, adormissat i pensant en la roda de premsa a la UIB. Com seria? Que hauria de fer? Desconeixia que faríem exactament, però sense dubtes descobriria un món en què sempre havia somiat. Quan partia des de Porreres per anar cap a la universitat començava a imaginar com seria tot plegat. En Joan Carles m’acompanyava en el cotxe i m’anava explicant com era. Que era més gran que Porreres, el poble on visc. Però sincerament no m’ho podia creure. Just en arribar vaig entendre les seves paraules. Camps d’esports, piscina, camps de pàdel, zones de vianants, aparcaments immensos i una increïble diversitat d’edificis s’estenien davant dels meus ulls. Cadascun d’aquells edificis era una facultat o escola. Hi havia la de Ciències, la de Filosofia, la d’Economia i Empresa, ... una varietat increïble. Al minut em vaig reunir amb els meus companys a l’aturada del metro a la UIB. I des d’allà, caminant, vàrem dirigir-nos cap a l’Escola d’Hostaleria. Allà ens esperava la primera prova d’aquesta gran experiència: una roda de premsa amb el rector de la universitat, el Dr. Llorenç Huguet. Caminant pel Campus vaig comprendre encara més el fet que la UIB és més gran que Porreres, era enorme. De fet vaig sentir la mateixa sensació caminant del metro cap a l’Escola d’Hostaleria que quan correm els 40 minuts a la classe d’Educació Física. A cada passa contemplava el que ens rodejava. No em podia creure on em trobava: ben enmig del centre de tota l’educació superior de les Balears. El lloc on vull fer feina de gran, el lloc que m’inspira a continuar amb els estudis i compartir més tard tot allò què hagi après. 6

Bocamolla IES MANACOR

J

a a l’Escola d’Hostaleria ens varen rebre amb unes targetes identificadores i una bossa amb l’equip bàsic de reporter. No em vaig llevar la targeta fins que no vaig ser a casa meva de molt que m’agradava portar-la. A la sala de premsa em vaig quedar amb la boca oberta. Era un auditori enorme, ple d’alumnes com jo, que desitjaven estar allà i sentir les paraules del rector. Quan aquest va entrar per la porta em vaig quedar impressionat, tothom anava ben mudat. I es van asseure com si fos una roda de premsa real, es pot dir que la sensació era la de ser periodista, encara que només fos per un instant. Quan varen començar les preguntes, em moria de ganes de fer-li la meva. Volia demanar-li què és allò que els meus amics universitaris em comenten, allò que diuen “ser UIB”. Una vegada em van arribar el micròfon tenia por de tossir, ja que estava constipat, em sentia amb ganes de fer-li la pregunta, però i si no era suficientment bona? I si xerrava massa aviat i no m’entenia? Tenia vergonya però al final em vaig sentir amb coratge per acostar-me el micròfon i demanar “Què és ser UIB?”. La resposta em va deixar fascinat. Així com el rector va descriure a la perfecció el sentiment què els meus amics em comenten, el sentiment de ser un més en aquella comunitat, on tothom comparteix l’orgull de ser part de la UIB. Un cop vaig amollar la pregunta em vaig sentir més alliberat. Quan vaig mirar el rellotge eren les 10:30. Com d’aviat que passava el temps allà dins. Desitjava poder parlar amb ell, cara a cara, i demanar-li tots els meus dubtes i qüestions. Em va impactar molt la idea de veure al rector corrent per només contestar les nostres preguntes, com va aprofitar al màxim el temps amb nosaltres, veure que preferia estar amb nosaltres que amb els 4 milions d’euros que l’esperaven en la reunió posterior. Un cop se’n va anar, va ser la vicerectora Margalida Payeras qui va ocupar el seu lloc i va seguir responent a les preguntes amb moltes ganes.

Crònica del concurs Periodistes Escolars a la UIB 2015-16 http://wp.me/p4NOzw-1Jh


A

cabada la roda de premsa vàrem berenar d’un meravellós entrepà què ens havien preparat. A continuació ens acompanyaren cap a l’edifici dels Serveis Cientificotècnics on hauríem de fer l’entrevista en privat. Entràrem a l’edifici i ens prepararem per començar l’entrevista amb el director del servei. El Dr. Sebastià Albertí ens va rebre educadament a la sala de reunions. Se’l veia disposat a respondre totes les nostres preguntes. Nosaltres demanàvem i ell contestava de forma molt didàctica i sovint amb una divertida anècdota. Ens contava com funcionava tot i jo em moria de ganes de saber que era tot allò. Vàrem fer-li preguntes sobre l’espectròmetre de masses, l’aprimador iònic, els diversos cromatògrafs i sobre la seva joia de la corona: la ressonància magnètica de 600 Hz, una màquina que pareixia un dipòsit d’aigua però que en realitat era la més cara i una de les més costoses de mantenir. Quan ens va començar a parlar de xifres em vaig quedar amb la boca oberta. L’equip de ressonància magnètica de 600 Hz tenia un cost d’un milió d’euros i requeria uns 30.000 litres de nitrogen líquid a l’any per refredar-se. Les instal·lacions eren enormes, però l’ascensor era petitet. El què més em va impactar de les instal·lacions van ser les dutxes, unes dutxes situades en mig del passadís que amollaven una quantitat d’aigua impressionant amb només estirar d’una palanca.

La UIB ocupa la tercera posició en recerca i la quarta en docència entre les universitats públiques de l’Estat.

DR. LLORENÇ HUGUET RECTOR DE LA UIB

Gaudírem tant d’estar allà que vam perdre el tren. Sortírem de l’estació intermodal de Palma per anar a dinar d’un entrepà a un restaurant de menjar ràpid de la plaça Espanya i, tot seguit, vàrem tornar al tren. Arribava a les 16.20 de la tarda a Manacor, on m’esperava el meu transport per anar cap a Porreres. Va ser una experiència extraordinària i un privilegi poder gaudir per un dia de la sensació de ser periodista.

La ressonància magnètica de 600 MHz val un milió d’euros ... i és «la joia de la corona» dels SCT. DR. SEBASTIÀ ALBERTÍ DIRECTOR DELS SERVEIS CIENTIFICOTÈCNICS

LLORENÇ HUGUET DOCTOR EN INFORMÀTICA l.huguet@uib.es

Roda de Premsa. El Dr. Llorenç Huguet, rector de la UIB, contestant a les preguntes dels alumnes participants a l’experiència Periodistes Escolars a la UIB 2015-16.

RECTOR DE LA UIB Llicenciat en Ciències Matemàtiques l’any 1977 per la Universitat Autònoma de Barcelona, Llicenciat en Matemàtiques Aplicades a la Informàtica i a la Gestió Industrial l’any 1979, per la Universitat de Louvain (Bèlgica) i doctor en Informàtica l’any 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de la Universitat de les Illes Balears des de 1990 amb la categoria de Catedràtic d’Universitat. Ha impartit docència en diverses assignatures de la titulació d’Informàtica com Teoria de la informació i Codificació i Programació Matemàtica, i, de la titulació de Matemàtiques com Matemàtica Discreta i Mètodes Matemàtics II.

Entrevista als Serveis Cientificotècnics de la UIB. El Dr. Sebastià Albertí Serrano, director dels SCT, explicant-nos quin equip tecnològic és la joia de la corona del servei. Bocamolla IES MANACOR

7


crònica

15 desembre 2015 Periodistes Escolars a la UIB Reporters BOCAMOLLA Caterina Rodríguez Bergas, Maria Del Mar Lliteras Rosselló, Maria Del Carme Fuster Sbert i Antoni Barceló Oliver.

TWITTER @bocamolla2014

DES 15, 10:05 AM La revista escolar Bocamolla de l’IES Manacor torna a “Periodistes Escolars a la UIB” 2015-16. #seras.uib.cat #bocamolla #uib

A

rribam a la UIB mig adormits després d’una hora i mitja de camí, entre tren i metro, però amb moltes ganes de treure el màxim d’aquesta experiència. A l’Escola d’Hostaleria, ens donen els identificadors, una motxilla, un bolígraf i una carpeta; la resta ho portàvem nosaltres: càmera, trípode, gravadora... Definitivament estàvem preparats. Vàrem entrar a la sala de premsa i començarem a organitzar-ho tot. “Jo col·loc la càmera”, “Jo faig les fotos”, “Nosaltres feim les preguntes” eren alguns dels comentaris que es podien sentir abans que el rector de la UIB, el Dr. Llorenç Huguet, i la vicerectora Margalida Payeras, entrassin precipitats per la porta. Tothom a la sala de premsa es va girar sobtadament. Vàrem agafar les càmeres i ens disposàrem a fer les primeres fotografies de l’acte. Després d’una petita presentació de l’activitat i dels interlocutors per part del presentador de l’acte, es va donar la veu als alumnes reporters perquè començassin la roda de preguntes. De forma alternada, passant-nos el micròfon entre les files de seients, els reporters dels diferents centres educatius vàrem anar demanant al rector diferents dubtes i preguntes. Acabada la roda de premsa, ens vam dirigir cap a les escales de l’Escola de l’Hostaleria on ens van fer una fotografia de grup a tots els participants de l’experiència de ser “Periodistes Escolars a la UIB” juntament amb la vicerectora i el seu equip. Seguidament ens van convidar a berenar d’un merescut entrepà i una beguda. Després de berenar ens dirigirem cap a l’edifici de la universitat que setmanes abans se’ns havia assignat, la seu dels Serveis Cientificotècnics (SCT), on efectuaríem una entrevista en profunditat. Arribàrem i ens portaren a una sala de reunions on esperar al Dr. Sebastià Albertí, director dels SCT. Minuts després entrà, ens presentàrem i començada l’entrevista no poguérem aturar. Vàrem aprendre moltes coses durant l’entrevista. Constantment sorgien noves preguntes que no havíem plantejat prèviament. A tots nosaltres, independentment del batxillerat a què pertanyéssim, ens va encantar l’entrevista i el passeig per les instal·lacions dels SCT. Es va allargar fins al punt que, passada l’hora i mitja, vam haver d’apressar per arribar d’hora al tren. Tren que vam perdre. No obstant això, va valer molt la pena. Per acabar podem dir que vàrem extreure el màxim de l’experiència de ser periodistes per un dia a la UIB, i que n’estam molt contents de què ens oferissin l’oportunitat i de no rebutjar-la. 8

Bocamolla IES MANACOR

FACEBOOK @bocamolla

DES 15, 10:22 AM Roda de premsa al Dr. Llorenç Huguet, rector de la UIB, dins del concurs Periodistes Escolars a la UIB. #uib #bocamolla #iesmanacor

TUMBLR @bocamolla

DES 15, 11:08 AM Fotografies de grup dels alumnes participants en el concurs “Periodistes Escolars a la UIB” 2015-16. #seras.uib.cat #bocamolla #uib

WORDPRESS @bocamolla

DES 15, 12:12 AM Entrevista molt interessant i didàctica al Dr. Sebastià Albertí, director dels Serveis Cientificotècnics de la UIB. #uib #concurs #bocamolla #iesmanacor

INSTAGRAM @bocamolla

DES 15, 12:41 AM Entrevista al Dr. Sebastià Albertí, director dels Serveis Cientificotècnics de la UIB. #seras.uib.cat #bocamolla #uib #SCT

Crònica del concurs Periodistes Escolars a la UIB 2015-16 http://wp.me/p4NOzw-1Jh


Els Serveis Cientificotècnics (SCT) de la UIB ofereixen suport als investigadors i assessorament científic i serveis d’anàlisis a empreses i institucions... DR. SEBASTIÀ ALBERTÍ

DDDDDDIRECTOR DELS SCT

REPORTERS

BOCAMOLLA

Periodistes Escolars a la UIB Caterina Rodríguez Bergas Maria Del Mar Lliteras Rosselló Maria Del Carme Fuster Sbert Antoni Barceló Oliver. Reportatge complet dels Serveis Cientificotècnics http://wp.me/p4NOzw-1Jb

RODA DE PREMSA al rector de la UIB, Dr. Llorenç Huguet. ENTREVISTA al director dels Serveis Cientificotècnics de la UIB, Dr. Sebastià Albertí.

Bocamolla IES MANACOR

9


Reporters Bocamolla Caterina Rodríguez Bergas Maria Del Mar Lliteras Rosselló Maria Del Carme Fuster Sbert Antoni Barceló Oliver

REPORTATGE

Periodistes Escolars a la UIB

Serveis Cientificotècnics

SCT

E

ls Serveis Cientificotècnics (SCT) de la Universitat de les Illes Balears foren creats l’any 1985 com a servei general amb l’objectiu de donar suport científic i tècnic als diferents investigadors i equips de recerca de la UIB i també als de les entitats públiques, privades i particulars. Entre els centres de recerca als quals donen suport els SCT destaquen l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC) que és un centre de recerca en l’àmbit de la Física, l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS) que es dedica a la investigació científica i tecnològica en l’àrea de les Ciències de la Salut, i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) que és un centre mixt de recerca entre el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la UIB. Els SCT disposen de personal tècnic especialitzat, laboratoris i un extens parc instrumental d’alta tecnologia i característiques sovint úniques a Balears, ateses les seves peculiaritats d’especialització i d’alt cost d’adquisició i manteniment. Dins de les seves instal·lacions hi podem trobar diferents tipus d’equips i instruments: microscopis, generadors de raigs X, difractòmetres de pols, calorímetres diferencials de rastreig, analitzadors termomecànics, seqüenciadors d’ADN, espectrofotòmetres, extractors de greixos, etc. Però sense cap dubte, la joia de la corona dels SCT és l’equip de ressonància magnètica de 600 MHz, que val un milió d’euros i requereix uns 30.000 litres de nitrogen líquid a l’any per refredar-se.

10

Bocamolla IES MANACOR

Estructura. Els SCT estan estructurats en les seccions següents: el laboratori d’anàlisis i tecnologies biològiques, el laboratori d’anàlisis i tecnologies químiques, el laboratori de propietats físiques i metrologia, i el laboratori de tecnologies marines. Aquesta organització, juntament amb la infraestructura de què es disposa, permet als SCT d’afrontar una gran varietat de problemes de recerca, de desenvolupament tecnològic i de control de qualitat, i permet oferir, tant a empreses privades com a entitats públiques, assessorament cientificotècnic i servei d’anàlisi en camps d’aplicació molts diversos.

Història. Els SCT varen començar com un laboratori molt petit, només d’anàlisis, que es trobava en un altre edifici del Campus i que comptava amb una habitació molt petita perquè es disposava de molt pocs equips. Es va anar incrementat el nombre d’instruments i personal gràcies al finançament d’Europa. El trasllat l’any 2004 al nou Edifici dels Serveis Cientificotècnics i dels instituts universitaris de recerca fou una fita important en l’evolució dels SCT. Aquest fet suposà una millora substancial tant per l’espai disponible com per la infraestructura de suport, que es va traduir en una millora en els serveis oferits als usuaris i clients dels SCT.

Reportatge complet dels Serveis Cientificotècnics a http://wp.me/p4NOzw-1Jb


A

ctualment als SCT treballen una quinzena de persones. Quasi totes són llicenciats i doctors, excepte tres tècnics de laboratoris mitjans o de FP que bàsicament ajuden als altres tècnics a realitzar analítiques. El director dels SCT és Sebastià Albertí Serrano, doctor en Ciències i professor titular de Microbiologia. Els diferents membres dels Serveis Cientificotècnics són físics, químics, biòlegs o enginyers. Als SCT hi trobam la secció de biologia, la de química i la de física. Bàsicament, perquè dóna suport als estudis de recerca a les carreres de ciències que hi ha a la UIB que són Química, Física, Biologia, i després a tota una part de l’Escola Politècnica que requereix més alt suport d’enginyeria quant a fer plaques informàtiques i models electrònics.

El nombre d’anàlisis realitzades pels Serveis Cientificotècnics (SCT) de la UIB se situà l’any 2009 en 11.600.

DR. SEBASTIÀ ALBERTÍ DIRECTOR DELS SCT

Qualitat. Els SCT tenen una llarga experiència en l’aplicació de criteris de qualitat en l’àmbit de la seva organització i funcionament. En concret, tenen implantat des de fa anys un sistema de qualitat segons la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:Evaluación de la conformidad. Requisitos generales para la competencia de los laboratorios de ensayo y calibración. Els SCT varen ser la primera entitat de Mallorca, i la primera Universitat no politècnica d’Espanya, acreditada per l’ENAC. Fa uns 12 anys els SCT varen obtenir aquest segell d’acreditació de la qualitat pel que fa a la custòdia, realització de les anàlisis i dels informes. I de llavors ençà han mantingut la forma de treballar.

Els SCT foren la primera Universitat no politècnica d’Espanya, acreditada per l’ENAC.

DR. SEBASTIÀ ALBERTÍ DIRECTOR DELS SCT

SEBASTIÀ ALBERTÍ DOCTOR EN BIOLOGIA director.sct@uib.es

Analitzador de carboni orgànic total (TOC). A l’àrea de tècniques medioambientals els SCT disposen d’un analitzador TOC per a realitzar anàlisis mediambientals, d’aigua i de materials.

DIRECTOR DELS SCT El Dr. S. Albertí és llicenciat i doctor en Biologia per la Universitat de les Illes Balears (UIB). Va fer estades post-doctorals a la Facultat de Medicina de la Universitat de Harvard (1994-1997), Departament de Microbiologia de la Universitat de Barcelona (1997-1998), Departament de Biologia de la UIB (1998-1999) i va establir el seu propi grup d’investigació a la Unitat de Recerca de l’Hospital U. Son Dureta (1999-2005) d’on es va traslladar a la UIB a on actualment és Catedràtic de Microbiologia.

Estabulari dels SCT. Un estabulari és una instal·lació especial on es crien animals, generalment mamífers, destinats a la recerca en laboratoris biològics. Bocamolla IES MANACOR

11


La ressonància magnètica de 600 MHz val un milió d’euros ... i és «la joia de la corona» dels SCT.

DR. SEBASTIÀ ALBERTÍ DIRECTOR DELS SCT

L

a varietat d’anàlisis que es realitzen als SCT és molt àmplia, i depèn de la mostra que arriba i de quin paràmetre es volen analitzar de cada mostra. El temps necessari per a analitzar també és molt variable. Per exemple quan es mira la biòpsia d’un tumor amb el microscopi electrònic, processar la mostra és molt lent. Des que li extreuen al malat fins que la poden analitzar poden passar dos o tres dies, i una vegada l’han mirada amb el microscopi electrònic es disposa del resultat i d’un diagnòstic en una hora i mitja. Per altra banda, si es fa una seqüenciació d’ADN, la reacció de seqüenciació tal vegada només duu 4 o 5 hores, l’equip tendrà els resultats en qüestió de 5 o 6 hores, però interpretar els resultats pot requerir 1 o dues setmanes. L’equip que més s’utilitza als SCT és el seqüenciador d’ADN, a tota hora està funcionant i donant seqüències. Un altre equip que s’utilitza molt als SCT és l’espectrofotòmetre d’emissió òptica de plasma acoblat inductivament (ICP-OES). Aquest s’empra per determinar la presència de metalls a distintes mostres, principalment a aigües, i s’utilitza moltíssim també, en distints grups de recerca de la universitat.

Seguretat. La UIB té un servei de prevenció de riscs que estipula quines són les precaucions que s’han de prendre. Si es manipulen mostres procedents de l’hospital doncs, s’han de dur guants, protecció enfront d’un risc de bioseguretat. I quant a material químic, normalment és suficient amb utilitzar bata de laboratori, guants i, si escau, protecció dels ulls i màscara.

12

Bocamolla IES MANACOR

A les instal·lacions dels SCT s’hi troben microscopis electrònics i de forces atòmiques, únics a les Illes Balears, que permeten efectuar exàmens microestructurals de mostres orgàniques i inorgàniques per estudiar la composició i distribució elemental de l’objecte analitzat.

Entrevista completa al director dels Serveis Cientificotècnics a http://wp.me/p4NOzw-1Jd

SERVEIS CIENTIFICOTÈCNICS Edifici Cientificotècnic i Instituts Universitaris de recerca Campus universitari. Ctra. de Valldemossa, km 7,5 E-07122 Palma Telèfon: +34 971 172941 Fax: +34 971 259501 http://sct.uib.cat/


Els SCT donen suport científic i tècnic a diferents serveis de la UIB com IFISC, IUNICS o IMEDEA.

DR. SEBASTIÀ ALBERTÍ DIRECTOR DELS SCT

ENTREVISTA

DR. SEBASTIÀ ALBERTÍ SERRANO Director dels Serveis Cientificotècnics de la UIB.

1. Quines són les funcions i/o serveis que ofereixen els SCT? Els SCT són uns serveis centralitzats de la UIB que donen suport científic i tècnic a diferents serveis de la universitat com ara l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC) que és un centre de recerca en l’àmbit de la Física, l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS) que es dedica a la investigació científica i tecnològica en l’àrea de les Ciències de la Salut, o l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) que és un centre mixt de recerca entre el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la UIB. També donen suport a entitats privades que ens sol·liciten la realització de diferents anàlisis. Bàsicament la principal funció dels SCT consisteix a donar suport mitjançant l’ús d’uns aparells molt cars i difícils de manejar per a la realització de determinades analítiques. En cas que un investigador, ja sigui un físic, químic, biòleg o un bioquímic necessiti analitzar determinats paràmetres aleshores l’únic lloc a les Illes Balears on es disposa de l’equipament necessari per fer-ho és als SCT. Aleshores ha de venir aquí, i ha de saber emprar l’equip, o bé sol·licitar el suport d’un tècnic, personal contractat als SCT, que és especialista en la tècnica requerida i és qui dóna suport o realitza les anàlisis sol·licitades.

2. Des de la seva creació en 1985 quina ha estat l’evolució dels SCT? Quins canvis hi ha hagut en aquests 30 anys? No puc comptar-vos la història completa d’aquests 30 anys perquè jo no treballava aquí l’any 85. De fet jo vaig estudiar a la universitat i en acabar l’any 90 me’n vaig anar, però després al 95 vaig tornar. És a dir que la historia des del 95 cap enrere no la vos puc comptar fidelment. Només sé que va començar com un laboratori molt petit, només d’anàlisis, que es trobava en un altre edifici i que comptava amb una habitació molt petita perquè es disposava de molt pocs equips. Es va anar incrementat el nombre d’instruments i personal.

SEBASTIÀ ALBERTÍ

DR. BIOLOGIA Director dels Serveis Cientificotècnics (SCT) de la Universitat de les Illes Balears,

Entrevista

Però el gran canvi va esser l’any 2004 amb el canvi a aquest edifici nou. Gràcies a aquest edifici hem pogut adquirir més equips, perquè hi ha hagut espai per col·locar-los i també perquè s’ha comptat amb finançament d’Europa per a l’adquisició d’equips molt cars que han fet que la recerca pugui progressar més ràpidament. De forma que l’edifici que l’any 2004 ens pareixia molt gran comença a quedar-se petit perquè ara es compta amb molts d’equips.

Bocamolla IES MANACOR

13


SEBASTIÀ ALBERTÍ

DR. BIOLOGIA Director dels Serveis Cientificotècnics (SCT) de la Universitat de les Illes Balears,

Entrevista

3. Quines són les especialitats i/o perfil professional del personal tècnic dels SCT? Bàsicament pel que fa al personal tècnic, quasi tots ells són doctors, és a dir, no només han fet l’estudi de llicenciatura, sinó que a més han fet la tesi doctoral i són especialistes en l’ús d’alguns equips. Els membres del SCT són físics, químics, biòlegs i un enginyer. Quasi totes les persones contractades tenen aquestes especialitats, i podríem dir que dins els SCT hi trobam la secció de biologia, la de química i la de física. Bàsicament, perquè dona sortida a les carreres de ciències que hi ha a la UIB que són Química, Física, Biologia, i després a tota una part de l’Escola Politècnica que requereix més alt suport d’enginyeria quant a fer models, plaques informàtiques, models electrònics, etc. Aquestes són les quatre grans seccions que hi ha als SCT. 4. Quantes persones treballen als SCT de forma habitual? Actualment als SCT som una quinzena de persones. D’aquestes persones quasi tots són titulats superiors, és a dir, llicenciats i doctors, excepte tres persones que tenen un nivell acadèmic inferior. Aquests darrers són tècnics de laboratoris mitjans o de FP que bàsicament ajuden als altres tècnics a fer feina i a realitzar analítiques. 5. Quin instrumental d’alta tecnologia ofereixen únicament els SCT a les Illes Balears? No conec tots els equips que hi ha a les Illes però essent l’única universitat que hi ha, allò que només caldria consultar són altres centres de recerca, que bàsicament es troben a l’hospital de Son Espases o a l’IMEDEA. Òbviament a l’hospital els equips són tots pertanyents a l’àrea de biologia i bioquímica perquè no hi ha químics ni físics que hi treballin, i no hi ha altres centres de recerca més importants aquí a les illes. Per tant fer un llistat d’instruments que els SCT té exclusivament seria difícil.

SERVEIS

CIENTIFICOTÈCNICS

Però tal vegada jo citaria els microscopis electrònics, que només n’hi ha aquí, ja que els metges de l’hospital que l’han d’emprar venen aquí perquè a l’hospital no n’hi ha. De fet aquí comptam amb tres microscopis electrònics. De la mateixa manera, d’equip de ressonància magnètica nuclear només en tenim aquí. No és el mateix equip que tenen a l’hospital per fer-nos imatges, aquí la ressonància nuclear s’utilitza per fer estructures de molècules i a l’hospital s’empra per veure el cos humà. Després hi ha determinats equips que pel seu nom no vos diran moltes coses, com per exemple, un analitzador de balanç isotòpic, o l’espectròmetre de masses amb tàndem, són termes que tal vegada no us diran res però són equips molt utilitzats i que són únics o exclusius d’aquí.

6. Quina anàlisi i/o prova requereix més temps i/o recursos? Ute perum culparuptia experro omni comnihi ligentium aut volorum consedissimOlut aut quatur molora poribus arum rehendel evel etur adi doluptatur aut dolupti nonseca tecus. Corem iducidu ciuntesecea in.

14

Bocamolla IES MANACOR

La varietat d’anàlisis que feim és tan àmplia que no et podria respondre exactament a aquesta pregunta, tot depèn de la mostra que ens arriba i de quin paràmetre es vol analitzar de cada mostra. Hi ha anàlisis molt senzilles que tal vegada vosaltres podeu fer al vostre institut com mirar el PH, que només consisteix a posar una tira de PH. Però hi ha anàlisis on la preparació requereix molts dies, després s’ha d’analitzar i finalment, un cop efectuat l’anàlisi, se n’han d’interpretar els resultats. Cosa que també necessita un cert temps. Ens podem trobar amb mostres que es preparen molt ràpidament i després necessites hores o dies per analitzar i finalment una setmana o dues per interpretar-ne els resultats. I d’altres casos on pel contrari, el processament de la mostra requereix molt de temps, analitzar-la és molt ràpid i interpretar-ne els resultats també és molt ràpid.


Els membres dels Serveis Cientificotècnics són físics, químics, biòlegs i un enginyer.

DR. SEBASTIÀ ALBERTÍ DIRECTOR DELS SCT

Per exemple quan es mira la biòpsia d’un tumor amb el microscopi electrònic, processar la mostra és molt lent. Des que li extreuen al malat fins que la podem analitzar poden passar dos o tres dies, i una vegada l’hem mirada amb el microscopi electrònic tenim el resultat i un diagnòstic en una hora i mitja, però abans han passat dos o tres dies per disposar de la mostra. Per altra banda, si feim una seqüenciació d’ADN, la reacció de seqüenciació tal vegada només duu 4 o 5 hores, l’equip tendrà els resultats en qüestió de 5 o 6 hores, però interpretar els resultats pot requerir una o dues setmanes. Així doncs, el temps és molt variable depenent del tipus d’analítica que es faci. 7. Quina tecnologia, màquina o instrument d’alta tecnologia dels SCT és «la joia de la corona»? La ressonància magnètica de 600 MHz, val un milió d’euros. 8. Quin és el perfil més habitual dels clients (investigadors de la UIB, entitats públiques, privades i/o particulars) que demanden dels serveis dels SCT? El 99% de la utilització dels SCT és requerida per investigadors de la Universitat o bé per instituts d’investigació com vos he dit abans. Cap a l’exterior es fan anàlisis, bastants però no amb tanta freqüència com amb l’ús dels equips per part dels investigadors. Els SCT estan pensats per això, perquè els equips que hi ha donin suport i permetin fer unes determinacions científiques tan sofisticades que normalment la gent particular, les administracions o les empreses privades no necessiten, llevat de qualque cosa molt particular. 9. Quins tipus de problemes i/o inconvenients es troba en els SCT? A tots ens agradaria disposar sempre de més diners per adquirir alguns equips i tenir més estabilitat en el personal que treballa als SCT. Alguns membres de l’equip s’han de renovar any rere any, sense seguretat. Si perds una persona que és especialista en una tècnica llavors perds aquella tècnica. No són problemes sinó queixes relatives. De ser possible m’agradaria tenir més estabilitat en el personal i comptar amb més diners per a la compra d’instruments.

SEBASTIÀ ALBERTÍ

DR. BIOLOGIA Director dels Serveis Cientificotècnics (SCT) de la Universitat de les Illes Balears,

Entrevista

Entrevista Completa als Serveis Cientificotècnics a http://wp.me/p4NOzw-1Jd Bocamolla IES MANACOR

15


Entrevista Completa als Serveis Cientificotècnics a http://wp.me/p4NOzw-1Jd

ENTREVISTA SCT SERVEIS CIENTIFICOTÈCNICS Edifici Cientificotècnic i Instituts Universitaris de recerca Campus universitari de la UIB. Ctra. de Valldemossa, km 7,5 E-07122 Palma Telèfon: +34 971 172941 Fax: +34 971 259501 http://sct.uib.cat/

El 99% de la utilització dels SCT és requerida per investigadors de la Universitat de les Illes Balears.

