Església d'Urgell 501

Església Església d Urgell

Església d Urgell

Índex

EL LLEGAT DEL BEAT PAPA JOAN PAU I. Mn. Ignasi Navarri.

EL PROGRÉS DELS POBLES I LA PAU. Mn. Eduard Salinas.

JOIOSA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE MERITXELL. LA CAMPANA DEL SEGLE XIII DE L’ANTIC SANTUARI DE MERITXELL TORNA A CASA.

50 ANYS DE L’INCENDI DE L’ANTIC SANTUARI DE MERITXELL. MERITXELL, DES DEL CIMAL DELS 50 ANYS. Mn. Ramon de Canillo. CELEBRACIÓ DE LA PARAULA EN LA LLENGUA DEL POBLE. Vinyet Panyella.

EL SANT PARE FRANCESC BEATIFICA EL PAPA JOAN PAU I L’ARQUEBISBE I COPRÍNCEP D’ANDORRA ASSISTEIX ALS FUNERALS D’ESTAT PER LA REINA ELISABET II.

JORNADES DE TEOLOGIA DEL BISBAT D’URGELL: “L’EXPERIÈNCIA DE LA BELLESA COM A CAMÍ CAP A DÉU” FESTA DE SANT GIL A NÚRIA I JORNADA DE PREGÀRIA PER LA CURA DE LA CREACIÓ.

ESCOLTAR LA VEU DE LA CREACIÓ. Mons. Joan-Enric Vives.

MONS. VIVES PARTICIPA EN L’EXPOSICIÓ “AL VOLTANT DE VERDAGUER”.

L'ABISME. Mn. Enric Prat.

LA VENERACIÓ. Dr. Francesc Torralba.

UNA ESGLÉSIA JOVE, VIVA I MOGUDA PER L'ESPERIT SANT. Mn. Alexandre Vargas. DIETARI

Edita: Bisbat d’Urgell

Directora: M.C. Orduña

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958

Redacció, administració i subscripcions: Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Impressió:

Impremta Barnola, Guissona

Amb la col·laboració de:

A la llum de l’Evangeli

“L’amor de Crist ens urgeix!” (2Co 5,14)

Comença un nou curs pastoral. Us demano que tots posem la nostra esperança novament en l’acció poderosa de Déu, sempre callada i misteriosa, però sempre eficaç. “Sense Ell no podríem fer res” (cf. Jn 15,5). És en Ell, per tant, en qui confiem a l’hora de recomençar la vida pastoral de les Parròquies i de la Diòcesi, recordant que Jesús ens diu: “Sortí el sembrador a sembrar...” (Mt 13,3). Tindrem canvis en les dedicacions a les Parròquies, recomençarem la catequesi i l’esplai, tindrem reunions de programació pastoral, trobades de formació diocesanes i per Arxiprestats, la vivència del diumenge, caritat i solidaritat des de Càritas, Mans Unides i Missions, dedicació als malalts, vida sacramental i espiritual, formació permanent, sinodalitat viscuda, ens ajudarem més entre Parròquies… Nosaltres novament “sortirem a sembrar”, com ens demana la paràbola, confiant en el Senyor que tot ho pot, i pregant pel treball pastoral d’aquest nou curs, perquè sigui fet segons l’estil del Bon Pastor, i amb esperança confiada que les llavors que sembrarem, Déu les farà germinar com i quan Ell voldrà, i en els que Ell voldrà i les sabran acollir… Nosaltres “som servents sense cap mèrit, que fem només el que havíem de fer” (Lc 17,10).

Hem de creure més en la nostra vocació i missió tan apassionants. Ens ho recorda el Papa Francesc: “En un món en transformació, cal una Església renovada i transformada per la contemplació i pel contacte personal amb Crist, per la força de l’Esperit. És l’Esperit de Crist, la font de la renovació, la que ens fa trobar nous camins, nous mètodes creatius, noves formes d’expressió per a l’evangelització del món actual”, amb el coratge d’“arribar a totes les perifèries que tenen necessitat de la llum de l’Evangeli” (cf. Evangelii gau-

dium 21). No ens podem entretenir ni en les nostres debilitats, ni en tantes raons que sempre hi ha per al desànim, que paralitzen el testimoniatge i la proclamació de l’Evangeli.

El que cal primer en sortir a sembrar pastoralment és abandonar els prejudicis sobre les persones, sobre les forces que tenim, sobre les greus dificultats del nostre temps i de l’ambient anticristià. Cal sortir de nosaltres mateixos, anar on viu la gent, sortir dels ambients massa confortables, i renovar l’estil pastoral en el que convingui. Els temps reclamen una audàcia nova en la tasca evangelitzadora. I confiar que tots ho necessiten, ja que la nostra llavor és molt bona, és Crist mateix. Deixem que l’Esperit Sant ens sorprengui un cop més. Ell mourà els cors dels qui potser ens semblen irreductibles i tancats. No donem res ni ningú per perdut, per inútil, en ordre a anunciar-li l’Evangeli.

Prenguem alhora consciència que som pobres i febles, i que caldrà sempre l’ajuda de Déu. Ell ens alliberarà de la set d’èxit immediat i visible, ens salvarà de les pors que paralitzen, de l’orgull que ens tanca, de les desavinences i crítiques que tot ho fan estèril... Estimem-nos i estimem tothom! Siguem humils. Cerquem el que ens uneix, el que hi ha de positiu en cada persona, el seu desig de felicitat i de salvació... Potser en el futur veurem grans canvis i millores en aquells que ara només ens critiquen o fugen. Cal que ens animem a donar un salt qualitatiu en la dedicació evangelitzadora a la nostra Diòcesi. N’hi ha molts que esperen que els anunciem el Crist, i “l’amor de Crist ens urgeix!” (2Co 5,14).

SENTIRE CUM ECCLESIA

El llegat del beat Papa Joan Pau I

La Beatificació del Papa Joan Pau I el passat diumenge 4 de setembre ens ha recordat el gran llegat que el seu breu pontificat ens va deixar. De cap manera pot ser considerat com un parèntesi breu entre dos grans pontificats, el del Papa Pau VI i el del Papa Joan Pau II. El del Papa Joan Pau I és un magisteri que, arrelat en el temps, ha anticipat els temps.

Ja aquest apartat Sentire cum Ecclesia va dedicar a la persona del Papa Joan Pau I, el Papa de la Humilitat, un article en què es presentava la seva vida, i acabava amb l’espera de l’anunci de la data de la cerimònia de beatificació [veure Església d’Urgell , número 495, setembre-octubre 2021].

Albino Lucciani, el beat Joan Pau I, el darrer Papa italià dels darrers 40 anys llargs, ens deixa el testimoni viu de la humilitat i de l’alegria. La humilitat pot ser considerada el testament espiritual del Papa Joan Pau I, va afirmar el Papa Benet XVI. La gran virtut de la humilitat fou el tema de la primera de les quatre audiències que va celebrar, el dimecres 6 de setembre de 1978. Un discurs que destil·la tot ell senzillesa

i humilitat. Deia això:

“Em limito a recomanar-vos una virtut molt volguda pel Senyor: ha dit “apreneu de mi que sóc mans i humil de cor”. Corro el risc de dir un despropòsit, però el dic: el Senyor estima tant la humilitat que de vegades permet pecats greus. Per què? Perquè els qui els han comès, desprès de penedir-se arribin a ser humils. No venen ganes de creure’s

cristianisme, la virtut portada al món per Crist i l’única que al Crist porta.

I la humilitat serà tractada a la primera de les quatre audiències del seu pontificat, la clau per obrir les altres dedicades a la fe, l’esperança i la caritat.

També constitueix tot un veritable llegat el seu programa expressat en forma de sis desitjos en el missatge radiofònic urbi et orbe de 27 d’agost de 1978:

“Amb el seu somriure, el Papa Luciani va aconseguir transmetre la bondat del Senyor...” (Papa Francesc).

mig sants quan se sap que s’han comès faltes greus. El Senyor ens ha recomanat tant de ser humils! Fins i tot si heu fet coses grans, digueu: "som servents inútils". En canvi la nostra tendència és més aviat la contrària: posar-se a la primera fila. Humils, humils: és la virtut cristiana que a tots toca”.

La paraula “humilitas” representava per a Joan Pau I l’essència del

• Volem continuar en la prossecució de l’herència del Concili Vaticà II, les sàvies normes del qual encara han de ser portades a compliment, vigilant perquè una empenta, generosa potser, però imprudent, no tergiversi els continguts i els significats, i, així mateix, que forces de fre i tímides no facin lent el magnífic impuls de renovació i de vida.

• Volem conservar intacta la gran disciplina de l’Església en la vida dels sacerdots i dels fidels…

• Volem recordar a l’Església sencera que el seu primer deure és el de l’evangelització, les línies mestres de la qual el nostre Predecessor, Pau VI, ha condensat en un memorable document… [“Evangelii nuntiandi”]

• Volem continuar l’esforç ecumènic que considerem l’extrema consigna dels nostres immediats predecessors, vigilant amb fe immutable, amb es perança invicta i amb amor indecli nable la realització del gran mandat de Crist: “Ut omnes unum sint” (Jn. 17,21)… [La mort sobtada el 5 de setembre de 1978 del Metropolità ortodox rus Nikodim en els seus braços va ser tot un signe].

• Volem prosseguir amb paciència i fermesa el diàleg serè i eficaç que el Summe Pontífex Pau VI, mai prou plorat, va fixar com a fonament d’es til de la seva acció pastoral, donant les línies mestres d’aquest diàleg en l’Encíclica “Ecclesiam suam”…

• Volem, finalment, secundar totes les iniciatives lloables i bones enca minades a tutelar i incrementar la pau en aquest món torbat…

La paraula “humilitas” representava per a Joan Pau I l’essència del cristianisme, la virtut portada al món per Crist i l’única que al Crist porta.

Voldria acabar aquesta memòria del beat Papa Joan Pau I amb les paraules pronunciades pel Papa Francesc en la celebració de la beatificació, les quals parlen d’un altre llegat que el Papa Luciani ens deixà, el de l’alegria.

“Amb el seu somriure, el Papa Luciani va aconseguir transmetre la bondat del Senyor. És formosa una Església amb el rostre alegre, un rostre serè i un rostre somrient, que mai no tanca les portes, que no endureix el cors, que no es queixa ni alberga ressentiments, que no està enfadada... Demanem-li a aquest germà nostre que ens obtingui el somriure de l’ànima...”

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA

L’Encíclica “Populorum progressio” de Pau VI, publicada el 26 de març de 1967, és com un fruit del Concili Vaticà II... La clau de la lectura d’aquesta Encíclica està en les paraules conclusives: “El desenvolu pament és el nou nom de la pau” (PP 87). Una afirmació que fa comprendre clarament que l’Encíclica està en la línia de l’ensenyament de Joan XXIII a propòsit del tema de la pau.

Com a “Pacem in terris”, també a la “Populorum progressio” la perspectiva de fons és mundial, planetària. La qüestió social ha pres una dimensió mundial. Pel que fa al document precedent, sobre el qual Pau VI insisteix majorment, és l’actuació per aconseguir el desenvolupament. És a partir de l’angle qualitatiu del desenvolupament que van compreses les indicacions i els suggeriments de la “Populorum progressio”. En altres paraules, el desenvolupament desitjat té algunes característiques ben precises. La primera, que és un desenvolu pament moral, humanista i universal. El desenvolupament que està al centre de la qüestió social mundial no és només una qüestió econòmica, sinó un desenvolupament que concerneix la justícia, la solidaritat, l’home concret i la comunitat mundial sencera. És creixement en humanitat de la humanitat. Coherent amb aquesta visió de la qüestió social, Pau VI, més que parlar d’Estats i de societats polítiques, prefereix parlar d’homes i pobles, pobres i rics, gairebé per subratllar que el desenvolupament integral dels pobles depèn de la col·laboració i de la cooperació de tots, individus i pobles, rics i pobres. Per precisar ulteriorment la qualitat del desenvolupament, Pau VI, pontífex molt sensible a la dimensió cultural dels problemes, fa referència explícita a l’humanisme planetari (PP 42), és a dir un humanisme obert harmònicament i jeràrquicament a la totalitat dels valors divins i humans i en un horitzó d’eternitat i d’historicitat.

El progrés dEls poblEs i la pau

Un concepte de desenvolupament plenari que pot ser considerat la segona característica del desenvolupament a la “Populorum progressio”. Comporta dos aspectes estretament units: el desenvolupament de tots els homes i el desenvolupament de cada home. En el primer cas, es tracta de comprendre que el creixement econòmic d’un home exigeix la primacia del ser sobre el tenir, dels valors ètics i espirituals sobre els econòmics. Per a Pau VI, aquests valors són: l’amistat, l’amor, la pregària, la contemplació, la cultura, l’esperit de pobresa, la fe (cf. PP 20-21).

Pel que fa al desenvolupament de cada persona, l’Encíclica precisa que no cal pensar en el propi creixement sense interessar-se pel creixement dels altres. En els designis de Déu, cada home és cridat a desenvolupar-se, perquè tota vida és una vocació. Des del seu naixement, ha estat donat a tots com un germen, un conjunt d’aptituds i de qualitats per fer-les fructificar. A més, segons l’Encíclica, tot allò que es diu per a cada persona val també per a cada poble: cada poble és el primer responsable del propi creixement, també havent de reconèixer la pròpia dependència dels altres pobles i les influències, positives i negatives, de l’ambient.

La tercera característica és que és un desenvolupament solidari i comuni tari, en solidaritat amb els altres pobles. Com l’Encíclica afirma de manera lapidària: “El desenvolupament integral de l’home no es pot donar sense el desenvolupament solidari de la humanitat” (PP 43). Aquest desenvolupament no és facultatiu, sinó una obligació moral per a tothom, individus i pobles.

Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

Mn. Eduard Salinas Muñoz

Joiosa festa de la Mare de Déu de Meritxell

La Llum esclatant de Meritxell va ser el far que va guiar la multitud de pelegrins que des de primera hora del matí del 8 de se tembre va voler pujar fins al Santua ri Basílica per venerar la imatge de la Mare de Déu, i per participar en la solemne Eucaristia presidida per l’Arquebisbe i Copríncep amb motiu la solemnitat litúrgica de la Nativitat de Maria, dia alhora de la Festa de la Patrona d’Andorra i Festa Nacional del Principat.

Després de les restriccions d’afo

rament a causa de la situació sani tària viscuda els dos darrers anys, semblava que enguany hi havia encara més il·lusió per participar d’una data tan especial per a tots els andorrans, que van tornar a omplir el temple de gom a gom com abans de la pandèmia. Ja en la vetlla hi hagué una bona afluència de fidels en el rés del Sant Rosari en memòria dels 50 anys de l’incendi de l’antic santuari i la posterior Eucaristia presidida per l’Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries.

A l’inici de la celebració, l’Arque bisbe Joan-Enric també es referí a aquell tràgic incendi que consumí l’antic Santuari i va entristir molt els andorrans, tingué unes paraules de record per a l’arquitecte Ricard Bofill, que va projectar l’actual Santuari i que va morir el passat gener als 82 anys, i demanà al Senyor que els incendis no devorin l’ànima del nostre poble i que sapiguem tenir enteresa davant l’adversitat, com la tingueren els an dorrans fa cinquanta anys en veure destruït el temple que tant estimaven.

La Festa de la Mare de Déu de Meritxell es tornà a celebrar enguany amb “total normalitat”, amb l’assistència de les principals autoritats andorranes i un gran nombre de fidels.

L’Eucaristia començà a les onze del matí amb l’entrada en processó dels concelebrants mentre el Cor dels Petits Cantors d’Andorra, dirigit per Jordi Sabata, entonava les estrofes de l’“Ave de Meritxell”. Hi eren presents els més alts representants de les institucions nacionals andorranes, encapçalats pel Cap de Govern amb els Ministres del seu gabinet, la Síndica General, una àmplia representació dels Consellers Generals, els representants dels Coprínceps, els Cònsols de les set Parròquies i els representants de les principals entitats socials i econòmiques del país.

L’Arquebisbe començà l’homilia evocant novament la trista nit del 8

al 9 de setembre de 1972, quan les flames devoraren la casa de la Mare de tots els Andorrans, per posar en valor la manera com van reaccionar

els ciutadans, bastint damunt les cendres un nou Santuari que avui és un símbol del Principat, tant dins del país com de fronteres enfora.

Aquella va ser una nit de sofriment, com n’hi ha hagut d’altres després, fins i tot ben recents, com les que han hagut de viure les persones que ha perdut un ésser estimat durant la pandèmia. Però llavors, com ara, cal saber reaccionar davant les dificultats mirant vers el futur amb esperança, per incomprensibles, dures o injustes que ens puguin semblar les creus que hem de sofrir. “És bo mirar la Creu de Jesús, el seu sofriment; i les creus dels homes i dones del món, i treure forces i impuls de la Resurrecció del Senyor. […] Des de Jesús, la creu és portadora d’amor i de sentit”, recordà l’Arquebisbe, i clogué l’homilia demanant a la Mare de Déu de Meritxell, “que

A l’inici de la celebració, l’Arquebisbe Joan-Enric tingué unes paraules de record pel tràgic incendi que consumí l’antic Santuari de Meritxell fa 50 anys

Missatge del Sant Pare Francesc en la Festa Nacional d’Andorra

El Nunci de Sa Santedat a Espanya i Andorra, Mons. Bernardito C. Auza, va fer arribar a l’Arquebisbe-Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra el següent missatge de felicitació del Sant Pare Francesc: “ Amb ocasió de la Festa Nacional d’Andorra desitjo expressar a Vostra Excel·lència i a tots els andorrans la meva cordial felicitació, a la vegada que elevo les meves pregàries al Senyor, per intercessió de la Verge Santíssima, perquè sostingui i beneeixi els estimats fills i filles d’aquest estimat país, impulsant-los sempre a estimar més a Déu i al pròxim, sobretot en la promoció i el respecte de la dignitat humana.

Francesc, Papa”

ens aixeca de les nostres creus i ens sosté amb el seu amor, […] il·lumini els passos del nostre Principat i ens faci difusors de la llum de la fe per il·luminar el nostre món i fer-lo més just, habitable, pacífic i fratern”.

En acabar la celebració, el Cor dels Petits Cantors interpretà els goigs a la Mare de Déu de Meritxell i l’himne andorrà, mentre els fidels s’atansaven a venerar la imatge de la Patrona del Principat. Minuts més tard, al claustre del Santuari, les autoritats i molts fidels es van atansar a Mons. Vives per saludar-lo personalment, al temps que les notes d’una cobla convidaven els pelegrins a una ballada de sardanes per cloure la diada festiva, tot compartint un tast de coca i vi dolç.

Transcrivim a continuació el text íntegre de l’homilia de l’Arquebisbe i Copríncep:

A l’arribada al Santuari Basílica, l’Arquebisbe fou rebut pel Cap de Govern i la Síndica General (a dalt). Les pubilles d’enguany d’Escaldes-Engordany van fer l’ofrena floral a la celebració eucarística (al centre). Acabada la celebració, l’Arquebisbe Joan-Enric volgué sumar-se durant una estona a la ballada de sardanes al Claustre del Santuari.

Homilia

de l’Arquebisbe

d’Urgell i Copríncep en l’Eucaristia amb motiu de la festa de la Mare de Déu de Meritxell

Avui es compleixen els 50 anys de l’incendi del Santuari de la Mare de Déu de Meritxell. Fou la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, quan feia poc de l’inici del pontificat del Bisbe Copríncep Joan Martí i Alanis. Fou una trista desgràcia i vam perdre-hi la Sagrada Imatge de la Mare de Déu. Tot el poble andorrà s’entristí molt. Les flames devoraven la casa de la Mare de tots els Andorrans, la Patrona del Principat d’Andorra des del 1873, a petició del Consell General de les Valls.

Amb tot, el país va saber reaccionar. Tots els andorrans amb les nostres autoritats al capdavant, li vam bastir un nou temple a la Mare celestial, construït per l’arquitecte Ricard Bofill i dedicat per l’Arquebisbe Joan Martí el 1976, només quatre anys després de l‘incendi. Ha estat més endavant, el 2016, que li hem bastit un nou Cambril amb la còpia exacta de la seva Imatge, i el Sant Pare Francesc ens ha regalat l’honor que el Santuari sigui Basílica Menor des del 2014. Avui, de tot això, en fem acció de gràcies, amb amor de fills i promesa renovada del nostre poble. I supliquem que els ulls grans i oberts de la Mare de Déu de Meritxell sempre ens mirin misericordiosos, i que amb la seva llarga mà estesa i caritativa, sempre ens beneeixi.

Les flames ens ho van arrabassar però la reacció fou immediata. I podem aprendre d’aquell dolorós esdeveniment. El foc és una desgràcia terrible (ho hem comprovat novament aquest estiu) i només units el podem vèncer. Com els deia el Papa Francesc a la gent de l’Àquila, a Itàlia, que va patir un terrible terratrèmol el 2009: “Vosaltres heu demostrat que sou persones resilients”. I Andorra també ho fou fa 50 anys. La resiliència o enteresa és el procés d'adaptar-se bé a l'adversitat, a un trauma, tragèdia o amenaça; a una greu difamació o calúmnia; a fortes tensions, com ara la mort d’un ésser estimat, o problemes familiars o de relacions personals, problemes seriosos de salut o situacions estressants de la feina o financeres.

Necessitem aquesta resiliència, que unida a la perseverança i a la paciència ens allibera de quedar-nos presoners de la impotència, de la queixa, sense fer res. No fou aquesta la reacció dels Andorrans després de l’incendi de Meritxell. Es va posar tot el País en marxa i mans a l’obra. Ens vam aixecar renovats. I avui tenim un Santuari molt visitat, que ha anat entrant en el cor de tots els andorrans i és ja una icona del país.

Davant l'esperit del món, dominat per l'orgull i la mentida, la Verge Maria ens convida a fer les coses units; amb humilitat

i perseverança; amb ideals grans de superació; amb “esperança”, que és la petita virtut de què parla Charles Péguy al “Pòrtic del Misteri de la Segona Virtut”. L’esperança ens fa reaccionar amb sa realisme, ja que ens fa reconèixer el nostre potencial i també les nostres debilitats. Aquesta és l’esperança que recomana el Papa Francesc, i la fonamenta en Déu mateix. “Déu ens espera sense cansar-se mai. Aquest és el motiu de la nostra esperança. Quan ens extraviem, ve a buscar-nos; quan caiem per terra, ens aixeca; quan tornem a Ell, després d'haver-nos perdut, ens espera amb els braços oberts. El seu amor no es mesura a la balança dels nostres càlculs humans, sinó que sempre ens infon el valor de tornar a començar. Ens ensenya la resiliència, el valor de tornar a començar”.

És cert també que Andorra no està aïllada, i ha patit la llarga epidèmia del Covid, que sofreix les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, de la crisi energètica mundial, de l’emergència climàtica i de les emigracions i la globalització... I també veiem que es perden molts valors de cara a la família, l’educació, la dignitat de la vida humana, el repartiment just de la riquesa, la fe i les nostres tradicions. Partint precisament de les debilitats que experimentem, la humilitat ens fa apartar la mirada de nosaltres mateixos i somiar. Que en són de grans i necessaris els somnis! Necessitem estar oberts i confiar en l’ajut del cel. Per això jo us animo a dirigir la nostra mirada avui a la Mare celestial i per Ella a Déu, a Aquell que tot ho pot i que ens aconsegueix allò que no podem obtenir per nosaltres mateixos: “A Déu res no li és impossible” (Lc 1,38), li digué l’àngel a Maria; i Jesús diu als seus deixebles: “Tot és possible al qui creu” (Mc 9,23).

Com un eco d’aquestes paraules i

d’una manera complementària ho canten els poetes, com ho fan Feliu Ventura i Lluís Llach:

“No abarateixis el somni. Res més que això tinc per dir-te, si vols.

No abarateixis el somni, que és com l’estel que hi ha al fons del camí.

Si cal, refarem tots els signes d’un present tan difícil i esquerp.

Però no abarateixis el teu somni mai més.

serventa del Senyor, que sempre estigué unida al seu Fill Jesús, intercedeixi per nosaltres, ens acosti a Déu, ens ensenyi a estimar millor, i ens ajudi a mantenir la fe cristiana ben viva i a conservar les tradicions del nostre poble.

Hem escoltat a l’Evangeli que Maria va estar valenta i ferma “vora la Creu de Jesús”, acompanyada d’uns pocs fidels. Cal saber “estar” a prop, sostenint els qui passen creus, els qui més sofreixen. Tenir cura de l’altre. Això significa romandre, continuar-hi, perseverar. Avui això costa molt, però hem de voler que sigui l’estil de la societat Andorrana, de les seves institucions i de cada un de nosaltres.

En els sofriments, sobretot quan són immerescuts, o inesperats, o injustos... és bo mirar la Creu de Jesús, el seu sofriment; i les creus dels homes i dones del món, i treure forces i impuls de la Resurrecció del Senyor. La creu quasi sempre és inesperada, dura, feixuga, immerescuda, excessiva... repel·leix a la raó, es fa insuportable, no se li troba sentit... Però des de Jesús, la creu és portadora d’amor i de sentit. I de manera inexplicable per a la raó, porta a una pau i una serenor noves. Ho explicita Blaise Pascal en un famós pensament seu: “El cor té raons que la raó no comprèn”.

Que ens han fet preu per al viure, i el viure a voltes té el preu de dir prou.

Prou de renúncies mediocres, que no ens permeten la història dempeus”.

Us invito a donar gràcies per aquesta festa tan joiosa de la nostra Mare i Patrona. Que Ella ens agermani, vessi l’amor i la pau al Principat d’Andorra i als llocs del món on hi ha guerra, violència i injustícies, i que ompli d’amor el País Andorrà. Que Santa Maria, la fidel creient, la humil

Benvolguts. Aquest Santuari estimat de Canillo, que atrau tots els andorrans, va cremar fa cinquanta anys i es va alçar de nou. Ara és la casa sempre oberta de la nostra Mare celestial, que ens acull, ens abraça, ens refà i ens envia a millorar el món, començant per millorar-nos nosaltres mateixos. Ella ens aixeca de les nostres creus i ens sosté amb el seu amor. Que Maria, la llum esclatant del migdia, il·lumini els passos del nostre País i ens faci difusors de la llum de la fe per il·luminar el nostre món i fer-lo més just, habitable, pacífic i fratern.

La campana del segle XIII de l’antic Santuari de Meritxell

“torna a casa”

Mig segle després de l’incendi del temple, les dues campanes de l’espadanya s’exposaran juntes novament

L’Arxiprest de les Valls, Mn. Sàrries, beneí la campana un cop col·locada al lloc on s’exposarà a l’antic Santuari.

“Estic satisfet que hagi tornat a casa. Aquí la van hissar fa potser vuit segles, i aquí és on ha d’estar”, afirmava el Rector de Canillo i del Santuari Basílica de Meritxell, Mn. Ramon Rosell, arran del retorn, la posobra de la Festa de Meritxell, de l’antiga campana del se gle XIII que el foc va fer caure de l’es

padanya de l’antic Santuari de la Pa trona d’Andorra la fatídica matinada del 8 al 9 de setembre de 1972. D’ara endavant s’exposarà a l’interior del temple, esdevingut des del 1996 un espai museístic dedicat a la Mare de Déu de Meritxell, al costat de l’altra campanya del Santuari, que va sortir més ben parada de l’incendi.

Per rebre la campana, batejada amb el nom d’Estela, davant l’antic Santuari es va aplegar un bon nombre de fidels d’arreu del Principat, amb els representants de les principals institucions nacionals i comunals al capdavant, entre els quals la Sub síndica General d’Andorra, Meritxell Palmitjavila; el President del Con sell Superior de la Justícia, Enric Casadevall; la Ministra de Cultura i Esport, Sílvia Riva; el Cònsol Major de Canillo, Francesc Camp; i diversos Consellers Generals, entre d’altres; a més del Rector del Santuari, Mn. Ramon Rosell; i Mn. Ramon Sàrries, Arxiprest de les Valls, que va beneir la campana en el seu retorn a casa. També hi era present l’etnògraf, campaner i president de Velles Cases Andorranes, Robert Lizarte,

que ha estat un dels principals artí fexs de la restitució.

