Església d'Urgell 494

Page 1

Església

d Urgell

Els murals de Sant Climent de Talltorta, pam a pam

# 494 - JULIOL-AGOST 2021


Església d Urgell Índex

6

“VEURE NOVES TOTES LES COSES EN CRIST”. CINQUÈ CENTENARI DE LA CONVERSIÓ DE SANT IGNASI DE LOIOLA Mn. Ignasi Navarri.

L’ÚS DELS BÉNS EN LA REVELACIÓ BÍBLICA.

5

ELS MURALS DE SANT CLIMENT DE TALLTORTA, PAM A PAM.

6 13

Mn. Eduard Salinas.

ELS GRUPS TXT REPRENEN LES ACTIVITATS D’ESTIU. 13

COLÒNIES, UN REPTE. Mn. Ramon Balagué.

17

RECEPTA PER A LA SALUT EMOCIONAL D’INFANTS I JOVES: ANAR DE CAMPAMENTS I DE COLÒNIES.

19

Mn. Jaume Mayoral.

DE GARÇAN A LA GAVERNERA. Mn. Ramon de Canillo.

LA MARE DE DÉU D’ÀNEU, ENTRONITZADA A L’ESGLÉSIA D’ESTERRI. 25

4

50 ANYS DEL TEMPLE DE SANTA MAGDALENA DE LA SEU D’URGELL.

23 25 26

ESTIMEM I VISITEM EL PATRIMONI DE L’ESGLÉSIA.

27

TRANSHUMANISME I LA DEFENSA DE L’EQUITAT.

28

L’ARCA DE L’ALIANÇA. Mn. Enric Prat.

30

DIETARI

31

Mons. Joan-Enric Vives.

Dr. Francesc Torralba.

26 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli L’amor als avis i a la gent gran

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

l Papa Francesc ha volgut que enguany celebréssim per primera vegada en la diada dels avis de Jesús, Joaquim i Anna, el 26 de juliol, una Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran, amb el lema “Jo soc amb tu dia rere dia” (cf. Mt 28,20), remarcant aquella promesa que el Senyor va fer als seus deixebles i que avui aplica als estimats avis i àvies. Tota l’Església ha de ser propera i preocupar-se més per la gent gran, estimant-los i no deixant-los sols. En el seu Missatge, el Sant Pare comenta que la pandèmia ha estat una tempesta inesperada i violenta, una dura prova que ha colpejat la vida de tots, però ha reservat un tracte més dur a la gent gran. Molts han emmalaltit, han marxat o han vist com s’apagava la vida dels seus cònjuges o dels seus éssers estimats. Molts, aïllats, han patit la solitud durant un llarg temps. El Senyor coneix cadascun dels seus sofriments i la seva solitud no li és indiferent. Quan tot sembla fosc, el Senyor segueix consolant la gent gran. El sentit d’aquesta jornada mundial és que “cada avi, cada ancià -sobretot els qui estan més sols- rebi la visita d’un àngel!”, diu el Papa Francesc. A vegades tindrà el rostre dels néts, altres vegades el rostre de familiars, d’amics de tota la vida o de persones que han conegut durant aquesta pandèmia. Hem après a comprendre que en són d’importants les abraçades i les visites per a cada persona gran, i que n’és de trist que en alguns llocs això encara no sigui possible! El Papa recomana llegir una pàgina de l’Evangeli cada dia, pregar amb els Salms, llegir els Profetes, perquè ens commogui la fidelitat del Senyor. L’Escriptura també ens ajudarà a comprendre el que el Senyor ens demana avui per a la nostra vida. Perquè envia obrers a la seva vinya

a totes les hores del dia (cf. Mt 20,1-16), i a cada etapa de la vida. Ell és sempre a prop nostre –sempre– amb noves invitacions, amb noves paraules, amb el seu consol. Sempre està a prop nostre; és etern i mai no es jubila. Jesús, al final de l’Evangeli, envia els Apòstols: “Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28,19-20). Aquestes paraules també avui es dirigeixen als ancians perquè comprenguin millor la seva vocació de custodiar les arrels, transmetre la fe als joves i tenir cura dels petits. Entre els diversos pilars que hauran de sostenir aquesta nova construcció n’hi ha tres que els ancians, millor que d’altres, poden ajudar a col·locar: els somnis, la memòria i la pregària. La proximitat del Senyor donarà la força per emprendre un nou camí fins i tot als ancians més fràgils, pels camins dels somnis, de la memòria i de la pregària. És necessari seguir somniant: en els nostres somnis de justícia, de pau i de solidaritat hi ha la possibilitat que els joves tinguin noves visions, i junts puguem construir el futur. “La pregària dels ancians pot protegir el món, ajudant-lo de manera tal vegada més incisiva que la sol·licitud de molts” deia el Papa Benet XVI. Mentre travessem, tots en la mateixa barca, el mar tempestuós de la pandèmia, la intercessió pel món i per l’Església no és en va, sinó que indica a tots la serena confiança d’un lloc d’arribada.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

“Veure noves totes les coses en Crist” Cinquè centenari de la conversió de Sant Ignasi de Loiola

I

gnatius 500” és l’Any Ignasià que celebrem enguany per commemorar el cinquè centenari de la conversió d’Ignasi de Loiola, una experiència que el va transformar radicalment i va donar lloc a una espiritualitat que ha facilitat arreu l’encontre amb Déu de multitud de persones. Aquest Any Ignasià se celebra a tot el món entre el 20 de maig de 2021, aniversari de la ferida soferta per Íñigo de Loiola a Pamplona, i el 31 de juliol de 2022, festivitat de Sant Ignasi. “Ignatius 500” commemora una transformació personal que canvià la historia de l’Església. És un esdeveniment que, com és habitual en la manifestació de Déu en la vida, vol donar importància a l’experiència interior i a la trobada sincera amb Déu. Revisem alguns moments de la vida de Sant Ignasi que van marcar la seva experiència fundant:

un volum de vides de sants. Passa dies sencers dedicat a la lectura i va creixent en ell una idea: “si aquests homes estaven fets del mateix fang que jo, bé puc jo fer el que ells van fer”. Una nit se li apareix la Mare de Déu, envoltada de llum i portant en braços el seu Fill. Des de llavors ja només pensa a transformar la seva vida: vol abandonar la casa pairal i anar a Jerusalem com a pelegrí. No sap que Déu ja treballa en ell.

pecats i la nit prèvia al 25 de març, festa de l’Anunciació, es desprèn dels seus rics vestits i es determina a portar vida de pelegrí, començant, vestit amb un sac, a Manresa. 4. El mestre. A Manresa, allotjant-se en un convent i un hospici per a pobres i retirant-se a una cova per pregar, Déu fa en ell una nova transformació. Durant onze mesos (des de l’abril de 1522 fins el febrer de 1523) s’alternen entusiasme,

“Ignatius 500” commemora una transformació personal que canvià la historia de l’Església 1. La ferida. El 1521, l’exèrcit francès envaeix Navarra i el soldat Íñigo de Loiola corre a la defensa de Pamplona, en mans franceses. El 20 de maig de 1521, Dilluns de Pentecosta, una bala li destrossa la cama dreta, ferint-li també l’esquerra. Traslladat a la casa familiar, és intervingut quirúrgicament vàries vegades. És a punt de morir, però aconsegueixen salvar-li la vida. 2. La trobada amb Déu. Dedica la seva llarga convalescència a la lectura de llibres que troba a la biblioteca de la casa: una història de Crist i 4

Església d’Urgell

Logotip de l’Any Ignasià

3. El camí. El febrer de 1522 s’acomiada de la seva família i es posa en camí. El seu propòsit és arribar a Terra Santa, embarcant a Barcelona. Però la ciutat està tancada per por a la pesta, i, no volent ser reconegut per cap noble de la seva vida anterior, decideix esperar a la vila de Manresa. Passa per Arantzazu, Navarrete... fins arribar al Monestir de Montserrat i Manresa. És l’itinerari que avui rememorem en el conegut com a “Camí Ignasià”. Al Monestir de Montserrat fa confessió dels seus

angoixa, penitència, desesperació, visions espirituals i misticisme. A les consolacions dels primers temps segueix un període d’aridesa espiritual, de buit i tempesta. Finalment, surt d’aquella nit fosca i comença a anotar algunes experiències que li serviran per al llibre dels “Exercicis espirituals”. Íñigo és ja un mestre d’esperit. La ferida que Ignasi pateix a Pamplona trenca el seu projecte de vida, però és una crisi que li dóna l’oportunitat d’accedir a dimen-


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA sions internes de la seva persona que mai no hauria conegut de no haver estat “tocat” per Déu. Va necessitar temps, soledat i silenci per escoltar la veu de Déu. L’alternança de pensaments i imatges dóna pas a sentiments, emocions i ressons afectius. Parant-se a reflexionar-hi, percep que “tornar al d’abans” el deixa sec, mentre que endinsar-se en el seguiment de Jesús el mou i el fa anar cap endavant. A poc a poc, Ignasi aprèn a escoltar Déu, i això li genera canvis profunds.

Endinsar-se en el seguiment de Jesús el mou i el fa anar cap endavant. A poc a poc, Ignasi aprèn a escoltar Déu, i això li genera canvis profunds Aquí s’inicia el procés de conversió d’Ignasi. És una primera consciència de la seva fragilitat –encara per explorar molt més– i una primera intuïció del tresor de l’Altre que va en ell i el posa en marxa. Aquest és un llarg camí que Ignasi haurà de recórrer –i passar per noves etapes de conversió, algunes duríssimes–, però el seu caminar comença a estar orientat cap a Déu. El Superior General de la Companyia de Jesús, P. Arturo Sosa, a la convocatòria de l’Any Ignasià ens convidà a que “aquest temps sigui una ocasió especial per a ser renovats pel mateix Senyor”. I suggereix que aquesta renovació giri al voltant dels “Exercicis espirituals”, la pobresa, l’amistat, l’ajuda als pobres i el coneixement de l’espiritualitat ignasiana. Aprofitem, doncs, “Ignatius 500” i atrevim-nos a “veure noves totes les coses en Crist”. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

T

ota la Paraula de Déu, tant en l’Antic com en el Nou Testament fa referència a l’ús compartit dels béns de la terra. Segons la Sagrada Escriptura, el primer propietari de tot el que existeix és Déu, i encomana als homes la tasca de sotmetre la terra, posant-la a la seva disposició. Per tant, l’home és només un administrador dels béns que Déu ha creat. La legislació d’Israel havia establert una sèrie de lleis que tenien com a finalitat ajudar el poble a viure segons el pacte establert per Déu. Un exemple és l’any sabàtic i el jubileu. Aquestes lleis tenen un significat molt clar: definir per al Poble de Déu els principis que han de regir l’ús dels béns materials. En el Nou Testament, l’observació de l’exemple de Jesús ens apropa al fonament de la praxi cristiana. Jesús cerca una comunitat, un misteri de comunió, on els germans siguin pròxims els uns dels altres, i on, sobretot, els que més tenen s’apropin als més desvalguts i, en l’amor i en la solidaritat voluntària, intentin superar i alliberar de la pobresa els que menys tenen, alhora que ells mateixos s’alliberen d’aquesta terrible pobresa humana que és l’egoisme, el materialisme i l’autosuficiència. L’amor fratern viscut en la comunitat cristiana ha de ser visible i podrà ser reconegut per tothom, aliè o ÚS DELS no al missatge. Per tant ha de ser mostrat BÉNS EN LA amb obres com les de Jesús. Aquest serà el signe distintiu de la seva comunitat: només REVELACIÓ estimant l’altre s’estima veritablement Déu. BÍBLICA L’amor a l’altre és l’única prova de la presència en l’ésser humà de l’amor a Déu. El proïsme és un germà que porta la mateixa sang de la fe i de l’amor. Una forma inevitable de l’amor profund és comunicar-se, posar a disposició de l’altre el que un té i compartir la vida amb ell. El fervor pentecostal de sentir-se “un sol cor i una sola ànima” i d’haver estat salvats per Crist va empènyer els cristians a posar-ho tot “en comú”. Tots els qui hi creien vivien units tenint “els seus béns en comú”. Lluc, doncs, en escriure la història de l’Església apostòlica, descriu simplement la seva experiència i el realisme d’una vida viscuda en comunió, exterioritzada en la comunió dels béns. Una posada en comú dels béns és una cosa que urgeix constantment com a signe vàlid de la vitalitat mateixa d’aquesta Església primitiva. A l’Evangeli, la vida i el missatge de Jesús són el compliment de la comunió amb els pobres i exclosos. En els textos del Nou Testament podem veure l’estreta relació existent entre comunió cristiana dels béns i Eucaristia. Entre els més representatius hi ha la multiplicació dels pans i dels peixos, que és, al mateix temps, signe de l’Eucaristia i de la sol·licitud de Jesús davant les necessitats materials dels pobres. Altres textos bíblics fan referència als banquets i els àpats fraternals; entre d’altres, es troben la paràbola del banquet nupcial, el ric Epuló i el pobre Llàtzer, els àpats amb publicans i fariseus, l’últim sopar com a testament i testimoni, i els àpats de Jesús ressuscitat, que són trobada, reconeixement i missió.

L’

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


6

Església d’Urgell


Els murals de Sant Climent de Talltorta, pam a pam El Dr. Francesc Miralpeix publica un detallat estudi de l’exuberant repertori pictòric del temple ceretà.

E

xplica el Dr. Francesc MiNomés aquesta circumstància ja de Recerca del Patrimoni Cultural ralpeix que “la Guerra Civil justificaria amb escreix l’elabora- (ICRPC), amb el qual Francesc Miralespanyola es va endur el ció d’un estudi com “Les pintures peix, Doctor en Història de l’Art per reflex més nítid d’una societat di- murals de Sant Climent de Talltor- la Universitat de Girona, ha volgut nàmica que s’havia expressat i fet ta”, publicat per l’Institut Català “posar en valor el patrimoni de Sant visible a través del món parroquial, que tant aglutinava les necessitats religioses com les de sociabilitat”. A més, “la modernitat també ha anat laminant la presència d’una cultura immaterial que fins fa quatre dies seguia molt viva: les trementinaires, els traginers, les enramades, els balls de la plaça, les perolades, les festes del batre, el microcosmos del mas i la pagesia, les feixes terrassades, Les pintures, recuperades i restaurades en diverses fases d’actuació entre 2004 i 2011, s’estenen pertot els murs i voltes de l’església. A la les creus de ter- pàgina anterior, la imatge de Sant Climent ocupa el medalló central del creuer. A la part inferior de la fotografia es veu un fragment de l’intradós me, el salpàs, els de l’arc que separa l’absis de la nau, decorat amb una sanefa de motius vegetals al mig de la qual es veu la xifra 1718, probablement l’any en comunidors, les què es va enllestir el programa decoratiu del temple. cançons i els sons de treball, les Climent de Talltorta en el marc de Orfe de la volumetria caramelles o la domesticació del la cultura material del Barroc al escultòrica i del daurat paisatge agrícola i forestal que ha Pirineu, doblement abandonada refulgent dels retaules, anat desapareixent o quedant com per les circumstàncies a què fèiem una expressió residual, sovint com referència i per l’oblit secular de les l’interior de Sant Climent a únics atractius d’un turisme que nostres perifèries”. A més, l’estudi, de Talltorta és tanmateix paradoxalment anomenem “culmés enllà de descriure i analitzar en una vistosa expressió tural”. Sortosament, aquest món detall tots els elements pictòrics que de la cultura barroca” en extinció, barroc de soca-rel, ha decoren els murs de Sant Climent i (Francesc Miralpeix) perdurat en llocs com l’església de compendien el missatge teològic, Sant Climent de Talltorta”. té la gran virtut de contextualitzar Església d’Urgell

7


Una llegenda al peu de la columna salomònica situada entre la capella de la Bona Mort i la capella del Roser recorda una indulgència concedida pel Mons. Simeó de Guinda, Bisbe d’Urgell entre 1714 i 1737. A sota, imatge de Sant Francesc Xavier al costat esquerre de la porta de la sagristia, que hauria estat afegida amb posterioritat al gruix de la decoració mural de l’església. Al baptisteri hi ha diferents quadres basats en episodis de la vida i mort de Sant Joan Baptista (a dalt, a la dreta, representació de la decapitació del sant). A sota, l’adoració dels mags és un dels quadres que es troben a les parets interiors de la capella del Roser.

l’obra en els corrents artístics de l’època, tant en l’àmbit peninsular com del sud de França. Escriu el Dr. Miralpeix que una de les principals particularitats de Sant Climent de Talltorta resideix en “la conservació d’una rica epidermis pintada que s’estén arreu de parets i voltes del seu interior”. Realitzades al tremp, les pintures han estat recuperades i restaurades en diverses fases d’actuació entre 2004 i 2011. “El repertori és un ric i extens mostrari de temes i motius, que van des de sanefes amb temes 8

Església d’Urgell

vegetals o columnes salomòniques en trompe l’oeil, fins a representacions figurades d’episodis bíblics, i evocacions de sants i de la Mare de Déu”. Aquesta exuberant decoració, concebuda com “un catecisme visual” (tal com l’autor titula un dels capítols del llibre) més que no pas com un simple recurs ornamental, presenta un programa iconogràfic que, tot i ser teològicament complex, esdevé un llibre il·lustrat que tradueix diversos passatges de les Sagrades Escriptures en imatges

fàcilment recognoscibles per als feligresos de l’època. “La vistositat del conjunt no amaga, però, que hi manquen els retaules que presidien els altars de cadascuna de les capelles laterals i el retaule de l’altar major, que senyorejava el presbiteri de capçalera poligonal i les voltes ogivals. Retaules i pintures formaven un ric programa iconogràfic ben maridat, del qual es deduïa, com la revelació d’una epifania, la voluntat de transmetre al poble fidel una lliçó catequètica molt suggestiva”, explica l’autor.


