Església d'Urgell 492

Page 1

Església

d Urgell

492 -- MARÇ-ABRIL MARÇ-ABRIL 2021 2021 ## 492

Andorra i Espanya enforteixen els lligams institucionals


Església d Urgell

Índex

L’IRAQ QUE S’HA TROBAT EL PAPA FRANCESC. Mn. Ignasi Navarri. 6

21

LA JUSTÍCIA SOCIAL EN L’ECONOMIA DIGITAL. Mn. Eduard Salinas. EL PRINCIPAT D’ANDORRA ENFORTEIX ELS LLIGAMS INSTITUCIONALS AMB EL REGNE D’ESPANYA.

6

ANDORRA PRESIDEIX LA XXVII CIMERA IBEROAMERICANA DE CAPS D’ESTAT I DE GOVERN.

11

LLIURAMENT DE LES CARTES CREDENCIALS DE 25 NOUS AMBAIXADORS DAVANT EL PRINCIPAT D’ANDORRA.

16

SALUTACIÓ DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL ALS ANDORRANS EN LA DIADA DE LA CONSTITUCIÓ D’ANDORRA.

20

CELEBRACIONS DE SETMANA SANTA A LA DIÒCESI D’URGELL.

21 27 31 35

PASSIÓ I RESURRECCIÓ, A L’EVANGELI DE JOAN. Mn. Ramon Sàrries. UN VIATGE PAPAL PER PREGAR, ANUNCIAR I DENUNCIAR. Mn. Jaume Mayoral. DONA, SOCIETAT, ESGLÉSIA. Mons. Joan-Enric Vives.

37

4 5

LA PARRÒQUIA DE GUISSONA MOSTRA EL SEU LLEGAT ARTÍSTIC I HISTÒRIC A LA CAPELLA DE SANT ISIDRE.

37

ENLLESTIDA LA RESTAURACIÓ DE LA PORTALADA DE SANTA EUGÈNIA DE SAGA.

40

CLOENDA A SANT JULIÀ DE LA XV JORNADA DE MESTRES I PROFESSORS DE RELIGIÓ DE CATALUNYA.

42

FELICITAT I PERFECCIONAMENT. Dr. Francesc Torralba.

44 45 46 48

CERCAR I ESTIMAR. Mn. Enric Prat. AFINITATS AMB SANT JOSEP. Mn. Ramon de Canillo. DIETARI. 42 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Acompanyem Jesucrist i els germans que pateixen

V

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

iure la Quaresma en dies de pandèmia reclama acompanyar espiritualment el Senyor en els seus sofriments, ja que els està patint en els seus germans, que hem d’acollir nosaltres, com a germans nostres. Hem de ser sensibles als patiments sanitaris i materials, psicològics, espirituals i socials que infligeix la pandèmia a la humanitat, i especialment als que estimem i als que tenim a prop. En el seu Missatge per a la Quaresma, el Papa Francesc comenta que Jesús, en l’anunci als seus deixebles de la seva passió, mort i resurrecció, per complir amb la voluntat del Pare (Mt 20,17-19), els revela el sentit profund del seu Misteri pasqual, i els demana associar-s’hi, per a salvar el món. Acompanyem Jesús en els seus sofriments, Ell “que es va fer no res, fins aprendre la condició d’esclau... s’abaixà, i es féu obedient fins acceptar la mort, i una mort de creu” (Fl 2,8). Acompanyar i identificar-se amb el Senyor, ja que avui Jesús Crucificat continua patint en les víctimes del Covid-19 i en tantes altres pandèmies, i, Ressuscitat, continua vencent per l’esperança que infon als que es lliuren per amor als germans. Ens hi ajudarà aprofundir en el fet que Jesús va patir de moltes maneres i al llarg de tota la seva vida. Va viure les dificultats d’un pobre que “no té on reposar el cap” (Lc 9,58). Va patir les temptacions i els dubtes humans. Va haver de decidir i cercar, sense que tot estigués clar. Va aprendre amb sofriments a obeir. I va patir la soledat, la incomunicació i la incomprensió dels que l’envoltaven. Ell anava més enllà, però ells no el seguien: “Cap profeta no és ben rebut a la seva terra” (Lc 4,24). Va haver de fugir, li posaven trampes. Va ser mal vist per les autoritats. El van trair per diners (Lc 22,1-16). I va ser injustament

