Page 1

9 d’octubre: Universitat lliure, poble lliure Com cada any, arribat el 9 d’octubre es commemora l’entrada del rei Jaume I i les seues tropes a la ciutat de València, després que aquesta els fóra rendida pels musulmans el 1238. Tot i que la conquesta del Regne feudal de València no trobà aquell dia el seu final, es pren el 9 d’octubre com la data simbòlica del naixement del Regne i del Poble Valencià i com a Dia Nacional Valencià. És, a més, Sant Dionís, dia dels enamorats i enamorades. Tanmateix enguany la Diada Nacional del País Valencià ha arribat en un marc sever: per una banda, els atacs continus per part del govern autonòmic contra la nostra llengua i cultura; i, per una altra, la crisi profunda que assoleix la societat. Al llarg de l’any

han atacat la nostra llibertat d’expressió i d’informació, el nostre dret a rebre la docència íntegrament en la nostra llengua, que és el valencià, i el retrocés conseqüent en la seua ensenyança; la possibilitat de rebre educació universitària amb l’increment de les taxes... La Universitat de València en concret i l’educació en general han patit l’hostilitat d’una castellanització i privatització forçoses, en mans del Govern Espanyol i de la Generalitat Valenciana. Per aquestes raons, el diumenge 9 el Bloc d’Estudiants Agermanats es va fer al carrer en una jornada d’esperança i reivindicació pel futur del nostre País Valencià. El BEA, junt a altres sindicats, associacions i partits, va compondre una manifestació que

va recórrer llargament els carrers de València, evocant les tropes de Jaume I al 1238. Fou una vesprada que va transcórrer sense incidents i en la que van participar milers de persones pertanyents a l’esquerra valenciana. Lluitant per la nostra Universitat, reclamàrem una educació pública i de qualitat com a requisit bàsic per a la llibertat del poble valencià. Pensem que tots els joves del País Valencià han de poder tindre accés a una formació digna i en la seua llengua, per tal de ser capaços de desenvoluparse amb llibertat en la societat. Necessitem una Universitat pública, valenciana i de qualitat que ens faça lliures. Una Universitat mereixedora Laura Peris del País Valencià.


Els estudiants volem més influència! Moltes vegades els i les alumnes, quan els expliquem a quins organismes ens presentem i quines propostes tenim, ens plantegen el dubte de quina possibilitat real tenim d'assolir allò que demanem. Els ho contem, i som sincers. La resposta no és tan bona com ens agradaria, però eixa és una de les raons precisament del per què ens presentem. Fem-ne un breu resum. Passat el franquisme arriba a les universitats públiques una “revolució democràtica” on la Universitat de València fa una aposta prou decidida. De la mà de molts rectors, però, nomenant especialment a Ramon Lapiedra, la nostra institució agafa un rumb d'obertura i de trencament amb l'antic model. Junt al BEA d'aquells temps s'aconsegueix avançar força en esta direcció. I és que si som el sindicat més antic de la UV també som el que més ha treballat. Per citar un exemple, fou el primer a incloure un vicerector estudiant, però més significació té el pes cada vegada més creixent del sector estudiantil.

Malgrat això, com a la societat en general, hi ha un fre a la participació directa de la població, sempre cuinat pels polítics de torn que ho impedeixen. Diverses reformes de l'educació han intentat posar mà al pes dels estudiants per considerar-lo excessiu. Parlant d'actualitat, el document de Gobernanza que circula per mans del Ministeri i dels rectors amenaça directament tota capacitat de maniobra als organismes de les universitats. Amb exemples tan esgarrifosos com la tria externa dels rectors, o la col·locació a dit de degans/es i caps de departament, s'anuncien temps de tempesta. Actualment el pes que tenim els i les alumnes que volem treballar per millorar la universitat segueix sent reduït. Parlant en termes globals podem dir que el conjunt de la comunitat estudiantil té el 30% de poder de decisió a la UV, però això es va aigualint segons Comissions o Consell de Govern, on només hi han 5 alumnes de

vora una cinquantena, quant hauriem de ser molts més. I clar, d'això n'estem parlant en cas que totes les associacions d'estudiants ens posàrem d'acord, però moltes d'elles són pures titelles dels partits majoritaris, que només busquen posar fre a la mobilització de la resta. Tot i això, és per eixa raó per la qual seguim presentant-nos. La nostra lluita, al BEA, és a les aules, amb la mobilització de tot l'estudiantat, però volem ser veu de canvi a tots els fronts, malgrat ens intenten aturar.Treballar des de dins i des de fora del sistema és important, ni un camí deslligat de l'altre ni a l'invers, cal l'acció a tot arreu. Des del Bloc d'Estudiants Agermanats tenim una aposta clara per la democratització de la comunitat universitària, i en això treballem.