Representació del judici final a l’arc que dona accés a la Capella del Sant Crist, al mur del costat de l’Epístola. A mur oposat (costat de l’Evangeli), una pintura al·legòrica referida a un passatge del llibre d’Isaïes (Is 40) ocupa la lluneta damunt l’accés a la Capella de la Bona Mort.

“Orfe de la volumetria escultòrica i del daurat refulgent dels retaules, l’interior de Sant Climent de Talltorta és tanmateix una vistosa expressió de la cultura barroca. La densitat de colors i escenes que s’estenen, com un llençol, per cada racó de murs i voltes aclaparen al visitant, i l’endinsen en un espès i embriagador aparador de la religiositat de

“Rere l’aspecte amable i d’aparent senzillesa d’unes pintures que s’allunyen dels nostres codis visuals […] s’amaga un programa iconogràfic que busca alertar i commoure” l’època. En realitat, s’assisteix al poder evocador i suggestiu d’un ric programa iconogràfic que actua com una Bíblia per a illetrats, un rebost d’imatges suggeridores que menaven el fidel cap a lectures d’arrel contrareformista sobre el destí, la salvació i el paper de l’Església en tot plegat, des de la concepció del Concili de Trento [1545-1563].

Comprendre aquest programa expressat a través d’imatges simples i senzilles realitzades per artesans de la pintura és acostar-nos una mica més a la voluntat de mirar i entendre”. L’extens repertori pictòric de Sant Climent de Talltorta és, doncs, “la plasmació d’un programa doctrinal que beu de les directrius contrareformistes, renovades i actualitzades

al llarg de la centúria següent com a poderoses eines d’instrucció i catequització d’una feligresia majoritàriament illetrada”, segons l’autor. És així com la imatge o la narració visual, com a eina de suggestió i d’acompanyament al sermó, es va fer present a moltes esglésies d’arreu del territori, i, en molts casos, “la importància del recurs visual com a eina narrativa passa pel daEsglésia d’Urgell

9


Una imatge de Sant Tomàs d’Aquino ocupa el medalló de la part central de la volta de la Capella del Roser. Als medallons de les claus de volta de la nau central hi ha representats la lluna i el sol (a sota), possiblement en referència bé a la Jerusalem celestial, o bé a la crucifixió de Jesús, segons el Dr. Miralpeix.

10

Església d’Urgell


vant de la seva concreció estètica i qualitativa en termes d’assoliment de representació naturalista”. Pel que fa en concret a l’església de Sant Climent de Talltorta, el Dr. Miralpeix sosté que “és un exemple de com la rudesa de les habilitats d’uns artesans passa per davant de l’assoliment de qualsevol tipus de refinament artístic, tot facilitant que la lectura de l’espectador dels nostres temps ho pugui adjectivar com a “popular”. Però rere l’aspecte amable i d’aparent senzillesa d’unes pintures que s’allunyen dels nostres codis visuals més entrenats i exigents, tan acostumats a contemplar mil i una imatges i reproduccions cada dia, s’amaga un programa iconogràfic que busca alertar i commoure”. No s’ha conservat cap document que identifiqui a qui es va encarregar l’execució de les pintures, tot i que sembla força evident que hi va intervenir més d’una mà: “tot i la simplicitat de les escenes i les figures, el nivell de concreció espacial i anatòmica de les escenes de la capella del Roser o de la capella del Sant Crist no és el mateix que el de les escenes de la capella de la Bona Mort o del Judici Final. Aquestes darreres sembla com si encara fossin més elementals que les anteriors, que ja ho són molt. [...] També són diferents, en assoliment expressiu i gestual, les recreacions dels sants i la decoració floral i vegetal que, tot i ser fetes a partir de plantilles, mostren una resolució més cuidada i pictòrica”. Tampoc no hi ha constància de qui va ser el promotor del projecte. Tanmateix, el Dr. Miralpeix entén que “no es fa difícil intuir que devia haver-hi la voluntat del prevere Valentí Vergés [capella del temple en l’època en que es van executar els murals], en tant que el seu sant patró figura a la lluneta situada per sobre de la porta del cor, al mur nord-oest, ben visible per a tota persona que entra a l’església”.

Presentació del llibre del Dr. Miralpeix a l’espai Ceretània El 10 de juliol va tenir lloc a l’espai Ceretània, al municipi de Bolvir, la presentació del llibre del Dr. Francesc Miralpeix sobre les pintures murals barroques (segle XVIII) de l’església de Sant Climent de Talltorta, obra d’autor o autors anònims en temps del pontificat de Mons. Simeó de Guinda, Bisbe d’Urgell. Posteriorment, la presentació es féu també al mateix temple de Sant Climent de Talltorta.

El Dr. Miralpeix, dempeus, durant la presentació del seu llibre a Bolvir. A la taula presidencial, d’esquerra a dreta, Àngel Maurell, Mons. Vives i Joaquim Nadal.

A més de l’autor, Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Girona, on és professor titular d’Història de l’Art Modern des del 2010, a la presentació van participar el primer Tinent d’Alcalde de Bolvir, Àngel Maurell; el President de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal; i l’Arquebisbe d’Urgell; i hi va assistir un públic molt interessat en el tema. Aquest estudi del Dr. Miralpeix contribueix a posar el barroc pirinenc al lloc que li correspon, com a estil arquitectònic i artístic. Més enllà del romànic, les esglésies del Bisbat d’Urgell van viure unes transformacions molt importants a partir del Concili de Trento (s. XVI). L’equip format pels historiadors de l’art Quim Garriga, Joan Bosch i Francesc Miralpeix va fer un estudi de l’art d’època moderna a Andorra com un primer pas per posar en valor el llegat artístic del Renaixement i el Barroc del territori pirinenc. Des del Bisbat també es va fer una aposta en aquest sentit, amb la col·laboració del mateix equip de professionals, amb l’adequació que s’està duent a terme en aquests moments de la Capella de la Pietat al Museu Diocesà d’Urgell. A Talltorta s’ha donat una col·laboració institucional entre Ajuntament, Universitat de Girona, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Diputació de Girona i Bisbat d’Urgell que ha permès que tinguem un estudi monogràfic i una publicació de qualitat que culminen el treball de recuperació patrimonial del temple de Sant Climent de Talltorta. Aquest fet és molt excepcional al nostre territori pirinenc, allunyat dels centres de presa de decisions i dels cenacles acadèmics del país. Església d’Urgell

11



Glops de natura per combatre la pandèmia

Els grups TXt reprenen les activitats d’estiu amb estades al Pallars Sobirà i a la Vall de Núria

D

esprés del parèntesi de l’any passat, obligat per les mesures decretades aleshores per frenar l’expansió de la primera onada de la pandèmia del Covid-19, enguany s’han pogut reprendre les activitats d’estiu dels esplais, de les cases de colònies i dels grups TXt de la Diòcesi, tot mantenint, tanmateix, les recomanacions de les autoritats sanitàries. Així, la Delegació diocesana de Joventut va organitzar tres sortides dels grups TXt durant els mesos de juliol i agost, la primera de les quals va aplegar una dotzena de joves que,

d’acord amb el lema “Fem camí”, des de l’1 de juliol va recórrer durant quatre dies els camins del Baix Pallars, de la Vall de Siarb, el Batlliu de Sort, Soriguera i el Pla de Corts. Els joves anaven acompanyats per un equip d’intendents i monitors voluntaris, encapçalat per Maria Carme Girart, coordinadora de la Delegació de Joventut. Es dóna la circumstància que una de les noies d’aquest equip, la Neus, que va participar a la sortida com a monitora en pràctiques, ha estat durant anys i fins a enguany mateix membre dels grups TXt. El primer dia de la sortida, joves

i monitors es van instal·lar al refugi de la Vall de Siarb i van aprofitar la jornada per conèixer el poble de Llagunes (municipi de Soriguera), amb les seves cases de pedra roja i flors per arreu, i compartir diferents activitats. Havent sopat, van compartir una reflexió sobre la figura dels Reis d’Orient com a referents de persones que anaven en camí. L’ocasió va servir per convidar-los a fer el propi mapa de vida i a confiar els respectius somnis i projectes al Bon Pare. L’endemà, després d’esmorzar, van caminar fins a Sort, travessant Església d’Urgell

13


Glops de natura per combatre la pandèmia

A les dues sortides del mes de juliol, els joves dels grups TXt van recórrer diferents itineraris per terres del Pallars Sobirà.

la sorprenent selva de Llavaners, amb freixes, noguers i vesc, i es van banyar a les piscines municipals de la vila. Després, van ser molt ben acollits per Mn. Joan Pau Esteban, Rector de Sort i de Gerri de la Sal, i 14

Església d’Urgell

per Mn. Josep Maria Fisa, que gestiona la casa Utopia, a Enviny, creada per Mn. Joan Escales, traspassat el març de l’any passat. La segona sortida organitzada per la Delegació de Joventut va aplegar una

desena de joves dels grups TXt, a més d’intendents i monitors, que entre els dies 9 i 13 de juliol van recórrer un total de 52 quilòmetres per terres del Pallars Sobirà, partint de Llagunes i passant per Sort, Olp, Enviny, Estac,


La darrera sortida va tenir com a destí la Vall de Núria, on els joves van celebrar l’Eucaristia al Santuari i van gaudir de l’entorn natural de la vall.

el Santuari d’Arboló i Gerri de la Sal, per acabar l’itinerari a l’Estany de Montcortès. El dia 10, dissabte, van celebrar l’Eucaristia a l’església parroquial de Sort i van fer una pregària mariana al Santuari d’Arboló. Durant la sortida, els joves van fer diferents tallers i en cada jornada van trobar temps per a compartir reflexions, inquietuds i esperances; i per viure moments d’introspecció i creixement personal. Al llarg del recorregut van ser acollits a les rectories de Sort, Enviny i Gerri de la Sal.

La darrera sortida dels grups TXt, del 17 al 20 d’agost, va aplegar una desena de joves de les Parròquies de Puigcerdà, Martinet, La Seu, Noves de Segre, Balaguer i Tremp, que van visitar el Santuari de Núria, un dels temples emblemàtics i de devoció mariana més importants de la Diòcesi i de Catalunya. Van ser acollits amb generositat i dedicació per Mn. Joan Perera, que els instal·là als espais de què disposa el Santuari per als fidels que hi pelegrinen durant l’any. Van gaudir

de l’entorn natural del temple, i van poder visitar les coves de Sant Gil acompanyats per Mn. Emili Villegas, amb qui van celebrar l’Eucaristia, i van oferir la missa per la nostra germana Àneu Bellera, traspassada una setmana abans a causa d’un accident, pregant Déu, per intercessió de Maria, perquè l’aculli al seu si misericordiós Van ser dies de convivència, de pregària, de jocs, de reflexions i de comunió, en un entorn de gran bellesa, als peus de la nostra Patrona, la Mare de Déu de Núria. Església d’Urgell

15


Glops de natura per combatre la pandèmia Casal d’estiu de Càritas parroquial de Tremp L’estiu és l’època en què la majoria de la població acostuma a tenir uns dies de vacances; però també hi ha moltes persones i famílies, i cada cop més, que no s’ho poden permetre perquè amb prou feines si tenen recursos per arribar a final de mes o per subsistir en el seu dia a dia. És per això que Càritas parroquial de Tremp va organitzar de l’1 al 31 de juliol un casal d’estiu que va acollir 33 nens i nenes de famílies vulnerables de la ciutat i d’arreu del Pallars Jussà. Els infants van estar acompanyats per set monitors de 18 a 35 anys, que van fer tant com van poder per oferir-los

un estiu amb activitats lúdiques, excursions, piscina, esport, manualitats, visites culturals i teràpia grupal, a més de poder participar d’una obra de teatre al carrer. Tot respectant les restriccions i les mesures de seguretat per causa de la pandèmia, les activitats es van poder realitzar amb tota normalitat, i van ser molt ben valorades pels infants que hi van participar; i també pels monitors, que van viure aquest mes com una oportunitat per acompanyar els infants en el seu procés educatiu i de creixement en valors, espiritualitat, companyonia i fe.

Casal juvenil d’estiu de la Parròquia de Sant Ot La Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell va organitzar la setmana del 9 al 13 d’agost el casal de joves “Born to Love” (“Nascut per estimar”), amb el propòsit d’aprofundir en el tema de l’amor. Mitjançant tallers, testimonis, jocs, cinefòrums i altres activitats, els joves que hi van participar van tenir ocasió d’aprendre a estimar més la família, els amics i l’entorn, i, sobretot, a estimar més a Déu. Dins del programa d’activitats del casal, els joves van pelegrinar el dijous 12 d’agost fins a l’ermita de Sant Antoni del Tossal, que es troba a uns sis quilòmetres de La Seu, dalt un turó pertanyent al municipi d’Alàs. En arribar, i després de prendre un refrigeri, van dedicar un temps a netejar aquesta capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, i així mateix van aprofitar la bellesa natural de l’indret per a reflexionar i pregar junts. Al casal van participar catorze joves d’entre 12 i 16

16

Església d’Urgell

anys, acompanyats per quatre monitores del Moviment Apostòlic de Schoenstatt i alguns pares i mares de la Parròquia. El dissabte dia 14, tots plegats participaren a les vuit del vespre en una Eucaristia a la Catedral de Santa Maria d’Urgell amb ocasió de la celebració, l’endemà, de la solemnitat de Maria Assumpta al Cel, i després de la missa dedicaren una estona d’adoració al Santíssim.


Colònies, un repte

L

a pandèmia ha afectat a tots els àmbits del nostre actuar: ensenyament, llocs de treball, família, Església, i, naturalment, a l’esplai. Els esplais porten ja dos estius suspenent colònies o realitzant-les amb les mesures del PROCICAT, que les va actualitzant o modificant setmana rere setmana. L’estiu passat, però, es realitzaren alguns casals d’estiu, com l’esplai Sió d’Agramunt. Però les cases de colònies de Bastanist, Salgar i Santa Maria romangueren tancades a les activitats de colònies. Cap centre del Bisbat pogué dur a terme el que

inicialment s’havien proposat, excepte AINA (a Canillo, Andorra). Aquest estiu la realitat ja ha esdevingut diferent, però amb mesures encara restringides. La casa de colònies Nostra Senyora de Bastanist ha portat a terme quatre torns de colònies. Això mateix ha fet AINA. Santa Maria de Meià ha acollit uns grups de fora del Bisbat i a l’agost hi ha estat el Centre Esplai Albada de Balaguer. A la casa de colònies de Bastanist han estat torns més reduïts en nombre de persones i de dies. Si els altres anys eren estades de catorze dies (que és el que creiem necessari per assumir,

Malgrat totes les dificultats i haver hagut de fer una estada més curta del previst, l’activitat de colònies ha estat un èxit total. El darrer dia se celebrà una Eucaristia d’acció de gràcies (a sota); es va fer a l’exterior per respectar aforament i distàncies.

créixer i madurar en valors) enguany han estat de set dies. Cal dir que el primer torn es veié afectat en ser confinat al donar positiu el xofer que els havia traslladat des dels pobles de Bellvís, Agramunt i Guissona. El Departament de Sanitat va estar molt dur amb aquest torn ja esmentat, actitud que no va tenir mai amb el Departament d’Educació durant el curs. Cal dir que el curs escolar ha estat un èxit, sobretot per la cura, dedicació i servei dels mestres i professors. S’han confinat alumnes, classes,... però el curs ha continuat, cosa que no ha succeït en les colònies, com si aquestes no fossin un espai d’educació i formació de valors. El fet que ens confinessin aquest grup pot ser jutjat des de diferents angles. Però el “temps lliure” és per a fer persones lliures i no esclaves de les normes; aquestes s’han de saber aplicar en cada cas concret. Bastanist està situat en plena natura, a set quilòmetres del poble més proper (Martinet), no hi ha moviment de persones que no siguin de la colònia, es feren els test d’antígens abans de sortir de casa, es porta mascareta i es pren la temperatura cada dia. La millor solució era confinar-los a casa? Amb la resta dels grups es mantingueren l’estança i els dies. Aquests han estat: Agrupament Escolta Ivarsenc (Ivars d’Urgell); esplai Sió/XinoXano/Guissona; esplai Castellserrat (Castellserà), i esplai Santa Maria (Balaguer). Bastanist ha esdevingut un centre de referència per a colònies, grups familiars i estades de convivència escolar. El fet de confinar els infants i monitors d’un grup de colònies ens ha portat a reflexionar sobre com es pretén tornar a la “normalitat” d’abans. Als monitors d’aquets confinament, el Consiliari, Mn. Joan Pau Esteban, els transmetia aquesta reflexió: “Les coses no succeeixen perquè sí. Església d’Urgell

17


Glops de natura per combatre la pandèmia Tot fet, favorable o advers, ens és una ocasió per a créixer i madurar cada dia més. Vàrem fer el que podíem fer: actuar, dialogar, presentar propostes i assumir amb dolor la decisió de Sanitat. Aquest obrar és sempre necessari en tota dificultat o adversitat humana; mai creuar-se de braços i claudicar. El que també férem fou pregar. La Verge de Bastanist està amb nosaltres. Ens dóna força per afrontar aquesta decisió que creiem injusta. També Ella, en el seu Fill Jesús, va viure una sentència injusta, i després en va

sorgir una nova comunitat. “La pandèmia ens ha fet canviar actuacions, sigui suspenent-les, sigui creant noves maneres d’actuar. Ens hi hem vist obligats. I somiem que a poc a poc podrem tornar al que teníem com a “normalitat”. Però fa ja més d’un any que alguns creiem que aquest no és el camí correcte, tot i que el desitgem. Cal un canvi de mentalitat i aquesta ens portarà a un canvi en el fer i ser de la societat. Això de moment ho acceptem com una idea, però

ens costa aplicar-ho i viure-ho en la realitat què ens trobem. Cal, és normal, un procés. Els grans canvis, siguin socials, familiars, polítics, eclesials i personals no es fan d’avui per demà. Els processos són llargs i exigeixen constància i fermesa”. No és suficient canviar accions, programes i activitats, cal anar canviant la mentalitat. Cal crear un nou “ésser” que, en el curs dels anys, afectarà també a l’esplai. Mn. Ramon Balagué, Rector de Guissona

