Issuu on Google+

Església

d Urgell

# 423 - NOVEMBRE-DESEMBRE 2013

Cloenda d’un Any de la Fe ple de dons per a Urgell Visita Pastoral a Encamp Restauració de l’ermita de Sant Ermengol al Pont de Bar


Església d Urgell Índex 6

“EVANGELII GAUDIUM” Mn. Ignasi Navarri

LA POLÍTICA COM A SERVEI A LA PERSONA Mn. Luis Eduardo Salinas

5

CLOENDA DE L’ANY DE LA FE A LA CATEDRAL DE SANTA MARIA D’URGELL

6

VISITA PASTORAL A ENCAMP

10

RESTAURACIÓ DE L’ERMITA DE SANT ERMENGOL AL PONT DE BAR

16

Mn. Manuel Pal

10

EL CINEMA COM A VEHICLE D’ESPIRITUALITAT Mn. Pepe Chisvert

CAP AL PROGRÉS INTEGRAL Dr. Francesc Torralba

“TRANSMETRE EL TRESOR DE LA FE” Document dels Bisbes de Catalunya

“IN MEMORIAM” MN. PAU MARQUÈS I SORT Maria Carme Ribes

100 + 100 ANYS... DE VIDA I DE TESTIMONI Mn. Jaume Mayoral

14

SOM I TENIM UNA ALTRA ESGLÉSIA Mn. Ermengol Donisa

522 MÀRTIRS... I ELS ALTRES. (CONTE DE NADAL) Mn. Ramon de Canillo

BENEÏDA ENTRE TOTES LES DONES Mn. Enric Prat

DIETARI

16

20 22 23 25 28 30 33 34

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Dipòsit Legal: L-41-1958

Església d’Urgell

18

Edita: Bisbat d’Urgell

Sup. B.O.B.U.

2

4


A la llum de l’Evangeli Som pelegrins de fe

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

n aquest Any de la Fe que ara cloem, la nostra Diòcesi d’Urgell ha viscut la referència dels seus beats i sants, que l’empenyen pel camí de la fe compromesa fins a la sang pel testimoniatge dels màrtirs, i també hem pogut pelegrinar al sepulcre dels sants Apòstols Pere i Pau, a Roma, i als llocs sants de la terra de Jesús, “la Terra Santa”, on hi el Sant Sepulcre del Senyor, però buit!. Són fites que emmarquen la realitat de la fe en la seva dimensió històrica. El cristianisme és una religió històrica, ja que la Revelació divina es dóna amb paraules i fets (DV 2). La “Història de la salvació” de Jesucrist mort i ressuscitat és també una “geografia de la salvació” (Pau VI). Els llocs i tots els condicionaments de la persona humana els va assumir el Verb de Déu fet home de Maria Verge, per obra de l’Esperit Sant. D’aquí les afirmacions del Credo quan diu que Jesucrist “nasqué de Maria Verge, patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat, davallà als inferns; ressuscità...” Cal la nostra estima pels llocs concrets, pedres i circumstàncies, que féu seves el Fill de Déu, “en tot realment home com nosaltres llevat del pecat”. La fe no és una invenció: es basa en persones, testimoniatges, llocs,... on tot va esdevenir! La nostra Diòcesi d’Urgell ha pelegrinat a l’abril a Roma, i a l’octubre acaba de realitzar dos pelegrinatges a Terra Santa. Tots hi hem estat gràcies als germans que hi han pelegrinat. Tots hem estat pelegrins. Ens hi exhortaven les reflexions de Benet XVI a “Verbum Domini” (“La Paraula del Senyor”, 2010) quan afirmava que el pelegrinatge a Terra Santa és com un cinquè Evangeli. Sabem de les situacions difícils, d’ofec si no d’oberta persecució que moltes comunitats cristianes viuen allí, enmig de països fortament musulmans: Síria, Iraq, Líban, Iran, Turquia, Egipte, Jordània, a més d’Israel –hebreu– i Palestina. Hi ha minories cristianes valentes i confessants

que tenen la gran temptació d’emigrar per trobar millors condicions de vida i de futur. Nosaltres estimem els santuaris, els vestigis que romanen del poble d’Abraham i del temps de Jesús i les primeres comunitats, però estimem encara més, les “pedres vives” que són els cristians que fan present el Cos de Crist als llocs on visqué el mateix Senyor Jesús, el Cap de tota l’Església i el Redemptor de la humanitat sencera. Serà bo que fem un esforç per conèixer millor la vida quotidiana dels nostres germans cristians, les seves necessitats, la caritat envers ells... Les relacions del cristianisme amb el judaisme i amb l’islam. I els ritus i els patriarcats orientals catòlics (Jerusalem, Antioquia, Alexandria, Caldeus, Armenis, i les Índies) i els ortodoxos més rellevants (Constantinoble i Moscou...). La Terra Santa i l’Orient cristià són l’altre pulmó de l’Església, deia Joan Pau II. Dels nostres pelegrinatges en neixen unes prioritats urgents: estimar l’Orient, els cristians orientals, la seva història tan coratjosa...; pregar per a la mútua comunió, la relació ecumènica, i poder celebrar un dia la Pasqua junts; suscitar més ajudes solidàries i un renovat interès pels Santuaris de tots; caldria afavorir els agermanaments de Diòcesis, Parròquies i escoles nostres amb les d’allí; mantenir i incrementar els pelegrinatges; sobretot afavorir el treball pacient per la pau i la reconciliació; i la defensa de les minories davant les grans potències mundials que poden ajudar perquè la pau i la justícia s’obrin pas a Terra Santa; no deixar la col·lecta pels Llocs Sants de Divendres Sant, i sobretot la generositat durant tot l’any envers aquells germans que mantenen els llocs sants per a tots, que són l’Església Mare de Jerusalem. No ho oblidem: sempre som pelegrins de fe!

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

“Evangelii gaudium”

“L

’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús”. Amb aquestes paraules comença “Evangelii gaudium”, la primera exhortació apostòlica del Papa Francesc, que vol recollir, per una banda, la riquesa del treball del Sínode dedicat a “La nova evangelització per a la transmissió de la fe”, celebrat a Roma del 7 al 25 d’octubre de 2012 i convocat pel seu antecessor, el Papa Benet XVI; i, per l’altra, la seva rica experiència pastoral acumulada al llarg dels seus anys de ministeri. Podríem resumir el contingut del document papal dient que pretén redescobrir la font de l’evangelització en el món contemporani. Una invitació a recuperar la visió profètica i positiva de la realitat, sense ignorar les moltes dificultats existents. L’exhortació apostòlica consta de 288 números que ocupen 211 pàgines en l’edició catalana, i està dividida en cinc capítols i una presentació. Al primer capítol, “La transformació missionera de l’Església”, el Papa fa una crida a l’Església a sortir de si mateixa per trobar-se amb els altres per sembrar sempre novament, i sempre més (pag. 29 i s.). Per sortir a l’encontre dels allunyats i dels exclosos, el Papa proposa l’exigència d’una “conversió pastoral i missionera” i una renovació eclesial fins a arribar a un estat permanent d’evangelització. Alerta el Sant Pare en aquest capítol del perill que algunes estructures eclesials puguin condicionar el dinamisme evangelitzador, i fa una crida a concentrar-se en allò que és essencial, amb una gran capacitat per evidenciar la “jerarquia de les veri4

Església d’Urgell

tats” i la seva adequada referència al cor de l’Evangeli. El Papa fa notar que el cor de l’Evangeli “s’encarna en els límits del llenguatge humà”, i es pot córrer el risc d’esclerotitzar el missatge evangèlic.

Crisi del compromís comunitari Al segon capítol, el Papa Francesc es fa ressò dels desafiaments del

per afavorir l’organització. Els desafiaments de la nova evangelització haurien de ser assumits més com una oportunitat per a creure que no pas com un motiu per a caure en la depressió. Cal desterrar “el sentit de derrota” (pàg. 85). Cal recuperar la relació interpersonal. Cal abandonar “la fascinació del gnosticisme”, és a dir, una fe tancada en si mateixa, en les seves certeses doctrinals, i el “neopelagianisme autorreferencial i prometeic”, que condueix a un narcisisme elitista.

L’anunci de l’Evangeli

Portada de l’edició en català de la primera exhortació apostòlica del Papa Francesc, publicada per l’editorial Claret.

món contemporani, i fa una crida a superar les fàcils temptacions d’un pessimisme estèril, d’una mundanitat espiritual, de les guerres entre nosaltres, i de totes aquelles actituds que acaben minant la nova evangelització. Cal recuperar la pròpia identitat sense complexos d’inferioritat. Cal evitar la temptació de la “despersonalització de la persona”,

El Sant Pare, al tercer capítol, evidencia “el primat de la gràcia” que obra sense descans en la vida de cada evangelitzador. Tots som deixebles missioners. Persona a persona. Subratlla l’immens paper que han desenvolupat les diverses cultures en el seu procés d’inculturació de l’Evangeli i ens prevé de no caure en la vanitosa secularització de la pròpia cultura (pag. 117). També en aquest apartat, indica l’itinerari fonamental de la nova evangelització basat en el trobament interpersonal i en el testimoni de vida, i posa en relleu la gran importància de l’homilia, la preparació de la predicació i la pietat popular com a formes privilegiades d’evangelització.

La dimensió social de l’evangelització “Si aquesta dimensió no s’explicita degudament, sempre es corre el risc de desfigurar el significat autèntic i integral de la missió evangelitzadora”, diu el Papa al quart capítol (pàg. 176). I hi afegeix que “una fe autèntica implica sempre un profund desig de canviar el món” (pàg. 183). L’Església sent com a missió pròpia


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA la de “col·laborar per resoldre les causes instrumentals de la pobresa i per promoure el desenvolupament integral dels pobres”. Subratlla el Papa la riquesa de l’ensenyament de l’Església sobre qüestions socials i fa una invitació a reconèixer la “força salvífica” que posseeixen els pobres i que ha de ser posada al centre de la vida de l’Església, mitjançant la nova evangelització. També fa en aquest apartat una defensa de la vida humana des del

Per sortir a l’encontre dels allunyats i dels exclosos, el Papa proposa l’exigència d’una “conversió pastoral i missionera” i una renovació eclesial fins a arribar a un estat permanent d’evangelització seu inici i la dignitat de tot ésser vivent (pàg. 213 i s.), i recorda quatre principis a tenir presents: el temps és superior a l’espai, la unitat preval sobre el conflicte, la realitat és més important que la idea i el tot és superior a la part. Aquests principis s’obren a la dimensió del diàleg com a primera contribució per a la pau, i així mateix són aplicables a l’ecumenisme, el diàleg amb les religions no cristianes i al diàleg entre fe i ciència.

Evangelitzadors amb Esperit Per últim, al darrer capítol, el Sant Pare parla de l’esperit de la nova evangelització, que es desenvolupa sota el primat de l’acció de l’Esperit Sant que infon sempre i de manera nova l’impuls missioner a partir de la vida d’oració en la qual la contemplació ocupa un paper central. Maria, estrella de la nova evangelització, és la icona de l’acció de l’Església missionera.

E

n descriure la naturalesa de la comunitat política, el Compendi de la Doctrina Social de l’Església una vegada més col·loca la persona humana al centre. La persona és un ésser social i polític per naturalesa, que necessita de la interacció amb els altres per arribar a la seva plenitud completa. La comunitat política, per tant, existeix amb vista a facilitar el creixement ple de cadascun dels seus membres, cridats a cooperar amb fermesa per aconseguir el bé comú. Ja en temps de l’Antic Testament, els profetes denunciaven amb regularitat els reis per no defensar el feble i no garantir la justícia per al poble. El Compendi observa que Jesús critica l’opressió i el despotisme de la classe política, però no s’oposa directament a les autoritats civils del seu temps. La famosa línia sobre el pagament d’impostos al Cèsar rebutja els esforços del poder temporal d’esdevenir absolut, però també li reconeix el lloc que li pertoca. Jesús ensenya que l’autoritat humana, temptada pel desig de dominar, troba el seu autèntic i complet significat com a servei a la persona i al seu desenvolupament. A la primera comunitat cristiana, Sant Pau recomana el pagament d’impostos, les oracions A POLÍTICA pels governants, i la submissió a l’autoritat leCOM A SERVEI gítima. Això, però, no vol dir que la comunitat A LA PERSONA cristiana sigui una multitud de gent predisposada a ser manipulada i explotada, sinó més aviat un grup de persones capaces de formar-se una opinió sobre els temes públics i amb la llibertat d’expressar les seves opcions polítiques. El Compendi també té alguna cosa a dir sobre la qüestió de les minories dins d’una entitat política o nació. El magisteri de l’Església afirma que aquestes minories tenen drets i deures, però sobretot tenen el dret d’existir. Les minories tenen també el dret a mantenir la seva pròpia cultura, la seva pròpia llengua i la seva pròpia religió. Les minories haurien de treballar pel bé comú de l’estat en què viuen, alhora que, en la seva recerca d’autonomia, han de confiar en el diàleg i la negociació. Posar la persona humana com a fonament de la comunitat política porta el Compendi de la Doctrina Social de l’Església a considerar també el tema dels drets humans com a objectiu primordial de la comunitat política. A més, l’amistat i la fraternitat juguen un paper en la vida política i civil. L’amistat civil implica desinterès, la relativització dels béns materials i l’acceptació de les necessitats dels altres. Desafortunadament, massa sovint això no es posa en pràctica en la vida política moderna. Els cristians poden també trobar inspiració en el principi evangèlic de la caritat. Això pot ajudar a establir relacions de comunitat entre les persones i entre la classe política. L’autoritat ha tenir en compte la llibertat dels individus i els grups, orientant aquesta llibertat cap al respecte i la defensa de la independència dels subjectes individuals i socials per a aconseguir el bé comú. L’autoritat s’hauria d’exercir dins els límits de la moralitat i dins el marc d’un ordre jurídic legalment constituït, a més d’orientar-se cap al bé comú. Si es compleixen aquestes condicions, és quan els ciutadans estan obligats en consciència a obeir els que legítimament dirigeixen els destins dels pobles.

L

Mn. Luis Eduardo Salinas Muñoz

Mn. Ignasi Navarri Església d’Urgell

5


Cloenda de l’Any de la Fe a la Catedral de Santa Maria d’Urgell Durant la celebració, en la festivitat de Jesucrist Rei de l’Univers, van ser ordenats de diaques els seminaristes Pere Morales i Joseph Geetafonkalan El dia de la Mare de Déu del Pilar de 2012, començava a la Diòcesi d’Urgell la celebració de l’Any de la Fe amb una simbòlica obertura de bat a bat de les portes de la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell. Poc més de tretze mesos després, el 24 de novembre de 2013, festivitat de Jesucrist Rei de l’Univers, es cloïa a la Catedral d’Urgell l’Any de la Fe amb una celebració igualment solemne, acompanyada per les veus dels Petits Cantors Lliures d’Andorra, en la qual van rebre l’ordenació diaconal els seminaristes Pere Morales i Joseph Geetafonkalan. 6

Església d’Urgell


“T

al com la pluja amara els balanç no es refereix a un final, sinó a catequistes i amb les famílies. A tots camps fent germinar les un principi. La porta que es va obrir ens exhorten a mantenir-nos ferms bones llavors, la nostra el 12 d’octubre de l’any passat no es en la fe que professem, essent sal i vida així mateix pluja de gràcia es- tanca, roman oberta per sempre per llum per al nostre món, cuidant la pera de vós. Brolli la font de salva- a tots els qui es vulguin apropar al relació personal amb Jesucrist, que ció, que tenim set de vós, Senyor”. Regne de Veritat i de Vida. ens revela el Pare i ens fa el do de Aquesta estrofa del cant d’entrada “En comunió amb el Sant Pare l’Esperit Sant que ens transforma de la celebració del 24 de novembre Francesc, que avui a Roma conclou en apòstols i missatgers de la seva a la Catedral ben bé podria servir l’Any de la Fe, també nosaltres volem caritat ardent”. alhora com a resum dels molts dons arribar al final del camí personal i “Jesucrist –continuà l’Arquebisbe– amb què l’Any de la Fe ha amarat la comunitari que hem viscut. Donem és el mateix ahir i avui i pels segles Diòcesi d’Urgell i com a expressió gràcies al Senyor pel temps de reno- (He 13,8), totes les generacions de l’anhel que ha conreat en els vació que ens ha concedit. Juntament podem conèixer-lo i gaudir de la fidels diocesans. “La fe només creix amb l’Església universal, reflexionem seva amistat, que és vida i salvació. i s’enforteix creient”, va dir el Sant també sobre com l’hem viscut i si s’ha Ell és la Porta sempre oberta, que Pare Benet XVI; i la no es clou pas amb fe ha crescut i s’ha aquesta clausura enfortit a Urgell, de l’Any de la Fe; multiplicada per resta oberta perquè les moltes expehi passem, perquè riències personal entrem a la comuviscudes durant nió amb el Pare aquest any, així com del cel. “Jo sóc la en les manifestaciporta: els qui entrin ons multitudinàriper mi se salvaran” es, com la Trobada (Jo 10,9). I per la fe diocesana del juny tenim accés a Ell, i passat o la Mariàper Ell a una vida polis, dos mesos nova, feliç, plena. després, en què els Què seríem sense la cristians han sortit fe en Ell? Després de a la plaça pública la vida és el do més per mostrar i degran que mai no mostrar sense comhàgim rebut: “Sense plexos la seva fe en mi no podríeu fer Crist i en l’Evangeli, Després de la imposició de mans de l’Arquebisbe Joan-Enric i de la pregària d’ordenació (pàgina anterior), els res” (Jo 15,5). “A i convidar tothom nous diaques van ser revestits amb l’estola i la dalmàtica, ornaments litúrgics que signifiquen el seu ministeri qui aniríem? Només a sumar-s’hi per de servidors dels pobres i de tothom. vós, Senyor, teniu caminar plegats el paraules de vida camí de salvació i de veritat traçat per renovat el nostre compromís amb la eterna” (Jo 6,68). Agraïm avui tots la Paraula i el sacrifici del Fill de Déu. fe”, va dir l’Arquebisbe Joan-Enric al aquells que ens han transmès la fe L’Any de la Fe va començar a Ur- començament de la celebració. I s’hi a través de l’Església santa, que pels gell amb l’ordenació sacerdotal de va tornar a referir a l’homilia, que va seus fills i filles ens ha comunicat la Mn. Alfons Velásquez, i es va cloure iniciar dient: “En la joiosa solemnitat fe i pel baptisme ens ha transformat amb l’ordenació diaconal dels se- de Nostre Senyor Jesucrist Rei de l’existència i ens ha fet realment fills minaristes Joseph Geetafonkalan l’Univers cloem l’Any de la Fe que de Déu i hereus de la vida que no (nascut a Sri Lanka) i Pere Morales. venim celebrant des de l’octubre de acabarà mai. Per això, com aquella I entremig encara cal recordar l’or- 2012, convocats pel Papa Benet XVI inscripció que vaig llegir en un rellotdenació com a prevere de Mn. Emili i acompanyats en el seu segon tram ge de sol, podem dir: “jo sense sol, i Villegas i de Mn. Josep Caba com a pel Papa Francesc, qui darrerament tu sense fe, no som res”. diaca permanent. Una bona collita ha tingut trobades significatives amb “Jesús ens continua dient com al en la vinya del Senyor. Però aquest els seminaristes i novicis, amb els cap de la sinagoga, “No tinguis por Església d’Urgell

7


i tingues fe” (Mc 5,36) i nosaltres volem respondre com el pare de l’Evangeli: “Senyor crec, però ajuda la meva poca fe!” (Mc 9,24). Que la fe de l’Església que ens gloriem de professar en Crist, sigui la nostra gran força enmig de les tribulacions, les temptacions o les necessitats... i que per la gràcia de l’Esperit Sant la mantinguem fidelment fins al final de la nostra vida a la terra, quan el Senyor ens vindrà a buscar. “Tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic” (Jo 14,3). L’Arquebisbe d’Urgell conclogué

l’homilia tot remarcant que la fe ens ha de posar en un camí de servei, d’entrega i donació per amor. “La fe és esperança i la fe és amor. Fe, esperança i caritat són les tres dimensions d’una única resposta a l’amor tan immens que Déu ens té: “Tant ha estimat Déu el món que li ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna” (Jo 3,16). Alegrem-nos-en i que la nostra vida cristiana doni testimoni de la nostra fe, amb alegria, amb amor, amb valentia. L’Any de la Fe ha de deixar en nosaltres un pòsit de veritat, de goig

Els nous diaques, Pere Morales (a sota) i Joseph Geetafonkalan, amb els seus familiars més propers un cop terminada la celebració.