Després de la benedicció, hi intervingueren la Ministra Sílvia Riva, que destacà que, amb la restitució de la campana a l’antic Santuari, “recuperem un diàleg interromput amb el passat, honorem la història i recobrem vivències per a la memòria col·lectiva”; i Robert Lizarte, que exposà la història i la importància del que ell mateix qualificà com “un raríssim exemplar” i com “una peça de museu”. A continuació, els assis tents es traslladaren en processó al Santuari Basílica, il·luminant el camí amb fanalets, per participar en l’Eu caristia d’acció de gràcies presidida per Mn. Sàrries.

Estela és, segons Lizarte, “molt probablement la campana més an

tiga que es conserva al Principat”. Datar-la amb total certesa “és impos sible, perquè no se n’ha conservat cap document, però possiblement es va fondre a final del segle XIII, o a principis del XIV com a molt tard, en un moment de transició del romà nic al gòtic”. Només per això ja n’hi hauria prou per considerar-la “un exemplar únic”. És una campana de tipus “esquilona” (recorda la forma de les esquelles que es pengen al coll dels animals), de factura senzilla, pràcticament sense ornaments. Fa uns setanta centímetres d’alçada i quaranta-vuit de diàmetre, i té un pes d’uns seixanta quilos. Va ser fosa en bronze prop del Santuari, com era habitual ben bé fins a final del segle XIX: Els fonedors de campanes feien el seu treball de manera itinerant,

La campana fou traslladada des del Museu Postal d’Ordino, on estava dipositada des del 1998. La posobra de la Festa de Meritxell, un bon nombre de fidels s’hi aplegà a l’antic Santuari per rebre la campana i assistir a la posterior Eucaristia d’acció de gràcies. A sota, en l’acte previ a la celebració intervingueren l’etnògraf i campaner Robert Lizarte i la Ministra de Cultura d’Andorra.

Estela s’exposarà amb els tirants de ferro que la unien al jou, retorçats pel foc. A la dreta, detall del segell del mestre fonedor que va fondre la campana.

desplaçant-se fins a la vila on se’ls feia l’encàrrec, i fonent, a prop del campanar, la peça sol·licitada.

La construcció d’una campana és un procés únic. Cal construir un motlle nou per a cada peça, que de terminarà les seves característiques acústiques i decoratives. Lizarte explica que “es feia un forn refractari a terra; a més del bronze, la palla, els fems (per cobrir les parets del clot), els ous (la clara es feia servir en el recobriment del motlle exteri or) i la llenya que s’utilitzaven per a fer-la, tot era impregnat per l’ànima del lloc”. En un dels costats hi ha el segell del mestre fonedor amb una inscripció gairebé il·legible que Lizarte tradueix com “Despuic

me fecit” (“Em va fer Despuig”), i al centre es veu el que podria ser el cos esquemàtic d’una campana, coronat amb una flor de lis, a sota del qual hi ha una petita esfera o bola a manera de batall.

La nit de l’incendi del 1972, el foc va consumir el jou de la campana, que es va desprendre del capçal, va quedar penjant del sòcol, i es va esquerdar. L’altra campana va

restar a lloc, però per seguretat es va retirar també. Aquesta segona campana es va ubicar a l’espai mu seístic condicionat a l’antic Santuari reconstruït, mentre que la campana esquerdada va quedar als dipòsits de la Casa de la Vall fins que el 1998 es va dur al Museu Postal d’Ordino, on ha estat en un segon pla fins al present, quan els tècnics del Servei de Patrimoni del Govern d’Andorra la van traslladar fins al lloc que ocuparà d’ara endavant. Per sug geriment del mateix Lizarte, Estela s’exposarà amb els tirants de ferro que la unien al jou, retorçats pel foc, com a testimoni eloqüent del que es va viure fa cinquanta anys a Meritxell.

Segons el campaner Robert Lizarte, Estela és “molt probablement la campana més antiga que es conserva al Principat”

Foc, tristor, esperança

Es compleixen 50 anys de l’incendi que va destruir l’antic Santuari de la Mare de Déu de Meritxell

L’incendi fou de tal magnitud que deixà l’església reduïda a runes i cendres. (Foto: Arxiu Nacional d'Andorra / fons Fèlix Peig).

vui, profundament emo cionat i entristit, he de notificar-vos una desgrà cia que encara ara, en aquests mo ments, em sembla increïble: un fu nest incendi ha destruït en la seva totalitat el Santuari de Nostra Se nyora de Meritxell. Tot andorrà i tot amic de les Valls ha quedat corprès i afligit davant una tal catàstrofe i té la sensació de que quelcom se n’ha anat de l’escena andorrana.

“Com a representant del Poble Andorrà, al que pertanyo, voldria també adreçar-me a Vós, Verge de Meritxell, amb el cor humil i amb termes senzills, per a dir-vos en aquests moments que heu estat, sou i sereu sempre Reina i Mare dels andorrans, i que baix el nom de Meritxell sou la Llum i l’esperança d’aquestes valls”.

Amb aquestes paraules, l’ales hores Síndic General de les Valls,

“A

Francesc Escudé, s’adreçava als ciutadans d’Andorra el matí del 9 de setembre de 1972 per informar de l’incendi que poques hores abans havia cremat al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell fins a reduir-lo a una ruïna fumejant.

Mig segle després, el record d’aquell terrible sinistre encara pro voca un fort sentiment de tristor en el conjunt dels ciutadans del Principat, i molt especialment en els que el van viure en primera persona. És el cas del Rector de Canillo, Mn. Ramon Rosell, que d’aquelles hores recorda “la impotència i els plors dins la nit més negra de la meva vida”.

Va ser poc després de mitjanit quan “els joves de Canillo que ha vien anat a veure el castell de focs

de la Festa de Meritxell a Andorra la Vella s’adonaren que a Meritxell tot cremava. Trucaren desespera dament a la porta de la Rectoria. Engegaren les campanes i tocaren

Quan es van refredar les ruïnes socarrimades de l’església, no s’hi va trobar res que es pogués identificar com les restes de la imatge de la Mare de Déu

a foc. Alguns joves volien passar entre les flames per salvar la santa imatge de la Mare de Déu. Els bom bers buscaven desesperadament on endollar les mànegues. Tot eren nervis! Tot eren plors!”

Poc després de conèixer-se la notícia, molts andorrans volgueren apropar-se al que quedava del tem ple per comprovar la magnitud de la catàstrofe. “No s’acabaven de creure el que veien -diu Mn. Ramon. Es fe ien mil preguntes: un robatori? Un curtcircuit? Algun ciri encès?” Però també molts d’ells volien expressar el seu suport al Rector i fer-li costat en un moment tan desolador.

Mn. Ramon recorda en particular que, aclaparat pels fets, va anar “a plorar a casa de Mn. Lluís, l’Ar xiprest. Em féu quedar a dinar. Ni una paraula de desànim. Aquella amistat em reconfortà...”. Mn. Lluís, però, no va ser l’únic que li va fer costat. Fins i tot el Síndic el volgué consolar: “Mossèn, la Mare de Déu

Les flames també van cremar completament la casa de l’ermità (a la dreta, a la foto de dalt). A l'esquerra, uns bombers remullen les restes fumejants de l’església. A sota, detall de les campanes de l’espadanya, una de les quals va caure en consumir el foc el jou que la sostenia a lloc. (Foto: Arxiu Nacional d'Andorra / fons Fèlix Peig).

vol que li fem una església més gran i bonica”. I amb aquesta mateixa determinació els andorrans, amb les principals institucions del país al capdavant, es posaren mans a l’obra i aconseguiren que tan sols dos anys després, el 8 de setembre de 1974, comencessin les obres del nou Santuari, d’acord amb el projec te de l’arquitecte Ricard Bofill; i que en dos anys més estigués enllestit: s’inaugurà el 8 de setembre de 1976.

El Santuari, tanmateix, no va ser l’única pèrdua que va colpir profun dament els andorrans. Encara va ser

pitjor, per irreparable, comprovar que no hi havia ni rastre de la imatge de la Mare de Déu. Datava del segle XII i estava considerada com una de les més antigues de les que hi havia aleshores a les esglésies pirinen ques. Quan es van refredar les ruïnes socarrimades de l’edifici, no s’hi va trobar res que es pogués identificar com les restes de la imatge.

Josep Vila Cerqueda, que llavors era sotscap del cos de bombers, diu que els va avisar de l’incendi “un noi amb un cotxe que baixava de Canillo. Qui era? No ho sé”. Van sortir ràpida

A l’esquerra, aspecte del Santuari abans de l’incendi. Posteriorment es va reconstruir incloent-hi els pocs elements de l’edifici original que van quedar dempeus, per acollir l’espai museístic “Meritxell Memòria”, dedicat a la història i tradició d’aquesta advocació de la Mare de Déu a Andorra (a sota).

ment cap al Santuari, i ell mateix amb un company van connectar la mànega per obrir-se camí fins al cambril de la Mare de Déu. Però quan hi van arribar, “la Mare de Déu ja no hi era. I tampoc no hi eren els quatre claus de ferro forjat que collaven la imatge al seu pedestal”.

L’endemà mateix de l’incendi es posà en marxa una investigació per determinar les causes del sinistre, dirigida per l’historiador Pere Canturri, que aleshores era el Cap del Departament Arqueològic de la Casa de la Vall. La investigació conclogué que el foc havia començat de ma nera fortuïta a la casa de l’ermità, que era propera a la banda del cor de l’església, a l’extrem oposat del cambril de la Verge.

Aquestes conclusions, però, no foren prou per dissuadir els que van veure en el conjunt de circumstàn cies que envoltaren l’incendi clars indicis que la imatge de la Mare de Déu havia estat robada. A més, el fet que en aquells anys s’hagués registrat un nombre preocupant de robatoris a diverses esglésies del Pirineu va ajudar a alimentar les

versions dels fets que qüestionaven la investigació oficial.

Canturri, tanmateix, explicà que entre les cendres es va trobar les que podrien ser les restes de la porta del petit reconditori que la imatge tenia en la seva part posterior, tot i que tampoc no ho pot afirmar categòricament “perquè no s’havia obert mai”; assegurà que la imatge no estava collada amb quatre claus de forja, sinó tan sols amb un, “sen zill, normal i corrent, impossible de distingir entre les restes de milers de claus que hi havia al temple calci

nat”; i es mostrà convençut que “desgraciadament, i tant de bo m’equivoqui, la talla de la Verge es va cremar en l’incendi”.

l’incendi

la renúncia com a Bisbe d’Urgell. La nova talla fou beneïda el 6 de setembre 1973 pel Bisbe i Copríncep Joan Martí Alanis a la capella de Sant Ermengol de la Casa de la Vall.

Un any després de l’incendi, el Bisbe i Copríncep Joan Martí beneí a la capella de Sant Ermengol, a la Casa de la Vall, la rèplica de la imatge tallada per l’escultor Sergi Mas, en presència del Síndic Julià Reig Ribó i el Subsíndic Marc Vila Riba. (Foto: Arxiu Nacional d'Andorra / fons Fèlix Peig).

Fos com fos, el Síndic Francesc Escudé i els Consellers Majors, re units d’urgència, van decidir que calia substituir l’església sinistrada per un nou temple, i restituir així mateix la imatge desapareguda. El temple, com s’ha esmentat abans, l’encarregaren a l’arquitecte Ricard Bofill; i per a la nova talla es féu l’encàrrec a l’escultor Sergi Mas, que ja n’havia fet la còpia que el Consell General regalà al Copríncep Ramon Iglesias Navarri quan el 1969 li fou acceptada, per raó de la seva edat,

Tots els mitjans d’Andorra i molts de fora del Principat se’n van fer ressò del trist succés de la nit del 8 al 9 de setembre de 1972. El número d'aquell mes d’Església d’Urgell pu blicà un article signat per l’Església de les Valls que acabava amb aques tes paraules: “...si altres generacions de més penúria i de més fe bastiren el miracle de Meritxell que hem vist enderrocar, a les generacions d’avui i de demà no ens ha de faltar la fe ni ens ha de fallar el coratge per bastir-ne dos: el de les pedres que aporti el poble amb la fe que encara resta, i el d’un país bastit i estructurat amb persones, pedres vivents, que tinguin garantits tots els seus drets fonamentals i puguin integrar-se amb joia i amb honor en una societat que haurà d’ésser cada dia més humana i més cristiana”.

Església d’Urgell 17

L’endemà de

s’endegà una investigació que conclogué que el foc havia començat de manera fortuïta a la casa de l’ermità

Meritxell, des del cimal dels 50 anys

Fa 50 anys, la padrina de cal Jarca de Prats em reanimava davant el dolor causat per l’incendi de l’església de Meritxell, on ella anava sovint a resar a la Verge (el Camí Ral uneix els dos ve ïnatges, Prats i Meritxell): “Mossèn, ara estimem encara més la Verge de Meritxell, la nostra Patrona”. Les paraules de la pa drina eren una gran veritat: “Ara l’esti mem més”. Els tres milers llargs de pe legrins que han pu jat enguany a pre gar en la solemnitat de la Nativitat de Maria, tots en co munió (“Virtus Uni ta Fortior”), en som penyora, d’aquesta gran estimació.

Fa 50 anys, el Sín dic General, Fran cesc Escudé, sedava les ferides causades per les flames del foc de l’església de Meritxell dient-nos: “La Mare de Déu de Meritxell ens dema na una nova església per a la nova Andor ra que estem bastint”. Era una gran veritat. El món vivia un profund canvi. El Concili Vaticà II es va avançar a obrir les portes de l’adaptació a les reivindicacions (“prohibit prohibir”) del Maig del 68, que des del Quartier Latin de París s’estenien ràpidament per tota Europa. La profecia del Síndic d’aquella inoblidable nit de 1972 s’ha acomplert. El Santuari de l’arquitecte Bofill, marginat de la Universitat per les seves idees socials, n’és la realitat. Dono gràcies a Mn. Lluís Pujol,

Arxiprest que m’acollí a la Rectoria d’Andorra la Vella per donar-me la mà que em feia sentir acompanyat en la meva caiguda a l’abisme de la tristesa. La seva companyonia de pare amorós i el seu silenci per compartir el dol, també amb tots els ciutadans d’Andorra, em retornava la confiança. Fou la nit del 8 al 9 de setembre de

d’Andorra per unanimitat pel Consell General el 24 d’octubre de 1873: “Per Patrona us aclama / el Consell amb gran amor / i amb entusiasme pro clama / que sou d’Andorra el tresor”.

Aquelles flames resten vivents en el meu esperit. Hi ha esdeveniments com l’incendi de Notre Dame de París, el 15 d’abril de 2019, que les sacsejà

1972, ara fa 50 anys, quan el foc cre mà l’església, Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, declarada Patrona

amb força i me’n feu sentir novament l’agut dolor. Tinc la sort que els joves monitors i la mainada d’AINA em canten tots units, al voltant del foc de camp que els agermana: “De les tristors en farem llum”.

Els Cainistes i Tamarros canten: “Fent camí per la vida, ens tocarà menjar la pols”. Tots hi comptem, que caminant trobem dificultats, fracas sos, trencadisses familiars, assetja ments que menen a demanar un canvi d’escola i autolesionar-se, malalties,

El Rector de Canillo, en l’Eucaristia de la Festa de Meritxell d’enguany.

Dono gràcies a Mn. Lluís Pujol, Arxiprest que m’acollí a la Rectoria d’Andorra la Vella per donar-me la mà que em feia sentir acompanyat en la meva caiguda a l’abisme de la tristesa

la mort de persones estimades, el pes dels anys, persones que ens posen pals a les rodes quan volem fer obra social... Ningú se n’escapa, de les con trarietats. Santa Maria de Meritxell, tampoc. Per moltes llatzèries que ens corfereixin, no arribarem a la sola de la sabata de la Mare de Jesús: els dubtes del seu estimat Josep, no trobar casa per infantar, l’exili a Egipte, la pèrdua durant tres dies del Fill a Jerusalem i, la més inimaginable, la mort del seu Fill a la creu.

Santa Maria de Meritxell, la dona forta, agraeix els pelegrinatges fins al seu cambril amb la condició sine qua non que ens emportem el seu missatge per a tot l’any i sempre: “No us quedeu bloquejats en la decepció, ni negats en la desesperança, ni escanyats per la tristesa, frontera molt prima amb la desesperació i la depressió”.

La solemnitat de Meritxell 2022, dins l’aniversari de l’incendi, ens dona a tots “la visió de futur”; com es canta en el Magnificat: “El Senyor omplirà de béns els pobres”.

Felicito el jove que ha pujat a acomi adar-se de la Mare de Déu de Meritxell abans d’emprendre, per raons d’estu dis, el viatge als Estats Units.

Felicito a la mare i al pare del Nil, que l’han pujat a presentar a la Mare de Déu, seguint la vella tradició andorrana. Amb ells recordo el pen sament de Tagore: “Cada infant que neix ens diu que Déu encara espera de la humanitat”.

Em fan feliç els companys sacerdots que han començat les reunions pas torals del nou curs 2022-2023 amb el cant de la Salve Regina als peus de la Mare de Déu de Meritxell.

Quan estic baix de moral, em com plac mirant l’ull que l’artista del segle XII pintà a la corona de la Mare de Déu de Meritxell. És l’ull de Déu Pare que ens recorda que, passi el que passi, no desesperem mai. Déu ens mira. Déu ens estima!

Els Cònsols de Canillo han posat el nom d’ Estela a la campana del segle XIII que ha tornat la nit de la posobra de la Festa de Meritxell a

la seva església. Mossèn Cinto Ver daguer, en entrar a Andorra enmig d’una terrible tempesta, va sentir ben a prop la mort. Quan s’asserenà el cel, sortí un estel. El nostre poeta exclamà: “Déu em mira. Estic salvat”.

La campana del segle XIII, retornada a casa seva, avui el dolç nom d’Estela, ens dirà quan l’acaronem: “Recorda! Déu et mira!

La monitora Clàudia em demana: “Què va sentir aquella nit del 8 de setembre davant el foc?” Amb la sinceritat que m’uneix als monitors, li responc: “Vaig sentir què és la im potència humana i com la lluentor de les flames enfosquia encara més la nit

ja plena de negror. I també escoltava a cau d’orella del cor la veu de la meva Confident, que em mormolava: “El Senyor ha mirat la petitesa de la meva serventa””.

Les penes que la vida ens regala ens fan senzills. L’artista calçà la sagrada imatge de Meritxell amb uns esclops, símbol de la màxima senzillesa de les canillenques pageses. Des d’aquesta petitesa prego amb Martin Luther King davant qualsevol incendi de la vida i de la societat: “Si em diuen que el món s’acaba demà, jo plantaria igualment una pomera”.

Mossèn Ramon de Canillo

Mn. Ramon i el campaner Robert Lizarte, al costat de la campana “Estela”, retornada a l’antic Santuari de Meritxell.

L’escriptora Vinyet Panyella, autora de l’homilia religiosa a la Fira del Llibre del Pirineu d’Organyà

L’escriptora i gestora cultural Vinyet Panyella va ser l’encarregada, a proposta del Bisbat d’Urgell, de pronunciar l’homilia religiosa a la XXVI Fira del Llibre del Pirineu en la vetllada literària va tenir lloc el vespre del 3 de setembre a l’envelat de la plaça de l’Església, presidida per L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra juntament amb la Consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya i la Ministra de Cultura i Esports del Principat d’Andorra. A l’acte també van assistir, entre d’altres autoritats, l’Alcalde d’Organyà, Celestí Vilà; ; el President de la Diputació de Lleida i Alcalde de Bellvís, Joan Talarn; el Delegat de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Ricard Pérez Llordés; i el President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i Alcalde de Coll de Nargó, Martí Riera; a més d’un nombrós públic d’arreu de l’Alt Urgell i d’Andorra. L’autora de l’homilia laica fou l’escriptora Sílvia Soler. Vinyet Panyella (Sitges, 1954) és llicenciada en Filologia Catalana i diplomada en Biblioteconomia i Documentació. Ha publicat una quarantena d’obres sobre art, literatura, història cultural, recerca i creació literària. Va ser Directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya (2000-2004), i anteriorment Subdirectora i Gerent de la mateixa entitat (1989-1996). Així mateix, va ser Directora Gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Museus de Sitges (2011 – febrer 2019), i Comissària de l’Any Ramon Casas (2016-2017).

La vetllada es clogué amb el lliurament dels Premis Literaris Homilies d’Organyà 2022: Eva Arasa es va endur el Premi Pirineu amb “La coixa i la lluna”, i Oriol Grèbol en fou el finalista amb “Només els ànecs tenen petja”; Laia Riart va guanyar el premi Lletres de Dones de relats curts amb “La vall”; el Premi Germans Espar i Tressens de relats viscuts fou per “Trimetilaminúria”, de Josep Maria Seró; mentre que el Premi Alt Urgell de contes de joves autors s’atorgà a Martí Òdena per “El retrat de Clementina”.

El cartell de guardonats es completà amb Josep Fàbrega, que guanyà el premi Josep Grau i Colell de poesia amb “Aragònia màgica”; i Jaume Ribera, premiat amb el “Mort, qui t’ha mort?” de relat negre per l’obra “Crims perfectes d’eficàcia garantida”. El jurat del certamen també atorgà diversos premis de redacció infantil per als alumnes de la ZER Narieda, que inclou les escoles de Coll de Nargó, Peramola i Organyà.

Vinyet Panyella.

Celebració de la Paraula en la llengua del poble

Estimades germanes, estimats germans; Monse nyor Arquebisbe i Copríncep d’Andorra; Ministra de Cultura i Esports d’Andorra; Consellera d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; Alcal de d’Organyà; President de la Diputació de Lleida; Au toritats; Amigues i amics; Sílvia Soler,

Invoco la germanor en tant que “l’atribut més noble de la humanitat” (Marí 2013) i una de les endreces més habituals dels “Fets dels Apòstols”, per saludar-vos aquest vespre, aplegats a la plaça de la Vila per tal d’escoltar l’homilia religiosa, aquesta glosa de caràc ter espiritual sobre les Homilies d’Organyà que m’ha estat encomanada pel Bisbat de La Seu d’Urgell i per l’Ajuntament d’Organyà amb motiu de la 26a edició de la Fira del Llibre Pirinenc.

Moltes gràcies per la confiança que m’heu fet per aquesta encomanda. No tinc altre mèrit que el de ser una dona d’arts i lletres amatent a tot el que comporta la creativitat, sigui en el medi literari, artístic o del co neixement. Vaig viure com un privilegi els quatre anys de direcció de la Biblioteca Nacional de Catalunya, dipositària i curadora del tresor patrimonial que són les “Homilies”, el manuscrit 289, aquests vuit fulls de pergamí d’aparença fràgil, gairebé efímera, i pedra angu lar del sistema lingüístic i literari dels Països Catalans. Un document del més alt valor simbòlic que, quan el mostrava amb motiu de visites guiades o protocol·làries, no em podia estar de llegir en els rostres dels visitants l’expressió de sorpresa i emoció que transmetien.

Confesso que l’acceptació de l’encàrrec de l’homilia religiosa en bona part es deu a la voluntat de rememorar una època feliç de la meva vida professional.

Confesso, també, que com que els meus coneixements sobre teologia i litúrgia no passen de ser els d’una persona d’educació cristiana bàsica, m’he ajudat de les homilies dels que m’han precedit, en les quals he trobat saviesa, sensibilitat, creativitat i orientació.1

En el principi era el Verb “Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu

i la Paraula era Déu.

Ell estava amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res no hi ha vingut sense ell.

En ell hi ha la vida, i la vida era la llum dels homes.

La llum resplendeix en la foscor i la foscor no ha pogut ofegar-la” 2 Sempre m’ha fascinat l’inici de l’Evangeli de Joan per tot el que té de poètic, d’enigmàtic i per tanta claredat en oposar la paraula, sinònim de la vida i de la llum, a la foscor:

“La llum resplendeix en la foscor i la foscor no ha pogut ofegar-la”

Per a nosaltres els membres de la comunitat lingüística i cultural dels Països Catalans, les “Homilies d’Organyà”, el primer text literari de la llengua catalana, la pròpia del país, esdevenen el signe i el testimoni de la seva existència i de la seva pervivència des dels orígens. És un document que remet, alhora, als orígens cristians de Catalunya i a la llengua del poble, un poble que ja no entenia el llatí i que necessitava escoltar la Paraula de Déu i la seva interpretació de manera entenedora. Les “Homilies” són l’acta testimonial, més que fundacional, de l’existència de la llengua pròpia que anava creixent des de les muntanyes i les valls de l’eix pirinenc fins la riba de la Mediterrània.

Aquesta Paraula, aquesta llengua que, com el poble que l’ha anat transmetent segle rere segle, ha resistit els embats del temps i de les adversitats és objecte dels elogis que poetes, artistes i gent de lletra i pensament li han dedicat.

Hi tornarem, a la Paraula dels orígens.

Però abans voldria aturar-me en l’aventura de la seva descoberta a inicis del segle XX gràcies a la incansable feina de recerca de l’historiador Joaquim Miret i Sans.

Dels vuit fulls de pergamí al manuscrit 289

Els viatges transpirinencs de Miret, fossin en dili gència, en tartana o a lloms d’un ruc, van configurar una de seves activitats més intenses. Mentre buscava documentació per a una història del comtat de Pallars, un 30 de setembre de 1904 segons Miret i el 1905 segons

1 Citats a peu de pàgina pel cognom i l’any corresponent a l’homileta; a les referències finals hi consten en cita completa. Agraeixo a Cristina Orduña la tramesa que me’n va fer, facilitant-me’n l’accés.

2 Jn 1,1-5. Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), 1993

estudis posteriors3, “regirant en la Rectoria d’Organyà els pergamins d’aquella extingida col·legiata” fundada pels senyors de Caboet i pertanyent a la Diòcesi d’Urgell4, Miret trobà cinc fulls de pergamí plegats; i més tard el rector de la Canònica d’Organyà, d’origen andorrà, que l’havia ajudat en la recerca, Bonaventura Riba i Dallarés, en va descobrir dos altres.

Costa imaginar que un dandi bon vivant, “un conco adinerat que (...) fins a la cinquantena s’havia divertit i viatjat molt (...) amb una vida privada amb més racons inextricables que els llinatges pirinencs o la interpreta ció de la quarta trebel·liànica”, segons la descripció que en va fer Josep Maria de Sagarra5, i autor d’una obra tan poc convencional com “Sempre han tingut béch, les oques: apuntacions per la historia de les costumes privades”6 ,

3 Mundó, 2004; Soberanas & Rossinyol, 2004.

4 Miret i Sans, 1907.

fos alhora un rigorós erudit, un investigador infatigable i un brillant acadèmic membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i de l’Institut d’Estudis Catalans. Un home que passava dies trescant per carreteres i camins o tancat en sagristies i sales capitulars llegint pergamins i manuscrits de l’Edat Mitjana, transcrivint-los i estudiant-los amb tanta curiositat científica com ofici paleogràfic per donar-ne a conèixer els resultats al llarg d’una amplíssima bibliografia que compta amb cent vint-i-cinc llibres i articles7.

Als quaranta-nou anys va fer la troballa de les “Homi lies” i després de transcriure-les i estudiar-les a fons en va publicar un ampli estudi a la Revista de Bibliografia Catalana el 1907 que va titular “El més antic text literari en català, en el que preval la visió històrica més que la

5 GAZIEL (Agustí CALVET), Memòries, II, “Tots els camins duen a Roma”, p. 244-245, citat per Ferrer i Mallol, 2003: 7-8. Ferran Soldevila el qualifica de “noctàmbul impenitent i celibatari irreductible” (ibid.: 7).

6 Miret i Sans, 1905, 2012.

7 Ferrer i Mallol, 2003; publica la bibliografia completa de J. Miret i Sans.

L’Alcalde d’Organyà, Celestí Vilà, convidà les escriptores Vinyet Panyella i Sílvia Soler a signar al Llibre d’Honor de l’Ajuntament.

filològica"8. Puc imaginar l’emoció d’aquell home quan baixava cap a Barcelona amb el quadernet a la cartera per a estudiar-lo.