Les colònies de Bastanist Van passar per un mal tràngol. La previsió era fer estades de set dies: del 5 a l’11 de juliol el primer grup; i del 12 al 18, el segon. Tot començà com s’havia plantejat. A la vetlla, infants i monitors van passar el test d’antígens. Cap de positiu. L’endemà, el dilluns dia 5, autocar, motxilles, infants i monitors emprenen la ruta cap a Bastanist. A Martinet, els intendents els carreguen les motxilles fins a la casa i tot el personal emprèn el camí cap al destí. Tot continuà com estava previst: activitats, jocs, àpats, reflexió i pregària al final del dia.... I tot amb un esperit de pau, de servei, amb molta il·lusió i cares alegres. El dimecres, cap a migdia ens trucà el xofer de l’autocar dient-nos que ha donat positiu de Covid i ho havia comunicat a Sanitat de Lleida. Ja prevèiem el pitjor. I tot just mitja hora després ja ens piquen d’aquest organisme dient-nos que havíem de confinar els infants i monitors que anaven a l’autocar cap a casa. Comença una tarda de negociació: que si ens podem confinar a la casa, que si esperem a demà, que els infants puguin marxar amb autocar i no que els vinguin a buscar els pares; contactes amb el batlle de Guissona, amb el President de la Diputació, Joan Talarn, que té el fill com a monitor a Bastanist. Trucades i més trucades. Fundació Pere Tarrés, metge de Martinet... Ens donen temps fins dijous al matí que es reuneix el Comitè de Salut de Lleida per estudiar el nostre cas. L’endemà dijous, doncs, a dos quarts de nou, ens truquen de Lleida que cal plegar la colònia. Continua la negociació, però res de res. Finalment accepten, almenys, passar el matí per tenir temps de plegar tot el material personal, fer recompte del que queda als congeladors i neveres, i la possibilitat que tornin tots a casa amb autocar. El primer torn escapçat. Ens restaven divendres i dissabte com a dies complets. Què farem amb el segon torn? Cinc monitors que es quedaven per a aquest torn estan confinats. La resta de monitors que havia de venir eren de primer any i, per tant, els mancava experiència. Decideixen també suspendre’l. Però 18

Església d’Urgell

el cap de setmana, el dissabte, un cop passada la tempesta, ens asserenem i decidim continuar, encara que sigui amb pocs dies, amb el segon torn. Es posa en marxa tot el dispositiu: monitors i cuineres disponibles, trucades als pares per demanar si ho veuen factible... I tot en positiu. Sobretot, la resposta dels pares: agraïts i emocionats perquè emprenguem de nou l’aventura. Ens animen i encoratgen. I així és com el dimecres 14 de juliol iniciem l’activitat de colònies amb els de la segona setmana. No cal dir que ha estat un èxit total: infants, monitors, cuineres, intendents i pares, tots molt satisfets pel que s’ha portat a terme. Un cop a casa i mirant enrere, només podem dir: Gràcies Mare de Déu de Bastanist per haver-nos donat aquests dies de convivència amb aquests infants extraordinaris i amb unes ganes boges de sortir a la natura i respirar un aire més sa i pur. Gràcies als pares per haver confiat una vegada més amb aquest equip de responsables de la colònia. Gràcies als infants per haver-nos donat l’oportunitat de sentir-nos servidors i útils Gràcies a la pandèmia perquè ens ha fet i ens fa més forts i compromesos. Acabàrem la colònia amb la celebració de l’Eucaristia. La celebràrem a l’exterior per respectar aforament i distàncies. Fou molt viscuda i amb un recolliment extraordinari. No cal dir els moments emotius que en sorgien de tant en tant. Després, molts pares ja emprengueren el viatge de retorn ja que s’aconsellava no quedar-se a dinar perquè no hi hagués massa contacte entre persones, famílies i pobles distints. Foren unes colònies diferents, però viscudes amb sentit. Ben segur que restaran a la memòria dels infants i monitors per sempre. Esperem i anhelem que l’any vinent puguin ser ja més completes i amb els dies que són necessaris per emprendre noves actituds i créixer més en valors humans, cristians i interiors.


Esplais i agrupaments han pogut tornar a organitzar enguany colònies i campaments d’estiu, tot observant les mesures disposades per les autoritats sanitàries.

Recepta per a la salut emocional d’infants i joves: anar de campaments i de colònies

D

esprés d’un any, el 2020, en què les activitats del lleure es van veure reduïdes a la mínima expressió, i fins i tot, en alguns casos, suprimides, per les mesures contra la pandèmia establertes pel PROCICAT, enguany s’ha pogut tornar a l’activitat que desenvolupen habitualment esplais i agrupaments, així com també altres entitats que treballen amb infants i joves. Aquest temps de pandèmia també ha suposat un augment de les dificultats en la vida emocional i afectiva d’infants i joves. Al llarg d’aquest any i mig, moltes vegades

hem pogut conèixer i llegir casos de menors i joves en situacions de risc emocional molt greus per a ells i els seus entorns familiars i vivencials. Ha estat molt alta la pressió que han rebut, davant una pandèmia que els ha retallat tot un seguit d’activitats per relacionar-se i interactuar amb altres infants i joves. Així, mesures com la mascareta, la distància social, els confinaments, els tocs de queda... han afectat seriosament la percepció i la vivència del seu dia a dia. Davant d’aquest fenomen, que ha preocupat a famílies, educadors, societat i també a l’Església, al nostre

Bisbat, mitjançant la tasca que es du a terme des de la Delegació diocesana de Joventut, la Fundació Esplais Santa Maria de Núria (FEMN) i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEGC), ha estat una gran notícia que aquest estiu es poguessin dur a terme (bo i mantenint mesures de protecció sanitària suplementàries per un Covid encara ben present) les activitats que donen sentit a l’educació en el lleure, com són campaments, colònies, casals, rutes, camps de treball... Àmbits on els més joves poden relacionar-se, viure una emocionalitat activa i positiva, aprofundir el treball en valors, Església d’Urgell

19


Glops de natura per combatre la pandèmia

Retrobar-se amb la natura ha estat molt saludable, en tots els sentits, per als infants i joves que han pres part en les activitats d’estiu.

amb la natura, amb les relacions interpersonals, a través del joc, del compromís; i on les activitats en equip els ajuden, a tots ells, a construir i refer el seu creixement personal cap a dins seu i cap a l’exterior, cap a la societat, amb un acompanyament que necessita una veritable formació integral que els permeti tenir eines per gestionar l’ampli ventall de situacions de tota mena que viuran. En relació amb aquesta qüestió tan actual i tan important, voldria recomanar a educadors, pares i mares, i a tots els que feu activitats amb jovent el llibre “Una mirada a la salut mental dels adolescents. Claus per comprendre’ls i acompanyar-los” (FAROS Sant Joan de Déu, 2021), i també el número 121 (juny de 2019) de Revista de Estudios de Juventud, dedicat monogràficament al tema “Promoción de la salud y bienestar emocional en los adolescentes: Panorama actual, recursos y propuestas”. Totes dues publicacions apunten la constatació que les activitats d’educació en el lleure són un bon i necessari remei per poder donar respostes a les preguntes que els infants i joves s’han fet i es fan en aquest moment delicat que vivim per la pandèmia. Més concretament, el llibre editat per FAROS (la plataforma digital de promoció de la salut y el benestar 20

Església d’Urgell

infantil de l’hospital Sant Joan de Déu) dóna suport a aquesta aposta valenta i servicial de l’educació en el lleure per oferir una salut ben reeixida en emocions i sentiments per part d’infants i joves, i deixar enrere depressions, ansietats i altres dificultats que els darrers mesos han anat afectant el nostre jovent de manera creixent, fins assolir xifres preocupants que han fet disparar les alarmes socials. No cal dir que des del minut zero de l’inici de la pandèmia (març de 2020), i malgrat les mesures que reduïen gairebé a zero l’activitat presencial del món del lleure, la resposta dels esplais i agrupaments va ser d’una opció pels nois i noies en un format diferent. Una opció que tenia clar que no es podia deixar d’acompanyar-los, que llavors (i ara) necessitaven més que mai algú que els fes costat, junt amb la família i l’àmbit educatiu. Gairebé tots els esplais i agrupaments del nostre Bisbat van oferir activitats telemàtiques, aprofitant les xarxes socials, per ser a prop dels nois i noies en els moments de confinament, en què no podien fer vida “normal”, com fins aleshores. Una presència que va fer que els responsables de les entitats juvenils haguessin de reinventar una educació que està basada en la presència propera i física, i no tant en un entorn virtual.

I així arribem a aquest estiu on s’ha pogut recuperar aquest espai únic i necessari per poder endegar una educació que busca, entre altres coses, la salut emocional i afectiva dels nois i noies que acompanyem en els espais formatius i lúdics. Darrere cada torn de colònies i de campaments hi ha una tasca pedagògica molt important que no busca ser un lloc d’aparcament barat i còmode per als pares que han d’ocupar els més de dos mesos de vacances escolars per als seus fills, sinó un espai bo per fer créixer els seus fills. Les activitats s’han dut a terme tot seguint un protocol determinat des de la Direcció General de la Joventut per no descuidar el moment que encara vivim, amb ús de mascaretes, hidrogel i altres mesures ben necessàries i útils per poder treballar presencialment amb els infants i joves. Una tasca que mai es podrà agrair prou als monitors i caps. Ells, millor que ningú, han entès que calia reforçar les bones emocions, que la seva empatia vers els més joves i el que estaven vivint els seria una bona vacuna contra aquelles dificultats que els generava l’alteració del seu dia a dia, i que obstaculitzaven un bon creixement personal i social. Delegació diocesana de Joventut, FEMN i MEGC han sabut construir uns veritables ponts per poder oferir a infants, adolescents i joves respostes ben adients per superar i tenir valors en positiu sobre tot el que estem vivint. Un acompanyament que no ha deixat de fer costat als diferents esplais i agrupaments en moments difícils també per a ells. Aquest estiu més que mai hem d’estar ben orgullosos de la tasca que s’ha dut a terme, malgrat totes les dificultats d’organització i de normativa “especial”, i que al nostre Bisbat ha suposat una resposta ben encertada per a milers d’infants i joves, per a fer-los recuperar una autoestima i una emotivitat positiva que sembla que s’havia perdut pel camí del seu dia a dia.


Acabo amb una reflexió des de MEGC sobre “el lloc bo” que hem redescobert en aquest temps (ja hi era i segur que hi continuarà sent): aquells llocs on infants i joves poden “fer esclatar” la seva vida en tots els sentits, trobant-se estimats, respectats i sobre tot acompanyats. Recupero un fragment que podríem aplicar als nostres espais d’educació en el lleure: “Partim del lloc bo, entès com a espai que ajuda a desenvolupar la persona, o sigui, que ajuda les persones (els infants i joves) a créixer, madurar, desplegar el seu potencial, humanitzar-se” (del llibret “El lloc bo”, MEGC 1996). Crec que amb l’esforç que s’ha fet ho hem aconseguit i hem donat respostes a les necessitats dels nostres infants i joves. Per això vull fer públic l’agraïment als monitors i als caps que han fet possible aquesta tasca, ben feixuga, d’adaptar les activitats del lleure, i especialment les colònies i campaments, a una normativa ben exigent en allò sanitari i d’organització, i també per la seva opció desinteressada, gratuïta i d’esforç personal per poder tirar endavant tot el calendari d’activitats del lleure que s’han viscut aquest estiu arreu del Bisbat: gràcies per ensenyar-nos que també els joves aposteu pel servei als altres, gràcies per renunciar a un sou per poder treballar en les diferents activitats, gràcies per utilitzar els dies de les vostres vacances del treball o del vostre estiu per construir “espais bons” per als infants i adolescents, i moltíssimes gràcies també per ajudar-nos a creure i apostar per vosaltres, i ensenyar-nos que esteu força capacitats per fer coses que ajuden a construir una societat millor. Mn. Jaume Mayoral, Consiliari MEGC Des dels més petits fins als més grans, caps i intendents inclosos, tots han gaudit d’una manera especial els campaments i colònies d’enguany, després del parèntesi obligat de l’any passat. Església d’Urgell

21


Glops de natura per combatre la pandèmia L’Agrupament Escolta Ivarsenc recupera els campaments d’estiu

L

’Agrupament Escolta Ivarsenc, d’Ivars d’Ur- monitors, alguns dels quals han dedicat les seves gell, va programar la seva activitat estiuenca vacances a aquesta tasca. repartint els infants i adolescents de les diCom deia la Meritxell, una mare cuinera voluntària ferents branques (grups d’edat) en diferents llocs del campament a Bastanist, “et sents útil, però a més per poder dur a terme la normativa de reducció de aprens dels nens i veus que són valents amb tot el grups establerta per la Direcció General de Joven- que comporta la pandèmia, i són canalla molt menjatut. Així, es van fer campaments del 25 de juny al 3 dora”. Cal dir que en aquest bon apetit també hi té a de juliol a Bastanist i a La Pobla de Claramunt, i, a fi- veure el bon servei de cuina que s’ha ofert. De la seva nal d’agost, els banda, l’Agustí, més grans (16 un pontsicà que i 17 anys) van ja fa uns anys seguir una part que col·labora de la ruta GRamb el cau Ivar92, que recorre senc, deia: “Enel litoral catacara m’emociono là. Tot això ha veient les cares suposat més dels infants que feina i un gran poden estar uns esforç per al dies sense congrup de caps nexions virtuals, i quel·les (moque només els cal nitors i moniel wifi de l’amistores), i també tat, de l’aventura una implicació i de la natura”. més gran per O l’Eduard, un part de les minyó escolta de famílies. En 10 anys, que quan aquest sentit li havien de fer la cal recordar Darrere cada torn de colònies i de campaments hi ha una tasca pedagògica molt important en pro del creixement prova d’antígens que l’Agrupa- personal i social dels infants. per incorporar-se ment també acompanya nois de pobles veïns com al torn, i les llàgrimes de dolor i molèstia li lliscaven Barbens, Vallverd, Boldú, Vila-sana i La Fuliola, a ulls avall, deia: “Cal ser valents i fer-ho bé, la salut és més dels d’Ivars d’Urgell, així com alguns infants un regal que no podem perdre ni fer perdre”. que estan acollits en centres de menors. A les reunions de la vesprada, en les quals hi particiEs van programar diferents eixos conductors, pà el Consiliari de Demarcació, els caps i les quel·les, adaptats a cada grup d’edat, sempre amb l’objec- la majoria gent jove i tots ells entregats a l’escoltisme, tiu d’educar, acompanyar i formar d’una manera ja que ho han viscut des de petits i ara ho viuen com integral els nens i nenes que hi van participar. Un a monitors, coincidien a dir que la pandèmia no ha element fonamental van ser les reflexions i les va- pogut amb l’educació en el lleure i que la prova està loracions que ells feien cada dia, amb un esperit ben viva en els molts torns de colònies i campaments crític i constructiu. Al final, el repte s’ha superat programats aquest estiu arreu del Bisbat d’Urgell i amb escreix, atès el bon regust que han deixat en de tot Catalunya. Unes vesprades que també van els nens i les seves famílies els dies viscuts. Alhora reafirmar amistats i complicitats per part de tots que també ha apuntalat una educació en el lleure ells, en el projecte d’una veritable i compromesa que aposta per una tasca de gratuïtat i de servei educació en el temps d’oci dels més joves de les desinteressat, no remunerat, que permet parlar nostres Parròquies. d’opcions i compromís escolta per part dels joves

22

Església d’Urgell


De Garçan a la gavernera

E

l conte que avui us explico està basat en un fet històric. L’any 1278 Andorra va ser tota una gran festa. Els senyors Coprínceps havien signat els Pariatges. Els ciutadans de les Valls cantaven i ballaven d’alegria perquè la seva terra ja tenia aquell conjunt de lleis fonamentals que donen la identitat de pàtria. “El Gran Carlemany mon pare” havia posat ordre a la terra envaïda. Ara, el poble que reivindicava el seu ADN, és a dir, quelcom que els fes únics, ho havia aconseguit i ho celebrava. Les festes arribaren fins al llac de Garçan, que agermana Andorra amb l’Arieja. La bellesa de la melodia de l’aigua acaronada pel ventijol, i la seva lluminositat cristal·lina, feia que per als pastors fos com un Santuari. A un Santuari s’hi venera Jesús en l’Eucaristia, i a diversos sants; però, com en el nostre d’aquí d’Andorra, de manera molt especial es venera Maria. Fins i tot es diu que alguns contrabandistes, en veure la preciositat de les aigües, presos pel silenci religiós, s’aturaven a resar tres Avemaries, que és la pregària per excel·lència dedicada a Maria. El pastor de cal Colltendre, en veure la magnificència de les aigües de Garçan, va pensar que donaria a Maria el nom de “Fada plena de gràcia” i li oferiria les seves aigües com a Santuari, i així ho va dir al vailet del seu ramat tot afegint: “La música que s’hi sent, la fan les dotze goges. Són la seva corona. La protegeixen. Li canten com ho feren els àngels a Betlem, quan va néixer l’Infant Jesús”. Les goges, com a bones andorranes, celebraren entusiàsticament la signatura dels Pariatges. La Fada plena de Gràcia els preguntà: “A què es deu tanta gatzara i festa?”. La goja major li explicà: “Des que Carlemany posà ordre en aquestes terres, els andorrans demanaven uns Pariatges.