condemnat, torturat i clavat a la creu. Tots el van abandonar i aparentment va fracassar. La passió de Crist revela tots els sofriments espirituals, morals i físics del Senyor i de la humanitat. Però, com va viure el sofriment Jesús, perquè l’imitem? Amb interioritat i pau. Amb una única i gran intimitat amb el Pare: “Pare, jo sé que Vós m’escolteu sempre” (Jo 11,42). Amb silenci actiu. Són notables els seus silencis com en la passió de Marc, en la qual sempre està callat; no contesta ni es defensa. I amb solidaritat cap als qui pateixen i els pecadors. Ell carrega sobre seu el pecat de tots: És “l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món” (Jo 1,29). Pateix amb sentit, ja que dóna valor redemptor al sofriment i la creu. La seva vida i el seu sofriment és un sacrifici digne del Pare. Està salvant el món. Sobretot, amb un gran amor. És en les dificultats quan l’amor es manifesta més: “Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics” (Jo 15,13). Podem assumir els nostres propis sofriments, que són part important de la nostra vida, i viure’ls com un sacrifici que podem oferir, en els quals podem “gloriar-nos” (Sant Pau). Acompanyar amb amor els qui pateixen a prop nostre, lluitant per abaixar els seus patiments i acompanyant-los amb tendresa i valentia, amb les forces que Déu ens donarà. Com el Cirineu va ajudar Jesús (Lc 23,26). I acompanyar el Senyor, aprenent de la mà de la Mare de Déu, Mare dolorosa, forta i silenciosa al peu de la creu, perseverant, plena de fe i de confiança en la Resurrecció.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

L’Iraq que s’ha trobat el Papa Francesc

É

s una tradició que el dimecres següent al retorn d’un viatge apostòlic el Papa dediqui el tema de l’audiència general a ferne un balanç personal. Particularment, era una valoració molt esperada la d’aquest 33è viatge apostò-

com sunnita. Les llengües oficials són l’àrab i el kurd. Els àrabs són la comunitat ètnica més nombrosa. Els kurds viuen principalment al nord, on han creat una autonomia amb un govern regional. Molts cristians van trobar-hi refugi. La planura de Níni-

l’Església catòlica greco-melquita; l’Església llatina; l’Església siríacocatòlica; i l’Església caldea. Està estructurada en un Patriarcat, un Exarcat Patriarcal, set Arquieparquies, dues Arxidiòcesis i tres Diòcesis; i hi exerceixen el seu ministeri 134

El Papa Francesc, amb un grup de cristians catòlics de Bagdad.

lic internacional a Iraq els dies 5 al 8 de març. Un viatge apostòlic que ha rebut molts qualificatius: valent, històric, difícil, arriscat, esperançador, testimonial, providencial, profètic... El mateix Papa l’ha qualificat com un “viatge penitencial”. L’Iraq que s’ha trobat el Papa Francesc és una república federal parlamentària de gairebé cinc-cents quilòmetres quadrats, dividida en dinou províncies. Segons l’ONU, l’any 2020 comptava amb 40 milions d’habitants. La capital és Bagdad; i Mossul i Bàssora són dues de les principals ciutats del país. Ocupa el cinquè lloc en el rànquing dels recursos petrolífers del món. La religió principal és l’Islam, amb presència tant de població xiïta 4

Església d’Urgell

ve, amb el seu cor cristià, es troba reclamada tant pel govern central de Bagdad com per l’autonomia regional kurda. Bagdad és qui de moment controla la zona. El cristianisme va arribar a Iraq al segle I. Els territoris de l’actual Iraq són coneguts a la Bíblia. Es creu que el paradís del llibre del Gènesi, la mateixa torre de Babel, el diluvi de Noè, el lloc del naixement d’Abraham (Ur de Caldea), el llibre d’Ester i molta activitat profètica d’Amós i d’Ezequiel, se situarien en aquestes mil·lenàries terres. L’Església catòlica a l’Iraq L’Església catòlica a l’Iraq està formada per un variat mosaic de ritus: l’Església catòlica armènia;