El pas dels vuit fulls de pergamí al manuscrit 289, referència inexcusable per als estudis històrics i de romanística d’arreu, va tenir lloc el 15 de febrer de 1907. Miret en va proposar l’adquisició a la Junta Municipal de Belles Arts de Barcelona, llavors presidida per Ferran de Sagarra, proposta que va ser formalitzada en la reunió de la Junta per mitjà del ponent vocal i historiador de l’art Josep Pijoan. Els criteris de l’adquisició que es van determinar eren clars: es tractava del document literari en prosa catalana més antic dels coneguts fins el moment, tenia un gran mèrit i importància arque ològics i calia evitar-ne la desaparició. El preu va ser de vuitanta-cinc pessetes pagadores al Rector de la Parròquia d’Organyà, mossèn Bonaventura Riba, que els va acceptar amb reserves.

El manuscrit va ser dipositat al Museu del Parc, l’anteces sor del Museu de Belles Arts i Arqueologia de Barcelona, fins que el 1913 va ingressar a la Biblioteca de Catalunya en tant que part de la seva col·lecció fundacional9

8 Miret i Sans, 1907.

Les “Homilies d’Orga nyà” amiden 17,5x12,5 cm. i tenen un total de setze pà gines; segons el professor Jesús Alturo daten d’entre el 1200 i el 1218 -per tant, la data convinguda de 1204 hi cau de ple- i estan escrites amb lletra postcarolíngia amb influència pregòtica. Des de llavors han estat ob jecte de difusió i estudi per part d’investigadors d’ar reu del món, han celebrat els vuit-cents anys de vida amb goig i esplendor i es projecten vers el futur amb tota la càrrega d’interès i emoció que desvetllen, i que sigui així pels segles dels segles.

Per part meva hi vaig fer dues modestes contri bucions: la reproducció impresa com a Nadala de 2003 en un senzill format des plegable, i la primera digitalització per ser consultades en línia en iniciar-se el programa digital de la Biblioteca de Catalunya aquell mateix any.

La llengua del poble

Tornem a l’inici, “En el principi fou el Verb”..., a la paraula inherent a l’ésser humà, amb tot el seu po tencial expressiu i comunicatiu, creada per expressar, comprendre i fer entendre.

La paraula va esdevenir entre nosaltres la llengua pròpia que des de ben aviat la comunitat cristiana va assumir com a eina i mitjà de comunicació per a l’en tesa entre els germans. Així ho van entendre els que es van aplegar al Concili de Tours (813), convocat pel gran Carlemany (748-814), on es decidí que als terri toris de l’Imperi Carolingi les homilies, la transmissió explicada de la Paraula de Déu, es fessin en la llengua rústica romana, la llengua del poble. D’aquí que els romanistes considerin que el Concili, a inicis del segle novè, assenyala el naixement i la consolidació de les llengües romàniques tal com ens han arribat fins avui.

9 Rubió i Balaguer, 1914, 11-12: “Finalment, el manuscrit de les Homilies d’Organyà, donat a conèixer pel Sr. Miret i Sans com el més antic text literari escrit en català, que de moment era custodiat al Museu del Parc, vingué a ocupar en la nostra Biblioteca el lloc d’honor que li pertocava”.

Abans de la lectura de les homilies, l’Arquebisbe, acompanyat de les homiletes i les autoritats, van poder visitar les parades de llibres de la Fira.

La nostra llengua del poble, en paraules d’Armand Puig (2013) és resistent, resilient, serena, concreta, pragmàtica i poètica. Vull insistir en el seu caràcter, més que pro vat, de resistent i resilient gràcies a l’actitud del poble, perquè sense parlants no hi ha resistència ni resiliència que valguin. Històricament i fins avui mateix ha suportat desercions, prohibicions, càstigs, menyspreus, minoritza cions i atacs frontals contra la seva existència, com el que en els nostres dies pateix per part dels aparells de l’Estat amarats d’un jacobinisme ideològic i lingüístic que no tolera la diversitat lingüística que des dels dies de Babel campeja arreu de la terra. En el nostre cas, en aquesta petita part del món que configuren els Països Catalans que la volen i la mantenen, no hauria de fer nosa a ningú i mereix respecte i protecció pel que representa en tant que una part del patrimoni de la humanitat.

La transmissió dels valors cristians de les “Homilies”

L’Abat Soler ens recorda que les “Homilies d’Organyà” són “el testimoni de l’ús social del català per expressar els continguts de la vida cristiana”10. I és ben cert que el nostre primer text de caràcter literari transmet una visió cristiana de la vida aplicada a les contingències de la vida quotidiana dels éssers. En uns temps com els nostres, caracteritzats pel que Pere Lluís Font ha qualificat d’in culturació del cristianisme11, voldria exposar una breu

reflexió sobre els aspectes que el conjunt de les “Homilies” tracten primordialment: la caritat -“el camí incomparable de l’amor”-, la curació, el poder de la Paraula i la pau. De tan antigues com són les “Homilies”, deia Maria Barbal, guarden sempre una veritat nova, i és en aquest aspecte que m’agradaria incidir.

La primera homilia comenta l’Epístola de Pau als Corin tis (1 Co,13) seguint fidelment els ensenyaments de Pau exaltant la caritat en tant que manifestació de l’amor en el doble vessant del diví i de l’humà, i el valor que té per als humans en contraposició a la vanitat de vanitats de la que s’exclama el llibre de l’Eclesiastès. És la caritat el que omple el cor dels éssers, sense ira ni orgull ni mala voluntat perquè només obeeix la sinceritat del cor. La caritat els nostres dies pren formats i denominacions diverses però en el fons conserva el llegat de l’estimació i de la pau universal expressat de manera determinant i concloent en la creença que “l’amor no passarà mai”.

La segona homilia parteix de l’Evangeli de Lluc (Lc 8,5-8) amb la paràbola del sembrador -que manté el seu correlat plàstic en una de les més belles representacions icòniques de l’art paleocristià, comparable a la del Bon Pastor-. El bon sembrador és qui persisteix en la sembra sabent del cert que hi haurà llavors que es perdran però que les que caiguin en bon sòl perduraran i fructificaran. Així, el valor de la paraula, de la conversa, del diàleg, els

Foto de grup de les autoritats, les homiletes i els guardonats als Premis Literaris Homilies d’Organyà 2022.

que cal perseverar com el bon sembrador persisteix en la seva comesa amb l’esperança i en la convicció que no tot cau en terra inhòspita.

La quarta homilia correspon al Dimecres de Cendra, glossant les paraules del profeta Joel, “convertiu-vos a mi de tot cor” (Jl 2,12). La cinquena, sobre l’Evangeli de Mateu (Mt 4, 1-11) comentant les temptacions de Jesús al desert, commina a suportar amb paciència i humilitat els embats dels contraris.

La tercera homilia, de l’Evangeli de Lluc (Lc 18,3542) sobre la curació del cec de Jericó, i la sisena, de l’Evangeli de Mateu (Mt 15,21-28) sobre la curació de la filla de la cananea, ens mostren els efectes de la caritat i de l’estimació vers persones necessitades, febles i marginades, així com la força de la fe expressada per la seva confiança en el guariment. Els protagonistes són un invident convençut de la possibilitat de ser curat, i una dona estrangera, cananea, en la vehement insistència de la qual es troba el germen de la curació anhelada per a la seva filla; la força de la seva fe desvetlla la pietat. En un temps de pandèmia com el que ens ha tocat de viure ens hem adonat encara més de la necessitat de tenir cura de les persones, del valor de la curació i de la necessitat que la caritat i l’estimació arribin fins els més dèbils i desfavorits tal com en aquell temps eren el cec de Jericó i la dona estrangera de Canaan.

També és important adonar-nos de la presència d’una dona vora el Crist que mostra la seva llestesa expres

REFERÈNCIES

Barbal, Maria. “Homilia laica”

sant la conformitat d’assolir només les engrunes que restin per expressar la seva esperança en la certesa de la curació. Avui també les dones esperen, i molt, amb la mateixa esperança de la cananea, que l’Església Catòlica faci més efectiva la seva integració per a l’assoliment de la total igualtat.

Fins aquí l’homilia religiosa de 2022. L’he volguda titular “Celebració de la Paraula en la llengua del poble” per fer palès l’homenatge a la llengua catalana i, alhora, per mostrar com els valors inicials del cristianisme perduren també al llarg del temps prenent formats i sentits adaptats a cada període de la història de la humanitat.

Quedaria molt a dir perquè el missatge bíblic és infinit i a cada temps pertoca la seva recepció i interpretació, però més m’estimo deixar que continuem reflexionant sobre com la Paraula és rebuda i interpretada en aquest passatge del segle XXI.

Personificada en les “Homilies”, la Paraula ha estat objecte d’estudi, de cura, de difusió i de diàleg a la llum del cristianisme que, com la cultura, és una manera de viure i cadascú ho viu talment com ho sent. És de desitjar que sigui des d’aquest “amor absolut” que l’esmentada Epístola de Pau proclama i que les “Homilies d’Organyà” reblen. Res no ens farà més humans des de la visió cos mogònica en la que la terra és per a tots, com comenta David Jou, que estendre’ns en una visió àmplia en el temps i en l’espai integrant-hi tot el que signifiquen i comporten per a la humanitat, que és la nostra condició de present.

Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), 1993. Associació Bíblica de Catalunya.

Ferrer i Mallol, M. T. “Joaquim Miret i Sans, semblança biogràfica”, 2003.

Font, Pere Lluís. “Ser cristià en el temps de les Homilies d’Organyà i en el nostre” Homilia religiosa, 2018. Jou i Mirabent, David. “Amor i llibertat: homenatge a les Homilies d’Organyà”. Homilia religiosa, 2015. Marí, Antoni. Homilia literària, 2013.

Miret i Sans, J. “Sempre han tingut béch les oques: apuntacions per la historia de les costumes privades”. Imp. F. Badia, 1905.

Miret i Sans, J. “El més antic text literari en català: Precedit per una col·lecció de documents dels segles XI, XII i XIII. [Seguit per] Apèndix al manuscrit d’homilies de l’iglesia d’Organyà. Revista de Bibliografia Catalana 1904, IV(7), 5–54”, 1907.

Miret i Sans, J. “Sempre han tingut bec les oques”, A. Dedeu, Ed. Adesiara, 2012.

Mundó, Anscari M. “Homilies d’Organyà”. Institut d’Estudis Catalans, 2004. Soberanas, Amadeu & Rossi nyol, Andreu, Eds. 2001.

Puig, Armand. “Homilia religiosa”, 2013.

Rubió i Balaguer, J. Ressenya de la Biblioteca de Catalunya. Butlletí de La Biblioteca de Catalunya, 11–12. 1914.

Soberanas, A.-J. & Rossinyol, A. “Homilies d’Organyà: edició trilingüe, amb el facsímil del manuscrit”. Amadeu-J. Soberanas & A. Rossinyol, Eds. [Book]. Barcino, 2004.

Soler, Josep M. “Homilia religiosa”, 2017.

Beat Joan Pau I

El Sant Pare Francesc presidí a la plaça de Sant Pere l’Eucaristia de beatificació del Papa Luciani

La persistent pluja no va fer enrere els milers de persones arribades de tot arreu a la pla ça de Sant Pere per assistir el 4 de setembre a l’Eucaristia dominical presidida pel Sant Pare Francesc, dins la qual tingué lloc la cerimònia de beatificació del Papa Joan Pau I. Seguint el ritu establert, al principi de la celebració eucarística el Bisbe de Belluno-Feltre, Mons. Renato Ma rangoni, i el postulador de la causa, el Cardenal Beniamino Stella, van sol·licitar al Sant Pare la beatifica ció del Servent de Déu Joan Pau I, i, a continuació, el Cardenal Stella, acompanyat per la vicepostuladora, Stefania Falasca, va llegir una breu biografia d’Albino Luciani. Acabada la lectura, el Papa Francesc proclamà

que “d’ara en endavant Joan Pau I sigui nomenat beat”, i anuncià que la seva festa litúrgica se celebrarà el 26 d’agost.

Tot seguit, a la façana de la Basílica de Sant Pere es va desplegar un tapís de grans dimensions amb el retrat de Joan Pau I mentre els assistents cantaven l’Al·leluia, i es va diposi tar al costat de l’altar per a la seva veneració una relíquia del nou beat: un escrit autògraf d’Albino Luciani, datat el 1956, amb un “esquema de re flexió espiritual sobre les tres virtuts teologals que recorda el magisteri de les audiències generals dels dies 13, 20 i 27 de setembre de 1978”, segons explicaren els postulants de la causa.

La relíquia va ser lliurada al Sant Pare per uns familiars del Papa Luciani

junt amb dues religioses que van viure amb ell el seu breu pontificat i el sacerdot argentí José Dabusti, testimoni del miracle succeït a Buenos Aires per intercessió de Joan Pau I: la guarició total de la nena d’onze anys Candela Giarda, inexplicable segons la ciència mèdica. Giarda, que ara té 22 anys, va agrair en un vídeo al “Papa Joan Pau I per aquesta segona oportunitat de vida que em va donar”.

A l’homilia, el Papa Francesc recor dà que seguir a Jesús és prendre, com Ell, les pròpies càrregues i les dels demés, fer de la vida un do, viure-la imitant l’amor generós i misericordiós de Déu, tal com va fer el nou beat. I, tot glossant l’Evangeli proclamat, hi afegí que “seguir el Senyor no vol dir entrar en una cort o participar en una des

Tot i la metereologia adversa, milers de persones es van aplegar a la plaça de Sant Pere per participar de l’Eucaristia de beatificació de Joan Pau I.

filada triomfal, i tampoc rebre una assegurança de vida”, sinó que consisteix a mirar-lo a Ell més que a nosaltres mateixos. “Mirant el Crucificat, estem cridats a l’alçada d’aquest amor: a purificar-nos de les nostres idees distorsionades sobre Déu i dels nostres tan caments, a estimar-lo a Ell i als altres, a l’Església i a la societat, també a aquells que no pensen com nosaltres, i fins i tot els enemics”.

Cal estimar “encara que costi la creu del sacrifici, del silen ci, de la incomprensió i de la soledat, encara que ens posin traves i siguem perseguits”. Inclinar-se davant la creu i que et punxin les espines, com deia Joan Pau I.

“Si, per por de perdre’ns, renunciem a donar-nos, deixem les coses incompletes: les relacions, la feina, les responsabilitats que se’ns encomanen, els somnis, i també la fe. I llavors acabem per viure a mitges. Quanta gent viu a mitges! També nosaltres, moltes vegades, tenim la temptació de viure a mitges, sense fer mai el pas decisiu, sense apostar tot pel bé, sense comprometre’ns veritablement pels altres. Jesús ens demana això: viu l’Evangeli i viuràs la vida, no a mitges sinó fins a l’extrem. Sense concessions”.

A més de viure amb aquest lliura ment, “amb l’alegria de l’Evangeli, estimant fins a l’extrem”, el Papa afirmà que Joan Pau I “va encarnar la pobresa del deixeble, que no no més implica desprendre’s dels béns materials, sinó sobretot vèncer la temptació de posar-se un mateix al centre i buscar la pròpia glòria. Seguint l’exemple de Jesús, va ser un pastor plàcid i humil”.

I va concloure l’homilia amb aquestes paraules: “Amb el seu som riure, el Papa Luciani va aconseguir transmetre la bondat del Senyor. És bella una Església amb el rostre alegre, serè i somrient, una Església

que mai no tanca les portes, que no endureix els cors, que no es queixa ni alberga ressentiments. […] Preguem a aquest pare i germà nostre, dema nem-li que ens obtingui ‘el somriure de l’ànima’. […] Demanem, amb les seves paraules, allò que ell mateix solia demanar: ‘Senyor, pren-me com sóc, amb els meus defectes, amb les meves faltes, però fes-me com tu em desitges’”.

Un pontificat de 33 dies Albino Luciani va néixer el 17 d’oc tubre de 1912 a la localitat de Canale d’Agordo, a Itàlia. Ho va batejar aquell mateix dia una senyora de nom Maria Fiocco, davant “l’imminent perill per a la seva vida”.

Va ingressar al Seminari menor de Feltre l’octubre de 1923, i l’octubre de 1928 va passar al Seminari gregorià de Belluno.

Va ser ordenat de prevere el 7 de

juliol de 1935, amb només 22 anys. Va estudiar a la Pontifí cia Universitat Gregoriana de Roma, on va presentar la tesi “L’origen de l’ànima humana segons Antonio Rosmini”.

El 15 de desembre de 1958, Sant Joan XXIII el va designar Bisbe de Vittorio Veneto, re bent la consagració episcopal el 27 de desembre de mans del mateix pontífex a la Basílica de Sant Pere.

L’1 de febrer de 1970, des prés d’haver participat a les sessions del Concili Vaticà II, Sant Pau VI el va designar Pa triarca de Venècia. Tres anys després, el 5 de març de 1973, va ser creat Cardenal.

Va ser elegit successor de Sant Pau VI el 26 d’agost de 1978. Conegut com “el Papa del somriure, el pontificat de Joan Pau I va començar una setmana més tard, el 3 de setembre, i va durar tan sols 33 dies, un dels més breus en la història de l’Església. Va morir el 28 de setembre de 1978 al Palau Apostòlic del Vaticà, i el 4 d’octubre les seves restes mortals van rebre cristiana sepultura a les Grutes Vaticanes.

Havia triat el nom pontifici de Joan Pau com una forma d’homenatjar els seus predecessors immediats: els dos pontífexs que van dur endavant el Concili Vaticà II, l’esdeveniment més important de l’Església al segle XX. Va ser Joan per Sant Joan XXIII; i Pau, per Sant Pau VI.

La causa de canonització es va obrir a la Diòcesi de Belluno-Feltre el 23 de novembre de 2003, i es va concloure el 9 de novembre de 2017 amb el decret de proclamació de les virtuts heroiques.

El 13 d’octubre del 2021 va ser publicat el decret amb què el Papa Francesc va reconèixer el miracle atribuït a la intercessió de Joan Pau I a favor d’una nena de l’Arxidiòcesi de Buenos Aires que estava a punt de morir per una malaltia cerebral.

Un cop proclamat beat, a la façana de la Basílica de Sant Pere es va desplegar un tapís de grans dimensions amb el retrat de Joan Pau I.

“Joan Pau I va encarnar la pobresa del deixeble. [...] Seguint l'exemple de Jesús, va ser un pastor plàcid i humil” (Papa Francesc)

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons JoanEnric Vives i Sicília, assistí el 19 de setembre als funerals d’Estat per la Reina d’Anglaterra, S.M. Elisabet II, oficiats a l’Abadia de Westminster. L’acompanyà l’Excm. Sr. Carles Jordana, Ambaixador d’Andorra davant del Regne Unit i Irlanda del Nord.

Amb la seva assistència, per invitació de S.M. Carles III, el Copríncep Episcopal i el Govern d’Andorra han volgut expressar el respecte i estima dels andorrans per la Reina difunta i pel poble britànic, amb qui existeixen importants vincles d’amistat i cooperació.

Abans i després de la celebració religiosa, el Copríncep Episcopal va poder saludar de forma afectuosa el Copríncep Francès, Excm. Sr. Emmanuel Macron; el President de la República de Portugal, Excm. Sr. Marcelo Rebelo de Sousa, entre d’altres alts mandataris europeus, així com l’Arquebisbe Paul Richard Gallagher, Secretari de la Santa Seu per a les Relacions amb els Estats. Missatge de condol

El vespre del 8 de setembre, dia de la defunció de S.M. la Reina Elisabet II, Mons Joan-Enric Vives va fer arribar un missatge de condol a S.M. Carles III, Rei del Regne Unit i Irlanda del Nord. El text, fonamentalment, diu:

“

En conèixer la trista notícia de la mort de Sa Majestat, l’estimada Reina Isabel II, i mare de V.M., us faig arribar en nom propi, en el del Govern del Principat d’Andorra i en el de les Institucions i el Poble Andorrà, les nostres més profundes condolences i les nostres pregàries pel seu repòs etern en la pau de Déu, en qui sempre ha cregut i confiat.

Us prego transmeteu a tota la Família Reial, al vostre Govern i al Poble del Regne Unit i Irlanda del Nord la nostra expressió de condol i solidaritat.

Estem convençuts que la capacitat de lideratge i l’esperit de servei a la Corona i al Poble que ha mostrat S.M. la Reina Elisabet durant tot el seu llarg i fecund regnat seran sempre un exemple inspirador que perdurarà en la història de la vostra estimada Nació.

Des del Principat d’Andorra ens unim als vostres sentiments de dolor i de pèrdua així com els del vostre Poble, i elevem pregàries al Senyor pel seu repòs etern.

Amb unió dels nostres dos Pobles, saludo la Vostra Majestat amb tot l’afecte.

+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra”

A Westminster, Mons. Vives va poder saludar, entre d’al tres personalitats, el Copríncep Francès, el President de Portugal, i el Secretari de la Santa Seu per a les Relacions amb els Estats (de dalt a baix).

Veniu Esperit Sant1

[1 Corintis 15:20-26, 53 – Fi Salm 42:1-7

Joan 14:1-6]

Veniu Esperit Sant, ompliu-nos amb el bàlsam del vostre amor sanador. Amén.

El model per a molts líders és ser exaltats en vida i oblidats després de la mort. El patró per a tots els que serveixen Déu, famosos o anònims, respectats o ignorats, és que la mort és la porta a la glòria.

Sa difunta Majestat va declarar en un missatge retransmès amb ocasió del seu 21e aniversari que dedicaria tota la vida a servir la nació i la Commonwealth.

¡Poques vegades s’ha complert tan bé una promesa així! Pocs líders reben l’efusió d’amor que hem vist.

Jesús –que a la lectura proclamada no diu als seus deixebles com seguir, sinó a qui seguir– va dir: “Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida”. L’exemple de Sa difunta Majestat no es va establir a través de la seva posició o ambició, sinó a través de qui va seguir. Sé que Sa Majestat comparteix la mateixa fe i esperança en Jesucrist que la seva mare; el mateix sentit de servei i del deure.

El 1953, la Reina va començar la seva Coronació amb una oració silenciosa, allà mateix a l’altar major. La seva lleialtat a Déu es va donar abans que qualsevol persona li retés lleialtat. El seu servei a tantes persones en aquesta nació, l’Estat Lliure Associat i el món, es va fonamentar en el seguiment de Crist, Déu mateix, que va dir que “no va venir per ser servit, sinó per servir i per donar la vida per la salvació de molts”2 .

Les persones de servei amorós són rares en qual-

sevol àmbit de la vida. Els líders de servei amorós són encara més rars. Però, en tots els casos, aquells que serveixen seran estimats i recordats, mentre que aquells que s’aferren al poder i als privilegis seran oblidats durant molt de temps.

El dolor d’aquest dia, sentit no només per la família de la difunta Reina, sinó per tota la nació, la Commonwealth i el món, sorgeix de la seva vida abundant i del seu amorós servei, que ara se n’ha anat de nosaltres.

Ella estava alegre, present per a tants, atenyent una multitud de vides.

Preguem especialment per tota la família, que pateix com totes les famílies en un funeral, incloses tantes famílies arreu del món que han perdut algú recentment; però en el cas d’aquesta família, ho fa al centre d’atenció més rutilant.

Que Déu guareixi el seu dolor, que el buit deixat a les seves vides quedi superat amb records d’alegria i de vida.

El missatge de Sa difunta Majestat durant el confinament del Covid va acabar amb: “Ens trobarem de nou”, paraules d’esperança d’una cançó de Vera Lynn. L’esperança cristiana significa certa expectativa d’una cosa encara no vista.

Crist va ressuscitar d’entre els morts i ofereix la vida a tothom; vida abundant ara i vida amb Déu en l’eternitat.

Com diu la nadala: “On les ànimes manses la rebran, encara entra el Crist estimat”3

Tots enfrontarem el judici misericordiós de Déu; tots podem compartir l'esperança de la Reina, que en la vida i en la mort hi va inspirar el seu lideratge de servei.

Servei a la vida, esperança a la mort. Tots els qui segueixen l’exemple de la Reina, i la inspiració de confiança i fe en Déu, poden dir amb ella: “Ens tornarem a trobar”.

1 Homilia de l’Arquebisbe Justin Welby, Primat de Canterbury, en les Exèquies de S.M. la Reina Elisabet II

2 Mateu 20:28, (NRSV).

3 “Oh petita vila de Betlem”

Mons. Justin Welby, Arquebisbe Primat de Canterbury.

L’experiència de la bellesa com a camí cap a Déu centra les Jornades de Teologia d’enguany

“Tota la bellesa que des cobrim en el món i en qualsevol de nosaltres, en qualsevol ésser, per petit que sigui, és un reflex de Déu”. A par tir d’aquesta premissa, l’edició d’enguany de les Jor nades de Teologia van plantejar els dies 30 i 31 d’agost el debat “El camí de la bellesa: art, naturalesa i Déu”, que aplegà a la Sala Sant Domènec de La Seu d’Urgell unes 130 per sones, entre professors de Religió, catequistes, religioses i sacerdots, i un nombrós públic interessat en el tema. Hi intervingueren com a ponents la Dra. Rosa Ribas, professora de la Facultat d’Història Antoni Gaudí, i el Dr. Fran cesc Torralba, profes sor de la Universitat Ramon Llull.

El Delegat d’Ensenya ment, Mn. Pepe Chis vert, fou l’encarregat d’obrir les Jornades el dimarts dia 30 a dos quars d’onze del matí amb unes paraules de benvinguda, i tot seguit l’Arquebisbe Joan-Enric exposà una breu reflexió introductòria del tema escollit i va encoratjar els assistents a contem plar amb sensibilitat el que ens envolta, sobretot pel que fa a l’art re ligiós, més enllà de la seva aparença, perquè hi ha un codi de transmissió de valors comuns que als catòlics

ens ajuda a mantenir-nos units.

A continuació, la Dra. Rosa Ribas tractà en profunditat el tema de la simbologia en l’art a les tres ponèn cies que exposà durant la jornada. En la primera, titulada “Del visible a

va fer una exposició força detallada i il·lustrada de l’evolució de la imatge de Crist a través de la història de l’art.

La Dra. Ribas va parlar del tracta ment de l’infinit com un símbol que a la Bíblia no s’esmenta directament, però sí indirectament, fent-hi referència de l’espai creat (el cel, la terra i l’aigua), de l’espai habitat (com les ciutats o els santuaris) i de l’es pai més enllà de l’espai; és a dir, del Paradís.

També va parlar dels símbols gràfics: les com binacions de lletres com la coneguda alfa i omega (“Jo sóc l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi”, Ap 21,4-6); la utilització dels números com una sim bologia compartida que pot indicar excel·lència, totalitat, perfecció, cos mos, universalitat o responsabilitat humana; l’ús dels colors i la seva simbologia; i també parlà àmpliament de les imatges d’animals i el simbolisme que ama guen quan són utilitzats com a codi: el peix, l’anyell, el pelicà, el lleó, l’au fènix, el paó reial o el colom, entre d’altres.

l’invisible. Símbols de la divinitat”, tractà dels símbols de l’espai, els símbols gràfics i les imatges del món animal, vegetal i antropomòrfiques; en la segona es va centrar en les representacions del Déu Trinitat; i en la tercera, ja a la sessió de tarda,

En la segona ponència, les representacions del Déu Trinitat, repassant tant les abstractes com les figuratives de Déu Pare i de l’Esperit Sant, la Dra. Ribas va assenyalar les diferències entre el triangle equilàter, l’ull de la providència, tres cercles entrellaçats, les tres finestres d’una

Les Jornades van aplegar unes 130 persones a la Sala Sant Domènec per escoltar les ponències de la Dra. Rosa Ribas i del Dr. Francesc Torralba.

torre i alguns d’altres.

També va analitzar la simbologia dels hostes d’Abraham, la triple imatge de Crist, el Fill a la dreta del Pare, la Trinitat amb l’esfera celeste, la coronació de Maria… I així mateix es referí a diferents representacions de Déu (Dextera Domini, l’Ancià dels dies, l’Emperador celestial, el Júpiter cristià...) i de l’Esperit Sant (el colom, les llengües de foc, la llum…).

I va concloure la seva intervenció amb un exhaustiu repàs, amb imatges molt ben escollides, de les imatges de Crist en l’art, començant per les primeres, que es mantenen entre el símbol i la figura, centrant l’atenció en el rostre del Senyor i la recerca de la vera icona que en fan els artistes, com es fixa la icona, què significa la figura del Crist en majestat en el romànic: la majestat del jutge universal; per acabar amb referències a les imatges del Crist sofrent del gòtic, l’home perfecte del Renaixement, el Crist del barroc, i el tractament de la imatge de Crist en els segles XIX i XX.