Els Coprínceps els ho han concedit. Acaben de signar-los. Tots, des dels més grans als més petits, se’n feliciten i ho festegen”. I després de fer aquesta explicació li va demanar: “Madona Fada plena de Gràcia, em permet un suggeriment?” -“I tant que sí, formosa goja!”, li contestà la Fada amb un somriure que l’aigua cristal·lina propagà per tot Garçan. La goja digué: “Goso demanar-li, senyora Fada plena de gràcia, de deixar la casa de Garçan per instal·lar-se al

arribaren a Garçan. En fondre’s dins del llac, aquest es tornà tot de plata. Des d’aleshores, els pastors li diuen “el llac de Fontargent”. El pastor de cal Colltendre contemplava la visió inaudita i exclamà poèticament: “Desnie-se’n la Fada a la bona hora; / millor reina i senyora / en Meritxell trobaren estes Valls...”. La Fada demanà a les goges que tinguessin cura del llac, ara tot ell d’argent. La separació causà molta pena al seu cor de mare i, a mesura que s’allunyava, li queien llàgrimes

Un grup d’ainistes vora el llac de Fontargent.

migdia del país. Ara, amb els Pariatges signats, el poble andorrà necessitarà dels seus serveis”. La Fada plena de gràcia, que s’honora del títol “soc la serventa de tots”, confià a les goges: “Me’n vaig al “meridiem” de les Valls, tal com voleu”. La Fada s’envolà. Al port d’Incles s’aturà per contemplar Garçan, el seu Santuari durant dotze segles. “Adeu-siau, aigües estimades. Gràcies. No us tornaré a veure, riu de Fontalba...”, digué amb la veu tallada per l’emoció. Les llàgrimes del comiat

d’estimació que esdevenien llacs que embellien la Vall d’Incles: el llac de l’Illa, el de Cabana Sorda, el de les Salamandres, l’estanyó de Querol.... El pastor, captivat de tanta bellesa sembrada per la Fada, cantà: “Vall d’Incles, plena d’harmonies, de somnis i misteris / als raigs que hi deixa ploure l’hemisferi, / a la serena de qui cova el món”. Convé que anem recordant que la Fada plena de gràcia representa Maria. La Fada plena de gràcia s’aturà a l’església de Sant Joan per saludar l’apòstol més jove de la colla de Jesús, Església d’Urgell

23


Glops de natura per combatre la pandèmia

Tot i els protocols sanitaris, els diferents torns de colònies d’AINA han aplegat un bon nombre d’infants i joves.

i també el més fidel, que va estar al peu de la creu i que l’acollí a casa seva quan Jesús li va confiar: “Fill, aquí tens la teva Mare”. La Fada regalà a Joan una pedra preciosa del fons del llac de Fontargent. Li digué: “Guarda-la perquè un dia sigui la primera pedra per bastir una casa de colònies on s’eduquin els nens i les nenes en el lleure. Els infants són els amics predilectes del meu Fill”. Però sempre hi ha algú que no està content i vol destrossar-ho tot. Sabeu qui havia al voltant de la Parròquia de Canillo?... Ni més ni menys que Llucifer, un dimoni la llum del qual, en comptes d’ajudar a veure el camí, enlluernava, per tal que les persones caiguessin al precipici. Els canillencs es protegien d’aquest enemic, que ja s’havia endut un dels set companys de Prats, plantant creus: l’església de Santa Creu, la Creu dels Set Braços, 24

Església d’Urgell

la Creu de Carlemany. Amb tot i això, Llucifer no estava content ni rendit, i es plantà a la placeta de Prats jurant per Satanàs que la Fada lluminosa amb els raigs del Sol de Migdia no arribaria a la gavernera. Sortosament, l’arcàngel Sant Miquel sentí aquest jurament i arrossegà Llucifer fins al Roc de les Bruixes on l’enfonsà fins a l’infern deixant cicatrius a les roques de la resistència que oposà al poder de l’Arcàngel. El poble de Prats, agraït per la proesa, dedicà a l’arcàngel l’església que du el seu nom: Sant Miquel de Prats. Arribada la Fada a la gavernera, aquesta florí perfumant totes les Valls, i de les arrels en sorgí una gran Llum, tan esplendorosa com els raigs de sol de migdia. La Fada canvià de nom pel definitiu que té ara i serà per sempre: Meritxell. El poble andorrà s’acostà a la gaver-

nera tot cantant: “Una seca gavernera / que escondia tan gran bé, / ans de vindre primavera / verda fulla i flor tragué, / puix sou Vós rosa divina / de bellesa singular / de Meritxell, Verge Santa / vullau-nos sempre ajudar”. Les gràcies damunt el poble dels Pariatges foren tan nombroses i fecundes que les Parròquies andorranes i el Consell li bastiren el Santuari per tal que pogués acollir tots els seus fills devots, als que espera sempre amb la seva ma allargada per donar-la com a senyal d’acolliment i estimació. I els nens i les nenes d’Andorra li resen: “Gràcies, Maria de Meritxell, per haver-te quedat en aquest lloc de la nostra terra. Gràcies, perquè això vol dir que estimes molt els andorrans. Nosaltres també t’estimem i et donem el nostre cor”. Mossèn Ramon de Canillo


La Mare de Déu d’Àneu, entronitzada a l’església d’Esterri

U

na còpia bessona de la imatge de Santa Maria d’Àneu, que està al seu Santuari, i que reprodueix l’original del segle XII, destruïda el 1936, ha estat beneïda i entronitzada al temple parroquial de Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu el diumenge dia 8 d’agost. Aquesta imatge és ofrena de la Sra. Maria Núria Danés, filla de qui fou l’arquitecte del Bisbat d’Urgell,

l’olotí Josep Danés i Torras (18911955)1, que la tenia en propietat. L’Arquebisbe d’Urgell i el Rector de la Parròquia, Mn. Andreu Rodríguez, van presidir l’acte dins la missa de festa major d’Esterri, amb l’emoció palpable de tots els fills de la Vall d’Àneu que hi van assistir, junt amb la família Danés, la Consellera de Cultura del Consell Comarcal, els fadrins i fadrines de la festa major, i

Mons. Vives beneí la imatge de la Mare de Déu d’Àneu, que ha estat ofrena de la Sra. Maria Núria Danés (a sota, amb el Rector de la Parròquia).

la comissió de festes. L’Arquebisbe va beneir la imatge solemnement a l’inici de la celebració eucarística, i va destacar a l’homilia l’amor que marca la vida del cristià, i la solidaritat que durant la pandèmia s’ha viscut i que ha de continuar ara amb la compartició de les vacunes i l’ajuda als damnificats. I va destacar com als Jocs Olímpic de Tòquio 2020, que acabaven aquell dia, s’havien vist imatges molt commovedores d’atletes que s’ajudaven heroicament en moments de crisi o de caigudes, donant un gran exemple dels valors de l’esport. També féu referència a la promesa del Crist que qui menja del Pa de la Vida, aliment per al camí de la terra, no morirà mai, tindrà la vida per sempre i estarà unit a Ell. Hem de demanar la fe i viure-la amb coherència i amor. I hem de ser assidus a participar i menjar el Cos de Crist que ens perdona i ens fa ferms en la caritat. Així mateix, Mons. Vives destacà la generositat de la Sra. Maria Núria Danés i la seva família, que regalaven a la Parròquia aquella imatge de Santa Maria d’Àneu. A partir d’ara la venerarem a l’església parroquial amb molta devoció perquè la Mare de Déu té cura de nosaltres, ens dóna Jesús, el Salvador, i vetlla per tots els seus fills i filles com a Bona Mare. El cant final dels goigs va acompanyar la bella processó de tots els fadrins i dels presents davant la Sagrada Imatge de Maria amb l’Infant Jesús, per venerar-la amb una inclinació del cap, ja que no es podia besar la imatge per causa de la pandèmia.

1 Veure Església d’Urgell, núm 491, gener-febrer 2021. Església d’Urgell

25


50 anys del temple de Santa Magdalena de La Seu d’Urgell

A

mb un any de retard a causa de les restriccions ocasionades per la pandèmia, el 24 de juliol es va celebrar el 50è aniversari de la dedicació de l’església de Santa Magdalena de La Seu d’Urgell, amb una joiosa Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pel Rector i Arxiprest de l’Alt Urgell, Mn. Jordi Miquel, a més dels Vicaris generals, Mn. Josep M. Mauri i Mn. Ignasi Navarri, nombroses religioses de la Sagrada Família

buscar-lo sempre, a estimar-lo del tot, amb totes les nostres forces i interès, fins que descansarem a l’estatge definitiu que Ell ens ha anat a preparar, per viure sempre amb el nostre Pare i formant la gran família dels fills de Déu. Testimoniar-lo com Església és la nostra gran missió. I remarcà tres signes del que l’Església és i ha de ser: tenda-presència de Jesucrist enmig dels homes; font d’aigua viva, com les fonts del poble enmig de la plaça, perquè tots hi troben gràcia i

començaren les obres del temple de Santa Magdalena, que donaria nom al barri de la part sud-oest de La Seu. Es dedicà l’església per part del Bisbe Administrador Apostòlic, Mons. Ramon Malla, Bisbe de Lleida, que havia estat Vicari general d’Urgell i que era fill de La Seu. Fou, doncs, el 1970 que es dedicava el nou temple dins la Parròquia de Sant Ot de La Seu. Era motiu d’acció de gràcies i estímul per fer avui obres semblants d’acció social i caritativa, pastoral i cultural.

Una joiosa Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric commemorà el cinquantenari de la dedicació de l’església de Santa Magdalena de La Seu d’Urgell.

d’Urgell i un bon nombre de fidels del barri de Santa Magdalena i de tota la ciutat. Un grup musical acompanyà bellament els cants. L’Arquebisbe va recordar a l’homilia les dues preguntes que Jesús Ressuscitat li féu a Maria Magdalena a l’hort del sepulcre (“per què plores?” i “qui busques?”) com a punt de partida per glossar les llàgrimes que avui marquen la nostra humanitat des de les conseqüències de la pandèmia, fins els ancians i persones difuntes, els joves, la manca de treball i la manca d’habitatge i de companyia que tantes persones pateixen. La Magdalena buscava el seu Senyor, i ens ensenya a 26

Església d’Urgell

misericòrdia; i ser llum que il·lumina els vianants i els orienta cap al Pare. També agraí l’esforç realitzat sobretot per Mn. Antoni Naudí (1916-1979) i una comissió per a l’habitatge a La Seu. Eren moments (com ara) de

La celebració del cinquantè aniversari continuarà al llarg del curs pastoral 2021-22 amb diferents activitats dificultats greus per a les classes modestes per trobar habitatge, i ells van construir-ne 162 el 1960, i el 1965

Al final de la missa es va inaugurar una interessant exposició retrospectiva en uns plafons al costat del temple, que s’havien preparat per explicar gràficament l’evolució de tots aquests cinquanta anys de vida pastoral. I finalment es va repartir un beure als assistents. Després hi hagué un sopar de germanor dels estrets collaboradors de l’església i la barriada de Santa Magdalena, a la Residència de la Sagrada Família, presidit per l’Arquebisbe i Mn. Jordi Miquel. Els actes commemoratius continuaran al llarg del curs pastoral 2021-22, i hi ha previst un magne concert el mes de maig vinent.


Estimem i visitem el patrimoni de l’Església1

L

’estiu convida a retornar als pobles i comarques, a gaudir de la família i dels amics, i a “passejar” i “re-visitar” llocs emblemàtics nous, especialment llocs de bellesa natural o patrimonial de Catalunya i Andorra. Per això, amb un lema atrevit, “L’estiu és diví”, Catalonia Sacra ens convida a incloure’ls durant el temps de la parada estiuenca i amb la voluntat d’anar recuperant el màxim possible la normalitat en el context de la pandèmia.

el seu manteniment. Ara, Catalonia Sacra ens proposa gaudir de les vacances tot coneixent catedrals, monestirs, santuaris, ermites, museus... presents arreu de Catalunya i plens de valors espirituals, artístics, històrics i sentimentals. La voluntat de la campanya és suggerir que el temps de vacances i també les sortides de cap de setmana incloguin alguna visita al patrimoni cultural religiós, que pot esdevenir una experiència espiritual joiosa plena de serenor, bellesa i reflexió.

es pot trobar en tot tipus d’entorn humà i natural, i que ens parla de l’evolució de la sensibilitat espiritual i de les capacitats tècniques i estètiques dels nostres avantpassats, que dialoguen amb nosaltres. Més enllà dels equipaments més famosos, ja coneguts i visitats, el nostre país disposa de moltes altres joies de primer nivell que no són massa conegudes ni visitades. La campanya “L’estiu és diví” vol que les coneguem, especialment aquelles que potser tenim a prop, a la nostra mateixa comarca o Bisbat, i que desconeixem, o coneixem poc.

Catalonia Sacra ens suggereix la visita al nostre patrimoni religiós i cultural, testimoni de l’arrelament del cristianisme al territori

La campanya “L’estiu és diví” convida a gaudir del nostre patrimoni religiós i cultural, especialment el que potser tenim a prop, a la nostra mateixa comarca o Bisbat, i que desconeixem, o coneixem poc.

Catalonia Sacra és el projecte conjunt dels deu Bisbats amb seu a Catalunya creat l’any 2012 amb la voluntat de dinamitzar el patrimoni cultural de l’Església, amb tres objectius: oferir formació i informació sobre el patrimoni cultural d’arrel religiosa, generar activitats per a la millora del seu coneixement, i iniciar una dinàmica turística que permeti

Des dels diferents canals de comunicació de Catalonia Sacra (web, xarxes, butlletins digitals) ens suggereixen la visita al nostre patrimoni religiós i cultural, des de les grans catedrals fins a les petites ermites de muntanya, totes elles testimonis de l’arrelament del cristianisme al territori. Art romànic, gòtic, renaixentista, barroc, modern o contemporani que

El patrimoni cultural de l’Església és certament de les comunitats cristianes, així ho van voler els donants al llarg dels segles, i l’Església l’ha procurat cuidar al màxim, tot mantenint la seva finalitat religiosa. Però és un patrimoni per a tothom i l’Església té la responsabilitat de posar aquest patrimoni al servei de la societat. Així es fa des de les Parròquies i les Diòcesis, i així es procura cuidar i divulgar des de Catalonia Sacra. Visitem el país i coneguem-lo, tot descobrint el valor del patrimoni cultural de l’Església i agraïm que es creïn dinàmiques i accions per donar-lo a conèixer i incrementar el nombre de visitants i de col·laboradors. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

1 Article publicat al diari La Vanguardia del diumenge 22 d’agost. Església d’Urgell

27


Càtedra de Pensament Cristià

Transhumanisme i la defensa de l’equitat

U

na de les crítiques més vehements a la proposta transhumanista pivota al voltant de la noció ètica d’equitat. La majoria de pensadors europeus que s’han posicionat contra aquesta ideologia utilitzen arguments basats en l’equitat. És conegut que un dels valors essencials del transhumanisme és l’autonomia personal, el reconeixement del dret a decidir lliurement i responsablement el propi destí, però això no significa que l’equitat hi sigui totalment absent. Des del transhumanisme social francès s’insisteix en aquest valor. Amb tot, la garantia d’aquesta equitat planteja moltes qüestions. De fet, una de les preguntes més espinoses que suscita el transhumanisme és, justament, la de com compaginar la diversificació cada cop més profunda de l’espècie humana, com a conseqüència de les decisions individuals, i l’equitat de drets i de deures. La conseqüència d’aquesta ideologia podria ser un món en el qual coexistissin diverses comunitats estranyes entre si, no solament des del punt de vista religiós o moral, sinó des del punt de vista ontològic. Francis Fukuyama (1952), un dels crítics més acèrrims del transhuma-

28

Església d’Urgell

nisme, estableix una argumentació en la qual vincula la naturalesa humana amb la idea d’equitat. L’equitat de drets, idea central en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), se sosté, segons l’autor d’“El final de la història o el darrer home”, sobre la idea d’una essència compartida entre tots els éssers humans. Sosté que, més enllà de les diferències manifestes de raça, de llengua, de capacitat intel·lectual, de creences o de condició sexuada, tots els éssers humans participen d’una mateixa naturalesa i, justament, aquesta naturalesa és el fonament de la igualtat de drets.

Els éssers humans modificats tecnològicament seran qualitativament diferents dels que no hauran estat modificats i, consegüentment, no serà possible sostenir una igualtat de drets entre ells i, encara menys, de deures La modificació tecnològica dels éssers humans obre, segons Francis Fukuyama, una fissura en la naturalesa humana. Els éssers humans modificats tecnològicament seran

qualitativament diferents dels que no hauran estat modificats i, consegüentment, no serà possible sostenir una igualtat de drets entre ells i, encara menys, de deures. Els éssers millorats biotecnològicament formaran un conjunt particular i els éssers no modificats en formaran un altre, però entre els dos hi haurà una gran gamma de conjunts en virtut de les incorporacions i de les modificacions tecnològiques operades en els seus cossos. En un context d’aquesta naturalesa, ¿es podrà defensar una única carta de drets per a tots amb vocació d’universalitat? Si l’essència humana ja no és compartida, ¿per què ho haurien de ser els drets? ¿Per què ho haurien de ser els deures? La problemàtica, però, està lluny de ser nova, perquè la situació de la humanitat ja és desigual en l’actualitat, atès que hi ha individus amb poder adquisitiu que poden accedir a cures i a millores (psicofarmacològiques, per exemple) i poden, sobretot, oferir als seus fills una educació amb avantatges, mentre que hi ha una gran massa d’éssers humans que no disposen de les tecnologies bàsiques per a l’abastiment d’aigua, per a la construcció del clavegueram o per a l’accés al subministrament elèctric. En un univers com el nostre, es-


tructuralment injust pel que fa al repartiment dels béns de la terra i a la transferència de les innovacions tecnològiques, la pau és, necessàriament, un bé absent, perquè la pau és obra de la justícia (pax opus iustitiae est).

