Església d'Urgell 496 by Bisbat d'Urgell

Església

d Urgell

Visita Pastoral a Ordino

# 496 - NOVEMBRE-DESEMBRE 2021

Església d Urgell Índex

ELS CONGRESSOS EUCARÍSTICS: 140 ANYS D’AMOR I DEVOCIÓ A L’EUCARISTIA

L’OPCIÓ DE L’ESGLÉSIA PELS POBRES I INDEFENSOS.

VISITA PASTORAL A LA PARRÒQUIA D’ORDINO.

Mn. Ignasi Navarri.

Mn. Eduard Salinas.

EL FESTIVAL CANÒLICH MUSIC ES REINVENTA PER SEGUIR CREIXENT.

12 15

SETMANA DE CINEMA ESPIRITUAL I DE VALORS A ESCALDES-ENGORDANY I BALAGUER.

CÀRITAS VOL AJUDAR A CONSTRUIR UNA COMUNITAT SINODAL.

BALAGUER REFERMA LA DEVOCIÓ AL SANT CRIST. 12

Mn. Jaume Mayoral

DÉU ENS VISITA, NEIX L’ESPERANÇA. Mons. Joan-Enric Vives.

REVERÈNCIA, ACCEPTACIÓ I HUMILITAT ÒNTICA.

EL REGNE DE DÉU.

VUITANTA-DOS ANYS. Mn. Ramon de Canillo.

DIETARI

QUADERNET CENTRAL: ELS ANTICS ORGUES DE BALAGUER.

I-XII

Dr. Francesc Torralba.

Mn. Enric Prat.

20 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958

Església d’Urgell

A la llum de l’Evangeli Maria ens va al davant

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

Als inicis de l’Advent, la mirada dels creients se’n va vers la Verge Maria, la nostra Mare Immaculada, model d’acollida de l’acció de l’Esperit Sant i model d’acollida dels germans, com ens reclama el “caminar junts” del Sínode en l’etapa diocesana. Ella és el nostre gran model en el camí sinodal. Ella camina al davant i obre el camí de l’Església. Maria va rebre de l’arcàngel Gabriel l’anunci de la vinguda del Verb de Déu a les seves entranyes, per obra de l’Esperit Sant, i no dubtà del que li era anunciat, sinó que va creure i va donar-se del tot a aquest Misteri de Presència i d’Amor. Amb un sí ple d’entrega incondicional als designis del Pare, acollia la salvació i la feia possible per a tota la humanitat. Un sí, una llibertat lliurada, una obediència humil i pobra, un cor tot immaculat i ple de Déu, que acceptava la gran vocació de ser Mare de tots els pobles, fills seus en Crist. Sant Bernat de Claravall, en una esplèndida homilia, la quarta, recrea un diàleg del creient amb la mateixa Verge Maria, en el moment històric i tan misteriós de l’anunciació a Natzaret. Tothom espera la resposta de Maria i per això Bernat dóna pressa a la Verge fent-li notar que en les seves mans està el preu de la nostra salvació. Si consent al que l’àngel li proposa en nom de Déu, tots serem deslliurats; ja que si per la Paraula eterna de Déu vam ser creats, i a pesar d’això tots hem de morir, amb la breu resposta de Maria -un sí ben humil però carregat del futur de la història humana- tots serem restablerts i cridats a la vida. De la seva resposta en depèn el consol dels miserables, la redempció dels captius, la llibertat dels condemnats, la salvació

de tots els fills d’Adam. I li aconsella que no ho refusi, que no es retardi, que no receli... sinó que cregui i que digui que sí. Tots hi érem a Natzaret demanant a la Verge Maria el seu sí! I li diu St. Bernat: “Obre, Verge feliç, el cor a la fe, els llavis al consentiment, les entranyes puríssimes al Creador. Mira que el desitjat de tots els pobles està trucant a la teva porta. Si trigues a obrir-li, passarà de llarg, i després tornaràs amb dolor a cercar l’estimat de la teva ànima. Aixeca’t, corre, obre. Aixeca’t per la fe, corre per la devoció, i obre pel consentiment. I la Verge va dir- ‘Heus aquí l’esclava del Senyor; que es faci en mi segons la teva paraula’”. Aprofundim les actituds de la Verge Maria per tal d’imitar-les: escoltar més la Paraula de Déu, dedicant-li major atenció, apartar-se sempre del pecat i de la mediocritat de vida, respondre amb promptitud i generositat el que Déu ens fa saber en l’oració i els fets de cada dia, comprometre’s a estimar tothom, acollint els sofriments dels qui ens envolten, anar sempre més lluny dels càlculs i les pors, la indiferència i l’egoisme, i donar un sí ben generós a Déu, passi el que passi, sabent que allò que Ell ens demani, segur que serà bo per a nosaltres. Això és l’Advent: estar atents i confiar en el Déu que arriba, per obrir-li així que truqui i ens trobi vetllant, oberts a respondre un sí ben generós a la seva crida. Com Maria, la Mare Immaculada, tota de Déu i tota nostra!

Església d’Urgell

SENTIRE CUM ECCLESIA

Els congressos eucarístics: 140 anys d’amor i devoció a l’Eucaristia

l 12 de setembre, el Papa Francesc presidí la Missa de cloenda del 52è Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Budapest. Hongria ja havia acollit la celebració d’un Congrés Eucarístic l’any 1938, pocs mesos abans de l’inici de la II Guerra Mundial, amb la prohibició de Hitler sobre els catòlics alemanys d’assistir-hi. El Papa Pius XI hi va enviar com a Legat Pontifici el Cardenal Pacelli, que després esdevindria Papa amb el nom de Pius XII. Mons. Pacelli va poder ser testimoni del despertar de la fe i del poder vital de l’Eucaristia d’aquell poble. Enguany, amb un any de retard a causa de la pandèmia, els congressos eucarístics celebren els seus 140 anys de singladura, iniciada l’any 1881 a Lille, França, amb el lema “L’Eucaristia canvia el món”. França vivia un moment de gran floriment del culte a l’Eucaristia, que havia donat origen, l’any 1875, a la idea de l’obra dels Congressos Eucarístics Internacionals. Va ser a Lille on es va decidir donar un caràcter permanent al moviment que portaria a organitzar nous congressos eucarístics, successivament, cada 3 o 4 anys a diferents ciutats del món. Amb el pas del temps, aquests congressos eucarístics van anar adquirint un caràcter cada vegada més internacional. L’objectiu dels congressos eucarístics és fer conèixer, estimar i servir cada vegada més Nostre Senyor Jesucrist en el seu Misteri Eucarístic, centre de la vida i missió de l’Església per la salvació del món. Per citar-ne alguns dels més significatius, l’any 1983, a instàncies 4

Església d’Urgell

del Papa Lleó XIII, es va celebrar a Jerusalem. El darrer congrés eucarístic del segle XIX es va celebrar a Lourdes l’any 1899. L’any 1905, el congrés eucarístic es va celebrar per primera vegada a Roma, presidit pel Papa Pius X, qui va invitar els fidels a acudir a la ciutat eterna per participar en aquest gran esdeveniment. Gran emoció va desvetllar la crida que va fer el Papa Sant Pius X, a apropar-se a l’Eucaristia: “Hem d’esforçar-nos, en la mesura en què la nostra pobresa i la nostra misèria ho permetin, per mostrar a Jesucrist la nostra gratitud, el nostre reconeixement. I aleshores el cel s’obrirà sobre nosaltres i descendiran la gràcia i la misericòrdia divines, la pau, la caritat i el bé universal”. El Papa Pius XII, que el va canonitzar l’any 1954, va definir el Papa Pius

X com: ”El Pontífex de l’Eucaristia i del Catecisme, de la fe íntegra i de la fermesa intrèpida”. Els congressos eucarístics s’han anat celebrant al llarg d’aquests 140 anys a tots els confins del món. Montreal, Chicago, Sydney... L’any 1930 va arribar a celebrar-se a Cartago. Després de la II Guerra Mundial es van reemprendre els congressos eucarístics, i fou precisament la ciutat de Barcelona, l’any 1952, la que va acollir aquest esdeveniment inoblidable, que encara avui resta viu en la memòria i el record de tanta gent. Amb el Concili Vaticà II i el Papa Sant Joan XXIII, els congressos eucarístics es van anar obrint a les esperances i necessitats de la humanitat. Joan XXIII va elegir Bombai com a seu del 38è Congrés Eucarístic, so-

Missa de cloenda del Congrés Eucarístic celebrat a Budapest el passat setembre.

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA bre el tema “L’Eucaristia i la pau”. El Papa Sant Pau VI va participar al Congrés Eucarístic de l’Índia l’any 1964 i, quatre anys després, a Colòmbia; i el Papa Sant Joan Pau II es va fer present als congressos eucarístics celebrats a Kènia (1985); Corea del Sud (1989); Sevilla (1993) i Polònia (1997). Al congrés eucarístic celebrat a Dublín l’any 2012, el Papa Benet XVI s’hi va fer present amb un missatge enregistrat en vídeo.

L’objectiu dels congressos eucarístics és fer conèixer, estimar i servir cada vegada més Nostre Senyor Jesucrist en el seu Misteri Eucarístic El Papa Francesc també va adreçar un missatge en vídeo al congrés celebrat a Cebú (Filipines) l’any 2016, tot convidant a sortir, a abraçar la vocació missionera de l’Església, guarint els mals del món amb l’Amor de Déu. I recentment, com deia al principi d’aquest escrit, el Papa Francesc presidí la Missa de clausura del 52è Congrés Eucarístic Internacional. A l’homilia, el Papa, a partir de la pregunta de Jesús: “I vosaltres qui dieu que sóc jo?”, exhortava els cent mil fidels que s’hi van aplegar a no conformar-se en l’admiració per Jesús, sinó a fer el “pas decisiu” vers la imitació de Jesús. També exhortava a respondre de manera personal a la pregunta de Jesús: “Qui sóc jo per a tu?” Ja és oficial que la seu del 53è Congrés Eucarístic Internacional serà a Quito (Equador), l’any 2024, amb motiu del 150è aniversari de la consagració d’aquest país al Sagrat Cor de Jesús. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

L’

opció pels pobres és una presa de posició espiritual, integralment humana i, per tant, també social i política, a favor dels pobres en el marc del conflicte social històric. L’opció pels pobres pertany al camp de la justícia i es fonamenta en la mateixa opció de Déu per la justícia. L’opció preferencial pels pobres pertany a l’àmbit de la caritat evangèlica, que posa de manifest la gratuïtat de Déu amb tots els éssers humans. L’opció pels pobres veu la pobresa com una injustícia a eradicar, mitjançant l’amor i el compromís transformador. Mitjançant una praxi social, com a acte de justícia. L’opció preferencial pels pobres, per tant, veu la pobresa com una cosa lamentable, antievangèlica i contradictòria. La Doctrina Social de l’Església és garant (ho ha estat sempre) de l’alliberament integral de la persona humana. El gir cap a una Església més caritativa, més social, més profètica, és missatge i denúncia d’un sistema capitalista i neoliberal d’avui. A l’Encíclica “Centesimus Annus”, el Papa Sant Joan Pau II ja parlava d’un “capitalisme salvatge” i insensible davant l’home; l’obsessió del qual és el creixement del capital econòmic i financer, asfixiant encara més els predilectes de Déu: els pobres i vulnerables de la terra. L’opció pels pobres pertany essencialment a la mateixa imatge del Déu bíblic i cristià. El nostre Déu “és” opció per la justícia i la pau, amb absoluta antelació i amb total independència de tota escola teològica o de qualsevol carisma o espiritualitat en què ens movem. La praxi cristiana ha de ser obeïda com a OPCIÓ DE obediència a Déu mateix, com a vinculada a L SGLÉSIA PELS l’essència mateixa de Déu. Aquest redescobriment és, efectivament, “l’esdeveniment POBRES I INDEFENSOS més gran de la història del cristianisme en els darrers segles”, i marca un abans i un després, inesborrable i sense retorn, per als qui l’opció pels pobres ha estat una experiència espiritual de conversió. L’opció pels pobres ha de ser considerada com a “ferma i irrevocable” i com a “nota de la veritable Església”. Si la pobresa d’una persona o grup és deguda al fet que ha estat víctima de la injustícia, Déu està de part de aquest pobre, contra la seva pobresa, i contra els causants d’aquesta pobresa. Déu està decididament contra aquesta riquesa, contra el model de vida que la genera, perquè Ell està de part dels qui pateixen les conseqüències de la injustícia i en contra dels qui la causen. Si hi ha alguna riquesa que no té a veure amb la injustícia (qualitats psicològiques, gènere, dons corporals o espirituals, atzar…), Déu no hi fa discriminacions: ni prefereix ni posterga a ningú. Dit d’una altra manera: si a la realitat social només veiem persones blanques o negres, petites o grans, fortes o febles, significants o insignificants, és a dir, diferències simplement naturals, no dialèctiques, no conflictives, no polítiques, podrem arribar a pensar que Déu té alguna “preferència”. Concretament cap als petits, els febles, els insignificants... Si en la realitat social som capaços de veure persones empobrides per altres d’enriquides, races dominants davant d’unes cultures dominades, un gènere opressor davant d’un altre oprimit, podem arribar a copsar l’evidència que Déu aquí no pot tenir simples “preferències”, sinó que pren veritables opcions i “es posa de part” dels pobres i els indefensos, per una injustícia causada.

’E

L’

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

Visita Pastoral a la Parròquia d’Ordino

’1 de novembre, solemnitat litúrgica de Tots Sants, l’Arquebisbe i Copríncep Joan-Enric Vives començà la Visita Pastoral a la Parròquia d’Ordino, al Principat d’Andorra, amb una celebració eucarística a l’església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià. En arribar a l’església fou rebut pel Cònsol Major, Josep Àngel Mortés, per la Cònsol Menor, Eva Choy (que posteriorment van assistir a la celebració eucarística), i pel Rector, Mn. Joan Fenosa, que concelebrà l’Eucaristia junt amb el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. Hi va assistir un bon nombre de fidels de la Parròquia. A l’homilia, Mons. Vives va explicar que la Visita Pastoral és la manera més directa que té el Bisbe de conèixer com ha evolucionat la Parròquia en els darrers anys, quins són els anhels dels fidels, els seus problemes, i les qüestions que han d’enfrontar les autoritats, especialment enguany, després de tants mesos de pandèmia. “El Bisbe ve a portar esperança, a dir que la Parròquia d’Ordino no està sola, sinó que fa camí amb tot el Bisbat, amb fe i amb aquesta esperança en uns temps que no són fàcils”, afirmà l’Arquebisbe Joan-Enric. També va parlar de la secularització que viu Europa: “És una societat en la qual hem d’anar trobant camins evangelitzadors. Sigui més favorable o menys favorable, amb més o menys èxit, volem testimoniar l’Evangeli, la fe, l’amor, el compromís envers la societat. Ser útils i germans de tots”. Així mateix, va expressar l’agraïment a les autoritats i a totes les persones que de manera individual han

Església d’Urgell

En la solemnitat litúrgica de Tots Sants, Mons. Vives pregà per l’etern repòs dels difunts als diferents cementiris de la Parròquia d’Ordino.

donat molt de suport a les persones més fràgils al llarg de la pandèmia, posant en relleu el redescobriment dels valors de la família, dels amics, de les persones que estimem. Hi ha d’haver un retorn al que és essencial i valuós, amb humilitat i compromís. En acabar la celebració va voler saludar personalment tots els fidels i conversar una estona amb ells, i tot seguit, després d’atendre els mitjans de comunicació, es va desplaçar fins al Quart de La Cortinada, on fou rebut pel Conseller comunal i Llevador, Xavier Herver, i va poder admirar les pintures barroques que han estat restaurades en una de les capelles laterals de l’església romànica de Sant Martí, on presidí l’Eucaristia de dos quarts d’una del matí.

“El Bisbe ve a portar esperança, a dir que la Parròquia d’Ordino no està sola, sinó que fa camí amb tot el Bisbat” (Mons. Vives) Durant la celebració va recordar els morts per la pandèmia, fent notar les dificultats d’algunes persones grans per sortir de casa, i alhora va encoratjar a retornar a les esglésies i a l’activitat habitual: “Tinguem ànim i coratge; tornem a trobar-nos”. També va recordar que enguany la Visita Pastoral s’inscriu dins la fase diocesana del Sínode que ha convocat el Papa Francesc “per una Església sinodal”. El Papa insisteix que, sobretot, “ha de ser un Sínode per escoltar-nos: per escoltar els cristians de base, els sacerdots, els laics, els qui tenen responsabilitats, els catequistes... i també la gent que potser no va a missa o que no se sent part de la comunitat eclesial. Escoltem tothom per veure què hem de fer millor per complir la voluntat de Déu. L’Esperit Sant ens guia!”. Després de la missa, Mons. Vives dirigí una pregària pels difunts al

La Visita Pastoral començà amb una Eucaristia a l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià, al final de la qual l’Arquebisbe Joan-Enric va saludar personalment els fidels.

cementiri annex a l’església de La Cortinada, i a la tarda es va convocar els fidels a una processó amb el rés del Rosari des de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià fins al cemen-

tiri parroquial. Mn. Joan Fenosa va encapçalar la processó, i, en arribar al cementiri, l’Arquebisbe novament va dirigir una pregària pels difunts, els avantpassats que han fet gran el Església d’Urgell

país i les persones estimades que són allà enterrades; i també per tots aquells que cadascú porta al cor, sense oblidar els milions de persones mortes arreu del món a causa de la pandèmia del coronavirus, que encara dura. La Visita Pastoral continuà el 12 de novembre amb una trobada institucional al Comú d’Ordino, on l’Arquebisbe presidí una sessió extraordinària i signà en el Llibre d’Honor. En arribar, Mons. Vives fou rebut per les autoritats comunals i pel Rector, així com per les Conselleres Generals Sandra Codina i Berna Coma, i pel Ministre de Salut del Govern d’Andorra, Joan Martínez Benazet, tots tres residents a Ordino. Hi va succeir a més un fet inesperat i entranyable: un grup d’infants que estava fent una activitat escolar al carrer prop de l’edifici del Comú li va cantar espontàniament una cançó de benvinguda, que Mons. Vives

El Cònsol Major d’Ordino expressà l’agraïment a l’Arquebisbe i Copríncep per la proximitat que sempre ha mostrat vers les necessitats del Principat d’Andorra agraí molt com un signe d’estima i proximitat. Al Saló de Plens del Comú, amb la presència dels Consellers comunals; de les Conselleres Generals i del Ministre de Salut; el Cònsol Major adreçà unes paraules de benvinguda al Copríncep, agraint-li la visita i destacant la proximitat que sempre ha mostrat Mons. Vives vers les necessitats del Principat d’Andorra, com va ser el cas, per exemple, el juliol de 2020, quan va voler agrair personalment als Cònsols de les set Parròquies el seu treball, dedicació i esforç durant els primers mesos de

la pandèmia. “Ben sovint ens heu demostrat que esteu al costat dels feligresos i de la Parròquia. Us ho agraeixo en nom del poble”, digué el Cònsol d’Ordino. Al seu torn, l’Arquebisbe JoanEnric recordà la seva vinculació emocional amb l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià, ja que la seva mare portava el nom de Cornèlia i amb ella havia visitat la Parròquia en una de les seves primeres visites al Principat. Va agrair la càlida benvinguda que li havia ofert el Comú i els Cònsols, i va destacar com el Principat d’Andorra estima i valora la tasca important que els Comuns desenvolupen i la seva proximitat a les necessitats dels ciutadans. Així mateix, va posar en valor el Principat d’Andorra com un país savi, que ve de moltes generacions precedents, de padrins i padrines que l’han ajudat a ser el que és, i que això es posa de manifest en el fet que el Consell General d’Andorra

En la segona jornada de la Visita Pastoral, l’Arquebisbe i Copríncep presidí una sessió extraordinària al Comú, al final de la qual signà al Llibre d’Honor (a la pàgina següent).

Església d’Urgell

és un dels més antics del món, amb orígens a l’any 1419. Va subratllar el compromís personal i institucional que el Copríncep Episcopal té amb el Principat d’Andorra i la seva voluntat de servir el país segons allò expressat a la Constitució, respectant la pluralitat democràtica i el debat d’idees, amb respecte i lleialtat institucional, però donant suport i sostenint allò que el Govern i el Consell General escollit democràticament determinin. En aquest sentit va destacar com la pluralitat dels Consellers Comunals ha de ser escoltada, també en les qüestions que generen un major debat social dins la Parròquia, perquè la pluralitat d’idees ajuda a definir, explicar i progressar en els projectes. Finalment, va agrair tot el treball desenvolupat pel Comú en la pandèmia, que va definir com a exemplar, gràcies també a l’ajuda d’altres institucions com Càritas Andorra-

A la Casa Pairal, Mons. Vives encoratjà els padrins a seguir amb il·lusió les seves activitats, i els agraí el molt que han fet perquè Ordino i Andorra siguin avui el que són na o Creu Roja, i tot seguit signà al Llibre d’Honor del Comú i saludà personalment tots els Consellers, amb els qui es va fer una foto de grup davant l’edifici comunal. A continuació, acompanyat dels Cònsols, va visitar les dependències de la Casa Comuna i va saludar tots els treballadors, interessant-se pel seu treball i agraint-lo. A la tarda, després de dinar, convidat per la corporació comunal, es desplaçà al Centre Esportiu d’Ordino, acompanyat pels Cònsols i també pel Conseller de Turisme,

Esports i Dinamització del Comú, Jordi Serracanta. La Cap d’Esports i Directora del Centre Esportiu, Judith Villaró, explicà al Copríncep els detalls de les obres realitzades a les instal·lacions els darrers anys, que han consistit en la millora de les sales per a practicar judo i arts marcials, així com les noves sales de gimnàstica, la remodelació dels vestidors i espais de lleure i la renovació de les instal·lacions de la piscina comunal. Actualment el Centre Esportiu d’Ordino té 1.800 socis. La tercera jornada de la Visita Pastoral, el dilluns 22 de novembre, començà a la Casa de la Muntanya, una instal·lació creada per rebre els turistes i visitants de la Parròquia, especialment els interessants en esports vinculats amb la natura i la muntanya, on fou acollit per la Cap de Turisme del Comú, Cristina Ariño, i pel coordinador de les activitats dels centre, Marc Font.

Església d’Urgell

Acompanyat per la Cònsol Menor, hi va visitar les instal·lacions, orientades a donar suport i consell a les persones que volen conèixer les contrades andorranes, i explicar de manera pedagògica a escolars i visitants l’orografia de la Parròquia i d’Andorra. A més, és previst que una part de les instal·lacions sigui un planter de noves empreses per dur a terme diferents iniciatives, especialment les vinculades amb el projecte de Reserva de la Biosfera. Així mateix, el Copríncep fou informat de l’impuls que s’està rebent de l’Institut de Recerca i Innovació. A continuació, van anar a l’escola bressol La Baldufa, on van ser rebuts per la Directora, Coti Montolio. Van

Sant Miquel d’Ansalonga i els seus respectius cementiris, on van pregar pels difunts i per les seves famílies. A la tarda, l’Arquebisbe, acompanyat novament de la Cònsol Menor, va visitar la Casa Pairal, on fou rebut per la responsable, Maria Olmo. Va saludar els padrins i va parlar amb ells de les seves inquietuds. Els va encoratjar a seguir amb il·lusió les seves activitats, i els va agrair tot el que han fet perquè Ordino i Andorra siguin avui el que són. A la Casa Pairal es dóna servei diàriament a unes 15 persones, i s’hi organitzen tallers de manualitats, memòria, activitats esportives en combinació amb el Centre Esportiu, i activitats i sortides lúdiques.

Al final de la jornada, l’Arquebisbe presidí l’Eucaristia a la Parròquia de Sant Corneli i Sant Cebrià, en la festa litúrgica de Santa Cecília, verge i màrtir. El darrer dia de la Visita Pastoral, el dimarts 23 de novembre, Mons. Vives el dedicà a conèixer personalment els centres educatius de la Parròquia i a conversar amb els equips docents sobre la seva tasca amb infants i joves, a més de visitar diverses aules on va dialogar amb els alumnes i va contestar les seves preguntes, la major part de les quals tenien a veure sobre el paper del Copríncep i la seva tasca, i els va encoratjar a estudiar i ser solidaris amb els companys.

L’Arquebisbe aprofità la tercera jornada per visitar diferents entitats i serveis comunals, com la Casa Pairal (esquerra) i el centre de creació La Capsa.

visitar les instal·lacions i van saludar els responsables i els infants de tots els grups. En el present curs, el centre acull 73 infants amb edats des de sis mesos fins els dos anys i mig, dels quals se n’ocupen 16 professionals. Disposa així mateix d’un servei de cuina propi. En els darrers temps, però, l’escola bressol ha hagut d’adaptar la cura dels infants a les restriccions marcades per la pandèmia. Després, Mons. Vives, acompanyat per Mn. Joan Fenosa i Mn. Joaquim Cebrián, va visitar la capella de Sant Pere del Serrat i les esglésies de Sant Serni de Llorts i 10

Església d’Urgell

En acabar, va tenir una trobada amb els infants de Catequesi i la seva catequista, Cristina. Els va animar a viure la fe amb alegria i a no descuidar la pregària, i els va demanar que traslladessin als pares les seves salutacions. Tot seguit, visitaren la biblioteca pública; la ludoteca, instal·lada recentment a l’edifici on hi havia antigament les escoles, on van ser rebuts per la responsable, Anna Call; i van recórrer les diverses sales de La Capsa, un espai de creació dirigit per Rosa Mújal on s’organitzen tallers i activitats artístiques adreçades a persones de totes les edats.