sacerdots. Així mateix, hi ha sis congregacions masculines, quatre ordes monàstics i dotze congregacions femenines, a més de 15 religiosos i 139 religioses. La població cristiana ha disminuït molt. Tot i que no és fàcil tenir xifres oficials verificades, es parla d’una població d’aproximadament 1.400.000 cristians l’any 2003; i d’una població d’uns 250.000 cristians l’any 2021. L’èxode dels cristians semblava no tenir fi. Clamava l’Arquebisbe de Kirkuk, Mons. Sako: “Marxar és fer desaparèixer tota una història, una cultura, una llengua i una presència cristiana de dos mil anys. El sofriment, la paciència, la inquietud són el pa de cada dia davant el gran silenci de la comunitat internacional.


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA Els cristians occidentals han de prendre consciència de la gravetat de la tragèdia dels cristians iraquians, els quals molt sovint són víctimes de la violència pel sol fet de ser cristians”. La desfeta ha estat total. Milers i milers d’assassinats. Les arrels històriques de l’Iraq es remunten fins al cinquè mil·lenni abans de Crist. Bressol de les primeres civilitzacions del món i amb un patrimoni artístic i cultural molt ric, fou durant molts anys el centre del món àrab islàmic, i va albergar la biblioteca més rica del món. Tanmateix, tot aquest llegat ha estat destruït i saquejat en bona part durant les guerres que han assolat el país des de final del segle passat.

El mateix Papa Francesc ha qualificat el viatge apostòlic a l’Iraq com un “viatge penitencial” Malgrat haver-se trobat amb aquesta trista i desoladora realitat d’un poble turmentat i d’una Església màrtir, en paraules del mateix Papa, ell mateix diu també haver-se trobat amb moltes mostres d’esperança. L’esperança d’obrir-se a un horitzó de pau i de fraternitat que el Sant Pare va copsar en els testimonis, els cants i els rostres lluminosos dels joves i en els ulls plens de vivacitat dels ancians. I fins i tot en les paraules del President de la República de l’Iraq. El lema de la visita resava així: “Vosaltres sou tots germans”. El Papa va fer una forta crida a la fraternitat. La resposta a la guerra no pot ser més guerra, sinó la fraternitat, afirmà el Papa. I va implorar al Senyor Jesús, Príncep de Pau, un futur lluminós de pau i fraternitat per l’Iraq, l’Orient Mitjà i pel món sencer. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

L

’economia digital està transformant el panorama laboral. Durant l’última dècada, l’expansió de la connectivitat de banda ampla, el núvol informàtic i les dades han portat a la proliferació de plataformes digitals, que han penetrat en diversos sectors de l’economia i la societat. Des de principi de 2020, les conseqüències de la pandèmia del COVID-19 han propiciat acords de treball a distància i han permès que l’activitat de moltes empreses pugui seguir endavant, reforçant encara més el creixement i l’impacte de l’economia digital. La crisi també ha posat al descobert i ha exacerbat la creixent bretxa digital entre els països desenvolupats i els països en via de desenvolupament, i a l’interior dels mateixos països; en particular, pel que fa a la disponibilitat, assequibilitat i l’ús de la informació, les tecnologies de la informació i les comunicacions i l’accés a Internet, la qual cosa ha agreujat les desigualtats existents. Tot i que les plataformes laborals digitals ofereixen als treballadors oportunitats de generar ingressos i beneficis derivats d’acords laborals flexibles (en particular per a les dones, les persones amb discapacitat, la joventut i els treballadors migrants), també plantegen alguns problemes. Per als treballadors, aquests problemes tenen a veure amb la regularitat de la feina i els ingressos, els seus drets a unes condicions de treball justes, la protecció social i un nivell de vida adequat, la utilització de les aptituds i el dret a formar part dels sindicats. Les pràctiques de control, A JUSTÍCIA que en alguns casos augmenten la vigilància al lloc SOCIAL EN de treball, també són motiu de creixent preocupació. Les conseqüències de la crisi sanitària estan expoL ECONOMIA sant els riscos i les desigualtats de les persones que DIGITAL treballen en plataformes basades en la ubicació. Les empreses tradicionals s’enfronten a la competència deslleial per part de les noves plataformes, ja que moltes tenen caràcter innovador i no estan subjectes a regulacions pel que fa a la fiscalitat o a la gestió de la mà d’obra. A més, necessiten fons per finançar-se i poder adaptar-se contínuament a les transformacions del món digital, sobretot per a les petites i mitjanes empreses, i la inadequada disponibilitat d’infraestructures digitals fiables. Molts països han establert regulacions que comencen a abordar algunes de les qüestions relacionades amb les condicions de treball en plataformes laborals digitals. No obstant això, és necessari un diàleg i una coordinació internacional en matèria de polítiques, ja que aquestes plataformes funcionen en múltiples jurisdiccions. La promoció del diàleg i la coordinació nacional, regional i internacional de les diferents parts interessades es també fonamental per garantir una seguretat en les regulacions i que s’apliquin normes laborals universals, atesa la diversitat de respostes dels països i les empreses de plataformes digitals. La Doctrina Social de l’Església proposa solucions per a aconseguir el desenvolupament sostenible i eradicar la pobresa; promovent la plena ocupació i el treball digne, la protecció social universal, la igualtat entre homes i dones, l’accés al benestar social i la justícia per a tothom, de manera que es puguin oferir oportunitats de treball decent i protegir els drets humans i laborals en l’era de les tecnologies digitals. La situació postpandèmia crearà nous reptes i nous desafiaments que han de permetre posar sempre al centre la persona humana, com a fonament de tota activitat econòmica, social i laboral.