En un univers com el nostre, estructuralment injust pel que fa al repartiment dels béns de la terra i a la transferència de les innovacions tecnològiques, la pau és, necessàriament, un bé absent La posada en marxa de la ideologia transhumanista fa difícil pensar que pugui comportar més pau a nivell planetari, però tampoc a nivell regional. Si s’eixamplen les diferències entre uns i altres, creixerà, també, la tensió, el ressentiment, la por i, finalment, la violència. La desigualtat engendra

Segons Francis Fukuyama, la modificació tecnològica dels éssers humans obre una fissura en la naturalesa humana.

turbulències de tot tipus que amenacen la pau. Si es permet als ciutadans accedir a aquest tipus de biotecnologies, l’Estat haurà d’assumir, segons els transhumanistes socials, la missió d’equilibrar, és a dir, oferir possibilitats als qui tenen menys possibilitats, a fi que també puguin gaudir d’aquestes prestacions. L’aliança entre el transhumanisme i el neoliberalisme és, al nostre entendre, letal de necessitat. Si solament poden accedir a les millores les persones riques, seguint la lògica del mercat, es generaran greus injustícies. L’Estat hauria de poder regular i garantir que algunes millores puguin ser accessibles a tots els ciutadans, independentment de quina sigui la seva situació econòmica i social. Aquesta hipòtesi de treball, però, exigeix un Estat fort i no un Estat mínim, com defensen els ultraliberals nord-americans (com Robert Nozick, per exemple, amb la seva teoria del “Minimal State”). Un Estat fort ha de

garantir l’assistència social de tots els ciutadans, però també, l’accés a millores biotecnològiques en el cas que siguin possibles. Destriar quines millores pot finançar l’Estat i quines millores depenen de la butxaca de cadascú no serà un tema fàcil, i en-

cara menys tenint en compte el forat econòmic que representa per a l’Estat del Benestar la cobertura social i sanitària universal. Els ideòlegs transhumanistes defensen que no es pot prohibir quelcom pel fet que no es pugui estendre a tothom. Seria absurd, per exemple, prohibir l’ús del telèfon mòbil fins que tots els éssers humans en poguessin adquirir un de propi. La desigualtat en l’accés a aquestes tecnologies no és, segons ells, una raó per a censurar-les. Totes les tecnologies han presentant, com a mínim en algun moment de la seva existència, una accessibilitat desigual per causes econòmiques o d’algun altre tipus. El més preocupant fóra que aquesta diferència propiciés una situació de dominació d’un grup sobre un altre o bé l’exclusió d’un grup del cos social. Segons els ideòlegs transhumanistes socials, cal implementar polítiques estatals per garantir l’accés dels grups més vulnerables de la societat a aquest tipus de tecnologies. No cal que dir que aquesta proposta és benintencionada, però tenint en compte les mancances que pateix l’Estat del Benestar en el present, és difícil imaginar que pugui donar cobertura econòmica a aquest tipus de modificacions quan, de fet, no pot garantir la cobertura de certes necessitats molt bàsiques i transversals. Considerant la fragilitat de l’Estat del Benestar social, és fàcil imaginar que aquestes modificacions biotecnològiques seran sufragades amb recursos privats, amb la qual cosa s’obrirà una fossa encara més gran entre els ciutadans amb més poder adquisitiu i els més vulnerables. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

29


El raconet de la mística

L’Arca de l’Aliança

E

n la tradició d’Israel, l’Arca de l’Aliança era com un gran cofre que contenia les Taules de la Llei rebudes per Moisès al Sinaí, de mans de Déu. L’Arca rebia la màxima veneració com l’Objecte Sagrat per excel·lència; com un regal de Déu al seu poble. Llegim al llibre de les Cròniques: “Els levites portaven a l’espatlla l’Arca de Déu amb les barres, tal com ho havia manat Moisès, d’acord amb les ordres que havia rebut del Senyor”. Mereix atenció el fet que un objecte material, portador de la Llei, pogués merèixer una veneració tan gran, tenint en compte que la Llei no fou de cap manera suficient per a la salvació. Ens diu Sant Pau: “L’agulló que incitava la mort és el pecat, i el vigor del pecat ve de la llei”. Així doncs, la llei no salva. No fa altra cosa que identificar

i definir el pecat, perquè aquest consisteix concretament en transgredir la llei. La veneració de l’Arca arriba fins al punt d’introduir-la al lloc sagrat i de tributar-li un culte semblant al què és ofert a Déu. Diu el llibre de les Cròniques: “Els levites portaren l’Arca de Déu i la posaren dins el tabernacle de Déu, oferint holocaustos i víctimes de comunió”. D’aquesta manera, l’Arca, portadora de la Llei, ha estat elevada al màxim honor i veneració de l’Antic Testament, perquè es convertís en símbol profètic de Maria que, en el Nou Testament, s’esdevé portadora de la gràcia. La Llei, continguda en l’Arca, era incapaç de salvar; mentre que la gràcia continguda en Maria obre la porta a la salvació universal. A l’Arca, la Llei es va materialitzar en unes tauletes de pedra; la gràcia es

fa present en la persona de Jesús, el Fill de Déu. Hi ha tanta diferència entre la grandesa de l’Arca i la de Maria com entre les tauletes de pedra i el Verb encarnat, com entre la Llei i la gràcia. A l’Arca, la Llei hi va ser posada exclusivament des de fora; en Maria, el Verb s’encarnà per una proposta de l’àngel representant del mateix Déu i l’assentiment lliure de la qui n’havia d’ésser portadora. Algú la va lloar ja en vida quan digué: “Sortoses les entranyes que us van dur i els pits que us van criar”. Després, la cristiandat sencera ha atribuït a Maria el màxim honor i glòria quan ha cregut i confessat, des del primitiu cristianisme, que Maria, en arribar la seva hora, va ser enduta al cel per mans d’àngels i associada per sempre al Regne del seu Fill. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h.

30

Església d’Urgell


Dietari IX APLEC DE SANT JOSEPMARIA A SANT JULIÀ DE LÒRIA El dissabte 26 de juny, l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra va celebrar el tradicional Aplec de Sant Josepmaria Escrivá de Balaguer, commemorant la festa del sant que precisament coincideix amb aquella mateixa data. Hi participaren unes 35 persones: famílies d’Andorra amb els seus fills i d’altres que vingueren de les terres de Lleida, de Barcelona i d’altres indrets de Catalunya. La celebració començà a les dues de la tarda al berenador que hi ha al costat de l’oratori de Canòlich, a la vora de la Borda del Gastó (Fontaneda). Després de dinar, es llegiren uns relats escrits pels expedicionaris de l’any 1937, recollits al llibre “Camino de liberación”, entre els quals el relat dels fets que succeïren la nit de l’1 al 2 de desembre quan Sant Josepmaria

passà pel mateix lloc on se celebrava l’aplec. Així, els participants a la trobada pogueren reviure els moments en què l’expedició d’evasió caminava amb les primeres llums del dia en direcció a Sant Julià de Lòria, on arribaren cap les nou del matí del 2 de desembre. A les sis de la tarda es va projectar a l’Auditori Rocafort del Centre Cultural i de Congressos Lauredià un vídeo sobre una trobada que Sant Josepmaria tingué al Col·legi Tabancura, a Santiago de Xile, amb una colla de famílies i joves d’aquell país als quals, a partir d’una sèrie de preguntes i respostes, transmeté la doctrina de l’Església amb anècdotes i consells pràctics, i amb un entranyable ambient d’alegria i de família. Finalment, a dos quarts de vuit del vespre se celebrà l’Eucaristia a l’església parroquial, concelebrada pel Rector, Mn. Pepe Chisvert, i per Mn. Xavier Pont, sacerdot de la Prelatura

L’aplec en memòria de Sant Josepmaria es clogué amb una Eucaristia a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria.

de l’Opus Dei vingut des de Lleida per unir-se a tots els actes de l’aplec. Hi participaren unes cent persones en la celebració eucarística, al final de la qual es veneraren les relíquies del sant.

CONFIRMACIONS A PONTS Vint joves de Ponts i altres pobles veïns van rebre el 27 de juny a l’església parroquial el sagrament de la Confirmació de mans de l’Arquebisbe Joan-Enric. Hi van concelebrar el Rector, Mn. Pere Morales; l’Arxiprest, Mn. Ramon Balagué; Mn. Bonifaci Fortuny i el diaca Mn. Josep Caba. Hi va assistir un bon nombre de fidels encapçalats per l’Alcaldessa de Ponts, Solés Carabasa. Els cantaires de la Coral de Ponts van solemnitzar la celebració. L’Arquebisbe va invitar els joves confirmands a prendre partit per la vida, i els recordà les paraules de

l’Evangeli dirigides al qui ha de créixer en la fe: “Tingues fe i no tinguis por”. “La noia no és morta… Talita cum, noia aixeca’t!”, es pot aplicar a tots els joves, explicà Mons. Vives. “No us deixeu vèncer per la por, el desànim, o el fracàs. Sigueu lliures i intrèpids i compteu sempre amb l’ajut i la defensa del Sant Esperit”. Al final de la missa, l’Arquebisbe va obsequiar tots els confirmats amb un Nou Testament, llibre que els orientarà i els donarà la presència de Jesús, que sempre els custodiarà i guiarà.

CONVIVÈNCIES A URGELL DEL SEMINARI DE SANT FELIU DE LLOBREGAT Els dies 28 al 30 de juny va tenir lloc a la residència del Seminari de La Seu d’Urgell una convivència dels seminaristes del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat acompanyats pel Bisbe d’aquella Diòcesi, Mons.

L’Arquebisbe animà els confirmands a ser “lliures i intrèpids” i a comptar sempre “amb l’ajut i la defensa del Sant Esperit”. Església d’Urgell

31


L’Arquebisbe Joan-Enric acollí els seminaristes de Sant Feliu de Llobregat al Palau Episcopal.

Mons. Taltavull va predicar els exercicis espirituals als seminaristes del SMI.

Agustí Cortés, i pel Rector del Seminari de Sant Feliu, Mn. Joan Pere Pulido. El dia 28 foren acollits per l’Arquebisbe JoanEnric, que els acompanyà durant el matí en una visita a la Vall de Castellbò i al Refugi-Santuari de Sant Joan de l’Erm. A la tarda, el Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, els acompanyà i els guià en una visita a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, on celebraren l’Eucaristia. El dia 29, el grup de seminaristes va visitar el Santuari de Meritxell, la Vall d’Incles i l’església de Santa Coloma, i van cloure la jornada al Principat d’Andorra amb una celebració eucarística a Sant Julià de Lòria. L’estada dels seminaristes a Urgell es va completar el dia 30 amb una visita a Puigcerdà i Llívia.

EXERCICIS ESPIRITUALS DELS SEMINARISTES DEL SMI A TARTERA

va tenir lloc a Barcelona, a la Basílica de la Sagrada Família, una trobada de la família hospitalària de Lourdes, a la qual van participar alguns membres de l’Hospitalitat diocesana d’Urgell, encapçalats pel President, Josep Maria Marimon. Tot i no poder pelegrinar enguany al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, sí que han pogut almenys retrobar-se i viure plegats una jornada plena de fraternitat i d’emoció.

Els dies 27 de juny al 2 de juliol, els seminaristes del Seminari Major Interdiocesà (SMI) van participar als exercicis espirituals predicats pel Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, a la residència de la Immaculada de Tartera (Prats i Sansor), de les Religioses Carmelites de Sant Josep. Els seminaristes estigueren acompa-

“RE-TROBAD@ ESPORTIVA” DE RESIDÈNCIES DE LA SEU D’URGELL, CERDANYA I ANDORRA

TROBADA DE LES HOSPITALITATS DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES El diumenge 27 de juny 32

Església d’Urgell

nyats pel Rector i l’equip de formadors del SMI, i alguns altres Rectors dels Seminaris diocesans. L’Arquebisbe d’Urgell els va visitar el dijous 1 de juliol i va compartir la pregària i el dinar amb ells. Els Exercicis es van viure en un clima de silenci i de pregària, amb diverses meditacions segons l’estil ignasià, amb molta reflexió bíblica, i la celebració de l’Eucaristia com a moment central del dia. També la Litúrgia de les Hores ben celebrada i un temps per a l’adoració al Santíssim Sagrament, així com un col·loqui espiritual als vespres, per a compartir el resum del dia.

Alguns membres de l’Hospitalitat diocesana de Lourdes van participar a Barcelona a la trobada del 27 de juny a la Basílica de la Sagrada Família.

El dilluns 28 de juny es va inaugurar la XIX edició de la “Re-Trobad@ Esportiva” de residències de gent gran: una jornada en la que es realitzen diver-


ses proves per a totes les persones residents que s’hi van voler sumar a l’esdeveniment. Degut a la situació sanitària, l’edició d’enguany va tenir alguns canvis substancials. La primera novetat va ser el canvi de nom: “Re-Trobad@ Esportiva de Residències 2020-21”, especificant d’una manera especial que enguany es poden tornar a trobar, acollint alhora de manera simbòlica el 2020, any en que no es va poder dur a terme aquest esdeveniment. Una altra novetat va ser que els participants no s’hi van aplegar en un únic lloc, sinó que cada residència organitzà i realitzà a les pròpies instal·lacions les diferents proves establertes durant la setmana del 28 de juny al 2 de juliol. L’acte d’inauguració del dia 28 de juny es va poder seguir per streaming [la podeu veure a https:// www. youtube.com/ watch?v= FdykMDDT9BE &t=2s], i va comptar amb les intervencions de l’Arquebisbe Joan-Enric; de l’Alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega; i de la Ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat del Govern d’Andorra, Judith Pallarès; i les actuacions del Cor Rock d’Encamp (format per alumnes de l’escola andorrana d’Encamp), Líquid Dansa i els grups de cambra del Conservatori de Música dels Pirineus i de l’Escola Municipal de Música de La Seu d’Urgell. En l’actual edició han pres part la Residència

Clara Rabassa, d’Andorra; el Centre Sociosanitari El Cedre, d’Andorra; la Llar de Sant Josep, de la Seu d’Urgell; la Residència Sant Roc, de Bellver de la Cerdanya; la Fundació Hospital de Puigcerdà i la Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell.

ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL En la solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir a l’església de la Residència de la Sagrada Família d’Urgell, a La Seu, l’Eucaristia d’acció de gràcies pels 162 anys de la fundació d’aquest

Institut de vida consagrada, a la qual van assistir, a més de les religioses de la comunitat, la Superiora general, Gna. Laura Garione, i la Consellera general, Gna. Victòria Bertran. Fou un dia joiós en recordança de tantes i tantes religioses que rere el solc de santedat i de caritat de la beata Anna Maria Janer han seguit estimant i servint en tot, a imitació del Senyor, i amb la inspiració de la Fundadora de l’Institut. L’Arquebisbe les animà a continuar joioses i missioneres, oferint a cada moment de la vida allò que cada germana pot donar al Senyor i a l’Església, per amor, consagrant-se com una libació a Déu, segons el

Mons. Vives presidí l’Eucaristia d’acció de gràcies en el 162è aniversari de la fundació de la Sagrada Família d’Urgell.

pensament de Sant Pau que es proclamava a la segona lectura. Estimar Jesucrist per damunt de tot, ja que “Ell és el Messies el Fill de Déu viu”, que a ningú decep, l’únic mediador i salvador, per qui val la pena donar-ho tot, perdre-ho tot, com Pere i Pau, com tantes germanes que al llarg d’aquests 162 anys han estat models de caritat.

INAUGURACIÓ DEL FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS A LA SEU D’URGELL El vespre del 2 de juliol, L’Arquebisbe d’Urgell i la M. Hble. Presidenta del Parlament de Catalunya presidiren conjuntament amb l’Alcalde de La Seu el concert de l’Ensemble Brudieu que va inaugurar l’edició d’enguany del Festival de Música Antiga dels Pirineus a la Catedral de Santa Maria d’Urgell. L’Ensemble Brudieu, format per Maria Candela Scalabrini i Belén Vaquero, sopranos; Katarina Livljanic i Daniel Folqué, altos; Martí Doñate i Ferran Mitjans, tenors; Bernat Cabré, Néstor Pindado i Cyprien Sadek, baixos; Arnau Farré, orgue; i Maria Crisol, baixó; dirigits per Josep Cabré, va interpretar un programa amb obres de Cristóbal de Morales, F. Rey, Giammateo Asola, Antonio de Cabezón, J. Pujol i Juan de Antxieta, a més de l’ Officium Defunctorum Urgellensis”, de Joan Brudieu, segons l’arranjament encarregat als musicòlegs Màrius Bernadó i Bernat Cabré [la partitura original Església d’Urgell

33


L’Ensemble Brudieu va interpretar l’“Officium Defunctorum Urgellensis” en el concert inaugural del Festival de Música Antiga dels Pirineus d’enguany.

es conserva a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell], que van partir de la feina feta per la Universitat de Lleida en matèria de recuperació del patrimoni musical. L’encàrrec s’havia d’haver estrenat el 2020, quan es complia el cinquè centenari del naixement del compositor, però es va haver d’ajornar a causa de la pandèmia.

VISITA INSTITUCIONAL DE LA PRESIDENTA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA El dia 2 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell la visita institucional de la Presidenta del Parlament de Catalunya, M. Hble. Sra. Laura Borràs i Castanyer, que va tenir la deferència de visitar Mons. Joan-Enric Vives aprofitant la seva presència a La Seu d’Urgell per participar aquell vespre a la Catedral de Santa Maria d’Urgell en l’acte d’inauguració del Festival de Música Antiga dels Pirineus. Fou una trobada molt cordial, dins l’àmbit de les relacions de bon veïnatge 34

Església d’Urgell

i de cooperació institucional entre el Principat d’Andorra i el Parlament de Catalunya. L’entrevista va durar més d’una hora, i s’intercanviaren uns obsequis.

CONCERT AL SEMINARI PER ALS RESIDENTS DE LA UNITAT SOCIOSANITÀRIA DEL SANT HOSPITAL Dilluns 5 de juliol, i dins del “FeMAP social”, un programa d’intervenció socioeducativa que vol apropar la música del

Els residents de la unitat sociosanitària de la Fundació Sant Hospital van gaudir del concert ofert dins el programa “FeMap social”.

