Llibret Kurtinstant 2017

oblidar la invitació de mites moderns com Freddy Krueger. Però la il·lusió de la proposta dels qui hi confiàvem no va donar els seus fruits: vam pecar d’optimistes, es va llençar la casa per la finestra i, finalment, vam notar com si les mans-tisores de l’Edward ens tallessin les ales amb les que preteníem tornar a somiar a visualitzar Molins de Rei com a referent del cinema de terror.

Al cap d’uns anys, coincidint amb l’arribada del nou segle, el terror, Molins de Rei i el cinema van acabar trobant la generació que necessitaven, i, així, uns joves enèrgics que entenien a la perfecció el llegat que havien deixat les 12 Hores de Cinema de Terror inicials, van creure que era el moment de donar el pas definitiu, de manera que no solament van recuperar la tradicional marató i l’adaptaren al gust de les noves generacions, sinó que, a més, la van aparellar amb una estimulant mostra de curtmetratges, aprofitant el bon moment que vivia el format de pel·lícula curta. Una idea extraordinària que va facilitar l’èxit de la proposta.

Aquell va ser el veritable inici del nou format de les 12 hores i dels fonaments de l’estil de festival competitiu i internacional. Amb poc més de 15 anys, s’ha aconseguit consolidar la marca de Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, gràcies a l’empeny d’anar creant nous continguts i nous reptes fins a convertir aquelles ja llunyanes 16 hores en un festival reconegut per la Federació Europea de Festivals de Gènere de Terror i Fantàstic. Durant aquest període s’ha consolidat el concurs de curtmetratges, s’ha creat la competició de llargmetratges, el concurs de microrelats, sessions retrospectives i actes paral·lels de tota mena, amb atenció especial al networking, una trobada entre professionals del sector gràcies a la qual s’han acabat gestant projectes. L’esforç i la constància han permès la presència de personatges internacionals que han deixat petjada durant la seva visita, com l’actor i músic nord-americà Ari Lehman –el nen de Viernes 13 (Friday the 13th. Sean S. Cunningham, 1980)– o l’actriu canadenca Deborah Kara Unger –protagonista de Crash (David Cronenberg, 1996) o The Game (David Fincher, 1997)–, que va rebre un vídeo d’agraïment, que encara ens esborrona a tots, per part de Nostre Senyor David Cronenberg, i acabar dedicant la propera edició a un dels màxims exponents del terror modern: el mestre Michael Haneke.

Mimant fins al darrer detall de cada edició, el Festival no ha deixat de rebre reconeixements de tot tipus, fins a convertir-se en un referent d’àmbit nacional i europeu. S’ha aconseguit crear una marca molt identificadora, el cartell de cada any de la qual és esperat amb gran emoció gràcies al seu alt nivell gràfic i estètic dins el lema individual de cada edició, i ja des de l’edició anterior, el Festival de Cine de Terror de Molins de Rei ofereix una programació repartida durant 10 dies de Festival, amb una àmplia competició de pel·lícules d’arreu del món, fet que ha provocat la creació d’un comitè de selecció per acabar conformant una programació competitiva d’unes 16 o 18 pel·lícules. El volum de recepció tant de curts com de llargmetratges ha anat creixent d’una forma aclaparadora i durant tot l’any es van rebent pel·lícules perquè siguin considerades pel comitè, amb la ferma voluntat de productores, productors i directors per a ser incloses en la programació del Festival.

D’aquesta manera, el Festival ha arribat a un punt d’excel·lència àmpliament reconeguda i això ha permès fins i tot l’interès d’editorials que, malgrat el moment delicat del sector, han volgut apostar pel Festival tot publicant un primer llibre –i un segon en procés– al voltant de la temàtica de l’edició en curs, fet que està permetent que encara es visualitzi més la marca Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, el festival que, com apunten la majoria de convidats que ens visiten, no es pot equiparar amb cap altre en passió i devoció.