Església d'Urgell 497 by Bisbat d'Urgell

Església

d Urgell

# 497 - GENER-FEBRER 2022

Visita “Ad Limina” dels Bisbes de les Diòcesis de Catalunya

Església d Urgell Índex

UN DISCURS CLAR I PROGRAMÀTIC.

DESAFIAMENT ÈTIC DE LA PANDÈMIA.

VISITA “AD LIMINA” DELS BISBES DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA.

RECEPCIÓ DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL A LES AUTORITATS I EL POBLE D’ANDORRA.

6 11 15

REUNIÓ TELEMÀTICA DE LA COORDINADORA DE BISBES EN SUPORT DE TERRA SANTA.

NO US OBLIDEU DE L’ESGLÉSIA MARE DE JERUSALEM.

19 21

Mn. Ignasi Navarri.

Mn. Eduard Salinas.

ORDENACIÓ DE DOS DIAQUES I UN DIACA PERMANENT A BALAGUER. 11

Mons. Joan-Enric Vives.

MEMÒRIA AGRAÏDA DE L’ANY 2021. LA MANDRA.

L'ELECCIÓ.

CARTA ALS REIS: UNA MOTXILLA ATAPEÏDA DE SOMRIURES.

DIETARI

HOMENATGE A MONS. JOAN MARTÍ I ALANIS, EN EL CINQUANTENARI DE LA SEVA ORDENACIÓ EPISCOPAL.

I-XVI

Dr. Francesc Torralba. 15

Mn. Enric Prat.

Mn. Ramon de Canillo.

Mn. Ramon Sàrries.

I-XVI Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958

Església d’Urgell

A la llum de l’Evangeli Una visita que enforteix la comunió eclesial

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

En els mesos de desembre i gener, formant quatre grups, tots els Bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola realitzàrem la visita “ad limina apostolorum”, és a dir, visita “al llindar dels sepulcres dels apòstols” Pere i Pau. Visitem el Papa Francesc i els organismes de la Cúria romana, i anem en pelegrinatge a les Basíliques construïdes sobre els sepulcres apostòlics. Els Bisbes de Catalunya hi anàrem de forma conjunta la setmana del 10 al 15 de gener. A més de l’audiència amb el Sant Pare, celebràrem l’Eucaristia a les quatre Basíliques Majors de Roma i mantinguérem també reunions amb els següents organismes (dicasteris) de la Cúria romana: Congregació per als Bisbes, Doctrina de la Fe, Clergat, Instituts de Vida Consagrada, Educació Catòlica, Culte Diví, Laics, Nova Evangelització, Família i Vida, i Promoció per al Desenvolupament Humà. El Codi de Dret Canònic mana que “cada cinc anys el Bisbe diocesà ha de presentar al Romà Pontífex una relació sobre la situació de la seva Diòcesi, segons el model determinat per la Seu Apostòlica i en el temps per ella establert” (c. 399,1); i en els mesos posteriors a la presentació d’aquest informe quinquennal, “que el Bisbe diocesà vagi a Roma per venerar els sepulcres dels sants apòstols Pere i Pau, i es presenti al Romà Pontífex. El Bisbe ha de complir personalment aquesta obligació, a no ser que es trobi legítimament impedit” (c. 400,1-2). Aquests dos deures vénen d’una antiquíssima i venerable tradició teològica, canònica i espiritual que es podria remuntar al segle V, després de la caiguda de l’Imperi Romà. El Papa, successor de Pere, “confirma” la fe del seus germans (cf. Lc 22,31-32) i s’estableix així una unitat que ve del Senyor, que els ha cridat i els

ha enviat com a Apòstols seus, formant el Col·legi Apostòlic que té el Papa com a cap i centre d’unitat. La visita no només afecta el Bisbe diocesà o els seus col·laboradors més immediats, sinó que cada Bisbe va a l’encontre del Sant Pare, amb la seva Església diocesana, per refermar els vincles de la comunió eclesial, de l’amor mutu i de la unitat per a la missió evangelitzadora. Tot per millor servir la fe catòlica de l’Església i la caritat de tot el Cos de Crist, ja que “el Col·legi Apostòlic, en tant que composat de molts, expressa la varietat i universalitat del Poble de Déu; i en tant que agrupat sota un sol Cap, la unitat del ramat de Crist” (Concili Vaticà II, Lumen Gentium 22). És així com es comprèn que entre les coses importants que són reclamades a tot Bisbe diocesà hi hagi l’obligació de tenir un especial contacte amb el Sant Pare, de manera que aquest, com a successor de Sant Pere, pugui dedicar atenció a aquella particular porció del Poble de Déu que és la Diòcesi, l’esposa que el Bisbe té encomanada. En aquests dies serà bo intensificar la pregària per la persona del Sant Pare Francesc i pel seu ministeri d’unitat en la comunió, i també que encomaneu tots els Bisbes de Catalunya i de la resta d’Espanya, perquè aquesta visita sigui un esdeveniment de gràcia per a les Diòcesis amb seu a Catalunya i per a les altres Esglésies diocesanes germanes de València i Balears, que hi anàrem junts. Així, renovats per l’Esperit Sant, podrem dur a terme la missió encomanada pel Senyor de ser els seus testimonis, amb coratge, esperança i alegria!

Església d’Urgell

SENTIRE CUM ECCLESIA

Un discurs clar i programàtic

l 10 de gener, el Papa Francesc va oferir la tradicional recepció al Cos Diplomàtic acreditat davant la Santa Seu. Paradoxalment, mentre el laïcisme ha anat avançant de manera indeturable en el nostre món, la Santa Seu ha anat estenent la seva acció diplomàtica com una humil i silenciosa llavor de pau. L’objectiu de la diplomàcia, diu el Papa Francesc citant l’Exhortació Apostòlica “Evangelii Gaudium” (226-230), és, entre d’altres, ajudar a deixar de banda els desacords de la convivència humana i afavorir la concòrdia. En el discurs al Cos Diplomàtic, el Papa fa un balanç de l’actual situació mundial i comença afirmant que el nou any encara es presenta desafiant en la lluita contra la pandèmia. Cal continuar els esforços per immunitzar la població en la mesura que sigui possible. Les vacunes representen, juntament amb els tractaments que s’estan desenvolupant, la solució més raonable per a la prevenció de la malaltia. Cal evitar, diu el Papa, que s’installi un “relativisme social” que fereixi l’harmonia i la unitat. I fa una crida al necessari compromís global de la comunitat internacional, perquè tota la població mundial pugui accedir, de la mateixa manera, als tractaments mèdics essencials. A continuació, el Papa repassà les seves principals accions durant l’any 2021: -El viatge apostòlic a l’Iraq, el mes de març. El poble Iraquià, diu el Papa, té dret a recuperar la dignitat que li pertany i a viure en pau. -La Jornada de l’1 de juliol dedicada a la reflexió i a l’oració pel Líban. -La visita a Budapest al setembre, amb motiu de la clausura del Congrés Eucarístic Internacional; i la visita a 4

Església d’Urgell

Eslovàquia, que li oferí l’oportunitat de dialogar amb la comunitat jueva, a més de poder trobar-se amb fidels catòlics i d’altres confessions cristianes. -També la visita a Grècia i Xipre, el passat desembre, va ser una privilegiada ocasió de trobada amb els germans ortodoxos i d’experimentar la fraternitat entre les diverses confessions cristianes. A propòsit d’aquest viatge a Grècia, el Papa compartí les seves impressions sobre la situació que es va trobar a l’illa de Lesbos: rostres d’infants i adults ferits, però també la generositat dels qui acullen els immigrants. I va fer una crida decidida a vèncer la indiferència, tot agraint als governs que s’esforcen per acollir els refugiats, però alertant de la deshumanització que pot afectar els centres d’acollida i la gent que hi viu. Així mateix, fa una crida a la Unió Europea perquè trobi una cohesió interna en la gestió de les migracions, com ho ha sabut fer a l’hora de fer front a les conseqüències de la pandèmia.

El Papa continua desglossant al seu discurs la situació mundial, i esmenta els refugiats sirians i els que han hagut de fugir d’Afganistan. I, mirant al continent Americà, no s’oblida de Mèxic ni Haití. En definitiva, diu el Papa, la qüestió migratòria, la pandèmia i el canvi climàtic mostren clarament que ningú no es pot salvar tot sol: els grans desafiaments del nostre temps són globals. Alerta també de la crisis de confiança que viu la diplomàcia multilateral i fa una crida perquè es mantingui veritablement indivisa, no suprimint, sinó valorant, les diversitats i les sensibilitats històriques que distingeixen els pobles. No a la cultura de la cancel·lació, diu el Papa. En nom de la protecció de les diversitats s’acaba esborrant el sentit de cada identitat. Adverteix del perill del pensament únic, obligat a renegar de la història o, pitjor encara, a tornar-la a escriure segons categories contemporànies, quan tota situació històrica s’ha d’interpretar segons l’hermenèutica de l’època. Quina gran veritat!

El Sant Pare, durant el discurs al Cos Diplomàtic acreditat davant la Santa Seu, reunit a l’Aula de les Benediccions el 10 de gener d’enguany.

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA El diàleg és el camí més adequat per arribar a reconèixer allò que ha de ser sempre afirmat i respectat i que està més enllà del consens circumstancial. No hem d’oblidar que hi ha alguns valors permanents. Uns valors que estan més enllà de tot consens, com ara el dret a la vida, des de la seva concepció fins a la seva fi natural, i el dret a la llibertat religiosa. El Papa no s’oblida dels efectes devastadors del canvi climàtic a Filipines i a altres nacions del Pacífic, i exhorta a seguir treballant per tenir cura de la nostra casa comuna.

La qüestió migratòria, la pandèmia i el canvi climàtic mostren clarament que ningú no es pot salvar tot sol: els grans desafiaments del nostre temps són globals, diu el Papa Seguint aquest balanç mundial el Papa es fixa en Síria, el Iemen i en el procés de pau entre Israel i Palestina. Cal intensificar el diàleg i la fraternitat: avui són més urgents que mai, diu el Papa, tot recordant el drama de Sudan, Sudan del Sud i Etiòpia. Sense oblidar-se d’Ucraïna, dels Balcans i de Myanmar. Aquest complex balanç mundial, el Papa l’acaba reivindicant la posició de la Santa Seu sobre la proliferació de les armes nuclears: “Són instruments inadequats i inapropiats i la seva possessió és immoral”. I finalitzà el discurs al·ludint al Missatge per a la Jornada Mundial de la Pau d’enguany i als dos grans elements que considera essencials per a fomentar una cultura del diàleg i la fraternitat: l’educació i el treball. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

es pandèmies, i les emergències en general, reforcen els enfocaments ètics que posen èmfasi en els interessos de la comunitat davant dels interessos de l’individu autònom. Quan la demanda de prestació de serveis supera la capacitat del sistema, s’apliquen consideracions més estrictament utilitàries. D’aquesta manera, les decisions sobre com satisfer les necessitats de l’individu donaran pas a decisions sobre com maximitzar el benefici global, confrontant la protecció dels drets fonamentals i les llibertats de l’individu amb els drets i llibertats del conjunt dels ciutadans. En el darrer any, molts professionals i unitats d’hospitalització s’han reconvertit en personal i en espais Covid, la qual cosa va fer derivar altres malalts a centres allunyats del seu entorn i els seus familiars. Durant la represa, s’hauria de promoure la discussió sobre fins quan les unitats de salut d’altres malalties han de prioritzar la resposta a la infecció per SARS-CoV-2, i quan han de tractar de donar igual o més prioritat a la prestació de serveis de pacients no Covid. Tot i això, la dificultat d’equilibrar aquestes tensions entre els interessos de la comunitat i l’individu rau en l’evidència que apunta que la pandèmia del Covid-19 produirà efectes molt més perjudicials per a la salut de la població que la malaltia mateixa. Per tant, actualment encara sembla necessari considerar acuradament els interessos de la comunitat general. La Covid-19 ha creat circumstàncies noves i incerESAFIAMENT tes que segueixen pertorbant la nostra comprensió del que és una “bona assistència”; i, en fer-ho, canÈTIC DE LA vien els valors o supòsits en què es basa l’atenció, PANDÈMIA cosa que planteja noves consideracions ètiques per a la presa de decisions a la vida quotidiana. L’acompanyament espiritual i la companyia física, continua sent vital en tot el procés de malaltia i de recuperació, la comunicació verbal i no verbal, el gest tranquil·litzador i reconfortant del tacte, etc. Tot plegat planteja qüestions ètiques importants sobre com s’han d’equilibrar les exigències dels protocols de prevenció d’infeccions amb la necessitat d’una atenció més humana. La resposta a aquestes exigències contraposades pot provocar l’angoixa moral dels professionals sanitaris, que se senten mal preparats o incapaços de dur a terme accions èticament apropiades. L’estàndard d’humanització requeriria retornar a un estil d’assistència, cura, rehabilitació i gestió centrat en la persona, que englobés tot allò que es fa per promoure i protegir la salut, curar la malaltia i garantir un ambient que afavorís una vida sana a nivell físic, emotiu, social i espiritual, respectant drets fonamentals com la dignitat i la singularitat dels usuaris, perquè en temps de crisi els professionals han de mantenir una actitud ètica que estableixi prioritats en funció de les necessitats dels usuaris sense discriminacions de cap mena. Aquest impàs no pot ser una excusa per retrocedir. La velocitat de resposta necessària per afrontar la pandèmia va requerir un procés d’adaptació sense precedents en el context assistencial mundial. Tanmateix, certes decisions ja no es poden justificar en el període de represa i renovació que ens toca viure. La transició que experimenta l’assistència sanitària a causa de les noves onades de la Covid-19, exigirà noves maneres de pensar sobre com integrar els enfocaments basats en la salut pública. Hem de reflexionar sobre quines consideracions ètiques són importants en la fase de represa, quins valors i interessos han de tenir prioritat i com es poden i com s'han de gestionar els interessos contraposats.

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

Visita “Ad Limina” dels Bisbes de les Diòcesis de Catalunya Junt amb els Bisbes del País Valencià i de les Illes Balears, van mantenir reunions amb diversos Dicasteris i van ser rebuts en audiència pel Papa Francesc Amb una Eucaristia presidida pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan-Josep Omella, a l’altar de la cripta on hi ha el sepulcre de l’apòstol Sant Pere, el dilluns 10 de gener va començar a la Santa Seu la visita “Ad Limina Apostolorum” dels Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya (entre els quals l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives), en aquesta ocasió acompanyats dels Bisbes de les Diòcesis del País Valencià i de les Illes Balears. La darrera visita “Ad Limina” dels Bisbes de les Diòcesis de la Conferència Episcopal Espanyola va tenir lloc el 2014, durant el primer any de pontificat del Papa Francesc.

esprés de la celebració eucarística, els Bisbes van mantenir una sessió de treball amb el Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, presidit per Mons. Rino Fisichella. El terme “nova evangelització” va ser popularitzat pel Papa Sant Joan Pau II en referència als esforços per despertar la fe en les zones tradicionalment cristianes del món, especialment d’Europa, en primer lloc “evangelitzat”, o convertit al cristianisme, molts segles abans, però que ara té necessitat de dedicar un esforç extraordinari per ser evangelitzat novament. És per aquest motiu que a la reunió s’hi van tractar principalment temes com la catequesi d’adults, les dificultats de les catequesis en la Primera Comunió i també de la Confirmació, els ministres de la misericòrdia, etc. També es va parlar de la cultura actual i tot seguit els Bisbes van poder compartir un torn de preguntes i de diàleg amb Mons. Rino Fisichella. La segona jornada, l’11 de gener,

Església d’Urgell

començà amb una celebració eucarística a la Basílica Pontifícia de Sant Joan del Laterà, presidida per Mons. Joan Planellas, President de la Conferència Episcopal Tarraconense i Arquebisbe metropolità de Tarragona. A l’homilia, Mons. Planellas va recordar que la Basílica de Sant Joan del Laterà és “mare i cap de totes les Esglésies de la ciutat i del món”, i va glossar breument la història del temple. Tot seguit s’adreçà a la resta dels Bisbes per proposar-los que es demanin “si la nostra força com a pastors, com a Poble de Déu, com a Església Universal prové sempre de la riquesa alliberadora de Jesús”. En aquest sentit, va remarcar que cal saber “posar les nostres mans al servei de la profunditat de l’Església fundada i que descansa en el propi Senyor”. Després de la celebració litúrgica, durant el matí va tenir lloc una reunió amb la Congregació per als Bisbes, que és el Dicasteri de la Cúria romana que s’encarrega de la selecció dels nous Bisbes abans de sotmetre la tria

a l’aprovació papal. A la reunió van poder parlar del que pot significar la comunió de l’Església en tots el Bisbes, la vida religiosa i el laïcat. Tot seguit van visitar la Congregació per a la Doctrina de la Fe, un òrgan col·legiat de la Santa Seu que vetlla per la custodia de la correcta doctrina catòlica a l’Església, on van debatre sobre temes com els casos d’abusos publicats als mitjans de comunicació, i la conseqüència que això comporta a la societat. A la tarda, els Bisbes van ser rebuts a la secció de Relacions amb els Estats de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu, el Dicasteri més antic a la Cúria romana i el que col·labora més de prop amb el Summe Pontífex en l’exercici de la seva missió. El presideix el Secretari d’Estat i exerceix totes les funcions polítiques i diplomàtiques de la Santa Seu. Els Bisbes van poder conversar sobre diferents aspectes de la relació Església-societat, i com l’Església no busca mai privilegis sinó servir al bé comú de la societat. El dimecres 12 de gener, els Bisbes

El darrer dia de la visita “Ad Limina”, els Bisbes van ser rebuts en audiència pel Sant Pare.

celebraren l’Eucaristia a la Basílica Pontifícia de Santa Maria la Major, presidida pel Cardenal Arquebisbe de València, Mons. Antonio Cañizares, des de l’altar Salus Populi Romani, que s’atribueix a l’època dels primers cristians. Mons. Cañizares va expressar la seva emoció “per celebrar en aquesta Basílica de Santa Maria, Mare de Jesús i Mare de l’Església”; i així mateix va dedicar l’homilia a la missió maternal de la Mare de Déu: “El Fill de Déu s’ha fet home en ella per obra i gràcia de l’Esperit Sant. Nosaltres, avui, som dispensadors de la seva gràcia”. A continuació, els Bisbes van encetar la jornada de treball amb una reunió amb la Congregació per a l’Educació Catòlica. En aquesta trobada, Mons. Antonio Cañizares, com a Bisbe relator, va explicar que “s’han exposat els problemes de l’educació a Espanya i també a

Europa, tot assenyalant que no n’hi ha prou amb instruir, sinó que cal educar en el sentit de la vida”. I es va referir també a “la implantació de la LOMLOE i la necessitat d’una alternativa d’ensenyament que es treballa des de la unitat, i a la rellevància que tenen les escoles catòliques així com a la importància de fomentar les universitats catòliques”. Més tard, els Bisbes van assistir a una altra reunió a la Congregació per al Clergat, que és el Dicasteri responsable de supervisar els assumptes relatius als diaques que no pertanyen a ordes religiosos i de la legislació que regeix els consells presbiterals i altres organitzacions de sacerdots. Entre els temes que van tractar, es parlà de com ens responsabilitzem tots de la vida dels propis preveres que serveixen el poble de Déu. Tot seguit, la sessió de treball continuà a la Congregació per al

Culte Diví, que es el Dicasteri que s’ocupa de tots els aspectes celebratius, litúrgics, de les Parròquies. Després d’un primer diàleg, es va fer un exercici de sinodalitat entre tots el Bisbes. Finalment, la jornada va acabar, ja a la tarda, amb una reunió al Consell Pontifici per a les Comunicacions Socials, on es va parlar sobre la manera com l’Església comunica avui el seu missatge. Precisament la tasca principal d’aquest Dicasteri consisteix a fomentar i donar suport, d’una manera oportuna i adequada, a l’acció de l’Església i els seus membres en les múltiples formes de la comunicació social. És així com “el Consell Pontifici per a les Comunicacions Socials està involucrat en qüestions relatives als mitjans de comunicació, de manera que, també per aquest mitjà, el progrés humà i el missatge evangèlic poden beneficiar la civilització i la cultura”. Església d’Urgell

El penúltim dia de la visita “Ad Limina”, el dijous 13 de gener, els Bisbes van celebrar l’Eucaristia a la darrera de les quatre Basíliques Majors de Roma, la de Sant Pau Extramurs. En aquest cas, la celebració la presidí l’Arquebisbe Joan Planellas, que aprofità l’avinentesa per referir-se a l’homilia al pelegrinatge de Sant Pau per terres de l’actual Conferència Episcopal Tarraconense i, adreçant-se a la resta dels Bisbes, compartí la reflexió que “la visita Ad Limina és una mostra de la cooperació amb l’Església Universal, en la

comunió amb el Bisbe de Roma i des de la nostra Església Local”. En aquest sentit, l’Arquebisbe Joan va recordar també la importància de la convocatòria sinodal que ens proposa el Papa Francesc com una “dinàmica d’escolta de la veu de Déu que parla en el seu Poble”, per tal de “cooperar més” i de “sortir a les perifèries que, en temps de pandèmia, es troben molt a prop”, i afirmant així mateix que “l’únic garant de la veritat d’aquesta veu de Déu és l’Esperit Sant”. Mons. Planellas també va parlar a

l’homilia sobre la bellesa artística del temple, que “ens reporta la grandesa de la gràcia de Déu lliurada per mitjà de Jesucrist, com predicava Sant Pau; i, a la vegada, la nostra petitesa”. En el moment històric actual, afirmà l’Arquebisbe de Tarragona, “ens trobem abandonats, estem avergonyits i som l’escarni de la societat, burla dels que ens envolten”. Això ens podria fer pensar que el Senyor s’amaga, però, ben al contrari, “aquest silenci de Déu no és el de l’absència de la seva Paraula, sinó més aviat la falta d’escolta per la nostra part”. Acabada la celebració, els Bisbes van ser rebuts al llarg del matí als Dicasteris per als Laics, per a la Família i la Vida, i per al Servei del

Després de l’audiència amb el Sant Pare, Mons. Omella destacà “la visió profunda de fe” del pontífex i el seu bon humor, “que impedeix tota desesperança”

Al llarg de la visita, els Bisbes van mantenir reunions de treball amb diversos Dicasteris de la Cúria, com el Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització (a dalt) i la Secretaria General per al Sínode dels Bisbes.

Església d’Urgell

Desenvolupament Humà Integral; i a la tarda es van reunir amb la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica i, finalment, amb la Secretaria General per al Sínode dels Bisbes, on han van ser rebuts pel Secretari general, Cardenal Grech, i pels Subsecretaris Mons. Luís Marín i Sor Natalie Becquart. Mons. Grech va expressar l’agraïment al ministeri episcopal pel treball sinodal, tot assenyalant que “en aquesta ocasió no és només un Sínode dels Bisbes sinó un Sínode de tota l’Església; alhora que aquest moment del Sínode a les Esglésies locals no es una fase preparatòria, sinó que ja és part del mateix Sínode». I així mateix va explicar que “la feina d'aquesta oficina del Sínode, a l'agost, al final de la fase de les Esglésies locals, serà un acte col·legial de tot l'episcopat”.