8

Església d’Urgell

sincer, de comunió filial i agraïda amb l’Església, de renovat compromís evangelitzador. Ha de conduir-nos a un convenciment que som comunitat unida i que s’estima, perquè el testimoniatge sigui realment creïble. I ens ha de dur a practicar aquesta fe i a alimentar-la amb la Paraula, els sagraments i l’amor sincer, el compromís de vida, perquè no se’ns mori o s’esllangueixi. La fe és un gran tresor. Per això en la clausura de l’Any de la Fe i encarant la missió apassionant que tenim al nostre davant, units al Papa Francesc, li diem com els apòstols: “Senyor, doneu-nos més fe!” (Lc 17,5)”. Tot seguit, i continuant amb la litúrgia de l’ordenació, un cop escoltat el compromís dels candidats en ser ordenats de diaques, la lletania invocant la Verge Maria i tots els sants, la imposició de mans i la pregària d’ordenació, l’Arquebisbe confià als nous diaques el llibre dels Evangelis i els demanà que siguin “bon servidors de l’Evangeli i dels pobres, seguint l’estela del Salvador. Predicareu l’Evangeli, que és el més gran que un home pot fer: prestar la seva veu a Jesús. Per això us demano que creieu allò que llegiu, que ensenyeu allò en què creieu, i que practiqueu allò que ensenyareu”. El rés del Credo, amb els fidels portant una candela encesa de la flama del ciri pasqual, símbol del Crist Ressuscitat, va cloure la litúrgia de l’ordenació amb la petició de l’Arquebisbe d’Urgell “que la nostra vida cristiana doni testimoni de la nostra fe amb amor, amb alegria i amb valentia”. Després de la comunió, els nous diaques van adreçar unes paraules d’agraïment a tots els qui els han ajudat en el seu procés vocacional, i especialment els seus familiars i els seus Rectors i formadors, i l’assemblea es va acomiadar amb la benedicció final i el cant del “Salve Regina”.


L’any s’acaba, la fe perdura i s’enforteix L ’Any de la Fe que ara s’escola ha volgut significar una invitació a viure una autèntica i renovada conversió al Senyor, únic Salvador del món. Ha volgut suscitar en tots els creients l’aspiració a confessar la fe amb plenitud i renovada convicció, amb confiança i esperança. Ha estat una invitació a redescobrir els continguts de la fe professada (Credo), celebrada (Litúrgia), viscuda (Moral), i resada (Oració). Convençuts que “la fe creix i s’enforteix creient”, com deia el Papa Benet XVI en el motu proprio “Porta fidei”, pel qual convocava l’Any de la Fe, la Diòcesi d’Urgell, tot mantenint el ritme normal de l’activitat pastoral ordinària, ha organitzat d’ençà del 12 d’octubre de l’any passat, amb l’obertura solemne de l’Any de la Fe, un seguit d’actes extraordinaris per tal de viure amb una major intensitat la proposta del Sant Pare Benet XVI. En aquesta celebració era ordenat de prevere el jove diaca de la Diòcesi, Mn. Alfons Velásquez. Les Parròquies també es van sumar l’endemà a aquest acte simbòlic d’inauguració. I en les setmanes i mesos següents es van anar succeint diversos esdeveniments que van palesar arreu del territori diocesà la importància d’aquesta convocatòria tan especial, entre els quals la jornada diocesana que va congregar a La Seu d’Urgell el 15 de juny un gran nombre de fidels arribats de les diverses poblacions del Bisbat, per compartir i testimoniar la pròpia fe en un bonic clima de germanor; o la celebració, la primera setmana d’agost, de la Mariàpolis, també a

La Seu d’Urgell. Cal esmentar també els pelegrinatges diocesans als dos grans centres de la cristiandat: Jerusalem i Roma, els llindars de la nostra fe. També a Roma, convocats pel Sant Pare, hi van pelegrinar els nostres seminaristes i els catequistes. I a tot això també s’hi sumà l’ordenació de prevere del diaca Mn. Emili Villegas, l’ordenació de diaca

la històrica renúncia del Papa Benet XVI. I l’elecció posterior (13 de març de 2013) del Papa Francesc, que ens sorprengué des d’un primer moment, i ens segueix sorprenent amb la senzillesa, la humilitat i l’autenticitat dels seus gestos i de les seves paraules. De ben segur que aquest any ens ha ajudat a tots a prendre

permanent de Mn. Josep Caba, i les ordenacions de diaca en la cerimònia de cloenda de Mn. Pere Morales i Mn. Joseph Geetafonkalan. Sense oblidar la beatificació a Tarragona, el 13 d’octubre d’enguany, de 522 màrtirs del segle XX, entre els quals deu sacerdots i religiosos nascuts i batejats a la Diòcesi d’Urgell: ells van confessar i defensar la seva fe amb la seva sang, i van viure de manera exemplar i testimonial les exigències del baptisme, fins a la fi. I entremig, una notícia ens impactava l’11 de febrer d’enguany:

consciència de la necessitat de conrear la nostra fe. La fe, diu Sant Agustí, no la perd ningú, si no la menysprea. Ben al contrari, la cloenda de l’Any de la Fe a la Diòcesi d’Urgell ens mostra que, després d’aquest any tan significatiu, comencem l’Advent tot compartint una fe més viva, renovada i enfortida, convençuts que, després de la vida, la fe és el do més gran que ens ha fet Déu. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell Església d’Urgell

9


Visita Pastoral a Encamp

D

iumenge 24 de novembre, tot coincidint amb la solemnitat litúrgica de Jesucrist Rei de l’Univers i amb la clausura de l’Any de la Fe, l’Arquebisbe d’Urgell inicià una visita pastoral a la Parròquia d’Encamp (Andorra) que es completà posteriorment els dies 25 i 28 de novembre i 1, 2 i 5 de desembre. Encamp té censats actualment uns 13.000 habitants, una quarta part dels quals viu a la població d’El Pas de la Casa. A l’arribada a la Parròquia fou rebut pel Rector i Vicari episcopal de Pastoral, Mn. Antoni Elvira, i junts s’adreçaren a l’església de Sant Miquel i Sant Joan Baptista, on Mons. Vives celebrà l’Eucaristia amb els fidels que omplien aquest temple

romànic (reformat al segle XIX) de la localitat encampadana. A l’homilia, glossà la importància de la visita com a Pastor de la comunitat, la qual permet conèixer de prop la realitat de les Parròquies i dels fidels, els seus interessos, goigs i dificultats, i serveix per estrènyer els lligams de la coneixença i de l’amor entre el Pastor i la comunitat cristiana. L’Arquebisbe animà els fidels a adorar Jesús com a únic Senyor i únic Rei i a fer realitat amb la pròpia vida el Regne d’amor i de pau que Crist ve a instaurar, i els encoratjà a viure amb intensitat i coherència la pròpia fe; una coherència que s’ha de plasmar en tots els nivells i àmbits de la vida. També exhortà la comunitat par-

roquial a estar en comunió afectiva i efectiva amb el Papa Francesc, que urgeix els cristians a una vivència autèntica i radical de l’Evangeli, on els pobres i la misericòrdia tenen un paper fonamental. En aquest sentit, l’Arquebisbe recordà que en aquest mateix diumenge el Sant Pare ha fet pública la seva primera exhortació apostòlica, “Evangelii gaudium”, on convida a tots els catòlics a una reforma dels cors que porti la misericòrdia i la Bona Nova de l’Evangeli a tota la humanitat com anunci joiós. En acabar la celebració eucarística, els tècnics del Departament de Patrimoni Cultural del Govern d’Andorra van explicar els treballs efectuats recentment per a la restauració del retaule que presideix el presbiteri

En la primera jornada, Mons. Vives escoltà les explicacions de la restauració del retaule de Sant Miquel i Sant Joan Baptista que ha fet el Departament de Patrimoni del Govern d’Andorra.

10

Església d’Urgell


de l’església, datat entre el 1590 i el 1610. Posteriorment, l’Arquebisbe, acompanyat de Mn. Elvira, es desplaçà a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida d’Encamp per celebrar l’Eucaristia dominical. A l’arribada fou rebut pel P. José Miguel Larrión, SDB, Vicari de la Parròquia. L’Arquebisbe saludà els fidels reunits per celebrar el dia del Senyor, i els comentà la seva predisposició a conversar personalment amb tothom qui ho volgués, així com el seu desig que la visita pastoral serveixi perquè els fidels puguin descobrir més de prop el sacerdot i el creient que en definitiva és tot Bisbe. A l’homilia, tot recordant la festa litúrgica de Crist Rei, féu una memòria agraïda pels màrtirs que varen donar la seva vida per servir a aquest Rei de la glòria, molts d’ells dient com a últimes paraules: “Visca Crist Rei”, i exhortà als cristians a ser coherents amb aquest Rei que és Jesucrist i donar-li el millor de les pròpies vides. En acabar l’Eucaristia l’Arquebisbe saludà tots els feligresos personalment a la porta de l’església i s’inte-

ressà per cadascun d’ells. L’endemà, 25 de novembre, compartí la segona jornada de la visita pastoral amb els alumnes i professors de l’Escola Andorrana de Maternal i Primera Ensenyança d’Encamp. Fou rebut per la Directora del Departament de l’Escola Andorrana del Ministeri d’Educació del Govern d’Andorra, Ester Vilarrubla, i pel Director i la Cap d’Estudis de l’escola, Santiago Rodríguez i Mònica Sánchez, respectivament, que l’informaren del funcionament del centre educatiu i de la marxa del curs actual, així com dels principals reptes que ha d’enfrontar l’equip docent (format per 54 educadors) a l’hora de posar en marxa els continguts del Pla Estratègic de Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà, actualment en fase d’implantació als centres del país. El principal pilar d’aquest pla és l’enfocament competencial de l’aprenentatge a través de l’adquisició de coneixements de les diferents àrees curriculars, la resolució de situacions complexes i l’ampliació i intercanvi de coneixe-

ment mitjançant el treball en equip. L’Arquebisbe felicità l’equip directiu i volgué especialment que transmetessin als mestres de maternal i primera ensenyança el seu reconeixement per la tasca que duen a terme en unes edats que són fonamentals per al desenvolupament de la persona humana i per a adquirir una sèrie de competències bàsiques com la lectura i l’escriptura, que seran fonamentals en la vida dels alumnes. Posteriorment, Mons. Vives visità les instal·lacions i conversà amb alumnes dels diferents nivells de l’escola. Tot seguit anà a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança, on també fou rebut per l’equip directiu i pels alumnes que formen el Cor d’Encamp, els quals, acompanyats del seu professor de música, Jordi Vila, van voler donar la benvinguda a l’Arquebisbe i Copríncep amb un petit recital de cançons a capella. Després d’expressar el seu agraïment per la singular rebuda, Mons. Vives visità diverses aules del centre, tot interessant-se per les diferents

Mons. Vives amb el P. Larrión (esquerra) i Mn. Elvira, envoltats d’una bona colla de fidels en acabar l’Eucaristia a l’església de Sant Pere Màrtir d’El Pas de la Casa. Església d’Urgell

11


Mons. Vives amb els Cònsols Major i Menor al Comú (a dalt), i amb els agents de la Duana andorrana.

qüestions que li van plantejar els alumnes. També s’interessà per la marxa de “l’aula d’acollida”, un espai pensat per facilitar la integració al país dels alumnes estrangers, i pel “servei de mediació” que alguns alumnes ofereixen als seus companys per tal de fer de mitjancers en els problemes ordinaris del dia a dia en la convivència escolar. Finalment, l’Arquebisbe visità el servei de menjador de l’escola i departí cordialment amb el personal no docent que hi treballa. A la tarda, visità el casal dels padrins, on pogué conèixer de prop els treballs manuals que hi fan, la cura dels horts durant el bon temps i les excursions i activitats lúdiques que duen a terme. Els convidà a visitar el 12

Església d’Urgell

Palau episcopal i a un berenar quan ells vulguin. I després, a l’Església de Santa Eulàlia tingué una reunió del Consell Pastoral i els mossens de la Parròquia, que li exposaren les activitats que duen a terme (catequesi, Càritas...) i l’informaren de la situació de la vida parroquial i de la pràctica religiosa en relació amb el nombre d’habitants. L’Arquebisbe els animà a obrir de bat a bat el temple, a sortir a anunciar l’Evangeli, a enfortir els lligams de les famílies i a viure el do de ser el Cos de Crist, una família unida per la comunió que testimonia la fe en Crist. Acabaren amb la celebració vespertina de l’Eucaristia, i l’Arquebisbe recollí el text proclamat a l’Evangeli per demanar-los que imitéssim la

vídua pobra que ho tira tot al tresor del temple, perquè “donava tot el que tenia per viure”, i nosaltres també hem de donar la vida per amor a Déu i als germans. En la tercera jornada, el 28 de novembre, Mons. Vives anà a les deu del matí a l’església de Sant Marc, en el cementiri parroquial, on pregà pels difunts de la Parròquia, i després visità diversos malalts acompanyat de Mn. Elvira i del Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. Anà més tard a la guarderia comunal, i a migdia visità el Comú, on els Cònsols major i menor, Jordi Mas i Jordi Torres, li van mostrat les dependències comunals, on hi treballen unes 360 persones, i les instal·lacions del Complex Cultural i Esportiu. Finalment, va compartir un dinar amb els Cònsols i els Consellers del Comú. De la reunió amb els Cònsols, Mons. Vives destacà que el Comú “està podent superar una situació financera complicada”, i va fer referència a la dificultat d’alguns ciutadans per trobar feina i a les paraules del Papa Francesc en contra del sistema econòmic capitalista actual en el sentit que “no pot ser que sigui més important els tipus d’interès que una persona que dorm al carrer”. També comentà que, si després de les pregàries per la pau sembla que es refreden alguns llocs de conflictes, per què no confiar també que el capitalisme s’hi repensarà i inclourà clàusules de millor repartiment per a les persones que tenen més carències. La visita pastoral continuà diumenge 1 de desembre, després d’una intensa nevada caiguda el dia anterior, amb una Eucaristia a l’església de Sant Pere Màrtir, al Pas de la Casa, acompanyat pel P. José Miguel Larrión, salesià, que té cura de la pastoral d’aquesta comunitat encampadana, i pel Rector, Mn. Elvira, i Mn. Codina. En arribar a la població, amb un fred rigorós de deu graus sota zero, l’Arquebisbe saludà els agents de circulació que estaven treballant en tasques de condicionament de la carretera traient neu i tirant sal


Durant la visita pastoral, l’Arquebisbe visità els centres dels tres sistemes educatius de la Parròquia i conversà amb els alumnes de tots els nivells i amb l’equip docent de cada escola.

i els agraí el seu treball generós pel bé comú i la seva feina sacrificada en condicions tan adverses i extremes. Posteriorment, ja a l’església de Sant Pere, donà la benvinguda a les famílies que l’esperaven i presidí l’Eucaristia dominical del I Diumenge d’Advent, tot emprant les llengües catalana, castellana i portuguesa, en deferència al nombrós grup de

portuguesos que viuen a la població. Glossant les lectures proclamades, Mons. Vives animà els fidels a acollir la vinguda de Jesús i a preparar-la intensament per tal d’arribar a les festes de Nadal amb un cor renovat i convertit. Dirigint-se especialment als nens presents els féu notar el simbolisme de la corona d’Advent, que setmana a setmana ens va indi-

cant el camí de preparació vers la gran festa cristiana del Naixement de Jesús i d’acostament a la Llum que és Crist. I animà els pares dels infants a viure amb amor i fidelitat el seu matrimoni i a ser un bon exemple de família per als fills, no deixant ni oblidant la dimensió religiosa en la seva educació. Al final de l’Eucaristia, l’Arquebisbe Església d’Urgell

13


mantingué un diàleg cordial amb els conversar amb els professors, als fidels i els encoratjà en el seu viure quals agraí el treball que duen a tercristià. me, i valorà especialment el treball de L’endemà, 2 de desembre, l’Ar- l’equip de psicòlegs i psicopedagogs quebisbe Joan-Enric es desplaçà amb els infants i amb les famílies. fins a l’escola espanyola de la vall Posteriorment l’Arquebisbe dinà d’orient, centre d’educació infantil amb tots els preveres de l’Arxiprestat i primària de titularitat pública de de les Valls. l’Estat espanyol, on fou rebut per La darrera jornada de la visita l’Ambaixador d’Espanya a Andorra, pastoral, el dijous 5 de desembre, Alberto Moreno, i per la Directora de l’Arquebisbe Joan-Enric anà a l’escol’escola, Montserrat Llorens. Junts la andorrana d’El Pas de la Casa, on s’adreçaren a la sala de professors on fou rebut per la Directora, Bàrbara l’Arquebisbe departí amb els profes- Haytree. L’escola, inaugurada fa 18 sors i s’interessà per les necessitats anys, compta amb uns 90 alumnes de l’equip docent, tot animant-los en la important missió educativa que duen a terme, i valorà molt els cursos de portuguès gratuïts que s’ofereixen perquè els alumnes puguin seguir i perfeccionar aquesta llengua. Posteriorment, visità les instal·lacions del centre i saludà personalment els alumnes. Particularment interessant fou el diàleg que Mons. Vives mantingué L’Arquebisbe amb l’equip de l’escola bressol d’El Pas de la Casa. amb els alumnes de 5è i 6è de primària, que li mostraren i un claustre de 14 professors. Els la seva alegria per la visita i li pre- alumnes donaren la benvinguda a guntaren sobre el Papa Francesc. Mons. Vives amb un bonic cartell A iniciativa dels mateixos alumnes que havien preparat en el seu honor decidiren escriure una carta al Sant i amb un diploma fet per ells per tal Pare que l’Arquebisbe es compro- que tingués un record de la seva visita meté a fer-li arribar personalment. al centre. L’Arquebisbe pogué saluPosteriorment, el Copríncep visità dar diversos professors del centre i els diferents centres integrats en els agraí el seu treball i dedicació al l’escola francesa d’Encamp, acom- servei dels més petits del país. panyat pel Delegat d’Ensenyament Posteriorment, a l’església de de l’Ambaixada Francesa, Michel Sant Pere, el Copríncep es va trobar Maginot, i pel Director de l’escola, amb l’equip comunal encapçalat pel Christophe Noguer. Junts visitaren Cònsol Major i junts es desplaçaren diverses aules i Mons. Vives pogué vers la guarderia comunal, que actuescoltar una bonica cançó que els alment acull 40 infants en règim de més petits li van voler cantar, i saludà guarderia i altres 60 en la modalitat de els alumnes tot interessant-se per la llar d’animació, de vuit del matí a vuit marxa de les classes. També pogué del vespre de dilluns a diumenge, per 14

Església d’Urgell

facilitar la jornada laboral als pares. Hi treballen uns 20 educadors. Van visitar també l’oficina de turisme del Comú, on van recórrer l’exposició de fotografies antigues d’El Pas de la Casa i Mons. Vives va poder parlar amb alguns usuaris del servei i interessar-se pel seu grau de satisfacció per l’atenció rebuda. En aquesta intensa jornada, l’Arquebisbe encara pogué visitar el Centre Esportiu i Cultural; els serveis de la policia andorrana, on treballen habitualment cinc persones de torn, entre policia i personal administratiu; la caserna del servei de bombers i, després de compartir el dinar amb l’equip comunal, les instal·lacions frontereres de la població, on va saludar els agents de la duana francesa i els de la duana andorrana. Posteriorment, l’Arquebisbe es traslladà a la Rectoria d’Encamp, on reflexionà amb Mn. Elvira sobre la situació de la comunitat parroquial, revisà els llibres parroquials i atengué diverses visites de fidels que pogueren parlar lliurement amb ell. La jornada es clogué amb la visita de a tots els grups de la catequesi parroquial, que en aquell dia treballaven el tema dels manaments. Mons. Vives els recordà la importància de pregar cada dia i els exhortà a què preguessin per ell així com ell pregaria pels nens i nenes que en aquell dia visitava. També els recordà que els manaments són les paraules de Jesús que sempre esperen la nostra resposta, de fills i d’amics, i els animà a respondre a aquesta Paraula d’una forma ben personal. Per això els animà a resar tot dient: “Jesús t’estimo”, “Jesús ajuda’m”, “Jesús gràcies”, “Jesús perdó”.