2

Marc Xelvi

Twitter: @bea_universitat Facebook: Bloc d’Estudiants Agermanats Pàgina web: www.beapv.org Correu Electrònic: bea.aplec@gmail.com

This work is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercialNoDerivs 3.0 Unported License. To view a copy of this license, visit http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/ or send a letter to Creative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041, USA.


L’experiència (banal?) de l’Erasmus Fins i tot abans de començar la Universitat, per a molts joves l’Erasmus ja és un projecte latent. El súmum de llibertat, d’aventura... I per què no dir-ho, de sexe (No en va alguns prefereixen parlar d’Orgasmus). Tot un conjunt d’idees confusses que li confereixen a aquesta oportunitat l’estatus d’orgia experimental. A la realitat però, les coses solen ser més complicades. L’arribada a un nou país, amb tot un nou complex sistema de normes socials, junt a l’enyorança d’allò estimat i conegut, pot generar un fort sentiment de rebuig que poc té a veure amb “la gran aventura” que idealitzem encara maleta en mà. L’Erasmus, com tot en la vida, necessita temps. Temps per no perdre’s pels carrers, per conèixer l’idioma i

3

si cap, arribar a parlar-lo. Temps per reconèixer les diferències culturals... En definitiva, temps per deixar de ser ( ni que siga per moments ) un estudiant d’intercanvi. El programa a l’estranger ofer-

Es pot integrar [l’erasmus] a la societat que l’acull, o sols quedarà com un observador? eix moltíssimes coses. Però la majoria, pot ser per la senzillesa o simplement per la falta d’organització a mitjà termini, estan relacionades amb numeroses nits de festa, o dosis d’alcohol que un dia passaran factura . Sense negar-li la gràcia i l’entreteniment (qui no es diverteix en

“una nit boja”?), no deixen de ser activitats que superficialment et connecten amb la realitat local. Aquell pub al que sempre recurriu (o al que sempre us porten les “associacions”) està fet a la vostra mesura, pensat extrictament per a aquells que venen de fora. Cal preguntar-se, seria possible anar més enllà? Serà possible realment integrar-se en una societat distinta a la d’origen o sempre quedarem com a observadors temporals? És l’erasmus una oportunitat per conèixer realitats diferents o simplement una festa non-stop ? Podem ser a l’exterior el que en realitat volem per a la nostra llar? Sense buscar respostes precipitades, sols pregunteu-li a qualsevol erasmus quantes persones endèmiques coneix (i per conèixer s’entén haver creuat més de dues paraules). Amb els dits d’una mà us contestaran. Andrea Kruithof

Els camps de treball: tota una experiència Netejar sotaboscos, arrencar males herber, reparar una tanca perquè`no s'escaren els animals. Suar, pintar mobles vells, muntar carpes de circ i desmuntar escenaris. I quant paguen? Res, absolutament res. Treballes gratuïtament, ni tan sols per sentir-te solidari; treballes perquè vols. Ho vaig fer a dos camps de voluntariat internacionals; i els beneficis m'han fet repetir: així aquest estiu he pogut passar amb pocs diners dues setmanes a Bèlgica, on he ajudat, amb altres joves de diferents països, a muntar i desmuntar un festival de música que organitzaven un grup de voluntaris locals. Sí, he “treballat” unes quantes hores al dia, però a canvi he aprés acudits en francès, he

provat una bona quantitat de cerve- Més informació a www.sci-cat.org ses belgues, m'han ensenyat com brindar en grec, en hongarès i en turc, he ballat en cercle m'entre sonava música que no coneixia, he vist eixir el sol entre les muntanyes verdes i, sobretot, he conegut a gent que sense voler m'ha ensenyat moltes coses. Crec que hauríem de desfernos d’eixa idea que diu que fer gratuïtament alguna cosa quan fent-ne una altra semblant podríem guanyar diners, és una estupidesa. Les coses no es fan només per diners, i participant en aquest tipus d'activitats, pots obtindre coses que no t'imagines, coses que no sabries mesurar en diners, en forma d'experiències, coneixements i amistats. Rosa Peris


