Issuu on Google+

Club de Lectura, maig 2014

Pierre de Marivaux

Biografia i Obra: De la vida de Pierre Carlet de Chamblain de Marivaux (Paris, 1688- 1763) se’n sap ben poca cosa. Marivaux provenia d’una família originària de Normandia. El seu pare, Nicolás Carlet va ser un funcionari de l’administració de la marina just fins que ell va néixer. El 1698 tota la família es trasllada a Riom, on havia estat nomenat Director de la Casa de la Moneda, i posteriorment es traslladen a Limoges. Es va llicenciar tardanament en Dret després d’uns quants fracassos, no quedant clar que exercís d’advocat sinó que més aviat va fer la vida d’un home de lletres, que es va casar amb una dona més gran que ell, que va enviudar aviat, que va tenir una filla que se li va fer monja, que va ser acadèmic, i que va morir als setanta-cinc anys. Marivaux és el més gran autor dramàtic francès d’aquesta extraordinària època que coneixem com “Segle de les Llums”. Influenciat pels Comédiens Italiens, que exercien el seu art amb gran èxit a París, es va exercitar en una dramatúrgia lliure i variada, proposant obres en un, tres i cinc actes fonamentals en una observació molt fina dels comportaments humans. Novel·lista, cronista també, va participar en la famosa “Querelle des Anciens et des Modernes”, al costat dels moderns, és clar, en complicitat amb els filòsofs (Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Diderot, etc.) que van fer revolucionar el pensament cap a una nova cultura. Amb humor, distància, lucidesa i interès per l’animal humà, va crear un teatre que parla de llibertat, defensa el feminisme naixent o subratlla les ambigüitats de l’amor. Amb el mateix goig i una certa crueltat, profund i subtil, analitza els estranys racons de l’esperit, de


Club de Lectura, maig 2014 l’ànima i dels sentiments, alhora que imagina utopies sobre l’organització social i política que es mantenen pertinents i actuals en tots els temps. Sense cap mena de maniqueisme, amb una ciència brillant de la construcció gramàtica i del diàleg, va produir una escriptura i un estil considerats encara avui un dels cims de la prosa francesa. Marivaux començà la seva activitat dramàtica amb una sèrie de novel·les que no tingueren gran èxit. A partir del 1720 es dedicà a la producció teatral: comèdies moralitzadores i satíriques com L’ile des esclaves, 1725 i L’ile de la raison, 1727. Comèdies d’anàlisi, més interessants que les anteriors La Surprise de l’amour, 1722 i La seconde surprise de l’amour, 1727. La millor, però és Le jeu de l’amour et du hasard (El Joc de l’amor i de l’atzar), 1730. Fou també autor de dues novel·les importants La vie de Marianne, 1731 i Le pausan parvenu, 1735, en les quals són més importants les reflexions de l’autor que no pas l’anècdota i el seu desenvolupament.

El Joc de l’amor i de l’atzar Mig segle abans de la Revolució Francesa, l’extraordinari grau de refinament amb què s’expressa la llengua de Marivaux s’endinsa en territoris d’indefinició, incerteses i esterilitat que preludiaran un final d’època a l’hora d’entendre el llenguatge en les relacions humanes, i, de retruc, la manera de concebre la col·lectivitat. En un moment en què la raó pràctica burgesa comença a revolucionar la manera d’entendre els codis socials, el marivaudage és un cant de celebració a la galanteria amorosa que explora els equilibris entre l’art popular de la Commedia dell’Arte i la llengua aristocràtica de saló, i construeix uns laberints que amaguen ombres entre les quals bateguen algunes de les principals tensions del seu temps. En aquesta comèdia de Marivaux, la més coneguda de l’autor, l’aparent transgressió de les fronteres de classe s’acaba convertint en un ball de disfresses en què el veritable protagonista és el paper de l’educació com a pedra angular en la construcció de la societat moderna. T’ho torno a dir: per què t’hi fiques?... perquè has de respondre dels meus sentiments? (Pierre Carlet de Chamblain de Marivaux, El joc de l’amor i de l’atzar)


Fitxa: Pierre de Marivaux. El Joc de l'atzar