Església d'Urgell 493

Page 1

Església

d Urgell

Enllestida la restauració de Santa Maria d’Almatà

# 493 - MAIG-JUNY 2021


Església d Urgell

Índex I DESPRÉS DE LA PANDÈMIA, QUÈ?

4

ABRIL 2021: CIMERA MUNDIAL SOBRE EL CLIMA.

5

Mn. Ignasi Navarri.

6

Mn. Eduard Salinas.

EL SANTUARI DEL SANT CRIST DE BALAGUER OBRE AL PÚBLIC LA RESTAURACIÓ DE L’ESGLÉSIA ROMÀNICA ORIGINAL M. Cristina Orduña.

6

CELEBRACIÓ A LA MASSANA DE LA SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA.

12

EL MUSEU DIOCESÀ D’URGELL CONJUGA ART SACRE I LITERATURA EN L’“EMOCIONARI LITERARI”.

14

XVIII CÀTEDRA DE PENSAMENT CRISTIÀ: “EL PODER DE LA BIOTECNOLOGIA”.

16

EL TESTIMONIATGE MARTIRIAL DELS CRISTIANS. Mons. Joan-Enric Vives.

19

ANDORRA: UN CLAM PER L’INTERNACIONALISME DE LES VACUNES CONTRA LA COVID-19.

20

12

Mn. David Codina.

LUX: UNA EXPOSICIÓ QUE IL·LUMINA LA NOSTRA FE.

22

LONGEVITAT INDEFINIDA, SOMNI O MALSON?

26

ENTRE EL BÉ I EL MAL.

28

Mn. Jaume Mayoral.

Dr. Francesc Torralba.

14

Mn. Enric Prat

SOM PINYA: “VIRTUS, UNITA, FORTIOR”. Mn. Ramon de Canillo.

29

CELEBRACIÓ A MONTSERRAT DELS 50 ANYS DE LES TROBADES D’ANIMADORS DE CANT PER A LA LITÚRGIA.

31

DIETARI.

32

31 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Només l’amor és digne de fe

A

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

questes paraules del gran teòleg Hans Urs von Balthasar (1905·1988) tenen un gran dinamisme si volem viure i testimoniar la fe cristiana amb fide· litat i obertura. Només l’amor venç i con· venç. Només l’amor entregat als més po· bres i qualsevol guspira d’amor autèntic, és una interpel·lació per a tots. Nosaltres creiem en l’amor, tal com afirma Sant Joan: “Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor, i el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell” (1Jo 4,16). En aquest temps de pandèmia, amb la convicció que el Senyor camina amb nosaltres, arriba la Solemnitat del Corpus Christi, el Dia de la Caritat. L’Eucaristia és el sagrament de l’amor. Crist la donà per amor, i crea en nosaltres l’amor. Encara que aquest any no sortim pels carrers acompa· nyant el Senyor sagramentat en processó, proclamarem igualment la nostra fe i farem de les nostres Parròquies, comunitats i de nosaltres mateixos, “custòdies” del Crist Eucaristia, i ajudarem la gran tasca que en nom de tots està fent Càritas amb els seus treballadors i els seus voluntaris. Els Bisbes acompanyants de l’Acció Cari· tativa i Social de la CEE en el seu Missatge per a aquesta Jornada, amb el lema “M’ho fèieu a mi” (Mt 25,40), proposen viure la pandèmia com una gran oportunitat per a tocar les nafres de Crist i descobrir que, rere les seves ferides, hi ha el dolor i patiment dels nostres germans. Aquests “temps durs” conviden a recuperar el sentit de la nostra vida sobretot des de l’amor. Som fràgils i necessitats de salvació. Estimant amb obres i de veritat entrarem en el misteri del Déu que és Amor. Són temps singulars en què es fan es· forços a molts llocs del món per protegir les persones, les famílies, fins i tot les di· verses realitats laborals, de les tràgiques

sacsejades que han ferit especialment els vulnerables i més empobrits, i obrint, així, camins a l’esperança. En totes aquestes accions anem aprenent a fer·nos propers i fraterns, per estar a prop dels pobres, dels més vulnerables, dels infants, dels malalts, dels discapacitats, de la gent gran, dels tristos i sols, dels angoixats per l’aflicció i per la fragilitat que ens enfronta a la nostra debilitat. L’Eucaristia ofereix el do de poder unir de forma inseparable la fe i la caritat amb el servei als pobres. La pandèmia està deixant rere seu moltes vides trencades i profundes ferides que estan essent, però, cicatritzades gràcies a Càritas i a moltes altres institucions i grups de persones de bona voluntat que fomenten els llaços de col·laboració, ajuda mútua i xarxes comunitàries que construeixen la fraternitat amb una comunitat que sosté. Els treballadors i equips de voluntaris de Càritas estan fent cada dia que s’enderroquin els murs separadors gràcies a la dimensió universal de la caritat, que no discrimina ningú. “L’amor només sap de compassió i de dignitat” (cf. “Fratelli tutti” 62). Santa Teresa de Calcuta, amb la seva vida entregada als més pobres i el seu amor a l’adoració del Santíssim, on trobava la força per a la caritat, ens ensenya quelcom que ella experimen· tava i que encoratjava la seva esperança: “El fruit del silenci és l’oració. El fruit de l’oració és la fe. El fruit de la fe és l’amor. El fruit de l’amor és el servei. El fruit del servei és la pau”. En aquestes paraules tenim, de manera palpable, una concreció del que va dir el Senyor: “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” (Mt 25,40).

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

I després de la pandèmia, què?

J

a ha passat un any des que el Covid·19 es convertí en pandè· mia i comportà la declaració de l’estat d’alarma, amb grans res· triccions a molts països. El procés de vacunació de la po· blació mundial va avançant, encara que a un ritme molt desigual. Potser massa desigual per assolir la desitjada immunitat de grup. Fins que no estarà vacunada una alta part de la població no es podrà parlar de normalitat, i hauran de continuar els tancaments i els confinaments geogràfics d’alguns països. Cal dir, però, que mai no s’havia avançat tant en temps real per elaborar una vacuna en tan sols deu mesos. Si ja en el moment de l’aparició de la pandèmia eren molts els qui s’atrevien a parlar de la postpandèmia, ara són molts més els qui en parlen perquè mai com ara no s’havia vist la llum al final del túnel. Sempre es vol parlar del futur. La ciència i la tècnica ens havien acos· tumat a controlar·lo, i no és així. Amb aquesta pandèmia s’ha vist que no. Quan vam inaugurar l’any 2020 ningú no s’imaginava la manera com el vam acabar. S’ha vist clarament que el futur està obert, que el futur no existeix en acte, que el futur està per fer, que el futur és una missió. Nicholas Christakis, investigador de la Universitat de Yale (Estats Units) considerat per la revista Time com una de les cent persones més influents del món i respectat en l’àmbit acadè· mic per la ressonància de les seves projeccions sobre els canvis socials i el futur de la humanitat, parla d’un període intermedi en el qual encara haurem de conviure amb les seqüeles socials, psicològiques i econòmiques del virus, abans d’arribar a l’època de la postpandèmia. S’ha demostrat ben clarament que els virus no són 4

Església d’Urgell

El vaixell hospital “Papa Francisco” es va sumar l’estiu passat a la lluita contra la pandèmia a terres de l’Amazònia.

només un fenomen biològic, sinó que són també un fenomen social. Superar tot això no serà fàcil ni ràpid. Hi ha molta gent que està i estarà de dol per un llarg temps. Aquest investigador parla de l’any 2024 com l’any de la postpandèmia. Augura que la gent que tindrà diners els gastarà: buscarà novament la inte· racció social, tornarà als restaurants, als esdeveniments polítics, esportius, culturals... que la religiositat dismi· nuirà, i així mateix adverteix que pot venir una època d’una certa disbauxa sexual i de desgavell econòmic. A l’inici de la pandèmia, les inici· atives virtuals de caràcter religiós van augmentar d’una manera molt significativa. Aquella benedicció Urbi et Orbi extraordinària del Papa Francesc, el 27 de març, quedarà per sempre gravada en la memòria i en la retina de milions i milions de persones. I aquí és on em vull fer res· sò de les declaracions del Cardenal

Jean·Claude Hollerich, Arquebisbe de Luxemburg i President de la Comis· sió de les Conferències Episcopals de la Comunitat Europea, que opina que el procés de secularització es podria avançar deu anys a causa de la pandèmia. També em vull referir a un estudi elaborat per Sara Lumbreras, profes· sora de l’Institut d’Investigació Tecno· lògica de la Universitat Pontifícia de Comillas, amb la col·laboració de Lluís Oviedo, professor de la Universitat Antonianum de Roma, en el qual con· clouen que les religions tradicionals cada vegada juguen un paper més reduït en les societats occidentals. I es pregunten: ¿canviarà la pandèmia el paper de la religió? És veritat que el fenomen religiós sempre és difícil d’objectivar. Només a partir de la seva funcionalitat i de la seva utilitat pot ser mesurat de manera parcial. I la pregunta que es planteja és si aquestes “funcions” de


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA la religió podran ser substituïdes per uns mitjans més actuals i eficients. Tradicionalment la religió s’ha vin· culat a tres funcions: proporcionar sentit i significat; prestar recursos per fer front a l’angoixa i les difi· cultats viscudes; i establir normes morals vinculades a la motivació per a seguir·les. Així, veiem que la primera funció de la religió és precisament de pro· porcionar significat, especialment en temps difícils. Com a regla general, quan augmenta la incertesa i el risc, la funció de la religió es torna més necessària i més difícil de reemplaçar per altres mitjans seculars. La fe religi· osa segueix essent una font potent de sentit i de significat. No és l’única font de sentit; hi ha tota la dimensió famili· ar, la mateixa realització professional i vocacional, els grans ideals que ens poden motivar, les grans amistats, les experiències més exultants que podem viure i sentir. La segona funció de la religió és generar confiança, valentia, força, coratge, esperança. La capacitat de fer front a situacions difícils, d’angoi· xa, d’incertesa, d’amenaça. Tampoc aquí la religió no és l’única via. Avui, les xarxes familiars i socials, la natura, l’esport, l’art, la mateixa lectura, poden també aportar un suport valuós. La tercera funció atribuïda a la religió és la tradicional de sempre: les creences i les pràctiques religi· oses ajuden a alimentar una actitud més responsable envers els altres i envers la societat. El creient, ha de ser millor ciutadà. Si la religió, des d’un cert nivell d’integració i de col·laboració, con· tribueix de manera positiva a la rea· lització d’aquestes tres funcions, és molt probable que el seu paper sigui reconegut i valorat per la societat. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

C

om una resposta positiva a l’esperit de “Laudato si” sobre la cura de la casa comuna, el passat mes d’abril es va celebrar als Estats Units la Cimera Mundial sobre el Clima. El Secretari General de l’ONU, António Guterres, va demanar als líders de tot el món que prenguin mesures urgents en relació amb el clima: “La mare naturalesa no espera. [...] Necessitem un planeta verd, però el món està en alerta vermella”. El màxim responsable de l’ONU va fer una crida a la comunitat internacional perquè aquesta sigui “una dècada de transformació”, començant per la creació d’una coalició mundial per aconseguir emissions netes zero a mitjan segle, i assolir així els objectius de l’Acord de París sobre el canvi climàtic. Afirmà que “els joves estan empenyent als seus majors a fer el que és correcte”. I va instar tots els països, començant pels principals emissors, a fer el següent pas en la direcció correcta presentant nous i més ambiciosos plans d’acció climàtica en el marc de l’Acord de París. Així mateix, va demanar que es posin sobre la taula propostes concretes que facilitin l’accés a un major finançament i suport tecno· lògic per als països més vulnerables, abans de la crucial Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que se celebrarà el novembre vinent a Glasgow. La Secretària Executiva de l’ONU per al Canvi Climàtic, Patricia Espinosa, va comen· BRIL IMERA tar sobre la Cimera: “L’emergència del canvi climàtic al món és un perill clar, present i UNDIAL SOBRE creixent per a tots els habitants del planeta. EL LIMA No reconeix fronteres, i tot i que els països es puguin veure afectats de manera diferent, cap no és immune. Aquest és un moment de lideratge, valor i solidaritat per part dels líders mundials, un moment en què han de prendre les decisions difícils necessàries per complir finalment les promeses de l’Acord de París, allunyar el món del desastre i dirigir·lo cap a una era sense precedents de creixement, prosperitat i esperança per a tothom”. Aquesta Cimera, recolzada pel President nord·americà Joe Biden i que ha reunit més de 40 països que representen el 80% de les emissi· ons mundials, és un pas encoratjador i positiu en la direcció correcta. Es una crida a l’esperança, pels compromisos mostrats per diversos països participants, i alhora un repte per a tots perquè portin aquest lideratge i impuls a les crucials negociacions de la cimera de novembre. Estats Units presentà a la Cimera les seves noves contribucions a nivell nacional, amb l’objectiu d’aconseguir una reducció en les emis· sions de gasos d’efecte hivernacle. Així mateix, la Cimera ha mostrat que el rumb de l’acció climàtica està canviant, però que encara hi ha un llarg camí per recórrer per tal d’evitar una catàstrofe climàtica permanent. Hem d’aprofitar urgentment l’impuls d’aquesta iniciativa internacional, en aquest any decisiu per a les persones i el planeta. Els compromisos i les accions anunciades donen un estímul molt necessari als col·lectius per fer front a la crisi climàtica. Des del compromís de la Doctrina Social de l’Església, hem de valorar tota iniciativa que vagi en sintonia amb la cura de la natura i el medi ambient.

A

M

2021: C C

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


El Santuari del Sant Crist de Balaguer obre al públic la restauracióde l’església romànica original La recuperació de l’antiga església de Santa Maria d’Almatà finalitzà en les darreres setmanes després de vint anys d’intervencions

Vista de la façana romànica de l’església i de l’accés a l’hort del convent de les Gnes. Clarisses, un cop acabada la restauració (Fotografia: ALARCÓN & MATOSAS I ASSOCIATS. Arq. i Diss. SLP).

El Santuari del Sant Crist de Balaguer guarda al seu interior els vestigis de l’antiga església romànica de Santa Maria d’Almatà. Aquests vestigis han estat restaurats i, des de fa unes setmanes, s’han incorporat a la visita del conjunt del Santuari. Un dels braços del creuer és, en realitat, l’església primigènia, construïda entre els segles XI i XII. El procés de recuperació del temple romànic va començar fa més de vint anys, amb els primers estudis de restauració. Les donacions de particulars, especialment de la Sra. Maria Mata; el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, i les aportacions del Bisbat han fet possible la restauració. M. Cristina Orduña 6

Església d’Urgell


Aspecte del que va ser la nau central de l’església romànica, abans (esquerra) i després de la restauració. (Fotografies: ALARCÓN & MATOSAS I ASSOCIATS. Arq. i Diss. SLP).

S

anta Maria d’Almatà consta com a església major del nu· cli de Balaguer al llarg del tot el segle XIII. On són els seus orí· gens? Es remunten a la conquesta de la ciutat per part dels Comtes d’Urgell. El setge de Madinat Balag· hi, nom de la ciutat àrab ubicada al cim del turó que ocupa avui el Castell Formós i el propi Santuari (on hi havia la mesquita) va ser molt dur i es va cobrar moltes vi· des. El Comtat d’Urgell va conque· rir la plaça andalusí definitivament el 1105 i va donar la gran mesqui· ta central a Santa Maria d’Urgell. Tanmateix, les dificultats de repo· blament de les terres conquerides van fer que fins la segona meitat del segle XII no s’iniciés la recons· trucció de la ciutat i l’aixecament

Els treballs de rehabilitació també han posat al descobert la petja de la història del temple en els carreus i elements constructius que s’han conservat l’església de Santa Maria d’Almatà. En el 1351 la Parròquia fou traslla· dada a l’església de Sant Salvador i l’església de Santa Maria d’Almatà passà a ser el temple de la comunitat de les Gnes. Clarisses, que instal· laren allí el seu convent i a les quals es vincula l’arribada del Sant Crist a la ciutat, perquè són precisament els ordes franciscans els que en aquell moment van escampar el culte a la

Passió de Crist. La paret de l’antiga façana romà· nica mostra una rosassa esplèndida que, a l’interior, s’ha conservat molt bé i que ara es pot contemplar en tota la seva bellesa. Els treballs de rehabilitació també han posat al descobert la petja de la història del temple en els carreus i elements constructius que s’han conservat. Ja en època barroca, l’any 1610, es va eixamplar l’església, i es va tornar a engrandir de nou el 1787. Aquesta darrera modificació és la que, segurament, dóna l’aspecte actual a l’església. Amb tot, hi va haver una modificació posterior: la façana actual del Santuari data de principi dels segle XX, per tal de dignificar l’acolliment de les imatges que s’hi veneraven. Església d’Urgell

7


L’antiga església de Santa Maria d’Almatà

Façana de l’antiga església romànica, restaurada el 2017. (Fotografia: Bisbat d’Urgell).

La muntanya on avui venerem la imatge del Sant Crist de Balaguer ha estat des de temps molt antics lloc de pregària. Ho va ser per als musulmans que ocuparen aquestes terres en el segle VIII. Conquerida la ciutat pels comtes d’Urgell el 1105, la mesquita es convertí en església cristiana i en Parròquia. L’any 1351 passà a ser església conventual de les monges Clarisses. Posteriorment es convertí en Santuari del Sant Crist, avui Basílica. En tots els casos, repetim, lloc de pregària. El temple romànic construït el segle XII ha sofert al llarg dels temps diferents reformes i ampliacions: el 1610 es demoleix el mur nord i es construeix la capella o cambril del Sant Crist, que no s’hi traslladarà fins al 22 de març de 1626, en presència del rei d’Espanya Felip IV. A finals del segle XVIII s’inicien les obres d’ampliació del temple, que canvia d’orientació, ara de sud a nord. I a principi del segle XX es construeix l’actual façana. En el transcurs del temps, el que quedava de l’església romànica es va anar cobrint amb noves construccions. Ara, l’Associació d’Obres del Santuari ha volgut posar en valor el que quedava de la primitiva església d’Almatà. En primer lloc es va intervenir en la coberta del que fou l’antiga església, 8

Església d’Urgell

que estava en molt males condicions. Posteriorment es desplaçà la caldera de la calefacció, instal·lada en un espai construït darrera la façana. A l’exterior calia recuperar l’accés per la porta tapiada. A tal fi s’havia de abaixar el nivell davant la porta, lo que va comportar un important treball arqueològic, ja que al voltant de l’església hi havia hagut els cementiris musulmà i cristià. Recuperar el nivell d’accés implicava també refer el del convent de les Gnes. Clarisses. Un cop fetes totes aquestes feines prèvies, es començà la restauració de la façana exterior (del segle XII). I finalment es var procedir a la restauració de la façana interior i de la cara interior de la magnífica rosassa, que en haver estat protegida s’ha conservat en molt bon estat. Al centre de la mateixa hi veiem la figura de l’Anyell i al costat l’escut del comte Ermengol X. Ara es pot contemplar, amb la rosassa, una bona part de la nau de l’església romànica. S’ha respectat la decoració del segle XVIII com a testimoni dels diferents estils d’èpoques passades, i així retem homenatge a tots aquells que ens han precedit i els agraïm el llegat que ens han deixat. Mn. Pau Vidal, capellà custodi del Sant Crist de Balaguer

L’aspecte actual del temple ro· mànic, inclòs ja en el Santuari, ens mostra la que fou la nau central de l’antic temple, de planta de creu llatina i volta de canó, del qual només conservem la nau central des de l’alçada del transsepte fins la façana. És un espai ampli, com es pot veure a les imatges. Fa tres anys que es va restaurar la part ex· terior de la façana d’aquest temple romànic 1, netejant·la i eliminant alguns elements que la cobrien, com un espai tancat on hi havia una caldera de calefacció, que ha estat substituïda, així com la distribució dels conductes de sortida de l’aire. Fou una obra de certa envergadura. Es va recuperar la porta tapiada i es va abaixar el nivell del terra de l’entrada. En aquest procés es va poder fer un important treball arque· ològic, en el qual es van excavar dos nivells d’enterraments d’èpoques diferents. Més tard, es va embellir la zona i es va modificar l’accés a l’hort de la comunitat de monges. Un dels elements més bonics és la gran rosassa, que es pot contemplar en la seva esplendor des de dins, una vegada enderrocada una paret que la cobria. A la nau principal de l’antiga església podem veure una part dels carreus originals, i també una part tal com va quedar després de la darrera reforma del Santuari el segle XX, per tal de retre homenatge a tots els que han fet possible que el temple hagi arribat als nostres dies i que sigui un dels punts de veneració més important de tota la comarca de la Noguera, tal com explicà l’ar· quitecte Amadeu Matosas, que ha dirigit els treballs de restauració. Mn. Pau Vidal, capellà custodi del Santuari, ha dedicat molts esfor· ços els darrers temps a tenir cura d’aquesta transformació, que és una lliçó de la permanència de la devoció i de la conservació del patrimoni de les comunitats eclesials. 1 Veure Església d’Urgell, núm. 463, novembre· desembre 2017, pàgines 6 a 9.


La restauració de la façana romànica del Sant Crist Ara ha fet dotze anys que van començar els estudis per a la restauració de l’oblidada façana romànica de Santa Maria d’ Almatà (avui Santuari del Sant Crist). Després d’un primer estudi, el projecte es va dividir en vàries etapes ja que calia fer diverses intervencions per tal de poder dur a terme la restauració de la façana. Intentem fer-ne un petit resum. L’encàrrec que tenia per objecte la façana romànica s’ha desenvolupat en el que s’anomena la Capella Fonda, que és la part que es conserva de l’antiga església romànica de Santa Maria d’Almatà, especialment la façana (exterior), la contrafaçana (interior) i els espais confrontants tant a l’exterior com a l’interior. Fets els estudis pertinents es va traçar un pla en diverses etapes: En primer lloc es va rehabilitar la coberta. Estava molt malmesa i les goteres produïen humitats a l’interior. Darrere la façana romànica hi havia un espai tancat on estava instal·lada la caldera de calefacció del Santuari des dels anys 70. Es va desmuntar i traslladar, alhora que es van substituir els conductes de sortida d’aire que circulaven, a la vista, per la Capella Fonda. Ara, circulen amagats entre la volta i la coberta. A l’exterior calia recuperar l’accés per la porta tapiada de la façana romànica. A tal fi s’havia de rebaixar el nivell (quasi un metre) davant de la façana. Aquesta intervenció va implicar un important treball arqueològic doncs l’ex-

cavació estava en un punt molt sensible. Durant aquests treballs es van excavar dos nivells d’enterraments corresponents a èpoques diferents. Recuperar el nivell d’accés de la porta romànica també implicava refer l’accés de l’hort del convent de les Germanes Clarisses, retirant-lo més endins i enjardinant l’entorn. Al mateix temps es deslliurava el mur de tancament de l’hort de les monges que s’entregava contra la façana romànica. També es va aprofitar per recuperar i reurbanitzar l’actual camí que fa front a la façana, així com l’accés des de la plaça de la Font, conferint una millor perspectiva i accessibilitat al conjunt.

D’alguna manera amb aquesta coexistència d’estils evidenciem el pas del temps i el canvi d’estils arquitectònics, que volem posar en valor de forma equitativa Un cop fetes totes aquestes feines prèvies tan necessàries, va començar la restauració de la façana exterior (del segle XII-XIII). A banda de la façana principal, que conté dos elements significatius, la portalada i la rosassa, també es va restaurar la façana lateral que ara queda vista des de la zona enjardinada que es va crear en retirar la porta d’accés a l’hort de les monges.

Vista exterior (esquerra) i interior de la rosassa de la façana romànica, un cop enllestida la restauració. (Fotografies: Santuari del Sant Crist de Balaguer).

Església d’Urgell

9


Vista del camí que dóna front a la façana romànica, reurbanitzat l’any 2019. (Fotografia: ALARCÓN & MATOSAS I ASSOCIATS. Arq. i Diss. SLP).

Finalment (2020-2021), s’ha procedit a la restauració de la façana interior i de la cara interior de la rosassa. Aquesta, en haver estat a l’interior s’ha conservat molt millor, i ara es pot contemplar en tota la seva bellesa. Calia també enderrocar el mur afegit (segle XVIII, segurament) que la tapava i retornar la Capella Fonda a la seva forma inicial. Ara es pot contemplar una bona part de la nau principal de l’església romànica. El projecte de restauració ha volgut deixar una part amb els carreus de pedra a la vista (estat original) i la resta com va quedar (igual que la res-

10

Església d’Urgell

ta del Santuari) després de la darrera reforma i posterior decoració. D’alguna manera amb aquesta coexistència d’estils evidenciem el pas del temps i el canvi d’estils arquitectònics, que volem posar en valor de forma equitativa, ja que no deixen de ser un reflex de l’evolució de la societat i de l’arquitectura religiosa. Retem així homenatge a tots aquells que ens han precedit en el temps i des d’aquí els donem les gràcies pel llegat que ens han deixat. Amadeu Matosas, arquitecte


#SIGUEM MÉS POBLE

A Càritas ens agrada pensar que el món és un poble on hi viuen més de 7.000 milions de veïns i veïnes que es coneixen i s’ajuden. Un poble on tot el que hi passa ens importa i ens afecta perquè tots som poble de Déu i ningú n’hauria de quedar exclòs.

