Església d'Urgell 489

Page 1

EsglĂŠsia

d Urgell

# 489 - SETEMBRE-OCTUBRE 2020

El Nunci de Sa Santedat presideix la festa de Meritxell


Església d Urgell Índex 6

160 ANYS DE L’EDIFICI DEL SEMINARI DIOCESÀ D’URGELL: AL SERVEI DE L’ESGLÉSIA I DE LA SOCIETAT

4

LA CRISI ECOLÒGICA Mn. Eduard Salinas

5

EL NUNCI APOSTÒLIC PRESIDEIX LA SOLEMNE EUCARISTIA EN LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE MERITXELL, PATRONA D’ANDORRA

6

PELS CAMINS DE L’ANY MERITXEL·LIÀ Mn. Ramon de Canillo

11

MN. BENIGNE MARQUÈS REP LA CREU DE SANT JORDI

14

HOMILIA DE LA GNA. MARGARITA BOFARULL A LA FIRA DEL LLIBRE DEL PIRINEU

17

PROPOSTA PER A UNA ESPIRITUALITAT TRANSCENDENT Mn. Jaume Mayoral

22

CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE SANT GIL A NÚRIA

26

JORNADES DE TEOLOGIA DEL BISBAT D’URGELL: “SABER ACOMPANYAR I CONSOLAR. AFRONTAR EL DOL”

28

MÉS ENLLÀ DE LA JUSTÍCIA

30

PER UNA REPRESA JUSTA, QUE NO DEIXI NINGÚ ENRERE

31

LA SOCIETAT DEL RENDIMENT

32

“VÉS ALLÀ ON DÉU ET CRIDA”

Gmà. Josep Ticó Marquès

34

DIETARI

36

Mn. Ignasi Navarri.

17

Mn. Enric Prat

22

Mons. Joan-Enric Vives

Dr. Francesc Torralba

26 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Sortim a sembrar en temps de pandèmia

H

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

em començat un nou curs pastoral certament ple d’incerteses, a causa de la pandèmia, però que és temps de Déu i temps de gràcia. Per això us demano que tots posem la nostra esperança novament en l’acció poderosa de Déu, sempre callada i misteriosa, però sempre eficaç. És en el Senyor que confiem a l’hora de recomençar la vida pastoral de la Diòcesi: el culte l’hem de mantenir al màxim, i els sagraments de salvació per a les persones; l’acollida de la gent que sofreix; la catequesi i l’esplai, adaptats a la nova situació; la caritat fraterna amb Càritas i Mans Unides, i altres grups; hem d’incrementar la solidaritat en la mesura que puguem; fallaran alguns voluntaris, potser, i n’haurem de cercar en edats menys vulnerables; les reunions caldrà adaptar-les entre presencials -sempre complint el nombre màxim permès-, però també telemàtiques, per arribar a més gent; cosa que val també per a les activitats formatives parroquials, arxiprestals i diocesanes; no deixem la dedicació als malalts, imaginant noves maneres d’acostar-los els sagraments; ajudem en la cura de la vida espiritual; i sobretot fomentem la vivència del diumenge; no deixem de participar a l’Eucaristia dominical, i de viure-la amb la comunitat i al temple parroquial, i només quan no es pugui, a través dels mitjans de comunicació. “Sortí el sembrador a sembrar...” (Mt 13,3ss). Novament hem de “sortir a sembrar” com ens demana la paràbola, confiant en el Senyor que tot ho pot, i pregant pel treball pastoral d’aquest nou curs, perquè sigui fet segons l’estil del Bon Pastor. I ho fem des de l’esperança confiada que les llavors que sembrarem, Déu les farà germinar com i quan Ell voldrà, i en els que Ell voldrà i les acolliran… Nosaltres “som servents sense cap mèrit, que fem només el que havíem de fer” (Lc 17,10). Abandonem la paràlisi que el virus fomenta i els prejudicis

sobre les persones, o les forces que tenim, o les greus dificultats del nostre temps i el desinterès de l’ambient. No ens deixem vèncer pel fatalisme del “tot és molt difícil” o el “no hi ha res a fer”. Cal sortir de nosaltres mateixos, anar amb Jesús a trobar la gent. Els temps reclamen una audàcia nova en la tasca evangelitzadora. Sabem que tots ho necessiten i que la nostra llavor és molt bona, és Crist mateix. Ell és la resposta. Deixem que l’Esperit Sant ens sorprengui i mogui els cors dels qui potser ens semblen irreductibles i tancats. No donem res ni ningú per perdut, per inútil, en ordre a anunciar l’Evangeli. Sant Pau recomana: “Insisteix quan és oportú i quan no ho és, reprèn, interpel·la, exhorta, com un que té molta paciència” (2Tm 4,2). Ens caldrà creure en la força eficaç de la pregària. Certament que som pobres i febles, i sempre necessitem l’ajuda de Déu. Ell ens alliberarà de la set d’èxit immediat i visible, ens salvarà de les pors que paralitzen, de l’orgull que ens tanca, de les enveges, desavinences i crítiques que tot ho fan estèril. Estimem-nos i estimem tothom! Cerquem el que ens uneix, el que hi ha de positiu en cada persona, el seu desig de felicitat i de salvació. Els “signes dels temps” ens animen a donar un salt qualitatiu en la dedicació evangelitzadora a la nostra Diòcesi. Hi ha molts que esperen que els anunciem Jesucrist, que valoren l’Església i la dedicació dels capellans, i que esperen que els oferim un ambient sa per a la seva família i els seus fills, que els reconeguem com a amics i germans, que els obrim les portes i la solidaritat real, amb un acolliment cordial, humil i pacient... Siguem testimonis de la Vida nova del Ressuscitat!

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

160 anys de l’edifici del Seminari Diocesà d’Urgell: al servei de l’Església i de la societat

A

mb ocasió de les festes del Sant Crist de Balaguer de l’any 1853, el Bisbe Josep Caixal va anunciar el propòsit de bastir un nou Seminari a Urgell. Cent anys després d’ aquest anunci, l’ any 1953 escriu el Bisbe Ramon Iglesias Navarri amb motiu del dia de l’Anunciació, tot coincidint amb el dia del Seminari: “Surgían ciertamente en las familias profundamente cristianas de la Diócesis de Urgel gran número de vocaciones sacerdotales, cuya recta formación resultaba casi imposible por falta de local adecuado donde acogerlas y cultivarlas. El viejo Seminario, levantado a raíz del Concilio Tridentino en el casco de la población por el célebre Obispo Capella, a quien cupo la gloria y la dicha de tener por familiar a San José de Calasanz (¿copió éste del austero Obispo el espíritu de mortificación y sacrificio que le llevó a las altas cumbres de la santidad?); el viejo Seminario, repito, era a todas luces insuficiente para albergar siquiera a la cuarta parte de los aspirantes al sacerdocio. “Estos continuaban dispersos por preceptorías foráneas, casas rectorales y de familias piadosas de La Seo, con los inconvenientes que para la debida formación como seminaristas tal estado de cosas acarreaba. “Y el Dr. Caixal, a quien parece infundía arrestos la misma dificultad de las empresas, acometió la de levantar de planta un Seminario de tan ambiciosas proporciones que no desdice de los grandes Seminarios que cien años después, con medios y recursos de los 4

Església d’Urgell

cuales él no pudo disponer, afortunadamente se construyen en nuestra patria. Los seminaristas de Urgel iban a ser un día internos… Para ello mandó trazar planos, adquirió amplios terrenos en las afueras de la ciudad, arbitró recursos que aun hoy día parecen obra de milagro, acumuló materiales…; y

si el 25 de abril de 1860 bendecía y colocaba la primera piedra, al morir desterrado en Roma el 26 de agosto de 1879, la ingente mole del edificio se presentaba a los ojos asombrados del espectador, “exteriormente”, como terminada. “Y esto en medio de continuos disturbios y sobresaltos, y de las devastaciones de una guerra sangrienta y larga de la que fueron víctimas, con otros muchos derechos sagrados, el intrépido prelado y sus obras predilectas”. Els temps canvien i l’edifici del Seminari, a partir dels anys 70, no acull la formació dels seminaristes, degut al seu escàs nombre. Seminaristes n’hi ha, gràcies a Déu, però el seu procés formatiu el segueixen al Seminari de Lleida, al Convent de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes, al Seminari Diocesà de Barcelona, i en l’ actualitat al Seminari Major Interdiocesà de Barcelona. L’edifici del Seminari continua com

a residència sacerdotal on hi viu un bon grup de sacerdots, alguns jubilats, però d’altres al servei de la Cúria diocesana i al servei de les Parròquies veïnes. No cal dir que l’Església ha estat sempre atenta i oberta a oferir el seu ajut i la seva contribució cultural i social sempre que ha convingut. El nostre Seminari ha estat obert a totes aquelles contingències que la ciutat i la comarca han pogut necessitar. Pràcticament al llarg del darrer mig segle, l’edifici del nostre Seminari Diocesà, que enguany celebra els seus 160 anys (18602020), ha acollit diverses accions d’àmbit acadèmic, social i sanitari. En aquestes ratlles en vull fer un recordatori de reconeixement i d’agraïment: L’escola-llar que acollia com a interns aquells nois i noies de la comarca que estudiaven als col·legis de la ciutat. La Residència Sant Ot, que acollia estudiants més grans provinents dels dos Pallars, l’Alt Urgell, la Cerdanya i el veí Principat d’ Andorra. La comunitat gitana de La Seu d’Urgell també hi fou acollida de l’any 1987 a l’any 1991, mentre es procedia a la construcció dels seus nous habitatges. El Centre d’ Assistència Primària (CAP) de La Seu d’Urgell, fins que l’any 1992 es van inaugurar les dependències actuals, al costat mateix de l’hospital. Les forces de seguretat dels Jocs Olímpics, l’any 1992, quan La Seu fou designada subseu olímpica.


Unes altres accions menors que també l’edifici del Seminari va acollir foren els primers passos del treball manual del Taller Claror sota la direcció de la Mare Trinitat Serraïma (a.c.s.). També durant un període de temps s’hi feien els exàmens teòrics del carnet de conduir. Amb el pontificat del Bisbe JoanEnric Vives, l’edifici del Seminari Diocesà, més concretament l’església i la planta baixa de l’antic Seminari Major, són totalment arranjats i inaugurats el 20 de desembre de 2005. Aquesta recuperació de l’esplendor de l’església del Seminari fou molt ben vista i valorada pels sacerdots de la Diòcesi, particularment pels més grans, ja que fou precisament en aquesta església que la seva vocació s’havia anat decidint i reafirmant. Aquest arranjament ha permès que alguns dels preveres més joves rebessin en aquesta església els primers passos cap al sacerdoci. Després, amb el llegat de la Sra. Maria Maestre (†2010) per als sacerdots, s’arranjà la residència sacerdotal i la resta de les plantes de l’ala de Sant Tomàs. Això ha fet possible la realització de diferents actes eclesials diocesans i interdiocesans. Aquestes obres han permès enguany, amb motiu de la pandèmia del Covid-19, acollir a la tercera planta del Seminari la Unitat Sociosanitària de la Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell. Pel que fa a l’ala de Sant Lluís (l’antic Seminari Menor), s’està estudiant la possibilitat d’acollir-hi un centre d’atenció per a la salut mental. Donem gràcies a Déu per aquests 160 anys del Seminari Diocesà d’Urgell, un edifici al servei de l’Església i a les necessitats de la Societat. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA

U

na de les preocupacions de la Teologia i de la Doctrina Social de l’Església és la latent crisi ecològica. La sensibilitat per la cura de l’entorn és essencial per als creients: és una part nuclear de la fe i una invitació a revisar la comprensió de Déu i de la Creació. Considerar l’època present com a “crítica” en relació amb l’ecologia significa acceptar que el nostre estil de vida i alguns valors que l’han fundat estan sent jutjats i posats en qüestió. La realitat desafia la Teologia. Cada època suscita noves preguntes i implica processos històrics que reclamen una comprensió teològica dels mateixos. En aquests dies, la creixent sensibilitat ecològica, juntament amb altres moviments, necessita un renovat paradigma teològic que tingui en compte els progressius problemes ambientals que enfrontem, com ara l’escalfament global. Institucions globals com les Nacions Unides, líders internacionals, intel·lectuals de diferents disciplines, i ciutadans agrupats en una gran varietat d’associacions i ONGs, reconeixen que estem davant d’una crisi multidimensional. En aquest sentit, els problemes mediambientals són només la manifestació d’una crisi més àmplia que denota mancances de visió ètica, imaginació, caràcter, voluntat i lideratge. Es tracta d’una crisi que qüestiona certs supòsits i màximes A CRISI sobre les quals s’han construït el benestar i el desenvolupament, especialment en el món ECOLÒGICA occidental. D’una banda, hi ha un sentit d’urgència que alguna cosa s’ha de fer per no augmentar l’amenaça sobre les diverses formes de vida a la terra, inclosa la humana. De l’altra, alguns creuen que la capacitat de reacció de la humanitat es troba paralitzada a causa de la incertesa pel que fa als diferents escenaris futurs, i de l’excés de confiança en els recursos tecnològics i científics que suposadament resoldran qualsevol inconvenient. És prou clar, a més, com ha quedat palès en les negociacions de la Convenció Marc de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic, que aquesta paràlisi està relacionada també amb les potencials conseqüències econòmiques de les resolucions i acords, i amb el poder polític i estratègic de les nacions. Estem inserits en una crisi ecològica caracteritzada per l’esgotament de recursos, especialment els no renovables, la reducció de la biodiversitat i la destrucció sostinguda d’ecosistemes, l’augment de la contaminació en les seves variades formes, i el risc permanent de desastres tecnològics o militars, associats fonamentalment a l’energia nuclear. Hi ha factors que expliquen l’origen dels desafiaments actuals. En primer lloc, l’explosió demogràfica. En segon lloc, la investigació científica, juntament amb la seva aplicació tecnològica, ha augmentat exponencialment l’impacte de l’acció humana sobre la Terra. Per primera vegada en la història, el poder de la humanitat amenaça l’existència mateixa de la vida, i sembla capaç d’alterar greument les condicions i formes de vida tal com les coneixem avui dia. En tercer lloc, tenim la immensa bretxa entre rics i pobres.

L

Mn. Eduard Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5


El Nunci Apostòlic presideix la solemne Eucaristia en la festa de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona d’Andorra

V

a ser una celebració aparentment diferent, però al mateix temps tan arrelada i viva en el cor dels andorrans com ho ha estat sempre. Les mesures per prevenir la propagació de la pandèmia van obligar a restringir el nombre 6

Església d’Urgell

de persones que pogueren assistir a la solemne Eucaristia presidida pel Nunci Apostòlic a Andorra, Mons. Bernadito C. Auza, al Santuari Basílica de Meritxell; però les mostres de devoció dels pelegrins van ser tan intenses i constants com és

habitual en aquesta data tan assenyalada, i van palesar un any més la veracitat de la lletra de l’“Ave a la Mare de Déu de Meritxell”: “Els cors s’agermanen / al vostre caliu; / cims i valls aclamen / l’amor d’aquest niu”.


En arribar al Santuari Basílica, Mons. Auza i l’Arquebisbe Joan-Enric van ser rebuts per la Síndica General de les Valls, M. I. Sra. Roser Suñé; el Cap de Govern, M. I. Sr. Xavier Espot; el Representat personal del Copríncep, M. I. Mn. Josep Maria Mauri; l’Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries; i el nou Ambaixador de França a Andorra, Excm. Sr. Jean-Claude Tribolet, en el que era el seu primer acte oficial després de lliurar les seves Cartes Credencials al Copríncep Episcopal tot just el dia abans.

Els versos i la música de l’“Ave a la Mare de Déu de Meritxell”, interpretats pel cor dels Petits Cantors d’Andorra sota la direcció de Catherine Metayer, van acompanyar l’entrada en processó dels preveres de les Parròquies d’Andorra i de l’Arquebisbe Joan-Enric, concelebrants amb Mons. Auza de l’Eucaristia en honor de la Patrona d’Andorra. A l’interior del temple ja hi eren els representants de les principals institucions del país, entre els quals el President del Tribunal Constitucio-

nal d’Andorra, M. I. Sr. Josep Delfí Guàrdia Canela, per a qui també era el seu primer acte oficial després d’assumir el càrrec. També hi havia una setantena de persones (deu per Parròquia) en representació del poble fidel d’Andorra. Al principi de la celebració, Mons. Vives va adreçar unes paraules de benvinguda al Nunci Apostòlic, en les quals, entre d’altres coses, li expressà l’alegria i l’agraïment per la seva presencia, que enforteix “els lligams històrics antiquíssims” Església d’Urgell

7


A causa de la pandèmia, l’assistència a la celebració eucaristica al Santuari de Meritxell es va restingir a 70 persones (10 per Parròquia) a més dels representants de les principals institucions andorranes.

La celebració fou solemnitzada pel cor dels Petits Cantors d’Andorra i retransmessa en directe per la ràdio i la televisió públiques del Principat.

entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu, “que sempre ha protegit aquest país nostre, de fortes i fondes arrels cristianes”. També va tenir un record per les persones que més han sofert la crisi sanitària i pels que han aportat el seu esforç per ajudar tothom, però especialment els més 8

Església d’Urgell

febles, a superar les conseqüències de la pandèmia. A l’homilia, Mons. Auza va encoratjar els andorrans a preservar els valors cristians en els quals es fonamenta la identitat del Principat, com ara el respecte a la persona humana, el sentit profund de la llibertat i la

justícia, la valoració de la institució familiar i el respecte a la vida humana. I va destacar com “precisament la festa d’avui ens recorda que n’és d’important, per a aconseguir un progrés autèntic, l’harmonia entre els béns que necessitem per facilitar la nostra vida a la terra, juntament amb aquells valors espirituals que són els que afecten més profundament la dignitat de l’home creat a imatge i semblança de Déu”. I tot glosant les lectures proclamades, va destacar així mateix com “en el dia joiós del Naixement de Maria, tots som convidats a girar els ulls envers aquesta Reina de misericòrdia perquè, inspirant-nos en els sentiments del seu Cor, seguim el camí glorificant el Senyor amb la nostra vida. Maria, inspira els bons ideals d’una vida que, superant-se a si mateixa, camina en constant progrés, madurant en l’amor al Senyor, servint els germans, i esforçant-se per col·laborar amb els plans de Déu en les coses de cada dia, en la recerca sincera de la voluntat de Déu acceptada de manera activa i positiva”. La celebració va continuar amb la Litúrgia de l’Eucaristia i el Ritu de la Comunió; i posteriorment, en el moment del comiat, l’Arquebisbe JoanEnric va voler agrair novament la presència del Nunci i de les persones que han pogut participar activament de la missa, així com les que la van poder seguir a través de la ràdio i la televisió públiques d’Andorra. I va tenir també unes paraules de record i de consol per a les persones que passen més dificultats en aquest tràngol que representa per a moltes famílies la situació actual, i especialment per la gent gran i les persones que viuen en soledat. Tot seguit, la celebració va finalitzar amb la interpretació de l’himne nacional d’Andorra i els Goigs a la Mare de Déu de Meritxell a càrrec del cor dels Petits Cantors d’Andorra. Transcrivim a continuació el text íntegre de l’homilia de Mons. Bernadito C. Auza:


Homilia en català de S.E.R. Mons. Bernardito C. Auza al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell en la festa litúrgica de la Nativitat de Nostra Senyora Excel·lència Reverendíssima Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, Sacerdots concelebrants, Molt Il·lustres autoritats, Germans tots en Crist, Després d’haver presentat les Cartes que m’acrediten com a Representant del Sant Pare a Andorra, el dia d’ahir -acte diferit en el temps aquests mesos a causa de la pandèmia- m’uneixo ara amb molt de gust a tots els Andorrans per celebrar la solemnitat del Natalici de la Mare de Déu, sota l’advocació de Meritxell, celestial Patrona d’aquest Principat. Expresso el meu agraïment a Sa Excel·lència l’Arquebisbe-Bisbe d’Urgell i Copríncep d’aquest Principat, per la invitació que m’ha fet. Amb el seu oferiment, em fa sentir el goig de trobar-los a Vostès al costat de la Mare de Déu de Meritxell, acollint la providencial ocasió per la meva part d’encomanar a la Mare de Déu la missió que el Sant Pare m’ha confiat a Andorra. Tot ho poso en les seves mans de Mare. A Vostès, aquí presents, i a través de Vostès a tots els andorrans, que lamenten aquest any no poder estar aquí presents a causa de la pandèmia, una salutació cordial en nom del Sant Pare. Aprecio les línies engegades al Principat, objectius i metes procurats per al desenvolupament de la vostra societat, amb la col·laboració de tots. Especialment valoro que la identitat pròpia del Principat no es comprèn si es desvincula de les seves arrels cristianes. El seu reconeixement ha d’impulsar a mantenir-les preservant els valors que les van gestar, i que les segueixen informant, encoratjant el respecte a la persona humana, el sentit profund de la llibertat i la justícia, la valoració de la institució familiar i el respecte a la vida humana. Nostre Senyor Jesucrist ens ensenya que tota llei està

continguda en l’amor a Déu i al pròxim per amor de Déu. Estimem al nostre pròxim perquè és imatge de Déu, com nosaltres mateixos, amb una voluntat igualment lliure, amb iguals drets i destinats a la vida eterna. Respectar la seva llei, glorifica Déu, i és ocasió de bé per a nosaltres i per al pròxim. Precisament la festa d’avui ens recorda que n’és d’important, per a aconseguir un progrés autèntic, l’harmonia entre els béns que necessitem per facilitar la nostra vida a la terra, juntament amb aquells valors espirituals que són els que afecten més profundament la dignitat de l’home creat a imatge i semblança de Déu. En la festa de la Nativitat de Maria, nosaltres commemorem un esdeveniment salvífic en què “la Verge està estretament vinculada al seu Fill” com “esperança de tot el món i aurora de la salvació” (Pau VI, Marialis Cultus, 7). En aquesta festa contemplem que Déu intervé escollint i preparant una Mare digna d’Ell. Tot l’Antic Testament convergeix fins el moment de l’encarnació del Fill de Déu, i en aquest punt comença el Nou Testament. En aquesta plenitud s’insereix Maria, “representant” el trànsit del símbol i la figura de l’Antic Testament a la realitat de la salvació que n’és el Nou. En Maria, doncs, brilla anticipadament la gràcia del seu Fill, que ens eleva a la participació de la vida divina, i el do que ens cura i purifica del pecat, concedint-nos la llibertat com a fills de Déu. A això es referia la veu profètica de Miquees, a la primera lectura, quan, als subjectes a l’imperi de l’esclavitud del pecat, els dóna per senyal: “Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta de germans tornarà”. Amb el naixement de Santa Maria, Déu va crear “un altre món de nou origen... i així a nosaltres, certament ja regenerats pel diví naixement del baptisme, oferir-nos una vida lliure i apartada de tota servitud” (Sant Andreu de Cretas. VII-VIII. Sermó 1 de la Nativitat de Maria: PG 97, 810 ss).

