religiosos que, amb un sentit ampli, plantegés els grans interrogants sobre el sentit de la vida mitjançant les pel·lícules i en els propis continguts cinematogràfics. Una pastoral que vol partir d’una pedagogia del llindar, que disposa i prepara l’anunci i que assumeix la dimensió espiritual en els seus components existencials, transcendents, religiosos i explícitament cristians, necessita de lleres a través de les quals realitzar aquesta funció. Els joves entre 14 i 18 anys són els majors consumidors del mercat audiovisual i els que més participen de l’oferta cinematogràfica. En aquest sentit, semblava interessant oferir una proposta de qualitat per a aquests destinataris a partir dels seus centres educatius i dels propis plans didàctics i pastorals. Amb aquesta idea com a punt de partida, vam plantejar una col·laboració propera amb les institucions educatives del Principat d’Andorra, els seus responsables i els mestres i professors dels diferents sistemes educatius del país. En aquests dos anys s’ha anat millorant l’oferta. Hem dotat d’unitats didàctiques per al treball a l’aula l’oferta de materials per als mestres i professors amb objectius que, cen-
Cartells de les pel·lícules projectades enguany.
trats en la competència espiritual, situen l’abans, el durant i el després del visionat.
Una iniciativa integradora La Setmana de Cinema Espiritual va néixer com una iniciativa de l’Església catòlica a través de Signis (una ONG, reconeguda pel Vaticà, que es defineix com una associació catòlica mundial per a la comunicació), i amb clara voluntat de comunió i collaboració amb diferents instàncies del món cinematogràfic i educatiu. Les Esglésies locals hi participen activament organitzant, moltes d’elles a través de les Delegacions de Pastoral de Joventut, Mitjans de Comunicació o Ensenyament, projeccions cinematogràfiques amb vocació
educativa en els valors cristians, de tal forma que l’experiència s’amplia implicant les Parròquies. Els professors de Religió i els responsables de pastoral participen directament en la preparació i realització de la Setmana de Cinema Espiritual, i és a través d’ells que se’n realitza l’avaluació i es llancen les noves propostes. En aquest sentit, té especial importància la difusió d’aquesta iniciativa entre els professors de Religió de l’escola pública, la qual cosa permet accedir a un ventall més ampli de joves. Igualment important ha estat la participació de l’editorial Edebé en l’edició del material educatiu i pastoral. Mn. Pepe Chisvert, Delegat diocesà d’Ensenyament
Una proposta que guanya en implicació i en espectadors
M
és expectació i més espectadors. I també més centres educatius involucrats activament en la proposta. La II Setmana de Cinema Espiritual d’Andorra, que ha tingut lloc del 18 al 23 de novembre als cinemes del centre comercial Illa Carlemany d’Escaldes-Engordany, ha aplegat més de mil alumnes i professors de les escoles confessionals andorranes, i també dels centres dels sistemes educatius espanyol i andorrà a les set Parròquies del Principat. A més de dues sessions especials de cloenda: una oberta a
tots els públics, i una altra per als monitors d’AINA. Sota el lema “Creure al Cinema Educació amb Valors”, l’edició d’enguany ha projectat tres pel·lícules: “Una aventura extraordinària”, una producció del 2012 dirigida per Ken Kwapis i basada en fets reals, que narra els esforços dels veïns d’una població d’Alaska per alliberar una família de balenes grises atrapada sota el gel de l’Oceà Àrtic; “Superbrother”, dirigida el 2009 pel danès Birger Larsen, que conta la història d’un noi de deu anys que té un
germà autista; i “Los miserables”, el musical dirigit per Tom Hooper (2012), basat en la novel·la homònima de Víctor Hugo, amb cançons de Claude-Michel Schönberg (música) i Alain Boublil (lletra). La implicació dels mestres i professors de Religió dels diferents centres educatius que hi han participat ha permès organitzar les projeccions de manera que hi poguessin assistir infants de diverses edats, per tal de poder treballar després amb cada grup els valors dels films seleccionats d’una manera el més didàctica possible. Església d’Urgell
19