L

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


El Principat d’Andorra enforteix els lligams institucionals amb el Regne d’Espanya L’estada del Rei Felip VI i la Reina Letizia va palesar la cordialitat que presideix les relacions entre els dos països Pocs minuts després del migdia del dijous 25 de març, el Copríncep Episcopal i Arquebisbe d’Urgell, S. E. Mons. Joan-Enric Vives, acompanyat pel Representant personal del Copríncep Francès, M. I. Sr. Patrick Strzoda, rebien a l’entrada dels jardins de la Casa de la Vall, seu del Consell General (el Parlament d’Andorra) Ses Majestats el Rei Felip VI i la Reina Letizia, en el que ha estat la primera visita oficial d’un monarca espanyol al Principat d’Andorra. La visita dels Reis d’Espanya s’emmarca dins els preparatius de la celebració de la XXVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern del 21 d’abril, de la qual Andorra n’és el país amfitrió.

E

l Copríncep Episcopal i el Representant del Copríncep Francès van donar la benvinguda a Ses Majestats, i tot seguit van passar revista a una guàrdia d’honor del Cos Nacional de Policia format amb l’uniforme de gala, i van baixar les escales que condueixen a l’entra6

Església d’Urgell

da de Casa de la Vall, on la Síndica General, M. I. Sra. Roser Suñé, i el Cap de Govern d’Andorra, M. I. Sr. Xavier Espot, els esperaven al costat de l’escultura mural que commemora els 700 anys dels primers Pariatges. Després de la interpretació dels

himnes nacionals d’Espanya i Andorra, el Rei Felip VI i la Reina Letizia van saludar una delegació de les principals institucions andorranes, en la qual hi eren el President del Consell Superior de la Justícia, M. I. Sr. Enric Casadevall; el President del Tribunal Constitucional, M. I. Sr. Josep Delfí


Guàrdia Canela; la Ministra d’Afers Exteriors del Govern d’Andorra, M. I. Sra. Maria Ubach; el Cònsol Major de Canillo, Hble. Sr. Francesc Camp, en representació dels Cònsols de les set Parròquies d’Andorra; l’Ambaixador d’Andorra a España, Excm. Sr. Vicenç Mateu; el Representant personal del Copríncep Episcopal, M. I. Mn. Josep M. Mauri; la Secretària general dels Serveis del Copríncep Episcopal, Sra. Concepció García Moyano; i el Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès a Andorra, Sr. Pascal Escande. Per la seva banda, a la delegació que acompanyava els Reis d’Espanya hi eren el Cap de la Casa de Sa Majestat el Rei, Excm. Sr. Jaime Alfonsín Alfonso; la Ministra d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació del Govern d’Espanya, M. I. Sra. María Aránzazu González Laya; l’Ambaixador d’Espanya a Andorra, Excm. Sr. Àngel Ros Domingo; el Conseller Diplomàtic de la Casa de Sa Majestat el Rei, Excm.