12 d’octubre: RES A CELEBRAR

4 Acció del BEA als jardins de filosofia: nosaltres voliem classe el 12 d’octubre.

Des del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) volem manifestar la nostra repulsa front la ‘festa nacional’. El 12 d’octubre es celebra el “descobriment” del continent americà per part de l’Imperi Espanyol. Però el “descobriment”, que no va ser un descobriment sinó una conquesta, va massacrar la població indígena amb les armes i les malalties i va esborrar les cultures i sistemes polítiques que tenien. A més a més, es van explotar tots els seus recursos naturals en benefici propi. És per això que el 12 d’octubre no tenim res a celebrar; volem deixar clar que els ciutadans no podem celebrar els genocidis. Aprofitem aquesta data, a més a més, per fer palès l’opressió cultural que exerceix i ha exercit l’Estat

Espanyol sobre els pobles i les cultures que els formen. En especial, volem deixar clar que el 12 d’octubre, tot i que no fora una data genocida, no seria en nostre dia nacional. Creiem que el poble valencià ha de celebrar la seua pròpia diada nacional com a poble que és. Podeu consultar la resta de campanyes, activitats i fotografies al nostre Facebook: Bloc d’Estudiants Agermanats! Si voleu més informació al voltant de la campanya del 12 d’octubre, podeu consultar l’àlbum fotogràfic al nostre Faceboo,Twitter i a la pàgina amb el mateix nom. Àlex Raga


L’austeritat indiscriminada no és el camí En els últims temps, la crisi econòmica i l’elevat endeutament d’alguns Estats i administracions públiques, han propiciat el retorn de les doctrines econòmiques que defensen l’austeritat i el dèficit zero com a única via d’eixida a la crisi que encara vivim. Precisament l’educació ha sigut víctima ja en nombroses ocasions de retalls i de reducció en els recursos públics assignats, limitant el potencial en coneixement i formació de la nostra societat. Tot i acceptant la doctrina de l’austeritat i l’equilibri pressupostari, no és possible que acceptem els retalls en el sistema educatiu com a una forma d’eixir de la crisi. Si precisament algun problema ha tingut l’economia valenciana, és la baixa formació de la seua mà d’obra, i en conseqüència la baixa perfilació professional de la majoria de llocs de treball.

5

Estes mesures, i en conseqüència els retalls en educació, parteixen d’una diagnosi equivocada. El dèficit públic per definició és un desequilibri en els comptes públics produït normalment per una davallada important en els ingressos, que al mateix temps ve normalment donEl futur de l’econoada per una reducció en el nivell d’activitat econòmica. mia passa per un És a dir, el baix creixement i sistema econòmic l’atur no són conseqüència d’un dèal voltant del ficit elevat, si no a la inversa, el dèficit és resultat d’una activitat coneixement econòmica dèbil. Més austeritat, portarà necessàriament a un nivell més baix d’activitat econòmica (reducció ducació ha de ser una prioritat. D’altra banda, la diagnosi que en la despesa pública) i en conseporta a emprendre mesures d’auster- qüència a més dèficit. Els retalls indiscriminats en la itat indiscriminades és totalment ernostra formació i educació, són així rònia. Els mitjans i els principals diri- part de dos errors greus de diagnosi. gents d’institucions públiques ens En primer lloc la falsa creença de diuen diàriament que l’austeritat i la que l’austeritat generarà creixement reducció de la despesa és la única econòmic, i en segon lloc una via per eixir de la crisi; què si no manca de visió respecte de l’eduequilibrem les nostres finances cació com a futur i base immediata públiques, els “senyors dels mercats” d’un nou sistema econòmic més ens exigiran més, i ens portaran a la sostenible i estructurat entorn al coneixement. fallida. El futur de l’economia valenciana i europea passa per un sistema econòmic que gire al voltant del coneixement, i per a fer possible això, ens caldran grans inversions en generar capital humà de qualitat. L’e-

Joan Sanchís


Què ha fet el Bloc d’Estudiants Agerma

Representar-te!