Els quatre primers dies de la visita “Ad Limina”, els Bisbes van celebrar l’Eucaristia a les quatre Basíliques Majors de Roma: el primer dia van celebrar a la Basílica de Sant Pere, a la cripta on hi ha el sepulcre de l’apòstol (a la dreta); i els dies posteriors ho van fer a Sant Joan del Laterà (al centre), a Sant Pau Extramurs (a sota, a l’esquerra), i a Santa Maria la Major.

Església d’Urgell

De la seva banda, Mons. Luis Marín va voler subratllar la importància de la dimensió espiritual del Sínode i la necessitat de promoure aquesta dimensió, que és també imprescindible. El moment culminant de la visita “Ad Limina”, però, va tenir lloc el darrer dia, el divendres 14 de gener, quan, després de celebrar l’Eucaris-

Durant l’audiència als Bisbes, el Papa hauria manifestat el seu interès per viatjar a Espanya en un futur proper tia a la Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, on es conserven varies relíquies relacionades amb la crucifixió de Crist, els Bisbes van ser rebuts en audiència durant més de dues hores pel Sant Pare Francesc. Tot i tractar-se d’una audiència privada, va transcendir que, en el transcurs de la reunió, el Papa hauria manifestat el seu interès en viatjar a Espanya en un futur proper, tot i que no es va desvetllar cap més detall sobre aquesta qüestió. Un cop finalitzada l’audiència, el Cardenal Arquebisbe de Barcelona i President de la Conferencia Episcopal Espanyola, Mons. Joan Josep Omella; el Cardenal Arquebisbe de València, Mons. Antonio Cañizares; i l’Arquebisbe de Tarragona i President de la Conferència Episcopal Tarraconense, Mons. Joan Planellas, van comparèixer en roda de premsa des del Col·legi Espanyol de Roma per fer balanç de la visita. L’Arquebisbe Joan, per a qui aquesta era la seva primera visita “Ad Limina”, va destacar la “gran proximitat” que van trobar els Bisbes en els diversos organismes dels Dicasteris on han compartit les dificultats i esperances de cada Església local. I destacà així mateix la “proximitat” i la “cordialitat” amb què es va desenvolupar la trobada amb el Sant Pare, en la qual, entre d’altres temes, es va tractar sobre la importància de 10

Església d’Urgell

El Papa Francesc rebé els Bisbes en audiència en la darrera jornada de la visita “Ad Limina”. Prèviament, l’Arquebisbe Joan-Enric va poder conversar personalment amb el Sant Pare i fer-li entrega d’un petit present, i, més tard, els Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense obsequiaren el Papa amb una rèplica en miniatura de l’estel que ha coronat recentment la torre de Maria a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.

l’evangelització davant la forta secularització, del treball sinodal, de la immigració, i de la situació política general a Espanya. Sobre aquesta darrera qüestió, Mons. Planellas va comentar que el Papa Francesc els va convidar a evitar “tota ideologia que provoqui qualsevol polarització política”. De la seva banda, Mons. Omella i Mons. Cañizares coincidiren a corroborar la bona acollida que han tingut a tots els Dicasteris, i el testimoni de tendresa, humanitat i proximitat, com

a pare i germà, del Papa Francesc. El Cardenal Omella destacà també “la visió profunda de fe” que caracteritza el pontífex i el seu bon humor, “que impedeix tota desesperança”. Alhora, l’Arquebisbe de Barcelona va voler posar en valor la convivència i fraternitat viscuda entre els Bisbes de les tres províncies eclesiàstiques. “Torno a casa després d’aquesta visita “Ad Limina” sentint-me enfortit en la fe pel successor de Pere, i tant de bo ho sàpiga transmetre”, afirmà Mons. Omella.

Joia a Urgell per l’ordenació de dos diaques i un diaca permanent

’any ha començat de manera ben profitosa per al presbiteri d’Urgell, amb l’ordenació al Santuari Basílica del Sant Crist de Balaguer de dos diaques i d’un diaca permanent, en dues celebracions eucarístiques separades tot just tres setmanes en el calendari i presidides totes dues per l’Arquebisbe Joan-Enric. També a totes dues hi concelebrà un bon nombre de sacerdots diocesans, que d’aquesta manera van donar la benvinguda als dos diaques a la família presbiteral, i hi participà la comunitat de religioses Clarisses del Sant Crist de Balagué, que acompanyà i solemnitzà la litúrgia amb els seus cants. La primera celebració tingué lloc el dissabte 8 de gener, amb l’ordenació com a diaca permanent d’Antoni M. Serra Canturri. Fill de La Seu d’Urgell, de 53 anys d’edat i pare de família, és llicenciat en Filosofia i Teologia Moral i actualment treballa com a educador a les Dominiques de l’Anunciata (Sant Francesc Coll). Hi concelebraren el Vicari general d’Urgell i encarregat del clergat i dels diaques permanents, Mn. Ignasi Navarri; el Vicari Episcopal de Pastoral, Mn. Antoni Elvira; el capellà custodi del Santuari, Mn. Joan Pujol; el Rector de la Parròquia de Balaguer, Mn. Jordi Profitós; i el P. Josep Lluís Iriberri, SJ, que ha acompanyat espiritualment Mn. Serra en el seu camí vers el diaconat. També foren presents diversos preveres dels Bisbats de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, ex companys d’estudis del nou diaca; els companys sacerdots de l’Arxiprestat, els tres diaques permanents i els

Totes dues celebracions foren presidides per l’Arquebisbe Joan-Enric al Santuari del Sant Crist.

seminaristes d’Urgell; i un bon grup de fidels i familiars de Mn. Serra. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-

Enric animà el nou diaca a viure amb intensitat la crida que l’Església li feia a partir de la seva ordenació. I Església d’Urgell

El bes de pau de l’Arquebisbe i dels seus germans en l’orde diaconal clogué el ritu d’ordenació. Al final de l’Eucaristia el nou diaca adreçà unes paraules d’agraïment a la comunitat reunida i expressà la seva voluntat de servir tothom en aquest nou ministeri que l’Església li confia.

glossant les lectures proclamades aquell dia subratllà com Déu és amor (cf. 1 Jo 4-7-10), un amor que en la vocació del nou diaca permanent es concreta en la paternitat envers el seu fill, Pau, de 12 anys, present a l’ordenació, i en una nova paternitat espiritual sobre la comunitat del Poble de Déu, que assumeix a partir de l’ordenació diaconal amb el lliurament generós de si mateix als pobres i als marginats i a tots els fidels de la Diòcesi d’Urgell, en la qual ha quedat incardinat per l’ordenació rebuda. Així mateix li recordà que, tal com ho relata l’Evangeli de Sant Marc proclamat (Mc 6,34-44), el nou diaca permanent ha d’oferir a Déu els seus dons, la seva vida, els seus “cinc pans i dos peixos”, perquè el Senyor ho multipliqui i actuï a través d’ell. Després que l’Antoni M. Serra prometés davant l’Arquebisbe i de 12

Església d’Urgell

Mn. Antoni M. Serra exercirà el ministeri diaconal a la Parròquia de la Seu d’Urgell i als pobles de la rodalia tots els fidels la seva ferma i lliure voluntat de predicar la Paraula de Déu i de complir el seu ministeri de servei segons el voler de Crist i de l’Església, amb plena obediència al Bisbe i els seus successors, tot el Poble de Déu invocà la Verge Maria i els sants implorant la seva ajuda perquè intercedissin pel nou ministre de l’Església. A continuació tingué lloc la imposició de mans per part de l’Arquebisbe Joan-Enric i la solemne pregària d’ordenació demanant al Senyor que fes davallar damunt d’ell l’Esperit Sant perquè l’enfortís amb el do de la gràcia septiforme i

pogués acomplir així fidelment el seu ministeri. Un cop ordenat, fou revestit amb l’estola i la dalmàtica, ornaments litúrgics que signifiquen el seu ministeri de servei als pobres i a tot el Poble de Déu. A continuació el nou diaca rebé de mans de l’Arquebisbe Joan-Enric el llibre dels Evangelis: “Rep l’Evangeli de Crist, del qual has estat fet missatger; i creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que ensenyis”. El bes de pau de l’Arquebisbe i dels seus germans en l’orde diaconal clogué el ritu d’ordenació. En acabar l’Eucaristia el nou diaca s’adreçà en acció de gràcies a la comunitat reunida amb unes paraules que reflectien la seva estima a la Paraula de Déu i la seva voluntat de servir tothom en aquest nou ministeri que l’Església li confia. L’Antoni M. Serra estarà al servei la

Parròquia de La Seu d’Urgell i dels pobles veïns. També un germà seu, en nom de la seva família, va voler agrair al nou diaca el suport i amor que sempre els ha demostrat i va tenir un record emocionat pels seus pares, traspassats a causa de la pandèmia, que el van portar a la fe. Després de la benedicció final sobre l’ordenat, el nou diaca va pujar al cambril del Sant Crist per venerar la sagrada imatge mentre les Gnes. Clarisses cantaven l’himne. La segona ordenació diaconal, en aquest cas dels seminaristes Àlex Vargas i Jerrick Banzuela, va tenir lloc el 29 de gener, en una emotiva Eucaristia concelebrada pel Vicari Episcopal de Pastoral, Mn. Antoni Elvira; el Rector del Seminari diocesà i Vicerrector del Seminari Major Interdiocesà, Mn. Gabriel Casanovas; el capellà custodi del Santuari, Mn. Joan Pujol; el Rector de la Parròquia de Balaguer, Mn. Jordi Profitós; el Canceller de l’Arxidiòcesi de Madrid, Alberto Andrés; el Rector de la Parròquia de la Virgen de la Paz de Madrid, Fran del Pozo; i una nodrida representació dels preveres d’Urgell. Hi assistiren els seminaristes i un bon grup de fidels de les Parròquies on els nous diaques serveixen pastoralment o hi han servit, a més d’amics i dels formadors dels dos joves, originaris de Colòmbia i Filipines. Els seus parents més propers als respectius països d’origen també van poder seguir la cerimònia en directe a través del canal de Youtube de la Diòcesi. L’Eucaristia fou solemnitzada per la Coral Filipina de Barcelona. A l’homilia, l’Arquebisbe va explicar que un diaca és un “escollit” per part de Déu per ajudar el seu poble, especialment els pobres, que han de ser el tresor i el centre del ministeri diaconal. Va destacar com els nous diaques feien entrega generosa en aquella celebració de tota la seva vida, amb l’acceptació de la promesa del celibat, per ser

Una vegada ordenats de diaques, els dos seminaristes se sumaren als concelebrants en el moment de la consagració.

servidors de tots els homes, amb un amor no exclusiu sinó oblatiu, obert a totes les persones. La promesa del celibat que ells acceptaven en la celebració era expressió d’aquesta donació total de la seva vida. Glossant l’Evangeli proclamat (Mateu 20, 25-28), Mons. Vives els exhortà a servir i no pas a ser servits, seguint l’exemple de Jesús, el

Servent de Déu. El servei ha de ser el distintiu dels diaques: servidors de l’Evangeli, de Jesucrist, del Sant Poble de Déu i dels pobres i desvalguts. Els va animar a respondre a la pregunta “què espera Jesús de mi?” amb una resposta que fos “total”, seguint l’exemple de Sant Ignasi de Loiola: “Preneu, Senyor, i rebeu tota la meva llibertat, la memòria, Església d’Urgell

Al final de la celebració, els nous diaques pujaren al cambril del Sant Crist per venerar la sagrada imatge.

l’enteniment i tota la voluntat. Tot el que sóc i posseeixo, Vós m’ho heu donat, a Vós, Senyor, ho torno, tot és vostre, disposeu-ne segons la vostra voluntat. Doneu-me el vostre amor i gràcia, perquè això em basta”. Després van tenir lloc els ritus d’ordenació, amb la promesa davant l’Arquebisbe i de tots els fidels de la seva ferma i lliure voluntat de predicar la Paraula de Déu i de complir

Església d’Urgell

el seu ministeri de servei segons el voler de Crist i de l’Església, amb plena obediència al Bisbe i els seus successors, i la promesa del celibat. Tot el Poble de Déu invocà la Verge Maria i els sants implorant la seva ajuda perquè intercedissin pels nous ministres de l’Església. A continuació tingué lloc la imposició de mans per part de l’Arquebisbe Joan-Enric i la solemne pregària d’or-

denació demanant al Senyor que fes davallar damunt d’ells l’Esperit Sant perquè fossin enfortits amb el do de la gràcia septiforme i poguessin acomplir així fidelment el seu ministeri. Un cop ordenats i revestits amb l’estola i la dalmàtica, ornaments litúrgics que signifiquen el seu ministeri de servei als pobres i a tot el Poble de Déu, els nous diaques reberen de mans de l’Arquebisbe Joan-Enric el llibre dels Evangelis perquè visquessin la Paraula de Déu i la proclamessin en les celebracions litúrgiques i en la vida del Poble de Déu. El bes de pau de l’Arquebisbe i dels seus germans en l’orde diaconal clogué el ritu d’ordenació. En acabar l’Eucaristia, Mn. Àlex Vargas i Mn. Jerrick Banzuela es van adreçar als fidels en acció de gràcies amb un petit parlament emocionat i molt sentit en record de totes aquelles persones que els han ajudat en aquest camí vocacional, i amb un agraïment especial a la Mare de Déu, als formadors i companys d’estudi i als sacerdots i les Parròquies on són. Després de la benedicció final de l’Arquebisbe sobre els nous diaques, tots dos van venerar la sagrada imatge del Sant Crist de Balaguer mentre el Poble de Déu cantava el seu himne.

Recepció de Nadal del Copríncep Episcopal oferta a les Autoritats i el Poble d’Andorra

l Palau Episcopal de La Seu d’Urgell va acollir el migdia del dia 23 de desembre la tradicional recepció de Nadal oferta per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, a les Autoritats i al Poble d’Andorra. Tanmateix, a causa de la situació sanitària a Catalunya i a Andorra, i tal com ja va succeir l’any anterior, es va haver de restringir l’assistència a una trentena de representants de les més altes institucions del Principat. Així, van poder assistir personalment a la recepció la Síndica General i la Subsíndica General, M. I. Sres. Roser Suñer i Meritxell Palmitjavila; el Ministre de Finances i Portaveu, M. I. Sr. Eric Jover en representació del M.I. Cap de Govern, que va delegar en ell la seva assistència per ser positiu de Covid; el President del Consell Superior de la Justícia, M. I. Sr. Enric Casadevall; el President del

Tribunal Constitucional d’Andorra, M. I. Sr. Josep Delfí Guàrdia Canela; la Cònsol Major d’Encamp, Hble. Sra. Laura Mas, en absència del Cònsol de Canillo; el Ministre de Presidència, Economia i Empresa, M. I. Sr. Jordi Gallardo; el Ministre de Justícia i Interior, M. I. Josep Maria Rossell; els Presidents dels Grups Parlamentaris representats al Consell General, i els Cònsols d’Ordino, La Massana, Andorra la Vella i St. Julià de Lòria. També hi assistiren l’Ambaixador d’Espanya a Andorra, Excm. Sr. Àngel Ros; la Primera Consellera de l’Ambaixada de França a Andorra, Excma. Sra. Amélie Mas; el Representant Personal del Copríncep Episcopal, M. I. Mn. Josep Maria Mauri; la Secretària General dels Serveis del Copríncep Episcopal, Sra. Conxita García Moyano; i el Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès a Andorra, Sr. Pascal Escande. Així mateix, en representació de la

Cúria diocesana hi foren presents el Vicari General, Mn. Ignasi Navarri; el Vicari Episcopal i Rector d’Encamp, Mn. Antoni Elvira; l’Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries; i el Secretari General i Canceller del Bisbat, Mn. David Codina. Després del discurs del Copríncep Episcopal, el text íntegre del qual transcrivim a continuació, la violoncel·lista de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra Mireia Planas va interpretar la nadala “Adeste fideles” i la cançó popular catalana “El cant dels ocells”, per cloure tot seguit l’acte amb la interpretació de l’himne nacional d’Andorra, quan precisament s’escauen els 100 anys de la seva composició pel qui fou Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Joan Benlloch, i el músic Mn. Marfany. La recepció es va emetre en directe pel canal de Youtube del Bisbat d’Urgell i per la web d’Andorra Televisió.

La violoncel·lista de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra Mireia Planas va cloure l’acte amb la interpretació de l’himne nacional d’Andorra. Església d’Urgell

Discurs del Copríncep Episcopal a la recepció de Nadal oferta a les Autoritats i el Poble d’Andorra [Salutacions] Bon Nadal a tots! 1.- Permeteu-me que en començar aquest parlament repeteixi el que l’any passat us deia. Les restriccions de la pandèmia, que s’allarga tant i ens angoixa, fan que hàgim hagut de reduir molt l’assistència a aquesta Recepció, i per aquesta raó aquí som pocs i només els qui presencialment poden estar presents al Palau Episcopal. Amb tot, avui el Palau del Bisbe a La Seu d’Urgell s’eixampla i engrandeix per deixar-hi entrar, a través dels mitjans de comunicació, tots els andorrans i andorranes, les Institucions diverses que sostenen i enriqueixen la societat andorrana viva i plural. Gràcies per venir; sigueu-hi tots benvinguts. Aquesta casa és casa vostra, la casa de tots els andorrans. 2.- Un altre any ens toca conviure amb la pandèmia del Coronavirus, que ha pres noves variants més expansives. Aquestes festes hem de tenir presents tants malalts i confinats, el personal sanitari molt estressat. I, en concret, revivim l’absència de tantes persones estimades que avui no ens poden acompanyar, perquè ja no hi són, i descansen en el Senyor. Per a tots ells elevem una pregària i els adrecem un record molt especial, amb la confiança de tornar-nos a retrobar algun dia i abraçar-nos novament en la festa eterna que Jesús, naixent a Betlem, ens vingué a portar. Avui la humanitat continua immersa en la lluita contra els efectes d’aquesta devastadora pandèmia que ens recorda l’obligació de vetllar els uns pels altres i, en particular, pels més desafavorits. I no podem defallir. Precisament aquests dies, el jove libanès Michael Haddad, atleta professional paralitzat des del sis anys, a causa d’un greu accident, i que és ambaixador de bona voluntat de les Nacions Unides per als assumptes mediambientals, havent-se preparat i lluitat molt, farà senderisme i esquiarà 10 quilòmetres al Pol Nord per conscienciar el món sobre el canvi climàtic. Dipositarà en el búnquer del Banc Mundial de Llavors d’Svalbard (Noruega) -on es guarden les llavors de totes les espècies del món-, com una llavor d’esperança, un llibre del Papa Francesc titulat “Per què teniu por? ¿Encara no teniu fe?”, que conté el compendi de les paraules esperançadores més significatives pronunciades pel Papa Francesc durant l’emergència sanitària que assolà el món en plena expansió de la pandèmia. ¿No penseu que és molt bo sembrar llavors d’esperança, per superar els desafiaments més grans del món? Més enllà de tots els límits, hem de continuar avançant i treballant amb renovada confiança per consolidar una cade-

Església d’Urgell

na de solidaritat que impedeixi deixar ningú enrere. Solidaritat envers els pobres, solidaritat envers els emigrants, solidaritat envers els que no volem mirar a la cara. Cadascú des de les seves responsabilitats -científics, sanitaris, polítics, sacerdots i agents pastorals, però també docents, cossos de seguretat, treballadors del comerç i de la construcció, del transport, l’alimentació i la restauració, del món de la cultura i l’oci, de la comunicació i de tots els sectors socioeconòmics-, ens hem d’implicar i sumar esforços per sortir més units i més forts de la present crisi sociosanitària. Entre tots ens en sortirem. Déu ens hi ajudarà! 3.- L’Església, experta en humanitat, celebra aquests dies l’alegria del compliment de les promeses de Déu en Jesús, el seu enviat, que ens atreu a un amor sempre més gran. Fa 2021 anys que s’esdevingué el Naixement de Jesús a Betlem de Judà. I el món cristià celebrem el Nadal i continuem aquesta joiosa i feliç tradició en el moment que el sol reneix, va allargant els seus passos. La Llum reneix i ens il·lumina. Al llarg de la història hi ha hagut moment tràgics i durs, però sense defallir per les innombrables dificultats que sempre han acompanyat la humanitat en el seu camí. I ara ens cal continuar, com el món continua, i amb la convicció, amb l’esperança, que podem superar-ho, que vencerem, gràcies a l’ajut de Déu i al treball de tantes persones de bona voluntat. També Andorra, fidel a les seves tradicions i fent costat als seus Coprínceps, s’aplega aquests dies per celebrar aquestes festes entranyables i el nou any 2022, perquè ens serveixin per continuar avançant en tants projectes i necessitats del nostre País: les negociacions de l’Acord d’Associació amb Europa; la integració dels nouvinguts a Andorra; l’acollida d’emigrants i refugiats; l’ajut als països en vies de desenvolupament, dins les nostres possibilitats; la col·laboració especialment estreta amb els nostres veïns, França i Espanya, dels quals estem rebent ajuda durant la pandèmia; la preocupació solidària amb tants altres països com es posà de manifest a la Cimera Iberoamericana i a la Cimera de Glasgow pel canvi climàtic i la cura del medi ambient; la salvaguarda de l’ordre i la pau que ha caracteritzat sempre la nostra història; i el reforçament, en definitiva, de les relacions exteriors, sense perdre la nostra identitat com a Poble. 4.- En aquest punt voldria fer un esment especial, acompanyat del meu agraïment més personal, pel treball que han dut a terme totes les Autoritats i el sector públic en concret, per complir amb els compromisos que Andorra ha viscut en aquest any, i que, gràcies a la col·laboració de tots, s’han pogut realitzar en circumstàncies difícils. Em refereixo principalment a l’èxit dels treballs per la celebració de la XXVII Ci-

mera Iberoamericana a Andorra, culminats amb la trobada de Caps d’Estat i de Govern dels dies 20 i 21 d’abril. i també, a la celebració de la XIII Trobada Empresarial Iberoamericana dels dies 19 i 20 d’abril. Probablement, mai Andorra no havia tingut una projecció internacional tan reconeguda i reeixida. És un triomf de tot el País. I també em plau remarcar l’èxit de la primera visita oficial a Andorra d’un Cap d’Estat del Regne d’Espanya, el Rei Felip VI i la seva esposa la Reina Letizia, els dies 25 i 26 de març. L’any 2021 que ara s’acaba ha marcat un salt molt important per a la presència i l’aportació d’Andorra en el marc de les relacions internacionals amb paï- A causa de la situació sanitària a Catalunya i Andorra, l’assistència a la recepció es va restringir a una trentena de represensos amics i corresponsables de la tants de les més altes institucions del Principat. pau i la cooperació fraterna en el món. Valorem-ho adequadament. a base per a la realització de projectes compartits. En segon Potser enguany hem pogut demostrar, millor que mai, el lloc, l’educació com a factor de llibertat, responsabilitat i desgran capital humà de què gaudeix el nostre Principat, sobre- envolupament. I finalment, el treball per una plena realització tot pel gran esforç de tota la societat andorrana per continuar de la dignitat humana. Aquests tres elements són essencials avançant enmig de les actuals dures circumstàncies. Malgrat per a “la gestació d’un pacte social”, sense el qual qualsevol la globalització i les dificultats per obtenir els ajuts interna- projecte de pau és insubstancial. cionals, com per exemple l’accés a les vacunes o a nous reDeixeu que m’uneixi, també, als precs del Papa Francesc cursos de finançament, Andorra ha tirat endavant amb pas perquè tot el món i totes les Diòcesis i institucions de l’Esgléferm i decidit. Gràcies a tots els andorrans i andorranes que sia acollim els refugiats amb responsabilitat. Ells necessiten ho estan fent possible. de nosaltres, necessiten cors que mirin als ulls de les perso5.- Benvolguts, ara no ens podem aturar. Tenim sobrats mo- nes, sense desentendre’ns de la destinació de cada emigrant tius per confiar que podrem construir un futur per a Andorra i refugiat, incidint en les causes i els motius que bloquegen en què la pau, l’estabilitat i el creixement econòmic però tam- el seu futur digne, i cercant solucions estables i justes que bé la persistència en els nostres valors espirituals i culturals, promoguin una legislació i uns mitjans econòmics centrats en en el progrés social i el manteniment d’un humanisme inte- processos d’emigració ordenats i en vies concretes d’acolligral, siguin una garantia per a les generacions futures. da i hospitalitat que els permetin fer viable el seu projecte de El Papa Francesc, en el seu Missatge per la Jornada Mun- vida. També Andorra hi estem col·laborant dial de la Pau del 1er de gener de 2022 -que adreça de forma Per tot això, prego Déu perquè la llum del Nadal arribi a personal als Caps d’Estat de tot el món-, insisteix en el fet que totes les vostres llars, a totes les vostres famílies, amics i co“dialogar vol dir escoltar-se, confrontar-se, posar-se d’acord neguts; a totes les institucions i a tots els ciutadans del nosi caminar junts”. I a més, que “fomentar tot això entre les ge- tre País. Que, amb renovada esperança, continuem avançant neracions significa llaurar la dura i estèril terra del conflicte plegats, ben units, i ben forts. I que Déu beneeixi el Principat i l’exclusió, per cultivar-hi les llavors d’una pau duradora i d’Andorra. compartida”. Al mateix temps, el Pontífex recorda en el seu Benvolguts, que tinguem un Bon Nadal i puguem viure un Missatge que la instrucció i l’educació són “les bases d’una Any 2022 de prosperitat, salut, pau i fraternitat. societat cohesionada, civil, capaç de generar esperança, riVisca Andorra! quesa i progrés”, apuntant, a més, al treball decent com un +Joan-Enric Vives, factor indispensable per construir i mantenir la pau. Ell ens Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra. proposa, en primer lloc, el diàleg entre les generacions, com 23 de desembre de 2021