DIA DE

CA RITAT

2021

d’Urgell WWW.CARITASURGELL.CAT


Celebració a la Massana de la solemnitat litúrgica de la Mare de Déu de Fàtima

L

a nit del 13 de maig, solemni· tat litútgica de la Mare de Déu de Fàtima, l’Arquebisbe d’Ur· gell va presidir l’Eucaristia a la Par· ròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de La Massana (Principat d’Andor· ra), on hi ha la seu de la Confraria de Nostra Senyora de Fàtima d’An· dorra. Hi concelebraren el Rector de la Parròquia, Mn. Lluís Eduard Salinas, i el capellà de la comunitat portugue· sa, P. Albano Teixeira Fraga. Hi va ser present el Cònsol de Portugal a An· dorra, José Manuel da Silva, així com el President de la Confraria, Paulo

Jorge Martins Guilheiros. Acompa· nyà els cants la coral portuguesa de La Massana. La Missa va ser oficiada en llengua portuguesa i l’Arquebisbe remarcà la joia d’estar a prop de tots els portuguesos i de tots els devots de la Mare de Déu de Fàtima. A l’homilia, Mons. Vives subratllà com Maria és Nostra Senyora, Imma· culada i Assumpta al cel, que es va aparèixer als pastorets Francisco, Jacinta i Lúcia a la Cova da Iría. Maria va venir a Portugal durant la I Guerra Mundial per cridar els homes a la conversió, a la pregària, a fer penitència i a treballar per la pau.

Demanà per intercessió de la Mare de Déu de Fàtima la benedicció per als seus fills, i especialment pels malalts i els pecadors, en aquesta pandèmia. Així mateix, va recordar com en aquell dia es complia el 40è aniversari de l’atemptat sofert per Sant Joan Pau II a la Plaça de St. Pere del Vaticà i com el Papa sempre va creure que la Mare de Déu de Fàtima el va salvar, desviant la bala disparada contra ell, i com, en signe d’agraïment, la col·locà dins la corona de la Verge. L’Arquebisbe va posar sota Maria, Reina de la Pau, la situació del con· flicte armat que en aquell moment

l’Arquebisbe Joan-Enric presidí a l’església parroquial de La Massana la celebració eucarística (que va ser oficiada en llengua portuguesa) en la solemnitat litúrgica de la Mare de Déu de Fàtima. A la pàgina següent, al final de l’Eucaristia es venerà la imatge de la Mare de Déu de Fàtima (a dalt), i alguns membres de la Confraria de Nostra Senyora de Fàtima d’Andorra van saludar l’Arquebisbe i li van agrair la seva presència.

12

Església d’Urgell


s’estava vivint entre Israel i Palestina. Finalment, va destacar com Andor· ra agraeix profundament la contri· bució dels germans de la comunitat portuguesa, que ha fet gran el país i la societat, i els va animar a perse· verar en les seves arrels cristianes i catòliques. En nom dels assistents, un fidel consagrà a Maria Santíssima, Reina de Portugal i Mare de l’Església, tots els portuguesos i els andorrans, i es van cantar els emotius himnes tradicionals del Santuari de Fàtima. Mn. Salinas agraí la presència de Mons. Vives i recordà com ara fa tot just un any, en el moment més difícil de la pandèmia, malgrat no poder·se trobar físicament pel con· finament, Mons. Vives s’havia volgut fer present i a prop de la comunitat portuguesa i va presidir una cele· bració a la Catedral, amb el rés del Sant Rosari en llengua portuguesa, que fou seguit telemàticament pel canal de Youtube del Bisbat amb molt agraïment i devoció per part de tots. Al final de l’Eucaristia, alguns membres de la confraria van poder saludar l’Arquebisbe Joan·Enric i li van fer un obsequi en senyal d’agra· ïment per la seva presència.

Església d’Urgell

13


El Museu Diocesà d’Urgell conjuga art i literatura en un itinerari L’“Emocionari literari” proposa una manera diferent de gaudir del Conjunt Catedralici i de les col·leccions de la Diòcesi

E

l Museu Diocesà d’Urgell ha posat en marxa un nou itine· rari, l’“Emocionari literari”, que proposa al visitant una manera diferent de gaudir del Conjunt Cate· dralici i de les col·leccions d’art de la Diòcesi que es conserven al re· cinte museístic. Aquest nou itinerari conjuga literatura i art sacre amb el propòsit d’unir passat, present i fu· tur a través de les vuit històries que s’hi relaten al llarg del recorregut, i que es poden escoltar amb l’ajuda d’una audioguia, i així mateix cerca commoure les persones que les es· colten a cada parada de l’itinerari. L’“Emocionari literari” es va donar a conèixer el divendres 21 de maig, coincidint amb la celebració arreu del Dia Internacional dels Museus, amb un espectacle de poesia i música en el qual va intervenir com a rapsoda el poeta Josep Pedrals, acompanyat pels músics Marc Egea i Arnau Obiols. Aquesta nova proposta del Museu Diocesà d’Urgell se suma a una altra iniciativa singular, “Banda Sonora”, que es va posar en marxa el 2019, i que relaciona diverses obres del fons del Museu amb peces musicals de diferents èpoques i autors [veure Església d’Urgell, núm. 478, maig 2019, pàgines 11, 12 i 13]. L’objectiu de totes dues iniciatives del Museu Diocesà d’Urgell és atreure nous públics de la mà de propostes innovadores i “més personalitzades”, segons explicà la Delegada de Patri· moni Cultural del Bisbat d’Urgell, Clara Arbués. I pel que fa en concret a l’“Emocionari literari”, va afegir que la proposta cerca “una aproximació 14

Església d’Urgell

El Claustre de la Catedral és un dels espais que formen part del nou itinerari.


a l’art sacre des d’un vessant més emocional, especialment en un mo· ment com l’actual, en què la societat s’està laïcitzant, i atès que es tracta d’obres que reflecteixen uns valors universals”. La Delegada diocesana de Patrimoni Cultural comentà també que s’han posat a l’abast dels visitants “eines interpretatives” per tal que puguin gaudir de les obres “connectant·hi des d’un lloc diferent”. Precisament el matí del mateix dia de la inauguració de l’itinerari, un grup d’alumnes de batxillerat de l’Institut Joan Brudieu de La Seu d’Urgell va dur a terme un taller de creació poètica amb Josep Pedrals. Al projecte també ha participat Jordi Quer, tècnic en cultura i patrimoni, que explicà que un altre dels propò·

sits que persegueix aquesta iniciativa és “actualitzar el Museu” i les obres d’art de les diferents col·leccions, que són d’època medieval i moderna, tot establint·ne un diàleg amb fragments literaris que posen en valor les emoci· ons que es volen suscitar en el visitant. Així, s’han triat peces que expres· sen sentiments diferents, com ara patiment, força, joia o compassió, per ampliar·ne el sentit amb textos de poetes i novel·listes dels segles XIX i XX i coetanis: Fernando Pessoa, Lev Tolstoi, Maria·Mercè Marçal, Marcello Fois i Albert Villaró, entre d’altres. Albert Villaró i Jordi Quer també han participat en els enregistraments dels fragments literaris per a l’audioguia, junt amb Núria Llobet, Eloi Barrera, Pere Tomàs, Irina Robles i Joel Pla. El recorregut de l’“Emocionari li·

terari” comença a l’exterior de la Catedral (amb un fragment de “La primera pràctica”, d’Albert Villaró), i continua per altres espais del Conjunt Catedralici: el Claustre romànic (“Po· emes d’Alberto Caeiro”, de Fernando Pessoa); l’església de Sant Miquel (“L’alquimista”, de Paulo Coelho); i l’interior de la Catedral (“Fulles d’her· ba”, de Walt Whitman). L’itinerari es deté a continuació davant de quatre obres exposades a les sales del Museu: el Crist d’Olp (“La mort d’Ivan Ilitx”, de Lev Tolstoi); el Retaule d’Abella de la Conca (“La germana, l’estrangera”, de Maria·Mercè Marçal); el Retaule de la Pietat (“Memòria del buit”, de Marcello Fois); i la miniatura “L’àngel de l’abisme i les llagostes infernals”, del Beatus de Lièbana (“La carretera”, de Cormac McCarthy).

El Retaule d’Abella de la Conca i el Beatus són dues de les obres incloses en el recorregut de l’“Emocionari literari”. En l’espectacle de poesia i música que va servir per presentar l’itinerari, intervingué el poeta Josep Pedrals, com a rapsoda, acompanyat pels músics Marc Egea i Arnau Obiols. Església d’Urgell

15


XVIII Càtedra de Pensament Cristià: “El poder de la biotecnologia” La Dra. Montserrat Esquerda, la Dra. Elena Postigo i el Dr. Francesc Torralba en van ser els ponents

V

ivim immersos en un uni· vers tecnològic. El factor tecnològic ha alterat sig· nificativament els processos de producció, de consum, de relació interpersonal, i també la gènesi i el final de la vida humana. És per això que la XVIII Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, que va tenir lloc el 10 de juny en format telemàtic, es va centrar en el tema “El poder de la biotecnologia”, amb la participació com a ponents de la Dra. Montserrat Esquerda, Di· rectora general de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ra· mon Llull; la Dra. Elena Postigo, Directora de l’Institut de Bioètica de la Universitat Francisco de Vi· toria de Madrid; i del Dr. Francesc Torralba, Director de la Càtedra de Pensament Cristià i professor de la Universitat Ramon Llull i de la Fa· cultat de Teologia. Després d’unes paraules de ben· vinguda i d’una breu introducció al tema per part de l’Arquebisbe d’Urgell, la primera ponència anà a càrrec de la Dra. Esquerda, que parlà de “Final de vida. Els límits de la tecnologia”, des del punt de vista de la biotecnologia. Viure consisteix també a consta· tar quotidianament les limitacions de la condició humana. I entre tots els nostres límits n’hi ha un que és clar, definitiu i absolut: la mort. Tant és així que bona part de la nostra construcció com a humanitat ha estat dedicada a com abordar aquest 16

Església d’Urgell

límit, explicà la Dra. Esquerda. Reconeixia així mateix que “al principi de la pandèmia vaig pensar que la mort deixaria de ser tabú, que deixaríem d’apropar·nos·hi amb molta emoció i poca reflexió, però no ha estat així”. D’altra banda, l’evolució de l’expectativa de vida, que el 1900 era de 33 anys per als homes i 35 anys per a les dones, i el 2016 s’estimava en 80 anys per als homes i 86 anys per a les dones ens ha portat a creure en la il·lusió que podem vèncer la mort; a creure que, com deia el científic i empresari William Haseltine, exprofessor de la Harvard Medical School, “la mort no és res més que una sèrie de malalties prevenibles”.

L’evolució de l’expectativa de vida d’ençà del 1900 ens ha portat a creure en la illusió que podem vèncer la mort (Dra. Esquerda) I així és com hem arribat a una situa· ció en què “ens fa més por el patiment que la mort: no volem viure més, sinó viure millor. En poc més de cent anys, hem passat de viure una vida curta amb una mort ràpida a viure una vida llarga, amb una mort lenta, que ens fa por”. I és precisament quan podem intervenir en el final de la vida quan sorgeixen les qüestions ètiques. Segons la ponent, l’aplicació de la tecnologia al final de la vida requereix de tres factors:

1.· En primer lloc, una societat que sigui capaç d’incloure la mort. La nostra societat ha deixat de re· cordar·nos que som mortals, que morim en comunitat, i ha substituït l’experiència de la mort per relats d’èxit. Hem desculturalitzat la mort. 2.· En segon lloc, requereix que la medicina incorpori la “bona mort” com a objectiu primordial. El filòsof dels Estats Units Daniel Callahan, cofundador del primer institut de recerca en bioètica del món, afirma que, malgrat tots els seus grans tri· omfs, la medicina contemporània no sap què fer amb la mort. La mort, que avui dia transcorre en la seva major part en institucions, ens terroritza cada cop més com més possibilitats tenim de gestionar·la. 3.· I, en tercer lloc, requereix de professionals sanitaris preparats per a assumir·ne les implicacions. Una bona mort depèn més d’una socie· tat que sigui capaç d’acompanyar, cuidar i sostenir que no pas d’una societat biotecnològica. Les nostres necessitats al final de la vida són socials i existencials, no mèdiques, i és per això que calen professionals sanitaris amb una formació tècnica adequada, però també amb prou maduresa humana per la gestió emocional, per la gestió de la pròpia fragilitat i de la pròpia mortalitat, i de l’espiritualitat, el sentit i l’esperança que cal en l’acompanyament al final de la vida. Tal com va escriure Callahan a “The Trouble Dream of Life”, “la medicina


i la nostra cultura serien més saluda· bles si deixéssim de creure que els cossos són com màquines i renun· ciéssim a les fantasies de control de la immortalitat que encara tenim”. Després de la Dra. Esquerra inter· vingué la Dra. Elena Postigo amb la ponència “La vida emergent. El poder tecnològic i el discerniment ètic”. Començà la Dra. Postigo advertint que tot poder tecnològic se susten· ta sobre una determinada mirada antropològica de l’ésser humà; per tant, des d’un punt de vista cristià, la tecnologia, que és fruit de la intel· ligència humana, s’ha d’orientar vers la defensa i la cura integral de la vida humana. No podem oblidar que l’ésser humà neix amb “una ra· dical vulnerabilitat”. Com no podem oblidar tampoc que l’ésser humà també és persona durant tota la seva existència. Tanmateix, el concepte de persona ha canviat al llarg de la història. Especialment a partir del

segle XVI, amb el dualisme cartesià entre res cogitans i res extensa, i amb corrents filosòfics com l’empirisme, que postula que només existeix allò que percebem.

Una bona mort depèn més d’una societat que sigui capaç d’acompanyar, cuidar i sostenir que no pas d’una societat biotecnològica (Dra. Esquerda) Contra les diferents concepcions funcionalistes, la Dra. Postigo de· fensà la dignitat ontològica de tota persona, que arrela fortament en la Teologia atès que tots som fets a imatge i semblança de Déu. I davant d’aquest raonament contraposà la visió transhumanista, que és de fet un plantejament antagònic a l’humanisme cristià des del mo· ment que nega els límits de l’ésser

humà (fins i tot la mort) i postula l’alteració i millora de les capacitats humanes mitjançant l’aplicació de la tecnologia. Després d’aquesta exposició inicial, la ponent es referí als “de· safiaments científics emergents”. És palès que durant el present segle els coneixements tecnològics han experimentat un creixement expo· nencial, amb múltiples implicacions sobre la vida humana, la qual cosa hauria de comportar un augment en paral·lel de la responsabilitat ètica. Avui dia ja és possible, per exemple, intervenir en el desenvo· lupament de la vida humana des de la línia germinal i embrionària; s’han plantejat experiments amb híbrids humà·animal com a possible reservori d’òrgans per a transplan· taments; és possible externalitzar l’embaràs amb úters de lloguer; o intervenir sobre el final de la vida amb pràctiques com l’eutanàsia o la criogenització...

La Dra. Esquerda i la Dra. Postigo (a la dreta) van intervenir en la sessió del matí, i després de la pausa per dinar el Dr. Torralba completà el programa de la Càtedra. Mitjançant el codi QR podeu accedir a l’enregistrament de totes tres conferències.

Església d’Urgell

17


Totes aquestes pràctiques, i moltes d’altres, que la tecnologia actual ja ha fet possibles, demanen de tota la societat una profunda reflexió bioètica, no tan sols pel que fa al nostre present, sinó també perquè no sabem com condicionarà la vida de les generacions futures i la cura del planeta (en canvi sí que sabem, per exemple, que qualsevol intervenció sobre una forma de vida afecta dife·

Des d’un punt de vista cristià, la tecnologia, que és fruit de la intel·ligència humana, s’ha d’orientar vers la defensa i la cura integral de la vida humana (Dra. Postigo) rents espècies, la qual cosa pot ser causa de pandèmies futures). Aquest discerniment ètic ha de partir, segons la Dra. Postigo, d’una anàlisi de la moralitat de cada acció concreta, i de la consideració en cada cas d’aspectes com el respecte, la prudència, la benvolença o la vera· citat d’allò que fem. Així mateix, és important defensar en tot moment la salvaguarda de la integritat física i psíquica de la persona, la seva pri· vacitat, la seva consciència i la seva llibertat, observant sempre el principi de justícia envers els més vulnerables, i tot això en el context d’una ecologia humana integral, d’acord amb el ma· gisteri del Papa Francesc. La ponent conclogué que el poder de la tecnologia és a les nostres mans. Per això, és molt important formar persones en totes les àrees tècniques i filosòfiques concernides en el des· envolupament tecnològic i social. I, per tant, també el pensament cristià ha de donar una resposta a l’alçada dels temps que vivim. Després de la pausa per dinar, el Dr. Francesc Torralba reprengué el programa de la Càtedra de Pensament Cristià amb la ponència “Crítica del tecnocentrisme”. 18

Església d’Urgell

No ens podem pensar a nosaltres mateixos sense pensar en el fet tecno· lògic. La tecnologia ens acompanya des del principi de la història, per bé que ha estat en el darrer segle quan el progrés tecnològic ha experimentat un creixement exponencial que ha anat eixamplant cada cop més la distància entre la seva aplicació a la vida quotidiana i la reflexió sobre com aquesta aplicació influeix en els diferents aspectes que ens confor· men com a societat i com a persones. Al fil d’aquesta constatació, el Dr. Torralba es referí a autors com Ortega y Gasset i la seva obra “Meditación sobre la técnica”, que recull un conjunt de conferències sobre el tema impartides a Buenos Aires, i on ens adverteix, entre d’altres coses, que si bé la tècnica neix per resoldre mancances també ens crea noves necessitats i nous perills. O com els pensadors de l’escola de Frankfurt (entre els quals Theodor W. Adorno, Max Horkheimer i Walter Benjamin), que alerten que el desenvolupament tecnològic no té per què ser neces· sàriament positiu per a la societat, atès que la lògica tecnològica sempre és instrumental mentre que els va· lors que defineixen genuïnament la condició humana són sempre valors finalistes. El ponent es referí també a Martin Heidegger i la seva obra “La pregunta per la tècnica”, on tracta de la relació entre natura i tècnica, i critica la posició dels qui tendeixen a veure la natura encapsulats en un univers tecnològic, de manera que la tecno· logia esdevé així una mena d’úter on l’individu viu completament aliè a la natura. Continuà el Dr. Torralba amb tres precisions sobre tres termes deri· vats del mateix prefix: tecnocràcia, tecnolatria i tecnocentrisme. Tecnocràcia significa “el poder de la tecnologia”, i remet al fet indiscu· tible que la tecnologia cada cop té més poder en la nostra vida, la qual cosa ens planteja la qüestió de com confrontar aquest poder des dels

valors de la societat democràtica. El terme tecnolatria identifica una mena de gnosticisme postmodern, una actitud fetitxista envers la tècnica que li atribueix un poder re· demptor omnipotent, i que el ponent va qualificar com “una ingenuïtat; un fideisme cec que genera una il·lusió condemnada al fracàs”. Finalment, tecnocentrisme remet a l’actitud que consisteix a posar la tècnica al centre i tota la resta a la perifèria; un plantejament molt criticat pel Papa Francesc, i també per Benet XVI en textos com ara l’En· cíclica “Caritas in veritate”, perquè l’humanisme cristià situa la persona precisament en el centre, i per tant no pot ser que la persona estigui a la perifèria, supeditada a la tècnica. Aquesta crítica no s’ha de confon· dre amb un rebuig de la tecnologia, advertí el Dr. Torralba: cal dir sí a la ciència, al coneixement i a la tècnica, però cal dir no al cientisme i al tec· nocentrisme. I, en qualsevol cas, cal no oblidar que el desenvolupament tecnològic ha de preservar dos prin· cipis claus de l’humanisme cristià: la dignitat inherent a tota persona

En un món com el nostre, tan colonitzat per la tecnologia, hem de pensar molt a fons què és allò irrenunciablement humà (Dr. Torralba) humana i l’atenció preferencial als més vulnerables. El Director de la Càtedra de Pen· sament Cristià finalitzà la seva inter· venció compartint dues reflexions a manera de conclusió. D’una banda, que en un món com el nostre, tan colonitzat per la tecnologia, hem de pensar molt a fons què és allò irrenunciablement humà; i, en segon lloc, que hem d’alfabetitzar tothom digitalment i tecnològicament, per tal que hi hagi una distribució equitativa a escala global dels beneficis de la tecnologia.


El testimoniatge martirial dels cristians1

É

s dura la pluja de notícies en els nostres temps de cristians assassinats a tants llocs del món. Correm el risc d’anar-nos-hi acostumant. S’ha instaurat una mena de rutina per la qual els assassinats d’aquest tipus ja no són massa notí· cia, i a més hi ha en la cultura domi· nant una hostilitat al cristianisme i a l’Església Catòlica “que deriva sobre· tot de les seves postures en matèria moral”, segons Massimo Introvigne, representant de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Euro· pa (OSCE). Ell calculava que uns 200 milions de cristians són perseguits i uns altres 150 milions són discrimi· nats. És l’ecumenisme del sofriment (la persecució) i de la sang (el mar· tiri). Es pot afirmar que de tots els per· seguits al món per les seves creences, 3 de cada 4 són cristians, i que el cristianisme és la religió més perse· guida actualment. Cada 5 minuts és assassinat un cristià als països on els cristians són minoria religiosa. A Occident, entre nosaltres, la perse· cució segurament pren formes més subtils, amb legislacions contràries a la presència pública dels cristians o amb discriminacions en la vida social. La llibertat religiosa, que és un dret fonamental, és encara avui un dret escàs i poc implementat arreu del món. La persecució dels cristians és una autèntica situació d’emergència humanitària. No es tracta de reclamar protecció per a una confessió religiosa, sinó de defensar la llibertat religiosa de totes les persones, de qualsevol con· fessió, per poder exposar i practicar les seves creences. El Papa Francesc demana “que acabi ja aquesta persecució contra els cristians, que el món sembla que

El Papa Francesc, a la seva arribada a l’església de la Immaculada Concepció de Qaraqosh, durant el seu recent viatge a l’Iraq.

vol amagar!”, i recomana continuar “el camí espiritual d’oració intensa, de participació concreta i d’ajuda tangible en defensa i protecció dels nostres germans perseguits, exiliats, assassinats pel sol fet de ser cristi· ans”. En el seu darrer viatge a Iraq2, predicant a l’església de la Immacu· lada Concepció de Qaraqosh, digué: “Mentre arribava amb l’helicòpter, vaig mirar l’estàtua de la Mare de Déu col·locada sobre aquesta església de la Immaculada Concepció, i li vaig confiar el renéixer d’aquesta ciutat. La Mare de Déu no només ens protegeix des de dalt, sinó que descendeix cap a nosaltres amb tendresa maternal. Aquesta imatge seva fins i tot ha estat danyada i trepitjada, però la cara de la Mare de Déu segueix mirant-nos amb tendresa. Perquè així ho fan les mares: consolen, reconforten, donen vida. I voldria agrair de cor a totes les mares i les dones d’aquest país [Iraq], dones valentes que segueixen donant vida, malgrat els abusos i les ferides.

1

Article publicat el diumenge 2 de maig a La Vanguardia.

2

Veure Església d’Urgell, núm 492, març-abril 2021, pgs. 4 i 5, i 31 a 34.

Que les dones siguin respectades i defensades! Que se’ls ofereixin cures i oportunitats!”. En aquest mes de maig, mes de Maria, preguem junts la nostra Mare, invocant la seva intercessió perquè puguem vèncer la pandèmia i per la perseverança en el testimoniatge valent dels cristians, malgrat les persecucions. Si van perseguir Jesús, també ens perseguiran a nosaltres. Ja hi hem de comptar, que estimar s’ha de fer amb obres d’amor i de perdó i no quedar-nos només en les paraules; i les obres comprometen, a vegades són “perilloses”, perquè subverteixen els criteris del món contrari a Déu i al seu amor. No tinguem por d’anar a vega· des contracorrent, no siguem esclaus del quedar bé o dels màxims “likes”. Seguim el Crist amb radicalitat, sense mitges tintes i amb un amor indefallent, tot denunciant amb valentia les injus· tes persecucions o discriminacions. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Església d’Urgell

19


Andorra: un clam per l’internacionalisme de les vacunes contra el Covid-191

L

a XXVII Cimera Iberoamerica· na de Caps d’Estat i de Govern, que va tenir lloc al Principat d’Andorra els passats dies 21 i 22 d’abril, va culminar amb la convic· ció d’haver superat amb èxit i satis· facció el repte que suposava per al Principat acollir un fòrum internaci· onal d’aquestes característiques. En aquest sentit, la Secretària General Iberoamericana, Rebeca Grynspan, va lloar Andorra per haver tingut “l’audàcia” de proposar una cimera híbrida, on la majoria de represen· tants hi van intervenir de manera telemàtica, fet que va suposar que la cimera andorrana fos la més par·

repte del coronavirus”. L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan·Enric Vives, en el seu discurs adreçat als Caps d’Estat i de Govern presents a Andorra (el Rei d’Espanya S.M. Felip VI; el President de Portugal, Excm. Sr. Marcelo Rebelo de Sousa; el President de la República Dominica· na, S.E. Luis Abinader; i el President de la República de Guatemala, Excm. Sr. Alejandro Giammattei; així com el President de Govern d’Espanya, Excm. Sr. Pedro Sánchez; el Primer Ministre de Portugal, Excm. Sr. António Luís Santos da Costa; i la Secretària General Iberoamericana, S.E. Rebeca Grynspan), els destacà

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep conversa amb la Secretària General Iberoamericana, Rebeca Grynspan, durant la XXVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern.

ticipativa de la història. “Felicito An· dorra pel magnífic treball que ha fet i que ha estat reconegut per tots els països membres”, va apuntar Gryns· pan. El lema de la Cimera fou “Innovació per al desenvolupament sostenible – Objectiu 2030. Iberoamèrica davant el 1

com el Papa Francesc havia recordat en el seu Missatge de Pasqua que és imprescindible un “internacionalis· me de les vacunes”. El Copríncep Episcopal afirmà que “crec que la nostra fraternitat Iberoamericana ha de sentir-se urgida a un compromís comú per a una distribució solidària

Article publicat el diumenge a la revista El Bon Pastor, número 134, maig 2021.