Església d’Urgell

9


[ve de la pàgina 9]

La festa del naixement de Maria, doncs, inaugura a la terra el món de la gràcia i de la santedat. Maria, concebuda sense pecat, Aurora de la salvació, ens porta avui el resplendor de la Llum que és Crist, el seu Fill. És, doncs, el Naixement de Maria un esdeveniment de salvació per a tots. En Maria neix un món nou, perquè en Ella es fa realitat present la llum de Crist, que ve a salvar-nos. Germans, en el dia joiós del Naixement de Maria, tots som convidats a girar els ulls envers aquesta Reina de misericòrdia perquè, inspirant-nos en els sentiments del seu Cor, seguim el camí glorificant el Senyor amb la nostra vida. Maria inspira els bons ideals d’una vida que, superant-se a si mateixa, camina en constant progrés, madurant en l’amor al Senyor, servint els germans, i esforçant-se per col·laborar amb els plans de Déu en les coses de cada dia, en la recerca sincera de la voluntat de Déu acceptada de manera activa i positiva. És la millor manera d’estimar i ser feliç, sense buscar res més que la coherència fidel d’una vida que tot ho espera només de Déu. Allí on habita Maria, en els cors que de veritat l’estimen, la disponibilitat envers el Senyor és audaç i valenta, coherent i constant, sense deixar-se acovardir per les dificultats, per la por, pel què diran de mi, pel cansament o la

inseguretat. Perquè la Mare de Crist ens fa sentir segurs, acollits i estimats. Vessa el consol als afligits, aconsella amb la seva llum els desencaminats, protegeix en els perills. Glorificada en el cel, les seves entranyes no poden deixar-la insensible a les alegries i tristeses dels homes. Sempre està al costat nostre, com una Mare que no pot deixar de socórrer els seus fills. El seu amor, ple de misericòrdia i bondat, és immensament gran i sempre està a punt per afavorir-nos. Aquí, en aquest Santuari al qual el Sant Pare, el Papa Francesc, va atorgar el títol de Basílica Menor [el 13 de maig de 2014], i on des del llunyà segle XI acudeixen els andorrans portant els desitjos del seu cor, les seves preocupacions i esperances més íntimes, encomano, en aquesta santa missa, a la intercessió de Nostra Senyora de Meritxell els bons desitjos dels qui la invoquen i veneren amb amor filial, amb un record particular per tots aquells que sofreixen en el seu cos o estan atribolats en el seu esperit. Per tots els andorrans, demano a la nostra Mare del Cel l’auxili de la seva caritat i l’amor del seu diví Fill Jesucrist, així com el bé d’Andorra. Que així sigui. Santuari Basílica de Meritxell, 8 de setembre de 2020

Lliurament de les Cartes Credencials del Nunci Apostòlic al Copríncep Episcopal

T

ot just el dia abans de la festa de la Mare de Déu de Meritxell, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal va rebre les Cartes Credencials que acrediten l’Excm. i Rvdm. Mons. Bernardito C. Auza com a Ambaixador i Representant del Sant Pare davant del Principat d’Andorra, dignitat que comporta així mateix la de Degà del Cos Diplomàtic acreditat a Andorra. Un cop formalitzat el lliurament de les Cartes Credencials, que va tenir lloc al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell amb l’assistència de la Ministra d’Afers Exteriors d’Andorra, M. I. Sra. Maria Ubach, i del Representant personal del Copríncep, M. I. Mn. Josep M. Mauri; Mons. Vives i Mons. Auza van mantenir una reunió d’aproximadament mitja hora, la qual es va desenvolupar en un clima molt cordial. Acabada la reunió amb el Copríncep, el Nunci Apostòlic, en declaracions a la premsa, va destacar les bones relacions diplomàtiques entre la Santa Seu i el Principat d’Andorra i va expressar la satisfacció de poder presentar les Cartes Credencials just la vigília d’una data tan impor-

10

Església d’Urgell

tant per a Andorra com és la festa de la Mare de Déu de Meritxell. També va comentar que aquesta era la tercera vegada que visitava el país, ja que fa uns anys hi havia estat com a turista, i el desembre de l’any passat va tornar a venir per presentar les Cartes d’Estil.


Pels camins de l’Any Meritxel·lià Amb la Festa de Meritxell d’enguany ha començat un calendari de celebracions que culminarà el setembre de 2021 amb l’Eucaristia del centenari de la Coronació Canònica

D

es de la feixa de preparat per a la coronació baix, Mn. Blas Pecanònica el 8 de setembre descoll, capellà de 1914, però que la I Guerde Canillo de l’agost de ra Mundial i la pandèmia 1910 a l’octubre de 1921, de 1919 ho impediren. Les deixà el camp andorrà virtuts de l’hospitalitat i ben llaurat, esterrossat la solidaritat que acompai adobat per sembrar-hi nyen el caminar de la hisla devoció a la Mare de tòria d’Andorra no podien Déu de Meritxell. El pipermetre fer festa quan els adós mossèn s’encomagermans veïns patien el nà el meritxel·lianisme i terrible flagell de la guerra. l’andorranisme del BisLes aigües europees assube Joan Benlloch i del aujades, Mn. Blas, des de la mossèn lauredià Enric seva humilitat, a invitació Marfany, autors de la del Bisbe Justí Guitart, lletra (Mons. Benlloch) aconsegueix el necessari i la música (Mn. Marsuport del Síndic General fany) de l’himne naciode les Valls d’Andorra, Jonal d’Andorra: “El Gran sep Gresa, per començar un Carlemany mon pare / Any Meritxel·lià. El Síndic [...] de Meritxell la gran va escriure en ocasió de Mare”. la Festa de Meritxell d’ara El Consell General féu fa cent anys: “Andorrans, front a la pregona crisi és arribada l’hora de corde la caiguda del ferro (el respondre a l’amor i a la mot ‘Andorra’ prové de gratitud de la que de temps “terra de ferro”, segons immemorial, des del tron de Coromines) bastint un Meritxell, s’ha complagut a pilar de comunió: els aspergir els tresors del seu Consellers declararen cor per tot Andorra” (8 de Dos joves ainistes contemplen les corones de la Mare de Déu i del Nen Jesús elaborades per l’argenter Cabot ara fa un segle. per unanimitat el 24 setembre de 1920). El Síndic d’octubre de 1873 la Mare demanà almoines, adreços de Déu de Meritxell com a Patrona (1913) per demanar la declaració i joies per fabricar la corona per a i Defensora del Principat d’Andor- canònica del Patronat de la Mare de la festa del 8 de setembre de 1921. ra. Entre la proclamació civil del Déu de Meritxell sobre el Principat. En el caminar de l’Any Meritxelpatronatge i el seu reconeixement El Papa Pius X la concedí el 13 de lià es recolliren les joies amb les eclesiàstic passaren una quarante- maig de 1914. quals l’orfebre Cabot de Barcelona na i escaig d’anys (1873-1914). El L’historiador medievalista Dom fabricà les artístiques corones de mossèn canillenc aprofità la visita Cebrià Baraut conta que existia un la Mare Maria de Meritxell i del seu pastoral del Bisbe Joan Benlloch programa de festes acuradament Fill Jesús. Es va escriure i edità el Església d’Urgell

11


programa d’actes de la festa que es repartí per totes les Parròquies de Les Valls. Ressaltem del programa un tridu predicat pels religiosos Vila i Forés, de la Companyia de Jesús, a totes les Parròquies, i la invitació del Bisbe Guitart i del Consell General al Cardenal Arquebisbe de Tarragona, Mons. Francesc Vidal i Barraquer, perquè coronés la Mare de Déu de Meritxell. El Bisbe Copríncep Joan Martí Alanis beneí el 8 de setembre de 1976 el nou Santuari, obra de l’arquitecte Ricard Bofill. Però la Mare de Déu de Meritxell no era feliç del tot amb la seva nova casa. Totes les mares volen una casa per als fills i filles, abans que la seva, i més avui que l’habitatge ha esdevingut el problema social més punxegut. Es bastí el Casal Sant Serni, avui AINA, com a obra social, lúdica i educativa del Santuari de la Mare de Déu de Meritxell. Els ainistes han correspost amb el lema: “A l’estiu, cap infant sense colònies”. AINA ha editat els llibres “Meritxell, màgia i paisatge” (1986); “Nostra Senyora de Meritxell, Patrona d’Andorra” (any del 75è aniversari de la coronació), i “Vivències meritxel·lianes compartides” (any del 90è aniversari de la coronació); a més de “Santa Maria de Meritxell Centre Agrícola i Ramader. El llibre de comptes dels sagristans 1500 -1630” i “El meu mossèn Cinto” (2002), entre altres. La Mare de Déu de Meritxell no vol ni or ni plata. Ella anhela només com a corona l’amor i la pregària de tots els ciutadans d’Andorra. Els 409 ainistes han conegut i admirat en “Meritxell memòria” la corona centenària. Li han cantat la pregària: “Els cors s’agermanen / al vostre caliu; / cims i valls aclamen / l’amor d’aquest niu”. El protocol del Ministeri de Salut del Govern d’Andorra no permetia l’aglomeració de la Vetlla de Santa Maria de Meritxell, el vespre de la posobra de la Festa. Els monitors han substituït la processó de torxes per l’ascensió al cim del Casamanya, 12

Església d’Urgell

(2.742 metres) seguint les petjades de mossèn Cinto, que cantà: “Damunt son front llueixen / los dotze estanys Pessons, /corona hermosa / que de brillants i gemmes li ofereixen / aqueixes cimes on lo cel reposa, / corona d’Ariana esplendorosa / que del zenit despresa / quedà entre terra i cel aquí suspesa”.(“Poema del Canigó”). Els joves han baixat del pic dotze pedres, una per a cada estrella de la corona, on han escrit els valors que treballen amb els infants i l’han dipositada als peus del cambril. La vetllada íntima de pregària va comptar amb la lectura de poemes de “Llavors de llum. Invitació a la joia. Poemes per a Andorra”, de Mn.

El Consell General féu front a la pregona crisi de la caiguda del ferro bastint un pilar de comunió: els Consellers declararen per unanimitat el 24 d’octubre de 1873 la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona i Defensora del Principat d’Andorra Manuel Pal Casanovas. Entre poema i poema cada monitor confiava als companys què significa per a ell Meritxell i què li demana, avui, a la Mare de Déu. Agraïm al Covid-19 que ens desperti el valor de l’adaptació. El dia de la Festa de la Nativitat de Maria se suprimiren totes les misses al Santuari Nacional –calia evitar les aglomeracions– tret de l’Eucaristia presidida pel Nunci Apostòlic i Concelebrada per l’Arquebisbe JoanEnric. Aquest fet ens donà la idea de celebrar des del dia 27 d’agost fins al 7 de setembre una missa al capvespre per admirar i meditar sobre cada una de les dotze estrelles de la corona de la santa imatge: L’estrella de la Llum de qui és Meridiem, Llum de Migdia, que dóna a llum la Llum.

L’estrella de la mirada romànica que convida a la comunicació, gràcies a la qual em veig en els ulls de l’amic. L’estrella de la mà allargada i oberta que, abans de demanar-li perdó, Ella ja ens l’ofereix des de la humilitat i la generositat. L’estrella dels esclops, símbol de l’austeritat, senzillesa i també del coratge de les velles padrines andorranes dels anys 60, i de temps enrere. L’estrella del Fill a la falda, que són tots els infants del món: “Qui dóna un vas d’aigua a un petit...” L’estrella del llibre del Nen a la falda per demanar els valors de la saviesa i la bondat, amb els quals creixia Jesús per al curs escolar 2020-2021. L’estrella dels llantions d’ofrena en acció de gràcies per dir a la Patrona que som feliços. L’estrella dels llantions d’ofrena en record dels nostres absents i per viure la comunió dels sants. L’estrella del silenci per aprendre a escoltar. L’estrella de la gavernera florida damunt un gros tou de neu per gaudir de la corona de roses de bardissa que ens regala la vida de cada dia. L’estrella de la solidaritat de la gavernera amb punxes per compartir la corona d’espines dels germans. L’estrella de l’ull que du la corona on contemplem que, passi el que passi, no podem desesperar. Déu mira la nostra petitesa. “El grau més alt de la saviesa humana es troba en acoblar la voluntat a les circumstàncies i en crear a l’interior la bonança que desafia les tempestats de l’exterior” (Daniel Defoe). AINA enceta amb el Covid-19 el pelegrinatge de l’any meritxel·lià devers el centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Meritxell el 8 de setembre del 2021. Ens guiaran les dotze estrelles lluminoses de la corona de la Mare de Déu:


L’estrella “dempeus”, regalada per l’Arquebisbe Joan-Enric el 13 de setembre d’enguany al Santuari Basílica. En una nova Pentecosta, presidits per la Mare de Jesús, 14 adolescents foren ungits amb el crisma, reberen l’alè de l’Esperit Sant i el bes de pau. L’estrella “de donar vida als anys”, que ens ofereix el Dia Mundial de la

L’estrella de la neu blanca brillarà en les dues convivències de cap de setmana de gener gràcies a l’esquí contemplatiu de fons i raquetes. L’estrella de la Llum de Meritxell per als infants del carrer de Bolívia, els adolescents de la Parròquia els Màrtirs d’Uganda, del Senegal, i per a l’esplai de Burkina Faso que té

d’estiu del 2021. L’estrella del curs per a educadors en el lleure (titulació de monitors i titulació de directors) durant la segona quinzena d’agost. El Papa Francesc ens encoratja amb una piulada a viure l’Any Meritxel·lià: “És un any ben oportú per resar una Avemaria cada dia com a bona nit.

Al llarg dels temps, generacions i generacions d’andorrans han crescut en els valors cristians agermanats al voltant de la Mare de Déu de Meritxell.

Gent Gran en el cor de la tardor. El grup de l’Associació de Gent Gran de Canillo es reunirà entorn de la taula d’AINA. Conversa, jocs de cartes i un tallat ompliran de joia el retrobament. L’estrella d’un curs sobre “ valors o addiccions” es donarà a una vintena de nois i noies a AINA durant el mes de novembre per fer front a les noves pandèmies. L’estrella de portar la Llum de l’Establia al campament de Mereig dins la convivència del Nadal Jove.

com a cap la monitora ainista Maria Navarro durant el mes de febrer, dins la Campanya de Mans Unides. L’estrella de Meritxell amb les estrelles dels Santuaris de Catalunya i Balears en la 42a trobada anyal durant el mes de març. L’estrella de la Pasqua Jove en una convivència de pregària i de programació de l’1 d’abril, Dijous Sant, al 4 d’abril, Diumenge de Resurrecció. L’estrella som la pinya (“Virtus, Unita, Fortior”) en els torns de colònies i campaments d’AINA dels mesos

No oblideu, joves, que Maria és la nostra Mare i és amb la seva ajuda que podem ser fidels al camí de Jesús. Preguem Maria que ens ajudi a mantenir la mirada ben fixada en Jesús i a seguir-lo, també quan és exigent”. La dolça Mare de tots, la meva Confident, és la dona del “Sí”. El nostre Sí ens ajudarà a reconèixer sempre i millor la veu de Jesús, que és la de les Benaurances: “Feliç Tu que has cregut...” Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

13


Mn. Benigne Marquès rep la Creu de Sant Jordi de

M

n. Benigne Marquès i Sala, Canonge i Arxiver Diocesà i Capitular d’Urgell, va rebre la Creu de Sant Jordi de mans del President de la Generalitat de Catalunya, M.H. Quim Torra, en un acte solemne que va tenir lloc el 21 de setembre al Palau de la Generalitat. Mn. Benigne estigué acompanyat per la seva neboda, Dolors Marquès, i per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives. La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. Va ser instituïda el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. En el cas concret de Mn. Benigne, la Creu de Sant Jordi li ha estat concedida, segons consta a l’acta oficial de la cerimònia de lliurament, “pel seu treball de preservació i divulgació de la cultura catalana que l’ha convertit en un referent intel· lectual. Com a fundador de la Societat Cultural Urgel·litana i secretari de la revista Urgellia, ha fet importants contribucions al coneixement de l’època antiga del Bisbat d’Urgell, amb notables descobertes de documentació inèdita. Responsable de l’Arxiu Capitular i Diocesà d’Urgell, ha estat un autor prolífic i ha treballat intensament en la recerca i difusió de les arrels culturals i històriques de la Diòcesi d’Urgell i de Catalunya”. Mn. Benigne Marquès va néixer a Oliana el 13 de febrer de 1940 i va ser ordenat de prevere el 21 de desembre de 1963 a La Seu d’Urgell. És llicenciat en Dret Canònic i Diplomat en Arxivística per l’Escola Vaticana de Paleografia, Diplomàtica i Arxivística. Des del 1974 és l’Arxiver Diocesà d’Urgell i del Capítol Catedral. Fou fundador de la Fundació Societat Cultural Urgel·litana, que es va erigir a la Diòcesi d’Urgell com a fundació canònica l’any 2005, actualitzant i integrant el que pertanyia a la Societat Cultural Urgel·litana (fundada el 1977). La Fundació Societat Cultural Urgel·litana aspira a fer conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les comarques que avui formen part del Bisbat d’Urgell i de les que hi havien pertangut en el passat, fins a la data de la seva segregació i incorporació a altres Diòcesis. L’anuari Urgellia és la màxima publicació de la Fundació Societat Cultural Urgel·litana de la Diòcesi d’Urgell. Mn. Benigne ha estat nomenat recentment Vicari Judicial de la Diòcesi d’Urgell. 14

Església d’Urgell


mans del President de la Generalitat de Catalunya

EsglÊsia d’Urgell

15



La Gna. Margarita Bofarull, homileta d’enguany a la Fira del Llibre del Pirineu La Gna. Margarita Bofarull, religiosa del Sagrat Cor de Jesús, va ser l’encarregada de pronunciar l’Homilia Religiosa de la XXIV Fira del Llibre del Pirineu d’Organyà en un acte que va tenir lloc la nit del dissabte 5 de setembre a l’envelat aixecat al costat de l’església de Santa Maria, i no dins del temple com en edicions anteriors, en aplicació de les mesures recomanades per les autoritats sanitàries per prevenir la propagació de contagis per Covid-19. L’acte fou presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i per l’Alcalde d’Organyà, Celestí Vilà, i entre els assistents hi eren el Director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, Miquel Àngel Cullerés; així com diversos alcaldes de poblacions veïnes i diputats a la Diputació de Lleida, a més d’altres personalitats polítiques i de l’àmbit social de l’Alt Urgell i d’Andorra. La Gna. Margarita Bofarull Buñuel (Barcelona, 1961), religiosa de la Societat del Sagrat Cor de Jesús, fou Provincial d’Espanya Nord de la Congregació del 2005 al 2011. Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1985, és també llicenciada en Teologia (1994) per la Facultat de Teologia de Catalunya. El 1995 obtingué un postgrau en medicina tropical per la Universitat de Barcelona (Hospital Clínic). Fou Vicepresidenta de la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER) i professora de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Universitat José Simeón Cañas (UCA) d’El Salvador. Actualment és la Presidenta de l’InsLa Gna. Margarita Bofarull, durant la lectura de l’Homilia Religiosa a la Fira del Llibre del Pirineu d’enguany. titut Borja de Bioètica. A més de l’Homilia Religiosa de la Gna. Bofarull, en el marc de la Fira també es van lliurar els Premis literaris Homilies d’Organyà, en els quals van resultat guanyadors Albert Llanos Serral (Premi Pirineu, amb l’obra “Homo Sapiens”), José Luis García Herrera (Premi Josep Grau i Colell de poesia, amb “Pedres, mar, vida i ruïnes”), Aina Casassas (Premi Alt Urgell de joves autors, amb el conte “Sis trets”), Joan Adell (Premi Germans Espar i Tressens de relats viscuts, amb “El jersei del mestre”), i Núria Oliva (Premi Lletres de Dones de relats curts, amb “La llista”). Així mateix, el Premi Mossèn Albert Vives de Periodisme d’enguany ha estat atorgat a l’escriptor i professor urgellenc Joan Obiols, en reconeixement a la seva trajectòria de divulgació dels pobles dels Pirineus; i el Premi de Fotografia Organyà 2020 ha correspost a Neus Trench, per la instantània “Organyà 3”, que ha il·lustrat els cartells tant del certamen literari com de la recent Festa Major de la vila. Pel que fa a l’anomenada “homilia laica”, enguany ha anat a càrrec de l’escriptora osonenca Irene Solà, que va centrar la seva intervenció en la importància de la paraula com a element creador. A la present edició de la Fira del Llibre del Pirineu hi ha hagut una vintena d’estands d’editorials i llibreters i es va presentar una trentena de novetats literàries. Transcrivim a continuació el text íntegre de l’Homilia de la Gna. Margarita Bofarull. Església d’Urgell

