Issuu on Google+

L'aventura de Veri Verian Bon dia. El meu nom és Veri Verian, més coneguda com Vay, sóc una detectiu d'alt nivell. Bé, ho era. Venc a contar-vos un cas que em passà fa anys. El cas que més em va costar resoldre.

Jo era una jove detectiu. Tenia com... crec que 21 anys. Duia els cabells llargs, per això sempre anava amb una coa. Cadascú tenia el seu uniforme. Això era un uniforme per a cada nivell. El meu uniforme era únic, perquè jo era la segona líder. El meu uniforme era normal i corrent com els altres, però l'especial del meu era que tenia una armada de ferro al braç dret. Idò, em varen enviar un missatge al meu súper rellotge. Havia d'anar al bosc prohibit. Allà, hi havia a una caseta un melicotoner màgic. Bé, més que màgic, era maleït pel diable. Lo bo... o no tant bo, es que un melicotó et deixava adormit. Però si despertaves, i podies despertar, la planta et donava un poder màgic. Per això la gent dolenta només vol utilitzar el poder d'altres. El problema és que un noi de 24 anys es va perdre i va mossegar un melicotó. El varen trobar caigut a terra dormint i no sabíem com despertar-lo. Així que em varen posar a jo al càrrec. Rés més entrar i tancar la porta, una aranya gegant va arrancar la taulada i


se la va menjar. És clar que volia endur-se el noi. Ràpidament vaig posar al noi a un costat i vaig llançar el meu ganxo a l'ull de l'aranya. Ella em va agafar la cama i em va enganxar a una tela molt pegallosa. Jo vaig començar a mossegar la tela mentre l'aranya agafava lentament el noi i sortia per la porta. Més tard, aconseguí deslliurar-me i vaig sortir corrent per la porta. O el que quedava d'ella. I en poc temps ja veia l'aranya amb el noi a les dents. Sense que s'en donés compte, vaig pujar amunt l'aranya i ràpidament li vaig clavar el ganxo al cor. Va caure amb el noi i sense perdre un minut el vaig treure d'allà. Si hagués tardat un poc més, hauria quedat esclafat. El canell em va començar a tremolar. Havia rebut un altre missatge. Ara havia de cercar un pètal d'una flor negre i donar-li al noi perquè se'l mengés, i així podria despertar-se. Segon el missatge, el pètal era a la muntanya més alta, dintre d'una cova molt fosca.

Res més aixecar el braç, vaig veure lluny una muntanya súper alta i una cova al cim. Si que era fàcil, això! Corrent com un nin petit per un caramel vaig arribar al peu de la muntanya, i, amb el meu ganxo, vaig agafar al noi i vaig pujar a la cova. Vaig deixar el noi a terra i vaig entrar-hi. Com que era molt fosc,


vaig obrir una llum que duia el meu rellotge, i a una paret, vaig veure una petita flor negra de la que vaig agafar un pètal. Vaig sortir de la cova i li vaig posar al noi a la boca. Ràpidament se'l va menjar i poc a poc va despertar. Tenia uns ulls preciosos, de color blau. Es va aixecar amb la meva ajuda i em va demanar com m'anomenava. Li vaig respondre: Veri Verian, però em pots dir Vay. I seguit, li vaig demanar com s'anomenava ell. I, em va dir el seu nom, Jowial. Li vaig dir: Que bonic! I em va respondre amb un somriure. Un altre pic em tremolà el canell. Un altre missatge. Deia que gràcies al pètal en Jowial no tenia poders i que ja ningú l'intentaria agafar. Però, de sobte, va aparèixer davant els nostres nassos una dona que flotava en l'aire. I amb una mirada terrorífica va agafar a en Jowial del braç i em va dir: Adéu... fastigosa nina. En Jowial volia deslliurar-se, però no podia. Així que jo vaig enroscar el ganxo pel cos de la dona i ràpidament, em vaig llevar l'armada del braç i li vaig llançar a la dona. De tant pesada que era, la dona va quedar esclafada i en Jowial lliure. Vàrem tornar a ca meva i em va arribar un missatge: Felicitats Veri Verian, o, millor dit, Vay! Creim que hauries d'agafar unes vacances. Ja et tornarem a cridar per què tornis! Adéu! Després d'això, no vaig tornar a saber més del meu equip. I tampoc perquè


aquella dona volia en Jowial, si no tenia poders. Pot ser...que en realitat encara dugui una petita força al seu interior...Però bé! Això és igual! Ara tots som feliços, tenc una petita família i soc feliç així. En Jowial vol que el nostre fill sigui detectiu com la seva mare, jo. A veure si aconsegueix ser el líder. Segur que si!

Leire


L'AVENTURA DE VERI VERIAN