Acompanyat de Mn. Joan Fenosa i de Mn. Joaquim Cebrián, va visitar en primer lloc l’escola francesa, on la Directora el va informar sobre els programes educatius del centre. Després es va trobar al mateix edifici (compartit pels sistemes educatius francès i andorrà) amb la Directora de les escoles andorranes del Ministeri d’Ensenyament d’Andorra, Maite Casals, i amb ella va saludar la Directora de l’escola andorrana, Meritxell Blasi, i la Cap d’Estudis, Rosa M. Rechi, amb les quals va parlar sobre la seva tasca docent, assenyalant la importància per al futur del país que l’escola imparteixi

Mons. Vives va cloure la Visita Pastoral amb un recorregut per les escoles dels sistemes francès i andorrà que hi ha a Ordino, en les quals va poder conversar tant amb els alumnes dels diferents cursos com amb els equips docents.

una educació amb valors. En acabar, es va desplaçar fins l’escola andorrana de segona ensenyança, on cursen estudis 443 alumnes i hi treballen 63 mestres. Va parlar amb un grup de joves que era a la biblioteca; va saludar part de l’equip docent a la sala de professors, acompanyat de la Directora

del centre, Sandra Tudó, i dels Caps d’Estudis, Paula Barreiro i Jordi Torné; i va visitar també algunes aules de tercer i quart d’ESO, on va parlar als alumnes de la institució dels Coprínceps, del valor de la resiliència, de les decisions ètiques per a la vida i de la necessitat de treballar pels altres.

Va cloure la Visita Pastoral al Quart de Sornàs, on el va rebre el Segon Llevador, Joan Font, que el va guiar en un recorregut pel poble, amb el seu antic safareig i la Casa del Quart, i posteriorment van anar a l’església dedicada a Sant Roc, on van pregar pels veïns del Quart i per tot Ordino. Església d’Urgell

Balaguer referma la devoció al Sant Crist

Un cop superades les restriccions d’aforament de l’any passat, els balaguerins tornaren a omplir de gom a gom el Santuari en la festa del Sant Crist.

ls balaguerins van fer palesa novament la seva devoció envers el Sant Crist i tornaren a omplir de gom a gom el Santuari, encapçalats pel Paer en Cap, Jordi Ignasi Vidal, i els Regidors del consistori, després que l’any passat s’hagués de restringir l’aforament a causa de la pandèmia. Enguany, amb uns indicadors sanitaris més benignes, i amb un clima social de pràctica normalitat, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí el 9 de novembre la solemne Eucaristia, concelebrada per Mn. Pau Vidal, que durant gairebé dues dècades ha estat el capellà custodi del Santuari; així com pel seu successor i Arxiprest de Noguera, Mn. Joan Pujol; i el nou Rector de la Parròquia de Santa Maria de Balaguer, Mn. Jordi Profitós; a més d’un bon nombre de sacerdots de l’Arxiprestat i d’altres punts de la Diòcesi. Les religioses de la co12

Església d’Urgell

munitat de Clarisses del Sant Crist acompanyaren la celebració amb els seus cants. Entre els fidels hi eren el President del Consell Comarcal de La Noguera, Miquel Plensa, i el Subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín. L’Arquebisbe va fer referència a l’homilia a la capacitat de ressorgiment de l’ésser humà en els moments difícils, com els que s’han viscut durant els mesos de pandèmia, que malauradament encara no s’ha pogut erradicar completament, i va tenir un record per les persones traspassades durant aquest temps. “Avui, els sacerdots, els diaques, les monges, tots vosaltres amb les autoritats al davant, posem totes les víctimes en mans del Sant Crist de Balaguer. Li demanem que els salvi, que els doni la vida eterna, que els faci intercessors nostres, i que ajudin les seves famílies, i tots aquells

que els ploren. Potser ja sembla que hagi passat molt, però quan un ha perdut una persona molt estimada i no li ha pogut fer el dol, no l’ha pogut acomiadar, viu la seva pèrdua encara amb més dolor. En aquest dia del Sant Crist, ¡com us agraeixo que hàgiu pujat tants i tants!”. Mons. Vives també va glossar la gran devoció que els balaguerins sempre han mostrat envers el Sant Crist: “Ens sentim portadors d’aquest deute que tenim amb les nostres tradicions i amb els nostres antecessors, venim aquí a portar-li tot el cor de la comarca, de Balaguer i de les poblacions veïnes, els vius i els difunts, els infants i els joves i els més grans. Estem pujant i estem aquí, el Poble de Déu que prega al seu Senyor que el defensi, i el posem al nostre davant, Capdavanter i Defensor”. Així mateix va recordar que tot

just hem començat l’etapa diocesana del Sínode convocat pel Sant Pare. “El Papa Francesc, que va concedir el títol de Basílica Menor a aquest Santuari, ens ho demana i li hem de respondre de manera especial com a fidels d’aquesta Basílica. Hem de caminar junts uns i altres per trobar una major escolta, per dialogar més, a dins de l’Església i amb tothom. L’Església és portadora d’una paraula viva i eficaç que ve de Déu, i que traspassa a tothom amb diàleg i amb amor, i amb respecte per les opinions”. Al final de l’Eucaristia, l’Arquebisbe, amb els concelebrants i la comunitat de religioses Clarisses, i a continuació els fidels presents a la celebració, pujaren al cambril del Sant Crist per venerar la seva imatge. I tot seguir, els membres de l’associació que ha donat suport per les obres de restauració de l’antiga portalada romànica del temple, junt amb molts fidels i devots del Sant Crist, van obsequiar Mn. Pau Vidal un llibre de fotos del Santuari com a mostra de reconeixement per la seva tasca i dedicació al capdavant del Santuari del Sant Crist durant els darrers 19 anys, mentre els sacerdots i els fidels presents li dedicaven un sentit i emocionat aplaudiment d’homenatge. Mons. Joan-Enric Vives s’hi sumà al reconeixement a Mn. Vidal i també el va felicitar pel seu 92è aniversari, que s’escau en la segona quinzena de novembre, i va elogiar i agrair el consell i el suport que n’ha rebut al llarg de tots aquests anys. Mn. Vidal hi va correspondre amb unes paraules d’agraïment als presents i a tots els implicats al llarg d’aquests anys en la gestió del Santuari, i especialment als sacerdots que l’han ajudat i a la comunitat de religioses Clarisses. En acabat, Mons. Vives, junt amb les autoritats i el poble fidel, van baixar caminant fins a la plaça del Mercadal, davant l’edifici de la Paeria, on se celebrà al tradicional ball de gegants.

Al final de la celebració, es venerà la imatge del Sant Crist, i, tot seguit, fidels i sacerdots van retre un emotiu homenatge a Mn. Pau Vidal (a dalt) per la seva tasca i dedicació al Santuari. En acabat, Mons. Vives, amb les autoritats i el poble fidel, anaren a la plaça del Mercadal on se celebrà el tradicional ball de gegants. Església d’Urgell

Església d’Urgell

El festival Canòlich Music es reinventa per seguir creixent

“C

onfia i enlaira’t” ha estat el lema de la novena edició del festival de música cristiana Canòlich Music, que va tenir lloc el tercer cap de setmana de novembre a la Parròquia de Sant Julià de Lòria, amb una participació de més de 2.500 joves. Un lema format per dos imperatius “que volen ser un punt i a part als

nostres neguits i preocupacions; i un punt i seguit als nostres desitjos i projectes”, segons explicava l’equip organitzador del festival. És per això que aquesta novena edició ha incorporat un format diferent respecte d’anys anteriors, així com un seguit de novetats pensades per seguir fent créixer la idea que es va posar en marxa amb tot

l’entusiasme del món fa nou anys, i que des d’aleshores ençà ha donat força fruits i s’ha mostrat ja com una proposta fortament arrelada entre el jovent d’Andorra, de la Diòcesi d’Urgell i més enllà. Una d’aquestes novetats va ser el cicle de xerrades que el cantant Cesc Sansalvadó va fer els dies 17, 18 i 19 de novembre als alumnes de

Una de les novetats d’enguany ha estat el cicle de xerrades del músic i cantant Cesc Sansalvadó amb els alumnes de tercer i quart d’ESO de les escoles del Principat. Església d’Urgell

tercer i quart d’ESO de les escoles del Principat, que van poder cantar i dialogar amb aquest intèrpret que ja forma part de la història del festival. Seguint la iniciativa de l’any passat, enguany també es va proposar al jovent de participar en un concurs de vídeos a la xarxa social Tik-Tok, amb interpretacions de cançons dels músics participants en aquesta edició. Una de les condicions per participar-hi era que els vídeos transmetessin els valors cristians, d’acord amb un dels principis del festival com és que la musica sigui una eina per al creixement integral dels joves, per afavorir la seva introspecció i alhora per a l’expressió

de les seves preocupacions. La programació del divendres dia 19 va començar amb les activitats organitzades per als alumnes de primer i segon d’ESO de Sant Julià de Lòria. A la una de la tarda hi hagué una botifarrada de germanor a la plaça de la Germandat, a tocar de l’Auditori Claror, on tres hores més tard començà el concert del raper Grilex que va tancar la jornada. Una altra de les novetats de la present edició va tenir lloc la darrera jornada del festival, el dissabte 20 de novembre. Va ser un concert multitudinari que a partir de les quatre de la tarda, i amb el títol genèric d’“Andorra confia i s’enlaira”,

va aplegar les actuacions de grups i solistes del Principat d’Andorra o estretament relacionats amb el festival: el Cor de Rock d’Encamp, Patxi Leiva, Sunset Dreams, Ladis Baró, Guillem Tudó, Zip de Guzmán, l’Esbart Laurèdia, i Quim Salvat. Tanmateix, el colofó del festival fou l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric a dos quarts de vuit de la tarda a l’església parroquial de Sant Julià i Sant Germà. Hi concelebraren el Rector i Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert, i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. Els cants i les interpretacions musicals del grup Worship.cat acompanyaren la

El Cor de Rock d’Encamp, el trio Sunset Dreams, el baríton Zip de Guzmán (a l’esquerra), i el cantant Quim Salvat van formar part del cartell d’“Andorra confia i s’enlaira”.

Església d’Urgell

celebració, a la qual assistiren presencialment tres-centes persones, el màxim aforament permès, i va

A l’Eucaristia final, l’Arquebisbe va parlar de com la confiança ens transforma i ens ajuda a ser millors persones, més enllà del món virtual que ens envolta ser seguida en directe per moltes més a través del canal de Youtube

L’Eucaristia presidida per Mons. Vives a l’església parroquial de Sant Julià i Sant Germà, acompanyada en els cants pel conjunt Worship.cat, va posar el punt final a l’edició d’enguany.

del Bisbat d’Urgell, del canal de televisió per cable Lòria Televisió i de la ràdio i la televisió nacionals d’Andorra. La missa començà amb una monició participada pels joves i conduïda per Carolina Bassi, professora de Religió i membre de la comissió coordinadora del festival, que va transmetre als assistents un missatge d’esperança, tot fent notar que malgrat que la pandèmia ens ha privat de moltes coses, també hem après a pensar en els altres i a adonar-nos que hem d’aprofitar els

història i Rei de bondat, camina al nostre costat, i tot el que ens ofereix i ens dóna. Així mateix va glossar el lema del festival i va parlar de com la confiança ens transforma i ens ajuda a ser millors persones, més enllà del món virtual que ens envolta. I va encoratjar els joves a preguntar-se per qui sentien amor, i a estimar sense dubtes Jesucrist i el seu missatge guaridor i transformador. També va parlar de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), que s’ha de celebrar a Lisboa a l’agost

bons moments, i va encoratjar els assistents a aprendre a mirar l’altre sense prejudicis. A l’homilia, Mons. Vives va glossar les lectures proclamades tot recordant als assistents que el festival és també una oportunitat per descobrir amb profunditat com Jesucrist Ressuscitat, Senyor de la

de l’any 2023, i que les Diòcesis ja han començat a preparar amb activitats que es van dur a terme arreu justament aquell cap de setmana. La JMJ fou instaurada pel Papa Sant Joan Pau II el 1985, i des d’aleshores s’ha distingit per ser una experiència de convivència i fraternitat per a milions de joves de tot el món Església d’Urgell

La Setmana de Cinema Espiritual i de Valors a Escaldes-Engordany i Balaguer aplega més de 2.500 espectadors

scaldes-Engordany i Balaguer van acollir del 8 al 19 de novembre una nova edició (la desena en el cas de la Parròquia andorrana i la quarta pel que fa a la capital de La Noguera) de la Setmana de Cinema Espiritual i de Valors, organitzada per la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell, i orientada principalment a un públic infantil i juvenil, tot i que tradicionalment també s’inclou una sessió de nit per al públic adult. Les pel·lícules programades a Escaldes-Engordany es van projectar als cinemes de l’Illa Carlemany, mentre que a Balaguer les projeccions es van fer a l’escola Vedruna, tret de la sessió de nit, que es va projectar a la sala parroquial. Les projeccions van aplegar en total més de 2.500 espectadors El cartell d’enguany va incloure quatre títols: – “Rocca cambia el mundo” (“Rocca verändert die Welt”), una producció alemanya de l’any 2019, dirigida per Katja Benrath i interpretada en els papers principals per Luna Marie Maxeiner, Caspar Fischer-Ortmann, Luise Richter i Leo Knizka. La protagonista és Rocca, una nena que malgrat tenir només 11 anys viu sola en un casalot i és tan agosarada com divertida i plena de curiositat per tot el que l’envolta. Tanmateix, el que Rocca més desitja al món és guanyar-se el cor de la seva àvia. – “Uno para todos”, una pel·lícula espanyola estrenada l’any passat, dirigida per David Ilundain i amb un repartiment encapçalat per David Verdaguer, Patricia López Arnaiz, 18

Església d’Urgell

En la sessió del dia 12 a Escaldes-Engordany es va lliurar el premi guanyat pels alumnes del col·legi Mare Janer que van quedar en segon lloc al concurs de curtmetratges “Cinema amb esperit”, convocat per la CEE. A sota, una de les projeccions que es van fer a l’escola Vedruna de Balaguer.

Clara Segura i Ana Labordeta. Narra la peripècia d’un professor interí que assumeix la tutoria d’una classe de sisè de primària a l’escola d’un poblet on no hi havia estat mai abans. Quan se’n fa càrrec del curs es troba que ha d’acollir un alumne que ha estat un

temps malalt però la major part dels seus companys s’hi oposa. – “El año que dejamos de jugar” és el títol amb què s’estrenà a les pantalles espanyoles la pel·lícula alemanya del 2019 “Als Hitler das rosa Kaninchen stahl” (“Quan Hitler va robar el conill

A l’esquerra, l’actriu alemanya Luna Marie Maxeiner en el paper de Rocca, i un fotograma d’“El año que dejamos de jugar”. A la dreta, David Verdaguer en el paper principal d’“Uno para todos”; a sota, el protagonista de “Minari” (el petit Alan S. Kim), amb tota la seva família, a la recerca del “somni americà”.

rosa”). La protagonista és Anna, una nena jueva de 9 anys que viu al Berlín dels anys 30 del segle passat, i que veu com la seva vida canvia de la nit al dia quan Hitler arriba al poder i la seva família es veu obligada a fugir a Suïssa. La pel·lícula la va dirigir Caroline Link i els personatges principals estan interpretats per Riva Krymalowski, Oliver Masucci, Carla Juri, Justus von Dohnanyi i Marinus Hohmann. – “Minari”. Amb direcció i guió de Lee Isaac Chung i interpretada per Steven Yeun, Han Ye-ri, Youn Yuh-jung, Alan S. Kim i Noel Cho en els papers principals, aquesta cinta estrenada als Estats Units el 2020 explica la història de David, un nen americà d’ascendència coreana, que als set

anys ha de deixar el seu món enrere quan el pare decideix traslladar la família a una zona rural d’Arkansas per posar en marxa una granja, amb el propòsit d’assolir “el somni americà”. Aquesta pel·lícula es projectà a la sessió de nit. D’altra banda, en la sessió del 12 de novembre a Escaldes-Engordany es féu entrega del premi guanyat per un grup d’alumnes de tercer i quart d’ESO del col·legi Mare Janer de Santa Coloma (Andorra la Vella), que amb el seu treball “Crisis Help” van quedar en segon lloc al concurs de curtmetratges “Cinema amb esperit”, convocat per la Conferència Episcopal Espanyola. El premi consistia en un IPod per a cada alumne i un programa d’edició de vídeos per a l’escola.

A més del vessant estrictament cultural, la Setmana de Cinema Espiritual i de Valors palesa any rere any que el cinema pot ser una excel·lent eina per al descobriment personal dels alumnes, per a la seva formació crítica, i per a la reflexió sobre els temps que ens han tocat viure. En aquest sentit, la implicació dels mestres i professors de Religió dels diferents sistemes educatius d’Andorra i de l’equip docent de l’escola Vedruna de Balaguer ha estat cabdal per a l’organització i el bon desenvolupament d’aquesta activitat. Com també ha estat molt important la col·laboració dels cinemes del centre comercial Illa Carlemany d’Escaldes-Engorndany, i de l’editorial Edebé pel que fa a l’edició del material educatiu. Església d’Urgell

La Neus, una treballadora social de Càritas d’Urgell, conversa amb una família brasilera allotjada al pis d’acollida temporal de La Seu d’Urgell.

Càritas vol ajudar a construir una comunitat sinodal

a convocatòria per l’any 2023 de la XVI Assemblea General Ordinària de Bisbes, feta pel Papa Francesc el 24 d’abril d’enguany, comportava grans novetats que de ben segur mobilitzaran l’Església i també tots els seus àmbits de pastoral i acció social, entre els quals Càritas. Ja el títol d’aquest Sínode, “Per una Església Sinodal: comunió, participació, missió”, que s’està desplegant en una primera fase diocesana, no ens pot deixar indiferents. Vol ser un títol viu. La seva metodologia de treball busca la implicació del Poble de Déu, en el seu sentit més ampli, també d’aquells que estan allunyats de la fe però caminen al costat nostre. Anem primer a conèixer que vol dir aquest terme, “sinodalitat”, que escoltarem tantes vegades en els propers mesos en els àmbits eclesials, també en l’àmbit de l’acció caritativa i social. “Sinodalitat” vol expressar l’acció de “caminar junts”. El camí i el caminar sempre han estat ben presents en la 20

Església d’Urgell

simbologia religiosa. L’Evangeli ens mostra Jesús que fa el camí, més ben dit que és el Camí, la Veritat i la Vida, com ens diu l’evangelista Joan. Aquests propers mesos, a les comunitats parroquials, a les Delegacions diocesanes, als Consells diocesans i parroquials i en altres espais de trobada, el Poble de Déu haurà d’oferir als Bisbes i al Sínode no només un document de treball sinó “les llums i

Participar de la vida de Càritas a la Parròquia, a la Diòcesi o en l’àmbit interdiocesà ens permet veure com podem passar del somiar, de la utopia, a la vida les ombres” que viu el món i la mateixa Església Catòlica, i no oblidem que el Poble de Déu va més enllà dels que anomenem “els de missa”. Haurem de respondre sobretot una pregunta, la resposta a la qual serà vital per a l’Església del nou mil·lenni

i la seva tasca evangèlica al món. La pregunta fonamental que ens haurem de plantejar (acompanyada per deu nuclis temàtics que ens ajudaran a confluir-hi i a respondre millor) diu: “En una Església sinodal, que anuncia l’Evangeli, tots caminem junts. ¿Com es realitza avui aquest “caminar junts” en la pròpia Església particular? ¿Quins passos ens convida a fer l’Esperit per a créixer en el nostre “caminar junts”? Com a Delegat Episcopal de Càritas d’Urgell voldria intentar respondre aquesta pregunta, o si més no mostrar possibles petjades per a aquest caminar junts des de la missió de Càritas en aquesta Església sinodal, i més particularment en la nostra Diòcesi d’Urgell. Curiosament, la campanya institucional de la Confederació de Càritas Espanyola per a 2021-2022 té com a lema “Construïm una comunitat que somia”. Entre els seus objectius hi ha animar a reforçar els vincles i la interdependència en la comunitat

cristiana, i més enllà en altres àmbits del teixit social dels nostres pobles, per poder fer realitat aquest somni que des de sempre acompanya la missió de Càritas: construir unes relacions més humanes, més fraternes, solidàries i inclusives. En el fons, és llegir en veu alta i fer-ne experiència de vida (i, per tant, bastó per al camí) de les Encícliques “Laudato si” i “Fratelli tutti”. Participar de la vida de Càritas a la Parròquia, a la Diòcesi o en l’àmbit interdiocesà ens permet veure com podem passar del somiar, de la utopia, a la vida. Puc compartir amb vosaltres com el “caminar junts”, la sinodalitat, acompanya el projecte de Càritas de sempre. Tanmateix, es pot fer difícil expressar-ho en un text escrit, per la qual cosa no hi ha res millor que convidar creients i no creients a veure i viure com caminem junts amb moltes persones que han vingut a buscar el bastó de caminar a Càritas, perquè soles no se’n sortien, amb moltes històries que parlen de vulnerabilitat, de marginació, de trobar-se tirats al marge del camí d’una societat mal nomenada del bé comú. Des de la comunió, la participació i la missió de l’Església, que és també la de Càritas, hem obert centres arreu del Bisbat, i segur que n’haurem d’obrir més –deixeu-nos somiar una mica–; les Càritas parroquials no paren de posar-se el calçat de la solidaritat i l’empatia cap als més febles i vulnerables, però també acollint i fent protagonistes d’aquesta missió i d’aquesta resposta de com caminem junts, molts voluntaris i voluntàries que han entès que des de la seva comunió amb Crist han de participar en aquesta missió salvífica, en el sentit humà i cristià. Els projectes que fins aquest moment hi ha oberts al nostre Bisbat (tant a les comarques catalanes com al Principat d’Andorra) tenen com a finalitat retornar a la societat les perso-

L’Àlvar (en cadira de rodes) va poder participar com un més a la Cursa de l’Estany d’Ivars, junt amb el seu amic Sergi (al darrere), que va compartir l’esforç per fruir plegats de la prova esportiva. A sota, també els més jovenets (a la fotografia, uns nens de catequesi d’Agramunt) estan cridats a participar del missatge del Sínode convocat pel Sant Pare.

nes més vulnerables que esmenten els Evangelis, homes i dones que amb l’ajuda de Càritas han pogut retornar al camí. I no van sols, ens tenen a nosaltres, a tots nosaltres. Projectes que, per donar una resposta més viva i eficaç, no es volen quedar en el menjar i la roba. Per tornar-los la dignitat i fer-los protagonistes d’una justícia social hi ha projectes de treball, de suport legal, d’habitatge, d’acollida, de reforç educatiu... de tantes coses que em permeten respondre amb escreix a la primera part de la pregunta fonamental de l’etapa consultiva del

Sínode del 2023. Però no ens podem quedar aturats i astorats amb el que fem (l’autobombo no és bo, només fa augmentar la vanitat i la comoditat) i, per tant, donem la resposta a la segona part de la pregunta, que ens demana: ¿Quins passos ens convida a fer l’Esperit per a créixer en el nostre “caminar junts”? Aquesta fase de consulta diocesana acaba el 15 d’agost de 2022 i cal posar fil a l’agulla. A Càritas diocesana ens caldrà construir aquest diàleg i recerca de propostes a través de tots els que ens movem en aquest espai assistencial i que no seran només directius, treballadors i voluntaris: nosaltres tenim també ben a prop altres interlocutors dels que volem saber i conèixer què demanen a l’Església. Són aquells que dèiem que han vingut a buscar el recer i l’acompanyament de Càritas, que també són companys i companyes de viatge, homes i dones els quals no tots són creients, que tenen visions ben diferents de l’Església, que en el seu caminar moltes vegades no van compassats amb l’oficialitat de l’Església Catòlica. De segur que podrem parlar amb ells, tot construint un espai de diàleg, per saber què en pensen, què ens demanen, perquè puEsglésia d’Urgell

guin aportar tot el que vulguin i ens diguin la seva opinió, perquè la seva opinió també ens ajudarà a respondre a la crida del Papa per il·luminar el proper Sínode de Bisbes. Un altre pas important a escala interdiocesana, i que ens mostra aquest sentit de comunió, participació i missió, serà en la nova proposta de les Línies Estratègiques 2022-2024 de Càritas Catalunya. Els grups de treball, que perfilen la tasca de Càritas per als propers anys, recollirà aquesta crida del Papa Francesc per construir una Església més sinodal. També és una línia d’estratègia evangèlica i de segur que serà bona per a la tasca de les Càritas diocesanes, ja que farà també protagonistes els homes i dones que acompanyem. També des de la Confederació de Càritas Espanyola, que agrupa 70 Càritas diocesanes i que acompanya gairebé tres milions de persones en risc d’exclusió social, es mirarà de respondre la crida del Sínode. En aquest sentit recomanem la lectura de l’article del Delegat de Càritas Espanyola, Mn. Vicente Mar-

Església d’Urgell

tín, titulat “Por una Iglesia sinodal que camina con los pobres” (al suplement “Pliego” de la revista Vida Nueva, núm. 3.246), en el qual respon a una gran part de la pregunta llançada al Poble de Déu.