Ja pod e e st a r m t ra n qu il s

Cuidem casa teva

Tu ets l’Estrella

A �la Caixa� volem estar al teu costat per ajudar-te a protegir la casa i els qui mÊs estimes. Per això, t’oferim una àmplia gamma d’assegurances perquè puguis estar tranquil. A mÊs, amb el Pack multiAssegurances podràs agrupar les assegurances i pagar-les mes a mes sense cap cost addicional.1 I ara, si contractes les assegurances abans del 28 de febrer, et podràs emportar ǼPUCa2 en una Targeta Regal+PHQTOCVGoPCNoQǼEKPCSWGVKPIWKUOÅU a prop o a www.laCaixa.es

El pagament mensual de les assegurances sense cap cost addicional per fraccionament ĂŠs un avantatge inclòs en el Pack multiAssegurances. La possibilitat de contractar el Pack multiAssegurances estĂ  subjecta als criteris de risc de l’entitat asseguradora corresponent i a les condicions de contractaciĂł del Pack multiAssegurances. Consulta les condicions de contractaciĂł i les assegurances que es poden incloure en el Pack multiAssegurances. 2TQOQEKĂ?XÂźNKFCRGTCRGTUQPGUHÉUKSWGUSWGEQPVTCEVKPKRCIWKPRĂŽNKUUGUPQXGUFGNGUCUUGIWTCPEGUKPENQUGUGPNCECORCP[CFGNCNQÇĽPUSWG s’exhaureixin les existències de les Targetes Regal (40.000 unitats). Les assegurances han de complir els requisits i l’import mĂ­nim de prima que s’indiquen a la carta de compromĂ­s que, si ĂŠs el cas, es lliuri. L’import de la promociĂł s’abona en una Targeta Regal i es calcula en funciĂł del nombre d’assegurances contractades o del nombre d’assegurats inclosos (segons el producte contractat) que compleixin les condicions de la campanya, de si es tĂŠ contractat un Pack multiAssegurances (abans o durant el perĂ­ode de campanya) i de la pertinença als programes inclosos en la campanya. L’import mĂ xim que es pot NNKWTCTRGTVCTIGVCK0+(Ă…UFGaRGTCNUENKGPVUSWGHQTOKPRCTVFoCNIWPFGNURTQITCOGUKPENQUQUGPNCECORCP[CKVKPIWKPEQPVTCEVCVKXKIGPVGN2CEMOWNVK#UUGIWTCPEGU2TQOQEKĂ?UWDLGEVCCNCÇĽUECNKVCV XKIGPVKCNGUEQPFKEKQPUFoCSWGUVCRTQOQEKĂ?SWGGURQVEQPUWNVCTCNoQÇĽEKPCQCYYYNC%CKZCGU#UUGIWTCPEGUFGXKFCFG8KFC%CKZC5#Fo#UUGIWTCPEGUK4GCUUGIWTCPEGU#UUGIWTCPEGUPQFGXKFCFG 5GIWT%CKZC#FGUNCU5#Fo#UUGIWTCPEGUK4GCUUGIWTCPEGU%CKZCDCPM5#operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SA d’Assegurances i Reassegurances, i autoritzat de SegurCaixa #FGUNCU5#Fo#UUGIWTCPEGUK4GCUUGIWTCPEGUKPUETKVGPGN4GIKUVTGFG/GFKCFQTUFGNC&)#(2CODGNEQFK%#. NRI: 821-2014/9681

EsglÊsia d’Urgell

15


Restauració de l’ermita de Sant Ermengol al Pont de Bar

L

’Arquebisbe d’Urgell va presidir el diumenge 3 de novembre a migdia, per primer cop en trenta anys, una celebració eucarística a l’ermita de Sant Ermengol al Pont de Bar que, com la resta de la població, va quedar molt malmesa arran de les riuades de 1982, i que ha estat recentment restaurada per poder ser apta novament per al culte. L’Eucaristia solemne per a inaugurar i beneir els treballs de restauració va ser concelebrada pel Rector del Pont de Bar, Mn. Manuel Pal, i pel Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina, i hi van assistir nombroses autoritats civils, encapçalades pel President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro, i l’Alcalde del Pont de Bar, Francesc Jordana, a més de molts veïns del poble i de la rodalia. L’Arquebisbe Joan-Enric va destacar en les seves paraules inicials l’esforç de les persones que han propiciat que la restauració es dugués a terme, i en la seva homilia glossà a bastament el llegat humà i pastoral del Bisbe Sant Ermengol. En acabar, davant la façana de l’ermita, es van fer els parlaments de les diferents autoritats i es va descobrir una placa commemorativa. La restauració ha estat important, atès el grau de deteriorament de la construcció. S’ha refet completament el teulat, amb un embigat nou, i s’han hagut de sanejar i pintar les parets interiors, a més d’arrebossar la façana. També s’ha fet una rasa a tot el llarg del mur nord per afavorir l’evacuació de l’aigua de pluja i evitar la filtració d’humitats. 16

Església d’Urgell

L’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric congregà novament els fidels del Pont de Bar a l’antiga ermita de Sant Ermengol. A la dreta, veïns del poble comenten amb el Rector, Mn. Pal, les fotografies preses durant el procés de restauració.


Un temple recuperat per al culte trenta anys després

A

mb motiu de la celebració del paret primitiva i es construí un cor de novembre (enguany, doncs, fa 25 mil·lenari de la consagració de de fusta per a encabir més fidels. A anys), a la dedicació de la nova esSant Ermengol com a Bisbe d’Urgell l’altar es col·locaren de nou diverses glésia pel Bisbe Joan Martí i Alanis. (any 1010), al Capítol de Canonges imatges: Sant Ermengol, Sant Antoni S’hi traslladaren llavors les imatges, de la Catedral i al Sr. Arquebisbe els Abat, Sant Sebastià... Després del la campana i, després, l’altar. L’ansemblà bé incloure en el programa Concili Vaticà II es construí un nou al- tiga capella quedà desafectada i, a d’actes commemoratius la recons- tar de pedra per a la missa de cara al poc a poc, durant tots aquests anys, trucció de l’ermita edificada en poble. En aquest lloc sagrat, doncs, es malmeteren el teulat, el cor, la memòria seva, just en el lloc on ell durant segles s’hi celebrà l’Eucaris- façana... En voler fer-hi reparacions morí el 1035 mentre es construïa el tia, confessions, batejos, matrimonis l’estiu d’enguany, resultà que les pont damunt del Segre per a facilitar i funerals de tots els feligresos del bigues i la comunera de la coberta i el pas des de La Seu a La Cerdanya. veïnat. Quin record entranyable per la fusta del cor s’havien de canviar. Era una de les moltes obres socials als que encara vivim! Per tant, s’ha hagut de fer una interque el Bisbe sant promogué. Així estaven les coses quan va venció molt més important: teulat i L’indret pertanyia a la arrebossat de la façaparròquia de Bar. Prop na nous, acabament del pont, amb règim de de la paret lateral, pontatge, aviat degué repintar l’interior... formar-se el nucli de Ha fet les obres el cases que s’anomenapaleta Josep Campi rien Pont de Bar i degué i Trafí, d’Aristot. A construir-se també ben l’absis hi hem colaviat el petit temple en locat la reproducció honor de Sant Ermengol d’un fragment del i per al culte de tots el retaule de la Catedral veïns. Era una petita de La Seu d’Urgell en nau d’estil romànic, què hi ha esculpit el amb volta de canó i moment de la caiguamb una arcada de peda mortal de Sant dra emmarcant l’absis. Ermengol, quan es L’església sofrí diverses construïa el pont. transformacions, sobreA l’exterior, en un tot en el segle XX. Degué lateral de la façana, ensorrar-se la volta, no Després de la celebració eucarística es descobrí una placa commemorativa a la façana de l’ermita. una senzilla placa sabem quan, essent commemorativa rereemplaçada per una coberta de caure el terrible aiguat de la nit del cordarà aquesta reconstrucció. Posfusta. Amb motiu de la construcció 7 de novembre de 1982. Les cases i teriors millores podrien restaurar de la central elèctrica, l’any 1929, eres de vora el riu foren arrabassa- les parets interiors romàniques. A es demolí la façana i s’escurçà la des: era del Pauet, Manyà (amb forn l’altre costat del Segre, s’han deixat a nau esbiaixadament a fi d’eixam- i premsa), Baster, Rabot, Vicaria, Re- la vista les restes del mil·lenari pont plar el carrer per a facilitar el pas gató i Tià... La Generalitat, després, (l’arrencada del seu arc) i les belles dels camions, ja que l’antic carrer amb una dolorosa i potser discutible arcades de l’antic camí, a la solana, de la Font era molt estret. El 1936 decisió, ordenà la demolició de qua- fins ara tapades en gran part pels un escamot de la FAI, vingut de La si totes les cases del poble, les que arbres que durant aquests anys han Seu, cremà al mig del pont totes tocaven a l’església i moltes altres. crescut al llit del riu. les imatges i objectes de culte de la Els propietaris van rebre les claus La Parròquia dóna les gràcies a capella. L’any 1940, es procedí a una d’una nova casa, en el nou poble, tots els qui d’una manera o altra han nova remodelació, a fi de treure les però tot plegat va ser un cop molt col·laborat per dur a terme aquesta humitats. El paleta, Josep Ambor i dur per haver de renunciar a l’antic restauració. Campi, d’Arsèguel, aixecà una paret patrimoni! En inaugurar-se el nou Mn Manuel Pal, de totxos prims a uns 20 cm de la nucli l’any 1988, es procedí, el dia 3 Rector del Pont de Bar Església d’Urgell

17


El cinema com a vehicle d’espiritualitat La II Setmana de Cinema Espiritual d’Andorra ha aplegat més d’un miler d’espectadors.

E

l cinema de consum habitual abusa dels temes d’impacte comercial però oblida el que veritablement afecta les persones i, enmig de la creixent privatització de la indústria audiovisual, potencia l’absència de reflexió, la qual cosa obstaculitza la formació d’espectadors capaços d’aprofundir de manera crítica en els continguts que els ofereix el mercat audiovisual. Dins d’aquest mercat, el cinema és, per davant la televisió i Internet, el mitjà que ofereix imatges més elaborades i amb major capacitat de profunditat i sentit. En una valoració general, aproximadament una cinquena part de tot el cinema que s’estrena té possibilitats espirituals. Encara que, malauradament, no és aquest el cinema que més es contempla. Però, què és el cinema espiritual? Ja el festival “Tertio Millennio” de Roma reconeixia l’any 2000 aquest tipus de cinema, que, més enllà del cinema 18

Església d’Urgell

de temàtica estrictament religiosa, s’obre a la dimensió transcendent de l’antropologia. Mentre que el cinema religiós inclou aquelles pel·lícules que tracten de personatges, temes, relats o institucions vinculades directament amb la religió, el cinema espiritual aprofundeix en l’expressió de la preocupació religiosa, filosòfica, estètica i social des d’una perspectiva humanista que permet reconèixer d’una forma explícita o implícita, en el misteri de l’ésser humà, el misteri de Déu. Per això, freqüentment el cinema religiós és cinema espiritual; però el cinema espiritual abasta un ventall molt més ampli de pel·lícules que inclou des de ficcions i documentals a propostes experimentals. Amb aquest plantejament, el cinema espiritual és el que aborda en les seves pel·lícules els grans interrogants sobre el sentit de la vida i de la mort, les relacions personals i els camins de l’amor, la justícia i les

exigències ètiques de la solidaritat, la llibertat i el discerniment en elecció, el perdó i la reconciliació, la lluita entre el bé i el mal o el misteri de la bellesa.

Una oferta educativa i pastoral La importància d’una formació crítica i activa entorn dels mitjans és un dels criteris prioritaris d’educadors i responsables socials, com destaca la formació en la competència comunicativa i digital. En aquest sentit, el cinema es presenta com un territori preferent per a l’educació des de la comunicació. No obstant això, són poques les iniciatives que recuperen el cinema de valors i que actuen directament en el món educatiu reunint la formació en el mitjà cinematogràfic i la promoció de valors socials, ètics i estètics. Però la veritat és que no existia cap iniciativa de promoció del cinema de valors espirituals i


religiosos que, amb un sentit ampli, plantegés els grans interrogants sobre el sentit de la vida mitjançant les pel·lícules i en els propis continguts cinematogràfics. Una pastoral que vol partir d’una pedagogia del llindar, que disposa i prepara l’anunci i que assumeix la dimensió espiritual en els seus components existencials, transcendents, religiosos i explícitament cristians, necessita de lleres a través de les quals realitzar aquesta funció. Els joves entre 14 i 18 anys són els majors consumidors del mercat audiovisual i els que més participen de l’oferta cinematogràfica. En aquest sentit, semblava interessant oferir una proposta de qualitat per a aquests destinataris a partir dels seus centres educatius i dels propis plans didàctics i pastorals. Amb aquesta idea com a punt de partida, vam plantejar una col·laboració propera amb les institucions educatives del Principat d’Andorra, els seus responsables i els mestres i professors dels diferents sistemes educatius del país. En aquests dos anys s’ha anat millorant l’oferta. Hem dotat d’unitats didàctiques per al treball a l’aula l’oferta de materials per als mestres i professors amb objectius que, cen-

Cartells de les pel·lícules projectades enguany.

trats en la competència espiritual, situen l’abans, el durant i el després del visionat.

Una iniciativa integradora La Setmana de Cinema Espiritual va néixer com una iniciativa de l’Església catòlica a través de Signis (una ONG, reconeguda pel Vaticà, que es defineix com una associació catòlica mundial per a la comunicació), i amb clara voluntat de comunió i collaboració amb diferents instàncies del món cinematogràfic i educatiu. Les Esglésies locals hi participen activament organitzant, moltes d’elles a través de les Delegacions de Pastoral de Joventut, Mitjans de Comunicació o Ensenyament, projeccions cinematogràfiques amb vocació

educativa en els valors cristians, de tal forma que l’experiència s’amplia implicant les Parròquies. Els professors de Religió i els responsables de pastoral participen directament en la preparació i realització de la Setmana de Cinema Espiritual, i és a través d’ells que se’n realitza l’avaluació i es llancen les noves propostes. En aquest sentit, té especial importància la difusió d’aquesta iniciativa entre els professors de Religió de l’escola pública, la qual cosa permet accedir a un ventall més ampli de joves. Igualment important ha estat la participació de l’editorial Edebé en l’edició del material educatiu i pastoral. Mn. Pepe Chisvert, Delegat diocesà d’Ensenyament

Una proposta que guanya en implicació i en espectadors

M

és expectació i més espectadors. I també més centres educatius involucrats activament en la proposta. La II Setmana de Cinema Espiritual d’Andorra, que ha tingut lloc del 18 al 23 de novembre als cinemes del centre comercial Illa Carlemany d’Escaldes-Engordany, ha aplegat més de mil alumnes i professors de les escoles confessionals andorranes, i també dels centres dels sistemes educatius espanyol i andorrà a les set Parròquies del Principat. A més de dues sessions especials de cloenda: una oberta a

tots els públics, i una altra per als monitors d’AINA. Sota el lema “Creure al Cinema Educació amb Valors”, l’edició d’enguany ha projectat tres pel·lícules: “Una aventura extraordinària”, una producció del 2012 dirigida per Ken Kwapis i basada en fets reals, que narra els esforços dels veïns d’una població d’Alaska per alliberar una família de balenes grises atrapada sota el gel de l’Oceà Àrtic; “Superbrother”, dirigida el 2009 pel danès Birger Larsen, que conta la història d’un noi de deu anys que té un

germà autista; i “Los miserables”, el musical dirigit per Tom Hooper (2012), basat en la novel·la homònima de Víctor Hugo, amb cançons de Claude-Michel Schönberg (música) i Alain Boublil (lletra). La implicació dels mestres i professors de Religió dels diferents centres educatius que hi han participat ha permès organitzar les projeccions de manera que hi poguessin assistir infants de diverses edats, per tal de poder treballar després amb cada grup els valors dels films seleccionats d’una manera el més didàctica possible. Església d’Urgell

19


Càtedra de Pensament Cristià

Pacificar l’ànima i el món (i XI): Cap al progrés integral El futur depèn de les opcions que es prenen en l’actualitat, i segons quines siguin aquestes s’està esbossant un futur més clar o més obscur. En aquesta ètica, el futur compta fins a tal punt que la llibertat d’acció dels presents ha de tenir en compte els hipotètics beneficis o perjudicis que es puguin causar a les generacions de l’esdevenidor. / Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

A

questa reflexió té, òbviament, conseqüències en el terreny de la vida social, de la pràctica política, de l’educació i, naturalment, també en el camp de les biotecnologies i del medi ambient. La pau futura depèn de les decisions que prenguem en el present. En la proposta ètica que defenso, la preocupació pel proïsme és central; té prioritat per aquells homes i

No és insensat comprendre el món com un do meravellós, com un espai entregat generosament per realitzar-hi l’aventura humana dones del present que no gaudeixen de les condicions mínimes de vida

digna, però això no nega el valor i la consideració que cal tenir envers els del futur. La reflexió sobre l’herència que deixarem als nostres fills i néts i als néts dels nostres néts no és irrellevant. Partim de la tesi que el món és un do rebut immerescudament, una realitat bella i plural que no ens pertany com a espècie, sinó que hem de vetllar i protegir, emprar amb la deguda mesura i, evidentment, cedir-lo en herència als qui, en el futur, naixeran i viuran en ell. La concepció del món com un do, com un bé donat que cal servar i protegir és determinant a l’hora de relacionar-s’hi correctament. Des d’una concepció genuïnament cristiana, el món natural és creació de Déu, una realitat que procedeix d’Ell

i que expressa, d’una manera plural, la seva majestuositat. El mode com s’ha originat el món i l’evolució que

El progrés social i moral de la humanitat és incompatible amb polítiques de la vida excloents que no garanteixen igualtat d’oportunitats per a tots ha tingut lloc al llarg dels diferents períodes de la història natural no escau ni a l’ètica ni a la teologia discernir-ho. Massa freqüentment s’han generat malentesos en la història, per causa d’una indefinició dels camps disciplinaris i de les metodologies. Més enllà de les hipòtesis plausibles, no n’hi ha cap que pugui negar la

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 20

Església d’Urgell


tesi de què el món té un origen en una realitat fonamental que l’hagi causat. No és, doncs, insensat comprendre el món com un do meravellós, com un espai entregat generosament per realitzar-hi l’aventura humana. L’experiència d’aquest do suscita en l’ésser humà admiració i, a la vegada, gratitud. Aquesta gratitud es tradueix en una actitud de respecte, de veneració, d’agraïment a qui l’ha fet possible.

tur llunyà. La cura de les necessitats del present no pot hipotecar el futur. Hem de ser, doncs, curosos amb l’herència que deixem i vetllar perquè l’escenari del món, les institucions que hi ha en ell i les condicions de vida del dia de demà siguin dignes per al desenvolupament de tots els éssers humans i, no tan sols, per a una petita parcel·la.

nia el lúcid pensador alemany Hans Jonas, no significa solament respondre coherentment de les pròpies decisions, assumir els actes lliures i fer-se càrrec de les conseqüències que tenen. És respondre a la crida dels éssers vulnerables que exigeix atenció, disponibilitat, resposta. Ras i curt, és responsable el clam del pobre, de la víctima, de l’innocent, del famolenc, del transeünt, del El principi de responsabilitat sense sostre. Una ètica de vertader progrés vetlla La responsabilitat de Hans Jonas, Passat i futur pel benestar de tota vida humana, però, es projecta envers el futur. Les generacions futures ens de- especialment per la dels més fràgils, Hi intervé la raó pràctica però, a la manaran comptes per les decivegada, la força imaginativa. sions que hem pres durant el Retradueix de manera creativa període d’història que ens ha l’imperatiu categòric kantià i tocat viure. Nosaltres ens laexigeix tractar els homes i les mentem, molt sovint, d’allò que dones del futur dignament, van fer i desfer els homes que sense oblidar que són fins en ens van precedir en el temps. si mateixos. L’empenta cap al Molts conflictes sanguinaris futur, però, no pot venir de la s’haguessin pogut evitar amb por, sinó de l’amor. un pèl de seny, d’humilitat, de Hans Jonas dibuixa un futur tolerància i de diàleg. I, a més a fosc i devastat i, a partir d’aquesmés, és veritat. Els critiquem i, ta prospectiva, argumenta a faa voltes, els repudiem per allò vor de la responsabilitat. Molts que van fer o deixar de fer; però la qualifiquen de catastrofista el passat no podem canviar-lo, i, consegüentment, desqualifiperquè és petri i està més enllà quen l’exigència de responsabidel nostre àmbit de llibertat; no litat que se’n deriva. No crec que pertany a la voluntat. Nosaltres, sigui així. El deure de vetllar pel al capdavall, som la resultant bé de les generacions futures no d’aquest passat. pot emergir de la por, sinó del La memòria desperta de desig de bé que experimentem les atrocitats que els nostres per elles, de la benvolença, que avantpassats van cometre, de El filòsof alemany Hans Jonas (Mönchengladbach, 1903 – Nova York, és un dels grans fruits de l’amor les sinistres malvestats que van 1993) va publicar el 1979 l’assaig “The Imperative of Responsibility: In lliure i gratuït. causar a l’entorn natural, han Search of Ethics for the Technological Age” (publicat en espanyol el 1995 En la darrera de les confeper l’editorial Herder amb el títol “El principio de responsabilidad: ensayo de ser una excusa per pensar, a de una ética para la civilización tecnológica”). rències Gifford que John C. fons, les accions que emprenem Eccles va dictar a la universitat en el futur. No desitgem ser recordats la d’aquelles persones que, per si d’Edimburg durant el curs acadèmic pels mals que hem causat, sinó per soles, no poden subsistir. Cal crear 1977-1978 es preguntava: “¿Som enhaver contribuït, modestament, a les condicions oportunes, perquè cara a temps de rebastir una filosofia edificar el món, a generar més belle- aquestes vides fràgils trobin un lloc i una religió que ens puguin donar sa, més bondat, més unitat i calidesa en el món i puguin desenvolupar-se una confiança renovada en aquesta en el món. en igualtat de condicions. El progrés gran aventura viscuda en llibertat i Massa sovint identifiquem les social i moral de la humanitat és amb dignitat?” Vull creure que sí; que contradiccions i les febleses de les incompatible amb polítiques de la la raó humana, empesa per l’amor generacions que ens ha precedit en el vida excloents que no garanteixen incondicional que hi ha inoculat temps, però no som prou conscients igualtat d’oportunitats per a tots en l’entranya de tota persona, pot per veure aquelles contradiccions independentment del seu origen i renovar aquesta confiança en l’espèque estem gestant en el present i que de les seves qualitats genètiques. cie humana i guanyar terreny en la tindran efectes molt negatius en el fuSer responsable, tal com ho ente- pacificació del planeta. Església d’Urgell