20

Església d’Urgell

de les vacunes, especialment envers els països amb menys recursos o influències. La pandèmia ha estat global, i l’accés, compra i distribució de les vacunes, a preus accessibles, també ha de ser universal. Fem-ho possible!”, clamava l’Arquebisbe Joan·Enric da· vant l’atenta mirada dels mandataris internacionals. Un clam que, un darrere l’altre, els mandataris llatinoamericans que van participar en la sessió plenària de la Cimera van fer seu, reclamant un accés equitatiu i just a les vacunes davant la trista evidència que la im· munització no està arribant a la seva població. La regió és una de les més afectades per la pandèmia tant en l’aspecte sanitari com en l’econòmic. L’accés universal a la vacuna, així com els instruments financers per facilitar la recuperació, són de tal importància que es van incloure en diversos punts de la “Declaració d’Andorra” que van signar els 22 països participants en finalitzar la Cimera. El Papa Francesc va enviar una Carta a través de la Secretària Ge· neral Iberoamericana on convidava audaçment els mandataris a “reformar l’“arquitectura” internacional del deute, com a part integrant de la nostra resposta comuna a la pandèmia, ja que la renegociació de la càrrega de deute dels Països més necessitats és un gest que ajudarà els pobles a desenvolupar-se, a tenir accés a les vacunes, a la salut, a l’educació i a l’ocupació. Aquest gest ha d’anar acompanyat per la posada en pràctica de polítiques econòmiques sòlides i per una bona administració que arribi als més pobres”.


En aquest sentit, el núm. 16 de la “Declaració d’Andorra” sembla que es vol fer ressò d’aquesta inquietud manifestada pel Papa i subratlla que és necessari mantenir el diàleg amb els mercats i les institucions finan· ceres internacionals amb la finalitat de flexibilitzar els criteris d’elegibili· tat, els mecanismes i processos de desemborsament i de pagaments, i implementar mesures per al tracta· ment del deute extern en períodes de crisis sistèmiques, i establir mesures d’ajuda addicionals sense tenir en compte la classificació dels països d’acord amb el seu nivell de renda, així com promoure el compliment dels compromisos internacionals d’Ajuda Oficial al Desenvolupament i avaluar la millor manera d’ampliar els instru· ments per incrementar l’assistència financera, tècnica i tecnològica. El recent canvi de l’Administra· ció Biden dels EUA respecte de les patents de les vacunes contra el Covid·19, favorable ara a suspendre· les, introdueix un nou i important

element damunt la taula. Caldrà estar atents a la complexitat del debat legal i als arguments d’una i altra banda, defugint lectures massa simplistes. És evident l’oposició de les farma· cèutiques, que tractaran de limitar al màxim l’aixecament de la protecció le·

La hipotètica eliminació dels drets de les patents no serà una solució màgica per se. Caldrà sumar-hi l’intercanvi obert de coneixements i tecnologia en matèria de vacunes gal dels seus productes, però si volem superar la simplicitat del populisme de dir que les farmacèutiques són dolentes, caldrà també preguntar·nos sobre la dificultat que comporta el procés de fabricació de les vacunes que requereix uns coneixements es· pecífics, una tecnologia puntera, unes instal·lacions adequades, uns equips humans preparats i una experiència

que, en l’actualitat, només està a l’abast d’unes poques companyies. La hipotètica eliminació dels drets de les patents no serà una solució màgica per se, si de veritat el que es vol és un accés universal i ràpid a les vacunes, caldrà sumar l’intercanvi obert de coneixements i tecnologia en matèria de vacunes i una inversió mundial coordinada en investigació, desenvolupament i capacitat de fabri· cació, subratllant que les amenaces a la salut pública són globals i que la inversió estratègica dels governs, l’acció, la cooperació mundial i la solidaritat són vitals. En definitiva, tal com demana el Papa Francesc i com afirma la “De· claració d’Andorra” en el seu núm. 8, es tracta que no prevalguin els interessos financers sobre la salut pública, la salut de tots, especialment dels països i de la població més necessitada. Mn. David Codina, Secretari general del Bisbat d’Urgell

Església d’Urgell

21


Lux: una exposició que il·lumina la nostra fe

E

l 29 de juny s’inaugurà l’ex· posició Lux, organitzada per la Fundació Las Edades del Hombre, que fins a final d’any mos· trarà, repartida en cinc seus, una important col·lecció d’art sacre pro· cedent en la seva majoria del patri· moni cultural de Castella i Lleó, però que inclou també obres cedides per altres Diòcesis i institucions del ter· ritori espanyol. Entre els autors re· presentats hi ha noms tan destacats com Pedro i Alfonso Berruguete, Alejo de Vahia, Fernando Gallego, Di· ego de Siloé, Pedro de Mena, Grego· rio Fernández, i Jaume Huguet, entre molts d’altres. A més, Lux coincideix amb dues grans commemoracions que l’organit· zació ha tingut molt presents a l’hora de buscar les seus de l’exposició. D’una banda, els 800 anys de l’inici de la construcció de la Catedral de Burgos: l’edifici és començà a edificar

el 29 de juliol de 1221 sota els auspicis del Bisbe Maurici i del rei Ferran III el Sant, esdevenint amb els anys una de les catedrals gòtiques més importants d’Europa, per la seva bellesa i per les esplèndides obres d’art (retaules, pintures, escultures, vitralls,...) que hi conté. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1984. La segona gran commemoració és L’Any Sant Jacobeu, que se celebra cada any que la festivitat de Sant Jaume apòstol cau en diumenge. Amb una indulgència plenària dels pecats per a tots aquells que visitin la tomba de Sant Jaume a la Catedral compostel·lana. Cal recordar que l’anomenat vessant francès del Camí de Sant Jaume (declarat Patrimoni de la Humanitat el 1993) transcorre durant un llarg tram per terres de Castella i Lleó. Atenent a aquestes dues comme· moracions, la Fundació Las Edades del Hombre ha escollit com a seus de l’exposició cinc edificis que són exponents destacats de l’arquitectura

religiosa de diferents èpoques (romà· nic, gòtic i mudèjar), començant per la mateixa Catedral de Burgos, a més de les esglésies de Santiago i Santa Maria del Camino, a Carrión de los Condes (Palència); i el Santuari de la Pelegrina i l’església de San Tirso, a Sahagún (Lleó). La paraula que dóna títol a l’exposi· ció, “lux”, (que en la seva etimologia llatina significa “llum”), aplega una gran varietat de referents i simbolis· mes en el llenguatge bíblic i teològic cristià, entre els quals la figura de la Verge Maria té un paper rellevant. A ella li van dedicar durant l’Edat Mitja· na moltes Catedrals europees, com la de Burgos, i com la nostra Catedral de Santa Maria d’Urgell, que cal recordar que és l’única Catedral íntegrament romànica de tota Catalunya. La presència de la Mare de Déu és així mateix molt viva en molts espais religiosos (esglésies, monestirs, ermites...) de Castellà i Lleó. És per aquest motiu que els organitzadors han escollit per al cartell de l’expo·

La Capella del Condestable de la Catedral de Burgos acollí la primera presentació de Lux que es va fer de forma itinerant a les diferents seus de l’exposició, en un acte presidit per l’Arquebisbe de la Diòcesi, Mons. Mario Iceta (al centre). A la dreta, vista de la llanterna al creuer de la nau principal de la Catedral. / fotografies: Fundació Las Edades del Hombre.

22

Església d’Urgell


sició una imatge de la Mare de Déu (en concret, la imatge de la Coronació de la Verge Maria d’un vitrall datat a principi del segle XVI, procedent del convent salmantí de Las Úrsulas, que reproduïm en aquestes pàgines), que alhora és el fil conductor que uneix els recorreguts expositius de les cinc seus, tot i que les obres que es mos· tren en cadascuna d’elles s’organitzen d’acord amb un discurs propi. Així, les obres exposades a la Cate· dral de Burgos es presenten amb el lema “Nous temps, nous canvis. Fe i art en l’època de les Catedrals, 1050· 1550”, i s’organitzen en set espais expositius: “Episcopalis sedis. Bisbes i Cabildo testimonis de la llum”; “Opus Fadrique. La casa de la llum eterna”; “Servi Dei. Els grans protectors”; “Ecclesia militans. En recerca de la llum”; “Dolens Ecclesia. A l’espera de la llum definitiva”, “Triumphans Ecclesia. En el goig de la llum” i “Maiestas Domini. Maiestas Casa”. En total, a Burgos es mostren 120 peces, de les quals cal destacar els préstecs de dues Catedrals catalanes: la Catedral de Barcelona ha cedit per a l’exposició la taula “Àngel Custodi i Sant Bernadí”, que és part d’un re· taule gòtic del pintor Jaume Huguet datat entre 1462 i 1475; i una bossa de pellofes del segle XV (les pellofes són monedes de llautó). I la Catedral de Girona hi ha aportat la potència (seient presidencial de l’antic cor de la Catedral): una cadira de gairebé quatre metres d’alçada amb un relleu ornamental, coneguda com la cadira del Bisbe Arnau de Mont·rodon, obra del mestre Aloi de Montbrai datada vers el 1351. A Carrión de los Condes, les dues esglésies romàniques de Santiago i Santa Maria del Camino acolliran unes 50 obres, repartides entre tres espais expositius: “Ave Maria”, “Tota Pulchra” i “Virgo et Mater”. I a Sahagún, en ple camí de Sant Jaume, el romànic Vitrall de la Coronació de la Mare de Déu, del convent de Las Úrsulas (Salamanca). / fotografia: Fundació Las Edades del Hombre. Església d’Urgell

23


deixa pas al mudèjar del Santuari de la Virgen Peregrina (segle XIII) i de l’església de San Tirso (segle XII), que acolliran una col·lecció d’altres cinquanta obres agrupades en dos capítols: “Mater Misericordiae” i “Salve Regina”1. A tall de petit tast de la mostra, podem detenir ara la mirada en la imatge escollida per al cartell de l’exposició i en la taula del mestre Huguet cedida per la Catedral de Barcelona. El vitrall de la Coronació de la Mare de Déu, d’estil gòtic flamenc, està datat entre 1509 i 1551 i s’atribueix a Francisco Ayala, mestre vitraller amb taller a la vila de Burgos, des d’on treballava per a esglésies i convents de Castella, a més de per a la Catedral de la ciutat. El convent de Las Úrsulas, també conegut com de l’Anunciació, està situat al nucli històric de Salamanca, a un centenar

24

Església d’Urgell

L’arqueta de San Genadio, del segle X, que ha sortit en comptades ocasions de la Catedral d’Astorga és una de les peces destacades que es podrà veure a l’exposició, junt amb el bust de “La Dolorosa” (segle XVII), obra de l’escultor Pedro de Mena, que ha estat cedida pel Museu Diocesà de Zamora. / fotografies: Fundació Las Edades del Hombre.

de metres de la plaça Major, i va ser erigit el segle XV per les germanes de la Tercera Orde de Sant Francesc (Clarisses). El reduït nombre de reli· gioses i de vocacions va motivar el

tancament del monestir (la darrera comunitat de germanes se’n va anar l’abril de 2018) que ara gestiona la Fundació Las Edades del Hombre arran d’un conveni signat el 2018 amb la Federació del Sagrat Cor de Jesús de les Germanes Pobres de Santa Clara. Tornant al vitrall, la imatge evoca el Catecisme de l’Església Catòlica, que en el seu número 966 (recollint al seu torn el número 59 de la Constitució Apostòlica “Lumen Gentium”), diu: “Finalment la Verge Immaculada, que havia estat preservada de tota taca de pecat original (...) fou assumpta amb cos i ànima vers la glòria del cel i exaltada per Déu en qualitat de Reina de l’Univers”. Efectivament, el vitrall representa la Mare Déu que puja a la glòria del cel per ser coronada, i veiem que són els àngels i els serafins que l’eleven cap amunt entre els núvols (que també volen representar aquest món diví, transcendent). Dalt de tot se l’imposa la corona de Reina, tot rebent la força i la llum de l’Esperit Sant, representat en forma de colom. A diferència d’altres representaci· ons de la coronació de la Mare de Déu, no hi ha les tres figures de la Santís· sima Trinitat (no hi són representats el Pare i el Fill). La Verge vesteix un mantell de color blau, símbol marià per excel·lència, que, a més del signi· ficat reial, remet a la simbologia dels


profetes, que portaven un mantell per revestir·se i proclamar la seva missió com a nuncis de la voluntat divina. Veiem també que als peus de la Verge hi ha la figura de la lluna, que ens remet al text de l’Apocalipsi (12, 1): “Llavors aparegué al cel un gran senyal prodigiós: una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles”. Un símbol de la terra que complementa el cel, representat pel sol: la Mare de Déu en la seva humanitat, que vol fer de camí i de pont vers el cel. També el signe de la corona ens parla d’aquest Regne de Déu en el qual la Verge Maria és Reina per donar·se al servei del Fill i de la humanitat. A sota, completa la composició l’escut heràldic de la família Fonseca (cinc estrelles en camp d’or), en referència a l’Arquebisbe Alonso II de Fonseca, que va fundar el convent al segle XVI. Pel que fa a l’obra cedida per la Catedral de Barcelona, es tracta de la taula central de retaule de “Sant Bernadí i l’Àngel Custodi”, pintada al tremp i datada entre 1462·1475. Actualment forma part del fons del Museu Diocesà de Barcelona i ha estat restaurada recentment per poder·la exposar a la Catedral de Burgos. El retaule va ser un encàrrec del gre· mi d’esparters i de vidriers al pintor Jaume Huguet per a la seva capella dins la Catedral barcelonina, i és per això que són representats els respec· tius sants patrons: Sant Bernadí de Siena, Patró dels esparters, mentre que els vidriers tenien com a Patró l’Àngel Custodi. Les dues figures estan dempeus damunt d’un terra enrajo· lat amb uns colors que volen donar sensació de profunditat. A la dreta, Sant Bernadí porta l’hàbit franciscà, amb el cordó de Sant Francesc i les sandàlies característiques de l’orde. Amb la mà esquerra assenyala l’ana· grama de Jesús en una mena de sol flamejant, i a l’altra mà sosté un llibre embolcallat en un drap vermell obert, 1

Taula de “Sant Bernadí i l’Àngel Custodi”, cedida per la Catedral de Barcelona per a l’exposició. / Fotografia: Museu Diocesà de Barcelona

amb una antífona en llatí que va ser cantada al seu funeral: “Pater manifestavi nomen tuum hominibus universae terrae”. Al fons de la composició es veu un paisatge amb terres de conreu i un rierol que les travessa. La senzillesa de la figura del sant en comparació amb la de l’àngel vol ser una referència al vot de pobresa franciscà. Així, a l’esquerra, la majes· tuosa imatge de l’Àngel Custodi sosté a les mans l’espasa i l’escut amb el símbol de la creu habitual en la seva iconografia (així com les ales que sobresurten per darrere de l’esquena,

característiques dels àngels i altres éssers celestials) i va coronat amb una diadema com a símbol del seu servei a Déu. Així mateix va revestit amb guarniments sacerdotals que es poden distingir molt clarament: alba, estola i una magnífica capa plu· vial, molt ornamentada, amb imatges d’apòstols i màrtirs. L’Àngel Custodi és representat davant de les muralles i les torres d’una ciutat que vol ser una al·lusió a la Barcelona medieval. Mn. Jaume Mayoral, Rector d’Agramunt

Podeu ampliar la informació sobre l’exposició a: “http://lux2021.com” i “https://www.youtube.com/watch?v=bxSHR6FvQEQ&ab_channel=LasEdadesdelHombre”. Església d’Urgell

25


Càtedra de Pensament Cristià

Longevitat indefinida, somni o malson?

U

n dels cavalls de batalla del transhumanisme és la pro· longació indefinida de la lon· gevitat. Els ideòlegs del transhuma· nisme radical confien en extirpar la mort i convertir·la en un objecte del passat; mentre que els ideòlegs moderats es limiten a afirmar que, en un futur immediat, podrem di· latar qualitativament la longevitat i millorar la qualitat de vida de les persones. En definitiva, que po· drem viure més anys, però sense moure’ns dels quaranta. No hi ha dubte que hi ha una íntima relació entre el desenvolu· pament científic i tecnològic d’una societat i l’augment de la longevitat dels ciutadans que la conformen. En els països més desenvolupats del planeta, la vida és més llarga, però també té més qualitat. Només cal fer una llambregada a les dades demogràfiques dels països rics i dels països pobres per adonar·se d’aquest fet diferencial. La pretensió de vèncer la mort mitjançant l’enginy humà es coneix amb el nom de la síndrome de Fran· kenstein. El doctor Frankenstein, en l’obra homònima de Mary Shelley (1797·1851) que du com a subtítol “El Prometeu modern”, dóna vida a un ésser monstruós fet de trossos de cadàvers. El monstre sobreviu a l’in·

26

Església d’Urgell

tent i vaga erràticament pels camps i pels boscos tot cercant una dona tan lletja com ell per poder compartir la seva vida. La voluntat de vèncer la mort mitjançant l’aplicació de la tecnologia és omnipresent en el transhumanisme.

No hi ha dubte que hi ha una íntima relació entre el desenvolupament científic i tecnològic d’una societat i l’augment de la longevitat dels ciutadans que la conformen El fet de voler viure més temps i amb més qualitat d’existència és un bé legítimament buscat pel ciutadà. El fet que solament alguns puguin ac· cedir a la immortalitat en aquest món no és, segons els transhumanistes, un argument suficient, per cancel·lar la qüestió. Esgrimeixen que la majoria d’avenços i d’innovacions que han tingut lloc en el passat també han començat per una petita minoria i, posteriorment, s’han anat estenent al conjunt de la població. En aquest cas, però, ja no ens referim a un arte· facte tecnològic, sinó a una qualitat ontològica. La desigualtat en l’esperança de

vida, però, ja és un fet evident en l’actualitat si comparem països del nord amb països en vies de desenvo· lupament. Els ciutadans dels països que gaudeixen d’una longevitat més llarga que la dels països més pobres no consideren que hagin de renun· ciar a la seva fins que els ciutadans d’aquests altres països assoleixin una situació d’equitat. Alguns autors transhumanistes no es limiten a defensar la prolongació de la vida humana, sinó que plante· gen la possibilitat d’una existència postbiològica. La utilització d’escà· ners permetrà, segons ells, obtenir en el futur un escanejat complet de la matriu sinàptica del cervell d’una persona i aquesta es podrà reproduir en un ordinador. Altres defensen la creació d’éssers superintel·ligents, fruit de la combinació d’elements orgànics i cibernètics. Són els ano· menats cyborgs, criatures en part orgàniques i en part mecàniques. Hem de preguntar als transhu· manistes si un món en el qual, hipotèticament, ningú no envelleixi serà, de veritat, el millor dels mons possibles, per emprar l’expressió de G. W. Leibniz (1646·1716). El nostre món actual ha conegut un increment espectacular de les expectatives de vida i, no obstant això, estem convençuts que no es pot dir, amb


sensatesa, que visquem en el millor dels mons possibles. La qüestió determi· nant no rau en els anys que podem atresorar al llarg de la nostra exis· tència, sinó com dotar·la de sentit, de significat, com fer que aques· ta estança en el món hagi valgut la pena. La qüestió del sentit no es re· laciona amb els anys, sinó amb l’argument, amb el guió de la prò· pia vida. Dilatar els anys no sig· nifica garantir el sentit. Mentre ens preocupem per incrementar Giulio Romano: “Allegoria dell’immortalità” (c. 1540). Detroit Institute of Arts. la longevitat de les persones, hem d’afrontar, paradoxalment, un focaments més proactius i urgents nou problema social: el de la fatiga per augmentar l’esperança de vida vital. Fatiga que, sobretot, pateixen saludable humana. les persones grans en els països més La hipòtesi d’una longevitat desenvolupats del planeta. En un indefinida obre, però, molts inter· país com Holanda, per exemple, s’ha rogants de caràcter social, polític discutit recentment si l’argument i econòmic. Hom es pregunta: No de la fatiga vital podria introduir·se hi haurà massa gent al món? Els com un supòsit més per despenalit· dictadors també viuran eternament? zar l’eutanàsia. Quin nombre d’éssers humans pot Aubrey de Grey (Londres, 1963), suportar el planeta? Continuarem doctor en biologia a la Universitat de Cambridge, argumenta que el Mentre ens preocupem coneixement fonamental necessari per incrementar la longeper desenvolupar una medicina vitat de les persones, hem efectiva contra l’envelliment ja exis· teix, en gran mesura. Treballa en la d’afrontar, paradoxalment, identificació i en el desenvolupament un nou problema social: el d’enfocaments específics per invertir de la fatiga vital el sentit de diversos aspectes de l’envelliment, o, com ho defineix ell procreant? I, si és així, haurem de mateix, el conjunt d’efectes secun· colonitzar altres planetes? daris del metabolisme acumulats Segons els transhumanistes, l’evo· que eventualment ens maten, i d’en· lució serà més ràpida del que ima·

ginem, perquè emprarem les te· ràpies gèniques, modificant el pa· trimoni genètic de les persones que són ja vives, més que esperar que variï al fil de les generaci· ons. Respecte de l’avorriment que podria derivar·se d’una longevitat sense fi, Aubrey de Grey respon que el nostre cer· vell és plàstic, que canvia al llarg del temps, que hom estima la novetat, el canvi i la transformació. En aquest sentit, es podrien viure moltes vides dins d’una llarga vida, es podria apren· dre i desaprendre una i altra vegada. La fossilització de l’esperit és, segons ell, un efecte de l’edat i, per tant, també desapareixeria. A parer nostre, la dilatació de la longevitat tindrà conseqüències en tots els àmbits: social, cultural, eco· nòmic, educatiu, demogràfic, i també en els àmbits espiritual i religiós, però no canviarà el fet fonamental que l’existència és limitada. Deixar de ser·hi no és agradable per a qui gaudeix d’una vida plena en aquest món; però ser·hi perma· nentment pot arribar a esdevenir un drama per a qui pateix una existència de misèria. L’ombra de la mort que s’albira en el futur causa angoixa, desconcert, fins i tot indignació; però la idea d’una existència indefinida en el temps suscita perplexitat, estupe· facció, fins i tot fatiga. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

27


El raconet de la mística

Entre el bé i el mal

L

a nostra consciència, situada en el més pregon de nosal· tres mateixos, ha d’exercir la delicada tasca de discernir i jutjar davant la contradicció a què està sotmès el nostre jo responsable, sotraguejat per la lluita sense treva entre el bé i el mal, entre la veritat i l’error. El llibre del Gènesi ja avan· ça quina serà la condició de la lluita que haurà d’enfrontar l’home con· tra una part d’ell mateix. La consci· ència del primer home l’acusa sen· se pal·liatius del primer fracàs: “He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat”. La consciència no dorm mai ni s’equivoca. Adam sabia prou que el seu bé con· sistia a no tocar el fruit prohibit, però l’altra part d’ell, posada a prova per la invitació d’Eva i per la implicació del maligne, va prevaler: “L’home digué:

“la dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat”. El Senyor digué a la dona: “¿Per què ho has fet això?” Ella li respongué: “És que la serp m’ha enganyat””.

Sabem quina és la veritat autèntica i quin és el bé veritable, però l’altra part de nosaltres [...] pertorba el discerniment i ens porta a elegir com a veritat i bé allò que, de fet, és tot el contrari Tant l’home com la dona intenten justificar·se desviant la responsabi· litat a tercers o a circumstàncies. Aquest passatge descriu a la per· fecció allò que ens passa sovint a nosaltres. Sabem quina és la veritat autèntica i quin és el bé veritable,

però l’altra part de nosaltres, per· plexa d’ella mateixa, i sotmesa a condicions adverses, pertorba el discerniment i ens porta a elegir com a veritat i bé allò que, de fet, és tot el contrari. La lliçó d’aquesta catequesi és prou evident: ens convé viure desperts i atents; ens cal mantenir el nostre es· perit en un estat de màxima llibertat per poder dur a terme el discerniment seré i necessari per a no errar, i ens serà de gran ajut conrear una voluntat ferma i valenta per poder dir NO a una molt sofisticada fal·làcia que intenta de vendre’ns com a bo i veritable quelcom fals i perniciós. Com diu l’Evangeli: “A casa d’un guerrer valent ningú no pot penetrar·hi per prendre· li el que té sense encadenar·lo abans; només així li podrà saquejar la casa”. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h.