Com a Delegat de Càritas, com a prevere, però sobretot com a batejat, m’agradaria ajudar a construir una Església que sap caminar amb els que tenen dificultats, amb els que els costa de seguir el camí i estar en el camí Personalment, com a Delegat de Càritas, com a prevere, però sobretot com a batejat, m’agradaria ajudar a construir una Església que sap caminar amb els que tenen dificultats, amb els que els costa de seguir el camí i estar en el camí. Com a una de les la fotografies que acompanyen aquest text, en concret la que correspon a la

Cursa de l’Estany d’Ivars del novembre passat, on veiem l’Àlvar en una cadira adaptada per fer la cursa. La seva malaltia degenerativa no li permet caminar i fruir de la prova com la resta de participants, però aquí és on apareix el Sergi, un amic seu, un d’aquests joves que saben què vol dir ajudar i compartir, que saben caminar amb els altres i fan que el seu esforç d’empènyer la cadira de rodes doni sentit als valors que hauríem de tenir també tots nosaltres. Penso que l’ajuda de Càritas per construir una veritable comunitat sinodal hauria de ser així: saber ajudar a caminar els altres, especialment els que tenen més dificultats (pobres, exclosos, refugiats, infants, gent gran...). Retornant a la fotografia, fixem-nos que el Sergi (potser també Càritas) se situa al darrere perquè l’Àlvar, els altres, siguin protagonistes, i res no els destorbi la seva mirada i la seva esperança en un món millor. Mn. Jaume Mayoral, Delegat Episcopal de Càritas d’Urgell

Déu ens visita, neix l’esperança1

a pandèmia ens fa viure dies d’incertesa, dies grisos, i sembla que tothom necessita retrobar l’esperança, una esperança elevada i gran, que no es conformi amb les coses materials, que distreuen tant, o amb la salut, o amb les fruïcions dels sentits, que de seguida s’esfumen... ¿Pot trobar sentit i esperança la humanitat? Alguns ho busquen en el progrés de la medicina o de les relacions de solidaritat, en fer passos endavant en el respecte i promoció dels drets humans i de les llibertats, en la fraternitat humana... Segur que aquest ventall de necessitats humanes solucionades són teixit de l’esperança. Però si som sincers, ¿això ens basta? ¿què pot calmar la set profunda de més realització com a persones, de justícia justa, de major fraternitat i amor mutu, d’espiritualitat i, sobretot, de vida per sempre?

Cal fer que l’amor triomfi per damunt dels egoismes, i que compartir esdevingui un valor social estimat i posat en pràctica “El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum”, proclama el profeta Isaïes (9,1) i el rellegim la nit de Nadal. L’esperança és un do que ve de Déu, és la certesa que Déu no abandona la humanitat, i li demana que abandoni la comoditat, els propis interessos, i obri el seu cor als altres, a l’Amor. Jesús, nascut a Betlem, és la nostra esperança. Déu mateix s’ha decidit a “encarnar-se”, fer-se home, un igual com nosaltres llevat del pecat, prenent damunt seu tota la maldat del món per vèncer-la i posar-hi la llum

de l’esperança autèntica. Déu en Jesús ha volgut “necessitar” de nosaltres; s’ha fet feble i petit, humil i servicial fins a donar la seva vida en rescat de tots... Si celebrem el seu naixement és perquè ens ha salvat donant la seva vida per amor a la creu, i ressuscitant per obrir-nos les portes de l’eternitat. Crist ha santificat la nostra humanitat. I és que

es concreti en obres de solidaritat i d’amor a les persones necessitades que viuen a prop i a les que estan lluny, però que sofreixen greus carències en aquest any que s’acaba. Al pessebre, en petit, hi podem contemplar la gran obra de Déu, el que Ell ha fet per tu i per mi, i per tots... I, encara més, hi podem contemplar “com” ho ha fet: des del compromís amb els febles

Al pessebre, en petit, hi podem contemplar la gran obra de Déu.

Déu ha volgut necessitar de persones a qui estimar, a qui perdonar totes les culpes, per llençar-los a una gran esperança, a una vida sense fi, vida eterna de joia i d’amor, a existir per sempre en Ell. En aquests dies de Nadal no podem oblidar els pobres i els qui estan més sols. Càritas i altres institucions de solidaritat ens ho recorden un any més. Brolla quasi espontàniament en tot cor net, el desig de compartir, de fer que la nostra festa de Nadal es vessi amb amor d’obres i amb generositat en tots els necessitats que ens envolten. Hem de fer que aquest desig

i els pobres, des de l’amor que tot ho dóna i que atreu a donar-ho tot, amb perfecta alegria i despreniment. Proposem-nos que aquest Nadal i sempre anem realitzant i difonent el que podríem anomenar una “cultura de la solidaritat”. Cal fer que l’amor triomfi per damunt dels egoismes, i que compartir esdevingui un valor social estimat i posat en pràctica. Apressem-nos a preparar bé les festes de Nadal i atrevim-nos a estimar com Jesús, que és la nostra esperança! Bon Nadal! +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

1 Article publicat al diari La Vanguardia del diumenge 19 de desembre. Església d’Urgell

Càtedra de Pensament Cristià

Reverència, acceptació i humilitat òntica

scriu la filòsofa jueva Hannah Arendt (1906-1975): “Aquest home futur –que els científics fabricaran abans d’un segle, segons afirmen– sembla estar posseït per una rebel·lió contra l’existència humana tal com se’ns ha donat, gratuït do que no procedeix de cap part (materialment parlant), que desitja canviar, per així dir-ho, per quelcom

“Reconèixer el caràcter rebut de la vida [...] també és reconèixer que no tot en el món està obert a qualsevol ús que puguem o vulguem donar-li” (Michael Sandel) fet per ell mateix. No hi ha cap raó per dubtar de la nostra capacitat per assolir aquest canvi, de la mateixa manera que tampoc no existeix

cap dubte de la nostra capacitat actual per destruir tota la vida orgànica de la Terra. L’única qüestió que es planteja és si volem o no utilitzar els nostres coneixements científics i tècnics en aquest sentit, i aquesta qüestió no pot decidir-se per mitjans científics; es tracta d’un problema polític de primer ordre i, per tant, no es pot deixar la decisió en mans de científics o polítics professionals”1. La filòsofa jueva anticipa una crítica al transhumanisme que és pertinent recollir. Seguint la seva intuïció, es pot definir aquesta ideologia com una rebel·lió contra el do. El do és allò que hem rebut sense merèixer-ho, es refereix tant a les qualitats tangibles com a les intangibles. És allò que ens ha estat donat gratuïtament, sense cercar-ho intencionalment. El primer do és el mateix fet d’existir. Ningú no

H. ARENDT, “La condició humana”, Ed. Paidós, Barcelona, 1993, pp. 309-310.

M. SANDEL, “Contra la perfección”, Marbot Ediciones, Barcelona, 2015, p. 71.

Església d’Urgell

decideix existir, ni tampoc la naturalesa genètica del seu ésser. Es troba existint, podent no haver existit mai. Fins i tot en el cas que els progenitors l’hagin alterat biotecnològicament, el nounat no ha triat existir, ni tampoc les qualitats que determinen el seu fenotip. El transhumanisme té com a horitzó de referència transformar el do rebut, canviar-lo i modificar-lo segons la pròpia voluntat. Escriu el filòsof nord-americà Michael Sandel (1953): “Reconèixer el caràcter rebut de la vida és reconèixer que els nostres talents i els nostres poders no són plenament obra nostra, ni tan sols plenament nostres, tot i els esforços que dediquem a desenvolupar-los i exercitar-los. També és reconèixer que no tot en el món està obert a qualsevol ús que puguem o vulguem donar-li”2. La idea de do no és irrellevant i cre-

iem que és interessant recuperar-la justament en el debat que suscita el transhumanisme. La filosofia del do, però, no ha de conduir necessàriament a la passivitat ni al quietisme enfront d’allò rebut. Acollir el do rebut i agrair-lo no significa mantenir-se indiferent a les seves mancances i febleses, tampoc a les malalties i sofriments lligats a aquest do. Acollir el do i estimar-lo significa desenvolupar-lo. La qüestió clau és com fer-ho. La idea de do no remet necessàriament a la idea de creença. El do pot ser donat per algú, però també pot ser la resultant d’una cadena fortuïta d’esdeveniments. Sigui l’existència fruit de l’atzar i de la necessitat, en paraules de Jacques Monod (1910-1976), o sigui conseqüència de la voluntat d’un creador, el cas és que l’existència és quelcom donat (“étant donné”, en paraules de Jean-Luc Marion), rebut, no cercat per un mateix. Hom es troba existint sense haver-ho planificat. Segons la filosofia del do que esbossa Michael Sandel, un dels pensadors nord-americans més crítics amb el transhumanisme, el do ha de ser acollit, conreat i, finalment, objecte de gratitud. El primer moment és l’acolliment, l’acceptació d’allò que ens ha estat donat. Per això, cal prendre’n consciència, adonar-se’n i ser capaç d’identificar els talents amagats. El segon moment és el del conreu, el

treball sobre un mateix, l’exercitació dels dons rebuts mitjançant l’educació i l’esforç i, finalment, advé el tercer moment, que és l’agraïment per tot allò rebut. Aquest agraïment exigeix donar allò rebut a la comunitat humana. Els ideòlegs transhumanistes, en

Imaginar que un complex sistema tecnològic pot extirpar la vulnerabilitat de la condició humana és una esperança volàtil, inconsistent canvi, consideren que cada ésser humà és lliure de rebre o no el do; d’acceptar-lo o de refusar-lo. Parteixen de la convicció que cada ésser humà té dret a aspirar als dons que l’altre ha rebut per naturalesa i que, mitjançant l’alteració biotecnològica, pot aspirar als mateixos béns que l’altre. Ningú no està condemnat a suportar les seves limitacions, ni a haver de sentir enveja en comparar els dons que ell ha rebut amb els que els altres han rebut. Qualifiquen la filosofia del do com una moral de renúncia i de passivitat, com una actitud retrògrada i conservadora que posa límits als desigs de transcendir de tot ésser humà i que s’inspira en la mística del sacrifici i de la resignació. El transhumanisme es presenta com

La vulnerabilitat és una dimensió constitutiva de la condició humana, malgrat el desenvolupament tecnològic ens hagi permès pal·liar alguns patiments i curar certes malalties.

un moviment contra aquesta actitud de resignació i d’acceptació estoica. La vulnerabilitat és una dimensió constitutiva de la condició humana. La possibilitat de ser ferit és inherent a l’ésser humà. A parer seu, no hi ha vida humana sense vulnerabilitat. L’anhel d’una vida aliena al sofriment, a la malaltia, al fracàs, al patiment, en darrer terme, a la mort, és un anhel que està en el cor de tot ésser humà, però solament pot romandre com a anhel, perquè l’ésser humà és constitutivament vulnerable, finit, fràgil, làbil. Mitjançant el desenvolupament tecnològic, l’ésser humà ha estat capaç de pal·liar alguns patiments, de curar certes malalties i de prevenir certs fracassos, però la vulnerabilitat és una arrel indestructible i sota mil formes emergeix, de nou, al bell mig de la civilització tecnològica. Les epifanies de la vulnerabilitat són múltiples i irrompen en el cor de la vida humana per sofisticada i complexa que sigui. Irromp el patiment, la crueltat, el desamor, el sofriment, la malaltia, la guerra, la violència, la traïció, la fatiga, la buidor i, finalment, la mort. Imaginar que un complex sistema tecnològic pot extirpar la vulnerabilitat de la condició humana és un somni fantàstic que pot embruixar i generar esperança, però és una esperança volàtil, inconsistent. La tecnologia, degudament emprada, pot millorar la qualitat d’existència de les persones i fer més confortable llurs vides i llurs feines en el món; també pot prevenir i pal·liar certs sofriments; però, a la vegada, genera també nous mals, nous sofriments, noves vulnerabilitats i riscos. Té, com la mateixa condició humana, una naturalesa dialèctica. Els tecnòlatres solament canten les grandeses del progrés tecnològic, però obliden els peatges que cal pagar. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

El raconet de la mística

El Regne de Déu

l moll de l’os de la predicació de Jesús fou l’anunci i la promoció del Regne de Déu. I el programa personal de la seva vida, en compliment de la voluntat del Pare, va ser iniciar aquell Regne, que és el projecte etern de Déu sobre la humanitat. Aquesta humanitat, per la fe, la veritat, la justícia i l’amor, fa via cap a l’esclat final que tindrà lloc en la glòria del Pare, quan s’hauran unificat totes les coses en el mateix Crist. Jesús és l’hereu del Regne, i aquell que el durà a terme en totes les persones que accepten el seu missatge. Diu el profeta Daniel: “Li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà”. Entrar en el Regne que proposa Jesús significa abandonar la nostra

visió interessada i egocèntrica, que ens porta a l’error i al pecat, i orientar la nostra vida vers Déu, que és el nostre terme natural i necessari. El Regne que proposa Jesús és

El Regne de Déu és triar entre l’egolatria excloent i l’obertura generosa a l’Altre i als altres una vocació al canvi, una invitació a la llibertat de cadascú de nosaltres perquè cerquem allò que ens és millor, perquè triem entre el plaer immediat i la nostra realització plena, que només pot donar-se quan la nostra vida està d’acord amb el projecte de Déu. El Regne de Déu és triar entre l’egolatria excloent i l’obertura generosa a l’Altre i als altres. El Regne que Jesús ens ofereix va directament al cor de l’oient invitant-lo a la conversió, per

capgirar radicalment la seva vida, i així fer realitat en nosaltres allò que ja s’havia acomplert en Jesús per la seva resurrecció. Romano Guardini diu: “El Regne de Déu significaria que li pertanyeríem, que seríem en cos i ànima propietat seva. [...] El gran bé que hi ha en el Regne del cel és no tenir ja en compte les coses de la terra: un assossec i glòria en si mateix, un alegrar-se que se n’alegrin tots, una pau perpètua, una santificació gran en si mateixa, que els ve de veure que tots santifiquen i lloen el Senyor i beneeixen el seu nom”. Per a cadascú de nosaltres, pertànyer al Regne de Déu (del qual Jesús n’és Rei) és una cosa tan gran i necessària que el mateix Jesús ens ensenyà a demanar-ho constantment al Pare: “Que vingui a nosaltres el vostre Regne”. Mn. Enric Prat

Museu Diocesà d’Urgell

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres exposicions permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura www.museudiocesaurgell.org @Museucatedrallaseudurgell Telèfon 973 35 32 42 Horari: de dimarts a dissabte, de 10 a 13:30 h. i de 16 a 18 h. 26

Església d’Urgell

Vuitanta-dos anys

El vailet Ramon Rosell amb el seu germà gran, en Sisco, a l’escola de Bellcaire d’Urgell (cap al 1948). Al costat d’aquestes línies, Mn. Ramon en el dia del seu 82è aniversari.

a pregària d’aquest capvespre no portava rellotge. En el primer foscant, un núvol blanc m’embolcallava l’ànima. Era un Tabor místic. Dos noms m’acompanyaven, el de la meva mare, Pura, i el del meu pare, Jaume, talment com a Jesús l’acompanyaren Elies i Moisés a la santa muntanya de la Transfiguració. Eren les sis del matí del 19 d’octubre de 1939. Fosca nit. La Pura donava a llum un nen en un estable del poble Bellcaire d’Urgell, poble de cases enrunades pels bombardeigs d’una guerra incivil. Només una serra separava l’exèrcit nacional de l’exèrcit roig. Els bellcairencs ho van reviure en l’exposició “Bellcaire 1938” que l’Ajuntament obrí durant la festa major. La partera plorava per no poder donar al nounat aquella dignitat que “el bon Déu diposita en cada infant que neix”. L’any 1978, en el llit de comiat em confià: “Del fill que més vaig plorar, és de qui m’he vist més goig”. El bressol del sacerdoci i la casa rectoral de Canillo foren la gran recompensa al cor maternal que, amb el pare, aixecaren de nou la casa i educaren els fills des de la pobresa de la postguerra, que és més crua que la mateixa guerra. El núvol dels records portava una llarga estela on llegia: “Gràcies, gràcies, gràcies per la vida”. Una veu interromp el meu dolç somni, com aquell dia al Tabor. La Confident, a qui la Pura li salvà la corona aquella fatídica nit del 8 al 9 de setembre de 1972, em demana entrevistar-me. Somric. -“T’imagines el teu funeral després de 82 anys amb tants companys de camí... i amb tot el que has construït?” -Ho sento, dolça Marona. No vull funeral pel meu adéu-siau. He encomanat als monitors i a les monitores Església d’Urgell

ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTARVOS A LA WEB DEL NOSTRE

BISBAT. PODREU

ACCEDIR A LES

NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC. SI JA TENIU UN “SMARTPHONE” I TENIU INSTAL·LAT EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW. BISBATURGELL.ORG 28 Església d’Urgell

una missa de colònies en plena natura i a cel obert. Em sap greu que les autoritats, amb la feina que tenen per governar, s’hagin de molestar. Mai no m’ha agradat amoïnar ningú. Anhelo pujar als àngels amb les cançons que més estimo: “El cel és blau”, “Aixeca els ulls”, “Sigues lliure”, “Escolta-ho en el vent”, “La muntanya venerada” i “No has comptat mai les estrelles”, cantades pels ainistes amb el mossèn del campanar veí que els pugui donar el Pa de Vida, l’aliment de vida eterna. La Mare de Déu de Meritxell insisteix: -“Ja has escrit el teu recordatori de la missa de colònies de comiat?” -Sí, Mare! La llista de perdons que he de demanar és molt llarga. I encara ho és més, de llarga, la llista d’agraïments. Tu ja saps que en la vida un, tot sol, no fa mai res. La fotografia de la portada del recordatori (feta pel monitor Jaume) són les dues ninetes dels ulls de la meva vida: el Santuari de Meritxell, amb el fulard tricolor andorrà que li fa de corona. I a la contraportada, l’artística obra del Sergi Mas que em regalà quan em vaig jubilar als 65 anys de professor de l’IEBA. Pujo amb la motxilla amb una gavernera que treu el cap a l’esquena cap al cim del Casamanya. Tu m’hi esperes amb la mà estesa i oberta quan em falten pocs metres per guanyar el cim. -“Tu encara tens corda per llarg!”, m’encoratja la Confident. De nen, a Bellcaire vaig veure la pel·lícula “Murieron con las botas puestas”. M’he dit mil vegades que aquesta seria la meva pel·lícula de la vida. Amb tot i això, si el superior a qui vaig prometre obediència el 29 de juny de 1963 a l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció de La Pobla de Segur, em jubila... trauré per festejar-ho el cava que guardo al rebost d’AINA. Em somriu la Meritxell: -“Tu em demanes encara cada dia que t’ajudi a bastir el campament meritxel·lià, el projecte que ha de coronar tota l’obra d’AINA i que mira els adolescents i

joves de Salut Mental”. -És veritat. Tinc projectes com si no hagués de morir mai. Però visc amb tant de gaudi com si sabés que he de morir demà a les sis del matí.... Viure anys no és la mateixa cosa que la felicitat. Una ventada pica contra el vidre que separa l’església del claustre dels arcs oberts al cel. Em desperto. Em ve a la ment la història del savi egipci: un turista anglès el visita al seu cau: una habitació amb un llit, una taula, dues cadires i molts llibres. “C’est tout”. L’anglès, sorprès, li pregunta: “On teniu els mobles?” El savi li respon: “I vós, on els teniu?” “Jo soc turista”, contesta l’anglès. El savi li replica: “Jo també soc un turista en aquest món”. El Papa Francesc predicava fa un mes a Bratislava “que els sermons de la missa no han de durar més de deu minuts!” El Papa es va permetre una broma i, mostrant la blancor del seu somriure argentí, completà: “No he vist mai darrere un cotxe fúnebre una furgoneta carregada de títols, que van dels excel·lentíssims, els molt il·lustres, els monsenyors canonges... o capellà de colònies. Tampoc no he vist que segueixi al comboi fúnebre cap camió de cap immobiliària”. El professor d’ètica i director espiritual, Mn. Josep Reig, ens predicava el dia de les ànimes: “No som res!”. La dolça Mare de tots i meva Confident el corregeix: “Sí que som! Som pobres!” Els professors Blanca Trauttmansdorff, Bruno Hallé i Miquel Puig, en la jornada del dia 22 de setembre d’enguany sobre “El turisme de Canillo té futur, però és urgent reconvertir-lo?”, ens ho fan present un cop més: “tots som turistes!”. Reflexiono que haurem estat turistes afortunats si hem sabut aprofitar el més o menys llarg viatge en aquest món per omplir les nostres mans d’estimació. Donar i donar-nos per amor és la felicitat més gran que es pot aconseguir. Mossèn Ramon de Canillo

Els antics orgues de Balaguer La motivació per fer aquest treball rau en el fet que l’any 2022 es complirà el 400 aniversari des que l’església de la Mare de Déu d’Almatà deixà d’anomenar-se així (fou el 22 de març de 1622) per adoptar el nom de Santuari del Sant Crist, donada la gran veneració que tenia (i té) aquesta imatge. I, sobretot, perquè l’octubre d’enguany ha estat el 260 aniversari de la inauguració (el 1761) en aquest Santuari de l’orgue construït per Josep Boscà. Aquests dos fets donen peu a estudiar les riqueses que contenia la vida litúrgica balaguerina, i, concretament, el tresor dels seus orgues, que eren uns instruments essencials i una eina indispensable per a la dignitat i l’esplendor del culte / Mn. Jordi Miquel i Benavent

Església d’Urgell I d’UrgellMaria de Balaguer. Les fonts documentals indiquen que l’església va disposar de diferents orgues, probablement des del moment mateix de la seva I Església Interior de Santa consagració i fins a la primera guerra carlina, en què es va malmetre i ja no hi va haver ocasió de substituir-lo.

al remarcar que, aquest estudi està basat en l’exhaustiva investigació que va fer als arxius de les terres lleidatanes en Miquel González, Doctor en Història de l’Art i Musicologia, professor d’orgue al Conservatori Municipal de Música de Lleida, Acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i concertista. El Dr. Miquel González ens ha descobert un patrimoni cultural, musical i organístic inèdit i desconegut a Catalunya i, per dissort, ignorat també a casa nostra. A més, des de fa vint-i-dos anys promou l’estima pels nostres orgues organitzant arreu del territori el cicle de concerts “Orgues de Ponent i del Pirineu”. Pel que es refereix al Bisbat d’Urgell, aquest estudi és una eina fonamental per a descobrir el conreu que sempre han fet la Catedral i les principals poblacions de la Diòcesi, com Balaguer, per la dignitat i magnificència de la Litúrgia. També cal constatar que els diversos orgues de La Seu d’Urgell i Balaguer han estat al nivell dels millors orgues catalans i europeus en cada moment històric. Església parroquial de Santa Maria Els orígens de l’església de Santa Maria daten del 1189, quan el comte d’Urgell Ermengol VIII signà un document que atorgava uns terrenys per a la construcció d’una nova església al costat de la de Sant Miquel, avui inexistent. Però com que aquesta encara s’utilitzava, així com també la Parròquia de Sant Salvador, les obres de Santa Maria no començaren fins el 1351, gràcies a un donatiu de 30.000 sous barcelonesos del rei Pere el Cerimoniós.

Cal constatar que els diversos orgues de La Seu d’Urgell i Balaguer han estat al nivell dels millors orgues catalans i europeus en cada moment històric. Se’n desconeix el procés constructiu, però hi ha notícies que el 1392 ja s’hi instal·laren les dues primeres campanes, fet que indica que el campanar devia estar acabat. També es té notícia d’una reunió celebrada allí el 1413, presidida pel comte Jaume II d’Aragó, per decidir les mesures a adoptar a causa del setge de Balaguer per Ferran I d’Antequera, la qual cosa

pressuposa l’existència d’una nau ja coberta. Amb el derrocament subsegüent del “Dissortat”, s’extingeix el secular comptat d’Urgell. Aquests fets expliquen la paralització de les obres durant més d’un segle. La construcció discontínua explica la falta de puresa de l’estil gòtic predominant. Però les grans dimensions i l’imponent campanar octogonal li donen un evident caràcter monumental. Finalment, el 24 de febrer de 1558 va ser consagrada i dedicada a Santa Maria. I el 1575 va passar a ser la Parròquia de Balaguer. De ben segur que el recinte eclesiàstic deuria disposar d’un orgue ja des del principi, quan es va consagrar el temple. En tenim una notícia indirecta sobre l’existència de l’instrument, puix l’any 1639 estan documentats diversos pagaments a un organista anomenat Verdaguer. També sabem que l’any 1688 “dos religiosos refinaren lo orgue” per una quantitat superior a 128 lliures. A més, en el posterior projecte de 1753 d’Anton Cases per al nou orgue de la ciutat, s’esmenta que s’aprofita “lo flautat de la cara de catorse palms de entonació que se encontra en lo orgue esistent”. I s’hi afegeix que, al pagar l’orguener, també se li dóna la desferra de “tot l’orgue vell a eccepció de la caixa”1. És en aquest període que l’orgue arriba a la seva plenitud amb el Barroc (segles XVII-XVIII). A Catalunya, en el segle XVII la nostra “orgueneria mediterrània” (escola catalana) arriba a la seva excel·lència amb personalitat pròpia, les característiques de la qual són: -L’habitual construcció del cos de la cadireta, posada en voladís en la part inferior de la caixa de l’orgue major, a l’esquena del seient (cadira) de l’organista, amb moble propi, i secret i mecànica independents. -L’existència de dos o més teclats amb varietat de jocs i amb la presència, encara que minoritària, de registres de llengüeteria. L’orgue era emplaçat també en una tribuna lateral. La façana era plana, i sovint es tapava amb portes pintades2. D’aquest estil, d’orgueneria mediterrània era el tercer orgue de La Seu d’Urgell (del 1610), construït per Fra Antoni Llorens, nascut a Arbeca (*finals del segle XVI, +1640). Tenim també la notícia, molt ben documentada, de l’orgue que el mateix Fra Llorens va fer a la Seu Vella de Lleida el 1624. Tenia “façana de 8’, dos teclats, cadireta i 22 jocs”3 . D’altra banda estem en el període més brillant i actiu de la nostra orgueneria, en el qual s’assolí que gairebé cada poble i cada vila tingués, com a mínim, el seu orgue.