21


“Transmetre el tresor de la fe”

E

ls Bisbes de Catalunya engendrat a la fe per la Paraula i van aprovar en la darrera els Sagraments”. Els Bisbes manireunió de la Conferència festen que la iniciació cristiana és Episcopal Tarraconense un l’expressió més significativa de document que porta per títol la funció maternal de l’Església. “Transmetre el tresor de la fe”, i Avui, a casa nostra, la iniciació que s’ha fet públic el diumenge es fa amb els infants que són 24 de novembre, solemnitat de batejats en els primers mesos Jesucrist Rei de tot el Món, data de la seva vida i que es recorre en la qual l’Església Catòlica ha a través del procés catequètic, clos l’Any de la Fe. però també amb les persones no Els Bisbes recorden que evanbatejades (infants, joves i adults) gelitzar és la missió encomanada que es desenvolupa en el catecuper Jesús a la seva Església i és menat. Els Bisbes demanen que un deure d’amor, perquè “qui la catequesi tingui “un caràcter s’ha obert a l’amor de Déu, ha marcadament evangelitzador i escoltat la seva veu i ha rebut la missioner”. seva llum, no pot retenir aquest Afirmen que la família té la do per a ell tot sol” (Papa Franresponsabilitat originària en la cesc). Seguint el camí que ja initransmissió de la fe i que, per ciaren en el document “Creure en part d’alguns, aquesta responsal’Evangeli i anunciar-lo amb nou bilitat és sostinguda amb un gran ardor”, els Bisbes de Catalunya coratge. També demanen que les volen reflexionar en aquest nou comunitats cristianes sostinguin document sobre “alguns aspectes les famílies en l’educació dels de la missió de transmetre i viure seus fills. la fe que l’Església té, i precisar més alguns dels seus camins en El document “Transmetre el tresor de la fe” ha estat publicat per Perseverar en el creixement de la vida cristiana l’actual situació religiosa i social”. Editorial Claret a la col·lecció “Documents del Magisteri”. El text episcopal fa un breu Els Bisbes recorden que Jesurecorregut pels tres principals mo- desitgen aquest anunci que els con- crist és l’essencial en la vida del ments del procés evangelitzador: dueixi al trobament amb l’Evangeli”, cristià: “estem convençuts que el primer anunci, adreçat als no i recorden que la responsabilitat del comunicarem l’Evangeli en la mecreients i als qui, de fet, viuen en primer anunci de l’Evangeli pertoca sura que ens centrem decididala indiferència religiosa; la iniciació a cada cristià. Per això proposen ment en el que és més fonamental, cristiana, per a aquells que, moguts “avançar-nos, testimoniar, dialogar i la fe en Jesucrist Ressuscitat, per la gràcia, decideixen seguir Jesu- proposar la fe amb l’audàcia que te- creguda en l’Església”. Animen a crist; i el creixement permanent de nien els primers apòstols i deixebles, comunicar Crist “a través de la la fe dels cristians, que necessiten que ‘parlaven amb valentia, confiats nostra manera de ser i de viure en alimentar-la i madurar-la durant en el Senyor’ (Ac 14, 3)”. el món, mostrant sempre un rostre tota la vida. fratern, obert i acollidor, expressió Iniciar a l’experiència cristiana d’una humanitat intensa i cordial”, i Actius en el primer anunci “Cada un de nosaltres ha rebut proposen algunes de les indicacions de l’Evangeli el tresor de la fe en l’Església i per que en aquest moment són imporEls Bisbes constaten que a Catalu- l’Església. És gràcies a ella que hem tants per a comunicar i transmetre nya “són molts els qui necessiten i pogut acollir Crist i és ella qui ens ha aquesta fe. 22

Església d’Urgell


In Memoriam mossèn Pau Marquès i Sort

L’Arquebisbe Joan-Enric presidí el 3 de desembre la missa exequial per l’ànima de Mn. Pau Marquès a la Catedral de Santa Maria d’Urgell.

H

i ha persones que, sense semblar especials, entren senzillament en el nostre cor i ja perdura aquell sentiment per sempre més. A mossèn Pau Marquès vaig tenir el goig de conèixer-lo tot just quan amb el meu marit havíem entrat a formar part del moviment Vida Creixent d’Urgell a Andorra la Vella, tot i que en aquell moment ell ja no n’era el Consiliari diocesà; havia demanat la jubilació perquè la seva salut no era gaire bona. Vàrem fer bona amistat, no solament perquè aquest és un dels puntals importants del moviment de gent gran Vida Creixent, sinó perquè fluí sincerament. Recordo la felicitat que emanava quan vàrem festejar les seves noces d’or sacerdotals, el dia 29 de juny de 2005 a l’Església

de la Missió de La Seu d’Urgell, on ens havíem reunit una quarantena d’amics per participar de l’Eucaristia concelebrada amb els mossens Ramon Vilardell (a.c.s.), Manuel Pal i Josep Maria Solé, d’Andorra. A l’homilia, extensa, plena de records i amb el seu senzill parlar, evocà en tots els presents, elements viscuts i exposats en el seu llibre “Un capellà de muntanya. Memòries i vivències d’un Rector del Pirineu”. Mareta del cel quins records! En assabentar-me de la seva defunció, de les seves exèquies, el dilluns 2 de desembre (a la qual em va saber greu no poder assistir), vaig recuperar d’una carpeta arxivada algunes cartes seves: ja que personalment ens vèiem poc els darrers anys, ens comunicàvem en algunes ocasions

mitjançant el correu postal. Rellegint-les com a homenatge a la seva memòria, al seu record, transcric la nadala de l’any 2005: “Que el Nadal sigui Llum, esperança i amor per a totes les persones generoses i altruistes, independentment de races, cultures i religions. Dins d’un món on impera l’egoisme en totes les seves inconfessables manifestacions, aportem-hi el nostre petit gra de sorra, d’un Evangeli gratificant i alliberador. Per a tu i tots els teus una ferma abraçada”. I d’una de les darreres cartes que ens escriví al meu marit i a mi, amb una lletra menys ferma però amb la força interior de sempre: “Ja saps que en conèixer-te gràcies a Vida Creixent vaig comprendre un Església d’Urgell

23


xic més el valor de l’amistat... Jo vaig aprendre al llarg dels anys amb tots aquells amics de Vida Creixent el saber escoltar i estimar. Parlar un llenguatge entenedor, com el que feia servir el Crist de l’Evangeli. Jesús, amic i Mestre era l’amic fidel i comprensiu. Sense estimar i sentir-nos estimats és que té sentit la nostra vida? Adéu, Maria Carme i Rossend, jo vaig rutllant com puc. Amb la seguretat que Déu m’estima”. A la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, en finalitzar la missa funeral per Mn. Pau, presidida per

Mn. Pau Marquès i Sort va néixer a Oliana el dia 29 de desembre de 1924 i realitzà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari Diocesà d’Urgell. Fou ordenat de prevere el 19 de juny de 1955 i la seva primera missió fou la de Vicari de Bossòst, a la Vall d’Aran, que l’any següent s’amplià com a Ecònom de Canejan i encarregat de Bausen. El juliol de 1964 fou nomenat Ecònom de Les Avellanes i encarregat de Tartareu i Santa Linya. Però al cap de cinc anys, el 1969, retornà a la Vall d’Aran com a Rector ecònom de Les, Canejan i Bausen. L’any 1992, després d’haver servit pastoralment durant 32 anys la Vall d’Aran, es traslladà amb els seus germans a La Seu d’Urgell. Els germans passaren a residir a la Llar Sant Josep de les Germanetes dels Ancians Desemparats; i Mn. Pau, al Seminari Diocesà. Al cap d’un any fou nomenat Canonge de la Santa Església Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell. Fou membre elegit del Concili Provincial Tarraconense de 1995. Des del setembre de 1993 fins al maig de 2004 també se li confiaren com a Rector les parròquies d’Estamariu, Bescaran, El Quer Foradat i Bar. I fins al setembre de

24

Església d’Urgell

l’Arquebisbe Joan-Enric, l’amiga i membre de Vida Creixent de La Seu, Maria Carme Cerqueda, va llegir un petit text que va redactar l’amic Carles Dalmau, ex coordinador diocesà (i a qui tothom coneix pel seu apostolat constant envers Vida Creixent, donant testimoni i acolliment tant en la seva vida personal i familiar com amb els qui han necessitat el seu ajut, essent sempre coherent i solidari). El text diu així: “Mossèn Pau Marqués ha canviat de casa. Ara està molt millor, i això que a la Llar Sant Josep l’han tractat

2003 acompanyà com a Consiliari diocesà el Moviment apostòlic de gent gran Vida Creixent. L’any 2008, ja més dèbil de salut i de forces, passà a residir a la Llar Sant Josep, on va morir el dia 2 de desembre de 2013, amb 88 anys d’edat (el dia 29 hauria complert els 89) i 58 de ministeri sacerdotal. Sempre estigué molt content de ser un “capellà de muntanya”, com ell volgué titular el seu llibre, publicat per l’editorial Claret, on explica la seva vocació de servei com a sacerdot i pastor entre la gent de muntanya. Que al cel sia, i que el Senyor li premiï tots els seus treballs apostòlics!

tan bé com han pogut. Gràcies! “Mn. Pau va ser Consiliari diocesà de Vida Creixent més de deu anys. L’havia nomenat el Bisbe Joan Martí, al poc de venir de la Val d’Aran amb els seus germans, Modesta i Jaume, que precisaven atenció especial. “Va ser Consiliari diocesà des del 1992 fins al 2003, i demanà ser substituït perquè la seva salut no li permetia estar tan actiu com el

Els que vàrem conèixer Mn. Pau sabem de la vàlua d’aquest home sacerdot. També ho saben els veïns de les Parròquies que va servir pastoralment nostre Moviment li requeria. Continuà Mn. Ramon Vilardell, del setembre de 2003 fins al 28 de setembre del 2005, quan morí en un accident de trànsit. “Els que vàrem conèixer Mn. Pau sabem de la vàlua d’aquest home sacerdot. També ho saben els aranesos de Bossòst i Les, on va estar-hi més de trenta anys. El van tenir també de Rector a Tartareu i Santa Linya, a prop de Balaguer. “Estimava i es va fer estimar. Entre nosaltres també. “Les vivències i testimoni que ens donà seria llarg de comentar. “L’any 1996 va publicar un llibre, “Un capellà de muntanya”, totalment exhaurit, del qual seria bo fer-ne una nova edició. “Descansa tranquil junt al Senyor, que tant vas estimar, i que ens vas ensenyar a estimar amb la teva vida. “Gràcies i prega pels que quedem aquí”. Mossèn Pau, en nom del tots els qui pertanyem a Vida Creixent et diem: “de moment adéu; no t’oblidarem”. I que amb un llenguatge senzill i entenedor no deixarem de servir, d’estimar i de viure l’Evangeli tal com tu desitjaves. Gràcies! Maria Carme Ribes, Coordinadora diocesana de Vida Creixent


100 + 100 anys... de vida i de testimoni “Fill meu, acull el teu pare a les seves velleses, no l’entristeixis durant la seva vida. Fins si el seu enteniment s’afebleix, sigues indulgent; no el menyspreïs, tu que et trobes en plenes forces” (Sir 3, 12-13) / Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts

La Josefa va compartir la celebració dels seus cent anys amb el personal i els padrins de la residència on viu amb el seu fill.

A

la nostra Parròquia de Ponts hem viscut, amb poc temps de diferència, dues celebracions centenàries, un regal que ens han fet la Josefa i la Teresa, totes dues nascudes en un llunyà 1913. I no cal dir que l’aniversari ha estat una festa per a elles, per a les seves famílies i, com no, per a tot el poble. Un segle de vida dóna per a acumular una experiència temporal i vivencial extraordinària en tots els sentits. Cadascuna amb una història diferent, amb una família diferent, però totes dues amb un nexe en comú: l’estima i l’afecte de la seva gent. Així, la Josefa viu a la residència

del poble, acompanyada del seu fill, i cuidada per un equip de persones que fan possible aquesta realitat tant present, i sovint tan necessària, de les residències per a ancians; una realitat que hem d’agrair ja que és un dels fruits més valuosos de l’estat del benestar. En canvi, la Teresa continua vivint amb els seus fills i envoltada de néts i besnéts. Les dues ens permeten fer una mirada a una realitat també del nostre Bisbat com és la gent gran. Una preocupació de la nostra Església sempre ha estat l’atenció als avis, als nostres padrins. Ja ens ho recorda el llibre del Siràcida quan parla

d’honorar pare i mare, tot recollint el quart manament del decàleg. Veure i seguir les trobades de Vida Creixent, compartir com en la maduresa de la vida busquen l’acompanyament i el creixement en els records de la vida i de la fe tots aquests grups que, arreu del Bisbat, s’acompanyen i continuen alimentant la fe i alimentant-la als altres. I com en aquests grups, i en tants altres on la presència de la gent gran és força notable, el seu temps i el seu compromís de voluntariat és admirable en tots els camps de l’acció pastoral (catequesi, Càritas, etc…). Sembla que la fe també forma part en la maduresa de la vida, almenys Església d’Urgell

25


fins ara. En un llibre titulat “Los 100 de 100”, publicat el 2007 per la Fundació Pfizer, es recull el testimoni de cent avis que han arribat a centenaris. Hi ha històries de tots els colors, totes elles molt emocionants, i en molts dels testimonis hi és present, com un element important, la fe, la seva experiència religiosa, el testimoni rebut i que ells també han donat. El mateix beat Joan Pau II té una

“Un poble que no respecti els seus avis no té memòria i per tant no té futur” (Papa Francesc) esplèndida “Carta a la Gent Gran”, que va redactat l’any 1999, quan ell ja en tenia 79. Una lectura que és un veritable homenatge als nostres padrins i padrines, i amb un fragment, que també vull recuperar, dedicat als preveres i bisbes que, malgrat la seva avançada edat, són tot un regal d’acció i de testimoni en el si de la societat i de l’Església: “l’Església encara us necessita. Valora els serveis que podeu continuar oferint en molts camps de l’apostolat, compta amb la vostra oració, espera els vostres consells, fruits de l’experiència, i s’enriqueix amb el testimoni evangèlic que doneu dia rere dia”.

A les nostres Parròquies, una de les pastorals a la qual de segur hi dediquem més temps és la visita als malalts (molts són gent d’edat avançada), la nostra presència d’acompanyament a les diferents residències d’avis que tenim. Sabem que ells són un referent, que el testimoni de vida de la Teresa, de la Josefa i de tants altres és un tresor que tenim per cuidar i regalar a les noves generacions. No podem amagar el món de la vellesa als nostres joves, que només busquen una altra mena de vellesa, la que escrivim amb “b”. Ens cal apostar per aquesta trobada entre generacions, un camí que els permeti trobar-se, dialogar, discutir, somiar... I no cal dir que l’Església necessita d’ells, del seu carisma, del seu testimoni, de la seva pregària. Hi ha un document poc conegut del Pontifici Consell per als Laics, “La dignitat de l’ancià i la seva missió en l’Església i en el món” (1998), que seria molt interessant de recuperar en la nostra tasca evangelitzadora, ara que tornen a escoltar-se veus (que, per cert, mai no s’han apagat) sobre eutanàsia i gent gran, un debat que certs fòrums i governs tornen a posar en primera plana. L’opció de l’Església és clara i rotunda; així ho deia el Papa Francesc en la seva homilia en la missa de cada dia a

Santa Marta (19 de novembre): “un poble que no respecti els seus avis, no té memòria i per tant no té futur”. En aquesta mateix sermó ofereix un petit conte que transcric a continuació, el mateix que hem llegit moltes vegades a les trobades de la gent gran, o hem treballat en l’educació en valors a les nostres catequesis, grups de joves, o classes de Religió; una veritable filigrana per explicar que ells són importants i que no poden ser arraconats ni marginats: “Hi havia una vegada una família formada pel matrimoni, el fill de nou anys i l’avi. Entre ells hi havia una bona harmonia. El pare i la mare treballaven per fer tirar endavant la casa i tots dos s’ocupaven de les tasques de la llar. El noi anava a escola, i era un bon estudiant i molt enginyós. Quan no era a estudi, es divertia jugant amb els seus amics, com fan tots els nois d’aquest món. L’avi era molt gran, i s’havia passat tota la vida treballant amb les seves mans de sol a sol. Malgrat això, la fatiga mai no l’havia vençut per tal de proveir menjar i benestar a la seva família. Però tants afanys i tan prolongats li havien cobrat un tribut dolorós: les mans li tremolaven com les fulles d’un arbre sota el vent de la tardor. Tot i que s’esforçava molt,

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h.

26

Església d’Urgell


La Teresa (al centre), envoltada de la seva família a l’església parroquial de Ponts en la celebració del seu centenari. A sota, amb Mn. Mayoral (esquerra) i Mn. Fortuny.

sovint li queien de les mans els objectes, i de vegades es trencaven i s’esmicolaven quan espetegaven contra el terra. Durant els àpats, no encertava a dur la cullera a la boca, i vessava el contingut al damunt de les estovalles. Per mirar d’evitar-ho, procurava acostar-se el plat, però sovint acabava per terra, trencat al damunt de les rajoles del menjador. I així, un dia i un altre. Li sabia molt de greu i es disculpava quan li passava aquest contratemps. Hauria volgut conservar el vigor que tenia quan era jove. La mare, que era la seva filla, dissimulava tant com li era possible per tal de no avergonyir-lo. – No et preocupis. Això li pot passar a qualsevol –li deia mentre l’acariciava suaument amb les mans. Després recollia els trossos de terra tan discretament com podia. Però el pare, el seu gendre, no tenia els mateixos sentiments. Estava molt molest amb els tremolors de l’avi. Al final va prendre una decisió que va sorprendre i contrarià la resta de la família: des d’aquell dia, l’avi menjaria a banda de la taula familiar i faria servir un plat de fusta. D’aquesta manera no embrutaria les tovalles ni trencaria la vaixella. Des d’aleshores l’avi dinava i sopa-

– No, pare –va respondre el noi. – Potser fas un regal per a la mare? –va insistir el pare. – Tampoc. És un regal –va contestar el noi sense alçar la vista. – Aleshores, què és? No m’ho pots explicar? – I és clar que sí, pare. Estic fent un plat de fusta per al dia que tu siguis vell i et tremolin les mans. I així va ser com l’home va aprendre la lliçó, i des d’aleshores l’avi va tornar a seure a taula amb tota la família”. va en un racó del menjador amb el seu plat. Bellugava el cap a poc a poc amb resignació, i de tant en tant s’eixugava unes llàgrimes que li queien per les galtes. Era molt dur acceptar aquella humiliació. Durant els àpats hi havia un silenci fred, incòmode; havien desaparegut les converses tranquil·les i els somriures. I així van passar unes quantes setmanes. Una tarda, quan el gendre va tornar a casa, va trobar el seu fill embrancat en una tasca misteriosa: el noi treballava afanyadament un tros de fusta amb un ganivet de cuina. Treia encenalls amb molta cura, com si fos un hàbil mestre artesà. El pare el va observar i, ple de curiositat, li va dir: – Què estàs fent, fill, tan concentrat? És un treball manual que t’han manat fer a l’escola?

I per acabar, aquesta petita pregària que va fer el mateix Papa Francesc: “Preguem pels nostres avis, les nostres àvies, que tantes vegades han tingut un paper heroic en la transmissió de la fe en temps de persecució. Quan el pare i la mare no eren a casa i també quan tenien idees estranyes, que la política d’aquell temps ensenyava, han estat les àvies les que han transmès la fe. Quart manament: és l’únic que promet alguna cosa a canvi. És el manament de la pietat. Ser piadós amb els nostres avantpassats. Demanem avui la gràcia als vells sants Simeó, Anna, Policarp i Eleazar; a tants vells sants: demanem la gràcia de custodiar, escoltar i venerar els nostres avantpassats, els nostres avis”. Església d’Urgell

27


Som i tenim una altra Església

M

olts dels catòlics practicants del nostre temps provenim d’aquelles catequesis, del catecisme dels nostres rectors i mestres de poble: eren senzilles i de memòria, i arribaven als sentiments i al cor d’aquell jovent, quasi tots de famílies nombroses. Vivíem el que avui diem nacionalcatolicisme, però poca importància hi donàvem perquè érem joves i teníem altres pensaments. Sí que vivíem temps de necessitats, pobresa i gana. Sí que ens parlaven del que havia passat, però compartíem el banc de l’església i el pupitre de l’estudi amb nens i nenes que havien perdut els seus pares d’una manera fosca. Tanmateix, ningú no gosava desvelar la crua realitat i tothom callava i, per què no dir-ho, callava i perdonava. Els nens i nenes anàvem tots a missa el diumenge i a catecisme per fer la primera comunió i ningú no acusava ningú. No faltava gent gran que encara era titllada de menjacapellans.