28

Església d’Urgell


Som pinya: “Virtus, Unita, Fortior” Pablo Neruda diu: “Podeu tallar totes les flors / però no podeu impedir / que arribi la primavera”. Les moni· tores i els monitors amb anticossos contra els virus de l’individualisme, amb la força de l’Esperit de la Pasqua Jove, encara que fos en miniatura, s’han arremangat cuidant de les arrels que durant 45 anys s’han criat en

aquesta dolça i ferma terra andorrana. Josep Oriol Pujol i Humet, director de l’entitat d’escoltes Pere Tarrés, encoratja els responsables dels cen· tres educatius del lleure i en el lleure. Ens diu: “Objectiveu les funcions i les competències, arrapeu·vos a la fide· litat, treballeu amb rigor i redefiniu i redimensioneu projectes que s’han

Dibuix: Maria Martín

A

AINA som pinya. Som com els castells humans que s’aixe· quen i fan esclatar l’admira· ció de la multitud en la festa major. La pinya és la fruita que representa la virtut de la unitat més forta, per fer una realitat de la utopia de dei· xar el món “millor de com l’hem trobat” (Baden Powell). El P. Joan Maria Mayol, monjo de Montserrat, completa: “el Nen Jesús de la More· neta té una pinya a la mà perquè, a més a més de la comunió, significa la vida”. Estiu de 2020. Un virus foraster bandejà les colònies d’AINA quan el programa era ja a la impremta. La pinya d’enguany aconsegueix que la Mare de Déu de Meritxell faci el miracle de poder fer les colònies “Muntanya i alliberament”. Jesús, que estima la unitat, ens va dir: “Que tots siguin un com Jo i el Pare del cel som un”. El Ministre de Salut del Govern d’Andorra, Joan Martínez Benazet, les beneeix: “El 60% de la capacitat de la casa, totes les activitats dins la Parròquia i en grups bombolla de 20 ainistes”. Els llacs de la vall del riu Casamanya, l’acampada al campa· ment meritxel·lià... diuen prou del que podem fer quan som tots una pinya. La pandèmia, ho sap tothom i no és profecia, gelosa per l’èxit de les colònies, tancà amb clau i forrellat les portes d’AINA. El coronavirus ha estat un torb que ha deixat l’arbre frondós ben despullat de les boniques fulles embellidores de la primera Parròquia d’Andorra. La crisi ha estat corferido· ra socialment, culturalment, econò· micament i espiritualment; però una pinya no es deixa batre. L’Associació Autea, els musics Xiquiviolins, els clubs d’esquí, el Nadal Jove i la Pasqua Jove en versió reduïda... han dut, des de la generositat, activitats que pinta· ven de rosa la negror de la tragèdia.

Cartell de les colònies d’estiu d’AINA d’enguany. Església d’Urgell

29


d’actualitzar als nous temps”. “Som·hi! Ens hi posem!” Han cridat el Lluc, el Marc, l’Anna... fins al centenar de joves monitors. Triem la pinya com a fil conductor per als tres torns i els dos campaments d’estiu. No en dub· teu, Jesús en faria una alliçonadora paràbola. L’ànima de la pinya és la divisa que ha assenyalat, i assenyala, el camí de la història d’Andorra: “Virtus, Unita, Fortior”. Ensems, la pinya és el més eficaç vaccí per remeiar els virus de l’aïllament, la manca de relacions socials que s’ha encomanat a l’esperit dels joves i dels infants d’Andorra i d’arreu del planeta. La monitora Clàudia se suma al “som·hi” dels seus companys. Els diu: “Treballarem les arrels d’AINA: fer conèixer i estimar Andorra, practicar la convivència, desvetllar la creativi· tat, conrear l’esport del senderisme, sembrar els valors humans i cristians i cuidar de la fe que l’infant porta de casa seva. Amb aquest treball farem fruitar la pinya que Andorra espera d’AINA i que els joves i la mainada necessiten per créixer”. El programa de La Pinya Estiu 2021 és engrescador. Mireu si ho és que fins i tot la Bruixa Avorrida, rodamon per les Parròquies d’Andorra, s’hi ha interessat perquè li fa mal al cor que el desànim i el desencís omplin les cases andorranes. La Bruixa Avorrida cerca en les Parròquies altes, properes a la natura més verge, la llavor de l’espe· rança. I heus aquí que en una d’aques· tes cases hi viuen tres bessones. Han estat confinades molt de temps i ara no en volen sortir. Estan atrapades per la mandra, enganxades tot el dia al mòbil i a la tauleta. La Teresa, l’Helena i l’Anna no tan sols no volen

30

Església d’Urgell

sortir d’excursió a la Cabana Sorda, a la Serrera, al llac del Cubil... sinó que allò que fa més mal del comportament d’aquestes bessones és que a casa no col·laboren en les feines domèstiques. La Bruixa Avorrida treu forces ama· gades de la seva escombra màgica, que anomena “esperança”, perquè diu que la humanitat se sosté en els seus esforços per l’espera d’una vida millor. Inscriu les tres bessones a les colònies La Pinya Estiu 2021. Es resisteix a que el desencís i el pessimisme les arros· seguin a una existència sense nord. El torn de colònies comença amb el joc de coneixença. Els estrenats ainistes es presenten: Em dic, vinc de, és el meu x any de colònies i les meves qualitats són. Ens trobem amb què les tres bessones es neguen a parlar: “Som aquí perquè ens hi ha dut la Bruixa Avorrida”. Els companys els agraeixen la sinceritat i els regalen un somriure per ser·hi. A la primera nit de colònies toca el primer foc de camp. La bessona Teresa no es creu el que veu: la fosca de la nit, el cel estrellat (·“no has comptat mai les estrelles?”), els cants, i la flama de l’amistat més viva que mai. La bona nit del mossèn és la llegenda de Setúria: un noiet del campament Tamarros de La Massana va vèncer el gegant d’Os de Civís, que per on passava sembrava el temor. La Teresa, que patia d’un sentiment que respon a una falta extrema de creences en ella mateixa, somià durant la nit que ella era el David dels Tamarros, que vencia tots els fantasmes que li arrabassaven l’autoestima. El segon dia de colònies toca visitar la Mare de Déu de Meritxell, la Patrona i Mare dels ainistes. La bessona Helena

es nega a anar·hi i sangloteja: “Em can· so molt caminant per la muntanya”. El monitor, en Lluc, li diu que veurà la gavernera, el roser que acollí la Meritxell i que si li toques un pètal et cures de tots els mals. L’Helena, de cop, obre els ulls i exclama: “El mateix m’ha dit la meva àvia Teresa”. L’Helena es posa davant la llarga fila, escolta entusiasmada la llegenda de la creu dels set braços, a Prats mira a la llunyania el Roc de les Bruixes... i en arribar a la gavernera cull una branqueta per a la padrina Teresa. Cada ainista fa la seva pregària a la Mare de Déu. L’Helena diu : “Gràcies, Meritxell, la teva gavernera m’ha cu· rat, i ara curarà la meva àvia”. El Lluc li matisa: “La Meritxell et cura si tu hi poses molta voluntat i fe”. Tres germanes i bessones, i les tres tan diferents de caràcter! L’Anna ha acceptat venir a AINA perquè es treballa el valor de l’espiritualitat. Ens diu: “L’espiritualitat m’ha interessat sempre, com la fe o la religió. És una cosa que m’acompanya interiorment, íntimament, des de la meva infància”. L’àvia li havia ensenyat les oracions. Jean Paul Sartre afirmà: “La infància decideix”. Les tres bessones ofrenaren a la missa de pares i mares del diumenge la desena estrella de la corona de la Mare de Déu de Meritxell que són les colònies, la pinya. Els ainistes han pro· mès a la dolça Mare de tots i Confident del mossèn: “A colònies hem après a ascendir als cims!” Continuarem ascendint, tot cantant: “Sobre els cims imponents / anirem a cercar el vent durant el curs 2021 ·2022.” Mossèn Ramon de Canillo


Celebració a Montserrat dels 50 anys de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia Dissabte 8 de maig es va celebrar a Montserrat una jornada de treball, record i acció de gràcies pels 50 anys de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia. A través del cant, la pregària –prenent part a la litúrgia de Montserrat- i la germanor, els assistents van participar amb els seus cants a l’Eucaristia presidida pel Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés, i predicada pel P. Abat, Josep M. Soler, i concele· brada per Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarra· conense (CET); i per Mons. Sergi Gordo, Bisbe auxiliar de Barcelona i Secretari de la CET.

En l’acte posterior a l’Eucaristia es va estrenar la peça “Rosa plasent”, del jove compositor Xavier Casademont A continuació va tenir lloc un acte de reconeixement a les Trobades. Hi va haver diversos testimonis i intervencions musicals de tots els participants en aquesta activitat, fundada i llargament sostinguda pel P. Gregori M. Estrada, monjo de Montserrat. Cal destacar que entre els cants corals i cànons diversos va tenir lloc l’estrena de la peça “Rosa plasent”, del jove compositor Xavier Casademont. Per acabar, i abans de cantar la Salve Regina i el Virolai, l’Arquebisbe Joan-Enric i el Bisbe Sergi van adreçar unes paraules als participants a l’acte. La celebració dels 50 anys de les Trobades d’Animadors de Cant per

Mons. Vives participà a la celebració presidida pel Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, a la qual assistí un bon nombre de participants a les Trobades (a sota).

a la Litúrgia estava previst per al mes de novembre de l’any passat, però es va haver d’ajornar a causa de les restriccions per la pandèmia. Tanmateix, a la jornada del dissabte 8 de maig hi hagué un altre bon motiu de celebració: les Trobades han estat guardonades amb el premi Josep Anselm Clavé 2020 de Cant Coral a Catalunya, en la secció d’Educació, en reconeixement a aquests 50 anys

de trajectòria de formació en el cant popular litúrgic. Les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia se celebren a l’estiu durant tres setmanes diferents. En cadascuna d’elles treballen la tècnica vocal, l’estudi del repertori i la direc· ció dels cants, i cada vespre ofereixen diverses audicions musicals, que donen pas a una cantada popular a les places del Santuari. Església d’Urgell

31


Dietari CONSAGRACIÓ DE LA CIUTAT I DE LA DIÒCESI A LA VERGE MARIA Diumenge 2 de maig, a l’inici del Mes de Maria, i en l’actual circumstància que el Sant Pare Francesc ens ha invitat a unir-nos cada dia d’aquest mes de maig a la pregària del Rosari per la fi de la pandèmia, l’Arque· bisbe Joan-Enric presidí a la Catedral una solemne Eucaristia pasqual, conce· lebrada pel Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, al final de la qual, participant-hi un petit equip de laics de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell, va consagrar la ciutat (on hi ha la Càtedra Episcopal) i tota la Diòcesi d’Urgell a la Santíssima Ver· ge Maria, que sota tantes

advocacions és venerada i estimada arreu del món i també entre nosaltres. En una emotiva celebra· ció, on s’han recordat les víctimes de la pandèmia i les seves famílies, i alhora el sofriment i l’angoixa que està provocant la pandèmia del Covid-19, especialment en la gent gran, s’ha pregat, com recomana el Papa, perquè la Verge Maria, protegeixi la humanitat sencera, la defensi del virus i ens ajudi a viure amb espe· rança i caritat fraterna, per sortir de la pandèmia més agermanats i més solidaris. Aquesta fou la pregària de consagració: Mare i Reina nostra, Santa Maria d’Urgell, Senyora d’aquesta ciutat, de les nostres famílies,

En l’inici del Mes de Maria, l’Arquebisbe Joan-Enric consagrà a la Mare de Déu la ciutat de la Seu i tota la Diòcesi d’Urgell.

32

Església d’Urgell

dels nostres cors. En aquests moments difícils i sempre, en Vós confiem, Maria, Vós ens heu protegit i cuidat, amb Vós hem conegut la pau i l’amor, junt al vostre Fill, Jesús... Per això, amb tot el nostre afecte ens consagrem a Vós, i us consagrem La Seu d’Urgell i tota la Diòcesi d’Urgell: les seves llars, els seus carrers, la seva gent. Ajudeu aquest poble que us porta al seu escut, a la seva història, a la

seva sang. Mireu la nostra ciutat, acolliu i guieu els vostres fills. Protegiu i porteu la Diòcesi d’Urgell a Crist, ja que a Vós us la consagrem. Amén.

TROBADA SACERDOTAL A L’ARXIPRESTAT DE PALLARS SOBIRÀ Els sacerdots de l’Arxi· prestat del Pallars Sobirà, Mn. Andreu Rodríguez, Mn. Joan Dies i Mn. Luis Miguel Sánchez, encapçalats per l’Arxiprest, Mn. Joan Pau Esteban, van celebrar una

Els sacerdots de l’Arxiprestat de Pallars Sobirà van visitar el Monestir de Sant Pere del Burgal.


25 ANYS DE PROFESSIÓ RELIGIOSA DE SOR ZULEMA A LA LLAR DE SANT JOSEP El 30 d’abril, l’Arquebis· be Joan-Enric va presidir a la capella de la Llar de Sant Josep l’Eucaristia d’acció de gràcies pels 25 anys de professió religio· sa de Sor Zulema Altami· rano Cubas, Germaneta dels Ancians Desempa· rats. Hi concelebraren el Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, i Mn. David Co· dina, i hi van assistir els residents de la Llar de Sant Josep. També va par· ticipar telemàticament de la celebració l’àmplia família de Sor Zulema que viu a Cajamarca (Perú). Sor Zulema Altarmi· rano va renovar la seva professió religiosa i la seva consagració a Déu segons les Constitucions i el Carisma propi de la Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats, totalment

dedicada als ancians, posant per intercessors els Sants Fundadors: Santa Teresa de Jesús Jornet i Ibars i el Venerable Saturnino López Novoa. A l’homilia, l’Arquebis· be glossà les lectures de la Paraula de Déu procla· mades en aquell dia, que parlaven de la primera comunitat cristiana que ho tenia tot en comú i que era assídua a la pregària i a la caritat envers els po· bres. La cura dels ancians, que és el carisma propi de les Germanetes dels Ancians Desemparats, és una mostra de caritat especialment envers una època de la vida en què es viu el despullament de la manca de forces, moti· vada per l’ancianitat. A l’Evangeli es va proclamar el passatge anomenat “la perla de Mateu” (Mt 11,25-

30), on Jesús demana: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accep· teu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera”. Ens cal anar sempre a Jesús en la nostra vida, deixar-nos atreure per Ell, i especialment en la vida d’una religiosa consagra· da que s’entrega tota ella a Jesús, i a qui Ell sempre acompanya malgrat les dificultats o creus de la vida. Celebrar 25 anys de professió religiosa és donar gràcies a Déu pels beneficis rebuts de la seva mà i demanar perdó

per les mancances que hi hagi pogut haver però fonamentalment és acció de gràcies pel do d’una vida consagrada. En la setmana del IV diumenge de Pasqua, diumenge del Bon Pastor, l’Arquebisbe animà a preguntar-se, tal com ho fa el lema de la Jornada de les Vocacions d’enguany, “per a qui sóc jo?”, i destacà com la res· posta d’una consagrada com Sor Zulema és un bon exemple del fet que es pot servir Déu seguint els consells evangèlics de pobresa, obediència i castedat. Finalment va animar la religiosa i tots a ser “senzills i humils” de cor, i a saber-se abai· xar i fer-se infants que es deixen acompanyar per Déu Pare.

Església d’Urgell

33


trobada de germanor el 20 d’abril en la qual van posar en comú les circumstànci· es en les que cadascú du a terme el dia a dia de l’acció pastoral. En el transcurs de la trobada van visitar el Monestir benedictí de Sant Pere del Burgal, a la Guingueta d’Àneu.

APLEC DE PRIMAVERA AL SANTUARI DE BASTANIST El Santuari de Nostra Senyora de Bastanist va acollir el diumenge 2 de maig el tradicional aplec de primavera, aquesta vegada sense l’àpat com· partit a l’aire lliure. Els fidels anhelaven aquesta trobada al redós de la Verge. L’any passat, degut al confinament i les limi· tacions per la pandèmia, no va ser possible. Aquest any s’ha celebrat amb una seixantena de persones i encara amb les degudes

disposicions sanitàries. L’Eucaristia fou celebra· da per Mn. Ramon Balagué juntament amb el diaca Mn. Josep Montoya. La celebració fou molt íntima i alhora ben participada pels assistents. A l’homilia es feu una semblança amb el “sí” de Maria al missatge de l’Àngel i el “sí” que nos· altres hem de donar al nou missatge que ens ha arribat a través de la pandèmia. Maria hagué de fer front a un nou repte en la seva vida acceptant ser la Mare del Salvador; nosaltres tenim un nou repte: ser “mares” d’una nova realitat a la que ens ha portat aquesta pandèmia del coronavirus. Nova “normalitat” que s’ha de fer present en la relació amb la natura, entre nosal· tres i amb un mateix. Al final de l’Eucaristia, es beneí el terme a fi que cap fenomen natural malmeti la natura i els conreus.

Mn. Ramon Balagué (esquerra) i el diaca Mn. Josep Montoya celebraren l’Eucaristia de l’aplec de Bastanist.

34

Església d’Urgell

El Dr. Torralba va impartir la conferència “Tenir cura l’un de l’altre. Cinc anys d’Amoris Laetitia” a través del canal de Youtube del Bisbat.

“TENIR CURA L’UN DE L’ALTRE. CINC ANYS D’AMORIS LAETITIA” El Dr. Francesc Torralba va impartir el vespre del 3 de maig la conferència “Te· nir cura l’un de l’altre. Cinc anys d’Amoris Laetitia”, que es va retransmetre en directe per canal de Youtu· be del Bisbat d’Urgell. La conferència, programada com a part de la formació permanent per a sacer· dots i laics de la Diòcesi fou seguida en directe per prop d’una vuitantena de persones, entre els quals l’Arquebisbe Joan-Enric, i per més de tres-centes cinquanta en les dotze hores següents. Mons. Vives va obrir l’acte tot agraint que, encara que sigui telemà· ticament, el Dr. Torralba volgués continuar amb la formació permanent per a la Diòcesi, i va posar en relleu la importància que té per al nostre Bisbat que el Dr. Torralba vetlli per aquest aspecte formatiu. Aquesta conferència es va adreçar especialment als matrimonis i famílies

de les Parròquies, seguint la línia encetada amb la conferència sobre l’Enci· clica “Fratelli Tutti”, que es va dur a terme fa uns mesos en el mateix format. Enguany, amb ocasió del cinquè aniversari de la publicació de l’Exhortació apostòlica del Papa Fran· cesc “Amoris Laetitia”, sobre la bellesa i l’alegria de l’amor familiar, estem celebrant un Any “Famí· lia Amoris Laetitia”, que es clourà el 26 de juny de l’any 2022 amb la 10a Trobada Mundial de les Famílies a Roma. El Dr. Torralba va subrat· llar en la seva conferència els trets bàsics del docu· ment pontifici, assenya· lant que el Papa hi destaca un cristianisme pasqual, de la joia de la Pasqua i de la Veritat, en un document postsinodal que recull el que l’Església havia tre· ballat anteriorment en el Sínode preparatori; i es va referir així mateix al matrimoni com un camí a la santificació, ja que és el santuari i la cèl·lula bàsica de la societat. En aquest sentit va


EXÈQUIES DE LA GNA. MERCÈ CAMINAL, RELIGIOSA DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL

Dilluns 3 de maig van tenir lloc a l’església de la residència de les Ger· manes de la Sagrada Fa· mília d’Urgell de La Seu d’Urgell les exèquies de la Gna. Mercè Caminal i Maestre, SFU, de 88 anys d’edat i natural de Tírvia. La celebració fou pre· sidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada per Mn. Ignasi Navarri, Vicari general i Rector de la Parròquia; Mn. Jordi Miquel, Mn. Jorge Armando Moncayo i Mn. Pau Bellido, capellans de la comunitat de religio· ses, i Mn. David Codina. Hi foren presents la Gna. Victòria Beltran, Consellera general de

l’Institut; la Superiora de la comunitat, Gna. M. Carmen Gros Pomar, amb la resta de ger· manes de la comunitat de La Seu d’Urgell; les germanes i nebots de la Gna. Mercè i altres reli· gioses, fidels i veïns de La Seu que l’estimaven i apreciaven, i que van voler acompanyar-la en aquest darrer comiat. En iniciar-se la cele· bració, la Gna. Visitación Lorenzo va llegir una breu nota biogràfica de la Gna. Mercè Caminal i va destacar la caritat fraterna, la disponibili· tat en el servei i la seva bonhomia i bon humor que sempre va aportar

als llocs on havia estat destinada com Mataró, Escaldes-Engordany, Sevilla i Bèlgica, entre altres comunitats. A l’homilia, l’Arque· bisbe glossà les lectures de la festa dels apòstols Sant Felip i Sant Jaume. La primera lectura (1 Co 15,1-8) és el text del Nou Testament més antic sobre el testimoni de la resurrecció del Senyor. L’Arquebisbe animà els fidels a prolongar la lectura del text ja que cadascú de nosaltres ha de ser testimoni de la resurrecció de Jesús, com ho fou la Gna. Mer· cè a través de la seva consagració com a reli· giosa de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell seguint el carisma de la beata Anna Maria Janer, dedicada sobretot a l’en· senyament. A tots se’ns ha aparegut el Senyor i ens ha enviat a ser els seus testimonis, com ho

foren els apòstols. A l’Evangeli, Jesús s ’ a u t o p ro c l a m a “ e l Camí, la Veritat i la Vida”, i diu: “Sempre que em demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré”. I per això sempre els cristians acabem les nostres pre· gàries proclamant “per Crist Senyor Nostre”. Ell és el camí que ens porta envers el Pare i confiem en la seva Paraula po· derosa. Així mateix, Mons. Vi· ves va destacar com una jove de la postguerra, nascuda en un lloc humil com el poble de Tírvia (Pallars Sobirà), s’havia consagrat amb 18 anys en fer la seva professió religiosa i havia donat molt de fruit a tots els llocs on havia servit pastoralment i on l’ha· vien destinada, vivint la seva consagració amb disponibilitat i donació. I portant arreu la caritat de Crist.

Església d’Urgell

35


aclarir que la família es presenta sovint a “Amoris Laetitia” com una co· munitat sòlida, i això és molt valuós, perquè ens fa entendre el valor de la incondicionalitat. En un món en el que tot és tan provisional, la família és un refugi. I alhora té el valor de la trobada inter· generacional que permet eixamplar la nostra visió egoista i solipsista i cercar l’altre.

FORMACIÓ PERMANENT PER ALS FORMADORS DE SEMINARIS El 5 de maig, Mons. Jor· ge Carlos Patrón Wong, Arquebisbe encarregat de Seminaris de la Con· gregació per al Clergat, va impartir dues conferènci· es telemàticament sobre “Formadors a l’estil de Sant Josep”, organitzades per la Comissió Episcopal del Clergat i els Seminaris de la Conferència Epis· copal Espanyola, que presideix l’Arquebisbe Joan-Enric. Hi van partici· par cinc Bisbes més i una

vuitantena de formadors de tota Espanya. Des de Catalunya hi van partici· par formadors de Girona, Barcelona, Lleida, Solsona i Urgell. L’Arquebisbe Patrón Wong va parlar dels trets que identifiquen Sant Josep com a formador. I ho desglossà en cinc aspectes: som sacerdots esposos; Sant Josep espòs i pare; la paternitat que sap acompanyar; Sant Josep servidor, Sant Josep obedient Els moments de diàleg resultaren molt fecunds i permeteren comprovar la capacitat explicativa i atraient de Mons. Patrón Wong.

TROBADA EUROPEA DE PASTORAL VOCACIONAL Els dies 14 i 15 de maig, una quarantena de partici· pants de 22 països d’Europa van atendre les Jornades de Pastoral Vocacional orga· nitzades en format online des del Servei Europeu de Vocacions del Consell de Conferències Episcopals

Mons. Jorge Carlos Patrón Wong impartí telemàticament dues conferències adreçades als formadors de Seminaris d’arreu d’Espanya.

36

Església d’Urgell

El Cor dels Petits Cantors i el Cor de Cambra del Principat d’Andorra van estrenar al Santuari de Meritxell l’obra “Jubilate Deo”, de Dan Forrest.

d’Europa (CCEE), que coor· dina Mons. Oscar Cantoni, Bisbe de Como (Itàlia). Per part d’Espanya hi van participar Mons. Vives i Mons Vidal, President i Vicepresident respectiva· ment de la Comissió de Clergat i Seminaris que té confiada la Pastoral vo· cacional, a més de Mons. Hernández Sola i els dos Directors de la Comissió i una representant de Vida Consagrada. La reflexió girà entorn de “La pastoral vocacional en temps de pandèmia”, amb dues ponències: una bíblica, sobre el deixebles, i l’altra sobre experiències d’acompanyament des de la telecomunicació i la necessitat presencial. Molt interessant fou la comparti· ció de tants països que féu descobrir la creativitat i les conversions dels agents i dels joves. Es va comptar amb una àmplia acollida del Carde· nal Bagnasco, Arquebisbe de Gènova i President de la CCEE.

