Issuu on Google+

CLUB DE LECTURA DE NOVEL.LA - 1 BIBLIOTECA DEL CASINO DE MANRESA

Sílvia Alcàntara

neix a Puig-reig (Berguedà) l'any 1944, i als sis mesos d'edat la seva família es trasllada a la Colònia Vidal, una colònia tèxtil situada al marge del Llobregat. Als catorze anys es posa a treballar a la fàbrica, i més tard inicia els estudis de comerç, que li permeten trobar una feina d'administrativa i traslladar-se a Terrassa als vint anys, on viu actualment. Sempre conscient de la seva manca de formació lingüística en català, a l'inici de la democràcia pren la determinació d'estudiar-lo i s'inscriu als cursos de Normalització Lingüística. Al mateix temps que aprèn la seva llengua, s'interessa per l'escriptura i comença a compondre narracions, algunes d'elles premiades en diversos certàmens locals. Aquests petits èxits l'esperonen a escriure més, i tan bon punt a principis de la dècada de 1990 es crea l'Aula de Lletres s'hi matricula i, durant tres anys, perfila les tècniques d'escriptura. En acabat entra a treballar a la mateixa escola, on realitza tasques administratives. Més tard l'escola es traslladaria a l'Ateneu Barcelonès. Tot i el desengany de les dues primeres novel·les, que resten inèdites, aconsegueix publicar, a Edicions de 1984, la novel·la Olor de Colònia (2009). El relat, que reconstrueix la vida d'una colònia tèxtil catalana pels volts de 1950, produeix un gran impacte en el panorama català per la seva maduresa i qualitat literàries. Amb aquesta novel·la, que esdevé un èxit de vendes, Sílvia Alcàntara rep els premis Qwerty Btv (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del premi Llibreter de Narrativa (2009).


L'any 2011 publica a Edicions de 1984 la seva segona novel·la La casa cantonera, en què explora el tema de la gelosia fraternal i de parella i els secrets d'una família en un poble miner inconcret del Berguedà, la comarca en què va néixer. Després d'iniciar-se en el món literari català amb un debut tan exitós, Sílvia Alcàntara compagina l'ensenyament de tècniques d'escriptura a l'Ateneu Terrassenc amb la preparació de noves ficcions. També és sòcia fundadora i presidenta de l'associació cultural "Un munt de mots" de Terrassa.

FONT : http://www.escriptors.cat/autors/alcantaras/pagina.php?id_sec=3773

«La colònia tèxtil era com un microcosmos de la dictadura» 07/03/09 02:00 -

VALÈRIA GAILLARD

S'estrena en el món literari amb una novel·la, Olor de colònia (Edicions de 1984), que recrea la vida en una colònia tèxtil des del 1952 i fins al 1965 basant-se en la seva experiencia. Què hi ha d'autobiogràfic en aquesta novel·la que evoca la vida d'una colònia tèxtil entre els anys 1952 i 1968? –«Vaig viure des dels 6 mesos fins als 20 anys en una colònia tèxtil i quan vaig aprendre el català, perquè sóc d'aquestes generacions que tot ho fèiem en castellà, de seguida vaig voler narrar la meva infància peculiar i escriure sobre aquest món desaparegut. He recreat l'atmosfera de la colònia, però tots els personatges són inventats i es relacionen en una trama punyent i d'intriga. Molts dels personatges s'inspiren en persones que vaig conèixer aleshores. Per exemple, hi havia moltes dones solteres, ja que els homes els havien matat a la guerra. Això em va donar pas a inventar una història d'amor entre esguerrats. Ell és coix i ella té la pòlio. Volia desmitificar els contes romàntics que mostren els amants sempre perfectes. Tots tenim sentiments i dret a estar enamorats!» –Quins records conserva de la colònia? –«Recordo molt les xafarderies de la gent. No podies fer res sense que tothom se n'assabentés. Vaig començar a prendre consciència de la manca de llibertat quan el mossèn ens va impedir fer una obra de teatre nois i noies junts. També recordo la pudor de la fàbrica... D'aquí el títol de la novel·la: olor de remordiment, de llibertat, però també d'oli brut que impregnava les espardenyes d'espart, que anaven quedant cada cop més feixugues. Són els meus records, perquè m'he trobat gent que té un record feliç. S'ha de pensar que pagàvem un lloguer minso (d'unes 15 pessetes quan a fora normalment se'n pagaven unes 500), no passàvem gana tot i ser la postguerra, hi havia una casa bressol per als nens petits, teníem una botiga on es venia de tot... per a alguns va ser un període idíl·lic.»