10. Quin valor cal donar al fet que els SCT fossin la primera entitat de Mallorca, i la primera Universitat no politècnica d’Espanya, acreditada per l’ENAC (Entitat Nacional d’Acreditació)? Fa uns 12 anys vàrem decidir passar una inspecció per tal d’obtenir aquest segell d’acreditació de que fèiem les coses ben fetes pel que fa a la custòdia, forma de fer les anàlisis i els informes. Però això cal renovar-lo cada any. Nosaltres hem mantingut la forma de treballar. Treballam de la mateixa forma, però ens estalviam el cost d’acreditació anual. Els bons costums no les hem perdut. Ho fem bé, així com ens varen ensenyar. Té el valor de què ho vàrem fer quan no ho feien molts de laboratoris. Va suposar un gran esforç per a tot el personal. Hi havia coses que no les fèiem bé o tan bé com diu la comissió de l’ENAC. I per això vàrem haver de corregir molts de protocols en la manera de fer feina. Això va suposar un esforç que ha permès que tots aquests anys hem mantingut la forma de fer feina encara que no hàgim pagat la taxa d’acreditació. Quan fas feina en recerca, cadascú apunta els resultats en una llibreta, però això en els anàlisis no pot funcionar així. De fet, si ens vénen a demanar ara el resultat d’una anàlisi que es va realitzar fa 11 anys o fins i tot la mostra, encara ho podrem consultar. I podríem dir com es va fer l’anàlisi, perquè es va fer així i quin resultat va donar. 11. Es disposa de qualque estadística sobre el número de serveis que realitzen els SCT a l’any? I una evolució dels darrers anys? Fa uns anys vàrem fer una estadística anual del nombre d’anàlisis realitzades pels SCT que va sortir publicada als diaris. La xifra publicada era d’11.600 anàlisis l’any 2009. Aquesta xifra pot ser una mica enganyosa perquè es considera una anàlisi tan calcular el PH d’una mostra que necessita uns 5 minuts com determinar l’estructura d’una molècula que requereix uns 10 dies. Hi ha

16

Bocamolla IES MANACOR

DR. SEBASTIÀ ALBERTÍ DIRECTOR DELS SCT

anàlisis molts senzilles que augmenten el nombre total i d’altres que són menys però que porten molta més feina. De fet, vint d’aquests porten més feina que mil dels altres. Per això, el nombre d’anàlisis no és prou representatiu de la càrrega de treball que es realitza als SCT. 12. Per acabar, ens pots contar alguna anècdota divertida en els SCT? Els SCT estan a la vora de la Facultat de Ciències i de l’edifici de Biologia, i habitualment quan algú demana per tema «anàlisis» els conserges dels dos edificis de tot d’una ja l’envien cap aquí. Tothom cap aquí. Com que aquí tenim un expert en cada cosa. I per això, sovint arriben coses molt gracioses. Una senyora molt nerviosa ens comentà «l’aigua del dipòsit del nostre edifici està totalment bruta i jo he de fer el biberó del meu fill». Ens va portar una mostra de l’aigua acompanyada del seu fill, com si haguéssim d’analitzar l’aigua, el fill i a ella mateixa. Al final la dirigírem a la persona indicada, no aquí, sinó als serveis d’EMAYA, que és l’entitat que controla la potabilitat de l’aigua dels edificis. Al final era que el dipòsit de dalt no estava tapat i hi cagaven les gavines. A vegades també per telèfon. Record una telefonada d’una senyora: «Tenc una cosa que m’ha picat. Em podries dir si és una aranya. Quin tipus d’aranya o si és perillosa?». I li contest: «Senyora si no ho estam veient. Com vol que li digui? Haurà de venir.» Una altra cridada: «Jo als meus cavalls els don aquesta mescla i mai no estan constipats. M’agradaria patentar-ho. M’heu de dir què hi ha a la mescla.» En contestar-li «Vols que li faci un pressupost d’allò que li costarà analitzar-ho? Per damunt seran uns 12.000 euros», ja perd tot l’interès a patentar-ho. Mai no arribam a fer anàlisis en aquestes anècdotes, perquè són molt cars. Llevat que no sigui un cas molt necessari.


WOMEN who changed the world

ADA Lovelace

This unusual countess was one of the most influential figures in the history of technology, and one you have most likely never heard of.

That the world’s first computer programmer was a Victorian woman is remarkable in itself, but that she was the daughter of one of literature’s most well-known poets adds such colour to the story it is difficult to understand how it isn’t more widely known. Born in 1815, Ada Lovelace is not a name that draws the same reverence or even recognition as the likes of Alan Turing, Charles Babbage or Tim Berners-Lee – all undeniable innovators in technology. Yet she was the first to imagine the potential that modern computers held, and her predictions so accurately mirrored what later became the technological revolution that she is seen by many as a visionary, and even, by some, a prophet.

Understanding Ada’s ancestry and childhood is key to discovering how this unlikely historical figure played her part in the creation and proliferation of the computer. Her mother, Anne Isabella ‘Annabella’ Byron, didn’t want her daughter to grow up to be like her father, the eminent poet Lord Byron. He was tempestuous and prone to mood swings – the true picture of a popular poet. Annabella was terrified Ada would inherit her father’s instabilities – a fear that would prove to be not entirely unfounded. As such, it was upon Annabella’s insistence that her daughter be brought up completely in control of herself, able to apply logic and certainly not preoccupied with sensation and emotions in the same way that her father was. If flights of fancy were Annabella’s concern, there were signs early in Ada’s life that her determination had not suppressed all of these tendencies. At the age of 12, Ada was already developing a curious scientific mind, and became obsessed with the idea of learning to fly. In the hope of achieving this lofty ambition, Ada undertook extensive and methodical research into materials that could be used to make effective wings and examined birds and insects for further inspiration. She gathered her findings in a volume and named it ‘Flyology’. At first, Annabella encouraged her daughter’s enthusiasm for research and science, but as the obsession took hold, Ada was forced by her mother to abandon her project. Annabella’s insistence on bringing up her daughter firmly rooted in logic was most likely inspired by her own interest in mathematics, and manifested itself in many, occasionally odd, ways.

18

Bocamolla IES MANACOR

Entrevista Completa als Serveis Cientificotècnics a http://wp.me/p4NOzw-1Jd


ADA Enemies

Imagination is the Discovering

Faculty, pre-eminently. It is that which penetrates into the unseen worlds around us, the worlds of .

Science

AUGUSTA LEIGH. In 1841, Ada’s mother informed her that her half-cousin Medora Leigh was in fact her half-sister, following an incestuous affair between Lord Byron and his half-sister Augusta Leigh. Ada wrote: “I am not in the least astonished,” and blamed the affair on Augusta, writing: “I feel ‘she’ is more inherently wicked than ‘he’ ever was.”

BRUCE COLLIER. Ada’s work has been the source of much contention, with many dismissing her part in the project. One historian, Bruce Collier, wrote: “It is no exaggeration to say that she [had] the most amazing delusions about her own talents, and a rather shallow understanding of both Charles Babbage and the Analytical Engine.”

ADA Allies

Analitycal Engine The first fully-automatic calculating machine.

CHARLES BABBAGE (1791 – 1871)

John Graham-Cuming THE GREATEST MACHINE THAT NEVER WAS Watch this video on: https://youtu.be/4rzAL5YwFow

CHARLES BABBAGE. Ada was introduced to the polymath when she was 17 and they began a lifelong friendship. Babbage called her an “enchantress of numbers that has thrown her magical spell around the most abstract of sciences and has grasped it with a force that few masculine intellects could have exerted over it.”

MARY SOMERVILLE. A fellow scientist and mathematician, Somerville mentored Ada when she was a child and the young countess developed a strong respect and affection for her. They continued their correspondence right up until Ada’s death in 1852, at the age of 36.

KIM & TOOLE. Fierce defenders of Ada’s legacy, they wrote: “[Ada] was certainly capable of writing the program herself given the proper formula; this is clear from her depth of understanding regarding the process of programming and from her improvements on Babbage’s programming notation.” Bocamolla IES MANACOR

19


Part of Ada’s ‘education’ was to observe the task of lying still for hours on end, an activity designed to teach ‘self control’. In addition, Annabella was not a particularly maternal force, referring to Ada in letters as “it”, and leaving Ada in the care of her grandmother, Lady Judith Millbanke. However, Judith died when Ada was six years old, and from then on her guardianship was covered by various nannies, and later, tutors, who had been chosen and approved by Annabella. Lord Byron, Ada’s father, had left two months after her birth for a life in Italy. His marriage to Annabella had ended abruptly, in a slew of scandalous rumours of affairs between Byron and a chorus girl, myriad financial troubles and rumoured violence and abuse. After travelling to Italy, where he stayed with Percy Bysshe and Mary Shelley, Byron’s final years were spent in Greece, where he had joined the forces fighting for independence from the Ottoman Empire. It was here that he died in 1824, when Ada was just eight years old – the two never met. While the mathematical passions of her mother meant Ada had endured some unorthodox methods in her upbringing, it also meant that she received an extraordinary gift, rare for women in the 19th century – a comprehensive mathematical education. Ada’s tutors were a diverse group of academics, reading as a ‘who’s who’ of early to mid-19th century intellectuals. Among the most notable were William Frend, a renowned social reformer; William King, the family’s doctor, and perhaps most notably, Mary Somerville, a fellow female mathematician and astronomer.

“ “

Ada became obsessed with the idea of learning to fly

That brain of mine is something more than merely mortal, as time will show.

Five years after her obsessive research into flight, Ada met a man who would prove integral to her life, and in particular, her intellectual pursuits. Charles Babbage was a technological innovator and had created the Analytical Engine – the device generally considered to be the first computer. Babbage was 42, and yet despite the gap of more than 20 years between them, a friendship would grow that would not only provide them with comfort and intellectual stimulation, but provide the world with its most revolutionary invention yet – the computer. Babbage had been working under commission from the British government on a machine called the Difference Engine, but the Analytical Engine was something far more complex. Where the Difference Engine was essentially a calculator, designed to eliminate inaccuracies by fallible humans, the Analytical Engine could perform more complex calculations, stretching far beyond numbers. This was the first time any such machine had been conceived, let alone designed. Babbage couldn’t secure funding for his research into the new machine while the last project remained unfinished, but his determination to progress the Analytical Engine spurred him on, until he eventually found a sympathetic reception in Italy. In 1842, an Italian mathematician named Luigi Menabrea published an essay on the function of the machine. The text was in French, and Ada’s talent for languages coupled with her mathematical understanding made her the perfect candidate to translate the document for Babbage. Over the course of nine months, she did this, but while the memoir was valuable, it paled in comparison to Ada’s additions, which Babbage had suggested she should add in as she saw fit. The notes that Ada made alongside the document were ground breaking. They exceeded the document she had translated, not just in length, but in depth and insight. One of the most quoted phrases, “the Analytical Engine weaves algebraic patterns just as the Jacquard loom weaves flowers and leaves,” is a particularly feminine turn of phrase, strategically plucked from a much more lengthy, as well as technical, comparison of the machine to the Jacquard loom. In fact, most of the text is purely scientific, of a tone that wouldn’t be out of place in a modern-day programming textbook. For example, she wrote: “When the value on any variable is called into use, one of two consequences may be made to result.” Ada also used the example of the complex numerical sequence known as Bernoulli numbers to prove the ability of the machine to calculate complex sequences from an original program. Detractors have used this against Lovelace, 20

Bocamolla IES MANACOR

ADA LOVELACE the World’s First Computer Programmer, and even Founder of Scientific Computing

computers


taking it as proof that the observations expressed in her notes weren’t truly hers, but simply a relaying of information given to her by Babbage. Indeed, Ada did not have a full understanding of calculus, but even if Bernoulli numbers were the suggestion of Babbage, the principle of her assumptions remained the same. It was the insight for potential in her translation of this document that earned Countess Lovelace the moniker the ‘World’s First Computer Programmer’. Ada saw herself foremost as an “analyst and metaphysician,” but while her scientific prowess earned her a place in history, she lived a generally unremarkable domestic life. In 1835, two years after her first meeting with Babbage, Ada married William King, 8th Baron of King, later to become the Earl of Lovelace. Ada and William would go on to have three children, the first, named Byron, born in May 1836. Two siblings shortly followed: Anne in September 1837 and Ralph in July 1839.

ADA’S FATHER Lord Byron Full Documentary BIOGRAPHY LORD BYRON Watch this video on: https://youtu.be/K2ljh6Le_6c

Ada suffered with health problems, both mentally and in the form of physical sicknesses, including cholera, from which she recovered. Annabella held Ada, William and the family in her financial thrall and as such, they lived on her terms. This, combined with William’s sometimes controlling, even abusive, character, was at odds with Ada’s friendly and fiercely independent nature. Affairs were rumoured, one in particular with the tutor to Ada’s children, William Benjamin Carpenter, but there is no evidence that she ever embarked on an extra-marital relationship. Ada died of uterine cancer aged just 36, the same age as her father, and was out-lived by her mother. In the years following her death, incredible advances have been made in the fields of technology, and her prophecies have been realized. The authenticity of her authorship has been questioned, but her findings proved invaluable to Alan Turing’s work in the mid-20th century and were re-published at that time. Her legacy continues in the form of Ada Lovelace day, observed annually on 15 October. The day has the aim of raising awareness and interest for women in science. Ada was an unusual person in so many ways, and a remarkable one, and she continues to inspire those who feel that they must defy expectation to follow their passions.

“ Reportatge complet dels Serveis Cientificotècnics http://wp.me/p4NOzw-1Jb

On Artificial Intelligence, Ada concluded that computers could never have original thoughts.

Bocamolla IES MANACOR

21


ADA LOVELACE ADA és un llenguatge de programació estructurat i fortament tipat que fou dissenyat per Jean Ichbiah de CII Honeywell Bull per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units. És un llenguatge d’ús general, orientat a objectes i concurrent, podent arribar des de la facilitat de Pascal fins a la flexibilitat de C++. El seu nom prové d’Ada Lovelace sovint considerada la primera escriptora de programes d’ordinador.

Ada Augusta Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852), matemàtica i única filla legítima del poeta Lord Byron, es considera la primera programadora en la història dels computadors. Va col·laborar amb Charles Babbage en la creació d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.

CONTEXT HISTÒRIC La curta vida d’Ada Lovelace va transcórrer a la primera meitat del segle XIX, sota la influència de les idees clàssiques de la societat victoriana, molt arrelades a l’alta classe social a la qual pertanyia però a la vegada amarades dels ideals romàntics com els del seu pare. El coneixement científic ja no era una referència de prestigi social, sinó la manera de no quedar-se al marge del progrés, autèntica font de riquesa i de poder. Aquesta actitud tan oberta envers la formació científica va fer possible que les dones d’elevada posició social poguessin dedicar-se a l’estudi i així aconseguir gran notorietat i ser reconegudes pels seus contemporanis. Les dones encara estaven lluny d’aconseguir un tracte igualitari. Tanmateix, començaven a conviure amb el progrés des d’un protagonisme nou. Les obreres de les fàbriques rebien cada dia la desigualtat salarial. En aquest clima d’incipient canvi, de confusió i d’esperança, neix Ada Lovelace. La seva vida està marcada per dos factors: la personalitat estricta i puritana de la seva mare, i l’ambient culte i refinat del qual va formar part. Ada va viure pràcticament tota la seva vida condicionada pels dictats de la seva mare, Anne Isabella Milbanke, el matrimoni de la qual amb en Lord Byron va durar poc més d’un any. Es

22

Bocamolla IES MANACOR

Ada & Google A Google Doodle by Kevin Laughlin was posted in Ada’s honor on what would have been her 197th birthday.

van separar un mes després del naixement de l’Ada. Tot i així, el seu pare va dedicar-li bonics versos i sembla ser, que les seves últimes paraules també van ser per a ella.

INFÀNCIA Augusta Ada Byron va néixer el 10 de desembre de 1815. Va créixer amb la seva mare la qual, temerosa que la seva filla pogués convertir-se en poetessa, la va orientar cap al món de les ciències. Tot i així, Ada sempre es va sentir també unida al seu pare i al seu món poètic. Des de petita havia deixat clar el que volia ser: “matemàtica i metafísica”. L’Ada era una nina molt activa que ja practicava diverses activitats com gimnàstica, dansa i equitació. També va desenvolupar qualitats musicals en aprendre a tocar diversos instruments com el piano, el violí i l’arpa. La influència de la seva mare va ser molt important, ja que les qüestions de la mecànica li atreien molt i va inculcar a l’Ada aquest interès.

ADOLESCÈNCIA Als 17 anys va conèixer un personatge clau a la seva vida, Mary Sommerville, una notable matemàtica. Juntes van traduir els treballs de Laplace i aquestes traduccions van ser utilitzades posteriorment a Cambridge. En aquesta edat també va conèixer Charles Babbage i, tant ella com la seva mare, van quedar impressionades per la seva màquina de diferències finites, que desitjava generalitzar en una màquina analítica, o computadora general. Anys més tard es va casar amb William King, vuitè baró de King, comte de Lovelace. Era un home amable però dèbil, d’un nivell intel·lectual inferior al seu.


El successiu naixement dels seus tres fills va impedir a l’Ada seguir amb els seus estudis. Als tres mesos de tenir el seu tercer fill va decidir restablir el contacte amb Babbage, pregant-li que li proporcionés un professor amb qui aprendre matemàtiques.

ÚLTIMS ANYS DE VIDA En l’última època de la vida de l’Ada es van succeir les crisis nervioses, els deutes i els escàndols. La seva salut empitjorava cada vegada més. Per alleujar els dolors es va deixar emportar per l’alcohol i les drogues (prenia una barreja de cervesa, brandy, opi i morfina) que només empitjoraven el seu estat de salut. Ada, conscient d’aquest desajust vital, aconsegueix allunyar-se de l’alcohol i les drogues deixant-se emportar per una altra obsessió: les apostes. Incitats per sofisticades receptes probabilístiques que ajudarien l’Ada i en Charles Babbage a recuperar tota la riquesa que estaven perdent, es van introduir en el món de les apostes de carreres de cavalls. La vida sentimental d’Ada va estar esquitxada per nombrosos escàndols. Flirtejava amb tots els homes del seu ambient que coneixia. Els únics homes als que, en vigília de la seva mort, l’Ada va voler veure van ser el seu marit i Babbage. Va morir el 27 de novembre de 1852, víctima d’un càncer uterí a la mateixa edat que el seu pare Byron, als 37 anys; les restes d’ambdós descansen a la mateixa tomba. Ada va tenir tres fills amb William King i una quarta filla, Scherezada Lovelace, fruit de la passió entre Ada i Sir David Brewster, responsable en la invenció del calidoscopi. Aquesta va ser l’única descendent en seguir els passos de la seva mare.

RELACIÓ AMB LES MATEMÀTIQUES

ADA LOVELACE

La imaginació és preeminentment la facultat de descobrir. És allò que penetra en els mons invisibles que ens envolten, els mons de la ciència.

Reportatge complet dels Serveis Cientificotècnics http://wp.me/p4NOzw-1Jb

A més de relacionar-se amb Charles Babbage, Ada va tenir l’oportunitat de conèixer personalment a Sir David Brewster (físic britànic), Charles Wheatstone (físic i inventor britànic, conegut especialment pel seu treball a l’electricitat), Charles Dickens (novel·lista anglès) i Michael Faraday (químic i físic anglès, inventor del motor elèctric, el generador i la dinamo). Com a primera dona en el món dels ordinadors, Lovelace ocupa un espai sensible en el quadre de figures històriques i ens recorda que les dones i la informàtica han tingut una estreta relació des del començament. A Ada Lovelace se li atribueix el primer algoritme codificat destinat a ser processat per una màquina (a través de targetes perforades).

Moltes han estat les dones que han realitzat grans aportacions a la informàtica, però només Ada compta amb un llenguatge de programació que porta el seu nom. El 1979 el Departament de Defensa dels Estats Units va crear un llenguatge de programació basat en Pascal en honor a Ada Byron anomenat llenguatge de programació Ada. Va ser el primer reconeixement a la seva feina després de la seva mort.

Bocamolla IES MANACOR

23


CESARE PAVESE P O E S I A I TA L I A N A

C

esare Pavese va néixer a Santo Stefano Belbo el setembre de 1908, prop de Torí, en una família d’origen camperol. Estudià lletres a ciutat i es doctorà amb una tesi sobre Whitman, iniciant aleshores un període fecund de traduccions que durà fins el 1940, especialment de literatura anglesa i nord-americana. L’any 33 començà a col·laborar amb l’editorial Einaudi, una de les més prestigioses d’Itàlia, convertida aviat en un focus intel·lectual de lluita contra el feixisme de Mussolini. Per aquesta causa fou condemnat a tres anys de confinament, però sols en complí un. Va ser en aquest quan va iniciar el seu dietari, L’ofici de viure, que abarcaria els últims 15 anys de la seva vida, fins el 1950. Alhora, i a partir de 1941, començà a publicar les seves novel·les, La teva terra, La platja, Fira d’agost, El company, El bell estiu, El diable als turons, La lluna i el foc... totes ambientades al paisatge piamontès. 24

Bocamolla IES MANACOR

Quant a la seva poesia, són clarament distingibles dues etapes. La primera és marcada per una poesia narrativa que busca la concisió i l’objectivitat, que s’allunya del simbolisme aleshores imperant en la poesia italiana. Hi narra uns fets comuns i quotidians, enllaçant realitat i fantasia. El jo poètic es torna abstracte, una tercera persona que verbalitza, generalment, a partir del monòleg interior. Però, quins temes tracta? Doncs la dona, la terra i el mar. Temes també recurrents en les seves novel·les. El sentiment de pèrdua, el record, les relacions humanes. La fricció amb la realitat el porta a un desencís general que desemboca en la mitificació de la infantesa i del paisatge geogràfic com a veritables paradisos. A Treballar cansa, llibre que recull els poemes de la primera etapa, hi ha una rara nostàlgia, com un desig penós per una pèrdua que es sap irremeiable, com un malguany que afectés tota l’esfera de l’ésser del poeta. Treballar cansa es publicà per primer cop el 1936 i s’amplià el 43 Documental “Cesare Pavese - Ritratto” https://youtu.be/EVmCOU0u0KY


#

CESARE PAVESE

POESIA ITALIANA

L’amor és la més barata de les religions.

amb més poemes i un parell d’escrits sobre la pròpia poesia on deixa entreveure una clara voluntat de canvi que es concretarà entre 1945 i 1950, període en el qual escriurà La terra i la mort i Vindrà la mort i tindrà els teus ulls, respectivament. Aquests reculls, efectivament, seran notablement diferents a Treballar cansa. La dona, la terra i el mar són ara realitats mítiques, símbols; el vers és més curt i hermètic, menys narratiu i més metafòric. Diguem que intel·lectualitza més el discurs poètic.

CESARE PAVESE Cesare Pavese fou un escriptor d’amarga i tormentada existència, obrí nous horitzons culturals en la literatura italiana del segle XX, però sempre mantenint un vincle amb el món primitiu i amarg de la seva infància.

Web de la Fundació Cesare Pavese http://www.fondazionecesarepavese.it

Pavese és un dels grans de la literatura europea de la primera meitat del segle XX. Alguns han volgut donar més preponderància al seu paper d’intel·lectual que al de literat però les seves veritables idees es troben en l’obra que ha escrit. Per acabar, si no ho sabíeu, que el trobaren suïcidat un 26 d’agost de 1950 en una habitació de l’hotel Roma de Torí, després de tornar de casa la seva germana. Va fer algunes trucades, s’estirà al llit, es va treure els mitjons. S’empassà una dosi important de somnífers. “Prou de paraules. Un gest. No escriuré més”, va ser l’últim que deixà anotat al seu dietari uns dies abans.

TERRA ROJA, TERRA NEGRA Terra roja terra negra, tu arribes de la mar, d’abrusades verdors, on hi ha paraules antigues i fatiga que sagna i entre els còdols geranis ignores el que portes de mar paraula i fatiga rica com un record, com els camps agostats, oh tu dura i dolcíssima paraula, antiga per la sang aplegada als teus ulls; jove, com un fruit

que és record i estació el teu alè reposa sota el cel de l’agost, el teu mirar color d’oliva el mar encalma, i tu vius i revius sense sorprendre’t, certa com la terra, fosca com la terra, molí d’estacions i somnis que la lluna revela antiquíssim, talment les mans de la mare la conca del braser.

Bocamolla IES MANACOR

25


TREBALLAR CANSA Travessar un carrer i escapar-se de casa ho fa només un nen, però aquest home que roda tot el dia els carrers, ja no és pas un nen, ni s’escapa de casa. Hi ha sempre a l’estiu migdiades on places i tot són ben buides, esteses sota el sol que comença a baixar, i aquest home que arriba per camins de plantes inútils s’atura. Val la pena estar sol, per a estar cada dia més sol? Solament de rodar-hi, són buides les places i els carrers. Caldria aturar una dona i parlar-li, que et vulgui per viure plegats. Altrament ve que hom parla sol. És per això que a vegades hi ha el borratxo nocturn que inicia discursos i explica els projectes de tota una vida. No és pas esperant a la plaça deserta que es pot trobar algú, però qui roda els carrers de vegades s’atura. Si no estigués sol, bo i marxant pels carrers, hi hauria la casa on hi ha aquella dona i valdria la pena. A la nit altre cop és deserta la plaça i aquest home que passa no veu ja les cases entre els llums tots inútils; els ulls ja no els alça: sent només l’empedrat que han fet altres homes amb les mans endurides, igual que les seves. No és just de quedar-se a la plaça deserta. Hi haurà ben segur al carrer aquella dona que, pregada, voldria posar mà a la casa.

VINDRÀ LA MORT I TINDRÀ ELS TEUS ULLS

CESARE PAVESE

POESIA

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls – aquesta mort que ens acompanya del matí al vespre, insomne, sorda, com un vell remordiment o un vici absurd. Els teus ulls seran una vana paraula, un crit callat, un silenci. Així els veus cada matí quan t’aboques sobre tu mateixa al mirall. Oh estimada esperança, aquell dia nosaltres també sabrem que ets la vida i ets el no-res. La mort té un esguard per a tothom. Vindrà la mort i tindrà els teus ulls. Serà com abandonar un vici, com veure en el mirall que ressorgeix un rostre mort, com sentir que parla un llavi clos. Baixarem a l’abisme muts.

26

Bocamolla IES MANACOR

Web de la Fundació Cesare Pavese http://www.fondazionecesarepavese.it


CESARE PAVESE

C

esare Pavese (9 September 1908 – 27 August 1950) was an Italian poet, novelist, literary critic and translator. He is widely considered among the major authors of the 20th century in his home country. Early life and education

Cesare Pavese was born in Santo Stefano Belbo, in the province of Cuneo. It was the village where his father was born and where the family returned for the summer holidays each year. He started infant classes in Santo Stefano Belbo, but the rest of his education was in schools in Turin. His most important teacher at the time was Augusto Monti, writer and educator, whose writing style attempted to be devoid of all rhetoric. As a young man of letters, Pavese had a particular interest in English-language literature, graduating from the University of Turin with a thesis on the poetry of Walt Whitman. Among his mentors at the university was Leone Ginzburg, expert on Russian literature and literary critic, husband of the writer Natalia Ginzburg and father of the future historian Carlo Ginzburg. In those years, Pavese translated both classic and recent American and British authors that were then new to the Italian public.

Pavese was living in Rome when he was called up into the fascist army, but because of his asthma he spent six months in a military hospital. When he returned to Turin, German troops occupied the streets and most of his friends had left to fight as partisans. Pavese fled to the hills around Serralunga di Crea, near Casale Monferrato. He took no part in the armed struggle taking place in that area. During the years in Turin, he was the mentor of the young writer and translator Fernanda Pivano, his former student at the Liceo D’Azeglio. Pavese gave her the American edition of Spoon River Anthology, which came out in Pivano’s Italian translation in 1943. After the war After World War II Pavese joined the Italian Communist Party and worked on the party’s newspaper, L’Unità. The bulk of his work was published during this time. Toward the end of his life, he would frequently visit Le Langhe, the area where he was born, where he found great solace. Depression, the failure of a brief love affair with the actress Constance Dowling, to whom his last novel and one of his last poems (“Death will come and she’ll have your eyes”) were dedicated, and political disillusionment led him to his suicide by an overdose of bar-

We do not remember days, we remember moments.

Arrest and conviction; the war in Italy Pavese moved in antifascist circles. In 1935 he was arrested and convicted for having letters from a political prisoner. After a few months in prison he was sent into “confino”, internal exile in Southern Italy, the commonly used sentence for those guilty of lesser political crimes. (Carlo Levi and Leone Ginzburg, also from Turin, were similarly sent into confino.) A year later Pavese returned to Turin, where he worked for the left-wing publisher Giulio Einaudi as editor and translator. Natalia Ginzburg also worked there.

biturates in 1950. That year he had won the Strega Prize for La Bella Estate, comprising three novellas: ‘La tenda’, written in 1940, ‘Il diavolo sulle colline’(1948) and ‘Tra donne sole’ (1949). Leslie Fiedler wrote of Pavese’s death “...for the Italians, his death has come to have a weight like that of Hart Crane for us, a meaning that penetrates back into his own work and functions as a symbol in the literature of an age.” The circumstances of his suicide, which took place in a hotel room,

death will come with your eyes the cats

will know

black

earth red

earth YOU

ancestors

TWO

you have a

face

of carved stone in the morning you always come Bocamolla IES MANACOR

27


mimic the last scene of Tra Donne Sole (Among Women Only), his penultimate book. His last book was ‘La Luna e i Falò’, published in Italy in 1950 and translated into English as The Moon and the Bonfires by Louise Sinclair in 1952. He was an atheist. However, Molinari claims that search for God appears in his writings. Themes in Pavese’s works. The typical protagonist in the works of Pavese is a loner, through choice or through circumstances. His relationships with men and women tend to be temporary and superficial. He may wish to have more solidarity with other people, but he often ends up betraying his ideals and friends; for example in The Prison, the political exile in a village in Southern Italy receives a note from another political confinato living nearby, who suggests a meeting. The protagonist rejects a show of solidarity and refuses to meet him. The title of the collection of the two novellas is Before the Cock Crows, a reference to Peter’s betrayal of Christ before his death.

L ife is pain “

and the enjoyment of love is an anesthetic.

THE CATS WILL KNOW Again the rain will fall on the sweet pavements, a light rain like a breath or a footstep. Again the breeze and the dawn will blossom lightly beneath your footstep as you reenter. Among flowers and sills the cats will know it. There will be other days. There will be other voices. You will smile alone. The cats will know it. You will hear antique words, tired and empty words like the disused costumes from yesterday’s festivals.

28

Bocamolla IES MANACOR

You too will make gestures. You will respond with words— face of Spring, you too will make gestures. The cats will know it, face of Spring; and the light rain, the hyacinth-color dawn, that tears the heart of one who no longer longs for you, they are the sad smile you smile alone. There will be other days, other voices and awakenings. We will suffer at dawn, face of Spring.

The Langhe, the area where he spent his summer holidays as a boy, had a great hold on Pavese. It is a land of rolling hills covered in vineyards. It is an area where he felt literally at home, but he recognized the harsh and brutal lives that poor peasants had making a living from the land. Bitter struggles took place between Germans and partisans in this area. The land became part of Pavese’s personal mythology. In The Moon and the Bonfires, the protagonist tells a story of drinking beer in a bar in America. A man comes in whom he recognizes as being from the valleys of Le Langhe by his way of walking and his outlook. He speaks to him in dialect suggesting a bottle of their local wine would be better than the beer. After some years in America, the protagonist returns to his home village. He explores Le Langhe with a friend who had remained in the area. He finds out that so many of his contemporaries have died in sad circumstances, some as partisans shot by the Germans, while a notable local beauty had been executed by partisans as a fascist spy.

There will be other days. There will be other voices. You will smile alone. The cats will know it.


CESARE PAVESE POESIE VERRÀ LA MORTE E AVRÀ I TUOI OCCHI

SEI LA TERRA E LA MORTE...