Església d’Urgell

Reunió telemàtica de la Coordinadora de Bisbes en Suport de Terra Santa La Coordinadora ha traslladat als dies 21 al 26 de maig vinent el seu pelegrinatge anual als Llocs Sants

l dia 17 de gener, i de forma telemàtica per causa de les restriccions de viatges a Israel, va tenir lloc una reunió de la Coordinadora dels Bisbes en Favor dels Cristians de Terra Santa, en la qual participa des de fa anys Mons. Joan-Enric Vives en representació de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). També hi va participar el Rv. José Gabriel Vera, director de l’Oficina d’Informació de la CEE. Durant una hora van rebre una llarga i detallada explicació per part de Sa Beatitud el Patriarca Llatí de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa, OFM, sobre la situació actual en els diversos llocs on s’estén la sol·licitud pastoral del Patriarcat Llatí de Jeru-

salem (Israel, Palestina, Jordània i Xipre), les seves accions pastorals i el seu compromís per la pau en aquelles terres. També explicà els continguts del comunicat que el passat desembre van fer públic els Ordinaris de Terra Santa, on ell participa, en el qual denuncien les freqüents agressions contra els cristians i la dura situació en què han de viure, especialment a Gaza i a Jerusalem Est. Així mateix, la Germana Bridget Tighe, religiosa de les Franciscanes Missioneres de la Maternitat Divina i actual Directora executiva de Caritas Jerusalem, va informar de la penosa situació que estan vivint els cristians, i els ciutadans en general de la Terra Santa, durant aquests dos anys de

Grafit al tram del mur que separa Israel de Palestina on va pregar el Papa Francesc en el transcurs del seu pelegrinatge a Terra Santa el 2014.

Església d’Urgell

pandèmia, que han agreujat les necessitats i les situacions de violència. Intervingué així mateix el P. Gabriel Romanelli, religiós prevere del Verb Encarnat, Rector de la Parròquia de la Sagrada Família de la Franja de Gaza, que va explicar el treball pastoral més quotidià de la petita comunitat cristiana de Gaza, tan fortament testimonial, i va exposar les dificultats viscudes i les agressions i atacs soferts en aquests anys de pandèmia. De la seva banda, Mons. Declan

La reducció del nombre de pelegrinatges a causa de la pandèmia ha empitjorat especialment la situació dels cristians a Terra Santa Lang, Bisbe de Clifton, representant de la Conferència de Bisbes d’Anglaterra i Gal·les i Responsable de la Coordinadora en Suport dels Cristians de Terra Santa, va obrir i va moderar un torn de preguntes dels participants a la reunió, i amb una pregària va cloure la sessió. La Coordinadora ha traslladat les dates del seu pelegrinatge de pregària, de missió, de pau i de suport als cristians de Terra Santa per als dies 21 al 26 de maig vinent, amb l’esperança que aleshores ja es podrà viatjar a Israel i tenir l’encontre de forma presencial.

No us oblideu de l’Església Mare de Jerusalem

ada any, cap a la primera quinzena de gener sempre pelegrino a Terra Santa amb la Coordinadora dels Bisbes en Suport dels Cristians de Terra Santa; però enguany la pandèmia ho ha tornat a impedir. Amb tot, l’objectiu no ha cessat. Així com les autoritats de l’Església de Jerusalem li van demanar a Sant Pau “que no s’oblidés dels seus pobres”, i ell confessa que així ho ha fet (cf. Ga 2,10; Ac 11,29-30), així els cristians d’Occident i d’arreu del món hem de tenir una predilecció pels nostres germans de Terra Santa que mantenen la seva presència de lloança i de sofrença, enmig de l’assetjament de molts dels seus veïns i conciutadans, i hem de trobar instruments que els proporcionin solidaritat efectiva. Per als cristians de Terra Santa, com per a la resta del món, els anys 2020 i 2021 han estat anys de sofrença. L’aïllament, la pèrdua de feina per la manca de pelegrins i les dificultats per a viure amb dignitat enmig de situacions violentes, especialment doloroses a Gaza i a Jerusalem, fan urgent el nostre ajut. “No podem renunciar a la cura dels Llocs Sants, que són una prova concreta del misteri de l’encarnació del Fill de Déu i de l’ofrena de la seva vida per nosaltres i per la nostra salvació” (Cardenal Leonardo Sandri, Prefecte de la Congregació per a les Esglésies Orientals). En un Missatge del passat 13 de desembre, els Patriarques i els Caps de les Esglésies presents a la ciutat santa de Jerusalem explicaven com “a tota la Terra Santa, els cristians s’han convertit en l’objectiu d’atacs freqüents i sostinguts per part de grups radicals marginals. Des de l’any 2012 hi ha hagut innombrables inci-

dents d’agressions físiques i verbals contra sacerdots i altres clergues, atacs a esglésies cristianes, amb llocs sants vandalitzats i profanats regularment, i intimidació contínua envers els cristians locals, que simplement busquen celebrar el culte lliurement i dur la seva vida diària. Aquestes tàctiques estan essent utilitzades per grups radicals en un intent sistemàtic d’expulsar la comunitat cristiana de Jerusalem i d’altres parts de Terra Santa”.

dràsticament la presència cristiana i interrompent encara més les rutes històriques de pelegrinatge entre Betlem i Jerusalem. El pelegrinatge cristià, a més de ser un dret de tots els cristians del món, aporta grans beneficis a l’economia i a la societat d’Israel.” D’acord amb el compromís declarat de protegir la llibertat religiosa per part de les autoritats polítiques locals d’Israel, Palestina i Jordània, demanen “que es faci front als reptes

Celebració a la Parròquia llatina de la Sagrada Família, a Gaza.

Si bé reconeixen l’esforç de les autoritats i les determinacions legals en vigor, denuncien que “aquest compromís nacional és traït pel fracàs dels polítics locals, funcionaris i agències d’aplicació de la llei per frenar les activitats dels grups radicals”, els quals “continuen adquirint propietats estratègiques al Barri Cristià, amb l’objectiu de disminuir la presència cristiana, sovint utilitzant tractes de sota mà i tàctiques d’intimidació per desallotjar els residents de les seves cases, disminuint

que els grups radicals presenten a Jerusalem tant a la comunitat cristiana com a l’Estat de Dret, per tal que cap ciutadà o institució no hagi de viure sota l’amenaça de violència o intimidació. I que s’iniciï el diàleg per la creació d’una zona cultural i patrimonial cristiana especial, per salvaguardar la integritat del barri cristià de la Ciutat Vella de Jerusalem i garantir el seu caràcter i el seu patrimoni únics”. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell Església d’Urgell

LA NOSTRA INDIFERÈNCIA ELS CONDEMNA A L’OBLIT

CONTRA LA FAM, ACTUA Església d’Urgell

900 811 888 33439

mansunides.org

Memòria agraïda de l’any 2021

eguint una tradició de ja qua- aquima Vedruna deixaven Puigcerdà mitjançant les empreses del Grup si quatre dècades a la Diòcesi després de 167 anys de presència a la Grapats a la reinserció laboral de d’Urgell, el 24 de desembre es Diòcesi, al servei de l’ensenyament". persones sense feina o en risc d’exreuniren a la Catedral la Cúria dioceEn tercer lloc, Mn. Navarri es referí clusió social. sana i els treballadors del Bisbat per a diferents vessants de la tasca de També en aquest apartat, Mn. Nafelicitar el Nadal a l’Arquebisbe Jo- Càritas d’Urgell en favor del més varri recordà la campanya de 2021 de an-Enric, i alhora per retre Mans Unides d’Urgell, que ha homenatge a una persona contribuït a la millora de les destacada de la història de condiciones de vida d’unes la Diòcesi [veure quader600 famílies camperoles del net central en aquest masud-oest d’Uganda. teix número] i fer memòria Pel que fa a l’àmbit de agraïda de les fites més iml’apostolat i l’evangelització, portants de l’any que acaba cal destacar la celebració el amb el resum elaborat pel 17 d’octubre a la Catedral Vicari general i Rector de de Santa Maria d’Urgell, en Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri, comunió amb tota l’Església, com una ofrena humil prede l’Eucaristia d’inici de la sentada a l’infant nascut a fase diocesana del Sínode Betlem. convocat pel Sant Pare amb Mn. Navarri començà amb el lema “Per una Església siun apartat dedicat als fets nodal: comunió, participació relacionats amb el presbiteri i missió”. diocesà, dins del qual tingué Així mateix, el 8 de desemunes paraules de record pels bre es va cloure l’any dedicat preveres traspassats durant a Sant Josep, que ens ha l’any: Mn. Ramon Clua, Mn. ajudat a estimar i confiar en Albert Llanes, Mn. Joan Antoaquests gran sant patró de ni Mateo i Mn. Enric Moliné. l’Església Universal. També es referí al cinquanteEl 2021 ha estat un any nari de l’ordenació episcopal força profitós en els àmbits de l’Arquebisbe Joan Martí i de la cultura i de la conserde la seva arribada al Bisbat La visita de SS. MM. el Rei Felip VI i la Reina Letizia ha estat el primer viatge oficial vació del patrimoni. Malgrat al Principat d’un Cap d’Estat del Regne d’Espanya. d’Urgell. la situació sanitària no ha En un segon apartat, Mn. permès encara l’assistència Navarri destacà com l’Arquebisbe febles de la societat. El 2021, l’entitat presencial a les conferències de la ha posat en relleu “un any més el va destinar a ajudes socials més de Càtedra de Pensament Cristià i les testimoni i la valentia que els Instituts 240.000 euros, la major part dels quals Jornades de Teologia, que tanmateix religiosos de la Diòcesi han donat des van ser per a despeses relacionades van ser seguides per un nombrós de primera línia en l’atenció als afec- amb l’habitatge: més de 650 famílies públic a través del canal de Youtube tats i als més vulnerables en aquests del nostre Bisbat no poden fer front del Bisbat, l’Escola Diocesana de Fortemps de pandèmia”. I evocà així a la hipoteca o lloguer de casa seva, mació Permanent sí va poder obrir les mateix les celebracions amb motiu ni al rebut de la llum, o el gas o gasoil aules als alumnes del curs 2021-2022 del desè aniversari de la beatificació per mantenir-la calenta. per seguir els diferents cursos que de la Mare Anna Maria Janer. Així mateix, Càritas ha continuat s’imparteixen. En l’altre costat de la balança, “amb treballant, ja de manera presencial, en Així mateix, cal esmentar en aquest tristesa hem vist com les religioses el reforç educatiu d’un bon nombre apartat l’aparició del número XX de Carmelites de la Caritat de Santa Jo- d’infants i joves, a més de contribuir l’anuari d’estudis històrics Urgellia, Església d’Urgell

A l’esquerra, Eucaristia d’obertura de la fase diocesana del Sínode “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió” (a dalt). A sota, celebració del centenari de la coronació canònica de la Mare de Déu de Meritxell. Damunt aquestes línies, la portalada de Santa Eugènia de Saga un cop restaurada, i l’acte de presentació a la seu del Consell General del llibre de Mn. Nemesi Marqués sobre el procés constituent a Andorra. A sota d’aquestes línies, foto de grup dels líders polítics i Caps d'Estat que participaren presencialment a la XXVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern.

dedicat a la memòria de Mn. Enric Moliné, qui fou un dels socis fundadors de la Societat Cultural Urgel· litana, entitat que publica l’anuari. El present volum, a més, s’obre amb l’edició crítica del Diplomatari de Santa Maria d’Organyà (1151-1200), a cura de Josep M. Marquès i Ramon Ordeig, completada amb els índexs onomàstic i toponímic dels documents ressenyats. Precisament l’any 2021 ha estat un any prolífic en novetats editorials, amb la publicació, entre d’altres, dels llibres de Mn. Jusèp Amiell sobre Mn. 22

Església d’Urgell

Jusèp Condò Sambeat; de Mn. Joan Perera sobre Sant Gil; de Mn. Joan Pujol i el Capítol Catedral sobre els sants i beats del Bisbat d’Urgell; de Mn. Ramon Sàrries sobre els salms responsorials d’Advent i Nadal; el recull de pregàries per als malalts, de Mn. Joan Dies; i l’estudi de Mn. Nemesi Marqués “La Constitució del Principat d’Andorra: la resposta als reptes de les institucions preconstitucionals en el segle XX (1930-1993)”. D’altra banda, el Bisbat va participar, en col·laboració amb l’Ajuntament de Bolvir i l’Institut Català

de Recerca en Patrimoni Cultural i la Diputació de Girona, en la publicació del llibre “Les pintures murals de Sant Climent de Talltorta”, de Francesc Miralpeix, historiador de l’art i professor de la Universitat de Girona [veure Església d’Urgell, núm. 494, juliol-agost 2021]. Pel que fa a la conservació del patrimoni, s’han fet diferents intervencions a les esglésies de la Mare de Déu de la Salut de Montanissell, de Sant Martí de Llagunes, de Sant Climent d’Àreu, de Sant Esteve de Bretui, de l’Assumpció de Montgai,

de Sant Pere de la Donzell, de l’Assumpció de les Avellanes, de Sant Pere de Bellver de Sió, de la Mare de Déu del Remei d’Ossó de Sió i de l’església de Sant Pere de Preixens, així com a les portalades romàniques de les esglésies de Sant Llorenç d’Isavarre, de Santa Maria del Castell de Cubells i de Santa Eugènia de Saga. Cal destacar també en aquest àmbit la finalització de la restauració de les pintures gòtiques del cor i de l’accés al cor de Sant Domènec de Puigcerdà, i el començament dels treballs de conservació de la capella del Crist de la Bona Mort (del segle XIX) de l’església parroquial de Sant Andreu d’Oliana. Així mateix, durant l’estiu es va dur a terme una campanya de salvament i consolidació de les pintures murals romàniques descobertes recentment de l’església de Sant Julià de Solanell. En relació amb la condició de Mons. Vives com a Copríncep d’Andorra, el 2021 també ha deixat algunes fites destacades per als annals de la Diòcesi, començant per la visita el

25 de març del Rei Felip VI i la Reina Letizia, que ha estat el primer viatge oficial al Principat d’Andorra d’un Cap d’Estat del Regne d’Espanya. Aquesta primera estada del monarca espanyol va servir com a pròleg a una segona visita de Felip VI, el mes d’abril, amb ocasió de la XXVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern, de la qual Andorra en fou l’amfitriona, i dins la qual se celebrà així mateix la XIII Trobada Empresarial Iberoamericana. Tots tres esdeveniments van enfortir de manera clara i molt positiva i la projecció internacional del Principat. Una altra fita destacada en aquest àmbit fou la celebració del centenari de la coronació canònica de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra, el 8 de setembre, i de l’himne nacional d’Andorra, escrit pel Bisbe Mons. Joan Benlloch, amb música de Mn. Marfany. I pel que fa a les relacions amb la Generalitat de Catalunya, el 2 de juliol Mons. Vives va rebre la visita institucional de la Presidenta del

Parlament de Catalunya, M. Hble. Sra. Laura Borràs, i, així mateix, durant el 2021 es va reunir al Palau Episcopal amb el Conseller de Salut, la Consellera de Drets Socials i el Delegat Territorial del Govern de la Generalitat a Lleida. Mn. Navarri va dedicar un darrer apartat del resum de l’any a la presència i missió eclesial de l’Arquebisbe d’Urgell en diferents esdeveniments fora de la Diòcesi, com ara, entre d’altres, la benedicció del P. Manel Gasch com a nou Abat del Monestir de Santa Maria de Montserrat; l’Eucaristia d’acció de gràcies a Cervera en escaure’s el 10è aniversari de la beatificació de la M. Anna Maria Janer, tot beneint una imatge de la beata al temple parroquial; la beatificació a Manresa de tres frares de l’Orde de Framenors Caputxins, martiritzats en la persecució religiosa del 1936; i el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la amb els Bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola amb motiu de l’Any Jubilar.

Església d’Urgell

Càtedra de Pensament Cristià

La mandra

a mandra és la peresa. És alhora pecat capital però també una emoció que condueix a la inactivitat. És la inapetència, la manca de desig, la fatiga mental i física. Sentir mandra és experimentar el cansament abans que es faci present, incapacita per al treball, per a l’esforç, per a l’exercici de llarga durada. No depèn de l’edat, tampoc dels gèneres. Hi ha joves que senten mandra a l’hora d’anar a treballar, tot just un any després d’haver començat. Hi ha ancians que treballen des del catorze anys i mai no l’han experimentada. Quan un sent mandra, sent que li costa aixecar-se, fer quelcom, concentrar-se en una tasca. Tot li ve costa amunt, tot ho percep difícil i això el condueix a la paràlisi de tal manera que l’activitat queda per fer i això obliga a un altre a realitzar-la. L’únic antídot a la mandra és la necessitat. Quan la necessitat crema, el cos s’activa, cerca allò que li manca i es mou per satisfer la necessitat. Mentre no hi ha necessitat, el cos i la ment s’emmandreixen, reposen, es deixen anar; però la necessitat i, particularment, la percepció del dolor, els posen en moviment. El paternalisme alimenta la mandra. Tractar l’altre com un nen, quan no ho és, i salvar-lo de totes les necessitats abans que les experimenti en el propi cos, el converteix en un ésser dependent, incapaç de resoldre per si mateix les necessitats. Aleshores, quan irromp qualsevol necessitat, espera que una mà màgica hi respongui, amb la qual cosa la mandra no desapareix. Si algú altre resol la necessitat, la mandra no s’esvaeix; tot el contrari,

Església d’Urgell

s’instal·la indefinidament. Però si ningú la resol, si la necessitat se sent amb força, cal activar-se, fer anar la imaginació per trobar algun mecanisme per salvar-la. Hi ha un altre antídot a la mandra: la il·lusió. Quan una persona sent il·lusió per un projecte, per retrobar una persona, per fer realitat un somni, per començar un negoci o qualsevol altra cosa, lluita contra la mandra i la venç, perquè entén que allò que l’espera i que fa bategar el seu cor s’ho val. No s’ha de confondre mai la mandra amb el repòs que tot ésser humà necessita després d’una activi- “Mandra”, gravat del dibuixant holandès Jacob Matham (1571-1631) per a la tat física o mental. El seva sèrie sobre els set pecats capitals. descans és un dret, una necessitat que deriva del caràcter La mandra és conseqüència d’una vulnerable de la condició humana, vida buida, que es percep estèril i mentre que la mandra és una actitud que no ha trobat encara el sentit que mental, és la indisposició a fer res, és l’activi, que li doni la seva raó de ser. experimentar el cansament sense cap Quan una persona experimenta la raó, abans d’haver suat la samarreta. voluntat de sentit, quan sap a on vol Tradicionalment s’ha oposat la anar i per què hi vol anar, la mandra mandra a la laboriositat. S’han cantat s’esfuma, perquè orienta el seu temps les virtuts de la laboriositat i s’ha i la seva activitat a fer realitat el seu estigmatitzat la mandra gairebé com somni. La buidor engendra la mandra, si fos una malaltia social. A través la inactivitat, la passivitat i, finalment, de la laboriositat es transformen les tota mena de sortides evasives per societats i progressen els pobles, omplir el temps. però el treball sense visió, sense horitzó, pot ser tan destructiu com Francesc Torralba, la mateixa mandra. Dr. en Teologia i Filosofia

