Page 1

Anàlisi: Romanç de Cec

Carmen Blanch Bueno Víctor del Moral Ronda Blanca Carreras Gamón Laura Martínez Alonso Amparo 1Ortega Yago

2n BAT B


Anàlisi: Romanç de Cec

El text que anem a comentar és la transcripció de la lletra “Romanç de cec”. Ens trobem amb una font secundària, ja que l’autor va escriure aquest text en 1979 i els fets que relata (la batalla d’Almansa) van transcórrer a l’any 1705, com podem trobar a la 2ª línea de la font. Per altra banda, la tipologia del text és historiogràfica, ja que està escrit per un autor posterior als fets el qual ha fet una investigació sobre el tema, per a després divulgar aquest tema mitjançant una cançó. També podem trobar trets de la tipologia textual literària, ja que és un text fet amb cura per a crear bellesa. L’autor de la lletra d’aquesta cançó és Vicent Torrent. Així doncs, podem afirmar que l’autor és individual. A l’analitzar la finalitat ens adonem de que aquesta és divulgar la investigació realitzada per l’autor per a recordar així els fets històrics i que aquestos no caiguen en l’oblit. També podem destacar a la finalitat que l’autor vol recalcar la crueltat amb la que varen ser tractats els derrotats, i que malgrat la derrota, les idees d’aquestos continuen vives. La seua intenció és reivindicar la memòria històrica del poble valencià en una època a través d’una cançò que recorda uns fets transcendentals per al manteniment de la nostra cultura i que és el que va ocórrer també a la dictadura franquista. El destinatari és públic ja que va dirigit a aquelles persones que se senten identificades amb la lletra. Cal tindre en compte que com és una cançó, els receptors són tots aquells que l’escolten incloent a aquells que no entenguen el valencià. Pel que fa a l’argument principal d’aquest text és la narració de la derrota de la Corona d’Aragó, que defensava a Carles d’ Habsburg com ha següent successor del rei Carles II, davant de la Corona de Castella, que defensava a Felip d’Anjou com a successor. Aquesta derrota del primer, com bé és ací narrat, és marcada per la batalla d’Almansa. D’altra banda, d’idees secundàries en destaquen dues, la primera és que després de la invasió de les tropes de Felip d’Anjou als pobles van renaixer les esperances d’arrancar el poder als nobles. D’altra banda tenim la implantació del Decret de Nova Planta després de la derrota de les tropes l’arxiduc Carles d’Habsburg, aquest consistia en una forta repressió política, social i lingüística que van produir la desfeta d’una societat. Si contextualitzem la cançó, tot començà quan Carles II va morir sense descendència va anomenar successor al seu testament a Felip d’Anjou el qual va ser coronat amb el títol de

2


Anàlisi: Romanç de Cec Felip V. L’ascens al tron espanyol d’aquest monarca representava l’hegemonia francesa i la unió d’Espanya i França davall un mateix monarca. Per aquesta raó es va formar un bàndol tant a Espanya com a Europa que no acceptava al nou rei i recolçava al pretendent, l’arxiduc Carles d’Habsburg. Seguidament, va esclatar la guerra civil i europea en la que Holanda i Anglaterra van recolçar al candidat austríac. Mentre que Felip V era recolçat per la Corona de Castella, Carles d’Habsgurg ho era per la Corona d’Aragó. Tanmateix, el monarca representava el model centralista francès, el contrari que l’arxiduc que personificava el model foralista. La guerra va acabar amb el triomf de Felip V, junt amb les victòries militars d’Almansa, Briguega i Villaviciosa. Aquest desenllaç es va produir a causa de l’herència que va rebre Carles d’Habsburg: l’Imperi alemany. Per això es va desinteressar de la seua possible aspiració de regnar en Espanya. I a més, Anglaterra i Holanda van veure amb prevenció la possible unió d’Espanya i Àustria davall un mateix monarca. En conseqüència de la coronació de Felip V van arribar els Borbó acabant així amb la dinastia dels Habsburg. El qual va imposar per “Just dret de reconquista” els Decrets de Nova Planta de manera que es van abolir els furs i institucions pròpies dels regnes de la Corona d’Aragó. Pel conseqüent hi va haver una forta repressió política, social i lingüística que van produir la desfeta d’una societat, de la seua llengua i la seua cultura. A continuació anem a definir dos termes que apareixen a la cançó els quals són: La Guerra de Successió i la Batalla d’Almansa: •