Verrà la morte e avrà i tuoi occhi questa morte che ci accompagna dal mattino alla sera, insonne, sorda, come un vecchio rimorso o un vizio assurdo. I tuoi occhi saranno una vana parola, un grido taciuto, un silenzio.

Sei la terra e la morte. La tua stagione è il buio e il silenzio. Non vive cosa che più di te sia remota dall’alba. Quando sembri destarti sei soltanto dolore, l’hai negli occhi e nel sangue ma tu non senti. Vivi come vive una pietra, come la terra dura. E ti vestono sogni movimenti singulti che tu ignori. Il dolore come l’acqua di un lago trepida e ti circonda. Sono cerchi sull’acqua. Tu li lasci svanire. Sei la terra e la morte.

Cosí li vedi ogni mattina quando su te sola ti pieghi nello specchio. O cara speranza, quel giorno sapremo anche noi che sei la vita e sei il nulla. Per tutti la morte ha uno sguardo. Verrà la morte e avrà i tuoi occhi. Sarà come smettere un vizio, come vedere nello specchio riemergere un viso morto, come ascoltare un labbro chiuso. Scenderemo nel gorgo mut

I GATTI LO SAPRANNO Ancora cadrà la pioggia sui tuoi dolci selciati, una pioggia leggera come un alito o un passo. Ancora la brezza e l’alba fioriranno leggere come sotto il tuo passo, quando tu rientrerai. Tra fiori e davanzali i gatti lo sapranno. Ci saranno altri giorni, ci saranno altre voci. Sorriderai da sola. I gatti lo sapranno. Udrai parole antiche, parole stanche e vane come i costumi smessi delle feste di ieri.

I gatti lo sapranno, viso di primavera; e la pioggia leggera, l’alba color giacinto, che dilaniano il cuore di chi più non ti spera, sono il triste sorriso che sorridi da sola. Ci saranno altri giorni, altre voci e risvegli. Soffriremo nell’alba, viso di primavera.

Farai gesti anche tu. Risponderai paroleviso di primavera; farai gesti anche tu.

Altri poesie di Cesare Pavese http://www.liosite.com/autore/cesare-pavese/

NOTTURNO

VOI

La collina è notturna, nel cielo chiaro. Vi s’inquadra il tuo capo, che muove appena e accompagna quel cielo. Sei come una nube intravista fra i rami. Ti ride negli occhi la stranezza di un cielo che non è il tuo. La collina di terra e di foglie chiude con la massa nera il tuo vivo guardare, la tua bocca ha la piega di un dolce incavo tra le coste lontane. Sembri giocare alla grande collina e al chiarore del cielo: per piacermi ripeti lo sfondo antico e lo rendi più puro.   Ma vivi altrove. Il tuo tenero sangue si è fatto altrove. Le parole che dici non hanno riscontro con la scabra tristezza di questo cielo. Tu non sei che una nube dolcissima, bianca impigliata una notte fra i rami antichi.

Tu, screziato sorriso su nevi gelate – vento di Marzo, balletto di rami spuntati sulla neve, gemendo e ardendo, i tuoi piccoli “oh!” – daina dalle membra bianche, graziosa, potessi io sapere ancora la grazia volteggiante di tutti i tuoi giorni, la trina di spuma di tutte le tue vie – domani è gelato giù nella pianura – tu, screziato sorriso, tu, risata ardente..

TERRA ROSSA TERRA NERA Terra rossa terra nera, tu vieni dal mare, dal verde riarso, dove sono parole antiche e fatica sanguigna e gerani tra i sassi – non sai quanto porti di mare parole e fatica, tu ricca come un ricordo, come la brulla campagna, tu dura e dolcissima parola, antica per sangue raccolto negli occhi; giovane, come un frutto che è ricordo e stagione – il tuo fiato riposa sotto il cielo d’agosto, le olive del tuo sguardo addolciscono il mare, e tu vivi rivivi senza stupire, certa come la terra, buia come la terra, frantoio di stagioni e di sogni che alla luna si scopre antichissimo, come le mani di tua madre, la conca del braciere.

Bocamolla IES MANACOR

29


CESARE

PAVESE RITRATTO AMATA E ODIATA SOLITUDINE

C

esare Pavese nasce il 9 settembre 1908 a Santo Stefano Belbo, paesino delle Langhe dove il padre, cancelliere al Tribunale di Torino, possedeva una casa ed un podere: è l’ultimo di cinque figli, tre dei quali scomparsi prematuramente. La famiglia si trasferisce presto a Torino, ma con la morte del padre, avvenuta quando Pavese aveva solo sei anni, la casa in campagna viene venduta per far fronte alle difficoltà economiche. Pavese continuerà a trascorrere le vacanze estive in campagna, sulle mitizzate colline delle Langhe che ormai vede con malinconia e nostalgia e che diventeranno per lo scrittore il luogo fisico e mentale della spensieratezza e dell’infanzia, paesaggio idealizzato della felicità. Le passeggiate nei boschi a rincorrere farfalle ed uccelli, ad esplorare una natura atavica e inviolata, forniranno lo spunto per lo scenario dei racconti e di quella ricerca dei legami profondi e dei miti che il contatto infantile con la natura, la campagna creano nella propria primigenia coscienza. Il paesaggio rurale contrapposto all’amata e odiata città, frenetica, caotica, viva, luogo in cui mitigare il senso di solitudine e di inadeguatezza verso la vita ma anche un ambiente superficiale, alienante da se stessi, in cui le relazioni tra le persone sono basate sui pettegolezzi e non su vera comunicazione. Non è l’ultima delle tante contraddizioni che Pavese sente pesare come macigni addosso a sé. Un contrasto insanabile, quello tra città e campagna, che è proiezione del conflitto interiore dello scrittore: in nessuno dei due luoghi Pavese trova pace, perché il suo tormento è tutto esistenziale: “Vivere in un ambiente è bello quando l’anima è altrove. In città quando si sogna la campagna, in campagna quando si sogna la città.” (Il mestiere di vivere, p.273) L’adolescenza dello scrittore è segnata dai lutti familiari che lo rendono introverso e sensibile e dal rapporto tormentato con una madre irrigidita dalla perdita del marito, riservata e fredda, che lo priva di ogni affetto e con cui non stabilirà mai un’autentica comunicazione.

30

Bocamolla IES MANACOR

Timido, scontroso, tormentato, il Pavese adolescente teme il contatto umano e il confronto con i coetanei a cui preferisce l’isolamento e la solitudine: un’emarginazione che cela però un disperato bisogno di affetti e comprensione. È una solitudine interiore che Pavese vive come una condanna ma al tempo stesso anche come una vocazione: “Per quanto viva sia la gioia di stare con amici, con qualcuno, è più forte quella di andarsene soli, dopo”. E’già di questo periodo l’inquietante inclinazione verso pensieri di suicidio, quello che chiamerà “il vizio assurdo”, presente fin dalle prime lettere del periodo liceale, in particolare quelle rivolte all’amico Mario Sturani. “Non scriverò più, ne sono quasi certo. Non ne ho più la forza, e poi, non ho niente da dire. Dopo arrivati ai versi della rivoltella non c’è più che posare la penna e procedere ai fatti. Sono tre mesi che ho vissuto in passione continua: tira, molla; lo faccio, non lo faccio.” A Torino Pavese frequenta l’”Istituto sociale” dei padri Gesuiti, una scuola elitaria per famiglie aristocratiche in cui si troverà spesso a disagio per la sua provenienza meno agiata, e volutamente manterrà i modi goffi e provinciali della campagna di Santo Stefano Belbo. Al Liceo “D’Azeglio” ha come professore di italiano e latino Augusto Monti, grande personalità della vita culturale della Torino antifascista e maestro d’umanità per molti intellettuali dell’epoca. In questo periodo prende parte ad alcune iniziative di lotta politica verso le quali nutre scarso interesse e motivazione, ma anzi fondendo sempre i temi politici con quelli letterari.


L’amore è la più a buon prezzo delle religioni.

A ventidue anni si laurea con una tesi sulla interpretazione della poesia di Walt Whitman, e lo stesso anno segna un amaro solco nella vita dello scrittore per la perdita della madre, a cui non ha mai manifestato affetto e ammirazione. Rimasto solo si trasferisce a casa della sorella Maria e del cognato, presso cui vivrà fino alla morte.

Le cose si ottengono quando non si desiderano più.

LA LETTERATURA CONTRO LE OFFESE DELLA VITA Fin dall’adolescenza Pavese si rifugia nella letteratura cercando in essa la risoluzione ai suoi conflitti interiori: “una difesa contro le offese della vita”, utile a mitigare il suo sentimento di inadattabilità alla realtà, il suo disperato bisogno d’amore e la sua ricerca della felicità. Un’attività ineluttabile che addolcisce il suo tormento dell’anima, ma al tempo stesso gli costa fatica e dolore: “ Aver scritto qualcosa ti lascia come un fucile sparato…” “Dei due, poetare e studiare, trovo maggiore e più costante conforto nel secondo. Non dimentico però che mi piace studiare in vista sempre del poetare. Ma in fondo il poetare è una ferita sempre aperta, donde si sfoga la buona salute del corpo.”(Il mestiere di vivere, p.25) Del periodo liceale sono anche i suoi primi deludenti contatti con l’universo femminile: si infatua di Pucci, una ballerina che non lo corrisponde, ed inizia a provare una frustrazione diffusa per la sua incapacità di avere una relazione normale con le donne.

S. Stefano Belbo a inizio ‘900. Torino a inizio ‘900. Pavese, Ginzburg, Antonicelli e l’editore Frassinelli durante un gita nelle Langhe (1932).

Nel 1926 si iscrive alla Facoltà di Lettere dove inizia ad interessarsi di letteratura americana e di lingue classiche, e aderisce alla Confraternita degli ex allievi del D’Azeglio, confrontandosi con Leone Ginzburg, Giulio Einaudi, Norberto Bobbio, Massimo Mila. Con gli amici dell’Università i momenti delle solitarie letture si alternano ad incontri politici, alle scampagnate in collina, le vogate sul fiume Po, i caffè musicali e i miti della nascente industria cinematografica, momenti e suggestioni che descriverà nelle serate estive dei personaggi de “Il diavolo sulle colline”.

Inizia a collaborare con la rivista “La cultura”, a cui affianca un’intensa attività di traduttore della letteratura inglese e soprattutto americana (Sinclair Lewis, Hermann Melville, John Dos Passos, Gertrude Stein, Daniel Defoe) in cui sfoga tutto il suo bisogno di libertà intellettuale in un periodo come quello fascista che negava di affacciarsi ad orizzonti culturali che non fossero quelli nazionali. Ed in questo Pavese ebbe il merito di diffondere autori e testi sconosciuti alla cultura italiana del periodo: propone i temi nuovi della letteratura americana anche fornendone una valida critica ed attinge ad un nuovo stile poetico e di prosa. Controcorrente rispetto al clima ermetico del tempo che usa un linguaggio scarno e sincopato Pavese percorre una strada innovativa introducendo la poesia-racconto, che distende i ritmi narrativi e adotta i temi del parlato, e utilizzando questa novità stilistica scrive una delle opere che avranno maggior fortuna: “I Mari del Sud”, dedicata alla figura quasi leggendaria di un cugino marinaio in cui Pavese personifica la figura dell’espatriato che ha trascorso la sua vita lontano dal proprio mondo e tornando si trova sradicato, alla ricerca di un contatto continuo con le radici e i luoghi del passato. Ma l’aver esplorato mondi lontani, l’aver “veduto volare i ramponi pesanti del sole”, l’aver “veduto fuggire balene tra schiume di sangue e inseguirle e innalzarsi le code e lottare alla lancia” basta per Pavese a ritrovare un senso ultimo nell’esistenza del marinaio. Il mestiere di traduttore enfatizza il mito che Pavese nutre per l’America, vista come terra selvaggia ed ancestrale, e lo orienta verso studi di antropologia, etnologia, storia delle religioni: è interessato soprattutto allo studio dei miti, i legami con il primitivo e il barbarico, con la terra d’origine.

Bocamolla IES MANACOR

31


CESARE PAVESE RITRATTO

Non si ricordano i giorni, si ricordano gli attimi.

MAL D’AMORE E CONFINO Nel 1933 partecipa alla fondazione della casa editrice Einaudi e nello stesso anno si iscrive al partito fascista per poter insegnare nelle scuole di stato. Tra lezioni private e traduzioni Pavese trova il tempo di instaurare un profondo legame affettivo con Tina Pizzardo, un’insegnante di matematica forte e determinata che si impegna nella lotta antifascista e non nasconde i suoi orientamenti comunisti. “La donna dalla voce rauca” è per lo scrittore un abbaglio di felicità vera, con lei passa i suoi migliori momenti affettivi ma ben presto la relazione diventa disequilibrata: Pavese è sempre più dipendente da lei ma non sente l’affinità che cerca disperatamente. “Sia chiaro, una volta per tutte, che essere innamorato è un fatto personale che non riguarda l’oggetto amato – nemmeno se questo riami. Ci si scambia, anche in questo caso, dei gesti e delle parole simboliche in cui ciascuno legge quanto ha dentro di sé e per analogia suppone viga nell’altro”. Pavese per coprire le attività antifasciste della donna verrà condannato a tre anni di confino da scontare a Brancaleone Calabro: riceveva al suo indirizzo la corrispondenza clandestina destinata alla Pizzardo. In esilio si dedica alla scrittura e alla letteratura, inizia a tenere un diario letterario ed esistenziale che scriverà fino alla morte, (“Il mestiere di vivere”) ed intanto pubblica la raccolta “Lavorare stanca”.

Fotografie segnaletiche per la pratica amministrativa del confino politico. Paesino del basso Piemonte bombardato dai nazifascisti durante la Resistenza.

32

Bocamolla IES MANACOR

Chiede il condono per abbreviare la condanna e quando ritorna dal confino, dopo solo un’anno e mezzo,viene a sapere che la donna amata si è sposata con un altro. “Andare al confino è niente; tornare di là è atroce”: inizia un periodo di forte depressione e di profonda crisi con un costante richiamo al suicidio, e inizia a farsi strada la convinzione che di fronte all’esperienza sentimentale “ciò che è accaduto, accadrà ancora.”

“Che non riusciremo mai a piantarci nel mondo (un lavoro, una normalità), è chiaro. Che non conquisteremo mai una donna (né un uomo), è chiaro… Che non c’innamoreremo mai di una di quelle idee per cui si accetta di morire, è chiaro… Che non avremo mai il coraggio di ammazzarci, è chiaro – vedi quante volte l’abbiamo pensato.” Inizia una fervente attività letteraria che sfocia in una stabile collaborazione con la casa editrice Einaudi, e nel 1941 pubblica “Paesi Tuoi”. Viene chiamato alle armi ma congedato perché soffre di asma e così si trasferisce a Roma con l’incarico di aprire una nuova sede della Einaudi. A contatto con la cultura romana conosce Ernesto De Martino con cui fonda la “Collana di studi religiosi, etnologici, e psicologici”, che rivelano il vasto bagaglio culturale maturato dallo scrittore nel corso degli anni. Un interesse, quello per le più varie discipline umanistiche, che Pavese riversa fra le righe di “I dialoghi con Leucò”, dove i classici temi pavesiani sono filtrati e complicati da riferimenti e collegamenti culturali, dai classici greci e latini alla psicanalisi. L’incombere della guerra lo costringe a rifugiarsi nella casa di Serralunga di Crea della sorella Maria, e poi a Casale Monferrato, dove rimane fino alla liberazione del ’45: due anni “recluso tra le colline” , in completo isolamento ed estraneo ai compagni di lavoro e agli amici che si sono impegnati nella Resistenza antifascista. Un esilio volontario in cui si convince di essere diverso, di non saper vivere alla luce di ideali o impegni civili, e in cui sfiora una crisi religiosa: anche questo un momentaneo ed illusorio appiglio. “La massima sventura è la solitudine, tant’è vero che il supremo conforto – la religione – consiste nel trovare una compagnia che non falla, Dio. La preghiera è uno sfogo come con un amico.”


L’IMPEGNO CIVILE Dopo la fine della guerra, forse per riscattare di fronte agli amici e a se stesso la sua mancata presa di posizione durante la Resistenza che gli causa i rimorsi e la conflittualità che traspaiono ne “La casa in collina”, si iscrive al Partito Comunista, ma anche qui senza una reale motivazione all’impegno civile. Scrive articoli e saggi su L’Unità, dove conosce Italo Calvino e Davide Lajolo e riprende l’attività editoriale con la casa Einaudi: nel 1947 pubblica il volume “Prima che il gallo canti”. A Roma conosce la giovane attrice americana Constance Dowling, che stava girando, assieme alla sorella, il film Riso Amaro di Dino Risi. Con l’attrice trascorre una breve ma intensa vacanza a Cortina, e con lei prova l’ultima illusione di un amore vero ed appagante. ”Battito, tremore, infinito sospirare. Possibile alla mia età? Non mi succedeva diverso a venticinque anni. Eppure ho un senso di fiducia, di (incredibile) tranquilla speranza. E’ così buona, così calma, così paziente. Così fatta per me. Dopotutto lei mi ha cercato.” Pavese, accostandosi al mondo cinematografico dove era in pieno svolgimento la stagione neorealista di Rossellini, Visconti, De Sica, lavorò ad alcuni soggetti cinematografici che non saranno mai realizzati, ma nel 1950 vince il premio Strega per “La bella estate” e pubblica “La luna e i falò”.

VERRÀ LA MORTE E AVRÀ I TUOI OCCHI I successi editoriali non riescono però a mitigare lo strazio e il tormento dello scrittore per l’abbandono dell’attrice, che tornata in America, tronca ogni contatto. “Nulla. Non scrive nulla. Potrebbe esser morta. Devo avvezzarmi a vivere come se questo fosse normale.” A Constance Dowling Pavese si ispira per scrivere “Verrà la morte e avrà i tuoi occhi”, un’ultima breve raccolta di poesie, di cui alcune in inglese, e non riuscendo più a reagire alla nuova ondata di solitudine e di infelicità, muore suicida la notte del 26 agosto 1950. “Il gesto – il gesto – non dev’essere una vendetta. Dev’essere una calma e stanca rinuncia, una chiusa di conti, un fatto privato e ritmico. L’ultima battuta.” Viene trovato in una stanza dell’Albergo Roma di Torino, davanti a Porta Nuova. Sul tavolino una copia de “I dialoghi con Leucò” con le sue ultime parole: “Perdono tutti e a tutti chiedo perdono. Va bene? Non fate troppi pettegolezzi.”

CESARE PAVESE

Una morte cercata, una sconfitta verso un nemico verso il quale Pavese si è sempre sentito disarmato: la vita.

Cesare Pavese e Constance Dowling al Premio Strega. / Ritratto de Constance Dowling.

“Non ci si uccide per amore di una donna. Ci si uccide perché un amore, qualunque amore, ci rivela nella nostra nudità, miseria, inermità, nulla.”

RITRATTO

Bocamolla IES MANACOR

33


La Mirada de l’Alumne FOTOGR AFIA

1

B

aix el lema La mirada de l’alumne, la revista Bocamolla ha organitzat aquest any 2016 el primer concurs fotogràfic obert a la participació de tots els alumnes de l’IES Manacor matriculats en estudis d’ESO, Batxillerat o Formació Professional Bàsica, FP de Grau Mitjà i FP de Grau Superior durant l’actual curs 2015-16. S’han rebut més de 60 fotografies. El concurs té per objectiu donar a conèixer la visió personal dels alumnes del centre IES Manacor en qualsevol dels seus àmbits: educatiu, esportiu, científic, literari, tecnològic i/o d’oci. En aquesta primera edició del concurs obert a tot l’alumnat de l’ IES Manacor. El concurs disposava de 3 categories diferents de participació: •

Categoria A - La MIrada de l’alumne. En ella es valorarà, a part de la qualitat artística i/o tècnica de la fotografia, que transmeti la visió personal dels alumnes del centre IES Manacor en qualsevol dels seus àmbits: educatiu, esportiu, científic, literari i/o d’oci. La fotografia guanyadora d’aquesta categoria fou “Des de lluny” de Xisco Forteza 2º ESO A.

Categoria B - Blanc i negre. De temàtica lliure, però amb la condició tècnica que la fotografia ha de ser en blanc i negre. En ella es valorarà la qualitat artística i/o tècnica de la fotografia, l’originalitat i el correcte ús dels elements i principis del disseny. La fotografia guanyadora d’aquesta categoria fou “Troba el teu camí” de Carolina Madueño 2º ESO E.

Categoria C - Xarxes socials. De temàtica i tècnica lliure, la seva votació es realitzarà a través dels compte de la revista Bocamolla a les xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram. La fotografia guanyadora d’aquesta categoria fou “Sense títol” de Maria Font 1º Batx B.

Enhorabona als premiats i gràcies a tots els participants. 34

Bocamolla IES MANACOR

Totes les fotografies del Concurs a: http://wp.me/p4NOzw-1Jb


Una fotografia és un secret sobre un secret , com més t’explica menys saps.

Diane Arbus

Entre les moltes formes de combatre el no-res, una de les millors és fer fotografies.

Julio Cortazar

DES DE LLUNY

2

XISCO FORTEZA GALMÉS - 2N ESO.

DES DE LLUNY

XISCO FORTEZA. - 2N ESO A 1r Premi La mirada de l’alumne 2016

TROBA EL TEU CAMÍ

CAROLINA MADUEÑO. - 2N ESO E 1r Premi Blanc i Negre 2016

SENSE TÍTOL

MARIA FONT. 1R BATX. - B 1r Premi Xarxes Socials 2016

Bocamolla IES MANACOR

35


LA MIRADA DE L’ALUMNE

4

3

5

6

7

36

8

Bocamolla IES MANACOR

Totes les fotografies del Concurs a: http://wp.me/p4NOzw-1Jb


9

10

11

12

13

LA MIRADA DE L’ALUMNE

Bocamolla IES MANACOR

37


La Mirada de l’Alumne BLANC I NEGRE

14

B

15

38

Bocamolla IES MANACOR

Totes les fotografies del Concurs a: http://wp.me/p4NOzw-1Jb


La fotografia ajuda a les persones a veure.

Berenice Abbott

Al final els vencedors sempre són els que saben sortir bé a la foto. Manuel Vicent

REFLEXES

SEBASTIÀ HAGENNEIER - 4T ESO. 18

16

17

SOM EL QUE VOLEM SER

MIQUEL VANRELL GARCIAS - 1R BATX. Bocamolla IES MANACOR

39


19

20

21

22

40

23

Bocamolla IES MANACOR

Totes les fotografies del Concurs a: http://wp.me/p4NOzw-1Jb


24

25

26

27

28

Bocamolla IES MANACOR

41


La Mirada de l’Alumne XARXES SOCIALS

C

RIALLES INNOCENTS

CAMILA BOLZANI - 1R BATX.

29

30

31

42

Bocamolla IES MANACOR

Totes les fotografies del Concurs a: http://wp.me/p4NOzw-1Jb


important “ Elnomés és la càmera, sinó l’ull.

Alfred Eisenstaedt

fotografia no pot “ Lacanviar la realitat

però si pot mostrar-la. Fred Mc Cullin

AUTORS DE LES FOTOS. Camila Bolzani - 1r Batx B. Miquel Vanrell Garcias - 1r Batx B. 33 Xisco Forteza Galmés 2n ESO - A. Toni Ignasi Canaves - 4t ESO - B. Francesc Pont Llabrés - 1r Batx B. Llúcia Avellà Penya - 4t ESO B. Carolina Madueño Carrasco - 2n ESO E. Antònia Pascual Ferrer - 2n Batx A. Aránzazu Camacho Grande - 4t ESO B. Barbara Montero Pardo - 4t ESO A. Ana Isabel Ortiz Gonzalez 1r Batx C Francina Fullana Gomila - 1r Batx A. Maria Font LLodra - 1r Batx B. Sebastià Hageneier Caldentey - 4t ESO A. Francesc Mestre Sansó - 1r Batx B. Rafel Pastor Sagrera - 1r Batx B. Joan Manuel Rivas Santandreu - 2n Batx C.

32

Bocamolla IES MANACOR

43


34

35

36

37

44

38

Bocamolla IES MANACOR

Totes les fotografies del Concurs a: http://wp.me/p4NOzw-1Jb


39

LA MIRADA DE L’ALUMNE 40

41

42

43

44

Bocamolla IES MANACOR

45


ECLIPSES

1 3 FA C T S YO U M U S T KNOW ABOUT ECLIPSES

H

ave you ever seen the sky turn pitch black during the day? We don’t mean the grey dark of a rainy day, but dark like the night. The only time you will ever see this is during a total solar eclipse, which is one of nature’s most breathtaking eclipses. It happens when the Moon moves in front of the Sun for a few minutes, blocking its light and underneath the Moon’s shadow darkness falls. Total solar eclipses are rare and in a way it is an incredible stroke of luck that we have them. The Sun’s distance from Earth just happens to be about 400 times the Moon’s distance from our planet. The Sun also happens to be about 400 times larger than the Moon, so thanks to this magic ratio they appear about the same size in the sky, meaning that during an eclipse the Moon can fi t precisely over the Sun. We have to say ‘about’ a lot because Earth’s orbit and the Moon’s orbit are not circular but elliptical, meaning sometimes they can be a bit further away, or a bit nearer. This results in the Sun sometimes appearing larger than the Moon during some eclipses, leaving a ring of light from the Sun around the Moon’s silhouette. We call this an annular eclipse. An eclipse begins at ‘first contact’ when the Moon’s disc fi rst touches the Sun’s disc. You won’t notice a significant change in the light at this point – in fact it won’t get dark until the Moon has practically covered all of the disc – this is ‘second contact’ when the far limb of the Moon’s disc touches the Sun’s apparent disc. Totality – which is how we describe the Sun being blocked by the Moon – can last for several minutes. ‘Third contact‘ happens when totality ends and the Moon begins to move away from the Sun and daylight returns once more. ‘Fourth contact’ is when the Moon moves completely off the Sun and the eclipse ends. The Moon is very slowly moving away from Earth at a rate of 3.8 centimetres (1.5 inches) per year, so eventually it will appear too small to completely cover the Sun. Luckily, this day won’t arrive for at least another 500 million years! 46

Bocamolla IES MANACOR

NASA Eclipse Website http://eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html


are one of nature’s most “ Eclipses amazing spectacles, a result of our Moon’s orbit around our planet. ”

LONGEST ECLIPSE OBSERVATION: 74minutes.

If you can move fast enough, you can keep up with the supersonic shadow of the Moon during an eclipse. In 1973, astronomers flew on a Concorde, moving at Mach 2, to stay in the path of totality for 74 minutes.

Fotografies de l’Eclipsi Total del 2016. www.space.com/32198-total-solar-eclipse-2016-pictures.html Bocamolla IES MANACOR

47


13 FACTS ECLIPSES DID YOU KNOW?

Arthur Eddington used solar eclipses to observe gravitational lensing, confirming the theory of general relativity.

DID YOU KNOW?

Sometimes, during a total eclipse, you can see large eruptions, or prominences, from the Sun in the corona.

01. WE CAN STILL SEE THE MOON DURING A LUNAR ECLIPSE.

04. YOU CAN SEE THE PLANETS DURING AN ECLIPSE.

Unlike a solar eclipse, which hides the Sun, we still see the Moon in a total lunar eclipse, as enough scattered light from Earth illuminates the lunar surface, but in a deep red.

If you are lucky enough to see a total solar eclipse, take a few moments to also glance around the sky. In the darkness the stars and planets will pop out. Closest to the Sun will be Venus and Mercury, but you could also see other planets, depending where in the sky they are at the time.

02. THE LENGTH OF TOTALITY CAN VARY. Some eclipses are very short, with totality lasting just a couple of minutes. Others can last six or seven minutes. The reason for the difference is a result of the elliptical orbits of Earth and the Moon. When the Moon is closer to Earth in its orbit, it moves faster. The same for the Earth around the Sun, and this all affects the speed at which we see the Moon move across the Sun during a solar eclipse.

TOTALITY – the point at which the Sun is 100 per cent covered by the Moon – can last for several minutes. 03. YOU CAN SEE THE SUN’S ATMOSPHERE. The Sun has an atmosphere, split into two parts. The lower part is called the chromosphere where the temperature rises from 6,000 to 20,000 degrees Celsius (10,832 to 36,032 degrees Fahrenheit). The upper part is called the corona and can reach temperatures in excess of 1 million degrees Celsius (1.8 million degrees Fahrenheit). During totality you can see this corona as fl ares of light around the hidden Sun. You might also catch a glimpse of the chromosphere as a red tinge at the edge of the Moon at third contact.

During a total eclipse, you should be able to see the stars and naked eye planets – depending on the time of year – as the sky turns dark. 05. SOLAR ECLIPSE HUNTERS WILL NEED A PASSPORT. There are plenty of opportunities to view a solar eclipse over the next ten years if you are willing to travel. Following the eclipse this March, there are total solar eclipses on 9 March 2016 (Indonesia, the Pacific), 21 August 2017 (USA), 2 July 2019 (Argentina and Chile) and the same again on 14 December 2020, 4 December 2021 (Antarctica), 20 April 2023 (Indonesia and Australia) and 8 April 2024 (Mexico, USA, Canada). There are also annular eclipses in 2016, 2017, 2019, 2020, 2021, 2023 and 2024. 06. THEY CAN CREATE DIAMOND RINGS. Just at the moment totality begins or ends, a spectacular effect takes place that is called the ‘diamond ring’ – a bright burst of light appears, looking very much like the jewel in a diamond ring. This is caused by sunlight bursting through gaps between mountains on the edge of the Moon. Sunlight bursting through gaps between mountains on the Moon creates a ‘diamond ring’.

The Sun’s outermost atmosphere, called the corona, is made prominent during a solar eclipse. 48

Bocamolla IES MANACOR

Video “Eclipses: Crash Course Astronomy #5” https://youtu.be/PRgua7xceDA


“Història de Da Vinci - El més petit ornitòpter”. https://youtu.be/YBkaINpNnVI

07. SOLAR AND LUNAR ECLIPSES COME IN PAIRS. There is always a lunar eclipse either two weeks before or two weeks after a solar eclipse. This is because the alignment between the Sun, Moon and Earth is still close enough that, a fortnight before or after a solar eclipse, when the Moon is on the other side of the Earth, the Moon can fall into Earth’s shadow. The characteristic reddish hue of a lunar eclipse will often appear not long before or after a solar eclipse. 08. THE MOON’S SHADOW MOVES VERY FAST. The Moon’s shadow moves quickly across the face of the Earth, from west to east, faster than the speed of sound – the eclipse shadow at the equator travels at 1,730 kilometres (1,075 miles) per hour. This is because the Moon is orbiting Earth at 3,400 kilometres per hour, counterbalanced by the Earth’s rotation at 1,670 kilometres per hour. This is also why the Moon moves across the sky faster than the Sun. 09. THERE IS MORE THAN ONE TYPE OF SHADOW. A shadow is divided into two parts – the umbra and the penumbra. The umbra is the central, deepest part of the shadow. The penumbra is where only part of the source of light is blocked. Total eclipses are seen in the umbra, while partial eclipses are seen in the penumbra. 10. THEY REQUIRE SYZYGY. Eclipses occur during a particular alignment of the Sun, Moon and Earth called syzygy, which is when all three bodies are arranged in a straight line. 11. ANCIENT ECLIPSES. In the past, total solar eclipses have often deemed to be bad omens, or the anger of the gods, prompting both wars and peace to begin. However, as far back as the ancient Babylonians and Chinese in the 25th century BCE, astronomers have been able to predict the motion of the Moon and the Sun and when eclipses would occur. 12. ECLIPSES ARE RELATIVELY RARE. On average, total solar eclipses happen every 18 months, although sometimes it can be several years between eclipses. They don’t occur every month because the Moon’s orbit is tilted with respect to the Earth’s orbit around the Sun, so it is only rarely that the Moon’s path across the sky intersects with the Sun’s.