CONCERT CORAL A MERITXELL El dissabte 15 de maig a les vuit del vespre, l’Arquebisbe Joan-Enric va assistir al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell a l’estrena de “Jubilate Deo”, de Dan Forrest, amb el Cor dels Petits Cantors i el Cor de Cambra del Principat d’Andorra, tots dos sota la direcció de Catherine Metayer, i amb l’acom· panyament del pianista Nicolas Licciardi i el per· cussionista Javier Crespo Maurel. A més de Mons. Vives, que anava acompanyat pel Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina, al concert van assistir la Subsíndica General, Meritxell Palmitjavila; la Ministra de Cultura i Es· ports, Sílvia Riva; el Con· seller General i President de l’Associació dels Petits Cantors, Carles Ensenyat; l’Ambaixador de França a Andorra, Jean-Claude Tre·


DECLARACIÓ DEL PATRIARCAT LLATÍ DE JERUSALEM SOBRE LA VIOLÈNCIA A JERUSALEM Amb tots els responsables de les Esglésies, estem profundament desanimats i preocupats pels recents esdeveniments violents a Jerusalem Est, ja sigui a la mesquita d’Al-Aqsa o a Sheikh Jarrah, que violen la santedat del poble de Jerusalem i de Jerusalem com a ciutat de pau, i requereixen una intervenció urgent. La violència utilitzada contra els fidels mina la seva seguretat i els seus drets a tenir accés als Llocs Sants i a adorar lliurement. El desallotjament forçat dels palestins de les seves cases a Sheikh Jarrah és també una violació inacceptable d’un dels drets humans més fonamentals: el dret a una llar. És una qüestió de justícia que els habitants de la ciutat visquin, resin i treballin, cadascun segons la seva dignitat; una dignitat atorgada a la humanitat per Déu mateix. Respecte de la situació del Sheikh Jarrah, ens fem ressò de les paraules de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, que va dir que l’estat de dret “s’està aplicant de manera intrínsecament discriminatòria”. Això s’ha con· vertit en un punt d’inflamació principal enmig de les tensions creixents a Jerusalem en general. La qüestió actual no es tracta d’una disputa immo· biliària entre particulars. És més aviat un intent impulsat per una ideologia extremista que nega el dret d’existència d’una persona a casa seva. També preocupa especialment el dret d’accés als Llocs Sants. Els adoradors palestins no tenen accés a la mesquita d’Al-Aqsa durant aquest mes del Ra· madà. Aquestes demostracions de força envolten l’esperit i l’ànima de la Ciutat Santa, que té com a vocació oberta i acollidora ser una llar per a tots els creients, amb igualtat de drets, dignitat i deures.

bolet; els Cònsols Alberto Rossi i Gilles Serra, el Conseller de Cultura de La Massana, Guillem Forné; i el President del Club Internacional d’Andorra (entitat patrocinadora del concert), Simó Bins· tead, que va presentar la vetllada junt amb Marta Deu, una de les persones que va impulsar el Cor dels Petits Cantors en el seu inici.

La posició històrica de les Esglésies de Jerusalem és clara pel que fa a la denúncia de qualsevol intent que faci de Jerusalem una ciutat exclusiva per a uns. Es tracta d’una ciutat sagrada per a les tres religions monoteistes i basada en el Dret Internacional i en les resolucions pertinents de l’ONU. També és una ciutat on el poble palestí, cristians i musulmans, tenen el mateix dret a construir-hi un futur basat en la llibertat, la igualtat i la pau. També demanem un respecte absolut per l’històric statu quo de tots els Llocs Sagrats, inclòs el de la mesquita d’Al-Aqsa. L’autoritat que controla la ciutat hauria de protegir el caràcter especial de Jerusalem, cridada a ser el cor de les religions abrahàmiques, un lloc de pre· gària i reunió, obert a tothom i on tots els creients i ciutadans, de tota fe i pertinença, puguin sentir-se en una casa protegida i garantida. La nostra Església ha tingut clar que la pau reque· reix justícia. En la mesura que no es respectin els drets de tothom, israelians i palestins, no hi haurà justícia i, per tant, no hi haurà pau a la ciutat. El nostre deure és no ignorar la injustícia ni cap agres· sió contra la dignitat humana, independentment de qui les cometi. Fem una crida a la comunitat internacional, a les Esglésies i a totes les persones de bona voluntat perquè intervinguin per posar fi a aquestes accions provocadores i continuar pregant per la pau de Je· rusalem. Ens unim a la pregària amb la intenció del Sant Pare el Papa Francesc que “es pugui respectar la identitat multireligiosa i multicultural de la Ciutat Santa i que prevalgui la fraternitat”. Jerusalem, 9 de maig de 2021

REUNIÓ DEL SECRETARIAT INTERDIOCESÀ DE JOVENTUT El dilluns 17 de maig va tenir lloc a Barcelona la reunió del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ), presidida per Mons. Sergi Gordo, Bisbe auxiliar de Barcelona i Delegat per la Conferència Episcopal Tarraconense en l’àmbit de la pastoral juvenil.

Els Delegats de Joventut de les Diòcesis amb seu a Catalunya es van reunir a Barcelona presidits per Mons. Sergi Gordo. Església d’Urgell

37


CELEBRACIÓ DE L’APLEC DE LA MARE DE DÉU DE CANÒLICH

“És un dia per deixar en· rere el patiment després d’un any de pandèmia”, afirmà el Rector de Sant Julià, Mn. Pepe Chisvert, durant l’aplec de la Mare de Déu de Canòlich, que el 30 de maig va tornar a omplir de fidels l’espla· nada davant el Santuari de la Patrona laurediana. L’any passat, l’aplec no es va poder fer de manera presencial a causa de les mesures contra la pandè· mia, i per això enguany, tot i que encara s’han hagut d’observar algunes me· sures per prevenir nous contagis, molts fidels, la major part de Sant Julià de Lòria, però també d’arreu del Principat d’Andorra i de les contrades veïnes, es van afegir a la celebració amb entusiasme i devoció renovats, i en molts casos van matinar per complir amb la tradició de pujar-hi caminant. A les vuit del matí es va fer la tradicional avi· ada de coets i la primera missa del dia a l’església parroquial, amb l’assis· tència d’un bon nombre 38

Església d’Urgell

de fidels. També durant la setmana de portes obertes al Santuari van passar més de 500 visi· tants, i les entrades per a les misses de les 10 i de les 12, amb un aforament restringit ,es van exhaurir ràpidament. Tocats dos quarts de deu, Mn. Pepe Chisvert beneí els 6.300 pans que, a diferència de com es fa habitualment, que es reparteixen després de l’Eucaristia, en aquesta ocasió es van anar re· partint durant tot el matí entre els assistents que s’hi atansaven pels quatre accessos habilitats per tal d’evitar aglomeracions.

Tot i així, va ser un dels moments més esperats pels fidels, carregats de bosses buides que van acabar amb pans sobre· eixint, tant per a ells com per als familiars. El Santuari, però, va ro· mandre tancat a causa de les mesures contra el Co· vid-19, i molts feligresos van deixar les espelmes i llantions que havien encès a l’exterior, a un lloc habilitat al costat del temple, a recer del vent i eventualment també de la pluja, tot i que el dia va començar amb un bon sol. A migdia, l’Eucaristia fou presidida per l’Ar· xiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries, i conce· lebrada per Mn. Chisvert. Hi van assistir nombroses personalitats de la Parrò· quia i del país, entre les quals hi havia el Cap de Govern, Xavier Espot, i els Cònsols i els Consellers del Comú de Sant Julià de Lòria. També hi van par· ticipar els dansaires de l’Esbart Laurèdia, que van interpretar el tradicional Ball de Canòlich.

“Contemplar novament l’estimada Verge de Ca· nòlich ha de servir per trencar els murs que ens separen i divideixen. Més enllà de les diferències que tinguem, aquesta és una església de reconcilia· ció”, va dir Mn. Chisvert a l’homilia, en la qual també tingué un record per a les persones traspassa· des el darrer any i, així mateix, va posar èmfasi en la necessitat d’ajudar els col·lectius més vul· nerables: “Si piquen a la porta de casa nostra, que es puguin trobar amb un cor obert perquè puguin viure amb dignitat i qua· litat de vida”. El Rector va subratllar també que la pandèmia “ens ha ajudat a valorar el que és important i el que és secundari”, i exhortà els fidels a “carregar les butxaques d’alegria i ten· dresa” en aquesta jornada tan assenyalada per a tots els lauredians i per a tots els andorrans. Al final de la celebració Mn. Sàrries beneí el terme de la Parròquia.


Per la Diòcesi d’Urgell hi participà M. Carme Girart, Coordinadora de la Dele· gació de Joventut. Després de la pregària inicial, els participants a la reunió van reflexionar sobre el camí recorregut fins ara com a SIJ i sobre els plans de futur del Secretariat. Així mateix, hi van intervenir Mons. Artur Ros, Bisbe auxiliar de València i President de la Subcomissió de pastoral de joventut de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE); i Mn. Raúl Tinajero, Director del Secretariat de la Subco· missió, que van presentar l’itinerari de treball a fer en relació amb la renova· ció del projecte marc de pastoral de joventut de la CEE. Després d’un temps de diàleg, els Delegats de Joventut van treballar diferents qüestions en re· lació amb l’esmentat futur projecte marc de pastoral de joventut, i van cloure la trobada amb un dinar de germanor, amb l’alegria de retrobar-se presenci· alment i la certesa que el tema tractat serà profitós per als joves de les deu Diòcesis catalanes.

de Mn. David Codina, que actuà com a secretari. Van excusar la seva pre· sència els Vicaris generals, Mn. Mauri i Mn. Navarri. Es va presentar el balanç econòmic del Bisbat i de les institucions diocesa· nes de l’exercici 2020, que resultà aprovat, així com el pressupost per a enguany. També es va explicar l’abast de les millores realitzades i de la situa· ció viscuda a causa de la pandèmia, que ha afectat de forma important els ingressos de la Diòcesi, i es van donar diverses informacions sobre els projectes importants de millores i inversions per al 2021.

MN. JOAN PERERA PUBLICA UN LLIBRE SOBRE SANT GIL Mn. Joan Perera i Faura (Badalona, 1958), preve· re d’Urgell i “ermità de Núria”, com ell mateix s’anomena, acaba de pu· blicar un bell llibre titulat “Sant Gil a Núria. Poemes i comentaris”, il·lustrat per Elisenda Rué, i amb un

pròleg de David Jou. El volum té 151 pàgines dividides en trenta ca· pítols, iniciats sempre amb un sonet i un breu text en prosa, cuidada i lírica, glossant el sonet i els diversos episodis de la vida i l’acció de l’Abat Sant Gil, que d’Atenes vingué a la Vall de Núria i donà la bella imatge de Maria a la devoció dels pastors, amb la creu de la fe que els predicà i l’olla de la compartició fraterna entre ells. “Una teologia de la cre· ació, una antropologia del compromís, una con· templació del misteri, un arrelament de la fe en el poble i una celebració de l’art són els fils que teixeixen l’alegria i la força d’aquest joc verbal ben treballat, d’espiritu· alitat entre franciscana i benedictina, vibrant de proximitat al paisatge i delerós d’apropament a la gent”, escriu David Jou en el seu Pròleg. El llibre ha estat publicat amb el suport de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria i de l’entitat Vall de Núria.

V PROMOCIÓ D’ALUMNES MEDIADORS AL COL·LEGI SANT ERMENGOL El matí del 19 de maig va finalitzar la formació de la V Promoció d’Alumnes Mediadors i Mediadores en l’Àmbit Escolar al col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella. Els 16 nous alum· nes mediadors cursen 3r i 4t d’ESO i 1r de Batxille· rat al centre. El Servei de Mediació de Secundària està vigent des del curs 2011-2012. La Directora de l’escola, Maria Josep Pascual va lliurar els diplomes acredi· tatius als participants, i el Copríncep Episcopal, com a President del Patronat Rector, els adreçà unes paraules sobre la impor· tància de saber aprendre a modular el conflicte com a eina educativa i de creixe· ment individual i col·lectiu, així com de l’educació en la pau, els valors de la convivència i la coope· ració, l’escolta i el diàleg entre les persones per promoure la seva dignitat, la superació harmoniosa dels conflictes, el perdó i la tolerància.

REUNIÓ DEL CONSELL DIOCESÀ D’ECONOMIA Presidit per l’Arque· bisbe Joan-Enric, el dia 17 de maig es va reunir telemàticament el Con· sell diocesà d’Economia, amb la participació dels consellers Carles Martín, Josep Casanova, Xavier Coll, Joan Orrit, Antoni Simón i Daniel Marsol, i

Portada del llibre de Mn. Perera sobre Sant Gil

Mons. Vives, envoltat dels alumnes del col·legi Sant Ermengol participants en la V Promoció d’Alumnes Mediadors i Mediadores en l’Àmbit Escolar. Església d’Urgell

39


El Raonador del Ciutadà d’Andorra (esquerra) va mostrar la seva nova seu al Copríncep i a la Directora de la Fundació Clara Rabassa.

VISITA A LA NOVA SEU DEL RAONADOR DEL CIUTADÀ El 19 de maig l’Arque· bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, acompanyat de la Presidenta-Delegada de la Fundació Clara Rabassa del Principat d’Andorra, Eloïsa Ortega, va visitar la nova seu del Raonador del Ciutadà del Principat d’Andorra, ubicada a la Casa Bauró, a Andorra la Vella, on fins fa uns mesos hi havia la Biblioteca Na· cional d’Andorra i on va viure la Sra. Clara Rabassa. Actualment, el Raonador del Ciutadà és el Sr. Marc Vila i Amigó. El Raonador va explicar al Copríncep que el canvi de seu s’ha fet amb la voluntat de reforçar la independència i visibilitat de la institució, així com per oferir un espai més autònom i accessible a la ciutadania, especialment per a les persones amb diversitat funcional. Les noves instal·lacions, al cor del centre històric de la capital, estan distribuïdes 40

Església d’Urgell

en quatre plantes: una zona de recepció adaptada a les persones amb mobilitat reduïda, dues plantes de treball i arxiu, i el cap de casa. Aquesta distribució permet millorar el servei a la ciutadania. Així mateix, el Raonador va informar el Copríncep sobre el treball ordinari de la institució en defen· sa dels ciutadans i de les principals demandes que ha tramitat en els primers mesos de 2021.

EL COL·LEGI MARE JANER DE SANTA COLOMA, PREMIAT AL CONCURS “CINE CON ESPÍRITU” El 20 de maig, es va cele· brar a Madrid la reunió de la revisió de la Setmana de Cinema Espiritual, presi· dida per D. Raúl Tinajero Ramírez, Director de la Subcomissió de Joventut i Infància de la Conferència Episcopal Espanyola. Es va constatar que, degut a la pandèmia, ha minvat el nombre d’alum· nes que ha participat al concurs, tot i que en la gran

majoria dels llocs el visio· nat de les pel·lícules s’ha fet a través d’una plataforma digital i directament des de les diferents aules dels centres participants. En aquesta reunió s’ha fet la proposta de pel· lícules per a la propera edició, sota el lema “Posa’t en camí”. La gran majoria dels participants confia que en aquesta edició es pugui tornar a les sales de cinema. Al finalitzar la reunió, es va procedir a fer públic el palmarès del Concurs de Curtmetratges “Cine con espíritu”. Del Bisbat d’Urgell es van presentar els alum· nes de 3r d’ESO del col·legi Mare Janer Joan Bastida, Paula González de Alaiza, Alex Hernández i Ishan Hotchandani, que dins de l’assignatura de Religió van elaborar el guió, la gravació i el muntatge dels diferents curts. Han obtingut el 2n premi amb el curtmetratge “Crisis help”. Felicitats als guanyadors. Podeu trobar el curtmetratge a l’enllaç: https://www.youtube.com /watch?v=vMc_4yEqRH8 &t=347s.

FESTA DE MARIA AUXILIADORA AL COL·LEGI SANT ERMENGOL El dijous 20 de maig, festivitat de Maria Auxili· adora, el Santuari Basílica de Meritxell va acollir la celebració dels XXXVII Jocs Florals al col·legi Sant Ermengol. A causa de les mesures de prevenció de la pandèmia, només hi van poder participar presenci· alment els alumnes de 4t d’ESO, mentre que la resta d’alumnes van seguir l’acte de manera telemàtica des de l’escola. L’Eucaristia va estar pre· sidida pel Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert, que exhortà els alumnes a seguir l’exemple dels deixebles d’Emmaús. Els animà a retornar a la vida i a trobar en les per· sones amb qui fan camí signes d’esperança i de pau. Saber reconèixer a Jesús en el germà és un dels distintius que ha de tenir el cristià. Tot seguit, sota l’atenta mirada de Nostra Senyora de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra, va

El Santuari de Meritxell acollí la celebració dels XXXVII Jocs Florals al col·legi Sant Ermengol.


tenir lloc el lliurament dels premis dels Jocs Florals i es va felicitar a tots els alumnes, ja que tots són guanyadors i guanyadores per tot l’esforç, companyo· nia i resiliència que han mostrat durant aquest curs tan excepcional.

SOLEMNITAT DE LA PENTECOSTA I CONFIRMACIONS A LA CATEDRAL El 23 de maig, Solemnitat de la Pentecosta, l’Arque· bisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia dominical a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, en el transcurs de la qual va administrar el sagrament de la Confirmació a 35 de joves de la Parròquia de

Sant Ot de La Seu d’Urgell [veure pàgina 48 en aquest mateix número]. Hi conce· lebraren el Vicari general i Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri; el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina; i hi parti· ciparen els seminaristes d’Urgell, els catequistes que han preparat els joves confirmants, i un bon nom· bre de fidels. A l’homilia, l’Arquebisbe subratllà com la Pentecos· ta és la Pasqua granada que fa davallar sobre tota l’Església el do de l’Es· perit Sant. Els joves con· firmands, d’una manera ben significativa, reben la plenitud de l’Esperit Sant ja que quan sentiren de lla· vis de l’Arquebisbe “rep el signe del do l’Esperit Sant”

CARTA DE FELICITACIÓ DEL COPRÍNCEP AL M.H. SR. PERE ARAGONÈS El 21 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va enviar una carta de felicitació al nou President de la Generalitat de Catalunya, M. H. Sr. Pere Aragonès, en què li diu: “Amb motiu de la vostra elecció avui com a 132è President de la Generalitat de Catalunya, la més alta institució del Principat de Catalunya, em plau fer-vos arribar la meva felicitació cordial amb els meus millors auguris per a un bon treball envers tots els ciutadans de Catalunya, que Vós servireu i representareu, que cerqui la represa de govern i la unitat, així com el respecte a totes les sensibilitats d’una societat democràtica plural, i especialment en la situació de superació de la pandèmia que ens afecta arreu. Us desitjo molt d’encert en les vostres responsabilitats pel bé de tots els catalans, i ja sabeu que em teniu a la vostra disposició en tot el que jo pugui col·laborar a estrènyer els lligams de cooperació i de fraternitat entre el Poble Català i el Principat d’Andorra”. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

això indicà dues coses: que Déu els donava el do, el reafirmava, i, al mateix temps, que es joves s’ha· vien d’obrir a rebre’l amb un cor obert i generós. L’Arquebisbe exhortà els joves a ser comprome· sos i a demanar l’ajuda de l’Esperit Sant que els acompanyarà sempre en la seva vida com a cristians amb els seus dons diver· sos. Un Esperit Sant que és la força de l’amor i que és un llenguatge universal que és capaç de fer que els qui parlen diverses llengües s’uneixin en la llengua universal i comuna de l’amor. L’Esperit Sant construeix l’Església, amb tots els batejats, en la unitat mal· grat la diversitat de dons i carismes existents. Per això l’Església és una “fa· mília de famílies”. A més, és la força que fa que, així com ho feren els primers apòstols, la comunitat cristiana passi d’estar tan· cada i esporuguida, a ser enviada, missionera, per a donar testimoni de Jesús.

VISITA DEL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA El dimarts 25 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell i Co· príncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre al Palau Episcopal la visita institucional del President de la Diputació de Lleida i Alcalde de Bellvís, Excm. Sr. Joan Talarn i Gilabert. A la reunió, a la qual va assistir també el Vicari general i Representant del Copríncep, Mn. Mauri, es van palesar les bones relacions existents entre el Bisbat d’Urgell i la Di· putació de Lleida pel que fa a diferents qüestions d’interès mutu.

VISITA DELS PROMOTORS DE LA FIGURA DEL BISBE I COPRÍNCEP SIMEÓ DE GUINDA El 26 de maig, l’Arque· bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell els Srs. Robert Lizarte i Joaquim Valera, continua pàg. 44

D’esquerra a dreta, el President de la Diputació de Lleida, Mons. Vives i Mn. Mauri, durant la reunió que van mantenir al Palau Episcopal. Església d’Urgell

41


APLEC A SANT ROMÀ DE VILA

El 24 de maig, Dilluns de Pentecosta, festivitat litúrgica de Maria Mare de l’Església, es va celebrar a Encamp el tradicional aplec de Sant Romà de Vila, enguany dins el marc de la Visita Pastoral a la Parròquia, presidit per l’Arquebisbe Joan-Enric. A causa de les mesu· res sanitàries contra la pandèmia, l’Eucaristia se celebrà enguany a l’exte· rior de la petita església romànica del segle XII. Hi van concelebrar el Rector,

42

Església d’Urgell

Mn. Antoni Elvira; Mn. David Codina i el diaca Mn. Josep Montoya; i van assistir-hi els veïns i amics de Vila, així com les autoritats comunals. A l’homilia, l’Arquebis· be subratllà el plaer i el goig de presidir l’aplec de Sant Romà de Vila, tan arrelat a la Parròquia, i recordà com Sant Romà, que els habitants de Vila tenen com a protector i intercessor, fou un màr· tir que va donar la vida per seguir Jesús durant

la persecució de Dio· clecià (segle IV). Li van tallar la llengua perquè no seguís exhortant els pagans a convertir-se al cristianisme però, tot i així, va continuar parlant i predicant Jesús, segons recull l’hagiografia. Ens cal aprendre dels màrtirs

i parlar i donar testimoni de Jesús en la nostra vida de cada dia i en els nostres ambients. A més, en la festa litúr· gica de Maria Mare de l’Església, va subratllar la importància del misteri de la maternitat espiritual de Maria, que no deixa de cuidar i vetllar per l’Esglé· sia. Va animar els fidels a donar-se i regalar-se per amor, com ho fan els pares i les mares que estimen els seus fills i fan donació d’ells mateixos, i exhortà els fidels a ser comprome· sos i solidaris en l’amor, especialment envers els més necessitats. Al final de l’Eucaristia es cantaren els goigs a llaor de Sant Romà de Vila.


ALTA PARTICIPACIÓ DELS ESTUDIANTS D’URGELL EN EL CONCURS BÍBLIC D’ENGUANY Un total de 2.651 estudiants de vint-i-dos centres educatius d’arreu del territori diocesà van participar en l’edició del present curs del Concurs Bíblic. A dife· rència d’edicions anteriors, però, i per tal d’observar les mesures de prevenció decretades per contenir la pandèmia, no es va poder dur a terme el lliurament de premis presencial, per la qual cosa cadascun dels centres participants va rebre per correu postal els premis dels respectius alumnes guardonats per tal que els professors de Religió els hi fessin entrega, així com també el petit obsequi que sempre es dóna per a repartir entre els alumnes participants. Els alumnes de la Diòcesi d’Urgell premiats en les diferents categories convocades han estat els següents: Concurs Bíblic Inicial, és el concurs per als més petits, des d’Infantil 5 fins a 2n de Primària: 1a categoria - Infantil 5 - Berta Nogués - Col·legi Mare de Déu del Roser - Guissona. 2a categoria - 1r Primària - Aitana Perdomo - Col·legi Mare de Déu del Socós - Agramunt. 3a categoria - 2n Primària - Arlet Masó - Col·legi Mare Janer - Santa Coloma (Andorra). Premi Escola - Col·legi Mare Janer - Santa Coloma (Andorra). Concurs Bíblic Bàsic, el tradicional concurs de bus· car les cites bíbliques, des de 3r de Primària fins a 2n de Secundària: 1a categoria - 3r i 4t de Primària - Aina Font - La Salle La Seu - La Seu d’Urgell. Premi Escola - Col·legi Mare Janer - Santa Coloma (Andorra). 2a categoria - 5è i 6è de Primària - Naiara González - Es· cola Andorrana de La Massana - La Massana (Andorra). Premi Escola - La Salle La Seu - La Seu d’Urgell. 3a categoria - 1r i 2n de Secundària - Carolina Rodri· gues - Col·legi Sagrada Família - Escaldes-Engordany (Andorra). Premi Escola - Col·legi Sagrada Família - EscaldesEngordany (Andorra). Concurs Bíblic de Dibuix, consisteix en la realitza· ció d’un dibuix segons el lema proposat, des de 3r de Primària fins a 2n de Secundària: 1a categoria - 3r i 4t de Primària - Xènia Peres - La Salle La Seu - La Seu d’Urgell. 2a categoria - 5è i 6è de Primària - Núria Prados - Col· legi Mare Janer - Santa Coloma (Andorra).