Mons. Joan Martí Alanis. Una alenada de l’Esperit a Urgell Església d’Urgell

“Amb aquest acte que estem celebrant, l’Església d’Urgell dóna un pas més en el seu pelegrinar. Des dels primers segles ha estat conduïa per pastors fidels al Crist, únic i suprem Pastor, com Sant Just, Sant Ermengol i Sant Ot. Ells han treballat per a la creixença d’aquesta Església i per fer-la sobreviure a les dificultats, com foren les guerres, les invasions, les heretgies i d’altres internes que mai no han mancat. Avui jo em lliuro a vosaltres per proclamar el Missatge d’amor de l’Evangeli. És per aquest amor que jo he acceptat d’ésser el vostre Pastor. I amb aquest mateix amor em rebeu també vosaltres, com puc comprovar ara amb la vostra presència i he pogut entendre a través de centenars de missatges que, sense discrepàncies, m’han fet arribar la vostra joiosa veu. Hem començat a estimar-nos. Sacerdots d’Urgell. Com diu Sant Ignasi d’Antioquia: “Vosaltres sou la meva corona espiritual, digna de ser cenyida” (Mang 13). Sense vosaltres res no es pot fer, i de l’Església ni el nom no en restaria. Res sense el Bisbe amb el presbiteri. Treballem doncs ben units”. Són paraules de la salutació que el Bisbe Joan Martí Alanis adreçà als fidels reunits a la Catedral de La Seu d’Urgell el 31 de gener de 1971, amb motiu de la seva ordenació episcopal. Foren l’anunci del que seria el seu pontificat entre nosaltres i del qual avui volem fer una merescuda memòria. Mn. Ramon Sàrries, Arxiprest de les Valls d’Andorra1 I. Qui fou el Bisbe Martí? Joan Martí va néixer el 29 de novembre de 1928 a El Milà, al Camp de Tarragona. El mateix any d’acabada la Guerra Civil espanyola, el dia 15 d’octubre del 1939, el seu pare acompanyà en Joan al seminari de Tarragona, tal com ell havia demanat, per cursar els estudis eclesiàstics. Aquella gran casa, durant la Guerra Civil, havia estat convertida en caserna i el seu estat de conservació era deplorable. Els superiors convertiren provisionalment la sala d’actes en capella. Era la sala que, durant la guerra, les autoritats republicanes havien convertit en sala del tribunal. En aquella sala, dos anys abans, havia estat condemnat a mort el Germà Jaume Hilari Barbal, de qui el Bisbe Martí presidí la Missa d’acció de gràcies de la seva canonització a Llessui el dia 16 d’agost de 1999. El 17 de juny de 1951 fou ordenat de prevere a Tarragona. Continuà estudis superiors a la Universitat Pontifícia de Salamanca durant tres anys. El 1954 obtingué la llicenciatura en humanitats clàssiques. Incorporat a la seva Diòcesi tarragonina. El primer contacte de Joan Martí amb el Bisbat d’Urgell es produí la setmana del 4 al 9 d’agost de 1968, en assistir a una tanda d’exercicis espirituals per als sacerdots organitzada al Seminari diocesà i predicada per D. Fernando Urbina, professor de l’institut Joan XIII de Madrid. Sovint hi assitien sacerdots d’altres Bisbats de Catalunya que, principalment per les dates, els anava be practicar exercicis a La Seu. El Dr. Iglesias acostumava

a saludar-los, és clar. I conversava amb ells: -Vostè, d’on és? -Servidor sóc de Tarragona, senyor Bisbe. -Bé, pugeu, pugeu a La Seu, que sempre us tractarem bé. Aquell prevere tarragoní tornà a La Seu dos anys i mig més tard convertit en Bisbe. I tant si el varen tractar bé! Efectivament, el dia 25 de novembre de 1970 fou nomenat Bisbe d’Urgell. Passats dos mesos, el 30 de gener de 1971, prengué possessió personal de la Diòcesi i l’endemà, la tarda del diumenge 31 de gener, tingué lloc a la Catedral d’Urgell la seva ordenació episcopal, presidida pel Nunci, Mons. Luigi Dadaglio, i concelebrada pels Bisbes de la Tarraconense i d’altres Bisbes d’Espanya, el Bisbe de Perpinyà i una nombrosa representació dels sacerdots diocesans. Al final de la cerimònia el nou Bisbe s’adreçà als presents i clogué el seu parlament amb aquest comiat: “Torneu tots a casa vostra amb el record d’aquest encontre i amb la confiança d’una amistat segura. Jo estaré enmig de vosaltres com a Bisbe i amic de tots. Que Maria la nostra Mare ens ajudi. Adéu siau”.

II. Com era el Bisbe Martí? Abans de posar-nos en el relat del pontificat del Bisbe Joan Martí, considero necessari fer-ne una presentació global. Serà sota la meva mirada personal, ho confesso, i no voldria allunyar-me de l’objectivitat. Recordo l’arribada del Bisbe Joan Martí al Bisbat d’Urgell com una alenada d’aire fresc que venia a re-

1 Transcrivim en aquestes pàgines la Laudatio pronunciada per Mn. Ramon Sàrries a la Catedral d’Urgell el 24 de desembre de 2021, amb ocasió del cinquantenari de l’ordenació episcopal de Mons. Joan Martí Alanis.

Església d’Urgell

novar la nostra comunitat diocesana. Un Bisbe jove, emprenedor i en el moment oportú: feia sis anys que s’havia clausurat el Concili Vaticà II i calia endegar-ne la seva aplicació. Tots el coneixem com un home bon organitzador, tant a nivell d’institucions (la Cúria diocesana, els Consells del Presbiteri, d’Economia i de Pastoral,...), com a nivell pastoral (creació de les Delegacions diocesanes, reorganització del Bisbat per zones, racionalització dels Arxiprestats i de les Parròquies...). Sota el seu impuls, nous plantejaments de la pastoral, derivats del Concili Vaticà II, veieren la llum entre nosaltres: • S’assajaven accions de pastoral de conjunt. • La litúrgia es feia més celebrativa i participada per part dels fidels. • La catequesi volia ser no tant l’aprenentatge de conceptes sinó per ajudar l’infant a entrar en la vivència de la fe. • La Parròquia es feia més comunitària i es convidava els fidels a esdevenir-ne protagonistes, cadascú en la mesura de les seves capacitats i habilitats.

• Desvetllava en tots, sacerdots, religiosos i seglars, un ferm sentiment de diocesanitat. Els seus trets personals va projectar-los en la vida diocesana i a tots ens estimulava amb el seu exemple: Tenia molta cura de la seva preparació personal amb l’estudi i la lectura. És conegut el seu costum de dedicar el mes de gener a aprofundir en una ciència eclesiàstica. Rebia, llegia i comentava diverses revistes de cultura religiosa. Motivava els sacerdots perquè estudiessin i així els obrí la porta a estudis superiors en les universitats eclesiàstiques de Barcelona, Roma, París, Comilles, Jerusalem... D’aquest afany en nasqué el costum d’obsequiar un llibre als sacerdots amb motiu de la Jornada Sacerdotal del Dilluns Sant. (Una confessió: en les visites pastorals, més o menys dissimuladament, sempre donava un cop d’ull a la biblioteca del mossèn). En les relacions socials era humà, cordial, comunicatiu; dialogant, que no gran enraonador (sovint guardava llargs silencis); gens donat al lluïment personal. Molt sensible a la situació personal dels sacerdots, tingué cura que gaudissin d’unes bones condicions de continua pàg. VII

Celebració eucarística a la Catedral de Santa Maria d’Urgell amb motiu de l’ordenació episcopal de Mons. Joan Martí Alanis. Església d’Urgell

III

Primera visita oficial al Principat d’Andorra: a l’arribada a la frontera (a dalt) i a la Parròquia de Sant Julià de Lòria.

Església d’Urgell

Primera visita al Consell General d’Andorra com a nou Copríncep Episcopal.

En la tradicional fotografia amb els Consellers Generals a les escales de la Casa de la Vall. Església d’Urgell

A dalt, inauguració de la clínica Verge de Meritxell a Andorra. A la dreta, a l’Aplec de les Corals de les Terres de Lleida celebrat a Andorra el 1973. Al centre, Incendi de l’antic Santuari de la Mare de Déu de Meritxell; a la dreta, missa en la inauguració de les obres del nou Santuari. A sota, el primer grup de seminaristes colombians incardinats a la Diòcesi, fotografiats al Claustre de la Catedral el 1993.

Església d’Urgell

ve de la pàg. III

vida humana i pastoral. Va promoure que els sacerdots escampats per pobles petits, visquessin i treballessin en els caps de comarca. Ben aviat es guanyà l’estima i la confiança dels sacerdots, que el vèiem més com un pare que com a Bisbe. Respecte de la feina, feia absoluta confiança als seus col·laboradors, respectava les iniciatives, escoltava amatent les explicacions i reflexions que es feien... Finalment, era un home espiritual que, tot i respectar la intimitat de cadascú, exhortava els sacerdots a avançar en la pràctica dels valors de l’esperit i en la vivència del propi ministeri a fi que esdevingués la veritable font d’espiritualitat sacerdotal. (Una altra confessió: més d’una vegada havia telefonat a algun sacerdot que feia temps no havia vist en les tandes d’exercicis espirituals).

Retorn del Beatus pocs mesos després d’haver estat robat del Museu Diocesà.

III. Full de ruta del seu pontificat El seu pontificat venia desprès dels darrers anys de Mons. Ramon Iglesias, ja ancià, i de prop de dos anys de l’Administració Apostòlica del Dr. Ramon Malla Call, Bisbe de Lleida. L’arribada d’un nou Bisbe diocesà, jove, ben preparat doctrinalment i bon organitzador, marcava l’hora d’emprendre la tasca d’aplicació del Concili Vaticà II. Calia vivificar les institucions diocesanes i ressituar l’Església per assumir la seva tasca evangelitzadora en la nostra societat. El Bisbe Joan -com se’l començà a anomenar des del primer dia- es caracteritzà per posar en pràctica unes línies pastorals renovadores en diversos camps

i estaments de la vida diocesana. Sense pretendre establir cap tipus de prioritat ni voler ser exhaustiu, emmarcaré la seva activitat en deu apartats, mencionant en cada apartat el fets més rellevants: 1. Comunió amb els sacerdots diocesans. Els primers temps del seu pontificat els dedicà a conèixer el Bisbat i principalment els sacerdots. En aquells moments, al Bisbat hi havia 269 sacerdots incardinats (209 residents i 60 no residents), i altres 6 sacerdots extradiocesans treballant a Urgell. Volgué conèixer-los ben aviat a tots. Per això, convocà reunions de preveres a tres caps de comarca: La Seu, Balaguer i La Pobla de Segur. També dedicà atenció als sacerdots diocesans desplaçats a altres Bisbats. Contactà amb gairebé tots ells per conèixer la realitat que vivien; i visità aquell estiu mateix els sacerdots que a través de l’OCSHA treballaven a Colòmbia. Mantingué amb ells una comunicació directa i els acollí fraternalment quan tornaven un cop acomplerts els anys del seu ministeri a Bogotà. 2. Participació i corresponsabilitat de tots Des del principi, manifestà el seu esperit democràtic i les seves capacitats organitzatives. Promogué i facilità la participació i corresponsabilitat de tots: sacerdots, religiosos, religioses i seglars en la vida de l’Església. Un moment d’intensa participació fou l’Assemblea Diocesana. Inscriví unes 3.000 persones en 350 grups de treball. Sis eren les ponències a estudiar durant un any sencer a les Parròquies, Delegacions, cases religioses... La cloenda, el diumenge dia 15 de novembre de 1981, fou una gran festa a La Seu. Podríem parlar de les quatre Jornades Diocesanes, celebrades els anys 1988, 1989, 1991 i 1993. I del Concili Provincial Tarraconense, els anys 1993 al 1995. 3. Equipaments materials als centres principals En les visites pastorals comprovà que les rectories oferien, generalment, unes condicions molt precàries de vida i que el mateix edifici del Bisbat disposava de les mínimes instal·lacions que es requerien als nostres dies. a) Els anys 1972 al 1974 es procedí a construir la Casa Església d’Urgell

VII

del Bisbat. Per això s’enderrocà una ala de l’antic immoble per reedificar-la amb despatxos i instal·lacions al servei de les diverses institucions diocesanes, a més de la casa del Bisbe. b) També s’emprengueren obres a la casa del Sant Crist de Balaguer, al Santuari de Núria i a una vintena de cases rectorals de poblacions caps de comarca. 4. Els mitjans de comunicació social. El Bisbe Joan, de sempre, manifestà la seva bona sintonia amb els mitjans de comunicació. Volgué tenir-los propis d’Urgell per trencar la dependència d’altres Bisbats i per fomentar el sentit de diocesanitat. L’abril de 1972 s’inicià la publicació d’Església d’Urgell, la primera d’aquestes revistes diocesanes, que encara manté viva la flama d’Urgell. El Nadal d’aquell mateix 1972 apareixia el Full Dominical d’Urgell, que volia substituir la diversitat que fulls que arribaven a les nostres Parròquies.

El Bisbe Joan, de sempre, manifestà la seva bona sintonia amb els mitjans de comunicació. Volgué tenir-los propis d’Urgell per fomentar el sentit de diocesanitat. Seguí l’IOP (Informacions i Orientacions Pastorals). I, finalment, Ràdio Principat. Cada mitjà amb la seva particularitat. 5. La pastoral vocacional. Els anys seixanta ja havia començat la crisi vocacional. L’estiu de 1975 tancà el Seminari diocesà. Desprès de diverses temptatives, (reunions als caps de comarca, promotor de vocacions, residència vocacional...) es féu una opció més agosarada: el Consell del Presbiteri escoltà la proposta que feia el Bisbe Joan i aprovà portar nois de Colòmbia per estudiar en el nostre seminari. Fou en la sessió del 25 de juny de 1992, a Núria. A l’octubre d’aquell mateix any arribaven onze nois. En anys successius en vingueren més. L’any 1994 s’ordenaren els dos primers i avui són tretze els preveres de nacionalitat colombiana incardinats al nostre Bisbat. 6. La pastoral de joves El món dels joves sempre s’ha reconegut com a prioritari en la pastoral. Contràriament, a poc a poc hem vist com els joves es van allunyant de l’Església. Es nomenà un Delegat de Joves, Mn. Ramon Solé, alliberat per treballar en aquest camp. Durant anys promogué el Moviment de Joves Cristians d’Urgell: es reunien periòdicament en diversos grups, treballaven VIII

Església d’Urgell

uns temes (l’anomenat “pentatema”), tenien les seves trobades per celebrar el Nadal i la Pasqua, feien la marxa a peu a Montserrat i, a l’estiu, anaven a Taizé. A menor escala, a l’Alt Urgell, Cerdanya i Andorra, tingué vida durant uns anys el moviment Hora-3, amb trobades dels grups de cada Parròquia, a nivell de zona i la trobada general de tot Catalunya un cop a l’any. Quan els anys i els canvis havien adormit el moviment, el nomenament de Mn. Pepe Chisvert, tot just arribat al Bisbat, fou una injecció d’energia. De la seva mà, se celebrà el 19 de maig de 2002 a La Seu d’Urgell L’Aplec de l’Esperit: la gran trobada de joves (prop de cinc mil) de tot Catalunya, les Illes i Andorra. 7. Relacionat amb el món dels joves, cal parlar del Servei de Colònies. Ja existia a la seva arribada. Des de l’any 1956, diverses Parròquies tenien instaurat el moviment de l’escoltisme i organitzaven campaments durant l’estiu. De manera estable, existien les colònies de Santa Maria de Meià, que portava la Parròquia de Balaguer; la casa d’El Salgar, impulsada per Mn. Roc Salvia; i les colònies populars del Casal Sant Cerni de Canillo. Per aquells temps es posaria en funcionament la casa de Bastanist i la rectoria d’Espot. Posteriorment, el Casal Sant Cerni de Canillo s’amplià amb la casa AINA (Any Internacional del Nen a Andorra) projectada i desenvolupada per Mn. Ramon Rossell. El 19 de juny de 1982 es procedí a la seva benedicció. Des d’aleshores ha experimentat constants ampliacions i millores. Ara mateix ha esdevingut un motor que impulsa moltes de les accions amb joves, especialment a Andorra. Més tard, els diversos esplais s’agruparen en el Servei de Colònies de Vacances d’Urgell que, amb el temps, esdevindria la Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria. 8. Esforços en el camp artístic. El Dr. Martí era un home molt culte i sempre manifestà sensibilitat per la cultura i l’art. a) Angoixa per l’art robat Alguns robatoris de peces d’art commogueren la sensibilitat del poble fidel. Quan arribà el Bisbe Joan a Urgell, la imatge de la Patrona, la Verge de Núria, havia estat sostreta del seu Santuari. El seu retorn es féu el dia 28 de gener de 1972, festivitat de Sant Tomàs. Aquell mateix any, el dia 7 de juny, era robat el retaule gòtic de la Mare de Déu del Roser d’Abella de la Conca. Sortosament aquest retaule fou recuperat el mes de juny de 1978 a Nueva York. Ara es una de les peces emblemàtiques del nostre Museu Diocesà. Poc abans, però, un altre fet entristí el cor dels fidels d’Urgell. Aquesta vegada fou un fet fortuït: un incendi. La nit del 8 al 9 de setembre de 1972 el foc cremà la capella del Santuari de Meritxell a Andorra. Les flames

consumiren, juntament amb el Santuari, la imatge de la Mare de Déu, Patrona d’Andorra. b) Primeres actuacions d’urgència Aquests robatoris, principalment, i els riscos de perdre documentació dels arxius parroquials, feu que aquell mateix any 1972 s’acordés la recollida de peces d’art i documentació que restava, majoritàriament, en Parròquies petites i sense rector resident. Tot aquest material es custodià a la Casa del Bisbat. Per tal de salvaguardar-lo, mantenir-lo i restaurar-lo quan calia, el 26 d’abril de 1975 s’erigí la Comissió Diocesana per al Patrimoni Artístic i Documental. Aquesta Comissió assumí la gestió del Museu Diocesà, fundat l’any 1957. El Museu Diocesà fou tot remodelat en l’espai de la Casa del Deganat i la capella de la Pietat. Aquesta reforma s’inaugurà el 23 de juny de 1988. c) La cançó de mai acabar Tot i les mesures de seguretat i precaucions preses, encara se sofrí un nou robatori. Aquesta vegada de manera violenta. El matí del diumenge 29 de setembre de 1996, desprès d’agredir la noia de recepció del Museu, els lladres s’emportaren el còdex del Beatus. Quatre mesos més tard, gràcies a una pacient recerca, fou recuperat a València en una brillant operació de la policia judicial. El dia 14 de febrer de 1997 celebràvem la festa del seu retorn. d) Restauració de la Catedral S’emprengué una important restauració de la Catedral. Les obres es feren amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de La Seu, i s’inauguraren festivament, amb la presència del President de la Generalitat, M. H. Jordi Pujol, el 24 de juny de 1999. e) La pintura Feia ja molts anys que el Bisbe Joan estava entre nosaltres -potser una quinzena ben bona- quan renasqueren en ell afeccions de la seva joventut. La més destacable és la pintura. Ens sorprengué a tots. Recuperà i, amb els consells d’amics pintors (Galobardes, Viladés...), perfeccionà l’hàbit de pintar. Els paisatges de la nostra esplèndida naturalesa, tant d’hivern com d’estiu, i la bellesa artística dels nostres monuments li serviren d’inspiració. En diverses ocasions exposà els seus quadres al Museu Diocesà, a Villemur (França) i al Casal de Campelles. f) Els arxius Estretament relacionat amb el món artístic hi tenim l’àmbit cultural. La documentació dels arxius parroquials recollida a partir de l’any 1972, juntament amb els arxius capitular i episcopal, s’aplegà a la Casa del Bisbat per assegurar una millor conservació i facilitar-ne la consulta als investigadors. La inauguració de les noves instal·lacions de l’arxiu es féu el dia 2 d’octubre de 1977.

Al mateix temps, el 16 de novembre d’aquell 1977 erigí la Societat Cultural Urgel·litana que, a través del seu òrgan, l’anuari Urgellia, fomenta l’estudi i la divulgació del patrimoni cultural de la Diòcesi. Precisament, d’aquest anuari Urgellia n’ha aparegut ara fa poc el volum XX. Posteriorment, aquesta Societat Cultural esdevindrà una Fundació. 9. La preocupació social Un altre gran camp de l’episcopat del Dr. Joan Martí fou la seva preocupació social. a) Procés d’empobriment social El nostre Bisbat d’Urgell sofria l’esquinçament del seu teixit laboral i social: • Despoblament rural. • Tancament de fàbriques i empreses (Xerallo, Impacta, Cooperatives de confecció, empreses lleteres...). • Desallotjament dels habitants de Tiurana amb motiu

La seva preocupació social i l’interès per respondre a la diversa problemàtica dels fidels, l’empenyé a la promoció d’institucions que estiguessin al servei dels més necessitats. de la construcció del pantà de Rialb, que inundaria les seves terres. b) Tancament dels col·legis religiosos També s’anava sofrint un empobriment cultural notable amb el tancament dels col·legis religiosos. A l’arribada del Bisbe Joan a Urgell, l’any 1971, teníem 28 col·legis religiosos. Quinze anys mes tard, el 1986, en restaven 15. Quan l’any 1975 els Pares Salesians deixaren el Col· legi Diocesà Pius XII de Tremp, des del Bisbat se cercà de continuar l’obra educadora. c) Accidents En altres ocasions foren accidents fortuïts o accions de la naturalesa desfermada que provocaren desgràcies. Recordem la riuada de la nit del 7 al 8 de novembre de 1982. Aquella nit fosca, l’aigua s’emportà ponts, carreteres, cases, aïllà comarques senceres provocant d’anys materials incalculables i pèrdues humanes irreparables. El Bisbe s’interessà vivament per tothom: visità les comarques afectades, volà en helicòpter de Balaguer a Andorra (que estava aïllada per carretera), recorregué el Bisbat i promogué vies d’ajuda als damnificats. d) Promoció d’institucions La seva preocupació social i l’interès per respondre a la diversa problemàtica dels fidels, l’empenyé a la promoció d’institucions que estiguessin al servei dels més necessitats. Església d’Urgell

Sis exemples del vessant polític de Mons. Martí com a Bisbe i Copríncep: amb el Rei Juan Carlos I a Vielha, amb el President Felipe González al Palau Episcopal; amb el Copríncep Francès Valéry Giscard d’Estaing, presidint plegats una sessió extraordinària del Consell General d’Andorra; amb el President Jordi Pujol al Palau Episcopal; amb el Copríncep Francès François Miterrand durant la seva visita a Andorra; i amb els sindicalistes Nicolás Redondo i José Maria Álvarez a La Seu d’Urgell.

Església d’Urgell

• Davant el deteriorament moral de la societat, va pensar en fer un estudi sobre els valors de la nostra societat. Durant la tardor de 1988, dotze joves del Moviment de Joves Cristians d’Urgell feren el treball de camp: recorregueren 130 pobles i entrevistaren 1500 persones d’edats, sexes, professions i estaments socials diferents. El resultat de l’estudi fou presentat el dia 1 de maig de 1989 i posteriorment publicat i àmpliament repartit. • Per pal·liar la manca d’habitatges o l’elevat preu dels lloguers a Andorra, el 3 de novembre de 1990 instituí la Fundació Betània. L’obra s’inaugurà l’1 de març de 1997. Problemes geològics I tècnics han frustrat l’èxit de l’operació. • Potencià decididament l’acció de Càritas diocesana, renovant-ne l’equip de responsables i incorporant personal tècnic qualificat. Fou notable el creixement de Càritas diocesana amb l’obertura de diversos centres en les Parròquies importants del Bisbat. • Donades les peculiaritats de la societat andorrana, el juny de 1978 erigí Càritas Nacional Andorrana, associada a Càritas Internationalis. • Amb una mirada més universal, facilità la instauració de Mans Unides tant al Bisbat com a Andorra, que pilota les campanyes contra la fam en el món.