Festival de Música Antiga dels Pirineus a tots els sectors de la població, especialment a aquelles persones que tenen més dificultats per accedir a les activitats culturals, un grup d’alumnes del Conservatori de Música dels Pirineus va oferir un concert adreçat als residents de la unitat sociosanitària de la Fundació Sant Hospital de

La Seu d’Urgell, que des de l’inici de la pandèmia estan acollits a la tercera planta de l’edifici del Seminari diocesà d’Urgell. Després dels mesos més durs i complicats de la pandèmia, aquesta iniciativa va ser viscuda amb molta intensitat i emoció per part de tots els residents i l’equip sociosanitari que els atén.

La M. Hble. Laura Borràs va obsequiar Mons. Vives amb una rèplica de la senyera feta a mà que presideix el Parlament.


REPARTIMENT DELS COMPLEMENTS ALS PREMIS DEL CONCURS BÍBLIC DEL CURS 2020-2021

En finalitzar el curs escolar 2020-2021, i per primera vegada, la Delegació d’Ensenyament del

VISITA INSTITUCIONAL DEL CONSELLER DE SALUT DE LA GENERALITAT L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre la tarda del divendres 9 de juliol la visita del Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Josep Maria Argimon i Pallàs, que arribà al Palau Episcopal acompanyat de la Secretaria General de Salut, Meritxell Mas; la Cap del Gabinet del Conseller, Montserrat Morante; i l’Alcalde de La Seu d’Urgell i Diputat, Jordi Fàbrega. A la reunió també van ser

Bisbat d’Urgell va decidir com a iniciativa pròpia donar un complement als premiats en el Concurs Bíblic (a part del premi que ja van rebre de l’organització), ja que es va creure convenient compensar l’esforç que fan els alumnes en participar en aquest certamen tan consolidat al nostre Bisbat i que tants premiats ens dóna cada any. Gràcies a la collaboració de Caldea

presents el Representant personal del Copríncep Episcopal i Vicari General, Mn. Josep M. Mauri; i el Secretari General del Bisbat d’Urgell i Cap de Gabinet del Copríncep, Mn. David Codina. En un clima cordial, es van tractar temes d’interès comú i es va valorar la cooperació en qüestions de salut per part del Bisbat i del Copríncep amb la ciutat de La Seu d’Urgell i amb les diverses comarques que abasta el Bisbat d’Urgell. El Conseller va voler saludar el Copríncep durant la seva visita institucional

i Narturlàndia es van poder entregar entrades individuals per als

a La Seu d’Urgell, en el transcurs de la qual, i també a l’Ajuntament de la localitat urgellenca, va

premiats dels diferents centres públics i privats del nostre Bisbat.

mantenir una reunió amb el Ministre de Salut del Govern d’Andorra, M.I. Sr. Joan Martínez Benazet.

Mons. Vives amb el Conseller Argimon, al Palau Episcopal. Església d’Urgell

35


EXÈQUIES A TREMP DEL M.I. CANONGE DR. JOAN ANTONI MATEO El 6 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir les exèquies del qui fou Rector de Tremp i Canonge de La Seu d’Urgell, M.I. Mn. Joan A. Mateo i García, que havia mort el diumenge 4 de juliol a Lleida després de sofrir un gravíssim accident vascular a la Rectoria de Tremp el 26 de juny. Hi van concelebrar una cinquantena de preveres i tres diaques, i van ser-hi presents els Alcaldes dels pobles que ell servia, el Delegat per a Espanya de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família, religioses de les dues comunitats de Tremp, el Vicerector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, germans de Sant Joan de Déu, el capellà de l’Acadèmia de Suboficials de Talarn i els Patrons de la Fundació Fiella, entre d’altres. L’Arquebisbe va destacar a l’homilia la gran formació i les qualitats

36

Església d’Urgell

intel·lectuals i pastorals de Mn. Mateo, traspassat als 59 anys d’edat i 35 de ministeri sacerdotal. Va posar en mans de la Mare de Déu de Valldeflors, Patrona de Tremp, la vida d’aquest fill trempolí que tant l’estimava, i remarcà que Jeremies ja anuncia que “els qui sortien plorant tornaran consolats”. Ha estat dura per a nosaltres la seva partença però ell ja ha consumat la seva existència, com Jesucrist, i confiem que Déu el ressuscitarà perquè l’estima “com el seu fill gran”. L’Arquebisbe lamentà tota la tragèdia viscuda a la Residència Fiella al novembre i desembre passat, amb tantes manipulacions de la veritat que havien fet sofrir molt el Rector, i afirmà que Mn. Joan és una víctima més del coronavirus, després de treballar molt pels avis i residents de Fiella en els 16 anys que ha estat Rector de Tremp i President

del Patronat d’una residència i hospital per als pobres fundada el 1521. Després de la missa i de cantar els Goigs de la Mare de Déu de Valldeflors, l’Arquebisbe, amb la mare, germans i nebots del mossèn i altres sacerdots i fidels, es traslladaren al cementiri de Tremp, on van sepultar les seves despulles i li van

dedicar un darrer i sentit comiat. Al final de l’Eucaristia, l’Arquebisbe va agrair al P. Antoni Facerías, religiós dels Fills de la Sagrada Família, tot el que ha fet per Mn. Mateo i per la Parròquia, i també als col·laboradors dels diversos grups parroquials, i excusà els treballadors de la residència que no havien pogut assistir-hi. Així mateix anuncià el nomenament [que es va fer efectiu l’endemà mateix] de Mn. David Codina com a Administrador parroquial per als propers mesos de Tremp, Sant Martí de Talarn, Santa Anna de Puigverd, Santa Maria de Mur i l’Assumpció d’Eroles; i membre per raó del càrrec del Patronat de la Fundació Sant Hospital de Tremp Fundació Fiella.


CELEBRACIÓ DE SANT OT A LA CATEDRAL La festivitat de Sant Ot, Patró de La Seu d’Urgell, es va celebrar a la Catedral de Santa Maria el dimecres 7 de juliol amb una missa solemne presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pel Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri; el Vicari general, Mn. Josep M. Mauri; i el Degà del Capítol,

Mn. Benigne Marquès, i acolitaren els seminaristes. Va comptar, a més, amb l’assistència de diferents representants de l’Ajuntament i altres autoritats, i de les forces de seguretat de la ciutat, a més d’una nombrosa quantitat de fidels. La celebració fou solemnitzada per la coral Veus de La Seu.

En acabar la missa, l’historiador i arxiver municipal Lluís Obiols va glossar la figura de Sant Ot i va repassar les celebracions que s’han fet a la ciutat en memòria

del seu Sant Patró en els darrers 300 anys. Tot seguit, la celebració de la festivitat es va cloure amb un concert de la mateixa coral Veus de La Seu, que fou molt aplaudida.

MONS. VIVES REP EL GRUP PARLAMENTARI CIUTADANS COMPROMESOS L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre al Palau Episcopal el matí del dijous 8 de juliol el President del grup parlamentari Ciutadans Compromesos, M. I. Sr. Carles Naudi d’ArenyPlandolit Balsells, i el President suplent del grup, M. I. Sr. Raul Ferré Bonet, que van informar el Copríncep de les tasques parlamentaries dutes a

terme pel grup i la seva posició política davant els reptes d’Andorra. A la trobada, que forma part de la ronda de reunions que el Copríncep ha mantingut en la cloenda del cicle legislatiu 2020-21 amb els grups parlamentaris al Consell General d’Andorra, també hi va ser present el Representant personal del Copríncep, M. I. Mn. Josep M. Mauri.

Església d’Urgell

37


MISSATGE DE MONS. VIVES PER LA RECUPERACIÓ DEL SANT PARE El 8 de juliol, l’Arquebisbe Joan-Enric va enviar a la Santa Seu, a través de la Nunciatura Apostòlica a Madrid, un missatge de suport al Sant Pare Francesc, amb motiu de la seva recent operació quirúrgica, de la qual es refà satisfactòriament. El missatge diu entre altres coses: “Prego a V.E. que transmeteu a la Secretaria d’Estat i a la Prefectura de la Casa Pontifícia els meus millors desitjos així com els del Principat d’Andorra i de

BENEDICCIÓ DE VEHICLES EN LA FESTA DE SANT CRISTÒFOL Al voltant del 10 de juliol, dia de la festa de Sant Cristòfol, Patró dels conductors, a moltes Parròquies del Bisbat va tenir lloc la tradicional benedicció d’automòbils, autobusos, bicicletes, camions i vehicles de tota mena, tot demanat la protecció del sant per als seus conductors. La benedicció va servir

la Diòcesi d’Urgell per la ràpida i total recuperació del Sant Pare Francesc, després de la seva intervenció quirúrgica de diumenge passat. Hem pregat i preguem per la seva salut, en comunió amb tota l’Església. Que Déu l’assisteixi i el refaci ben aviat, perquè pugui continuar guiant la nau de Pere”. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

també per recordar a automobilistes i vianants la necessitat de promoure l’educació viària a petits i grans, per tal que tothom respecti les normes i per a una millor conducció, a més de fomentar les actituds responsables de conductors i vianants, tal com ho recordava el diumenge anterior la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit, enguany sota el lema: “Cuida d’ell. Bons samaritans en el camí”.

La benedicció de vehicles va servir també per recordar la necessitat d’una conducció responsable.

38

Església d’Urgell

MÚSICA DE BACH A L’ESGLÉSIA DEL SEMINARI DIOCESÀ D’URGELL. L’església de la Immaculada del Seminari diocesà d’Urgell va acollir el diumenge 11 de juliol l’actuació del quartet Sweet Noise, inclosa en el

programa del Festival de Música Antiga dels Pirineus. El quartet, integrat per Liv Heym, violí; Tiam Goudarzi, flauta dolça; Myriam Rignol, viola da gamba i Jean-Christophe Dijoux, clavicèmbal va interpretar peces de cambra escollides de Johann Sebastian Bach.

ERA ACADÈMIA EMPREN ERA REALIZACION DERA ISTÒRIA D’ARAN L’Institut d’Estudis Aranesos – Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana ha endegat la redacció d’“Història d’Aran”, un projecte dirigit per l’historiador i professor Josep Maria Canabal i assumit des de la Societat Filial d’Història, Patrimoni i Identitat que, a més del propi Canabal i de l’escrip-

El quartet Sweet Noise va interpretar peces de Bach a l’església del Seminari diocesà d’Urgell. / foto: FEMAP.


L’ARQUEBISBE I COPRÍNCEP REP LA CONSELLERA GENERAL CARINE MONTANER

Jusèp Loís Sans Socasau és el President de l’Institut d’Estudis Aranesos – Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana.

tor i President de la secció aranesa de l’Institut, Jèp de Montoya, comptarà amb la participació d’una trentena de col·laboradors. El projecte abastarà des de les “èpoques primitives” de la vall fins als “esdeveniments més importants dels nostres dies”, a més d’incloure “la valoració del paisatge i de l’art del país”. L’obra “omplirà una gran mancança en la definició de la identitat del país”, segons els promotors del projecte.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME A LES CARMELITES DE TARTERA El 16 de juliol, festa de la Mare de Déu del Carme, l’Arquebisbe d’Urgell, juntament amb Mn. Enric Bonet, va presidir l’Eucaristia a la Capella de la Immaculada de les Religioses Carmelites de Sant Josep de Tartera (Prats i Sansor). Hi van assistir un bon grup de fidels i totes les religioses de la comunitat, una de les quals, la Gna. Irene, celebrava els 65 anys de professió religiosa.

L’Arquebisbe va destacar com, especialment en temps de pandèmia, hem de recórrer a la nostra Mare celestial, la Verge del Carme, perquè intercedeixi per nosaltres, i sobretot pels ancians, malalts i vulnerables, i ens alliberi del mal, fent-nos forts enmig de les dificultats i temptacions. El núvol de què parla la lectura del Llibre dels Reis anuncià al profeta Elies que Déu feia arribar la pluja, signe de totes les benediccions del cel, a aquell poble que havia sofert una sequera

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre el matí del dijous 15 de juliol la Consellera General no adscrita M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, amb qui va conversar sobre els temes més destacats del curs parlamentari i els reptes de futur per al país. Amb aquesta reunió, a la qual va assistir també el Representant personal del Copríncep Episcopal i Vicari General, M.I. Mn. Josep M. Mauri, el Copríncep Episcopal va tancar la ronda de contactes amb els representants del Poble d’Andorra al Consell General.

molt llarga. Cal confiar i alhora saber llegir els petits signes dels temps amb què Déu ens revela el seu amor provident per la humanitat.

En la solemnitat de la Mare de Déu del Carme, l’Arquebisbe presidí l’Eucaristia a la Capella de la Immaculada de les Religioses Carmelites de Sant Josep de Tartera.

És l’Esperit Sant qui ens fa reconèixer que Déu és Pare de tots, i que ens cuida amorosament. Així mateix, Jesús a la creu li donà tota la humanitat a la Verge Maria, la seva Mare, perquè fos Mare de tots els homes i dones del món. I alhora ens donà als deixebles, en la figura del deixeble estimat, el tresor més gran del Fill, la seva Mare Immaculada, portadora d’amor i alliberadora de captius, i Mare d’esperança. Posteriorment l’Arquebisbe felicità la Gna. Irene i també Mn. Enric, que havia complert els 65 anys d’ordenació sacerdotal, i compartí l’esmorzar amb la comunitat. Església d’Urgell

39


VISITA DELS MEMBRES DE LA FUNDACIÓ PRIVADA CLAROR-ALT URGELL El 14 de juliol, els membres de la Fundació Privada Claror-Alt Urgell van visitar l’Arxiu diocesà d’Urgell i el Palau Episcopal. A l’Arxiu foren atesos per l’Arxiver diocesà, Mn. Benigne Marquès, que els mostrà alguns dels documents més importants que s’hi custodien; i, posteriorment, al Palau Episcopal foren rebuts per l’Arquebisbe d’Urgell i pel Rector de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri. Va ser precisament un grup de persones vinculades a la Parròquia de Sant Ot qui va fundar el 1976 l’Associació pro-Minusvàlids de l’Alt Urgell, una entitat privada sense ànim de lucre dedicada a l’atenció, el suport i la prestació de serveis a les persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca de l’Alt Urgell. Inicialment les activitats es van desenvolupar en

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME AL MONESTIR DEL CARMEL DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS La celebració el 16 de juliol de la solemnitat de la Mare de Déu del Carme al Monestir del Carmel de Vilafranca del Penedès fou presidida enguany per l’Arquebisbe d’Urgell. La comunitat de les monges carmelites, amb les quals Mons. Vives hi té una relació familiar i espiritual des dels temps de seminarista, mantenen una gran 40

Església d’Urgell

estima i projecció a tot el Penedès i especialment a la ciutat de Vilafranca. Van concelebrar Vespres i la missa un bon nombre de sacerdots amb l’Arxiprest, Mn. Josep Puig, i els Pares de la Sagrada Família, així com el capellà del Monestir, Mn. Valentí Alonso. La Missa se celebrà al pati del Monestir per tal d’observar les mesures decretades per aturar la pandèmia. L’Arquebisbe destacà que hem de recórrer a la Mare de Déu (que no deixa mai els seus fills quan la invoquen), especialment

locals cedits per diverses entitats de la ciutat. El 1988 es van inaugurar les primeres instal·lacions del Taller Claror al núm. 19 de l’avinguda del Valira, a La Seu d’Urgell, en un edifici propi construït sobre uns terrenys cedits a l’Associació. I el 1996 es va crear un nou servei per a les persones usuàries del Centre Ocupacional, la Llar-Residència Claror, que inicialment es va ubicar en un pis de la ciutat. El 2002 es va ampliar el Taller Ocupacional, es va remodelar la planta inferior de l’edifici i es van adequar el pati i el jardí. L’any 2008 es van construir al pis superior del taller els nous locals de la Llar-Residència, amb capacitat per a 12 places. La Fundació Privada Claror-Alt Urgell es va constituir el 2014 amb l’objectiu d’impulsar projectes de futur per a l’Associació i assegurar alhora la viabilitat econòmica de l’entitat. El Rector de la Parròquia de Sant Ot és un dels vocals de la Fundació.

La tarda del 16 de juliol, Mons. Vives compartí les celebracions de la Mare de Déu del Carme amb la comunitat del Monestir del Carmel de Vilafranca del Penedès.


en temps de pandèmia, i portar-li totes les nostres necessitats. El Carmel és el lloc d’Elies on pregava i lloava Déu intercedint pel seu poble. Per això els cristians que van anar a Terra Santa sempre van mostrar una gran devoció a la muntanya del Carmel. L’orde del Carme, que vol viure-ho tot en obsequi de Jesucrist, en retornar a Europa va portar l’amor a Maria, la contemplació de la paraula de Déu, la vida eremítica tot i fer comunitat, i l’ajuda als pobres. D’aquí que a Vilafranca sempre hagi estat molt estimat el Monestir de la Mare de Déu del Carme.

CONFIRMACIONS AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE PENELLES El dia 18 de juliol, al Santuari de la Mare de Déu del Remei de Penelles, Patrona de tota la plana d’Urgell, l’Arquebisbe va administrar el sagrament de la Confirmació a deu

joves dels pobles d’Ivars d’Urgell i Barbens. Estava acompanyat pel Rector, Mn. Carles Albert Ospina, i pels catequistes, amb els familiars i padrins. L’Arquebisbe els animà a pregar a la Mare de Déu del Remei per la fi de la pandèmia, i perquè els ajudés en la seva fidelitat a Jesús durant tota la vida, en aquell dia en què rebien el do de l’Esperit Sant. Féu notar la bellesa d’aquell Santuari, de la imatge de Maria, Mare del Remei, i de les pintures de Josep Obiols i l’himne que devem a Mn. Cinto Verdaguer i al músic Fèlix Millet, i demanà als confirmands que en tota ocasió i al llarg de tota la vida fossin devots de la Mare de Déu del Remei i no deixessin ni un dia de pregar-li amb una Ave Maria. Tot seguit, glossà la Paraula de Déu d’aquell diumenge amb el missatge del Senyor, el Bon Pastor, que ens guia i condueix. Ell és la nostra pau que refà i recrea la unitat de la família humana i de

Al final de la celebració al Santuari del Remei, Mons. Vives pujà amb els confirmands al cambril de Maria per venerar-la de prop i ofrenar-li la vida.

l’Església. I ajudà els joves a descobrir Jesús i el seu cor misericordiós que vol reunir tots els que estem dispersos pel pecat, les pors i les desunions. Al final de la celebració obsequià els joves amb el Nou Testament, recomanant-los que el llegissin diàriament; i amb ells pujà al cambril de Maria per venerar-la de prop i ofrenar-li la vida.