28

Església d’Urgell

Als jovenets que anaven al seminari, la gent dels pobles els preguntaven si de veritat volien ser capellans o hi anaven per instruir-se i sortir-ne per col·locar-se per aquí i per allà, o casar-se amb una pubilla de casa rica i guanyar-se millor la vida que fent de pastorets per aquells pobles de muntanya. Omplien el seminari bastants estudiants de pobles petits amb grans interrogants sobre el seu futur. Al seu costat sí que hi creixia el cinisme i la ignorància d’aquells que pensaven i deien que no en calien tants de capellans, tot considerant que foren encara “massa pocs els que van matar durant la guerra”. Avui també rebufa aquest pensament. Per a uns encara n’hi massa i per a d’altres en falten. Dos, tres capellans per cada comarca del Pirineu fóra prou per a alguns. Uns lamenten el silenci o quasi silenci de les campanes, però altres, davant la davallada de vocacions, potser se’n deuen alegrar. Però en el supòsit

improbable que s’arribin a trobar el dia que no quedi un sol capellà, aquests anticlericals hauran de fer els funerals com feien durant la guerra, acabant l’acompanyament resant un Parenostre a Sant Antoni, i buscar-se una altra feina. Amb motiu de la beatificació multitudinària a Tarragona de 522 màrtirs de la persecució religiosa durant la guerra, els anticlericals han fet sentir la seva veu reclamant, si més no, que l’Església hauria de demanar perdó per haver donat suport al cop d’Estat. Tenim present un grup municipal de Tarragona que es va afanyar a propalar que tot el que es faria era un acte polític que exalçava unes víctimes mentre humiliava les de la repressió franquista. Jordi Albertí, al llibre “El silenci de les campanes. La persecució religiosa durant la Guerra Civil”, explica que els seguidors de Bakunin (en definitiva, els de la FAI) volien acabar amb tot i per aconseguir-ho s’ha-


La multitudinària beatificació a Tarragona el 13 d’octubre va palesar que avui som i tenim una altra Església, amb una clara actitud d’assistència i servei als més necessitats.

vien de treure del davant l’oposició de l’exèrcit, l’Església i la burgesia. Els més febles eren els elements de l’Església, perquè no tenien diners ni armes, ni desconfiaven (d’acord amb els seus principis morals) del que podia passar, ni tenien organitzacions com tenien els partits contraris. Alguns exigeixen avui que l’Església demani perdó per la història de temps passats. No han estat pas gaire portadors de pau perquè exigeixen d’una manera agressiva el reconeixement de la seva pròpia gent. L’episcopat espanyol va signar l’any 1937 una pastoral sobre la Guerra Civil, però no tots els Bisbes i Cardenals ho varen signar ni ho van valorar per igual. Això ens fa pensar també en el silenci del Papa Pius XII. Sens dubte que les autoritats eclesials van fer el que varen fer per evitar mals majors. Avui, els nostres pobles no són

aquells i aquella jerarquia no és la que tenim ara. Podem fer memòria de com, en la postguerra, moltes Parròquies i molts capellans van tenir un paper ben important per ajudar a treure gent de les presons, per ajudar viudes i orfes, i inclús organitzaven moviments de protesta, dins les seves possibilitats, contra aquells desordres de la gent vencedora i triomfalista. Actitud d’assistència i de servei. Som una altra Església. I bisbes i rectors van fer, amb cristians compromesos, una tasca ben positiva per la reconciliació en el moment de la transició i abans en el reconeixement dels drets del món obrer i de la democràcia en general. Potser ens manca memòria i comprensió, perquè s’ha oblidat que durant la postguerra i la transició moltes Parròquies servien de local per a reunions clandestines de par-

tits i sindicats. Cal reconèixer que hi ha una altra Església que continua demanant perdó i que perdona sense gaires paraules. Aquesta Església no espera que ningú els demani perdó per l’assassinat de capellans, monjos i monges i joves, com els fejocistes, i pares i mares de famílies cristianes. Som i tenim una altra Església que fuig d’ornaments i floritures. Una altra Església que cada dia acull la gent que fa cua a la porta de les Parròquies, també pobres. Una altra Església que deixa lliurement les seves cases per acollir desnonats i emigrants de tota nacionalitat. Acabem amb una pregària: “Beneït sigui Déu, Salvador nostre, que va prometre quedar-se en la seva Església fins a la fi dels temps. Senyor, quedeu-vos amb nosaltres!”. Mn. Ermengol Donisa, Rector de Les Avellanes Església d’Urgell

29


522 màrtirs... i els altres. (Conte de Nadal)

E

ra una d’aquelles nits glaçades estrelles, / quan la nit estén el vel. de l’hivern de Canillo. Al cafè / Elles fan les nits més belles / quan del poble, un padrí arrecerat llueixen en el cel. / Déu els va donar a l’estufa de gasoil, després de “con- / la llum i l’esclat. / Déu és qui fixà / trar-me” la botifarra, afegeix com si el curs del seu pas. / Sap el nom de res: “devem estar a 15 sota zero”. totes elles / i no les oblida pas”. Deixa anar la manilla d’espases. Ho Compto els estels. sap tothom: com més gèlides són les –“Déu meu, com voleu que els nits canillenques, més resplendeixen compti? És impossible!” els estels en un cel seré, brillants –“Abraham, Abraham, així serà de dins un intens blau negre. Un vespre més he perdut la partida. El fred canillenc no és dolent; és un fred sec. Em poso l’anorac, la gorra, el buff. “Fins a demà, si Déu ho vol. Bona nit”. Surto. Miro el cel. Sento un pessigolleig al cor. No serà que els estels volen conversa? M’abrigo a l’ombra del romànic de Caselles. El porxo em fa de mirador. Percaço l’estel dels bous. Sempre l’he cercat des que, quan era un marrec, el meu pare, al tros, me l’assenyalava: –“Per què, pare, l’estel dels bous?” –“Quan eixia l’estel dels bous, amb el primer foscant, els llauradors desaparellaven els bous per menar-los a l’estable, on esperaven l’estel del matí per tornar-los al solc. Els pagesos treballaven d’estel a estel”. L’he guipat! Es troba just sobre el pic de l’Estanyó. Em captiven els estels. Hi sóc amic des de la El pessebre d’AINA, coronat per l’estel de la compassió. infantesa. Jugo de nou amb ells, com ho feia amb els meus germans, gran el teu poble de creients: jueus, el Sisco i la Teresina, en les nits del cristians i musulmans. Incomptables!” batre a potes a l’era. –“Qui veu primer El seu centellejar m’hipnotitza. el carro de Sant Jaume?”, ens pregun- De sobte, un manat d’estels amb tava com a juguesca el nostre germà una llum beatificant, em desperten. gran. Em perdo en els records. Serà S’albiren més enllà del Casamanya, el Nadal que s’apropa? M’emociono. ja en terres catalanes. Formen una El mormoleig del Valira d’Orient, mig nova Via Làctia. Un, dos, tres... els gelat, em porta dins la nit la cançó conto. 522 nous estels al nostre cel. als llavis: “No has comptat mai les Desprenen una llum angelical amb un 30

Església d’Urgell

tint lleu de color de sang. Em deixen encuriosit. Demano a l’estel del pic d’Encampadana (aquell que, en les nits de foc de camp, espia els ainistes entre els pins del Bosc de les Fonts): –“Qui són aquests 522 nous estels?” –“La història és llarga. Asseu-te. M’escoltaràs més còmodament”. M’assec al banc de pissarra del pòrtic de Sant Joan de Caselles, que convida el turista a l’admiració sense presses. –“Els estels formem una gran família, més multitudinària que la d’Abraham. Entre la família hi ha estels de tots els colors de pell: blancs, platejats, blaus, verds, daurats, vermells... Sí, som molt diferents! Al cel, encara que diferents, hi ha molta comunió. El somni d’un s’encomana a tots... Aquestes festes nadalenques, el meu somni de baixar a la terra, l’han compartit tots els estels del cel”. Déu es posa les mans al cap. Exclama: –“Ja feu com els homes i les dones de la terra! No en teniu prou amb el que us dono cada dia? No seré jo qui us en privarà. Sols us demano que us conserveu totes petitones, tal com els infants us veuen de lluny”. En la història de tota l’eternitat no hi ha hagut ningú que hagi vist una pluja d’estels com la d’aquella freda nit d’hivern andorrà. –“Ens colàrem pertot arreu: als campanars de les esglésies, en les joguines dels infants”. Els estels que es quedaren al camp, s’agermanaren amb les cuques de llum. La sorpresa desagradable la patiren els estels que s’instal·laren als grans magatzems. Els confongueren amb llànties de Nadal per vendre dins la societat de consum.


Els confio: –“I, tu, mon amic, on acampares?” lluny encara / que m’empenyen de–“He contemplat 522 nous estels –“El meu grup fou molt privilegiat. signis de goig i llum”... Les monitores Ens instal·làrem en els pessebres del i els monitors del Nadal Jove 2013, amb llum beatificant. Permeteu-me Nadal. Ens vàrem sentir estimats, amb el cant d’en Llach, que bé podria compartir la meva inquietud. En el respectats, admirats com si encara ser una nadala, vénen a dir-me que cel falta un estel que uns anomenen estiguéssim al tercer cel”. han acabat ja l’artística estrella de esperança i altres compassió. La Els primers dies, tot fou una bassa Nadal. Tots els anys, pel Nadal Jove, meva vida és una recerca constant d’oli. Eren les festes de Nadal, dies pengen una estrella amb missatge, d’aquest estel en el cor dels homes i en què tot són felicitacions, gastar per felicitar les Festes a tots els que de les dones”. –“I l’has trobat?”, em demanen fent el que es té i el que no es té, àpats s’aixopluguen a AINA. Els prego que nadalencs, algunes nadales (només continuïn amb el seu cant. En Glenn un bisbe, com diuen a Bellcaire per algunes!)... Tot eren flors i violes. Pas- i en Pere l’animen amb les guitarres: significar la simultaneïtat de tots en sades les festes nadalenques, tornà la “Vinc, i el vent de tants anys m’ha la mateixa pregunta. –“En el meu món no hi ha només dura i crua realitat: la costa del gener. colrat la cara, / però duc la flama Semblava com si s’hagués acabat als ulls. / No hi ha cap recança que bons i dolents, assassins i màrtirs, una campanya electoral: somriures m’aparti del meu llarg camí. / Vinc a pecadors i sants. Jo la segueixo buspolítics estereotipats de les fotos de dur-te amb la veu un cant d’esperança cant... Els nous estels bé s’ho valen”. La nit és llarga per als joves. Em família per amagar l’incompliment / si amb mi el vols compartir”. de les promeses; els ciutadans de Entrem dins l’esglesiola. Davant deixo anar... Al terme de La Partió, entre els bona voluntat, com deia la meva la Majestat de Caselles, l’Héctor, de padrina, no passàvem de ser uns Tarragona, ens conta la seva vivència límits de Bellcaire i Penelles, al costat desgraciats carregats d’ànsies; una en la beatificació dels 522 màrtirs, el de la carretera, hi ha una creu. Quan hi passo pel davant, hi faig pregària. comunitat europea exclusivament dia 13 d’octubre: de mercaders; l’interès material –“Havia llegit sobre els màrtirs. Però Hi assassinaren 19 bones persones. desplaça tots els altres interessos; és amb el reconeixement i l’acció Un veí de Bellcaire fou un voluntari i el més greu, les persones al servei de gràcies dels milers de creients a manat per recollir els cossos sense de l’economia, i no l’economia al Tarragona que he comprès el valor vida. –“Un, el trobàrem al mig del servei de les persones. La gavernera de donar-ho tot fins la darrera gota de tros; devia d’intentar fugir en baixar de Meritxell plorava. Ja no tenia cap sang per la fe en Jesús. No oblidaré del camió”, em contava a mi que només era una criatura, estudiant raó de ser la convivència dels estels aquell 13 d’octubre de per vida”. amb les persones. S’envolaren de nou cap al cel, deixant la Terra fosca i trista. Déu interpel·là un a un tots els seus enyorats estels: –“Com és que heu tornat?” –els demanà el bon Déu amb les celles arrufades. –“La Terra ha deixat de ser un cel. No us volem decebre. La veritat és que del Paradís que regalàreu als homes i dones, en queda ben poca cosa, per no dir res de res”. Déu comptà les estrelles una per una. Exclamà mig enfadat: –“Ens està faltant una estrella. On estarà? Ja podeu anar a cercar-la!” Silenci sepulcral. No podien entendre que una s’hagués quedat en aquell infern de la Terra. No surt cap voluntari. Han agafat por. No gosen apropar-se als homes i dones. “Vinc de molt lluny i vaig més L’església de Sant Joan de Caselles, sota els estels de la nit de Canillo. Església d’Urgell

31


de capellà. Li confio que un dels màrtirs era el pare d’un company sacerdot a qui estimo molt. Em completà: –“Els dipositàrem en una fossa comuna a Bellmunt. Em deien menjacapellans. No estava d’acord amb aquella mortaldat. Per això em vaig oferir a donar-los sepultura. Els admirava. L’escena ha marcat tota la meva vida... encara que els meus amics no s’ho creguin”. Un matí del 1936, un escamot de “rojos” enfurismats d’Alguaire es presentà a l’ajuntament d’Albesa: –“Alcalde, exigim la llista dels feixistes d’aquest poble. Venim a matar-los”. L’alcalde, assegut a la seva taula de despatx, no s’immutà. Mira als ulls de cada un dels botxins. Obre un dels seus calaixos. Treu una pistola. La posa damunt la taula. Esguarda de nou cada un dels intrusos visitants, i els diu: –“Podeu començar a matar disparant-me a mi”. L’escamot, confús, girà cua. Anà a cremar les imatges de l’església parroquial. Aquell matí del 1936 a Albesa no hi hagué vessament de sang. L’assenyat alcalde, perdedor en la guerra incivil, pagà el seu gest amb l’exili. Mossèn Batlle fou un profeta en l’educació i evangelització en el lleure. Els seus escrits m’han assenyalat el camí a seguir amb els nois i les noies d’AINA. La guerra explotà quan ell feia campaments a la falda de la Pica d’Estats. Els veïns d’Àreu curaren que tots els nois i noies tornessin a casa sans i estalvis burlant tots els controls. A Mn. Batlle, l’acompanyaren a França per la muntanya. Una desgraciada torçada de peu impedí la fugida. Una família del mateix poble d’Àreu l’amagà al paller. Restaurada la Generalitat, Jordi Pujol posà una placa a la paret d’aquell paller en homenatge a Mn. Batlle. Hi vaig ser-hi per parlar amb la nena que cada matí li portava en un cistell el menjar del dia i el diari, i amb el seu pare. Em confiava el pare, avui avi: –“Tota la vall sabia que amagava un capellà i ningú em va denunciar. Acabada la guerra, ens vàrem exiliar a Tolosa de Llenguadoc. 32

Església d’Urgell

Només dir que havíem salvat a Mn. Batlle, se’ns obrien totes les portes”. “Dealbaverunt stolas suas in sanguinis Agni”. La làpida dels cent onze capellans màrtirs del Bisbat d’Urgell en el trienni de 1936 al 1939 honora el meu Seminari Major, Sant Tomàs. Segueixo amb els nous estels d’enguany: penso en el mossèn de Bellver de Cerdanya, que no hi figura gràcies al seu alcalde roig. (–“Mossèn, reculli allò de més valor que hi ha a l’església per guardar-ho a casa meva. Ara, vostè, amb aquest guia, vagi cap a Andorra”). Acabada la guerra, l’alcalde fou empresonat a Lleida. El mossèn digué al poble: –“Vaig a buscar l’alcalde i no tornaré sense ell”. Alcalde i Rector resaren davant la imatge romànica de la Mare de Déu del Talló, salvada, per la reconciliació i per la pau. Eren vint-i-una les persones empresonades, condemnades a mort per ser “gent de missa”. L’alcalde del Maresme s’hi oposà. L’estira i arronsa durà tota la nit per acordar que sols afusellarien el més important: Mn. Samsó, un dels sacerdots de la Diòcesi de Barcelona, reconegut per la seva saviesa i bondat. Avui, també beat. L’alcalde roig fugí cap a Andorra, i d’Andorra, al país Basc amb els nacionals. Acabada la guerra fou recompensat de nou amb l’alcaldia. Davant els màrtirs de la venjança i el ressentiment, l’alcalde fugí novament cap a Andorra, on s’hi acollí. Aquests nous estels d’enguany han fet reviure en mi un doll de sentiments i records; per això, encara segueixo. Dos esglaons donen rellevància a la tarima. Un piano esguarda una vintena de taules amb perfum de cafè de poble. És el Casino. Algunes taules són per a acollir confidències: guerra perduda, no derrotada; fugida per caure en la II Guerra Mundial; cinc anys de camp de concentració; fidelitat als principis de sempre: llibertat, socialisme... L’hospitalitat andorrana no és altra que la del Bon Samarità: facilitar casa als vençuts, no derrotats, pa, feina, respecte,

compassió, germanor... Cinquanta anys de capellà. No ho oblido. Ho vaig predicar a l’enterrament de la Maria. Puc celebrar el funeral per la vostra mare i padrina, gràcies a la vostra família. El padrí, alcalde roig, amagà el capellà, mossèn Josep Escolà, per evitar el seu martiri. Mossèn Josep fou qui, el 3 de setembre de 1950, em portà al Seminari. Si l’haguessin martiritzat, seria un més dels nous estels d’enguany, anomenats, però jo sé que des del 7 de febrer de 1951 és un dels estels que en les meves nits m’acull. Dia 18 de desembre, festa de la Mare de Déu de l’Esperança. En la meva Confident veig l’estrella verda de l’esperança i compassió en el cor de cada persona, sense murs com el de la frontera d’Israel amb Palestina que les separi. L’únic sentiment que la persona té i Déu no necessita retenir en el seu cel d’estrelles, és l’esperança. L’estel de l’esperança no pot amagar mai la seva llum: mentre hi hagi un ésser humà, ella restarà en el seu cor. L’estel de l’esperança que optà per quedar-se entre els homes, ha encès enguany 522 estels que il·luminen el nostre Advent, que pel misteri de Nadal encenen els altres estels que són incomptables. Festejo des de dins de la meva profunda i negra nit de dubtes, pecats, ignoràncies... el Nadal d’una terra novament il·luminada. L’Infant que neix a Betlem és l’espurna que encén, any rere any, l’esperança en el cor dels homes i de les dones del món i que ens va dient: “Déu us estima, el demà serà millor”. Canto a cor obert a la missa del Nadal Jove amb les monitores i els monitors d’AINA la nadala que em fa celebrar Nadal cada dia de l’any: “No sabies que a la terra, / tots els homes som germans? / Perquè dins les seves venes, / corre la mateixa sang. / Déu els coneix tots, / i els estima tots. / Déu els guarda tots, / Déu els nodreix tots. / Sap el nom de tots els homes / i no els oblida pas”. Petons de Nadal. Mossèn Ramon de Canillo


El raconet de la mística

Beneïda entre totes les dones

E

xcelsa. Eminent. Òptima entre totes les dones i també entre la humanitat sencera, tret del seu Fill diví. Beneïda i plena de gràcia; segona en tot després de Jesús. D’acord amb l’explicació de Sant Lluc, ella era conscient de la seva grandesa excepcional i en sabia la raó: “Totes les nacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles... Perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”. Així, doncs, tota grandesa –més especialment la humana–, ve de Déu. Hi ha alguna cosa gran fora de Déu i d’allò que Ell ha volgut engrandir? La grandesa, l’excel·lència, es produeixen per la proximitat i l’acció de Déu sobre una criatura. La grandesa té lloc quan es comunica Déu, gran a l’infinit, allà on és esperat i desitjat.