17


Homilia religiosa Organyà 2020 Benvolguts Excm. i Rvdm. Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, Arquebisbe d’Urgell; Il·lm. Sr. Celestí Vilà i Betriu, Alcalde d’Organyà; Sr. Miquel Àngel Cullerés, Director dels Serveis de Cultura de la Generalitat de Catalunya; autoritats; Sra. Irene Solà Sáez, homileta laica; fidels tots, senyores i senyors, amics i amigues, Agraeixo a Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, i a l’Arquebisbat d’Urgell, per haver-me convidat a fer l’Homilia Religiosa d’enguany, i haver-ho fet en la meva condició de dona, religiosa, teòloga i metgessa. El fet de fer la prèdica per explicar algun fragment bíblic -això és una homilia- a Organyà, bressol literari de la prosa catalana, m’honora i m’omple d’agraïment. Que en els inicis de la nostra llengua s’hi trobin unes homilies em parla del paper indubtable de l’Església en la cultura del nostre Poble. Llegint un fragment del text del foli 7v de les Homilies d’Organyà, en versió adaptada al català modern de Jordi Bruguera, em trobo amb el comentari del Capítol XV de l’Evangeli de Sant Mateu (Mt. 15, 21-28). Aquest passatge de l’Evangeli narra la guarició de la filla d’una dona cananea. He pensat que he trobat una Bona Notícia –això és el que vol dir Evangeli– que ens pot ajudar molt en el moment actual. Diu l’Evangeli de Mateu, en el Capítol XV, que Jesús es va retirar cap a la regió de Tir i de Sidó, regió pagana i estrangera. Tir simbolitza les tribulacions d’aquest segle, i Sidó és nomenada pels profetes per la seva idolatria. En aquest context, una dona cananea, provinent d’aquelles contrades, s’atansa a Jesús dient-li que tingui compassió d’ella, que la seva filla pateix molt sota la influència del dimoni. Jesús exalça la fe d’aquella dona, i la seva filla es posa bona.

Aquesta seria una síntesi breu d’aquest passatge evangèlic. Ara vull atansar-lo a la situació actual, i deixar que ens omplim de Bona Notícia, de la que n’estem tan assedegats. Cada temps és especial, i cada temps és Kairos, “temps oportú”. El virus SARS-CoV-2, originant de la pandèmia Covid-19, ha capgirat el món en poc temps. Quan els posthumanismes “treien el nas” en moltes societats, i el somni de la immortalitat albirava una nova era, tot d’una, sense gairebé saber com, ens trobem a la recerca de paradigmes existencials, d’amplària universal, que puguin donar resposta als anhels de la humanitat en la postpandèmia. Les noves circumstàncies, que han impedit trobades, celebracions, desplaçaments, serveis, comiats, acompanyaments, etc., han estat amarades de dolor en molts casos, i han posat en crisi els models socioeconòmics i sanitaris existents. Tota la humanitat ha estat posada a prova. S’ha posat a prova el vincle social i la fe evangèlica1. A l’igual que en el relat evangèlic, avui moltes persones pateixen pel mal que ens envolta. Tots tenim patiments que ens donen neguit a voltes. No podem oblidar a molts germans nostres que porten anys patint epidèmies i malalties que es podrien haver guarit amb més solidaritat. Tampoc ens oblidem de la humanitat que segueix patint a causa del pecat i l’egoisme injust, havent d’emigrar, essent explotats i atrapats en el tràfic de persones, obligats a treballar en la infantesa, milions de famolencs en societats opulentes, milers d’aturats i pobres, persones que perden la salut mental a causa dels patiments provocats per la manca de recursos i d’accés a bens essencials, etc. Hi ha molt patiment més enllà de la Covid-19. Recordem que el seu clam puja fins

1  Cfr. Pontifícia Acadèmia per a la Vida, “Pandemia y fraternidad universal. Nota sobre la emergència Covid-19”, 30 març 2020. [en línia] <http:// www.academyforlife.va/content/dam/pav/documenti%20pdf/2020/Nota%20Covid19/Nota%20sobre%20la%20emergencia%20Covid-19_ESP_. pdf>, [Consulta: 22 abril 2020].

18

Església d’Urgell


Déu, que escolta els seus gemecs i es recorda de l’Aliança feta amb el seu poble, fent-se càrrec de la situació2. En aquest context, més aviat desolador per a amplies majories, som a “Tir”, hi ha tribulacions, l’Evangeli ens diu que Jesús s’hi fa present. La dona cananea demana a Jesús: “Tingueu compassió de mi, Senyor”. Tenir compassió vol dir ser capaç de “patir amb”, “compatí”. Trobar persones compassives és un tresor, persones capaces de “patir amb”. Si alguna cosa ens mata és la indiferència, el passar de llarg del dolor aliè.

La Gna. Bofarull va ser rebuda a l’Ajuntament de la vila, on signà en el llibre d’honor.

Poden compadir les persones misericordioses. Al sermó 358 A, Sant Agustí explica què és la misericòrdia, i diu que aquesta paraula n’inclou altres dues: “miseria i cor”; misèria i cor. Es parla de misericòrdia quan la misèria aliena toca i sacseja el teu cor3. Goso fer una crida a la misericòrdia, que és molt més que la solidaritat. Hem de viure la revolució de la misericòrdia. La misericòrdia canvia el món. El Papa Francesc explica que la misericòrdia va més enllà de la llei. La misericòrdia no humilia ni maltracta, sinó que “Déu perdona amb una carícia”4. La misericòrdia es la plenitud de la justícia5. L’individualisme, tant arrelat contemporàniament en les nostre societats, s’ha hagut de rendir a l’evidència, amb la pandèmia, que la vida és un bé comunitari, que

no ens podem repensar sols, que som responsables tots plegats de la vida de tots. La vida és un bé personal, però també és un bé comunitari. Déu ens ha creat germans. El que jo visc té incidència en la vida dels altres. No és només “la meva vida”, ens hi va la vida de tots en la vida de cadascú. Ho estem veient clar. L’Encíclica “Laudato si” del Papa Francesc (de la qual celebrem el cinquè aniversari), sobre la cura de la casa comuna, ens fa caure en el compte que “L’ambient humà i l’ambient natural es degraden junts, i no podrem afrontar adequadament la degradació ambiental si no prestem atenció a causes que tenen a veure amb la degradació humana i social. De fet, el deteriorament de l’ambient i el de la societat afecten d’una manera especial els més febles del planeta. [...] Però avui no podem deixar de reconèixer que un veritable plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament social, que ha d’integrar la justícia en les discussions sobre l’ambient,

2  Cfr. Ex. 2, 23-25. 3  Cfr. Agustí d’Hipona, sermó 358 A (Morin 5), traducció de Pío de Luis Vizcaíno, [en línia] < https://www.augustinus.it/spagnolo/discorsi/ index2.htm > [Consulta: 4 setembre 2020]. 4  Cf. Francesc, “Meditaciones diarias, misas matutinas en la capilla de la Domus Sanctae Marthae”. 7 d’abril de 2014, [en línia], <http://w2.vatican. va/content/francesco/es/cotidie/2014/documents/papa-francesco_20140407_perdon-caricia.html> [Consulta: 4 setembre 2020]. 5  Is. 42,3 Església d’Urgell

19


per tal d’escoltar tant el clamor de la terra com el clamor dels pobres”6.

ens trobem, més se’ns ajudarà. És la lògica de l’amor. I l’amor és la font d’on brolla l’esperança.

La Bíblia ens diu que el Déu i Pare de Nostre Senyor Jesucrist és un Déu que estima entranyablement tot el que ha creat.

Ser persones d’esperança, testimonis d’esperança, passa per estimar al proïsme com a un mateix, per ser capaços de modificar estils de vida, per compartir amb el qui té necessitat, per cercar el bé comú per damunt del propi interès, per no oblidar tots aquells que seguiran patint quan potser nosaltres “ja ens haurem recuperat”.

La Tradició profètica ens convida a “no trencar la canya esberlada i no apagar el ble que fumeja”, i això sempre, però especialment en temps d’incertesa i patiment com els actuals, té una força impressionant, i implica un compromís ferm, civil i eclesial, amb les persones que estan en situacions de major vulnerabilitat i pobresa. Les persones més grans de les nostres societats han patit, i estan patint, especialment en aquest temps. Por a no ser atesos, soledat, abandonament, menysteniment, son realitats que sovint envolten els nostres avis. L’Església, en fidelitat a Jesucrist, vetlla i procura que es reconegui la dignitat intrínseca, ontològica, de cada persona en qualsevol circumstància de la seva vida.

Quina magnífica notícia per a les nostres societats saber que som cridats a tenir cura amorosa els uns dels altres, que com més febles i en situació de major vulnerabilitat ens trobem, més se’ns ajudarà. És la lògica de l’amor. I l’amor és la font d’on brolla l’esperança Somio un món molt més conforme al Regne de Déu, on les persones no son valorades per la seva rendibilitat, on la veritat transita per camins amplis, on el perdó obre forrellats d’esclavatges i allibera, on la humilitat te carta de ciutadania i el proïsme és un germà i no un competidor, on cada matí dono gràcies pel nou dia amb totes les seves oportunitats. Quina magnífica notícia per a les nostres societats saber que som cridats a tenir cura amorosa els uns dels altres, que com més febles i en situació de major vulnerabilitat

La dona cananea demana a Jesús per la seva filla, atrapada pel maligne. La sensibilitat, la fe i l’amor d’aquesta dona faran possible que Jesús guareixi la seva filla. Aquesta dona, perquè estima, no resta indiferent al patiment de la seva filla. Tot, al cap i a la fi, és qüestió d’amor. La gran pregunta ètica que trobem ja en el llibre del Gènesi, “Què n’has fet del teu germà?” (Gn.4,9), ressona avui amb més força que mai convidant-nos a tornar a la realitat més pregona i esperançadora de la nostra vida: som germans, som creats per tenir cura els uns dels altres, per estimar. És una invitació a la fe i a l’esperança, inseparables de l’amor. Sobre l’anomenat “Himne a la Caritat” de la Carta de Sant Pau (1Cor 13), versa la primera Homilia d’Organyà. La dona cananea estima segons aquest amor descrit a 1Cor 13. “L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L’amor no passarà mai”7. Tots volem ser estimats així, i aquest és l’Amor que Déu ens ofereix cada dia. Com la dona cananea ens hem de saber atansar a qui ens estima a fons perdut i ens vol plens de vida. El Déu i Pare de Nostre Senyor Jesucrist, a qui hauríem de saber testimoniar, entre d’altres “títols” és conegut

6  Francesc, Carta Encíclica “Laudato si” (24 maig 2015), 48-49, Barcelona: Claret 2015, pp.36 i 38. 7  1Cor 13, 4-8.

20

Església d’Urgell


a la Bíblia com a Pare dels pobres, defensor dels orfes i les vídues, que té predilecció pels febles i petits, que és commou amb els senzills, que és el Just, que té passió per alliberar-nos de tot mal, que ens vol lliures i feliços, amb una alegria que ningú ens pot prendre, el Déu de la Vida, que estima entranyablement tot el que ha creat. El “món cristià” ha d’oferir esperança. Si hi ha alguna cosa pregonament cristiana és l’esperança. Sabem que el mal no té la darrera paraula en la nostra Història, la darrera paraula la té la vida, el Ressuscitat. Som cridats a estimar com Déu ens estima. Aquesta és la millor notícia que el nostre món pot rebre: una Església, uns cristians, unes persones, que fan de l’amor l’eix i el motor de les seves vides, persones més promptes a perdonar i a comprendre que a jutjar, persones que cada matí paren l’orella i obren el cor per oferir consol i amor, persones que saben donar gratuïtament el que han rebut gratuïtament, persones de cor net, humils, que volen escampar aquesta Bona Notícia arreu.

“La fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau... La justícia anirà al seu davant i la pau li seguirà les petjades” (Psm. 84). Faig una invitació a lluitar contra el mal, a vetllar per tal de renovar constantment l’opció per la vida, pel Regne de Déu; aquest Regne que consisteix en “la justícia, la pau i el goig de l’Esperit Sant” (Rm. 14,17). Ens sabem continuadors de la missió d’Aquell a qui seguim: Jesucrist, que va ser ungit i enviat a “portar la Bona Nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits” (Lc. 4,18). Un programa que omple de joia i vida a qui s’hi endinsa. Gràcies Organyà per deixar ressonar l’amor, des de les teves Homilies, segle rere segle. Margarita Bofarull Buñuel, rscj

La jornada es clogué amb la fotografia de grup de les autoritats, les homiletes i els guardonats als premis literaris Homilies d’Organyà. Església d’Urgell

21


Proposta per a una espiritualitat transcendent

“I el vostre art consisteix precisament a arrancar al cel, al món de l’esperit, els seus tresors i revestir-los de paraula, de colors, de formes, d’accessibilitat”. (Sant Pau VI, Homilia de la “Missa dels artistes”, 7 de maig de 1964) Text: Mn. Jaume Mayoral, Rector d’Agramunt / Fotografies: Agustí Cucurulls


E

l passat 9 d’agost, l’Arquebisbe Joan-Enric beneïa l’actuació pictòrica que s’ha fet a l’interior de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Penelles; una actuació artística que no ha deixat ningú indiferent, ja que ha suposat omplir l’espai de les dues naus de l’església amb formes geomètriques en vius i llampants colors. És aquesta singularitat que ens fa dedicar-li aquest article a la nostra revista diocesana Església d’Urgell. L’església de Sant Joan Baptista de Penelles es va construir entre els anys 1951 i 1961, dissenyada per l’arquitecte Josep Danés, amb

el poble en el mapa. La iniciativa ha estat un èxit de format, que any

La intervenció artística, obra de Berni Puig (Manresa, 1990), es basa en la idea de fer present als murs interiors de l’església el mapa del nucli urbà i de l’entorn rústic de Penelles rere any atreu un nombre creixent de visitants per admirar els murals pintats per diferents artistes d’arreu a les parets emblanquinades de cases

així que finalment es pot tirar endavant el projecte. La intervenció artística es va encomanar al pintor i muralista Berni Puig (Manresa, 1990), que proposà un projecte que titulà “Omnipresent”, basat en la idea de fer present a tots els murs interiors de l’església el mapa del nucli urbà i de l’entorn rústic de Penelles: una mirada infinita, “omnipresent”, que reflecteix el cel que mira a la terra. Puig projectà un gran mapa, i així les parets de l’església s’ompliren de diferents formes geomètriques que representen el territori penellenc. L’obra final és una composició que,

Detall dels murals de la part superior del costat de l’Epístola. A la pàgina anterior, vista general de la nau central del temple.

la feina feta per tots els penellencs i el seu treball “a jova”, una manera de fer que era tan present en aquells anys a molts municipis amb pocs recursos econòmics1. D’una manera breu, el procés d’actuació es deu a la imperiosa necessitat de millorar l’espai interior del temple. D’ençà del 2016, a Penelles s’organitza un festival de murals i art rural anomenat “GarGar”, el qual vol ser un al·licient per donar vida i situar

1

i altres espais del poble, molts dels quals prenen com a tema pictòric tot un ventall de temes de la vida rural. D’aquí sorgeix la idea d’aplicar tot aquest cabal de creativitat també en el temple parroquial: els veïns, amb l’Ajuntament, el Bisbat i la Parròquia, veuen una possibilitat per fer una actuació de millora a l’església, i són els mateixos veïns els que busquen els recursos econòmics mitjançant diverses iniciatives conjuntes. I és

només depassar l’entrada del temple, omple la visió amb un immens mosaic de diferents formes i colors que evoca l’esclat d’un immens trencadís. Les formes geomètriques pintades embolcallen i fan de marc a les diferents imatges religioses que han acompanyat la vida del poble en els actes litúrgics i en les seves devocions més arrelades. Així, podem contemplar Sant Antoni, la Mare de Déu de

Francesc Amorós: “Penelles i la Parròquia de Sant Joan Baptista” (Penelles, 2004). Església d’Urgell

23


La intervenció pictòrica incorpora al discurs estètic elements com la pila baptismal o com les pintures del sostre del presbiteri. A la dreta, detall de la decoració de les capelles del costat de l’Evangeli i del cor.

l’Alegria o la imatge del martiri de San Joan Baptista (titular de la Parròquia), tots ells envoltats de colors vius i llampants. Al mateix altar major hi ha l’escultura de Sant Joan Baptista i damunt del presbiteri hi trobem l’Assumpció i Coronació de la Mare de Déu, i tot al voltant l’entramat de línies que recorda de manera esquemàtica el mapa de les cases, carrers i espais oberts de Penelles. És a dir, el poble que acompanya les imatges dels sants i de les devocions a la Mare de Déu. L’obra de l’artista Berni Puig, amb la seva àmplia paleta cromàtica, ens

recorda una altra actuació feta el 2018 al nostre Bisbat; concretament a l’esglesiola romànica de Sant Víctor de Seurí (Pallars Sobirà), obra de l’artista Santi Moix2. En aquest edifici romànic es va fer també una intervenció d’art contemporani que, de manera semblant a l’obra de Puig a Penelles, omplí les parets de l’església amb una explosió de formes i colors, utilitzant també la tècnica de la pintura al fresc. El tema que serveix de motiu principal a les composicions pictòriques de totes dues esglésies és la natura i la vida de la terra, tot i

2 Revista Església d’Urgell, núm. 473, novembre-desembre 2018.

24

Església d’Urgell

que referides a dos espais geogràfics ben diferenciats: el Pirineu del Pallars Sobirà i el pla de La Noguera. De fet, una de les riqueses naturals de ser un Bisbat tan extens territorialment és la gran varietat d’hàbitats i paisatges que atresora. L’església parroquial de Penelles ha aconseguit conjugar i agermanar art contemporani amb espai transcendent, com són els espais sagrats dels temples, que a la vegada poden ser àmbits d’acollida per a tots aquells que busquen admirar un art obert a la interpretació de qui el contempla.


D’aquí el títol d’aquest article, que ens diu com aquesta actuació artística, que no ha de ser contemplada necessàriament des d’un context teològic i d’iconografia religiosa, pot esdevenir, en el seu àmbit d’espai sacre, un veritable generador d’espiritualitat. No només s’aconsegueix així que artistes contemporanis facin present la seva obra en un espai religiós, sinó també que aquesta obra pugui sortir a l’encontre dels fidels i ajudar-los a trobar aquell àmbit de recolliment i pregària. De fet és el que ens han demanat no només Sant Pau VI en l’homilia de la “Missa dels artistes” (1964) –un fragment ben interessant de la qual obre aquest article–, sinó també Sant Joan Pau II en la seva “Carta als artistes” (1999) i el “Discurs als artistes” de Benet XVI (2009): que l’art actual trobi el seu acolliment i el seu espai d’actuació en els espais religiosos, com durant tants segles va tenir lloc aquesta relació entre art i fe. Recullo un fragment del text del Papa Joan Pau II que diu: “Per transmetre el missatge que Crist li ha confiat, l’Església té necessitat de l’art. En efecte, s’ha de fer perceptible, més encara, fascinant en la mesura del possible, el món de l’esperit, de l’invisible, de Déu. Per tant s’ha d’encunyar en fórmules significatives el que en si mateix és inefable”. Crec que l’obra d’art de Berni Puig a Penelles reflecteix ben bé aquest neguit de l’Església, i, com hem anat dient, s’ha aconseguit aquesta interrelació entre art i espiritualitat. Potser a alguns els pot sobtar, i fins i tot els pot cansar una església plena de colors per tot arreu. Tanmateix, mentre preparava aquest escrit vaig recuperar els materials d’una exposició que va tenir lloc l’any 2014 al Museu Episcopal de Vic amb el suggeridor títol de “Pintar fa mil anys. El color del Romànic”3. L’exposició

Façana principal de l’església parroquial de Penelles.

explicava un fet que molts de nosaltres no coneixíem, com és que les esglésies romàniques d’arreu del Bisbat, aquelles que ens agraden per ser totes de pedra treballada a l’interior i a l’exterior, quan van ser construïdes i ornades van ser pintades als murs interiors amb colors vius; colors que amb els segles es van anar perdent, erosionant, desapareixent. El color era molt important en la decoració dels espais religiosos; de tal manera, ens recorden els experts que van dissenyar aquella exposició a Vic, que a la casa de Déu el color era omnipresent a totes les parets i en molts elements ornamentals. Colors com els de Seurí i Penelles: ben vius, llampants, lluminosos. Sembla que tornem als orígens de l’art i que serà interessant acompanyar aquest moment de creació artística, per això ha estat molt bé la iniciativa dels veïns de Penelles, i amb el suport de la Par-

ròquia i del Bisbat, en tirar endavant aquest projecte que ara ja forma part de la vida turística i de la fe del poble. De segur que això permetrà endegar un altre moment d’actuació artística per acabar l’arranjament de l’exterior de l’església parroquial; poder omplir les grans parets de totxo amb, qui sap, una altra impressionant actuació dels artistes plàstics de casa nostra. Us recomano obrir i gaudir de l’enllaç4 on, com una mena de reflexió per mirar, escoltar i, si voleu, pregar, s’ofereix un resum de l’actuació pictòrica a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Penelles. I acabo amb unes paraules ben profundes que escoltareu en aquest audiovisual, quan el narrador diu: “Què és la fe? Passió conreada”. Acompanyem la nostra fe amb totes aquelles passions que genera l’art per poder conrear (mai més ben dit) en el nostre Bisbat rural una espiritualitat que ens porti cap a Déu.