3a categoria - 1r i 2n de Secundària - Antonieta Rodrí· guez - Sec. d’Institut Morelló - Esterri d’Àneu. En aquestes dues darreres modalitats també hi han diferents accèssits per als millors treballs. Concurs Bíblic de Memes, els participants elaboren un meme del tema proposat, des de 3r de Primària fins a Batxillerat: 1a categoria - 3r i 4t de Primària - Adrià Trasents - Escola Mestre Ramon Estadella i Torradeflot – Guissona; i Joan Capdevila - Escola Dos Rius - ZER El Jonc - Camarasa. 2a categoria - 5è i 6è de Primària - Carla Escolà - Escola Dos Rius - ZER El Jonc - Camarasa. 3a categoria - Batxillerat - Aina Cuen - Col·legi Sant Ermengol - Andorra la Vella. Premi Escola - Escola Dos Rius - ZER El Jonc - Camarasa. Concurs Bíblic Informàtic, a partir de 6è de Primària; els participants han d’argumentar en format informàtic una o més de les frases proposades. Grup A - alumnes fins a 2n de Secundària: Laia Marquès Roura - Col·legi Mare Janer - Santa Coloma (Andorra); Pablo Martín Garí - Col·legi Mare Janer - Santa Coloma (Andorra); i Ainhoa Fidalgo Ga· llego - Escola Andorrana de La Massana - La Massana (Andorra). Concurs Bíblic Redacció, una reflexió (assaig, conte, article d’opinió...) sobre el lema de cada edició, des de Secundària fins a Batxillerat. Grup B - alumnes de 3r i 4t de Secundària: 1r premi - Judith Badia Yáñez - Col·legi Mare Janer Santa Coloma (Andorra). Grup C - alumnes de Batxillerat: 3r premi - Skyland Ódena Díez - Col·legi Sant Ermen· gol - Andorra la Vella. Tant al Concurs Bíblic Informàtic com al Concurs Bíblic de Redacció hi ha hagut una única convocatòria per a tot el territori català i andorrà; per tant, els alumnes d’Urgell premiats en aquestes categories mereixen un especial reconeixement. D’altra banda, i com a novetat d’aquesta edició al nostre Bisbat i gràcies a la col·laboració de Caldea i de Naturlàndia, els premiats podran gaudir d’una entrada a les seves instal·lacions. Moltes gràcies a tothom per la implicació de l’alum· nat i les escoles en aquest concurs i l’enhorabona als premiats.

Església d’Urgell

43


L’Arquebisbe Joan-Enric, amb Joaquim Valera i Robert Lizarte (dreta), al Palau Episcopal. ve de la pàg. 41

membres de la comissió que promou un manifest de cinc punts perquè la figura històrica del Coprín· cep Bisbe Simeó de Guinda i Apeztegui (1659·1737), que va tenir un episcopat molt fructuós en ordre al Principat d’Andorra, ocu· pi el seu lloc merescut en la història del Principat i sigui més reconegut en els àmbits institucional, edu· catiu i cultural. Ja s’hi han adherit 31 historiadors i personalitats vinculades a la cultura. El Copríncep Vives els va animar a tirar endavant aquest reconeixement d’un Bisbe Príncep que després del Decret de Nova Planta de l’any 1716 del Rei Felip V d’Espanya va aconseguir mantenir el Principat d’Andorra en el règim de cosenyoriu davant la possibilitat d’ab· sorció per part de la mo· narquia hispànica. També tingué gran rellevància en aspectes litúrgics, educa· tius i pastorals del Bisbat d’Urgell. 44

Església d’Urgell

CÀRITAS D’URGELL ATORGA LA DISTINCIÓ “ENTITAT AMB COR” A LA GESTORIA ESTAÑOL El matí del 26 de maig, Mons. Joan·Enric Vives va lliurar el diploma d’agraï· ment com a “Entitat amb Cor” al Director de la Gestoria Estañol, Sr. Joan Estañol, que anava acom· panyat de la seva filla, Rosa Estañol. La distinció és alhora un reconeixement a l’esforç de la Gestoria

Estañol per la vinculació que des del juliol de 2018 manté amb Càritas d’Ur· gell. A l’acte de lliurament, que es va dur a terme al Palau Episcopal, van ser presents el Director volun· tari de Càritas diocesana, Josep Casanova, i el Vicari general, Mn. Ignasi Navarri. Mons. Vives va posar en relleu que aquesta és una distinció que enalteix la solidaritat i els valors entre les persones que formen una mateixa comunitat, tal com ha palesat reiterada· ment la Gestoria Estañol a través del gest en favor de Càritas i de les empreses del Grup Grapats de les quals Càritas n’és la titular. Càritas aposta pel treball en xarxa amb els diferents agents socials del territori per generar valor compar· tit i per contribuir a crear una societat més justa, solidària i fraterna.

RECÉS PER ALS PREVERES D’ALT URGELL, ANDORRA I NÚRIA-CERDANYA El 27 de maig, festa de Jesucrist Gran Sacerdot

L’Arquebisbe d’Urgell va lliurar el diploma d’agraïment com a “Entitat amb Cor” al Director de la Gestoria Estañol.

per sempre, l’Arquebisbe Joan·Enric va presidir a l’església de la Immacula· da del Seminari diocesà de La Seu d’Urgell un recés sacerdotal per als preve· res de la circumscripció primera, que comprèn els Arxiprestats d’Alt Urgell, Núria·Cerdanya i Valls d’Andorra. En un clima de pregària i adoració al Santíssim Sa· grament, l’Arquebisbe va predicar el recés a partir del Prefaci I de les Orde· nacions (el de la festa), on es remarca que l’únic sacerdoci de Jesucrist ha estat perpetuat en l’Esglé· sia a través dels sacerdots concrets, ministres ele· gits per Crist. D’aquesta manera no només s’enri· queix amb un sacerdoci reial el poble de Déu sinó que “portat pel seu amor fratern, escull uns homes que, per la imposició de les mans, participin del seu sagrat ministeri, renovin en nom seu el sacrifici de la redempció humana i pre· parin el convit pasqual”. I anà glossant meditati· vament el text del Prefaci. Destacà la figura del sacerdot com “aquell que dóna gràcies i que ensenya a donar gràcies al poble de Déu”, a través del text del prefaci que és la part de l’anàfora reservada per ser proclamada pels sacerdots. Tot prevere s’ha de sentir sempre urgit a viure la caritat pastoral que és el centre de la seva espiritualitat perquè, “mo· guts per la caritat, com a pastors vagin al davant del poble, l’alimentin amb la paraula i el refacin amb els sagraments”.


El recés es va cloure amb la benedicció amb el Santíssim Sagrament impartida per Mons. Vives a tots els preveres de la Diòcesi, als seminaristes, i a les vocacions en camí de discerniment.

El recés va intercalar moments de meditació amb estones de silenci i de pregària personal, amb al· guns cants adients, i es va cloure amb la benedicció amb el Santíssim Sagra· ment impartida per Mons. Vives, que la féu extensiva a tots els preveres de la Diòcesi, als seminaristes, i a les vocacions en camí de discerniment. I es pre· gà pels sacerdots grans i malalts, els qui han patit la pandèmia de forma més greu, amb pors o aïllament o angoixa; pels preve· res que experimenten la temptació o la feblesa, arreu del món, i demanant perdó per aquells que han desfigurat amb el seu pe· cat el rostre del ministeri sacerdotal. També enco· manà la fraternitat entre tots els preveres i demanà l’aportació d’entre tots, perquè s’estimin i ajudin els uns altres, mantenint una comunió afectiva amb el Bisbe propi, cap del presbiteri diocesà, i amb la família diocesana.

JORNADES DE VICARIS I DELEGATS PER AL CLERGAT Els dies 24 i 25 de maig van tenir lloc de manera telemàtica les Jornades de Vicaris i Delegats per al Clergat, en les quals es va posar especial atenció en la cura de cada sacerdot. Cura personal, humana, psicològica i espiritual. De cada sacerdot, i dels sacerdots amb altres sa· cerdots. Van obrir les Jornades Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió Episcopal per al Clergat i Seminaris; i Mons. Jesús Vidal Chamorro, Bisbe auxiliar de Madrid i Pre· sident de la Subcomissió Episcopal de Seminaris, que van dirigir a tots els participants una salutació de benvinguda. I hi van participar, entre d’altres, Mons. Francisco Cerro Chaves, Arquebisbe de To· ledo; Mons. Gerardo Mel· gar, Bisbe de Ciudad Real; i

Mons. Eusebio Hernández Sola, Bisbe de Tarazona, tots ells membres de la Comissió Episcopal per al Clergat i els Seminaris. La tarda del 24 de maig va intervenir Mons. Carlos Osoro Sierra, Cardenal Arquebisbe de Madrid, amb dues ponències so· bre el tema: “Sacerdots, despertem a la missió”. Va subratllar que “no podem sortir, si no ho fem junts”. Però cal sortir cap a una doble direcció: cap a dins, per trobar-nos amb nosal· tres mateixos; i cap a fora, per trobar-nos amb tots els homes. I els sacerdots són els primers cridats a començar aquesta sorti· da. L’anunci de Jesucrist es fa avui més urgent que mai, ja que és la veritable necessitat que tenen els homes. El sacerdot opera· ri diocesà, Rv. Emilio Lava· niegos González, Director de la Residència Mossèn Sol (Castelló), va interve· nir el matí de dimarts 25 per presentar el projecte d’ajuda integral per a sacerdots que estan diri· gint amb gran eficiència. Les seves intervencions van resultar profundes i amenes, donant peu a la participació dels més de 45 assistents. Va assenyalar en la seva primera ponència tres punts essencials que cal tenir en compte: la forma· ció permanent i concreta, encarnada en la realitat del sacerdot a la seva Diòcesi; la responsabilitat personal de cada prevere pel que fa a la cura de la seva pròpia persona i la importància de l’amistat en la fraternitat sacerdo·

tal. En diversos moments va repetir la frase: “un sa· cerdot que acull un germà en dificultats és un tresor”. I, finalment, la tarda del 25 va tenir lloc una taula rodona on van participar Mons. Ciriaco Benavente Mateos, Bisbe emèrit d’Albacete, que, amb un estil àgil i molt senzill, va fer partícips tots els Delegats com havia viscut a la residència sacerdotal de Plasència aquests dies difícils del confinament. El Rv. Miguel Ángel Arribas Sánchez, membre de la Vicaria per al Clergat de Madrid, va assenyalar com va viure aquells dies en la cura i l’atenció als seus pares, i com el telèfon es va convertir en un mitjà per a estar a prop dels sacer· dots i seminaristes durant aquests mesos, i encara avui li segueix servint per prestar aquesta cura. I el Rv. Jesús Castilla, Vicari per al Clergat de Burgos i director de la Residència sacerdotal, que va mostrar com atén les necessitats humanes, mèdiques i es· pirituals dels 92 sacerdots jubilats residents. Van ser tres testimonis que van enriquir molt les Jornades i van deixar un desig de seguir treballant i ajudant els sacerdots.

REUNIÓ DEL CONSELL PASTORAL DIOCESÀ El 29 de maig es va reunir de forma telemàtica el ple del Consell Pastoral Dio· cesà d’Urgell, presidit per l’Arquebisbe Joan-Enric, els Vicaris i la Secretària del Consell, Sra. Ester Sibís. La reunió va co· Església d’Urgell

45


mençar amb una pregària en la festa litúrgica de la Mare de Déu de Canòlich, Patrona de Sant Julià de Lòria, i es van encomanar ben especialment totes les víctimes de la pandèmia. Mons. Vives compar· tí algunes informacions d’actualitat sobre la Diò· cesi, i tot seguit el Direc· tor voluntari de Càritas diocesana i membre del Consell, Josep Casanova, va presentar l’actuació duta a terme des de l’inici de la pandèmia, el març de 2020, amb l’increment que ja Càritas ha anat explicant al llarg d’aquests mesos amb col·lectes especials, aportacions de donatius i aportacions dels sous dels sacerdots durant més de sis mesos. Això ha signifi· cat que s’han incrementat les ajudes en un 50%, i que s’han mantingut tots els serveis actius per més que la no presencialitat obligada per la pandèmia ha motivat noves formes més creatives per a arribar als més vulnerables. Durant l’any 2020, Càritas d’Urgell va atendre 2.583 persones de 1.109 llars, un 8% més que l’any anterior, i es van destinar 284.809 € en ajudes socials directes, un 67,55% més en relació amb el 2019. Una quarta part de les persones ateses no havien acudit mai abans a Càritas. La pandèmia ha incidit en l’augment de la precarietat laboral ja existent (ERTOS, acomi· adaments, destrucció de llocs de treball); només un 9% de les persones ateses per Càritas d’Urgell té feina remunerada (l’any 2019 era el 15%). S’ha atès majorità· 46

Església d’Urgell

riament (un 63%) famílies amb fills o monoparentals. A continuació el Vicari de Pastoral, Mn. Antoni Elvira, va presentar als consellers dues cartes apostòliques del Papa Francesc: “Spiritus Domini”, sobre l’accés de les dones al ministeri instituït de lector i acòlit; i “Antiquum ministerium”, sobre el ministeri laical del catequista. Es va deliberar sobre les implicacions concretes d’aquests dos textos a la Diòcesi i es va dedicar un diàleg fructífer per parlar sobre la cate· quesi al Bisbat i els seus reptes i oportunitats. L’Arquebisbe va presen· tar l’itinerari sinodal apro· vat pel Sant Pare Francesc per a la XVI Assemblea Ge· neral Ordinària del Sínode dels Bisbes, que ha de tenir lloc l’octubre de 2023 amb el lema “Per una Església sinodal: comunió, parti· cipació i missió”. Mons. Vives va explicar les tres fases del Sínode: L’obertura serà al Vaticà els dies 9 i 10 de l’octubre vinent, i a cada Església particular el 17 d’octubre. Fins a l’abril de 2022 serà el període de treball a les Esglésies particulars i altres realitats eclesials. L’objectiu és la consulta al Poble de Déu per tal que el procés sinodal es realitzi en l’escolta a la totalitat dels batejats. S’enviarà un document preparatori, acompanyat d’un qüestio· nari i un vademecum amb propostes per realitzar la consulta a cada Església particular. Fins l’octubre vinent, cada Bisbe nomenarà un responsable diocesà

(equip) de la consulta si· nodal, que pugui ser punt de referència i enllaç amb la Conferència Episcopal. I també a la Conferència Episcopal hi haurà un responsable (equip) que pugui ser referent i enllaç amb els responsables dio· cesans. La consulta a les Diòcesis es desenvoluparà a través dels òrgans de participació previstos en el dret. I es clausurarà amb una reunió presinodal, que serà el moment culminant del discerniment diocesà. I se n’enviaran les conclu· sions. Després s’obrirà un pe· ríode de discerniment dels pastors de la Confe· rència Episcopal, perquè escoltin el que l’Esperit ha suscitat a les Esglésies. Es redactarà una síntesi i s’enviarà a la Secretaria General del Sínode amb les aportacions diocesanes. La Secretaria General del Sínode redactarà un pri· mer Instrumentum Laboris el setembre de 2022. Del setembre de 2022 al març de 2023, es dialogarà a nivell continental sobre el text del primer Instrumentum Laboris, que després es publicarà i s’enviarà. Cada reunió internacional de Conferències Episcopals nomenarà així mateix un responsable que pugui ser referent i enllaç tant amb les Conferències Episco· pals com amb la Secretaria General del Sínode abans de setembre de 2022. I tindrem un document final, que s’enviarà a la Secreta· ria General el març de 2023; i la Secretaria procedirà a la redacció del segon Instrumentum Laboris abans

de juny de 2023. I l’octubre de 2023 tindrà lloc la fase de l’Església Universal. I se celebrarà el Sínode dels Bisbes a Roma. Els Consellers van rebre també diferents informa· cions sobre la Fundació Fiella de Tremp, la gestió de l’Hotel Santuari de la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer, i la presentació de les dades sacramentals estadísti· ques del 2020.

LLIBRE DE MN. PUJOL SOBRE EL MES DE MARIA Preparat per Mn. Joan Pujol, Arxiprest de No· guera, la Parròquia de Santa Maria de Balaguer ha publicat un opuscle de 40 pàgines per practicar el Mes de Maria, amb 31 advocacions diferents de la Mare de Déu, una per a cada dia del mes de maig. S’hi recullen totes les advocacions venerades a l’Arxiprestat de Noguera i algunes més, comen· çant per la Mare de Déu del Miracle de Balaguer i acabant amb la Mare de Déu de Ribera de La Pobla de Segur.

Portada de l’opuscle dedicat a la Mare de Déu publicat per la Parròquia de Santa Maria de Balaguer.


L’equip MOVERS del col·legi Sant Ermengol va guanyar el 1r premi en “Valors First Lego League”

MOVERS, PRIMERS EN VALORS! El 22 de maig, l’equip MOVERS, format per un grup de nois i noies de 4t d’ESO del col·legi Sant Ermengol, va representar el centre a la fase regional del torneig de robòtica First Lego League, que es va dur a terme de manera virtual a la Universitat de Lleida. La First Lego League és una competició internacio· nal que té com a principal objectiu despertar l’interès per la ciència i la tecnologia en nois i adolescents, però que incideix especialment en el treball en equip i en l’aprenentatge des de la col· laboració i la cooperació. Tots els equips treba· llen a partir de dos eixos diferenciats: la realització d’un projecte innovador i la construcció d’un robot. Ara bé, en el plantejament del concurs s’aposta so· bretot pel “fair play” i que els participants gaudeixin i s’ho passin bé durant tot el procés de creació. Per aquest motiu, no només es reconeix la feina dels millors equips en l’apartat del projecte o del robot, sinó que es reconeixen també aquells equips que

han destacat treballant amb els “Valors First Lego League”: respecte, treball ben fet, amistat, i ajudar i aprendre dels altres. En resum: “ser un bon equip”. L’equip MOVERS va rebre del jurat de Lleida el 1r pre· mi en “Valors First Lego Le· ague”, reconeixement que omple d’orgull el col·legi Sant Ermengol d’Andorra perquè representa també els valors que treballen i fomenten en l’educació del col·legi. Els felicitem!

REUNIÓ DEL CONSELL PRESBITERAL AMB ELS ARXIPRESTOS El 31 de maig, en la festa litúrgica de la Visitació de Maria, va tenir lloc de forma telemàtica la reunió ordinària del Consell Pres· biteral d’Urgell amb els Arxiprestos, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i els Vicaris. Després de la pregària inicial es van encomanar ben especialment totes les víctimes de la pandèmia i l’Arquebisbe informà de diferents qüestions dioce· sanes d’actualitat. A con· tinuació, Josep Casanova va explicar les actuacions que ha dut a terme Càritas

d’Urgell des de l’inici de la pandèmia; i després de la presentació als consellers de les cartes apostòliques “Spiritus Domini” per part del Delegat diocesà de Li· túrgia, Mn. Emili Villegas, i “Antiquum ministerium” per part del, Vicari de Pas· toral, Mn. Antoni Elvira, Mons. Vives va presentar l’itinerari sinodal aprovat pel Sant Pare Francesc per a la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, que ha de tenir lloc l’octubre de 2023 [veure la informació de la reunió del Consell Pastoral Dio· cesà en aquestes mateixes pàgines]. Al final de la reunió els consellers van rebre les dades sacramentals esta· dístiques del 2020 i altres informacions diverses de la Diòcesi.

REUNIÓ DELS ECÒNOMS DEL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ El 2 de juny va tenir lloc al Seminari Major Interdio· cesà de Barcelona (SMI) la reunió dels Ecònoms de les set Diòcesis que componen el SMI, sota la presidència de l’Arquebisbe d’Urgell i Bisbe Delegat per al Semina· ri, i del Rector, Mn. Armand Puig, amb la presència dels formadors i dels Ecònoms diocesans. No hi van poder ser presents tots ells. El Rector va informar del seguiment econòmic del curs 2020-2021, de les obres que s’han dut a terme el març a les terrasses i per apartar els coloms, i de les propostes per a millores de futur a l’edifici. Es van emplaçar per a una nova re·

unió quan es podrà aprovar el balanç del curs, que es tanca amb data 31 d’agost, i el nou pressupost del curs 2021-2022, i poder millorar temes d’administració i de major implicació dels Ecònoms.

VISITA DEL BISBE DELEGAT AL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ Després de la reunió del 2 de juny amb els Ecònoms di· ocesans de les set Diòcesis que componen el Seminari Major Interdiocesà de Bar· celona (SMI), Mons. Vives va ampliar la seva estada un dia més per mantenir, com a Bisbe Delegat per al SMI, una trobada formativa i de diàleg amb tots els joves seminaristes. Els va parlar dels con· tinguts teològics sobre el ministeri ordenat que es desprenen del Prefaci I de les Ordenacions, fent-ne una lectura a manera d’una lectio divina, i els parlà de l’aprofundiment de tres reclams del Papa Francesc sobre Sant Josep, l’Any de la família i l’itinerari a seguir per a viure i col·laborar en el proper Sínode de Bisbes de l’octubre de 2023 sobre la sinodalitat en l’Esglé· sia. I van viure un fecund diàleg sobre allò que més els havia marcat en aquest curs que ara acabava, amb la participació de tots els seminaristes. Després de sopar i com· pletes, l’endemà, dia 3, va presidir l’Eucaristia amb Laudes al matí i va mantenir una reunió amb l’equip de formadors, que li exposaren les seves línies d’actuació en el curs que acabava. Església d’Urgell

47


“SIGUEU SEMPRE AMICS DE JESÚS” Durant el mes de maig, l’Arquebisbe Joan-Enric administrà el sagrament de la confirmació a un total de 216 joves i 4 adults de les Parròquies d’Escaldes-Engordany,

Andorra la Vella, Bala· guer, Guissona, Encamp, Sant Julià de Lòria, La Seu d’Urgell, La Massa· na, Bellvís, Térmens i Agramunt. A les diferents celebra·

cions, exhortà els con· firmands a viure segons l’Esperit Sant, i a perse· verar en l’amistat amb Jesús i no abandonar-lo, i a ser joves que sàpiguen nedar contracorrent en

la vida i romandre en la fe malgrat les dificultats que es puguin trobar. Així mateix, els recor· dà com és l’amor el que dóna sentit a la vida humana i els encoratjà a BELLVÍS

AGRAMUNT

ENCAMP

ESCALDES ENGORDANY ANDORRA LA VELLA BALAGUER

48

Església d’Urgell


saber donar la seva vida per amor, dia a dia, amb generositat, tal com ens ho han ensenyat tantes i tantes persones durant la pandèmia actual, que estan donant el millor d’ells mateixos sense caure en l’egoisme de la disbauxa que no té en compte el patiment i el sofriment dels altres,

perquè, com ens ense· nya Jesús a l’Evangeli de Joan (en concret, Jo 15, 9-17), ningú no té un amor més gran que aquell qui sap donar la seva vida pels demés. En segon lloc, Mons. Vives animà els joves al compromís, a establir lligams i vincles de ca· ritat, fe i amor concrets GUISSONA

amb la Parròquia i amb la societat, perquè l’amor s’ha de concretar en les obres, com el compro· mís dels pares envers els seus fills o el de la fidelitat dins el matrimo· ni o la vida sacerdotal o consagrada; i a demanar l’ajuda de l’Esperit Sant, que els acompanyarà sempre en la seva vida

com a cristians amb els seus dons diversos. Al final de cada cele· bració, els confirmats reberen un exemplar del Nou Testament amb la recomanació de Mons. Vives que cada dia en llegeixin un passatge, perquè la Paraula de Déu els sigui consol i forta· lesa en el seu dia a dia.

LA SEU D’URGELL

SANT JULIÀ DE LÒRIA

LA MASSANA

TÉRMENS

LA SEU D’URGELL

Església d’Urgell

49


LES CÀRITAS DE LLEIDA, SOLSONA I URGELL ATENEN 16.000 PERSONES EL 2020 Les Càritas diocesanes de Lleida, Urgell i Solsona va atendre més de 16.000 persones durant el 2020, van repartir ajudes econò· miques per valor de 666.193 euros i van destinar més de 5 milions i mig d’euros a programes de cobertura de necessitats bàsiques, de suport als col·lectius més vulnerables, i a projectes d’inserció laboral. Càritas va fer públiques aquestes dades a Lleida el dimecres 3 de juny en una roda de premsa presidida pel Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez, a la qual van assistir el Director de Càritas d’Urgell, Josep Ca· sanova, i la Coordinadora general, Marta Fortuny. Les dades constaten que la precarietat s’aguditza i que l’escletxa social s’ei· xampla i es fa més evident, castigant les persones més vulnerables a un futur incert amb dificultats per accedir al mercat laboral, a una llar digna i a la igualtat d’oportunitats; situació que s’ha vist encara més agreujada per la bretxa di·

gital. En aquest context, les tres Càritas de la província de Lleida també han vist incrementada la demanda dels serveis per cobrir les necessitats bàsiques amb espècie. Concretament, han realitzat fins a 20.000 serveis en alimentació. Les dades també mostren que les Càritas de Lleida, Solsona i Urgell han vist augmentar de forma sig· nificativa la intensitat de les ajudes. Com sempre, el focus d’atenció de Càritas ha estat la cobertura i l’acompanyament, i més en aquest any tan compli· cat, en què l’entitat encara ha posat més esforços per estar al costat de la població més vulnerable, i en especial la gent gran, que ha patit reclusió física de més llarg període, obli· gant a aquestes persones a reduir el contacte amb la seves xarxes familiar i social. En el cas de Càritas de Solsona, es van reforçar les comunicacions amb les persones grans al seu domicili i a les residències; Càritas d’Urgell hi va enviar més de 1.000 dibuixos; i Càritas de Lleida va crear un programa de formació per a les persones voluntàries i beneficiàries per gestionar

El Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez, presidí la roda de premsa de les Càritas diocesanes de Lleida, Solsona i Urgell.