Pel que sabem de Maria, ella va restar oberta i receptiva, predisposada i desitjosa, amb consciència plena de pobresa i necessitat. A causa d’això, es van donar en ella totes les condicions perquè el Déu generós i comunicatiu per naturalesa s’apropés i l’omplís de gràcia. Heus aquí la grandesa única de Maria, acomplerta amb sobrenatural espontaneïtat, com la corol·la, els pètals i el calze d’una flor oberta són refrescats per la humitat de la rosada matinal i escalfats amorosament pels raigs del sol diürn. Tota la gamma de misteris marians que venerem són efluvis expressius de la presència transformadora i fecunda de Déu en ella: “Les obres del seu braç són potents... Exalça els humils... Omple de béns els pobres”. En això, Maria és el nostre estel

del matí, l’estel polar: punt eficaç d’orientació. Ens és possible, per aquest model, simplificar al màxim el nostre projecte espiritual. No podem aspirar a cap altre progrés espiritual, a cap més grandesa interior, que no sigui la que ens vindrà de Déu. Desprenem-nos de tota esperança de santedat procedent del propi esforç en direcció ascètica i moral. L’esforç personal i l’ascetisme ens faran falta, només, per assumir de bona gana la nostra pobresa real, i per obrir-nos a Déu amb el desig ardent i l’esperança certa de la seva presència. Si fóssim una poncella tancada sobre si mateixa, encantada amb la seva interior bellesa, per més que caigués damunt nostre la frescor de la rosada o la caloreta del sol diví, res no entraria a la nostra gemma floral: cap excellència, cap grandesa, cap meravella. Mn. Enric Prat

Església d’Urgell

33


Dietari MISSA D’ACCIÓ DE GRÀCIES A MONTGAI PELS BEATS MÀRTIRS D’URGELL L’església parroquial de Montgai va acollir el diumenge 3 de novembre a les cinc de la tarda una missa solemne d’acció de gràcies en memòria dels deu nous beats màrtirs nascuts i batejats a la Diòcesi d’Urgell, beatificats a Tarragona el 13 d’octubre [veure Església d’Urgell, núm. 422]. Hi van assistir els familiars i amics dels beats màrtirs, així com representants de les congregacions religioses a les quals pertanyien alguns d’ells, entre els quals el P. Provincial dels Carmelites Descalços; el P. General dels Fills de la Sagrada Família; i un germà del Monestir de Les Avellanes en representació dels

Germans Maristes. També hi acudiren molts fidels i sacerdots que van omplir el temple, a més de les autoritats locals, encapçalades per l’Alcalde de Montgai, Jaume Gilabert. De Montgai eren fills Mn. Pau Segalà i el P. Francesc de l’Assumpció Segalà, ambdós germans. L’Arquebisbe també esmentà dos altres cristians de Montgai assassinats per la seva fe durant el trist període de la Guerra Civil: Mn. Pere Massana, sacerdot diocesà d’Urgell, que era en aquell moment Rector de Vilanova del Cantó; i un parent seu, Francesc Solé, pare de deu fills. A l’homilia, Mons. Vives destacà que els màrtirs són exemples de virtut i de fidelitat: “els cristians d’Urgell, dels pobles on van servir o d’on eren,

Mn. Parés presidí l’Eucaristia en honor de Sant Ermengol a la Catedral d’Urgell.

estem contents. Ells reben ara el reconeixement de l’Església i els tenim per intercessors nostres. És la joia de la família cristiana la que vivim avui, és una celebració de pau i d’amor”. L’Arquebisbe va citar el darrer comunicat de la Conferència Episcopal Tarraconense, on els Bisbes es comprometen a treballar per la reconciliació entre tots els ciutadans i per la guarició de les ferides que encara poguessin restar obertes, i en el que també manifesten el desig que es continuï investigant aquell període històric. “Siguem portadors de reconciliació, és un do que portem i que hem de preparar i de servir: mai més la intolerància, el menyspreu, L’església parroquial de Montgai s’omplí en l’Eucaristia d’acció de gràcies pels deu nous la persecució religiosa beats màrtirs d’Urgell. o la guerra”. 34

Església d’Urgell

FESTA DE SANT ERMENGOL A LA CATEDRAL D’URGELL Diumenge 3 de novembre a les vuit del vespre, a la Catedral d’Urgell es va honorar el copatró de la Diòcesi, Sant Ermengol, en el dia de la seva festa. L’Eucaristia va ser presidida per Mn. Xavier Parés, Rector de la Parròquia, i fou concelebrada per Mn. Jordi Miquel i els Canonges del Capítol Catedral. El Cor de la Catedral, dirigit per Mn. Agustí Brescó, i els acords de l’òrgan a càrrec de Mn. Antoni Cagigós, van donar un caire solemne a la celebració eucarística. A l’homilia, Mn. Parés va glossar la personalitat del Bisbe Sant Ermengol com a pastor veritable que donà la vida per les ovelles, bastint un pont de solidaritat entre els fidels


d’Urgell. Ahir com avui necessitem la intercessió de Sant Ermengol per construir ponts espirituals de solidaritat i germanor on tots puguem relacionar-nos i comunicar-nos amb veritable fraternitat. Finalitzada la missa i després de la benedicció es van cantar els goigs de Sant Ermengol, i Mn. Parés es va atansar a saludar els membres del Patronat del Retaule de Sant Ermengol i agraí la participació del Cor de la Catedral.

TROBADA DE LES SUPERIORES DE LES RELIGIOSES CARMELITES DE SANT JOSEP El dies 1 al 4 de novembre va tenir lloc a la Casa d’espiritualitat Maria Immaculada, a Tartera (Prats i Sansor, La Cerdanya), la reunió del Consell General de l’Institut de Religioses Carmelites de Sant Josep, amb l’assistència de totes les Superiores i Directores de totes les comunitats i obres. Dilluns dia 4 s’hi va fer present l’Arquebisbe JoanEnric per oferir-les una dissertació sobre el recent document de la Conferència Episcopal Espanyola sobre “Església particular i vida consagrada”, amb posterior diàleg obert amb totes elles. Va celebrar-hi l’Eucaristia i tingueren un dinar de germanor.

TROBADA DELS CANONGES D’URGELL PER LA FESTA DE SANT ERMENGOL El 5 de novembre va tenir

tural, entre d’altres. La primera de les jornades d’enguany es va dur a terme al Museu Diocesà de Lleida, impartida pel Dr. Marc Sureda, Mn. Antoni Pladevall, i Alberto Velasco, que van parlar de la simbologia arquitectònica cristiana, historia eclesiàstica i pintura romànica.

REUNIÓ DELS ARXIPRESTOS D’URGELL Els Canonges d’Urgell van visitar la capella de Sant Ermengol a El Pont de Bar, recentment restaurada.

lloc la reunió ordinària del Capítol Catedral d’Urgell, presidida pel Degà del Capítol, Mn. Xavier Parés. Després de tractar els temes de l’ordre del dia, i acompanyats per l’Arquebisbe Joan-Enric, es van traslladar a la capella de Sant Ermengol d’El Pont de Bar, recentment restaurada, i situada prop del mateix lloc on fa mil anys el sant caigué del pont en construcció i lliurà la seva vida “martirialment”, com diuen les cròniques pietoses de l’època. Dins la capella, pregaren l’Hora capitular entre dia i Mn. Manuel Pal, Canonge i Rector de la Parròquia d’El Pont de Bar, els explicà la restauració feta. Posteriorment, tot el Capítol fou convidat per l’Arquebisbe al dinar de germanor, seguint la tradició.

de l’entorn religi��s del patrimoni, adreçat a les persones vinculades amb la difusió i el guiatge del patrimoni de l’Església catòlica. El curs es desenvoluparà en tres jornades de treball, entre els mesos de novembre i març. La Diòcesi d’Urgell hi participa amb el seguiment de les conferències i de les ponències sobre història de l’Església a Catalunya; simbologia i llenguatge en l’arquitectura dels temples cristians; jerarquia eclesiàstica, i guiatge cul-

El 7 de novembre, va tenir lloc a la Casa del Bisbat la primera reunió del nou equip d’Arxiprestos de la Diòcesi, recentment nomenats. Cinc renoven el càrrec i tres són nous Arxiprestes. Van prendre possessió del seu ofici i van repassar les seves funcions i obligacions. També van tractar els objectius prioritaris de l’acció pastoral a la Diòcesi, la clausura de l’Any de la Fe, els testaments davant Rector, i l’ajuda mútua en els Arxiprestats quan manquen els preveres, entre d’altres qüestions.

CURS DE FORMACIÓ DE CATALONIA SACRA Catalonia Sacra encetà el 8 de novembre un nou curs de formació sobre la simbologia i coneixement

El Museu Diocesà de Lleida acollí la primera jornada del nou curs de formació de Catalonia Sacra. Església d’Urgell

35


la Paraula de Déu sigui al centre de la vida d’aquests joves. Posteriorment va tenir lloc un dinar de germanor a la Rectoria amb tots els preveres que viuen a Tremp.

FORMACIÓ PERMANENT DELS PREVERES D’URGELL

Mons. Vives animà els confirmands a viure la fe de manera joiosa i valenta.

CONFIRMACIONS A TREMP Diumenge 10 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell va confirmar 15 joves a la Parròquia de Santa Maria de Valldeflors de Tremp. Estava acompanyat pel Rector i Arxiprest, Mn. Joan Antoni Mateo; pel Vicari Episcopal per a l’acció pastoral, Mn. Antoni Elvira; per Mn. Emili Villegas, Vicari parroquial i per Mn. David Codina. A l’homilia, tot glossant la Paraula de Déu proclamada en aquell diumenge, l’Arquebisbe animà els confirmands a tenir els ulls posats en les coses del cel i no pas en les coses de la terra, i a ser cristians que visquin amb plenitud la dimensió última i final de tota persona humana: arribar al cel amb Déu. Aquesta visió escatològica envers el cel ens servirà per a viure amb intensitat la vida terrenal, tot donant a les coses d’aquest món el seu just valor. També els demanà de no renegar mai de la seva fe cristiana 36

Església d’Urgell

malgrat les persecucions o incomprensions que puguin experimentar, i a viure-la joiosament i a donar-ne testimoni de forma valenta i coratjosa enmig del seu ambient: a l’escola, a la família, amb els amics: “abans morir que pecar”. I els recordà que amb la força de l’Esperit Sant podrien fer front a les dificultats que suposaria el seu seguiment de Jesucrist, i com tota la comunitat cristiana se sentia contenta i joiosa per veure’ls créixer en la fe. A l’Eucaristia, Mons. Vives pregà i recordà amb sincer afecte el treball pastoral a Tremp i pobles veïns de Mn. Josep Mas Gomà, que morí el passat 4 d’octubre coincidint amb el pelegrinatge diocesà a Terra Santa amb motiu de l’Any de la Fe que acompanyà l’Arquebisbe. L’Eucaristia finalitzà amb el cant dels goigs a llaor de la Mare de Déu de Valldeflors que els nous confirmats passaren a venerar després de rebre un Nou Testament, obsequi del Sr. Arquebisbe perquè

Una cinquantena de preveres d’arreu del Bisbat d’Urgell va participar l’11 de novembre en la primera de les Jornades de Formació Permanent del curs 2013-14. La sessió de treball, presidida per l’Arquebisbe, va anar a càrrec del P. Jesús Renau, SJ, Director Espiritual del Seminari Major Interdiocesà, col·laborador del Casal Loiola de Barcelona, i que fou Superior Provincial dels jesuïtes de Catalunya. Desenvolupà el tema “Trets més rellevants de l’ideal del prevere que ens està urgint el Papa Francesc”. Amb dues ponències i un diàleg amb els assistents, el P. Renau analitzà d’una forma clara i profunda quines són les principals

línies del ministeri del prevere que el Sant Pare Francesc està subratllant amb les seves paraules i amb els seus gestos: la misericòrdia, l’obertura al món, la proximitat amb les realitats concretes dels fidels... i com això s’ha de reflectir en la vida concreta del ministeri sacerdotal. Subratllà la capacitat de comunicació i d’empatia del Sant Pare Francesc i com s’ha convertit en un referent moral del nostre món, i valorà la renúncia del Papa Benet XVI com un gest d’humilitat i de senzillesa molt profund. Per al P. Renau, el segle XX ha estat un segle de grans papes, entre els quals els futurs sants Joan Pau II i Joan XXIII i el Papa Benet XVI.

MONS. VIVES REP EL GMÀ. CLAUDE REINHARDT La tarda del 14 de novembre, l’Arquebisbe i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal el Germà Claude Reinhardt, membre del Consell General de La Salle i encarregat de la supervisió de les universitats

El P. Renau (dreta) impartí la primera de les Jornades de Formació Permanent del present curs per als preveres d’Urgell.


La Salle del món, que anava acompanyat pel Rector de la Universitat Oberta La Salle d’Andorra (UOLS), Dr. Lluís Vicent i Safont. Van informar al Copríncep de les seves activitats i del funcionament de la Universitat i van departir sobre educació en les 120 universitats de la Congregació La Salle al món i sobre el moment que està vivint la UOLS, amb seu a La Massana.

D’esquerra a dreta, el Dr. Vicent, el Gmà. Reinhardt i Mons. Vives.

MISSATGE DE CONDOL I SUPORT AL PRESIDENT DE FILIPINES PER LES VÍCTIMES DEL TIFÓ HAIYAN L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va enviar el 12 de novembre, per mediació de l’Ambaixador de la República de les Filipines davant d’Andorra, Excm. Sr. Carlos Salinas, un missatge de condol a S.E. el President de Filipines, Dr. Benigno Aquino III, amb el text següent: Excel·lentíssim Senyor, En nom del Poble Andorrà, del Govern del Principat d’Andorra i del meu propi com a Copríncep episcopal, vull fer arribar a la Vostra Excel·lència el meu sentit condol per les víctimes mortals del tifó Haiyan i la meva tristesa pels quantiosos danys que ha infligit a la població. S’ha causat molt de dolor i pèrdua de vides humanes, amb un nombre tan gran de ferits i molta destrucció de béns.

VISITA DE LA VICEPRESIDENTA TERCERA DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre el matí del 15 de novembre al Palau Episcopal la Vicepresidenta tercera del Congrés dels Diputats, Dolors Montserrat i Montserrat, diputada per Barcelona pel Grup Popular. Anava acompanyada per la Presidenta del Partit Popular a Lleida, Maria Dolors López Aguilar, Diputada del Parlament de Catalunya i Vicesecretària

de Relacions Institucionals del PPC; i per Jaume Izcara, Diputat a la Diputació de Lleida pel PP i regidor a l’Ajuntament d’Aitona. A la trobada hi van assistir el Representant Personal del Copríncep a Andorra, Mn. Josep M. Mauri, i la Secretaria General dels Serveis del Copríncep, Concepción García Moyano. L’Arquebisbe Copríncep i la Vicepresidenta tercera del Congrés dels Diputats van departir sobre qüestions de comú interès per a Espanya i Andorra i sobre el moment que viuen els dos països, i l’Arquebisbe agraí a la Sra. Montserrat l’ajuda recentment consignada als pressupostos de l’Estat espanyol per a la Catedral de Santa Maria d’Urgell.

CONGRÉS A OVIEDO DE LES HOSPITALITATS DE LOURDES D’ESPANYA Una representació de la junta de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del Bisbat d’Urgell va participar en el 42è Congrés Nacional d’Hospitalitats

Us asseguro la meva profunda solidaritat i proximitat espiritual a tots els ferits i afectats per aquest terrible tifó, així com la meva oració a Déu Totpoderós pels difunts, i per la recuperació del país. El poble andorrà se sent molt unit al poble de la República de les Filipines en aquestes hores de tribulació. Desitjo que la unió dels nostres dos pobles i la solidaritat en les conseqüències de la tragèdia han de ser més fortes que mai. Saludo la Vostra Excel·lència amb tota cordialitat i afecte, + Joan-Enric Vives Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra La Seu d’Urgell, 12 de novembre de 2013

D’esquerra a dreta, Dolors Montserrat, Maria Dolors López Aguilar, Mons. Vives i Jaume Izcara. Església d’Urgell

37


LA NIT DE RÀDIO ESTEL I CATALUNYA CRISTIANA

Una representació de l’Hospitalitat de Lourdes del Bisbat d’Urgell va participar a Oviedo en el 42è Congrés Nacional d’Hospitalitats d’Espanya.

d’Espanya, celebrat a Oviedo els dies 14 al 17 de novembre, al qual hi van assistir membres d’altres 34 hospitalitats diocesanes d’arreu d’Espanya per reflexionar conjuntament sobre el lema pastoral del nou any 2014: “Lourdes, la joia de la conversió”. El Congrés també comptà amb la presència de l’equip directiu del Santuari de Lourdes, que informà dels greus danys causats per les inundacions del passat

mes de juny, la reparació dels quals té un cost total de 7.350.000 €. En el transcurs del Congrés va tenir lloc una trobada dels Presidents i dels Consiliaris de les diferents hospitalitats. També s’aprofita l’estada per conèixer més de prop la Diòcesi amfitriona, amb visites al Santuari de la Mare de Déu de Covadonga i a la ciutat de Gijón. Finalment, s’acordà que la Diòcesi amfitriona del pròxim congrés serà Sevilla.

Divendres 15 de novembre va tenir lloc al Centre de Convencions Internacional de Barcelona la segona edició de La Nit de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana, després del gran èxit de l’any passat. Va ser presidida pel Cardenal Lluís Martínez Sistach i van assistir nombroses personalitats de l’àmbit polític, social i cultural català. Per part del Bisbat d’Urgell van assistir el Vicari general d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri; la Delegada diocesana de Mitjans de Comunicació Social, Cristina Orduña; i la Directora de Ràdio Principat, unida a Ràdio Estel i de titularitat del Bisbat d’Urgell, María Marín. La Nit de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana té com a objectiu recaptar recursos econòmics per fer possible la tasca evangelitzadora d’aquests dos mitjans de comunicació, i palesar així el suport que reben per

L’empresari hoteler Joan Gaspart, durant la seva intervenció en La Nit de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana.

38

Església d’Urgell

part de persones, entitats i institucions de tots els àmbits de la nostra societat. Els periodistes Xavi Coral i Sara Cruz van presentar l’acte.

JOSÉ MARÍA GIL TAMAYO, NOU SECRETARI GENERAL DE LA CEE El sacerdot José María Gil Tamayo ha estat elegit Secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) per al quinquenni 2013-2018. El nomenament va tenir lloc el 20 de novembre en el marc de l’Assemblea Plenària de la CEE que se celebrà a Madrid del 18 al 22 de novembre. Mn. Gil Tamayo substitueix en el càrrec al Bisbe auxiliar de Madrid, Mons. Juan Antonio Martínez Camino, Secretari general i Portaveu de la CEE durant els dos últims quinquennis. Per atendre el que estableixen els estatuts i perquè no es produís cap anomalia jurídica en el procés de l’elecció, Mons Martínez Camino va renunciar al càrrec immediatament abans de les votacions. El seu mandat concloïa el 26 de novembre. El nou Secretari general de la CEE va néixer el 5 de juny de 1957 a Zalamea de la Serena (Badajoz). Després dels estudis sacerdotals al Seminari, es llicencià en Estudis Eclesiàstics i en Ciències de la Informació a la Universitat de Navarra. El 1992 es va fer càrrec de la direcció de la delegació de Mitjans de Comunicació i de l’Oficina d’Informació de la seva Diòcesi, posant


alhora en marxa el setmanari diocesà Església en camí, del qual ha estat director fins l’any 2005. També va participar activament en la creació de l’emissora diocesana Popular TV de Badajoz. Dins les seves responsabilitats nacionals, ha coordinat la programació religiosa a Televisió Espanyola i a Ràdio Nacional d’Espanya. Ha dirigit també el Servei d’Informació de l’Església Catòlica a Espanya. En l’àmbit internacional, durant deu anys (20012011) ha format part del Comitè Episcopal Europeu de Mitjans de Comunicació. Actualment és

la Catedral Metropolitana de Badajoz, i Rector de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Badajoz. A la Cúria Romana és Consultor del Consell Pontifici de les Comunicacions Socials, càrrec per al qual va ser nomenat pel Papa Benet XVI el 7 d’octubre de 2006 i renovat per un altre quinquenni el 13 de desembre de 2011. També és membre del Consell d’Administració de la Cadena COPE i del Patronat de la Fundació Amparo del Moral, a més d’editorialista del diari vaticà L’Osservatore Romano i col·laborador de les revistes Ecclesia i Paraula, així com del diari La Razón.

FESTA DE LA ROSA A PALLEROLS DE RIALB

José María Gil Tamayo, nou Secretari general de la CEE.

col·laborador de la Xarxa Informàtica de l’Església a Amèrica Llatina i ha assessorat sobre temes de pastoral de la comunicació als Bisbes de les Conferències Episcopals d’El Salvador i de Xile. Va ser durant 13 anys (1998-2011) Director del Secretariat de la Comissió de Mitjans de Comunicació Social de la Conferència Episcopal Espanyola. En l’actualitat, és Canonge de

Diumenge 17 de novembre va tenir lloc a l’església de Sant Esteve de Pallerols de Rialb la tradicional Festa de la Rosa, amb una missa d’acció de gràcies a la Mare de Déu presidida pel Vicari de l’Opus Dei a Espanya, Dr. Ramón Herrando, i acompanyada per Mn. Josep Maria Mauri, Vicari general d’Urgell; el Dr. Antoni Pujals, Vicari a Catalunya de l’Opus Dei; Mn. Bonifaci Fortuny i Mn. Jaume Mayoral. Hi foren presents el President del Consell Comarcal de la Noguera i Alcalde de la Baronia de Rialb, Pere Prat Torra; i els Presidents i els membres de les juntes de la Fundació i de l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra; a més d’una bona colla de fidels que, malgrat el mal

Les celebracions de la Festa de la Rosa van començar amb la processó de la imatge de la Mare de Déu del Roser.

temps, van voler participar de la celebració i de la trobada festiva. A dos quarts d’una de la tarda van començar els actes amb la processó de la imatge de la Mare de Déu del Roser de Pallerols i el cant del seus Goigs. Després es va celebrar l’Eucaristia. A l’homilia, el Dr. Herrando va fer referència a la tasca que arreu del món fa la Prelatura del Opus Dei, així com la tasca que cal fer tot seguint l’exemple d’entrega i de treball de Sant Josepmaria. Una tasca encomanada a la Mare de Déu i al mateix sant. Després de la celebració, Mn. Fortuny, com a prevere responsable de les Parròquies de la Baronia de Rialb, va fer el rés de les absoltes pels difunts. Tot seguit es van visitar les obres de la Rectoria i es va oferir a tothom un aperitiu per compartir una estona de companyonia abans d’anar a dinar. Havent dinat, a primera hora de la tarda es va resar el rosari a l’església i, en acabar, com és costum, es

va fer la veneració de les relíquies de Sant Josepmaria. També es va poder veure la còpia de la rosa regalada per la Prelatura del Opus Dei a l’Arquebisbe Joan-Enric, que lluirà properament en l’església parroquial de Sant Julià de Lòria, al costat de la imatge del sant.