Guerra de Successió: conflicte bèl·lic que ocorre primer a Espanya i s’expandeix a Europa, el qual s’inicia al 1701 i finalitza al 1713, com a conseqüència de la mort de Carles II “El hechizado” sense descendència. En aquesta guerra es van enfrontar dos bàndols el de la Corona de Castella, que defensava a Felip V i el de la Corona d’Aragó que preferia a Carles d’Habsburg. Els interessos en torn aquesta guerra van ser tan dinàstics (entre els Borbons i els Austries), territorials entre Castella i la Corona d’Aragó, internacionals entre França per una banda i Anglaterra i l’Imperi per altre, també socials ja que la noblesa va estar de part de Felip V, mentre que les classes populars ho van fer amb l’arxiduc Carles d’Àustria.

Batalla d’Almansa: victòria al conflicte armat de les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió d’Espanya el qual va ocórrer el 25 d’Abril de 1707. Les tropes de Felip V, baix el mandatari del duc de Berwick es van enfrontar amb les de l’arxiduc Carles, dirigides per Galway i el marqués de les Mines, junt a Almansa i els van infligir una dura derrota que va ocasionar la conquesta dels regnes de València i d’Aragó en poc més d’un mes i la posterior presa de Mérida.

3


Anàlisi: Romanç de Cec

Baix el regnat de la dinastia dels Àustria, la monarquia hispànica va seguir mantenint el seu caràcter confederal en el que cada regne seguia conservant les seues pròpies lleis i institucions malgrat que cada vegada era major el conflicte entre la legalitat foral i la voluntat del monarca.

D’altra banda, el Regne de València va contribuir amb importants subsidis econòmics per a financiar l’hegemonia hispànica en Europa i les costoses guerres que allò comportava. Cal tindre en compte que no era només un problema financer ja que el govern central, el qual era dirigit pel conde-duque d’Olivares (el que era el vàlid de Felip IV), pretenia la subordinació política del regne a favor dels interessos de la monarquia. Les Corts eren l’únic òrgan de representació de la societat valenciana que podia oposar-se a la Corona van deixar de ser convocades i la Generalitat relegada a un paper administratiu. A tot açò es va unir la debilitat de les elits nobiliaries i urbanes, les quals estaven agoviades per problemes econòmiques i cada vegada més dependents de la monarquia. Tot i això, en l’últim terç del segle XVII es va produir un ressorgiment del foralisme a tota la Corona d’Aragó, aprofitant així la debilitat de la monarquia. La mort sense descendència de Carles II al 1700 va provocar un conflicte, conegut com a la Guerra de Successió en la qual convergien diversos interessos: dinàstics, territorials, internacionals i socials. Al text ho diu de la següent forma “els reis i governants de tota Europa es posen a l’aguait i al plet s’aboquen

4


Anàlisi: Romanç de Cec que està en discussió la Corona dels regnes d’Espanya i els dos aspirants una guerra van a provocar buscant aliances amb altres estats dos exercits preparen” Carles II al seu testament va designar a Felip d’Anjou com a successor al tron ja que aquest era el fill de Marianna de Baviera i de Lluís “el Gran Delfí” de França, que aquest al seu torn era fill de Lluís XIV i Maria Teresa, la germana de Carles II. L’hereu, Felip va ser proclamat rei amb el nom de Felip V, donant lloc així a una nova dinastia a Espanya:els borbons. Un any després, al 1701, va jurar el càrrec davant de les Corts. Però, aquest coronament va provocar un greu conflicte en l’equilibri de poder entre les potències europees ja que suposava l’enfortiment del poder dels Borbó a