Sr. Alfonso Sanz Portolés; i la Directora General d’Europa Occidental, Central i Sud-est d’Europa del Govern d’Espanya, M. I. Sra. María Victoria González Román. La recepció oficial va continuar amb una visita a la Casa de la Vall, en el transcurs de la qual Ses Majestats van poder mantenir una breu trobada amb la Síndica General d’Andorra i la Subsíndica General, M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila, i van signar al Llibre d’Honor del Consell General, abans de saludar els Presidents dels grups parlamentaris a la Sala dels Passos Perduts, els quals els van donar la benvinguda al Principat i els van desitjar una bona estada en terra andorrana. A continuació, els Reis es van traslladar en automòbil fins al Comú d’Andorra la Vella, entre l’expectació dels ciutadans que els volien veure de prop, tot i respectant la distància social per raó de la pandèmia. En arribar a la Casa Comuna de la capital, van ser rebuts per la Cònsol Major,

Hble. Sra. Conxita Marsol; i el Cònsol Menor, Hble. Sr. David Astrié, amb els quals van mantenir una reunió institucional. A la tarda, la Reina Letizia es va reunir amb la Ministra d’Educació i Ensenyament Superior del Govern d’Andorra, Ester Vilarrubla, que li explicà el model d’inclusió dels alumnes amb discapacitat en els tres sistemes educatius andorrans. Per la seva banda, el Rei Felip VI va presidir una reunió de treball a la sala del Consell de Ministres, en la qual va estar acompanyat pel Cap de la Casa de Sa Majestat el Rei, Jaime Alfonsín Alfonso; la Ministra d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació del Govern d’Espanya, María Aránzazu González Laya; i per l’Ambaixador d’Espanya a Andorra, Àngel Ros Domingo. Per part andorrana, van intervenir a la reunió el Cap de Govern, Xavier Espot; la Ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach; l’Ambaixador d’Andorra a Espanya, Vicenç Mateu; i Església d’Urgell

7


El Copríncep Episcopal i el Representant personal del Copríncep Francès van rebre els Reis d’Espanya a l’entrada dels jardins de Casa de la Vall, on van passar revista a una guàrdia d’honor del Cos de Policia del Principat (a dalt). A continuació, van ser rebuts pel Cap del Govern i la Síndica General i després d’escoltar els himnes nacionals (pàgina anterior) van saludar les delegacions de tots dos països presents a la recepció.

el Secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba. Ja al capvespre van assistir al sopar de gala ofert pels Coprínceps. Mons. Vives va adreçar unes paraules als Reis d’Espanya i a tots els presents, en les qual va voler recordar la llarga tradició d’Andorra com a terra d’acollida i de pau, i les relacions de bon veïnatge que ha mantingut amb el Regne d’Espanya al llarg dels segles, i que s’han posat novament en relleu en els darrers mesos, arran de la col·laboració establerta entre diferents institucions i estaments socials andorrans i espanyols amb ocasió de la pandèmia del Covid-19. El Copríncep es referí així mateix a la vocació d’Andorra de projectar-se amb força en el concert internacional de les nacions, a Europa i al món, tot mantenint els trets propis i els valors, fondament arrelats en l’humanisme cristià, que han fet del Principat la nació que és avui. Al seu torn, el Rei Felip VI, que va alternar el castellà i el català en la seva 8

Església d’Urgell

intervenció, va voler destacar “els importants canvis institucionals” que ha viscut el Principat els darrer anys, i va recordar que “en altres moments de la nostra història, Andorra fou terra d’acollida per a espanyols; i em refereixo particularment a episodis tràgics, com la nostra Guerra Civil. En aquell temps, aquest país va ser refugi i de vegades terra d’adopció definitiva per a ciutadans de les dues parts contendents en aquella guerra. En nom de tots ells i d’Espanya, vull mostrar en aquesta oportunitat la meva sincera gratitud al Poble Andorrà”. Felip VI també es va referir al moment d’obertura econòmica que viu el Principat els darrers anys: “Moltes empreses i molts treballadors espanyols us acompanyen en aquesta tasca. Estic segur que el seu esperit emprenedor i esforçat us ajudarà a superar els obstacles i assolir els objectius fixats”. En aquest sentit, va voler destacar el paper d’Andorra “en els àmbits europeus i iberoamericans”, destacant especialment