FACTS

Sometimes, during a total eclipse, you can see large eruptions, or prominences, from the Sun in the corona.

eclipses

13. THEY MUST BE OBSERVED WITH CARE. It is very dangerous to look direct at the Sun without using special eclipse glasses or a telescope with a specialist solar filter. This is because the Sun is so bright it can damage your eyesight, or even permanently blind you. Even if 99 per cent of the Sun’s surface is blocked by the Moon, the remaining per cent is still intense enough to burn your retina. Bocamolla IES MANACOR

49


A SOLAR ECLIPSE IS A CONSEQUENCE OF AN ALIGNMENT OF THE EARTH, MOON AND SUN

EARTH ORBIT. Earth’s orbit is also elliptical, with its closest point to the Sun (perihelion) 147.1mn km (91.4mn mi) and its most distant point (aphelion) at 152.1mn km (94.5mn mi).

The Moon orbits the Earth once every 27.3 days. The Earth orbits the Sun once every 365.2 days. Their orbits are elliptical, meaning their distance from their parent body can change throughout an orbit. The tilt of the Moon’s orbit relative to the ecliptic is 5.1 degrees. A solar eclipse happens only when the Moon crosses the ecliptic at the exact position that the Sun is at that moment in time.

SUNLIGHT. Light takes eight minutes and 20 seconds to reach Earth from the Sun, and from the Moon it takes 1.3 seconds, so we always see eclipses in the past.

SIZE OF THE SUN. The Sun is also about 400 times larger than the Moon. This ratio means they appear about the same size in our sky, allowing the Moon to eclipse the Sun. THE MOON. We cannot see the surface of the Moon during a solar eclipse because, facing away from the Sun, it is in darkness. OUT OF THE SHADOW. Any parts of the Earth not under the shadow of the Moon will not see the eclipse. DISTANCE TO THE SUN. The Sun is about 400 times more distant from the Earth than the Moon. ECLIPSE SHADOW. Observers in the umbral shadow of the Moon will see a total solar eclipse.

SHADOW CONE. The shadow of the Moon during a solar eclipse covers only a small part of the Earth’s surface. PARTIAL. A partial lunar eclipse occurs when only part of the Moon is caught in Earth’s shadow. TOTAL. A total solar eclipse occurs when the Moon moves in front of the Sun and casts its shadow on the Earth, and a total lunar eclipse will happen when the Moon moves into Earth’s shadow. LUNAR ORBIT. The Moon’s orbit is elliptical: at its closest (perigee) it is just 363,300km away and at its farthest point (apogee) it reaches 405,500km from Earth. This can affect the length as well as the type of solar eclipse. PENUMBRAL. The shadow of the Earth is split into the deepest shadow (the umbra) and lesser shadow (penumbra). A penumbral lunar eclipse is usually not as obvious to look at as an umbral eclipse is.

PARTIAL ECLIPSE. Observers in the penumbral shadow will see a partial eclipse of the Sun..

50

Bocamolla IES MANACOR

Watch a live stream of the 2016 Total Solar Eclipse http://www.exploratorium.edu/eclipse


STRANGE BUT TRUE LOOK TO THE SKIES HOW DID COLUMBUS MAKE USE OF THE 1504 LUNAR ECLIPSE? A - As distraction to escape from the natives B - ‘Predicting’ it to get food C - Practice his astronomy in the darkness ANSWER: After explorer Christopher Columbus became stranded in the Caribbean, he and his crew became dependent on food from the local tribes. He ‘predicted’ the lunar eclipse since he knew it would secure the respect of the superstitious natives. MARCH 1504 LUNAR ECLIPSE. A total lunar eclipse occurred on March 1, 1504, visible at sunset for the Americas, and later over night over Europe and Africa, and near sunrise over Asia. Christopher Columbus, in an effort to induce the natives of Jamaica to continue provisioning him and his hungry men, successfully intimidated the natives by correctly predicting a total lunar eclipse for March 1, 1504 (visible on the evening of February 29 in the Americas), using the Ephemeris of the German astronomer Regiomontanus.

ECLIPSES ON OTHER PLANETS. Solar eclipses do occur on other planets and moons in our Solar System, but as they don’t have the size ratio we have between the Earth and our Moon, their eclipses are not as spectacular. Mercury and Venus cannot have eclipses as they do not have moons. Mars’s two moons are too small to totally obscure the Sun, but the rovers on the Red Planet have photographed Phobos (the larger moon) moving in front of the Sun in a partial eclipse. We can witness eclipses on Jupiter with our back-garden telescopes, in the form of the shadows of its four major moons cast on the upper cloud layer of the planet. Astronomers call these ‘shadow transits’ and several can happen at once. We can also see Jupiter’s moons go into eclipse in the shadow of Jupiter. Similar eclipses take place on all of the giant planets of the outer Solar System, and even on the dwarf planet Pluto where its largest moon Charon can eclipse the distant Sun a couple of times each century. The shadow of the Jovian moon Ganymede can be seen transiting across the surface of gas giant Jupiter.

OBSERVE ECLIPSES WITH CARE. If using eclipse glasses, check they do not have any damage. Even a pinhole could damage your eyesight. Try projecting the image of the Sun through a telescope and onto a piece of white card. Keep the finderscope covered, in case small children accidentally look through it. Gaps between leaves in trees can also act as natural pinholes to project the Sun’s image You can also use specialist solar filters and telescopes. Produced by companies such as Coronado and Lunt, these can be a bit expensive but they allow you to view the Sun at other wavelengths of light, such as hydrogen-alpha, which appears orange, blocking out the dangerous light.

ASTRONOMY

ECLIPSES

Bocamolla IES MANACOR

51


arribar fins a cinc. Tanmateix, d’aquests només dos, com a màxim, poden ser totals. Els eclipsis solars totals són estranys a un punt particular perquè l’ombra de la Lluna només segueix un camí curt al llarg de la superfície.

ECLIPSIS DESCOBREIX COM I PERQUÈ ES FORMEN ELS ECLIPSIS. SABIES QUE HI HA CAÇADORS D’ECLIPSIS? ECLIPSI DE LLUNA. Un eclipsi de Lluna o eclipsi lunar és un eclipsi que ocorre quan la Lluna està a l’ombra de la Terra. Això només passa quan la Lluna pot rebre la llum del Sol, en una posició en que el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats o a punt de fer-ho. Dit d’una altra manera l’eclipsi de Lluna apareix quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, és a dir, quan la Lluna entra en la zona d’ombra de la Terra. Això només pot ser en lluna plena. El tipus i la mida d’un eclipsi lunar depèn de la posició relativa de la lluna amb relació als seus nodes orbitals. Un eclipsi lunar succeeix quan l’ombra de la Terra es projecta sobre la Lluna. Es requereixen dues condicions perquè això succeeixi. En primer lloc, la Lluna hauria de ser lluna plena, és a dir, el Sol, ha d’estar situat directament darrere de la Terra. No obstant això, atès que el pla de l’òrbita de la Lluna està inclinat 5 graus respecte al pla orbital de la Terra (l’eclíptica), la majoria de les llunes plenes 52

Bocamolla IES MANACOR

es produeixen quan la Lluna està al nord o al sud de l’ombra de la Terra. En segon lloc, hi ha una altra condició perquè passi un eclipsi lunar, i és que la Lluna ha d’estar a prop d’un dels dos punts d’intersecció de la seva òrbita amb l’eclíptica. Aquests dos nodes es denominen node ascendent lunar i node descendent lunar. ECLIPSI DE SOL. Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra. Això només pot passar durant la fase de lluna nova, quan el Sol i la Lluna estan en conjunció vist des de la Terra. Com a mínim ocorren dos eclipsis solars anualment, tot i que aquest nombre pot

Hi ha gent, coneguda com a “caçadors d’eclipsis”, que viatgen a llocs remots per observar un eclipsi solar central predit. L’eclipsi solar de l’11 d’agost del 1999 a Europa va ajudar a augmentar la coneixença pública del fenomen, que al seu torn va provocar molts viatges fets específicament per veure l’eclipsi solar del 3 d’octubre de 2005 anular, i el del 29 de març de 2006. L’últim eclipsi solar total va ser l’eclipsi solar del 20 de març de 2015. Un eclipsi solar total és un fenomen natural. Tanmateix, en èpoques antigues, i en algunes cultures actualment, els eclipsis solars s’han atribuït a causes sobrenaturals. Un eclipsi total pot fer por a gent sense el coneixement de les explicacions astronòmiques, ja que sembla que el Sol desaparegui durant el dia i el cel s’enfosqueixi en qüestió de minuts.

Web de la NASA sobre Eclipsis www.nasa.gov/topics/solarsystem/features/eclipse/index.html


Un eclipsi és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l’ombra d’un altre. És un tipus de sizígia, és a dir, l’alineació de tres o més astres. El terme deriva del del verb (ekleípō), “deixar d’existir”, de la preposició (ek, ex), “fora”, i del verb (leípō), “ésser absent”.

DATES ECLIPSIS Segons els càlculs en el 2016 a Espanya hi hauran 2 eclipsis lunars i 2 eclipsis solars amb les següents dates: ECLIPSI TOTAL DEL SOL: 9 de març de 2016. ECLIPSI LUNAR PENOMBRA: 23 De març de 2016. ECLIPSI ANUL·LAR DEL SOL: 1 de setembre de 2016. ECLIPSI LUNAR PENOMBRA: 16 de setembre de 2016

Fotografies de l’Eclipsi Total del 2016. www.space.com/32198-total-solar-eclipse-2016-pictures.html

El terme és usat principalment per descriure o bé un eclipsi solar, quan l’ombra de la Lluna cau sobre la superfície de la Terra, o un eclipsi de Lluna, quan l’ombra de la Terra cau sobre la superfície de la Lluna. Es pot referir també a fenòmens externs al sistema TerraLluna: per exemple, un planeta movent-se en l’ombra projectada per una de les seves Llunes, una Lluna movent-se en l’ombra projectada pel seu planeta pare, o una lluna passant per l’ombra d’una altra lluna. La regió de l’ombra de la Terra en un eclipsi solar o lunar es divideix en tres parts, que són les següents: • •

L’ombra, en què la Lluna cobreix completament el Sol. L’antombra, que s’estén més enllà de la punta de l’ombra, en què la Lluna es troba al davant del Sol però és massa petita per cobrir-lo. La penombra, en què la Lluna només és parcialment davant del Sol.

Un eclipsi total ocorre quan l’observador es troba a dins de l’ombra; un eclipsi anular quan l’observador es troba a l’antombra i un eclipsi parcial quan l’observador es troba a dins de la penombra.

Bocamolla IES MANACOR

53


UN CHIEN ANDALOU CLASSIC CINEMA

U

n Chien Andalou (An Andalusian Dog) is a 1929 silent surrealist short film by the Spanish director Luis Buñuel and artist Salvador Dalí. It was Buñuel’s first film and was initially released in 1929 with a limited showing at Studio des Ursulines in Paris, but became popular and ran for eight months. The film has no plot in the conventional sense of the word. The chronology of the film is disjointed, jumping from the initial “once upon a time” to “eight years later” without the events or characters changing very much. It uses dream logic in narrative flow that can be described in terms of then-popular Freudian free association, presenting a series of tenuously related scenes.

54

Bocamolla IES MANACOR

SYNOPSIS The film opens with a title card reading “Once upon a time”. A middle-aged man sharpens his razor at his balcony door and tests the razor on his thumb. He then opens the door, and idly fingers the razor while gazing at the moon, about to be engulfed by a thin cloud, from his balcony. There is a cut to a close-up of a young woman being held by the man as she calmly stares straight ahead. Another cut occurs to the moon being overcome by the cloud as the man slits the woman’s eye with the razor, and the vitreous humour spills out from it. The subsequent title card reads “eight years later”. A slim young man bicycles down a calm urban street wearing what appears to be a nun’s habit and a striped box with a strap around his neck. A cut occurs to the young woman from the first

scene, who has been reading in a sparingly furnished upstairs apartment. She hears the young man approaching on his bicycle and casts aside the book she was reading (revealing a reproduction of Vermeer’s The Lacemaker). She goes to the window and sees the young man lying on the curb, his bicycle on the ground. She emerges from the building and attempts to revive the young man. Later, the young woman assembles pieces of the young man’s clothing on a bed in the upstairs room, and concentrates upon the clothing. The young man appears near the door. The young man and the young woman stare at his hand, which has a hole in the palm from which ants emerge. A slow transition occurs focusing on the armpit hair of the young woman as she lies on the beach and a sea urchin at a sandy location. There is a cut to an androgynous young woDocumental “Cesare Pavese - Ritratto” https://youtu.be/EVmCOU0u0KY


LUIS BUÑUEL

CLASSIC CINEMA

Waking dreams are as important, as unpredictable, and as powerful as those we have when we’re asleep. BUÑUEL: A REVOLUTIONARY LEADER OF AVANT-GARDE SURREALISM LUIS BUÑUEL PORTOLÉS (22 February 1900 – 29 July 1983) was a Spanish-Mexican filmmaker who worked in Spain, Mexico and France.

LUIS BUÑUEL Luis Buñuel was given the Career Golden Lion in 1982 by the Venice Film Festival and the FIPRESCI Prize – Honorable Mention in 1969 by the Berlin International Film Festival. In 1977, he received the National Prize for Arts and Sciences for Fine Arts. At the 11th Moscow International Film Festival in 1979, he was awarded with the Honorable Prize for the contribution to cinema.

Oficial Website Luis Buñuel Centenary http://www.luisbunuel.org/

When Luis Buñuel died at age 83, his obituary in the New York Times called him “an iconoclast, moralist, and revolutionary who was a leader of avant-garde surrealism in his youth and a dominant international movie director half a century later”. His first picture—made in the silent era—was called “the most famous short film ever made” by critic Roger Ebert, and his last film—made 48 years later— won him Best Director awards from the National Board of Review and the National Society of Film Critics. Writer Octavio Paz called Buñuel’s work “the marriage of the film image to the poetic image, creating a new reality...scandalous and subversive”.

three languages, and nearly every film genre, including experimental film, documentary, melodrama, satire, musical, erotica, comedy, romance, costume dramas, fantasy, crime film, adventure, and western. Despite this variety, filmmaker John Huston believed that, regardless of genre, a Buñuel film is so distinctive as to be instantly recognizable, or, as Ingmar Bergman put it, “Buñuel nearly always made Buñuel films”. Six of Buñuel’s films are included in Sight & Sound’s 2012 critics’ poll of the top 250 films of all time. Fifteen of his films are included in the They Shoot Pictures, Don’t They? list of the 1,000 greatest films of all time, which is tied with John Ford for second most, and he ranks number 14 on their list of the top 250 directors.

Often associated with the surrealist movement of the 1920s, Buñuel created films from the 1920s through the 1970s. His work spans two continents, Bocamolla IES MANACOR

55


man in the street below the apartment, poking at a severed hand with a cane while surrounded by a large crowd and a policeman. The crowd clears when the policeman places the hand in the box previously carried by the young man and gives it to the young woman. The androgynous young woman contemplates something happily while standing in the middle of the now busy street clutching the box. She is then run over by a car and a few bystanders gather around her. The young man and the young woman watch these events unfold from the apartment window. The young man seems to take sadistic pleasure in the androgynous young woman’s danger and subsequent death, and as he gestures at the shocked young woman in the room with him, he leers at her and grasps her breasts. The young woman resists him at first, but then allows him to touch her as he imagines her nude from the front and the rear. The young woman pushes him away as he drifts off and she attempts to escape by running to the other side of the room. The young man corners her as she reaches for a racquet in self-defense, but he suddenly picks up two ropes and drags two grand pianos containing dead and rotting donkeys, stone tablets containing the Ten Commandments, and two rather bewildered priests who are attached by ropes. As he is unable to move, the young woman escapes the room. The young man chases after her, but she traps his hand, which is infested with ants, in the door. She finds the young man in the next room, dressed in his nun’s garb in the bed.

LUIS BUÑUEL UN CHIEN ANDALOU

CINEMA

56

Bocamolla IES MANACOR

The subsequent title card reads “around three in the morning”. The young man is roused from his rest by the sound of a door-buzzer ringing. The young woman goes to answer the door and does not return. Another young man dressed in lighter clothing arrives in the apartment, gesturing angrily at him. The second young man forces the first one to throw away his

nun’s clothing and then makes him stand against a wall. The subsequent title card reads “Sixteen years ago.” We see the second young man from the front for the first time as he admires the art supplies and books on the table near the wall and forces the first young man to hold two of the books as he stares at the wall. The first young man eventually shoots the second young man when the books abruptly turn into pistols. The second young man, now in a meadow, dies while swiping at a nude figure which suddenly disappears into thin air. A group of men come and carry his corpse away. The young woman returns to the apartment and sees a death’s-head moth. The first young man sneers at her as she retreats and wipes his mouth off his face with his hand. The young woman very nervously applies some lipstick in response. Subsequently the first young man makes the young woman’s armpit hair attach itself to where his mouth would be on his face through gestures. The young woman looks at the first young man with disgust, and leaves the apartment sticking her tongue out at him. As she exits her apartment, the street is replaced by a coastal beach, where the young woman meets a third man with whom she walks arm in arm. He shows her the time on his watch and they walk near the rocks, where they find the remnants of the first young man’s nun’s clothing and the box. They seem to walk away clutching each other happily and make romantic gestures in a long tracking shot. However, the film abruptly cuts to the final shot with a title card reading “In Spring,” showing the couple buried in sand up to their elbows.

Video “Un Chien Andalou” by Luis Buñuel https://youtu.be/o7xTjeLG5SM


UN CHIEN ANDALOU

LUIS BUÑUEL

B

ACKGROUND

The idea for the film began when Buñuel was working as an assistant director for Jean Epstein in France. Buñuel told Dalí at a restaurant one day about a dream in which a cloud sliced the moon in half “like a razor blade slicing through an eye”. Dalí responded that he’d dreamed about a hand crawling with ants. Excitedly, Buñuel declared: “There’s the film, let’s go and make it.’” They were fascinated by what the psyche could create, and decided to write a script based on the concept of suppressed human emotions. In deliberate contrast to the approach taken by Jean Epstein and his peers, which was to never leave anything in their work to chance, with every aesthetic decision having a rational explanation and fitting clearly into the whole, Buñuel made clear throughout his writings that, between Dalí and himself, the only rule for the writing of the script was: “No idea or image that might lend itself to a rational explanation of any kind would be accepted.” He also stated: “Nothing, in the film, symbolizes anything. The only method of investigation of the symbols would be, perhaps, psychoanalysis.”

or of a dead donkey, or other animal, in the notorious eyeball-slicing scene. However, in an interview in 1975 or ‘76, Buñuel claimed that he had used a dead calf’s eye. Through the use of intense lighting, and bleaching of the calf’s skin, Buñuel attempted to make the furred face of the animal appear as human skin. During the bicycle scene, the woman who is sitting on a chair, reading, throws the book aside when she notices the man who has fallen. The image it shows when it lays open is a reproduction of a painting by Vermeer, whom Dalí greatly admired and often referred to in his own paintings. In Buñuel’s original script, the final shot was to feature the corpses of the man and woman “consumed by swarms of flies”. However, this special effect was modified due to budget limitations, with the film ending with a still shot of the man and woman, who had been walking in the previous beach scene, half-buried in the sand and apparently dead. The movie contains several thematic references to Federico García Lorca and other writers of that time. For example, the rotting donkeys are a reference to the popular chil-

Age is something that

doesn’t matter unless you’re a cheese.

P

RODUCTION

The film was financed by Buñuel’s mother, and shot in Le Havre and Paris at the Billancourt studios over a period of 10 days in March 1928. It is a black and white, 35mm, silent film, with a running time of 17 minutes, although some sources state 24 minutes, and a physical length of 430 meters. For many years (and still), published and unpublished reports have circulated that Buñuel had used a dead pig’s eye, or that of a dead sheep,

dren’s novel Platero y yo by Juan Ramón Jiménez, which Buñuel and Dalí hated.

Anthropologist Jean Rouch has reported that after filming was complete, Buñuel and Dalí had run out of money, forcing Buñuel to edit the film personally in his kitchen without the aid of a Moviola or any other technical equipment.

L’age d’or

Las Hurdes:

Tierra sin pan

Gran Casino Viridiana

El Bruto

ÉL Abismos de pasión Robinson Crusoe

La mort en ce jardin Nazarín

SUSANA

La Voie Lactée Bocamolla IES MANACOR

57


No ens importava si el cinema era art o no. Això sí, ens agradaven l’humor i la poesia que trobàvem en ell.

UN CHIEN ANDALOU va néixer de la confluència

de dos somnis. Dalí li va explicar que va somiar amb formigues que pul·lulaven a les seves mans i Buñuel al seu torn com una navalla seccionava l’ull d’algú. Està considerada la pel·lícula més significativa del cinema surrealista. Transgredint els esquemes narratius canònics, la pel·lícula pretén provocar un impacte moral en l’espectador a través de l’agressivitat de la imatge. Remitent constantment al deliri i al somni, tant en les imatges produïdes com en l’ús d’un temps no lineal de les seqüències.

El títol ser triat perquè no guardava relació alguna amb els temes del film. Lorca es va sentir al·ludit pel títol, però Buñuel va negar aquesta al·lusió, al·legant que era el d’un llibre de poemes que ell tenia escrit des de 1927. En primer lloc va pensar que la pel·lícula es digués El marista en la ballesta (segons el títol que tenia un cal·ligrama de Pepín Bello) i després Es peligroso asomarse al interior, com a inversió de l’avís que tenien els trens francesos: C’est dangereux des pencher au dehors (‘És perillós acostarse a l’exterior’).

LUIS BUÑUEL UNCHIENANDALOU Un chien andalou és un curtmetratge de disset minuts, mut (no va ser fins a la versió de 1960 que es van incorporar els motius de Tristán i Isolda de Richard Wagner i un tango), escrit, produït, dirigit i interpretat per Luis Buñuel en 1929 amb la col·laboració en el guió de Salvador Dalí, gràcies a un pressupost de 25 000 pessetes que va aportar la mare de Luis Buñuel. Va ser estrenada el 6 de juny de 1929 al cinema Studio donis Ursulines de París (França). Posteriorment es va exhibir durant nou mesos ininterrompudament en el Studio 28 de la mateixa ciutat.

El mateix Buñuel assenyalava la importància que para ell tenien els somnis, les visions i els deliris en la seva vida quotidiana, en el grup surrealista de París i, per tant, al seu cinema. Per influència de les teories de Sigmund Freud, el surrealisme admetia les imatges i idees oníriques dins dels seus postulats. Tota la cinta pot definir-se com una successió de somnis encadenats. Posseeix una de les seqüències més impactants de tot el cinema: la navalla que secciona un ull de dona. Per rodar la seqüència en què l’ull de la dona és sajado per una navalla d’afaitar es va utilitzar el d’una vaca a la qual es va afaitar el pèl de la pell que ho envolta. En diverses imatges es poden descobrir les obsessions recurrents en Buñuel i Dalí. Així ocorre amb la crítica a l’educació impartida per l’Església, la repressió sexual, el ruc en descomposició, la mà amb formigues o el cos femení. D’aquesta manera, artesanal, però molt innovadora i inquietant en l’època de la seva primera projecció, es dóna l’inici cinematogràfic de dues de les carreres artístiques més significatives de tot el surrealisme mundial. Buñuel i Dalí van elaborar el guió en simpatia ideològica i amb la màxima de no deixar intervenir cap besllum de control racional o associació d’idees lògica i convencional mentre ho escrivien. També rebutjaven el menor indici de simbolisme, motiu o clau que pogués ser interpretada des d’un punt de vista cultural. Per això no cal fer cap interpretació sobre aquesta cinta, encara que no han faltat exegesi des de diverses afiliacions, especialment des de les files de la psicoanàlisi. Fins i tot al moment de la seva creació, els dos

58

Bocamolla IES MANACOR

Video “Un Chien Andalou” by Luis Buñuel https://youtu.be/o7xTjeLG5SM


Web Oficial del Centenari de Luis Buñuel http://www.luisbuñuel.org

autors havien evitat interpretar el seu sentit, doncs hauria suposat negar l’essència de la mateixa pel·lícula. Molts dels motius presents en el film (els rucs, les formigues, La encajera de Vermeer) eren patrimoni de l’ambient creatiu comú que es donava en la Residència d’Estudiants, sense poder discriminar la seva afiliació a un o un altre. En molts dels casos les idees partien de Pepín Bello, un resident que no va produir obra creativa alguna. El plànol final de la pel·lícula dels dos amants enterrats en la sorra del desert està connectat en última instància amb el Duelo a garrotazos de Goya i amb el Ángelus de Millet, i apareix tant en quadres de Dalí com en Viridiana i Belle de jour de Buñuel. L’escena més coneguda, la de l’ull tallat, sembla procedir de Buñuel, com podria concloure’s a partir de la seva presència inaugural com a actor en la seva única actuació com a protagonista. Es tracta d’un encegar la mirada convencional perquè sorgeixi la mirada apuntada a l’interior. Això és el que promovia el surrealisme, com es pot apreciar en aquests versos del seu poeta favorit, Benjamin Péret:

Si existeix un plaer és el de fer l’amor el cos envoltat de cordes i els ulls tancats per navalles d’afaitar El propi Buñuel explica que per submergir a l’espectador en un estat que permetés la lliure associació d’idees era necessari produir-li un xoc traumàtic en el mateix començament del film; per això ho comencem amb el plànol de l’ull seccionat, molt eficaç. L’originalitat radical i el seu lloc en la història del cinema radica que la pel·lícula, de manera premeditada, destrossa les convencions de la narrativa fílmica habitual (el que s’ha denominat «manera de representació institucional» o MRI) buscant alliberar de la mímesis aristotèlica tradicional a la cinematografia, de la manera en què ja havia estat fet en pintura o literatura. És palès el mètode conscient de ruptura de la continuïtat o raccord entre els diferents plànols de la pel·lícula, tant en el plànol de l’espai com en el del temps, l’exemple del qual més visible és l’ostentosa heterogeneïtat dels successius intertítols: «Érase una vegada», «Vuit anys després», «Cap a les tres del matí», «Setze anys abans», «A la primavera».

UN CHIEN ANDALOU Pòster del film Viridiana de Luis Buñuel i pintura Angelus arquitectònic de Salvador Dalí.

CINEMA

A causa de totes aquestes novetats, la cinta va ser aclamada entre les elites culturals parisenques, doncs diferia granment del cinema vagament simbolista de l’avantguarda francesa. Al cinema on es projectava va acabar acudint el tout Paris: Pablo Picasso, Li Corbusier, Jean Cocteau, Max Ernst, Man Ray, René Magritte, René Char, Ives Tanguy, Jean Arp, Pierre Unik, Louis Aragon, Paul Éluard, Tristan Tzara i en general, tot el grup d’artistes liderat per André Breton. Es va considerar Un chien andalou com l’exemple perfecte de surrealisme cinematogràfic, que els va valer a Buñuel i Dalí ser acollits de ple dret en aquest grup.

Bocamolla IES MANACOR

59


1r Concurs Fotogràfic Bocamolla 2016 organitza

BOCAMOLLA re v is ta

PATROCINA

MAQUINÀRIA, NETEJA I MEDIAMBIENT

60

Bocamolla FUSTERIA IES MANACOR

Toni Gelabert

VALERO T A P I S S E R I A


ORNITHOPTER DA VINCI’S FLYING MACHINE

#

This image is a 3D interpretation of Leonardo Da Vinci’s flying machine, the ornithopter. Da Vinci designed the contraption in 1488 after studying the flight mechanics of birds. Indeed, in many regards the flying apparatus shares a lot of common features to the expert fliers, including a flexing, compound flapping motion as well as lightweight, feathered wings.

HOW IT WORKS

An ornithopter (from Greek ornithos “bird” and pteron “wing”) is an aircraft that flies by flapping its wings. Designers seek to imitate the flapping-wing flight of birds, bats, and insects. Though machines may differ in form, they are usually built on the same scale as these flying creatures.

Surprisingly, Da Vinci never built the machine for himself in the 5th century, nor did he proceed to test it – maybe due to the financial challenge such a project would entail, or the large potential for injury. In addition, while many enthusiasts have created direct replicas of the ornithopter from the original schematics, no one has attempted to fly them, despite the mechanisms having been confirmed as fully functional.

Watch video “Da Vinci History - The Smallest ornithopter”. https://youtu.be/YBkaINpNnVI

The flying machine operates as follows. A pilot lies down on top of the central wooden plank, hooking their neck and head through the semi-circle hoop and legs through the rear fastener. Once in position, the pilot can operate all parts of the machine with either hands or feet. Foot operation entails pushing on two pedals situated at the rear of the aircraft – one opening the wings and the other closing them. The pilot’s hands, meanwhile, can grip the frame and ensure smooth running of the cording, which is responsible for controlling the wings’ multiple wooden struts.

Bocamolla IES MANACOR

61


FLOTATION DEVICE

MAIN PEDAL

WINGS

RELEASE PEDAL

MAIN JOINT

CONTROL STATION

DA VINCI ORNITHOPTER The original Da Vinci ornithopter design from 1488, clearly showing the operational cords and pedals. WINGS. The machine’s wings were made from cloth and feathers to keep them very light. FLOTATION DEVICE. If the machine landed in water, this – in theory – would prevent it from sinking. CONTROL STATION. The pilot lay horizontally through this semi-circular control bay below the wings. MAIN JOINT. A pivot point for the wings’ primary struts. MAIN PEDAL. The main pedal closed the wings in a six-step sweep. It was foot operated. RELEASE PEDAL. The release pedal opened the wings in a six-step sweep. Like the main pedal, it was controlled by one of the pilot’s feet. The flying machine’s wings were co-ordinated from a central control station, in which the pilot lay in a prone position. 62

Bocamolla IES MANACOR

WHO WAS DA VINCI? An irrepressible inventor, Da Vinci created many machines and gadgets still in use today. Leonardo Da Vinci was an Italian Renaissance polymath (a learned person of many talents). He successfully conceived and built a wide number of tools, mechanisms and machines, many of which are still used in some form to this day. Examples include the machine gun, armoured car, bicycle, mechanical saw, dredger, file-cutter, excavating crane, mechanical drum and odometer. In addition, he drew out numerous fantastical designs for more ambitious inventions that unfortunately never got adopted, one of which was the flying machine examined here. Other examples include a mechanical dragonfly, a self-propelled cart and a skull-shaped lyre. Da Vici was born near Vinci, Italy, in 1452 and died near Amboise, France, in 1519, aged 67.