10. Veneració dels sacerdots màrtirs El record i veneració dels sacerdots occits durant la persecució religiosa del 1936 restava ben viu en la comunitat diocesana. N’eren una mostra: la preocupació des del Bisbat d’una digna sepultura per cada sacerdot occit; els primers passos fets per la família Tàpies; la làpida a les escales del seminari; la publicació del Martirologi per part de Mn. Jesús Castells; l’homenatge en escaure’s el 50è aniversari l’agost del 1986... Manifestant l’interès en promoure el reconeixement que mereixen el sacerdots màrtirs, va proposar al Consell del Presbiteri, que ho aprovà per unanimitat, la recollida de les despulles, en la mesura que fos possible, i el seu trasllat a la cripta de la Catedral, on s’habilitaria un espai per la seva més digna custòdia i la veneració dels fidels. Les obres es dugueren a terme durant l’any 1990 i s’inauguraren solemnement el dia 28 de desembre d’aquell any, amb una concelebració a la Catedral presidida pels Bisbes d’Urgell, Lleida i Solsona, amb una nombrosa presència de sacerdots i de fidels. El tema va ser seguit molt de prop pel Bisbe Joan. A desenvolupar aquesta veneració hi contribuí notablement el fet que el Gmà. Jaume Hilari Barbal, nascut a Enviny, oncle de dos sacerdots diocesans, fos declarat

Acte de signatura de la Constitució del Principat d’Andorra. Església d’Urgell

beat el 1990, i canonitzat nou anys més tard. El fet se celebrà solemnement a Llessui el dia 16 d’agost de 1999. Avançant en el tema, l’any 1993 s’obrí el procés diocesà per a la canonització dels sacerdots màrtirs. El Bisbe Joan nomena Mn. Jaume Vila i el Sr. Daniel Betriu per a la tasca de recollida d’informació, recerca de testimonis i redacció de la Causa. Essent ja Bisbe emèrit, acompanyà els dies 29 i 30 d’octubre de 2005 el pelegrinatge diocesà a Roma per assistir a la festa de la beatificació dels set primers sacerdots diocesans màrtirs.

V. El Bisbe Copríncep Deixo en capítol a part l’activitat del Bisbe com a Copríncep. Aquesta part l’he demanada a Mn. Nemesi Marquès, que fou el seu Representant Personal al Principat. I recentment ha publicat un esplèndid estudi sobre el paper dels Coprínceps Episcopals en la transició constitucional andorrana. Ell ha accedit amablement a redactar aquestes notes. Gràcies, Mn. Nemesi, per la teva valuosa col·laboració. Ningú com tu coneix la trajectòria del Copríncep Martí Alanis.

IV. Altres serveis episcopals i reconeixements Un capítol apart del servei episcopal del Bisbe Joan Martí el constitueix la seva activitat més enllà dels límits del Bisbat. Ens caldrà recordar, doncs: a) Altres serveis episcopals • Els anys 1974 al 1977 fou Administrador apostòlic del Bisbat de Solsona. Fou nomenat el 14 de novembre de 1974, prengué possessió el 7 de gener de 1975 i s’acomiadà el 22 d’abril de 1977. • Com a integrant de la Conferència Episcopal Espanyola fou membre de diverses Comissions Episcopals Amb el Papa Joan Pau II a Roma l’octubre de 2001 (Migracions, Mitjans de CoTranscric a continuació el text de Mn. Nemesi Marqués: municació Social, Límits Diocesans, Litúrgia i Missions). "En l’acte de la signatura de la Constitució del Principat • D’alguna d’aquestes Comissions Episcopals en fou President: de Migracions del 1984 al 1987; i de Mitjans d’Andorra amb efecte de la seva sanció i promulgació pel Bisbe i Copríncep Joan Martí, el 29 d’abril de 1993 al saló de Comunicació Social, del 1987 al 1993. • Formà part del Comitè Executiu els anys 1978 a del tron del Palau Episcopal, el Síndic General el recone1984, i del Consell Pontifici per les Comunicacions gué pregonament i li agraí haver sigut “pioner i impulsor constant de la Constitució i persistent defensor, davant Socials del 1989 al 1998. de tots i de tothom, de l’existència i de la independència b) Reconeixements La projecció fora de les fronteres del nostre Bisbat d’Andorra com a Estat”. És un reconeixement que sintetitza perfectament comportà el reconeixement de la persona i de l’obra la trajectòria del Copríncep Martí. El Síndic General del Bisbe Joan Martí. • Fou designat President del Consell de la Cultura l’“associà” als seus predecessors en la Mitra d’Urgell, Catalana el 1978, i el 1986 del II Congrés Internacional Ramon Iglesias i Justí Guitart, i afirmà que “es tracta d’una tríada de pontificats perfectament interrelacionats en una de la Llengua Catalana. • Fou distingit amb la Gran Creu d’Isabel la Catòlica mateixa línia d’acció”. I no sols ells, en l’estudi es fa referència al Bisbe Simeó el 1989. • El 1990 fou escollit membre de la Real Acadèmia de de Guinda i Apeztegui (1714-1737), qui afrontà eficaçment els intents de Felip V de fer amb Andorra el que féu amb Belles Arts de Sant Jordi. • Rebé la Medalla d’Or de la ciutat de La Seu d’Urgell. Catalunya. XII

Església d’Urgell

I al Bisbe i Cardenal Salvador Casañas (1880-1901), qui impedí la supressió d’Andorra i el repartiment del seu territori entre França i Espanya a l’inici de la dècada de 1880. He cregut necessària aquesta digressió, perquè mostra el llegat que el Bisbe Martí rep dels seus predecessors, el qual li propicià unes bases per acomplir la seva particular comesa com a Copríncep d’Andorra en el món del segle XX. En la seva realització es poden establir dues etapes: una primera etapa d’endegament i d’orientació i una segona etapa d’implementació del procés de realització o d’assoliment efectiu dels objectius albirats en la primera etapa.

Copríncep per la voluntat del Poble Andorrà. 3. Anàlisi de la situació del país El treball de camp de professionals reportà, en un primer moment, un cert descontrol de la immigració amb efectes en les condicions laborals i en l’àmbit de la seguretat social. 4. Recerca de la relació directa amb la persona del Copríncep Francès Es tractava d’acabar amb la inexistència multisecular d’una tal relació, que no permetia tractar al més alt nivell de les responsabilitats dels Coprínceps en els assumptes més transcendentals del Principat. La segona etapa El procés de realització d’objectius fou profús i com-

Missa de beatificació dels preveres màrtirs d’Urgell l’any 2004 a la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

La primera etapa 1. El full de ruta Estableix les grans coordenades de l’ideari i objectius fonamentals que s’autoimposà com a programa d’actuació en aquests termes: “Cal potenciar la sobirania d’Andorra i dels Coprínceps, defensar la dignitat i independència, especialment en el govern, i evitar sotmetre interessos importants d’Andorra i de la Mitra a interessos d’altres països”. 2. Focalització de l’ideari i del programa d’actuació en la sobirania popular És la nota dominant en el seu primer discurs en l’ocasió del jurament davant el Consell General de les Valls, el 17 de març de 1971, en el que legitima la seva condició de

plex. Enunciaré una cronologia de fets en la transformació institucional del Principat, en la que el Bisbe Martí fou reconegut pioner. • 1973 (25 d’agost): trobada dels Coprínceps a Cahors, en la qual s’albiren reformes institucionals. • 1974-1975: la regulació del contracte de treball, i sobretot de la immigració, que suscita la iniciativa del Consell General d’una reforma institucional, que és acceptada per ambdós Coprínceps. • 1977: els Delegats dels Coprínceps requereixen del Consell General les propostes de reforma sense més dilacions, però amb consulta prèvia a les Parròquies. El 28 d’octubre es fa la consulta a l’electorat andorrà sobre sis propostes. Guanya el vot contrari a totes les Església d’Urgell

XIII

propostes sotmeses a l’electorat amb un 35,09%. • 1978: la negativa majoritària i la manca de coherència entre les propostes empatades empenyé el Consell General a presentar als Coprínceps una “Memòria sobre la reforma institucional” (1 d’abril), el punt més transcendent de la qual és la proposta que l’Estat andorrà es constitueixi en Estat de Dret. D’entre les seves propostes es acollida immediatament la creació de la Parròquia de Les Escaldes-Engordany per divisió de la d’Andorra per Decret de 14 de juny de 1978. • El 19 d’octubre d’aquell mateix any, els Coprínceps es trobaren a Andorra per celebrar el setè centenari del Pariatge de 1278. El Copríncep Martí pogué Relleu episcopal a la Diòcesi d’Urgell. constatar la involució del Copríncep Giscard d’Estaing entorn als horitzons de futur contemplats amb el seu antecessor a Cahors. • 1979-1980: els Serveis dels Coprínceps deliberen entre ells i amb el Consell General les propostes de la Memòria i es constata la dita involució. El Copríncep Martí convoca els representants del Consell General el 12 de maig de 1979 i els manifesta la seva acceptació de l’horitzó de reforma previst per la seva Memòria: sobirania interior i exterior, constitució de l’Estat andorrà en Estat de Dret amb la conseqüent divisió de poders públics, l’exercici dels quals ha de respectar l’àmbit dels drets de la persona. La part de l’altre Copríncep al·lega que Andorra no és un Estat i, conseqüentment, no pot esdevenir Estat de Dret, perquè la constitució francesa no pot admetre que el seu Cap de l’Estat sigui Cap d’un altre Estat. • 1981-1989: un Decret del 15 de gener de 1981 crea i estableix les bases reguladores del “Consell Executiu”, que en la pràctica passa a denominar-se ben aviat “Govern”. • Les propostes del Consell General, de 1987, sobre la XIV

Església d’Urgell

delimitació de competències reivindicant la integritat del poder legislatiu, evidenciaren que la qüestió només podia resoldre’s amb seguretat jurídica en un marc constitucional, raó per la qual el Copríncep Martí es mostra decidit a endegar un procés constituent. • En el si del Consell General emergeix una majoria favorable –per bé que ajustada– a l’endegament del procés constituent, que obté l’acollida d’ambdós Coprínceps. • El 12 d’abril de 1991 es constitueix la comissió tripartida encarregada d’elaborar el projecte de Constitució, que acaba el 19 de desembre de 1992. • El Poble andorrà l’aprova en referèndum el 14 de març de 1993. El disseny segueix els patrons del constitucionalisme modern: la sobirania del Poble com a detentor únic del poder constituent; la qualificació del règim polític (Coprincipat parlamentari); l’Estat de Dret que comporta el sotmetiment de tots els poders públics a la Constitució i, molt en particular, als drets i llibertats proclamats en la mateixa Constitució; sotmetiment que es controlat i tutelat pel Tribunal Constitucional".

VI. Encarant la recta final Amb els darrers grans esdeveniments (la signatura de la Constitució Andorrana, el Concili Provincial Tarraconense...), el Bisbe Joan sentia que el seu ministeri enfilava la recta final. Per altra part, apuntava les flaqueses pròpies de l’edat i d’algun mal físic que anava turmentant-lo. Diverses vegades havia afirmat que tants anys d’episcopat fan recaure sobre una sola persona les decisions a prendre. Amb episcopats més curts són més els qui es reparteixen les responsabilitats històriques. Ell no volia plegar veles però sí planificar el seu final.

Va parlar amb Nunciatura de la seva possible renúncia i va suggerir solucions pel Coprincipat d’Andorra. D’alguna manera les seves propostes foren escoltades. La Santa Seu volgué premiar el seu treball. El 25 de juny de 2001, amb un decret en el qual afirma: “diligentiam agnoscens et zelum un suis muneribus episcopalibus addimplendis”, li atorgà la dignitat d’Arquebisbe “ad personam”. En aquella mateixa data, es coneix el nomenament de Mons. Joan-Enric Vives i Sicília com a Bisbe coadjutor amb dret a successió. La convivència dels dos Bisbes, el diocesà i el coadjutor, reduirà les seves responsabilitat de govern i facilitarà una transició més suau en les funcions episcopals i de Copríncep. Passats dos anys, el 12 de maig de 2003 el Sant Pare Joan Pau II li acceptà la renúncia al govern pastoral de la Diòcesi i, en una emotiva cerimònia a la Catedral es féu el traspàs del govern del Bisbat, en presència d’una representació dels sacerdots, fidels i de les autoritats andorranes. El Bisbe Joan-Enric Vives feia un sentit agraïment del seus anys de Pontificat. Entre altres coses, digué: “S’escau avui que recordem amb agraïment el seu llarg pontificat entre nosaltres. Més de 32 anys de donació, d’intel·ligència i d’amor fets caritat pastoral per a tots; de finesa en el tracte i d’humilitat que s’irradia en el seu entorn. L’Arquebisbe Joan restarà sempre unit al nostre Vetlla a la Sala del Tron del Palau Episcopal de les restes mortals de Mons. Joan Martí. A sota, missa funeral per la presbiteri i ens agradarà gaudir de la seva ànima a la Catedral d’Urgell. seva ajuda i col·laboració”. Uns dies mes tard, l’1 de juny, festa de l’Ascensió, ren dir-li el darrer adéu-siau, en la que havia estat la en una solemne Eucaristia els fidels van retre un agraït seva Catedral d’Urgell, el dia 14 d’octubre de 2009. comiat al seu pastor. El Bisbe Joan acabava el seu co- Mons. Joan-Enric Vives va acabar així la seva homilia: miat amb aquestes paraules: “Per al meu final, per al “El Senyor va voler que morís diumenge passat, en el començament del vostre Bisbe Joan-Enric Vives, mirant moment en què junts, a l’hospital, en silenci, seguíem sempre endavant amb esperança, podeu respondre amb a través de la televisió la cerimònia de canonització les vostres mans, mentre jo us dic: Adéu-siau”. de Sant Francesc Coll i altres quatre sants... I amb el El Bisbe Joan Martí fixà la seva residència a la Casa Papa, nosaltres dos units, sols, seguíem les lletanies Sacerdotal Sant Josep Oriol de Barcelona. dels sants. I el Senyor va escoltar la nostra pregària i els La germana mort vingué a cercar-lo sis anys més sants van venir a buscar-lo... Així s’esdevingué en aquell tard. El dia 11 d’octubre de 2009. L’episcopat de la 11 d’octubre, dia de la naixença al cel de l’Arquebisbe Tarraconense, el presbiteri d’Urgell i una multitud de Joan i també festa litúrgica del beat -ara ja sant- Joan fidels i d’autoritats de Catalunya i d’Andorra volgue- XXIII. Un home bo, un Papa bo”. Església d’Urgell

Pretiosa in conspectu Domini morts sanctorum ejus XVI

Església d’Urgell

El raconet de la mística

L'elecció

éu elegeix qui vol, i convé que l’elegit accepti. “Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: “Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà?” "Jo vaig respondre -diu Isaïes- aquí em teniu: envieu-m’hi”. Sant Pau, als de Corint: “Finalment, el darrer de tots, com un que neix fora de temps, se m’aparegué fins i tot a mi. [...] He treballat més que tots, no jo, sinó la gràcia de Déu, que ha treballat amb mi”. Abans de Pau, havien estat elegits tots els apòstols i tots s’hi incorporaren i donaren fruit, excepte Judes, que claudicà. Calia continuar la tasca de l’Elegit per excel·lència, perquè “la gent s’aglomerava sobre Jesús per es-

coltar la Paraula de Déu”. Ara Jesús escenifica l’elecció i l’encàrrec amb la pesca miraculosa i amb aquestes paraules: “No tinguis por; des d’ara seràs pescador d’homes”, digué a Pere. Els presents es donaren tots per inclosos: “Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb Ell”.

Abans que Pau havien estat elegits tots els apòstols i tots s'hi incorporaren i donaren fruit, excepte Judes, que claudicà Cal encara avui anunciar la Paraula de Déu? Sí, per més que moltíssima

gent s’aglomera als camps de futbol, a les sales de festa, als aeroports, als mítings polítics, a les protestes socials, etc. Tots ells saben que allí no trobaran cap Bona Nova que els faci més lliures, els purifiqui de les culpes o els ompli d’esperança. Inconscientment volen inhibir-se, fugir d’ells mateixos o, potser, despersonalitzar-se. Tots ells, més els que sí que s’aglomeren davant persones o fets espirituals (Jornada Mundial de la Joventut, Lourdes, Fàtima, Plaça de Sant Pere...) palesen la necessitat urgent d’elegits de Déu que els anunciïn la veritable Bona Nova. Mn. Enric Prat

Museu Diocesà d’Urgell

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres exposicions permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura www.museudiocesaurgell.org @Museucatedrallaseudurgell Telèfon 973 35 32 42 Horari: de dimarts a dissabte, de 10 a 13:30 h. i de 16 a 18 h.

Església d’Urgell

Carta als Reis: una motxilla atapeïda de somriures

i el Covid ni cap altre virus ens podrà arrabassar el somriure. La colossal família de l’Hospital de la Mare de Déu de Meritxell d’Andorra m’ha omplert de somriures durant els 26 dies de conviure amb el Covid. Ara, un bon dia ple de tendresa i d’encoratjament; ara una pastilla per sacsejar els pulmons; la visita matinera de la doctora per alegrar-me el dia: “Per Any Nou, a Canillo; ep, però només una missa!”. Cada un dels grans i dels petits serveis portaven aquell somriure que escalfa el cor de la persona corferida amb estimació i esperança. Demano a Ses Majestats els Reis d’Orient una motxilla ben plena de somriures per poder-los fer arribar, mitjançant els seus millors patges, als infants i al SAAS. Si us plau, demanem totes i tots somriures als Reis. Un somriure dirigit a l’altre és el millor senyal d’acolliment. La Gna. Emmanuelle, a qui vaig tenir la gràcia de visitar a la seva comunitat, una de les més pobres d’Egipte, deia a les germanes: “Souriez au monde et le monde vous sourira” (“Somrieu al món i el món us somriurà”). Siguem generosos perquè des del “bon dia” fins al petó de “bona nit” regalem el somriure de dedicar temps a qui truca a la nostra porta. Cantem a la missa jove d’AINA durant la comunió: “No ho sents, algú està trucant...” El Papa Francesc s’hi afegeix, en dir: “El somriure és el mirall del mateix Déu. Jesús ha vingut a obrir aquí a la terra la porta del cel per on entren els somriures: el de l’estimació, el de la regeneració –any nou, vida nova– i el de la divinització de l’humà”. El Sínode obert a l’Església Universal ens assenyala el camí: “Es26

Església d’Urgell

Els Mags d’Orient van poder recórrer els carrers principals de Canillo i van ser rebuts pel Cònsol de la Parròquia (a dalt).

coltar, parlar i fer”. És a dir, “caminar junts dia a dia, pas a pas”, com glossa la cançó de “Bon Dia”. La divisa d’AINA per a enguany és ben palesa: “Caminem junts amb la llum de l’estrella de Nadal vers una Andorra més humana”, seguint les petjades dels Mags d’Orient que, sembrant els carrers i les places de caramels virtuals, ens omplen de somriures. La Covid ens imposa les mascaretes per amagar els somriures. Però, en la nit de Reis, en l’esclat de goig dels ulls de la mainada es reflecteixen els seus somriures, que són tots els dies de l’any com la Llum de Meritxell i el perfum de la gavernera que va florir “lo 6 de gener... damunt un gran tou de neu!” La força d’un somriure autèntic no és aquell d’un ritus fix com els de les caretes de carnestoltes, sinó l’expressió d’obertura del cor, de la joia de poder escoltar, parlar, fer, tot caminant junts malgrat les pandèmies que van amb la nostra existència. La Mare Teresa de Calcuta combrega amb la Gna. Emmanuelle, quan, en rebre el Premi Nobel de la Pau, va dir: “Somrieu-vos els uns als altres; consagreu temps als altres. Somrieu-los”. Vaig amb els ainistes d’excursió al llac de Fontargent. Asseguts vora l’aigua cristal·lina, em demanen un acudit o endevinalla: -“Què és allò que val tant que no té preu i se’ns dona gratis?”, els demano. No van endevinar la resposta: “el somriure”. La primera excursió d’un torn de colònies ens du pel Camí Ral jugant amb una gimcana als peus de la Mare de Déu de Meritxell. Els convido a contemplar la Sagrada Imatge i els pregunto: -“Per què el Santuari de Meritxell és tan alegre?” Les seves respostes van ser: “Per la llum, pels patis...” -“Res de tot això. El Santuari de la Mare de Déu de Meritxell és tan alegre perquè hi ha la Mare de Jesús, la Plena de Gràcia, que és també la nostra

Mare i ens acull a tots, mirant-nos dolçament. Algú que et mira amb dolcesa té el somriure als llavis i al cor. Resem-li perquè les colònies un estiu més siguin l’obra social, lúdica i educativa de la Mare de Déu de Meritxell. Unes colònies plenes de somriures. El poeta Denis Douenat escriu: “Le sourire ne dure qu’un instant, mais son souvenir est parfois immortel” (“El somriure dura només un instant, però el seu record quasi sempre és immortal”). La padrina Carme de Penelles volgué que l’acompanyés a visitar la seva cosina Teresa del Cal Pifanyo. La trobem jugant amb les dues nétes, Teresa i Dolors. Em regala uns somriures. Les nétes me l’han recordat al llarg i ample del camí dels anys. Prego la meva Confident, la dolça Mare de tots, la Mare de Déu de Meritxell, que ens regali la seva gràcia perquè la meva motxilla no es quedi sense somriures. El valor d’un somriure no apaga la pobresa d’esperit ni de la butxaca, però enriqueix a aquell que el rep. “Verge plena de gràcia feu que la meva estimació sigui somrient” (Santa Mare Teresa de Calcuta). La dietista ens regala el menú contra tota mena de virus: ENTRANTS: Estimar-se molt un mateix. Valorar el que tenim. Somriure. Complir la paraula donada. Ser humil. Donar importància als petits serveis als veïns. PLATS PRINCIPALS: Respectar les diferències. Saber escoltar. Mirar amb els ulls del cor (com el Petit Príncep). Creure en somnis i projectes. Aprendre de les errades pròpies i dels altres. Tenir cura d’una vida sana, sobretot els joves. LES POSTRES: Donar gràcies. Tenir sentit de l’humor. Cuidar el poble i els camps. SOBRETAULA: Viure cada dia estimant. Conservar la pau al cor. Viure l’avui, l’ara i l’aquí en plenitud amb visió del demà. Mossèn Ramon de Canillo

ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTARVOS A LA WEB DEL NOSTRE

BISBAT. PODREU

ACCEDIR A LES

NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC. SI JA TENIU UN “SMARTPHONE” I TENIU INSTAL·LAT EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW. BISBATURGELL.ORG Església d’Urgell

Dietari CURS PER ALS NOUS FORMADORS DELS SEMINARIS Els dies 3, 4 i 5 de gener va tenir lloc el curs on-line “Formar-se per a formar: començar en el Seminari”, organitzat per la Comissió Episcopal de Clergat i Seminaris de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i adreçat als formadors dels seminaris que han començat recentment el seu servei com a acompanyants. A l’inici intervingueren l’Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió, Mons. Joan-Enric Vives, i el Vicepresident, Mons. Jesús Vidal, Bisbe auxiliar de Madrid, i el curs es va anar desenvolupant amb les diverses intervencions. Va ser seguit per una trentena d’inscrits. La temàtica d’iniciació va versar sobre “Objectius i mitjans de la dimensió humana i espiritual”, amb Fernando Ramón i Juan Carlos Mateos. També la Dra. Teresa Barrera, psicòloga, va tenir dues intervencions sobre la psicologia en la formació dels seminaristes. I així mateix s’aprofundí sobre la persona de Jesús de Natzaret com a model del sacerdot, amb Fernando Ramon, i els consells evangèlics amb Mons. Jesús Vidal. El mateix Bisbe auxiliar de Madrid ajudà amb una ponència sobre la distinció entre el fur intern i el fur extern, com 28

Església d’Urgell

a àmbits de la formació. De la seva banda, Juan Carlos Mateos parlà sobre la vida espiritual, eix de la configuració presbiteral. Finalment Sergio Requena tractà sobre el cinema com a mitjà formatiu, i Enrique Ybáñez oferí una ponència sobre les noves tecnologies i la formació sacerdotal. Els nous formadors dels seminaris espanyols valoren molt aquest curs (que s’imparteix cada any a principi de gener amb temàtiques complementàries), perquè acaben d’incorporar-se al ministeri de la formació i necessiten formar-se de manera més específica.