3 https://pintarfamilanys.wordpress.com/ 4 https://www.youtube.com/watch?v=zU75hm0GWX8&feature=youtu.be&ab_channel=BerniPuig Església d’Urgell

25


Celebració de la festa de Sant Gil a Núria

C

om tantes altres celebracions, la festa de Sant Gil a la Vall de Núria també s’ha vist condicionada per les mesures sanitàries per frenar l’expansió de la pandèmia, raó per la qual, a més d’haver hagut de restringir el nombre de fidels que van poder assistir personalment a l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe d’Urgell al Santuari Basílica, també es va haver de suspendre la tradicional processó de la imatge de la Mare de Déu a espatlles dels pastors de la vall fins a l’ermita dedicada al sant. Tanmateix, totes aquestes circumstàncies no van fer minvar en absolut les mostres de devoció dels assistents a la celebració com tampoc la importància de l’apartat institucional que acompanya habitualment la celebració de l’1 de setembre a Núria. De fet, els actes de la jornada van començar a l’estació de de Ribes-Vila, 26

Església d’Urgell

on el director de Vall de Núria, Toni Casals, va presentar les noves màquines validadores instal·lades a les estacions i va explicar el nou sistema d’entrada. A la presentació, a més de

A l’homilia, Mons. Vives va parlar de com la festa de Sant Gil ens recorda que no estem sols ni dispersats ni abandonats: tenim un pastor, Crist, el Bon Pastor, que ens guia enmig de les dificultats de la vida, també en l’actual pandèmia. l’Arquebisbe d’Urgell hi eren presents el Vicepresident de la Diputació de Girona; el President del Consell Comarcal del Ripollès; el President de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC); i l’Alcaldessa de Ribes

de Freser, entre d’altres autoritats, tots els quals van pujar tot seguit fins al Santuari amb un dels nous trens incorporats l’any passat per FGC, procedents de la línia del ferrocarril suís Matterhorn-Gotthard-Bahn. Així mateix, durant el trajecte van poder escoltar la nova audioguia que millora les explicacions als passatgers dels combois. En arribar a l’estació del Santuari, les Autoritats es van traslladar al telefèric de la Coma del Clot, completament renovat, on el President de FGC, Ricard Font, va explicar les característiques del nou giny que substitueix l’antic telecabina. Aquest nou equipament, que puja des del final de les pistes fins a l’alberg del pic de l’Àliga, compta amb cabines més àmplies, la qual cosa permetrà doblar el nombre d’usuaris en passar de 220 a 415 persones per hora. Per dur a terme aquesta renovació, s’ha aprofitat part del material de l’aeri


El President de Ferrocarrils de la Generalitat explicà a Mons. Vives les característiques del nou giny que puja des del final de les pistes fins a l’alberg del pic de l’Àliga (a dalt, a l’esquerra). L’Arquebisbe també va rebre informació sobre l’exposició “Art per fer història” (a dalt, a la dreta) i sobre la Ruta dels Ponts Històrics de Núria, la qual recorre els quatre ponts de pedra que es troben al voltant del Santuari (a sota). A la pàgina anterior, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia al Santuari Basílica de Núria en la festa de Sant Gil.

d’Esparreguera, que està fora de servei des de 2012 per falta de demanda. A més, hi ha el projecte, actualment en procés de licitació, per instal·lar un ascensor que connectarà l’andana de l’estació de tren cremallera amb la zona d’embarcament del telefèric, el qual estarà així completament adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Les Autoritats també van rebre informació sobre la Ruta del Ponts Històrics de la Vall de Núria, un circuit temàtic de poc més d’un quilòmetre, apte per a tots els públics, que recorre els quatre ponts de pedra (Sant Gil, Sant Ignasi, Torrent de Mulleres i Torrent d’Eina), que es troben al voltant del Santuari; i van poder visitar l’exposició “Art per fer història”, que aplega un bon nombre de cartells sobre la vall de Núria, la majoria dels quals daten dels anys 20 i 30 del segle passat. Posteriorment tingué lloc la celebració eucarística, amb l’assistència d’un bon nombre de fidels, tot i observar les restriccions d’aforament

recomanades per les autoritats sanitàries. A l’homilia, Mons. Vives va parlar de com la festa de Sant Gil ens recorda que no estem sols ni dispersats ni abandonats: tenim un pastor, Crist, el Bon Pastor, que ens guia enmig de les dificultats de la vida, també en l’actual pandèmia. Va subratllar com cadascú de nosaltres és també pastor perquè hem de tenir cura dels altres, tal com ens ho ha demostrat la crisi sanitària en posar de manifest la importància de la tasca dels sanitaris, del personal mèdic i de tots aquells que amb el seu treball humil i discret han permès mantenir els serveis bàsics essencials. L’Arquebisbe glossà com Sant Gil ens donà la imatge sagrada de la Mare de Déu de Núria, Patrona de la Diòcesi d’Urgell, que ens dóna el seu Fill, Jesús, que porta l’Evangeli i la benedicció. “La Mare de Déu de Núria anem-la tots a visitar!”, cantem amb joia als goigs que li són dedicats. L’Arquebisbe animà a “visitar espiritualment” la Mare de Déu, a

cercar-la enmig de les dificultats de la vida. I recordà que Sant Gil ens portà tres coses més: l’olla pels pastors, símbol de la comunió i solidaritat entre tots nosaltres; la creu, símbol de la mort i resurrecció de Jesús, misteri central de la fe cristiana; i la campana, símbol de la veu del cel que estem cridats a escoltar. Al final de la celebració, l’Arquebisbe invità el President de Ferrocarrils de la Generalitat, Ricard Font, a adreçar unes paraules als fidels. Font va destacar la bona sintonia entre el Bisbat d’Urgell i Vall de Núria per tal que el Santuari Basílica esdevingui un referent espiritual i cultural, i respectuós amb el medi ambient, en la línia del que el Papa Francesc demana a l’Encíclica “Laudato si”, i va fer un resum de les millores efectuades a la vall i dels nous projectes per als pròxims anys. La celebració es clogué amb el cant joiós dels goigs a la llaor de la Mare de Déu de Núria, a qui s’encomanaren especialment tots els fidels. Església d’Urgell

27


Jornades de Teologia del Bisbat d’Urgell: “Saber acompanyar i consolar. Afrontar el dol”

E

ls dies 27 i 28 d’agost van tenir lloc les Jornades de Teologia del Bisbat d’Urgell, enguany amb modalitat online degut a la pandèmia i orientades sobretot als professors de Religió, catequistes, agents de pastoral, religiosos i preveres, així com al públic en general. Intervingueren com a ponents el Dr. José Carlos Bermejo, Director del Centro de Humanización de la Salud (Madrid), i el Dr. en Filosofia i Teologia Francesc Torralba, Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell. Mons. Joan-Enric Vives va destacar en la presentació de les Jornades que, tot i haver estat escollit fa un any, el tema de l’edició d’enguany “s’insereix molt bé en el clima del moment actual, marcat per l’angoixa que la pandèmia i la crisi sanitària estan provocant en el cor de moltes persones. Tanmateix, amb pandèmia o sense pandèmia ens convé saber acompanyar; ens convé aprendre a consolar, a consolar-nos els uns als altres, i, sobretot, hem de refer la nostra fermesa en l’esperança”. En la primera Jornada intervingué el Dr. Juan Carlos Bermejo, religiós Camil i autor d’una llarga llista de llibres i articles sobre pastoral de la salut, bioètica, i acompanyament del dol. Començà plantejant “alguns reptes nous” en relació amb el dol, la major part dels quals derivats de la creixent tecnificació de la vida quotidiana a les societats desenvolupades (vetlles electròniques, codis QR a les làpides, o l’anomenat testament digital, entre d’altres), i tot 28

Església d’Urgell

seguit es referí a diferents maneres de viure el dol. El Dr. Bermejo explicà que el dol “compleix una funció adaptativa: és un procés d’adaptació que es dóna quan, per la mort d’un ésser estimat o per altres causes, es trenca un vincle que havíem construït”. És alhora un procés que “reclama realitzar les tasques del dol”. Tasques com ara, i en primer lloc, “acceptar la realitat de la pèrdua”, a més de “donar expressió als sentiments; adaptar-se a un entorn en el qual el difunt ja no hi és; i invertir energia emotiva en altres relacions”.

“Ens convé saber acompanyar; ens convé aprendre a consolar, a consolar-nos els uns als altres, i, sobretot, hem de refer la nostra fermesa en l’esperança” (Mons. Vives) A continuació, parlà de “l’esperança en el dol”. L’esperança, explicà el Dr. Bermejo, “no és mer desig, ni mera vitalitat ni mer optimisme; és una àncora que permet a la persona que pateix trobar un punt de suport”. L’esperança ens obre a la dimensió de la vida eterna i és un bàlsam al patiment i un motiu de joia, però necessitem aprendre a acompanyar adequadament les persones que queden i a elaborar un correcte dol de les pèrdues que experimenten. Estem cridats a consolar i a pacificar els cors adolorits.

Conclogué el Dr. Bermejo que, en tot cas, en el dol hi ha un gran misteri que hem de transitar; hem de viure sanament el sofriment, lluitant contra el sofriment evitable i integrant el sofriment que no es pot superar; i subratllant així mateix, la importància en el dol de l’oració d’agraïment per tot allò que Déu ens ha donat. En la segona Jornada, el dia 28, intervingué el Dr. Torralba, que començà la seva intervenció parlant de “La vulnerabilitat humana. Formes i expressions”. El ponent es referí en primer lloc a la tesi “unànimement compartida” que l’ésser humà és un ésser vulnerable. “La vulnerabilitat és un tret antropològic universal; és una experiència que tots vivim: hi ha graus de vulnerabilitat, però no hi ha persones invulnerables”. A partir d’aquesta premissa, va detallar quatre “tipus bàsics de vulnerabilitat” (corporal; psicològica, social i espiritual), directament relacionades amb “les quatre dimensions de la persona”, i totes quatre estretament lligades entre sí; i a continuació es referí a com reaccionem habitualment quan patim o ens trobem davant de cadascun d’aquests tipus de vulnerabilitat. La primera reacció és, explicà el Dr. Torralba, negar la vulnerabilitat. Sobretot durant la joventut tendim a pensar que només són vulnerables els altres i ens refugiem en una mena de “mite d’autosuficiència” que la vida s’encarrega de desmentir. En segon lloc, reaccionem amb un sentiment de desesperació, o d’impotèn-


cia, en no veure sortida al problema que tenim al davant. Una tercera manera de reaccionar davant una situació de vulnerabilitat és la rebel·lia. És, en el fons, una forma de negació, però té un element positiu: t’obliga a cercar solucions, a plantejar alternatives; tot i que molt sovint la revolta esdevé inútil i condueix al desencís. Hi ha també, continuà el ponent, la por a reconèixer la vulnerabilitat, que en el fons és la por a no ser acceptats, especialment en societats de “cossos perfectes i ments privilegiades”, com la nostra, en les quals es tendeix a ocultar les febleses i els defectes. La resignació i l’acceptació són altres dues maneres de reaccionar davant una situació de vulnerabilitat. En la resignació, però, “sempre hi ha un deix d’amargor, és una acceptació a contracor; en el fons, sempre hi ha el somni d’un món diferent”, mentre que l’acceptació sovint ens costa molt i generalment només s’hi arriba després d’una travessia emocional certament difícil, sobretot quan es tracta d’una situació de vulnerabilitat sobrevinguda. I, per últim, també podem enfrontar-nos a la vulnerabilitat des de l’esperança, que és “l’actitud més positiva que podem tenir, sobretot en moments com l’actual en què és molt fàcil ser profetes de calamitats”. Esperança vol dir acceptació, però alhora confiança en les capacitats humanes, en la tecnologia; i, sobretot, “és l’experiència d’un Déu que no s’ha oblidat de la vulnerabilitat humana”. Aquesta idea, explicà el Dr. Torralba, té molt a veure amb la idea de l’encarnació: “creiem en un Déu que s’ha fet carn i que, per tant, ha experimentat la vulnerabilitat en la seva pròpia naturalesa; s’ha mostrat Ell mateix en la vulnerabilitat per ser a la vegada alè d’esperança en situacions de fragilitat com les que ara vivim”. La participació del Dr. Torralba a les Jornades continuà amb una segona ponència titulada “Tenir cura de l’altre. El deure de respondre”, que

començà tot plantejant quins són els fonaments de “l’ètica de la cura”. El ponent es demanà “per què hem de tenir cura de ningú?” per argumentar que la resposta és justament l’experiència de la pròpia vulnerabilitat, i amb una especial atenció envers els més petits precisament perquè encara no són conscients de la seva fragilitat. Distingí a continuació “tres grans nivells” de l’ètica de la cura, tots tres

I finalitzà la seva intervenció subratllant que tenir cura d’algú té molt a veure amb els conceptes d’intimitat i de justícia. Pel que fa a la intimitat, un bon cuidador ha de ser molt respectuós amb aquells àmbits privats que la persona de qui té cura no vol que siguin coneguts públicament. I pel que fa al concepte de justícia, el Dr. Torralba recordà que l’ètica de la cura demana que s’hi estengui a

El Dr. Juan Carlos Bermejo (esquerra) i el Dr. Francesc Torralba han estat els ponents de les Jornades.

interrelacionats entre ells: la cura individual o de les persones, que té a veure amb els nostres hàbits de vida; la cura de les comunitats (l’escola, la Parròquia, l’empresa...) perquè mantinguin els seus objectius i els seus valors; i la cura dels sistemes (educatiu, democràtic, de salut...) per tal de millorar-los. Dels tres nivells, el Dr. Torralba se centrà sobretot en l’ètica de la cura de les persones. “És molt difícil cuidar bé algú, però també és molt difícil deixar-se cuidar. Per cuidar algú és bàsic tenir cura d’un mateix, perquè si qui ha de tenir cura d’un altre no es cuida a si mateix, tant físicament com espiritualment, es veurà abocat a una situació de col·lapse”. Tenir cura de l’altre no vol dir anul·lar-lo com a persona, ni tampoc dirigir-lo. Tenir cura de l’altre és ajudar-lo a esdevenir allò que està cridat a ser, a desenvolupar les seves pròpies capacitats, la seva autonomia; i alhora també vol dir respondre a les seves necessitats i no ser indiferent al seu patiment.

tothom sense distincions segons les seves necessitats. Malauradament, les grans desigualtats de tota mena que hi ha al nostre món fan que la cura a les persones sigui també molt desigual en funció del lloc on viuen, la qual circumstància vulnera el principi de justícia. Hem d’estar molt atents a les formes de discriminació i d’exclusió, de vegades molt subtils, que es donen al nostre món, conclogué el Dr. Torralba.

Mitjançant aquest codi QR podeu accedir a l’enregistrament de les ponències de les Jornades de Teologia d’enguany

Església d’Urgell

29


El raconet de la mística

Més enllà de la justícia

L

a gent del nostre temps, especialment els estaments oficials, s’omplen la boca de la paraula justícia, d’igualtat, de benestar social, de preocupació pels necessitats. S’ha escrit la Carta dels Drets Humans, que està molt bé damunt el paper: el dret a la vida, a l’ensenyament, a l’habitatge, al treball, etc. Però cap d’aquests drets no s’ha volgut o no s’ha pogut assegurar al conjunt de la població arreu del món. Per contra, alguns d’aquests drets, com el dret a la vida o a l’habitatge, s’estan impedint legalment. Allò que sí s’ha assegurat, de fet, és la immensa riquesa d’alguns i el poder, fins i tot bèl·lic, dels Estats. A una hipocresia tan universal i clamorosa només hi veiem una solució: la conversió dels explotadors. Com diu el profeta Isaïes: “Que els injustos

30

Església d’Urgell

abandonin els seus camins, i els homes malèfics els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells; que tornin al nostre Déu, tan generós

Cap dels Drets Humans no s’ha volgut o no s’ha pogut assegurar al conjunt de la població arreu del món. Per contra, alguns d’aquests drets, com el dret a la vida o a l’habitatge, s’estan impedint legalment a perdonar”. Pensem encara que el perdó i la rehabilitació dels injustos, quan es tradueix en lladronici camuflat o palès, no es fan efectius fins que no es restableixi la justícia i es torni a cadascú allò que és seu.

L’Evangeli de Mateu (Mt 20,1-16a), però, ens convida a sobrepassar la justícia i actuar per amor: “Un propietari sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya”. Com que l’home estava preocupat per la sort dels aturats, tornà a sortir pels volts de migdia, a mitja tarda i una hora abans de pondre’s el sol, per enviar-los a treballar a la vinya. Al capvespre, manà a l’encarregat que pagués a tots el jornal sencer. Això no li féu fer la justícia, sinó l’amor: tots igualment s’havien d’alimentar i vestir, tots havien de parar taula per als fills i familiars, tots havien de fer front a despeses ineludibles. Mireu si estem lluny de l’Evangeli, quan parlem de solidaritat i de benestar social. Mn. Enric Prat


Per una represa justa, que no deixi ningú enrere 1

E

n una recent reunió de les presidències dels dos organismes europeus que mantenen la relació viva i concreta de les Esglésies europees amb les institucions d’Europa (CCEE i COMECE), es va reflexionar sobre l’impacte de la pandèmia del Covid-19 en la vida de l’Església i en les societats europees, i es reclamava que es donés “una represa justa, que no deixi ningú enrere”, que posi les persones al centre de la recuperació. Van debatre sobre la missió i la situació de l’Església a Europa, i sobre les perspectives de futur en el context crític vinculat a la pandèmia que ens toca sofrir. Reflexionant sobre les possibilitats de cooperació en aquest context, van analitzar els seus efectes sobre les comunitats civils i eclesials, identificant les perspectives de futur de la vida de l’Església a Europa. És interessant destacar-ne algunes. L’Església vol estar molt propera a tots els que lluiten contra la pandèmia –les víctimes, les seves famílies i tots els treballadors sanitaris, els voluntaris i els fidels que han estat i estan a la primera línia, tenint cura dels afectats i aportant-los socors– i està preocupada per la crisi econòmica i la consegüent pèrdua d’un gran nombre de llocs de treball, amb l’esperança que, a Europa, es treballi conjuntament per una represa que afavoreixi el conjunt de la societat sense exclosos ni descartats. Això que es demanava per a Europa ens

1

ho podem aplicar també a Catalunya i a Espanya, on les enquestes posen de manifest que la ciutadania està cansada de tanta desunió i reclama major diàleg i unitat entre les institucions i la classe política, entre el que poden fer les administracions públiques i tants col·lectius desitjosos de col·laborar solidàriament. En tot aquest temps de crisi sanitària, estem experimentant els grans límits de l’individualisme, i alhora