Després de les ponències de la Dra. Ribas, la jornada de dimarts es clogué amb una celebració eucarística a la l’església del Seminari Diocesà d’Urgell i el lliurament de la Missió als professors de Religió.

El dimecres dia 31, el Dr. Francesc

Torralba també va dividir la seva aportació a les Jornades en tres ponències: va tractar primer de “Bellesa i lletjor en la postmodernitat”, per continuar amb "La via pulcritudinis Hans Ur von Balthasar”, i, finalment, a la sessió de tarda exposà la ponència titulada “La bellesa i la bondat són u. Ètica i estètica”, seguint els postulats del filòsof Ludwig Wittgenstein.

A la segona ponència, el Dr. Torralba va parlar en profunditat de la “via pulcritudinis”, és a dir, allò que és pulcre, bonic. Va revisar com al llarg de la història la bellesa ha estat un dels camins per acostar-se a Déu, i ho va fer a partir del pensament dels filòsofs Hans Urs von Balthasar i Romano Guardini.

Von Balthasar, teòleg i sacerdot, posa per davant l’amor i, d’aquesta manera, la bellesa és el resultat de l’amor. És un amor que cura la culpa, el patiment, el sense-sentit de l’absurditat i de la mort.

La primera ponència va ser una dissertació sobre què són la bellesa i la lletjor, un tema sobre el que han reflexionat molts filòsofs contemporanis i que ha estat tractat a bastament d’ençà de la posmodernitat. Hi ha moltes i diverses percepcions de la bellesa, que marquen la manera d’entendre el món i la realitat per generacions senceres. Tanmateix, malgrat aquestes diferències hi ha d’haver un consens mínim: el que estableixen els cànons de bellesa més temporals superat per les concepcions de l’harmonia, de la bondat i del benestar comú.

D’altra banda, seguint el fil del pensament de Guardini que es pot trobar al seu llibre “L’essència de l’obra d’art”, va desgranar què passa amb la bellesa en relació amb la natura. Pintura, escultura, i especialment la música, són disciplines que es caracteritzen per poder elevar-nos a Déu. Especialment sobre la música va recordar que transporta cap a l’enigma del món i ens el fa transcendir en nom de Déu. Cal afinar l’oïda interior per pregar i vincular-se amb Déu.

A la sessió de la tarda, el Dr. Torralba va parlar de la bellesa i la bondat: escatir o explorar la bellesa i anar més enllà amb la bondat. La investigació de la bondat ens porta a l’ètica i a pensar què és el que ens porta a ser bons. La bondat i la bellesa són u, tal com explica el filòsof Ludwig Wittgenstein en el llibre “Tractatus logico-philosophicus” (1921), on proposa que ètica i bellesa són la mateixa cosa. L’ètica tracta d’analitzar allò bo i allò dolent, el que és valuós i el sentit de la vida, que és inexpressable i ens porta al transcendental. Torralba arribà a la conclusió que pulcritud i bondat són el mateix, son u.

La jornada de dimarts es clogué amb una celebració eucarística a la l’església del Seminari diocesà i el lliurament de la Missió als professors de Religió. A la dreta, podeu accedir a l’enregistrament de les ponències mitjançant el codi QR.

L’Arquebisbe va encoratjar els assistents a contemplar amb sensibilitat el que ens envolta, sobretot pel que fa a l’art religiós, més enllà de la seva aparença

Festa de Sant Gil a Núria i Jornada de pregària per la cura de la Creació

L’Arquebisbe Joan-Enric va presidir l’1 de setembre al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Núria l’Eucaristia amb ocasió de la solemnitat de Sant Gil, que, com és tradició, va aplegar els pastors que porten els seus ra mats a pasturar a la vall de Núria i que van voler participar en la festa del seu sant Patró.

També hi van assistir el Vicepre sident del Govern i Conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró; la Presidenta de Ferrocar rils de la Generalitat (FGC), Marta Subirà; l’Alcaldessa de Ribes de Fre ser, Mònica Sanjaume; el President de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; el President i el Vicepre sident de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega i Jaume Guardia; el President del Consell

Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer; i l’Alcaldessa de Queralbs, Immaculada Constans; així com un bon nombre fidels d’arreu de la vall i de contrades properes.

A l’arribada a l’estació del crema llera de Núria. Les autoritats van visitar l’exposició “Queralbs i Núria, una història compartida en imatges. Nicolau Comas, un fotògraf dels anys

20”, que va ser presentada pel seu comissari, el també fotògraf Toni Anguera. Després, al Centre d’In terpretació, Mons. Vives assistí al lliurament del premi “Establiments històrics” atorgat per la Cambra de Comerç de Girona al tren cremallera de Núria en reconeixement a la valu osa contribució al desenvolupament del territori d’aquesta via fèrria durant els seus més de 90 anys d’his tòria. El President de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, va fer entrega d’aquesta distinció a la Presidenta d’FGC, Marta Subirà, que va voler fer extensiva aquesta distinció “a totes les persones que formen part de FGC i que han con tribuït durant aquests anys a l’èxit del cremallera de Núria”.

A continuació es va celebrar l’Eucaristia a l’esplanada davant

L’Eucaristia de la festa de Sant Gil es va celebrar a l’esplanada davant del Santuari per facilitar la participació dels fidels.

L’Arquebisbe encoratjà els assistents a l’Eucaristia a saber valorar el gran do de la Creació i a ser constructors d’una ecologia integral, posant en el centre la persona humana

del Santuari per facilitar la parti cipació dels fidels. Va concelebrar amb l’Arquebisbe el Bisbe emèrit de Niça, Mons. André Marceau, que fou també Bisbe de Perpinyà-Elna, i que era al Santuari amb un grup de pelegrins francesos de la seva actual Parròquia de Sallagosa, a La Cerdanya francesa. També hi van concelebrar el Vicari general i Re presentant Personal del Copríncep, Mn. Josep M. Mauri; el Secretari general del Bisbat d’Urgell, Mn. Da vid Codina; Mn. Gabriel Casanovas, Rector del Seminari diocesà d’Ur gell; i el P. Jorge Armando Moncayo, administrador parroquial de Ribes de Freser i la Vall de Núria; a més d’altres preveres de Catalunya i de La Cerdanya francesa. Van assistir-hi els seminaristes i els cantaires de la coral parroquial de Ribes de Freser, que solemnitzaren la celebració amb els seus cants.

Mons. Vives va subratllar a l’homi lia el fort valor simbòlic de celebrar la festa de Sant Gil el primer dia de setembre, després de vacances, coincidint amb el començament d’un nou curs pastoral, educatiu i polític; i va demanar a la Mare de Déu de Núria i a Sant Gil que ajudin

Acabada la celebració eucarística, els pastors de la vall van dur la imatge de la Mare de Déu en processó fins a l’ermita de Sant Gil. Davant l’ermita, Mons. Marceau (a la dreta) va agrair als fidels la seva acollida, i l’Arquebisbe va manifestar l’agraïment al P. Jorge Armando Moncayo (el sacerdot més a l'esquerra de la imatge) pel seu servei pastoral a les Parròquies de Vall de Ribes i Cerdanya.

el poble de Déu a començar de nou: recomençar, renéixer, ressuscitar a la vida. Déu és creador i sempre fa renéixer la història humana.

Animà els fidels a defugir tot pes simisme i desesperança i a confiar en Déu, que sempre ens acompanya

en la vida, i a no “abaratir el somni”, tenint present la tenacitat i empenta que van aconseguir, fa 90 anys, que es portés el tren cremallera fins al Santuari de Núria sota l’impuls del Bisbe Justí Guitart entre d’altres.

Comentà la primera lectura procla

mada, on el profeta Jeremies recorda al poble desanimat que “Déu prepara un futur d’esperança”. En llegir la vocació de Jeremies, aquest li diu a Déu que és massa jove i que no ho sabrà fer, i Déu li respongué: “Poso les meves paraules a la teva boca”, i l’impulsà a anar endavant en la missió de ser portador d’esperança sense por de la seva joventut inexperta.

Recordant la carta de Sant Pau als Romans, exhortà a tenir cura dels qui tenim a prop tot “vencent el mal amb el bé, enamoreu-vos del bé, sigueu persones que es donen amor sense fingir”. I acabava el co mentari a aquesta lectura desitjant als presents que “l’esperança us ompli d’alegria”.

Finalment, Mons. Vives glossà

destacar com el Santuari de la Mare de Déu de Núria sempre ha de ser un lloc estimat i cuidat per part de tots, perquè ens porta a tenir present la Creació i els valors més importants de l’existència.

Seguidament va tenir lloc la pro cessó amb la imatge de la Mare de Déu portada pels pastors fins a l’er mita de St. Gil, mentre es cantaven

L’Arquebisbe encoratjà tots els batejats a ser portadors d’aquesta esperança que Déu ens dóna, i en la Jornada de pregària per la cura de la Creació demanà de saber valorar el gran do de la Creació, a respectar el medi ambient i a ser constructors d’una ecologia integral que tingui en compte tots els éssers vius, posant en el centre la persona humana, especialment els més necessitats: pobres, malalts, tristos i desespe rançats. Animà a lloar Déu en la seva Creació i alhora a saber-la respectar i estimar amb els gestos del dia a dia que tots podem fer.

l’Evangeli proclamat, on Jesús mana als apòstols “aneu i bategeu en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant” (Mt 28,19), indicant que la mis sió és per a tots els batejats que hem de col·laborar amb Ell en el servei i amor als germans. Déu, però, no ens deixa mai sols per fer-ho, i ens dóna la força de l’Esperit Sant per superar les dificultats: “sapigueu que jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28,20).

En acabar la celebració, el Vice president del Govern i la Presidenta de FGC van adreçar unes paraules d’agraïment a l’Arquebisbe i van

els goigs de Sant Gil i de la Mare de Déu de Núria. Davant l’ermita, Mons. Marceau va agrair als fidels l’acollida que li van dispensar i va demanar la protecció de Maria per a tots ells. De la seva banda, l’Arquebisbe Joan-Enric va manifestar l’agraïment al P. Jorge Armando Moncayo pel seu lliurament pastoral al servei de les Parròquies de Vall de Ribes i Cerdanya. Poques setmanes més tard, el P. Moncayo havia de tornar a la seva Diòcesi originària de MocoaSibundoy, a l’Amazònia colombiana, després d’haver completat els seus estudis a Barcelona.

La jornada començà amb una visita de les autoritats a l’exposició “Queralbs i Núria, una història compartida en imatges. Nicolau Comas, un fotògraf dels anys 20”, guiada pel també fotògraf Toni Anguera (a la dreta).

Escoltar la veu de la Creació1

Aquest ha estat el tema i la invitació del Temps ecumènic de la Creació 2022 que va culminar el passat dia 4 d’octu bre, festa de Sant Francesc d’Assís. Temps especial perquè tots els cris tians preguem i cuidem junts la nos tra casa comuna, i una oportunitat per a conrear la “conversió ecològi ca”, com a resposta a la “catàstrofe ecològica” anunciada per Sant Pau VI ja el 1970.

La veu de la Creació és un cant dolç que lloa el Creador i alhora és un cant de queixa pel maltractament humà. El cant dolç convida a practicar una “espiritualitat ecològica”, atenta a la presència de Déu en el món natural, ja que no estem descon nectats de les altres cria tures. Per als deixebles de Crist aquesta experiència lluminosa reforça la cons ciència que “tot ha vingut a l’existència per mitjà de la Paraula i res del que exis teix no hi ha vingut sense ella” (Jn 1,3). El Temps de la Creació invita a pregar a la gran catedral de la Creació, cantant amb totes les criatures: “Que tot el que respira lloï el Senyor” (Sl 150,6).

Malauradament, aques ta cançó dolça va acom panyada d’un crit amarg. És la terra la que clama. A causa dels excessos consumistes, gemega i suplica que aturem els nostres abusos i la seva destrucció. Són, doncs, totes les criatures les que criden i també són els més

pobres del món els que criden. Expo sats a la crisi climàtica, els pobres són els qui més pateixen l’impacte de les sequeres, les inundacions, els huracans i les onades de calor, que segueixen essent cada cop més intensos i freqüents. També criden els pobles natius a causa dels interessos depredadors, i els joves que exigeixen limitar el col·lapse dels ecosistemes del nostre planeta. I el seu clam crida al cel.

Cal canviar els estils de vida i els sistemes perjudicials, amb una relació diferent amb els altres i amb la creació. L’estat de degradació de la nostra casa comuna mereix atenció. Les persones de fe sentim la

responsabilitat d’actuar en el nostre comportament diari, en consonància amb aquesta necessitat de conversió personal i comunitària. També la comunitat de nacions està cridada a comprometre’s, amb un esperit de màxima cooperació, especialment en les reunions de les Nacions Unides de dicades a la qüestió mediambiental.

La cimera sobre el clima COP27 a El Caire (Egipte) aquest novembre, espera aplicar el límit de l’augment de la temperatura a 1,5°C. A la base de tot hi ha d’haver l’aliança entre l’ésser humà i el medi ambient, mirall de l’amor creador de Déu. Alhora, la cimera COP15 sobre la biodiversitat, que se celebrarà el desembre al Canadà, oferirà a la bona voluntat dels governs una oportunitat important per adoptar un nou acord multilateral que aturi la destrucció dels ecosis temes i l’extinció de les espècies.

Està naixent una nova mentalitat respectuosa amb l’ecologia i molt preo cupada pel canvi climàtic. La calor desmesurada del passat estiu i els fenòmens naturals tan extrems que estem sofrint arreu del món ens porten a la refle xió i a l’oració perquè les cimeres COP27 i COP15 puguin unir la família humana i abordar amb decisió la doble crisi del clima i de la reducció de la biodiversitat.

+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

1 Article publicat al diari La Vanguardia del diumenge 16 d’octubre.

Monòlit erigit a Núria commemoratiu de de la publicació de l’Encíclica “Laudato si”.

“Al voltant de Verdaguer”

Una exposició al Centre Excursionista de Catalunya recorda

Mn. Cinto en el 120è aniversari

Coincidint amb el 120è ani versari de la mort de Mn. Ja cint Verdaguer (1845-1902), el Centre Excursionista de Catalu nya (CEC) va inaugurar el 22 de se tembre una “exposició transversal al voltant de la vida i l’obra literària del sacerdot i poeta, creada a par

de la seva mort

tir de la nova mirada o reinterpreta ció que han creat diferents autors des de disciplines molt diverses, com són la poesia, les arts visuals, la pintura, la intel·ligència artificial, el text i la paraula, la instal·lació i la música”, segons la nota de presen tació del propi Centre.

A la inauguració de l’exposició assistí l’Arquebisbe d’Urgell, que va ser així mateix una de les persones convidades pel CEC per participar en aquest projecte, junt amb l’Alcalde de Benasc, Chacho Abadías; el poeta Lluís Calvo; la il·lustradora Cristina Curto; l’artista i traductora Anna Dot; el pintor i poeta Perejaume; la periodista i historiadora de l’art Marta Lluvich; Pilar Rosado, biòloga i Dra. en Belles Arts; i el cantautor Roger Mas, que a l’acte inaugural interpretà un recital a partir de textos i poemes de Mn. Cinto.

Cadascun dels convidats a parti cipar-hi havia d’aportar una creació ideada a partir d’un llibre de Mn. Cinto relacionat amb la muntanya. Així, Mons. Vives va escriure un text “en conversa” amb el llibre “Excursions”, mentre que la resta de participants va treballar a partir dels llibres “La Maleïda” (Chacho Abadías); “Canigó” (Lluís Calvo); “L’Atlàntida” (Cristina Curto); “Aires del Montseny” (Anna Dot); “Pàtria” (Marta Lluvich); “Al Cel” (Perejaume); i “Montserrat” (Pi lar Rosado). Una vitrina a la sala de l’exposició oferia al visitant un recull d’edicions de bibliòfil i de primeres edicions de totes aquestes obres

Transcrivim a continuació el text de Mons. Vives per a l’exposició:

“Mn. Cinto Verdaguer als 120 anys del seu “dies natalis”, amb admiració i agraïment.

Rellegint les seves “Excursions” de 1882 i 1883 (ed. 1904) pel llarg i am ple del Bisbat d’Urgell i el Principat d’Andorra.

Fores sacerdot i poeta, caminador incansable i servidor del Verb, que viu en totes les paraules de totes les llen

Cal·ligrama compost amb el text de Mons. Vives per a l’exposició “Al voltant de Verdaguer”.

gües, mostrant la riquesa del Creador.

Afaiçonares amb amor i destresa la nostra llengua catalana que feres gran i poderosa, universal i concreta, depurada, rica, dolça i lluminosa…

Ningú com tu no ha descrit amb mots tan precisos, cisellats i musicals el nostre Pirineu. Rere teu tot canta i es revelen els misteris de la natura, que solament tu vas desentranyar.

Passejares a peu per tot el nostre gran Bisbat d’Urgell, de cap a cap, resseguint-ne valls i muntanyes, llacs i rius, carenes i congestes. I ens vas llegar amb les teves “Excursions” descripcions esplèndides, que ens atreuen encara avui.

Amb ànima excursionista ens has llegat els teus camins amb la precisió i la dèria de fer-los immortals en el teu immens poema “Canigó”. A peu,

A l’esquerra, primera edició d’“Excursions”. A sota, a la mostra es podien contemplar edicions de bibliòfil i primeres edicions dels textos escollits per bastir l’exposició. A la dreta, l’Arquebisbe d’Urgell assistí a l’acte inaugural i signà al llibre d’honor del CEC.

amb la sotana, el paraigua, el barret de capellà i una maleteta austera amb el breviari i l’indispensable pa per i llapis, per extreure notes de les Excursions que enriquiren les teves vivències tan úniques i tan immortals.

A voltes, potser et vas sentir incom près pels de dalt, a voltes menyspreat pels de baix, i segurament enganyat pels qui estimaves. Has de perdonar la miopia que no deixava veure a alguns el gegant amb qui convivien. Però el poble t’adorava i el teu cor d’infant sense malícia, no et deixa va captar les moltes trampes de la condició humana. Perdona la nostra mesquinesa. Mai ningú no hauria d’haver gosat prendre’t la música de la teva lira o limitar-te d’alçar el calze de la salvació.

Els d’Urgell i els d’Andorra, amb

tots els catalans, t’agraïm les teves “Excursions” per la nostra geografia, que tu has fet universal, plasmades en aquell llibre breu, editat humilment en el n. 26 de la Biblioteca popular de l’Avenç. Elles són a l’arrel de la millor prosa romàntica i la construcció del català modern, gràcies a la teva obra literària i periodística.

Gràcies benvolgut Mossèn Cinto per la teva immortal obra i pel teu testimoniatge de llibertat, de coratge i de dignitat. Ajuda’ns a perseverar en l’amor compromès per la llengua i la cultura catalana, i per l’atribolada pàtria que ens ha fet el que som.

+Joan-Enric Vives, Arquebisbe-Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra. Juny 2022”

El raconet de la mística L'abisme

L’abisme existent, ara i ací, i a tot el planeta, entre persones escandalosament riques i els famolencs, entre continents, entre nord i sud i entre nacions, està a la vista i a la ment de tothom. Res de nou. Diu el profeta Amós: “Són notables entre el primer dels po bles. (...) S’estiren en llits de marfil, s’aclofen en els seus sofàs, mengen els anyells més tendres i els vedells engreixats. (...) Beuen el vi en grans copes i s’ungeixen amb els perfums més fins”. O aquella cita de l’Evan geli: “Hi havia un ric que anava ves tit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides” [Lc 16,19-31. Paràbola del ric i Llàt zer].

Els nostres rics d’ara viuen en grans mansions, equipades amb un luxe i un servei de seguretat inversemblants,

on celebren festes o orgies escanda loses. Els seus serveis de transport i d’esbarjo són tots d’alt standing i de preus al·lucinants. El cost dels seus viatges turístics arreu del món són milionaris. Les seves relacions socials es donen sempre amb gent del mateix rang, mentre el seu pen sament s’allunya expressament de la massa social famolenca. Hem llegit a l’Evangeli: “Un pobre que es deia Llàtzer, estava estirat vora el seu portal [del ric] amb el cos tot nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric”. És el paradigma dels nostres pobres: països sencers en la misèria, que han estat espoliats pels colonitzadors, en comptes de ser promoguts culturalment per al creixement dels seus béns legítims; i ara jeuen esgotats, si no morts, a

les fronteres dels seus explotadors, pidolant les engrunes que cauen de les seves taules luxuriants.

Segueix l’Evangeli: “El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments”; demanà auxili a Abraham i no li fou concedit. Li diu Abraham: “Pensa que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on sóc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre”.

Després de la mort, ha prescrit el temps d’ajustar els propis comptes. ¿Que podem fer cadascú de nos altres, mentre vivim, per anivellar l’abisme que ens separa dels pobres?

Mn. Enric Prat

Càtedra de Pensament Cristià

La veneració

Sentir veneració per algú és un procés de mitificació. És una mirada distorsionada que oculta les mancances de l’altre i el converteix en allò que no és, ni pot arribar a ser.

Venerar és lloar, enaltir, tractar l’altre com un objecte sagrat, quasi com un déu. És un acte piadós, un sentiment es piritual de dependència i d’ad miració, de reconeixement que evoca un sentit d’inferioritat.

Venerar un ésser humà, sigui qui sigui, és un acte irracional i estúpid. La veneració mai no s’ha de confondre amb el digne reconeixement de les virtuts de l’altre, tampoc amb l’admiració, però la veneració és l’oblit dels límits.

La veneració, entesa com a forma de vida, s’estén po derosament en la societat de masses. Es veneren esportis tes, actors, actrius, polítics, escriptors, models, cantants… es converteixen en petits déus que són objecte d’adoració en altars profans. L’eclipsi de Déu ha deixat un món buit, però no s’ha extingit l’anhel de venerar i es projecta cap a petites divinitats humanes.

Admirar algú pel seu talent, per la seva obra, per la seva capacitat d’estimar i de do nar-se, no és venerar-lo. És un acte just, un reconeixement lògic enfront de l’excel·lència. En la veneració s’es borra la contingència i es transforma l’altre en un objecte etern, en un ésser immaterial, en un ésser omnipotent, com si es tractés de Déu mateix.

El procés de veneració va acompa nyat, tard o d’hora, de la desmitifica ció. Tot ésser humà, per excel·lent que

sigui en una àrea de la seva vida, és un ésser limitat, mortal i fal·lible. La veneració té sentit quan es projecta cap allò que és etern i subsisteix tal com és eternament, cap allò que és font de donació infinita i res no pot

aquell ídol era un fals déu i que no mereixia la nostra veneració.

Venerar és més que respectar. Respectar és guardar distància, no envair l’altre, tampoc no ser-li indi ferent. És deixar que l’altre sigui allò que és, mirar-lo atentament, però no amb ànim inquisitiu, menys encara, fiscalitzador. És mirar-lo atentament per veure la seva bellesa, la seva riquesa inherent, les qualitats que atre sora la seva naturalesa i que rarament es perceben de ma nera immediata. La veneració és just el contrari: consisteix en atribuir qualitats eternes a algú temporal, en dotar amb uns caràcters divins a algú mortal i efímer.

Podem sentir reverència enfront de la naturalesa, temor davant del futur, veneració per la font de la vida. Constatem, a més a més, que tots aquests sentiments tenen un aire de família. Søren Kierkegaard afirma que un sospir sense paraules és la millor forma de veneració. Quan es venera Déu, no hi ha paraules per descriure la seva naturalesa, no hi ha conceptes per enca bir la seva essència; el millor mode de fer-ho és a través del silenci contemplatiu.

alterar-lo, però quan té com a desti natari un ésser finit, és, senzillament, ridícula.

Necessitem venerar ídols i, per això, convertim alguns éssers humans en petits déus per imitar-los. Ens forgem una imatge irreal d’ells i, després, quan apareixen els símptomes de la vulnerabilitat, sentim que hem estat traïts, que aquell déu no era déu, que

La veneració és una mescla d’esglai i de perplexitat, de gosadia i, a la vegada, de reconeixement d’allò excels. El sospir és un mode de dir allò que no es pot pronunciar, és un acte lingüístic que posa en relleu la voluntat de l’ésser humà de transcen dir els límits del llenguatge.

Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

La veneració, entesa com a forma de vida, s’estén poderosament en la societat de masses.

Una Església jove, viva i moguda per l’Esperit Sant

Dels dies 3 al 7 d’agost tingué lloc el Pelegrinatge Europeu de Joves (PEJ22),a Santiago de Compostel·la. Aquest pelegrinat ge tenia com a lema: “Jove, aixeca’t i sigues testimoni”1 .

El dia 3 va començar la trobada amb un acte d’inauguració a la plaça de l’Obradoiro, presidit per l’Arquebis be de Santiago, Mons. Julián Barrio Barrio, acompanyat d’altres Bisbes d’arreu d’Espanya, el Bisbe auxiliar de Lisboa i altres Bisbes de diferents països europeus, així com també un gran nombre de preveres en la seva majoria de les Diòcesis espanyoles, i, sobre tot, una gran quantitat de joves que havien arribat aquell mateix dia o el dia abans a Santiago, als quals el cansament no els va impedir de ser presents a l’acte inaugural i participar dels cants i dinàmiques prèvies.

La jornada s’estructurava de la següent manera: els joves estaven distribuïts arreu de la ciutat de San tiago, ja sigui a escoles, poliesportius, Parròquies... Allí tenien l’esmorzar i anaven directament a alguna Parrò quia per tenir-hi un moment de pre gària, i després una catequesi que feia algun dels Bisbes designats. Mentre es feia la catequesi els joves podien anar-se confessant o parlant amb els preveres que els acompanyaven. Acabada la catequesi hi havia una es tona en què els joves feien preguntes al Bisbe catequista, i després d’això es compartia un moment de reflexió per grups. Acabada la reflexió per grups els joves es tornaven a reunir tots a l’església per a participar del testimoni d’algun d’ells, i després de la celebració de l’Eucaristia.

Recordo especialment la catequesi que va fer Mons. Joan-Enric Vives a la Parròquia de la Mare de Déu de

1 Veure Església d’Urgell, juliol-agost 2022, pg 14.

la Mercè de Conxo per als joves de Pamplona i Tudela, i també per a un nombrós grup de les Creuades de Santa Maria, titulada “Crist et salva”. Allí va posar l’exemple de com Sant Ignasi, quan va coincidir amb Sant Francesc Xavier a París, li anava fent veure que, de tot el que l’home gua nyava a la vida, l’únic important era la salvació, i que la salvació venia per la trobada personal i radical amb Crist. Després de la missa, els grups dels diferents Bisbats anaven al lloc que tenien indicat per dinar. A la tarda els joves podien participar en els diver sos tallers i activitats que s’havien programat. Eren tallers de temàtiques variades com ara el diàleg entre fe i raó, coneixement personal, pregària, entre d’altres. Em va cridar l’atenció de manera especial un taller que es deia “el pórtico de la vocación”, on els joves feien un itinerari “d’escolta, clarificació i personalització” de la seva pròpia crida vocacional, des de la vida religiosa consagrada, la crida al matrimoni, la vocació sacerdotal, la missió... Al final de l’itinerari, els joves arribaven a una capella on hi havia exposat el Santíssim, i acabaven amb una pregària personal i un temps de silenci. Els que hi van prendre part, sor tien d’aquesta experiència realment impactats, i els cridava l’atenció que els parlessin de totes les vocacions

cristianes i poder tenir un moment, després d’un llarg camí, per pensar, preguntar-se, escoltar la veu de Déu, sentir- se acompanyats i respondre.

La jornada acabava amb el sopar, també per grups, acompanyats dels preveres i en alguns casos pel Bisbe de cada Diòcesi. Un cop acabat el sopar, normalment hi havia concerts de Hakuna, Grilex i d’altres, i també un musical titulat “El héroe del mono patín”, dedicat a Ignacio Echevarría, que va morir a Londres en un acte de valentia i de servei. Després tothom anava a descansar.