GONZÁLEZ, Miquel, “Els orgues de les comarques de Lleida i del Principat d’Andorra”, pp. 265-267, Pagès Editors, Lleida, 2007

DOLCET, Josep i VILAR, Josep M., “La música instrumental en el barroc”, a “Història de la música catalana, valenciana i balear”, vol. II, p.134. Ed. 62, Barcelona, 1999 2

GONZÁLEZ, Miquel, o.c., pp. 63-66

Església d’Urgell

Al nostre Bisbat, el segle XVII es van fer els orgues de La Seu d’Urgell, abans esmentat; el d’Organya (1631), construït pels orgueners aragonesos Touses i Tereses, que construïren també el de Santa Maria de Puigcerdà (1641); el d’Esterri d’Àneu (1688), fet per Antoni Bidarte de Bellpuig; i el de Tremp (1673), fabricat per Jaume Font, beneficiat de la Catedral de Vic, i renovat, el 1693, per Jaume Guilla, orguener del mateix Tremp. El trempolí Jaume Guilla Jaume també va fer el primer orgue gran, amb cadireta, a l’església de Sant Pere de Berga (1697), destruït l’any 1873 durant la tercera guerra carlina, i construí, entre altres, el de Torredembarra (el 1705). Encara que no tenim constància de l’orgue i dels orgueners que treballaren a Balaguer, aquests orgueners lleidatans i els instruments del Barroc català que construïren ens poden donar una idea de com podria ser el de l’església de Santa Maria, donada seva importància històrica i monumental. Entre els anys 1680 i 1740, l’orgue arriba a la seva perfecció màxima. Hi ha orgueners que en segle i mig fan arribar aquest instrument al seu apogeu, com Schnitger i Silbermann, a Alemanya; o la família Boscà a Catalunya. Els membres de la família Boscà són els grans artífexs de l’evolució de l’orgueneria catalana al segle XVIII. Els seus instruments tenen, principalment, importants característiques d’una escola catalana evolucionada; però també, de mica en mica, n’incorporen de castellanes (que són un aspecte més de la castellanització general que segueix a la derrota del 1714). De Castella pren la trompeteria anomenada “de batalla”, en disposició horitzontal cap a fora, i el sistema de “jocs partits”, que permet que la meitat del teclat pugui sonar amb una registració, mentre l’altra meitat ho fa amb una altra, divisió que als països de l’antiga Corona d’Aragó Orgue de l’església de Torredembarra (El Tarragonès). Malgrat no hi ha constància de com era el primer de Santa Maria de Balaguer, probablement devia ser semblant a l’instrument de la fotografia, construït eren entre el do3 i el do#3. Així s’amplien les orgue el 1705 per l’orguener trempolí Jaume Guilla segons el model de l’escola catalana. possibilitats del joc tímbric i de contrast de l’instrument. de la Catedral de La Seu d’Urgell (1742) i del de Torà La família Boscà s’inicia amb Joan Boscà i Serinyena, (1744). El seu germà Josep va fabricar els exemplars d’origen valencià, que s’establí a Barcelona, i continuà de Santa Maria d’Alguaire (1736), Monistrol de Montamb els seus fills Antoni i Josep. Antoni fou l’autor dels serrat (1756) i els de La Mercè i Santa Maria del Pi de orgues de Santa Maria de Mataró (1732), de Santpedor Barcelona (1757); i a la nostra Diòcesi, els de Sanaüja (1741), de la Seu de Barcelona (1754) i de Santa Maria (1744), Talarn (1748, conservat fins avui), i el del Sant d’Igualada (1758); i, al nostre Bisbat, del magnífic orgue Crist de Balaguer (1761). Església d’Urgell

III

Altres orgueners importants del barroc catalanoibèric foren la família Cases, amb dos generacions, que tenien el taller a Reus. El pare, Antoni, construí, entre altres, els orgues de Vallbona de les Monges (1731), Sant Pere de Reus (1732), La Pobla de Cérvoles (1752), Santa Maria de Balaguer (1753) i Agramunt (1758). El succeïren els seus fills, el més destacat dels quals fou en Josep, mestre d’orgues d’El Escorial, que va fer l’orgue de la nova església de Sant Vicens d’Esterri d’Àneu (el 1789), construïda sobre el col·legi de Sant Jaume, tot aprofitant l’orgue de l’antiga església, fabricat el 1688 per Antonio Bidarte, de Bellpuig. També cal esmentar els germans Josep i Llorens Vicens, amb taller a Sant Feliu de Guíxols, que construïren l’orgue de Vielha l’any 1778. A Balaguer, l’antic orgue deuria estar molt deteriorat, ja que el 2 d’octubre de 1753 els regidors de l’Ajuntament Josep de Revert, Miquel Camps, Francesc Casanovas, Josep Anton Sanuy, Josep Pla i Jaume Fava, acompanyats per Mn. Francesc Perés, Síndic de la Comunitat de preveres de la Col·legiata de Santa Maria, fan una capitulació amb l’orguener Antoni Cases, pare, pel preu de 2.100 lliures barcelonines, amb el compromís d’acabar l’instrument l’any 1757. L’orgue encarregat era de grans dimensions. Tenia tres teclats i 27 jocs i era similar en magnitud al magnífic orgue que Antoni Boscà Llorens havia construït a la Catedral de La Seu d’Urgell l’any 1742, amb tres teclats i 28 jocs. No hi ha dubte que, per la importància de la capital de la Noguera, havia de fomentar una Litúrgia equiparable al cap del Bisbat.

El 2 d’octubre de 1753, regidors de l’Ajuntament de Balaguer, acompanyats pel Síndic de la Comunitat de preveres de la Col·legiata de Santa Maria, fan una capitulació amb l’orguener Antoni Cases, pare, pel preu de 2.100 lliures barcelonines, amb el compromís d’acabar l’instrument l’any 1757 L’instrument que es compromet a fer l’Antoni Cases és el següent: – Primer teclat o cadireta (45 tecles): Bordó 8’, Octava 4’, Quinzena 2’, Ple de 3 fileres, Símbala de 3 fileres, Nasard 19a.; Corneta de 4 fileres, partit mà dreta. – Segon teclat o orgue major (45 tecles): Cara 8’, Bordó 8’, Octava 4’, Quinzena 2’, Quinzena de 2 fileres,

GONZÁLEZ, Miquel, o.c., pp. 265-267.

Església d’Urgell

Orgue d’estil catalano-ibèric de l’església de La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), construït per Antoni Cases el 1752. Segons les fonts documentals, seria semblant al que el mateix orguener va fer per a Santa Maria de Balaguer, tot i que el de La Pobla de Cérvoles és més petit, puix només té dos teclats i no té cadireta.

Tolosana de 3 fileres, Baixons, partit de mà esquerra, Clarins, partit de mà esquerra, Ple de 4 fileres, Símbala de 4 fileres, Nazard 12a., Nazard 15a., Nazard 17a.; Corneta Magna de 7 fileres, partit de mà dreta; Clarins Clars, partit de mà dreta; Clarins de Campanya, partit de mà dreta. – Tercer teclat ó eco (24 tecles): Corneta de 4 fileres, partit de mà dreta; Bordó, partit de mà dreta; Violins, partit de mà dreta. – Contres (pedal): Vuit contres (vuit notes diatòniques).4

En les primeres dècades del segle XIX la situació de exclaustrades (1835-1836). Un exemple d’això és l’orgue l’orgue a Europa va estar condicionada per factors barroc (1747) del Monestir de Canonges Premonstrapolítics, econòmics i musicals que van portar a un tencs de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes, cert desinterès per l’instrument. A tot el continent, que fou subhastat el 4 de febrer de 1845 i comprat per l’assignació econòmica per arranjar i construir orgues Antoni Guasch, hisendat de Maldà (Urgell), i instal·lat va ser escassa. posteriorment a l’església del poble6, on probableA França, ja a finals de segle anterior començà una ment fou destruït durant la Guerra Civil (1936-1939). crisi moral i religiosa. Hi proclamaren la “religió de la na- Hi ajudà, ensems, l’aparició de l’harmònium, inventat turalesa”, tot soscavant l’Església cristiana, on l’orgue n’era el servidor. En els temples, durant l’elevació de l’hòstia i del calze, s’hi tocaven petites àries, sarabandes, música de caça, minuets i rigodons. Durant la Revolució Francesa hi ha una decadència dels orgues. Alguns van ser “abandonats, destruïts, saquejats, deteriorats i cremats en les esglésies”5. També a Espanya, es destruïren molts orgues durant la primera meitat de segle XIX. Ferran VII havia tingut només un filla, Isabel, que deixà com hereva. Els absolutistes deien que era il·legal, perquè Distribució dels teclats d’un orgue catalano-ibèric: el teclat central correspon a l’orgue major, a sota hi ha el tecla de la cadireta; i a dalt, contravenia la Llei Sàli- el teclat d’ecos. (A la fotografia, teclat de l’orgue de Vielha, construït el 1778. És semblant al de l’orgue que es construí per a l’església ca, que disposava que la de Santa Maria de Balaguer en la mateixa època). successió havia de ser només masculina. Per això volien com a rei el germà per Alexandre-François Debain el 1840, de dimensions de Ferran, Carles, en el qual veien, a més, encarnades reduïdes i més assequible. les essències tradicionals hispanes. Els lliberals, en A Catalunya també es malmeteren orgues a principis canvi, eren partidaris d’Isabel. A la mort del rei Ferran del segle XIX, en la primera guerra carlina, sobretot en (1833), el país va quedar dividit en dos faccions: els recintes monàstics com Santes Creus i Poblet, però tamlliberals, partidaris d’Isabel II i els absolutistes, partida- bé en algunes esglésies, com les de la Mare de Déu del ris de “Don Carlos”. Això va provocar les anomenades Claustre de Solsona (1837), Ponts (1839) i Santa Maria “guerres carlines”. de Balaguer (1835). “En lo mes de Agost de 1835, per Les constants conflagracions que sofrí la península rahó de la guerra civil que aflegi á la Nació Española, van fer que no es construïssin orgues ambiciosos. se tingué que abandonar lo temple de Santa Maria de la També hi contribuí l’existència d’un autèntic mercat de present Ciutat retirant de ell per tal motiu lo Santissim, segona mà procedent de les comunitats de religiosos altars de las suas imatges y orgue, celebrantse la ultima

DUFOURCQ, Norbert, “L’Orgue”, pp.48-51, Presses Universitaires de France, París, 1970

6 GONZÁLEZ, Miquel, o.c., p. 311 Església d’Urgell

misa lo dia de Sant Llorens [10 d’agost]”7. Fou en temps del Consell de Ministres presidit pel comte de Toreno, de finals de maig a mitjans de setembre del 1835, que es produí una granissada de disturbis provincials calamitosos. A la capital de la Noguera, Santa Maria es convertí en caserna i presó, i la Parròquia es traslladà primer al temple d’El Miracle, i més tard a l’església de Sant Josep. El 1851, el Govern moderat de Narváez va signar un concordat amb la Santa Seu, pel qual es facilitava la tornada dels religiosos als seus convents i es reconeixia l’existència necessària de la figura de l’organista en tota capella de música. Això propicià la restauració dels orgues existents i la construcció de nous. A la província de Lleida, Gaietà Vilardebó construí el 1853 un orgue barroc-ibèric a la Catedral de Solsona; i Juan Florenzano, orguener italià de Calatayud, en fabricà un d’Ibèric a Àger l’any 1865, i el 1881 un orgue romàntic a la Capella del Claustre de Solsona.8

L’any 1868, un grup de balaguerins va lluitar, amb l’ajut de l’Ajuntament de la ciutat, per refer Santa Maria. Van traslladar les restes de l’altar major i de l’orgue a l’església, i demanaren a l’orguener Joan Puig que restaurés l’instrument L’any 1868, un grup de balaguerins va lluitar, amb l’ajut de l’Ajuntament de la ciutat, per refer Santa Maria. Van traslladar les restes de l’altar major i de l’orgue a l’església, i demanaren a l’orguener Joan Puig que restaurés l’instrument. Joan Puig era un orguener de Barcelona que va treballar als orgues de Santa Maria del Mar de la Ciutat Comtal (1854), Torredembarra (1857), Santa Maria del Pi de Barcelona (1860) i de la Catedral de Girona (1865), entre altres. Puig va examinar les restes de l’orgue i dictaminà que “los restos que, encajonados, se conservan del susodicho órgano, ha encontrado que estos consisten únicamente en la flauteria interior y de fachada”. És a dir, es conservaven els flautats (principals) de façana i d’interior, els secrets eren inservibles i faltaven els teclats, el mecanisme, el secret de contres i les manxes. I estima que el pressupost “ascenderá a la suma de veinte mil reales, por lo cual se compromete a 7

GONZÁLEZ, Miquel, o.c., p. 267

GONZÁLEZ, Miquel, o.c. pp. 17-18; 184-185, 187-188

GONZÁLEZ, Miquel, o.c., pp. 267-268

hacerlo, dejándolo en el buen estado que requieren las reglas del arte y sujetándolo a la inspección facultativa que tenga por conveniente designar la Municipalidad antes de darse por recibida la obra. Balaguer veinte y tres de marzo de mil ochocientos sesenta y ocho. Joan Puig, organero”. “ [...] Cuan anavan á comensar definitivament las obras sobrevingué la revolució, coneguda per revolució de Setembre de 1868, en que se destroná a la Reyna Dª Isabel 2ª. Per aquesta causa se desistí de la restauració del temple, lo que va continuá abandonat”9. El moment era, clarament, desfavorable, puix progressistes i demòcrates, capitanejats pel general Joan Prim es van aliar per destronar Isabel II. El tret de sortida va ser el 18 de setembre del 1868, amb la insurrecció de l’esquadra a Cadis, comandada per l’almirall Joan Baptista Topete. Un cop arribats de l’estranger, Joan Prim i Francesc Serrano s’enfronten a les forces governamentals a la batalla del pont de Alcolea (Córdoba, 28 de setembre) i les vencen després d’un petit combat. En assabentar-se la reina Isabel, que estiuejava a Sant Sebastià, fuig a França el 29 de setembre, acabant així el seu regnat. A Lleida l’aixecament va produir-se el 29 a la nit, amb ordre i control. El 2 d’octubre es constitueix una Junta, encapçalada pel governador militar i integrada per progressistes i per alguns demòcrates. Al dia següent van haver de negociar amb la guarnició de la plaça a la qual invitaven “a secundar y sostener el pronunciamiento hecho como medio de guardar el orden público y de evitar el derramamiento de sangre”10. A bord de la fragata blindada Zaragoza, Prim, Serrano i Topete havien recorregut la costa, des de Cadis i Màlaga fins a Barcelona, aconseguint que les ciutats riberenques se sumessin al moviment revolucionari. Des de Barcelona, tot dirigint-se a Saragossa, el 5 d’octubre aprofitaren que passaven per Lleida per fer discursos i desfilades per al consum d’una població encara entusiasta. Era el començament del Sexenni Democràtic, caracteritzat per la inestabilitat política. Per això, el projecte de restauració de Santa Maria es va posposar, esperant temps millors. “L’any 1771 lo escarcellé y alguns presos asclaren y cremaren los restos del antich altar major. En lo any 1873 se ocupá novament lo temple per cuartel y casa forta [...]”. En la construcció d’orgues va ajudar, sobretot, la

FONTANA, Josep, “La fi de l’Antic Règim i la industrialització”, Història de Catalunya, vol. V, p. 350. Edicions 62, Barcelona, 1988

Església d’Urgell

nova burgesia sorgida durant la restauració monàrquica (amb el rei Alfons XII, fill d’Isabel II), que va contribuir a augmentar la dignitat de les celebracions religioses11. En aquest període, a partir de l’any 1878, els balaguerins tornen a rehabilitar Santa Maria. L’any 1878 es construeix una tribuna per a l’orgue, “y lo mateix any se encarregá la construcció del altar major y de la trona”12. El culte s’inicia novament el 1881. L’altar, fet pels escultors Morillo i Borràs, s’enllestí el 15 de juny de 1883. En aquestes obres ja no s’esmenta l’estat ni l’existència de l’orgue. Sabem que el 1923 el temple es va fer servir altre cop com a presó, igual que durant el període 1936-39. Santuari del Sant Crist Es té constància que l’any 1094, després d’una conquesta temporal de Balaguer (la definitiva no arribaria fins al 1105), el comte Ermengol V d’Urgell va fer donació a Sant Serni de Tavèrnoles de les propietats d’un important personatge de Balaguer anomenat Avimoni, entre les quals figurava una mesquita. Sobre la mesquita d’Avimoni es va aixecar l’església de Sant Salvador, de la qual es tenen notícies des del 1163. Més endavant, l’any 1351, en començar les obres de Santa Maria, aquesta església va adquirir la categoria de temple parroquial en detriment de Santa Maria d’Almatà. Al segle XVI, el culte a la imatge del Sant Crist estava tan arrelat i tan estès que, en vista de la gran quantitat de gent que la visitava, l’església esdevingué Santuari. El temple s’anomenà del Sant Crist des del 22 de març de 1622, arran d’una gran cerimònia amb la presència del rei Felip IV i del seu germà Carles, comte d’Olivares, i d’altres “Grans de la Nació”. La imatge del Sant Crist fou traslladada de l’antiga capella a l’altar major, que a tal efecte s’acabava de construir, deixant, d’aquell moment ençà, de ser la titular de l’església la Mare de Déu d’Almatà. Constatem que en aquest segle XVII, fruit de la veneració del Sant Crist, ja hi havia un orgue. Ho evidencia el contracte que van estipular els administradors, l’any 1761, amb Josep Boscà per fer un orgue nou. Ens diu que s’utilitzarà per al nou instrument “el flautat de cara de 8’... l’octava... i els Contres que es troben en l’orgue anterior”13. A final del segle XVIII, el continu increment de visitants portà a la contrucció del cambril i a l’ampliació del temple, que passà a tenir les dimensions actuals.

Amb motiu de l’engrandiment del Santuari es pensà en la construcció d’un nou orgue. Un cop acabat l’orgue de Santa Maria (1757), i donada la veneració i l’afluència creixent de gent al Santuari, els síndics de la “Reverent Comunitat de Santa Maria”, Mn. Josep Farràs, Canonge, i Josep Cistach, prevere, amb els administradors de la Casa i l’Hospital del Sant Crist (Josep Rosell, administrador, i Francesc Lleyda, clavari) signen un contracte el 23 de març de 1761 amb l’orguener Josep Boscà Llorens per a tenir un nou orgue enllestit l’octubre del mateix any14.

Al segle XVIII, amb motiu de l’engrandiment del Santuari, es pensà en la construcció d’un nou orgue, per la qual cosa els síndics de la “Reverent Comunitat de Santa Maria”, amb els administradors de la Casa i l’Hospital del Sant Crist, signen un contracte el 23 de març de 1761 amb l’orguener Josep Boscà Llorens per a tenir el nou instrument enllestit l’octubre d’aquell mateix any La família Boscà, com hem dit, és la principal artífex de la grandesa de l’orgue barroc català-ibèric. Josep Boscà fou germà d’Antoni Boscà, l’orguener que construí l’orgue de La Seu d’Urgell el 1742. Josep acceptà l’encàrrec i realitzà un orgue més modest que el parroquial, però més ric que el de Talarn (1748). Tenia un sol teclat, contres (pedal de vuit notes) i 14 jocs, amb aquesta disposició: -Teclat: Flautat de cara 8’, Octava 4’, Bordó 8’, Quinzena llarga 4’, Simbalet (3 fileres), Alemanya (4 fileres, 1a. octava 3 fileres), Baixons (mà esquerra), Corona (4 fileres, 1a. octava 3 fileres), Corneta Magna (7 fileres), Nasard 12a., Nasard 15a., Nasard 17a., Clarí (mà dreta). -Pedal: Contres (8 tecles). L’orgue estava situat al costat dret o de l’Epístola, prop del cor del Santuari. “Els preveres [...] convenen y en bona fe prometen donar y pagar al sobrenomenat Joseph Buscá per rahó de la fabrica de dit orgue la quantitat de setcentas y cinquanta lliuras moneda barcelonesa”. Els testimonis de l’acta són “lo Reverent Dr. Pau Simó, prebere, y Joseph Alabert, organiste, los dos de dita Ciutat de Balaguer”.

AA.VV., “Història de la música catalana, valenciana i balear”, vol. III, pp. 211-212, Ed. 62, Barcelona, 1999

GONZÁLEZ, Miquel, o.c., p. 268

GONZÁLEZ, Miquel, o.c., p. 269

GONZÁLEZ, Miquel, o.c., p. 270 Església d’Urgell

VII

El contracte notarial està firmat per “Francisco Sociats, Notari Public de la Ciutat de Balaguer”15. El 20 de juliol de 1936, Lleida es despertà comunista per haver fracassat l’aixecament militar a Barcelona. Balaguer, distant vint-i-set quilòmetres de Lleida, seguí el compàs dels esdeveniments. El Front Popular començà les detencions i els empresonaments a ciutadans balaguerins. En dies successius són incendiades les esglésies de Sant Domènec i de l’Escola Pia. La del Sant Crist es cremada el 28 de juliol, i, entre altres coses, es destrueixen a destral i foc l’orgue i la imatge del Sant Crist. Es destruí l’orgue balaguerí com van ser destruïts durant la guerra civil molts instruments al nostre Bisbat. En concret, foren quinze els orgues fets malbé: Esterri d’Àneu, Gerri de la Sal, Santa Maria de Puigcerdà, Organyà, Oliana, Peramola, Ponts, Sanaüja, Torà, Guissona, Agramunt, Sant Crist de Balaguer i Bellpuig de Les Avellanes (Maldà). Mn. Josep Maria Solé Segarra, que, essent escolanet a Ivars d’Urgell, feia anar la manxa de l’orgue, ens diu que durant la guerra ell i altres nens jugaven amb els tubs de l’orgue destruït. Així mateix, els balaguerins recorden que durant la conflagració civil els nens feien sonar els tubs de l’orgue arruïnat del Miracle. Només cinc instruments es van salvar de la barbàrie: Fotografia sense data de l’interior del Santuari del Sant Crist. A la dreta es pot veure parcialment la balconada i part els de La Seu d’Urgell, Tremp, Talarn, de l’orgue construït per Josep Boscà el 1761. La Pobla de Segur i Vielha. L’orgue de Llívia, en temps de Mn. Jaume Soy i Amargant, Finalment, cal remarcar que, al Bisbat d’Urgell, uns preveres en sintonia amb aquesta riquesa organística és neobarroc català, fet l’any 1990 per Gabriel Blancafort que sempre ha tingut la nostra Diòcesi van propiciar i París, de Collbató. A Andorra la Vella, promogut per Mn. Pau Vidal i Vidal després de la guerra la construcció de magnífics orgues. Cal mencionar, primerament, els orgues que va fer Or- i inaugurat en el rectorat de Mn. Blai Fortuny i Feliu, gueneria Espanyola SA, d’estil romàntic, al Santuari de s’instal·là un instrument “simfònic” o “de síntesi”, que té Núria (1959) i a la capella de la Sagrada Família de La Seu característiques barroques i prestacions romàntiques. Fou construït per Manufacture Languedocienne de Grandes d’Urgell (1960). A Escaldes-Engordany (Andorra) hi ha un orgue ne- Orgues l’any 1991, sota la direcció tècnica de l’orguener obarroc que va venir de La Almunia de Doña Godina Georges Danion. A Puigcerdà, Mn. Jordi Gasch i Duran, amb la col· (Saragossa), fabricat el 1987 per G. A. C. De Graaf.

GONZÁLEZ, Miquel, o.c., pp. 270-271

VIII

Església d’Urgell

Orgue de l’església de Talarn (1748), encara en servei, obra del mateix Josep Boscà. Tot i que és més petit (té un sol teclat i onze jocs) que l’encarregat per al Santuari del Sant Crist, dóna idea de la qualitat del treball d’aquest orguener.

laboració de molts ceretans, féu possible la construcció d’un instrument neobarroc català, fabricat per Gabriel Blancafort i París l’any 1996. L’orgue de Ponts és d’estil barroc alemany (principis del segle XIX), portat per Mn. Josep Sauter i Gabriel el 2004. A La Massana, també per iniciativa de Mn. Jaume Soy i Amargant, s’instal·là un orgue nou d’estil Ibèric, construït per Joaquín Lois (Tordesillas) l’any 2008. El 2015 arribà al Monestir de Bellpuig de Les Avellanes l’orgue del convent marista de Varenne-sur-Allier (França), que es clausurà aquell any. És un instrument d’estil neobarroc fabricat el 1967 a Estrasburg per la casa Schwenkedel. Són en total nou orgues recents, que junt amb els que van sobreviure de la guerra sumen els dotze instruments que tenim avui al nostre Bisbat. De mica en mica hem d’anar enriquint aquest patrimoni artístic, en pro d’unes celebracions ben dignes.