No volem guanyar les eleccions per treure projectes de paelles endavant, sinó per defensar els interessos de les estudiantes i els estudiants de la UV dia a dia en els òrgans de govern

Pla d’Igualtat Lingüística

Des del BEA presentarem un pla per tal que al 2016 l’oferta de valenciàcastellà a la UV fos del 50%. Fou rebutjat en Claustre per 69 vots a favor, 85 en contra i 11 en blanc

6

Buscant un lloc al món

Jornades internacionalistes que es varen desenvolupar entre el 29 de març i el 13 d’abril de 2011. Des del BEA defensem un món on totes les cultures puguen viure lliures i en pau

I moltes més coses que podreu


nats per l’estudiantat de la Universitat?

De Soca-Rel

El BEA sempre ha defensat la música en Valencià. És per això que tots els anys organitzem aquest concert i el ‘Dóna la Nota’, concurs de música on el guanyador tocarà en ‘De Soca-Rel’

7

Denunciar l’augment de taxes

Entre d’altres coses, lluitem per una universitat pública, és per això que no podem acceptar l’augment de taxes imposat pel govern de l’estat i el de la Generalitat fins un 7,5%

consultar a la nostra web: www.beapv.org

Dia de l’arbre

Des del BEA defensem com un pilar fonamental de la nostra universitat la defensa del territori i el medi ambient, per això tots els anys celebrem aquesta data; aquest any fou a Burjassot


Com començà a caminar la UV A finals de la Edat Mitjana es fundaren les primeres universitats al món, com les de Bolonya, Oxford o París, i van anar estenent-se per tot l'occident europeu. Aquest moviment va permetre que la cultura deixara de ser monopoli de l'Església i encetara el seu camí cap a formes molt més laiques. Des d'aleshores la universitat es confeccionà com a baluard de la més elevada cultura occident i símbol d'erudició. A la nostra ciutat hi havia diferents cases d'estudis superiors. Per a remeiar aquesta situació, on els distints estudis no tenien massa cohesió, al 1412 els Jurats de València van crear l'Estudi General, que agrupava les titulacions independents, i van escriure els primers estatuts de la uni-

versitat. L'Estudi depenia de l'autoritat eclesiàstica i del govern de la mateixa ciutat. Aquesta unió es va trencar el 1416, però malgrat la seua curta duració, va servir de fonament per a la creació de la futura universitat. Durant el segle XV, el nostre Segle d’Or, les institucions i la societat valenciana varen lluitar per a aconseguir que els estudis impartits a la capital del regne gaudiren del títol d’universitaris. El Consell de la ciutat va iniciar la tasca de buscar i comprar edificis adequats per a les funcions educatives pròpies de la universitat. Es van confeccionar uns nous estatuts per a regir el funcionament del centre universitari.

El rector Joan de Salaia La Universitat de Valencia es va fundar de forma oficial el 13 d’Octubre de 1502, quan Ferran el Catòlic va acceptar la butlla papal i li va concedir a la Universitat de València els mateixos privilegis que posseïa la Universitat de Salamanca. El funcionament intern d’aquesta universitat va ser molt diferent que el de les altres universitats de la Monarquia Hispànica. Des de la seva fundació, la Universitat va passar a mans de l’ajuntament, i jurats i advocats decidien els estatuts. Aquesta organització era totalment diferent que la de la resta d’universitats de la Monarquia Hispànica, on eren els claustres (formats per doctors i estudiants) els que s’encarregaven del govern, i no el municipi en qüestió. En un futur immediat a la seva fundació, la Universitat de València va patir situacions complicades, no van

ser bons anys. D’una banda, estava la disputa entre els jurats i els doctors per controlar les facultats; d’altra banda, els problemes socials de l’època (epidèmies de pesta, les Germanies) també afectaven negativament a la Universitat, que va haver de tancar les seves portes en més d’una ocasió. L’any 1525, a causa de les dificultats que patia la Universitat, els jurats van nomenar rector a Joan de Salaia, personatge que gaudia de gran prestigi i que havia estudiat a París. En els anys següents, els jurats van confiar en el rector, que va dirigir la Universitat amb mà de ferro. Entre les diverses reformes que va fer, cal destacar la direcció de la càtedra de Teologia i la supressió de les altres càtedres, per tal de concentrar el poder a les seves mans. Joan de Salaia va morir l’any 1558, després de més de 30 anys al cap-