APLEC DE SANTA MARGARIDA A GÓSOL El 20 de juliol va tenir lloc l’aplec a l’ermita de Santa Margarida de Gósol, enguany presidit per Mn. Pau Bellido. Hi va participar una bona colla de veïns, que any rere any mantenen viva la tradició de reunir-se per honorar Santa Margarida, verge i màrtir, i demanar-li que

protegeixi sembrats i collites, tal com resen els goigs a llaor de la santa que es van cantar en acabar la celebració. Enguany també es va demanar la seva intercessió perquè acabi la pandèmia. A l’homilia, Mn. Pau va exhortar els fidels a ser valents en la fe com la màrtir patrona, per tal de donar un bon testimoniatge a les generacions més joves, i als infants.

EL COPRÍNCEP EPISCOPAL REP EL CAP DE GOVERN I LA SÍNDICA GENERAL D’ANDORRA El matí del dijous 22 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal el Cap de Govern d’Andorra, M.I. Sr. Xavier Espot Zamora, i la Síndica General de

A l’aplec de Santa Margarida, els fidels van demanar la seva intercessió per eradicar la pandèmia. Església d’Urgell

41


El Cap de Govern d’Andorra i la Síndica General van repassar amb Mons. Vives l’activitat institucional del recent curs legislatiu.

Els preveres de l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra van celebrar el final de curs amb una visita a l’Espai Ceretània.

les Valls d’Andorra, M.I. Sra. Roser Suñé Pascuet. A la reunió, que es va desenvolupar en un ambient de cordialitat, assistí també el Representant personal del Copríncep Episcopal, Mn. Josep M. Mauri i Prior, es va repassar l’activitat del Govern i del Consell General durant el curs parlamentari 2020-2021, i es van comentar algunes previsions per al proper curs legislatiu. La reunió s’inscriu en el marc dels encontres habituals del Copríncep amb les institucions del Principat.

passar les obres i millores dutes a terme en el recent curs escolar, que, amb la col·laboració de tota la comunitat educativa i tot i la situació de pandèmia que s’ha hagut d’afrontar, ha estat molt reeixit. També es va repassar el capítol de recursos humans de l’escola, així com les propostes educatives i pastorals per al curs vinent. Agraïm l’esforç, col· laboració, implicació i confiança del personal docent, personal no docent, famílies i alumnes en aquest curs tan excepcional.

nia de Bolvir i l’església de Sant Climent de Talltorta, amb les seves pintures del segle XVIII [veure pàgines 6-11 en aquest mateix número]. La jornada, a la qual també foren convidats l’Arquebisbe Joan-Enric, Mn. Josep M. Mauri; l’Arxiprest de Cerdanya, Mn. Josep Uriel Álvarez; i el

REUNIÓ DEL PATRONAT DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL D’ANDORRA LA VELLA

TROBADA DE FINAL DE CURS DE L’ARXIPRESTAT DE LES VALLS D’ANDORRA

Presidit per l’Arquebisbe i Copríncep i la Ministra d’Educació i Ensenyament Superior d’Andorra, Ester Vilarrubla, el Patronat del Col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella es va reunir el 21 de juliol al mateix centre escolar. Ajudats per les explicacions de la Directora, Maria Josep Pascual, es van re42

Església d’Urgell

Tot festejant els 25 anys de ministeri del Vicari Episcopal i Rector d’Encamp, Mn. Antoni Elvira, i el final dels treballs pastorals del curs 2020-21, els preveres de l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra, encapçalats per l’Arxiprest, Mn. Ramon Sàrries, van compartir el 23 de juliol una trobada de germanor a la Cerdanya, on van visitar l’Espai Ceretà-

Rector de Puigcerdà, Mn. Josep Grau, es va cloure amb un dinar de germanor.

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT I DELS BEATS PREVERES MÀRTIRS D’URGELL La imatge de la Mare de Déu de Montserrat que l’Arquebisbe Joan-Enric

La imatge de la Mare de Déu de Montserrat ja es pot venerar a la capella lateral de la Catedral on reposen set beats preveres màrtirs d’Urgell.


Vives va ofrenar la primavera passada a la Catedral de Santa Maria d’Urgell ja ha estat instal·lada al seu lloc definitiu a la capella lateral on reposen set beats preveres màrtirs d’Urgell (Mn. Josep Tàpies i sis companys), quedant així units en un mateix fervor i devoció la Patrona de Catalunya i els estimats preveres diocesans màrtirs de la persecució religiosa de 1936-1939 a Espanya, de l’inici de la qual es compleixen enguany 85 anys. Que vetllin per la ciutat de La Seu d’Urgell, pel presbiteri diocesà i per tota la Diòcesi d’Urgell!

LES CARMELITES DE LA CARITAT DE SANTA JOAQUIMA VEDRUNA DEIXEN PUIGCERDÀ Les Carmelites de la Caritat (Santa Joaquima Vedruna) de Puigcerdà, després de 167 anys de presència, es veuen urgides per l’edat i la pandèmia a deixar la comunitat religiosa. L’Escola Vedruna Puigcerdà, però, continuarà depenent en la

titularitat de la Fundació Vedruna Catalunya. El 24 de juliol, l’Arquebisbe Joan-Enric i el Secretari general de la Diòcesi, Mn. David Codina, van rebre a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell la Gna. M. Antonia Martínez Reneses, Delegada de la Provincial, i van poder saludar personalment les 3 religioses que fins ara formaven la comunitat i que, d’acord amb el Consell General de la Congregació, han pres la decisió dolorosa de deixar Puigcerdà aquest mes d’agost i traslladar-se a altres comunitats i poblacions: la Gna. Maria Viñas anirà a Granollers; la Gna. Maria Montgrony, a Caldes de Malavella; i la Gna. Conxita Segalà, a Berga. Mons. Vives va agrair la presència a Puigcerdà de les religioses Vedrunes durant tants anys i va subratllar el valor de la vida consagrada i religiosa per al nostre món amb la seva presència, pregària, testimoni i intercessió. Així mateix, va destacar el valor de l’obra educativa cristiana de l’escola, que demanà que es pu-

L’Arquebisbe va agrair a les religioses Vedrunes la seva presència a Puigcerdà durant tants anys.

gui mantenir ben viva amb la valuosa col·laboració de la comunitat de professors i els pares dels alumnes, en estreta cooperació amb la Parròquia. Està previst que, passat l’estiu i quan la situació sanitària ho permeti, l’Ajuntament de Puigcerdà, juntament amb la Parròquia i l’Escola Vedruna, duguin a terme un acte d’agraïment i homenatge a les Religioses Vedrunes.

I JORNADA MUNDIAL DELS AVIS I DE LA GENT GRAN La Diòcesi d’Urgell va celebrar els dies 25 i 26 de juliol la I Jornada Mundial dels Avis i la Gent gran, segons la inspiració del Papa Francesc. En la solemnitat

de Sant Jaume apòstol, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia a la Llar de Sant Josep per a gent gran, de les Germanetes dels Ancians Desemparats de La Seu d’Urgell. La Superiora de la residència, Sor Rosario Martínez, a l’inici de la festa va indicar el sentit d’aquesta jornada i del lema “Jo sóc amb tu dia rere dia” (cf. Mt 28,20), remarcant la promesa que el Senyor va fer als seus deixebles. Tota l’Església ha de ser propera i preocupar-se més per la gent gran, estimant-los i no deixant-los sols. A l’homilia, l’Arquebisbe, després de comentar el text en què Jesús diu que no ha vingut a fer-se servir sinó a servir i a donar la vida per tota la humanitat, re-

La capella de la Llar Sant Josep acollí el 25 de juliol l’Eucaristia per la I Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran. Església d’Urgell

43


marcà que el Sant Pare, en el seu missatge, comenta que la pandèmia ha estat una tempesta inesperada i violenta, una dura prova que ha colpejat la vida de tots, però ha reservat un tracte més dur a la gent gran. Molts han emmalaltit, han marxat o han vist com s’apagava la vida dels seus cònjuges o dels seus éssers estimats. Molts, aïllats, han patit la solitud durant un llarg temps. El Senyor coneix cadascun dels seus sofriments i la seva solitud no li és indiferent. Quan tot sembla fosc, el Senyor segueix consolant la gent gran. Els ancians han de comprendre millor la seva vocació de custodiar les arrels, transmetre la fe als joves i tenir cura dels petits. Entre els diversos pilars que hauran de sostenir aquesta nova construcció n’hi ha tres que els ancians, millor que d’altres, poden ajudar a col·locar: els somnis, la memòria i la pregària. La proximitat del Senyor donarà la força per emprendre un nou camí fins

i tot als ancians més fràgils, pels camins dels somnis, de la memòria i de la pregària. És necessari seguir somniant: en els nostres somnis de justícia, de pau i de solidaritat hi ha la possibilitat que els joves tinguin noves visions i junts puguem construir el futur. “La pregària dels ancians pot protegir el món, ajudant-lo de manera tal vegada més incisiva que la sol·licitud de molts”, deia el Papa Benet XVI. Mentre travessem, tots en la mateixa barca, el mar tempestuós de la pandèmia, la intercessió pel món i per l’Església no és en va, sinó que indica a tots la serena confiança d’un lloc d’arribada i de plenitud de vida.

VISITA DEL PRESIDENT I EL VICEPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA L’Arquebisbe d’Urgell va rebre el dijous 29 de juliol la visita del President de la Diputació de Girona, Excm. Sr. Miquel Noguer i Planas, i del

Mons. Vives va rebre el President i el Vicepresident de la Diputació de Girona i els va obsequiar amb un llibre sobre el Beatus.

44

Església d’Urgell

Vicepresident, Excm. Sr. Albert Piñeira, que anaven acompanyats del Cap de Protocol, Sr. Josep M. Amargant. Mons. Vives va mantenir una trobada cordial en la qual es van tractar temes d’interès mutu relacionats sobretot amb l’àmbit cultural i patrimonial.

complexa de la pandèmia en el darrer any. També es van exposar els reptes de futur. L’esperit de cooperació és gran i hi ha acord amb els objectius de futur per al Santuari de la Mare de Déu de Núria, la muntanya, les pistes, el tren cremallera i els albergs.

COMISSIÓ DE SEGUIMENT DELS ACORDS ENTRE EL BISBAT I VALL DE NÚRIA

VISITA DE LA CONSELLERA D’AFERS SOCIALS DE LA GENERALITAT

Sota la presidència de l’Arquebisbe d’Urgell i de la recentment nomenada Presidenta de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Il·lma. Sra. Marta Subirà, el 30 de juliol es van reunir de forma telemàtica els membres de la comissió mixta de seguiment dels acords entre el Bisbat i Vall de Núria. En un clima franc i de cooperació, el Director de Vall de Núria, Sr. Antoni Casals, va presentar i comentar la Memòria del darrer exercici, explicant sobretot com s’ha anat enfrontant la situació

El 31 de juliol, Mons. Joan-Enric Vives va rebre al Palau Episcopal la visita institucional de la Consellera d’Afers Socials de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sra. Violant Cervera, que anava acompanya per l’Alcalde de La Seu d’Urgell i per diversos membres del seu equip al Departament. El Copríncep estava acompanyat pel seu Cap de Gabinet i Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. En un clima de cordialitat, van comentar les accions i tasques del Departament al territori del Bisbat d’Urgell, així com

Mons. Vives va comentar amb la Consellera Cervera les accions i tasques del Departament d’Afers Socials al territori del Bisbat d’Urgell.


l’atenció als ancians i a les persones vulnerables, entitats de servei social i relació amb persones i organismes que treballen al servei de persones amb discapacitat. També van comentar les bones relacions institucionals de la Generalitat amb el Govern del Principat d’Andorra.

TROBADA AMB L’ARQUEBISBE NÉSTOR SIROTENKO DEL PATRIARCAT DE MOSCOU El 31 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va mantenir a la rectoria de la Parròquia de Sant Julià de Lòria una trobada fraterna amb l’Arquebisbe ortodox S.E. Néstor Sirotenko, Bisbe de Madrid i Lisboa, del Patriarcat de Moscou, amb encàrrec de les comunitats russes d’Espanya i Portugal. Posteriorment, l’Arquebisbe Sirotenko va presidir la celebració a l’església parroquial laurediana, on la comunitat ortodoxa resident al Principat d’Andorra celebra mensualment la Divina Litúrgia.

FESTA DE GRADUACIÓ DELS ALUMNES DE LA LLAR D’INFANTS FRANCESC XAVIER Després d’un curs lectiu ple d’entrebancs a causa de la pandèmia, el dissabte 31 de juliol es va poder celebrar la festa de graduació dels alumnes més grans de La Llar d’Infants Francesc Xavier, presidida pel Vicari General i Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri, juntament amb tot l’equip docent del centre, encapçalat per la Directora, Diana Aguilar. Mn. Ignasi va donar les gràcies a totes les famílies per fer confiança a la Parròquia, i va remarcar la bona feina de l’equip educatiu així com l’estreta col·laboració de la Llar amb Càritas. També va voler agrair la presència de la Sra. Mariví Castaño, en representació de la Fundació Sant Francesc Xavier, i de l’Alcalde de La Seu, tot destacant la bona entesa i col·laboració entre els serveis municipals i la Llar Francesc Xavier. De la seva banda, la

L’Arquebisbe ortodox Néstor Sirotenko va presidir la Divina Litúrgia a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria.

El Rector de la Parròquia de Sant Ot va presidir la festa de graduació a la Llar d’Infants Francesc Xavier.

Directora va explicar que ha estat un curs molt complicat en tots els aspectes, però principalment per la manca de relació personal i afecte directe amb les famílies, tot i que amb els infants han pogut treballar amb un mínim de normalitat. Els alumnes van rebre el diploma i l’orla com a membres de la promoció del curs 2020-21, Càritas d’Urgell va obsequiar cadascun d’ells amb un pupitre escolar; i la Parròquia de Sant Ot, un conjunt de roba que les famílies va recollir en acabar l’acte.

NOVA SUPERIORA GENERAL DE LES CARMELITES DE SANT JOSEP Amb l’Eucaristia de l’Esperit Sant presidida per Mons. Joan-Enric Vives, va començar amb tota solemnitat el 29 de juliol a la residència de la Immaculada, a Tartera (Prats i Sansor), el Capítol general de l’Institut de Carmelites de Sant Josep, fundades per la Venerable Mare Rosa Ojeda i Creus amb la col·laboració del Bisbe de Barcelona Dr. Josep Morgades i Gili.

La Gna. Susana García del Álamo (esquerra) és la nova Superiora general de les Carmelites de Sant Josep. Església d’Urgell

45


A l’homilia, l’Arquebisbe parlà del cep i les sarments, i demanà aquesta unió indefallent i a prova de totes les dificultats amb el Senyor, a qui la Congregació segueix en el carisma carmelità de “viure en obsequi de Jesucrist”. Exhortà a confiar en l’Esperit Sant i a demanar la seva acció invisible però eficaç: l’Esperit que infon la tendresa de Déu; que fa reviure tot el que està mort o és dèbil; que dóna pau; que fa disponible a Déu i a la seva voluntat; que dóna alegria; i que reparteix els carismes i serveis. A l’ofertori presentaren amb el pa i el vi, un arbre, unes llavors, uns llums i signes del treball de l’Institut durant la pandèmia i arreu del món on estan inserides les Germanes i les seves institucions. El 2 d’agost, la Gna. Susana García del Álamo, natural d’Urda (Toledo), va ser elegida en primera votació com a nova Superiora general de la Congregació per a un sexenni. La Gna. Susana succeeix la Gna. Ascensión Ortega, que ha estat la Superiora general durant set anys. Va presidir l’elecció capitular l’Arquebisbe d’Urgell, que, un cop fet públic el resultat, es va sumar a tot el Capítol general per cantar a la capella de la residència el Te Deum prescrit i celebrar joiosament l’elecció. En el Capítol, que continuà fins al 14 d’agost, participaren 30 religioses elegides per les diverses comunitats. 46

Església d’Urgell

NOMENAMENTS A LA DIÒCESI D’URGELL L’Arquebisbe-Bisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, ha fet pública la següent previsió de nomenaments. La presa de possessió es farà en temps oportú, segons convingui en cada cas. NOMENAMENTS PARROQUIALS: •Mn. Jordi Profitós i Freixanet, Rector de la Parròquia de Sta. Maria de Balaguer. •Mn. Joan Pujol i Balcells, Capellà Custodi del Santuari del Sant Crist de Balaguer. •Mn. Joan Pujol i Balcells, Administrador parroquial de les Parròquies de Sant Salvador de Gerb; Sant Joan Baptista de Térmens; Santa Maria de Menàrguens; Santa Margarida de La Ràpita i Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer. Adscrit a la Parròquia de Santa Maria de Balaguer. •Mn. Pere Cañada i Illa, Adscrit a la Parròquia de Santa Maria de Balaguer. Cessa dels serveis parroquials actuals. •Mn. Carles Albert Ospina i Hurtado, Rector de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Linyola i de la Parròquia de Sant Miquel de Vallverd d’Urgell. Continua amb els serveis parroquials actuals. •Mn. Josep Caba i Masana, Diaca adscrit a les Parròquies de la Mare de Déu Assumpta de Linyola i de Sant Miquel

de Vallverd d’Urgell. Cessa com a diaca adscrit dels serveis parroquials actuals. •Mn. Emili Villegas Artacho, Rector de la Parròquia de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp i de les Parròquies de la Mare de Déu Assumpta d’Eroles; Santa Maria de Mur; Santa Anna de Puigverd; Sant Martí de Talarn; Sant Joan Baptista de Palau de Noguera; la Mare de Déu del Remei de Guàrdia de Noguera; Sant Miquel de Moror i Sant Martí de Puigcercós. Cessarà com a Rector de Ribes de Freser i pobles veïns. •Mn. Jorge Armando Moncayo Adarme, Administrador parroquial de les Parròquies de la Mare de Déu Assumpta de Ribes de Freser; Sant Jaume de Queralbs, amb el Santuari de la Mare de Déu de Núria; Sant Martí de Campelles; Sant Serni de Fustanyà; Sant Cristòfol de Nevà; Sant Cristòfol de Toses; Sant Feliu de Bruguera; Sant Esteve de Pardines; Sant Vicenç de Planoles i Sant Cristòfol de Ventolà. Continua amb els serveis parroquials actuals. JUBILACIÓ: • El Sr. Arquebisbe ha acceptat la jubilació del M.I. Mn. Pau Vidal i Vidal. La Seu d’Urgell, 4 d’agost de 2021, memòria de Sant Joan M. Vianney.