ELS MAGS D’ORIENT S’ATUREN ARREU DE LA DIÒCESI PER ADORAR JESÚS INFANT El 5 de gener al capvespre, i malgrat les mesures de prevenció decretades per les autoritats sanitàries, el Mags de l’Orient van recórrer els carrers d’una bona colla de pobles i viles de la Diòcesi, per dur la il·lusió als petits (i no tan petits) de cada casa. A més de l’imaginari associat a aquesta festa, d’acord amb el tradicionari popular català, amb la desfilada de les carrosses i dels patges, i, sobretot, dels Reis Melcior, Gaspar i Baltasar, encara es present en moltes de les cavalcades de les nostres Parròquies un moment molt especial per a tots

Els Mags de l’Orient es van aturar a l’església parroquial d’Agramunt per adorar la imatge del Nen Jesús.

els veïns: l’escenificació de l’adoració dels Mags de l’Orient a l’Infant Jesús. Es fa així present el text de l’Evangeli de Mateu que llegim en la festa de l’Epifania: “Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’Infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el Nen amb Maria, la seva Mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren com a presents or, encens i mirra” (Mt 2, 9-11). És així com a Agramunt, seguint aquesta bella tradició, el repic de campanes va anunciar l’arribada dels Reis d’Orient i el seu seguici a la portalada romànica del temple parroquial, presidida precisament per un conjunt escultòric del segle XIII que representa el moment de l’adoració dels mags. Van ser un instants que ompliren d’emoció

els infants, els pares i el grup de fidels que anaven a la missa de vigília de l’Epifania. Els Reis i el seu seguici continuaren camí, i aleshores van ser algunes famílies amb nens petits les que es van atansar a adorar la imatge del Nen Jesús: demanaven que el Messies, el Fill de Déu, els donés amor i fe per al nou any que acabaven d’encetar. Aquest moment de la veneració dels diferents membres d’una família ens recordava que estem commemorant l’Any de la Família “Amoris Laetitia”. Va ser una bonica manera de celebrar-lo, en una diada que té molt de familiar, com és la festa dels Reis.

FESTA DE LA BEATA ANNA MARIA JANER L’11 de gener, festa litúrgica de beata Anna Maria Janer i Anglarill, tingué lloc a la capella de la residència de la Sagrada Família

d’Urgell, on reposen les seves restes, una Eucaristia presidida per Mn. David Codina, Secretari general del Bisbat, i concelebrada pel Rector de la Parròquia i Vicari General, Mn. Ignasi Navarri. A causa de la pandèmia només hi van poder assistir les religioses de l’Institut de la Sagrada Família que formen part de la comunitat de La Seu d’Urgell, que es van unir d’esperit amb totes les germanes de l’Institut d’arreu del món, les quals tenen el sepulcre de la Fundadora i la casa de La Seu d’Urgell com a referència espiritual. A l’homilia, Mn. David va recordar alguns fragments dels “Pensaments, memòries, conversacions íntimes” d’Anna Maria Janer. Ens diu: “En el vostre tracte, sigueu amables amb tothom, de cara a conquerir-los per a Jesucrist i guanyar-los per al Cel. Quan estigueu enutjades o enfadades no reprengueu ningú, perquè la reprensió en aquest acte és inútil, ni fa bon efecte, ni és causa

d’esmena en cap persona. Sé de certa persona que quan té motius d’estar disgustada ho mira bé, ho considera, i llavors parla més fluixet i tendrament als mateixos domèstics i als qui li donen motiu de disgust o enuig. Això és filles meves, sobreposar-se, saber governar i ser superior a si mateix. [...] Sigueu humils de cor, no només de paraules; ja sabeu que Jesucrist va venir al món per corregir i detestar la supèrbia, ensenyant la humilitat amb els seus actes. No són humils les persones que a cada pas es diuen miserables, pecadores. Sigueu amants de la santa pobresa i no busqueu comoditats, ni menjars exquisits; si us els donen, preneu-los sense témer faltar a la pobresa. Estimeu els menyspreus, sense buscar-los ni voler-los, sinó prenent-los de la manera que vinguin, per amor a Jesús. [...] Cada dia, sense rutina i amb fe ardent, abans d’anar-vosen a dormir pregunteu-vos: podries presentar-te avui

Mn. Codina presidí a la capella de la Sagrada Família de la Seu d’Urgell l’Eucaristia en la festa litúrgica de la beata Anna Maria Janer.

davant Déu? [...] Procurem guardar la presència de Déu que en la pregària hàgim aconseguit. En tot lloc i distribució, tenir Déu present. Així, a les classes, treball, cuina, refectori, rebedor, sempre, sempre, tenir Déu present. Oh, que formosa és la pràctica de la presència de Déu i com eleva totes les nostres obres!” I tot glossant la Paraula de Déu proclamada en aquell dia va subratllar com la beata Anna Maria Janer va fer realitat de forma ben encarnada l’Evangeli de Mateu 25.

MONS. VIVES REP LA CONSELLERA D’ACCIÓ EXTERIOR DE LA GENERALITAT L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre el dilluns 17 de gener al Palau Episcopal la Consellera d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sra. Victòria Alsina, que arribà acompanyada del Director General de Prospectiva i d’Innovació

en l’Acció Exterior, Sr. Joan M. Piqué. A la reunió, a la qual va assistir també el Representat Personal del Copríncep i Vicari general, Mn. Josep M. Mauri, la Consellera va explicar a l’Arquebisbe les prioritats del seu departament per als propers mesos.

CELEBRACIÓ A LLAOR DE LA BEATA JANER AL COL·LEGI SANT ERMENGOL Durant el mes de gener, els centres educatius de la xarxa d’escoles de la Sagrada Família d’Urgell celebren la festa de la seva fundadora, la beata Anna Maria Janer. Així, el dimarts 18 de gener al col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella es van organitzar celebracions de la Paraula per als alumnes d’Infantil i Primària i una celebració eucarística per als alumnes de Secundaria presidides per Mn. Pepe Chisvert. El programa de la jornada comptava també amb diferents activitats

D’esquerra a dreta, Joan M. Piqué, la Consellera Alsina, Mons. Vives i Mn. Mauri, al Palau Episcopal. Església d’Urgell

CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE SANT ANTONI ABAT ARREU DE LA DIÒCESI

El 17 de gener van celebrar-se arreu de la Diòcesi diverses misses amb la presència de fidels i devots de Sant Antoni Abat, amb la posterior benedicció, un cop acabada la celebració, d’animals de companyia i bestiar, panets i escudelles. Aquest any, però, amb més austeritat que en anys anteriors, per tal de respectar les mesures decretades per les autoritats sanitàries. A la Catedral de Santa

Església d’Urgell

Maria d’Urgell, la solemne Eucaristia fou presidida pel Vicari general i Rector, Mn. Ignasi Navarri, i concelebrada per Mn. Pau Bellido. Hi va assistir l’Alcalde de la ciutat, Francesc Viaplana, i el Vicealcalde, Jordi Fàbrega, acompanyats per diversos regidors del consistori. Mn. Navarri glossà la figura de Sant Antoni Abat, pare dels monjos, a qui anomenaven “l’amic de Déu” per la vida de

pregària, pietat i sobrietat que portava; i convidà tots els fidels a ser amics de Déu, posant-lo com l’únic (d’aquí ve la paraula “monjo”) i el primer i el més important de la vida. Precisament la pandèmia que vivim ens aboca a fer la recerca del que és més important per a nosaltres, i a viure-ho amb humilitat. A l’ofertori, va tenir lloc la tradicional benedicció dels panets de Sant Antoni, que es van repartir entre els assistents, seguint

les mesures sanitàries, com a signe que l’Eucaristia és pa partit per a la vida del món, la vida del Senyor que ens ha de portar a compartir amb els germans i a tenir-ne cura. Després de la celebració es va dur a terme davant el portal nord de la Catedral la benedicció dels animals. Tanmateix, a causa de la pandèmia no es va poder compartir la tradicional escudella que cada ofereix gratuïtament a tothom la Confraria de Sant Antoni, que, tot i aquesta circumstància, va voler mantenir l’esperit de la jornada i va fer donació al projecte Aliments per la Solidaritat i a la Llar de Sant Josep de diverses quantitats de productes com llet, carn de vedella, llegums, arròs, pasta de sopa i conserves, entre d’altres.

primeres lliscades a l’espai d’AINA, els cants, la missa jove, fins la vetllada, tot és important. Diumenge, després de l’esquiada de cinc quilòmetres a la Vall d’Incles, cantada per Mn. Cinto Verdaguer, un dinar de germanor i el lliurament de diplomes segons els quilòmetres esquiats posa el punt final al curset del cap de setmana. Els alumnes de col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella van participar a les celebracions de la Paraula organitzades amb motiu del mes janerià.

lúdiques i esportives i projeccions de cinema, entre d’altres propostes, totes elles adaptades a la situació sanitària. També amb motiu del mes janerià, els alumnes i el personal docent i no docent de l’escola van confeccionar un acolorit mural en un dels rebedors principals de l’edifici.

AINA FOMENTA LA CONVIVÈNCIA ENTRE JOVES AMB EL TRADICIONAL CURS D’ESQUÍ DE FONS AINA fa tot el que pot per continuar les activitats de l’obra social, lúdica i edu-

cativa de la Mare de Déu de Meritxell, una de les quals és el curs d’esquí de fons que des de l’hivern de 1983 s’organitza els caps de setmana del mes de gener. Claudi Benet, mestre i monitor del Club Pirinenc, recordà als joves que l’esquí de fons és l’esport més complet, gairebé com ho és la natació, però amb l’avantatge que l’esquí permet i facilita la convivència, base de l’educació dels infants i adolescents. Aquest és el motiu pel qual AINA du a terme els cursos des del matí del dissabte fins la tarda de diumenge en règim de pensionat. Des del repartiment de material, amb les

A més de la pràctica esportiva, l’esquí permet i facilita la convivència, base de l’educació dels infants i adolescents.

FESTA DE SANT SEBASTIÀ I VOT DE POBLE A LA SEU D’URGELL Cada any, la Germandat de Sant Sebastià de La Seu d’Urgell rememora amb una solemne Eucaristia el 20 de gener, festivitat del sant i màrtir, el vot de poble de la ciutat el segle XIX demanant la protecció dels estralls de la pesta. Enguany, la celebració eucarística a la Catedral de Santa Maria d’Urgell fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada pel Vicari general i Rector, Mn. Ignasi Navarri, i pel Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. Hi van assistir moltíssims membres de la Germandat encapçalats pel Germà

Major, Climent Miró, així com l’Alcalde de la ciutat, Francesc Viaplana, i altres membres de la corporació municipal. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric evocà la figura del màrtir Sant Sebastià com aquell jove soldat que va preferir “obeir Déu abans que els homes”, donant la vida per Jesús, i exhortà els fidels a “donar raó a tothom de l’esperança que tenim”, tal com demana l’apòstol Sant Pere en la carta que fou proclamada a la celebració litúrgica. Va subratllar així mateix com els cristians hauríem de sentir-nos sanament orgullosos i contents del do de la fe, que ens fa implicar-nos en la vida per transformar la realitat segons els criteris del Senyor Jesús; i va fer notar com la Germandat de Sant Sebastià de La Seu d’Urgell, fundada l’any 1855, és un bell exemple d’aquesta implicació dels cristians per a millorar la realitat concreta, creant una forma de solidaritat institucionalitzada que permetia a les famílies donar-se suport mutu quan moria o perdia

Un bon nombre de confrares de la Germandat de Sant Sebastià, a més de les autoritats locals i molts veïns de la Seu, participaren de l’Eucaristia en la festa litúrgica del sant. Església d’Urgell

la feina el cap de casa i els membres de la Germandat ajudaven la família a tirar endavant. Durant l’Eucaristia es van beneir els tradicionals panets de Sant Sebastià, que foren repartits entre els fidels com a signe que la caritat cristiana ens ha de portar a compartir especialment amb els més necessitats. L’endemà, dia 21, tingué lloc a la Catedral una missa en sufragi dels germans confrares difunts de l’any 2021.

SANT SEBASTIÀ, HONORAT A LA PARRÒQUIA DE PRADELL El poble de Pradell, a l’Arxiprestat d’Urgell Mitjà, va celebrar amb molta devoció la memòria de Sant Sebastià, un soldat romà que va morir martiritzat l’any 287, en temps de l’emperador Dioclecià, per defensar la seva fe cristiana. L’Eucaristia fou presidida per Mn. Jaume Mayoral, que va recordar a l’homilia la importància de no deixar perdre el llegat

celebratiu i tradicional dels nostres avantpassats, com una manera d’arrelar la vida als pobles, especialment en un moment de dificultats com l’actual. Així mateix va glossar l’Evangeli proclamat, especialment les paraules “Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit” (Jn 12,24-26), tan simbòliques per a un poble rural com és Pradell. La celebració va acabar amb el cant dels Goigs a Sant Sebastià de Pradell i amb la benedicció dels panets de Sant Sebastià (un costum que s’havia perdut a la Parròquia però que es va recuperar l’any passat), tot demanant al sant el final de la pandèmia.

PREGÀRIA DEL MOVIMENT APOSTÒLIC CRIST REI DES D’AGRAMUNT El Moviment Apostòlic Crist Rei (MAR), format per laics d’arreu del món que busquen viure els ideals predicats pel venerable Mn. Josep Gras,

mitjançant trobades periòdiques, convivències, celebracions litúrgiques, acompanyament personal i apostolat social, celebra enguany el 30è aniversari de la seva fundació. Per celebrar l’efemèride, la congregació de les Filles de Crist Rei a Agramunt han preparat un seguit d’activitats, especialment de caire espiritual, però també d’altres iniciatives com ara un pelegrinatge virtual pels llocs emblemàtics on va viure Mn. Gras a Espanya: Agramunt, Barcelona, Tarragona, Madrid, Écija i Granada. A Agramunt, el poble on Mn. Josep Gras va néixer l’any 1834, es va iniciar el dissabte 22 de gener aquest recorregut que vol recordar la seva vida i la seva obra. Al canal de vídeo del Moviment Apostòlic Crist Rei es va compartir una pregària i adoració al Santíssim, tot recordant alhora els llocs on Mn. Gras va viure a Agramunt. També a la capella de la Mare de Déu dels Socós va tenir lloc l’exposició del Santíssim, que va ser seguida i pregada per molts membres del moviment apostòlic i per un bon nombre de persones properes a l’apostolat de les Filles de Crist Rei.

XLI TROBADA DE RECTORS I FORMADORS DE SEMINARIS MENORS

Els veïns de Pradell van celebrar amb devoció la festa litúrgica de Sant Sebastià.

Església d’Urgell

Els dies 21 i 22 de gener va tenir lloc de forma telemàtica la XLI Trobada de Rectors i Formadors de

Seminaris Menors, amb trenta-nou participants, presidida per Mons. JoanEnric Vives i Mons. Jesús Vidal, President i Vicepresident de la Comissió Episcopal per al Clergat i els Seminaris de la CEE, i en la qual va prendre part també Mons. Eusebio Hernández Sola, membre de la Comissió. Fou coordinada pel Director del Secretariat de la Subcomissió de Seminaris, Rv. Sergio Requena. Es va tractar el tema “Ajudar a créixer: el camí de la maduresa humana i cristiana”, amb dues ponències de la Dra. en psicologia Virginia Cagigal de Gregorio, professora a la Universitat Pontifícia de Comillas, sobre “Entendre la psicologia dels adolescents”. L’endemà va tenir lloc una taula rodona sobre “La vida espiritual als Seminaris Menors” en la qual van participar el Rv. Iñaki Martín Errasti, formador del Seminari Menor de Madrid, el Rv. Ángel Maya Talavera, formador del Seminari Menor de CòriaCàceres, i el Rv. Pablo Soriano Martínez, Rector del Seminari Menor de València, que van presentar diferents maneres complementàries d’activar la formació espiritual entre els adolescents i joves del Seminari Menor. La Trobada va complaure els participants, que es van animar a continuar proposant el creixement humà i cristià per als joves seminaristes en procés de discerniment vocacional des del Seminari Menor.

EXÈQUIES DE LA GNA. LEONOR GALLART, RELIGIOSA DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL Divendres 21 de gener, a l’església de la residència de les germanes de la Sagrada Família d’Urgell de La Seu d’Urgell, van tenir lloc les exèquies de la Gna. Leonor Gallart i Baró, SFU, de 93 anys d’edat i natural de Mont-ros (Pallars Jussà). L’Eucaristia fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada per Mn. Josep Font, nebot de la difunta; Mn. Josep M. Mauri, Vicari General i familiar; Mn. Jordi Miquel i Mn. David Codina. Hi foren presents la Gna. Victòria Beltran, Consellera General de l’Institut; la Superiora de la comunitat, Gna. Pietat Pérez; les altres germanes de la comunitat de La Seu d’Urgell, familiars de la Gna. Gallart, i altres religioses, veïns i fidels de La Seu que l’estimaven i l’apreciaven, i que van voler acompanyar-la en el seu darrer comiat. Al principi de l’Eucaristia, l’Arquebisbe va glossar breument la trajectòria vital com a religiosa consagrada de

la Gna. Leonor, i els seus serveis a diverses comunitats com El Masnou, La Seu d’Urgell, Almacelles, Juncosa, Sabadell, Sant Andreu, Lleida, Les Escaldes, i, sobretot, a Matadepera i Cervera, on impulsà decisivament una residència per a la gent gran. Des de l’any 2009 residia, ja malalta, a la comunitat de La Seu d’Urgell, on ha estat molt ben atesa per les germanes de la comunitat, i en especial per la seva neboda, la Gna. Montserrat Font i Gallart. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà les lectures de la Paraula de Déu. L’Evangeli de les verges prudents i les desassenyades (Mt 25,1-13) i l’oli al qual fa referència la paràbola, són signe de la bondat i les bones obres que la Gna. Leonor va intentar viure durant tots els seus anys de vida consagrada des de la seva professió religiosa el 19 de març de l’any 1950. La Gna. Leonor, seguint el carisma de la beata Anna Maria Janer de caritat envers l’ensenyament i els malalts, va fer realitat dia a dia, amb els seus vots, i la seva consagració i fidelitat diària, l’ideal proclamat en la Paraula de Déu. Al final de la Missa, el nebot, David, i Mn. Josep Font van pronunciar unes paraules d’agraïment i van recollir uns pensaments que la Gna. Leonor havia dictat preveient la seva partença i com tenia ganes de retrobar-se amb el Pare Déu, a qui estimà i serví sempre amb la llàntia encesa del seu amor.

CRIDA PER UCRAÏNA DEL CONSELL DE CONFERÈNCIES EPISCOPALS EUROPEES (CCEE) La Presidència del Consell de les Conferències Episcopals Europees (CCEE), donant veu als Bisbes del continent europeu en aquest moment dramàtic de tensió al voltant d’Ucraïna, vol expressar la proximitat a les Esglésies d’Ucraïna i a tot el seu poble. Conviden la comunitat internacional a donar suport al país davant el perill d’una ofensiva militar russa. Mentre tota la comunitat internacional interpreta les accions de les forces militars russes com una amenaça real per a la pau a tot el món, abracem, en aquest moment de por i incertesa per al futur del país, els nostres germans i germanes en la fe i a tota la gent d’Ucraïna. Hem escoltat la veu del Sant Pare Francesc, que ha expressat reiteradament la seva paternal proximitat a l’“estimada Ucraïna”, instant els poderosos del món a resoldre la crisi mitjançant “un diàleg seriós i un no a les armes” (Àngelus del 12 de desembre de 2021). A més, en el seu Discurs al Cos Diplomàtic acreditat davant la

Santa Seu del passat 10 de gener, va subratllar que “la confiança recíproca i la disposició a entaular un debat serè també haurien d’inspirar totes les parts en joc, de manera que es puguin trobar solucions acceptables i duradores a Ucraïna”. Nosaltres també, com a pastors del continent europeu, volem fer una crida als líders de les nacions perquè no oblidin les tràgiques guerres mundials del segle passat, i perquè tant el dret internacional com la independència i sobirania territorial de cada país siguin defensats. Units al Sant Pare, volem fer una crida als Governs perquè trobin “solucions acceptables i duradores” a Ucraïna basades en el diàleg i la negociació i sense recórrer a les armes. En aquest moment tan delicat, demanem als cristians que preguin pel do de la pau a Ucraïna, perquè els responsables s’omplin i irradiïn una pau que sigui “contagiosa” i que la crisi se superi exclusivament a través del diàleg. CCEE, 22 de gener de 2022

Església d’Urgell

COMUNICAT DEL BISBAT D’URGELL SOBRE LES IMMATRICULACIONS El Bisbat d’Urgell, després de fer-se públic el 24 de gener el comunicat conjunt del Govern espanyol i la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), sobre les immatriculacions fetes per les Diòcesis en el període 1998-2015, vol manifestar el següent: Que el Bisbat d’Urgell va immatricular legalment, i ara el Govern així ho reconeix, 1.542 béns (esglésies, rectories, ermites, camps rurals... etc.) dels quals no hi ha cap dubte sobre la propietat de l’Església, mantinguda des de segles. A més, hi ha 50 béns atribuïts en el llistat del Govern Espanyol al Bisbat d’Urgell, dels quals falten dades per a la seva correcta i completa identificació. Caldrà una ulterior informació cadastral. I encara, consten 5 béns que per error de la llista

150è ANIVERSARI DE LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANETES DELS ANCIANS DESEMPARATS El 27 de gener es va celebrar a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell una Eucaristia amb els residents per iniciar els actes de celebració del 150è aniversari de la Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats, que se celebrarà l’any 2023. La celebració fou presidida pel Vicari general i Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri.