Aquest treball va concloure a l’any 1493, i a partir d'eixe moment es va buscar l’aprovació de les diferents autoritats. La butlla papal va ser expedida el 23 d’abril de 1501 per Alexandre VI de Borja, i reconeixia la nova Universitat de València, a més d’atorgar a l'arquebisbe la potestat de poder fer entrega de títols de batxiller i doctor. El 2 de febrer de 1502 el rei Ferran el Catòlic va confirmar aquesta fundació. La nostra Universitat es va inaugurar oficialment el 13 d’octubre de 1502. Des d’aleshores ha seguit un camí que us anirem contant en aquest apartat fins aplegar als nostres dies. Guille Chismol Lucrècia Centelles

8 davant de la Universitat de València (recolzat pels jurats). Després, el van succeir altres rectors especialitzats en Teologia, però, davant les disputes amb els poders municipals, es va decidir que el càrrec de rector estaria ocupat per catedràtics en Teologia i que canviarien cada tres anys. D’aquesta forma, es van fixar les bases per als governs posteriors de la Universitat de València. Aquest va ser el primer govern d’una Universitat que ha arribat fins als nostres dies. Com va continuar després de la mort de Joan de Salaia? Aquest és un tema que anirem contant en aquest apartat del butlletí.

Agustí Sauco Jaume Martínez


T’estime!

No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

M'aclame a tu mare de Terra sola, arrape als teus genolls amb ungles brutes, invoque un nom o secreta consigna, mare de pols, segrestada esperança.

9

Assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble.

II Homenatge a Vicent Andrés Estellés Com va venint fent-se darrerament, arreu del País Valencià diversos col·lectius, partits, sindicats o associacions responen a la crida de Josep Lozano per homenatjar el nostre poeta Vicent Andrés Estellés. La convocatòria, amb un merescut èxit, ha anat connectant persones de tot el territori amb un mateix objectiu, recordar i mantindre viva la cultura a través dels nostres grans artistes. Des del Bloc d'Estudiants Agermanats, junt amb la gent de Germa-

nia, portem ja 2 anys celebrant aquesta trobada de germanor. Ho hem fet itinerant, i així com l'any passat ens vam convocar al Ca Revolta, aquesta vegada ha tocat a la Societat Coral El Micalet, ambdós molt compromesos amb la cultura del País Valencià. L'acte va començar amb un sopar-debat sobre la situació social i política del país, i ho vam acompanyar amb un concert mesclant lletres d'Estellés, versions d'Ovidi Montllor i cançons pròpies. En acabar, i com escau a aquestes convocatòries, vam

iniciar el recital de poesies d'Estellés, on vam fer un breu repàs al conjunt de la seua obra. Com bé va dir un dels assistents, la importància d'aquests actes arreu del País Valencià és la connexió entre totes les persones que s'estimen la cultura de la seua terra. Tots junts, tots units, des de diferents àmbits amb una mateixa lluita: guanyar.

Marc Xelvi


Enric Valor: Repàs d’una vida dedicada

Amb altra família al poble

10

Enric Valor quan era petit en una foto familiar

Aquest any es compleix el centenari del naixement d’Enric Valor, importantíssim escriptor i gramàtic valencià. Enric Valor i Vives va obrir els ulls per primera vegada a Castalla, comarca de l’Alcoià en un estiu calorós de l’any 1911. Durant la seua etapa adulta va portar a terme una important tasca com a escriptor i periodista, destacant-se la seua participació a la revista d’”El Tio Cuc”. Durant la República es va remarcar com a un notori activista polític, sem-

pre seguint la línia del nacionalisme valencià. A l’esclatar la guerra, Enric Valor hi va participar defensant vehement la República. Tanmateix, a l’acabar la Guerra Civil es va veure obligat a retirar-se de l’agitada vida política i a concentrar-se en la seua labor literària. A la dècada dels anys cinquanta el•labora les conegudes “Rondalles Valencianes,” on Enric Valor recopilà aproximadament quaranta rondalles populars valencianes de caràcter oral i els va atorgar qualitat literària. Passat el temps i minvada la repressió i la censura envers les seues activitats literàries, Enric Valor reprengué la seua labor lingüística i el contacte amb el moviment nacionalista valencià, sumit fins aleshores en la clandestinitat.