50

Església d’Urgell

Els alumnes de l’escola Mare Janer de Santa Coloma van seguir amb interès les explicacions dels voluntaris de Càritas parroquial de Sant Julià de Lòria.

les emocions i les pors en temps de pandèmia. En l’àmbit laboral, totes tres entitats van mantenir les seves empreses d’in· serció, malgrat la situació econòmica. Tant és així, que s’han pogut crear fins a 80 llocs de treball, un 16% més que l’any anterior. Tot i veure’s obligats a aplicar ERTOS als propis empleats a causa de la disminució o parada total de l’activitat, es van cobrir pràcticament la totalitat del salari dels seus empleats. Les memòries de les tres Càritas es poden con· sultar en aquest enllaç: https://drive.google.com/ drive/folders/146ho6PLKFNDYc5epF3pKSuiOTz-t4H8

ACCIÓ DE CÀRITAS DE SANT JULIÀ DE LÒRIA A L’ESCOLA JANER DE SANTA COLOMA El 3 de juny, a prop de la festa del Corpus i el Dia de la Caritat, va tenir lloc una presentació per donar a co· nèixer Càritas parroquial de Sant Julià de Lòria als alumnes de 5è de primària de l’escola Mare Janer de Santa Coloma. La iniciativa sorgí de la professora de Religió del curs, catequista de la Parròquia.

Els alumnes van estar molt atents a les explica· cions dels dos voluntaris de Càritas parroquial que van fer la presentació i participaren amb les seves preguntes i observacions. Els voluntaris explicaren que l’acció de Càritas, com a institució, és la sol· licitud de l’Església pels més pobres i marginats. Els llegiren i comentaren diverses cites de l’Evan· geli relacionades amb els serveis que s’ofereixen i amb la tasca de Càritas en general, i els explicaren els objectius i els mitjans humans i materials de què disposa per portar a terme la seva missió. Els alumnes van veure unes diapositives prepara· des per Càritas parroquial i van poder interioritzar millor el contingut exposat seguint el mètode pedagò· gic-competencial, que els va proposar la seva profes· sora, anomenat “Titulars” (“Headlines”). Els infants es mostraren molt sensibles i reberen aquest testimoni amb interès, la qual cosa és especialment important si tenim en compte que ells són els voluntaris de demà. És molt d’agrair aquesta col·laboració de Càritas amb l’escola.


REUNIÓ DE DELEGATS DE FAMÍLIA DE CATALUNYA

Els jugadors de l’equip Aleví A del Club de Futbol Agramunt Escola Gerard Gatell van oferir a la Mare de Déu dels Socós el títol del campionat de lliga de la seva categoria.

L’EQUIP ALEVÍ A DEL CLUB DE FUTBOL AGRAMUNT OFEREIX EL TÍTOL A LA MARE DE DÉU DELS SOCÓS El dissabte 5 de juny, els jugadors, cos tècnic i fami· liars de l’equip Aleví A del Club de Futbol Agramunt Escola Gerard Gatell van oferir a la població i a la Mare de Déu dels Socós el títol del campionat de lliga de la seva categoria. Primer van ser rebuts a la sala de plens de l’Ajun· tament per l’Alcaldessa, Sílvia Fernàndez, que els va felicitar pel seu triomf. Tot seguit van anar a l’es· glésia parroquial, on els va rebre el Rector, Mn. Jaume Mayoral, per oferir a la Mare de Déu dels So· cós no tan sols el títol de campions, sinó sobretot el treball i l’esforç al llarg de tota la temporada, en un any que ha estat especialment complicat per les dificultats que ha comportat la pandèmia. Mn. Jaume els va adreçar unes breus paraules per agrair la feina que es fa

des de l’esport per donar valors i possibilitar una educació en el temps del lleure dels nois i noies que hi participen.També els va recordar les re· cents paraules del Papa Francesc en referència al gest de l’entrenador Pep Guardiola després que el seu equip va quedar segon a la Lliga de Campions, per destacar que l’impor· tant és participar, fruir i fer-ho amb esportivitat: “M’agradaria destacar l’actitud davant la derrota. M’han explicat que un d’aquests dies -no sé onhi va haver un guanyador i un que va quedar segon, que no ho va aconseguir. I el que va quedar segon va besar la medalla. Això ens ensenya que fins i tot en la derrota hi pot haver una victòria”, afirmà el Sant Pare. Una fotografia de família va cloure l’acte mentre les campanes repicaven a fes· ta. I tot seguit els jugadors de l’Aleví A tornaren al camp de futbol: els espe· rava un altre partit del seu esport preferit.

El dia 5 de juny a la Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat va tenir lloc la reunió ordinària dels Dele· gats de Família i Vida de les Diòcesis amb seu a Catalu· nya, la primera de forma presencial, després de la pandèmia. Presidí la reunió Mons. Agustí Cortés, Bisbe de Sant Feliu de Llobregat i encarregat de l’àmbit de la pastoral de la família de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), i hi participaren els Delegats de Barcelona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat, Girona i Urgell. Els Delegats compartiren les diferents iniciatives que s’han dut a terme o que és previst d’endegar pròxima· ment a cada Diòcesi amb motiu de l’Any de la Família Amoris Laetitia, que es clou· rà amb la trobada mundial de les famílies a Roma el juny de 2022. Malgrat les dificultats provocades per la pandèmia, es preveu que el desembre vinent, quan la situació sanitària estigui més estabilitzada, en la festa litúrgica de la

Sagrada Família es podrà dur a terme alguna acció comunitària amb la ce· lebració d’una setmana especialment dedicada a la família. A continuació, els Dele· gats reberen informació so· bre la polèmica llei de l’eu· tanàsia que entrarà en vigor el mes de juny d’enguany. Presentà el tema el Delegat de Pastoral de la Salut de Sant Feliu de Llobregat, Mn. Xavier Sobrevia, que oferí als delegats una didàctica i brillant exposició sobre la llei i les seves implicacions ètiques i morals. També va presentar el document “Declaració d’instruccions prèvies i voluntats antici· pades”. Els Delegats reflexiona· ren sobre aquesta deli· cada qüestió i acordaren la confecció d’un tríptic informatiu conjunt per a ser distribuït a les Parròquies de la CET.

CLAUSURA DEL CURS A L’ESCOLA DIOCESANA DE FORMACIÓ PERMANENT El dissabte 5 de juny, l’Arquebisbe Joan-Enric va cloure telemàticament

Els Delegats de Família i Vida de les Diòcesis amb seu a Catalunya es van poder reunir de forma presencial a Sant Feliu de Llobregat. Església d’Urgell

51


FESTA DEL CORPUS A LA CATEDRAL I ARREU DEL BISBAT

Mons. Vives va cloure des dels estudis de Ràdio Principat el curs 2020-2021 de l’Escola Diocesana de Formació Permanent del Bisbat d’Urgell.

des dels estudis de Ràdio Principat el curs bàsic de formació cristiana i el curs d’aprofundiment que l’Escola Diocesana de Formació Permanent del Bisbat d’Urgell ha pogut oferir de forma més con· densada durant el període 2020-2021. Mons. Vives estava acompanyat de Mn. Antoni Elvira, Director de l’Escola, i de Mn. Emili Villegas, Subdirector L’Arquebisbe Joan-Enric destacà el bon servei que ofereix l’Escola Diocesana de Formació Permanent als laics i consagrats perquè “donem raó de la seva esperança a tothom qui els ho demana”. Felicità l’organització i sobretot els participants que des de fa mesos, cada quinze dies, s’han anat unint online a les classes dels diversos especialistes.

TROBADA DELS PREVERES DE L’ARXIPRESTAT URGELL MITJÀ El dilluns 7 de juny es van reunir a la Parròquia de Ponts els preveres i el diaca que formen l’Arxiprestat d’Urgell Mitjà. Va ser la pri· mera reunió presencial des que es declarà la pandèmia. 52

Església d’Urgell

Van pregar junts i tot se· guit Mn. Jaume Mayoral va informar de la reunió dels Arxiprestos i del Consell Presbiteral del dia 31 de maig. Els preveres van dialogar sobre el ministeri laical del catequista i l’itinerari sino· dal aprovat pel Papa Fran· cesc per a l’Assemblea del Sínode de Bisbes que ha de tenir lloc l’octubre de 2023 amb el tema: “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”. Sobre el ministeri dels catequistes, després de llegir i comentar alguns punts de la Carta del Papa, es va dialogar sobre la situació de la catequesi a l’Arxiprestat, amb un subratllat de trobar nous catequistes i amb edats més joves. Els presents van informar de la situació de la catequesi a les seves comunitats parroquials en temps de pandèmia i confinament. Sobre el Sínode dels Bis· bes es va valorar el treball des de les Parròquies, els Bisbats, les Conferències Episcopals i el Sínode d’octubre 2023 i es van recordar els moments vis· cuts al Bisbat amb mètode sinodal. continua pàg. 54

El diumenge 6 de juny, a totes les Parròquies del Bisbat es va cele· brar amb solemnitat la festa del Cos i de la Sang de Crist, exaltació de l’amor a Jesús fet Eu· caristia per a la salvació del món, i manifestació de fe popular en la seva presència real. A causa de les mesures contra la pandèmia, a algunes poblacions va tenir lloc un acte eucarístic senzill dins el mateix temple, amb el desig que el Senyor visiti amb la seva presència salva· dora tots els racons del territori i de la vida de cada dia. A la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell,

l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la solemne Eucaristia acompanyat del Vicari general i Rec· tor de la Parròquia, del Secretari general, dels seminaristes i d’alguns infants que enguany han rebut la primera comunió. A l’homilia, glossà el gran misteri que la litúr· gia celebrava en aquell diumenge: la presència real del Senyor Jesús sota les espècies euca· rístiques del pa i del vi. Remarcà la importància de la categoria de “sa· crifici” que la nostra cultura té el perill de perdre, i en concret del sacrifici de Jesús a la Creu com a expressió de la mà· LA SEU D’URGELL xima do· nació d’Ell mateix per amor al Pare i als homes. Un sacrifi· ci que ac· tualitzem i fem real en la cele· bració de l’Eucaris· tia, font i cimal de la vida cristi· ana, ja que s’hi actu· alitza el misteri de la passió, mort i re· surrecció


LA PORTELLA

del Senyor cada vegada que la celebrem. L’amor sacrificat és el que ens permet estimar tota persona humana des de la seva concepció fins a la seva mort natural, i estimar especialment la vida dels més vulnerables i fràgils com les persones amb discapacitat, els no nascuts o els ancians i ma· lalts que necessiten una cura especial. Finalment, l’Arquebisbe va recordar com en aquell dia se cele· brava el dia de la Caritat perquè l’Eucaristia no pot ser real si no ens porta a l’amor real i concret envers els germans. En acabar l’Eucaristia va tenir lloc la processó amb el Santíssim per dins de la Catedral, en un clima

de gran respecte i devo· ció, mentre es cantaven cants eucarístics i els infants acompanyaven el pas del Senyor llençant flors i pètals pel camí on havia de passar. Al final de la processó l’Arquebisbe beneí els assistents, la ciutat i la Diòcesi, i tot el Poble de Déu, amb el Santíssim Sagrament. A Sant Julià de Lòria, l’Eucaristia dominical del Corpus, solemnitzada pels Petits Cantors d’An· dorra, serví per donar la benvinguda a una nova fa· mília procedent de Síria, que ha arribat a Andorra gràcies al protocol d’en· tesa entre el Govern del Principat d’Andorra i la Comunitat de Sant’Egidi

LA SEU D’URGELL

GUISSONA

per a la realització del Projecte “Obertura de corredors humanitaris”, en la concreció del qual el Bisbat d’Urgell va in· tervenir com a mediador entre les institucions andorranes i la comunitat de Sant’Egidi, i que es va formalitzar el maig de 2018, després que el Con· sell General del Principat aprovés per unanimitat el mes de març una llei específica per permetre l’entrada al país per mo· tius humanitaris. Aquesta nova família se suma així a les dues que ja estan instal·lades al país. En l’actualitat, hi ha onze persones refugiades acollides al Principat, i la previsió és poder-ne rebre fins a 20.

A Guissona, després de la Missa Major, i amb la participació d’alguns nois i noies que enguany han fet la Primera Co· munió, es féu un breu acte eucarístic amb un recorregut al voltant de la plaça de l’església amb el Sagrament exposat. Fou acompanyat per les interpretacions del cor parroquial i d’una solista al violí, i la mare d’un dels infants va fer una pregària davant el Santíssim pre· gant per tota la població de Guissona, per totes les persones que han sofert el Covid-19 i per tots els professionals que tant de servei han fet durant aquest any. Fou un acte senzill, però respectuós i amb molt de recolliment.

SANT JULIÀ DE LÒRIA

Església d’Urgell

53


Entre d’altres temes, els preveres van dialogar sobre el ministeri laical del catequista i l’itinerari sinodal aprovat pel Papa Francesc per al Sínode de Bisbes de l’octubre de 2023. ve de la pàg. 52

Al final es va resar l’Àn· gelus i es va compartir un dinar de germanor on es va tenir un record d’agraïment per les noces d’or matrimonial del diaca permanent, Mn. Josep Caba, amb la seva esposa, Maria Muntada.

LA FUNDACIÓ LLAR CRISTIANA MARIA MAESTRE CEDEIX UN LOCAL A L’ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER El 7 de juny es va inau· gurar oficialment el local cedit per la Fundació Llar

Cristiana Maria Maestre per a l’ús de l’Associa· ció Espanyola Contra el Càncer (AECC) de La Seu d’Urgell a la planta baixa de Casa Molines. La cessió es va fer l’any 2019, però a causa de la crisi sanitària pel Covid-19 fins ara no s’havia pogut fer la inau· guració. L’acte va comptar amb l’assistència de l’Alcalde de La Seu, Jordi Fàbrega; de l’Arquebisbe Joan-Enric com a President de la Fun· dació Llar Cristiana Maria Maestre; i de la Junta de l’AECC, encapçalada pel

El President de l’AECC a La Seu (dempeus) va destacar la voluntat de fer arribar a tots els malalts de la comarca els serveis que ofereix l’entitat

54

Església d’Urgell

seu President a La Seu d’Urgell, Zósimo González, a més de representants de diferents entitats de la ciutat. El President de l’AECC a La Seu va destacar la volun· tat de fer arribar a tots els malalts de la comarca els serveis que ofereix l’entitat (teràpies, massatges, ac· ceptació, acompanyament de les famílies i als malalts, etc.), i va informar que la Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell atén uns 50 nous casos de càncer l’any, dels quals entre 25 i 30 necessiten quimioteràpia, havent-se de desplaçar a Lleida o Barcelona majo· ritàriament.

VISITA DE LA FUNDACIÓ PRIVADA NOSTRA SENYORA DE MERITXELL El 8 de juny, l’Arquebisbe Joan-Enric, va rebre al Pa· lau Episcopal la visita de la Presidenta de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, Sra. Maria Pilar Díaz, i de la Directora, Sra. Celine Mandicó, que van informar el Copríncep de com s’ha viscut la pandè· mia entre els 800 benefi·

ciaris de les institucions i programes de la Fundació, així com de la marxa del Pa· tronat i del 50è aniversari de la Fundació que s’escau enguany. L’entitat va néixer com a escola a instàncies de Càritas Parroquial d’An· dorra la Vella i d’un grup de persones generoses amb la vocació de vetllar per les persones amb discapacitat del Principat d’Andorra, i fa poc que va passar de ser una associació a una Fundació.

CÀRITAS D’URGELL OBTÉ LA CERTIFICACIÓ ISO 9001:2015 DE QUALITAT EN LA GESTIÓ Càritas d’Urgell ha re· but la certificació ISO 9001:2015 de qualitat en la gestió, en aquest cas en l’àmbit de l’acció social amb persones en risc d’ex· clusió. La certificació li ha estat atorgada pel Bureau Veritas Certification, el primer organisme privat de certificació a Espanya. D’aquesta manera, Càritas d’Urgell ha vist recone· guda la seva gestió de la participació comunitària, realitzada a través del

Mons. Vives va rebre al Palau Episcopal la Presidenta i la Directora de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.


voluntariat i de les acci· ons de sensibilització als centres de Balaguer i La Seu d’Urgell. Aquests dos centres coordinen, orien· ten, promouen i potencien l’acció caritativa i social de l’Església a la Diòcesi d’Urgell i són un motor de creixement per a altres centres de Càritas. La cer tificació ISO: 9001:2015 confirma les bones pràctiques de Càritas d’Urgell i reconeix la maduresa i eficàcia del seu sistema de gestió, al mateix temps que ratifica el seu compromís amb la millora continua. També es reconeix internacio· nalment l’esforç i la de· dicació de tot l’equip de Càritas d’Urgell per oferir respostes eficaces a les necessitats dels nostres participants, voluntaris y col·laboradors, i reafirma la seva decidida orientació cap a l’excel·lència.

ENTRADA A L’ARXIDIÒCESI DEL NOU ARQUEBISBE DE SEVILLA El 12 de juny, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, fins ara Bisbe de Terrassa, va prendre possessió del seu nou ministeri a la Catedral metropolitana de Sevilla. El nou Arquebisbe es va po· sar a disposició de tots els seus nous feligresos, amb esperit humil i entregat, fidel al seu lema episcopal: “Remar mar endins”. Hi van assistir el Pre· sident de la Conferèn· cia Episcopal Espanyola, Mons. Omella, amb altres prelats d’Andalusia i Ca· talunya, entre els quals l’Arquebisbe Joan-Enric, a

L’Arquebisbe d’Urgell assistí a l’inici del pontificat de Mons. Saiz Meneses com a Arquebisbe de Sevilla.

més de l’Arquebisbe emè· rit de Sevilla, Mons. Juan José Asenjo, i del Cardenal Carlos Amigo, predecessor de Mons. Saiz a la Càtedra sevillana. Fou una jornada de gran festa i de comunió entre Esglésies, que marca la cooperació i sinodalitat per a l’evangelització.

VISITA A LA FUNDACIÓ PRIVADA TUTELAR D’ANDORRA El 14 de juny, l’Arque· bisbe d’Urgell i Coprín· cep d’Andorra va visitar les instal·lacions de la Fundació Privada Tutelar d’Andorra acompanyat del President de la Fundació, Josep Rodríguez Gutiér· rez; de la Ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat del Govern d’Andorra, Judith Pallarés Cortés; i la Gerent de l’entitat, Carme Padreny. La visita començà als locals “Joves en inclusió” (JEI), on la coordinadora del programa, Eva Flotats Bernadó, els informà sobre el centre d’intervenció diürna altament especia· litzat en els trastorns de

l’espectre autista (TEA). El programa JEI s’adreça a joves de 16 a 30 anys amb diagnòstic TEA amb alta o moderada necessitat de suport, que prèviament han estat avaluats per la Comissió Nacional de Valoració. El JEI ha estat impulsat per la Fundació Privada Tutelar amb la col·laboració del Ministeri d’Afers Socials del Govern d’Andorra. També els va informar del programa “Acompanya’m”, que fa que 40 persones siguin acompanyades per sis professionals que els aju· den en el seu dia a dia. És

un programa d’atenció integral i completament personalitzat per tal que els joves puguin adquirir noves habilitats i man· tinguin aquelles que han après en etapes anteriors, tenint en compte totes les esferes de la persona amb alta o moderada necessitat de suport, i amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida. Finalment, el Copríncep i la Ministra mantingue· ren una reunió amb el President i la Gerent de la Fundació, que els faci· litaren informació deta· llada sobre l’activitat que desenvolupa l’entitat. El Copríncep volgué agrair en nom de tot el país el seu delicat treball de tu· tela i cura envers les per· sones més vulnerables, i especialment per la missió de protegir les persones que han perdut capacitats, garantint-los una qualitat de vida des del respecte i la confidencialitat i, alhora, sensibilitzar la societat andorrana per a aconse· guir la seva implicació i compromís.

L’Arquebisbe i la Ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat del Govern d’Andorra (a l’esquerra, amb vestit fosc) reberen informació detallada de les activitats de la Fundació Privada Tutelar d’Andorra. Església d’Urgell

55


A la reunió de la Fundació Museu Diocesà d’Urgell es presentà el pla de gestió del Conjunt Catedralici elaborat per Joan Pluma (esquerra).

REUNIÓ DE LA FUNDACIÓ MUSEU DIOCESÀ D’URGELL El 14 de juny va tenir lloc a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell la reunió ordinària de la Fundació Museu Diocesà d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell. Hi foren presents el Vicari general, Mn. Josep M. Mauri; la Delegada dio· cesana de Patrimoni, Clara Arbués; el Vicari general i Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri; l’Arxiver diocesà, Mn. Be· nigne Marquès; l’Ecònom diocesà, Carles Martín Neira, i el Secretari general, Mn. David Codina. El punt central de la reu· nió fou la presentació del Pla de Gestió del complex de la Catedral de Santa Maria i el Museu Diocesà d’Urgell, a càrrec de Joan Pluma i Vilanova, exdi· rector general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Pa· trimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El Pla respon a la voluntat que el sistema de gestió permeti mantenir les especificitats d’usos dels diferents espais del Con· 56

Església d’Urgell

junt Catedralici, que són espais tan diferents com els litúrgics i els museístics, i, a la vegada, accentuï el caràcter de referent que té aquest singular edifici per al conjunt de la Diòcesi d’Urgell, de la ciutat de La Seu d’Urgell i per al país.

REIVINDICACIÓ DEL BISBE I COPRÍNCEP SIMEÓ DE GUINDA Un grup de divulgadors, agents culturals i histori· adors d’Andorra i de les comarques pirinenques han signat un manifest reivindicant la figura de Mons. Simeó de Guinda i Apeztegui, Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra del

1714 al 1737 [veure pàgina 41 en aquest mateix núme· ro]. Al manifest es posa en relleu que, tot i ser un home de confiança del rei Felip V d’Espanya, va mantenir la sobirania d’Andorra davant els desitjos del monarca d’annexionar-se-la després de la Guerra de Successió. Per a l’historiador Quim Valera, un dels portaveus dels signants de manifest, el Copríncep d’Urgell Simeó de Guinda és “un campió de la nostra independència”; però alhora és un perso· natge “molt desconegut” i, per aquest motiu, és necessari reivindicar-lo. És per això que els signants del manifest demanen que se’l tingui en compte en els llibres d’història, que els infants el puguin conèixer a l’escola i també que se li dediquin espais urbans on es dignifiqui la seva figura. Una de les propostes és que es doni nom a la plaça de l’església parroquial de Sant Julià de Lòria, on va morir el 1737, convertint-se en l’únic Copríncep que va acabar la seva vida en terres andorranes. En aquest sentit, el Rector de Sant Julià de Lòria, Mn. Pepe Chisvert, ha defensat

El Rector de Sant Julià (dreta), amb dos dels promotors del manifest en reivindicació del Bisbe i Copríncep Simeó de Guinda.

la idea de “tornar a recu· perar el comunidor”, un recinte de l’església que considera que sempre ha estat en la història del país i que defineix com “un espai de concòrdia, de diàleg i de retrobament abans de passar a altres instàncies”. El grup promotor també demana que s’incentivin activitats de recerca i di· vulgació per afavorir la res· titució històrica d’aquest personatge. Per això també preveu organitzar unes jor· nades especials a l’hivern per difondre el llegat de Simeó de Guinda.