En tot aquest temps de crisi sanitària, estem experimentant els grans límits de l’individualisme, i alhora ens hem adonat novament del paper central que ha tingut i té la família ens hem adonat novament del paper central que ha tingut i té la família, veritable cèl·lula de solidaritat i de compartició, però també lloc per ajudar-se, per fer-se costat i per pregar units. Des d’Europa es valora la inversió en polítiques familiars, que serien fonamentals per a una justa recuperació social i econòmica, però també eclesial i educativa. Ara que ja tenim major perspectiva, s’agraeix la donació de tants voluntaris, de molta gent anònima, i també, cal dir-ho, de molts sacerdots i religiosos que han ofert un servei crucial i generós en aquest període, alguns fins i tot donant la pròpia vida. Igualment el bon

paper que en general han jugat els mitjans de comunicació social per a la informació contrastada però també per a les retransmissions litúrgiques en “streaming”, cosa que ens fa preguntar sobre les noves formes de pràctica religiosa, de relacions, de presència i d’intercanvi. És un fenomen que ens convida a avaluar la possibilitat de donar un nou significat a la fe i a l’Església; i també a treballar perquè molts fidels redescobreixin l’element de plena sacramentalitat de les celebracions religioses viscudes presencialment dins dels llocs de culte, que l’ús de les noves tecnologies no pot assegurar. Ens ajuden molt els mitjans telemàtics, és evident, i els hem de potenciar, però res no suplirà la vida de família, de Parròquia, de trobada i celebració joiosa quan ens podem unir en comunitat, i ens reconeixem de veritat com a humans i fills de Déu. Una preocupació que ha aparegut en aquests organismes europeus es la forta limitació imposada en alguns llocs a la llibertat religiosa en el context del tancament dels llocs de culte i la prohibició de les litúrgies, i reclamen per al present i per al futur el restabliment de les relacions normalitzades Església-Estat, basades en el diàleg constructiu i el respecte dels drets fonamentals i la cooperació mútua per al bé comú. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Article publicat el 20 de setembre al diari La Vanguardia. Església d’Urgell

31


Càtedra de Pensament Cristià

La societat del rendiment

É

s una insensatesa de la hiperacceleració de analitzar el transla vida quotidiana i de la humanisme fora cultura del rendiment en del seu context cultural, la qual estem immersos. econòmic i social com si La fatiga és el resultat es tractés d’un objecte de l’obsessió pel renintel·lectual pur, aliè a la diment. La recerca del circumstància en la qual rendiment és, a la vegada, ha nascut. la conseqüència d’un sisEls “ismes” no són mai tema neoliberal d’abast una casualitat de la hisplanetari que té com a tòria. Hi ha un conjunt principal lema assolir de factors socials, ecola màxima productivitat nòmics, culturals i religiamb el mínim cost possiosos que els fan emergir ble. El ciutadà s’explota i surar. En llenguatge a si mateix per assolir marxià, es podria dir que el màxim resultat, per la superestructura neix, obtenir el màxim rendien darrer terme, d’una ment del seu talent amb infraestructura que la fa el mínim temps possible. possible. Les ideologies Si aconsegueix resultats, no són una casualitat de la té èxit i notorietat social. història, ni fruit de l’atzar. En cas contrari, advé la El neoludisme, per exemfrustració. Per assolir ple, neix com a reacció a aquests cobejats béns, la revolució industrial i a Segons el filòsof Byung-Chul Han (1959), vivim en el que ell anomena “la societat del és capaç de sotmetre’s les conseqüències que va cansament”. a si mateix i als seus sutenir per a molts obrers. bordinats a un ritme de El marxisme neix com a reacció al El transhumanisme emertreball hipertrofiat que té, com a liberalisme del segle XIX i a la lluita la fatiga. geix en el si d’una societat conseqüència, entre els burgesos i els proletaris. El Formem part d’una societat transhumanisme no és una excep- opulenta i neoliberal, hide l’excés i de la desmesura (de ció. Emergeix en el si d’una societat peraccelerada i complexa, l’“hybris”, en dirien els filòsofs grecs) opulenta i neoliberal, hiperacce- especialment preocupada que té, com a conseqüència, la fatiga, lerada i complexa, especialment pel creixement econòmic el cansament i l’esgotament mental preocupada pel creixement econòi físic. Es parteix del supòsit que tot i desencantada de les mic i desencantada de les darreres és possible i que, si hom és capaç darreres utopies socials i de domesticar la seva ment i el seu utopies socials i polítiques. El filòsof coreà Byung-Chul Han polítiques. cos, de dominar-los a la perfecció i (1959), una de les veus filosòfiques d’extreure’n tot el seu potencial, pot més innovadores que han sorgit a assolir els propòsits que imagini. Alemanya en la darrera dècada, ha el que ell anomena “la societat del En l’imaginari col·lectiu, s’espera fet una diagnosi molt acurada de cansament” (“die Müdigskeitsgesell- que cada ésser humà sigui el més la circumstància que ens ha tocat schaft”, 2010), un entorn que esgota productiu i rendible possible. L’imviure. Segons Byung-Chul, vivim en les persones com a conseqüència peratiu del rendiment, portat a les 32

Església d’Urgell


darreres conseqüències, produeix el trencament de la persona, de les comunitats afectives i dels ritmes naturals de vida. Es tracta d’una autoexplotació, d’una sobrecàrrega infringida per un mateix sobre un mateix. La lluita per excel·lir en el mercat i per sobreviure en la intensa i extensa hipercompetitivitat té, com a conseqüència, un augment de la càrrega i dels ritmes de treball. El resultat d’aquesta lògica infernal és un món que es mou veloçment i que és incapaç d’escoltar. El temps no productiu és un temps perdut i el temps perdut està socialment censurat. Prohibit perdre el temps! Qualsevol interstici que obri la ment a la meditació, a la reflexió, a la interrogació, al que Martin Heidegger anomena “el pensament meditatiu”, és, sistemàticament, castrat. S’accepta el temps de desconnexió, però solament com a mecanisme per recarregar les piles i tornar a l’activitat. De les tres activitats humanes descrites per Aristòtil, la contemplació, l’acció i la producció, la primera ha quedat atrofiada i, en canvi, l’acció i la producció són hipertrofiades. El pensament instrumental ho envaeix tot i la conseqüència d’això és un esgotament mental i físic que solament es pot resistir mitjançant la ingesta de tota mena de substàncies que poden activar, de nou, la maquinària. Com a conseqüència d’aquest sistema de vida, algunes activitats humanes, com la contemplació o l’escolta perden la seva raó de ser i subsisteixen en la marginalitat. La dansa és un luxe en la societat del rendiment, però també ho és la conversa distesa, la lectura, la contemplació, la divagació, el gaudi musical, l’exercici de la filosofia. L’ésser humà, en la cultura neoliberal globalitzada, ha quedat convertit en una màquina de rendiment autista. El dopatge no solament circula en el món de l’esport pro-

fessional i amateur, com veurem més avall, també en l’àmbit de la universitat i de determinades feines sotmeses a un gran nivell de pressió i d’estrès. Aquesta tendència a l’ús abusiu del fàrmac és un símptoma revelador. Per poder suportar la hiperacceleració, la sobredosi informativa i la pressió de la hipercompetitivitat, el dòping acaba essent el pa de cada

ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

El ciutadà s’explota a si mateix per obtenir el màxim rendiment del seu talent amb el mínim temps possible. Si aconsegueix resultats, té èxit i notorietat social. En cas contrari, advé la frustració dia per a molts professionals que breguen en el nostre món. En un context d’aquesta naturalesa, el transhumanisme es planteja com la redempció, com el perfecte antídot. L’home millorat biotecnològicament serà capaç de rendir més hores, perquè haurà estat modificat i això li permetrà ser més competitiu i, de retruc, incrementar els guanys. A les empreses els interessarà contractar, especialment, subjectes millorats biotecnològicament, perquè tindran més prestacions i seran més hàbils en la resolució de problemes complexos. Si això és així, es pot generar fàcilment una discriminació respecte d’aquells que refusin el millorament biotecnològic. Senzillament quedaran fora del mercat. Per tant, la suposada llibertat (free choice) en la tria de la millora que vol legitimar el transhumanisme és difícil de garantir el marc d’un sistema neoliberal globalitzat en el qual el que compta és el màxim rendiment amb el mínim cost possible. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC. TENIU UN

SI

JA

“SMARTPHONE”

I TENIU INSTAL·LAT EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG Església d’Urgell 33


“Vés allà on Déu et crida”

V

aig néixer al poble de Lladorre fa 98 anys. Hi vaig marxar quan en tenia onze. La meva marxa va ser causa de dolor per als meus pares, però, com que eren molt cristians, van aprovar la meva decisió. En acomiadar-me del pare, em va dir: “Ves allà on Déu et crida...” Em va impressionar la seva recomanació, la qual, gràcies a Déu, m’ha acompanyat tota la vida. Vaig arribar al Seminari Marista de Vic amb onze anys complerts, i m’hi

1

vaig estar tot un any amb altres companys. A l’any següent, el Director em va convidar a fer-me missioner. Em va explicar el significat d’aquesta opció, i les passes que n’havia de seguir: havia d’anar a Itàlia, a un Seminari Marista Missioner Internacional. Vaig haver de tornar a casa per demanar permís als pares. Aquesta decisió ja els hi va costar més de prendre-la; però al final hi van acceptar. Vaig anar a la ciutat de Torí i vaig fer colla amb els joves que parlaven

Celebració del 95è aniversari del Gmà. Josep Ticó amb un grup d’alumnes de la Universitat Marcel·lí Champagnat. A sota, al costat de la imatge del Fundador de la Congregació al campus universitari, envoltat d’estudiants i de companys maristes.

francès com a llengua comuna, tot i ser de diversos països. Allà vaig cursar els estudis propis de la meva edat junt amb els que conformen la preparació per a la vida religiosa marista. El 15 d’agost de 1940 vaig fer els primers vots de consagració al Senyor. Un any més d’estudis, i els nois del meu grup havíem professat. Ens donaren un destí missioner, lluny de la família i de la pàtria. A mi em van destinar al Perú, la terra de Santa Rosa de Lima. Des d’aleshores ençà que sóc al Perú amb l’ànim d’evangelitzar infants i joves mitjançant la docència. He estat professor de nens i joves de primària i de secundària, de l’escola per a mestres i a la universitat. I, de manera complementària, he estat assessor de la Creuada Eucarística, de la Joventut Catòlica, i de la Legió de Maria; i he exercit com a catequista de grups d’adults en barris marginals. Així mateix, he estat director de diferents col·legis i he ocupat diversos càrrecs a la Congregació, com ara Director del Seminari Marista, mestre de novicis, professor al Seminari diocesà de Trujillo, Provincial dels Germans Maristes del Perú... i he estat destinat a diferents cases de formació. Els darrers 25 anys he treballat a la Universitat Marcel·lí Champagnat com a professor i Secretari general. Ara tots estem mig paralitzats per la pandèmia del coronavirus. Tot i així, i aprofitant els mitjans de comunicació actuals, tenim classes virtuals amb els alumnes, malgrat a nosaltres ens fa una certa impressió de buit no estar en contacte amb ells. El Senyor em va plantar (Ell és el vinyater) al poble de Lladorre, en una família molt cristiana. A la Parròquia

1 Publiquem en aquestes pàgines el testimoni que ens ha fet arribar el Gmà. Josep Ticó amb ocasió de la Jornada del DOMUND, el qual palesa molt bé els fruits d’una vida d’intensa dedicació missionera i la importància de donar tot el nostre suport als missioners diocesans repartits per tot el món.

34

Església d’Urgell


gràcies al Senyor per la hi havia un sacerdot molt meva vida i accepto tot fervent, Mn. Carlos Abella, de la seva mà. de qui jo era l’escolà. El Tot el que sóc i tot el Senyor no només em va que faig és obra del Seplantar, sinó que va tenir nyor, no de Josep Ticó. molta cura de mi, i la seJo únicament faig malbé, gueix tenint, fins que Ell de vegades, el pla que el vulgui i em trasplanti al Senyor té per a mi. Vós em seu jardí. Ara jo tan sols vau donar la meva vinya. li vull dir: “Senyor, veniu i Ensenyeu-me dia rere dia a visiteu aquesta vinya, que complir la vostra voluntat, la vostra mà havia plantat a dominar els estats de i havia fet robusta i forta”. la meva ànima, a treure’n Tal com el Senyor va profit de tots els esdevedir als profetes (i a tots i cadascun dels seus fills): El Gmà. Josep Ticó, al despatx que ha ocupat els darrers anys com a Secretari general de la niments que Vós m’envieu cada dia, ja que vau dir: “Jo et vaig conèixer des Universitat Marcel·lí Champagnat del ventre de la teva mare, et vaig que el Senyor em va escollir i em va “Jo seré amb tu”. cridar i et vaig escollir... faràs el que enviar. Ell és la meva herència, la Gmà. Josep Ticó Marquès et mani”. Aquestes paraules indiquen meva vinya, la meva història. Dono

“Aquí em teniu, envieu-m’hi” (Is. 6, 8)

C

ada mes d’octubre, l’Església celebra la Jornada Mundial per a les Missions, el DOMUND, en la qual intensifiquem la nostra pregària i ajuda econòmica per tal de mantenir la tasca evangelitzadora dels missioners de tot el món. En el seu missatge per a aquesta jornada, el Sant Pare ens recorda que “en el sacrifici de la creu, on es compleix la missió de Jesús (cf. Jn 19,28-30), Déu revela que el seu amor és per a tots i cada un de nosaltres (cf. Jn 19,26-27). I ens demana la nostra disponibilitat personal per a ser enviats, perquè Ell és Amor en un moviment perenne de missió, sempre sortint de si mateix per donar vida. Per amor als homes, Déu Pare va enviar el seu Fill Jesús (cf. Jn. 3,16). Jesús és el missioner del Pare: la seva persona i la seva obra estan en total obediència a la voluntat del Pare (cf. Jn 4,34; 6,38; 8,12-30; He 10,5-10). Per part seva, Jesús, crucificat i ressuscitat per nosaltres, ens atrau en

el seu moviment d’Amor; amb el seu mateix Esperit, que anima l’Església, ens fa deixebles de Crist i ens envia en missió al món i a tots els pobles”1. Tots som, per tant, missioners. Tanmateix, per donar suport a la tasca evangelitzadora arreu del món és important conèixer el testimoni de primera mà d’aquells germans nostres que van respondre a la crida de Déu per anar lluny de la seva Diòcesi i del seu país per dur la Paraula de Déu. Posar cara i ulls a aquesta realitat tan important de l’Església, generalment tan callada i discreta que no surt als mitjans de comunicació, és un humil reconeixement a la seva incansable dedicació en favor dels més febles. Amb molta alegria compartim en aquestes pàgines el testimoni que el Gmà. Marista Josep Ticó Marquès ens fa arribar des de Lima (Perú) de la seva molt llarga i entregada vida missionera, viscuda des del carisma propi de la

seva Congregació, fundada per Sant Marcel·lí Champagnat, desenvolupant diferents càrrecs i tasques docents. Conèixer el seu testimoni ens edifica, ens estimula i és un motiu d’acció de gràcies a Déu per comptar amb germans capaços de deixar-ho tot per portar la Bona Nova de Jesús fins als límits del món. Fem nostre el lema proposat per aquest DOMUND 2020, i diguem amb tots els missioners del món: “Aquí em teniu, envieu-m’hi” (Is. 6, 8). Delegació diocesana de Missions

1 Podeu llegir el text complet del missatge del Sant Pare per a la Jornada Mundial per a les Missions d’enguany a l’enllaç http://www. vatican.va/content/francesco/es/messages/missions/documents/papa-francesco_20200531_giornata-missionaria2020.html”

Església d’Urgell

35


Dietari mei; i Mn. Josep Montoya, diaca adscrit a Bellver de Cerdanya i pobles veïns.

XXVIII CURS PER A ORGANISTES D’ESGLÉSIA El XXVIII Curs per a Organistes d’Església, organitzat per la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) i l’Abadia de Montserrat, es va poder celebrar del 24 al 29 d’agost al Monestir de Montserrat, amb una vintena llarga de participants i sota l’animació del germà Ramon Oranias, monjo de Montserrat. El dissabte dia 29, l’Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la CET, va presidir-ne la clausura, amb les audicions a la Basílica, la missa conventual i el repartiment de diplomes amb breus audicions finals. La setmana del 31 d’agost al 5 de setembre tingué lloc el curs per a intèrprets avançats, sota la direcció de l’organista Juan de la Rubia.

TROBADA D’INICI DE CURS DEL SECRETARIAT INTERDIOCESÀ DE JOVENTUT

L’Arquebisbe Joan-Enric lliurà els diplomes als assistents al XXVIII Curs per a Organistes d’Església.

i l’aforament de seguretat establerts per les autoritats sanitàries a causa de la pandèmia. Hi va assistir una setantena de persones. També per raó de la situació sanitària, no es va poder celebrar el tradicional sopar i col·loqui posterior amb Mons. Vives, de manera que la Trobada consistí únicament en la

celebració de l’Eucaristia, presidida per l’Arquebisbe i concelebrada per Mn. Josep Uriel Álvarez, Arxiprest de Núria-Cerdanya; Mn. Gabriel Casanovas, Rector de Bellver de Cerdanya i pobles veïns; el P. Jorge Armando Moncayo, Administrador parroquial de Bolvir, amb el Santuari de la Mare de Déu del Re-

XVII TROBADA DE MATRIMONIS DE CERDANYA AMB L’ARQUEBISBE JOAN-ENRIC El 23 d’agost es va celebrar la XVII Trobada de matrimonis de Cerdanya amb l’Arquebisbe Joan-Enric, organitzada pels Rectors de Bolvir, Bellver de Cerdanya i Alp. Enguany el lloc escollit fou el Santuari de la Mare de Déu de Talló (Bellver de Cerdanya), per tal de garantir la separació 36

Església d’Urgell

Una setantena de persones va participar a la XVII Trobada de matrimonis de Cerdanya.

Els dies 31 d’agost i 1 de setembre va tenir lloc a Tortosa la trobada d’inici de curs del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ), presidida pel Bisbe de Tortosa, Mons. Enric Benavent, i el Bisbe auxiliar de Barcelona i encarregat d’acompanyar el SIJ, Mons. Sergi Gordo. Hi foren representades les Delegacions de les deu Diòcesis amb seu a Catalunya. Per part d’Urgell hi assistí el Vicedelegat diocesà, Mn. Gabriel Casanovas. Reunits a la Casa de les RR. Teresianes de Sant


Enric d’Ossó a Jesús, van reflexionar sobre l’activitat juvenil dels últims mesos, i van programar el nou curs tenint en compte la incertesa que provoca la pandèmia del Covid19. El SIJ convocarà, com cada any, una jornada d’animadors de pastoral juvenil i vocacional el dissabte 13 de març de 2021, i s’hi unirà al Pelegrinatge Europeu de Joves (PEJ) que la CEE ha convocat per a final d’agost de l’any vinent.

REUNIÓ DEL CONSELL DIOCESÀ D’ECONOMIA EN FORMAT TELEMÀTIC El 3 de setembre es va reunir de forma telemàtica el Consell diocesà d’Economia d’Urgell, presidit per l’Arquebisbe Joan-Enric. Es va reflexionar sobre les conseqüències econòmiques de la pandèmia i es van aprovar el balanç del 2019 de les institucions diocesanes i el pressupost per al 2020, presentat pel Delegat diocesà per als Assumptes Econòmics, Carles Martín. El pressupost per a enguany preveu la nova situació econòmica per a les Parròquies i l’economia diocesana després de la pandèmia del Covid-19. A la reunió també es va comentar la renovació del Consell que l’Arquebisbe ha de fer properament.

Els representants de les Delegacions de Joventut de les Diòcesis catalanes van tenir la reunió d’inici de curs a Tortosa.

d’uns lots de material escolar a Càritas d’Urgell i al Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell, el qual es repartirà en començar el curs 2020-2021 entre 115 alumnes de les escoles Mn. Albert Vives, Pau Claris i La Salle, i dels instituts La Valira i Joan Brudieu (tots cinc centres a La Seu d’Urgell); a més de les escoles de Castellciutat; Rosa Campà de Montferrer; Miret i Sans d’Organyà; Sant Climent de Coll de Nargó; i Sant

Jordi d’Oliana; i l’institut Aubenç, també d’Oliana. A l’acte de lliurament del material hi van ser presents Mn. Ignasi Navarri, Rector de la Parròquia Sant Ot; Diana Aguilar, Directora de la Llar d’infants Francesc Xavier i representat de Càritas parroquial de La Seu d’Urgell; Jordi Fàbrega, Alcalde de la ciutat; Marian Lamolla, Regidora de Serveis Socials; Josep Casanova, Director de Càritas d’Urgell; i Neus Puigsubirà, Cap del

Centre Sant Ot de Càritas a La Seu d’Urgell.

LLIURAMENT DE CARTES CREDENCIALS El dilluns 7 de setembre, Mons. Joan-Enric Vives va rebre al Palau Episcopal les Cartes Credencials dels següents Ambaixadors davant el Principat d’Andorra: Excma. Sra. Thenjiwe Ethel Mtintso, Ambaixadora de Sud-Àfrica; Excm. Sr. Teppo Markus Tauriainen, Ambaixador de

DONACIÓ DE MATERIAL ESCOLAR A CÀRITAS URGELL Dijous 3 de setembre, la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell va fer donació

D’esquerra a dreta, Josep Casanova, Marian Lamolla, Jordi Fàbrega, Mn. Ignasi Navarri i Diana Aguilar, en l’acte de lliurament de material escolar a Càritas d’Urgell. Església d’Urgell

37


Mons. Vives, amb el nou Ambaixador de França a Andorra.