–Però no per a vostè... –«Vaig començar a treballar amb 14 anys. Fèiem els estudis al convent de la colònia, que es basaven en una enciclopèdia. Només hi havia tres graus i als 10 anys ja havíem acabat. Ens volien a tots ben ignorants. Als 20 anys, farta d'aquella vida, vaig marxar. Això va ser cap als anys 60, que és quan acaba la novel·la i quan la colònia va patir la primera crisi. Les colònies no van tancar fins als anys 70. Amb els cotxes, el sistema de la colònia ja no tenia sentit. De fet, la colònia era com un microcosmos de la dictadura: no teníem llibertat, ens negaven l'ensenyança i el clero tenia molt poder. L'ambient era de quedar bé, però per darrere et controlaven. Quan vaig tenir ús de raó vaig marxar i des d'aleshores no he parat mai d'estudiar.» –Passa factura als responsables de la colònia a la novel·la? –«Potser perquè he fet teatre, he après a interioritzar i a comprendre cada personatge, així que he intentat salvar-los a tots, incloent-hi els dels amos. Tots tenim un perquè. No els jutjo.» –Quant temps ha trigat a escriure el llibre? –«Vaig començar el 2002 i feia un any que era al calaix. És la tercera novel·la que escric, encara que les altres no s'han publicat. Quan escric una novel·la els personatges de la propera ja em truquen a la porta. Per mi escriure és com un joc de la imaginació. Ja de ben petita m'inventava peces de teatre i les representàvem la tarda mateix.» –Ha estat alumne d'escoles d'escriptura i després professora. Es pot aprendre a escriure? –«Sens dubte. Vaig anar a l'Aula de Lletres, que després es va convertir en l'Escola de l'Ateneu, durant tres anys. Aprens a analitzar i agafar criteri. El que més costa és no enamorar-te del que escrius i ser humil.» –Quins són els seus referents literaris? –«Flaubert, Thomas Mann, Joyce, Rodoreda, Caterina Albert, Jesús Moncada, Pere Calders, el teatre de Sagarra i Shakespeare, Quim Monzó... L'aliment de l'escriptor és la lectura.» FONT : http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/11595-lla-coloniatextil-era-com-un-microcosmos-de-la-dictadurar.html

A la Biblioteca del Casino hi trobareu : - La Casa cantonera / Barcelona : Edicions de 1984, 2011 - Olor de colònia / Barcelona : Edicions de 1984, 2009


Sílvia Alcàntara suma l´Amat-Piniella a l´èxit interminable de la novel·la ´Olor de colònia´ L'escriptora de Puig-reig va rebre ahir el guardó en una vetllada organitzada per Òmnium Cultural del Bages a Manresa Sílvia Alcàntara va recollir el guardó de mans de l'alcalde de Manresa, Josep Camprubí Mireia Arso

TONI MATA I RIU MANRESA Les intrigues i les xafarderies d'Olor de colònia van afegir ahir un graó més al seu historial d'èxit. Després de convertir-se al llarg del 2009 en la gran sensació de la literatura catalana, i havent irromput al 2010 amb l'aurèola intacta, la novel·la de Sílvia Alcàntara (Puig-reig, 1944) va obtenir ahir un reconeixement més amb la concessió del Premi Joaquim Amat-Piniella de literatura, que es va lliurar en un acte celebrat a la Sala Petita del teatre Kursaal. Un guardó que s'afegeix al Regió7 de Cultura que li va lliurar aquest diari fa un parell de mesos. "Quan et passa una cosa tan extraordinària com la que m'està succeint a mi, no pots evitar de fer una reflexió", va explicar l'escriptora resident a Terrassa després de recollir el bust d'AmatPiniella creat per l'escultor Ramon Oms. "Jo l'he fet, amb profunditat. Divendres passat va fer un any de la primera presentació de la novel·la, a Terrassa. Fa un any i mig que vaig conèixer l'editor Josep Cots, un manresà amb molta empenta. Fa quatre dies, jo era una desconeguda, i de cop vaig irrompre en el món literari. Hi havia qui es pregunta: d'on ha sortit l'Alcàntara? Jo també m'ho preguntava". Continuant amb el fil del seu parlament, l'autora d'Olor de colònia va afegir que "miro enrere i m'adono que no hi ha cap secret: la meva és la història d'una dona que un bon dia va decidir aprendre la llengua que li havien negat durant tants anys. Una història d'amor per aquesta llengua i per aquest país". El jurat format per Montserrat Caus, Llorenç Capdevila, Jordi Coca, Pep Coll i Jordi Estrada va escollir per majoria aquesta novel·la ambientada en una colònia tèxtil, un escenari vital que Alcàntara coneix prou bé perquè va residir a la colònia Vidal els primers vint anys de la seva existència. Olor de colònia ha tingut la virtut de donar a conèixer el món de les colònies industrials del Llobregat arreu del país, i les que estan museïtzades han registrat un increment notable en l'afluència de visitants. L'enrenou causat per l'enorme èxit d'aquesta ficció ha impedit a Alcàntara centrar-se en la propera novel·la que sortirà al mercat, però ahir va confirmar que serà una de les tres novel·les que tenia escrites abans que Edicions de 1984 es decidís a publicar Olor de colònia. Tot i que va preferir no avançar ni el títol ni la temàtica, l'escriptora de Puig-reig va explicar que la publicació és prevista per a la tardor i amb el mateix segell editorial que li va donar la primera oportunitat. L'acte d'ahir va incloure la projecció d'unes colpidores imatges del camp de concentració de Mauthausen, un dels que Joaquim Amat-Piniella va conèixer i patir durant el captiveri de quatre anys i mig pel que el van fer passar els nazis durant la Segona Guerra Mundial. El recull elaborat per Jorge Caballero va estar acompanyat de la música en directe que va interpretar la pianista i compositora Laura Casaponsa, en el moment més emotiu de la vetllada. El president d'Òmnium Cultural del Bages, Jaume Puig, va insistir com ja va fer l'any passat en la idea que Manresa es doti d'una estàtua per recordar la figura d'Amat-Piniella. Puig va avançar que properament s'obrirà una subscripció popular per sufragar el cost de l'obra, que s'ha encarregat a Ramon Oms. El 2013 es compliran 100 anys del naixement d'Amat-Piniella, que va morir el 1974, i per aquest motiu Òmnium i l'Ajuntament tenen la intenció de dedicar-li un any temàtic. FONT : Regió 7 17 de febrer de 2010

SÍLVIA ALCÀNTARA . OLOR DE COLÒNIA . Març 2012



Fitxa: Sílvia Alcàntara. Olor de colònia