Aquesta decisió li va valdré a Valor l’empresonament per part dels franquistes, l’any 1966. Dos anys després, a l’acabar la seua condemna, Enric Valor “sense haver aprés la lliçó” va continuar participant en tertúlies i involucrant-se en publicacions de caire nacionalista. El 1975, mort el dictador, Enric Valor va poder començar a trasmetre amb llibertat la seua obra literària i les seues opinions. Els anys següents es succeïren múltiples homenatges i premis. Avui en dia l’obra d’Enric Valor és considerada un gran exemple de riquesa lèxica, doncs arreplega un extens vocabulari popular valencià, i un gran tresor per a la Història de la Literatura valenciana. Laura Peris


a la lluita per la cultura i pel PaĂ­s

Amb la seua estimada La casa familiar

11

Els Valor amb els Mullor Domènech


Liga Estudiantil Galega La Liga Estudiantil Galega és una organització estudiantil que cerca un ensenyament públic, galec, democràtic, de qualitat i no patriarcal. Som una organització oberta, que es regeix per la democràcia interna i l’assemblearisme, amb independència de qualsevol altra organització estudiantil o política. Pot participar en la ‘Liga’ qualsevol estudiant d’ensenyament secundari, formació professional o Universitat. Tenim representació en les tres universitats galegues (Universidade de Santiago de Compostela, Universidade da Coruña i Universidade de Vigo) i els seus set campus, de la mateixa manera que en nombrosos centres d’ensenyament secundari distribuits pel País, sent l’organització majoritària en quant a nom de claustrals. La ‘Liga’ realitza activitats molt diverses, des de xerrades de formació i informació, fins a actesc ulturals, passant per activitats lúdiques. El nostre treball va encaminat a modificar l’actual sistema d’ensenyament, un sistema que sols té a l’estudiantat com un subjecte passiu, una fàbrica de títols sense generació de cap altre valor. Per això, tant el treball institucional com al carrer té com a finalitat la consecució d’un model d’ensenyament vàlid per Galiza, que sol·lucione els problemes reals de

12

l’estudiantat (llocs de treball en el futur, borses, allotjament, transport...), alhora que supose un pilar essencial pel desenvolupament del País. Rebutgem la posició que es pot organitzar als i les estudiants sense una posició “política” (que no partidista), i que ens emmarquem en l’esquerra transformadora i el sobiranisme com a posicionament ideològic de l’organització. El nostre projecte orbita sobre diversos eixos, en el qual es poden destacar distints elements d’especial importància per l’estudiantat. Alguns exemples poden ser: Allotjament, pel que apostem per una major quantitat de residències públiques, alhora que s’eliminen els col·legis majors privats i es creen condicions per l’alquiler de pisos d’estudiants garantint preus dignes. Finançament: apostem per un increment de fons públics, com a forma d’augmentar i millorar l’ensenyament mitjà i superir. En l’acutalitat, la Xunta de Galiza dedica un 0,6% a Universitats, menys de la meitat de la ,mitjana de la UE-15, i als 3 últims anys patim una reducció del 19% dels pressupostos. Model universitari: l’actual Sistema Universitario de Galiza (SUG) no és vàlid, pel que apostem per la

creació d’una única universitat galega en clau de país amb diversos campus descentralitzats i especialitzats, donant així resposta a la particular situació demogràfica en Galiza en relació a la resta de l’Estat, alhora que es permetria un increment de la cooperació encaminada a un major desenvolupament social. Llengua: defenem activament el galec en l’ensenyament i exigim el comppliment dels Plans de Normalització Lingüística, continuament vulnerats, i que produeixen situacions en les quals certes Facultats no arriben al 10% d’utilització de l’idioma en les aules. La discriminació positiva i la immersió lingüística són elements imprescindibles per incrementar la utilització del galec, i l’ensenyament és un pilar fonamental per prendre eixes mesures. Per aquests i molts altres motius, veiem imprescindible l’organització de l’estudiantat galec per defendre els seus drets, hui vulnerats i discriminats (pujada de preus públics, normatives de permanència, descens de beques...) com únic mètode per millorar la nostra situació i aconseguir el que ens corresponper dret. Més informació a: www.ligaestudiantilgalega.info Traduït per Àlex Raga

De Soca-Rel. Octubre  

El butlletí informatiu del BEA

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you