Felip V

Europa, cosa que no va agradar a Gran Bretanya,

Holanda i Portugal i per la aquesta raò van donar el seu suport al candidat austríac i van entrar en guerra contra França i Espanya. Convertint-se així amb un conflicte internacional. Aquesta situació a Espanya va dividir els territoris peninsulars, per una banda Castella es va mostrar fidel a Felip V, del qual eren partidaris els botifles, mentre que a aquest bàndol s’oposava gran part de la noblesa temorosa de pedre poder i influència davant de l’absolutisme borbònic. D’altra banda, a la Corona d’Aragó, especialment a València i Catalunya, les institucions (la Generalitat) representatives dels diversos sectors socials (com la noblesa, clergat i la burgesia) i les classes populars, conegudes com als maulets, van donar suport al candidat austríac, l’arxiduc Carles d’Habsburg, fill

de Leopold I d’Alemanya,

l’emperador d’Àustria i de Margarida Teresa, la qual a més de ser la seva tia era germana de Carles II. El maulets eren moguts en part per la promesa que va fer el militar Baptista Basset, el qual va prometre l’exempció d’impostos i que respectaria els furs (les lleis i les tradicions pròpies del seu territori). Malgrat que l’arxiduc d’Àustria en enterar-se d’aquesta falsa promesa va empresonar i comdenar a aquest militar i també pel mal record que les tropes franceses van deixar a Catalunya durant l’alçament de 1640, i el temor de les institucions de pedre el seu poder davant de les tendències centralitzadores i uniformistes de la nova monarquia. Aquest enfrontament va derivar en una guerra civil que es va desenvolupar durant quasi una dècada.

5

Baptista Basset


Anàlisi: Romanç de Cec

En el pla internacional, les forces d’ambdós candidats estaven molt equilibrades, així doncs els Borbó eren incapaços de derrotar als exercits aliats que donaven suport a Carles d’Habsburg. Malgrat que el 25 d’Abril del 1707, les tropes de l’arxiduc Carles van ser derrotades per les de Felip V a la batalla d’Almansa, iniciant així l’ocupació del Regne de València instaurant així el Decret de Nova Planta pel “Just dret de reconquista”. Aquest Decret consistia en l’abolició dels furs i institucions pròpies dels regnes de la Corona. Com a conseqüència es va provocar una forta repressió política, social i lingüística ja que es va imposar altra llengua: el castellà. La derrota a Almansa va suposar el triomf filipista a la Península, amb l’exepció del territori català i les Balears. Tals van ser els fets ocorreguts a Almansa que des d’aleshores es va quedar una frase feta “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança” és una frase freta que a nivell popular ha quedat en el inconscient col·lectiu d’una derrota passada fa 300 anys que va alcançar al conjunt de la societat valenciana i que generació rere generació s’ha mantingut sempre que fem referència a algun mal col·lectiu que afecta a la totalitat de la societat civil. En ocasions, la població l’esmenta sense saber exactament a quina guerra fa referència i que és el que es va pedre exactament. Però, malgrat els segles que han passat la gent diu aquesta frase sempre que ocorreix alguna catàstrofe, especialment si afecta a la societat valenciana. Per exemple, el cas de la pantanada de Tous als anys 80, on es deia “Açò és com Almansa, a tots ens alcança”. Tal i com esmenta a la cançó Després que va sotmetre a tot el país i va tractar a tot el país amb crueltat pensà que era l’hora d’augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia els drets i costums de la pràctica antiga.

Derrota de la Batalla d’Almansa

A més, al 1711, la mort de l’emperador d’Àustria, Josep I (germà de l’arxiduc), va canviar el curs dels esdeveniments ja que l’arxiduc Carles d’Habsburg va ascendre al tron d’Àustria com a l’emperador. D’aquesta manera, Felip V va guanyar la guerra de successió. Per tant si a Anglaterra, Holanda i Portugal inicialment no els interessava la possible expansió del poder

6


Anàlisi: Romanç de Cec dels borbons, els va asustar la possibilitat de que el poder de l’emperador d’Àustria (Carles d’Habsburg) fora a més si aquest era vençut contra les tropes filipistes ja que suposaria ser la major potència europea i per tant un possible perill per a ells.