Suècia; Excma. Sra. Ana Helena Chacón-Echeverría, Ambaixadora de Costa Rica; Excma. Sra. Areej Hawamdeh, Ambaixadora de Jordània; Excm. Sr. Christophe Steiner, Ambaixador de Mònaco; Excm. Sr. Junichi Ihara, Ambaixador de Japó; Excm. Sr. Oliver Krliu, Ambaixador de Macedònia del Nord; Excm. Sr. Ricardo Guariglia, Ambaixador d’Itàlia; Excm. Sr. Wu Haitao, Ambaixador de Xina; Excm. Sr. João António da Costa Mira Gomes, Ambaixador de Portugal; Excm. Sr. Majid Hassan AlSuwaidi, Ambaixador dels Emirats Àrabs Units; Excm. Sr. Jean-Claude Tribolet, Ambaixador de França; i Mons. Bernardito Cleopas Auza, Ambaixador de la Santa Seu.

CELEBRACIÓ EN HONOR A LA MARE DE DÉU DELS SOCORS A AGRAMUNT El 8 de setembre se celebra la festa de la Nativitat de la Mare de Déu, que en el calendari popular i tradicional de molts pobles es recorda com la festa de la Mare de Déu trobada. 38

Església d’Urgell

Així, a Agramunt la festa major és en honor d’una marededéu trobada, la Mare de Déu dels Socors, i un any més s’ha celebrat amb un seguit d’actes, tot i que enguany amb les mesures i protocols contra la pandèmia del Covid-19 determinats per les autoritats sanitàries. Tal com marca la tradició dels darrers temps, la festa va acollir diferents celebracions religioses: hi va haver la missa a l’ermita de la Mare de Déu dels Socors –o dels Socós–, a més de les misses festives a l’església parroquial, totes elles acompanyades pels cants del cor parroquial. Especialment emotiva va ser la missa pels veïns traspassats, en la qual es va tenir un sentit record pels difunts de la Parròquia i pels milers de morts víctimes de la pandèmia que hi ha hagut arreu del món. L’Eucaristia d’acció de gràcies a la Mare de Déu dels Socors va aplegar a l’església romànica d’Agramunt molts fidels de la població i de tota la ribera del Sió, entre els quals l’Alcaldessa d’Agra-

munt, Sílvia Fernàndez. Els cants del cor parroquial van acompanyar la celebració. A l’homilia, Mn. Jaume Mayoral va recordar la importància de la tradició i de les devocions populars a l’hora de refermar la vida dels pobles i les seves arrels, i com aquesta tradició de les marededéus trobades ha permès al llarg del temps bastir ermites i llocs de culte on es pot viure i acompanyar la fe dels fidels i dels que busquen la seva espiritualitat. Al final de la celebració, es va cantar l’Ave del Socós mentre els fidels veneraven la imatge de la Mare de Déu al seu cambril; i tot seguit, tal com marca la consueta de la Parròquia agramuntina, es va agrair i es va reconèixer amb un fort aplaudiment la feina

de les Cambreres de l’altar de la Mare de Déu del Socors i les Cambreres de l’altar de la Mare de Déu del Roser. Les cambreres (majorales) tenen cura i arreglen durant tot l’any els dos altars de l’església dedicats a les devocions de la Mare de Déu. A més de l’Eucaristia, a la plaça de l’església va tenir lloc un dels actes de la jornada més tradicionals i esperats pels agramuntins i que forma part del folklore popular del poble: a mitja tarda, les campanes del temple van tocar a festa major i a la portalada escultòrica es va posar la imatge de la Mare de Déu dels Socors, i, després d’un concert de gralles del grup “El Carreter”, l’Àliga (que celebra aquest any el 25 aniversari) va fer el ball que comença amb una

La imatge de la Mare de Déu dels Socors va presidir el tradicional Ball de l’Àliga des de la portalada de l’església parroquial d’Agramunt.


Els seminaristes del SMI, amb els seus formadors i Mons. Vives, al pantà de Siurana.

salutació a la Verge, a les autoritats de la corporació municipal, que assistien a l’acte des del balcó de l’Ajuntament, i a la gent que ho seguia des de la plaça. I a continuació va ser el moment pels gegants, el rei de Tremissèn i la Delfina, abans que l’actuació lluminosa i sorollosa del drac Agremont i dels Tabalers de l’Espetec cloguessin l’acte.

CONVIVÈNCIA D’INICI DE CURS DEL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ Enguany a l’Arxidiòcesi de Tarragona, al Santuari de la Mare de Déu de Loreto, que atenen els religiosos rogacionistes, els dies 9, 10 i 11 de setembre va tenir lloc la convivència d’inici de curs dels formadors i seminaristes del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (SMI), acompanyats pel Rector, Mn. Javier Vilanova; el Vicerector, Mn. Gabriel Casanovas, el Director espiritual, Mn. Jaume Gené; i Mons. Joan-

Enric Vives, Bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconenses per al SMI. Hi va participar una vintena dels seminaristes que conviuran al Seminari durant el curs 2020-21 i assistiran a classe a les Facultats de l’Ateneu Sant Pacià de Barcelona. El primer dia van tenir temps per a acollir les cinc noves vocacions (que potser s’ampliaran), compartir les vivències de l’estiu i parlar dels eixos forma-

tius del curs que tot just comença, i posteriorment van participar al recés predicat per l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, que després presidí el rés de Vespres i l’Eucaristia a la Catedral de Tarragona. A continuació, el Canonge Mn. Norbert Miracle els va guiar en una detallada visita de la Catedral metropolitana i primada. L’endemà van visitar el Priorat, acompanyats pel

nou Rector del Seminari de Tarragona, Mn. Josep Mateu, amb temps per practicar l’esport al pantà de Siurana i visitar la Cartoixa d’Scala Dei, amb el posterior dinar i celebració eucarística a Gratallops, amb el testimoni personal del Rector, Mn. Antoni Rosario. La jornada es va cloure amb un temps de lleure al Santuari de Loreto. El darrer dia, després del rés de Laudes i la celebració de l’Eucaristia, els seminaristes van participar en una reunió per programar la formació i els serveis del nou curs.

CONFIRMACIONS A AGRAMUNT Dissabte 12 de setembre, l’Arquebisbe Joan-Enric va administrar el sagrament de la Confirmació a 23 joves de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta d’Agramunt i pobles veïns. Hi concelebraren el Rector, Mn. Jaume Mayoral; el diaca permanent Mn. Josep Caba i Mn. David Codina.

Mons. Vives demanà als joves confirmands que exerceixin sempre el perdó en la seva vida. Església d’Urgell

39


NO HI HA MALALTS “INCUIDABLES”, ENCARA QUE SIGUIN INCURABLES1

E

l Congrés dels Diputats ha decidit anar endavant amb la tramitació de la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia. És una mala notícia, ja que la vida humana no és un bé a disposició de ningú. La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha reflexionat repetides vegades sobre aquest assumpte greu que posa en qüestió la dignitat de la vida humana. L’últim text va ser publicat l’1 de novembre de 2019 sota el títol “Sembradors d’esperança. Acollir, protegir i acompanyar en l’etapa final de la vida humana”, i en ell s’examinen els arguments dels que volen afavorir l’eutanàsia i el suïcidi assistit, posant en evidència la seva inconsistència al partir de premisses ideològiques més que de la realitat dels malalts en situació terminal. Convidem amb encariment la comunitat cristiana a la seva lectura, i a la resta dels nostres conciutadans a acollir sense prejudicis les reflexions que es proposen en aquest text. Insistir en “el dret a

l’eutanàsia” és propi d’una visió individualista i reduccionista de l’ésser humà i d’una llibertat desvinculada de la responsabilitat. S’afirma una radical autonomia individual i, al mateix temps, es reclama una intervenció “compassiva” de la societat a través de la medicina, originant-se una incoherència antropològica. D’una banda, es nega la dimensió social de l’ésser humà dient “la meva vida és meva i només meva i me la puc llevar”; i, d’altra banda, es demana que sigui un altre -la societat organitzadaqui legitimi la decisió o la substitueixi i elimini el sofriment o la manca de sentit, eliminant la vida. L’epidèmia que seguim patint ens ha fet adonar que som responsables els uns dels altres i ha relativitzat les propostes d’autonomia individualista. La mort en soledat de tants malalts i la situació de la gent gran ens interpel· len. Tots hem elogiat la professió mèdica que, des del jurament hipocràtic fins avui, es compromet en la cura i defensa de la

vida humana. La societat espanyola ha aplaudit la seva dedicació i ha demanat un suport més gran al nostre sistema de salut per intensificar les cures i “no deixar ningú enrere”. El suïcidi, creixent entre nosaltres, també reclama una reflexió i pràctiques socials i sanitàries de prevenció i cura oportuna. La legalització de formes de suïcidi assistit no ajudarà a l’hora d’insistir als que estan temptats pel suïcidi que la mort no és la sortida adequada. La llei, que té una funció de proposta general de criteris ètics, no pot proposar la mort com a solució als problemes. El més propi de la medicina és curar, però també cuidar, alleujar i consolar sobretot a la fi d’aquesta vida. La medicina pal·liativa es proposa humanitzar el procés de la mort i acompanyar fins al final. No hi ha malalts “incuidables”, encara que siguin incurables. Advoquem, doncs, per una adequada legislació de les cures pal·liatives que respongui a les necessitats actuals que no

estan plenament ateses. La fragilitat que estem experimentant durant aquest temps constitueix una oportunitat per reflexionar sobre el significat de la vida, la cura fraterna i el sentit del sofriment i de la mort. Una societat no pot pensar en l’eliminació total del sofriment i, quan no ho aconsegueix, proposar sortir de l’escenari de la vida; per contra, ha d’acompanyar, pal·liar i ajudar a viure aquest patiment. No s’entén la proposta d’una llei per posar en mans d’altres, especialment dels metges, poder treure la vida dels malalts. El sí a la dignitat de la persona, més encara en els seus moments de major indefensió i fragilitat, ens obliga a oposar-nos a aquesta llei que, en nom d’una presumpta mort digna, nega en la seva arrel la dignitat de tota vida humana. Comissió Executiva de la CEE Madrid, 14 de setembre, festa de l’Exaltació de la Santa Creu

1 Nota dels Bisbes de la Comissió Executiva de la Conferència Episcopal Espanyola sobre la tramitació de la Llei de Regulació de l’Eutanàsia.

A l’homilia, l’Arquebisbe glossà el missatge central de les lectures proclamades: el perdó, a imitació del Pare misericordiós. A la pregunta de Pere: “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar el meu germà el 40

Església d’Urgell

mal que m’haurà fet? Set vegades?”, Jesús li respon: “No et dic set vegades, sinó setanta vegades set”. Sempre hem de perdonar els nostres germans perquè el perdó és un distintiu dels seguidors de Jesús. Per

això ens cal exercir sempre la misericòrdia, tal com el Pare misericordiós de la paràbola del fill pròdig. Demanà als joves confirmands que exerceixin sempre el perdó en la seva vida com a joves, sense

atacs o menyspreus o violències als companys, i els recordà que sempre hem de ser gent de pau, constructors de pau, per viure el missatge cristià, difícil però preciós, del perdó i la reconciliació.


Al final de l’Eucaristia, l’Arquebisbe regalà als joves un exemplar del Nou Testament i els desitjà un bon retorn a les aules; i animà a pregar pels professors, educadors i joves, i pares i avis i catequistes, perquè puguin tenir un bon inici del curs i de la catequesi.

CONFIRMACIONS AL SANTUARI DE MERITXELL L’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació el diumenge 13 de setembre al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell a 14 joves de les Parròquies de Canillo, Ordino, Encamp, Escaldes-Enrgodany i La Massana. Hi concelebraren el Rector de Canillo, Mn. Ramon Rosell; el Rector d’Ordino, Mn. Joan Fenosa; i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. A l’inici de la celebració, tres joves acolliren l’Arquebisbe en nom dels confirmands amb unes sentides paraules. A l’homilia, Mons. Vives, tot glossant les lectures proclamades, subratllà la necessitat del perdó com a distintiu de l’amor del deixeble de Jesús. Un perdó que sempre és difícil però que, amb l’ajuda de Déu, podem donar i oferir als germans perquè hem de ser conscients que cadascú de nosaltres l’ha rebut i ha estat perdonat per part de Déu. Per això, tal com diem al Parenostre, hem de saber perdonar de cor els nostres germans. Animà els confirmands a exercir el perdó de cor, el

L’Arquebisbe va explicar als confirmands el sentit profund de la força de l’Esperit Sant i la unció del Sant Crisma que rebien.

perdó que no guarda rancúnia, i els va demanar que mai no es burlessin dels companys a l’escola i que no fessin “bulling” ni cap altre tipus de discriminació al diferent. Va explicar-los el sentit profund de la força de l’Esperit Sant i la unció del Sant Crisma que rebien en la confirmació, i com serien marcats, segellats, amb l’Esperit Sant, el Defensor, el Paràclit, que ens ensenya a pregar, ens defensa, ens guia per estimar sempre de forma més pura, i ens enforteix per ser reconciliadors i portadors de pau i consol. Al final de l’Eucaristia, el Cònsol Major de Canillo, Francesc Camp, felicità els confirmats pel sagrament que havien rebut i els animà a afrontar la seva joventut amb fortalesa i resiliència, sabent superar les dificultats de la vida tal com ja ho estan fent en el temps de pandèmia que estem passant. L’Arquebisbe regalà als joves un Nou Testament; la Parròquia, un llibre sobre la història del Santuari de Meritxell; i el Comú, un

bolígraf. A continuació, una fotografia davant la imatge de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra, clogué la joiosa celebració a la Casa Santuari de la Mare Celestial quan tot just s’acaben d’iniciar les celebracions del centenari de la seva Coronació Canònica [veure pàgines 11 a 13 en aquest mateix número].

onera, fent servir encara més les xarxes socials per tal que no decaigui la comunió i ajuda que sempre hem tingut vers els nostres missioners. Per part de la Diòcesi d’Urgell hi van participar el Delegat de Missions i Director diocesà d’Obres Missionals Pontíficies, Mn Jaume Soy, i Anahí Biorci, ov, que col·labora habitualment amb la Delegació.

REUNIÓ DE LES DELEGACIONS DE MISSIONS DE CATALUNYA

CONFIRMACIONS A PUIGCERDÀ

El dijous 17 de setembre va tenir lloc una reunió telemàtica de les Delegacions de Missions dels Bisbats amb seu a Catalunya, amb la participació del Director Nacional de les Obres Missionals Pontifícies (OMP), José María Calderón, que presentà els treballs i materials de l’entitat amb suggeriments de difusió dins del nou context que vivim a causa de la pandèmia. Es va tractar de la campanya d’enguany del DOMUND i de la resta d’activitats d’animació missi-

Diumenge 20 de setembre, l’Arquebisbe JoanEnric va administrar el sagrament de la Confirmació a 25 joves de la Parròquia de Santa Maria de Puigcerdà (La Cerdanya) dins l’Eucaristia dominical. Hi concelebraren el Rector, Mn. Josep Grau, l’Arxiprest de Núria-Cerdanya, Mn. Josep Uriel Álvarez, i Mn. David Codina. Hi assistiren els familiars i amics dels confirmands i els catequistes que els havien preparat durant el curs pastoral 2019-2020 fins que va quedar interromput Església d’Urgell

41


REUNIÓ NÚM. 239 DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE

E

l dilluns 14 de setembre va tenir lloc la reunió número 239 dels Bisbes que formen la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), en aquesta ocasió per mitjans telemàtics. Van participar-hi tots els membres. 1.- Els Bisbes van tractar diverses qüestions sobre l’inici del curs pastoral 2020-21, en les circumstàncies complexes que vivim a causa de la pandèmia del Covid-19 i que afecten el treball habitual a les Parròquies, les escoles, les famílies i el conjunt de la societat. 2.- Es va incorporar a la reunió el President de Càritas Catalunya, Francesc Roig, que va presentar la Memòria del 2019, així com també el treball realitzat per Càritas a partir de l’inici del confinament. Les deu Càritas del Bisbats de Catalunya no van tancar durant l’estat d’alarma,

per la pandèmia, i que al llarg d’aquest inici de curs 2020, en les setmanes pròximes a la celebració del sagrament, els han tornat a preparar amb una catequesi intensiva en la qual hi han participat amb molta il·lusió i perseverança els joves, rebent també el sagrament del perdó. A l’homilia, l’Arquebisbe va glossar l’Evangeli proclamat (Mt 20,1-16a), on Jesús proposa la paràbola del propietari que sortí de bon matí a llogar 42

Església d’Urgell

ni es van aturar, malgrat que els voluntaris grans es van haver de retirar de la primera línia i adaptar les seves col· laboracions. Els qui van quedar van fer un treball enorme, teletreballant i presencialment. Dues setmanes després de l’inici de l’estat d’alarma es van multiplicar per tres les demandes d’ajuda. I es van incorporar 625 nous voluntaris, sobretot joves, després de l’inici de la pandèmia. La Memòria del 2019 posa de manifest que se segueix una tendència d’estabilització de les persones que demanen ajuda. El 2019, en el conjunt de les deu Càritas catalanes, es van acompanyar 82.139 llars, amb 217.171 persones. Una xifra similar a la del 2018. Les dades mostren que els principals problemes eren aleshores la manca d’habitatge, l’atur croni-

treballadors per a la seva vinya i a tots paga el seu salari. Remarcà com Déu Pare sempre surt a buscar els seus fills (de bon matí, a mig mati, als volts del migdia, a mitja tarda i abans de pondre’s el sol) perquè és un Pare ple de misericòrdia i amor, que no es cansa mai de cercar-nos i d’invitar-nos a treballar amb Ell. La paràbola explica que al capvespre l’amo de la vinya pagà el jornal, a tots el mateix, hagin treballat més o menys hores a

ficat i el treball precari; problemes que, malauradament, van a l’alça. El Cardenal Joan Josep Omella, Bisbe delegat de la CET per a Càritas Catalunya, agraí al Sr. Roig el treball que s’ha fet i es va fent, i va recordar que la fraternitat, la solidaritat i la caritat són valors que identifiquen la comunitat cristiana i que l’acció caritativa i social forma part de la missió evangelitzadora de l’Església des dels seus inicis, i n’és un dels elements constitutius. 3.- Els Bisbes, tal com ja van escriure en la darrera comunicació i com també ha recordat recentment la Congregació per al Culte Diví, animen els fidels a tornar a la normalitat de la vida cristiana amb la presència física a la celebració de l’Eucaristia, sempre que les circumstàncies ho permetin.

la vinya; i això genera que els treballadors que han fet més hores rondinin perquè no entenen l’amo. Ens cal veure la vida des de la perspectiva de Déu: la bondat, la misericòrdia i el perdó, i no des dels nostres criteris d’egoisme o mèrits davant de Déu. En aquest sentit, animà els joves a ser generosos sempre en la vida, a l’institut, en les seves relacions amb els amics, companys, feina, etc., assemblant-se a Déu mateix, i els recordà que a

4.- Els Bisbes van felicitar Mons. Joan Josep Omella pel cinquantè aniversari de la seva ordenació presbiteral, que s’escau el 20 de setembre; i també van felicitar el Bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova, que aquell mateix dia celebrava el dissetè aniversari de la seva ordenació episcopal. Finalment, en aquest any que el Papa Francesc ha volgut dedicar a la reflexió sobre l’encíclica “Laudato si”, exhorten els cristians a admirar l’obra de Déu creador per a reconèixer en cada criatura el reflex de la seva bondat i saviesa, i alhora a trobar camins concrets de conversió envers el programa exigent d’una ecologia integral. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya Tarragona, 14 de setembre de 2020

la paràbola del fill pròdig (Lc 15,11-32), que també parla del perdó i la misericòrdia, quan el fill gran rondina i no vol entrar a casa per a la festa que el pare ha organitzat pel retorn del seu germà petit pecador, el Pare, que també surt a l’encontre del fill gran, com el propietari de la vinya, li ha de recordar que “tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu”. La gràcia i l’amor de Déu és el que ens salva. Hem d’aprendre a viure la joia de


de Déu, que no ens deixa mai de la seva mà. La nevada caiguda aquell dia a les muntanyes de la vall, Mons. Vives la va interpretar com un signe de la benedicció divina envers nosaltres: una neu que no quedarà sense donar fruit, tal com suggereix el profeta Isaïes. Al final de la missa, els confirmands, entre els quals tres que també feien la primera comunió i un adult, van rebre el Nou Testament i els Salms en la versió aranesa de Mn. Jusèp Amiell. A Puigcerdà, Mons. Vives recomanà als confirmands que participin de l’Eucaristia dominical amb joia i assiduïtat, ara que havien rebut la plenitud de l’Esperit Sant.

treballar a la vinya de Déu; això és el que realment importa, i no la quantitat del temps. Al final de la celebració, la Parròquia regalà als joves confirmats el llibre dels quatre Evangelis i l’Arquebisbe els recomanà llegir-ne cada dia un petit fragment perquè els acompanyi en el seu creixement com a cristians. I també els animà a tenir una actitud oberta i valenta davant l’actual pandèmia que no els tanqués en malfiances, pors i angoixes, i que participin de l’Eucaristia dominical amb joia i assiduïtat, ara que havien rebut la plenitud de l’Esperit Sant.