Conclusió Deia Mozart que “l’orgue és el rei dels instruments”. Aquest instrument “rei”, com a eina principal en el cant litúrgic va venir de la mà dels monjos de Cluny (segles X-XI). Arribà aviat a Catalunya, puix en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Benet de Bages, l’any 972, ja es diu que “vociferavan enim sacerdotes et levitae laudem Dei in jubilo, organumque procul diffundebat sonus ab atrio laudantes et benedicentes Dominum” (“... i a distància, l’orgue escampava el so des de l’atri, tot lloant i beneint el Senyor”)16. Ja a principis del segle IX, havia entrat al nostre Bisbat el ritus “more romano” a través de Sant Benet d’Aniana, OSB; de l’Arquebisbe de Lió, Leidart, administrador apostòlic de la nostra Diòcesi; i de Nefrit, Arquebisbe de Narbona. És el primer Bisbat de Catalunya on entra el nou ritus, juntament amb el recent nascut cant gregorià (finals del segle VIII), que constitueix una de les més grans aportacions de la cultura d’occident al patrimoni

ALCARAZ, Jordi, “El Órgano”, pp. 100-101, Ed. Milenio, Lleida, 1998. Església d’Urgell

musical de la humanitat. El balanç d’aquest nou període, com diu Dom Cebrià Baraut, OSB, “no pot ser més que positiu i beneficiós... Soldada a la tradició visigòtica, l’Església catalana hauria romàs tancada en el seu entorn immediat i sense futur”17. I amb aquesta riquesa litúrgica i musical, l’orgue devia enriquir, des del principi, com a Sant Benet de Bages, la Litúrgia de la Catedral d’Urgell. Encara que no tenim constància d’un orgue urgel·lità fins al d’Ermenter Brocà de l’any 1495, malgrat tot, hi ha notícies d’instruments anteriors. La Seu d’Urgell ha mantingut aquesta capitalitat litúrgica, cultural i musical al llarg dels segles, en què el Bisbat ha donat exemple sempre d’una litúrgia d’excepcional quali-

tat, gràcies a la riquesa de la seva música, i en la qual l’orgue n’era un riquíssim i indispensable servidor. La fecundíssima tradició musical d’Urgell en tot temps la testifiquen grans músics de la Diòcesi, com Mn. Joan Brudieu, Pere Riquet, Joan Arañés, Jaume Balius, Maurici Espona, Bru Pagueras i Portavella, Mn. Vicenç Bosch i Mon, Mn. Josep Tàpies i Sirvant, i Mn. Enric Marfany i Bons, que obtingué el benefici d’organista de la Catedral el 1893, després de guanyar les oposicions corresponents. I sota el mestratge de Mn. Marfany sortí una magnífica florada de bons músics: Mn. Josep A. Sanuy i Sulla, Mn. Francesc Tàpies i Torres, Mn. Antoni Monsó i Lledós, Mn. Ramon Pujol i Llanes, Mn. Josep Comes i Faus o

Mn. Albert Vives i Mir. Aquests, però, són només la punta de l’iceberg, sota la qual hi van haver músics de gran qualitat. També músics de casa nostra ocuparen beneficis organístics a altres Catedrals. El nivell d’exigència per ser organistes el marca el fet que abans havien de fer oposició al càrrec. La prova consistia en un acurat examen sobre l’acompanyament del cant, l’execució organística, la improvisació i la composició. Així havia de ser per tocar aquests magnífics instruments en una litúrgia brillant. Nosaltres, que hem viscut intensament aquestes magnífiques celebracions, no podem deixar-les perdre, influïts per un món massa superficial que ha perdut la memòria històrica.

BARAUT, Cebrià: “La intervenció carolíngia antifeliciana al Bisbat d’Urgell i les seves conseqüències religioses i culturals (segles VIII-IX)”, Jornades Internacionals d’estudi sobre el Bisbe Feliu d’Urgell, pp. 155-193, Facultat de Teologia de Catalunya - Societat Cultural Urgel·litana, 2000.

L’orgue de l’església parroquial de La Massana (Andorra), construït per l’orguener de Tordesillas (Valladolid) Joaquín Lois el 2008, és un dels darrers instruments que ha enriquit el patrimoni organístic del Bisbat d’Urgell.

Església d’Urgell

APÈNDIX: CRONOLOGIA DELS ORGUES CONSTRUÏTS AL BISBAT D’URGELL CRONOLOGIA DELS ORGUES CONSTRUÏTS AL BISBAT D’URGELL ANY

LLOC

ORGUENER

ORGUES RENAIXENTISTES 1440?

PUIGCERDÀ - SANT DOMÈNEC

Joan Carnicer

1441

PUIGCERDÀ - SANTA MARIA

Joan Carnicer

1495

LA SEU D’URGELL - CATEDRAL

E. Brocà

1510

PONTS

A. Comalada

1524

PUIGCERDÀ - SANTA MARIA

Gaspar Roig

1544

LA SEU D’URGELL - CATEDRAL

F. Granollers

1595

TORÀ

Bordons

ORGUES BARROCS CATALANS 1610

LA SEU D’URGELL - CATEDRAL

A. Llorens

1631

ORGANYÀ

Touses i Tereses

1641

PUIGCERDÀ - SANTA MARIA

Touses i Tereses

1673

TREMP

J. Font, Jaume Guilla

1688

ESTERRI D’ÀNEU

A. Bidarte

ORGUES BARROCS CATALANO-IBÈRICS 1726

GUISSONA

J. B. Ferrer

1742

LA SEU D’URGELL - CATEDRAL

A. Boscà

1744

SANAÜJA

J. Boscà

1744

TORÀ

A. Boscà

1747

BELLPUIG DE LES AVELLANES

1748

TALARN (avui existent)

J. Boscà

1753

BALAGUER - SANTA MARIA

A. Cases

1758

AGRAMUNT

A. Cases

1761

BALAGUER - SANT CRIST

J. Boscà

1778

VIELHA (avui existent)

J. i Ll. Vicens

1789

ESTERRI D’ÀNEU

Josep Cases Soler

1791

PUIGCERDÀ - SANTA MARIA

J. P. Cavaillé

1819

PUIGCERDÀ - SANTA MARIA

A. Grinda

ORGUES ROMÀNTICS 1905

PONTS

F. Teppati Església d’Urgell

1906

LA POBLA DE SEGUR (avui existent)

F. Teppati

1907

OLIANA

M. Bertran

1907

PERAMOLA

M. Bertran

1914

TREMP (avui existent)

R. Rodríguez

1920

LA SEU D’URGELL - CATEDRAL (avui existent)

Lope Alberdi

1959

SANTUARI DE NÚRIA (avui existent)

Orgueneria Espanyola SA

1960

LA SEU D’URGELL - SAGRADA FAMÍLIA (avui existent)

Orgueneria Espanyola SA

ORGUES NEOBARROCS (“de síntesi”) 1987

ESCALDES-ENGORDANY (avui existent)

G.A.C. De Graaf

1990

LLÍVIA (avui existent)

G. Blancafort

1991

ANDORRA LA VELLA (avui existent)

G. Danion

1996

PUIGCERDÀ - SANT DOMÈNEC (avui existent)

G. Blancafort

2008

LA MASSANA (avui existent)

J. Lois

ORGUES VINGUTS DE FORA s. XIX

PONTS (Portat el 2004)

Barroc alemany

1967

BELLPUIG DE LES AVELLANES (Portat el 2015)

Schwenkedel (Estrasburg)

Bibliografia AA. VV., “Episcopologi de l'Església d'Urgell”, Societat Cultural Urgel·litana, La Seu d’Urgell, 2002. AA. VV., “Gran enciclopèdia de la música”, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2002. AA.VV., “Història de Catalunya”, Edicions 62, Barcelona, 1988. AA.VV., “Historia”, National Geographic, España, 2013. AA.VV., “Història de la música catalana, valenciana i balear”, volums I, II, III i IV, Ed. 62, Barcelona, 1999. AA.VV., “Historia general de la música”, volums II i III, Ed. Istmo, Madrid,1977. AA.VV., “Jornades internacionals d’estudi sobre el Bisbe Feliu d’Urgell”. Facultat de Teologia de Catalunya -Societat Cultural Urgel·litana, 2000. AA.VV., “La Catedral de La Seu d’Urgell”, Angle Editorial, 2002.

XII

Església d’Urgell

ALCARAZ, Jordi, “El órgano”. Ed. Milenio, Lleida, 1998. BOSOM ISERN, Sebastià i DE MONTELLÀ LLAURADÓ, Salvador, “Orgueners, orgues i organistes de Puigcerdà”, Impremta Cadí, Puigcerdà, 1996. CASTELLS SERRA, Jesús, “Martirologi de l’Església d’Urgell, 1936-1939”, Bisbat d’Urgell, La Seu d’Urgell, 1975. DUFOURCQ, Norbert, “L’orgue”. Presses Universitaires de France, París, 1970. GARCÍA-VILLOSLADA, Ricardo, “Historia de la Iglesia Católica”, volum II, BAC, Madrid, 2003. GONZÁLEZ, Miquel, “Els orgues de les comarques de Lleida i del Principat d’Andorra”. Pagès Editors, Lleida, 2006. RIEMANN, Hugo, “Manual del organista”, Ed. Labor. S. A., Barcelona, 1929

PERQUÈ HI TENS MOLT A DIR

PREMI

REPORTATGE SOLIDARITAT PER A ESTUDIANTS D’ESO

Bases a: www.premsacomarcal.cat Amb el suport de :

Església d’Urgell

Dietari CELEBRACIÓ PER TOTS ELS FIDELS DIFUNTS A LA CATEDRAL L’endemà de la solemnitat de Tots els Sants, l’Església prega per tots els fidels difunts, i especialment pels del darrer any. A la Catedral de Santa Maria d’Urgell, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir una emotiva celebració exequial per tots els difunts de La Seu i de la Diòcesi d’Urgell. A l’inici de la celebració el Vicari general i Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri, va anomenar tots i cadascun dels 124 difunts dels quals s’havien anat celebrant les exèquies al llarg del darrer any. Per a tots van demanar pietat i misericòrdia els sacerdots i la comunitat reunida. A l’homilia, l’Arquebisbe va glossar la lectura i l’Evangeli proclamats. Predicà l’esperança que neix de la resurrecció de Jesucrist, que ens dóna esperança per creure que també nosaltres ressuscitarem. I ens sosté la pregària eficaç del Fill de Déu, que en el seu comiat dels apòstols (cf. Jo 17) pregà per aquells que el Pare li havia donat. Tot seguit glossà dues oracions de la Santa Mare Església en acomiadar els seus fills el dia de les seves exèquies (“Ajudeu-lo sants de Déu; sortiu a rebre’l, àngels dels Senyor... Acolliu la seva ànima i presenteu-la a l’Altíssim”), que ens dóna la confiança que tots els sants amb la Verge Maria vindran 30

Església d’Urgell

a rebre’ns per acompanyar-nos fins a Déu. També esmentà el Prefaci I dels difunts, quan l’Església, en actitud de gran acció de gràcies, canta joiosa que “la mort no destrueix la vida dels qui creuen en Vós, tan sols la transforma. I si se’ns desfà la casa de l’estada terrenal, en troben una altra d’eterna al cel”. Animà a recordar els difunts amb amor; i a pregar especialment per aquells que han traspassat en el darrer any i els qui moriren a causa de la pandèmia. Per a tots preguem, apliquem la indulgència plenària i sentim-los propers, fins que tots ens reunirem i farem la festa eterna del cel amb el Senyor. La vida té sentit i caminem vers la pàtria amb la promesa que ens fou realitzada en el nostre baptisme que “viurem!” per sempre.

VISITA DEL CAP DE LA REGIÓ POLICIAL PIRINEU OCCIDENTAL El 3 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre al Palau Episcopal la visita del nou Cap dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial Pirineu Occidental, Intendent Daniel Pérez, que va voler complimentar Mons. Vives un cop formalitzada la seva incorporació oficial al territori. L’Intendent anava acompanyat del Sotscap de la Regió Policial, Inspector Josep Anton Rodríguez. A l’entrevista, que va

D’esquerra a dreta, l’Inspector Rodríguez, Mons. Vives i l’Intendent Pérez, al Palau Episcopal.

transcórrer en un clima de cordialitat, es van tractar diferents qüestions d’interès comú. L’Arquebisbe estigué acompanyat pel Cap de Gabinet del Copríncep i Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. La Regió Policial Pirineu Occidental comprèn les comarques de la Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell i Cerdanya, i les seves funcions consisteixen a dirigir els serveis bàsics de seguretat ciutadana, investigació, policia científica i trànsit. El comandament de la Regió Policial està instal·lat a la comissaria de La Seu d’Urgell.

SOLEMNITAT DE SANT ERMENGOL A LA CATEDRAL D’URGELL Amb el rés de Vespres i la celebració solemne de l’Eucaristia amb el Capítol Catedral, fundat pel mateix

Sant Ermengol al segle XI, es va festejar amb joia i solemnitat a la Catedral de Santa Maria d’Urgell la festa del Bisbe Sant Ermengol, Patró secundari del Bisbat d’Urgell. L’Arquebisbe Joan-Enric acompanyat dels Canonges i del poble fidel cantà l’acció de gràcies pel do que significa la santedat d’un Bisbe de la Diòcesi per a tota l’Església. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà la figura del Bisbe Sant Ermengol vinculant-la al Sínode que hem iniciat i al lema del Sínode: “Per una Església sinodal, comunió, participació i missió”. La figura del Bisbe, imatge del Bon Pastor que dóna la vida per les ovelles, es troba enmig de la gent, enmig del Poble de Déu, per destacar com els Pastors han de ser “pastors missioners”, propers a les necessitats, esperances i angoixes del Poble de Déu. Al davant, al darrere

i al mig del Poble, sempre servint-lo, donant la pròpia vida per amor. Feliç una Diòcesi a qui Déu li concedeix aquests Pastors, Bisbe i sacerdots, sants i entregats, com Sant Ermengol! A l’Eucaristia es va pregar pels dos Canonges traspassats en el darrer any: Mn. Jaume Vila i Mn. Joan Antoni Mateo (a.c.s.). Ermengol, nascut a Aiguatèbia fill dels comtes del Conflent, succeí el seu oncle, el Bisbe Sal·la, en la seu urgel·litana amb un llarg Pontificat (10101035), que culminà amb la seva mort durant l’acció pastoral a Pont de Bar, mentre construïen el pont que havia d’acostar l’Urgellet i la Cerdanya. Bisbe bondadós, servidor dels pobres, combatent per la fe, pelegrí a Compostel·la i a Roma, forjador de pau i treva amb l’Abat-Bisbe Oliba de Vic, deixà una gran empremta en tots aquells que el van conèixer. Per això només pocs anys després de la seva

mort accidentada ja rebia culte al Bisbat d’Urgell i n’esdevingué Patró principal fins que al segle XX aquest lloc l’ocupà la Mare de Déu de Núria i ell passà a ser-ne Patró secundari, però a qui la Santa Seu conservà el grau litúrgic de solemnitat per a tota la Diòcesi. Abans de l’Eucaristia, al matí, tingué lloc el tradicional Capítol de Sant Ermengol, amb l’assistència dels MM.II. Canonges de la Catedral i, posteriorment, l’Arquebisbe Joan-Enric els convidà a un dinar fratern al Seminari diocesà, on, en un clima de comunió, pogueren intercanviar diàleg i convivència fraterna, i cantaren els goigs de Sant Ermengol, composats per Mn. Agustí Brescó.

MONS. VIVES BENEEIX LA RESTAURACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE LA MISSIÓ El 4 de novembre, festivitat de Sant Carles Borromeo, l’Arquebisbe

A la celebració de Sant Ermengol, l’Arquebisbe glossà la seva biografia vinculant-la al Sínode que hem iniciat.

En la festivitat de Sant Carles Borromeo, Mons. Vives beneí els treballs efectuats a l’església de La Missió.

Joan-Enric va beneir les obres de millora de l’església de La Missió i presidí l’Eucaristia d’acció de gràcies que es va celebrar amb aquest motiu. Hi van concelebrar el Rector, Mn. Ignasi Navarri, i els dos sacerdots que hi col· laboren habitualment, Mn. Evarist Vigatà i Mn. Pau Bellido. Mons. Vives, a la benedicció, va posar en relleu la importància de mantenir viu el patrimoni, de tenir-ne cura i de facilitar la trobada de les persones amb Déu, en un espai de pregària i d’espiritualitat que és cèntric i que sempre manté les seves portes obertes. Els treballs fets a l’església de la Missió, que pertany a la Parròquia de Sant Ot de la Seu d’Urgell, han consistit principalment a pintar les parets de l’interior del temple i a millorar la il·luminació i la megafonia, que havien quedat obsoletes. Situada al carrer de Sant Josep de Calassanç, dins el nucli antic de la capital urgel· litana, va formar part de les instal·lacions que el

Bisbe Andreu Capella va impulsar per crear el primer espai propi de Seminari al Bisbat d’Urgell, l’any 1592. El temple actual fou bastit el 1899 dins l’edifici de l’antic seminari.

LLIURAMENT DE LES CARTES CREDENCIALS DELS NOUS AMBAIXADORS DAVANT EL PRINCIPAT D’ANDORRA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra rebé el divendres 5 de novembre al Palau Episcopal les Cartes Credencials de quinze nous Ambaixadors davant el Principat d’Andorra. A la recepció, Mons. Joan-Enric Vives va estar acompanyat pel Representant personal del Copríncep, Mn. Josep M. Mauri; i per la Ministra d’Afers Exteriors del Govern d’Andorra, M. I. Sra. Maria Ubach. En concret, van lliurar les Cartes Credencials els Ambaixadors següents: Excma. Sra. Wendy Ellen Drukier, Ambaixadora de Canadà; Excm. Sr. Església d’Urgell

Mons. Vives amb l’Ambaixadora de Canadà davant el Principat d’Andorra, en el transcurs de l’acte de recepció de Cartes Credencials.

Robert Krmelj, Ambaixador d’Eslovènia; Excma. Sra. Liliane Massala, Ambaixadora de Gabon; Excm. Sr. Ricardo Scavone Yegros, Ambaixador de Paraguai; Excm. Sr. José Luis de Matos Agostinho, Ambaixador d’Angola; Excm. Sr. Burak Akçapar, Ambaixador de Turquia; Excm. Sr. Luís Guillermo Plata Páez, Ambaixador de Colòmbia; Excma. Sra. Phantipha Iamsudha Ekarohit, Ambaixadora de Tailàndia; Excma. Sra. Kshanika Kumari Hirimburegama, Ambaixadora d’Sri Lanka; Excm. Sr. Aleksey Elenkov Andreev, Ambaixador de Bulgària; Excm. Sr. Muhammad Adam, Ambaixador de Ghana; Excma. Sra. Lyra Puišytè Bostroem, Ambaixadora de Lituània; Excm. Sr. Sherii Pohoreltsev, Ambaixador d’Ucraïna; Excm. Sr. Shujjat Ali Rathore, Ambaixador de Pakistan; i Excm. Sr. Mohammad Sarwar Mahmood, Ambaixador de Bangladesh. 32

Església d’Urgell

VISITA DEL VICARI TERRITORIAL DE L’ARQUEBISBAT CASTRENSE Dijous 4 de novembre, Mons. F. Xavier Orpinell Marco, Vicari territorial de l’Arquebisbat Castrense, Capellà Major de la II Circumscripció Eclesiàstica i Rector de Plaça, va visitar l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra al Seminari de La Seu d’Urgell. Mons. Orpinell va pre-

el Cardenal Marcello Semeraro va presidir a Manresa l’Eucaristia de beatificació de tres frares caputxins màrtirs.

sentar personalment a l’Arquebisbe Joan-Enric el nou Capellà de l’Escola de Suboficials de Talarn, Rv. Luis Sánchez Chamorro, de l’Arxidiòcesi de Toledo, que segons les possibilitats també col·laborarà a la Parròquia de Tremp. Després de la reunió, que va ser molt cordial i profitosa, van compartir un sopar acompanyats per Mn. Ignasi Navarri i Mn. David Codina.

L’Arquebisbe Joan-Enric es va reunir amb Mons. Xavier Orpinell (esquerra) i el Rv. Luis Sánchez Chamorro al Seminari diocesà de La Seu d’Urgell.

BEATIFICACIÓ A MANRESA DE TRES FRARES CAPUTXINS MÀRTIRS Una solemne Eucaristia es va celebrar el 6 de novembre a la Seu de Manresa, en la qual el Cardenal Marcello Semeraro, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, va beatificar en nom del Sant Pare Francesc tres frares de l’Orde de Framenors Caputxins que van ser martiritzats en la persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939): Benet de Santa Coloma, Domènec de Sant Pere de Riudebitlles i Josep Oriol de Barcelona. La celebració va esdevenir una joiosa festa que agraïa el martiri d’aquests consagrats i que estimula el nostre testimoniatge humil i fidel, seguint el Crist, el Bon Pastor, que donà la seva vida en rescat de tota la humanitat.

Hi van assistir el Nunci de Sa Santedat a Andorra i Espanya i molts Bisbes de Catalunya, entre els quals l’Arquebisbe d’Urgell, a més del Vicari general i el P. Provincial de l’Orde dels Framenors Caputxins, molts sacerdots, frares i altres religiosos i religioses franciscans, i un bon nombre de fidels de Manresa i dels llocs d’origen dels beats. Mons. Semeraro va destacar a l’homilia el valor de donar la vida com a llavor de fecunditat. El cristià no cerca la mort sinó la vida, i intenta ser apòstol, per més que si es troba amb la persecució i el martiri l’accepta perquè segueix el Crist. I animà els presents a estimar Déu i el pròxim fins les últimes conseqüències, amb coherència i generositat extremes. Posteriorment el Bisbat de Vic i els Caputxins van convidar a un àpat fratern a la Casa d’Exercicis de la Cova de Manresa, i els mostraren un vídeo de referència i van poder admirar els mosaics del P. Rupnik a l’església de St. Ignasi.

El Seminari Conciliar de Barcelona acollí la XXXIII Trobada Interdiocesana de Pastoral de la Salut.

la trobada foren “La mort i l’eutanasia en la societat actual”, a càrrec de la Dra. Montserrat Esquerda, Directora de l’Institut Borja de Bioètica; i “Pandèmia i salut mental: com acompanyar amb equips transversals”, a càrrec de Mn. Sebastià Aupí, Coordinador del servei d’assistència religiosa de l’hospital universitari Dr. Josep Trueta de Girona, i de Josep Antoni Boix, responsable d’atenció espiritual i religiosa de l’hospital de Sant Joan de Déu. La trobada fou presi-

dida per Mons. Salvador Cristau, Bisbe auxilar de Terrassa i responsable de la Pastoral de la Salut de la Conferència Episcopal Tarraconense.

JORNADA DE FORMACIÓ PER A PREVERES I DIAQUES SOBRE LA SINODALITAT El 8 de novembre va tenir lloc al Santuari del Sant Crist de Balaguer la primera Jornada de formació permanent del curs per als preveres i diaques del Bisbat d’Urgell, presidida per

l’Arquebisbe Joan-Enric. El ponent fou el Dr. Salvador Pié-Ninot, teòleg, professor emèrit d’Eclesiologia a la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i membre de diverses comissions pontifícies, que dissertà sobre “La sinodalitat com a “caminar junts” en l’Església”, que és així mateix el títol de la seva darrera obra publicada pel Centre Pastoral Litúrgica de Barcelona, amb la qual s’obsequià tots els preveres i diaques assistents. La Jornada començà amb la pregària de Tèrcia i les informacions diocesanes que va aportar l’Arquebisbe Joan Enric, i tot seguit el Dr. Pié oferí dues conferències als preveres i diaques. En la primera, reflexionà sobre el marc teòric de la “sinodalitat”. La pregunta fonamental que cal tenir present per fer el camí de la sinodalitat és: “¿com es realitza avui en diversos àmbits (des del local a l’universal) aquest “caminar junts” que permet a l’Església anunciar l’Evan-

TROBADA INTERDIOCESANA DE PASTORAL DE LA SALUT El Seminari Conciliar de Barcelona acollí el 6 de novembre la XXXIII Trobada Interdiocesana de Pastoral de la Salut, convocada sota el lema “Acompanyar el qui sofreix”. Per part del Bisbat d’Urgell hi assistí Mn. Ignasi Navarri. Les dues conferències que emmarcaren la reflexió sobre el tema central de

El Dr. Pié (a la taula, al costat de Mons. Vives) fou el ponent de la primera Jornada de formació permanent del curs per als preveres i diaques del Bisbat d’Urgell. Església d’Urgell

geli, d’acord amb la missió que li ha estat confiada, i quins passos ens invita a donar l’Esperit per créixer com a Església sinodal?” La sinodalitat comporta que tot el Poble de Déu estigui junt en camí, que cada membre pugui dur a terme el seu rol fonamental unit als altres, insistí el Dr. Pié, i destacà així mateix com la finalitat del Sínode, i per tant d’aquesta consulta, no és produir documents sinó “fer que germinin somnis, suscitar profecies i visions, fer florir esperances, estimular la confiança, embenar ferides, entreteixir relacions, ressuscitar una aurora d’esperança, aprendre els uns dels altres i crear un imaginari positiu que il·lumini les ments, enardeixi els cors, doni força a les mans” (Document Preparatori, núm. 32). En la segona conferència, el Dr. Pié destacà com en l’Església el fet d’aconsellar no neix d’un acte de bondat del superior o d’una pura obligació jurídica, sinó que radica en la comuna pertinença dels fidels cristians a l’únic Poble de Déu i en el baptisme que possibilita aquesta incorporació. Per això insistí el valor important dels consells pastorals diocesà i parroquials: “Si en són de necessaris els consells pastorals! Un Bisbe no pot guiar una Diòcesi sense els consells pastorals. Un Rector no pot guiar la Parròquia sense el consell pastoral”, ens recorda el Papa Francesc i la Instrucció de la Congregació del Clergat sobre la Parròquia de 2020. 34

Església d’Urgell

El ponent distingí entre el procés per elaborar una decisió mitjançant un treball comú de discerniment, consulta i cooperació, i la presa de decisió pastoral que pertoca a l’autoritat del Bisbe, garant de l’apostolicitat i la catolicitat. Un diàleg entre els assistents i el ponent i un dinar de germanor compartit per tots els assistents clogué la joiosa jornada formativa.