EARLY HISTORY OF THE ORNITHOPTER Some early manned flight attempts may have been intended to achieve flapping-wing flight though probably only a glide was actually achieved. These include the flights of the 11th-century monk Eilmer of Malmesbury (recorded in the 12th century) and the 9th-century poet Abbas Ibn Firnas (recorded in the 17th century). Roger Bacon, writing in 1260, was also among the first to consider a technological means of flight. In 1485, Leonardo da Vinci began to study the flight of birds. He grasped that humans are too heavy, and not strong enough, to fly using wings simply attached to the arms. He therefore sketched a device in which the aviator lies down on a plank and works two large, membranous wings using hand levers, foot pedals, and a system of pulleys. In 1841, an ironsmith kalfa (journeyman) Manojlo attempted flying with a device described as an ornithopter (“flapping wings like those of a bird”). Refused by the authorities a permit to take off from the belfry of Belgrade Serbian Orthodox Cathedral, he clandestinely climbed to the rooftop of the Dumrukhana (Import Tax head office) and took off, landing in a heap of snow, and surviving.

FAILED FLIGHTS 1. PIGEON. According to Ancient Roman sources, the Greek mathematician Archytas invented a birdshaped flying device which he nicknamed “the pigeon”. It is alleged to have flown for 200m. 2. VULTURE MAN. In the 9th century CE, Muslim inventor Abbas Ibn Firnas reportedly covered his body with vulture feathers and tried to fly. No account survives of his success, however. 3. THE FLYING MONK. In 1010 English monk Eilmer of Malmesbury is believed to have jumped off Malmesbury Abbey ina primitive gliding craft. Reports say he flew 180 m before crashing. 4. AIRSHIP. In 1709 Portugueses priest Bartolomeu de Gusmao demonstrated a small airship model before the Portuguese court, but he never succeeded in sclaing the model up. 5. TANDEM. In 1754 Mikhail Lomonosov showed a tandem rotor aircraft to the Russian Academy of Sciences. Similar to one of Da Vinci’s designs, it was selfpowered by a spring.

LEARNING TO FLY

Leonardo Da Vinci He created many machines and gadgets still in use today.

INVENTIONS

The first ornithopters capable of flight were constructed in France. Jobert in 1871 used a rubber band to power a small model bird. Alphonse Pénaud, Abel Hureau de Villeneuve, and Victor Tatin, also made rubber-powered ornithopters during the 1870s. Tatin’s ornithopter was perhaps the first to use active torsion of the wings, and apparently it served as the basis for a commercial toy offered by Pichancourt c. 1889. Gustave Trouvé was the first to use internal combustion, and his 1890 model flew a distance of 80 metres in a demonstration for the French Academy of Sciences. The wings were flapped by gunpowder charges activating a bourdon tube. From 1884 on, Lawrence Hargrave built scores of ornithopters powered by rubber bands, springs, steam, or compressed air. He introduced the use of small flapping wings providing the thrust for a larger fixed wing; this innovation eliminated the need for gear reduction, thereby simplifying the construction. E.P. Frost made ornithopters starting in the 1870s; first models powered by steam engines, then in the 1900s an internal-combustion craft large enough for a person though it did not fly. In the 1930s, Alexander Lippisch and the NSFK in Germany constructed and successfully flew a series of internal-combustion-powered ornithopters, using Hargrave’s concept of small flapping wings, but with aerodynamic improvements resulting from methodical study. Erich von Holst also working in the 1930s, achieved great efficiency and realism in his work with ornithopters powered by rubber bands. He achieved perhaps the first success of an ornithopter with a bending wing, intended to imitate more closely the folding wing action of birds although it was not a true variable-span wing like those of birds. Around 1960, Percival Spencer successfully flew a series of unmanned ornithopters using internal combustion engines and having wingspans up to 8 feet. In 1961, Percival Spencer and Jack Stephenson flew the first successful engine-powered, remotely piloted ornithopter, known as the Spencer Orniplane. The Orniplane had a 90.7 inches (2,300 mm) wingspan, weighed 7.5 pounds (3.4 kg), and was powered by a 0.35-cubic-inch -displacement two-stroke engine. It had a biplane configuration, to reduce oscillation of the fuselage. Bocamolla IES MANACOR

63


Un cop que has volat, caminaràs per sempre a terra amb els seus ulls mirant al cel, perquè allà has estat, i allà sempre voldràs tornar.

DA VINCI ORNITÒPTER Un ornitòpter (del grec ornithos “ocell“ i pteron “ala“) és un avió que vola batent les seves ales. Els dissenyadors tracten d’imitar el vol mitjançant l’aleteig de les aus , ratpenats i insectes. Tot i que les màquines poden diferir en forma , generalment es basen en la mateixa escala que aquestes criatures voladores.

Aquesta imatge és un esbós de la màquina voladora de Leonardo da Vinci, l’ornitòpter. Da Vinci va dissenyar l’artefacte en 1488 després d’estudiar la mecànica de vol de les aus. De fet, en molts aspectes l’aparell volador comparteix moltes característiques comunes als voladors experts, incloent-hi un complex moviment de flexió i aleteig, així com, ales de plomes lleugeres. La màquina de vol funciona com segueix. Un pilot s’ajeu a la part superior de la biga central de fusta, enganxant el seu coll i el cap per l’anell i les cames a través de la fixació del darrere. Un cop en posició, el pilot pot operar totes les parts de la màquina, ja sigui amb les mans o els peus. Mitjançant el peu empeny a dos pedals situats a la part posterior de l’aeronau - controlant l’obertura de les ales. Les mans del pilot, per la seva banda, agafen el bastidor i garanteixen el bon funcionament de l’engranatge, que s’encarrega de controlar múltiples puntals de fusta a les ales. Sorprenentment, Da Vinci mai va construir la màquina per si mateix en el segle XV, ni tampoc va procedir a provar-la - potser a causa del desafiament financer que un projecte d’aquest tipus implicaria, o el gran potencial de lesions.

64

Bocamolla IES MANACOR

Documental “Great Minds: Leonardo da Vinci” https://youtu.be/i7g8OnTjNBQ


“Història de Da Vinci - El més petit ornitòpter”. https://youtu.be/YBkaINpNnVI

DA VINCI, L’INVENTOR. 5 invents del geni del Renaixement. És sabut que Leonardo da Vinci va ser precursor d’algunes màquines modernes. Nascut el 15 d’abril de 1452, va ser la figura pròpia del Renaixement, l’artista definitiu, segons els experts. Va tocar diferents pals artístics, dominant- tots a la perfecció. I alguns dels seus enginys han estat molt transcendents en l’actualitat. Per exemple, els seus assajos per a crear màquines voladores, que van suposar la base per a la concepció de l’helicòpter. Concretament, el cargol aeri, considerat l’antecessor d’aquesta aeronau. Però molts altres invents sortiren de l’enginy d’aquest il·lustre home del renaixement.

EL COMPÀS. L’artista va desenvolupar un sistema per mesurar distàncies en les cartes nàutiques, que posteriorment va tenir la seva acceptació com a element per dibuixar en els dissenys arquitectònics.

LA BICICLETA. En la seva obra «Codez Atlanticus» -Códice Atlàntic- , Da Vinci recreava esbossos de vehicles de dues rodes traccionades de forma manual mitjançant una sèrie de pedals, encara que la paternitat de la bicicleta se li atribueix al baró Karl Drais, inventor alemany nascut el 1785 .

L’ ESCAFANDRE. Da Vinci era un apassionat del mar. I es va dedicar a observar aquest medi per parir alguns dissenys d’objectes interessants, com un mecanisme per submergir-se. Va inventar un vestit de busseig fabricat en cuir i un tub o campana que sobresortia a la superfície.

EL PARACAIGUDES. El cel va ser una altra de les seves grans aficions. Va crear un sistema per reduir l’impacte contra el terra, una mena de paracaigudes primitiu amb què posava en pràctica algunes de les lleis de la física. Tenia una estructura piramidal de base quadrada i una altura de set metres.

L’HODÒMETRE.

DA VINCI

Alguns dels invents de Leonardo da Vinci: la bicicleta, el paracaigudes i l’hodòmetre.

invents

Da Vinci inventà un carretó per mesurar distàncies. Cada 1’5 metres, un eix dona una volta i la roda vertical avança una de les seves trenta dents. Cada 45 metres, aquesta mou la roda horitzontal i cau una bala a la caixa. Millorà el d’Heró d’Alexandria i precedeix als actuals mesuradors digitals.

Bocamolla IES MANACOR

65


HAMLET TO BE OR NOT TO BE

T

HE TRAGEDY OF HAMLET, PRINCE OF DENMARK, often shortened to Hamlet, is a tragedy written by William Shakespeare at an uncertain date between 1599 and 1602. Set in the Kingdom of Denmark, the play dramatises the revenge Prince Hamlet is called to wreak upon his uncle, Claudius, by the ghost of Hamlet’s father, King Hamlet. Claudius had murdered his own brother and seized the throne, also marrying his deceased brother’s widow. Hamlet is Shakespeare’s longest play, and is ranked among the most powerful and influential tragedies in English literature, with a story capable of “seemingly endless retelling and adaptation by others”. The play likely was one of Shakespeare’s most popular works during his lifetime, and still ranks among his most performed, topping the performance list of the Royal Shakespeare Company and its predecessors in Stratford-upon-Avon since 1879. It has inspired many other writers – from Johann Wolfgang von Goethe and Charles Dickens to James Joyce and Iris Murdoch – and has been described as “the world’s most filmed story after Cinderella”. The story of Shakespeare’s Hamlet was derived from the legend of Amleth, preserved by 13th-century chronicler Saxo Grammaticus in his Gesta Danorum, as subsequently retold by 16th-century scholar François de Belleforest. Shakespeare may also have drawn on an earlier (hypothetical) Elizabethan play known today as the Ur-Hamlet, though some scholars believe he himself wrote the Ur-Hamlet, later revising it to create the version of Hamlet we now have. He almost certainly wrote his version of the title role for his fellow actor, Richard Burbage, the leading tragedian of Shakespeare’s time. In the 400 years since its inception, the role has been performed by numerous highly acclaimed actors in each successive century. Three different early versions of the play are extant: the First Quarto (Q1, 1603); the Second Quarto (Q2, 1604); and the First Folio (F1, 1623). Each version includes lines and entire scenes missing from the others. The play’s structure and depth of 66

Bocamolla IES MANACOR


Doubt thou the stars are fire; Doubt that the sun doth move; Doubt truth to be a liar; But never doubt I love.

William Shakespeare, Hamlet.

All the world’s a stage, and all the men and women merely players: they have their exits and their entrances; and one man in his time plays many parts, his acts being seven ages.

characterisation have inspired much critical scrutiny. One such example is the centuries-old debate about Hamlet’s hesitation to kill his uncle, which some see as merely a plot device to prolong the action, but which others argue is a dramatisation of the complex philosophical and ethical issues that surround cold-blooded murder, calculated revenge, and thwarted desire. More recently, psychoanalytic critics have examined Hamlet’s unconscious desires, while feminist critics have re-evaluated and attempted to rehabilitate the often maligned characters of Ophelia and Gertrude. Bocamolla IES MANACOR

67


TO BE, OR NOT TO BE, THAT IS THE QUESTION: Whether ‘tis Nobler in the mind to suffer The Slings and Arrows of outrageous Fortune, Or to take Arms against a Sea of troubles, And by opposing end them: to die, to sleep No more; and by a sleep, to say we end The Heart-ache, and the thousand Natural shocks That Flesh is heir to? ‘Tis a consummation Devoutly to be wished. To die, to sleep, To sleep, perchance to Dream; aye, there’s the rub, For in that sleep of death, what dreams may come, When we have shuffled off this mortal coil, Must give us pause. There’s the respect That makes Calamity of so long life: For who would bear the Whips and Scorns of time, The Oppressor’s wrong, the proud man’s Contumely, The pangs of despised Love, the Law’s delay, The insolence of Office, and the Spurns That patient merit of the unworthy takes, When he himself might his Quietus make With a bare Bodkin? Who would Fardels bear, To grunt and sweat under a weary life, But that the dread of something after death, The undiscovered Country, from whose bourn No Traveller returns, Puzzles the will, And makes us rather bear those ills we have, Than fly to others that we know not of. Thus Conscience does make Cowards of us all, And thus the Native hue of Resolution Is sicklied o’er, with the pale cast of Thought, And enterprises of great pitch and moment, With this regard their Currents turn awry, And lose the name of Action. Soft you now, The fair Ophelia? Nymph, in thy Orisons Be all my sins remembered. 68

Bocamolla IES MANACOR

QUOTES BY SHAKESPEARE There is nothing either good or bad, but thinking makes it so. No hi ha res bo o dolent, però el pensar ho fa així. There are more things in Heaven and Earth, Horatio, than are dreamt of in your philosophy. Hi ha més coses al cel i la terra, Horaci, que les somiades a la teva filosofia. Brevity is the soul of wit. La brevetat és l’ànima de l’enginy. One may smile, and smile, and be a villain. Un pot somriure i somriure, i ser un malvat.

SER-HI O NO SER-HI, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ: Què és més digne en la nostra opinió: sofrir els tirs i fletxes de l’ofensiu atzar o bé estar en armes contra un mar de sards, i encarant-s’hi acabar-ho: morir, dormir només; i dormint, diem que s’ha acabat l’angoixa i el miler de comuns turments de la carn? De ben segur que és una cloenda desitjable amb devoció. Morir, dormir, dormir, potser somniar; vet aquí el parany, doncs aquests somnis en la son de la mort un cop enrere la mortal confusió, ens han de fer rumiar. Aquesta és la raó que prolonga la calamitat: doncs qui suportaria les fuetades i menyspreus del temps, la injustícia de l’opressor; l’insult del superior les punxades de l’amor menystingut, la lentitud de la llei, la insolència del govern, i els insults que el capaç rep de l’incompetent, quan un mateix podria donar-se el toc de gràcia amb un mer punyal? Qui suportaria aquest pes, grunyiria i suaria sota la fatigada vida, si el terror d’alguna cosa rere la mort, la terra incògnita, dels límits de la qual cap viatger no retorna, no torbés el desig, i ens fes abans suportar els mals coneguts que volar cap a d’altres ignorats. Així doncs, reflexionar a tots ens fa covards; i la viva tonalitat de la resolució emmalalteix amb el pàl·lid to del pensament, i empreses de gran altura i d’importància d’aquesta manera torcen el curs, i perden el nom d’acció. Silenci ara, la bella Ofèlia? Nimfa, en les teves oracions recorda els meus pecats.


WILLIAM SHAKESPEARE CLASSIC THEATRE

Cowards die many times before their deaths; the valiant never taste of death but once.

SHAKESPEARE: THE FOREMOST DRAMATIST OF ALL TIME.

WILLIAM SHAKESPEARE Dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal. Les obres de Shakespeare han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obres dramàtiques continuen representant-se per tot el món. A més, moltes cites i neologismes de les seves obres han passat a formar part de l’ús quotidià, tant en anglès com en altres llengües. Shakespeare va ser un contemporani de Miguel de Cervantes, qui va morir només deu dies abans que el literat anglès però casualment coincidint amb la data de l’enterrament d’aquest, el 23 d’abril, per la diferència de calendaris usats.

The Complete Works of William Shakespeare shakespeare.mit.edu/

WILLIAM SHAKESPEARE (26 April 1564 – 23 April 1616) was an English poet, playwright, and actor, widely regarded as the greatest writer in the English language and the world’s pre-eminent dramatist. He is often called England’s national poet, and the “Bard of Avon”. His extant works, including collaborations, consist of approximately 38 plays, 154 sonnets, two long narrative poems, and a few other verses, some of uncertain authorship. His plays have been translated into every major living language and are performed more often than those of any other playwright. Shakespeare produced most of his known work between 1589 and 1613. His early plays were primarily comedies and histories, and these are regarded as some of the best work ever produced in these genres. He then wrote mainly tragedies until about 1608, including Hamlet, Othello, King Lear, and Macbeth, considered some of the finest works in the English language. In his last phase, he wrote tragicomedies, also known as romances, and collaborated with other playwrights.

Many of his plays were published in editions of varying quality and accuracy during his lifetime. In 1623, however, John Heminges and Henry Condell, two friends and fellow actors of Shakespeare, published a more definitive text known as the First Folio, a posthumous collected edition of his dramatic works that included all but two of the plays now recognised as Shakespeare’s. It was prefaced with a poem by Ben Jonson, in which Shakespeare is hailed, presciently, as “not of an age, but for all time”. In the 20th and 21st centuries, his works have been repeatedly adapted and rediscovered by new movements in scholarship and performance. His plays remain highly popular, and are constantly studied, performed, and reinterpreted in diverse cultural and political contexts throughout the world.

Bocamolla IES MANACOR

69


MOVIE REVIEW

G R AV I T Y:

DON’T LET GO

D

r. Ryan Stone (Sandra Bullock) is a biomedical engineer aboard the NASA space shuttle Explorer for her first space mission, STS-157. Veteran astronaut Matt Kowalski (George Clooney) is commanding his final mission. During a spacewalk to service the Hubble Space Telescope, Mission Control in Houston warns the team about a Russian missile strike on a defunct satellite, which has inadvertently caused a chain reaction forming a cloud of debris in space. Mission Control orders that the mission be aborted and the crew begin re-entry immediately because the debris is speeding towards the shuttle. Communication with Mission Control is lost shortly thereafter. High-speed debris from the Russian satellite strikes the Explorer and Hubble, detaching Stone from the shuttle and leaving her tumbling through space. Kowalski, using a Manned Maneuvering Unit (MMU), recovers Stone and they return to the Explorer. They discover that it has suffered catastrophic damage and the rest of the crew is dead. They decide to use the MMU to reach the International Space Station (ISS), which is in orbit about 1,450 km (900 mi) away. Kowalski estimates they have 90 minutes before the debris field completes an orbit and threatens them again. En route to the ISS, the two discuss Stone’s home life and her daughter, who died young in an accident. As they approach the substantially damaged but still operational ISS, they see that its crew has evacuated in one of its two Soyuz modules. The parachute of the remaining Soyuz has deployed, rendering the capsule useless for returning to Earth. Kowalski suggests using it to travel to the nearby Chinese space station Tiangong, 100 km (60 mi) away, in order to board a Chinese module to return safely to Earth. Out of air and maneuvering power, the two try to grab onto the ISS as they fly by. Stone’s leg gets entangled in the Soyuz’s parachute cords and she grabs a strap on Kowalski’s suit, but it soon becomes clear that the cords will not support them both. Despite Stone’s protests, Kowalski detaches himself from the tether to save her from drifting away with him, and she is pulled back towards the ISS while Kowalski floats away to certain death. He continues to support her until he is out of communications range. 70

Bocamolla IES MANACOR

Officlal Movie Website http://www.gravitymovie.com


Matt Kowalski: Houston, “I have a bad feeling about

this mission. ” Stone: “ IRyan hate space!

Stone enters the ISS via an airlock. She cannot re-establish communication with Kowalski and concludes that she is the sole survivor. A fire breaks out, forcing her to rush to the Soyuz. As she maneuvers the capsule away from the ISS, the tangled parachute tethers prevent it from separating from the station. She spacewalks to release the cables, succeeding just as the debris field completes its orbit and destroys the station. Stone aligns the Soyuz with Tiangong but discovers that its engine has no fuel. After a poignant attempt at radio communication with an Eskimo– Aleut-speaking fisherman on Earth, Stone resigns herself to being stranded and shuts down the cabin’s oxygen supply to commit suicide. As she begins to lose consciousness, Kowalski enters the capsule. Scolding her for giving up, he tells her to rig the Soyuz’s soft landing jets to propel the capsule toward Tiangong. Stone then realizes that Kowalski’s reappearance was not real, but has nonetheless given her the strength of will to continue. She restores the flow of oxygen and uses the landing jets to navigate toward Tiangong on momentum.

Unable to maneuver the Soyuz to dock with the station, Stone ejects herself via explosive decompression and uses a fire extinguisher as a makeshift thruster to travel the final metres to Tiangong, which is rapidly deorbiting. Stone enters the Shenzhou capsule just as Tiangong starts to break up on the upper edge of the atmosphere. Stone radios that she is ready to head back to Earth. After re-entering the atmosphere, Stone hears Mission Control, which is tracking the capsule. But due to a harsh reentry and the premature jettison of the heat shield, a fire is starting inside the capsule. After speeding through the atmosphere, the capsule lands in a lake, but dense smoke forces Stone to evacuate immediately after splashdown. She opens the capsule hatch, allowing water to enter and sink it, forcing Stone to shed her spacesuit and swim ashore. Ryan then watches the remains of the Tiangong re-enter the atmosphere and takes her first shaky steps on land. Meanwhile, NASA tracks down the crash site of Ryan’s landing capsule, and proceeds to send a rescue team in hopes of finding her. Bocamolla IES MANACOR

71


MOVIE GRAVITY GRAVITY YEAR: 2013. COUNTRY: United Kingdom. GENRE: Sci-Fi, thiller. RELEASE DATE: 7 Nov 2013. DIRECTOR: Alfonso Cuarón. STARRING: Sandra Bullock, George Clooney. SCRIPT: Alfonso Cuarón, Jonás Cuarón. CINEMATOGRAPHER: Emmanuel Lubezqui. STUDIO: Warner Bros. PRODUCTOR: Alfonso Cuarón, David Heyman. MUSIC: Steven Price. VFX: Tim Webber. I loved the film a lot especially because it isn’t the typical film about love or war. One of the things that I liked more were the special effects and the music, there were moments I felt that I was really on the space. I also found very interesting the sounds that seem they are inside Dr Stone and this does that everything seems more real.

GRAVITY is a 2013 British-American science fiction film co-written, co-edited, produced and directed by Alfonso Cuarón. It stars Sandra Bullock and George Clooney as astronauts who are stranded in space after the mid-orbit destruction of their space shuttle, and their subsequent attempt to return to Earth.

Lubezki), Best Visual Effects, Best Film Editing, Best Sound Mixing, Best Sound Editing, and Best Original Score (for Price). The film was also awarded six BAFTA Awards, including Outstanding British Film and Best Director, the Golden Globe Award for Best Director, seven Critics’ Choice Movie Awards and a Bradbury Award.

Cuarón wrote the screenplay with his son Jonás and attempted to develop the film at Universal Pictures. The rights were sold to Warner Bros. Pictures, where the project eventually found traction. David Heyman, who previously worked with Cuarón on Harry Potter and the Prisoner of Azkaban (2004), produced the film with him. Gravity was produced entirely in the United Kingdom, where the British visual effects company Framestore spent more than three years creating most of the film’s visual effects, which make up over 80 of its 91 minutes.

SCIENTIFIC ACCURACY

Gravity opened the 70th Venice International Film Festival on August 28, 2013 and had its North American premiere three days later at the Telluride Film Festival. Upon its release in both the Telluride Film Festival in August, and its October 4, 2013 release in the United States and Canada, Gravity was met with near-universal critical acclaim, and has been regarded as one of the best films of 2013. Emmanuel Lubezki’s cinematography, Steven Price’s musical score, Cuarón’s direction, Bullock’s performance, Framestore’s visual effects, and its use of 3D were all particularly praised by numerous critics. The film became the eighth-highest-grossing film of 2013 with a worldwide gross of over US$723 million. At the 86th Academy Awards, Gravity received a leading ten Academy Award nominations (tied with American Hustle) and won seven (the most for the ceremony), including the following: Best Director (for Cuarón), Best Cinematography (for

72

Bocamolla IES MANACOR

WRITTEN BY Aina Isabel Ortiz Gonzalez - 1st Batx.

Cuarón has stated that Gravity is not always scientifically accurate and that some liberties were needed to sustain the story. “This is not a documentary,” Cuarón said. “It is a piece of fiction.” The film has been praised for the realism of its premises and its overall adherence to physical principles, despite several inaccuracies and exaggerations. According to NASA Astronaut Michael J. Massimino, who took part in Hubble Space Telescope Servicing Missions STS-109 and STS-125, “nothing was out of place, nothing was missing. There was a one-of-a-kind wirecutter we used on one of my spacewalks and sure enough they had that wirecutter in the movie.” Astronaut Buzz Aldrin called the visual effects “remarkable”, and said, “I was so extravagantly impressed by the portrayal of the reality of zero gravity. Going through the space station was done just the way that I’ve seen people do it in reality. The spinning is going to happen—maybe not quite that vigorous—but certainly we’ve been fortunate that people haven’t been in those situations yet. I think it reminds us that there really are hazards in the space business, especially in activities outside the spacecraft.”

Ryan Stone: You’re losing altitude fast, Tiangong. You keep dropping and you’re going to kiss the atmosphere. But not without me, because you’re my last ride. Official Trailer - Gravity Movie https://youtu.be/OiTiKOy59o4


Web Oficial del film “Gravity” http://www.gravitymovie.com

GRAVITY Pel·lícula de ciència-ficció de 2013 escrita, dirigida i produïda per Alfonso Cuarón, i protagonitzada per Sandra Bullock i George Clooney en els papers de dos austronautes supervivents enmig de l’espai. Originalment, Gravity s’havia d’estrenar el 21 de novembre de 2012, tanmateix, es va canviar la data perquè el llançament es produís el 2013. Així, la pel·lícula va obrir el Festival Internacional de Cinema de Venècia l’agost de 2013 i es va estrenar a les cartelleres cinematogràfiques en 3D i IMAX 3D el 4 d’octubre de 2013. El 2014, la cinta va estar nominada per 10 Premis Oscar. En va acabar guanyant 7. Alfonso Cuarón va obtenir el reconeixement com a millor director però també es va endur els principals premis tècnics: efectes visuals, muntatge, fotografia, banda sonora original, muntatge de so i mescla de so. En canvi, no es va endur l’estatueta a millor pel·lícula, ni per la millor actriu (Sandra Bullock). El llargmetratge també va tenir molt d’èxit als Critics Choice Awards on va guanyar set premis i als Globus d’Or on va rebre el Globus al millor director.

ARGUMENT La pel·lícula comença durant una missió fictícia del transbordador espacial Explorer STS-157. La doctora Ryan Stone (Sandra Bullock) és una enginyera biomèdica que es troba en la seva primera missió a l’espai a bord de l’Explorer. Es troba acompanyada pel veterà astronauta Matt Kowalski (George Clooney), que està comandant la seva última expedició a l’espai. En el transcurs d’una activitat extravehicular per posar en servei el Telescopi espacial Hubble, el Centre de Control de Missions Christopher C. Kraft Jr. situat a Houston alerta a l’expedició de què un míssil rus ha destruït un satèl·lit en desús, causant una reacció en cadena que formant un núvol de brossa espacial. El Control de Missió ordena abortar la missió. Poc després, les comunicacions amb Houston es perden, tot i que els astronautes segueixen transmetent, esperant que el personal de terra pugui seguir escoltant-los.

CIÈNCIA FICCIÓ Pel·lícula de ciència-ficció que narra les peripècies de dos austronautes supervivents enmig de l’espai.

GRAVITY

Mentre comencen les operacions per tornar al transbordador, la brossa especial impacta contra l’Explorer, provocant que Stone sigui projectada cap a l’espai. Tot i així, Kowalski aconsegueix interceptar Stone aviat, portant-la de nou cap a la nau. Els dos descobriran que la llençadora ha patit danys irreparables, causant a més a més la mort dels seus tres companys. Mitjançant la Unitat Tripulada de Maniobres aconsegueixen arribar fins a l’Estació Espacial Internacional (ISS en anglès), que es troba orbitant a només 900 metres d’on es troben ells. Kowalski calcula que tenen uns 90 minuts de marge abans que la brossa espacial fagi la volta completa a l’òrbita de la Terra i pugui impactar amb ells un altre cop. Mentre es dirigeixen a l’ISS, els dos parlen sobre la vida de Stone a la Terra, explicant ella que la seva filla petita va morir amb només quatre anys d’edat. L’Estació Espacial Internacional està bastant afectada per la brossa, però encara es troba operativa. La tripuBocamolla IES MANACOR

73


FILM GRAVITY GRAVITY ANY: 2013. PAIS: Regne Unit GÈNERE: Sci-Fi, thiller. ESTRENA: 7 Nov 2013. DIRECTOR: Alfonso Cuarón. REPART: Sandra Bullock, George Clooney. GUÓ: Alfonso Cuarón, Jonás Cuarón. DIR. FOTOGRAFIA: Emmanuel Lubezqui. ESTUDI: Warner Bros. PRODUCTOR: Alfonso Cuarón, David Heyman. MÚSICA: Steven Price. VFX: Tim Webber. Em va encantar aquest film sobretot perquè no és la típica pel·lícula d’amor o guerra. Una de les coses que més me va agradar van ser els efectes especials i la música, hi ha moments on tens la sensació que et trobes a l’espai. També considero molt interessant el fet que en certs moments els sons semblen venir des de l’interior de la Dr Stone i això fa que tot sembli molt més real.