En la mateixa data, i seguint les indicacions de la Mare General, totes les cases de la Congregació van iniciar els actes per a celebrar el 150è aniversari amb senzillesa forçosa, marcada per la pandèmia però també amb la convicció que la Fundadora, Santa Teresa de Jesús Jornet i Ibars, segueix essent un model de santedat a imitar envers els més pobres, ancians i desemparats. L’11 d’octubre de 1872, Santa Teresa de Jesús Jornet va arribar a Barbastre (Osca) acompanyada de la

del Govern s’atribueixen al Bisbat d’Urgell, dos dels quals ja tenen altres propietaris i els altres tres van ser adquirits per mètodes diferents a la immatriculació. Volem remarcar que no es tracta, doncs, d’un llistat de béns a retornar per part de l’Església, tal com ha aparegut en diversos mitjans de comunicació, sinó d’un llistat amb les incidències i errors en la relació original del Govern Espanyol lliurada a la CEE. D’ençà del juliol del 2020, quan la Generalitat de Catalunya va fer públic el llistat detallat de béns immatriculats per l’Església Catòlica a Catalunya, el Bisbat d’Urgell ha rebut una única reclamació d’un privat, que no ha tingut recorregut legal. La Seu d’Urgell, 25 de gener de 2022

seva germana Maria i d’una amiga de les dues, Mercedes Calzada, per a unir-se a les primeres aspirants que dies abans, el 3 d’octubre, i dirigides pel Rev. Saturnino López Novoa, havien començat la primera etapa de formació. Poc després, Teresa fou nomenada Superiora del grup i D. Saturnino li va lliurar oficialment les Constitucions que ella va rebre com un designi de Déu. El 27 de gener de 1873, amb la vestició de l’hàbit de “Germanetes” a l’església del Seminari de Barbastre, va quedar registrat a la història com la data de la fundació de la Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats. En l’actualitat, està present arreu de 19 països amb 204 llars.

PROPOSTA DE LLEI PER ACABAR AMB EL “SENSELLARISME” Les Germanetes dels Ancians Desemparats regenten la Llar de Sant Josep a La Seu d’Urgell.

Església d’Urgell

Diverses entitats confessionals, junt amb tots

els partits polítics (excepte Vox) representats al Parlament de Catalunya van entrar el 25 de gener al registre de la Cambra una proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i eradicar el “sensellarisme” a Catalunya. El text preveuria per a totes les persones sense llar (unes 18.000 a Catalunya, aproximadament), un “espai residencial digne”, on s’hi pugui accedir les 24 hores del dia i que tingui condicions de privacitat, en el termini de dos anys; i un habitatge d’inserció social en cinc anys. A més de garantir-los un títol de transport, bugaderia, consigna, dutxa i serveis funeraris bàsics. La proposta, impulsada des del món acadèmic, l’ha dirigit Antoni Milian i Massana, Catedràtic de Dret Administratiu de la UAB, amb la participació, entre altres, de Vicenç Aguado i Cudolà, Catedràtic de Dret

La proposició de llei per acabar amb el "sensellarisme" té el suport d’entitats com Càritas Catalunya i la Comunitat de Sant’Egidi i de tots els partits representats al Parlament de Catalunya, excepte Vox.

Administratiu de la UB, i ha comptat amb el suport i la implicació plena d’entitats socials que es dediquen a la defensa dels drets de les persones sense llar com Assís Centre d’Acollida, Fundació Arrels, Càritas Catalunya, la Comunitat de Sant’Egidi i Sant Joan de Déu Serveis Socials. L’objectiu d’aquesta iniciativa és regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de dur a terme al territori català per garantir els drets de les persones sense llar fins a erradicar aquest fenomen de les nostres ciutats i pobles. Cal recordar que les persones sense llar tenen els mateixos drets que la resta de ciutadans, però no tenen l’empara d’una llei específica, com sí la tenen altres col·lectius vulnerables. La proposició de llei s’adreça al “sensellarisme” més dur i crònic, a les persones que es troben en les tres primeres categories de l’escala europea sobre exclusió residencial: les que viuen a l’espai públic sense domicili, les que pernocten en albergs i passen

la resta del dia al carrer i les que viuen i dormen en refugis o centres de serveis específics per a persones sense llar.

VISITA AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE REFET L’Arquebisbe Joan-Enric va visitar la tarda del 29 de gener el Santuari de la Mare de Déu de Refet (Seró), per conèixer les darreres millores de l’església i de l’hostatgeria. Anava acompanyat per Mn. David Codina, Secretari general i Canceller. Va poder parlar amb les

Mons. Vives destacà la contínua dedicació al servei de Déu de la mare de Mn. Ballester.

dues religioses que mantenen viu el culte diví al Santuari de Maria, la jerònima Gna. M. Trinitat Cabrero, i la que es prepara per a esdevenir per Pasqua membre de l’Orde de les Verges Consagrades del Bisbat, M. Pilar Abellán. L’Arquebisbe va valorar molt la seva presència servicial i humil, però significativa com a senzilla comunitat orant i acollidora. Difonen per internet la lectura i l’amor a la Paraula revelada -aquesta visita s’inscrivia en la Setmana de la Bíblia- i les va animar a perseverar en l’obra bona que Déu va realitzant a través d’elles.

Recentment s’han completat les millores a l’església i a l’hostatgeria del Santuari de Refet.

MISSA A ARTESA PER LA MARE DE MN. ANTONI BALLESTER El dissabte 29 de gener es va oferir a Artesa de Segre la missa pel repòs etern de la Sra. M. Dolores Díaz, mare de Mn. Antoni Ballester Díaz, que el 9 de gener va morir a Balaguer als 92 anys. L’Eucaristia fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada per Mn. Antoni Ballester; per l’Arxiprest, Mn. Ramon Balagué; i per Mn. Antoni Pich i Mn. David Codina. L’Arquebisbe va remarcar que tots estem cridats a ser profetes valents de l’Evangeli de la Veritat, des del baptisme, pel do de l’Esperit rebut. Trobarem dificultats i rebuig, però, com Jeremies, no hem de tenir por i ser fidels i perseverants. L’amor que Pau bellament descrivia a la segona lectura proclamada, ha de ser la força de l’anunci i el signe i el goig de l’amistat amb el Senyor. Estimar ha de ser-ho tot, ja que l’amor és etern i “no passarà mai”. I valorà la contínua dedicació al servei de Déu de la Sra. Dolores, mare del Església d’Urgell

Rector, sempre al costat del seu fill sacerdot i donant-li suport humil i generós a les diverses comunitats parroquials que ell ha servit. Aquest servei no serà mai oblidat i Déu li ho tindrà en compte. Al cel sigui!

VISITA DE MONS. VIVES AL MINISTERI DE CULTURA D’ANDORRA El 31 de gener, l’Arquebisbe Joan-Enric va visitar la nova seu del Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra, ubicada a l’antic Hotel Rosaleda de la Parròquia d’Encamp. A la seva arribada fou rebut pel Cap de Govern, Xavier Espot; la Ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva; i la Cònsol Major d’Encamp, Laura Mas. El Copríncep anava acompanyat del seu Representant Personal, Mons. Josep M. Mauri; de la Secretària general dels Serveis del Copríncep, Concepció García; i el Cap de Gabinet, Mn. David Codina. La visita començà a la tercera planta de l’edifici, on les autoritats reberen les explicacions de la Directora de Patrimoni Cultural,

Isabel de la Parte, que els explicà la tasca que du a terme el seu departament. El Copríncep va saludar tots els treballadors i es va interessar pel seu treball. A continuació baixaren a la segona planta, on hi ha ubicades les instal·lacions del departament de Promoció Cultural. Els rebé la Directora del departament, Montserrat Planelles, que els guià en les explicacions; i tot seguit visitaren el departament de Política Lingüística on foren rebuts pel Director, Joan Sans, que els explicà les competències que té encomanades. Més tard, al despatx de la Ministra tingué lloc el lliurament d’obsequis al Copríncep en record de la seva visita, i posteriorment, a la terrassa exterior de l’edifici, tingué lloc la fotografia oficial de les autoritats. Finalment, Mons. Vives visità a la planta baixa la seu de la Biblioteca Nacional i les aules del Centre d’Autoaprenentatge de Català d’Encamp en jornada lectiva, on el Copríncep pogué saludar els alumnes estrangers que en aquell

L’Arquebisbe i Copríncep va poder visitar tots els departaments de la nova seu del Ministeri de Cultura d’Andorra.

Església d’Urgell

moment estaven rebent classes i els felicità per la seva voluntat d’integrar-se al Principat d’Andorra tot aprenent la llengua oficial del país. La visita es clogué al taller de restauració del Ministeri, on Mons. Vives saludà els treballadors, que li explicaren el seu treball concret en les restauracions actualment en curs.

ASSEMBLEA DEL MOVIMENT DE CENTRES D’ESPLAI CRISTIANS CATALANS Els responsables de més de 200 centres d’esplai de Catalunya, Mallorca, Menorca i Andorra es van reunir el dissabte 29 de gener al Teatre l’Amistat de Mollerussa (Pla d’Urgell), en l’assemblea general ordinària del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés. Durant la trobada, que va comptar amb la participació del Director general de Joventut de la Generalitat, Àlex Sastre, i del secretari d’Infància i Adolescència, Alexis Serra, es van marcar els nous objectius

de futur en un moment de crisi sanitària, social i econòmica del MCECC, amb la voluntat que continuï sent un agent de cohesió i transformació social. L’assemblea va fer balanç de la tasca dels centres d’esplai durant un any complicat, marcat encara per la pandèmia i les restriccions per a la prevenció del Covid-19, i va aprovar la memòria d’activitats i l’exercici econòmic del 2021, així com el pla d’accions i el pressupost per a enguany. Es van votar també els nous candidats al Consell Directiu, entre els quals s’escollirà posteriorment un nou president o presidenta, ja que l’actual, Xavi Nus i Garrell, acaba aquest any el seu mandat. Durant el discurs de comiat com a President, Nus va recordar el camí que va començar amb 11 anys anant de colònies amb el seu centre d’esplai i va reivindicar la gran tasca dels voluntaris del món del lleure: “Recordeu sempre que com a monitors sou un referent per als infants i adolescents i teniu un

El Teatre l’Amistat de Mollerussa acollí l’assemblea general ordinària del MCECC.

paper clau en la seva educació”. D’altra banda, també es va aprofitar l’avinentesa per fer entrega dels premis de l’InnovAct, el concurs que premia les activitats més innovadores realitzades durant l’any pels centres d’esplai. Els projectes “Plantes vs Virus”, del

Centre d’Esplai Josepets, “L’últim viatge al país de mai més”, del Centre d’Esplai Missioner Aguiluchos, i “El viatge”, del Centre d’Esplai Cra-Cra, van estar els premiats d’aquesta edició. El director general de Joventut, Àlex Sastre, va ser l’encarregat de lliurar els guardons.

VIII ENCONTRE DE DIRECTORS ESPIRITUALS DELS SEMINARIS Els dies 2, 3 i 4 de febrer va tenir lloc, de forma telemàtica, el VIII Encontre de Directors espirituals dels Seminaris d’Espanya, en el qual també participaren alguns Delegats

diocesans per al Clergat. En total, foren més de cinquanta els participants que es van connectar i seguir amb interès les jornades, convocades sota el lema “La direcció espiritual: alleujar, cuidar i guarir. Ajuda i prevenció davant els comportaments addictius”, i pre-

CELEBRACIÓ DE LA CANDELERA A LA DIÒCESI D’URGELL

LA SEU D'URGELL

La festa de la Presentació de Jesús al Temple, coneguda popularment amb el nom de La Candelera, es va celebrar el dimecres 2 de febrer arreu de la Diòcesi d’Urgell. A la Catedral de Santa Maria, la celebració fou presidida per Mn. Ignasi Navarri, Rector de la Parròquia de Sant Ot, i concelebrada per Mn. Evarist Vigatà, i comptà amb una gran presència de fidels. En aquest dia també se celebra la Jornada de la Vida Consagrada i és la festa patronal dels col·lectius professionals del ram de l’electricitat, que honoren la Mare de Déu de la Llum, i un bon nombre de religioses i de professionals s’hi van fer presents. També és un dia molt significatiu per al moviment apostòlic de gent gran, Vida Creixent, que tenen els ancians Sant Simeó i Santa Anna com a referents. El lema per a la ORGANYÀ

LA SEU D'URGELL

Jornada Mundial de la Vida Consagrada és enguany “Caminant Junts”. Mn. Navarri va començar la missa amb la benedicció i l’encesa de les candeles a l’entrada del temple. Va parlar de les festes de Nadal, de l’Epifania i de la Presentació del Senyor com un tríptic litúrgic que té el sentit de comprendre la festa de la Presentació com la de l’encontre de Jesús, acompanyat de Josep i Maria, amb el seu poble, representat pels ancians Simeó i Anna. També va destacar que Jesús es consagrà del tot a Déu entrant al temple, i d’aquí la importància per a la Vida Consagrada, que forma part de la vida de l’Església, ja que els consagrats, a través del seu carisma donen testimoni en el món del missatge radical de Crist. ORGANYÀ

Església d’Urgell

sidides per l’Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió per al Clergat i els Seminaris de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), i per Mons. Jesús Vidal, Bisbe auxiliar de Madrid i Vicepresident de la Comissió. Va ser el Bisbe de Zamora i membre de la Comissió, Mons. Fernando Valera, qui va aportar el primer dia dues ponències sobre “Acompanyar processos d’addicció”, molt descriptives i amb molta matèria experimentada per ell mateix com a Director espiritual que fou del Seminari de Cartagena. L’endemà, fou el Rv. Emilio Lavaniegos, sacerdot operari diocesà i Director a la població d’Alqueries del Nen Perdut (Castelló) de la residència Mn. Sol per a ajudar els sacerdots, qui va aportar dues ponències molt treballades titulades “Comprenent les addicions” i “Acompanyant les addiccions en la direcció espiritual”. I el tercer dia tingueren lloc dues intervencions testimonials de Sexòlics Anònims i d’El Cenacle, que van exposar el camí fet i com ajuden en l’acompanyament personal de persones amb addiccions. Sempre amb molt diàleg dels participants al final de cada ponència, es van obrir molts temes implicats en aquests comportaments addictius i sobre com enfrontar-los des de la direcció espiritual i les Delegacions diocesanes per al Clergat. 38

Església d’Urgell

TROBADA DELS MONITORS DELS GRUPS TXT D’URGELL SOTA EL SIGNE DEL SÍNODE

Mons. Salvador Cristau ha esdevingut el segon Bisbe de la Diòcesi de Terrassa.

INICI DEL PONTIFICAT DE MONS. CRISTAU A TERRASSA El dissabte 5 de febrer, la Catedral de Terrassa va ser testimoni de la presa de possessió i inici de ministeri del segon Bisbe de la Diòcesi, Mons. Salvador Cristau i Coll, nomenat pel Papa Francesc el passat 3 de desembre. Va iniciar la celebració el Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe metropolità de Barcelona, i després del primer ritus ja va presidir el Bisbe Salvador. Hi va assistir una vintena de Bisbes (entre els quals Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell), així com una gran quantitat de sacerdots i diaques, i molts fidels. El Nunci de Sa Santedat no hi pogué assistir per problemes tècnics amb el seu vol des de Madrid. A l’atri del temple, Mons. Omella, acompanyat per Mons. Saiz Meneses, antecessor de Mons. Cristau, presentà el nou Bisbe al clergat de la Catedral. Va anar a la capella del Santíssim per fer un moment de pregària i, acte seguit, a la sagristia de la Cate-

dral i davant el Col·legi de Consultors, Mons. Cristau féu la professió de fe i el jurament de fidelitat i acceptació. Seguidament començà la celebració de l’Eucaristia, acompanyada pels cants de la Capella de Música de la Catedral. A l’homilia, el Bisbe Salvador assenyalà els dos objectius principals per a la nova època que s’inicia amb el seu ministeri de servei: l’evangelització i caminar junts sinodalment. Uns objectius per als quals va demanar la col·laboració i l’ajut de tots els diocesans, als que demanà també que preguessin pel seu nou pastor. En acabar la celebració el poble fidel pogué saludar el seu Bisbe.

El Santuari de la Mare de Déu de Núria acollí els dies 4, 5 i 6 de febrer una trobada de formació, convivència, pregària i treball dels monitors dels grups TXt d’Urgell per tractar les qüestions que planteja el Sínode 2021-2023. La trobada propicià la convivència i l’enfortiment de les relacions entre els participants; i també els va obrir a les diverses realitats que tenen en els grups que acompanyen. Així mateix, van rebre formació per a créixer i madurar formant comunitat i comunió, i van poder gaudir de la pregària i de moments de recolliment per reposar en Ell i posar en comú el regal que cadascú és; i també de moments d’esbarjo i joc, ben necessaris per descarregar-nos de tot el cansament i les tensions del dia a dia; i de diàleg enriquidor sobre la realitat de la nostra Església. En les conclusions finals van posar en comú el discerniment i la llum que cadascú té per anar endavant, renovant i caminant cap a una Església Sinodal.

Els monitors dels grups TXt van rebre formació per a créixer i madurar formant comunitat i comunió.

REUNIÓ DE TREBALL DEL SIJ A LA COVA DE MANRESA

LLIURAMENT DEL VIII MEMORIAL PERE TENA AL CLARETIÀ MATÍAS AUGÉ

L’equip de la comissió de treball de la Jornada d’Animadors del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ), format pels Delegats de joventut dels Bisbats de Lleida i Sant Feliu, la Coordinadora de la Delegació de Joventut del Bisbat d’Urgell i la secretària del SIJ, es van reunir el dilluns 7 de febrer al centre d’espiritualitat de la Cova de Manresa per acabar de concretar aspectes organitzatius de la Jornada d’Animadors que cada any du a terme el SIJ, i que es enguany està prevista per al 26 de març a la Cova de Manresa. La jornada d'enguany s’emmarca en la celebració de l’Any Jubilar en el 500 aniversari de l’estada de Sant Ignasi de Loiola a la ciutat. Es portarà a terme presencialment, amb algunes restriccions d’aforament, degut a la pandèmia. També es va decidir veure i concretar els espais que es necessitaran per a desenvolupar totes les activitats programades per a aquell dia.

El claretià Matías Augé va recollir el 9 de febrer a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona el VIII Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica, que atorga el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL). En l’acte, presidit per Mons. Joan-Enric Vives, es va reconèixer la fidelitat d’Augé al Concili Vaticà II pel que fa a la reforma de la litúrgia. “Un mestre, un punt de referència i un amic sincer”, així va descriure Matías Augé el Bisbe Pere Tena després de recollir un guardó, que, segons va explicar, ha acceptat “per recordar amb simpatia” qui va ser una figura clau en els seus primers anys d’estudi en el camp de la litúrgia, alhora que va animar els joves liturgistes, exalumnes seus, a continuar treballant “amb competència i sensibilitat pastoral” en l’àmbit de la teologia litúrgica. “A ells la meva enhorabona. Que visquin el que ensenyin”, va dir.

L’equip de la comissió de treball de la Jornada d’Animadors del SIJ va ultimar els preparatius per a la trobada del 26 de març a Manresa.

El P. Matías Augé (dreta) ha estat guardonat amb el VIII Memorial Pere Tena.

De la seva banda, l’Arquebisbe Joan-Enric felicità la congregació claretiana per la seva “gran aportació al món acadèmic”, i va voler agrair el treball d’una vida dedicada totalment a l’estudi i a la docència “que no reconeixem prou a vegades”. El P. Matías Augé Benet va néixer a Perafort (Tarragona) el 1936. Pertany a la Congregació dels Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria i és President emèrit de l’Institut de Teologia de la Vida Consagrada Claretianum, a Roma. També és professor honorari del Pontifici Institut Litúrgic de l’Ateneu Anselmianum de Roma, on ha ensenyat durant més de quaranta anys. Ha

estat professor encarregat de la Càtedra de Litúrgia i Sacramentologia general a la Facultat de Teologia de la Pontifícia Universitat del Laterà i professor visitant proper a les institucions universitàries eclesiàstiques. Del 1994 al 2015 ha estat consultor de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, i participa actualment en diverses de les seves comissions. És considerat un dels liturgistes més importants del postconcili. Autor de nombrosos textos sobre litúrgia, a la col·lecció “Biblioteca litúrgica” del CPL ha publicat “Liturgia: historia, celebración, teología, espiritualidad” i “A través del Església d’Urgell

año litúrgico. Cristo mismo, presente en su Iglesia”. El Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica va ser creat per mantenir viva la memòria del Bisbe Pere Tena (1928-2013), fundador del Centre de Pastoral Litúrgica i pedagog de la litúrgia, per promoure tot allò que ajuda a viure la litúrgia de l’Església en el nostre món actual, i per recordar de manera constant la importància de la pastoral litúrgica en la vida cristiana.

MONS. VIVES REP ELS RESPONSABLES DE LA UOLS L’Arquebisbe Joan-Enric Vives va rebre el dijous 10 de febrer al Palau Episcopal els responsables de la Universitat Oberta La Salle (UOLS), que el van informar de la cloenda del projecte docent que es va iniciar al Principat d’Andorra fa deu anys, i que en aquests temps ha ofert estudis reglats com el Batxelor en Informàtica, el Màster en Administració d’Empreses (MBA) o

el Programa de Doctorat a distància, utilitzant les tecnologies d’informació i comunicació virtuals. En els darrers cursos, només restaven actius el Màster en Humanitats i el Màster en Multimèdia. El Germà Superior, José Román Pérez Conde; el Visitador Titular de l’Agrupació Lasaliana d’Espanya i Portugal (ARLEP), i el Germà Jesús Félix Martínez Martínez, Delegat de Missió Educativa i Visitador Auxiliar ARLEP, anaven acompanyats pels germans superiors del Districte ARLEP a Catalunya, el Germà Josep Canal Alavedra, Visitador Auxiliar i el Germà Josep Espuny Crespo, Rector de la Universitat Oberta La Salle. Van aportar els detalls de la transformació del projecte docent i de recerca. Durant la reunió, Mons. Vives va estar acompanyat per Mn. Josep M. Mauri, Vicari general i Representant del Copríncep Episcopal al Principat d’Andorra, que formava part del Patronat del projecte UOLS a Andorra.

Mons. Vives va rebre al Palau Episcopal els responsables de la Universitat Oberta La Salle.