Realment els joves es veien molt contents i van constatar que la fe no els allunya de les realitats humanes però els fa mirar-les amb els ulls de Déu, com és participar d’un concert, compartir els àpats amb amics, fer amistats durant un llarg camí, fer l’ex periència d’ajudar el que se sentia can sat o potser no sentia més forces per continuar el camí, gaudir junts del goig d’arribar a Santiago i abraçar l’apòstol, compartir estones de pregària en grup, etc. Vam veure una Església jove, viva i moguda per l’Esperit Sant, que ens mou a continuar el camí cadascú en la seva circumstància concreta.

Mn. Alexandre Vargas Moncada Vicari de la Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida (Encamp, Andorra)

Mons. Vives amb un grup de joves d’Urgell, en un dels actes del PEJ22.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE L’HORTA

Com és tradició, el primer diumenge de setem bre es va celebrar a Ivars d’Urgell la XXXVII Festa de la Mare de Déu de l’Horta. En absència del Rector, Mn. Carles Ospina, va presidir l’ofici religiós el diaca Mn. Josep Caba i Masana.

El bon temps va acom panyar la diada i unes 200 persones van participar dels actes previstos. Al guns eren ivarsencs que viuen fora vila i acudeixen cada any a la festa. També hi eren presents l’Alcal de, Joan Carles Sánchez, acompanyat d’alguns regi dors, i el President de l’As sociació Amics de l’Horta, Enric Saltiveri, i membres de la Junta, així com repre sentants d’entitats socials i culturals del poble.

En acabar l’Eucaristia, celebrada a l’exterior del temple, els assistents van venerar la imatge de la Mare de Déu de l’Horta i van cantar els goigs. Com a mostra d’agraïment,

l’Associació Amics de l’Horta va obsequiar amb una planta totes les per sones assistents a la festa mariana.

CONVIVÈNCIA A NÚRIA DELS SEMINARISTES D’URGELL

Els dies 1 i 2 de setembre, els quatre seminaristes de la Diòcesi (Carlos, Mateo, Edinson i Gilberto), acom panyats per l’Arquebisbe Joan-Enric i pel Rector del Seminari d’Urgell, Mn. Ga briel Casanovas, van pujar al Santuari de Núria per gaudir d’una convivència de dos dies a les munta nyes del Pirineu.

Els seminaristes van participar amb fruit de la festa de Sant Gil: el patró dels pastors els va aplegar en la fe, la reflexió creient sobre el seu estiu i la com partició de la pregària, les

Dietari

caminades i la festa. Van poder reflexionar junts amb l’Arquebisbe JoanEnric i Mn. Gabriel sobre les vivències pastorals, humanes i espirituals du rant les vacances d’estiu, que els seminaristes van aprofitar per ajudar de forma molt positiva en l’acollida dels grups de visitants del Museu Diocesà d’Urgell, i en les acollides de 15 dies als Santuaris de Fàtima i de Lourdes, a més de conviure amb sacerdots i laics del Bisbat i estudiar català i francès.

La convivència viscuda a Núria, acollits per Mn. Joan Perera, és ja una activitat repetida els dar rers anys que assegura uns dies de pau, silenci, pregària i comunió frater na amb l’Arquebisbe i a prop de la Mare de Déu de Núria, Patrona del Bisbat d’Urgell.

En acabar l’Eucaristia, els assistents van venerar la imatge de la Mare de Déu de l’Horta i van cantar els goigs.

L’Arquebisbe Joan-Enric i Mn. Gabriel (al centre) van acompanyar la convivència dels seminaristes d’Urgell a Núria.

EUCARISTIA D’INICI DE CURS AL COL·LEGI SANT ERMENGOL

El 7 de setembre, a la capella del col·legi Sant Ermengol se celebrà l’Eu caristia d’inici de curs amb la participació del claustre de professors, per posar el nou curs 2022-23 en mans de Déu.

L’Eucaristia fou presidi da per Mn. Antoni Elvira, que va destacar a l’homilia la importància de cuidar i tractar amb estima totes les peces que formen el trencaclosques que és l’es cola, i animà els professors i el personal no docent a seguir treballant units, ja que “és el que dóna fruits”.

La celebració també va servir per compartir amb el claustre les paraules i experiències de les Religio ses que van participar en el XXV Capítol General de les Germanes de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell, i per beneir una imatge de la beata Anna Maria Janer, que en endavant restarà a l’escola.

TROBADA D’URGELLS A LA CATEDRAL

Per cinquè any conse cutiu, el dimecres 8 de setembre es va celebrar a la Catedral de Santa Maria d’Urgell la trobada de dones de la comarca batejades amb el nom de la Mare de Déu d’Urgell.

S’hi van aplegar una vin tena d’Urgells, que van fer una ofrena floral a la Mare de Déu, i, tot seguit, Mn. Ig nasi Navarri, Rector de Sant Ot, va presidir una pregària amb tots els assistents.

La celebració continuà amb una visita guiada pels carrers de l’antiga ciutat medieval de La Seu d’Ur gell, al final de la qual els assistents van compartir un aperitiu als jardins del Parc del Cadí.

CONVIVÈNCIES A POBLET DELS SEMINARISTES DEL SMI

Els dies 5, 6 i 7 de se tembre va tenir lloc al Monestir de Poblet (Tarragona) les convivències d’inici del curs 2022-23 dels seminaristes del Seminari Major Interdio cesà (SMI). El dilluns dia 5, els seminaristes, amb

els seus formadors, van gaudir d’una visita guiada per fra Bernat Folcrà, en la qual van conèixer bona part de les dependències del Monestir i la vida dels monjos.

L’endemà, dia 6, amb la guia de l’historiador Toni Cartanyà, van visitar l’església de Santa Maria la Major, a la població pro pera de Montblanc, on fou empresonat el Cardenal Vidal i Barraquer abans de ser conduït a Barcelona camí de l’exili, i el Santuari de la Mare de Déu de la Serra; i el darrer dia el van dedicar a un recés predicat pel P. Abat de Poblet, Rvm. P. Octavi Vilà i Mayo.

Mn. Antoni Elvira presidí l’Eucaristia d’inici de curs al col·legi Sant Ermengol.

Una vintena de dones va participar en la trobada d’Urgells d’enguany.

Els seminaristes del SMI van compartir tres dies de convivència al Monestir de Poblet.

NOCES D’OR DE LA GERMANA ÁNGELES HERNÁNDEZ

El 8 de setembre, festa de la Nativitat de la Mare de Déu, a l’església par roquial d’Agramunt se va celebrar la missa en honor a la Patrona de la població, la Mare de Déu dels Socós, la imatge de la qual, segons relata la llegenda, va ser trobada per un pastor als afores del poble, prop del riu Sió, on avui hi ha una

ermita dedicada a la seva devoció.

Enguany, a més, hi havia una altre motiu important per festejar: els 50 anys de la profes sió religiosa la Germana Ángeles Hernández, re ligiosa de les Filles de Crist Rei que forma part de la comunitat de l’orde a Agramunt, lloc on va néixer el seu fundador,

el venerable Mn. Josep Gras. Una comunitat que porta cinc anys esta blerta a la població i que col·labora en la pastoral parroquial d’Agramunt i dels poblets de la Ribera del Sió, seguint el carisma de la seva congregació i el seu fundador agramuntí. Un bon nombre de fi dels va omplir el temple per honorar a la Mare de Déu i acompanyar a la religiosa en la seva celebració. Entre els assistents hi eren l’alcal dessa d’Agramunt, Sílvia Fernàndez, i les noves religioses de la comunitat de les Filles de Crist Rei a Agramunt, les germanes M. Ángeles Gutiérrez i M. Carmen Vásquez. També hi assistiren la Gna. Hilaria Martín de la comunitat de Benifaió, i el Gmà. Joaquim Cifuentes, dels Franciscans de Creu Blanca, que resideix a Agramunt i col·labora amb la Parròquia. El cor parroquial va solemnit zar la celebració amb els seu cants.

A l’homilia, el Rector de la Parròquia, Mn. Jaume Mayoral, va demanar a la Verge dels Socós que guardi el poble en aquests moments de crisi que es tem vivint, i tot seguit la Gna. Ángeles va renovar davant els fidels la fórmu la de la consagració i va tornar a demanar la gràcia de l’Esperit Sant i l’ajuda de la Mare de Déu per complir els seus vots de castedat, pobresa i obe diència. També va agrair la pregària i la presència dels fidels vinguts de les petites Parròquies de la Ribera de Sió que atén pastoralment els cap de setmana, així com els obsequis que li van fer el Consell Parroquial i altres entitats, i la carta que l’Arquebisbe li va adreçar a ella i a tota la comunitat reunida a l’Eucaristia.

Al final de la celebra ció, els fidels van cantar els goigs a la Mare de Déu dels Socós i en van venerar la imatge al seu cambril.

MONS. VIVES PREDICÀ EL QUINARI EN HONOR AL SANTÍSSIM CRIST DE LA LAGUNA

La Catedral de San Cristóbal de La Laguna (Diòcesi de Tenerife) va acollir els dies 11 al 14 de setembre el tradicio nal Quinari en honor al Santíssim Crist, que en guany va ser predicat per l’Arquebisbe d’Urgell, convidat pel Bisbe de Tenerife, Mons. Bernar do Álvarez, i per l’Esclau Major de l’Esclavitud del Crist de la Laguna, Dr. Francisco Doblas.

En la seva predicació a la Catedral, dins la missa vespertina diària de les vuit del vespre, Mons. Vi ves va oferir reflexions i motius per a l’esperança cristiana i sobre la nostra adhesió a Jesucrits Mort i Ressuscitat, que dóna la vida per tots.

Durant l’estada a Tene rife, l’Arquebisbe JoanEnric també va poder visitar les comunitats de les monges Clarisses i de les monges Dominiques, la residència dels sacer dots jubilats, i la seu del Bisbat de San Cristóbal de La Laguna, que fa uns

anys va sofrir un terrible incendi destructor i ara està totalment recons truït.

El 14 de setembre va ser el dia de la celebració més solemne, en escau re’s la festa litúrgica de l’Exaltació de la Santa Creu i la festa del Patró de la Ciutat, que ho havia estat de tota la Diòcesi Nivariense. La jornada va començar amb la pro cessó cívica-militar, amb

el pendó reial, des de les cases consistorials fins al temple principal de la Diòcesi.

A l’Eucaristia, cantada per l’Orfeó La Paz, as sistiren el President del Parlament de Canàries, Gustavo Matos; el Subde legat del Govern, Jesús Javier Plata; el president del Cabildo de Tenerife, Pedro Martín; l’Alcalde de San Cristóbal de La Laguna, Luis Yeray Gu tiérrez; la Rectora de la Universitat de La Laguna i pregonera aquest any de les festes, Rosa Agui lar; i el Tinent General en cap del comandament de Canàries, Alejandro Escámez, entre d’altres autoritats civils i mili tars. També van par ticipar a la celebració nombrosos membres de l’Esclavitud del Crist, encapçalats per l’Esclau

Major, així com el Capítol Catedral amb el clergat i una gran quantitat de fidels.

Mons. Vives va subratllar en la seva predicació el sentit per al viure, el valor del compromís i l’esperança que brolla de Crist Crucificat, l’amor de Déu. “Quan ens fi xem en la bella imatge del Crist de La Laguna ens adonem del gran amor de Déu. La figura del crucificat no és una invitació a la resignació. En Crist descobrim una nova dimensió del dolor, una nova esperança. Ho hem viscut durant la pandèmia, en l’erupció del volcà de La Palma, en l’acollida als refugiats de les guerres i durant la cri si econòmica, enmig del sofriment, trobàvem el servei de tants sanitaris i forces d’ordre, personal

essencial, sacerdots, l’ajuda fraternal dels nostres veïns, l’ajuda excepcional de Càritas i la solidaritat de tots envers els necessitats.

L’Arquebisbe d’Urgell es va referir també a la guerra d’Ucraïna, a la crisi energètica que assota el planeta i a tants altres aspectes que requereixen un compro mís fort per part de tots. “Treballem junts. Pel bé comú hem d’estar units. A La Palma ho hem com provat. Quanta solidari tat. Demanem-li a Déu que aquesta generositat continuï. Crist il·lumina i revela l’experiència de l’amor que hi ha al cor de tot ésser humà”.

Mons. Vives destacà així mateix que “hem de treballar compromesos perquè els joves tinguin futur, treball digne, habi tatge, condicions de vida

ORDENACIÓ PRESBITERAL A VERDÚ DEL P. JOAN MORERA PERICH, SI

El dissabte 17 de setem bre va tenir lloc a l’església de Santa Maria de Verdú (Diòcesi de Solsona) l’orde nació presbiteral del diaca P. Joan Morera, SI, de mans de l’Arquebisbe d’Urgell. Hi concelebraren el P. Provin cial dels jesuïtes a Espanya, P. Antonio España; i el Delegat dels jesuïtes a Ca talunya, P. Enric Puiggròs; així com Mn. Jordi Orobitg, membre del Consell Episco pal del Bisbat de Solsona i antic Rector del Seminari

dignes”; i exhortà a vene rar al Crist de La Laguna amb tres besades: “el

Major Interdiocesà, on el nou prevere va formar-se uns anys; el P. Roger Torres, Superior de la comunitat de jesuïtes de Lleida, on el P. Joan Morera està destinat; i una trentena de preveres. Hi assistí una gran quantitat de fidels.

Fou una celebració emo tiva i plena de significat on la litúrgia austera però bellament cuidada parlà i evocà el Senyor que rega lava un nou ministre a la seva Església.

A l’homilia, l’Arquebisbe va glossar les lectures de la Paraula de Déu procla mades. A la primera (Is.

primer bes, d’agraïment: per la fe, per haver-lo conegut; també un bes

de conversió: besar el Crist perquè no hem estimat suficientment; i el tercer bes, d’amor i solidaritat: demanem a Déu l’ajuda perquè cada dia creixi més el nostre amor envers Ell”.

Finalment, l’Arque bisbe animà a donar gràcies per la feina de Càritas Espanyola que enguany compleix el seu 75è aniversari amb el lema “75 anys d’amor per als altres”, i per Ca ritas de Tenerife, que en compleix 70, i recordà la frase de Sant Joan de la Creu: “Posa amor on no hi ha amor, i en trauràs amor”.

L’Eucaristia va con cloure amb la Benedicció del Senyor impartida pel Bisbe Nivariense als fi dels, abans de començar la processó de retorn de la venerada imatge al seu Santuari Real.

42,1-7), el profeta Isaïes avança que Jesús serà el Servidor dels servidors: “Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima”. L’Arquebisbe demanà al nou prevere “en tot es timar i servir” el Poble de Déu en els diferents serveis que la Companyia de Jesús li encarregarà, tenint present que aquest servei el configurarà com ha configurat tots els pre veres. Tot prevere ha de ser un servidor, a imitació de Jesús, que va venir a servir i no a ser servit.

A la segona lectura (2 Co 5,16-20) es recordava com són “feliços els qui són ambaixadors de re conciliació”. L’Arquebisbe animà el nou prevere a ser ambaixador d’un Déu de misericòrdia que perdona 70 vegades 7 i que no es cansa mai de perdonar. Tot prevere ha de ser un ambaixador de la recon ciliació i l’ambaixador ha de transmetre les paraules que rep de Déu mateix, que l’ha de sostenir en la seva missió.

L’animà també a ser ambaixador d’un Déu que estima tothom i que vol

Església d’Urgell 49

el respecte dels drets humans i una ecologia integral que posi al centre les persones i la cura de la casa comuna. I glossant la lectura de l’Evangeli de les Benaurances (Mt 5, 1-12a), Mons. Vives exhortà el P. Joan a ser pobre en l’es perit i a posar al centre del seu ministeri presbiteral els pobres, els marginats i els qui més pateixen.

Finalment, l’Arquebisbe va destacar tres dimensi ons pastorals que marquen la vida del prevere: l’amor per les Sagrades Escrip tures, el servei generós i entregat als més pobres, i el treball per la justícia, la pau i la no-violència.

Mn. Joan Morera va néi xer el 5 de febrer de 1983 a Tordera (Maresme, Giro na), va estudiar informàtica i programació de videojocs i va sentir la crida vocaci onal pel referent del seu oncle capellà, Mn. Josep Perich, que en un primer moment el va acompanyar al Seminari diocesà. S’ha format en espiritualitat ignasiana i en llengües bíbliques. Va estudiar Teo logia Bíblica a la Universitat Gregoriana de Roma i amb

una estada a Jerusalem. El seu recorregut des de lla vors el va portar a Tanzània durant dos anys, i després novament a Catalunya, on ha aprofundit en l’estudi de la no-violència cristiana, i més recentment en el camp de l’ecologia, entre altres activitats.

CONFIRMACIONS AL SANTUARI BASÍLICA DE LA MARE DE DÉU DE MERITXELL

Diumenge 18 de setembre, l’Arquebisbe JoanEnric va administrar el sa grament de la Confirmació a 19 joves de la Parròquia de Canillo al Santuari Basí

lica de la Mare de Déu de Meritxell. Hi concelebra ren el Rector de Canillo i encarregat del Santuari, Mn. Ramon Rosell, i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. Hi va assistir una gran quantitat de fidels, entre els quals els consellers comunals Begoña Rubio, Rafel Casal i Elisabeth Font, que al final de la celebració van dirigir unes paraules als joves confirmats en nom del Comú.

A l’homilia, l’Arquebisbe recordà les paraules que havia pronunciat pocs dies abans al mateix Santuari, en la festa de la Mare de Déu de Meritxell, animant els joves a “no abaratir els somnis”. Els animà a ser joves compromesos, amb alts ideals, que no es conformen amb poca cosa, sinó que tenen aspiracions altes com la fe, la família, la bondat i el servei; i els exhortà a ser persones de fe que no renuncien a les seves arrels cristianes.

Glossant les lectures proclamades, féu notar que Jesús adverteix que hi ha coses que ens poden prendre l’autèntica felici

tat si no les sabem situar en el seu lloc just, com, per exemple, els diners i les riqueses, i animà els joves a ser generosos, austers i senzills, posant la seva felicitat no en els béns de la terra sinó en els valors autèntics i perdurables: la fe, la família, el servei, la cura de la natura i la solidaritat envers els més pobres.

L’Arquebisbe va felicitar els pares i padrins que s’han interessat per l’edu cació cristiana dels adoles cents i joves i els exhortà a continuar sempre la tasca d’acompanyament dels seus fills i fillols. Finalment, adreçant-se als joves, els explicà com aquell dia rebien la plenitud de l’Es perit Sant que davallaria sobre ells i els faria els seus testimonis i els marcaria, tatuaria, segellaria, per sempre.

Al final de l’Eucaristia, l’Arquebisbe regalà als joves confirmats un Nou Testament, animant-los a llegir-ne cada dia un breu fragment; la Parròquia de Canillo els regalà un llibre sobre la història del Santuari Basílica de Meritxell; i el Comú, un bolígraf.

Mons. Vives ordenà de prevere el P. Morera (segon per la dreta) a l’església parroquial de Verdú.

L’Arquebisbe animà els confirmands a ser joves compromesos, amb alts ideals, i persones de fe que no renuncien a les seves arrels cristianes.

55è ANIVERSARI

DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL

El 21 de setembre va te nir lloc a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella la celebració eucarística d’acció de gràcies pel 55è aniversari del col·legi Sant Ermengol. L’Eucaristia fou presidida per l’Arquebis be i Copríncep, i President del Patronat Rector, Mons. Joan-Enric Vives; i conce lebrada per l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries. Hi van assistir l’Ambaixador d’Espanya al Principat d’Andorra, Àngel Ros; la Gna. M. Tomasa Itóiz, representant al Patronat de la Congregació de la Sagrada Família d’Urgell; i la Directora del col·legi, Maria Josep Pascual; a més d’antics Directors i

membres del Patronat; docents, ex docents, mem bres dels equips directius, claustre de professors i un bon nombre d’alumnes i ex alumnes. La celebració fou animada per la coral del col·legi.

L’Arquebisbe Joan-Enric expressà a l’homilia la joia per poder celebrar el 55è aniversari del col·legi inspirat per la generositat del Consell General de les Valls d’Andorra i pel Copríncep Ramon Iglesias, i animà a donar gràcies a Déu per tot allò viscut i treballat al llarg d’aquests 55 anys que han forjat la personalitat i virtuts de molts andorrans.

Recordà que el col·legi té la missió de transmetre models de coneixement i comportament per des plegar les capacitats dels joves en tots els seus ves

sants i formar-los en una cultura àmplia, humanista i cristiana; i reflexionà que celebrar l’Eucaristia també hauria de servir per demanar perdó per les mancances i límits que al llarg d’aquests 55 anys puguin haver hagut entre els directius, professors o alumnes, i confiar en la misericòrdia de Déu que ens ajuda a aixecar-nos i a començar un nou curs amb resiliència i ànim.

Finalment, animà els professors a cuidar ca dascun dels seus alumnes, perquè cada alumne, per més difícil que sigui, és un tresor immens als ulls de Déu, més valuós que tot l’or del món, i els educadors tenen la bella missió de desplegar les potencialitats dels seus alumnes.

Al final de l’Eucaristia

es pregà pels professors, alumnes i familiars tras passats en aquests 55 anys.

FESTA DE SANT COSME I SANT DAMIÀ A TREDÒS

Diumenge 25 de setem bre, l’Arquebisbe JoanEnric va presidir la ce lebració eucarística a la Parròquia de Santa Maria de Tredòs (Vall d’Aran) coincidint amb la celebra ció de la festa dels sants Patrons Cosme i Damià. Hi concelebrà l’Arxiprest de Vall d’Aran, Mn. Pere Balagué, i hi assistiren l’Alcalde de Naut Aran, el Conseller d’Agricultu ra del Conselh Generau d’Aran i l’Alcalde pedani, amb altres regidors.

A l’homilia, l’Arquebis be glossà les lectures del diumenge XXVI de durant l’any, on Jesús contraposa l’actitud del ric amb la del pobre Llàtzer. Mons. Vives subratllà com el ric està tancat en si mateix, en el seu món i problemes, en els seus propis interessos, i és incapaç de veure i adonar-se que té cada dia a la porta de la seva casa el pobre Llàtzer demanant caritat. Ens cal trencar les bombolles i tancaments que ens impedeixen ado nar-nos de les necessitats dels germans i només ho podrem fer si ens alimen tem de la Paraula de Déu i dels sagraments. En el germà i en els pobres hi tenim especialment la veu de Déu que ens crida. Crist Llum del món pot fer llum en la nostra vida i entrar pel camí evangèlic de l’amor solidari i de la compassió.

Mons. Vives animà els professors del col·legi Sant Ermengol a cuidar cadascun dels seus alumnes, perquè cada alumne, per més difícil que sigui, és un tresor immens als ulls de Déu.

Al final de l’Eucaristia es cantaren els goigs i la coral parroquial va oferir un breu recital; i poste riorment Mons. Vives pogué saludar els fidels que s’havien congregat per participar de la celebració.

CONFIRMACIONS A VIELHA

El 25 de setembre, l’Ar quebisbe Joan-Enric va pre sidir l’Eucaristia dominical a l’església de Sant Miquel de Vielha, en la qual va ad ministrar el sagrament de la Confirmació a 29 joves de les Parròquies de tota la Vall d’Aran. Van concelebrar amb l’Arquebisbe el Rector de Vielha i Arxiprest de la Vall, Mn. Pere Balagué; Mn. Jusèp Amiell; Mn. Joseph Geethanfonkalan i Mn. David Codina.

L’Eucaristia es va cele brar en castellà, català i aranès; solemnitzà els cants la coral parroquial i van participar en l’organit zació les catequistes de la Parròquia.

A l’homilia, l’Arquebisbe animà els joves confir mands a fer realitat en la

seva vida el missatge de les lectures de la Parau la de Déu proclamades. Jesús ens adverteix de la necessitat de tenir sempre en compte els pobres, els malalts, els necessitats i les persones que pateixen i a no viure tancats i aïllats en bombolles que ens poden donar autocomplaença però que ens aparten dels altres. En aquest sentit animà els joves a tenir els ulls i el cor sempre oberts per vigilar els perills que poden suposar les noves

tecnologies amb les seves addiccions i els animà a ser joves lliures i despresos, plens de l’Esperit Sant que se’ls donava en plenitud aquell dia.

Va animar tots els fidels a no ser tancats ni indi ferents, sinó acollidors, i ho concretà en aquell diumenge en què se cele brava la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, i advertí sobre no con vertir-nos en una Europa “balneari” de rics, tancats i vells, que no accepten els

nouvinguts perquè volen mantenir els seus privilegis de riquesa. Per això animà els joves a ser generosos, a compartir i a donar lloc i espai a l’altre.

Finalment els recordà que la plenitud de l’Esperit Sant que rebien aquell dia en la seva confirmació els havia d’empènyer a ser joves compromesos, testimonis de Jesús enmig del seu ambient.

Al final de la celebració, l’Arquebisbe regalà als joves “El Nau Testament” en llengua aranesa ani mant-los a llegir-ne un frag ment cada dia, i anuncià a la comunitat cristiana de la Vall d’Aran que Mn. Amiell ja ha acabat de traduir tota la Bíblia en llengua aranesa i que properament, amb l’ajut de particulars i ins titucions, esperem que es pugui publicar.

En acabar la celebració Mons. Vives pogué saludar i parlar amb les catequistes de la Parròquia i els va agrair el seu treball per l’educació dels joves.

Al final de l’Eucaristia, la coral parroquial oferí un breu recital.

L’Arquebisbe recordà als confirmands que la plenitud de l’Esperit Sant que rebien aquell dia els havia d’empènyer a ser testimonis de Jesús enmig del seu ambient.

ASSEMBLEA D’INICI DE CURS DE LA FEMN

El dissabte 24 de setem bre, els representants dels diferents centres d’esplai i del patronat de la Funda ció d’Esplais Mare de Déu de Núria (FEMN) es van aplegar al Centre Cívic de Balaguer per participar a l’assemblea d’inici de curs, amb l’alegria del re trobament després de les activitats del lleure d’estiu

L’assemblea començà a les deu del matí amb la salutació del president de la FEMN, Santi Amores, que proposà als participants tres qüestions per treba llar-les durant la jornada: “què canviaries, què inno varies i què mantindries de la FEMN?”.

A continuació, el Consili ari, Mn. Joan Pau Esteban, dirigí la pregària seguint com a fil conductor els continguts de la CVIII Jornada Mundial del Mi grant i el Refugiat, que se celebrava l’endemà amb el lema “Aquí construïm el futur amb els migrants i els refugiats”; i amb un

signe i una cançó convidà els monitors al compromís amb aquesta realitat.

Es va aprovar l’acta de l’assemblea anterior, cele brada a Peramola, i es van revisar els preus de pensió per dia de les cases de la Fundació, ajustant-los una mica de comú acord, pen sant en el bé dels esplais i en l’actual increment del cost de la vida.

Tot seguit es va fer balanç de les activitats d’estiu, amb un alt grau de satisfacció per la par ticipació, el compromís, la feina feta i les poques incidències, i alhora es va fer l’agenda per a l’assig nació de cases ja des d’ara per a les colònies d’estiu del 2023. Així mateix, es va parlar de l’organització i participació a la trobada de monitors a la casa de colònies d’AINA el cap de setmana del 22 i 23 d’oc tubre.

Posteriorment, en el marc de l’activitat de “bones pràctiques” que va començar l’assemblea passada, els esplais XinoXano, Sió i Guissona van

explicar el mètode que fan servir per dinamitzar les seves reunions de manera creativa i formativa alhora.

Finalment, es va deixar constància que la prope ra assemblea s’hauran

de renovar els càrrecs de Formació i Secretaria, proposant candidats per a la futura elecció, i es van donar informacions diverses del calendari del MCECC.

VISITA A AGRAMUNT DE LES MISSIONERES DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ

El dimarts 27 de setem bre, el Consell General de les Missioneres de la Immaculada Concepció va visitar el col·legi de la Mare de Déu del Socós, del qual la congregació té la titulari tat. Van interessar-se pels projectes educatius del centre i pels mètodes pe dagògics que s’hi apliquen, i van dialogar amb l’equip

Els participants a l’assemblea d’inici de curs de la FEMN van fer balanç de les activitats de l’estiu.

El Consell General de les Missioneres de la Immaculada Concepció, amb el Rector d’Agramunt i les Religioses de Crist Rei.

directiu i el professorat. Aquest curs 2022-2023, el col·legi acull 181 alumnes d’infantil i primària.