74

Bocamolla IES MANACOR

ESCRIT PER Aina Isabel Ortiz Gonzalez - 1st Batx.

lació ha estat evacuada mitjançant un dels dos Soiuz que hi havia a bord, mentre que l’altre té el paracaigudes obert accidentalment, provocant la seva inutilitat en cas de voler tornar a la Terra. Kowalski suggereix d’utilitzar aquest restant Soiuz per intentar arribar a l’Estació Espacial xinesa Tiangong, situada a uns 160 Km d’allà, per agafar un dels seus mòduls per retornar a la Terra. Quan arriben a l’ISS, els dos intenten agafar-se a l’Estació, però la velocitat a la qual viatgen provoca que no puguin aferrar-se enlloc. Afortunadament, la cama de Stone s’entortolliga amb les cordes del paracaigudes del Soiuz; a més a més, l’enginyera aconsegueix agafar el cable amb el qual estava lligada amb Kowalski i que els ha separat en impactar amb l’ISS. Tot i les protestes de la noia, l’astronauta decideix desenganxar-se i sacrificarse per intentar salvar Stone. Mentre l’experimentat comandant s’allunya, instrueix Stone i l’anima a través de la ràdio. Gairebé sense oxigen, Stone aconsegueix entrar a l’ISS, però de seguida l’ha d’abandonar a bord del Soiuz per fugir d’un incendi. Mentre maniobre per sortir de l’Estació, Stone s’adona que el paracaigudes s’ha enredat amb la plataforma espacial, impedint així que la llençadora pugui sortir d’allà. D’aquesta manera, es veu obligada a sortir del Soiuz per desenganxar els cables de l’aparell. Just en aquell moment, la brossa espacial passa per aquell sector, després d’haver fet una volta completa a l’òrbita terrestre, provocant la destrucció de l’Estació Espacial Internacional. Stone aconsegueix alinear el Soiuz

amb l’Estació Tiangong, però descobreix que la nau ni té combustible. Després de comunicar-se breument per ràdio amb un pescador Kalaallit, Stone es resigna a morir i decideix apagar el dispensador d’oxigen de la cabina per evitar allargar el seu patiment. Quan comença a perdre la consciència, però, Kowalski reaparèix a l’exterior de la nau i entra a la càpsula. Amonestant-la per haver renunciat, explica a Stone que poden fer servir el sistema d’aterratge del soiuz per arribar fins a Tiangong. Després l’enginyera s’adona que el retorn de Kowalski és només una imaginació provocada per la falta d’oxigen, però aquest miratge li retorna les ganes de viure. Restaura el flux d’oxigen i utlitza el sistema d’aterratge de la nau per anar fins a la Tiangong. Quan el Soiuz s’aproxima a l’estació xinesa, Stone surt de la nau i, mitjançant una bombona d’extinció d’incendis, s’impulsa cap a l’estació Tiangong. La brossa espacial impacta contra Tiangong mentre ella s’hi troba, provocant que l’estació comenci a entrar a l’atmosfera. Stone entra a una càpsula Shenzhou just quan la Tiangong comença a descompondre’s a l’atmosfera. Quan la Shenzhou comença a entrar a l’atmosfera terrestre, Stone escolta el Control de Missió a través de la ràdio de la nau. Finalment, aconsegueix sobreviure a la reentrada, caient la nau en un llac, però un curtcircuit provoca un incendi dins de la cabina, motiu pel qual Stone es veu obligada a abandonar immediatament la Shenzhou. Quan obre la càpsula, l’aigua del llac comença a inundar la cabina, enfonsant la nau i obligant a l’enginyera a sortir nedant cap a la superfície. Així, Stone neda fins a terra ferma, on comença a patir els primers efectes al seu cos causats pel vol espacial.

Tràiler Oficial del Film “Gravity” https://youtu.be/OiTiKOy59o4


Bocamolla IES MANACOR

75


MUSIC

REVIEW

THE BOSS IS DREAMING

W

ORKING ON A DREAM is the sixteenth studio album by Bruce Springsteen, released on January 27, 2009 through Columbia Records. It has sold more than 3 million copies worldwide, with over 585,000 in the United States as of September 2010.

The album was officially announced, along with a track listing, on November 17, 2008. The album first began selling in Germany and Ireland, on January 23. The album came out of songwriting and recording that Springsteen continued with towards the close of his previous work, 2007’s Magic, as the band worked on a video for one of that album’s songs.“What Love Can Do” was written, in Springsteen’s words, as a “love in the time of Bush” meditation, but felt like the start of something new rather than a candidate for Magic. Encouraged by his 2000s producer Brendan O’Brien, Springsteen decided to start work on a new album and wrote “This Life,” “My Lucky Day,” “Life Itself,” “Good Eye,” and “Tomorrow Never Knows” during the next week. They were then recorded with the E Street Band members during breaks on their 2007–2008 Magic Tour, with most being finished in just a few takes. This all reflected a faster pace of producing new music than Springsteen had been known for in the past; Springsteen said, “I hope Working on a Dream has caught the energy of the band fresh off the road from some of the most exciting shows we’ve ever done.” As with Magic, most of the tracks were first recorded with a core rhythm section band comprising Springsteen, drummer Max Weinberg, bassist Garry Tallent, and pianist Roy Bittan; other members’ contributions were then added subsequently. The album is the last to feature new work of founding E Street Band member Danny Federici, who died in April 2008. Federici’s son Jason also plays on the album. Title number “Working on a Dream” was first performed during Springsteen’s November 2, 2008 appearance in Cleveland for Barack Obama’s 2008 presidential campaign (accompanied by Patti Scialfa), and then a chopped-up airing of the recorded version first appeared during the November 16 NBC Sunday Night Football broadcast at halftime. The in76

Bocamolla IES MANACOR

Bruce Springsteen Official Website http://brucespringsteen.net


... Though it can feel so far away I’m working on a dream Our love will make it real someday.

Until I realized that rock music was my connection to the rest of the human race, I felt like I was dying, for some reason, and I didn’t know why. Bruce Springsteen

tact “Working on a Dream” began airing on radio stations and their websites on November 21; it was made available for free download via iTunes and the Sony BMG website on November 24. The track entered the UK Singles Chart at position 195 the following week. A music video appeared on some foreign sites showing the recording of the song. “My Lucky Day” was made available in the United States on amazon.com on December 1, accompanied by a longer music video that showed Springsteen and the band arranging and recording the song. “Life Itself” was released as a free download from amazon.com on December 28, with a music video that featured studio footage interspersed with vague scene snippets that may illuminate the moody song. On January 12, 2009, the album leaked onto the internet. On January 19, NPR.org scheduled a streaming of it free for a week, in advance of the actual release. Sony BMG’s Irish website also began

streaming it. An extensive and carefully planned promotional push for Springsteen and the album was put together, incorporating appearances at the Golden Globe Awards, the Barack Obama presidential inauguration, a new greatest hits album, the half-time show of Super Bowl XLIII and an anticipated appearance at the 81st Academy Awards. The last of these went awry when, in what Rolling Stone termed “shocking news,” “The Wrestler” was snubbed by the Academy and failed to gain a nomination. Nevertheless, all the activity led Springsteen to say, “This has probably been the busiest month of my life.” An abbreviated version of “Working on a Dream” was included in Springsteen’s February 1 performance during the Super Bowl. VH1 Classic aired the documentary Bruce Springsteen: The Making Of ‘Working On A Dream’ in early February 2009. The Working on a Dream Tour began on April 1, 2009, in the wake of the album’s release. Bocamolla IES MANACOR

77


WRITTEN BY Antoni Nicolau Miralles - 1st Batx.

MUSIC WORKING ON A DREAM ALBUM TITLE: Working on a dream. YEAR: 2019. COUNTRY: USA. GENRE: Rock. RELEASE DATE: 7 Jan 2007. DIRECTOR: Alfonso Cuarón. AVAILABLE: CD, iTunes, Spotify, Youtube. WEB: brucespringsteen.net MUSICIANS: Bruce Springsteen, Garry Tallent, Roy Bittan, Max Weinberg, Steven Van Zandt, Nils Lofgren, Patti Scialfa. PRODUCTOR: Brendan O’Brien. “Working on a Dream” is the 16th studio album by Bruce Springsteen and the E Street Band. In my opinion, it is one of the best albums they have produced. It has got 15 songs where the boss expresses different feelings and emotions. It’s the most sentimental album of Bruce Springsteen because lyrics are very emotional.

WORKING ON A DREAM Out here the nights are long, the days are lonely I think of you and I’m working on a dream [2] Now the cards I’ve drawn’s a rough hand, darling I straighten the back and I’m working on a dream [2] Come on! I’m working on a dream Though sometimes it feels so far away I’m working on a dream And I know it will be mine someday Rain pourin’ down, I swing my hammer My hands are rough from working on a dream I’m working on a dream Let’s go! I’m working on a dream Though trouble can feel like it’s here to stay I’m working on a dream Well our love will chase trouble away Alright! That’s professional whistling right there!

Bocamolla IES MANACOR

Aquí fora, les nits són llargues, els dies solitaris Penso en tu i Treballo en un somni [2] Ara les cartes han repartit una mà aspra, estimada Redreço l’esquena i Treballo en un somni [2] Vinga! Treballo en un somni Encara que de vegades se senti tan lluny Treballo en un somni I sé que algun dia serà meu Plou a bots i barrals, agito el martell Les mans són aspres de treballar en un somni Treballo en un somni Som-hi! Treballo en un somni Tot i problemes puc sentir que està aquí per quedar-se Treballo en un somni El nostre amor allunyarà els problemes Bé! Això és professional xiular just allà!

I’m working on a dream Though it can feel so far away I’m working on a dream Our love will make it real someday

Estic treballant en un somni Tot i que pot sentir-se tan lluny Estic treballant en un somni El nostre amor farà que sigui un dia de béns

The sun rise up, I climb the ladder The new day breaks and I’m working on a dream [4]

El sol s’aixeca, pujo l’escala El nou dia s’enceta i Treballo en un somni [4]

Hey! I’m working on a dream Though it can feel so far away I’m working on a dream Our love will make it real someday I’m working on a dream Though it can feel so far away I’m working on a dream And our love will make it real someday. 78

TREBALLANT EN UN SOMNI

Hey! Treballo en un somni Tot i que pot sentir-se tan lluny Treballo en un somni El nostre amor el farà real algun dia Treballo en un somni Tot i que pot sentir-se tan lluny Treballo en un somni I el nostre amor fel arà real algun dia. Official Videoclip “Working on a dream” https://youtu.be/R3ZMfPXgd_M


Working On A Dream (FULL ALBUM) https://youtu.be/qTmXt_SVqiw

THE BOSS BRUCE FREDERICK JOSEPH SPRINGSTEEN (born September 23, 1949) is an American musician, singer, songwriter, and humanitarian. He is best known for his work with his E Street Band. Nicknamed “The Boss”, Springsteen is widely known for his brand of poetic lyrics, Americana, working class and sometimes political sentiments centered on his native New Jersey, his distinctive voice and his lengthy and energetic stage performances, with concerts from the 1970s to the present decade running over three hours in length. Springsteen’s recordings have included both commercially accessible rock albums and more somber folk-oriented works. His most successful studio albums, Born to Run (1975) and Born in the U.S.A. (1984), showcase a talent for finding grandeur in the struggles of daily American life. He has sold more than 64 million albums in the United States and more than 120 million records worldwide, making him one of the world’s best-selling artists of all time. He has earned numerous awards for his work, including 20 Grammy Awards, two Golden Globes and an Academy Award as well as being inducted into both the Songwriters Hall of Fame and the Rock and Roll Hall of Fame in 1999. Bruce Springsteen draws on many musical influences from the reservoir of traditional American popular music, folk, blues and country. From the beginning, rock and roll has been a dominant influence and Springsteen’s musical and lyrical evocations, as well as public tributes, of artists such as Dylan, Presley, Roy Orbison, Gary “U.S.” Bonds, and many others helped to rekindle interest in their music. Springsteen’s other preferred musical style is American folk, evident on his debut album, Greetings from Asbury Park, New Jersey, and more strongly on Nebraska and The Ghost of Tom Joad. Springsteen songs such as “This Hard Land” demonstrate the lyrical and musical influence of Woody Guthrie. MUSIC STYLE Elements of Latin American music, jazz, soul, and funk influences can be heard on Springsteen’s second album, The Wild, the Innocent & the E Street Shuffle; the song “New York City Serenade” is even reminiscent of the music of George Gershwin. These two records prominently featured pianist David Sancious, who left the band shortly into the recording of Springsteen’s third album, Born To Run. In recent years, Springsteen has changed his music further. There are more folk elements up to the gospel to be heard. His last solo album, Devils and Dust, drew rave reviews not only for Springsteen’s complex songwriting, but also for his expressive and sensitive singing.

ROCK AND ROLL Nicknamed “The Boss”, Springsteen is widely known for his brand of poetic lyrics.

MUSIC

LYRICAL THEMES Often described as cinematic in their scope, Springsteen’s lyrics frequently explore highly personal themes such as individual commitment, dissatisfaction and dismay with life in a context of every day situations. It has been recognized that there was a shift in his lyrical approach starting with the album Darkness on the Edge of Town, in which he focused on the emotional struggles of working class life. Bocamolla IES MANACOR

79


CROSSWORD TOP 10 SCIENTISTS

1: Born on 1791, he was a son of a blacksmith who had to leave school in the fourth grade. It started working as a bookbinder and taught himself to read and writer. He is specially known for his discoveries of electromagnetic inductions and rotations, field theory, and the magneto-optical effect. This humble genius invented the electric motor. 2: He made astounding contributions in the field of science, technology and medicine, and spent his life working in chemistry and microbiology. He was the first ever scientist to study about fermentation in food elements that was caused by microbes. He is also regarded as the first man on earth to ever discover cure for puerperal fever and make the vaccines for rabies and anthrax. 3: Born on 1643 in Woolsthrope, England, he is best known for his law on gravitation. He loved making mechanical toys and models 80

Bocamolla IES MANACOR

of windmills. He explained the theory of gravity and gravitation by inventing calculus as no other principles could explain it. He also invented the reflecting telescope. His laws can be found in different areas of mechanics, optics and chemistry. 4: She holds record for the first female to be awarded with a Nobel Prize. She invented the first mobile X-ray machine which helped to check the injured soldiers in the battlefield. Radium is another great invention from her. She experimented different elements to check their radio activity and found thorium. 5: He could speak 8 languages, recite a whole book completely just with one reading, make a device just by seeing it once and not writing down anything. He had generated ac current before Edison knew about charges. Markoni who got Nobel prize for inventing radio used all the ideas

of him. X-rays by Roentgen, RADAR by Watson-watt were all devised by him. 6: Regarded as the greatest mathematician ever, he developed profound and influential knowledge on mathematical physics and engineering that are widely used in machines as well as in constructions. He said: “Give me a place to stand and I can move the whole world”. 7: Born on 1879 in Ulm, he is considered as one of the greatest revolutionary scientist the world has ever known. His spectacular works in physics make him the father of modern physics for his contribution in developing the general theory of relativity. The world’s most famous equation E=mc2 on which the bomb is based comes from his theory. 8: Student of Plato and a tutor to Alexander the Great, he was a genius Greek philosopher and

scientist of the ancient age. Born on 384 BC he was a biologist, a zoologist, ethicist, a political scientist and the master of rhetoric and logic. He also gave theories in physics and meta physics. 9: Born in Pisa, Italy in 1564, he is called as the father of modern science because of his discoveries in astronomy and physics. He discovered 4 revolving moons around Jupiter which are named after him. He proved what Copernicus said about sun being the center of the solar system. 10: Excelled as both scientist and inventor, he patented a whopping total of 1,093 inventions in his life time. Most of the inventions that came from him are batteries, phonographs, cement, mining, telegraphs, lights and powers. “Genius is one percent inspiration and 99 percent perspiration” is one of the most famous quote by this genius.


1

WHO IS

WHO

3

Nascut el 1791, era fill d’un ferrer que va haver de deixar l’escola en quart grau. Va començar a treballar com a enquadernador i va aprendre per ell mateix a llegir i escriure. És especialment conegut pels seus descobriments d’induccions electromagnètiques i rotacions, la teoria de camps, i l’efecte magneto - òptic. Aquest humil geni va inventar el motor elèctric.

Va fer contribucions sorprenents en el camp de la ciència, la tecnologia i la medicina, i va passar la seva vida treballant en la química i la microbiologia. Va ser el primer científic en estudiar sobre la fermentació dels elements nutritius causada per microbis. També és considerat com el primer home en descobrir una cura per la febre puerperal i fer les vacunes per la ràbia i l’àntrax.

1. FARADAY 2. PASTEUR 3. NEWTON 4. CUIRE 5. TESLA 6. ARCHIMEDES 7. EINSTEIN 8. ARISTOTLE 9. GALILEO 10. EDISON

2

6

4 Nascut el 1643 a Woolsthrope, Anglaterra, és conegut per la seva llei de la gravitació. Estimava la fabricació de joguines i models de molins de vent mecànics. Va explicar la teoria de la gravetat i la gravitació amb la invenció de càlculs ja que no hi havia altres principis per poder explicar-ho. També va inventar el telescopi reflector. Les seves lleis es poden trobar en diferents àrees de la mecànica, l’òptica i la química.

7

Nascut el 1879 a Ulm, se’l considera com un dels més grans científics revolucionaris que el món ha conegut mai. Les seves obres espectaculars de la física el fan ser el pare de la física moderna, per la seva contribució al desenvolupament de la teoria general de la relativitat. La més famosa equació del món E = mc2 en què es basa la bomba prové de la seva teoria.

5

Té el rècord de ser la primera dona guardonada amb el Premi Nobel. Va inventar la primera màquina de raigs X mòbil, que va ajudar a comprovar els soldats ferits al camp de batalla. El Radi és un altre gran invent d’ella. Va experimentar diferents elements per comprovar la seva ràdio-activitat i va trobar el Tori .

Podia parlar 8 idiomes, recitar un llibre sencer per complet només amb una lectura, fer un dispositiu amb només veure’l una vegada i sense escriure’n res. Havia generat corrent altern abans que Edison sabés res sobre les càrregues. Markoni qui van rebre el Premi Nobel per la invenció de la ràdio utilitza totes les idees d’ell. Els raigs X de Röntgen o el RADAR de Watson-watt van ser ideats per ell.

Considerat el més gran matemàtic de tots els temps, va desenvolupar un profund coneixement de la física matemàtica i l’enginyeria àmpliament utilitzatdes en les màquines, així com en les construccions. Va dir: “Dóna’m un punt de suport i mouré el món sencer”.

10

8

9 Estudiant de Plató i tutor d’Alexandre el Gran, fou un geni, filòsof i científic grec de l’edat antiga. Nascut al 384 aC va ser biòleg, zoòleg, especialista en ètica, científic polític i el mestre de la retòrica i la lògica. També va donar les teories de la física i la metafísica.

Nascut a Pisa, Itàlia en 1564, es considerat el pare de la ciència moderna a causa dels seus descobriments en astronomia i física. Va descobrir les quatre llunes que giren al voltant de Júpiter. Va demostrar el que va dir Copèrnic sobre que el sol és el centre del sistema solar.

Destacà com a científic i inventor, va patentar un total ni més ni menys de 1.093 invents en el seu temps de vida. La majoria dels invents que van sorgir d’ell són les bateries, fonògrafs, ciment, mineria, telègrafs, els llums i les fonts d’alimentació. “El geni és un u per cent d’inspiració i 99 per cent de transpiració” és un de les més famoses cites d’ aquest geni. Bocamolla IES MANACOR

81


Designed by ICT Students (1st Batx)

82

Bocamolla IES MANACOR

COMIC STRIPES


the best thing about “ “What’s Switzerland? I don’t know, but the flag is a big plus.

Bocamolla IES MANACOR

83


84

Bocamolla IES MANACOR


““

Hear about the new restaurant called Karma? There’s no menu: You get what you deserve.

Bocamolla IES MANACOR

85


tasty easy recipes

G

ASTRONOMY is the study of the relationship between food and culture, art of preparing and serving rich or delicate and appetizing food, a style of cooking of particular region, and the science of good eating. One who is well versed in gastronomy is called a gastronome, while a gastronomist is one who unites theory and practice in the study of gastronomy. Gastronomy can be subdivided into four main areas, which are practical gastronomy, theoretical gastronomy, technical gastronomy, and food gastronomy. Etymologically, the word “gastronomy” is derived from Ancient Greek, gastér, “stomach”, and nómos “laws that govern”, and therefore literally means “the art or law of regulating the stomach”. The term is purposely all-encompassing: it subsumes all of cooking technique, nutritional facts, food science, and everything that has to do with palatability plus applications of taste and smell as human ingestion of foodstuffs goes.

PASTA WITH BACON AND PEAS ITALY - All year COURSE: Main dish DIFFICULTY: Easy TIME: 35 min INGREDIENTS • • •

• • • • • • •

BBC Food & Recipes Website http://www.bbc.co.uk/food/recipes/

• •

86

Bocamolla IES MANACOR

1 (16 ounce) package spaghetti. 1 paquet d’espagueti. 1 tablespoon olive oil. 1 cullerada d’oli d’oliva 1/4 pound turkey bacon, cut into small pieces. Cansalada tallada en trossos petits. 1/2 large onion, chopped. 1/2 ceba gran, picada. 1 clove garlic, minced. 1 gra d’ all picat. 2 (15 ounce) cans tomato sauce. 2 pots de salsa de tomàquet. 1 1/2 teaspoons chopped fresh parsley. 1 1/2 culleradetes de julivert fresc picat. 1/4 teaspoon dried basil. 1/4 culleradeta d’alfàbrega seca. 1 teaspoon garlic powder. 1 culleradeta d’all en pols. 1/2 teaspoon pepper. 1/2 culleradeta de pebre 1 (15 ounce) can peas, drained. 1 pot de pèsols, escorregut. 1/4 cup grated Romano cheese. 1/4 tassa de formatge ratllat.

ELABORATION 1. Bring a large pot of lightly salted water to a boil. Add pasta and cook for 8 to 10 minutes or until al dente; drain. Posar una olla gran d’aigua lleugerament salada a bullir. Afegir la pasta i cuinar entre 8 a 10 minuts o fins que estigui al dente; escórrer. 2. Heat oil in a large pot over medium heat. Saute bacon, onion and garlic until lightly browned. Stir in tomato sauce. Season with parsley, basil, garlic powder and pepper. Escalfar l’oli en una olla gran a foc mitjà. Saltejar la cansalada, la ceba i l’all fins que estiguin lleugerament daurats. Afegiu la salsa de tomàquet. Condimentar amb el julivert, l’alfàbrega, l’all en pols i el pebre. 3. Bring to a boil, reduce heat, and simmer 20 to 30 minutes, stirring occasionally. Stir in peas. Toss with pasta until evenly coated. Sprinkle top with Romano. Portar a ebullició, redueixi el foc i cuini a foc lent de 20 a 30 minuts , remenant ocasionalment. Barregi els pèsols. Mescli amb la pasta fins que estigui ben recobert. Escampar a la part superior formatge ratllat.


Part of the secret of a success in life is to eat what you like and let the food fight it out inside. Mark Twain

PASTA WITH BACON AND PEAS Main dish Aina Bordoy Pont (1st Batx)

WHITE CHOCOLATE RASPBERRY CHEESECAKE Dessert Toni Mestre Mestre (1st Batx)

ULTIMATE CHEESEBURGERS

Main dish Francesc Pont Llabrés (1st Batx)

CHEESECAKE OREO

Dessert Maria Font Llodrà (1st Batx)

KEY LIME PIE

Dessert Maria Antònia Andreu Rosselló (1st Batx)

BAKED ZITI

HAM AND ASPARAGUS FETTUCCINE Main dish Francesc Mestre Sansó (1st Batx)

All Recipes Website http://www. allrecipes.com/

Main dish Rosa Fiol Perelló (1st Batx) Bocamolla IES MANACOR

87


ULTIMATE CHEESEBURGER LOUIE AND GENNARO’S ‘ULTIMATE’ CHEESEBURGERS USA - Father’s Day COURSE: Main dish DIFFICULTY: Easy TIME: 1h 15 min

It’s a great recipe for a “meat lover”, but it’s a better recipe for a “cheese lover” because is focused on the taste of the cheese served with bacon, fried onion and chips if you want.

INGREDIENTS • • • • • •

• És una gran recepta per als “amants de la carn“, però és encara una millor recepta per als “amants del formatge“, perquè es centra en el gust del formatge amb la cansalada, la ceba, i les patates fregides si ho desitja.

• •

Olive oil & sea salt. Oli d’oliva i sal marina. 2 large onions, peeled finely sliced. 2 cebes grans, pelades a rodanxes fines. 600g quality minced chuck steak. 600 g de carn picada de qualitat. Freshly ground black pepper. Pebre negre acabat de moldre. Bunch fresh thyme, tied together. Manat de farigola fresca. 4 thin slices good melting cheese, such as cheddar. 4 làmines primes de bon formatge per fondre , com el cheddar. 8 rashers higher-welfare smoked streaky bacon. 8 talls de cansalada fumada. French yellow mustard. Mostassa groga francesa. 4 Sesame seed buns, halved. 4 pans de sèsam, oberts.

ELABORATION 1. Put a pan on a high heat and add a lug of olive oil. Once hot, add the onion, turn the heat down to low and cook, stirring often, for 30 to 40 minutes, or until soft and sticky. Posar una paella a foc i afegir una mica d’oli d’oliva. Un cop calent, afegir la ceba, baixar el foc i cuinar, remenant sovint, durant 30 a 40 minuts, o fins que estiguin tous i enganxosos. 2. To make the flavoured mayo, simply empty the mayo into a bowl and whisk with the gentleman’s relish. Have a taste and add a squeeze or two of lemon juice.Per fer la maionesa gustosa, simplement buidar la maionesa en un bol i batre amb el paté d’anxoves. Tastar i afegir al gust un raig o dos de suc de llimona. 3. Put a griddle pan or large frying pan on a high heat to get nice and hot. Divide the minced steak into 4 portions, then pat and shape each portion into a burger patty, about 2cm thick. Drizzle the burgers with a 88

Bocamolla IES MANACOR

little olive oil then add to the hot griddle or frying pan. Turn the heat down to medium and cook for 6 to 8 minutes, or until nicely charred. Sprinkle them with a pinch of salt and pepper, then turn them over and use the thyme as a brush to coat the burgers with a little mustard. Lay a slice of cheese on each burger so it starts to melt. Cook for another 6 to 8 minutes. These timings will give you blushing burgers, but cook yours for a little longer if you prefer. Posar una cassola o paella gran a foc fort. Dividir la carn picada en 4 porcions, després acariciar i donar forma d’hamburguesa a cada porció, d’uns 2 cm de gruix. Regar les hamburgueses amb una mica d’oli i a continuació, afegir a la planxa o paella calenta. Baixar el foc a mig i cuinar durant 6 a 8 minuts o fins que estigui ben cuita. Escampar amb una mica de sal i pebre, a continuació, donar-los la volta i utilitzar la farigola com un raspall per revestir les hamburgueses amb una mica de mostassa. Posar una llesca de formatge sobre cada hamburguesa perquè es comenci a fondre. Cuinar uns altres 6 a 8 minuts. 4. Meanwhile, put a large frying pan on a high heat and add your bacon. Cook for about 5 minutes, or until golden and crisp. Transfer it to a plate and carefully wipe the pan clean with a ball of kitchen paper. Toast the buns in the hot pan – you’ll need to do this in 2 batches. Mentrestant, posar una paella gran a foc i afegir cansalada. Cuinar durant uns 5 minuts, o fins que estigui daurada i cruixent. Transferir-ho a un plat i netejar amb cura la paella, amb una bola de paper de cuina. Torrar les llesques de pa a la paella calenta. 5. Layer up the cheese burgers in the toasted buns with a dollop of flavoured mayo, the bacon and sticky onions. Serve with homemade French fries, salad and a few gherkins, if you like. Muntar les hamburgueses de formatge sobre les torrades amb una cullerada de maionesa, la cansalada i la ceba. Servir amb patates fregides casolanes, amanida i uns cogombres.


KEY LIME

HAM & ASPARAGUS

PIE

FETTUCCINE HAM AND ASPARAGUS FETTUCCINE

INGREDIENTS

ITALY - All year. COURSE: Main dish DIFFICULTY: Easy TIME: 20 min

I really like fettuccine, and when it is cooked with a bit of leftover ham it takes on a heartiness and richness so filling there isn’t room for dessert!

• • • • • •

M’’encanta el fettuccine, i quan es cuina amb una mica de pernil adquireix una riquesa que no hi ha lloc per a les postres ! INGREDIENTS • • • •

5 eggs yolks, beaten. 5 vermell d’ous, batuts. 1 can sweetened condensed milk. 1 llauna de llet condensada. ½ cup key lime juice. ½ tassa de suc de lima. 1 prepared graham cracker crust. 1 paquet preparat de galletes integrals triturades.

ELABORATION 1. Preheat oven to 190 degrees. Encalentir el forn a 190º. 2. Combine the egg yolks, sweetened condensed milk and lime juice. Mix well. Pour into unbaked graham cracker shell. Mesclar els vermells d’ou, la llet condensada Ii el suc de lima. Mesclar bé. Posa dins un motlle sense enfornar les galletes. 3. Bake in preheated oven for 15 minutes. Allow to cool. Top with whipped topping and garnish with lime slices if desired. Enfornar durant 15 minuts. Deixar que refredi. Pots adornar la part superior amb rodanxes de llimona.

KEY LIME PIE International - All year. COURSE: Dessert DIFFICULTY: Easy TIME: 35 min This recipe is very easy to cook and everybody can do it. It’s really easy and all the ingredients acan be found in any supermarket. Aquesta recepta és molt fàcil de cuinar i tothom la pot fer. No és gens complicada i tots els ingredients es poden trobar en qualsevol supermercat.

345 g dry fettuccini noodles. 345 g de fideus fettuccini. 230 g fresh asparagus, trimmed and cut into 5 cm pieces. 230 g d’espàrrecs tallats en peces de 5 cm. ½ cup butter. ½ tassó de mantega. 2 cups heavy cream. 2 tassons de nata. ¾ cup grated Parmesan cheese. ¾ tassó de formatge parmesà ratllat. 1/4 teaspoon garlic powder. ¼ cullerada d’all en pols. 1/4 teaspoon ground black pepper. ¼ cullerada de pebre negre. 225 g cooked ham or bacon, diced. 225 g de pernil cuit o cansalada, trocetjats.

ELABORATION 1. Bring a large pot of lightly salted water to a boil. Add pasta and cook for 8 to 10 minutes or until al dente. Stir asparagus into pot in the last five minutes of cooking; drain. Fer bullir una olla gran d’aigua lleugerament salada. Afegir la pasta i cuinar durant 8//10 minuts o fins que estiguin al dente. Ficar els espàrrecs a l’olla en els últims cinc minuts de cocció ; escórrer. 2. While pasta is cooking, heat butter and cream in a medium saucepan over medium heat. When mixture begins to bubble, stir in Parmesan, garlic powder, pepper and cayenne. Continue cooking until mixture thickens, stirring occasionally. Stir in ham and heat through. Mentre la pasta es cuina, encalentir la mantega i la nata en una pella mitjana a foc mitjà. Quan la barreja comenci a bullir, afegir el formatge parmesà, all en pols, pebre i pebre vermell . Continuar la cocció fins que la barreja s’espesseixi, remenant ocasionalment. Afegir el pernil i seguir encalentint. 3. Toss pasta and asparagus with sauce and serve immediately. Barrejar la pasta i els espàrrecs amb salsa i servir immediatament.

Bocamolla IES MANACOR

89


WHITE CHOCOLATE CHEESECAKE WHITE CHOCOLATE RASPBERRY CHEESECAKE ITALY - All year COURSE: Dessert DIFFICULTY: Easy TIME: 10 h

A beautifully, creamy and sweet white chocolate cheesecake that everyone will want another piece of!

INGREDIENTS • • • • • •

Un preciós, cremós i dolç pastís de xocolata blanc que tothom en voldrà una altra tros!

• • • •

1 cup chocolate cookie crumbs. 1 tassa de molles de galeta de xocolata. 3 tablespoons white sugar. 3 cullerades de sucre blanc. 1/4 cup butter, melted. 1/4 tassa de mantega fosa. 1 package frozen raspberries. 1 bosseta de gerds congelades 2 tablespoons white sugar. 2 cullerades de sucre blanc. 2 teaspoons cornstarch. 2 culleradetes de fècula de blat de moro. 1/2 cup water. 1/2 tassa d’aigua. 2 cups white chocolate chips. 2 tasses de xips de xocolata blanca. 1/2 cup half-and-half cream. 1/2 tassa meitat i meitat crema. 3 (8 ounce) packages cream cheese, softened. 3 ( 8 unces ) paquets de formatge crema , suavitzat. 1/2 cup white sugar. 1/2 tassa de sucre blanc. 3 eggs. 3 ous. 1 teaspoon vanilla extract. 1 culleradeta d’ extracte de vainilla.