APLEC DE SANT SALVADOR DE PRATS I SANSOR Els Amics de Sant Salvador, l’Alcade de Prats i Sansor, Xavier Picas, amb altres membres del consistori, així com un bon nombre d’estiuejants i veïns de La Cerdanya, es van trobar el divendres 6 d’agost, festa de la Transfiguració del Senyor, dalt el turó on hi ha l’ermita romànica de Sant Salvador continua pàg. 48

Un bon nombre d’amics i veïns de La Cerdanya van participar a l’aplec de Sant Salvador a Prats i Sansor.


SENYALITZACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL RELIGIÓS D’AGRAMUNT

A principi d’agost, al municipi d’Agramunt es va endegar el projecte “Camins de Riella”, que vol senyalitzar els diferents espais del patrimoni cultural i natural del poble i dels seus voltants tot seguint tres itineraris temàtics: camins d’aigua, camins de terme i camins de pedra. Dins d’aquest darrer itinerari s’han inclós dos edificis de caràcter religiós, com són l’església de l’Assumpció, un edifici romànic datat al segle XII que, a més de la magnífica portalada acull un important patrimoni cultural i de fe (retaule del Roser, imatge romànica de la Mare de Déu dels Socós, imatge romànica de la Mare de Déu del Castell...); i la Capella del Sió o dels Socós, del segle XVII, situada davant del Parc de la Riella i de la riera del riu Sió. Així, els agramuntins

i visitants trobaran repartits pel poble uns plafons informatius que fan referència l’església parroquial, amb un seguit de dades i imatges que descriuen els aspectes més destacats del temple, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1931. Les dades consignades als plafons

han estat recollides per historiadors locals i són un bon resum del que es pot contemplar dins l’església. A aquesta iniciativa del municipi cal sumar-hi la que va posar en marxa Mn. Llorenç Utgés l’any 2013, quan va tenir l’encert de posar dins l’església uns deu plafons informatius de gran format en els quals es resumeixen la història i les característiques de les obres d’art sacre que s’hi veneren, i que atansen als fidels i als visitants els principals aspectes del retaule del Roser, la història dels goigs de les devocions marianes d’Agramunt, la restauració del temple després de la Guerra Civil, i dades de les marededéus del Castell, del

Socós i de l’Assumpció; així com del retaule de Sant Miquel, de final del segle XV (actualment al Museu de Belles Arts de València). I tampoc no podem oblidar la tasca que va dur a terme Mn. Manuel Pal, que va ser un gran difusor de l’església i el seu patrimoni, amb un seguit d’iniciatives com la publicació d’un llibret sobre el temple, edició de goigs i altres. Des del Bisbat i les Parròquies són moltes les iniciatives que volen atansar a la població el nostre patrimoni cultural i religiós, tot sumant esforços amb les administracions d’arreu del nostre territori. Iniciatives que també ajuden en la tasca pastoral i evangelitzadora.

Església d’Urgell

47


ve de la pàg. 46

de Predanies (segle XII) per celebrar el tradicional aplec, enguany presidit pel Rector de la Parròquia, Mn. Gabriel Casanovas. Durant la celebració es va fer la benedicció del poble i de tota La Cerdanya, així com també dels pans i la coca que, un cop acabada l’Eucaristia, van compartir tots els assistents.

EXPOSICIÓ SOBRE JOSEP MARIA SUBIRACHS A BOLVIR A l’Espai Ceretània de Bolvir (Cerdanya) es pot visitar fins al 7 de gener de 2022 l’exposició “Subirachs, obra gràfica”, que aplega una mostra de gravats, dibuixos i il·lustracions per a edicions bibliogràfiques de l’escultor Josep Maria Subirachs i Sitjar. L’Arquebisbe Joan-Enric assistí el 7 d’agost a l’acte inaugural, en el qual van intervenir l’editor Eduard Fornés, amic de Subirachs i comissari de l’exposició, i el Primer Tinent d’Alcalde

A la Catedral d’Urgell, després de les celebracions eucarístiques en memòria dels beats màrtirs es van venerar les seves despulles.

de l’Ajuntament de Bolvir, Àngel Maurell. Com va recordar Eduard Fornés, Subirachs va néixer al Poblenou de Barcelona el 1927 i va morir a la mateixa ciutat el 2014 deixant una vasta obra escultòrica i gràfica. Alumne de Monjo i Casanovas, va estudiar a Bèlgica i París. Fou l’autor de la primera escultura pública abstracta exposada a la ciutat de

L’Espai Ceretània exposa obra gràfica de l’escultor Josep Maria Subirachs.

48

Església d’Urgell

Barcelona. La seva obra es trobar repartida per diversos països. Té obra religiosa a Montserrat i a la façana de la Passió de la Sagrada Família, per a la qual treballà durant vint anys.

CELEBRACIÓ PELS BEATS MÀRTIRS D’URGELL Tota la Diòcesi d’Urgell celebrà el 13 d’agost amb

molta joia i devoció la memòria dels preveres urgel· litans Mn. Josep Tàpies i Sirvent (nascut a Ponts el 1869), Mn. Pasqual Araguàs i Guàrdia (El Pont de Claverol, 1899), Mn. Silvestre Arnau i Pasqüet (Gósol, 1911), Mn. Josep Boher i Foix (Sant Salvador del Toló, 1887), Mn. Francesc Castells i Brenuy (La Pobla de Segur, 1866), Mn. Pere Martret i Moles (La Seu d’Urgell. 1901) i Mn. Josep Joan Perot i Juanmartí (Boulogne, França, 1877); tots ells màrtirs a Salàs de Pallars, víctimes de la persecució religiosa de la Guerra Civil. El Papa Benet XVI els va declarar beats en una cerimònia a la Basílica de Sant Pere de Roma el 29 d’octubre de 2005, el mateix any que ell va ser elegit pontífex de l’Església. A la Catedral de Santa Maria d’Urgell, on reposen les despulles dels beats màrtirs, les celebracions eucarístiques en memòria


LA MOSTRA “RETRATS D’ARA I ABANS” S’EXPOSA A VIANA DO CASTELO

Aspecte de l’exposició “Retrats d’ara i d’abans” a Viana do Castelo.

seva van tenir lloc a les onze del matí i a les vuit del vespre, i, en acabat, es va fer un senzill però emotiu acte de veneració presidit pel Vicari general i Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri. També a altres llocs de la Diòcesi, especialment a les Parròquies on havien nascut o havien servit, es va fer memòria agraïda dels beats màrtirs urgellencs. A la web del Bisbat (www.bisbaturgell.org) trobareu les seves biografies i la Carta Pastoral de l’Arquebisbe d’Urgel “Set sacerdots d’Urgell, Màrtirs del Crist”, per aprofundir en la vida d’aquests exemplars màrtirs de la fe cristiana.

CREIX EL NOMBRE DE PELEGRINS QUE VISITEN PALLEROLS DE RIALB En els darrers mesos d’estiu, diversos grups de pelegrins procedents d’arreu del món van visitar Pallerols de Rialb i la seva església, amb l’objectiu de reviure una part de l’itinerari de Sant

Josepmaria Escrivà en el seu camí cap a Andorra la tardor de 1937, a causa de la persecució religiosa d’aquells anys de guerra. El complex de Pallerols actualment està molt ben restaurat i reprodueix amb fidelitat, segons els documents gràfics que es conserven de l’època, el que hi havia el 1937. A l’Església hi ha una reproducció de la que podria haver estat la imatge de la Mare de Déu del Roser. Hi ha un allotjament per passar la nit, una sala de conferències on es poden veure vídeos i mapes del lloc i dels diferents itineraris, i maquetes molt il·lustratives i clares per a entendre millor els fets i recorreguts. Després de la visita guiada els pelegrins continuen cap a la Cabana de Sant Rafel. Mereix l’esforç visitar el lloc amb l’ajuda, si és possible, d’una persona que il·lustri amb detall el que va passar allà. Hi ha recursos audiovisuals que es poden veure abans i llibres escrits per persones que han estudiat els fets històrics d’aquells dies.

El Museu do Traje de la ciutat de Viana do Castelo, a Portugal, inaugurà el dimarts 17 d’agost l’exposició “Retrats d’ara i d’abans”, un recull fotogràfic elaborat a partir d’imatges dels fons museogràfics dels museus andorrans Casa Rull i Casa Areny-Plandolit, i del museu etnogràfic Casa Cristo. L’exposició consta de divuit fotografies de gran format en blanc i negre, que van ser fetes per la fotògrafa Mireia Medeiros sota la coordinació de Cami Gonçalves, ambdues membres del Grup de Folklore Casa de Portugal d’Andorra, amb les quals van voler recrear les vivències de la gent del nord de Portugal, integrades en els conjunts museològics d’Ordino, La Massana i Encamp. En algunes imatges es pot observar l’especial

relació que l’entitat manté amb les tradicions religioses. A la inauguració de l’exposició, que ja s’havia presentat a Andorra la passada primavera va assistir una representació del Grup de Folklore Casa de Portugal encapçalada pel seu president, Tomás Pires. L’exposició es podrà visitar fins al 30 de setembre. El Grup de Folklore Casa de Portugal celebra enguany les noces d’argent amb un conjunt d’iniciatives culturals a les xarxes socials, a més d’una plantada d’arbres, la publicació d’un llibre i diferents exposicions, entre d’altres.

EXERCICIS ESPIRITUALS PER A PREVERES A BUENAFUENTE DEL SISTAL L’Arquebisbe Joan-Enric va predicar una tanda d’exercicis espirituals a Buenafuente del Sistal

Una vintena de sacerdots de diverses Diòcesis espanyoles van participar als exercicis predicats per Mons. Vives a Buenafuente del Sistal (Guadalajara). Església d’Urgell

49


(Alto Tajo, Guadalajara) des del 15 d’agost al vespre fins al dia 21 al matí, en els quals van participar vint sacerdots de diverses Diòcesis espanyoles. Les 3 predicacions s’encaixaven dins l’horari comunitari del Monestir de la Mare de Déu de les Germanes del Cister, presents allà des del segle XII. Temps per a l’oració, el discerniment, la reflexió i la conversió per a la millora del servei pastoral. Van estar acompanyats pel pare i artífex de l’obra i dels “Amics de Buenafuente”, el Rev. D. Ángel Moreno, també Delegat diocesà per a la Vida Consagrada del Bisbat de Sigüenza-Guadalajara, que hi porta 52 anys continuats, i que amb l’ajuda de molts “amics” han anat restaurant el poblet, fentlo lloc de recés, silenci, servei caritatiu envers els ancians, convivències, trobades de famílies i lloc de refer-se per a moltes persones al llarg de tots aquests anys. El 20 d’agost, solemnitat de Sant Bernat de Claravall, van rebre la visita del Bisbe del lloc, Mons. Atilano Rodríguez Martínez, i de l’Arquebisbe emèrit de Sevilla, originari de Sigüenza, Mons. Juan José Asenjo, que van presidir i concelebrar l’Eucaristia de la festa.

XVIII TROBADA DE MATRIMONIS DE CERDANYA Tot i les dificultats derivades de la pandèmia, que van fer desistir del sopar 50

Església d’Urgell

L’Eucaristia dominical al Santuari de la Mare de Déu de Talló va ser l’acte central de la XVIII Trobada de matrimonis de Cerdanya.

de germanor i del diàleg posterior, el 22 d’agost va tenir lloc a la XVIII Trobada de matrimonis de Cerdanya amb l’Arquebisbe Joan-Enric, amb la celebració de l’Eucaristia dominical al Santuari de la Mare de Déu de Talló (Bellver de Cerdanya) expressament viscuda com a acte central. Mons. Vives, que estava acompanyat pel Rector de la Parròquia, Mn. Gabriel Casanovas, i altres preveres diocesans, a més de Mn. Montoya, di-

aca permanent adscrit a Bellver, va demanar que preguem pels fets dramàtics que es vivien a causa del terratrèmol d’Haití, i per la fugida massiva de ciutadans a l’Afganistan; i, sobretot, per les famílies nostres i d’arreu del món, en aquest Any de la família, amb motiu del cinquè aniversari de l’Encíclica “Amoris Laetitia” del Papa Francesc. Per la seva unió, respecte mutu, solidaritat entre generacions i servei a la societat. A l’homilia va comen-

tar les lectures d’aquell diumenge, proposant que fem de Jesucrist el nostre únic Senyor. I va glossar les paraules del capítol 6 de Sant Joan dirigides als apòstols: “Vosaltres, també us en voleu anar?”. Cal meditar-ho en les diverses cruïlles amb què ens trobem o trobarem al llarg de la vida, decisions, defalliments, dificultats en el compromís, accídia o superficialitat... Moments de decisió com el que ensenyava la primera lectura del llibre de Josuè, un cop entrat el Poble d’Israel a la Terra que Déu els donava. Cal preparar-nos per poder respondre sempre amb Sant Pere: “Senyor, aquí aniríem? Només Vos teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu!”. Així mateix, comentà la Carta als efesis aplicant-la a la família avui. Amor, respecte, fecunditat i servei, atenent especialment els més vulnerables, malalts, petits i ancians, i animant a viure l’ideal evangèlic amb la força que ens dóna l’Esperit Sant. Una cultura del servei i del tenir cura de l’altre.

FESTA DE STA. TERESA DE JESÚS JORNET A LA SEU El 26 d’agost fou un dia de joia per a tots els residents de la Llar de Sant Josep i les Germanetes dels Ancians Desemparats, ja que se celebrà amb tota solemnitat la festa de la seva Mare fundadora, Santa Teresa de Jesús Jornet i Ibars (1843, Aitona


les obres d’amor, i que sap que tot el que es fa a uns dels més petits, se li fa al mateix Crist. I animà a tenir esperança, a aportar joia i pregària al món d’avui, des de l’ancianitat, vivint en llars de fraternitat com ho volia Santa Teresa de Jesús Jornet.

CLAUSURA DEL XXIX CURS PER A ORGANISTES D’ESGLÉSIA Del 23 al 28 d’agost va tenir lloc el XXIX Curs per a Organistes d’Església a Montserrat, organitzat per la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense (CIL), la Facultat Gaudí de l’Ateneu Sant Pacià i l’Abadia de Montserrat. Va ser inaugurat per l’Abat Josep M. Soler, i el 28 d’agost va presidir la clausura Mons. Joan-Enric Vives, Bisbe President de la CIL, amb el monjo i organista, i animador d’aquests cur-

sos, Ramon Oranias, OSB, i els organistes i professors Pierre Vidal i Pau Riuró. Al matí, després la Missa Conventual, van tenir lloc les audicions finals a l’orgue de la Basílica de Montserrat, i, en acabat, l’acte de clausura i el repartiment dels diplomes a la vintena de participants. L’Arquebisbe Joan-Enric va agrair la disponibilitat i assistència constant de l’Abadia de Montserrat i dels col·laboradors del curs, el valor dels organistes d’acompanyar amb humilitat la litúrgia de les Catedrals i Parròquies, i el compromís de fe i de servei als Rectors i Consells que hauran d’anar realitzant al llarg de l’any, com un ministeri ben important, sempre al servei del culte diví. El curs va ser inaugurat amb un concert a càrrec de la professora Ana Aguado, del Conservatori Superior de Màlaga.

Les Germanetes dels Ancians Desemparats celebraren a la Llar de Sant Josep la festa de la seva Fundadora, Santa Teresa de Jesús Jornet.

- 1897, Llíria), lleidatana universal i patrona de l’ancianitat. L’Arquebisbe Joan-Enric presidí la celebració acompanyat del Vicari general i el Secretari general, a més de tres preveres d’altres Diòcesis, que aquell dia feien estada a La Seu d’Urgell. La Gna. Rosario, Superiora de la comunitat, va llegir una breu ressenya a l’inici de l’Eucaristia, i, a l’ofertori, diversos residents van presentar les ofrenes. Es pregà per tots els ancians del món, especialment pels qui més

han sofert i sofreixen els efectes perniciosos de la pandèmia. I l’Arquebisbe destacà a l’homilia la ferma personalitat de Santa Teresa de Jesús Jornet, fundadora amb el Canonge d‘Osca Saturnino López Novoa, de l’Institut de les Religioses dels Ancians Desemparats, totalment bolcada envers l’atenció als ancians i als més desvalguts. Una resposta a les noves necessitats envers els ancians, inspirada en l’Evangeli de les obres de misericòrdia (Mt 25), que demostra la fe amb

Mons Vives presidí la cloenda del XXIX Curs per a Organistes d’Església i lliurà els diplomes acreditatius als participants. Església d’Urgell

51


ADVOCACIONS DE LA MARE DE DÉU A LA DIÒCESI DʼURGELL

MARE DE DÉU DE GERRI (Gerri de la Sal - Pallars Sobirà)

A Gerri, salines feien bona sal. Les vostres, divines, curaven tot mal. Monjos hi lloaven el Déu eternal, els càntics pujaven cada cop més alt. Ara és sols memòria, mes dʼaquella glòria nostra història en rep viu cabal.

Mn. Manuel Pal