Església d’Urgell

A l’Eucaristia de la Festa de la Mare de Déu de Lourdes, després de l’homilia es va administrar el sagrament de la unció dels malalts als qui així ho van demanar.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES I XXX JORNADA DEL MALALT La Diòcesi d’Urgell va celebrar amb solemnitat l’11 de febrer la Festa de la Mare de Déu de Lourdes, on també es va fer memòria de la XXX Jornada del Malalt. A la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, l’Eucaristia solemne fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per Mn. Evarist Vigatà, Mn. Jordi Miquel i Mn. David Codina. A la celebració s’hi van fer presents molts fidels i membres de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de la Parròquia de St. Ot de La Seu d’Urgell i de la Delegació de Pastoral de Salut. A l’homilia, l’Arquebisbe va glossar les lectures de la Paraula de Déu proclamades en la festa d’aquell dia, on Jesús aprofundeix una lloança rebuda d’una dona per fer Ell la millor de les lloances de la seva pròpia Mare: “Sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!” (Lc

11,28). Amb aquesta resposta, Jesucrist no rebutja l’apassionada alabança que aquella dona senzilla dedicava a la seva Mare, sinó que l’accepta i va més enllà, bo i explicant que Maria Santíssima és benaurada —sobretot!— pel fet d’haver estat bona i fidel en l’acompliment de la Paraula de Déu. Animà els fidels a saber “escoltar i guardar” la Paraula de Déu, com ho va saber fer Maria amb una fe constant que ens permet superar les proves i les adversitats i contrarietats de la vida; i a unir-se espiritualment amb la celebració que en aquell mateix moment tenia lloc al Santuari de Lourdes i on hi participava la Presidenta de l’Hospitalitat diocesana i el Consiliari i Viceconsiliari. Després de l’homilia i la pregària dels fidels, que van dur a terme diverses representants de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de la Parròquia, va tenir lloc l’administració del sagrament de la unció dels malalts als qui

així ho van demanar, amb la imposició de mans dels preveres sobre els qui serien ungits i la pregària de benedicció amb l’oli sant consagrat a la Missa Crismal, i es va demanar la força de l’Esperit perquè enfortís tots els malats. Al final de l’Eucaristia es va cantar joiosament l’”Ave de Lourdes” mentre els fidels sostenien els seus ciris encesos a les mans tot evocant la processó de torxes que omple d’emoció i de fe el tradicional pelegrinatge diocesà.

MONS. VIVES REP EL PRESIDENT DE LA FAFCE Mons. Joan-Enric Vives, acompanyat del Delegat diocesà per a la Família i la Vida, Mn. David Codina, va rebre el 12 de febrer al Palau Episcopal el President de la Federació d’Associacions de Famílies Catòliques d’Europa (FAFCE), Vincenzo Bassi, que arribà acompanyat pel Secretari general de l’entitat, Nicola Speranza, i pel resident andorrà Jorge Carreras. El President de la FAFCE va informar el Copríncep de l’activitat que porta a

terme la Federació, fundada l’any 1997 i que des del 2002 té estatut participatiu davant el Consell d’Europa i compta des del 2009 amb una oficina de representació permanent a Brussel·les. La FAFCE és una organització familiar d’inspiració catòlica, estesa arreu d’Europa, que està en contacte amb el Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida i amb els representants de la Santa Seu davant la Unió Europea i el Consell d’Europa. Des del 2021 té un conveni amb el Consell de les Conferències Episcopals d’Europa (CCEE) per al desenvolupament de les associacions familiars catòliques. Quan el Papa Francesc va rebre la visita de la presidència de la FAFCE el passat 1 de juny de 2007 els va animar a “desenvolupar amb creativitat nous mètodes i recursos perquè la família pugui exercir, tant en l’àmbit eclesial com en el civil, la triple tasca d’ajudar les noves generacions, acompanyar en els camins de la vida i guiar mostrant les referències de valors i significats en el camí de cada dia”.

D’esquerra a dreta, Jorge Carreras, Mons. Vives, Vincenzo Bassi i Nicola Speranza, al Palau Episcopal.

Una representació de l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes va participar a les jornades dels dies 10 i 11 de febrer al Santuari de Lourdes.

TROBADA AL SANTUARI DE LOURDES DE LES HOSPITALITATS DIOCESANES Una representació de la Junta de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del Bisbat d’Urgell va participar a les jornades dels dies 10 i 11 de febrer al Santuari de Lourdes, adreçades als Directors i Presidents de les Hospitalitats Diocesanes d’arreu, i en les quals van intervenir, entre d’altres, Mons. Antoine Hérouard, Bisbe auxiliar de Lille i Delegat Apostòlic per al Santuari de Lourdes; el P. Olivier Ribadeau, Rector del Santuari; i el P. Horacio Britos, capellà del Santuari. El dia 10, després del rés del Sant Rosari, es va fer l’anunci solemne de la

festa de la Mare de Déu de Lourdes. L’endemà, el divendres dia 11, va tenir lloc a la Basílica subterrània de Sant Pius X una solemne i molt concorreguda celebració eucarística presidida per Mons. Hérouard i concelebrada per un gran nombre de sacerdots. La Missa acabà amb una processó fins a la gruta de les aparicions per commemorar aquella primera aparició de l’11 de febrer de 1858 i els 160 anys del reconeixement de la veracitat de les aparicions per part del Bisbe de Lourdes d’aleshores, Mons. Laurence, el 18 de gener de 1862. La Diòcesi d’ Urgell té previst celebrar la Pasqua del malalt el 21 de maig, a Andorra, i pelegrinar a Lourdes els dies 30 i 31 de maig i 1 de juny vinents. Església d’Urgell

CONDOL PER LA MORT DE MONS. ANTONI VADELL, BISBE AUXILIAR DE BARCELONA L’Arquebisbe JoanEnric va enviar el dia 12 de febrer un Missatge de Condol al Cardenal Arquebisbe de Barcelona i a tota l’Arxidiòcesi pel traspàs del jove Bisbe auxiliar Toni Vadell, traspassat aquella mateixa matinada a Barcelona, després d’una penosa malaltia que va portar amb fe, coratge i esperança. El Missatge és aquest: “Benvolgut Sr. Cardenal i Srs. Bisbes auxiliars, Rebeu el meu sincer condol per la mort del nostre estimat germà Bisbe Toni Vadell, membre de l’equip episcopal a Barcelona. Els camins de Déu no són els nostres i els hem d’acollir amb fe i confiança. Ha donat un testimoniatge molt ferm de servei, de donació als joves i a tots, de profunditat espiritual i d’abandó confiat en les mans de Déu. Que Déu l’aculli al seu Regne de benaurança i d’alegria sens fi. Prego amb vosaltres pel seu repòs etern amb els sants. Que intercedeixi per nosaltres. Feu ar ribar el meu afecte i pregària a la seva mare i germà. Ben unit a vosaltres, + Joan-Enric, Arquebisbe d’Urgell” L’emotiva celebració exequial, el 14 de febrer al matí, presidida pel

Església d’Urgell

Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, i concelebrada per 25 Bisbes de Catalunya (entre els quals Mons. Vives) i de la resta d’Espanya, va aplegar a la Catedral de Barcelona una gran multitud de persones. L’Arxidiòcesi recordà la petjada que Mons. Vadell deixa en tanta gent, a les Parròquies i des de la seva particular dedicació als joves i a la catequesi. “És sempre dolorós enterrar una persona estimada. Avui se’ns trenca el cor davant la mort del nostre benvolgut Bisbe auxiliar de Barcelona”, reconegué Mons. Omella al principi de l’homilia; i es referí a Mons. Vadell com “un germà petit a qui estimo de cor”. Del seu episcopat agraí la dedicació als altres, sempre enfeinat i anant amunt i avall (“Li faltava temps per a anar a tot arreu, no parava”), i destacà la seva capacitat comunicativa: “Sempre ens sorprenia amb les seves catequesis i predicacions”. A més de la mare i el germà, la família i els amics, van assistir al funeral un bon nombre de Vicaris generals i episcopals dels Bisbats catalans, Delegats episcopals i seminaristes de la Diòcesi, i també els Delegats del Secretariat In-

terdiocesà de Catequesi, que Mons. Vadell va presidir. També s’hi van fer presents representats de diverses institucions eclesials i d’institucions polítiques. En acabar la celebració, Ramon Ollé, diaca de Barcelona, va expressar l’agraïment en nom de la família. “No era només un gran líder”; sinó que era sobretot un home amb una “personalitat atractiva”, que generava atracció “amb humilitat i discreció”, afirmà Ollé. I recordà una expressió que Mons. Vadell va pronunciar als catequistes de Catalunya i Balears: “Hem de perdre la por a

dir que som uns enamorats del Crist”. Ollé també parlà del testimoni que Mons. Vadell va donar en aquesta darrera etapa de sofriment, de com va viure “el dia a dia silenciós del tractament, traient forces d’allà on no n’hi havia”. En el Bisbe Toni hem vist “un nou Crist a la creu”, i en les darreres misses que va oficiar, celebrava l’Eucaristia com a “visió clara de sacrifici i resurrecció”. Mons. Sergi Gordo, Bisbe auxiliar de Barcelona, llegí un missatge de condol a la Diòcesi enviat per la Santa Seu en nom del Papa Francesc.

JORNADA DIOCESANA DE PASTORAL DE LA SALUT A BALAGUER El 19 de febrer es va celebrar a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la Jornada diocesana de Pastoral de la Salut, amb l’assistència d’una quarantena llarga de professionals i voluntaris de l’àmbit de la salut i de membres de l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes. Hi va intervenir com a ponent Mn. Xavier Sobrevia, metge i Delegat diocesà de Pastoral de la Salut del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, que va pronunciar dues conferències sobre l’eutanàsia, les cures pal·liatives i el testament vital; uns temes de màxima actualitat que Mn. Sobrevia va saber exposar amb un llenguatge entenedor.

La propera trobada organitzada per la Delegació de Pastoral de la Salut del Bisbat d’Urgell serà la celebració de la Pasqual del Malalt, el dia 21 de maig, vigília del VI Diumenge de Pasqua, al Principat d’Andorra.

GUISSONA REPRÈN LES CELEBRACIONS POSTBAPTISMALS La Parròquia de Santa Maria de Guissona va acollir el diumenge 20 de febrer una celebració postbaptismal, després de gairebé dos anys suspeses a causa de les restriccions per la pandèmia. Tradicionalment hi participen pares, infants i padrins, tot recordant el baptisme dels fills de l’any anterior. No sempre hi poden ser tots per diverses circumstàncies. Enguany la Comissió de la Família de la

La Parròquia de Guissona va acollir les celebracions postbaptismals, després de dos any suspeses per la pandèmia.

Parròquia va voler tornar a organitzar-la i donar-la a conèixer a tots els pares que van batejat algun fill durant l’any passat, i també es van incloure en la celebració els infants i familiars dels dos anys anteriors. L’Eucaristia fou molt participada per part dels pares i les mares en les pregàries, les ofrenes, i l’acció de gràcies. Al final de la celebració la Parròquia va obsequiar a cada família un record fotogràfic i la medalla de la Verge del Claustre.

SIMPOSI A ROMA SOBRE LA TEOLOGIA FONAMENTAL DEL SACERDOCI

Mn. Sobrevia va intervenir a la Jornada diocesana de Pastoral de la Salut amb dues conferències sobre l’eutanàsia, les cures pal·liatives i el testament vital.

Organitzat pel Cardenal Marc Ouellet, Prefecte de la Congregació per als Bisbes, i el Centre de Recherche et d’Anthropologie des Vocations, els dies 17, 18 i 19 de febrer va tenir lloc a la Sala Pau VI del Vaticà el simposi “Per una teologia fonamental del sacerdoci”, al qual va assistir Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió per al Clergat i els

Seminaris de la Conferència Episcopal Espanyola. Hi van participar 800 inscrits presencialment i alguns centenars més de forma telemàtica. Va obrir el simposi una ponència del Papa Francesc sobre el ministeri sacerdotal, i el va cloure el Prefecte de la Congregació per a les Missions, Cardenal Luis A. Tagle, amb una ponència sobre la missió evangelitzadora. Va ser un simposi amb moltes ponències i diàleg posterior amb els ponents, que acollí bons especialistes de cada aspecte de la temàtica centrada en “Tradició i nous horitzons”, “Trinitat, missió i sacramentalitat”, i “Celibat, carismes i espiritualitat”. Especialment es va reflexionar sobre la identitat i missió avui dels sacerdots, que són ordenats per al servei del Poble sant de tots els sacerdots que ho són per raó del seu baptisme. Les ponències es publicaran en diverses llengües per la riquesa dels seus amplis continguts. Església d’Urgell

CELEBRACIÓ ECUMÈNICA A GUISSONA Les tres comunitats cristianes que comparteixen i celebren en el temple parroquial de Santa Maria de Guissona (la comunitat catòlica de ritus llatí, la comunitat romanesa de ritus ortodox, i la comunitat ucraïnesa de ritus bizantí) van organitzar el diumenge 20 de febrer una celebració ecumènica sota el signe de les propostes del Sínode “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”, i alhora d’acord amb el lema de la Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians, convocada enguany fins el 25 de gener: “Hem vist la seva estrella a l’Orient i hem vingut a adorar-lo” (Mt 2,2). Es tracta d’una cita evangèlica escollida pel Consell de les Es-

glésies de l’Orient Mitjà en què l’estrella esdevé un signe de la presència de Déu entre nosaltres. Aquest signe ens porta a Jesucrist, la vertadera llum que ens il·lumina el camí de Déu. Fou una celebració viscuda, emotiva i amb una gran presència de fidels de les tres confessions. A més, es transmeté en directe pel canal Youtube de la Parròquia de Santa Maria, i fou seguida per persones absents de Guissona, molts dels quals ens van fer arribar missatges com ara aquest: “Ha estat una pregària ecumènica molt sentida i emocionant. Moltes gràcies per fer-nos viure aquests passos ecumènics”. Es van fer presents els tres sagraments d’iniciació cristiana: el Baptisme (pila baptismal), la Con-

firmació (Crisma) i l’Eucaristia (Pa i vi), a través de representants de cada confessió. També es va compartir una pregària per la situació que es viu aquests dies a Ucraïna. En aquest sentit, el lema d’enguany ens convida a esdevenir, com l’estrella, anunciadors de la Paraula de Déu i donar a conèixer el missatge de Jesús arreu del món. Una invitació a trobar-nos, dialogar i sentir com a germans les persones que professen les altres confessions cristianes, per tal que la Paraula de Déu ens ajudi, a tots, a construir un món millor, amb fe, esperança i l’ajuda de l’Esperit Sant. Aquesta celebració es va poder fer després de dos anys, en què les limitacions imposades per les autoritats sanitàries ho havien impedit.

EXERCICIS ESPIRITUALS A BALAGUER PER ALS PREVERES I DIAQUES D’URGELL

Les tres comunitats cristianes presents a Guissona van participar a la celebració ecumènica del diumenge 20 de febrer.

Església d’Urgell

Els dies 21 al 25 de febrer van tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer una tanda d’exercicis espirituals per als preveres i diaques d’Urgell, predicats pel monjo benedictí P. Josep Miquel Bausset, de la comunitat d’El Miracle. Hi van participar 21 preveres i 2 diaques i s’hi va fer present també l’Arquebisbe Joan-Enric. Van seguir les meditacions proposades a partir de personatges bíblics (Míriam, Josuè, David, Salomó, Ester, Judit, Amós

i Susanna) i de la pregària dels salms, unides amb reflexions extretes d’entrevistes seleccionades de La Contra del diari La Vanguardia. En un ambient de silenci i pregària, la vivència joiosa de la fraternitat presbiteral i l’actitud de lloança i de conversió van centrar aquests dies de recés que renoven l’esperit i la vivència del do rebut amb la missió sacramental de ser pastors del Poble de Déu.

REUNIÓ DEL CONSELL PASTORAL DIOCESÀ D’URGELL El dissabte 26 de febrer va tenir lloc la reunió ordinària del Consell Pastoral diocesà d’Urgell a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer, presidida per l’Arquebisbe JoanEnric, pel Vicari episcopal de Pastoral, Mn. Antoni Elvira, i la Secretària del Consell, Ester Sibís. El tema central de la reunió fou el treball per part dels Consellers de la consulta diocesana sobre el Sínode “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”. Per fer-ho, els Consellers es van dividir en quatre grups i van treballar diferents nuclis temàtics del document preparatori com la corresponsabilitat en la missió, dialogar en l’Església i en la societat, l’autoritat i participació, i el discernir i decidir. El treball s’allargà durant la major part de la sessió matinal amb l’escolta activa dels Consecontinua pàg. 46

L’ARQUEBISBE D’URGELL PRESIDEIX A GUISSONA UNA PREGÀRIA EN SUPORT ALS UCRAINESOS “d’agressió imperialista que pretén destruir la democràcia i causar dany a les persones civils sense distinció” i va demanar estar atents a tots els familiars que viuen a Ucraïna, infonent-los coratge, ajudant-los a mantenir la seva fermesa, amb pregària i dejuni, i creant ponts de solidaritat amb les necessitats que aniran sorgint. També va tenir un pensament d’intercessió per al Rector de la comunitat

La tarda del 26 de febrer, l’Arquebisbe JoanEnric Vives es va reunir a la Parròquia de l’Assumpció de Guissona amb la comunitat greco-catòlica i ortodoxa ucraïnesa de la ciutat, i d’altres pobles veïns, per compartir, juntament amb el sacerdot grecocatòlic P. Volodimir i el Rector de la Parròquia, Mn. Ramon Balagué, un emotiu acte de pregària a la Mare de Déu protectora d’Ucraïna. Una gran quantitat de fidels omplí l’església parroquial, davant l’altar major de la qual s’hi havia col·locat l’iconòstasi. En arribar a la Parròquia, Mons. Vives va ser saludat per l’Alcalde de Guissona, Jaume Ars i Bosch, i tot seguit anà a pregar davant la icona

greco-catòlica ucraïnesa de Guissona, P. Taras Kogut, i el seu fill, que es troben retinguts a Ucraïna, prop de la frontera amb Polònia. Finalment, l’Arquebisbe va recitar pausadament la bella pregària per la pau de Sant Francesc d’Assís, que també fou llegida per una catequista de la comunitat, la Sra. Rosana, en llengua ucraïnesa. I van fer un cant patriòtic al final de la trobada.

de la Mare de Déu de Kíev, Patrona d’Ucraïna, que està situada en un lloc preeminent de l’església parroquial. Després van concelebrar la pregària per la pau i en favor de tots els damnificats per aquesta cruel guerra. Amb commoció i paraules sentides, l’Arquebisbe Joan-Enric va condemnar l’ús de la força per part de Rússia amb aquesta guerra que provoca ocupació d’infraestructures i danys a la població civil; i va prometre ajuda a través de Càritas diocesana d’Urgell i de Càritas Nacional Andorrana per als damnificats i, quan convingui, per als refugiats que aquesta guerra ja està provocant. Mons. Vives va parlar

Església d’Urgell

ve de la pàg. 44

llers, que van compartir en un clima de diàleg obert les seves impressions i reflexions sobre els nuclis temàtics tractats, que seran transmesos a la Comissió diocesana sobre el Sínode. La Comissió elaborarà la síntesi corresponent, que es preveu que sigui presentada el dissabte 18 de juny, en la cinquena Jornada diocesana d’Urgell. També es van tractar altres temes, entre els quals diverses informacions sobre les immatriculacions, la protecció dels menors en l’Església, i la visita “Ad Limina Apostolorum” del passat mes de gener.

HOMENATGE DE LA FEMN A LLUÍS GARROFÉ El Monestir de Les Avellanes acollí el dissabte 26 de febrer l’emotiu homenatge que la Fundació d'Esplais Santa Maria de Núria (FEMN) va retre a Lluís Garrofé per agrair i celebrar la seva tasca de compromís i entrega al món del lleure durant gairebé tota la seva vida. L’acte va començar amb

una Eucaristia d’acció de gràcies presidida per Mn. Joan Pau Esteban, Consiliari de la FEMN, i concelebrada per un grup de preveres i diaques vinculats a l’homenatjat i a la seva tasca. Els cants van ser interpretats i animats pel petit cor de la Fundació. Mn. Esteban va donar la benvinguda a la seixantena de persones que s’hi van aplegar, i especialment al Lluís Garrofé, a qui va fer arribar també la salutació i les paraules d’agraïment de Mons. Joan-Enric Vives. Mn. Ramon Balagué, a l’homilia, i des de l’amistat i la bona coneixença amb el Lluís, va referir-se al seu testimoni de fe i amor a la natura en la seva tasca com a responsable durant molts anys de l’esplai Gaspar de Portolà. Recordà Mn. Balagué com ha sabut plantar l’esperit de dedicació i generositat cap als infants i joves en les noves generacions de monitors que ara condueixen l’esplai balaguerí. Tot seguit van adreçar unes paraules al Lluís i als assistents la Presi-

A la reunió del Consell Pastoral diocesà d’Urgell es va treballar la consulta diocesana sobre el Sínode “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”.

Església d’Urgell

Una seixantena de persones es van sumar a l’homenatge de la FEMN a Lluís Garrofé.

denta del Moviment de Centres d’Esplai Cristians de Catalunya (MCECC), Anna Grau, que va agrair la bona feina que tant ell com molta gent gran havien fet pel món de l’Esplai a Catalunya; el President de la FEMN, Santi Amores, que va recordar amb un emotiu discurs la gran petjada que el Lluís Garrofé ha deixat en el món del lleure: una petjada de treball, constància i afecte per tots aquells que troben en aquest àmbit una manera d’educar i acompanyar a les noves generacions. Després dels parlaments se li va imposar al Lluís el fulard de la FEMN i l’obsequiaren amb una placa que recordava la diada. En el seu nom, la seva néta va agrair vivament tantes consideracions a la seva persona, malgrat ell no se’n feia mereixedor. Abans d’acabar l’Eucaristia va ressonar amb força i emoció un dels cants més estimats i representatius de la vida dels esplais, campaments i rutes, la cançó de “Vella Xiruca”. I a continuació es projectà un audiovisual que resumeix tots aquests

anys de tasca i de vida en el món de l’esplai del Lluís, i, en finalitzar, els assistents van compartir un senzill refrigeri, tot aprofitant per saludar-lo i agrair des de la proximitat la seva amistat i la seva dedicació. Lluís Garrofé va néixer a Tartareu l’any 1931 i la seva vida professional va lligada al món de la docència, especialment a l’escola Gaspar de Portolà on hi va estar vint-i-cinc anys fins la seva jubilació. És en aquest centre on va fundar l’esplai Gaspar de Portolà, que des d’aleshores i fins avui ha desenvolupar una gran tasca d’acompanyament i educació a infants i joves de Balaguer. L’amor del Lluís per l’educació en el lleure i per la natura l’ha fet un referent en el món de l’esplai. És per això que des de la FEMN s’ha promogut aquest acte, tot i saber que ell no és home d’homenatges ni de reconeixements, però era necessari fer-ho pel “mestre de les xiruques”, tal com diu el seu llibre, “Caminar per ser feliç. El mestre de les xiruques”, publicat el 2018.

Església d’Urgell

ADVOCACIONS DE LA MARE DE DÉU A LA DIÒCESI DʼURGELL

MARE DE DÉU DE MONTGARRI (Naut Aran - Vall d'Aran)

Pura i alta muntanya entre França i Espanya, a Montgarri us implora qui vol fer un alt camí. Per a tots sou pastora i prop del riu, font pura. Benaurat qui s'atura per beure al doll diví.

Mn. Manuel Pal 48

Església d’Urgell