CONFIRMACIONS A LA VALL D’ARAN L’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a una quarantena de joves de la Vall d’Aran en dues celebracions que van te-

nir lloc el 26 de setembre al Santuari de la Mare de Déu de Mijaran (Vielha), amb l’assistència de l’Alcalde de Vielha i algunes Conselleres del Conselh Generau. Els confirmands s’havien pogut preparar de forma més intensa les setmanes immediatament anteriors, amb l’ajuda dels catequistes i els sacerdots Pere Balagué i Joseph Geethafonkalan. A totes dues celebracions, l’Arquebisbe va comentar a l’homilia la Paraula de Déu d’aquell diumenge, remarcant la promptitud a respondre a l’enviament de Déu a treballar a la seva vinya. Treballar per al Pare del cel ha de ser el goig dels cristians i no podem diferir el compromís de la resposta. També va insistir en la importància de reaccionar amb esperança i solidaritat a la crisi sanitària actual de la pandèmia i a saber contemplar l’acció provident

CONFIRMACIONS A SORT Una dotzena de joves de Sort, Montardit i Estac, van rebre el sagrament de la Confirmació el diumenge 27 de setembre a la Parròquia de Sant Feliu de Sort de mans de l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyats dels catequistes i els seus padrins i familiars, així com pel Rector de la Parròquia, mossèn Joan Pau Esteban. Tot glossant el missatge de l’Evangeli del diumenge XXVI durant l’any, l’Arque-

bisbe exhortà els joves confirmands i les famílies a ser ràpids i generosos en la resposta a la invitació que tots rebem per part de Déu d’anar a treballar a la seva vinya. És a dir, de col·laborar en la justícia i l’amor del Regne de Déu, i viure com Déu vol de nosaltres. I així mateix destacà la necessitat de reaccionar davant la pandèmia, no amb angoixa, desànim o inacció, sinó amb confiança i esperança, estimant els germans i mantenint els compromisos cristians del baptisme. Animà les famílies a acompanyar els joves en el seu camí de fe, valorant la complementarietat de la classe de religió a l’escola i la catequesi parroquial, així com les celebracions de la fe i els petits i grans compromisos d’amor envers Déu i els germans, sempre sostinguts per la família i la pregària. Al final de la Missa l’Arquebisbe obsequià els confirmands amb un exemplar del Nou Testament; i la Parròquia, amb una imatge del Crist i una estampa tot

Al final de la celebració al Santuari de Mijaran, els confirmands van rebre el Nou Testament i els Salms en la versió aranesa de Mn. Jusèp Amiell. Església d’Urgell

43


MN. JOSEP MARIA RICART I TÀSIES DESCANSA EN LA PAU DE CRIST

E

l 17 de setembre va morir a l’hospital Santa Maria de Lleida Mn. Josep Maria Ricart i Tàsies, als 79 anys d’edat i 54 de ministeri presbiteral. La missa exequial va tenir lloc el 18 de setembre a l’església parroquial de Santa Llúcia de La Fuliola, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pel Rector, Mn. Carles A. Ospina, i per un bon nombre de preveres d’Urgell. Hi assistiren el familiars de Mn. Ricart i molts fidels de les Parròquies on va servir. A l’inici de la celebració, com és costum de la Diòcesi, es llegí un breu recorregut pastoral de la vida de Mn. Josep Maria Ricart, el qual transcrivim a continuació:

Josep Maria Ricart i Tàsies va néixer a Penelles, el 17 de novembre de 1940. Cursà els estudis de

anys fou nomenat Vicari organista de Balaguer. Tenia grans qualitats musicals.

Filosofia i de Teologia al Seminari diocesà d’Urgell, i fou ordenat de prevere a Balaguer el dia 29 de juny de 1966. Va estrenar el seu ministeri com a Vicari organista de Tremp i al cap de dos

L’any 1972 fou nomenat Coadjutor de la Parròquia d’Agramunt a la qual s’afegiren posteriorment Coscó i Les Puelles. L’any 1979 passà a ser Ecònom de Camarasa, Sant Llorenç de Montgai,

Fontllonga i, al cap de dos anys, l’any 1981, fou nomenat capellà custodi al Santuari de la Mare de Déu de Núria, Patrona de la Diòcesi. El 1992, el Bisbe Joan Martí el traslladà a la Vall d’Aran i el nomenà Rector de Les, Bausen i Canejan, Parròquies a les quals s’afegiria Aubert l’any 1996; i el 2004, Vila. El 2005 fou nomenat Rector de La Fuliola i el Tarròs, que servirà fins l’any 2015 quan l’Arquebisbe JoanEnric li acceptà la jubilació canònica, i es quedà a viure a La Fuliola. El passat 17 de setembre va descansar en el Senyor a l’hospital Santa Maria de Lleida després d’haver rebut la Benedicció apostòlica i els Sants Sagraments. Al cel sia!

demanant-los que al llarg de la vida no es desviïn del camí de la fe i la confiança en l’Esperit Sant. Que comptin que porten una promesa i una gran benedicció divina dintre seu.

CÀRITAS ORGANITZA UN TALLER DE COMPETÈNCIES DIGITALS A LA SEU D’URGELL El Centre Sant Ot de Càritas de la Seu d’Urgell va endegar el mes de setembre un taller de competències digitals per 44

Església d’Urgell

Mons. Vives demanà als confirmands que al llarg de la vida no es desviïn del camí de la fe i la confiança en l’Esperit Sant.


crisi sanitària en el mercat laboral. Tots els cursos i tallers del programa laboral són finançats pel Fons Social Europeu.

FESTA DE SANT JERONI AL SANTUARI DE REFET

El taller de competències digitals de Càritas ofereix als participants eines, consells i estratègies per accedir al món laboral.

a respondre els dubtes més habituals a l’hora de buscar feina. El taller ha estat adaptat a les necessitats del grup de persones que s’hi ha inscrit, proposant estratègies per buscar feina online i, en definitiva, consells i assessorament per dominar les àrees i eines necessàries avui dia per accedir al món laboral. L’objectiu general del taller és millorar les condicions de vida dels inscrits mitjançant un treball d’empoderament individual i de grup amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat.

Tots els participants havien realitzat prèviament un treball individualitzat en el programa laboral de Càritas per tal d’aprendre a elaborar un currículum ben dissenyat, ja que aquest és la primera noticia que té una empresa d’una persona candidata. El programa laboral de Càritas a la Seu d’Urgell ha inserit set persones en el mercat laboral en el que portem d’any, mentre que el 2019, amb els mateixos paràmetres, es van inserir en total 36 persones; una diferència que palesa la incidència que ha tingut la

Mn. Mateo presidí l’Eucaristia en la festa de Sant Jeroni al Santuari de Refet.

El 30 de setembre, la comunitat de religioses Jerònimes del Santuari de la Mare de Déu de Refet va celebrar la festa de Sant Jeroni, prevere i doctor de l’Església, amb una solemne Eucaristia presidida per Mn. Joan A. Mateo i concelebrada per Mn. Antoni Ballester. S’esqueia a més la commemoració dels 1.600 anys de la mort de Sant Jeroni, traductor al llatí de la Bíblia, la “Vulgata”, per mandat del Papa Sant Damas. Coincidia també que aquell mateix dia el Papa Francesc feia pública la Carta Apostòlica “Scripturae sacrae affectus”, que comença dient: “Un afecte per la Sagrada Escriptura, un amor viu i suau per la Paraula de Déu escrita, és l’herència que Sant Jeroni

ha deixat a l’Església a través de la seva vida i les seves obres”. I exhorta a estimar el llegat de Sant Jeroni, i a fer del propi cor una biblioteca de Crist, sabent que “ignorar les Escriptures és ignorar Crist”. Les religioses Jerònimes s’inspiren en la regla caracteritzada per l’amor i l’estudi amorós de la Sagrada Escriptura, i en l’ideal eremític que va viure Sant Jeroni a Betlem acompanyat per Santa Paula i altres dones virtuoses que l’havien seguit des de Roma.

EL BISBAT D’URGELL PARTICIPA A LES JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI El Bisbat d’Urgell participà els dies 9, 10 i 11 d’octubre a les Jornades Europees del Patrimoni a través del programa de visites i activitats organitzat per Catalonia Sacra per al conjunt de les Diòcesis catalanes. En concret, el divendres 9 d’octubre es va programar a dos quarts de sis

La visita a l’Arxiu Capitular i Diocesà guiada per Mn. Benigne Marquès va ser una de les activitats amb què el Bisbat d’Urgell participà a les Jornades Europees del Patrimoni. Església d’Urgell

45


de la tarda una visita a l’Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell, guiada per Mn. Benigne Marquès, per tal de donar a conèixer al públic en general la tasca dels arxivers diocesans. I l’endemà, dissabte 10 d’octubre, a dos quarts de cinc de la tarda, es va programar una visita a l’església de Sant Víctor de Dòrria, al Ripollès, datada entre els segles X i XI. Les Jornades Europees del Patrimoni són una iniciativa conjunta del Consell d’Europa i la Comissió Europea en la que participen 50 estats europeus signataris de la Convenció Cultural Europea i que té com a objectiu principal promoure el coneixement i l’accés al patrimoni cultural. Amb la participació a les Jornades a través de Catalonia Sacra, l’Església a Catalunya referma el seu compromís amb la conservació i obertura a la societat del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni és el resultat de la vinculació entre el cristianisme, la cultura, la identitat i l’espiritualitat al llarg dels segles.

MONS. XAVIER VILANOVA PELLISA, NOU BISBE AUXILIAR DE BARCELONA El 6 d’octubre a migdia, la Santa Seu va fer públic el nomenament de Mons. Xavier Vilanova Pellisa com a Bisbe auxiliar de Barcelona. Mons. Vilanova va néixer a La Fatarella (La Terra Alta) el 1973. Ha estat prevere del Bisbat de Tortosa des de 1998 i Rector del Se46

Església d’Urgell

tots els fidels de l’Església de Barcelona per aquest nou pastor que el Sant Pare els envia.

FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER A AGRAMUNT

Mons. Xavier Vilanova.

minari Diocesà de Tortosa, i des de juliol del 2018 és el Rector del Seminari Major Interdiocesà. Ha estat Delegat diocesà de Catequesi i de Pastoral Vocacional, Membre del Consell Presbiteral i Rector de les Parròquies d’Alfara de Carles, del Sagrat Cor de Jesús del Raval de Cristo (Roquetes), i de la Parròquia del Pinell de Brai. És Missioner de la Misericòrdia per nomenament del Papa Francesc i col·labora habitualment amb l’associació catòlica Comunitat del Cenacle, que acull persones que han caigut en la drogoaddicció. Forma part del Consell Assessor de Rectors de Seminaris de la Comissió episcopal de Clergat i Seminaris de la Conferència Episcopal Espanyola. La Conferència Episcopal Tarraconense felicita fraternalment el nou Bisbe auxiliar electe, i prega per ell i el seu ministeri episcopal, així com també expressa l’enhorabona a

El dimecres 7 d’octubre es va celebrar a la Parròquia d’Agramunt la festa en honor de la Mare de Déu del Roser. Com és costum a la Parròquia agramuntina, es va organitzar un seguit d’actes religiosos i tradicionals al voltant d’aquesta devoció mariana, molt arrelada en la Ribera del Sió. Així, en la vigília de la festa, un grup de cambreres -majorales- del Roser va preparar la capella, bastida a final del segle XVI i que conté un esplèndid retaule d’estil barroc català dedicat a la Verge Maria. L’autoria del retaule, datat a la meitat del segle XVII, s’atribueix a l’escultor tarragoní Joan Gras. És una catequesi evangelitza-

dora dels misteris del Rosari, amb una policromia fosca i ben treballada, en uns quadres esculpits de mig relleu que representen els diferents misteris que es resen al Rosari, i que transmeten a qui els contempla alguns del grans episodis de la història de la Salvació. El dia de la festivitat al matí ja es va obrir la capella a la visita dels fidels que s’hi van atansar per venerar la imatge de la Verge del Roser i oferir-li les seves pregàries. A la tarda, tal com es fa al llarg del mes d’octubre, es va resar el Rosari com a signe de devoció a la Mare de Déu, que es va oferir per les intencions de l’Església i del Papa Francesc. A continuació va tenir lloc la celebració de l’Eucaristia. Mn. Jaume Mayoral, Rector de la Parròquia, va tenir unes paraules de record pels difunts del darrer any, i va agrair als fidels la seva assistència, i especialment a les agra-

La devoció a la Mare de Déu del Roser està molt arrelada a Agramunt i a tots els pobles de la Ribera del Sió.


REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE A BARCELONA

L

a tarda del 8 d’octubre es van reunir al Seminari de Barcelona els Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), llevat del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, sota la presidència de l’Arquebisbe de Tarragona. A l’inici de la reunió va entrar a saludar el Bisbe auxiliar electe de Barcelona, Mons. Xavier Vilanova, nomenat tot just dos dies abans. Els Bisbes van tractar diversos temes, entre els quals el treball dut a terme per la Fundació Pere Tarrés aquest estiu i els reptes de futur de l’educació en el temps lliure, amb la presència

muntines que tenen el nom de Roser. També es va referir a la importància de viure les tradicions en aquest temps de dificultat que ens marca la pandèmia, sempre amb totes les mesures pertinents per fer-ho bé i no ser un risc per als altres. I, atès que en aquella data se celebrava la Jornada Mundial pel Treball Decent, va recordar que el Covid-19, a més de l’emergència sanitària, també ha comportat una emergència social que no podem ignorar com a creients. La celebració va acabar amb el cant dels Goigs a la Mare de Déu del Roser d’Agramunt, i, tot seguit, les Rosers van oferir un petit i dolç obsequi als assistents.

del Srs. Josep Oriol Pujol i Xavier Nus. També van rebre informació detallada sobre el moment de l’ensenyança concertada a Catalunya per part del P. Enric Puig, SJ, Director de l’Escola Cristiana de Catalunya. Finalment escoltaren les informacions sobre l’Ateneu Universitari Sant Pacià, que ha estat fent un gran esforç perquè l’ensenyament universitari sigui realment presencial o telemàtic. També van aprovar per unanimitat la versió catalana dels textos litúrgics de la memòria lliure de Santa Faustina Kowalska, que se celebrarà el 5 d’octubre.

L’ATENEU SANT PACIÀ OBRE EL CURS AMB LA CREACIÓ DE LA SEGONA FACULTAT DE LITÚRGIA DEL MÓN El 9 d’octubre tingué lloc la inauguració oficial del curs 2020-2021 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), presidida pel Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de l’AUSP. A la celebració eucarística prèvia a l’acte inaugural, Mons. Omella recordà que la missió principal de l’Ateneu “és la recerca de la veritat; com a centre teològic, sabem que la Veritat amb majúscules la trobem en la Revelació de Déu mateix, en la qual se’ns manifesta el sentit de la

creació i del rol que l’ésser humà ocupa en tota aquesta misteriosa obra d’amor. [...] Coneixem la meta, encara que no sempre són fàcils de trobar els camins que ens hi condueixen. La via del coneixement i de la raó és un dels camins que ens poden apropar més a aquesta Veritat, fonament i essència de tot. L’Ateneu és precisament un dels instruments amb els quals volem ajudar les persones a acostar-se al misteri de Déu i a la seva Revelació per la via del coneixement gràcies a les diferents facultats i institucions que el conformen”. L’acte inaugural començà amb la salutació del Cardenal i, tot seguit, el Dr. Miquel R. Fuentes,

Secretari general de l’Ateneu, exposà una síntesi de la memòria del curs 2019-2020. Enguany, com a novetat, el resum de la memòria es va fer en format audiovisual. A continuació intervingué el Rector de l’AUSP, Dr. Armand Puig i Tàrrech, que felicità els professors i els equips de Secretaria i de Comunicació per la celeritat en la posada en marxa del programa “L’Ateneu a casa”, que es va haver d’activar en només tres dies des del moment en què es va decretar el confinament. D’aquesta manera, des del 18 de març es va poder impartir la pràctica totalitat de les matèries telemàticament. Els instituts superiors de Església d’Urgell

47


El Dr. Armando Pego impartí la lliçó inaugural del curs 2020-2021 a l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

ciències religioses s’hi van afegir un mes després, també amb èxit. Els exàmens també es van realitzar en la modalitat en línia. L’any 2020 es recordarà també, afirmà el Dr. Puig, per la constitució d’una nova realitat acadèmica, al costat de les tres facultats ja existents: l’Institut de Litúrgia “ad instar Facultatis” (ILF), que neix amb la potestat de conferir tres graus acadèmics: el grau en Litúrgia (tres anys), la Llicenciatura o Màster (dos anys), precedit d’un propedèutic (un any); a més del Doctorat. “Barcelona, gràcies a l’ILF, té ara la segona Facultat de Litúrgia del món catòlic, després del Pontifici Institut Litúrgic (PIL) de Roma, la institució degana”, explicà el Rector. També aquest curs, la Congregació per a l’Educació Catòlica ha donat el vistiplau a la constitució del Centre Internacional d’Estudis Avançats “Antoni Gaudí i els seus col· laboradors”, adscrit a la Facultat Antoni Gaudí, que 48

Església d’Urgell

vol esdevenir un referent internacional en el seu àmbit d’estudi i recerca. Així mateix, en el curs que ara comença inicia el seu camí l’Escola de Llengües Antigues, successora de l’Escola de Llengües, que dirigirà el Dr. Joan-Ramon Marín. D’aquesta manera, l’AUSP es converteix en una institució singular que ofereix la possibilitat d’estudiar hebreu, grec, llatí, arameu, copte, siríac i fins i tot egipci antic. Finalment, el Dr. Puig també va tenir unes paraules de record pels tres professors traspassats en el decurs de l’any acadèmic 2019-2020: el P. Vicent Igual, el P. Ferran Manresa i Mn. F. Xavier Parés; i anuncià la celebració d’un congrés internacional els dies 27, 28 i 29 d’octubre, amb el títol “Les ferides i les esperances d’un món malalt a la llum de la teologia de l’encarnació. La crisi global del coronavirus: ferides i esperances”, en el qual “reflexionarem sobre les formes que pren la malaltia el nostre món

i esbossarem una primera resposta des de la filosofia i des de la teologia, particularment a la llum de la recent Encíclica “Fratelli tutti”. El congrés culminarà el 2021 amb una reflexió sobre la teologia de l’encarnació: “El Déu encarnat com a generador de canvi en la història humana”. De la seva banda, el Dr. Gabriel Seguí, President de l’Institut de Litúrgia, afirmà que la constitució canònica de l’Institut de Litúrgia “ad instar Facultatis” és “el reconeixement vaticà a l’ensenyament de la Litúrgia a Barcelona. [...] Això representa una major autonomia del centre dins l’Ateneu Universitari Sant Pacià i es converteix en un punt de referència per a l’Església espanyola, perquè el nostre Institut de Litúrgia és el segon centre mundial que permetrà donar títols de segon cicle (Llicenciat o Màster en Litúrgia) i de tercer cicle (Doctorat en Litúrgia)”, i explicà que l’objectiu principal de l’Institut de Litúrgia és oferir un servei preferencial a l’alumnat procedent d’Amèrica Llatina i de l’Àfrica, que actualment conformen el gruix principal, a més d’alumnes catalans i espanyols. La nova institució continuarà impartint les classes en llengua castellana. A continuació, el Dr. Armando Pego, professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya, impartí la lliçó inaugural del curs: “Lectures de Déu a propòsit de George Steiner”, en la qual assajà un apropament al “concepte de Déu” que

ha anat articulant l’extensa obra de l’autor de “Presències reals” (1989). “El difícil equilibri entre messianisme i apocalipsi, entre Jerusalem i Atenes i entre el paper de les Humanitats i el testimoni de la inhumanitat que representa la Shoah són indicadors de les arrels de la triple crisi que han definit la cultura i la societat contemporànies: el trencament entre l’home i Déu, la paraula i el món, i l’home i l’esperança”, explicà el Dr. Pego.

CONFIRMACIONS A SANTA MARIA DE BALAGUER Dissabte 10 d’octubre, l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat per Mn. Joan Pujol, Mn. Jordi Profitós i Mn. Alfons Velàsquez, va conferir el sagrament de la Confirmació a una cinquantena de joves a l’església de Santa Maria de Balaguer. Degut a les mesures sanitàries, es va haver de limitar l’aforament i per això es van distribuir els confirmands en tres celebracions al llarg del dia. Entre els confirmands hi eren dos fills bessons del Paer en Cap (Alcalde) de la ciutat, Jordi Ignasi Vidal. L’Arquebisbe Joan-Enric, a partir de les lectures proclamades (la carta als Gàlates i l’Evangeli de Lluc 4), va destacar que la lluita entre carn i esperit ha de significar prendre la bona decisió, escoltant i fiant-se de la veu de Déu. En el combat de la fe, el creient s’ha de deixar conduir sempre


FELICITACIÓ DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL EN LA DIADA NACIONAL D’ESPANYA

E

L’Arquebisbe demanà als confirmands ser testimonis valents del Senyor i portadors d’esperança i de solidaritat”.

per l’Esperit de Déu i així no satisfer les obres materials, de la carn, desencaminades. Compromís de fe, deixant-se inspirar per l’Esperit, com la Verge Maria que va donar-se totalment a la voluntat del Pare. El mateix Esperit Sant que conduïa el Crist ens ha de portar a sentir la protecció, la pau i el goig, i així ser testimonis valents del Senyor. Sobretot enmig de la pandèmia, tots, i especialment els joves, hem de ser portadors d’esperança i de solidaritat. Els va animar a llegir l’Evangeli que els va rega-

lar al final de la celebració, i a participar assíduament en l’Eucaristia, així com a viure compartint amb grups de fe a la Parròquia o a l’escola, i trobant voluntariats i compromisos adequats a la seva edat, per “ser sal de la terra i llum del món”, com ens reclama el Senyor.