1. In a medium bowl, mix together cookie crumbs, 3 tablespoons sugar, and melted butter. Press mixture into the bottom of a 9 inch springform pan. En un bol mitjà, barregi junts molles de galeta, 3 cullerots de sucre, i la mantega fosa. Mescla de premsa en l’inferior d’un motlle de 9 polzades.

4. In a large bowl, mix together cream cheese and 1/2 cup sugar until smooth. Beat in eggs one at a time. Blend in vanilla and melted white chocolate. Pour half of batter over crust. Spoon 3 tablespoons raspberry sauce over batter. Pour remaining cheesecake batter into pan, and again spoon 3 tablespoons raspberry sauce over the top. En un bol gran, barregi junts el formatge cremós i el sucre de tassa 1/2 fins a llis. Copejat en ous d’un en un. Harmonitzi la vainilla i la xocolata fosa blanc. Flueixi la meitat de bastoneja sobre l’escorça. La cullera 3 salsa de gerd de cullerots bastoneja. Flueixi el pastís de formatge restant bastoneja en la cassola, i una altra vegada posa 3 cullerades de salsa de gerd damunt.

2. In a saucepan, combine raspberries, 2 tablespoons sugar, cornstarch, and water. Bring to boil, and continue boiling 5 minutes, or until sauce is thick. Strain sauce through a mesh strainer to remove seeds. En un cassó, combini gerds, 2 cullerots de sucre, maicena, i l’aigua. Porti per bullir, i seguir bullint 5 minuts o fins que la salsa sigui gruixuda.

5. Bake for 55 to 60 minutes, or until filling is set. Cool, cover with plastic wrap, and refrigerate for 8 hours before removing from pan. Serve with remaining raspberry sauce. Coure al forn durant 55 a 60 minuts, o fins que el farcit sigui posat. Cobreix-ho amb un plàstic, i refrigeri durant 8 hores abans de llevar-ho de la cassola. Serveixi-ho amb la salsa de gerd restant.

• •

ELABORATION

90

Bocamolla IES MANACOR

3. Preheat oven to 325 degrees F (165 degrees C). In a metal bowl over a pan of simmering water, melt white chocolate chips with half-andhalf, stirring occasionally until smooth. Precalentar el forn a 325 graus la F (165 graus C). En un bol metàl·lic sobre una cassola d’aigua que es cou a foc lent, fongui patates de xocolata blanca d’una en una.


CHEESECAKE

O R E O

BAKED ZITI

INGREDIENTS

BAKED ZITI

INGREDIENTS

ITALY - All year COURSE: Main dish DIFFICULTY: Easy TIME: 55 min

• • • •

Do you like lasagna, but not the fuss? Make baked ziti instead! It’s a lot like a classic lasagna casserole, but easier to make and without lots of layers or broken noodles.

• • • • •

1 package oreo. 1 paquet de galletes Oreo. ¼ cup butter, melted. ¼ de tassa de mantega fosa. 4 packages philadelphia, softened. 4 paquets de formatge Filadèlfia. ¾ cup sugar. ¾ tassa de sucre. 1 teaspoon vanilla. 1 culleradeta de vainilla. 1 tub cool whip whipped topping, thawed. 1 envàs de cobertura COOL WHIP descongelada.

ELABORATION 1. Coarsely chop 15 of the cookies; set aside. Finely crush remaining cookies; mix with butter. Press firmly onto bottom of 13x9-inch pan. Refrigerate while preparing filling. Pica 15 galletes I deixa-les a un costat. Tritura les galletes restants; I mescla-les amb la mantega. Pressiona la pasta que ha quedat sobre un motllo de 13x9 polzades. Posa-ho al congelador mentre prepares la cobertura. 2. Beat cream cheese, sugar and vanilla in large bowl with electric mixer on medium speed until well blended. Gently stir in whipped topping and chopped cookies. Spoon over crust; cover. Batre al crema de formatge (philadelphia), el sucre I la vainilla a dins un bol gran amb un batedora elèctrica a velocitat mitjana fins que estigui ben mesclat. Posa la crema batuda (Cool Whip) I les galletes picades. Cobreix la massa amb una cullera. 3. Refrigerate 4 hours or until firm. Store leftovers in refrigerator. Posa-ho dins la gelera 4 hores o fins que estigui compacte. Guarda les sobres a dins el congelador.

• • •

T’agrada la lasanya, però no tant d’enrenou? Doncs fes ziti al forn! És molt semblant a una cassola de lasanya clàssica, però més fàcil de realitzar i sense un munt de capes o fideus trencats.

CHEESECAKE OREO

International - All year. COURSE: Dessert DIFFICULTY: Medium TIME: 4 h and 15 min It’s an easy recipe to do with your friends, because many people like Oreo and this recipe is really tasty. It has only one disadvantage: you must put it in the refrigerator for 4 hours and that’s too much time! És una recepta fàcil de fer amb els amics, ja que a moltes persones els agraden les Oreo i aquesta recepta és molt gustosa. Només té un inconvenient: s’ha de posar a la nevera durant 4 hores i això és massa temps!

1 pound dry ziti. 450 gr de ziti sec. 1 onion, chopped. 1 ceba picada. 1 pound beef. 450 gr de carn de vedella. 26 ounces of tomato sauce. 750 gr de salsa de tomàquet. 6 ounces provolone cheese, sliced. 180 gr de formatge provolone , a rodanxes . 1 1/2 cups sour cream. 1 1/2 tassa de crema agra. 6 ounces mozzarella cheese, shredded. 180 gr de formatge mozzarella, ratllat. 2 tablespoons grated Parmesan cheese. 2 cullerades de formatge parmesà ratllat.

ELABORATION 1. Bring a large pot of lightly salted water to a boil. Add ziti pasta, and cook until al dente, about 8 minutes. Poseu una olla gran d’aigua lleugerament salada a bullir. Afegir la pasta bucatoni, i cuinar fins que estiguin al dente, en uns 8 minuts. 2. In a large skillet, brown onion and ground beef over medium heat. Add tomato sauce, and simmer 15 minutes. En una paella gran, afegir ceba i carn picada a foc mitjà. Afegir la salsa de tomàquet, i cuinar a foc lent 15 minuts. 3. Preheat the oven to 175 degrees C. Butter a baking dish. Layer as follows: 1/2 of the ziti, Provolone cheese, sour cream, 1/2 sauce mixture, remaining ziti, mozzarella cheese and remaining sauce mixture. Top with grated Parmesan cheese. Preescalfar el forn a 175 ºC. Posar mantega en un motlle per coure. Muntar de la següent manera : 1/2 de la bucatoni, formatge provolone, crema agra, 1/2 barreja de salsa, ziti restant, el formatge mozzarella i la resta de la mescla. Cobrir amb el formatge parmesà ratllat. 4. Bake for 30 minutes in the preheated oven, or until cheeses are melted. Coure durant 30 minuts al forn preescalfat, o fins que els formatges es fonguin. Bocamolla IES MANACOR

91


zodiac horoscope

A

HOROSCOPE is an astrological chart or diagram representing the positions of the Sun, Moon, planets, astrological aspects, and sensitive angles at the time of an event, such as the moment of a person’s birth. The word horoscope is derived from Greek words hõra and scopos meaning “time” “observer” (horoskopos, pl. horoskopoi, or “marker(s) of the hour.”) Other commonly used names for the horoscope in English include “Natal Chart” astrological chart, astro-chart, celestial map, sky-map, star-chart, cosmogram, vitasphere, radical chart, radix, chart wheel, or simply chart. It is used as a method of divination regarding events relating to the point in time it represents, and it forms the basis of the horoscopic traditions of astrology. In common usage, horoscope often refers to an astrologer’s interpretation, usually based on a system of solar Sun sign astrology; based strictly on the position of the Sun at the Time of Birth, or on the calendar significance of an event, as in Chinese astrology. In particular, many newspapers and magazines carry predictive columns based on celestial influences in relation to the zodiacal placement of the Sun on the Month of birth, Cusp (2 days before or after any particular sign, an overlap), or decante (the month divided into 3 ten day periods) of the person month of birth, identifying the individual’s Sun sign or “star sign” based on the tropical zodiac. No scientific studies have shown support for the accuracy of horoscopes, and the methods used to make interpretations are pseudo-scientific. In modern scientific framework no known interaction exists that could be responsible for the transmission of the alleged influence between a person and the position of stars in the sky at the moment of birth. Besides, all tests done so far, keeping strict methods to include a control group and proper blinding between experimenters and subjects have shown no effect beyond pure chance. Further, some psychological tests have shown that it is possible to construct personality descriptions and foretelling generic enough to satisfy most members of a large audience simultaneously. This is usually referred to as the Forer or Barnum effect.

92

Bocamolla IES MANACOR

CARD OF THE DAY:

THE EMPEROR.

Keywords: taking action, responsibility, competence, leadership. Astrological Correspondence: Aries. As the complement to the Empress, the Emperor represents the father figure, reigning through wisdom, order, authority, power, and control. Thus he embodies the material world, structure, and order, and balances the Empress’ abundance and pure instinct. His stable leadership and authority are not to be questioned. The Emperor reminds us that rational thought, willpower, and fearlessness yield recognition and overall achievement. Through strength he creates and builds material things, families, and communities. He gives them structure, and projects are put on a solid foundation. On an emotional level this card symbolizes the confirming of established feelings, tightening of links among beings, and self-respect. In a negative situation this card can mean despotism, tyranny, self-righteousness, and hampering of any progress.


A physician without a knowledge of Astrology has no right to call himself a physician. Hippocrates

ARIES

GEMINI

LEO

TAURUS

CANCER

VIRGO

LIBRA

SAGITTARIUS

AQUARIUS

SCORPIO

CAPRICORN

PISCES

Bocamolla IES MANACOR

93


HOROSCOPE TODAY ARIES

Mar 21 - Apr 19 Thanks to the appearance in the game, do not be surprised if today there are serious power struggles at work. Chances are that the effects of this difficult energy shock affect other aspects of your life, especially private. Get away from those who show too demanding and abrasive approach. This would be the last thing you would need. Gràcies a l’aspecte en joc, no et sorprenguis si avui sorgeixen serioses lluites de poder en el treball. El més probable és que els efectes d’aquest difícil xoc d’energia afectin altres aspectes de la teva vida, especialment el privat. Aparta’t dels qui manifesten un enfocament massa exigent i abrasiu. Això seria l’últim que et faria falta.

TAURUS

Apr 20 - May 20 The planetary configuration suggests that it may receive advice from friends that might be useful. You could discover yourself through emotional transformations product of his comforting words. Remember that if you feel sad, there is no need to feel this way forever. You can exit the routine as easily as entering it. You just need to believe it’s true. La configuració planetària suggereix que potser rebis consells d’amics que podrien ser-te útils. Podries descobrir-te travessant transformacions emocionals producte de les seves paraules reconfortants. Recorda que si t’asseguis trist, no hi ha necessitat de sentir-se així per sempre. Pots sortir de la rutina amb tanta facilitat com entrar en ella. Solament necessites creure que és veritat. 94

Bocamolla IES MANACOR

GEMINI

May 21 - Jun 20

WRITTEN BY Rosa Fiol Perelló - 1st Batx.

LEO

Jul 23 - Aug 22

Explore more your hobbies with the help of the aspect in today’s game. Pick up the phone and communicate with others who share your interests. You’ll get a lot further when you invite others to join your plans. Do not do it because you think they could help you in your job or career, or could give more attractive over the rest. Do it because it makes you really happy.

Today is likely to emerge strange behaviors in your financial world that you will worry a lot. You can feel threatening to receive news that you had previously hidden. Try to keep calm in all situations so others will not be discharged in response to your overreaction. The appearance at stake today is asking you to work with the energy of the day rather than face it.

Explora més els teus passatemps amb l’ajuda de l’aspecte en joc d’avui. Pren el telèfon i comunica’t amb altres persones que comparteixen els teus mateixos interessos. Arribaràs molt més lluny quan convides a uns altres a unir-se als teus plans. No ho facis perquè penses que podrien ajudar-te en el teu treball o carrera, o podrien donar-te més atractiu sobre la resta. Fes-ho perquè et fa realment feliç.

Avui és probable que sorgeixin conductes extremes al teu món financer que et preocuparan molt. Podràs sentir amenaça en rebre notícies que abans se t’havien ocultat. Tracta de mantenir la calma en totes les situacions perquè els altres no es descarreguin en resposta a la teva reacció desmesurada. L’aspecte en joc d’avui t’està demanant que treballis amb l’energia del dia en lloc de fer-li front.

CANCER

Jun 21 - Jul 22 You discover you have cravings and especially desire to work with more people. Today will be generated lively conversations, either with another person or in your own mind. Through this dialogue it is likely to arise important exchanges and you will find that there are parts of you that are revealed in completely different ways. Today is encouraging active connections within your world. Descobriràs que tens ànsies i sobretot desig de treballar amb més persones. Avui es generaran converses amenes, ja sigui amb una altra persona o en la teva pròpia ment. A través d’aquest diàleg és probable que sorgeixin intercanvis importants i descobriràs que hi ha parts de tu que es revelen de maneres completament diferents. El dia d’avui està encoratjant connexions actives dins del teu món.

VIRGO

Aug 23 - Sep 22 If necessary, pull down the door to pay attention to your opinion. Astral energy today is suggesting that at this time there is a heavy hand interfering with play of events. Could be yours or someone else, but you know you’re risking a lot, so it is important to make a conscious effort to not take you ahead. Make sure your hand is the strongest. Si fa falta, tira a baix la porta perquè parin esment a la teva opinió. L’energia astral d’avui està suggerint que en aquest moment hi ha una mà pesada interferint en el joc dels esdeveniments. Podria ser la teva o la d’algú més, però has de saber que estàs arriscant molt, de manera que és important fer un esforç conscient perquè no et portin per davant. Assegura’t que la teva mà sigui la més forta.


HORÒSCOP AVUI LIBRA

Sep 23 - Oct 22 Be careful that you do not handle those wishing to keep a piece of the pie. Perhaps there is someone interested in playing with your feelings to meet their own internal needs. Do not believe what he tells you thinking that it is your duty to help everyone. Help them by proving your own strength and know how to take care of yourself emotionally and physically. Today energy is suggesting that games are unclear. Vés amb compte que no et manipulin els qui desitgen quedar-se amb una porció de la coca. Potser hi hagi algú interessat a jugar amb els teus sentiments per suplir les seves pròpies necessitats interiors. No creguis el que et diu pensant que és el teu haver d’ajudar a tots. Ajuda’ls demostrant-los la teva pròpia fortalesa i com saps cuidar-te tant emocional com físicament. L’energia d’avui està suggerint que els jocs són poc clars.

SCORPIO

Oct 23 - Nov 21 Thanks to the astral alignment today, your emotions could vacillate between two extremes. Note that this is something positive that will serve much to externalize your heart desires. The more people are witness your passion for things, the more they will be willing to trust your advice and participation in their projects. Gràcies a l’alineació astral d’avui, les teves emocions podrien vacil·lar entre un i un altre extrem. Presa en compte que es tracta d’alguna cosa positiu que et servirà molt per exterioritzar els teus desitjos del cor. Quantes més persones siguin testimoni de la teva passió per les coses, més estaran disposades a confiar en els teus consells i participació en els seus projectes.

SAGITTARIUS Nov 22 - Dec 21

If only for today, you’ll discover that your heart is experiencing great changes. Maybe you were trying to solve a buried subject within you. The events arising from the powerful planetary alignment today are likely to cause a big change in your emotions regarding a situation. Perhaps a resolution is not exactly what is needed. It could be that only acceptance and understanding are needed. Encara que sigui només per avui, podràs descobrir que el teu cor experimenta grans transformacions. Potser estaves tractant de resoldre un tema soterrat dins de tu. Els esdeveniments sorgits de la poderosa alineació planetària d’avui probablement causaran un gran canvi en les teves emocions pel que fa a una situació. Potser una resolució no sigui exactament el que fa falta. Podria ser que solament es precisin acceptació i comprensió.

CAPRICORN Dec 22 - Jan 19

When it comes to your work and your daily life, you have a much keener sense of time and limitations. Be aware of how long you spend for certain things and ask yourself if it really worth the effort you put into it. The astral energy game today suggests that you include more creativity in your work setting. Quan es tracta del teu treball i la teva vida quotidiana, tens un sentit molt més agut del temps i les seves limitacions. Sé consent de quant temps passes durant certes coses i pregunta’t si realment val la pena l’esforç que poses en això. L’energia astral en joc d’avui suggereix que has d’incloure més creativitat en el teu escenari laboral.

HORÒSCOP ESCRIT PER Rosa Fiol Perelló - 1r Batx.

AQUARIUS

Jan 20 - Feb 18 Virtually everything you do today will have a strong emotional charge that will not be easy to ignore. Even the simplest transaction at an ATM will make percatar of that tall and good-looking that achieves suddenly your heart swell of enthusiasm. Let the astral energy today fill your day with passion and sensual encounters even when you least expect it. Pràcticament tot el que facis avui tindrà una forta càrrega emocional que no serà fàcil ignorar. Fins a la transacció més senzilla en un caixer automàtic et farà percatar d’aquest home alt i de bon veure que aconsegueix que, de sobte, el teu cor s’infli d’entusiasme. Deixa que l’energia astral d’avui satisfaci el teu dia de passió i trobades sensuals tot i que menys els esperis.

PISCES

Feb 19 - Mar 20 Now the opportunities are in the right place so you can take them. You will find that the spiritual connections with someone close are very important to you through the astral energy into play. You have a strong will and find that, under these circumstances, you can do pretty much whatever you want. Think on a higher plane than most. Ara les oportunitats estan en el lloc adequat perquè puguis prendre-les. Descobriràs que les connexions espirituals amb algú proper són molt importants per a tu gràcies a l’energia astral en joc. Tens una voluntat poderosa i descobriràs que, sota aquestes circumstàncies, pots fer pràcticament tot el que desitges. Penses en un plànol més elevat que la majoria. Bocamolla IES MANACOR

95


GÜNTER GRASS P O E S I A A L E M A N YA

G

ÜNTER GRASS (Gdańsk, ciutat lliure de Gdańsk, actualment Polònia, 16 d’octubre del 1927 - Lübeck, Alemanya, 13 d’abril del 2015) fou un escriptor alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1999.

Fill de pare alemany i mare caixubi, nasqué a la ciutat de Danzig el 16 d’octubre del 1927, ciutat que en aquell moment estava sota dominació alemanya, però que avui dia està situada a Polònia i s’anomena Gdańsk. Fou mobilitzat als divuit anys per participar en la Segona Guerra mundial, en què fou ferit i fet presoner, i l’alliberaren el 1946. Després de treballar en diversos oficis, Grass estudià pintura i escultura a Düsseldorf i Berlín, i viatjà posteriorment fins a Itàlia, Espanya (inclòs l’Empordà, on dibuixà sòbriament diversos motius 96

Bocamolla IES MANACOR

característics del seu paisatge) i França. Establí la seva residència a París, on va escriure la seva obra més famosa, El timbal de llauna l’any 1959. Membre del denominat Grup 47, Grass ha desenvolupat un paper essencial en la literatura alemanya de la postguerra, i ha rebut diverses distincions al llarg dels anys, com el Premi Büchner el 1965, el premi més prestigiós d’Alemanya; i el 1999 el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres i el Premi Nobel de Literatura per unes faules que relaten la cara oblidada de la història. En la presentació de les seves memòries, l’any 2006, reconegué la seva participació durant la seva joventut en les Waffen-SS, cos de combat de les SS, cosa que provocà un gran rebombori al seu país natal. La polèmica confessió ha originat una controvèrsia entre els Documental “Günter Grass: Writing Against the Wall” https://youtu.be/qV1HDE5DqM0


GÜNTER GRASS

POESIA ALEMANYA

#

No expliquis acudits, va dir la pedra. Però les tisores no paraven de piular.

intel·lectuals europeus. Alguns d’ells consideren que el fet passat esfondra l’estatus d’aval moral, mentre que d’altres pensen que la seva sinceritat, tot i ser tardana, reforça la seva legitimitat. Lech Wałęsa, després d’haver demanat que hom li retirés el títol de ciutadà d’honor de la vila de Gdańsk, li ha perdonat els errors de joventut. Va morir el 13 d’abril del 2015.

ULVSHALE

GÜNTER GRASS Günter Wilhelm Grass fou un escriptor i artista alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura i el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres del 1999.

Die Lübecker Museen - Günter Grass-Haus http://grass-haus.de/

Die Wildgänse auf der Wiese zu den Stranddünen hin werfen Federn ab, die ich mir zuschneide für Skizzen von Möwenfedern; auch Knochen, Halbsätze und andere Fundsachen zeichnen sie auf.

ULVSHALE Les oques salvatges sobre el prat vora les dunes de la platja deixen anar plomes que jo em tallo a la mida per esbossar-hi plomes de gavina; també prenen nota d’ossos, de frases a mitges i d’altres troballes.

DER TRICK MIT DEM SPECK

EL TRUC DE LA CANSALADA

Der trick mit dem speck klappt immer noch. Am Freitag dem dreizehnten schnappte die Falle zu. Leonardo soll sie erfunden haben: ein Nebenprodukt.

El truc de la cansalada segueix rutllant. El divendres tretze el parany va funcionar. Diuen que el va inventar Leonardo: va ser un subproducte.

Bocamolla IES MANACOR

97


LILIEN AUS CHLAF Zwischen den Lilien aus Schlaf Müht sich des Wachenden Schritt. Wüßt er die Zahl nur, Das findige Wort, Könnt er der Wolke Den Regen befehlen. Trockenes Horn. Lachenden Tieres trockenes Horn Spießt du der Liebenden Traurige Zettel. O ihrer Tage schnelle Verträge. Es ist ein Kommen und Gehen Zwischen den Lilien aus Schlaf. Es ist ein Lachen tief unterm Schnee. Denn auf der Lichtung Zwischen der Schlafenden Wechselnder Lücke Hastet der Sand. O du der Erde alter Verdruß Wenn sich der Tote bewegt. Es war ein Tier und ein Stern, Die trauernd so sprachen. Es war ein Schlitten überm Kristall, Schön und mit Schwermut bespannt. Es ist ein Lachen tief unterm Schnee. Der Venus Blut käuflich in grauen Tabletten. Magernde Sterne Jagen die Dichter. O diese Rufe im Schnee, ringe aus Gold und Geschrei, Punkt In der Landschaft aus Horn. Es ist ein Kind darüber erwacht.

GEWAGTE LIEBE

GÜNTER GRASS

POESIA 98

Bocamolla IES MANACOR

Spät, nach letzten Nachrichten Aus dem Küchen radio zählen wir einander unser häuflein Tabletten zu, die alle rezeptpflichtig sind. Manchmal jedoch, wenn es uns ankommt, heiß, plötzlich und unwiderstehlich, schlucke ich ihre, sie meine. Dann warten wir ab -Seit an Seitund wollen erleben, was uns geschieht.

LLIRIS DEL SON Entre els lliris del son es fatiga el pas del que vetlla. Si tan sols conegués la xifra, la paraula encertada, per poder ordenar al núvol que en ragés la pluja. Banya eixuta. Banya eixuta d’un animal rialler que portes als amants tristos missatges. Oh, els ràpids contractes dels seus dies. Tot és un anar i venir entre els lliris del son. És una rialla sota la neu fonda. Perquè a la clariana entre l’espai canviant que deixen els dorments s’esmuny la sorra. Oh, vell enuig de la terra quan el difunt es belluga. Eren un animal i un astre els que parlaven així, entristits. Era un trineu al damunt d’un cristall, bell i recobert de melangia. És una rialla sota la neu fonda. Sang de Venus, venal en pastilles grises. Astres emmagrits encalcen els poetes. Oh, aquells crits en la neu, anelles fetes d’or i de crits, punt en el paisatge fet de banya. Per culpa seva s’ha despertat un infant.

AMOR AGOSARAT A la nit, després d’escoltar les notícies de la ràdio de la cuina, ens triem l’un a l’altra el nostre muntet de pastilles, receptades totes per algun o altre metge. Però de vegades, si ens agafa el rampell intens, sobtat, irresistible, jo m’empasso les seves, i ella les meves. Llavors ens esperem, colze amb colze, ansiosos per saber què ens passarà.

Die Lübecker Museen - Günter Grass-Haus http://www.grass-haus.de/


GÜNTER GRASS

G

ÜNTER WILHELM GRASS (16 October 1927 – 13 April 2015) was a Kashubian-German novelist, poet, playwright, illustrator, graphic artist, sculptor, and recipient of the 1999 Nobel Prize in Literature.

Grass, who liked to call himself Kashubian, was born in the Free City of Danzig (now Gdańsk, Poland). As a teenager, he served as a drafted soldier from late 1944 in the Waffen-SS, and was taken prisoner of war by U.S. forces at the end of the war in May 1945. He was released in April 1946. Trained as a stonemason and sculptor, Grass began writing in the 1950s. In his fiction, he frequently returned to the Danzig of his childhood. Grass is best known for his first novel, The Tin Drum (1959), a key text in European magic realism. It was the first book of his Danzig Trilogy, the other two being Cat and Mouse and Dog Years. His works are frequently considered to have a left-wing political dimension, and Grass was an active supporter of the Social Democratic Party of Germany (SPD). The Tin Drum was adapted as a film of the same name, which won both the 1979 Palme d’Or and the Academy Award for Best Foreign Language Film. In 1999, the Swedish Academy awarded him the Nobel Prize in Literature, praising him as a writer “whose frolicsome black fables portray the forgotten face of history”.

Grass attended the Danzig gymnasium Conradinum. In 1943, at age 16, he became a Luftwaffenhelfer (Air Force “helper”). Soon thereafter, he was conscripted into the Reichsarbeitsdienst (National Labor Service). In November 1944, shortly after his 17th birthday, Grass volunteered for submarine service with Nazi Germany’s Kriegsmarine, “to get out of the confinement felt as a teenager in his parents’ house”, which he considered stuffy Catholic lower middle-class. The Navy refused him and he was instead called up for the 10th SS Panzer Division Frundsberg in late 1944. Grass did not reveal until 2006 that he was drafted into the Waffen-SS at that time. His unit functioned as a regular Panzer Division, and he served with them from February 1945 until he was wounded on 20 April 1945. He was captured in Marienbad (now Mariánské Lázně, Czech Republic) and sent to a U.S. prisoner-of-war camp in Bad Aibling, Bavaria. From 1946 to 1947, Grass worked in a mine and received training in stonemasonry. He studied sculpture and graphics at the Kunstakademie Düsseldorf. He also was a co-founder of Group 47, organized by Hans Werner Richter. Grass worked as an author, graphic designer, and sculptor, traveling frequently. In 1953 he moved to West Berlin and studied at the Berlin University of the Arts. From

Homeland is something one be-

comes aware of only through its loss

LIFE Grass was born in the Free City of Danzig on 16 October 1927, to Wilhelm Grass (1899–1979), a Protestant of German origin, and Helene Grass (née Knoff, 1898–1954), a Roman Catholic of Kashubian-Polish origin. Grass was raised a Catholic and served as an altar boy when he was a child. His parents had a grocery store with an attached apartment in Danzig-Langfuhr (now Gdańsk-Wrzeszcz). He had a sister, Waltraud, born in 1930.

1960, he lived in Berlin as well as part-time in Schleswig-Holstein. In 1961 he publicly objected to the erection of the Berlin Wall. From 1983 to 1986, he held the presidency of the Academy of Arts, Berlin. Grass’s marriage in 1954 to Anna Margareta Schwarz, a Swiss dancer, ended in divorce in 1978. He and Schwarz had four children, Franz (born 1957), Raoul (1957), Laura (1961), and Bruno (1965). Separated in 1972, he be-

The Tin Drum Dog years Cat and Mouse

Show your tongue the rat

crabwalk

My Century

peeling the

onion the BOX

Bocamolla IES MANACOR

99


The job of a citizen is to keep his mouth open.

ASCESI El gat parla. I doncs, què diu el gat? has d’ombrejar amb llapis esmolat les núvies i la neu, has d’estimar els tons del gris i viure sota un cel ennuvolat. El gat parla. I doncs, què diu el gat? T’has de vestir amb el diari vespertí, amb tela de sac com es fa amb les patates i girar un cop i un altre aquest vestit i no portar-ne cap de nou mai. El gat parla. I doncs, què diu el gat? Hauries d’esborrar les marines, les cireres, roselles, sang del nas, esborrar també aquella bandera i abocar cendra al damunt dels geranis. A més, segueix dient el gat, t’has de nodrir de ronyons, melsa i fetge, de freixures agres que hagin perdut l’alè, del suc dels ronyons sense esbandir, de melsa vella i de fetge endurit, d’una olla grisa, així és com has de viure I a la paret, on abans constantment la imatge verda rumiava la verdor cal que hi escriguis, amb llapis esmolat ascetisme, això has d’escriure: ascesi. Així és com parla el gat: Escriu ascesi. 100

Bocamolla IES MANACOR

gan a relationship with Veronika Schröter and had a child with her, Helene (1974). He also had a child with Ingrid Kruger, Nele (1979). In 1979 he married Ute Grunert, an organist, to whom he was still married at his death. He had two stepsons from his second marriage, Malte and Hans. He had 18 grandchildren at his death.

MAIN THEMES AND LITERARY STYLE A main theme in Grass’s work is WW2 and its effects on Germany and the German people, including a critique of the forms of ideological reasoning that undergirded the Nazi regime. The place of the city of Danzig/Gdańsk and its ambiguous historical status in between German and Poland often stands as a symbol of the ambiguity between ethnic groups, also found in Grass’s own heritage which includes both German and Slavic family members who fought on opposite sides of the war. His works also show a sustained concern for the marginal and marginalized subjects, such as the Oskar Matzerath, the dwarf in The Tin Drum whose body was considered an aberration unworthy of life in the Nazi ideology, or with Roma and Sinti people who were also deemed impure and unworthy and subjected to eugenics and genocide. His literary style combines elements of magical realism, with a penchant for questioning and complicating questions of authorship by intermingling realistic autobiographical elements with unreliable narrators and fantastic events or happenings that creates irony or satirizes events to form social critiques.

No idea stays pure. Even the flowering of art isn’t pure. And the sun has spots.


