Page 1

CLUB DE LECTURA DE NOVEL.LA maig 2012 BIBLIOTECA DEL CASINO DE MANRESA

J.M. COETZEE Biografia: Va néixer el 9 de febrer de 1940 a Ciutat del Cap i va passar la infantesa i la primera etapa formativa entre la seva ciutat natal i Worcester de la província de Cap Occidental. Després d'estudiar en una escola catòlica va estudiar anglès i matemàtiques a la Universitat de Ciutat del Cap, on es graduà el 1960 i 1961 respectivament. Als inicis de la dècada del 1960 es va desplaçar a Londres, on va treballar durant algun temps com a programador informàtic per a la companyia IBM. Posteriorment realitzà un postgrau en literatura a la Universitat de Texas (EUA), i fou professor de llengua i literatura anglesa a la Universitat de Buffalo. El 1984 retornà al seu país, d'on també fou professor de literatura anglesa a la Universitat de Ciutat del Cap, fins a la seva jubilació l'any 2002. En l'actualitat exerceix funcions d'investigador en el Departament d'anglès de la Universitat d'Adelaida (Austràlia). Coincidint amb la Setmana Literària d'Adelaida de l'any 2006 Coetzee va rebre la nacionalitat australiana, sense que això l'hagi allunyat de Sud-àfrica, el seu lloc de naixement i on transcorre gran part de la seva obra. Juntament amb Nadine Gordimer i André Brink, representa la més important renovació de la literatura sud-africana de tots els temps. En les seves obres, marcades per un estil simbòlic i metafòric, qüestiona el règim de l'apartheid i qualsevol tipus de racisme, desmuntant les teories històriques del colonialisme, i explora les seves negatives conseqüències en l'home i la seva societat, sent un dels màxims exponents del corrent postmodernista. Pocs escriptors sud-africans han sabut equilibrar tan bé com Coetzee el reclam de la justícia social amb les exigències tècniques i estètiques de la novel·la. De fet, és un dels escriptors que millor han sabut combinar la tècnica i l'estil de la novel·la amb un rerefons de contingut polític.


Ha publicat diverses novel·les i llibres d'assaig, entre els quals destaquen: Disklands (1974), En el cor del país (1977), Premi CNA, Esperant els bàrbars (1980), Premi Geoffrey Faber Memorial, Vida i època de Michael K. (1983), Premis Booker i Fémina, Foe (1986), L'Edat de ferro (1990), Premi Llibreter, Desgràcia (Premi Booker 1999), La Vida dels animals (1999), Elizabeth Costello (2003), Home lent (2005), i Diari d’un mal any (2007). D'altra banda, també ha fet traduccions, estudis lingüístics i crítica literària (White Writing, 1988), i el 1987 va rebre el premi Jerusalem. L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra que retrata d'innombrables maneres la sorprenent implicació del foraster, esdevenint el quart africà en obtenir aquest reconeixement.

L’Edat de ferro A L’edat de ferro, l’autor ens presenta una història d’una duresa colpidora. El personatge principal és la Sra. Curren, una dona de certa edat a la que li detecten un càncer terminal. Això es barreja amb els últims dies de l’apartheid a la ciutat on es desenvolupa la narració: Ciutat del Cap. Els últims dies de vida de la Sra. Curren es desenvolupen en una llarga i emotiva carta, redactada a la seva filla que viu a Amèrica, on li explica no sols el perquè no l’ha avisat de la seva malaltia terminal, sinó les sensacions que té a partir d’aquesta noticia. Resulta si més no significatiu, que en la recta final de la vida d’aquesta dona comenci a adonar-se de coses que l’envolten i a implicar-se en elles, quan abans no ho havia fet. Aleshores ajuda a un rodamón (Vercueil), que l’acompanya allà a on va i al que li conta aquelles sensacions desconegudes fins i tot per a ella mateixa, però que curiosament no explica a aquells més propers sentimentalment. També es comença a interessar per la vida de la Florence (que l’ajuda a casa) i la seva família. Les reflexions que llegim a la novel·la són en la majoria dels casos estremidores, doloroses. Les reaccions de la protagonista malgrat ser brusques en molts moments, no tenen res a veure amb els actes que realitza després. Veiem com pot ser desagradable i freda en les seves respostes, però les seves actuacions no corresponen amb aquesta feredat superficial. Ella al final dels seus dies es planteja el sentit de l’existència en aquest món, i el que podem fer cadascú de nosaltres per a alleugerir el pes dels problemes entre la gent que ens envolta. S’adona que viure a Sudàfrica, no és sols estar allí, és prendre partit en la vida. Decidir que s’ha d’actuar, i no mirar cap a un altre lloc. La Sra. Curren en un dels seus comentaris, diu que “potser algú que està a l’altra banda del món sabrà millor fins i tot que ella, el que passa al seu país”. I no és manca d’informació, és manca d’interés. És menys dolorós no veure els problemes i pensar que tot va bé, que implicar-se en ells (per complicats que siguin) i intentar buscar solucions.

Fitxa: Coetzee. L'Edat de ferro  

Fitxa del Club de lectura de novel·la del dijous de la Biblioteca del Casino. L'Edat de ferro de J. M. Coetzee