Després van visitar la comunitat de les Religioses de Crist Rei, amb les quals van comentar les realitats de la vida religiosa, de les Parròquies i dels centres educatius en llocs rurals, com és la Diòcesi d’Urgell. Van tenir un record per la darrera comunitat de religioses que van estar al col·legi, de les quals la gent de la Ribera del Sió encara té un record molt viu; i tot seguit es van fer una fotografia amb el Rector, Mn. Mayoral, a la portalada romànica de l’església parroquial per recordar la trobada.

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ PERMANENT DE LA CEE

Els dies 27 i 28 de setem bre l’Arquebisbe d’Urgell va assistir a la reunió de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), en la qual es va tractar, entre altres qüestions, dels nous ma terials del Catecisme per a adults, “És el Senyor!”,

que s’estan redactant amb l’objectiu d’ajudar a progressar en la fe les persones que realitzen el catecumenat d’adults o que volen reiniciar la seva vida cristiana a través de la catequesi d’adults.

Per altra banda, la Comis sió Episcopal per a la Litúr gia presentà el document “Orientacions sobre els ministeris instituïts: lec tor, acòlit i catequista”. Es tracta d’un text que sorgeix arran dels documents motu proprio del Papa Francesc sobre l’accés de les dones als ministeris instituïts i sobre la institució del ministeri dels catequistes.

Per la seva part, La Co missió Episcopal per als Laics, Família i Vida pre sentà la proposta de treball “Nous fruits per a un poble de Déu en camí”, que incor pora línies d’actuació en l’àmbit del primer anunci de la fe, l’acompanyament, la formació i la presència a la vida pública. La propos ta és fruit del Congrés de Laics de 2020 i del procés sinodal que s’ha viscut, i ara incorporarà les apor tacions de la Comissió Permanent.

També es va tractar de l’elaboració del docu ment “Persona, família i societat”, que analitza la situació social de fons en el context cultural actual; l’estat d’Ábside; i diversos nomenaments en organis mes de la CEE.

TROBADA PREPARATÒRIA D’UN SERVEI DE PASTORAL VOCACIONAL DE LA CEE

La tarda del 28 de setembre, a les dependències de la CEE a Madrid es van reunir representants de les comissions episcopals de

Clergat i Seminaris, Vida Consagrada, Missions, Laics, Joves i Família i Vida, convocats pel Secretari ge neral, Mons. Luis Argüello, per anar preparant el futur “Servei de Pastoral Voca cional” de la CEE per a les Diòcesis i Congregacions religioses.

Hi va participar Mons. Joan-Enric Vives, com a President de la Comissió per al Clergat (vocació al presbiterat i al diaconat), així com una trentena de membres que van donar compte del treball ja realit zat i el que s’haurà d’anar fent en el futur, preparant un objectiu del quadrienni de la CEE, i convocant un Congrés estatal de Res posta a la Vocació. També es van donar aportacions sobre el treball a fer i so bre la propera Jornada de Pregària per les Vocacions.

RECÉS DE LA COMUNITAT DE CARMELITES DE SANT JOSEP DE TARTERA

El 29 de setembre, festa dels arcàngels Miquel, Ga briel i Rafael, l’Arquebisbe d’Urgell va predicar un dia

La Comissió Permanent de la CEE va tractar, entre altres qüestions, dels nous materials del Catecisme per a adults.

Representants de diferents comissions de la CEE es van reunir per començar a preparar el futur “Servei de Pastoral Vocacional”.

de recés a les religioses Carmelites de Sant Josep de la comunitat de la Im maculada a Tartera (Prats i Sansor).

Els proposà dues refle xions sobre “sortir a sem brar i iniciar amb il·lusió el treball del nou curs”, i sobre “la vida espiritual a la llum de la missió dels àngels, en la vida consa grada”.

Amb el capellà de la comunitat, Mn. Enric Bonet, van celebrar l’Eucaristia i van compartir un dinar de germanor amb motiu de la festa onomàstica de la Gna. Gabriela Serna.

FESTA DE SANT JERONI AL SANTUARI DE SANTA MARIA DE REFET

El Santuari de Santa Maria de Refet acollí el divendres 30 de setembre la celebració eucarística amb motiu de la solemni tat de Sant Jeroni, Doctor i Pare de l’Església llatina,

que va animar a estudiar i aprofundir en la Sagrada Escriptura.

A la missa solemne, ce lebrada per fra Francesc d’Igualada, hi va assistir un bon nombre de persones dels pobles de l’entorn, molt vinculats al Santua ri, acompanyant la Verge consagrada Pilar Abellán i la Gna. Trinitat Cabrero, jerònima, que resideixen al Santuari.

A l’homilia, fra Francesc insistí en que ens cal por tar, com va fer Sant Jeroni a “imatge” de la Mare de Déu, la Paraula de Déu a la intimitat de les nostres en tranyes, per tal que creixi dins nostre i ens il·lumini.

També visitaren el San tuari, per felicitar les con sagrades en el dia del seu patró i pregar plegats, Mn. Joan Prat, sacerdot del Bisbat de Vic, una re ligiosa de les Germanetes dels Ancians Desemparats que l’acompanyava, i unes joves de la seva Diòcesi.

VISITA A LES RELIGIOSES FILLES DE CRIST REI A GRANADA

El 30 de setembre, estant a Granada per a la presa de possessió del nou Ar quebisbe coadjutor, Mons. Joan-Enric Vives va retre visita a les Religioses Filles de Crist Rei, a la seva casa mare de l’Albaicín. Allí va retrobar la Gna. Dolores Bo nilla, fins fa poc a Agramunt,

i va visitar, resà Vespres i sopà amb les Germanes ancianes de la Congregació.

També va visitar i va pre gar davant el sepulcre del Venerable Mn. Josep Gras, prevere fill d’Agramunt i Fundador de la Congrega ció de Filles de Crist Rei, dedicades a l’ensenyament, l’atenció als malalts i ancians i cooperadora a molts països en tasques d’acció pastoral.

L’Arquebisbe predicà un dia de recés a les Carmelites de Sant Josep de la comunitat de la Immaculada a Tartera.

Fra Francesc d’Igualada celebrà la missa en la solemnitat de Sant Jeroni al Santuari de Refet.

Mons. Vives visità les Religioses Filles de Crist Rei a la seva casa mare de Granada.

JORNADES

DE

DELEGATS DE PASTORAL DE LA SALUT

Els dies 26, 27 i 28 de setembre van tenir lloc a Madrid les XLVI Jornades Nacionals de Delegats de Pastoral de la Salut, organitzades sota el lema “Acompanyar en el pati ment” per la Subcomissió Episcopal per a l’Acció Caritativa i Social del De partament de Pastoral de la Salut de la Conferència Episcopal Espanyola. Del Bisbat d’Urgell hi va par ticipar Mn. Ignasi Navarri.

A les Jornades es van tractar temes organit zatius de les diferents delegacions, qüestions científiques sobre diverses patologies i els patiments que ocasionen als malalts i familiars, i reflexions sobre la importància de l’acompanyament en els moments d’angoixa; i es van compartir diversos testimonis d’amor i espe rança dins l’adversitat i el patiment de les persones. Tot viscut en un ambient

de pregària i de germanor.

Mons. Juan Antonio Mar tínez Camino, Bisbe auxi liar de Madrid, va oferir una ponència en la qual va donar sentit al patiment dins l’esperança cristiana, a partir d’un model inspirat en el patiment de Jesucrist mort a la creu i ressuscitat, fet que ha de ser la llum dels cristians. Per altra

banda, l’hematòleg i dele gat de la Diòcesi de León, Dr. Fernando Escalante, va compaginar ciència i testimoni de fe i amor en explicar la implicació medica i social de les ano menades “malalties rares”. Escalante, pare d’una filla amb paràlisi cerebral, va exposar la seva experièn cia personal de superació

del dolor a partir de l’amor, la fe i l’esperança en Crist.

Per últim, la Dra. Amaya Palomo, geriatra de l’hos pital de Torrejón, i el sacer dot psiquiatra Dr. Alberto Cano, van exposar com es pot portar la convivència amb el patiment i quines claus podem utilitzar per acompanyar en el patiment psíquic.

A les Jornades Nacionals de Delegats de Pastoral de la Salut es van compartir diversos testimonis d’amor i esperança dins l’adversitat i el patiment de les persones.

TROBADA DELS DELEGATS DE JOVENTUT D’ESPANYA

Del 29 de setembre al 2 d’octubre va tenir lloc a Turcifal (Diòcesi de Lisboa) l’Encontre Nacional de Delegats y Responsables de Pastoral amb Joves (ENPJ22), orga nitzat per la Conferència Episcopal Espanyola, i en la que van participar cent cinc delegats laics, religiosos i preveres, representants de les Diòcesis, congregacions i moviments d’àmbit nacional. Del Bisbat d’Urgell hi participà la coordinadora de la Delegació de joven tut, M. Carme Girart.

Van ser uns dies de tro bada, pregària i reflexió que serviren per fer balanç del Pelegrinatge Europeu de Joves a Santiago de Compostel·la (PEJ22), per abordar amb esperança els reptes de la pastoral amb joves dels pròxims anys i per a preparar i conèixer l’organització i els llocs de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) que es farà a Lisboa el 2023.

ACTE INSTITUCIONAL PELS 55 ANYS DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL

El col·legi Sant Ermen gol d’Andorra la Vella va acollir la tarda del dilluns 3 d’octubre un acte insti tucional amb motiu del 55è aniversari del centre, presidit per la Ministra d’Educació i Ensenyament Superior i la Síndica Ge neral d’Andorra. Hi van

assistir la Cònsol Major d’Andorra la Vella, l’Am baixador d’Espanya a An dorra, la Gna. M. Tomasa Itóiz, representant de la Congregació en el Patro nat; la Directora del col legi, Maria Josep Pascual; i l’Arxiprest de les Valls; a més de docents, personal d’administració i serveis del col·legi, autoritats, sacerdots del Principat, i representants de diferents entitats públiques, socials

i culturals andorranes. L’acte es va dur a terme a l’aire lliure, en el pati del col·legi que ha vist córrer i jugar milers d’infants en aquest 50 anys d’història.

Les celebracions del cinquantenari inclouen també un castell de focs artificials el 17 d’octubre a dos quarts de nou del vespre, i la tradicional festa en honor de Sant Ermengol, el 28 d’octubre.

INAUGURACIÓ DEL CURS AL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ

Dilluns 3 d’octubre, l’Arquebisbe de Tarrago na, Mons. Joan Planellas, presidí la inauguració del curs del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (SMI). Actualment hi resi deixen 14 seminaristes, als quals pròximament s’hi uniran quatre més del Seminari de Vic. D’aquesta manera, hauran estat cinc noves entrades per al curs 2022-2023.

continua a la pàg. 60

A l’ENPJ22 es va avançar en els preparatius de la Jornada Mundial de la Joventut de l’any vinent a Lisboa.

L’acte institucionals del cinquantenari del col·legi Sant Ermengol aplegà diferents autoritats i representants d’entitats andorranes.

REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE AL SEMINARI CONCILIAR DE BARCELONA

(JMJ) que presidirà el Papa Francesc l’agost de 2023 a Lisboa.

Els dies 3 i 4 d’octubre va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona la reunió núm. 250 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per Mons. Joan Planellas, Arquebisbe de Tarragona i Primat.

1.- Els Bisbes van rebre la visita de la Sra. Meritxell Ruiz, Secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), que presentà un detallat informe de la situació de l’ensenyament en el moment present a casa nostra, així com també els reptes que està vivint l’escola cristiana. Com a repte fonamental davant una realitat allunyada del fet religiós, la FECC vol prioritzar l’evangelització des de l’anunci explícit de Jesucrist. En aquest sentit, la FECC té en compte

les aportacions del Papa Francesc en relació a iniciatives com el Pacte Educatiu Global, així com el document de la Congregació per a l’Educació Catòlica, Identitat de l’Escola Catòlica per una cultura del diàleg. Els Bisbes expressaren a la Sra. Meritxell Ruiz

llur suport a tot el treball que du a terme la FECC, valorant algunes noves iniciatives pastorals com ara la proposta d’una anada d’alumnes de les escoles cristianes al monestir ecumènic de Taizé (França) i la participació en la propera Jornada Mundial de la Joventut

2.- Mn. Antoni Matabosch, Mn. Josep Esplugues i el Sr. Joan Hernández van presentar als Bisbes el Grup de Treball Estable de Religions (GTER), entitat formada per institucions religioses presents a Catalunya amb l’objectiu de promoure la pau i l’harmonia entre les religions, essent un punt de referència per al diàleg pràctic i el treball conjunt. El seu nucli bàsic, des de la seva creació l’any 2005, és el treball conjunt de les religions pel bé de la societat, així com l’exercici d’un diàleg interreligiós no pas basat en debats teològics sinó en el treball conjunt pel bé de la ciutadania, basat en la pedagogia de l’acció. Entre les diverses actuacions del GTER hi ha: la lluita contra

integrismes i fonamentalismes; la prevenció, mediació i resolució de conflictes; la integració de la immigració; i l’oferta d’interlocució amb les diverses administracions públiques. Els Bisbes van agrair la tasca que fa el GTER, entitat referent com a eina pedagògica per a l’eliminació de prejudicis i estereotips, posant en relleu que les religions no són origen de conflictes, ans al contrari, treballen i cooperen conjuntament.

3.- Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Bisbe President de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia (CIL), informà de la imminent nova edició del Missal Romà en llengua catalana. L’edició és a càrrec dels coeditors litúrgics (Editorial Balmes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat), amb il·lustracions de l’artista jesuïta P. Marko Rupnik. Amb data 4 d’octubre, tots els Bisbes de la CET van signar el decret pel qual aquesta nova edició del Missal Romà en català ha de ser tinguda com a típica a totes les Diòcesis amb seu a Catalunya, i s’haurà de començar a utilitzar a partir del 27 de novembre vinent, primer Diumenge d'Advent.

4.- Amb motiu del nou curs acadèmic, els Bisbes van rebre la visita del Dr. Armand Puig, Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP); del Dr. Santiago Bueno, Vicerec-

tor acadèmic de l’AUSP; i del Dr. Joan Torra, Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. L’AUSP integra les facultats eclesiàstiques de Filosofia, de Teologia, d’Història de l’Església, així com l’Institut Superior de Litúrgia. Els Bisbes van ser informats sobre la situació i iniciatives d’aquesta institució, entre les quals la celebració d’un congrés internacional extraordinari els dies 14 i 15 de febrer de 2023 sota el lema: “L’Església és tota ella sinodal. Experiències de sinodalitat a Europa. Vers el Sínode 2023”, en el qual intervindran diversos Bisbes europeus.

5.- També es van tractar altres temes, com ara la fase continental europea en relació amb el Sínode, i s’ha informat sobre alguns esdeveniments programats des dels diversos àmbits pastorals interdiocesans, com les

XIV Jornades de formació de catequistes, “Iniciar al misteri de la fe en Jesucrist”, convocades pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC) i que tindran lloc a Solsona del 4 al 6 de novembre vinent.

6.- El matí del dimarts 4 d’octubre, els Bisbes van participat en la inauguració del curs 2022-2023 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), que començà amb l’Eucaristia presidida pel Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de l’AUSP. A continuació, a l’Aula Magna tingué lloc la sessió acadèmica. El Dr. Ricardo Mejía, professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya pronuncià la lliçó inaugural del curs, titulada “Límits i abastaments de la intelligència artificial en el diàleg filosòfic i teològic contemporani”.

7.- Finalment, la tarda del mateix dimarts 4 d’octubre els Bisbes van assistir al monestir de Sant Pau del Camp, a Barcelona, a la celebració dels deu anys de Catalonia Sacra. Mons. Salvador Giménez, Bisbe de Lleida i President del Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l’Art Sagrat (SICPAS), entitat de la qual depèn Catalonia Sacra, sintetitzà en la seva intervenció els reptes per als propers anys, entre els quals “sumar collaboradors que facilitin la gestió, el manteniment i la conservació, fent del patrimoni cultural una porta d’entrada al cristianisme, perquè visitar aquest patrimoni també té un valor religiós”.

Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC). Barcelona, 4 d’octubre de 2022

Al final de la tarda va tenir lloc la celebració de les Vespres i la Missa, pre sidida per Mons. Planellas i concelebrada pels Bisbes de les Diòcesis unides en el SMI: Mons. Joan-Enric Vives, Bisbe Delegat per al Seminari; Mons. Romà Casanova, Mons. Salvador Giménez-Valls, Mons. Enric Benavent, Mons. Francesc Conesa i Mn. Lluís Suñer, Administrador diocesà de Girona. També hi participa ren l’equip de formadors del SMI (Mn. Armand Puig, Mn. Gabriel Casanovas i Mn. Jaume Gené) i els Rectors dels Seminaris diocesans respectius.

Mons. Planellas va ani mar els joves a començar el curs amb il·lusió i res ponsabilitat, deixant-se guiar per l’Esperit de Déu que sempre ens crida a una conversió, i remarcà el valor del treball del SMI, especialment en temps del Sínode sobre la sinodalitat.

Després de la celebració van compartir un sopar de germanor.

INICI DE CURS DE L’ATENEU UNIVERSITARI SANT PACIÀ

El 4 d’octubre, l’Arque bisbe d’Urgell va partici par a la inauguració ofi cial del curs 2022-2023 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) a Barcelona i concelebrà l’Eucaristia presidida pel Cardenal Mons. Joan-Josep Omella, Gran Canceller de l’AUSP, amb què començaren els actes d’inici del curs. Posteriorment assistí a la

lectura de la lliçó inaugu ral, “Límits i abastaments de la intel·ligència artifi cial en el diàleg filosòfic i teològic contemporani”, a càrrec del Dr. Ricardo Mejía Fernández, prevere professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya.

A l’acte també assistiren el Rector de l’Ateneu, Dr. Armand Puig, que va fer la presentació del curs, els Bisbes de les Diòcesis de Catalunya i el Cardenal Martínez Sistach, així com els representants del Con

sell del Gran Canceller i les autoritats acadèmiques de l’AUSP, la Directora General d’Afers Religiosos i el Rector de la Universitat San Dámaso de Madrid.

CONFERÈNCIA DE MONS. VIVES SOBRE L’ESGLÉSIA A CATALUNYA

El vespre del 4 d’octu bre l’Arquebisbe d’Urgell va pronunciar als salons parroquials de Sant Esteve de Granollers una confe rència sobre les “Febleses i fortaleses de l’Església a Catalunya”, dins les XXVI Jornades de formació del Moviment Apostòlic de Pobles i Comarques (MAPC).

A la seva arribada va ser rebut pel Rector de la Parròquia i Vicari Episco pal de Terrassa, Mn. Josep Monfort, i, abans de la conferència, l’Arquebisbe va voler visitar el sepulcre de Mons. Jaume Traserra, Bisbe emèrit de Solsona, enterrat al temple de Sant Esteve, i amb el grup que l’acompanyava va dirigir una pregària pel seu repòs etern.

Posteriorment, i després de la presentació de Mons. Vives que van fer Joan Girbau i el Dr. Jaume Dantí, de la Fundació Joan Mara gall, ambdós militants del MAPC, la conferència va començar amb la pregària a l’Esperit Sant pel Sínode, i va constar de dues parts. A la primera part, Mons. Vives va destacar llums i ombres, solideses i debi litats, de les actuals deu Esglésies diocesanes que fan camí a Catalunya, re muntant-se en la història

Els seminaristes del SMI amb els seus formadors i els Bisbes de les Diòcesis que el conformen.

El Dr. Ricardo Mejía pronuncià la lliçó inaugural del curs 2022-2023 de l’AUSP.

a grans fites i centrant-se en els dos darrers segles i l’aportació del Concili Vaticà II i el Provincial Tarraconense.

Va remarcar que no ens podem deixar arrossegar per sentiments de pessimisme ni de frustració davant la situació actual de crisi, de pandèmia i de guerra que han afectat molts aspectes de la vida eclesial, ni perquè hagi minvat el nombre dels que es professen cristians. Ben al contrari, cal llegir les xifres des de l’esperança, fent notar que l’Espe rit Sant sempre ha anat traient l’Església de les dificultats de la història, sostenint-la i enfortint-la amb nova fecunditat. Hem de creure en aquesta acció de l’Esperit Sant i, malgrat que no ho comprenguem tot, deixar-nos portar per la confiança.

Tot acceptant que hi ha molts aspectes a millorar en el testimoniatge eclesi al, hem de valorar el camí sinodal que estan fent actualment les Esglésies, acollint la crida del Papa

Francesc a fer camí junts, remarcant precisament l’evangelització, la unitat pastoral de l’Església a Ca talunya, el treball envers els pobres i vulnerables, i el manteniment de molts serveis eclesials. És així com l’Església a Catalu nya va viure la reforma del Concili Vaticà II i l’ha anat aplicant, valorant el moment culminant de 1995 amb la celebració del Concili Provincial Tarraconense.

En una segona part, més breu, va referir-se a les aportacions de l’ales hores jove teòleg Joseph Ratzinger quan, en una conferència radiada el 1967, reflexionà profèti cament sobre el fet que l’Església del futur seria més minoritària, sense que això hagi de voler dir menys testimonial i significativa. Reflexió que explicà novament durant el seu viatge a Txèquia el 2009, ja com a Benet XVI.

El Papa demana que, sobretot en els camps intel·lectual, educatiu i caritatiu, se centrin els es-

forços d’aquestes minori es creatives i testimonials que seran les comunitats cristianes en el futur, i que ja està començant, especialment pel que res pecta al món occidental i a Europa en particular, però estant atents a altres creixements, a Àsia i Àfrica especialment.

Animà els assistents a mantenir la fe i el coratge, el servei als refugiats i als pobres, a no deixar de sembrar i a perseverar en tot el que anem portant entre mans, de testimo niatge cristià, serveis, institucions i presència en el món cultural, educatiu i social.

I finalitzà amb una re ferència a l’aportació del Cardenal Jorge Mario Ber goglio a les reunions de Cardenals del març de 2013 abans del conclave en què va sortir elegit Papa, i esbossà a grans trets la reforma “franciscana” que ha marcat el seu pontificat.

La trobada acabà amb la pregària de Sant Fran cesc recitada per tots els assistents.

DESÈ ANIVERSARI DE CATALONIA SACRA

Catalonia Sacra, la ini ciativa conjunta dels deu Bisbats amb seu a Catalu nya per donar a conèixer i promocionar el patrimoni cultural de l’Església, com pleix deu anys. L’efemèri de se celebrà el dimarts 4 d’octubre a l’església del Monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, en un acte en el qual van participar els Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) i diferents representants institucionals.

Mons. Salvador Giménez, Bisbe de Lleida i President del Secretariat Interdioce sà de Custòdia i Promoció de l’Art Sacre (SICPAS), féu un resum dels reptes de Catalonia Sacra per als propers anys, un cop s’ha consolidat el seu paper com a agent rellevant en l’àmbit del patrimoni cul tural català. “Cap endins, millorant la gestió global dels nostres equipaments i amb una més àmplia co operació entre ells”; i cap enfora, “sumant còmplices i col·laboradors que facili tin la gestió, manteniment i conservació, i fent del pa trimoni cultural una porta d’entrada al cristianisme; perquè visitar aquest pa trimoni també té un valor religiós”.

El Coordinador de Ca talonia Sacra, Dani Font, va fer una mirada retros pectiva al camí recorre gut. Aquesta dècada ha servit, segons Font, per què l’Església hagi fet un “convenciment col·lectiu” per gestionar el patrimoni

l’Arquebisbe d’Urgell reflexionà a Granollers sobre les “Febleses i fortaleses de l’Església a Catalunya”.

amb “una mirada oberta”, amb l’aposta dels diferents Bisbats per professionals “joves i preparats tècni cament, i amb un bagatge institucional important”, que, des de la indepen dència de cada Bisbat, s’està implicant per con solidar una proposta amb elements comuns a tot el territori. Font acabà la seva intervenció amb un record per qui fou Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, traspassat l’abril, i que va ser “un puntal imprescin-

dible” perquè Catalonia Sacra tirés endavant.

En nom dels deu Bis bats amb seu a Catalunya intervingué la Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, Clara Arbués, que destacà el valor cultural del patrimoni present ar reu del territori i la impor tància d’una bona gestió; i, al seu torn, la Directora general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández, va po sar l’accent en el pes que el patrimoni cultural de

l’Església té en el conjunt d’elements patrimonials de Catalunya, i en l’ob jectiu de seguir sumant sinergies entre Església i administració.

El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. JoanJosep Omella, i l’Arquebis be de Tarragona, Mons. Joan Planellas, que van ser els encarregats d’obrir i tancar l’acte, van reflexi onar sobre la importància del patrimoni i el seu pa per per entendre el propi relat de l’Església i la fe.

DECRET DELS BISBES DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE

Celebrar el Memorial del Senyor, amb fidelitat al seu manament, “Feu això que és el meu memorial”, ha estat sempre una de les principals preocupacions de la Santa Mare Església al llarg dels segles.

També avui ens convé renovar aquest compromís, i per això, després de la reforma litúrgica impulsada pel Concili Vaticà II, i de l’edició dels llibres litúrgics corresponents, tornem a posar a l’abast de tots els responsables de les celebracions del Misteri Euca rístic una nova edició del Missal Romà en llengua catalana.

Aquesta renovada versió segueix, com està pres

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DELS ACORDS BISBAT-VALL DE NÚRIA

El 5 d’octubre es van reunir telemàticament els membres de la Comissió mixta de Seguiment dels Acords entre el Bisbat d’Urgell i Vall de Núria.

En un clima franc i de cooperació, el Director de Vall de Núria, Antoni Casal, va presentar i comentar la Memòria de l’exercici 2021 i explicà com s’ha anat enfrontant la situació complexa després de la pandèmia. També es va parlar dels reptes de futur i es van posar en valor les festes de Sant Gil i de la Mare de Déu de Núria, els dies 1 i 8 de setembre respectivament.

REUNIÓ DELS ECÒNOMS DEL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ

Presidida per l’Arque bisbe d’Urgell i Bisbe delegat per al Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (SMI), la tarda del 5 d’oc-

crit, l’Editio typica tertia Missalis Romani emmen data, i ha rebut de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments la corresponent i preceptiva confirmatio el dia 22 de febrer de 2022.

Per tant, decretem que la present edició ha de ser tinguda com a típica a totes les Diòcesis amb seu a Catalunya i s’haurà de començar a utilitzar a partir del proper primer Diumenge d’Advent, dia 27 de novembre de 2022.

Sense que res no s’hi oposi.

Els Bisbes de Catalunya, Barcelona, 4 d’octubre de 2022

Els Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya van participar en la celebració del desè aniversari de Catalonia Sacra.

tubre va tenir lloc a la seu del centre a Barcelona la reunió dels Ecònoms de les set diòcesis unides en el SMI.

Es van presentar unes millores realitzades en la megafonia i la il·luminació de la capella del Seminari i es va presentar el rendi ment de comptes, amb el balanç del curs 2021-2022 i el pressupost per al curs 2022-2023, que foren aprovats amb algunes correccions.

Els Ecònoms van dema nar de fer alguna reunió més al llarg de l’any, ni que hagués de ser telemàtica, perquè així podrien rebre informació més detallada i sobretot prèvia a les in versions, i van demanar un pla director de les obres i necessitats per als pro pers anys.

L’ARQUEBISBE REP LA VISITA DE CÀRITAS NACIONAL D’ANDORRA

El 6 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep

d’Andorra va rebre al Pa lau Episcopal la visita de l’equip directiu de Càritas Nacional Andorrana: el President, Amadeu Roca mora; la Vicepresidenta, Canòlich Baró; i el Consi liari, Mn. Ramon Sàrries; que el van informar sobre les activitats programades i els projectes de futur de Càritas Andorrana en el marc de la postpandèmia, així com de les accions concordades amb l’Insti tut Nacional de l’Habitatge d’Andorra.

TROBADA DE LES VERGES CONSAGRADES DE CATALUNYA I BALEARS

El 8 d’octubre, les Verges Consagrades de Catalunya i Balears es van reunir al centre salesià Martí-Co dolar, acompanyades pel Delegat diocesà de Vida Consagrada de Barcelona, el salesià Joan Josep Moré. De la Diòcesi d’Urgell hi van assistir Cristina Ribot i Josefina Riera, encara en procés de formació.