MISSA FUNERAL PER L’ARQUEBISBE JOAN MARTÍ Diumenge 11 d’octubre, data en què s’esqueien els onze anys del traspàs de l’Arquebisbe emèrit d’Urgell Mons. Joan Martí

Mons. Vives va destacar la vida generosa de l’Arquebisbe Joan Martí en la missa funeral per la seva ànima.

l dia 12 d’octubre, amb motiu de la Festa Nacional del Regne d’Espanya, el Copríncep Episcopal d’Andorra va enviar una carta de felicitació a S.M. el Rei Felip VI en la qual, entre d’altres coses, li deia: “Em complau fer arribar a V.M. i la seva família, així com al Govern i al tot el Poble Espanyol, els meus millors auguris en ocasió del Dia Nacional d’Espanya i la festa de la Hispanitat. En temps de pandèmia, quan hem experimentat i encara patim els efectes devastadors del coronavirus Covid-19, encara hem d’estar més a prop i units tots els pobles del món, però especialment les nostres dues Nacions, amb tanta història feta en comú al llarg dels segles: el Poble Espanyol i el Poble Andorrà. El Principat d’Andorra desitja que els llaços de solidaritat i ajuda entre els nostres dos pobles es mantinguin i creixin, pel bé de tots els ciutadans”. + Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

i Alanis, es va celebrar una missa funeral per la seva ànima a la Catedral de Santa Maria d’Urgell presidida pel seu successor, Mons. Joan-Enric Vives. A l’homilia, l’Arquebisbe va comentar la crida a anar a la festa que Déu convoca, amb el vestit de noces i amb l’anhel del descans joiós en Déu. El Regne és un banquet de festa que molts del poble escollit no van atendre, i al qual després el Senyor fa cridar els qui marxaven de la ciutat santa, perquè entressin i gaudissin de les promeses de vida i de felicitat que s’havien compromès en l’Aliança. Així mateix, va destacar la vida generosa de l’Arquebisbe Joan Martí, que fou durant 32 anys Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, i que morí l’11 d’octubre

de 2009 a Barcelona, amb l’estimació dels diocesans i del presbiteri. Ell va ser l’encarregat d’aplicar el Concili Vaticà II a la Diòcesi, va renovar-la amb zel pastoral, i alhora va encaminar el Principat d’Andorra cap a la Constitució democràtica que va ser refrendada el març de 1993. També havia exercit diversos càrrecs de responsabilitat en la Conferència Episcopal Espanyola i en la Tarraconense. Que reposi en la pau del Crist i sigui intercessor nostre davant Déu!

VISITA DEL PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL D’ANDORRA L’11 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal la visita oficial Església d’Urgell

49


PROFESSIÓ PERPÈTUA DE LA GNA. ROSAURA MORALES AMB LES RELIGIOSES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL

E

l diumenge de la Jornada de les Missions, dia 18 d’octubre, a la capella de la Residència de la Sagrada Família a La Seu d’Urgell, on reposen les restes de la beata Anna Maria Janer, fundadora de l’Institut de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, la Gna. Rosaura Morales Rosas, originària de Morèlia (Mèxic), va professar perpètuament els seus vots religiosos, després que el 2011 hagués fet la seva professió simple a Cervera, l’endemà de la beatificació de la Fundadora. La bella i expressiva cerimònia fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i comptà amb la presència de la Superiora general de l’Institut, Gna. Laura Gari-

one, i una representació de totes les comunitats de la congregació a Catalunya, així com de la Gna. Griselda, germana carnal de la professa, també religiosa de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell Les mesures sanitàries a causa de la pandèmia

van fer que la presència es veiés reduïda. La Gna. Rosaura Morales va oferir una llàntia a l’inici de la celebració com a signe de la seva consagració i se celebrà l’Eucaristia del diumenge amb els textos de la professió perpètua d’una religiosa. L’Arquebisbe, a l’ho-

del M.I. Sr. Josep Delfí Guàrdia, elegit recentment President del Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra, qui va exposar al Copríncep el treball actual del l’Alt Tribunal i els reptes de futur que té plantejats. Aquesta visita s’inscriu en el marc de bones relacions que les diverses institucions del Principat mantenen amb S.E. els Coprínceps.

REUNIÓ ORDINÀRIA DEL PATRONAT DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL Mons. Vives amb el President del Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra, al Palau Episcopal.

50

Església d’Urgell

El 14 d’octubre es va reunir en sessió ordinària el

milia, va ressaltar que “donar a Déu el que és de Déu”, retornar-li-ho, es comprèn de forma més plena amb motiu de la consagració que estaven vivint. Significa que quan fem la voluntat de Déu i ens deixem guiar pel seu Esperit fem allò que Ell va voler en crear-nos: que l’adorem, que el reverenciem i que el servim, sense mundanitat i cercant en tot estimar i servir Déu i el pròxim. Concretà la misericòrdia i l’anada a la missió en totes les perifèries com el gran camí que la Germana Rosaura escollia, i que havia de viure amb amor. La vida consagrada és un do d’amor, diu el Papa Francesc, i s’ha de realitzar amb un gran amor, renovat

Patronat del col·legi Sant Ermengol, presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i la Ministra d’Educació del Govern d’Andorra, Ester Vilarrubla. Es van aprovar els pressupostos per al curs 20202021, que concreten les exigències de contenció i alguna reducció. Van rebre informació detallada per part de la nova Directora, Maria Josep Pasqual, sobre el pla de contingència elaborat amb els diferents possibles escenaris en previsió de nous contagis per Covid19. L’escola va seguint amb normalitat el seu ritme docent, preveient connexions telemàti-


i concretat cada dia en el servei i la contemplació. Seguiren els ritus diversos: la petició, l’interrogatori per als compromisos, la imploració de l’ajut dels sants amb les lletanies, i la formula de professió que es deixaria a l’altar, amb la gran benedicció solemne de consagració del Bisbe sobre la professa, amb la signatura de les actes i l’abraçada d’acceptació en la mateixa fraternitat de la congregació. Tot fou molt emotiu i alhora senzill, segons l’estil janerià: fratern i familiar. L’Institut de la Sagrada Família d’Urgell va ser fundat a La Seu d’Urgell el 1859 per la Mare Anna M. Janer i Anglarill (Cervera 1800 – Talarn 1885), ajudada pel Bisbe d’Urgell

Mons. Josep Caixal i Estradé (El Vilosell 1803 – Roma 1879). Actualment té un bon grup de postulants i novícies, i és present a Catalunya, Astúries, Valla-

ques i acompanyament de l’alumnat.

XLIX ENCONTRE DE RECTORS I FORMADORS DE SEMINARIS MAJORS D’ESPANYA Els dies 16 i 17 d’octubre va tenir lloc el XLIX Encontre de Rectors i Formadors dels Seminaris Majors d’Espanya sota el lema “El seminarista en l’era digital: la formació online i les relacions interpersonals”. L’encontre, en aquesta ocasió en modalitat telemàtica, va ser presidit i conduït per l’Arquebisbe Joan-Enric Vives i el Bisbe Jesús Vidal,

dolid, Madrid i Andalusia; a més d’Andorra, Mèxic, Argentina, Xile, Uruguai, Colòmbia, Guinea Equatorial i Itàlia, on du a terme serveis educatius,

President i Vicepresident respectivament de la Comissió Episcopal per al Clergat i els Seminaris de la Conferència Episcopal Espanyola, ajudats pels Secretaris tècnics de la Comissió, Sergio Requena i Juan Carlos Mateos. El primer dia i de forma dialogal va intervenir el Rector del Seminari d’Àvila, Dr. Gaspar Hernández, que parlà sobre “Treballar el pla de formació sacerdotal. L’itinerari formatiu”, i després es van dictar tres ponències per part del Dr. Francesc Torralba sobre la transició digital i ecològica; l’encarnació digital, amb el discerniment

hospitalaris i residencials, juvenils i familiars, i pastorals, a punt per a viure l’opció pels més necessitats, segons el carisma de la Mare Janer.

en clau cristiana; i com repensar la comunicació interpersonal en l’esfera digital. Posteriorment, la Dra. Yolanda Ruiz, de València, va aportar dues ponències sobre l’acompanyament en l’era digital: créixer, madurar i evangelitzar. Amb una participació mitjana de 45 seminaris es va donar una bona intercomunió entre els Rectors i formadors i la Comissió del Clergat. També hi van poder participar el Bisbe de Tarazona, Mons. Eusebio Hernández, i els auxiliars de Terrassa i Cartagena, Mons. Salvador Cristau i Mons. Sebastián Chico.

EL DR. ARMAND PUIG, NOMENAT NOU RECTOR DEL SMI L’Arquebisbe metropolità de Tarragona i els Bisbes de les Diòcesis de Girona, Lleida, Solsona, Tortosa, Urgell i Vic, sufragànies de la Província Eclesiàstica Tarraconense, han nomenat el Dr. Armand Puig i Tàrrech Rector del Seminari Major Interdiocesà (SMI). Precisament, el Dr. Puig havia estat el primer Vicerector del SMI entre els anys 1988 i 1997. El Dr. Armand Puig (La Selva del Camp, 1953), prevere de l’Arxidiòcesi Església d’Urgell

51


de Tarragona, és Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià des de l’any 2015 i administrador par-

roquial de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona des de 2005. Doctor en Ciències

El Dr. Armand Puig és el nou Rector del Seminari Major Interdiocesà.

Bíbliques per la Pontifícia Comissió Bíblica, ha estat Degà-President de la Facultat de Teologia de Catalunya entre els anys 2006 i 2015, d’on és professor ordinari de Nou Testament, i els anys 2014 i 2015 va ser també DegàPresident de la Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes,. Els camps principals de la seva recerca bíblica han estat els evangelis sinòptics, els Fets dels Apòstols, la Primera Carta de Pere i les versions bíbliques catalanes medievals. De 1982 a 1993 va coordinar

l’equip de traducció de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), publicada l’any 1993. De les nombroses obres publicades pel Dr. Armand Puig cal destacar els llibres “Preveres per al Tercer Mil·lenni. Una reflexió des del Concili Tarraconense del 1995” (2000); “Jesús. Un perfil biogràfic” (2004), traduït a set llengües; “Teologia de la Paraula a la llum de la Dei Verbum” (2015); i “Mirar el món és estimar-lo” (2020), que recull els “Pòrtics” escrits pel mateix Dr. Puig a la revista online per a preveres “El Bon Pastor”.

RENOVACIÓ DELS DELEGATS DIOCESANS DEL BISBAT D’URGELL

L’

Arquebisbe-Bisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, amb data 28 d’octubre, festa dels apòstols Simó i Judes Tadeu, va procedir a la renovació per tres anys dels Delegats diocesans d’Urgell en haver-se exhaurit el termini de temps per al qual havien estat nomenats, i també alguns Consiliaris diocesans. Són els que segueixen: Mn. Antoni Elvira i Gorgorió, Delegat diocesà de Catequesi i encarregat del Catecumenat a la Diòcesi i Sra. Mariví Castaño i Reolid, Subdelegada. Sr. Carles Martín Neira, Delegat diocesà per als Assumptes Econòmics. Mn. Emili Villegas i Artacho, Delegat diocesà

52

Església d’Urgell

de Pastoral Sacramental i Litúrgia i Delegat diocesà de Pastoral de Santuaris, Pelegrinatges i Turisme. Mn. Josep Chisvert i Villena, Delegat diocesà d’Ensenyament. Mn. David Codina i Pérez, Delegat diocesà per a la Família i la Vida. Mn. Joan Antoni Mateo i García, Delegat diocesà d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses. Mn. Alfons Velásquez i Castañeda, Delegat diocesà de Pastoral Vocacional. Mn. Joan Pujol i Balcells, Delegat diocesà per a la Vida Consagrada. Mn. Jaume Vila i Serra, Delegat episcopal per a les Causes dels Sants i Mn. Ramon Sàrries i Ribalta, Subdelegat. Sr. Lluís Plana i Sán-

chez, Delegat diocesà de Joventut i Mn. Gabriel Casanovas i Vila, Subdelegat. Mn. Ignasi Navarri i Benet, Delegat diocesà de Pastoral de la Salut i Gna. Visitación Lorenzo Herrero, religiosa de la Sagrada Família d’Urgell, Subdelegada. Mn. Jaume Soy i Amargant, Delegat diocesà de Missions i Director de les Obres Missionals Pontifícies i Sra. Anahí Biorci Magagnini, verge consagrada, Subdelegada. Sra. Clara Arbués i García, Delegada diocesana de Patrimoni Cultural. Sra. Cristina Orduña i Ponti, Delegada diocesana de Mitjans de Comunicació Social. Mn. Ramon Sàrries i

Ribalta, Delegat diocesà de Pastoral Penitenciària. Mn. Jaume Mayoral i Martí, Delegat episcopal de Càritas diocesana. Mn. Lluís Eduard Salinas Muñoz, Consiliari diocesà de Mans Unides. Mn. Jordi Vásquez i Avendaño, Consiliari diocesà del Moviment apostòlic Vida Creixent i Mn. Josep Maria Aresté i Miret, Viceconsiliari diocesà. Mn. Ignasi Navarri i Benet, Consiliari diocesà de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes i Mn. Pere Morales i Moreno, Viceconsiliari diocesà. Preguem per ells i pels fruits pastorals del seu treball al servei del Poble de Déu.


MISSATGE DE CONDOL I SOLIDARITAT DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AL COPRÍNCEP FRANCÈS, S.E. EMMANUEL MACRON

A

mb data 29 d’octubre, S.E. el Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, ha enviat al President de la República Francesa i Copríncep d’Andorra, S.E. Emmanuel Macron, un missatge de condol i solidaritat després del terrible atemptat perpretat hores abans a la Catedral de Notre Dame de Niça. El text, fonamentalment diu: “Profundament entristit en conèixer la notícia del bàrbar atemptat terrorista ocorregut aquest matí a la Catedral de Notre Dame de Niça, us faig arribar el sincer condol del Poble Andorrà, el de les seves Autoritats i el meu propi pels morts, així com la meva solidaritat amb els ferits i les seves famílies. Vull expressar-vos la meva més enèrgica condemna d’aquest acte terrorista i us asseguro el meu suport i pregària, que s’uneix al de totes les persones de bona voluntat, implorant que els cors endurits per l’odi puguin renunciar al camí de la violència, aparcant tant sofriment i unint-se al camí de la pau. Prego per les víctimes mortals, pel seu repòs etern, així com pels seus familiars i amics, i desitjo una prompta recuperació als ferits, alhora que encomano el Poble de França, tan estimat pel Poble Andorrà, en aquestes hores de gran dolor.”

FESTA DEL SANT PATRÓ AL COL·LEGI SANT ERMENGOL El divendres 23 d’octubre es va celebrar la tradicional festa del sant patró del col·legi Sant Ermengol del Principat d’Andorra. A causa de les mesures sanitàries per la pandèmia, aquest any no es van poder aplegar professors i alumnes a la capella o al pati cobert per a l’Eucaristia i la celebració de Paraula, sinó que cada grup va pregar dins la seva aula, d’acord amb un guió preparat prèviament per l’equip de Pastoral, amb la valuosa col·laboració d’alguns docents.

L’Arquebisbe Joan-Enric, que cada any presideix l’Eucaristia amb els alum-

RENOVACIÓ DEL CONSELL DIOCESÀ PER ALS ASSUMPTES ECONÒMICS

L’

Arquebisbe d’Urgell ha signat amb data 19 d’octubre de 2020 la renovació del Consell Diocesà per als Assumptes Econòmics, que ajuda el Bisbe en allò que prescriu el Dret Canònic (cànons 492-493), especialment oferint el seu dictamen tècnic sobre les grans qüestions econòmiques i patrimonials de la Diòcesi. Els membres nomenats per a un nou període de cinc anys (2020-2025) són: Mn. Josep M. Mauri i Prior, Vicari general i Ecònom diocesà. Mn. Ignasi Navarri i Benet, Vicari general. Mn. David Codina i Pérez, Secretari general i Canceller. Sr. Carles Martín i Neira, Delegat diocesà per als Assumptes Econòmics. Sr. Josep Casanova i Obiols. Sr. Francesc Xavier Coll i Gilabert. Sr. Daniel Marsol i Burgos. Sr. Joan Orrit i Clotet. Sr. Antoni Simón i Grau.

nes de Secundària, enguany es féu present amb un missatge gravat en diversos vídeos adreçats als infants i joves i també a tot l’equip humà del col· legi. D’una manera molt propera i pedagògica, va exhortar a viure aquests

moments de pandèmia de manera responsable, generosa, joiosa i esperançada. Els vídeos amb les cançons, la Paraula de Déu i la narració de la vida de Sant Ermengol completaren el moment d’acció de gràcies i de pregària per la

L’Arquebisbe Joan-Enric participà en la festa del col·legi Sant Ermengol amb un seguit de vídeos adreçats als infants i joves i també a tot l’equip humà de l’escola. Església d’Urgell

53


protecció del nostre Bisbe i Pastor Sant Ermengol.

ASSEMBLEA DE LA FUNDACIÓ D’ESPLAIS SANTA MARIA DE NÚRIA Dissabte 24 d’octubre va tenir lloc de manera telemàtica l’assemblea del Patronat de la Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, el Delegat diocesà de Joventut, Lluís Plana, i el Subdelegat, Mn. Gabriel Casanovas. El Patronat i tots els centres, amb el Consiliari diocesà, hi van poder ser representats. L’assemblea va escollir per unanimitat Santiago Amores Sánchez com a nou President; com a Vocal de Formació va ser renovat en el càrrec Ferran Boté; i així mateix es va renovar Maria Carme Girart com a Administradora de la Fundació. Cessaven en aquell moment el President Eloi Villalta i l’Administrador Jordi Teixidó, als quals se’ls reconegué i agraí la bona feina feta els darrers 13 anys. A la reunió també es va fer repàs de les activitats de lleure durant l’estiu i de la situació de les cases de colònies i d’aquelles necessitats de formació per al curs 2020-2021.

Luis Carlos Rilova (esquerra) és un dels missioners que van participar en l’encontre amb els seminaristes del SMI.

onera amb el Rv. Miquel Ángel Aragón i Luis Carlos Rilova, missioners del IEME (Institut Espanyol de Missions Estrangeres), que han estat llargs anys al Japó i a Zimbàbue, respectivament. Al vespre van celebrar l’Eucaristia de la comunitat, i després de sopar, ja amb l’Arquebisbe JoanEnric Vives i el Rector i el formador del SMI, van compartir un enriquidor temps de col·loqui, refle-

xió i informació sobre el lloc de les missions en la vida de l’Església, la seva vocació i experiència missionera de llargs anys, i les activitats que desenvolupa l’IEME actualment.

MN. RAMON SÀRRIES PUBLICA UNS COMENTARIS ALS SALMS RESPONSORIALS PER A ADVENT I NADAL Mn. Ramon Sàrries i Ribalta, Llicenciat en Te-

PRESÈNCIA MISSIONERA AL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ El 22 d’octubre els seminaristes del Seminari Major Interdiocesà (SMI) van participar en un encontre d’animació missi54

Església d’Urgell

Portades dels opuscles publicats per Mn. Sàrries.

ologia Bíblica a Jerusalem i Arxiprest de les Valls d’Andorra, ha publicat dos opuscles amb comentaris als salms responsorials del temps litúrgics d’Advent (“Senyor, veniu a salvar-nos”) i de Nadal (“Ens ha nascut un noi”). Els opuscles compten amb una petita introducció de l’autor al temps litúrgics corresponent, per passar tot seguit a comentar els salms responsorials de cada dia, amb glosses sobre el sentit teològic de cada estrofa del salm. Mn. Sàrries va redactar tots dos textos durant els passats mesos de març a juny, aprofitant el confinament forçós a causa de la pandèmia, i ara els vol oferir com a fruita madura per als seus germans preveres i per a l’Església d’Urgell. L’Arxiprest té previst publicar també els comentaris de Setmana Santa, Pasqua i Pentecosta.


Millor Entitat del món en banca de particulars el 2020 Gràcies als nostres 15 milions de clients i 35.000 empleats, hem pogut reforçar el compromís amb les persones i la societat en aquest context tan difícil. Això ens ha permès obtenir aquest premi, juntament amb els de Millor Banc digital en banca de particulars a Espanya el 2020 i Millor Aplicació mòbil de banca de particulars a l’Europa Occidental 2020, que atorga Global Finance. #AmbTuAraMésQueMai

Església d’Urgell

Prensa Comarcal 210x297 GLOBAL FINANCE Catalán.indd 1

55

21/10/20 10:35


ADVOCACIONS DE LA MARE DE DÉU A LA DIÒCESI DʼURGELL

MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE (Guissona - La Segarra)

Si teniu a Guissona en Claustre ombriu retaule dʼor, de fusta no tan bona claustre i retaule viu Mare, teniu en el meu cor. Mn. Manuel Pal