ASSEMBLEA DE CÀRITAS CATALUNYA A SANT FELIU DE LLOBREGAT El dimecres 10 de novembre va tenir lloc a la Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat l’assemblea de Càritas Catalunya, d’acord amb el nou model de descentralització d’algunes trobades arreu dels Bisbats amb seu a Catalunya. La trobada fou presidida pel Bisbe de la Diòcesi, Mons. Agustí Cortés, conjuntament amb Mons. Xavier Vilanova, Bisbe auxiliar de Barcelona, i el President de Càritas Catalunya, Francesc Roig. Hi van assistir representants de les Càritas dels

deu Bisbats amb seu a Catalunya, entre els quals el Delegat episcopal d’Urgell, Mn. Jaume Mayoral, i la Coordinadora general de Càritas d’Urgell, Marta Fortuny. Després de la salutació de Mons. Cortés i la pregària inicial dirigida per Mons. Vilanova, es va aprovar l’acta de la darrera reunió. Tot seguit, Francesc Roig va fer un detallat repàs dels temes que palesaven la vitalitat i la feina que es fa des de Càritas Catalunya i des de les Càritas diocesanes, sempre buscant el compromís i la defensa dels més pobres i necessitats de la societat. L’ordre del dia continuà amb la proposta de pressupost per al 2022. Els encarregats de l’economia van anar informant de tot allò que tenia a veure amb les xifres de Càritas, i que són importants per a la tasca que es fa arreu del territori per ajudar els exclosos i vulnerables; i els assistents van formular algunes preguntes i dubtes a la proposta de comptes per al proper any.

Un altre punt important, que marcarà el trienni 2022-2024, va ser la proposta de calendari per endegar les línies estratègiques de Càritas Catalunya. La proposta, que és fruit d’un treball en xarxa amb el suport de tots els equips directius que conformen l’entitat, demanarà la implicació de tots els agents socials de Càritas per tal d’obtenir una visió de conjunt que ajudarà al dia a dia de les Càritas Diocesanes i les Càritas parroquials de casa nostra. Després del torn obert de paraules, Mons. Vilanova va cloure l’assemblea tot agraint la gran tasca que es fa des de totes les Càritas i expressant el suport dels Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense a aquesta feina que ens demana l’Evangeli. Els amfitrions van oferir als assistents un dinar de germanor, que va servir alhora per a enfortir vincles de feina i d’amistat que ajuden a unir energies i fer-se costat en la tasca caritativa que duem a terme des de les Càritas diocesanes i parroquials.

Representants de les Càritas dels deu Bisbats catalans van participar a l’assembla de Càritas Catalunya a Sant Feliu de Llobregat.

L’Arquebisbe encoratjà les religioses Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria a participar activament en l’etapa diocesana del Sínode.

Mons. Vives va visitar Mn. Donisa al Monestir de Les Avellanes.

VISITA A MN. ERMENGOL DONISA A LES AVELLANES La tarda del 9 de novembre, l’Arquebisbe Joan Enric va visitar el sacerdot capellà de la comunitat dels vuit Germans Maristes del Monestir de Les Avellanes, Mn. Ermengol Donisa, que havia passat un període de feblesa motriu, ja superat, i que continua servint les necessitats religioses del Monestir. L’Arquebisbe fou acollit pel Gmà. Ramon Llansana, i juntament amb Mn. Donisa van poder dialogar amablement, amb una conversa agradable. L’Arquebisbe donà salutacions per al Superior de la comunitat, que està en procés de recuperació, i felicità Mn. Donisa per l’esforç que encara fa per ser pastoralment útil.

TROBADA AMB LES MISSIONERES FILLES DE L’IMMACULAT COR DE MARIA A BALAGUER El 9 de novembre, l’Arquebisbe Joan Enric va aprofitar la festa del Sant Crist per retre visita breu però intensa a la nombrosa comunitat de religioses Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria a la ciutat de Balaguer. Fou rebut per la Superiora i tingué una trobada joiosa amb totes les germanes d’aquesta comunitat d’ancianes, moltes malaltes, que ja han acabat el seu servei més actiu i ara preguen molt per la Diòcesi i el Bisbe, per la Congregació i per les vocacions d’especial consagració. Totes han dedicat la seva llarga vida al servei dels germans i la

donació sense condicions a les persones necessitades, especialment els malalts. L’Arquebisbe els va aportar notícies diocesanes i eclesials, les animà a sentir la utilitat de les seves vides lliurades i de l’amor que tenen pel Senyor, que saben transformar en lloança i pregària, i les encoratjà a participar activament en l’etapa diocesana del Sínode.

ENTREVISTA AMB L’ALCALDE I EL VICEALCALDE DE LA SEU D’URGELL El 12 de novembre, l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat del Vicari ge-

neral, Mn. Josep M. Mauri, va rebre al Palau Episcopal l’Alcalde i el Vicealcalde de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, Francesc Viaplana i Jordi Fàbrega, en la que era la primera visita institucional de tots dos després del relleu al capdavant del consistori el passat 18 de setembre. Van informar detalladament Mons. Vives dels projectes actualment en marxa al municipi, i van aprofitar així mateix per agrair novament l’oferiment que el Bisbat va fer en el seu dia de la tercera planta del Seminari diocesà, on s’allotgen els malalts i ingressats en la residència sociosanitària del Sant

D’esquerra a dreta, Francesc Viaplana, Mons. Vives i Jordi Fàbrega, al Palau Episcopal. Església d’Urgell

Hospital de La Seu d’Urgell. També van comentar les accions que caldrà anar prenent en el futur per fer front a les conseqüències sanitàries, socials i econòmiques de la pandèmia del Covid-19.

MONS. VIVES ASSISTEIX A L’HOMENATGE A ARCADI OLIVERES A BARCELONA L’Arquebisbe Joan-Enric i Mons. Xavier Vilanova, Bisbe auxiliar de Barcelona, van assistir el 10 de novembre a l’acte d’homenatge a Arcadi Oliveres organitzat al Centre Fabra i Coats de Barcelona per Justícia i Pau, la Universitat Internacional per la Pau, Fundipau i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Arcadi Oliveres, economista i activista català, lluitador des de la no-violència per totes les causes justes, va morir el 6 d’abril passat. El Memorial, sota el lema que sempre deia Arcadi Oliveres, “No hem de perdre mai l’esperança”, va ser un acte obert a tothom que va propiciar que s’hi poguessin trobar totes aquelles persones vinculades amb el movi-

ment per la pau i la justícia global, a més d’aquelles que tenien estima per Arcadi Oliveres. El Centre Fabra i Coats de Sant Andreu va quedar petit i, en vista de l’allau de peticions per assistir-hi, l’organització va retransmetre l’acte per Youtube. Eudald Vendrell, president de Justícia i Pau, entitat que va presidir Oliveres fa uns anys, va afirmar que “tots els presents, més que fer un acte de comiat o de record de l’Arcadi en passat, el que estem fent és tenir-lo present i recollir el seu testimoni per tirar endavant els seus anhels i les seves causes”. Va qualificar Arcadi Oliveres de “regal de la vida” i va assegurar: “Som aquí per continuar els seus ideals, basats en la raó i la passió, el sentit de servei i rigor d’un professor meticulós i la passió d’un home just i esperançat”. Així mateix, va recordar que Oliveres va ser, per damunt de tot, “un lluitador per erradicar les desigualtats del sistema capitalista”. A més de Vendrell, també van participar en l’acte (en directe o mitjançant

El President de Justícia i Pau, Eudald Vendrell (darrere el faristol), va fer una crida a continuar treballant pels ideals que va defensar Arcadi Oliveres.

Església d’Urgell

missatges enregistrats) persones com ara Chico Whitaker, Colin Archer, Adolfo Pérez Esquivel i Federico Mayor Zaragoza. Arcadi Oliveres ha estat guardonat recentment amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a títol pòstum.

REUNIÓ A LA SEU D’URGELL DEL CONSELL PASTORAL DIOCESÀ El 13 de novembre va tenir lloc al Seminari diocesà d’Urgell la reunió ordinària del Consell Pastoral Diocesà d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i per la Secretària del Consell, Ester Sibís. La reunió va començar amb unes paraules de benvinguda de Mons. Vives, amb la pregària a l’Esperit Sant pel Sínode “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”, i amb la “lectio divina” del text de Fets dels Apòstols, capítol 10, sobre Pere i Corneli. Tot seguit, el Vicari Episcopal de Pastoral, Mn. Antoni Elvira, responsable del treball a Urgell de la fase diocesana del Sínode,

va presentar una infografia amb les diverses etapes del Sínode que està previst que conclogui a Roma el 2023 amb el document final, insistint en què tota l’etapa preparatòria que es porta a les Diòcesis també forma part del Sínode i que aquesta ja és una primera gran novetat. L’etapa diocesana s’ha allargat fins al 15 d’agost de 2022 i és en aquest període quan els diversos grups parroquials, diocesans, moviment laicals, delegacions, Càritas, etc. hauran de treballar intensament amb l’objectiu d’escoltar-se recíprocament i per començar un discerniment que ajudi a aprofundir sobre la participació de tots. La pregunta fonamental que guia aquesta consulta al Poble de Déu és: “En una Església sinodal, que anuncia l’Evangeli, tots “caminen junts”. ¿Com és realitza aquest “caminar junts” en la pròpia Església particular? ¿Quins passos ens convida a fer l’Esperit per a créixer en el nostre “caminar junts”? Per tal de treballar aquesta pregunta fonamental des de la Diòcesi d’Urgell s’ha

Al Consell de Pastoral diocesà es tractà extensament de l’etapa diocesana del Sínode 2021-2023, començada recentment.

enviat a les Parròquies una sèrie de materials (cartells, estampes amb la pregària a l’Esperit Sant pel Sínode...) i dos qüestionaris: un de més llarg, amb deu nuclis temàtics per a aprofundir, i un de més breu, amb tres preguntes bàsiques. Es busca que la sinodalitat comporti que tot el Poble de Déu estigui en camí junt, que cada membre pugui dur a terme el seu paper fonamental, unit als altres. Mn. Elvira també destacà com la finalitat del Sínode, i per tant d’aquesta consulta, no és produir documents sinó “fer que germinin somnis, suscitar profecies i visions, fer florir esperances, estimular la confiança, embenar ferides, entreteixir relacions, ressuscitar una aurora d’esperança, aprendre els uns dels altres, i crear un imaginari positiu que il· lumini les ments, enardeixi els cors, i doni força a les mans” (Document Preparatori, núm. 32). L’Arquebisbe insistí en la necessitat de fomentar el Consell Pastoral diocesà i els Consells Pastorals parroquials com a òrgans previstos ja de participació i es va produir un fecund i ric diàleg entre els membres del Consell que van destacar les diferents temàtiques i accents que, des dels respectius punts de vista, el treball sinodal hauria de tenir en compte. Tots els membres del Consell van ser obsequiats amb el llibre del Dr. Salvador Pié “La Sinodalitat com a “caminar junts” en l’Església”. Un altre tema que el Con-

sell tractà fou la inauguració del curs al Seminari diocesà d’Urgell i al Seminari Major Interdiocesà de Barcelona. Enguany els seminaristes d’Urgell que han començat el curs són cinc: Àlex Vargas i Jerrick Banzuela, que estan fent el curs de síntesi vocacional (o d’etapa pastoral), l’un a Madrid, estudiant dret canònic, i l’altre a Balaguer, estudiant música; i Carlos Rosas, David Gisbert i Mateo Arias, que resideixen al Seminari Interdiocesà. Posteriorment es presentà el nou curs de l’Escola de Formació Permanent del Bisbat d’Urgell, que enguany oferirà un curs d’aprofundiment sobre art cristià i el primer curs del trienni sobre la Bíblia. Els Consellers aprovaren formalment per unanimitat la proposta presentada per Mons. Vives d’acollir en una ala de l’edifici del Seminari d’Urgell, actualment sense massa usos, un Centre de Salut Mental del Pirineu en col·laboració amb les autoritats sanitàries del Principat d’Andorra i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que gestionaran les Germanes Hospitalàries de Sant Boi de Llobregat. Finalment, els Consellers reberen altres informacions, com la celebració del Festival Canòlich Music i la Jornada Mundial de la Joventut a nivell diocesà; l’ordenació d’un futur diaca permanent i la petició d’ingrés a l’Orde de les Verges Consagrades d’algunes possibles vocacions. La reunió es clogué amb una pregària i un dinar de

germanor de tots els Consellers al Seminari, amb precs i preguntes al final.

REUNIÓ CONSTITUTIVA DE LA COMISSIÓ DIOCESANA PER AL SÍNODE La tarda del 13 de novembre, al Seminari diocesà de La Seu d’Urgell i presidida per l’Arquebisbe JoanEnric i pel Responsable diocesà per al Sínode a Urgell, Mn. Antoni Elvira, es va reunir la Comissió diocesana que ha de coordinar els treballs dins la Diòcesi per al desenvolupament del que el Sant Pare Francesc ha determinat per al Sínode. En un clima de pregària, després d’invocar l’Esperit Sant, Mn. Elvira va informar sobre els treballs ja realitzats en l’inici del Sínode a la Diòcesi, que han consistit en la distribució a les Parròquies d’abundant material així com en diverses conferències que ha impartit pels Arxiprestats, i que el Sínode hagi estat l’objecte central de les reunions del Consell Presbiteral, Consell Pastoral

diocesà i Arxiprestos de la Diòcesi. La Comissió va aportar nous suggeriments i idees, com la preparació d’un esquema-guió marc per a les reunions sinodals que es convoquin en els diferents grups, o el suport presencial d’algun membre de la Comissió als Arxiprestats que li ho demanin, algun material interactiu que pugui encarregar-se, així com també una trobada entre els Delegats diocesans perquè impulsin el treball sinodal en els respectius àmbits de les seves Delegacions; a més de la implicació dels professors catòlics, pares de catequesi, treballadors i voluntaris de Càritas, joves dels grups TXt, etc. La Comissió està formada per Mn. Antoni Elvira, Responsable diocesà per al Sínode a Urgell; Mn. David Codina, Secretari del Consell Presbiteral; Sra. Ester Sibís, Secretària del Consell Pastoral diocesà; Mn. Josep Montoya, Diaca permanent; Sra. Mariví Castaño, Subdelegada de Catequesi; Sra. Cristina Ribot, verge consagrada.

La Comissió diocesana per al Sínode va aportar suggeriments i idees per fomentar-ne la participació. Església d’Urgell

FESTA DE SANT CLIMENT A TALLTORTA I INAUGURACIÓ DEL PARC DE L’HORT DE LA RECTORIA

Dissabte 20 de novembre, Mons. Joan-Enric Vives va presidir a l’església de Sant Climent de Talltorta l’Eucaristia de la festa patronal de la Parròquia i beneí el parc de l’Hort de la Rectoria, inaugurat en aquella mateixa data per l’Alcalde de Bolvir, Isidre Chia, que explicà els treballs que s’han dut a terme per transformar l’antic hort del rector en un espai per a l’esbarjo de nens i joves, i agraí al Bisbat d’Urgell la bona disposi-

Església d’Urgell

ció i facilitats per arribar a un acord i entesa que ha permès guanyar un equipament per al poble. També destacà que ja està molt avançat el projecte de reforma de l’antiga rectoria per fer-hi un centre d’interpretació de les pintures de l’església de Sant Climent [veure Església d’Urgell, núm 494, juliol-agost 2021]. L’Eucaristia fou concelebrada pel Rector, Mn. Jorge Armando Moncayo, i pel Secretari general del Bisbat, Mn.

David Codina. A l’homilia, Mons. Vives destacà el goig de poder celebrar l’Eucaristia amb el Poble de Déu en la proximitat de la memòria litúrgica de Sant Climent, Patró de la Parròquia i un dels Papes més venerats de l’antiguitat (segle I). Celebrar l’Eucaristia amb els fidels sempre és donar gràcies, i especialment en aquella jornada, en poder agrair a Déu per la bona relació i entesa entre el Bisbat d’Urgell

L’Arquebisbe destacà com en la Paraula de Déu proclamada en aquella celebració litúrgica l’apòstol Sant Pau, dirigint-se als cristians de Filips, els exhortava a “interessar-se per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi”. Unes virtuts, valors i ideals que Sant Pau proposa i que són ben actuals també per als nostres dies, en què

i l’Ajuntament de Bolvir, que ha permès que la joia que és el temple parroquial resplendeixi encara més gràcies a l’adequació dels espais adjacents, com l’antiga rectoria, un nou pàrquing que hi facilita l’accés i una rampa per a les persones amb mobilitat reduïda, a més de l’obra que es beneïa i inaugurava aquell dia, el parc de l’Hort de la Rectoria, situat just davant el temple.

moltes vegades s’han enfosquit els grans valors, especialment la fe. En aquest sentit, Mons. Vives recordà com el filòsof i Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, Dr. Francesc Torralba, en un dels seus darrers llibres, “Viure en l’essencial: idees i preguntes després de la pandèmia”, subratlla com la crisi sanitària per la pandèmia del Covid-19 ens ha retornat la sensa-

ció de fragilitat de l’existència humana i com ens ha fet preguntar-nos per la importància dels aspectes, valors i virtuts essencials i substancials de la vida, com les relacions humanes, la família, la fraternitat o les professions que s’han mostrat bàsiques, ja que van permetre superar el confinament i que la

RENOVACIÓ DE VOTS DE LES RELIGIOSES FILLES DE CRIST REI A AGRAMUNT Les religioses de la comunitat de les Filles de Crist Rei d’Agramunt van celebrar el diumenge 21 de

vida es pogués continuar desenvolupant. En aquest sentit, l’Arquebisbe reivindicà el paper i valor dels preveres i diaques en aquests serveis essencials, ja que han acompanyat el Poble de Déu en els moments més difícils i delicats, com l’acompanyament dels difunts o les pregàries de recomanació, en

novembre, festa litúrgica de Jesucrist Rei de tot el món, la renovació dels seus vots de vida consagrada. Una celebració que va començar amb el rés del Tríduum a Crist Rei els dies previs al diumenge, acom-

Les religioses Filles de Crist Rei de la comunitat d’Agramunt van renovar els seus vots religiosos a l’Eucaristia dominical del 21 de novembre.

un moment en què era complicat accedir als hospitals o residències, però no van deixar de fer-ho possible, acompanyant sempre amb els sagraments i la pregària d’intercessió. Finalment, Mons. Vives demanà “estimar el Senyor, amb tot el cor, amb tota l’ànima i els altres com a nosaltres

panyada amb l’exposició del Santíssim i la meditació que les mateixes religioses havien preparat. El Tríduum arribà al seu moment més important el diumenge dia 21 durant la Missa Major de la Parròquia de l’Assumpta d’Agramunt. Les mateixes religioses van ser les encarregades de preparar les diferents monicions, pregàries i ofrenes, així com donar la benvinguda als fidels que van assistir-hi, entre els quals hi havia, a més d’un bon nombre de fidels d’Agramunt, moltes persones vingudes dels pobles de la Ribera del Sió que volien fer arribar el testimoni de la seva amistat vers les religioses i vers l’obra que va fundar l’agramuntí Mn. Josep Gras a finals del segle XIX. L’Eucaristia va ser solemnitzada pel cor parroquial, al qual, en les vigílies de la seva patrona, Santa Cecília, es va agrair el servei que fan habitualment acompanyant les celebracions amb els seus cants i es va demanar per la seva tasca a Agramunt i als pobles de

mateixos”, recordant l’Evangeli proclamat de Sant Lluc, perquè l’amor és el més important, tal com ho recorda Sant Joan de la Creu: “Al final de la vida se’ns examinarà de l’amor”. Per això animà a “posar amor on no hi ha amor per treure’n amor”, i a viure la caritat concreta, que és el que restarà.

la Ribera del Sió. El moment més emotiu i significatiu va ser quan les germanes Dolores, Ángeles i Francisca van renovar els seus vots religiosos al costat de la imatge de Crist Rei, i mirant als fidels per expressar aquest sentit de servei i acció cap al poble, en aquell moment representat pels fidels que assistien a l’Eucaristia.Al final de la celebració, Mn. Jaume Mayoral va adreçar unes paraules, en nom dels presents i de la Parròquia, d’agraïment a les religioses Filles de Crist Rei, a la vegada que demanava que el llegat agramuntí del seu fundador, Mn. Gras, continues ben present arreu del món, a través de la seva tasca espiritual i evangelitzadora. El Cor Parroquial va cantar l’Himne de Crist Rei, al qual es van sumar les religioses i els fidels. Tot seguit la fotografia de família per recordar la jornada i les felicitacions que van rebre dels fidels van concloure aquesta festa religiosa i també comunitària. Església d’Urgell

FESTA DE LA ROSA A PALLEROLS DE RIALB El Dissabte 20 de novembre es va celebrar a Pallerols de Rialb la tradicional Festa de la Rosa, organitzada per l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra. Hi participaren unes cent persones, la major part de les quals procedents de l’Alt Urgell, els Pallars, Lleida i Barcelona, i també n’hi havia arribats expressament des de Madrid, València i Pamplona. La celebració va començar a dos quarts de dotze del matí amb la projecció d’un documental sobre la peripècia de Sant Josepmaria en el seu camí d’evasió cap a Andorra, a causa de la persecució religiosa durant la guerra civil espanyola. A continuació hi hagué una visita guiada a la rectoria i l’església, i a dos quarts d’una es va fer la processó al voltant de l’església amb la imatge de la Mare de Déu, tot cantant els goigs del Roser de Pallerols. Un cop dins l’església,

es va celebrar l’Eucaristia, presidida per Mn. Rafael Fernández, sacerdot de l’Opus Dei, i concelebrada per Mn. Bonifaci Fortuny, encarregat de l’església de Pallerols de Rialb, i Mn. Pere Morales, Rector de Ponts, junt amb Mn. Constantino i Mn. Gabriel, procedents de la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra, a Pamplona. A l’homilia, Mn. Rafael destacà com l’experiència de Sant Josepmaria a Pallerols moltes vegades coincideix també amb la nostra experiència espiritual, amb moments en què veiem clarament el camí que hem de seguir i amb moments en què tenim seriosos dubtes i fins i tot angoixes per copsar quina és la voluntat de Déu. La celebració s’oferí pels difunts del 2021 que estaven més relacionats amb Pallerols: Pere Verdera, Mn. Enric Moliné, Mn. Ferran Blasi, Pere Ramoneda, Helga Langmaak, Jordi Cer vós i Ricard Estarriol. En acabar l’Eucaristia tots els presents anaren al

Com és tradició a la Festa de la Rosa, els fidels portaren la imatge de la Mare de Déu en processó al voltant de l’església de Pallerols de Rialb.

Església d’Urgell

cementiri, on Mn. Bonifaci va dirigir una pregària pels difunts de Pallerols i va demanar la protecció de Maria en les nostres vides; i a continuació es cantà el “Virolai”. A les quatre de la tarda es clogué la jornada amb el rés del Rosari i tot seguit es veneraren les relíquies de Sant Josepmaria.

MATRIMONIS DE GUISSONA CELEBREN LA SEVA FIDELITAT AMB UNA EUCARISTIA El diumenge 21 de novembre, disset matrimonis de Guissona, dotze dels quals celebraven les noces d’or i els altres cinc les noces de plata, van donar gràcies per tants anys de fidelitat i de felicitat conjugal amb una Eucaristia a l’església parroquial de Santa Maria, i van renovar el compromís de l’amor i la donació als fills i als fills dels fills. Hi van excusar la seva presència altres vuit persones que havien d’haver compartit la celebració però que finalment van preferir no fer-ho en

haver perdut recentment la parella. Per a totes elles hi va haver un emotiu record en la pregària. El cor parroquial va acompanyar la celebració amb els seus cants, i la Parròquia va repartir un fulletó per a cada parella a fi de poder seguir millor tota la celebració i alhora com a recordatori de la diada, junt amb la fotografia de grup que es van fer abans de començar la missa. Acabada l’Eucaristia, totes la parelles van compartir un dinar de germanor en el qual no va faltar el pastís d’aniversari, ni tampoc les paraules d’agraïment i de felicitació de la comissió organitzadora.

REUNIÓ DEL PATRONAT DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL El 23 de novembre va tenir lloc la reunió ordinària del Patronat del col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella, sota la presidència de Mons. Joan-Enric Vives i de la Ministra d’Educació i Ensenyament Superior

Disset matrimonis de Guissona van celebrar les noces d’or i de plata a l’església parroquial de Santa Maria.

reflexió sobre el camí emprès a Catalunya després de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, pel que fa al cant litúrgic i a la música. Diverses informacions sobre memòries dels sants i altres temes van completar la jornada.

El Patronat del col·legi Sant Ermengol aprovà la proposta de pressupost de l’escola.

d’Andorra, Esther Vilarrubla. Hi van assistir tots els membres, amb la Directora del col·legi, Maria Josep Pascual. A l’ordre del dia es va aprovar la proposta de pressupost i es van rebre informacions de les obres realitzades i de com s’ha anat adaptant l’escola a la situació actual a causa de la pandèmia.

REUNIÓ DE LES COMISSIONS INTERDIOCESANES DE LITÚRGIA I DE MÚSICA Sota la presidència de l’Arquebisbe Joan-Enric, Bisbe President de la Comissió Interdiocesana de

Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), el 24 de novembre va tenir lloc a la seu de la CET la primera reunió presencial des que començà la pandèmia de les comissions interdiocesanes de Litúrgia i de Música, que coordina Mn. Joan Baburés, Delegat diocesà de Girona, amb la incorporació de nous Delegats diocesans. Van tractar sobre els treballs per editar la tercera edició del Missal Romà en llengua catalana, la presentació del Cantoral de la Litúrgia de les Hores i de qüestions relacionades amb el Cantoral Bàsic ampliat, i es va fer una

Les comissions interdiocesanes de Litúrgia i de Música es van reunir el 24 de novembre a la seu de la CET.