“la integració del vostre país en les estructures internacionals”, que “segueixen el camí europeu”. I va tenir així mateix unes paraules de condol i suport per a totes aquelles famílies andorranes que han perdut algun ésser estimat durant el darrer any, així com tots aquells que han patit les conseqüències del coronavirus. L’estada dels Reis d’Espanya a Andorra va continuar el matí de divendres amb una visita al col·legi Maria Moliner, on van mantenir una trobada amb el col·lectiu de docents espanyols que treballen al Principat; i posteriorment es van traslladar a l’església romànica de Santa Coloma i a l’Espai Columba d’interpretació del romànic andorrà. I finalitzà amb la visita a primera hora de la tarda a la Casa Museu d’Areny-Plandolit i al poble d’Ordino. Transcrivim a continuació el discurs de S. E. El Copríncep Episcopal pronunciat en el sopar de gala ofert als Reis d’Espanya.


Discurs del Copríncep episcopal en el Sopar Oficial ofert pels Coprínceps a SS.MM. els Reis d’Espanya Felip i Letizia Majestats, Senyores i Senyors, Sigueu benvinguts a Andorra. S.E. el Copríncep francès M. Emmanuel Macron i jo mateix estem molt contents de poder acollir aquesta Vostra visita, que és la primera d’uns Reis d’Espanya al nostre Principat d’Andorra. Ens hauria plagut molt poder-vos acollir al Palau episcopal de La Seu d’Urgell. Amb tot, avui recordo amb goig la vostra visita, essent Prínceps d’Astúries i de Girona, a la Catedral de La Seu d’Urgell en el vostre viatge commemoratiu dels 100 anys del primer Parc Natural d’Espanya, a Aigües Tortes, dins el nostre Bisbat. Avui com a Reis d’Espanya ens honorem de tenir-vos entre nosaltres, i ben aviat amb la Cimera Iberoamericana

Constitució de 1993 diu que els Coprínceps són “símbol i garantia de la permanència i continuïtat d’Andorra, així com de la seva independència i del manteniment de l’esperit paritari en les tradicionals relacions d’equilibri amb els Estats veïns” (art. 44 de la Constitució). Som veïns i amics d’Espanya i de França. I em plau destacar les excel·lents relacions entre el Regne d’Espanya i el Principat d’Andorra. Relacions de bon veïnatge, d’amistat, de lleialtat i de cooperació. Andorra som un país amb una llarga història feta per gent treballadora, tenaç, muntanyenca, orgullosa de les seves arrels i de la seva llengua i cultura mil·lenàries, que estima el seu arrelament i el seu destí comú amb Europa.

de Caps d’Estat i de Govern, Vós, Majestat, repetireu la vostra estada a Andorra. El nostre Principat, un país antic i modern alhora, us acull amb els braços oberts. Poble antic per la seva història, que es remunta al mateix Carlemany, amb el Bisbe d’Urgell com a Senyor, i després, des dels Pareatges de 1278 signats entre el Bisbe d’Urgell i el Comte de Foix, com a Cosenyors de les Valls d’Andorra. I alhora país modern amb una clara voluntat de projectar-se vers el futur, amb noves generacions ben preparades. Som “un petit miracle de la història”, com afirmà el Papa Sant Pau VIè., miracle forjat també per la voluntat de ser i de perseverar, amb la modèstia i la intel·ligència dels Andorrans i els seus “Coprínceps defensors”. La nostra

Ens convé tenir la comprensió i l’ajut de la gran Nació que Vostres Majestats representeu, perquè sigui exitós l’esforç d’obertura a l’exterior, que Andorra està fent, sense renunciar a la seva identitat configurada per una llarga experiència històrica d’independència i de llibertat. L’aprofundiment de les relacions mútues farà mèrit a un País, com Andorra, que té com a elements integradors de la seva identitat la modèstia de la seva petitesa, el diàleg i el pacte, i la cultura d’una pau mil·lenària mai pertorbada pel trauma de la guerra. Volem projectar-nos cap al futur, com a país que participa responsablement en el concert internacional de les nacions, un país solidari i compromès amb les causes que fan progressar la humanitat. País de pau, de diàleg i de seny,