JORNADA DE FORMACIÓ DE LES CÀRITAS D’URGELL, SOLSONA I LLEIDA El 22 de novembre va tenir lloc al centre Sant Domènec de Càritas d’Urgell a Balaguer una jornada interdiocesana de formació organitzada per la comissió de treball de les Càritas diocesanes dels Bisbats de Lleida, Solsona i Urgell. Hi van participar 55 persones entre directors, tècnics i voluntaris de les tres Diòcesis. La jornada començà amb una pregària acompanyada d’un text del Papa Francesc que parlava de la necessitat d’una economia més humanista. Tot seguit la professora Elvira Duran, Església d’Urgell

39


Una cinquantena de persones participà en la jornada interdiocesana de formació de Càritas.

del departament de societat i economia del Centre d���Estudis “Cristianisme i Justícia”, desenvolupà el tema “Eradicació de la pobresa: compromís ciutadà per transformar l’economia”, tot incidint en la radiografia de la pobresa a casa nostra, les noves formes de pobresa i les possibles respostes, i l’augment de les desigualtats en la nostra societat, per acabar amb una proposta oberta de canvi del sistema econòmic mitjançant un control polític, una acció ciutadana i una transformació de la nostra societat. En el debat posterior, força enriquidor i participatiu, , els assistents van aprofundir les diferents qüestions apuntades per la professora Duran en la seva intervenció.

a Barcelona, i els va acollir a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, en una visita que es va ampliar al Conjunt Catedralici. La visita del cos consular, organitzada per la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea del Departament de Presidència, començà a l’Ajuntament de la ciutat, on van ser rebuts per l’Alcalde, Albert Batalla, que tot seguit acompanyà els cònsols fins a la

Els concert solidari de Bellcaire i Castellserà va aconseguir recollir 1.700 quilos d’aliments.

Catedral, on van ser rebuts per Mons. Vives. L’Arquebisbe els va explicar la simbologia cristiana de l’edifici i les peculiaritats de la seva construcció, a més de les principals obres d’art que s’hi troben. Els cònsols anaven acompanyats pel Secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europa, Roger Albinyana, i la Subdirectora general de Relacions Exteriors, Francesca Guardiola.

CONCERT SOLIDARI A BELLCAIRE D’URGELL Unes 600 persones van participar el dissabte 23 de novembre en el concert solidari que es va organitzar des de la Parròquia de Castellserà i l’ajuntament de Bellcaire d’Urgell, per tal d’ajudar les persones i famílies que afronten l’hivern i les festes de Nadal amb serioses dificultats econòmiques. El preu de

MONS. VIVES REP EL COS CONSULAR ACREDITAT A BARCELONA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre el divendres 22 de novembre els membres del cos consular acreditat 40

Església d’Urgell

Mons. Vives explicà als membres del cos consular la simbologia i peculiaritats de la Catedral d’Urgell.


l’entrada al concert consistia en una aportació voluntària de productes alimentaris, i es van acabar recollint prop de 1.700 quilos. Mn. Ivan Ayala, Rector de Bellcaire d’Urgell i de Castellserà, va agrair l’aportació solidària dels veïns a l’inici del concert, en el qual va actuar un conjunt especialitzat en temes dels anys 60.

TROBADA AMB ELS DIRECTORS DE LES ESCOLES CATÒLIQUES DE LA DIÒCESI El 26 de novembre al migdia, l’Arquebisbe d’Urgell es reuní a la Casa del Bisbat amb els Directors titulars, Directors pedagògics i Coordinadors de pastoral de les escoles catòliques del Bisbat d’Urgell. Mons. Vives estava acompanyat pel Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral, Mn. Antoni Elvira, i pels Delegats diocesans d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert, i de Joventut, Lluís Plana. Després de la pregària inicial es tractà de la relació entre escola, Parròquia i família, i es féu un repàs de la situació docent a les escoles catòliques en general, amb especial atenció a les dificultats del dia a dia que requereixen una resolució més immediata. També es van revisar les activitats diocesanes que poden ser d’ajuda i interès per a la tasca educativa dels centres escolars, tot fent balanç d’iniciatives recents de les Delegacions d’Ensenyament i Joventut, com ara la II Setmana de

LA VIVÈNCIA DE LA FE EN L’EXERCICI DE LA VIDA POLÍTICA Dijous 28 de novembre, l’Arquebisbe Joan-Enric va assistir a la seu de la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, al diàleg organitzat per la Fundació Joan Maragall sobre la vivència de la fe en Els Directors de les escoles catòliques van comentar amb Mons. Vives la situació docent en l’exercici de la vida general a la Diòcesi. política. Els conCinema Espiritual, que ha tar la campanya institu- vidats foren el President tingut un èxit molt notable, cional “Nadal. És temps d’ERC, Oriol Junqueras, o el treball amb els grups d’esperança” i l’esborrany i l’ex ministre socialista TXt que es promou des de del Pla Estratègic per al Joan Majó. El col·loqui fou trienni 2014-2016, amb moderat per l’ex President la Delegació de Joventut. quatre eixos vertebradors del Parlament de Catalude la tasca de Càritas al nya, Joan Rigol. REUNIÓ DEL CONSELL nostre Bisbat: l’acolliment, Des de dues perspectiRECTOR DE CÀRITAS l’atenció a les persones, la ves distintes els ponents DIOCESANA missió i la comunicació; presentaren la seva visió Dissabte 16 de novem- amb tot un seguit de reptes de com lligar la dimensió bre va tenir lloc a la Casa per fer i dinamitzar la feina política amb la dimensió religiosa i com aquestes del Bisbat la reunió del que es fa. Per últim, es van presen- dues dimensions són visConsell Rector de Càritas d’Urgell, amb l’assistència tar als consellers dues pro- cudes per cadascun d’ells de l’Arquebisbe d’Urgell; postes de projectes per als en l’exercici de les seves el Director de Càritas dio- propers anys: un projecte funcions. Així, Oriol Juncesana, Josep Casanova, i d’inserció laboral i un altre queras i Joan Majó van la majoria dels presidents d’atenció a transeünts. explicar com viuen la fe des i directors de les Càritas parroquials que formen part del Consell. Després de la pregària inicial i la lectura i aprovació de l’acta de la darrera sessió del Consell, es van desenvolupar els diferents punts de l’ordre del dia. El Sr. Casanova va exposar les xifres dels diferents projectes que es porten a terme, les quals palesen un augment del nombre de persones ateses i dels recursos econòmics emprats. Tot seguit es va presen- Oriol Junqueras i Joan Majó van explicar com viuen la fe des del seu compromís polític. Església d’Urgell

41


del seu compromís polític, com intenten mantenir la coherència i la tensió que es produeix entre poder i servei o entre l’estratègia de partit i la construcció comunitària de la política.

ons privades, i va remarcar que els diners que destina Càritas a ajudar les famílies són molts més i que és de justícia que l’Ajuntament col·labori en tot allò que pugui.

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE CÀRITAS I L’AJUNTAMENT DE PUIGCERDÀ

Càritas parroquial de Puigcerdà ha renovat el conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat.

PREGÀRIA DELS JOVES AMICS DE TAIZÉ A LA SEU D’URGELL

Càritas parroquial de Puigcerdà va renovar el dimecres 27 de novembre el conveni de col·laboració subscrit l’any passat amb l’Ajuntament de la ciutat, en virtut del qual el consistori ceretà aportarà sis mil euros a Càritas parroquial

per a ajuts a les persones i famílies que ho necessitin. Els ajuts serveixen per finançar despeses com alimentació, habitatge, higiene, subministres bàsics, ensenyament, etc. El Rector de Puigcerdà, Mn. Josep Grau, va agrair

l’esforç de l’Ajuntament i la col·laboració que existeix entre ambdues institucions. Per la seva banda, l’Alcalde, Albert Piñeira, va recordar la importància de la tasca que fa Càritas, va agrair la feina del seu voluntariat i les aportaci-

El divendres 29 de novembre, després de la missa vespertina a l’església de la Missió de La Seu d’Urgell, va tenir lloc una trobada de pregària dels joves amics de Taizé, oberta a tothom, convocada per la Delegació diocesana de Joventut. L’Arque-

SANT CLIMENT DE TAÜLL RECUPERA LA SEVA ESPLENDOR ORIGINAL Dissabte 23 de novembre, en escaure’s la festa del seu sant patró, l’església de Sant Climent de Taüll quedà petita per acollir les autoritats i els fidels que s’hi varen congregar per contemplar la nova i molt acurada projecció virtual de les pintures de l’absis de l’església, que a partir d’aquell dia substituïa la còpia sobre escaiola del 1960 d’un dels exponents més importants de la pintura mural romànica catalana que ha arribat fins als nostres dies. L’Arquebisbe d’Urgell presidí la inauguració de la projecció juntament amb el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, i 42

Església d’Urgell

l’Alcalde de la Vall de Boí, Joan Perelada. Aquesta recreació virtual representa amb tot detall i un gran realisme les pintures que s’han con-

immaterial de les pintures originals conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La presentació virtual també permet admirar com

servat de l’any 1123, data en què l’església fou consagrada. Es tracta, doncs, d’una fidedigna còpia

hauria pogut ser l’absis pintat en la seva totalitat, omplint els fragments perduts amb imatges noves

que s’han realitzat a través d’una llarga recerca documentada, en el transcurs de la qual s’ha descobert que, amb tota seguretat, a l’església hi havia altres pintures murals abans de les del mestre de Taüll, segons va explicar el director general de Patrimoni, Joan Pluma. La visita a Sant Climent de Taüll compta ara amb un cicle lumínic de mitja hora en bucle sobre les pedres de l’absis, que inclou la presentació fixa de les pintures conservades (17 minuts); un espectacular audiovisual animat en què es mostra el procés de realització de la pintura fins a arribar al resultat final (10 minuts), i 3 minuts per a contemplar la paret nua, però amb les traces


piritual dels grups juvenils. Després d’un àpat senzill de germanor a la Rectoria, van encaminar-se a AINA, a Canillo, per tal de preparar amb altres joves la tradicional trobada que convoca per les festes d’any nou la Comunitat de Taizé, enguany a Estrasburg.

bisbe d’Urgell també s’hi va fer present junt amb alguns sacerdots de la ciutat. Amb cants i pregàries, silencis i intercessions, van demanar l’auxili del Senyor per a ells i per a tots els seus amics i amigues joves, que actualment formen un col·lectiu colpejat per la crisi econòmica i sobretot per la distracció respecte dels valors de la fe i de l’humanisme cristià. Mn. Ivan Ayala i Mn. Emili Villegas acompanyen aquestes activitats de la Delegació de Joventut, i juntament amb les religioses claretianes M. Carmen i Ana animen la dimensió es-

El 29 de novembre va ser rebut en audiència pel Copríncep episcopal l’Ambaixador de Txèquia davant el Principat d’Andorra, Excm. Sr. Karel Beran, qui

de pintura deixades per l’arrencament del fresc el 1919. A més, es poden veure també els fragments originals trobats després d’extreure la reproducció d’escaiola i que fins ara no eren visibles. El projecte s’ha realitzat entre el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Obra social de La Caixa, amb la col·laboració del Bisbat d’Urgell i el Consorci de Patrimoni de la Vall de Boí i el MNAC. Mons. Vives felicità els tècnics que han fet possible la realització d’aquest projecte i totes les institucions que hi han col·laborat, i es congratulà especialment que amb la nova projecció es veu reforçat el sentit litúrgic i teològic de les pintures. En aquest sentit, notà com la Paraula de Déu és l’inici de la projecció de la pintu-

ra de l’absis que dóna lloc a l’alfa i l’omega, Jesucrist, el Pantocràtor, que mostra la seva divinitat per la seva màndorla però al mateix temps té els seus peus tocant a la terra per mostrar la seva encarnació. També apareixen clarament projectats la mà creadora de Déu, que es complau en l’ofrena d’Abel, i Caín i Abel com a signe de la lluita entre maldat i bondat que sempre hi ha entre els humans. Igualment, l’Anyell de Déu, vivent i amb molts ulls, brandant la creu, que ens diu que el Pantocràtor és el qui ha donat la vida, humilment, com un anyell que duien a l’escorxador pel bé de tota la humanitat. Un cop acabat l’acte d’inauguració del nou sistema de projecció, Mons. Vives va visitar la Rectoria i es va interessar per la

COMIAT DE L’AMBAIXADOR DE TXÈQUIA DAVANT EL PRINCIPAT D’ANDORRA

L’Ambaixador de Txèquia davant el Principat d’Andorra s’acomiadà de Mons. Vives abans de retornar al seu país.

després de quatre anys i mig retorna a Praga per prestar els seus serveis al Ministeri d’Afers Estrangers de Txèquia. Amb el

situació pastoral de la comunitat. Pogué visitar també l’església de Santa Maria de Taüll, admirant les noves reproduccions de les pintures de la nau, amb suport de paper gel que s’hi han realitzat recentment. A les vuit del vespre presidí l’Eucaristia a l’església de Sant Climent, acompanyat d’un nombrós grup de fidels de Taüll i de tota la Vall de Boí. Concelebraren el Rector, Mn. Jordi Vásquez, i Mn. David Codina. A l’homilia, l’Arquebisbe manifestà el goig per poder-se fer present durant tota aquella jornada a Taüll i poder conèixer la realitat d’aquella Parròquia. En la vigília de la festa de Crist Rei digué que la reproducció virtual inaugurada aquell mateix matí era la millor representació plàstica de

Copríncep van repassar les fites més importants en les relacions entre ambdós països, i s’intercanviaren un obsequi.

la festa litúrgica: Crist el Senyor, Rei de tot el món i “que vindrà a jutjar vius i morts, i el seu Regnat no tindrà fi”. Tingué un record agraït per a tots els qui han fet possible aquesta projecció virtual de gran qualitat i s’alegrà especialment d’haver pogut recuperar l’altar com a lloc central de l’església, amb el seu frontal del segle XVII, on apareix la figura de Sant Climent, Papa. Mons. Vives animà als fidels a treballar perquè el Regne de Crist, regne de pau i justícia, regne d’amor i caritat, s’instal·li en el nostre món. I mostrà el desig que a partir d’ara l’església de Sant Climent pugui tornar a acollir les misses exequials pels difunts de la Vall de Boí que posteriorment reben sepultura en el cementiri adjacent.

Església d’Urgell

43


RESTAURACIÓ DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MIJARAN El 4 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia festiva de Santa Bàrbara, Patrona del Còs de Pompièrs, al Santuari de la Mare de Déu de Mijaran (Val d’Aran), i amb ella va inaugurar la restauració del Santuari després de les inundacions del passat mes de juny. Concelebraren l’Eucaristia Mn. Pere Balagué, Arxiprest de la Val d’Aran; el Canonge Mn. Jusèp Amiell; Mn. Eduard Salinas i Mn. David Codina, amb el nou diaca Mn. Joseph Geetafonkalan. Hi assistiren les autoritats araneses i provincials, encapçalades pel Síndic d’Aran, Carlos Barrera, i el Delegat territorial de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Albert Alins. També hi assistiren representants dels diversos cossos i forces de seguretat de les dues bandes del Pirineu: Policia local, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Civil, agents de Protecció Civil i Gendarmeria francesa, entre d’altres. La Missa s’inicià amb una ofrena floral a Santa Bàrbara tot recordant els 44

Església d’Urgell

bombers que han perdut la vida en acte de servei i una pregària en silenci per ells. Tot seguit, Mons. Vives mostrà la satisfacció per la restauració del Santuari de Mijaran, molt malmès per les riuades del passat mes de juny, però que gràcies a l’esforç de tots els aranesos i, especialment, de les autoritats de la vall ha pogut recuperar la seva esplendor. A l’homilia, l’Arquebis-

be agraí ben sincerament tots els esforços de tots els qui han fet possible que el temple de Mijaran recuperés el seu estat original, i agraí especialment el treball del Còs de Pompièrs i de tots els altres cossos que es distingeixen per la seva eficàcia envers les necessitats de la ciutadania. Tot glossant l’Evangeli proclamat del Bon Samarità, Mons. Vives animà als cossos i forces de seguretat a

dur a terme la seva missió amb el mateix esperit que el Bon Samarità de l’Evangeli tingué: el de l’amor que “pren cura” dels altres, especialment dels més necessitats. L’ A rq u e b i s b e animà els ciutadans de la Val d’Aran a mirar amb confiança el futur malgrat l’any difícil que s’ha viscut amb motiu de les inundacions i del llamp que gairebé destrueix el campanar de l’església de Sant Miquel de Vielha. La vida comporta dificultats, només qui està mort no té cap problema. I per això l’Arquebisbe animà tots els aranesos a mirar el futur amb optimisme i esperança, superant amb fe les contrarietats. A les pregàries dels fidels l’Arquebisbe tingué un record agraït pel prevere recentment traspassat, Mn. Pau Marquès i Sort, que serví els pobles de la Vall d’Aran durant més de trenta anys. Al final de l’Eucaristia es cantà l’himne del Còs de Pompièrs. La Jornada festiva finalitzà a la caserna del cos a Vielha, on van tenir lloc els parlaments de les autoritats.


Els membres de l’Hospitalitat de Lourdes van agrair a Mn. Navarri el seu treball en favor de l’entitat. El recés es va cloure amb una celebració eucarística a la capella de la casa d’espiritualitat del Sant Crist.

RECÉS D’ADVENT PER ALS FIDELS D’URGELL Dissabte 30 de novembre, al Santuari del Sant Crist de Balaguer, l’Arquebisbe d’Urgell va predicar un Recés d’Advent per als fidels que participen a l’Escola de Formació Permanent del Bisbat, i obert a tots els feligresos diocesans. S’hi va aplegar una quarantena de persones. Després de la pregària de Laudes, l’Arquebisbe aportà tres reflexions, amb temps de silenci entre mig, sobre “l’Alegria de la fe”. Així mateix, va presentar als fidels una síntesi de l’exhortació apostòlica del Sant Pare Francesc, Evangelii gaudium. Un dinar de germanor i la celebració de l’Eucaristia a la capella de la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer va cloure aquesta trobada de preparació espiritual per al Nadal.

DONACIÓ AL BISBAT D’URGELL D’UN LLIBRE DEL SEGLE XVIII Diumenge 1 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre la donació d’un

llibre imprès l’any 1704 que la família Sanuy-Bescós, de gran tradició d’advocats a Balaguer, ha volgut lliurar al Bisbat d’Urgell perquè el custodiï diligentment i en signe d’estimació i confiança. El llibre és un compendi de les constitucions i usos del dret civil català. L’acte de lliurament tingué lloc al Santuari del

ASSEMBLEA ANUAL DE L’HOSPITALITAT DE LOURDES

Diumenge 1 de desembre es va celebrar a la Casa d’Espiritualitat del Sant Crist de Balaguer l’Assemblea anual de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del Bisbat d’Urgell, amb la participació de més d’un centenar de persones. La jornada començà amb la celebració de l’Eucaristia al Santuari del Sant Crist, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per Mn. Ignasi Navarri, Vicari general i Consiliari de l’Hospitalitat, i per Mn. David Codina. Acompanyaren els cants les Gnes. Clarisses del Santuari. A l’homilia, corresponent al La família Sanuy-Bescós ha donat al Bisbat un llibre primer diumenge datat al 1704. d’Advent, l’ArqueSant Crist de Balaguer. L’Ar- bisbe animà a viure aquest quebisbe agraí a la família temps d’Advent amb dues la generosa donació, que paraules clau: “esperar i passa a engrandir el tresor acollir” Jesús que arriba. I documental i arxivístic del acollint la vinguda del Fill de Déu que celebrarem en Bisbat d’Urgell.

les festes de Nadal, ens cal preparar-nos-hi intensament amb una actitud de conversió del cor. Al final de la celebració s’hi pregà pels membres difunts de l’Hospitalitat. A continuació tingué lloc l’Assemblea de tots els socis, sota la presidència de l’Arquebisbe d’Urgell i del President de l’Hospitalitat, Josep M. Marimon, acompanyat de la resta dels membres de la Junta Directiva. Els temes tractats foren els següents: - La revisió dels actes realitzats al llarg del 2013. - El balanç econòmic corresponent a l’any 2012. - Informacions sobre el Congrés Nacional d’Hospitalitats celebrat a Oviedo. - Comentaris al lema pastoral per al 2014: “La joia de la conversió”. En el decurs de l’Assemblea, els membres de l’Hospitalitat volgueren tenir un detall agraït vers el seu Consiliari, Mn. Navarri, que enguany celebra els seus XXV anys de sacerdoci, i li feren lliurament d’una placa commemorativa en reconeixement del seu treball per l’Hospitalitat. El dinar de germanor posà el punt final a la Jornada. Església d’Urgell

45


semblant a un supermercat, la qual cosa manté encara més la discreció i delicadesa amb què volen tractar els beneficiaris des de Càritas Andorrana.