Al valorar la cançó trobem que està modalitzada pel bàndol dels maulets, ja que vol resaltar la crueltat amb la que van ser tractats els que defensaven a Carles d’Àustria com a successor. Acò ho podem veure a la línea 50, quan defineix la batalla d’Almansa com trista. També es pot veure a la línea 65 quan parla de la crueltat amb

Maulets: classes populars

la que varen ser tractats el homes que han perdut. Personalment, valorem que l’autor fa aquesta cançó per a comparar indirectament el Decret de Nova Planta i les seues censures amb el Règim franquista que imperava a l’època de l’emissió de la cançó. Trobem que l’ implicació emotiva de l’autor a la cançó i l’indirecta comparació “intertemporal” establida fa aquesta cançó molt especial. Ara, per a concloure, anem a procedir analitzar i comparar el sistema liberal amb l’Antic Règim, i com es va fer aquesta transició. Així doncs, a València comença al segle XVIII una nova època baix el govern de la nova dinastia sobirana, la dinastia dels Borbons, que apropava a Espanya el model de govern francès, ja que es va suprimir el model polític vigent a eixe moment. Entre altres mesures adoptades per aquest nou govern, es va dividir el territori en províncies, es va substituir els antics virreis pels capitans general, que van a exercir de governadors provincials, es van adoptar mesures unificadores, creant l’administració central, adoptant una monarquia absolutista, suprimint tots els consells excepte el de Castella, es va crear el càrrec dels Intendents, encarregats de l’administració,... Amb tot, el fet de que en el moment de l’arribada al càrrec dels Borbons Castella es trobara en un moment de gran decadència, va tirar per terra els plans del rei, ja que l’economia, en lloc de centralitzar-se, es va desenvolupar en major mida a la perifèria del país, entre culles províncies es trobava València, òbviament. Aquestes transformacions econòmiques varen tindre com a conseqüència el creixement de la burgesia a la perifèria. Aquest és, sense dubte, el primer pas espanyol cap a un estat més liberal. Però, quina és la diferència entre aquestos dos models de govern? (l’Antic Règim i el liberal). Doncs bé, a l’Antic Règim, el poder era centralitzat a un home, el rei, que ho era per la gràcia de Déu, (o per la del seu exercit, en defecte de Déu). A l’Antic règim, com hem pogut vore, el rei sol dividir el regne el menys possible, deixant el govern dels seus territoris a nobles, alguns

7


Anàlisi: Romanç de Cec consellers ennoblits, i al clero. A pesar d’açò, el rei ostentava els tres poders en la seua mà, legislatiu, jurídic i l’exèrcit. A més, no era permès insurreccions als seus mandats, ni eren bé rebudes les crítiques. Per altra banda, el sistema liberal es caracteritza per l’anexió a la toma de decisions de la burgesia, que arriba focalitzar cert poder econòmic. Aquesta focalització de poder es fa molt més evident en la transició del segle XVIII al segle XIX, transformant-se la societat en més capitalista i apropant-se cada vegada més la burgesia al poder. Açò o podem vore clar quan, al segle XIX, amb el buit de poder provocat per les abdicacions de Baiona, la burgesia va tractar de entrar a la toma de decisions per mitjan de les Corts de Cadis i la separació del poder legislatiu, reservant-se’l aquestes.

8


Anàlisi: Romanç de Cec

Tema 1 “Els primers borbons” del temari del blog Tema 1 “Els primers borbons” del temari del blog d’història dede la la Florida. d’història Florida. Llibre Historia dede España dede l’Enciclopèdia ELEL PAÍS Llibre Historia España l’Enciclopèdia PAÍS

9

rommm de cec  

Treball d'història

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you