Església d’Urgell

9


amb els trets configuratius del caràcter andorrà -prudència, reserva i contenció- que són valors coincidents amb els valors del multilateralisme. Els valors que han assegurat la independència i la pervivència d’Andorra al llarg dels segles, són els que poden convenir a la construcció d’un món més just i sense desigualtats. La veu moral més respectada dels temps actuals, el Papa Francesc, ho recorda en un gran text seu, “Fratelli tutti”, on proposa l’amistat social i la fraternitat, que ell mateix posa en pràctica en els seus viatges, com en el darrer a Iraq. Majestats, us puc assegurar el compromís ferm d’Andorra amb la fraternitat, la pau, la sostenibilitat, la defensa del medi ambient, la preocupació pel canvi climàtic, l’alineament i el compromís d’Andorra amb els objectius de l’agenda 2030 de les Nacions Unides. També Andorra ha estat i és terra d’acollida. Ho fou especialment al segle passat, acollint refugiats que cercaven salvar la vida, quan fugien de règims que violentaven les llibertats. I ha estat terra d’acollida de molts ciutadans espanyols, que ens han aportat la seva diversitat d’orígens i cultures pròpies, i que han contribuït molt a la construcció, l’engrandiment i la prosperitat de l’Andorra moderna. Desitjo agrair a Vostres Majestats l’ajut espanyol en tants àmbits (escolar, de comunicació, de sanitat...) i en aquest moment present, l’acompanyament en el procés d’apropament a Europa. Estem des de fa uns anys en plena negociació per un Acord d’Associació amb la Unió Europea que pugui ser favorable al desenvolupament econòmic del nostre Principat i que garanteixi el nostre futur. Som un País de petita dimensió territorial, però no per això menys gran i complex que el que ho pot ser un país molt més extens. I tenim consciència de la nostra petitesa i dependència, que ens fa ser humils. Durant la present pandèmia, hem patit certament, però hem vist grans lliçons de ciutadania, de solidaritat i de participació en les advertències i mesures de les nostres Autoritats. Per sobre el desconcert i la desesperança, ha guanyat la voluntat de servei, el sacrifici i l’entrega de tantes i tantes persones. Agraïm avui les ajudes que Andorra ha rebut de les Autoritats i de molts ciutadans espanyols, especialment de les comarques properes. I també constatem la bona col·laboració andorrana i del nostre Hospital Ntra. Sra. de Meritxell amb els treballadors espanyols transfronterers i les comarques veïnes de Catalunya en el seu conjunt. Agraïm especialment les vacunes cedides per Espanya, i desitjaríem que les vacunes poguessin arribar a tots els racons, a tots els ciutadans del món, també als més desafavorits. D’aquí a un mes, celebrarem la Trobada dels Caps d’Estat i de Govern dins la Cimera Iberoamericana. Ens hi sentim membres nats i que hi aportem la nostra idiosincràsia, com també participem en l’Organisation Internationale de la Francophonie.