MN. SÀRRIES EXPLICA A LA SEU L’EVANGELI DEL NOU ANY LITÚRGIC L’Arxiprest de les Valls d’Andorra i Llicenciat en Teologia Bíblica a Jerusalem, Mn. Ramon Sàrries, va oferir el 24 de novembre a la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell una xerrada en la qual va explicar amb tot detall l’Evangeli de Sant Lluc i el Llibre dels Fets dels Apòstols, del mateix autor. Sant Lluc és l’Evangelista que llegirem fonamentalment en el nou Any Litúrgic C, 2021-2022, començat amb l’inici de l’Advent. Mn. Sàrries féu notar al principi de la seva intervenció que Lluc escrigué una obra de gran abast, en la qual el temps de Jesús es prolonga en el temps de la seva Església, i on ens deixa una visió molt personal de Jesús i de les primeres comunitats cristianes. L’Evangeli de Lluc (Lc) i els Fets dels Apòstols (Ac) han estat concebuts per l’autor com una obra única en dues parts. La data de redacció se situa entorn de l’any 85. Lluc escriu un relat d’esdeveniments al servei de la fe del deixeble Teòfil, amb un pròleg que podria signar un historiador de l’època (Lc 1,1-4). Però

és un historiador creient: el que compta és la bona notícia sobre Jesús que vol compartir. Com a bon historiador es preocupa de situar els seus relats en el marc de la història general (Lc 2,1-3; 3,-2), i utilitza amb elegància la llengua grega comuna (la koiné). Si tenim en compte Lc 1,1-4, cal pensar que l’autor, fent honor a les seves responsabilitats d’historiador, es proveiria de les informacions, notícies, tradicions, possibles reculls escrits... sobre les comunitats de Jerusalem, Samaria i Antioquia i sobre les activitats missioneres de Pau. Si ho comparem amb l’Evangeli de Mateu, pensarem que ambdós van conèixer una mateixa font de fets i paraules de Jesús. Amb tot, s’evidencia un característic segell llucà. Pel que fa a Llibre dels Fets dels Apòstols, Mn. Sàrries indicà que és on Lluc desenvolupa l’expansió del cristianisme sota l’impuls de l’Esperit que mou els testimonis del que Jesús havia fet i ensenyat. Continua la narració històrica i fixa l’atenció en l’activitat de dos testimonis qualificats, Pere i Pau. De fet, la intenció del llibre es declara de forma programàtica a 1,8: “Sereu els meus testimonis a Jerusalem, a Judea i Samaria i fins als extrems de la terra”. El Llibre dels Fets dels Apòstols mostra com el cristianisme trenca la matriu jueva i es converteix en una religió universal. Descriurà com, pas a pas, Església d’Urgell

la Paraula de Déu es difon, des de l’Església mare de Jerusalem, a Samaria (8,1.5), Judea (8,26), Cesarea (8,40), Galilea (9,31), Damasc (9,2), Fenícia, Xipre i Antioquia (11,19), per les províncies romanes de Cilícia, Galàcia, Àsia, Macedònia, l’Acaia... fins a la mateixa Roma (28,16). Pròpiament es tracta d’un assaig teològic on, entre la història, la teologia, l’apologia i l’idil·li, es descriu el desenvolupament de l’Església per al coneixement dels creients vinguts de la gentilitat. Mn. Sàrries completà la seva intervenció amb una acurada exposició de diferents aspectes de tots dos textos, com la composició del relat i l’estructura literària; i parlà així mateix del missatge teològic que l’evangelista transmet amb la seva obra.

llegirem al llarg de l’Any Litúrgic 2020-2021 A l’homilia, Mons. Vives va expressar el goig de tornar-nos a retrobar com a Hospitalitat, ja que l’any passat no es va poder celebrar l’assemblea anual a causa de la pandèmia. L’Arquebisbe va exhortar els presents a viure amb joia I esperança el temps d’Advent que ens prepara per al Nadal i per “recomençar” amb l’ajuda de Déu, cercant la santedat i l’amor al pròxim; i es va referir al model de la Verge Maria, que l’Hospitalitat estima tant, per a viure el Nadal i acollir Jesús que arriba. Durant l’Eucaristia es van recordar els difunts de l’Hospitalitat traspas-

sats des de la darrera assemblea. Com a signe de record i de pregària es van oferir un ciri encès i un ram de flors. Acabada la celebració, començà l’assemblea a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer. Després de la pregària inicial i de la salutació de l’Arquebisbe i del President de l’Hospitalitat, Josep M. Marimon, la Sra. Lluïsa Visa va procedir a la lectura de l’acta de la XLI Assemblea, celebrada a La Seu d’ Urgell el novembre de 2019, tot coincidint amb la presència de les relíquies de Santa Bernadeta a la Diòcesi. L’ acta va ser aprovada per unanimitat. A continuació es va procedir a la presentació del

ASSEMBLEA DIOCESANA DE L’HOSPITALITAT DE LOURDES El 28 de novembre, primer diumenge d’Advent, es va celebrar al Santuari del Sant Crist de Balaguer, la XLII Assemblea anual de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del Bisbat d’Urgell. La jornada començà amb la celebració eucarística presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per Mn. Ignasi Navarri, Consiliari diocesà de l’ Hospitalitat. La Comunitat de Germanes Clarisses va representar l’entronització del nou Leccionari del Cicle C segons Sant Lluc, que 42

Església d’Urgell

balanç econòmic de l’Hospitalitat, i es va decidir per unanimitat fer un donatiu de 2.500 euros al Santuari de Lourdes, per ajudar a sufragar les despeses originades a causa de la pandèmia i per l’absència de pelegrins. Un dels moments destacats de l’assemblea fou la renovació parcial dels membres de la Junta de l’Hospitalitat: la Sra. M. Dolors Trilla fou elegida com a nova Presidenta; el Sr. Magí Gaset, nou cap de camillers; i la Sra. Rosaura Llordés, nova cap d’ infermeres. També es va procedir a ratificar i escollir nous vocals representants dels diversos arxiprestats de la Diòcesi. Totes aquestes eleccions foren aprovades per unanimitat. Finalment, l’Arquebisbe Joan-Enric va fer entrega d’una placa commemorativa al Sr. Josep M. Marimon en reconeixement i agraïment pels seus 11 anys d’entrega i dedicació com a President de l’Hospitalitat. Un dinar de germanor va posar el punt i final a aquesta joiosa i esperada trobada presencial de l’Hospitalitat.

REUNIÓ INFORMATIVA SOBRE L’ETAPA DIOCESANA DEL SÍNODE

L’Arquebisbe Joan-Enric lliurà una placa commemorativa al Sr. Josep M. Marimon en reconeixement pels seus 11 anys com a President de l’Hospitalitat. A la seva esquerra, la nova Presidenta, Sra. L. Dolors Trilla.

Els preveres i diaques dels Arxiprestats de Noguera i Urgell Mitjà van ser convocats pels respectius Arxiprestos, Mn. Joan Pujol i Mn. Ramon Balagué, a una reunió que va tenir com a punt fonamental informar i dialogar sobre l’etapa

Els preveres i diaques de l’Urgell Mitjà i Noguera es reuniren per parlar de l’etapa diocesana del Sínode

diocesana del Sínode al Bisbat d’Urgell. A la reunió, que va tenir lloc el dimarts 30 de novembre, festa de l’apòstol Sant Andreu, a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer, hi va assistir la major part de preveres i diaques dels dos Arxiprestats, a més de Mn. Antoni Elvira, responsable diocesà per al Sínode a Urgell i Vicari de Pastoral. Després de la salutació inicial i el rés de Laudes, Mn. Elvira va anar desgranant tot allò que fa referència al Sínode i a la tasca de les Parròquies en la fase diocesana. Va subratllar la necessitat de motivar i acompanyar els creients i els no creients que vulguin participar, a més de crear un espai de trobada no només en els consells parroquials, les entitats pastorals i els fidels creients, sinó buscar també l’opinió i la participació d’altres grups de població (migrants, altres confessions religioses, marginats…). També va presentar d’una manera pedagògica la temporalitat del treball

que cal fer, així com el bloc dels deu nuclis temàtics i les possibles preguntes per aprofundir amb els participants en l’etapa diocesana, i el breu qüestionari que s’ha elaborat des de la Comissió diocesana del Sínode. Aquesta Comissió ofereix documentació i altres materials que s’aniran actualitzat periòdicament i que es poden trobar a l’enllaç https://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/ destacats/12125-iniciemel-cami-sinodal-per-unaesglesia-sinodal-comunioparticipacio-missio. Tot seguit es va obrir un torn a la participació dels assistents i per exposar tot allò que volien compartir o preguntar sobre l’etapa de consulta diocesana a les respectives Parròquies, durant el qual es van proposar diversos suggeriments per fer arribar a la Comissió diocesana i a la resta de companys. Abans d’acabar la reunió hi va haver temps per informar de la reunió del Consell Presbiteral i d’Arxiprestos del 7 octubre, de la reunió

del Consell Pastoral diocesà del 13 novembre, el recés d’Advent al Sant Crist el 18 desembre, el recés de Nadal per als preveres el 20 desembre al Sant Crist i la felicitació de la Cúria a l’Arquebisbe i l’homenatge a Mons. Joan Martí Alanis el 24 desembre a La Seu d’Urgell. També es va informar sobre la situació pastoral i acadèmica dels seminaristes diocesans. La reunió es va cloure amb el rés de la pregària a l’Esperit Sant per al procés sinodal i de l’Àngelus, i el posterior dinar de germanor dels assistents.

FESTA DE LA IMMACULADA AL COL·LEGI MARE DE DÉU DELS SOCÓS El divendres 3 de desembre, el col·legi Mare de Déu dels Socós d’Agramunt, que regeix la Congregació de les Missioneres de la Immaculada Concepció, va celebrar la festa dedicada a la Immaculada amb un programa ple d’activitats amb un sentit joiós i familiar per

fer participar alumnes i docents en aquest moment difícil que vivim a causa de la pandèmia. A primera hora del matí va tenir lloc una celebració religiosa més íntima, amb activitats preparades pels mestres i per l’equip de pastoral del centre, en la qual van participar els alumnes dels diferents cicles de Primària. Hi va participar Mn. Jaume Mayoral, Rector d’Agramunt, que va agrair al col·legi la invitació a ser-hi i acompanyar-los en aquest moment. Els més petits del cicle Inicial van explicar amb una senzillesa entendridora qui és la Verge Maria, i van vestir un arbre nu amb fulles en forma de cor, un cor que bategava com batega cada dia la vida del centre dels Socós. Un estel ben lluminós i esperançat coronava l’arbre. Després, els alumnes del cicle mitjà van simbolitzar amb una construcció amb caixes el sentit de canvi que ens demana l’Advent i la mateixa Verge Maria. I, per últim, els del cicle

L’equip de pastoral del col·legi Mare de Déu dels Socós d’Agramunt va organitzar diverses activitats per celebrar amb els alumnes la festa de la Immaculada. Església d’Urgell

superior van compartir una breu reflexió sobre la necessitat que l’Advent ens ajudi a transformar les nostres vides per a fer el bé. A cada moment de les diferents trobades es van encendre els ciris de la Corona d’Advent que acompanya la imatge de la Immaculada Concepció i un cant marià va ressonar en la celebració. Abans de retornar a les aules es va recuperar el significat de l’arbre per als alumnes, tot recordant-los que les fulles en forma de cor representaven les persones que donen vida i sentit en tota la seva força al centre: alumnes, docents, personal no docent, famílies, religioses concepcionistes, i la Verge Maria.

CAMPANYA DE CÀRITAS A SANT JULIÀ DE LÒRIA Càritas parroquial de Sant Julià de Lòria (Andorra) va posar en marxa a l’inici de l’Advent una campanya de recollida d’aliments no refrigerats, aliments sense gluten, i productes d’higiene per-

sonal i de neteja de la llar per repartir-los durant les festes de Nadal entre les famílies amb menys recursos. Els voluntaris recullen els productes i els classifiquen al rebost solidari segons el tipus i la data de caducitat. Aquest any també van participar en la recollida els joves del grup TXt Andorra. Mn. Pepe Chisvert es va reunir amb els joves el dia 4 de desembre i els va explicar què és Càritas, la sol·licitud de l’Església pels més necessitats i la importància del compromís dels voluntaris de l’entitat. Així mateix, els va lliurar la Guia del voluntari de Càritas, els va parlar de la importància de la implicació social dels joves i els va demanar que facin conèixer aquesta activitat als seus companys i amics. Els productes es distribueixen a tots els supermercats de Sant Julià, al despatx de Càritas, i a l’església parroquial, oberta de 9 a 20 hores. La campanya s’allargarà fins el 7 de gener de 2022, festivitat de Sant Julià.

Un grup de voluntaris de la campanya de recollida d’aliments de Càritas parroquial de Sant Julià.

Església d’Urgell

COMIAT I AGRAÏMENT A DUES MISSIONERES FILLES DE L’IMMACULAT COR DE MARIA El dissabte 4 de desembre, la Parròquia de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp va acomiadar amb agraïment la Gna. Maria Villar Eslaba Castillo i la Gna. Pilar Abad Colas, Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria, després de 36 i 46 anys respectivament de servei a l’hospital i a la residència d’ancians de la Fundació Fiella de Tremp, i que a partir d’ara començaran una nova a etapa a Balaguer. Tot i els límits que comporta l’estat de pandèmia, Mn. Emili Villegas, Rector de la Parròquia, va tenir l’oportunitat de visitar-les per transmetre en nom de tota la comunitat parroquial un agraïment sincer per la seva col·laboració generosa i entregada envers tants trempolins al llarg de tots aquests anys.

En un diàleg distès van repassar plegats alguns moments del seu servei a la Parròquia i els va desitjar un bon inici en la nova etapa que emprenen a la residència que les mateixes religioses tenen a Balaguer. Les Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria arribaren a Tremp l’any 1907 per fer-se càrrec del Sant Hospital i, per tant, continuen ser vint els residents ininterrompudament des de fa més de 100 anys, sempre plenes de caritat.

RECÉS D’ADVENT A LA SEU D’URGELL El dissabte 4 de desembre tingué lloc a la Catedral de La Seu d’Urgell el recés d’Advent, predicat per la Gna. M. Trinitat Cabrero, monja jerònima a Refet (Seró), que compartí una breu reflexió sobre l’Advent amb la figura de la Verge Maria centrada en dos dels textos més im-

El Rector de Tremp, amb la comunitat de Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria de la ciutat.

“El cor diaconal de Sant Josep” i el Sínode 2021-2023 foren els temes centrals de la trobada de diaques permanents a Madrid.

La Gna. jerònima M. Trinitat Cabrero predicà el recés d’Advent a la Catedral.

portants del Misteri de l’Encarnació: l’Anunciació i el Magnificat. Maria, que acull la Paraula, viu amb un “fiat” constant a la voluntat de Déu al llarg de la seva vida, mantenint-se sempre en segon terme, en silenci, guardant en el seu cor el que sentia, veia i vivia... I també exultant de goig perquè el Senyor havia fet en ella la gran meravella de l’Encarnació. El recés continuà amb un temps d’adoració del Santíssim, el rés del Rosari i, finalment, l’Eucaristia dominical.

d’orgue del Conservatori Professional i Municipal d’Igualada, dirigits per Pol Pastor, que van interpretar la “Missa en Re Major per a cor i orgue” d’Antonín Dvořák, i “Salve Regina”, del compositor estonià Arvo Pärt. El Festival de Musica de Tardor Orgues de Ponent i del Pirineu ha recuperat enguany el seu funcionament normal, després que l’any passat es van haver de suspendre algunes actuacions a causa de la pandèmia.

TROBADA DE DIAQUES PERMANENTS A MADRID Els diaques permanents de les Diòcesis espanyoles van voler dedicar a Sant Josep la trobada que van celebrar del 4 al 7 de desembre a Madrid, tot just en vigílies de la clausura de l’Any de Sant Josep, el 8 de desembre. El tema central de la trobada, organitzada pel Departament per al diaconat permanent de la Comissió Episcopal per al Clergat i els Seminaris de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), fou precisament “El cor diaconal de Sant Josep”. També

CONCERT A LA CATEDRAL DE SANTA MARIA D’URGELL Dins del programa del XXIII Festival de Musica de Tardor Orgues de Ponent i del Pirineu, el diumenge 5 de desembre la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell va acollir un concert de la Coral Xalesta i Jonatan Carbó, professor

La Coral Xalesta i l’organista Jonatan Carbó van interpretar obres de Dvořák i Arvo Pärt a la Catedral de Santa Maria d’Urgell.

s’abordà un altre tema d’actualitat a l’Església: el Sínode que el passat octubre va començar el seu camí a la fase diocesana i conclourà l’octubre del 2023 a l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes a Roma. La tarda del dissabte 4 de desembre va tenir lloc l’acte de presentació i la salutació als participants, amb les intervencions del President de la Comissió Episcopal per al Clergat i Seminaris, Mons. JoanEnric Vives; el President de la Subcomissió Episcopal de Seminaris, Mons. Jesús Vidal, i el Bisbe responsable del Departament per al diaconat permanent, Mons. Francisco Cerro, Arquebisbe de Toledo. El Director del secretariat de la Comissió Episcopal per al Clergat i Seminaris, Juan Carlos Mateos, presentà dues ponències. La primera, la tarda de dissabte, titulada “La filiació de Sant Josep i la nostra: fills en el Fill”; i a la segona, diumenge a la tarda, parlà de “La paternitat de Sant Josep i la diaconal”. Diumenge al matí, el diaca Església d’Urgell

permanent Pedro Jara i la seva dona, Lourdes Manzano, van parlar sobre “L’esponsalitat de Sant Josep i la dels diaques”. Dilluns a la tarda, Mons. Francisco Cerro oferí la quarta ponència, “la dimensió sinodal del ministeri diaconal”. També dilluns a la tarda, a les reunions es va tractar per grups del Vademècum que s’ha editat com un dels materials preparatoris del Sínode. El programa de la trobada es completà amb un col· loqui amb l’Arquebisbe de Madrid i Vicepresident de la CEE, el Cardenal Carlos Osoro Sierra, el diumenge a les set de la tarda. També hi hagué temps per a conèixer alguns testimonis pastorals de diaques permanents, dialogar amb els ponents, alguna visita guiada per Madrid, i compartir els àpats i alguna projecció de cinema.

CLAUSURA DE L’ANY DE SANT JOSEP I FESTA DE LA IMMACULADA El 8 de desembre, solemnitat litúrgica de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, va tenir lloc l’acte diocesà de clausura de l’Any de Sant Josep, que el Sant Pare va convocar per a tota l’Església el 8 de desembre de 2020 coincidint amb el 150è aniversari de la declaració pel Papa Pius IX de Sant Josep com a Patró de l’Església Universal. A la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat del Vicari general i Rector de la Par46

Església d’Urgell

CONFERÈNCIA SOBRE ESPIRITUALITAT A LA PARRÒQUIA DE GUISSONA

En la solemnitat litúrgica de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, la Catedral d’Urgell acollí l’acte diocesà de clausura de l’Any de Sant Josep.

ròquia, Mn. Ignasi Navarri, i del Secretari general, Mn. David Codina, va presidir l’exposició al Santíssim Sagrament i el rés del Sant Rosari, que va concloure amb les lletanies de Sant Josep que la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments va renovar i aprovar el passat primer de maig. En acabat, l’Arquebisbe va motivar la pregària amb una reflexió sobre la figura de Sant Josep, tot recordant com amb la Carta apostòlica “Patris corde” el Sant Pare Francesc subratllava el valor de la figura de Josep com a custodi de Jesús i de Maria, i com ha esdevingut custodi i Patró de l’Església, que és la prolongació del Cos de Crist en la història. I va animar els fidels a valorar la figura de Josep com a fill en el Fill, com a espòs de Maria, i com a servent, tot destacant el gran exemple de servei de Josep, que sempre cobria les necessitats de Maria i de Jesús, des de la humilitat. Després de la benedicció amb el Santíssim Sagrament va tenir lloc l’Euca-

ristia en la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge. A l’homilia, Mons. Vives glossà com Maria, des del primer moment de la seva concepció, va ser preservada per Déu de tota màcula o efecte del pecat original perquè havia de ser la mare de Jesucrist. Ella fou el gran do que retornava a la creació la puresa de la voluntat de Déu. El Dogma fou proclamat per Pius IX l’any 1854 recollint el sentit de la tradició cristiana al respecte. Maria és la dona que es fia de Déu i amb el seu “fiat” esdevé la Mare de l’Autor de la Vida i model per a tots els creients, personatge central en l’Advent.

La conferència “Té sentit l’espiritualitat, avui?”, del Doctor en Història Josep Otón, Catedràtic d’Ensenyament Secundari i professor a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), va obrir el dijous 2 de desembre l’edició 20212022 del cicle “Diàlegs”, organitzat per la Comissió de Formació del Consell de Pastoral de la Parròquia de Guissona. La conferència es va dur a terme a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Guissona, i va reunir un nombrós públic, que va seguir amb molt d’interès la ponència. D’una manera entenedora i didàctica, i amb un discurs molt àgil i ben elaborat, el conferenciant va explicar la importància de l’espiritualitat per a l’home d’avui, i així mateix va donar resposta a diverses qüestions que van sorgir durant la conferència, com la possible desaparició de la religió en una societat tecno-científica, argumentant que l’ésser humà és

La conferència del Dr. Otón va aplegar un nombrós públic a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Guissona.

espiritual per naturalesa i que les preguntes interiors sobre l’origen i el final de la vida i de moltes altres qüestions han estat sempre presents. El Dr. Otón va cloure la seva intervenció citant un poema del filòsof francès André Comte-Sponville (París, 1952), que diu: “Som éssers finits, oberts a l’infinit. Éssers efímers oberts a l’eternitat. Éssers relatius oberts a l’absolut. Aquesta obertura és l’Esperit en si. La metafísica consisteix a pensar l’espiritualitat, a experimentar-la, exercir-la, viure-la”. La conferència del Dr. Otón marca un nou inici del cicle de conferències “Diàlegs” després que l’any passat es va haver d’interrompre la programació prevista arran del temps de confinament pel Covid-19.

REUNIÓ DE TOTS ELS DELEGATS DIOCESANS El 9 de desembre va tenir lloc una reunió telemàtica de tots els Delegats diocesans del Bisbat, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, en la qual es va tractar fonamentalment de dues qüestions: la Visita ad Limina Apostolorum que els Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya faran la setmana del 10 al 15 de gener, i el Sínode dels Bisbes “Per una Església sinodal, comunió, participació i missió”. L’Arquebisbe d’Urgell va agrair el treball dels Delegats diocesans en la preparació de l’informe previ a la Visita ad Limina, l’anomenada “Relació

quinquennal”, i va subratllar el valor teològic de la visita, que és signe de la comunió amb el Sant Pare i la Seu Apostòlica, i al mateix temps és signe de la comunió interna a la Diòcesi, ja que a través de la visita que realitzarà el Bisbe és tota la Diòcesi la que visita el Papa en comunió amb ell. El Sínode “Per una Església sinodal, comunió, participació i missió” fou presentat per l’Arquebisbe i pel responsable de l’etapa diocesana, Mn. Antoni Elvira, Vicari de pastoral i Delegat de Catequesi. La reunió va servir per animar els Delegats diocesans perquè en les seves respectives Delegacions treballin en grups segons els qüestionaris enviats per la Comissió diocesana, un de més llarg i un de més breu, i es motivi la participació sinodal des de les Delegacions en un clima d’escolta respectuosa i activa participació. Els diferents delegats van compartir el programa previst en el seus diversos àmbits i van animar-se a participar com a Església diocesana en la fase actual del Sínode.

Els seminaristes del SMI van celebrar el recés d’Advent al Monestir de Vallbona de les Monges.

La trobada va començar el diumenge dia 5 de desembre amb el rés de les Vespres solemnes conjuntament amb la comunitat cistercenca. Durant els dos dies de recés va participar Mons. Xavier Vilanova, Bisbe auxiliar de Barcelona i Rector del SMI del 2018 al 2020, que va reflexionar sobre la funció d’anunciadors d’esperança. A més, els seminaristes van conèixer les diverses estances del Monestir i van poder conversar amb la comunitat que hi viu.

VISITA A LA NOVA SEU DE LA JUSTÍCIA El Copríncep Episcopal i Arquebisbe d’Urgell va visitar el 10 de desembre el nou edifici de la Seu de la Justícia del Principat d’Andorra, on també hi té la seu el Consell Superior de la Justícia. A la seva arribada va ser rebut pel President del Consell Superior de la Justícia, M.I. Sr. Enric Casadevall; el Cap de Govern d’Andorra, M.I. Sr. Xavier Espot; la M.I.

RECÉS D’ADVENT DELS SEMINARISTES DEL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ Durant els dies del pont de la solemnitat de la Puríssima Concepció, els seminaristes del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (SMI) van celebrar el recés d’Advent al Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges.