En un ambient de germa

nor, les Verges Consagra des van iniciar la trobada amb una pregària i conti nuaren amb una formació sobre els sagraments, concretament sobre el sagrament de la Unció dels Malalts i l’acompanya ment espiritual i religiós als malalts. A continuació van celebrar l’Eucaristia, i va finalitzar la trobada compartint el dinar i una estona de convivència fraterna.

El P. Moré va comunicar la possibilitat d’acollir a Barcelona la Trobada Nacional de Verges Consagrades de l’any 2024.

Les Verges Consagrades agraeixen molt la possibi litat de celebrar aquestes trobades, que són una ocasió per revifar el seu compromís apostòlic al servei de l’Església enmig del món.

Aquesta forma de Vida Consagrada tan antiga es manté viva, vigent i reno vada gràcies a la presència constant de noves candi dates a entregar la seva vida al Senyor en aquest carisma arrelat a l’Església diocesana.

Església d’Urgell 63

D’esquerra a dreta, Mn. Sàrries, Canòlich Baró, Mons. Vives i Amadeu Rocamora, al Palau Episcopal.

A la trobada, les Verges Consagrades van seguir una formació sobre el sagrament de la Unció dels Malalts.

CELEBRACIONS DELS 25 I 75 ANYS DE PROFESSIÓ RELIGIOSA A LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL

Els dies 18 de setembre i 8 d’octubre van tenir lloc a l’església de la residència de la Sagrada Familia d’Urgell, a La Seu d’Urgell, l’Eucaristia d’acció de gràcies pels 25 anys de professió reli giosa de la Gna. Vanessa Duria, presidida pel Vi cari general i Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri; i l’Eucaristia d’acció de gràcies pels 75 anys de professió reli

giosa de la Gna. Ramona Sentis Serra, presidida per l’Arquebisbe JoanEnric.

A totes dues celebra cions van assistir els membres del Govern General de l’Institut, en capçalades per la Superi ora General, Gna. Laura Garione, així com fami liars i amics de les dues religioses, les germanes de les comunitats on ara resideixen, sacerdots

vinculats a les Parròqui es i comunitats que les dues religioses han servit pastoralment, i fidels amb els quals han col laborat pastoralment en diverses tasques: la Gna. Vanessa, especialment en l’educació i en el col·legi Mare Janer d’Andorra; i la Gna. Ramona, en el camp de l’educació a Lleida, durant llargs anys de la seva vida, i al col·legi de Cervera.

Celebrar l’Eucaristia d’acció de gràcies pels 25 i pels 75 anys de vida consagrada és agrair a Déu el do de la fidelitat de dues dones, professes en la seva joventut, que van donar el millor de la seva vida pel segui ment de Crist dins del carisma de la beata Anna Maria Janer, seguint allò que ella va ensenyar: “estimar-te, Senyor, i servir-te sempre i en tot”. Una fidelitat que ha acompanyat les dues religioses en els diversos serveis que han anat desenvolupant seguint els consells evangèlics de pobresa, obediència i castedat.

Precisament les dues religioses van celebrar l’Eucaristia en l’església de la residència de la Sa grada Família d’Urgell on reposen les despulles de la Fundadora, que l’any 2011 va ser solemnement beatificada a La Seu d’Urgell i que és un lloc molt estimat per totes les germanes de l’Institut religiós.

CONFIRMACIONS A SORT

El diumenge 9 d’octubre, l’Arquebisbe Joan-Enric va administrar el sagrament de la Confirmació a cinc joves de la Parròquia de Sant Feliu de Sort. Estava acompanyat pel Rector i Arxiprest, Mn. Joan Pau Esteban.

Tot glossant la Paraula proclamada aquell diu menge XXVIII durant l’any, recordà als confirmands que Jesucrist està viu i vol que visquem per Ell. Aquest és el nucli princi pal de la Bona Nova que predica l’Església i que els nous confirmands es tan urgits a predicar i a testimoniar, com afirma Sant Pau a Timoteu. Tot el viure de l’Església és per anunciar aquesta notícia. I amb acció de gràcies per haver-la rebuda i per haver-hi cregut.

Els explicà que, en el dia de la Confirmació, Déu els dóna l’Esperit Sant perquè siguin sempre testimonis

valents de la seva fe, a pe sar que els nostres temps no ens estalvien persecu cions ni sofriments. Però Ell serà sempre amb nosaltres, i donarà eficàcia a la nostra veu i als nostres actes. Enmig de dubtes, perquè la fe no exclou el dubte, però hem de donar testimoni de la veritat i de l’amor. I referint-se a molts llocs on els cristians viuen la fe sota persecució, els exhortà a imitar el seu coratge i la seva entrega.

Quedeu marcats, com tatuats, pel do de l’Esperit que, com l’oli perfumat del crisma en el front, penetra tota la vostra vida. Ell us farà valents i servicials, prudents i forts en les pro ves. Porteu arreu l’amor de Jesucrist.

I sigueu agraïts. Imiteu aquell leprós samarità que no dubtà de fer marxa enrere per anar a agrair a Jesucrist el do de la gua rició. Costa ser agraïts, sembla com si tothom ha gués de fer-nos la vida fàcil

i ajudar-nos. Que la virtut de l’agraïment sigui un distintiu vostre; agraïment a Déu que ens ha donat la vida i la fe; agraïment a les famílies, als bons exemples rebuts, a l’escola, a les persones que ens han fet el que som... La missa és el gran “agraïment” o “acció de gràcies” per Jesucrist que ens dóna la seva Pa raula, el seu Pa de vida, ens reuneix i ens fa família cristiana, per enviar-nos a predicar i a servir.

Al final de la celebració, els confirmats reberen l’obsequi d’un Nou Testa ment i una estampa com memorativa.

MONS. ENRIC BENAVENT, NOU ARQUEBISBE DE VALÈNCIA

El migdia del dilluns 10 d’octubre, la Santa Seu va fer públic que el Papa Fran cesc ha nomenat Mons. Enric Benavent Vidal com a Arquebisbe de València. Mons. Enric Benavent és

Mons. Enric Benavent és el nou Arquebisbe de València.

Bisbe de Tortosa des de l’any 2013. Substitueix en el càrrec al Cardenal An tonio Cañizares Llovera, Arquebisbe de València des de l’any 2014.

Mons. Benavent va néi xer el 25 d´abril de 1959 a Quatretonda (València). Va cursar els estudis eclesi àstics al Seminari Diocesà de Montcada (València), assistint a les classes de la Facultat de Teologia “Sant Vicent Ferrer”, on va acon seguir la llicenciatura en Teologia (1986). És Doctor en Teologia (1993) per la Pontifícia Universitat Gre goriana de Roma. Va rebre l'ordenació sacerdotal a València de mans del Papa Joan Pau II el 8 de novem bre de 1982, durant la seva primera visita apostòlica a Espanya.

Mons. Benavent, va ser nomenat Bisbe auxiliar de València el 8 de novembre de 2004. Va rebre l’ordena ció episcopal el 8 de gener de 2005. Nomenat Bisbe de Tortosa el 17 de maig de 2013, va iniciar el ministeri episcopal en aquesta seu el 13 de juliol del mateix any.

A la Conferència Epis copal Tarraconense és el Bisbe responsable de

Mons. Vives demanà als confirmands que siguin testimonis valents de la seva fe.

les reunions de Delegats diocesans de Missions de les Diòcesis amb seu a Catalunya. Actualment, a la Conferència Episcopal Espanyola és el President de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe des del 2017. A més, és membre de la Comissió Permanent.

REUNIÓ DE L’ARXIPRESTAT DE LES VALLS D’ANDORRA

Amb motiu de la cloenda de l’any de celebració del 55è aniversari del col·legi Sant Ermengol, el dia 10 d’octubre va tenir lloc al mateix centre la trobada mensual dels preveres de l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra, presidida per l’Arxiprest, Mn. Ramon Sàrries, i on van partici par els Rectors de les set Parròquies del Principat.

A més de tractar els temes habituals de l’Ar xiprestat, la trobada va servir als preveres per compartir amb la directora del col·legi, M. Josep Pas qual, i el coordinador de pastoral, Àlex Molina, el moment pastoral pel qual travessa l’escola i com els

preveres podrien fer-se més presents i ajudar en la tasca pastoral de l’escola, especialment pel que fa als problemes que puguin tenir els joves.

Els preveres van poder compartir també una estona amb el personal de l’escola i els alumnes.

13 ANYS DEL TRASPÀS DE L’ARQUEBISBE JOAN MARTÍ ALANIS

L’11 d’octubre, l’Arque bisbe Joan-Enric Vives va presidir a l’església de la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell l’Eucaristia en memòria de qui fou Arquebisbe-Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan Marti Alanis, traspassat el 2009, en el dia en què tota l’Església Universal celebra la Festa del Papa Sant Joan XXIII i els 60 anys de l’inici del Concili Vaticà II.

Tot glossant la Paraula de Déu, l’Arquebisbe insis tí en com Jesús recrimina els fariseus perquè “fan la cerimònia de purificar vasos i plates, però per dintre esteu plens de rapacitat i dolenteria”.

Mons. Vives recordà com Mons. Martí erigí les noves institucions de renovació emanades pel Concili Vaticà II i l’aplicà a la Diòcesi d’Urgell.

El que salva no són els ritualismes o formalismes externs sinó l’amor i el servei, especialment als més pobres, a l’estil de Jesús: “Doneu a la gent necessitada el que hi ha a les plates i als vasos; llavors sí que tot el que feu servir quedarà pur”.

Mons. Martí erigí les no ves institucions de renova ció emanades pel Concili Vaticà II, i l’aplicà a la Diò cesi d’Urgell treballant per una Església missionera, misteri de comunió i poble de Déu; austera i servido ra dels pobres. A tota la Diòcesi es prega pel qui fou Pastor de l’Església d’Urgell (1971–2003) amb agraïment pel seu fecund ministeri episcopal.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR A LA CATEDRAL

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va presidir el 12 d’octubre a la Catedral de Santa Maria d’Urgell la missa solemne amb motiu de la festa de la Mare de Déu del Pilar, Patrona de la Guàrdia Civil, i Festa Nacional del

Regne d’Espanya. Hi van concelebrar el Vicari ge neral i Rector de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri; Mn. Evarist Vigatà; Mn. Agustí Brescó i Mn. David Codina. Hi van assistir el Coronel i el Capità de la caserna de la Guàrdia Civil a La Seu; l’Ambaixador d’Espanya a Andorra; el Representant del Copríncep Episcopal i l’Adjunt al Representant; el Secretari d’Estat de Jus tícia i Interior del Govern d’Andorra; representants de la Policia Nacional, Mossos d’Esquadra, la Policia Andorrana; la Poli cia local; i un bon nombre de fidels que ompliren el temple catedralici.

A l’homilia, l’Arquebisbe va recordar com Maria és Pilar de fe. A l’Evangeli Jesús és lloat a través de la seva Mare: “Sortoses les entranyes que us van dur i els pits que us van criar”. Beneir és dir bé, parlar bé, sobre les persones i coses, i sobre Déu. Beneir Déu és una tasca impor tant que resumeix tota la vida d’un creient. Cal ser benedicció dels qui ens envolten i ser portadors de la benedicció divina

Els preveres de l’Arxiprestat d’Andorra van considerar com podrien fer-se més presents i ajudar en la tasca pastoral del col·legi Sant Ermengol.

FELICITACIÓ DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AL REI FELIP VI EN LA DIADA NACIONAL D’ESPANYA

Amb data 11 d’octubre, i lliurada a través de l’Ex cm. Sr. Ambaixador d’Espanya a Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra ha felicitat a S.M. el Rei Felip VI amb motiu de la Festa Nacional del Regne d’Espanya.

El text diu: “Con ocasión de la Fiesta Nacional de España, me complace hacer llegar mi más cordial felicitación a V.M. y a su familia, así como al Gobierno de la Nación y al Pueblo Español.

El Principado de Andorra se reconoce como amigo y hermano del Pueblo Español, y desea que los la zos culturales, de solidaridad y de ayuda que unen a nuestros dos pueblos se mantengan y crezcan, en

rebuda al baptisme.

Recordà que la Mare de Déu del Pilar és la Patro na del Cos de la Guàrdia Civil, i com la Constitució Espanyola estableix que la missió principal dels Cossos de Seguretat de l’Estat és protegir el lliure exercici dels drets i lliber tats de tots els espanyols i garantir la seguretat ciutadana, tot sota la dependència del Govern de la Nació; i va voler destacar i agrair el servei del Cos de la Guàrdia Civil, que el 2022 comptava amb

74.868 guàrdies, la tasca que porten a terme en di versos serveis que tenen assignats, i especialment tots els serveis del Cos en favor del Copríncep Episcopal d’Andorra.

També recordà que en aquella data se celebra el Dia de la Hispanitat. Féu notar que la hispanitat és aquesta gran família que uneix diversitats de pobles amb una mateixa llengua i cultura comunes, i va destacar la figura del monjo català Bernat de Boïl com el primer que va

beneficio del bien común. Ello es aún más necesario, si cabe, en estos tiempos de incertidumbre y crisis que vivimos a escala europea e internacional, que nos exigen un esfuerzo adicional de cooperación en todos los ámbitos, a fin de garantizar el derecho internacional, la paz y el desarrollo sostenible de la familia humana.

Ruego a V.M. que acepte mis sinceros deseos de paz y progreso para el Reino de España y mis oraciones a Dios y a Nuestra Señora del Pilar por la prosperidad de esta noble Nación.

Con mi más alta consideración y estima.

+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra”

celebrar una missa a ter res d’Amèrica, a l’actual República Dominicana.

A les pregàries es va pregar pels difunts del Cos de la Guàrdia Civil que han donat la seva vida en acte de servei al llarg de l’any.

L’Eucaristia va conclou re amb el cant de l’Himne del Pilar.

VISITA INSTITUCIONAL DE LA SÍNDICATURA D’ANDORRA

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra,

Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el dijous 13 d’octu bre al Palau Episcopal la visita de la Síndica General d’Andorra, M. I. Sra. Roser Suñé, i de la Subsíndica General, M.I. Sra. Meritxell Palmitjavila, en la que va ser una trobada de balanç de la legislatura actual. També van tractar del treball de la Cambra legis lativa i de l’activitat que s’hi està duent a terme en aquest moment.

A la reunió van ser presents el Representant del Copríncep, M.I. Mn. Josep

A l’Eucaristia del Dia de la Hispanitat, l’Arquebisbe va recordar la figura del monjo català Bernat de Boïl com el primer que va celebrar una missa a terres d’Amèrica.

A la reunió amb la Subsíndica i la Síndica General d’Andorra (primera i segona per l’esquerra) es va fer balanç de la legislatura actual.

25 ANYS DE LA CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA A LA MASSANA

la solemne Eucaristia en llengua portuguesa i catalana. Hi van assistir el Cònsol Honorari de Portugal i el President i la Junta de la Confraria, amb Mn. Joan Fenosa i molts fidels que vetllaren la Mare de Déu en aquella nit tan especial.

Mare que ens l’hagués donat amb el seu sí ge nerós. I convidà a pregar per la Pau, especialment en aquests moments de guerra a Europa, i a d’al tres parts del món, i en aquests temps calamito sos de pobresa i penúria per a moltes famílies.

La nit del 13 d’octubre, aniversari de la darrera aparició als pastorets de la Verge Immaculada a Cova da Iria de Fàtima (Portugal), va tenir lloc a la Parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de La Massana una joiosa celebració del 25è aniver

sari de la constitució de la Confraria de la Mare de Déu de Fàtima a Andorra, amb una processó que va presidir el Rector, Mn. Lluís Eduard Salinas, es va resar el Rosari per fora de l’església parroquial i seguidament l’Arquebis be Joan-Enric va presidir

L’Arquebisbe va insis tir en el missatge que Maria donà als pastorets Lúcia, Jacinta i Francisco: de penitència, amor pels pecadors i de resolució pacífica dels conflictes entre les nacions. La Verge Maria “vinguda del Cel” -com es revelà als tres infants- ens porta a Crist, ens ajuda a seguir el camí de la fe i a tenir esperança. Hem de lloar el Senyor i agrair a la seva

Al final de la missa es va oferir un gran agraïment i una placa commemorativa al Sr. Manuel Òscar Pinto Teixeira da Costa, que durant els 25 anys de vida de l’entitat ha estat l’ànima de tots els actes que s’han celebrat, i ha divulgat amb persistèn cia i amor la devoció a la Mare de Déu de Fàtima.

La colònia portuguesa a Andorra li està molt agraïda.

M. Mauri, i l’Adjunt al Re presentant del Copríncep, Sr. Eduard Ibáñez.

La trobada forma part de les relacions institucionals entre el Copríncep i les institucions del Principat,

tal com preveu la Consti tució d’Andorra; i inicia una sèrie de trobades amb els grups parlamentaris del Consell General del Principat d’Andorra en els propers dies.

MATÍ DE RÀDIO AL COL·LEGI SANT ERMENGOL

Dins els actes de celebra ció dels 55 anys del col·legi Sant Ermengol d’Andorra

(que fou fundat el 1966), durant tot el matí del 14 d’octubre es va emetre el programa matinal de Ràdio Andorra “Els matins de la Nacional”, que dirigeix Òscar Royo i el condueix

amb Anna Mata, i que també s’emet per Televisió d’Andorra.

Van anar entrevistant els diversos actors del col legi, des del Patronat i la Directora, fins els alumnes, professors i personal admi nistratiu, acostant l’escola a la societat andorrana.

L’Arquebisbe d’Urgell, com a President del Patro nat Rector del Col·legi, hi participà cap a dos quarts de deu del matí amb la Directora, Maria Josep Pascual, per repassar mo ments històrics, dificultats i reptes, els dos anys de la pandèmia, valors i desa fiaments que es proposa l’escola, així com el futur que s’entreveu.

Amb el lema d’enguany, “Som una escola per créi xer”, i volent formar per què els alumnes surtin “experts en humanitat”, es valorà que el Sant Er mengol, escola catòlica del Principat, amb un Patronat mixt Església-Govern, sigui la primera a obtenir la qualificació d’amiga d’Uni cef, i que treballarà per la implementació dels drets dels infants.

VISITA INSTITUCIONAL DEL CAP DE GOVERN D’ANDORRA

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre la tarda del diven dres 14 d’octubre al Palau Episcopal la visita del Cap de Govern d’Andorra, M.I. Sr. Xavier Espot, en una trobada on es van repassar el moment actual al Prin cipat i les qüestions més rellevants del darrer tram de la legislatura.

La trobada s’emmarca en les relacions institu cionals habituals entre el Copríncep i les insti tucions del Principat, tal com preveu la Constitució d'Andorra.

LA CEE OBRE UN LLOC WEB SOBRE ABUSOS A L’ESGLÉSIA, “PARADARLUZ.COM”

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha posat en marxa “Paradarluz. com”, una nova pàgina web enfocada al treball de l’Església a Espanya per a la protecció i la prevenció d’abusos a menors. L’ob jectiu d’aquest lloc web és donar llum sobre el que la CEE fa en aquest àmbit i facilitar el contacte amb les oficines per a la protecció de menors que s’han obert a les Diòcesis, les congre gacions religioses i altres institucions eclesials.

En les seves diferents seccions, “Paradaluz.com” reflecteix els passos que s’han fet des de l’aprovació

dels protocols d’actuació l’any 2010; ofereix totes les adreces on es pot de nunciar o rebre informació davant dels casos d’abusos a l’Església a Espanya; dóna resposta als interrogants que es plantegen sobre aquest assumpte; recopila les normes en vigor; i recull les informacions d’actuali tat sobre el tema.

“Paradarluz.com” es va presentar en la trobada dels responsables de co municació de les oficines de protecció de menors i de prevenció d’abusos que es va celebrar els dies 14 i 15 d’octubre al saló Sant Isidor de l’edifici Sedes Sa pientiae de la CEE, a Madrid, en la qual va participar el Secretari general del Bisbat d’Urgell, Mn. David Codina.

La trobada va començar amb l’aprofundiment en una taula rodona on es van presentar diversos aspectes jurídics de la Llei del menor que han de ser tinguts en compte en el treball de les oficines. Jesús Rodríguez, del servei de co ordinació i assessorament de la CEE, al costat d’altres experts juristes en la ma tèria, van respondre a les preguntes dels assistents sobre aquesta llei.

La Directora del col·legi Sant Ermengol i Mons. Vives van participar al programa de Ràdio Andorra “Els matins de la Nacional”, que s’emeté des de l’escola.

D’esquerra a dreta, el Cap de Govern d’Andorra, Mons. Vives i el Representant Personal del Copríncep, al Palau Episcopal.

“Paradarluz.com” es va presentar en la trobada dels responsables de comunicació de les oficines de protecció de menors i de prevenció d’abusos celebrada a Madrid.

Les sessions de treball van continuar amb la pre sentació d’un protocol marc de prevenció i actu ació en cas d’abús. Aquest tema va ser tractat en una sessió pràctica sobre “actu ació davant diversos contextos” dirigida per Maria José Díez Alonso, membre del servei de coordinació i assessorament per a les oficines diocesanes.

La matinal va acabar amb la celebració de l’Eucaristia presidida pel Secretari ge neral de la CEE, Mons. Luis Argüello.

A les sessions de tarda es va plantejar la qüestió de l’abús de menors en entorns de marginalitat. Els participants a l’encontre es van distribuir en grups per treballar quatre temes:

víctimes i acompanyament; victimaris; reparació i di vulgació social.

INAUGURACIÓ DEL CURS A L’ESCOLA DIOCESANA DE FORMACIÓ PERMANENT

El dissabte 15 d’octubre va tenir lloc a la casa d’es piritualitat del Sant Crist

COMUNICAT DE LA SECRETARIA GENERAL DEL SÍNODE

El matí del diumenge 16 d’octubre, al final de l’Ànge lus, el Sant Pare anuncià que la propera XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes se celebrarà en dues sessions, amb un any de diferència: la primera, del 4 al 29 d’octubre del 2023; i la segona, l’octubre del 2024.

El Papa Francesc es va referir a la Constitució Apos tòlica “Episcopalis Communi”, que preveu aquesta possibilitat (cf. article 3). Aquesta decisió neix del desig que el tema de l’Església Sinodal, per la seva amplitud i importància, sigui objecte d’un discerniment prolon gat no només per part dels membres de l’Assemblea Sinodal, sinó de tota l’Església. A més, aquesta elecció està en continuïtat amb l’actual camí sinodal. El Síno de no és un esdeveniment, sinó un procés en què tot el Poble de Déu està cridat a caminar junt cap a allò que l’Esperit Sant l’ajuda a destriar com a voluntat del Senyor per a la seva Església. Per això, l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes assumirà també una dimensió processal, configurant-se com “un viatge dins d’un viatge”, per afavorir una reflexió més madura per al bé de l’Església.

Des del principi, la Secretaria General del Sínode ha optat pel camí de l’escolta i el discerniment, fins

de Balaguer la inauguració del curs 2022-2023 de l’Es cola Diocesana de Forma ció Permanent (EDFP) del Bisbat d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe JoanEnric i pel Director de l’EDFP, Mn. Antoni Elvira.

L’EDFP ofereix enguany dos cursos: el Curs Bà sic, d’introducció al Nou Testament i al Credo; i el

Curs d’Aprofundiment, enguany sobre “L’espiri tualitat cristiana”.

Mons. Joan-Enric Vives, va impartir la lliçó inaugural del curs d’aprofun diment sobre “Renovar la nostra espiritualitat”; i Mn. Ramon Sàrries, Arxiprest d’Andorra i Llicenciat en Sa grada Escriptura, va iniciar les classes sobre Introduc ció al Nou Testament.

L’Escola vol acompanyar els laics de la Diòcesi per què puguin formar-se en diverses matèries teològi ques i també en espiritu alitat, ja que sempre s’hi celebra l’Eucaristia junts, i al matí tot comença com partint la pregària de Lau des, de l’Ofici de l’Església, i reflexionant i compartint experiències pastorals.

i tot a la fase de planificació i realització del procés sinodal. En les properes setmanes, continuarem el nostre discerniment per definir millor la celebració de les dues sessions de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes i el temps intermedi. Ho comunicarem en el moment oportú.

Aquest procés d’escolta va començar el 2021 per a les Esglésies locals, és a dir, per al Poble de Déu reunit al voltant dels Pastors; va convocar les Conferències Episcopals i els Sínodes de les Esglésies Catòliques Orientals. Fins a 112 de les 114 Conferències Episco pals de totes les Esglésies Catòliques Orientals van realitzar un discerniment a partir del que va sorgir de les Esglésies particulars. Ara continua amb una Etapa Continental que culminarà amb la celebració d’Assemblees Sinodals Continentals, entre gener i març de 2023, convocades per revisar el camí recorregut, per continuar l’escolta, el discerniment a partir del Document de l’Etapa Continental i segons les especificitats socioculturals de les seves regions respectives, amb l’objectiu d’aconseguir una etapa final en aquest camí espiritual.

Ciutat del Vaticà, 16 d’octubre de 2022

Mn. Sàrries va iniciar les classes de l’EDFP sobre Introducció al Nou Testament.

FORMACIÓ PER A MESTRES DE L’ALT URGELL AL MUSEU DIOCESÀ

El Museu Diocesà d’Ur gell participà juntament amb el Servei Educatiu de l’Alt Urgell i amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Espai ErmengolMuseu de la Ciutat, en l’or ganització d’una formació per a mestres i professors de primària, secundària i batxillerat de l’Alt Urgell, que ha comptat amb diver ses visites pedagògiques. La formació es va cloure la segona setmana d’octubre

amb la visita a les instal lacions del Museu Diocesà i el Conjunt Catedralici, per tal de donar-los-hi a conèixer les recents res tauracions que s’han dut a terme a la Capella de la Pietat i al Claustre, i també els espais menys coneguts de la Catedral.

EL COPRÍNCEP EPISCOPAL REP EL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

L’Arquebisbe d’Urgell va rebre el dimecres 19 d’oc tubre la visita del President de la Diputació de Girona, Excm. Sr. Miquel Noguer, que anava acompanyat

del seu Cap de Gabinet. La visita s’emmarca en les cordials relacions que mantenen les dues institu cions en temes d’interès comú.

SIMPOSI EUROPEU SOBRE ELS JOVES A CRACÒVIA

Els dies 20 al 23 d’octubre va tenir lloc al Santuari Sant Joan Pau II de Cracò via (Polònia) el Simposi Europeu sobre els Joves, convocat sota el lema “Aixeca’t! Crist et crida” (Mc 10,49) per la Comissió de Joves del Consell de Conferències Episcopals d’Europa (CCEE). Hi va participar l’Arquebisbe d’Urgell com a President de la Comissió Episcopal del Clergat, Seminaris i Pastoral Vocacional de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). També hi va participar el Vice president de la Comissió, Mons. Jesús Vidal, i repre sentants de Catequesi i de Joves dins la CEE. Hi van ser presents els Cardenals Oscar Cantoni i Stanislaw Dziwisz, i l’actual Arquebisbe de Cracòvia, Mons. Marek Jędraszewski, Pre sident ad interim de la Co

missió de Joves del CCEE.

El programa del Simposi va tractar de la resposta personal a la crida de Crist, la situació dels joves d’avui en el Continent europeu, l’experiència dels joves que ja s’han alçat, i la celebració i la pregària amb els joves, per finalment tractar sobre la crida vocacional: com dir avui als joves: “Alça’t!”.

Hi van haver molts tes timonis del compromís de fe i de servei dels joves, alguns de ben colpidors sobre acollida i fraternitat amb els refugiats de la guerra a Ucraïna. Cal tenir present que a Polònia han acollit quatre milions de refugiats, en un immens i generós esforç de tot el país, de moltíssimes llars, i de molts joves voluntaris.

Els participants al Sim posi van poder visitar i celebrar la fe al Santuari de la Divina Misericòrdia, visitar els llocs on va viure Santa Faustina Kowalska, i el Santuari Sant Joan Pau II, que recull la memòria viva del gran Papa iniciador del treball mundial amb els joves, que es continua a les Jornades Mundials de la Joventut (JMJ).