GÜNTER GRASS POESIE ASKESE Die Katze spricht. Was spricht die Katze denn? Du sollst mit einem spitzen Blei die Bräute und den Schnee schattieren, du sollst die graue Farbe lieben, unter bewölktem Himmel sein. Die Katze spricht. Was spricht die Katze denn? Du sollst dich mit dem Abendblatt, in sacktuch wie Kartoffeln kleiden und diesen Anzug immer wieder wenden und nie in neuem Anzug sein. Die Katze spricht. Was spricht die Katze denn? Du solltest die Marine streichen, die Kirschen, Mohn und n asenbluten, auch jene Fahne sollst du streichen und Asche auf Geranien streun. Du sollst, so spricht die Katze weiter, nur noch von Nieren, Milz und Leber, von atemloser saurer Lunge, vom seich der nieren, ungewässert, von alter Milz und zäher Leber, aus grauem Topf: so sollst du leben. Und an die Wand, wo früher pausenlos das grüne Bild das Grüne wiederkäute, sollst du mit deinem spitzen Blei Askese schreiben, schreib: Askese. So spricht die Katze: Schreib Askese.

DER STEIN den ich wälze, ist nicht mein Eigentum. Auf Zeit und gegen Gebühr verleiht ihn die Firma Sisyphos in verschieden gewichtigem Format; und neuerdings gehören faltbare Steine, die bei Bedarf aufzublasen sind, günstig zum Angebot.

AUF PAPIER Erzähl keine Witze, sagte der Stein. Aber die Schere hörte nicht auf zu zwitschern.

Günter Grass - Tag der Poesie www.tagderpoesie.ch/poesielexikon/günter-grass/

DIE VORZÜGE DER WINDHÜHNER

DER SÄULENHEILIGE

Hier ging der Unhold durch, grob mit breitem Gepäck, Wo sperrig er anstieß, stehn lustig verrückt die Häuser. Wohin er pißte, morsen die Pfützen dem Himmel Signale. Ich aber, ein blauer Wald mit grünen Vögeln, Ein säuerlich Brot voller witziger Steine, Weil sie die harten Traumrinden nicht Ich, zwar die Lüge, doch hoch auf der Säule, verschmähen, Daß jeder es merkt, nicht den Buchstaben nachlaufen, Ich bin drei große Männer zusammen die der Briefträger jeden Morgen vor Und spucke den Mädchen zwischen den Unsinn der meiner Tür verliert. Brüste, Ich bin der Zwerg, Weil sie stehen bleiben, der die Röcke der alten Weiber zählt, von der Brust bis zur Fahne Ich verkaufe Teppiche mit Motteneiern gespickt, eine duldsame Fläche, ganz klein beAuch zeige ich Amulette gegen den Schnupfen schrieben, und schlage euch Nägel in die Köpfe, keine Feder vergessen, kein Apostroph Damit euch die Hüte nicht wegfliegen. Ich habe einen Buckel aus Zucker, Weil sie die Tür offen lassen, Aller Unsinn leckte daran. der schlüssel die Allegorie bleibt, Ich bin die Feuerwehr, die jeden Durst löscht. die dann und wann kräht. Weil ihre Eier so leicht sind und bekömmlich, durchsichtig. Wer sah diesen Augenblick schon, WINTERLICHE da das Gelb genug hat, die Ohren anlegt INSCHRIFTEN und verstummt. In jungen Jahren konnte ich Weil diese Stille so weich ist, mit strammem Strahl das Fleisch am Kinn einer Venus, die Namen der jeweils Geliebten, nähre ich sie. — selbst längere wie Annerose und Aurora, Oft bei Ostwind, in den schnee pinkeln, sogar wenn die Zwischenwände umblättern, mit zärtlichem Vor- und Nachwort; ein neues Kapitel sich auftut, sobald es gegenwärtig schneit, lehne ich glücklich am Zaun, bin ich dankbar, wenn es gerad ohne die noch hühner zählen zu müssen — zum Bekenntnis für Ute reicht. weil sie zahllos sind und sich ständig vermehren. Weil sie kaum Platz einnehmen auf ihrer s tange aus Zugluft und nicht nach meinen zahmen Stühlen picken.

MEINE ALTE OLIVETTI

ist Zeuge, wie fleiig ich lüge und von Fassung zu Fassung der Wahrheit um einen Tippfehler näher bin.

FREUDEN DES ALTERS Seitdem wir kränkeln, kommen die Kinder häufiger. Gemischt mit leisem Erschrecken erfreut uns ihr Besuch . Bocamolla IES MANACOR

101


ciència

QUATRE DIES GAUDINT DE LA CIÈNCIA A L’IES MANACOR AMB L’EXPERIMENTA 2016

D

Durant quatre dies l’IES Manacor s’ha convertit, per desè any consecutiu en un centre d’experimentació, on és viu la ciència d’una manera molt especial. Des del dia 16 fins el 19 de febrer, els alumnes d’ESO i de batxillerat s’han transformat en professors, explicant i realitzant una sèrie d’experiments científics que prèviament han treballat als laboratoris en les assignatures de Física, Química, Ciències Naturals, Matemàtiques i Tecnologia. Sota la supervisió del professorat s’han duit a terme un conjunt de pràctiques de laboratori interessants, curioses i sorprenents, que ens ajuden a comprendre millor la realitat que ens envolta. Aquesta fira de la ciència que l’IES Manacor duu endavant any rera any és pionera a la nostra comarca, la més visitada i la que té major participació. Tots els alumnes del centre, l’alumnat de diferents escoles de primària i de secundària de Manacor, Son Macià, Felanitx, Vilafranca i Son Ferriol i els familiars i amics dels alumnes i el públic en general, han tingut l’oportunitat de disfrutar de la ciència d’una manera diferent i divertida. Les propostes han estat molt variades: des dels departaments de física i química i matemàtiques s’han pogut observar: experiments de llum (bolles fractals, ombres de colors, mirage maker, miralls infinits, praxinoscopi i levitating water), és física o és cuina (fonaments teòrics i elaboració de cotó de sucre i crispetes), foc i fum (es cremen bimbolles de gas i es produeix una reacció d’oxidació amb aigua oxigenada), tensió superficial (es realitzen sis experiències senzilles que expliquen la tensió superficial de l’aigua), reacció oscil·lant de Briggs-Rauscher, estructures i resistència de materials per tensió i per compressió, i aplicacios reals i demostracions geomètriques del teorema de Pitàgores. 102

Bocamolla IES MANACOR


Scientists have become the bearers of the torch of discovery in our quest for knowledge. Stephen Hawking

Des del departament de biologia s’ha preparat un recorregut per les etapes de l’evolució biològica, des de l’origen de la vida fins a l’actualitat: atmosfera primitiva (simulació d’explosions volcàniques i demostració que l’oxigen és necessari per fer foc), origen de la vida (observació microscòpica de l’evolució cel·lular), l’explosió biològica (característiques d’invertebrats, peixos i amfibis), l’era dels rèptils (rèptils i dinosaures en forma de maquetes, murals i format digital) i l’era dels ocells i mamífers (característiques d’ocells i mamífers, esbrinar el grup sanguini i evolució humana). Per altra part, en aquesta desena edició s’ha pogut disposar del suport econòmic que ha donat l’APIMA del Centre i l’empresa MAFRE per realitzar la fira. A més, també l’IFISC i l’empresa Bugs N’Frogs han cedit durant uns dies a l’IES Manacor una sèrie d’aparells d’òptica i de rèptils, amfibis i insectes tropicals, respectivament, per tal de mostrar a l’Experimenta. framedladies multipurpose template

103


2016 EXPERIMENTA PRAXINOSCOPI Un praxinoscopi (del grec praxis (moviment) i skopein (examinar, mirar)) és una joguina òptica, un giny d’animació inventat per Charles-Émile Reynaud el 1876 (patent del 1877). El praxinoscopi va rebre una menció a l’Exposició Universal de París del 1878 i va tenir força èxit comercial, per la qual cosa va ser la base per altres invencions de Reynaud com el praxinoscopi teatre, el praxinoscopi projector i el teatre òptic.

OMBRES DE COLORS

MIRAGE MAKER

Utilitat: En la vida quotidiana estam acostumats a veure ombres negres. Aquestes ombres es formen en il·luminar els objectes amb llum blanca. En contraposició a aquestes ombres negres, si il·lumina’m objectes amb un conjunt de llums de determinats colors, l’ombra que es formarà ja no serà negra, sinó que el seu color serà el resultat de la mescla dels colors amb què s’ha il·luminat l’objecte. Per exemple, il·luminant amb vermell i blau obtenim una ombra de color magenta.

Utilitat: S’empra per generar una imatge tridimensional d’un objecte.

Funcionament: Únicament és necessari situar-se davant els focus de colors i mirar la pantalla (o paret blanca).

LEVITATING WATER

PRAXINOSCOPI

Utilitat: És una il·lusió creada per un estroboscopi, un dispositiu que emet polsos ràpids de llum.

Utilitat: Inventat i patentat el 1877 per Émile Reynaud. L’invent, que recorda els inicis de les pel·lícules de cinema, va rebre una menció honorífica a l’Exposició Universal de París de 1878. Funcionament: El praxinoscopi consta d’un tambor que conté miralls que formen angles sobre els quals es reflecteixen unes imatges dibuixades en una tira de paper enganxada a la part interior del tambor. Quan el tambor gira els miralls reflecteixen les imatges i apareix la seqüència dels dibuixos en moviment.

Utilitat: Generar d’imatges.

un

gran

BOLLES FRACTALS

nombre

Funcionament: Si enfrontam un mirall totalment reflector amb un de semireflector i il·luminam l’espai que hi ha entre els dos miralls generam un gran nombre d’imatges. La llum viatja entre un i altre i va rebotant d’un mirall a l’altre contínuament, encara que part s’escapa pel costat semitransparent. Com més separats estiguin els miralls, més ho estaran les imatges i tindran l’aparença d’un túnel de llum. Bocamolla IES MANACOR

Funcionament: Les gotes d’aigua en realitat estan caient, però la majoria no les veiem. Explicació: les gotes visibles són les que s’il·luminen durant milisegons, és a dir, el temps que dura el pols de la llum estroboscòpica. Mitjançant l’ajust d’aquests polsos a la velocitat de l’aigua que cau, es pot fer que sembli que les gotes es mouen a certes velocitats, surant a l’aire, o fins i tot levitant.

Utilitat: Combinant adequadament bolles reflectores, poden formar-se estructures piramidals, tetraèdriques o altres.

MIRALLS INFINITS

104

Funcionament: El mirage maker utilitza dos miralls parabòlics, ocults i enfrontats entre sí. L’objecte físic que es vol visualitzar com a imatge es col·loca al centre del mirall inferior. Una obertura al centre del mirall superior permet que s’hi formi una imatge hologràfica, que apareix com si fos un objecte 3D veritablement sòlid per a l’espectador i que pot visualitzar-se des de 360˚.

Funcionament: Si s’il·lumina l’interior de les estructures, es generen reflexos que donaran lloc a imatges amb formes fractals. És a dir, formes que es repeteixen successivament a escales més i més petites. En mirar dins l’estructura, l’espectador descobrirà sorprenents formes i figures geomètriques complexes que són el fruit dels múltiples reflexos de la llum.


REACCIÓ OSCIL·LANT: BRIGGS RAUSCHER A) FONAMENTS TEÒRICS Una reacció és oscil·lant quan, després de finalitzar, el sistema torna al seu estat inicial i la reacció torna començar una altra vegada. En la reacció oscil·lant que farem, tres dissolucions incolores es mesclen en un erlenmeyer i atravessen 15 o més cicles des d’incolor, àmbar a blau-negre abans d’acabar.

• • • • • • •

B) REACTIUS (PER 100 ML DE CADA DIÓ.) 24,5 mL de peròxid d’hidrogen 50% 4,3 g de iodat de potassi 0,43 mL de dió. D’àcid sulfúric concentrat 1,60 g d’àcid malònic 0,34 g de sulfat de manganès (II) hidratat 0,35 g midó soluble aigua destil·lada per fer les dissolucions

• • • • • • • • • •

C) MATERIAL 3 matrassos aforats 100 mL proveta 50 mL balança precisió 2 vasos precipitats 100 mL 2 vasos precipitats 50 mL Pipeta de 2 mL Fogonet i reixeta Agitador magnètic Nucli magnètic Erlenmeyer 100 mL

D) PROCEDIMENT Feim les dissolucions:

BRIGGS RAUSCHER La reacció de Briggs-Rauscher és una de les reaccions oscil·lants més boniques i fàcils de dur a terme al laboratori, ja que els reactius que requereix són força comuns i potser no és tan coneguda com la Belousov–Zhabotinsky. A més a més és tracta d’una reacció interessant en docència per parlar dels processos d’oxidació-reducció. Tot i que les múltimples reaccions involucrades són complexes, és interessant fixar-se en l’oxidació-reducció del I2. La reacció va ser descoberta per Thomas S. Briggs i Warren C. Rauscher, els quals la van fer conèixer publicant l’article titulat “An oscillating iodine clock” a la Journal of Chemical Education (1973).

Briggs-Rauscher Reaction https://youtu.be/IggngxY3riU

• •

Dissolució A. Fer 100 mL d’una dió. amb 24,5 mL d’aigua oxigenada del 50% i enrassant amb aigua destil·lada. Dissolució B. Dissolem 4,3 g de iodat de potassi en uns 80 mL d’aigua destil·lada (no es dissol completament). Afegim 0,43 mL de dió. d’àcid sulfúric concentrat. Encalentim fins a dissolució completa. Ho posam dins matràs aforat 100 mL enrassant amb aigua destil·lada. Dissolució C. Dissolem 1,6 g d’àcid malònic i 0,34 g de sulfat de manganès (II) hidratat en uns 50 mL d’aigua destil·lada.

Encalentim 10 mL d’aigua destil·lada fins bullir. En un altre vas pesam 0,35 g de midó soluble, hi afegim 1 mL d’aigua destil·lada fins formar slurry (pasta densa). Vessam l’aigua bullint sobre el slurry i ho posam al foc fins que es dissolgui completament el midó. Ho afegim a la dió d’àcid malònic. Ho posam al matràs aforat i enrassam amb aigua destil·lada. Feim l’experiment. Posam dins l’erlenmeyer de 100 mL el nucli magnètic. Afegim 20 mL de la dió. A i 20 mL de la dió. B. Ho posam sobre l’agitador magnètic fins aconseguir un vòrtex gros. Afegim aleshores 20 mL de la dió. C i observam. E) RESULTATS La dissolució inicialment incolora es torna àmbar ràpidament. Aleshores, i de forma molt sobtada torna blau-negre, que passarà a incolor. El cicle es repetirà múltiples vegades amb una seqüència que dura inicialment 15 segons però que s’allarga gradualment. Finalment la dió. romandrà color blau-negre. Bocamolla IES MANACOR

105


ÉS FÍSICA O ÉS CUINA? ÉS AMBDUES COSES: COTÓ DE SUCRE I CRISPETES 1) FEIM COTÓ DE SUCRE A) FONAMENTS TEÒRICS El sucre es col·loca en el centre de la màquina on hi trobam un petit dipòsit que du adossat un dispositiu per fer-lo rotar a gran velocitat i una font de calor para fondre el contingut. Aleshores, mitjançant la força centrífuga, el líquido es filtra per una sèrie de petits forats en els dos costats. Quan el sucre entra en contacte amb l’aire, es solidifica, formant uns fils fins a la vista, similars al cotó i que es disposen en un recipient de major mida col·locat al voltant del cos central de la màquina. Llavors, l’operador de la màquina els junta amb un pal prim. B) REACTIUS (PER 100 ML DE CADA DIÓ.) •

una cullerada de sucre

C) MATERIAL • •

màquina filadora de sucre pals prims

D) PROCEDIMENT 1. 2. 3. 4. 5.

Encenem la màquina de fer cotó i esperam un parell de minuts fins que estigui calenta. L’aturam. Agafam la cullera i l’omplim de sucre (no fent un caramull) i ho posam al centre de la màquina. Tornam encendre l’aparell i, amb el pal prim situat sobre la superfície metàl·lica, anam formant el cotó de sucre. Una vegada acabat el bolic ho podem donar al públic.

2) FEIM CRISPETES A) FONAMENTS TEÒRICS Per a la seva elaboració s’empren grans de blat de moro d’una varietat especial. Es col·loquen els grans dins un recipient al foc fins que explotin. Es produeix una súbita expansió del contingut del gra que provoca la ruptura de la closca, i la formació d’una massa enponjosa de color blanc, fenomen causat pel sobreencalentiment de la humitat interna.

FÍSICA O CUINA

Descobreix la ciència de les reacccions que amaga el cotó de sucre.

COTÓ DE SUCRE 106

Bocamolla IES MANACOR

En aquest tipus de gra l’escorça externa és molt gruixada i impermeable a la humitat. A mesura que el gra s’encalenteix més allà del punt d’ebullició de l’aigua (100ºC), fins els 175ºC, la humitat dins el gra es comença a convertir en vapor, generant pressions internes de fins a 9 atm. Aquest vapor no es pot escapar a causa de la gruixa i impermeabilitat de l’escorça i, per això, la pressió interna arriba a un punt en que l’escorça no la pot contenir i es produeix una petita explosió. El fet de que la humitat es trobava uniformement distribuida dins del nucli fa que la ràpida explosió converteixi el nucli en una espècie d’escuma que li dóna a les crispetes la seva textura.


FÍSICA O CUINA

Descobreix la ciència de les reacccions que amagen les crispetes.

CRISPETES

El fet de que alguns grans no explosionen pot ser causat per dos motius: • •

Els grans no tenien la suficient humitat per crear el vapor necessari per explotar. Els grans que no exploten poden tenir l’escorça foradada, fet que impedeix que es generi la pressió suficient per explosionar.

B) REACTIUS (PER 100 ML DE CADA DIÓ.) • una cullerada de blat de moro • un petit raig d’oli • sal C) MATERIAL • paella • tapadora transparent • fogonet i reixeta • tassons de plàstic per posar les crispetes D) PROCEDIMENT 1. Encenem el foc al màxim i li posam la paella damunt. 2. Afegim un raig petit d’oli. 3. Posam la cullerada plena al ras de blat de moro i tapam. 4. Esperam un parell de minuts fins que rebentin els grans. 5. Ho posam dins els tassons, afegim un poc de sal i ho oferim als assistents.

Bocamolla IES MANACOR

107


EXPERIMENTA 2016

108

Bocamolla IES MANACOR

Més fotografies de la fira Experimenta 2016 a: https://www.facebook.com/303419449782708/photos/?tab=album&album_id=431239027000749


EXPERIMENTA 2016

Bocamolla IES MANACOR

109


TENSIÓ SUPERFICIAL LA NETEJA I LA TENSIÓ SUPERFICIAL. Una molècula de sabó és gran: té 12 o més àtoms de carboni enllaçats, formant una cadena C-C. Aquestes molècules tenen un extrem amb càrregues elèctriques: l’extrem és hidròfil, és a dir, té tendència a unir-se amb molècules d’aigua, mentre la resta és hidròfoba, la qual cosa vol dir que no té afinitat per l’aigua, però sí que en té per a les substàncies greixoses (les quals, al seu torn, no són dissoltes per l’aigua). Si afegim sabó a l’aigua, l’extrem hidròfil de la molècula de sabó s’uneix a les molècules d’aigua, es debiliten les forces de cohesió entre elles, es redueix la tensió superficial; la disminució de la tensió superficial fa que l’aigua mulli millor els teixits. Però què succeeix amb el greix adherit a un teixit? La part hidròfoba de la molècula del sabó s’uneix a les gotes de greix, a les quals pot arribar a envoltar; per la seva banda, l’extrem hidròfil s’uneix amb les molècules d’aigua. Com aquestes es mouen, aquest moviment facilita que el greix enganxat a la roba deixi d’estar adherit a ella: es formen micel·les de greix que es dispersen per la dissolució (aigua-sabó): en definitiva, netegem gràcies al sabó. Aquest procés de dispersió de la micel·la es facilita: • Escalfant: augmenta l’agitació tèrmica, disminueix la tensió superficial, disminueix la força d’adherència greix-roba. • Agitant: manualment o amb la rentadora. ). 110

Bocamolla IES MANACOR

Les molècules dels líquids s’exerceixen entre elles unes forces d’atracció que es diuen forces de cohesió; aquestes forces són les que expliquen, entre d’altres fenòmens, perquè s’han d’escalfar per vaporitzar-los o bé la tensió superficial. Una molècula A, situada al si d’un líquid, atreu a totes aquelles que té al voltant i, al seu torn, és atreta per elles; resultat d’això és una força neta de cohesió nul·la: la molècula es pot moure lliurement. Però no li succeeix el mateix a una molècula B de la superfície, la qual no es troba envoltada completament de molècules del líquid: el resultat de les atraccions és una força neta, vertical cap a baix, que explica la tensió superficial: Aquesta tensió fa que les superfícies dels líquids es contreguin i siguin mínimes; en definitiva, la tensió superficial explica la raó per la qual les gotes són esfèriques i és la raó per la qual la superfície dels líquids té unes propietats diferents de la resta de la seva massa.

EXPERIÈNCIA 3 Posar aigua i dues gotes d’oli al centre dins la càpsula de Petri. Mullar “el dit” dins l’aigua amb sabó i tocar l’aigua de la càpsula de petri a la part central i observar el que passa. (L’oli va cap a la vorera)

La superfície lliure dels líquids es comporta com una membrana elàstica tensa

Explicació: el sabó el que fa es rompi la tensió superficial al centre . Això crea una força neta cap a la vorera degut a la tensió superficial.

EXPERIÈNCIA 1

EXPERIÈNCIA 4

Demanar: Pensau que el ferro sura dins l’aigua?

Omplir l’ampolla d’aigua que te la reixeta. Girar-la tapant amb la mà, llevar la mà i veure que l’aigua no cau. (Motiu: es forma la capa de tensió superficial).

Posar el clip damunt l’aigua, veure que sura, explicar que encara que la densitat del ferro és major que la de l’aigua (l’acer és vuit vegades més dens que l’aigua), degut a la tensió superficial s’aguanta sobre la superfície. EXPERIÈNCIA 2 Posar la pilota dins el vas que no està ben ple. Observar que la pilota sempre va cap a la vorera. Posar la pilota sobre el vas que està ben ple, observar que la pilota sempre va cal al centre, encara que es desplaci cap a la vorera torna cap el centre

EXPERIÈNCIA 5 Els líquids en absència de gravetat adopten la dorma esfèrica. Observar la forma de “l’oli” dins la mescla d’aigua i alcohol. EXPERIÈNCIA 6 Anar posant gotes d’aigua sobre una moneda amb la pipeta pasteur i observar la forma que va agafant, deixar-ho fer a un espectador, veure que es poden posar moltes gotes.


ESTRUCTURES I RESISTÈNCIA DE MATERIALS Es tracta de mostrar que alguns materials que en principi ens poden semblar fràgils, bons de rompre, poc resistents,... dons tenen capacitat per poder aguantar “grans” pesos si tenen l’estructura adient. A partir d’aquí fer veure la importància de l’estructura. 1) RESISTÈNCIA DEL PAPER Mostrar que un full de paper sols no s’aguanta a ell pateix si l’agafam per un extrem. Mostrar que un tros de paper que es romp fàcilment amb les mans pot aguantar bastant de pes. Es tracta d’enganxar el pes i anar pujant poc a poc( no pegar estirades seques). EL PAPER ÉS RESISTENT PER TENSIÓ Si feim un simple doblec ja s’aguanta. Mostrar que el full que te molts doblecs ja pot aguantar pes. Mostrar el pont de paper que s’ha construït, posar el pes a sobre. EL PAPER ÉS RESISTENT PER COMPRESSIÓ Explicar que si el paper té l’estructura adient pot tenir una gran resistència això s’utilitzen a arquitectura o enginyeria els arcs, estructures triangulars,... que permeten una distribució de les forces que maximitzen la resistència del material.

RESISTÈNCIA

MATERIALS

2) RESISTÈNCIA D’UN OU Posar el pes sobre el taulell a sobre dels ous. Insistir en que la closca de l’ou que és un material molt prim i fràgil (es romp fàcilment amb un petit cop) pot aguantar aquest pes degut a la seva forma, actua com una volta distribuint les forces LA CLOSCA D’OU ÉS RESISTENT PER COMPRESSIÓ

La resistència de materials és una disciplina que tracta el comportament dels objectes sota l’acció de tensions i deformacions. S’estudien els mètodes per calcular tensions en membres estructurals (com bigues, columnes, etc.) i, d’aquesta manera, poder predir com es comportarà l’estructura sota càrregues i com serà de susceptible a fallar tenint en compte les propietats del material. En ciència de materials, la resistència d’un material és la seva capacitat d’aguantar una tensió aplicada sense fallar. Una càrrega aplicada sobre un membre mecànic induirà forces internes dins seu (anomenades tensions), que poden provocar-li deformacions. La tensió aplicada pot ser de tracció, de compressió o tallant. Introduction - Strength of Materials . https://youtu.be/GkFgysZC4Vc

Bocamolla IES MANACOR

111


FOC I FUM 1) FOC Explicació: L’aigua oxigenada es descomposa en aigua i oxigen. Quan afegim permanganat aquesta descomposició és veu accelerada per que aquest actua com un catalitzador generant gran quantitats de vapor d’aigua que podem observar en forma de fum.

Omplir la palangana amb aigua i posar una mica de fairy i glicerina per trencar la tensió superficial de l’aigua. A continuació introduïr l’aerosol dins del líquid i pressionar la part superior amb el dit fins que s’alliberi el gas dins de l’aigua. A continuació ens posam els guants protectors innífugs i agafam l’encenedor i encenem les bombolles. Veurem l’aparició de flames damunt la superfície del líquid. Important no tenir el sprai a prop de la flama. Fonament teòric: Tots els aerosols contenen un gas en el seu interior anomenat propà (C3H8). Aquest gas es un alcà molt inflamable que al ser exposat a una font de calor experimenta una reacció de combustió C3H8 + O2 = CO2 + H2O

2) FUM Agafar un matràs aforat de 250 mL i introduïm amb l’ajuda d’un embut 25 mL d’aigua oxigenada concentrada (50%).

112

Bocamolla IES MANACOR

PRECAUCIÓ: L’aigua oxigenada és perillosa per la pell per tant hem de fer servir guants i ulleres de protecció. A continuació amb l’ajuda d’una espàtula agafam una punta de permangant potàssic i la deixam caure per la part superior del matràs retirant inmediatament la mà (no posar el cap ni cara a la vertical del matràs per evitar cremades). A continuació veurem que comença a sortir fum en grans quantitats des del matràs.

PRECAUCIÓ: Es tracta d’ una reacció exotèrmica que allibera gran quantitat de calor. Per aquest motiu hem manipular amb precaució el matràs després d’haver-hi afegit les substàncies. També hem d’anar alerta amb el permanganat de potàssi ja que aquest taca la pell.


EXPERIMENTA 2016

Bocamolla IES MANACOR

113


EXPERIMENTA 2016

114

Bocamolla IES MANACOR

Més fotografies de la fira Experimenta 2016 a: https://www.facebook.com/303419449782708/photos/?tab=album&album_id=431239027000749


EXPERIMENTA 2016

Bocamolla IES MANACOR

115


NATURA en ACCIÓ XVII CONCURS NATURA EN ACCIÓ Divendres 18 de març, el temps del pati, es lliuraren els premis del XVII Concurs Natura en acció que organitza la Comissió de Medi ambient del centre amb la col·laboració de l’APIMA. El tema de l’edició d’enguany ha estat Ecoalimentació, el qual enllaçarà amb la Fira de Medi Ambient. Els treballs guanyadors i els seus autors foren els que us detallam a continuació: •

De 1r ESO: El treball “De la mar a la taula” de Vicenç Adrover, Joan M. Duran, Joan Carles Veny i Pere Riera; del grup 1r F.

De 2n d’ESO: El treball “Alimentació i salut” d’Anna Tortella.

De Batxillerat: El treball “Antibiòtics i hormones a l’alimentació” d’Ainhoa Torres, Allisson Altamirano i Mª Luisa Pérez, del grup 1r de Batxillerat.

Tots els treballs realitzats aquest curs s’exposaran a la Fira de Medi Ambient. Donam les gràcies a tot l’alumnat que ha participat al concurs i també a l’APIMA per subvencionar els premis un any més. Organitza: Comissió de Medi ambient Col·labora: APIMA (IES Manacor)

116

Bocamolla IES MANACOR

Fotografies de la Fira de Medi Ambient 2016 a: https://www.facebook.com/303419449782708/photos/?tab=album&album_id=451809408277044


VIATGE RAMON LLULL RAMON LLULL Ramon Llull (Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII, conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca, juntament amb l’autor del Llibre dels fets, per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per fer arribar millor a la gent els coneixements filosòfics, teològics i místics. Dins aquesta voluntat divulgativa va escriure-hi novel·la moral i llibres de divulgació científica i tècnica. Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels infidels. La seva estratègia per millorar els resultats dels mètodes tradicionals d’evangelització basats en l’autoritat dels textos sagrats, el va portar a difondre el seu pensament mitjançant l’escriptura, l’ensenyament, la disputa amb autoritats teològiques, la petició a papes i reis o la fundació de centres de formació missionera. Per assolir els seus propòsits dedicà gran part de la seva vida a viatjar, per difondre el seu missatge i posar-lo a prova.

EL VIATGE DE RAMON LLULL 3r d’ESO

El passat dimarts 1 de desembre, l’alumnat de 3r d’ESO visità l’exposició temporal El viatge de Ramon Llull al Museu Diocesà. L’exposició pretén acostar al públic la figura de Ramon Llull com a home de fe, filòsof i escriptor mitjançant la recreació d’un viatge sensorial a través del recorregut per les tres sales de què consta. La intenció és descobrir la personalitat de Llull des d’un punt de vista més introspectiu. S’enfoca des d’una òptica bastant contemporània i el resultat és molt didàctic.

El que és lleial eleva la seva mirada amb humilitat, i el que és deslleial, amb supèrbia.

Com que pel nombre d’alumnes que eren s’hagué de fer una distribució en tres grups, el temps que uns visitaven l’exposició, la resta aprofitava per fer una visita a la Catedral guiada per la professora del departament de ciències socials, Francesca Maria Pons. Fou una visita interdepartamental, organitzada conjuntament pels departaments de ciències socials, llengua catalana i literatura i orientació. Es considerà que donada la importància d’un personatge com Ramon Llull, del qual a partir del passat novembre i durant tot l’any 2016 se’n commemora el 700 aniversari de la seva mort era oportú aprofitar aquesta exposixió temporal i, sens dubte, valgué la pena.

Web del Museu Diocesà de Palma http://www.catedraldemallorca.info Bocamolla IES MANACOR

117


FIRA MEDI AMBIENT

118

Bocamolla IES MANACOR

Fotografies de la Fira de Medi Ambient 2016 a: https://www.facebook.com/303419449782708/photos/?tab=album&album_id=451809408277044


FIRA MEDI AMBIENT

Bocamolla IES MANACOR

119


bocamolla

www.iesmanacor.cat

ies manacor

#6

Bocamolla Issue #6  

Bocamolla Issue #6 - June 2016 Revista esoclar d'informació i entreteniment.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you