ACCIÓ DE GRÀCIES A SANT JULIÀ EN MEMÒRIA DE SANT JOSEPMARIA ESCRIVÀ

Mons. Vives recordà que cal ajudar els més necessitats amb delicadesa i dignitat. (Foto: Agència de Notícies Andorrana.

INAUGURACIÓ DEL NOU LOCAL DEL BANC D’ALIMENTS DE CÀRITAS ANDORRANA Dilluns 2 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va beneir i inaugurar un nou local per al banc d’aliments de Càritas Andorrana, ubicat a Andorra la Vella. Mons. Vives estava acompanyat de la Ministra de Salut i Benestar d’Andorra, Cristina Rodríguez; l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; i el Director de Càritas Andorrana, Agustí Font; a més d’altres autoritats i membres i voluntaris de Càritas. Després de beneir les noves instal·lacions, l’Arquebisbe agraí el treball generós de tanta gent com ajuda amb menjar i donacions, i que aporta el seu temps i dedicació per tal de poder servir Càritas Andorrana. I recordà com el Sant Pare Francesc ens convida no només a ajudar virtualment als més necessitats, sinó a fer-noshi propers “tocant-los” i aproximant-nos a ells amb 46

Església d’Urgell

una gran delicadesa. Precisament el fet de valorar la persona humana i tractar-la amb una profunda acollida i dignitat és un dels trets distintius que Càritas ha de mantenir ben viu, explicà Mons. Vives. Aquest banc d’aliments amplia el més modest de Santa Maria del Fener, que continuarà també obert al servei de les famílies necessitades. El nou local permet un sistema d’oferta

Diumenge 1 de desembre, se celebrà a l’església de Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra), a dos quarts de dotze del matí, una missa d’acció de gràcies en memòria de la feliç arribada de Sant Josepmaria Escrivà a Andorra el 2 de desembre de 1937. L’Eucaristia fou presidida pel Vicari general, Mn. Josep M. Mauri, i concelebrada pel Rector, Mn. Josep Chisvert. Hi assistiren unes 250 persones i el cor dels Petits Cantors Lliures d’Andorra acompanya la celebració amb les seves veus.

En acabar la missa, fou dipositada en l’altar lateral una rosa de fusta daurada. És la reproducció de la rosa que Mons. Xavier Echevarría regalà a l’Arquebisbe d’Urgell l’any passat, amb motiu del 75è aniversari del pas del sant per terres del Bisbat camí d’Andorra, des d’on pogué escapar amb vida de la persecució i continuar la seva fundació de l’Opus Dei. La rosa de fusta, trobada a Pallerols de Rialp, ha quedat així en el seu emplaçament definitiu, en l’antic retaule barroc prop la imatge de Sant Josepmaria, el lloc on històricament pogué adorar el Santíssim Sagrament després dels llargs dies de fugida amb altres joves membres de l’Obra. La Congregació per al Culte Diví va aprovar recentment que la festa del sant, el 26 de juny, sigui “memòria lliure” en la litúr-

MISSATGE DE CONDOL DEL COPRÍNCEP PER LA MORT DE NELSON MANDELA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, amb motiu de la mort del qui fou President i fundador de la nació democràtica de la República de Sud-Àfrica, Nelson R. Mandela, va enviar amb data 6 de desembre un missatge de condol al President de la República, Excm. Sr. Jacob Zuma, amb el text següent: “Amb motiu de la partença del qui fou President de la República de Sud-Àfrica, Excm. Sr. Nelson Rohlihla Mandela, Premi Nobel de la Pau, incansable lluitador per la llibertat i símbol carismàtic de l’abolició de l’apartheid i de la unió de tota la Nació Sud-africana, us trameto les meves sinceres condolències a Vós, Excel·lència, i a tot el Poble de Sud-Àfrica, en nom propi i en el de les Autoritats i el Poble del Principat d’Andorra. “Vulgueu transmetre a la seva família el nostre pesar per aquesta pèrdua tan profunda i duradora. I des del Principat d’Andorra restem units al Poble Sud-africà en les pregàries que elevem pel seu repòs etern. “Ben units als sentiments de la vostra estimada Nació.” + Joan-Enric Vives Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra


d’Urgell i li féu lliurament d’una medalla commemorativa de la beatificació a Tarragona, el passat 13 d’octubre, de 20 màrtirs Fills de la Sagrada Família durant la persecució religiosa a Espanya en el segle XX. Amb el cant dels goigs a llaor de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp es clogué l’Eucaristia. Posteriorment es veneraren les relíquies dels nous beats i es visità la Capella de Sant Josep Manyanet.

RECITAL LÍRIC EN FAVOR DE CÀRITAS Al final de la celebració eucarística a Tremp es veneraren les relíquies dels nous beats màrtirs Fills de la Sagrada Família.

gia del calendari particular de la Diòcesi d’Urgell per la particular vinculació del camí de Pallerols a Andorra en la vida espiritual del sant.

ACCIÓ DE GRÀCIES A TREMP PELS BEATS MÀRTIRS FILLS DE LA SAGRADA FAMÍLIA L’Arquebisbe d’Urgell va presidir el diumenge 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, la missa solemne d’acció de gràcies a la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp pels beats màrtirs P. Ramon Oromí, P. Joan Cuscó i P. Pere Sadurní, Fills de la Sagrada Família. Concelebraren l’Eucaristia el Superior General de la Congregació, P. Jesús Díaz Alonso; el qui fou Superior General dels anys 19811993 i actual Consultor, P. Josep M. Blanquet; Mn.

Joan Antoni Mateo, Arxiprest i Rector de Tremp; els PP. Joan Antoni Arasa i Antonio Facerias, SF, adscrits a la Parròquia de Tremp, i un bon nombre de sacerdots i religiosos membres de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família. L’Eucaristia comptà amb una representació dels ajuntaments de Salars de Pallars, poble d’on era fill el beat Ramon Oromí, i de Tremp, així com del President del Consell Comarcal del Pallars Jussà. A l’homilia, Mons. Vives, tot glossant la solemnitat de la Immaculada, exhortà a fixar-nos en Maria com a model per tal de preparar-nos per rebre Crist en el Nadal i oferir-lo als altres. Maria és la dona senzilla i obedient, dona del silenci i de l’escolta atenta de la Paraula de Déu que es fià absolutament de Déu. L’Arquebisbe animà els fidels a fer com Maria, i

recordà la pregària més famosa que s’adreça a la Verge Maria arreu del món: la “Déu vos salve”, que, com diu el Cardenal Angelo Comastri, és la pregària més antiga que li fem a la Mare de Déu. Cal estimar aquesta oració i resar-la i ensenyar a resar-la a les noves generacions. L’Arquebisbe recordà com Sant Josep Manyanet, profeta de la família, l’aprengué de llavis de la seva mare Ventureta; a casa seva, primer, i després a la Parròquia de Tremp, i exhortà els pares i mares de família a fer el mateix. També glossà els trets principals de la vida dels tres beats pels quals se celebrava l’Eucaristia d’acció de gràcies i demanà que la seva intercessió sigui una llum per als fidels a l’hora de defensar la veritat i els valors de l’Evangeli. Al final de la celebració, el P. Jesús Díaz agraí la presència de l’Arquebisbe

Més de 300 persones es van donar cita el primer diumenge de desembre a l’Auditori Claror del Centre

El baríton Germán Villa va protagonitzar el recital líric en favor de Càritas parroquial de Sant Julià de Lòria. (Foto: Lluís Prieto).

Cultural i de Congressos Lauredià de Sant Julià per assistir a la vetllada d’“Òpera solidària”: un recital líric a càrrec del baríton Germán Villa i la pianista Míriam Manubens en favor de Càritas parroEsglésia d’Urgell

47


quial de Sant Julià de Lòria, que va servir alhora per donar el tret de sortida a la campanya de Nadal de recapte d’aliments. La totalitat de la recaptació (a cinc euros l’entrada) es destinà a cobrir necessitats socials de famílies de la Parròquia. Tots els centres comercials de Sant Julià de Lòria es van sumar a la campanya de recapte. L’equip de 28 voluntaris de Càritas parroquial destacà la gran sensibilitat del conjunt dels ciutadans en el recapte d’aliments per als més necessitats.

TROBADA DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AMB ELS PADRINS DE CANILLO Els padrins de l’Associació de la Gent Gran de Canillo, encapçalats per la seva Presidenta, Rosa Alcobé, van visitar el dilluns 9 de desembre el Palau Episcopal, responent així a la invitació que els havia fet l’Arquebisbe Joan-Enric durant la seva visita pastoral de l’any passat. El mateix Arquebisbe els va guiar

per les diferents estances del Palau, explicant-los les característiques històriques i artístiques més importants de l’edifici.

VISITA A LA RESIDÈNCIA D’ANCIANS JOVIAR DE LLEIDA Dimarts 10 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat per Mn. David Codina, Secretari general del Bisbat, visità el centre geriàtric Joviar, ubicat als afores de la ciutat de Lleida, on pogué saludar els residents i el personal que hi treballa, i especialment el prevere d’Urgell que allà hi resideix, Mn. Antoni Mirabet i Bullich, amb qui pogué conversar una llarga estona. Mons. Vives animà els residents a viure un joiós i sant Nadal.

EXPOSICIÓ DE NAIXEMENTS A LA PARRÒQUIA DE SANAÜJA Amb motiu de la Fira de la Puríssima, el diumenge 8 de desembre, i seguint una tradició dels darrers anys, l’església parroqui-

L’Arquebisbe Joan-Enric va guiar els padrins de Canillo en la seva visita al Palau Episcopal.

48

Església d’Urgell

Mons. Vives conversà amicalment amb Mn. Mirabet a la residència Joviar.

al de Sanaüja acollí una exposició de naixements perquè fossin admirats pels feligresos i visitants de la fira, tot ajudant a viure i meditar el misteri del Nadal. Alguns dels naixements exposats són obra del mestre pessebrista Mn. Josep Sauter, qui té una col·lecció de gairebé duescentes peces, moltes de les quals fetes per ell mateix de manera artesanal. Així, a l’altar major de l’església, Mn. Sauter recreà un pessebre fet amb caixes i materials de reciclatge. Una altra de les seves creacions pessebristes ha estat escollida per formar part de l’exposició “El

belén, sus personajes y sus símbolos”, recentment inaugurada al Reial Monestir de Santa Clara de Carrión de los Condes (Palència), juntament amb 1.400 naixements més provinents dels cinc continents. Aquesta tradició dels pessebres i naixements, que agrada a grans i petits i que ens permet evangelitzar des dels costums més arrelats i fer una relectura bíblica de l’arribada de l’Infant Jesús, està molt present a les Parròquies del nostre Bisbat, i en algunes s’hi organitzen concursos per animar a la gent a instal·lar-los en les llars com un símbol del Nadal més cristià.

Una mostra dels pessebres exposats a l’església parroquial de Sanaüja.


REUNIÓ AMB LA JUNTA RECTORA DE L’ESCOLA NOSTRA SENYORA DE MERITXELL L’11 de desembre, l’Arquebisbe i Copríncep d’Andorra va rebre en audiència la Presidenta de la junta rectora de l’Escola Nostra Senyora de Meritxell (del Principat d’Andorra), Pilar

Díez, que arribà a Palau acompanyada per altres dos membres de la junta: l’Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries, i el representant del Bisbat a la junta, David Claverol. Li van explicar el moment concret que viu l’escola i la seva projecció de futur. L’Escola Nostra Senyora de Meritxell és la princi-

pal institució andorrana dedicada a oferir atenció i suport a les persones amb discapacitats diverses.

TROBADA AL VOLTANT DEL FORMULARI PREPARATORI DEL SÍNODE SOBRE LA FAMÍLIA Els desafiaments que afronten actualment les

famílies van ser analitzats i comentats en una nova trobada del grup diocesà de famílies “Evangeli.com”, celebrada dissabte 14 de desembre a la residència Sagrada Família de La Seu d’Urgell, amb la presència de l’Arquebisbe Joan-Enric Vives. El debat va sorgir a partir del qüestionari que la Santa Seu ha fet públic

EXÈQUIES DE LA GNA. PILAR SERRA I LLORDÉS, RELIGIOSA DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL Divendres 6 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell presidí la missa exequial de la Gna. Pilar Serra i Llordés, religiosa de la Sagrada Família d’Urgell, a la capella de la residència de la comunitat a La Seu d’Urgell. Concelebraren amb l’Arquebisbe el Vicari general d’Urgell, el capellà de la comunitat, el Rector de la Parròquia de Ponts, d’on la Gna. Pilar era filla i on havia col·laborat recentment, així com altres sacerdots. Hi eren presents la Rvma. M. General, Irma Beretta, moltes religioses de la Congregació, i la seva fa-

mília, originària de Ponts, amb molts fidels amics de la Congregació. A l’inici de la celebració eucarística, la Gna. Roser va llegir una breu biografia de la Gna. Pilar Serra, que ha mort als 76 anys d’edat, després de 45 anys de vida religiosa. A l’homilia, Mons. Vives, tot glossant les lectures del divendres primer d’Advent, valorà el do que suposa tota vida religiosa consagrada a Déu i com el seguiment de Jesús en la pobresa i la virginitat és un do molt preuat que forma part de la vida de l’Església. L’Arquebisbe recordà com en aquest

temps d’Advent, en què tota l’Església es prepara per rebre la Llum del Senyor Jesús, la Gna. Pilar Serra el pot contemplar ja cara a cara com el seu Salvador en qui ella esperà i a qui ella serví en aquest món. Tot fent referència a l’Evangeli proclamat en aquell dia dels dos cecs que seguien a Jesús tot cridant: “Fill de David, tingues pietat de nosaltres!”, l’Arquebisbe explicà com la llum de la fe ens obre els ulls perquè comprenguem quines són les realitats més profundes de l’existència humana:

l’amor a Déu i als germans, el lliurament generós, la pau... Unes realitats que la Gna. Pilar Serra va intentar viure en la seva professió religiosa servint sobretot els més joves i els infants en una vida lliurada a l’educació, i sobretot plena de bondat. Bondat que salvarà el món, destacà l’Arquebisbe. Al final de l’Eucaristia es demanà la intercessió de la Beata Anna Maria Janer i del Beat Mn. Josep Tàpies, màrtir, parent de la religiosa difunta, així com la de tots els sants i beats perquè intercedeixin per la seva ànima. Al cel sia! Església d’Urgell

49


CARITAT I MÚSICA EN EL CAMÍ CAP EL NADAL

Les famílies que s’hi van reunir amb l’Arquebisbe van debatre sobre el document de la Santa Seu per a preparar el proper sínode extraordinari de Bisbes.

per a preparar el proper sínode extraordinari de Bisbes sobre la pastoral de la família. Els assistents van coincidir a destacar la importància de la família per a l’Església i per a la societat, la transcendència de la paternitat i la maternitat, i la necessitat del testimoni de famílies cristianes que mostrin la bellesa de l’amor fecund entre un home i una dona per a tota la vida. També van reflexionar sobre la dificultat per a afrontar alguns grans canvis socials esdevinguts els darrers anys i sobre la plenitud que sempre comporta la fidelitat a la veritat de l’ésser humà i l’amor veritable. El Bisbe d’Urgell va destacar la transcendent missió que duen endavant les famílies cristianes a les seves llars, va convidar a reflexionar sobre el futur de la societat i va adreçar al grup paraules d’alè i esperança. Mentre els matrimonis conversaven, els nens van rebre una 50

Església d’Urgell

catequesi sobre el temps de l’Advent i van gaudir d’una estona d’esbarjo. La comunitat de religioses de la Sagrada Família va proporcionar una acollida excel·lent, càlida i familiar, i la jornada va acabar amb una pregària comuna.

VISITA DE REPRESENTANTS DE LA COMUNITAT ARMÈNIA A CATALUNYA El 12 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre

en audiència el Dr. Krikor Maghakian, President de la comunitat armènia a Catalunya, i el P. Sasson Krikor Zumrookhdian, Vicari general del Delegat Pontifici per a Espanya i Portugal de l’Església Apostòlica armènia, que el van invitar a visitar aquell país del Caucas, Armènia, i li pogueren exposar l’actual situació dels fidels de l’Església armènia al món, així com la propera commemoració del centenari del terrible genocidi armeni de 1915.

D’esquerra a dreta, el P. Sasson Krikor Zumrookhdian, Mons. Vives i el Dr. Krikor Maghakian.

El 15 de desembre, diumenge “gaudete” (de l’alegria), ja a la meitat de l’Advent, va tenir lloc a la parròquia de Santa Maria de Ponts el concert de Nadal de l’Escola Municipal de Música. Durant dues hores, els alumnes de l’escola van oferir als assistents que omplien l’església tot un seguit de peces musicals cantades i també interpretades amb tota mena d’instruments. Des del cor dels més petits (Cor Brins d’Espígol) fins als més grans (Cor Verdaguer), amb el grup de cambra i també l’orquestrina, van interpretar peces musicals tradicionals i modernes que van ser rebudes amb càlids aplaudiments per part del públic. En acabar, i com mana la tradició, per poder felicitar el Nadal es van compartir uns torrons i unes neules acompanyades d’un bon moscatell de la terra. Però la música també ens va portar la caritat: la gent que va assistir al concert nadalenc van portar aliments per a la campanya de recollida organitzada per Càritas parroquial de Ponts, en col·laboració amb els serveis socials de l’Ajuntament. Una iniciativa que va superar amb escreix el que es va recollir l’any passat: a més del que van aportat els assistents al concert, cal sumar-hi els queviures que van dipositar als contenidors de recollida d’aliments els fidels que van participar de les diferents misses del cap


de setmana i de la celebració de l’Advent que van fer els infants de la catequesi parroquial. La música nadalenca i la caritat en forma de generositat ajuden als fidels a preparar millor el camí que ens ha de portar a viure i celebrar plenament i joiosament el Nadal.

RECÉS D’ADVENT PER ALS PREVERES D’URGELL Dilluns 16 de desembre, coincidint amb la festa litúrgica de Sant Josep Manyanet, va tenir lloc el recés espiritual que predica l’Arquebisbe Joan-Enric per als preveres d’Urgell cada any en aquestes dates, per acabar de preparar el Nadal i per celebrar junts, com a família, la propera solemnitat del Naixement del Senyor. Va tenir lloc al Santuari del Sant Crist de Balaguer i hi assistí la gran majoria dels preveres de la Diòcesi així com també els diaques. El recés versà sobre “L’alegria de l’Evangeli”, tot incidint en el temps d’Advent com un temps

Els assistents al concert van portar aliments per contribuir a la campanya de recollida de Càritas parroquial de Ponts.

privilegiat per l’alegria i l’esperança perquè, si Déu ve, tot és possible (Lc 1,37). La vinguda de Jesús tot ho pot transformar, com l’aigua que fa florir l’estepa i el desert. Mons. Vives inicià la seva reflexió partint del primer punt de l’exhortació apostòlica del Papa Francesc, “Evangelii gaudium”, on es diu que “l’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats

Mons. Vives predicà als preveres diocesans l’alegria de l’Evangeli.

del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria”. Tot glossant el Sant Pare, l’Arquebisbe d’Urgell insistí en la Bona Nova que suposa sempre l’Evangeli i recordà com recentment el Papa ha afirmat que l’Església no pot ser mai un refugi per a gent trista sinó la “casa de l’alegria”. Aquesta alegria de l’Evangeli, però, no és una alegria qualsevol, sinó que troba la seva raó en el saber-se

acollits i estimats per Déu. L’alegria de l’Evangeli és el programa del nou Papa, afirmà Mons. Vives. Finalment, l’Arquebisbe invità els preveres a una conversió pastoral per tal d’arribar al Nadal del Senyor amb esperit renovat i mirada neta, i enumerà un seguit de preceptes sobre el què ha de representar per tot prevere l’Advent i el Nadal. Després d’un temps llarg de silenci obert a les confessions, van celebrar l’Eucaristia, on actuà per primer cop com a diaca assistent Mn. Josep Gheetafonkalan, ordenat de diaca a La Seu d’Urgell juntament amb Mn. Pere Morales el dia de la clausura de l’Any de la Fe a la Diòcesi, el 24 de novembre. Les Gnes. Clarisses del Monestir del Sant Crist de Balaguer solemnitzaren l’Eucaristia amb els seus cants. Després va tenir lloc un dinar de germanor nadalenc, amb joiosa cantada de nadales inclosa. Església d’Urgell

51



Església d'Urgell 423