L’Arquebisbe i Copríncep, entre el President del Consell Superior de la Justícia i el Cap de Govern d’Andorra, davant el nou edifici de la Seu de la Justícia a Andorra la Vella. Església d’Urgell

Sra. Síndica General, Roser Suñé; el Ministre de Justícia i Interior, M.I. Sr. Josep Maria Rossell; i el Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès, Sr. Pascal Escande, entre d’altres Autoritats. El Copríncep Episcopal anava acompanyat pel seu Representant Personal, la Secretària General de la Mitra i el seu Cap de Gabinet. Ja a l’interior del nou edifici va saludar tots els integrants del Consell Superior de la Justícia. El Copríncep i el seguici van anar visitant tots i cadascun dels despatxos, sales de reunió i la resta de dependències de les modernes i lluminoses instal·lacions, deturant-se a saludar els Magistrats que hi eren presents, a més dels nuncis, batlles, administratius, oficials, secretaris, fiscals i altres treballadors de la Seu de la Justícia. Li van anar explicant el treball que s’hi realitzava respectivament els M.I. Srs. Albert Andrés, President del Tribunal Superior; Josep M. Pijuan, President del Tribunal de Corts; David Moinat, President de la Batllia; i Ivan Alís, Fiscal Adjunt. El Copríncep aprofità la visita per agrair el treball eficaç, callat i fecund de tots els qui col·laboren en l’àmbit de la justícia al Principat d’Andorra, els desitjà joioses festes de Nadal i es posà al seu servei en allò que requereix la bona relació entre les diverses institucions al servei del Poble Andorrà. 48

Església d’Urgell

Nascut a Ciutat de Mallorca, el P. Massot és actualment un gran savi i “homenot”, alt representant de la cultura catalana, la història i la literatura, l’edició i la investigació, així com un monjo humil i treballador, que fa viu l’ideal benedictí de “pregar i treballar”.

MONS. VIVES REP EL DELEGAT DE LA GENERALITAT A LLEIDA

El P. Josep Massot va rebre un sentit i multitudinari homenatge de l’Institut d’Estudis Catalans.

HOMENATGE DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS AL P. JOSEP MASSOT El dilluns 13 de desembre, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va dedicar juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) un sentit i multitudinari homenatge al P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat, en ocasió dels seus 80 anys de vida, 50 de presbiterat i 60 de professió religiosa. L’acte d’homenatge, que es va celebrar a la Casa de Convalescència de Barcelona, seu de l’IEC, va comptar amb les intervencions de la Presidenta de l’entitat, Teresa Cabré; Izaskun Arretxe, Directora de la ILC; i el P. Manel Gasch, Abat de Montserrat; a més d’una conversa entre Margalida Tomàs i Josep Massot i una taula rodona, moderada per Lluïsa Julià, en la qual hi participaren Manuel Llanas, Carme Gregori, Joan Martí i Castell, Ramon Pinyol i Carme

Oriol. Així mateix, s’hi va adherir i va ser-hi present telemàticament Mons. Joan-Enric Vives, per aportar-hi el reconeixement al P. Massot des del Principat d’Andorra i de l’Església a Catalunya. Posteriorment va tenir lloc una actuació musical a càrrec de Maria del Mar Bonet, acompanyada a la guitarra per Borja Penalba. I tot seguit es va cloure l’acte amb les paraules finals del P. Josep Massot i de la M. Hble. Laura Borràs, Presidenta del Parlament de Catalunya.

L’Arquebisbe d’Urgell va rebre el dimarts 14 de desembre al Palau Episcopal la visita del Delegat territorial del Govern de la Generalitat a Lleida, Hble. Sr. Bernat Solé, que anava acompanyat per la seva Cap de Gabinet, Sra. Montserrat Vergés. A la reunió també va assistir el Representant Personal del Copríncep, Mn. Josep M. Mauri. Es van tractar diversos temes d’interès comú en matèria de patrimoni, de control de la pandèmia, de serveis envers els ciutadans i també dels reptes que enfronta la societat actual, en plena transformació.

Mons. Vives es va reunir al Palau Episcopal amb el representant de la Generalitat a Lleida.

DECLARACIÓ SOBRE L’AMENAÇA ACTUAL CONTRA LA PRESÈNCIA CRISTIANA A TERRA SANTA A tota Terra Santa, els cristians s’han convertit en l’objectiu d’atacs freqüents i sostinguts per part de grups radicals marginals. Des de l’any 2012 hi ha hagut innombrables incidents d’agressions físiques i verbals contra sacerdots i altres clergues, atacs a esglésies cristianes, amb freqüents actes de vandalisme i profanació contra llocs sagrats, i intimidació contínua dels cristians locals que simplement busquen celebrar el culte lliurement i dur la seva vida diària. Aquestes tàctiques estan essent utilitzades per grups radicals en un intent sistemàtic d’expulsar la comunitat cristiana de Jerusalem i d’altres parts de Terra Santa. Reconeixem amb gratitud el compromís declarat del Govern israelià de mantenir una llar segura per als cristians a Terra Santa i de preservar la comunitat cristiana com a

NADAL AL CENTRE PENITENCIARI D’ANDORRA El 15 de desembre, l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat pel Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina, i per Arxiprest de les Valls i Delegat de Pastoral Penitenciària, Mn. Ramon Sàrries, va visitar el centre penitenciari de

part integral del tapís de la comunitat local. Com a prova d’aquest compromís veiem la facilitació per part del Govern de la visita de milions de pelegrins cristians als llocs sants de Terra Santa. Per tant, és una qüestió de gran preocupació quan aquest compromís nacional és traït pel fracàs dels polítics locals, funcionaris i agències d’aplicació de la llei per frenar les activitats dels grups radicals, que intimiden regularment els cristians locals, agredeixen sacerdots i clergues, i profanen els llocs sants i propietats de l’Església. El principi que s’ha de protegir el caràcter espiritual i cultural dels barris històrics i diferenciats de Jerusalem ja està reconegut a la llei israeliana pel que fa al barri jueu. No obstant això, grups radicals continuen adquirint propietats estratègiques al barri cristià, amb l’objectiu de disminuir la presència

La Comella (Andorra la Vella) per portar als interns un missatge d’esperança, dignitat i reconciliació en la proximitat del Nadal, tot observant les precaucions necessàries en temps de pandèmia. A la seva arribada, l’Arquebisbe i Copríncep fou rebut pel Director del centre penitenciari, Miquel Àngel Garcia, i pel Director

cristiana, sovint utilitzant tractes de sota mà i tàctiques d’intimidació per desallotjar els residents de les seves cases, disminuint dràsticament la presència cristiana i interrompent encara més les rutes històriques de pelegrinatge entre Betlem i Jerusalem. El pelegrinatge dels cristians, a més de ser un dret de tots els cristians del món, aporta grans beneficis a l’economia i la societat d’Israel. En un informe recent de la Universitat de Birmingham es va destacar que el pelegrinatge i el turisme cristians aporten 3.000 milions de dòlars a l’economia israeliana. La comunitat cristiana local, tot i que és petita i decreixent en nombre, ofereix una quantitat desproporcionada de serveis educatius, sanitaris i humanitaris a les comunitats d’Israel, Palestina i Jordània. D’acord amb el compromís declarat de pro-

tegir la llibertat religiosa per part de les autoritats polítiques locals d’Israel, Palestina i Jordània, demanem un diàleg urgent amb nosaltres, els líders de l’Església, per tal de: - Fer front als reptes que els grups radicals presenten a Jerusalem, tant a la comunitat cristiana com a l’estat de dret, per tal que cap ciutadà o institució no hagi de viure sota l’amenaça de violència o intimidació. - Iniciar el diàleg sobre la creació d’una zona cultural i patrimonial cristiana especial per salvaguardar la integritat del barri cristià de la ciutat vella de Jerusalem, i garantir que el seu caràcter i el seu patrimoni únics es preservin en benefici del benestar de la comunitat local, la nostra vida nacional i el món en general. Els Patriarques i Caps de les Esglésies a Jerusalem, 13 de desembre de 2021

Mons. Vives mantingué un breu encontre amb el Director i el Director Adjunt del centre penitenciari de La Comella per interessar-se per la situació dels interns. Església d’Urgell

Adjunt, Oriol Magrinyà, amb els quals mantingué un breu encontre per interessar-se per la situació del centre i dels interns, especialment en l’actual context de pandèmia. A continuació, el Copríncep pogué mantenir una trobada personal amb els 27 interns (d’un total de 49) que així ho van desitjar, escoltant les seves inquietuds per la situació en la què es troben. També els féu lliurament d’un llibre dels Evangelis tot recomanant-los que llegissin un fragment cada jorn de l’any, i d’un lot de Nadal preparat per Càritas Andorrana. Al final de la visita, Mons. Vives dirigí amb Mn. Sàrries una pregària de Nadal amb els interns aplegats en grups petits, proclamant-los l’Evangeli del naixement de Jesús.

ADMISSIÓ ALS ORDES I MINISTERIS A LA SEU D’URGELL El dissabte 18 de desembre, dins la celebració eucarística del IV Diumenge d’Advent a l’església de La Missió de La Seu d’Urgell, el candidat al diaconat permanent Antoni M. Serra Canturri va rebre de mans de l’Arquebisbe Joan-Enric l’admissió als Ordes i els ministeris de lector i acòlit. Mons. Vives estava acompanyat pel Vicari general i Vicari per al Clergat a la Diòcesi, Mn. Ignasi Navarri, i pel Secretari general i Canceller, Mn. David Codina. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà les lectures de la Paraula de Déu proclamades, en les quals Maria, la Mare de Déu, és presentada com el model de fe i caritat. En efecte, la Mare de Déu

Està previst que, si Déu ho vol, Antoni M. Serra Canturri sigui ordenat de diaca el 8 de gener a Balaguer.

Església d’Urgell

anà “decididament” a la muntanya per visitar la seva parenta Elisabet, que estava embarassada del precursor, Joan Baptista. Mons. Vives explicà com l’actitud de servei que Maria viu a l’Evangeli ha d’esperonar tots els creients, i especialment els qui es preparen per a esdevenir un dia diaques en l’Església, com l’Antoni M. Serra. Animà al candidat a estimar sempre la Paraula de Déu en la seva vida i a meditar-la i aprofundir-la per difondre-la amb amor. “La vostra Paraula fa llum als meus passos; és la claror que m’il·lumina el camí”, diu el salmista. Així mateix, li recordà que ser acòlit té un sentit profund, com és estar a prop de l’altar, servint el culte diví amb unció i devoció, i poder distribuir la sagrada comunió als malalts i a tot el Poble de Déu; i que en aquella celebració rebria una benedicció de Déu a través de l’Església, perquè ell mateix esdevingués benedicció per als germans. Després de l’homilia va tenir lloc el ritus litúrgic de l’admissió i de la donació

dels ministeris de lector i acòlit. Està previst que, si Déu ho vol, el dissabte 8 de gener Antoni M. Serra Canturri sigui ordenat de diaca al Santuari Basílica del Sant Crist de Balaguer, junt amb dos seminaristes en camí del presbiterat: Jerrick Rodríguez Banzuela i Àlex Vargas Moncada.

RECÉS D’ADVENT A BALAGUER PER ALS FIDELS D’URGELL La casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer va acollir el 18 de desembre, el recés d’Advent per a tots els fidels d’Urgell, en la setmana de la celebració del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist. El recés forma part del pla docent de l’Escola Diocesana de Formació Permanent (EDFP). Hi va participar una trentena de persones, entre les quals hi havia alumnes de l’EDFP i altres fidels de diferents Parròquies del Bisbat. El Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, fou l’encarregat d’oferir els punts de reflexió per a la pregària i la revisió de la pròpia vida.

Mn. Navarri dirigí a Balaguer el recés d’Advent per als fidels d’Urgell.

Va proposar, en un primer moment, unes reflexions sobre els trets característics de l’Advent. Després d’un temps de pregària personal es va centrar en la figura de Maria, model d’espera i d’esperança, atenta al moment humà i al moment diví. En acabar un segon temps de pregària, Mn. Ignasi va presidir la celebració de l’Eucaristia cap al final del matí. La seva homilia es va centrar en la persona de Sant Josep, destacant la seva gran personalitat i virtuts. Els participants al recés es van acomiadar amb el propòsit de viure amb profunditat les festes de Nadal expressant-se mútuament els bons desigs de felicitat per a aquestes dates.

CÀRITAS ANDORRANA I FUNDACIÓ CRÈDIT ANDORRÀ: 10 ANYS DE COL·LABORACIÓ La col·laboració de la Fundació Crèdit Andorrà laborant amb Càritas Andorrana compleix enguany deu anys. La col·laboració va començar el novembre del 2011, i el 2013 es va concretar en un conveni destinat a formalitzar el compromís de l’entitat per ajudar de manera periòdica les persones més necessitades d’Andorra, per mitjà del banc d’aliments. Aquesta ajuda es tradueix en vals de compra de productes frescos als supermercats, així com en el subministrament de productes alimentaris, d’higiene i de la llar de primera necessitat.

En aquests deu anys, la Fundació Crèdit Andorrà ha aportat més de 217.000 euros d’ajuda en productes alimentaris i d’higiene. Durant el període del gener al novembre del 2021 han estat ateses 252 famílies (508 persones en total), de les quals el 47% són residents de forma efectiva a Andorra i la resta formen part del col·lectiu de temporers. Durant aquests mesos, l’aportació econòmica de la Fundació ha ascendit a més de 47.000 euros, xifra que representa el 83% dels ingressos totals, i ha permès cobrir gairebé el 45% de les despeses del projecte del banc d’aliments. La Fundació ha ampliat durant els últims anys el seu suport a les diferents entitats socials del país amb què

coopera, amb l’objectiu de contribuir a donar resposta a les necessitats de la població. Les circumstàncies actuals, com a conseqüència del Covid-19, han agreujat la situació econòmica de moltes famílies que s’acullen a aquestes ajudes. Aquest any la campanya que organitza Càritas Andorrana per Nadal porta per títol “#SomMésPoble”, i pretén sensibilitzar les empreses i els escolars del país de la situació social a Andorra, i conscienciar la població sobre les causes i conseqüències de la pobresa i l’exclusió en el nostre entorn més immediat. La Fundació Crèdit Andorrà col·labora en aquesta campanya de Nadal amb l’aportació de més de 800 unitats de productes alimentaris.

COMUNICAT DE LA COMISSIÓ EPISCOPAL PER A LA PASTORAL SOCIAL I LA PROMOCIÓ HUMANA Durant l’audiència general del dimecres 22 de desembre, el Papa Francesc, recordant la seva visita recent a Xipre i Grècia, va fer una crida humanitària a tots els països i a totes les Diòcesis que fan present l’Església Catòlica a Europa perquè responguin solidàriament i col·laborin a fer-se càrrec de la reubicació de tantes persones migrades i refugiades a la regió mediterrània. La Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i Promoció Humana, a través del departament d’Emigracions, coneix de prop el drama humanitari de les famílies i persones emigrades o sol·licitants de protecció internacional. També dels que perden la vida en l’intent. Són moltes les institucions, entitats i persones que els acompanyen des de la seva arribada al nostre país. En comunió amb el Papa Francesc, ens sentim encoratjats als passos ja fets aquests anys per facilitar noves vies d’acollida a les nostres Diòcesis en diàleg amb l’Administració. Com a Església Catòlica, ens fem ressò d’aquesta nova crida del Papa i oferim la nostra col·laboració a l’Administració de l’Estat per propiciar a tots els nivells (municipal, autonòmic, nacional) l’establiment

de corredors humanitaris, com es fa a altres països europeus, alhora que s’impulsin nous models d’acollida sostenibles i legals, basats en el patrocini comunitari amb què oferir als emigrants i refugiats una acollida digna, estable i inclusiva, segons les nostres capacitats. Déu continua trucant a les nostres portes davant la proximitat del Nadal. Agraïm al Papa Francesc la seva evangèlica proximitat als més vulnerables i emplacem les nostres comunitats cristianes i el conjunt de la societat a acollir amb responsabilitat els qui necessiten de nosaltres, amb un cor que mira als ulls de les persones; no desentendre’ns de la destinació de cada emigrant i refugiat; incidir sobre les causes i els motius que bloquegen el seu futur en dignitat; cercar solucions estables i justes que promoguin una legislació i mitjans econòmics centrats en processos d’emigració ordenats i en vies concretes d’acollida i hospitalitat que els permetin fer el seu projecte de vida a Europa i a Espanya. Els Bisbes de la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i la Promoció Humana Madrid, 22 de desembre 2021

Església d’Urgell

INAUGURACIÓ DE L’ESPAI GALOBARDES A CANILLO

La Parròquia de Canillo (Andorra) va inaugurar el 22 de desembre l’Espai Galobardes, una sala diàfana de 300 metres quadrats a la planta baixa de l’edifici del telecabina, a tocar del Museu de la Moto, que, sota el lema “Canillo als ulls del paisatge andorrà”, acull una exposició de 43 paisatges de la Parròquia pintats per Francesc Galobardes durant un període de

Església d’Urgell

temps que abasta des del 1980, amb una estampa de Meritxell, fins al 2019, amb una vista de la vall d’Incles. No és casualitat que el recorregut conclogui precisament l’any 2019, quan Galobardes va canviar l’espàtula per l’aquarel·la. La inauguració va comptar amb la presència del Copríncep JoanEnric Vives; la Subsíndica General, Meritxell

Palmitjavila; la Ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva; i el Cònsol Major de Canillo, Francesc Camp; a més del pintor i els seus fills i família més íntima, i l’anterior Cònsol i altres Ministres i autoritats. L’exposició és una revisió ampliada de la que el Comú de Canillo li va dedicar el 2019 al Palau de Gel i que és en l’inici de l’idil·li de Francesc Galo-

bardes amb la Parròquia. Una bona relació i entesa que es va confirmar a l’agost amb la cessió de 524 obres de la seva col·lecció personal, que en endavant s’aniran exposant en aquest espai, alternant-se amb altres exposicions, principalment d’artistes locals. A l’acte inaugural, Francesc Galobardes va voler recordar els seus inicis com a empleat de banca i els bons oficis del director de l’entitat, “que de seguida va veure que el banc no era per a mi i que portava els pinzells entre cella i cella. Va ser ell qui em va fer exposar per primera vegada a Madrid, a mi, que no havia passat mai de galeries de províncies, fins que un dia em va dir que deixés el banc i que em dediqués només a pintar”. Li va fer cas i el resultat d’aquella decisió és un llegat portentós (més de 4.000 obres) que ha portat el nom i els paisatges d’Andorra per tot el món.

La soprano Laura Castellet interpretà el cant de la Sibil·la a l’inici de la celebració de la nit de Nadal a la Catedral.

SOLEMNITAT DEL NADAL I CANT DE LA SIBIL·LA A LA CATEDRAL Des de la tarda del dia 24 i tot el dia 25 de desembre, a la Catedral Basílica de Santa Maria de La Seu d’Urgell i a tots els temples parroquials i altres capelles del Bisbat d’Urgell es va celebrar la solemnitat del Nadal del Senyor. Quan a la naturalesa, pel solstici d’hivern, reneix la llum del sol, l’Església, des dels inicis del cristianisme, celebrar el naixement en la carn del Fill de Déu, fet home en les entranyes de la Santíssima Verge Maria i custodiat per Sant Josep. L’Arquebisbe Joan-Enric va presidir les celebracions vespertines a la Llar de Sant Josep, amb els ancians i religioses de la residència i a la Catedral de Santa Maria d’Urgell. I l’endemà, també a la Catedral, l’Arquebisbe va impartir a la celebració del migdia la benedicció apostòlica amb indulgència plenària. Abans de la celebració eucarística vespertina del dia 24 a la Catedral,

avançada per causa de les mesures sanitàries, la soprano Laura Castellet, acompanyada per un grup de cantors de l’Escola de Música de La Seu d’Urgell, van interpretar el cant de la Sibil·la, segons els cantorals de La Seu d’Urgell. “Lo jorn del judici, parrà qui haurà fet servici”, aquest és el missatge de la profetessa Sibil·la que anuncia que s’acompleixen les profecies i que neix la salvació, i que tots els mortals han de recordar que seran jutjats per les obres de servei i amor que hauran dut a terme. El missatge de Mons. Vives a les diverses homilies es va centrar en el comentari de l’Evangeli, sigui el de la missa de la nit del dia 24 com el de la missa del dia de Nadal. Afegint-hi la necessitat de recomençar amb l’ajuda d’aquell que ve per portar la pau i l’esperança a la humanitat. I que l’hem de cercar amb tot el cor, en la Paraula de Déu, en els Sagraments, especialment en l’Eucaristia, en l’estimació per tothom, especialment pels petits i els pobres, en

Els mossens residents al Seminari, amb l’Arquebisbe, el Rector i els seminaristes, van celebrar el Nadal amb esperit de família i germanor.

la comunitat eclesial, que és presència seva també, i en el més íntim de nosaltres mateixos. I va citar les paraules de Santa Teresa, ben actuals: “Y si acaso no supieres dónde me hallarás a Mí, no andes de aquí para allí, sino, si hallarme quisieres, a Mí buscarme has en ti”. També tingué un record pels malats de Covid, i pels habitants dels llocs on no hi ha pau, així com per als refugiats i emigrants. I demanà un compromís més ferm de tots envers aquestes causes de la humanitat que Jesús, per la seva Encarnació, s’ha fet seves.

TROBADA NADALENCA AMB ELS SACERDOTS RESIDENTS DEL SEMINARI El 24 de desembre va tenir lloc a la residència sacerdotal del Seminari diocesà un àpat i trobada de germanor i de festa entre l’Arquebisbe JoanEnric, els mossens de la residència, el Rector del Seminari i els seminaristes, celebrant el Nadal en família de presbiteri.

Tot i les mesures estrictes a causa de la pandèmia (com ara que cada taula fos compartida només per dues persones), van poder compartir cants i nadales i esperit de família acompanyats a l’acordió per Mn. Agustí Brescó i amb animació musical de Mn. Josep M. Solé i el seminarista Jerrick Banzuela.

FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA A LA SEU D’URGELL A la Capella de la residència de les religioses de la Sagrada Família a La Seu d’Urgell, on reposen les restes de la fundadora de la Congregació, la beata Anna M. Janer, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir el diumenge 26 de desembre l’Eucaristia de la festa de la Sagrada Família, amb la renovació dels vots de les germanes de la comunitat. A l’homilia, Mons. Vives va centrar la seva reflexió en el do del temps amagat i silenciós dels trenta anys de Jesús viscuts a Natzaret, model per a tots. Va recordar la famosa al·locució de Sant Pau VI a la casa de Església d’Urgell

En la festa de la Sagrada Família, Mons. Vives celebrà l’Eucaristia amb les germanes de la Sagrada Família d’Urgell a la capella on reposen les restes de la Fundadora de la Congregació.

Natzaret, i va desgranar l’estil evangèlic de la vida consagrada i de les famílies que brillava a la casa de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep. A l’ofertori, l’Arquebisbe va elevar la següent pregària de consagració a Déu de totes les famílies de la Diòcesi: “Oh Jesús, Redemptor nostre misericordiós i ple d’amor, que havent vingut a il·luminar el món amb la vostra paraula i amb el vostre exemple, heu volgut passar la major part de la vostra vida humil, vivint subjecte a Maria i Josep a la pobra casa de Natzaret, santificant aquella Família que havia de ser el model de totes les famílies cristianes. Acolliu benigne les famílies nostres, les de tota la nostra Diòcesi d’Urgell i del món sencer. Avui us les dediquem i consagrem a Vós. Digneu-vos protegir-les, guardar-les i establir-hi el vostre amor misericordiós, amb la pau i la concòrdia de la caritat cristiana, perquè 54

Església d’Urgell

imitant l’exemple sant de la vostra Família, puguin assolir l’eterna benaurança. Maria, Mare de Jesús i Mare nostra, amb la vostra pietosa intercessió feu arribar a Jesús les nostres súpliques i les nostres humils ofrenes, i obteniu-nos la gràcia de la seva benedicció. Humil Sant Josep, custodi santíssim de Jesús i de Maria, socorreu-nos amb les vostres pregàries en totes les necessitats espirituals i temporals, a fi que, en unió amb Maria i amb Vós, puguem beneir eternament el nostre diví Redemptor, Jesús. Jesús, Maria i Josep recordeu-vos de les llars on manca treball, salut i amor. Uniu les nostres famílies perquè imitin la vostra Sagrada Família de Natzaret. Amén”.

visitar una exposició commemorativa dels 90 anys de l’artista plàstic Sergi Mas i Balaguer, ubicada a l’edifici històric del Comú de Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra). En arribar, el Copríncep fou rebut pels Cònsols de la Parròquia, Josep Majoral i Mireia Codina, i per Anna Mangot Schiefenbusch, una de les comissàries de l’exposició, que el van acompanyar a les sales on s’ha instal·lat la mostra.

Les obres exposades, la major part cedides per col·leccionistes privats o procedents de la col·lecció particular de Sergi Mas, inclouen pintures, escultures, peces de ceràmica, gravats, talles en fusta, forjats en ferro... i la pràctica totalitat de tècniques que ha fet servir l’artista al llarg de la seva longeva i polifacètica trajectòria, la major part de la qual l’ha desenvolupat al Principat d’Andorra.

EXPOSICIÓ DEDICADA A SERGI MAS A SANT JULIÀ DE LÒRIA El 29 de desembre, l’Arquebisbe Joan-Enric va

Mons. Vives visità l’exposició commemorativa dels 90 anys de l’artista plàstic Sergi Mas a Sant Julià de Lòria.

BANC DE L’ANY 2021 A ESPANYA

GRÀCIES PER LA CONFIANÇA Un reconeixement a una manera diferent de fer banca, basada en la proximitat amb les persones, la innovació constant i el compromís social. Gràcies als nostres 21 milions de clients per la conﬁança i als nostres empleats, que amb el seu compromís ho han fet possible. CaixaBank, elegit Banc de l’Any 2021 a Espanya per The Banker.

Fragment del retaule del segle XVIII de Sant Martí de La Cortinada (Ordino, Principat d’Andorra).

“Per amor, Déu ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat” (Efesis 1, 5-6)

Església d’Urgell