La formació per a mestres i professors es va cloure amb la visita a les instal·lacions del Museu Diocesà i el Conjunt Catedralici.

L’Arquebisbe d’Urgell amb el President de la Diputació de Girona, a l’entrada de les oficines del Bisbat.

A Cracòvia, els participants al Simposi van poder visitar i celebrar la fe al Santuari Sant Joan Pau II.

ACORD ENTRE EL BISBAT D’URGELL, EL GOVERN D’ANDORRA I BENITO MENNI CASM PER AL DESENVOLUPAMENT DE SERVEIS DE SALUT MENTAL

per la qual cosa el Bisbat ha ofert uns espais propis situats a l’edifici Seminari Diocesà, a La Seu d’Urgell, per a la instal·lació dels equipaments necessaris. Aquests espais seran re habilitats i condicionats per a aquesta finalitat a càrrec del Bisbat d’Urgell.

cicle vital són claus.

El Bisbat d’Urgell, el Mi nisteri de Salut del Govern d’Andorra i Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental (CASM), de la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, van signar el 24 d’octubre un acord per al desenvo lupament de serveis de salut mental, d’acord amb la iniciativa del Bisbat d’Urgell de posar al servei de la ciutadania de les

comarques pirinenques i del Principat d’Andorra els recursos que calen per ajudar les persones amb problemes relacionats amb la salut mental, i a les seves famílies.

L’acord dóna resposta a les necessitats detecta des de disposar d’instal lacions i serveis, tant a l’Alt Urgell com al Principat d’Andorra, que permetin una millor relació entre els malalts i les seves famílies,

Pel que fa als serveis als malalts, l’acord es concreta en tres eixos principals: l’atenció a persones d’edat adulta que precisin fases d’hospi talització de mitja o llarga estada; l’atenció en l’etapa infantil i juvenil en règim tant d’ingrés així com d’hospitalització parcial, prioritzant l’adolescència; i la col·laboració en activitats docents i de recerca. Els serveis promoguts es basen en el model de recuperació, un model centrat en la persona en què la continuïtat assistencial i l’acompanyament del

El Bisbat d’Urgell, el Govern d’Andorra i Benito Menni CASM, amb el su port tècnic de la Fundació Unió Catalana d’Hospitals, ja han establert reunions per al desenvolupament dels serveis amb la fina litat d’oferir una atenció sanitària i social d’alta qualitat a les persones que pateixen un trastorn mental.

Benito Menni CASM en és un grup de centres assistencials, concertats amb la Generalitat de Ca talunya, que pertany a les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, el principal objectiu del qual és oferir una atenció sanitària i social integral i de qualitat a totes aque lles persones que pateixen malalties mentals o necessiten assistència en àmbits sociosanitaris i socials.

XIV TROBADA DE MONITORS DE LA FEMN

El cap de setmana del 22 i 23 d’octubre, la casa de colònies d’AINA, a Canillo, acollí unes 160 persones entre monitors dels diferents centres d’esplai de la Fundació d’Esplais Mare de Déu de Núria (FEMN), grups d’ado lescents i joves del Bisbat i equips d’intendència del servei de colònies, en una convivència plena de comunió, alegria i desig de

retrobament: jocs, cants, gimcana, taules rodones, foc de camp, missa jove, trobades, reflexió i gresca.

El recull de l’experièn cia de monitoratge que s’emporten els nostres monitors ens ajuda a ser millors persones, més res pectuosos amb els altres i amb la natura, compro mesos amb la societat, més responsables, gent de pau, referents per als qui ens segueixen tot acompa nyant-los en el creixement com a persones i en la fe, de

reflexió i oberts a l’Evangeli de Jesús.

Ja des de feia mesos, l’equip organitzador, for mat per monitors dels

diferents centres d’esplai i de l’equip de formació, posaven fil a l’agulla per preparar aquesta trobada post-pandèmia amb el lema

Els participants a la trobada de monitors de la FEMN van compartir un cap de setmana ple de comunió, alegria i desig de retrobament.

“El vincle que ens dóna força”, amb la finalitat de reforçar la nostra identitat i cohesió de les diferents realitats en el context del relleu generacional: l’ar ribada de nous monitors (que de nens van participar a colònies), i l’acomiada ment i agraïment a d’altres que han contribuït de ma nera exemplar en la cons trucció i creixement de la nostra Fundació, entre els quals l’anterior president, Eloi Villalta; l’anterior tresorer, Jordi Teixidor; i l’anterior secretària, Eli sabet Valls; als qui l’actual president, Santi Amores, en un moment entranyable de la trobada i en nom del Patronat, va dedicar unes paraules d’agraïment i els va obsequiar amb uns “fofutxos”.

Per part del Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC) van par ticipar la Presidenta, Anna Grau; el Vicepresident, Joan Morte; i el vocal del Consell Directiu, Pau Pujol. I per part del Bisbat d’Urgell hi participà la Coordinadora diocesana de la Delegació de Joventut, M. Carme Girart.

L’Eucaristia de diumenge va ser presidida pel Consili ari de la Fundació, Mn. Joan Pau Esteban, i concelebra da per Mn. Ramon Rossell, Rector de Canillo. I diumen ge a la tarda, després de compartir un dinar de ger manor, tots els participants s’aplegaren al prat davant d’AINA per cantar l’hora dels adeus, amb el cor ple d’experiències i agraïment per l’acollida rebuda, men tre els aixoplugava una fina pluja de esperança.

NOU ARXIPREST DEL PALLARS JUSSÀ

Amb data 24 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell ha nomenat l’actual Rector de Tremp i pobles veïns, Mn. Alfons Velásquez Castañeda, nou Arxiprest del Pallars Jussà. Mn. Velásquez, de 46 anys, és també Delegat diocesà de Pastoral Vocacional i fa deu anys que és sacerdot diocesà d’Urgell.

VISITA DEL NOU SUPERIOR DELS GERMANS MARISTES DE LES AVELLANES

El 25 d’octubre, el nou Superior de la Comunitat de Germans Maristes de les Escoles de Les Avellanes, Germà Miquel Romeu, va vi sitar l’Arquebisbe d’Urgell a La Seu d’Urgell, acompa nyat d’alguns membres de la comunitat, aprofitant que compartien uns dies de recés i convivència a la Residència de la Sagrada Família d’Urgell de La Seu. Durant la seva estada tam bé van visitar la Catedral i l’Arxiu Capitular i Diocesà, i van pelegrinar al Santu

ari de la Mare de Déu de Meritxell. Acompanyava l’Arquebisbe el Vicari ge neral, Mn. Ignasi Navarri.

Van poder comentar amb l’Arquebisbe Joan-Enric el moment que viu la comu nitat, els bons serveis del nou capellà de la comuni tat, Mn. Josep M. Aresté, i la relació amb els pobles de l’entorn. Mons. Vives els va fer arribar la seva felicitació per haver estat la primera (i única) xarxa escolar a Catalunya a rebre la certificació Keeping Chil dren Safe (KCS) respecte de la seguretat per als infants. Els Maristes han rebut aquest certificat com a ins titució que ofereix espais segurs on es respecten els drets dels infants i joves. La certificació Keeping Children Safe inclou totes les escoles i obres socials de la Província l’Hermitage, la unitat administrativa a la qual pertany Catalunya dins de la Institució, i que engloba també França, Hongria i Grècia. En total, a tota la Província s’han certificat 44 obres educa tives, entre escoles i obres socials, 24 de les quals són a Catalunya.

JORNADA DE FORMACIÓ PERMANENT DELS PREVERES D’URGELL

El 26 d’octubre va tenir lloc al Seminari Diocesà de La Seu d’Urgell la primera jornada de formació permanent del curs 2022-2023 per als preveres i diaques de la Diòcesi, presidits per l’Arquebisbe Joan-Enric.

Després de la pregària inicial de l’Hora Menor, l’Arquebisbe va compartir amb els participants les darreres notícies rellevants de la vida diocesana i sobre l’estat de salut d’alguns sacerdots. A continuació, Mn. Emili Villegas, Delegat diocesà de Pastoral Sacra mental i Litúrgia, va presen tar la Carta apostòlica del Papa Francesc “Desiderio Desideravi”, sobre la for mació litúrgica del Poble de Déu, en la qual el Sant Pare fa una crida a tots els batejats a aprofundir en el sentit de la litúrgia.

La carta apostòlica, pu blicada el 29 de juny de 2022, té 65 punts on es desenvolupen els resultats de la plenària de febrer de 2019 del Dicasteri per al Culte Diví i segueix el motu proprio “Traditionis custodes ”, reafirmant la importància de la comunió eclesial entorn del ritu sor git de la reforma litúrgica postconciliar.

No és una nova instrucció ni un directori amb normes específiques, sinó una me ditació per a comprendre la bellesa de la celebració litúrgica i el seu paper en l’evangelització. I conclou amb una crida: “Abando nem la polèmica per escol tar junts allò que l’Esperit

Mons. Vives felicità els Gmans. Maristes per haver estat els primers (i únics, fins ara) a Catalunya en rebre la certificació Keeping Children Safe.

diu a l’Església, conservem la comunió, seguim sorpre nent-nos de la bellesa de la litúrgia” (núm. 65).

Recordant la importància de la Constitució “Sacro sanctum concilium ” del Concili Vaticà II, que va conduir al redescobriment de la comprensió teològica de la litúrgia, el Papa afe geix: “Voldria que la bellesa de la celebració cristiana i les seves conseqüències necessàries a la vida de l’Església, no fossin desfigu rades per una comprensió superficial i reductora del seu valor o, pitjor encara, per la seva instrumenta lització al servei d’alguna visió ideològica, sigui quina sigui” (núm. 16).

Després d’haver advertit contra la “mundanitat espi ritual” i el gnosticisme i el neopelagianisme que l’ali menten, el Papa Francesc explica que “participar en el sacrifici eucarístic no és una de les nostres conques tes, com si en poguéssim presumir davant Déu i els germans” i que “la litúrgia no té res a veure amb un moralisme ascètic: és el do de la Pasqua del Senyor que, acceptat amb docilitat, fa nova la nostra vida”.

La segona de les confe

rències de la Jornada de formació anà a càrrec de Mons. Joan-Enric Vives, responsable de Litúrgia a la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), que presentà la nova edició del Missal Romà en català, que es començarà a utilitzar el 27 de novembre, primer Diumenge d’Advent.

A partir d’un article pu blicat pel Coordinador de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia i delegat de Li túrgia del Bisbat de Girona, Mn. Joan Baburés, l’Arque bisbe va anar explicant els canvis més significatius de la nova edició del Missal, i com aquest seria un mo ment important per a fer una catequesi a tot el Poble de Déu sobre la bellesa de la celebració litúrgica en el ritu llatí romà. Per això va animar els pastors del Poble de Déu a organitzar reunions i sessions de for mació per tal que tothom s’hi familiaritzi i se sentin seu el contingut del Missal Romà.

Va seguir un enriquidor diàleg amb els assistents, amb exemples concrets del que entre tots podem anar fent. I posteriorment van compartir plegats un dinar de bona germanor.

REUNIÓ DELS ARXIPRESTOS DE LA DIÒCESI

La tarda del 26 d’octubre va tenir lloc al Seminari Diocesà d’Urgell la reunió ordinària dels Arxiprestos de la Diòcesi, presidida per l’Arquebisbe JoanEnric i els Vicaris Generals i Episcopal de Pastoral. Va assistir-hi la totalitat dels Arxiprestos, amb la incorporació del dar rer nomenat, Mn. Alfons Velásquez, Arxiprest del Pallars Jussà.

El Vicari Episcopal de Pastoral, Mn. Antoni Elvira, va presentar el curs 20222023 de l’Escola Diocesana de Formació Permanent del Bisbat d’Urgell (EDFP). Es va parlar sobre la im portància de l’EDFP i de que cal possibilitar que alguns nous alumnes pu guin prendre-hi part així com obrir-la a algun format online , sense perdre la dimensió essencial de la presencialitat.

A continuació, l’Arque bisbe va presentar als Arxiprestos una nova proposta formativa per al 2023: la creació d’una escola d’agents pastorals laics provinents de les

Parròquies, que poguessin preparar-se específica ment durant un curs per a presidir celebracions de la Paraula en absència de prevere. Els Arxiprestos veieren molt bé aquesta proposta i indicaren algunes persones que podrien fer-ne part, així com alguns temes a desenvolupar.

Els Arxiprestos van rebre amb satisfacció la notícia que el Bisbat d’Urgell, el Govern d’Andorra i Benito Menni CASM, van signar el 24 d’octubre un acord per al desenvolupament de serveis de salut mental, d’acord amb la iniciativa del Bisbat d’Urgell de posar al servei de la ciutadania de les comarques pirinenques i del Principat d’Andorra els recursos que calen per a ajudar les persones amb problemes relacionats amb la salut mental, i les seves famílies.

Altres temes que els Ar xiprestos tractaren fou una proposta de modificació dels donatius per serveis de l’Església; la protecció dels menors en l’àmbit eclesial, i el calendari de sessions formatives del Dr. Francesc Torralba per als diversos Arxiprestats de la Diòcesi.

Mons. Vives i Mn. Emili Villegas (a la dreta taula presidencial) van impartir les dues conferències de la Jornada de formació permanent per als preveres d’Urgell.

A la reunió d’Arxiprestos, Mons. Vives avançà el propòsit de crear una escola d’agents pastorals laics.

EL COPRÍNCEP EPISCOPAL OBRE UNA RONDA DE REUNIONS AMB ELS REPRESENTATS DELS GRUPS

PARLAMENTARIS AL CONSELL GENERAL D’ANDORRA

El Copríncep Episcopal va encetar el 24 d’octubre una ronda de reunions institucionals amb els representants dels grups parlamentaris al Consell General del Principat d’Andorra, seguint el que estableix el mandat constitucional.

La primera reunió va ser amb el Grup Parla

mentari Demòcrata. Hi assistiren el President del Grup, M.I. Sr. Carles Ense nyat Reig; i la Presidenta Suplent, M.I. Sra. Mònica Bonell Tuset.

El dimecres 26 d’oc tubre va ser el torn del Grup Parlamentari Tercera Via+Unió Laure diana +Independents. Hi van assistir el President,

M.I. Sr. Josep Pintat For né; el President Suplent, M.I. Sr. Joan Carles Camp Areny; i el Conseller Ge neral M.I. Sr. Oliver Alís Salguero.

A totes dues reuni ons va assistir també el Representant Personal del Copríncep, M.I. Mn. Josep M. Mauri, i en cada cas els parlamentaris van

informar Mons. Vives del treball legislatiu en curs i de les previsions per al que resta de legislatura, així com la seva opinió sobre el moment present al Príncipat.

La ronda de reunions continuarà el mes de novembre amb la resta de grups representats al Consell General.

ARRANJAMENT DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE BESAN

L’antiga església parro quial de Santa Maria de Besan, al Pallars Sobirà,

ha estat arranjada amb unes obres de consolida ció i apuntalament de la coberta i la façana. Els treballs de restauració han comptat amb el suport del Bisbat d’Urgell, l’Ajunta

ment d’Alins, l’Associació Boscos de Ferro i el Parc Natural de l’Alt Pirineu; i s’han dut a terme gràcies a la tasca dels voluntaris de la mateixa associació Boscos de Ferro, i una vintena d’alumnes del curs de mestratge en construcció tradicional de la Universitat de Girona i el Projecte Greta, sota la direcció d’obra de l’arqui tecte Josep Bunyesc, amb el projecte de Sisco Belart.

Santa Maria de Besan és un temple romànic datat en els segles XI-XII, d’una sola nau amb absis semicircu lar a llevant, que ha estat molt transformada al llarg

dels anys. La nau principal fou allargada cap a ponent amb volta d’aresta, mentre que la nau primigènia ho era amb volta de canó. L’absis, del romànic origi nal, actualment ha quedat clos per una paret i la porta s’obre a ponent. Besan és un poble deshabitat des de fa uns anys.

LLIURAMENT DE LES CARTES CREDENCIALS DELS NOUS AMBAIXADORS DAVANT EL PRINCIPAT D’ANDORRA

Els dies 27 i 28 d’octubre va tenir lloc al Palau Epis copal l’acte de presentació

GRUP PARLAMENTARI DEMÒCRATA

GRUP PARLAMENTARI TERCERA VIA + UL + INDEPENDENTS

Una vintena de voluntaris han col·laborat en els treballs d’arranjament de Santa Maria de Besan.

i lliurament al Copríncep Episcopal de les Cartes Credencials dels següents nous Ambaixadors davant el Principat d’Andorra: Excm. Sr. Orlando Leite Ribeiro, Ambaixador de Brasil; Excm. Sr. Quirino Ordaz Coppel, Ambaixador de Mèxic; Excm. Sr. Euge niu Revenco, Ambaixador de Moldàvia; Excm. Sr. Sos Avetisyan, Ambaixa dor d’Armènia; Excm. Sr. Enno Drofenik, Ambaixa dor d’Àustria; Excma. Sra. Anna Sroka, Ambaixadora de Polònia; Excm. Sr. An drés Vallejo, Ambaixador d’Equador; Excm. Sr. Michael Braad, Ambaixador de Dinamarca; Excm. Sr. Javier Velasco Villegas, Am baixador de Xile; Excma. Sra. Bojana Kondic Panic, Ambaixadora de Bòsnia i Herzegovina; i Excma. Sra. Nyamkhuu Ulambayar, Ambaixadora de Mongòlia.

Durant l’acte, el Coprín cep Episcopal va estar acompanyat de la Ministra d’Afers Exteriors d’Andor ra, M. I. Sra. Maria Ubach Font, i del Representant Personal del Copríncep Episcopal, M. I. Mn. Josep M. Mauri.

EL COL·LEGI SANT ERMENGOL D’ANDORRA CELEBRA EL SEU PATRÓ

El 27 d’octubre, els sis grups dels cursos de bat xillerat del col·legi Sant Er mengol d’Andorra la Vella va avançar la festa del seu Sant Patró amb una joiosa Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per Mn. Pepe Chisvert. Tots els assistents van viure una diada de comunió i alegria festiva acompanyats pel grup de música del col·legi. Hi van assistir la Directora del

Centre, M. Josep Pascual, i el coordinador de pastoral, Àlex Molina, amb altres professors.

L’Arquebisbe va destacar a l’homilia el goig de re trobar-se, de poder apren dre novament de la vida exemplar del Bisbe Sant Ermengol i de poder es coltar l’Evangeli i celebrar l’Eucaristia amb aquells que ja estan acabant els seus estudis.

Compartí la reflexió que la vida és un continu apre nentatge ja des del si de la mare, que va desenvolu pant els talents que cada persona rep, amb agraï ment pels qui han ajudat al seu desplegament i mirant de col·laborar-hi i d’apren dre, fins i tot dels fracassos. Cal posar bons fonaments a la nostra vida, perquè quan vinguin els vents i les tempestes, que sempre n’hi haurà, puguem resistir, mantenir-nos i avançar.

Animà a ser resilients i agrair el que rebem, així com ajudar els companys i els qui caminen a prop nos tre. Jesús ens dona el seu

Esperit perquè, com a Cos unit, amb membres plurals i complementaris, puguem anar endavant, refer-nos, rebre el perdó i escampar l’amor per tot arreu.

Després de l’Eucaristia, l’Arquebisbe va dinar amb els docents i l’equip direc tiu en un clima de germa nor, i aprofità l’ocasió per saludar els treballadors de la cuina i el menjador, que fan un gran esforç perquè el menjar guanyi en qualitat i agradi a infants i adults.

L’endemà, dia 28 d’oc tubre, l’Eucaristia i les celebracions de la Parau la continuaren els actes festius de la Jornada de Sant Ermengol. Mn. Toni Elvira va presidir la missa dels alumnes d’ESO, i Mn. Pepe Chisvert la celebració de la Paraula dels alum nes d’infantil i primària. La festa va continuar amb diferents activitats esportives i lúdiques. Grans i petits van gaudir d’un dia joiós que posà punt i final a la commemoració del 55è aniversari del col·legi.

Durant l’acte de lliurament de Cartes Credencials, el Copríncep ha estat acompanyat de la Ministra d’Afers Exteriors d’Andorra (a l’esquerra) i del Representant Personal del Copríncep Episcopal (a la dreta).

Mons. Vives presidí al col·legi Sant Ermengol l’Eucaristia en la festa del Patró de l’escola.

JORNADA DIOCESANA DE CATEQUISTES A LA

SEU D’URGELL

El 29 d’octubre, al Seminari Diocesà de La Seu d’Urgell va tenir lloc la Jornada diocesana de catequistes que cada any, en iniciar-se el curs, aple ga els catequistes de les Parròquies d’arreu de la Diòcesi. La trobada va ser presidida per l’Arquebis be Joan-Enric i pel Vicari Episcopal i Delegat diocesà de Catequesi, Mn. Antoni Elvira, i hi assistí prop d’un centenar de catequistes i mossens per aprofundir el tema de “La bellesa de la transmissió de la vida cristiana”.

El ponent de la Jornada fou Eloi Aran Sala, arquitec te i teòleg, Cap d’àrea pas toral i socioeducativa de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, que en l’ac tualitat aplega 395 escoles amb un total de 252.000 alumnes dels diferents nivells i etapes del sistema educatiu, atesos per 19.800 professors i 3.800 persones d’administració i serveis. Al principi de la Jornada

l’Arquebisbe Joan-Enric Vives va saludar els ca tequistes i presentà el ponent, tot destacant la importància de la missió catequètica, tal i com ho ha volgut subratllar el Papa Francesc amb la institució del ministeri del catequista.

Eloi Aran va començar la seva intervenció citant l’Encíclica “ Deus caritas est” (2006) del Papa Benet XVI: “La naturalesa íntima de l’Església s’expressa en una triple tasca: l’anunci de la Paraula de Déu (keryg ma-martyria), la celebració dels Sagraments (leiturgia) i el servei de la caritat (di akonia). Són tasques que s’impliquen mútuament i no poden separar-se l’una de l’altra”.

Va glossar precisament cadascun dels quatre as pectes de la bellesa de la transmissió de la vida cristiana: la bellesa del testimoni (martyria); la be llesa del missatge (keryg ma); la bellesa del servei (diakonia) i la bellesa de la celebració (leiturgia); i va cloure la conferència amb una invitació a destacar la

bellesa de l’Evangeli amb un decàleg d’intencions que en l’acció de gràcies de l’Eucaristia van proclamar tots els participants:

“-Cercarem la bellesa de Déu arreu on siguem, tant en la natura com en les persones.

-Donarem testimoni de la bellesa de l’Evangeli i l’ofe rirem amb senzillesa als nostres contemporanis.

-Contemplarem la belle sa de la vida de cada infant i jove que se’ns encomana en la nostra tasca cate quètica.

-Confiarem que és bell tot allò que en el servei i l’es tima se’ns presenta com una càrrega desagradable.

-Agrairem la bellesa de les bones accions allà on ens trobem.

-Comunicarem la bellesa del patrimoni cultural reli giós que ens han llegat els avantpassats.

-Participarem en les tradicions i celebracions litúrgiques fent-ne un espai i temps de bellesa i festa.

-Posarem bellesa en l’atenció i l’acollida quan ens relacionem els uns amb els altres.

-Deixarem de banda la bellesa com un mer ins trument per aconseguir les nostres finalitats.

-Crearem coses belles com bella és la Creació”.

La Jornada es va cloure amb unaa celebració de l’Eucaristia a l’església del Seminari i amb l’enviament catequètic per part de l’Ar quebisbe, i la distribució de l’agenda del catequista que van dur a terme Mn Elvira i la Subdelegada diocesana, Mariví Castaño.

CONFIRMACIONS A COLL DE NARGÓ

El diumenge 30 d’octu bre, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar a l’església parroquial de Sant Climent de Coll de Nargó el sagra ment de la Confirmació a dues joves de les Parrò quies de Gavarra i Coll de Nargó. Hi concelebraren el Rector, Mn. Benigne Marquès, i el Secretari ge neral del Bisbat, Mn. David Codina.

A l’homilia, l’Arquebis be Joan-Enric glossà les lectures de la Paraula de Déu proclamades en el diumenge XXXI durant l’any. A la primera lectura (Sv 11,23-12,2) subratllà la immensitat de Déu, ja que “el món tot sencer davant vostre és com un gra que tot just inclina la balança, com un esquitx de rosada que cau a terra al matí”. Davant la immensitat de Déu els homes hem d’ado rar-lo i estimar-lo, buscar la seva glòria, i reconèixer amb humilitat la nostra pe titesa i la nostra condició d’éssers creats a “imatge i semblança de Déu”.

L’arquitecte i teòleg Eloi Aran Sala (a l’esquerra) va ser el ponent de la Jornada diocesana de catequistes.

A l’Evangeli (Lc 19,1-10), Jesús troba Zaqueu, cap de publicans i home ric, “que intentava veure qui era Jesús”, però la gentada li privava la vista i s’enfilà en un arbre, a un lloc per on havia de passar Jesús. Ens cal córrer i ser enginyosos per anar a cercar a Jesús, per voler-lo trobar, i vèncer els obstacles que ens impedeixen accedir a Ell. En aquest sentit, demanà a les dues joves que rebien la plenitud de l’Esperit Sant de perseverar en la fe rebuda i de cercar Déu, que “ha vingut a cercar i a salvar”. Confiem que Ell vol el nostre bé.

Zaqueu és també exemple per a tots, que sempre ens podem convertir, que no hem de jutjar, i que per a Déu sempre hi ha temps per al perdó, la misericòrdia i el recomençar: “Senyor, ara mateix dono

als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més”. Ens cal donar temps a les persones perquè puguin reconèixer els seus pecats i confiar en la conversió, sense judicis deterministes ni maniqueus.

Finalment, l’Arquebisbe exhortà les joves a saber valorar els temps que vivim com si fossin els darrers, els últims a la vida, i a refer els lligams de pau, fraternitat i amor amb els germans amb qui tinguem alguna ofensa, mentre hi som a temps.

En acabar la celebració eucarística, l’Arquebisbe va saludar les joves confi rmades i les seves famílies, i les regalà un Nou Testament en nom de la Parròquia, i els el dedicà, perquè puguin aprofundir en la Paraula de Déu.

HOSPITALÀRIES DEL SAGRAT COR

El 31 d’octubre va tenir lloc al saló d’actes de l’hospital psiquiàtric Benito Menni de Sant Boi de Llobregat la presentació de la primera biografia de la Gna. María Angustias Giménez Vera, cofundadora amb Sant Benet Menni

i amb María Josefa Recio de l’Institut de Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, actualment estès per tot el món.

Hi van ser presents l’Alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, la Superiora general i la Superiora provincial de l’Institut, metges i directius de les institucions que l’Institut religiós regenta a Espanya, el Bisbe de Sant Feliu de Llobregat i l’Arquebisbe d’Urgell, entre d’altres.

La biografia, escrita pel periodista José Ignacio Rivarés, permet conèixer el llegat d’aquesta dona nascuda a Granada, que va emprendre l’aventura hospitalària amb una profunda sensibilitat espiritual i que va morir a Sant Boi de Llobregat fa 125 anys. Va ser una dona forta i molt tenaç, malgrat la seva fràgil salut, que va impulsar una congregació de dones i per a dones malaltes mentals, en una època en què les dones es trobaven en una situació de vulnerabilitat social. Ella, malgrat la seva pròpia fragilitat, va ser instrument en mans de Déu per donar inici a una nova forma de vida consagrada que posà cara femenina a l’hospitalitat.

PUBLICAT UN LLIBRE SOBRE LA COFUNDADORA DE LES GNES.

l’Arquebisbe exhortà les joves confirmades a saber valorar els temps que vivim i a refer els lligams de pau, fraternitat i amor mentre hi som a temps.

Mons. Vives assistí a la presentació de la biografia de María Angustias Giménez, cofundadora de l’Institut de Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.

ADVOCACIONS DE LA MARE DE DÉU A LA DIÒCESI DʼURGELL

MARE DE DÉU DE CARRÀNIMA

(Abella de la Conca - Pallars Jussà)

Carrànima, al cim. "Ànima estimada", tots dos la tenim puix Déu l'ha creada. La vostra, oh Maria, quan Déu lʼelegia també en mi pensà. Agrair voldria amb Vós cada dia lʼamor que ens creà.

Mn. Manuel Pal