ASSEMBLEA GENERAL DE CÀRITAS ANDORRANA El 14 de juny va tenir lloc l’Assemblea General de Càritas Andorrana, presi· dida per l’Arquebisbe Joan Enric; pel President-Dele· gat, Amadeu Rocamora; i pel Consiliari, Mn. Ramon Sàrries. Hi van participar els representants de les Càritas parroquials del Principat d’Andorra. L’Assemblea fou prece· dida per una celebració eucarística a l’església del Fener, en la qual l’Arquebis· be glossà a l’homilia el bell text de la segona carta als Corintis (2Co 6, 4-10), que va definir com un retrat dels voluntaris, col·laboradors i treballadors de Càritas: ”ens hem d’acreditar en totes les situacions com a servidors de Déu, sofrint amb molta constància la dissort, les angúnies, les contrarietats, les bastona· des, les presons, els ava· lots, les fatigues, l’insomni, la manca d’aliment; en nos· altres ha de resplendir l’ho·


nestedat, el coneixement, la paciència, la bondat, la presència de l’Esperit Sant, l’amor sincer; pel missatge de veritat que anunciem, pel poder que Déu ens ha donat, hem de brandar amb la dreta i amb l’esquerra les armes de la justícia; pot ser que ens veiem honrats o deshonrats, que uns parlin bé de nosaltres, i d’altres en parlin malament, que ens tinguin per impostors, quan diem la veritat, que ens tin· guin per desconeguts, quan som prou coneguts; sembla que morim, quan de fet vivim més profundament; ens han condemnat a di· verses penes, però encara no ens han executat, en les nostres tristeses, sempre estem contents, enmig de la pobresa, n’enriquim molts, sense tenir res, som amos de tot”. Posteriorment comen· çà l’assemblea amb les paraules de benvinguda de l’Arquebisbe i del Pre· sident, que manifestaren l’agraïment per tot el treball que du a terme Càritas Andorrana en nom de l’Es· glésia catòlica; i destacaren com durant la pandèmia l’entitat ha estat sempre

al costat dels més febles, aportant ajudes específi· ques i acompanyament, com per exemple l’atenció als temporers amb roba i aliments, o la distribució d’aliments i béns de prime· ra necessitat. A continuació es presentà la Memòria del 2020 amb el resum d’activitats on desta· quen diferents programes com l’atenció primària, el rober, el banc d’aliments i el programa de suport i la cura als transeünts. Altres iniciatives destacades van ser la Campanya de Reis, en la qual es van recollir 1.050 joguines que es van repartir entre 220 nens i nenes d’Andorra; la campa· nya de sensibilització per conscienciar els infants i joves sobre la importància de ser solidaris, en la qual van participar 16 centres escolars dels tres sistemes educatius del país; i la col· laboració amb el Centre Penitenciari de La Comella. Tot seguit es van presen· tar i aprovar els comptes corresponents a l’exercici 2020. En total, Càritas An· dorrana va ajudar durant l’any passat 817 residents i 1.442 temporers i no re·

A la reunió del SIJ es va començar a programar les activitats per al curs vinent.

sidents; amb una inversió en els diferents programes d’atenció que s’ha saldat amb un resultat negatiu de 251.443,33 euros. Finalment, i tal com de· terminen els estatuts de l’entitat, l’assemblea va acordar proposar a l’Ar· quebisbe d’Urgell la reno· vació com a Vicepresidenta de Càritas Andorrana la Sra. Canòlich Baró, i com a Presidenta de la Comissió d’Administració de Béns de Càritas Andorrana la Sra. Maria Soldevila. Tam· bé es va proposar el Sr. César García perquè entri a formar part de la Junta com a responsable de les relacions internacionals en substitució del Sr. Francesc Mora, a qui l’Arquebisbe i Copríncep volgué agrair els seus 12 anys de servei a la Junta de Càritas Andor· rana, primer com a Vice· president i posteriorment com a responsable de les relacions internacionals envers Càritas Europa i altres organismes.

REUNIÓ DE FINAL DE CURS DEL SIJ A l’assembla de Càritas Andorrana es va presentar la Memòria de 2020 i s’aprovaren els comptes de l’any passat.

El dilluns 14 de juny, els membres del Secretariat

Interdiocesà de Joventut (SIJ) i Delegats de Joventut de les Diòcesis amb seu a Catalunya i Mallorca es van reunir a Barcelona amb el Bisbe Sergi Gordo, responsable de la pastoral juvenil de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), per programar el curs vinent, amb activi· tats com el Camino de Santiago, del 31 de juliol al 3 d’agost; el Pelegrinatge Europeu de Joves, del 3 al 7 d’agost de 2022 a Santiago de Compostela; o la jornada d’animadors de joves que tindrà lloc el 26 de març de 2022; a més de compartir les diferents iniciatives que es duran a terme des de les diferents Delegacions aquest estiu. A la reunió també és va acomiadar Mn. Josep Mateu, que aquest curs acaba la seva etapa de tres anys com a Director del SIJ, i es va dur a terme la votació per escollir-ne el nou Director com a pas previ per a la confirmació i nomenament per part dels Bisbes de la CET. Els membres del SIJ agraïren a Mn. Josep tots aquests anys dedicat a apropar Crist als joves. Església d’Urgell

57


REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE AL SEMINARI CONCILIAR DE BARCELONA

El dimecres 16 de juny va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona la reunió núm. 244 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET). 1.- Els Bisbes van iniciar l’estudi del document de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) “Formar pastors missioners”, que demana revisar com es porta a terme l’aplicació del nou Pla de Formació per als Seminaris a les nostres Diòcesis, així com els principals elements de renovació d’aquest Pla. 2.- Així mateix, van

VISITA DEL PRESIDENT I EL VICEPRESIDENT DE CREU ROJA ANDORRANA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal va rebre el 15 de juny al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell 58

Església d’Urgell

rebre la visita de la Dra. Margarita Bofarull, RSCJ, Presidenta de l’Institut Borja de Bioètica i mem· bre de la Pontifícia Aca· dèmia de la Vida, i la Dra. Montserrat Esquerda, Directora de l’Institut Borja de Bioètica, amb les quals van mantenir un extens col·loqui sobre la imminent entrada en vigor de la Llei de l’eutanà· sia, així com la necessitat d’establir un correcte document de voluntats anticipades i també de les possibilitats d’objecció de consciència per part

el President i el Vicepresi· dent de Creu Roja Andor· rana, Srs. Josep Pol i David Fraissinet, respectivament, que el van informar de les activitats de l’entitat durant el 2020. Un total de 2.918 perso·

dels professionals sani· taris. En relació a aquesta important qüestió, els Bisbes van fer públic un comunicat que reprodu· ïm en aquestes pàgines. 3.- Els Bisbes van rebre el Sr. Dani Font, Coordina· dor de Catalonia Sacra, i Mn. Josep Maria Riba, Director del Secretariat Interdiocesà de Conser· vació i Promoció de l’Art Sagrat (SICPAS), que els van presentar la Memòria anual de les activitats de Catalonia Sacra i el balanç econòmic de l’any 2020. També els van explicar les activitats que s’estan realitzant durant aquest any i el corresponent pressupost, que els Bis· bes van aprovar pel que fa a la difusió del patrimoni sacre de les Diòcesis de la CET. 4.- Mons. Joan Enric Vives i Mn. Joan Baburés, President i Coordinador

nes van sol·licitar ajuda de Creu Roja Andorrana en els darrers catorze mesos, un 79% més que el 2019. Aquest augment de sol·licituds va provocar que la botiga solidària, un projecte iniciat per donar

respectivament de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia (CIL) van presentar als Bisbes els darrers treballs de la Comissió pel que fa a la traducció al català de la tercera edició esmenada del Missal Romà, que els Bisbes van aprovar. Després de la definitiva confirmació per part de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, aviat podrà ser editat. 6.- Finalment, a propos· ta de Mons. Sergi Gordo, President del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ), els Bisbes van no· menar Mn. Carles Bosch Falgueras, prevere de l’Ar· quebisbat de Barcelona, com a nou director del SIJ per a un trienni. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC), 16 de juny de 2021

suport als més necessitats arran de la crisi sanitària, arribés a registrar un mà· xim de 619 usuaris, i tot i que la situació actual és més estable, encara hi ha 308 persones ateses per aquest servei.


COMUNICAT DELS BISBES DE CATALUNYA SOBRE LA LLEI DE L’EUTANÀSIA El dia 25 de juny entrarà en vigor la Llei Orgànica 3/2021 de regula· ció de l’eutanàsia. No és fàcil ni senzill abordar el final de vida ni el patiment. L’Església Catòlica, des dels seus orígens, ha tingut cura de les persones en situacions d’especial fragilitat i vulnerabilitat tant en l’àmbit sanitari com social. És des d’aquest compromís de servei constant a la societat que vol oferir una paraula davant l’eutanàsia. L’Església Catòlica demana la promoció de les cures pal·liatives i el desplegament efectiu de la llei de dependència, donant realment cobertura a les necessitats dels malalts i les seves famílies. Davant les situacions de patiment i de final de la vida, és clau l’atenció integral, abordant el patiment

L’augment de l’activitat per la pandèmia també va generar un creixement dels equips operatius, que ha passat de comptar amb 25 empleats a tenir-ne més de 55 actualment. A més, el nombre de voluntaris va arribar a ser de 2.000 per· sones en els moments més

físic, psicològic, espiritual i social, i no perllongant la vida per tots els mitjans possibles. En aquest context, és important clarificar que no són eutanàsia aquelles accions, com la sedació, encaminades a mitigar el dolor o altres símptomes ni tampoc no ho són la retirada o no aplicació de tractaments desproporcionats, inadequats o fútils. L’objectiu de l’eutanàsia és acabar amb la vida de la persona de forma directa i intencional. Des de la convicció que la vida és un do de Déu que cal respectar, el compromís de l’Es· glésia és el d’ajudar les persones a viure més d’acord amb la seva dignitat intrínseca i afavorir el seu major benestar, especialment en situacions de proximitat de la mort o de sofriment.

complicats. Els recursos humans van ser presents en totes les operatives des de l’inici del virus: en el doble cribratge a la població, en el test de tornada a les esco· les; i a l’stop-lab de Prat de la Creu, amb 37.331 proves fins al 31 de desembre del 2020, i l’stop-lab mòbil, amb

El President i el Vicepresident de Creu Roja Andorrana van explicar al Copríncep les activitats de l’entitat durant el 2020.

Aquestes situacions represen· ten un desafiament per a malalts i famílies. És desitjable reflexi· onar-hi des dels propis valors i creences, i deixar-ne constància per escrit en el Document de Voluntats Anticipades, on es pot especificar tant el rebuig a l’eu· tanàsia com a les accions desti· nades a perllongar el procés de mort. En aquest sentit, suggerim signar el Document de Voluntats Anticipades elaborat per la Confe· rència Episcopal Espanyola i que properament es facilitarà a les Parròquies i comunitats amb les degudes orientacions. Altrament, recomanem als professionals sani· taris que es plantegin el seu dret d’objecció de consciència davant d’aquesta llei. Barcelona, 17 de juny de 2021

5.712 proves. El Copríncep va voler agrair de forma ben espe· cial el treball que Creu Roja Andorrana ha realitzat a través de diverses i múlti· ples iniciatives per lluitar contra la pandèmia.

FINAL DE CURS A L’ESCOLA MARE DE DÉU DELS SOCÓS D’AGRAMUNT Els dies 17 i 18 de juny, els alumnes i docents de l’escola Mare de Déu dels Socós d’Agramunt van compartir una senzilla celebració d’acció de grà· cies pel curs 2020-2021 a la Capella dels Socós de l’església parroquial. La coordinadora de pastoral, Sra. Carme Bosch, va rebre els alumnes dels diferents

cicles i els va recordar que el lema del curs havia estat “Arrisca’t” per poder arri· bar a fer el cim, en aquest cas d’un curs que s’acaba. Va agrair la responsabili· tat i la feina ben feta dels alumnes, personal del centre i famílies, tot i les dificultats que ha compor· tat la pandèmia per a la societat i les escoles, i de totes les mesures que han hagut de fer i de vegades patir (mascareta, confina· ment, grups bombolla...). Tot seguit es van posar al passadís i als peus de l’altar els signes d’aquest camí cap al cim: unes petjades que marcaven el rumb, la motxilla, la màrfe· ga, els plats, la brúixola... Els alumnes dels cursos més grans van proclamar unes pregàries d’agraïment Església d’Urgell

59


El Rector d’Agramunt va agrair als alumnes de l’escola Mare de Déu dels Socós tot l’esforç que han fet per superar un curs molt complicat a causa de la pandèmia.

per tot el que han viscut i superat; i els més petits van pujar el petit cim de la capella per poder venerar de prop la imatge de la Mare de Déu dels Socós. Abans de retornar a l’es· cola, Mn. Jaume Mayoral els va adreçar unes paraules de felicitació i agraïment perquè, en un curs molt complicat, i amb un bon treball d’equip i d’escola, realment han aconseguit fer el cim. Un cim que no ha es· tat fàcil, però gràcies a una actitud valenta han pogut assolir aquell objectiu que es van marcar a inicis del curs. I agraí així mateix la feina feta pels mestres i la col·laboració de les famílies en aquest camí cap al cim. Un alumne de cada curs va posar damunt l’altar un ciri, signe que també cal la llum per veure el camí, per no estar sols en aquest ar· riscar-se. Una llum que per a ells té el nom de la Mare de Déu dels Socós. Potser el moment més emotiu va ser el viscut pel grup de 6è. Ells no acabaven només un curs i una etapa educativa, també acabaven 12 anys del seu dia a dia a l’escola. Mn. Mayoral els va demanar que a la 60

Església d’Urgell

seva motxilla de la vida, ara una mica més plena, hi guardessin amb afecte i orgull el seu pas pel col·legi Mare de Déu dels Socós. Malgrat que canviaran de centre, i alguns fins i tot de poble, per continuar els seus estudis, les portes de l’escola i de la seva gent sempre restaran obertes per a tot allò que els calgui.

FINAL DE CURS AL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ La tarda del dimecres 16 de juny va tenir lloc la clausura oficial del curs 2020-2021 del Seminari Major Interdiocesà a Bar· celona (SMI), que acabava

lectivament el 18 de juny. Els set Bisbes vinculats al Seminari van tenir una reunió amb l’equip de formadors en la qual es van repassar els fets més importants viscuts durant el curs, entre els quals l’elecció episcopal del Rector, Mons. Javier Vilanova, i el seu relleu per part de Mn. Armand Puig; algunes millores en l’edifici; les necessàries adaptacions a les mesures sanitàries i als controls setmanals; així com les trobades formatives i la col·laboració en el servei a persones sense llar o que sobreviuen al carrer. Els exercicis espirituals s’han hagut de traslladar a final de juny i seran predicats per Mons. Se· bastià Taltavull a Prats de Cerdanya. Després es va celebrar l’Eucaristia a la capella del Seminari, presidida per l’Arquebisbe de Tar· ragona, Mons. Joan Pla· nellas, i concelebrada pel Bisbe delegat i els altres Bisbes.

FUNERAL PEL PARE DE MONS. VADELL, BISBE

Els Bisbes vinculats al SMI van repassar amb els formadors els fets més destacats del curs 2020-2021.

L’Arquebisbe d’Urgell acompanyà Mons. Antoni Vadell en l’Eucaristia funeral pel seu pare a la Catedral de Barcelona.

AUXILIAR DE BARCELONA Diumenge 20 de juny, el Bisbe auxiliar de Barcelo· na, Mons. Antoni Vadell, va presidir a la Catedral de Barcelona una Eucaristia funeral pel seu pare, Sr. Bernat Vadell, mort recent· ment a Mallorca. Estava acompanyat pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, per l’Arquebisbe d’Urgell i altres Bisbes de Catalunya que van voler estar a prop seu, amb molts sacerdots i diaques, persones con· sagrades i laics de l’Arxi· diòcesi. El Bisbe Antoni va glos· sar a l’homilia les lectu· res d’aquell diumenge, convidant a ser família de Déu, que ens sosté en els moments dolorosos, i a viure molt units a Jesucrist. L’amor de Crist ens urgeix i hem de perseverar sense por, obedients a la veu de Crist, malgrat els vents en contra i la fragilitat enmig de les tempestes de la vida.


COMUNICAT DELS BISBES DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE DAVANT EL CONTEXT SOCIAL I POLÍTIC QUE VIVIM EN AQUESTS MOMENTS A CATALUNYA Com hem afirmat en nombroses ocasions, ens mostrem convençuts de la força que tenen el dià· leg i les mesures de gràcia en totes les situacions de conflicte. Creiem que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament har· mònic de tota la societat necessita alguna cosa

INAUGURACIÓ DE DOS CENTRES DE DIA GESTIONATS PER CREU ROJA ANDORRANA L’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat per la Mi· nistra d’Afers Socials del Govern d’Andorra, Judith Pallarès, així com pel seu predecessor en el càrrec, Víctor Filloy; el President de Creu Roja Andorrana, Josep Pol; el President de la Federació de la Gent Gran, Fèlix Zapatero; i els Cònsols d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, Conxita Marsol i Josep Majoral, va inaugurar el 21 de juny dos nous centres de dia per a la gent gran gestionats per Creu Roja Andorrana. A l’acte també hi van ser presents l’Arxi· prest de les Valls d’Andor· ra i Rector d’Andorra la Vella, Mn. Ramon Sàrries, i el Rector de Sant Julià de Lòria, Mn. Pepe Chisvert, que va fer la pregària de benedicció al centre de dia lauredià. Aquests dos centres ubicats a Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria tenen

més que l’aplicació de la llei. És per aquest motiu que cal proposar el diàleg sempre com a via efectiva que dóna resposta a l’esperança de resoldre divisions. Si el diàleg és seriós, capaç i obert, i si s’admet que dialogar sempre significa renun· ciar a les pròpies exi· capacitat per a 40 places concertades (32 a la capi· tal i 8 a Sant Julià), però de moment només hi ha nou usuaris, tot i que es preveu que a principi de juliol ja en seran setze. “Encara tenim algunes me· sures establertes per raó de la pandèmia i això no facilita que estiguin totes les places obertes, però pensem que aviat aniran obrint els altres centres de dia, com Salita o Clara Rabassa, i així cada cop tindrem més disponibilitat perquè la gent gran torni a la normalitat que també necessita, ja que segura· ment són els que més han patit el confinament a casa i no poder fer coses, i les famílies també estan molt contentes que això pugui ser així”, explicà la Minis· tra Pallarés. De moment, els protocols de seguretat sanitaris exigeixen que es garanteixi la distància de seguretat, i que només hi hagi grups d’un màxim de sis persones. Cada centre obre de 9 del matí a 6 de la tarda. A primera hora, els usuaris

gències per trobar-se en el camí amb les renún· cies de l’altre, hi haurà avenços. A més, avançar tenint sentiments de misericòrdia i perdó sincers, tot respectant la justícia, ajudarà a que els acords que tots esperem s’assoleixin aviat. Cal imaginar una so· lució satisfactòria que arriben amb el transport sociosanitari de la Creu Roja, esmorzen i prenen la medicació, i posteri· orment, després de les activitats programades, també dinen i berenen. Entre els professionals sanitaris que els atenen hi ha fisioterapeutes, dos auxiliars d’infermeria, un terapeuta ocupacional, una infermera i el coor· dinador, Jorge Pérez. La gestió del centre és de la Creu Roja, però Afers So· cials és qui decideix quina persona hi pot accedir. Les places són concertades, de manera que l’adminis·

s’allunyi d’actituds ina· movibles que no ajuden a construir harmònica· ment la societat. Serà aleshores quan s’aniran vencent les dificultats i la capacitat de diàleg començarà a aportar possibles solucions. Barcelona, 17 de juny de 2021 tració assumeix aproxima· dament la meitat del preu del servei. Segons Jorge Pérez, “podem assumir qualsevol persona indis· tintament del seu grau de dependència, tant física com cognitiva, i a mida que s’incorporin més usuaris també anirem incorpo· rant-hi perfils assistenci· als per poder cobrir totes les necessitats. No hem d’oblidar que treballem amb la metodologia de l’atenció centrada en la persona, de manera que cada intervenció amb els usuaris tindrà aquesta manera de fer, amb la qual

El Rector de Sant julià de Lòria beneí el nou centre de dia de la Parròquia laurediana. Església d’Urgell

61


cosa tots els professio· nals dels centres de dia adequaran les activitats de rehabilitació o millora a les seves possibilitats i necessitats. El centre d’Andorra la Vella es troba al costat de la nova seu social de la Creu Roja, a l’avinguda Santa Coloma, mentre que el centre de Sant Julià comparteix edifici amb el centre d’atenció primària i la Llar de Lòria.

JORNADES D’ESTIU PER A CONSILIARIS DEL MCECC La Diòcesi d’Urgell va participar a les Jornades d’Estiu per a Consiliaris del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Cata· lans (MCECC) que es van celebrar telemàticament els dies 21 i 22 de juny. El tema central de treball fou el paper de les famílies i l’acompanyament per part dels Consiliaris i les Parròquies, una qüestió que és ben present i im· portant en la tasca dels esplais. Així, es va tractar, per exemple, sobre com encaixar la presència de les famílies en la tasca de

formació i activitats dels esplais. Amb l’objectiu de con· trastar punts de vista, es van celebrar xerrades, treballs de grup i es van compartir diferents expe· riències i vivències en un bloc de taula de testimonis que es portà a terme amb la participació dels profes· sors Carlos Maria Moreno, de la Universitat Blanquer· na; Pere Joan Giralt, de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés; i Mn Oriol Gil, Vicedelegat de la pastoral juvenil del Bisbat de Terrassa. Hi van participar una quinzena de Consiliaris i Rectors dels Bisbats cata· lans. De la Diòcesi d’Urgell, a més del Consiliari de la Fundació Esplais Santa Maria de Núria (FEMN), Mn. Joan Pau Esteban, hi van prendre part Mn. Ramon Rosell, d’AINA (Ca· nillo); Mn. Ramon Balagué, dels esplais “Sió” i “XinoXano” (Agramunt, Bellvís i Guissona); i Mn. Jaume Mayoral, del Grup de la Fe de la FEMN i Consiliari de Minyons Escoltes. Els participants van re· flexionar sobre les llums

Mn. Mauri (dempeus) felicità Mons. Vives en la seva onomàstica, en nom propi i de tots els presents.

i les ombres que es viuen als esplais, així com sobre la necessitat de fer de l’educació en el lleure un dels àmbits importants a l’hora de dissenyar i de· senvolupar la pastoral de les Diòcesis, i també sobre la necessitat d’implicar més i millor les famílies i d’incorporar laics a la tasca de l’animació de la fe dels esplais.

FELICITACIÓ DE LA CÚRIA A L’ARQUEBISBE JOAN-ENRIC EN LA SEVA ONOMÀSTICA Els membres de la Cúria diocesana, juntament amb alguns preveres, Delegats i seminaristes diocesans i els treballadors del Bisbat, reunits a la sala d’actes de

Les Jornades d’Estiu per a Consiliaris del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans es van celebrar telemàticament els dies 21 i 22 de juny.

62

Església d’Urgell

la Casa del Bisbat, van feli· citar el 25 de juny l’Arque· bisbe Joan-Enric Vives per la seva onomàstica, que s’escaigué el dia abans. El Representant Perso· nal del Copríncep i Vicari General, Mn. Josep Maria Mauri, va ser l’encarregat de felicitar l’Arquebisbe en nom de tots els pre· sents, i ho va fer -seguint la tradició- parlant de la figu· ra de Sant Joan Baptista i la seva tasca de precursor. La missió de Sant Joan, va destacar, segueix vigent en uns temps complexos com els que es viuen des del darrer any, en els quals l’Església ha de mantenir alt l’esperit i la seva capa· citat d’aglutinar i de servir. Mons. Vives va agrair les paraules de Mn. Mauri i l’assistència dels presents a l’acte, així com la seva tasca i col·laboració en la gestió dels diferents serveis i Delegacions del Bisbat. També va voler encoratjar-los a seguir endavant en el dia a dia, després d’un any no gens fàcil, i va encomanar ben especialment els difunts de les famílies dels treba· lladors de la Cúria dioce· sana que van traspassar al llarg del darrer any a causa de la pandèmia.


REUNIONS DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AMB ELS REPRESENTANTS DELS GRUPS PARLAMENTARIS ANDORRANS GRUP PARLAMENTARI LIBERAL

Durant el mes de juny, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal ha mantingut una roda de reunions amb repre· sentants dels grups par· lamentaris del Consell General del Principat d’Andorra. La primera reunió, el dimecres 9 de juny, fou amb el President i la Pre· sidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Sr. Carles Enseñat i Sra. Mònica Bonell. El 15 de juny, el Co· GRUP PARLAMENTARI DEMÒCRATA

príncep rebé al matí els representants del Grup Parlamentari Socialde· mòcrata: el Sr. Pere López (President), la Sra. Judith Salazar (Presidenta su· plent) i el Sr. Joaquim Miró (Conseller); i a la tarda fou el torn dels representants del Grup Parlamentari Liberal: el Sr. Ferran Costa (President), el Sr. Marc Magallon (President su· plent), la Sra. Eva López (Consellera), i la Sra. Sílvia Ferrer (Secretària de la Sindicatura).

GRUP PARLAMENTARI SOCIALDEMÒCRATA

Dos dies després, el 17 de juny, Mons. Vives es re· uní amb els representants del Grup Parlamentari Terceravia + Unió Lauredi· ana + Independents: el Sr. Josep Pintat (President), el Sr. Joan Carles Camp (President suplent), i el Sr. Oliver Alís (Conseller). És previst que la ronda de reunions amb els grups parlamentaris andorrans es completi el 8 de juliol amb els representants del Grup Parlamentari Ciuta· dans Compromesos.

A cadascuna de les re· unions, els parlamentaris informaren el Copríncep de les principals qüesti· ons en què treballen els respectius partits, i po· gueren conversar sobre diferents aspectes de l’actualitat política i social del Principat d’Andorra. Aquestes reunions s’inscriuen en el marc de les relacions habituals que el Copríncep manté amb els representants elegits per al Consell General.

GRUP PARLAMENTARI TERCERAVIA + UNIÓ LAUREDIANA + INDEPENDENTS

Església d’Urgell

63


ADVOCACIONS DE LA MARE DE DÉU A LA DIÒCESI DʼURGELL

MARE DE DÉU DE BOSCALT Fotografia: Josep Sansalvador / Arxiu Gavín

(Ansovell - Alt Urgell) Cadí, Cadí, cel i penyal. La Mare troba aquí, oh Bosc-alt, –i el cor que hi ve amb sant deler– boix mil·lenari, renovat santuari, feliç recer.

Mn. Manuel Pal