10

Església d’Urgell

Majestats, ens va robar el cor el vostre gest de viatjar en plena pandèmia a Barcelona, per lliurar personalment el Premi Cervantes 2019 a un dels més grans poetes de la llengua catalana i castellana, que les agermana en els nostres temps, i que va morir el mes passat a Sant Just Desvern, Joan Margarit i Consarnau (1938-2021), nascut a Sanaüja, poble de la seva àvia materna, i que pertany al nostre Bisbat d’Urgell. Fou catedràtic d’arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya i també va ser Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda 2017. Algú ha dit que ell fou “la dignitat feta poesia”. Ell va tenir molta relació amb Andorra ja que va col·laborar amb el seu pare en el projecte arquitectònic d’aquest hotel on estem sopant i en el qual Vostres Majestats us hostatgeu. Li va dedicar un poema, evocant els seus amors adolescents, “Hotel Andorra Park”: “Lee su insomnio en el cristal oscuro. Aquí, donde después se construyó el hotel, un muchacho ocultó debajo de una piedra una carta de amor, y trazó un mapa: el verdadero mapa de un tesoro. Pero el tesoro fue una cobardía: lo que no se atrevió a decirle a una muchacha (...)”. (Casa de misericordia) Vull acabar aquestes meves paraules recordant un breu i lluminós poema de Joan Margarit, que ell mateix volgué llegir en les dues llengües agermanades, en l’homenatge que li van dedicar moltes grans figures de la literatura quan li fou concedit el Premi Cervantes. És un poema per avançar en la vida, a pesar de les tempestes, dificultats o vents contraris, com Andorra i Espanya han sabut fer al llarg de la seva història i ho sabran continuar fent en el seu present i en el futur: “Como las gaviotas, cruzando temporales se aprende a planear, a sobrevolar la vida, para avanzar, usando la violencia del viento. Igual que las gaviotas.” “Com les gavines, creuant els temporals s’aprèn a planejar, sobrevolant la vida, a avançar, fent servir la violència del vent. Com les gavines.” Permítanme que en nombre del Copríncipe francés y en el mío propio les invite a ponerse en pie y a brindar con nuestras copas. Por Sus Majestades los Reyes de España Felipe y Letizia, por sus hijas, por la prosperidad de la noble y querida Nación Española, y por la amistad y cooperación con nuestro Principado de Andorra. +Joan-Enric Vives, Andorra la Vella, 25 de març de 2021


Andorra presideix la XXVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern L’Arquebisbe i Copríncep, el Representant del Copríncep Francès i el Cap de Govern d’Andorra (en primer terme), amb els assistents a la Cimera: la Secretària General Iberoamericana, el Primer Ministre del Govern de Portugal, el President de la República Dominicana, S. M. El Rei d’Espanya, el President de la República de Portugal, el President de la República de Guatemala, i el President del Govern d’Espanya (en segon terme, d’esquerra a dreta).

E

l Principat d’Andorra va presidir la XXVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern, celebrada de manera semipresencial els dies 20 i 21 d’abril. És el primer cop que el Principat exerceix com a amfitrió de la cimera. El 20 d’abril, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. JoanEnric Vives, va participar als actes inaugurals, i juntament amb el Cap de Govern d’Andorra, M.I. Sr. Xavier Espot, va rebre amb els màxims honors al Centre de Congressos d’Andorra la Vella els Caps d’Estat i de Govern que hi van participar presencialment: el Rei d’Espanya, S.M. Felip VI, que tornava al Principat poques setmanes

després de la seva primera visita oficial al país; el President de la República de Portugal, Excm. Sr. Marcelo Rebelo de Sousa; el President de República Dominicana, S.E. Luis Abinader; i el President de la República de Guatemala, Excm. Sr. Alejandro Giammattei; així com el President del Govern d’Espanya, Excm. Sr. Pedro Sánchez; el Primer Ministre de Portugal, Excm. Sr. António Luís Santos da Costa; i la Secretària General Iberoamericana, Excma. Sra. Rebeca Grynspan. Els Caps d’Estat i de Govern, acompanyats pel Copríncep i pel Cap de Govern d’Andorra, van retre honors a la bandera i van passar revista a una guàrdia d’honor del Cos de Policia amb

uniforme de gala, i posteriorment es van interpretar els respectius himnes nacionals de cada mandatari i, a continuació, el del Principat d’Andorra. Al vespre va tenir lloc la cerimònia d’inauguració de la Cimera al Complex Sport Hotels Resort & Spa de Soldeu (Parròquia de Canillo), amb els parlaments del Cap de Govern d’Andorra, M.I. Sr. Xavier Espot; de la Secretària General Iberoamericana, Excma. Sra. Rebeca Grynspan; del Representant personal del Copríncep francès, M.I. Sr. Patrick Strzoda; i del Copríncep Episcopal d’Andorra, S.E. Mons. Joan-Enric Vives, que adreçà als participants a la Cimera les paraules que transcrivim a continuació.

Discurs del Copríncep Episcopal en la XXVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern Majestad, Excelentísimos Señores Jefes de Estado y de Gobierno, Señoras y Señores: Es para mí un auténtico honor darles la bienvenida a la XXVII Cumbre Iberoamericana de Jefes de Estado y de Go-

bierno en el Principado de Andorra con el lema “Innovación para el desarrollo sostenible – Objetivo 2030. Iberoamérica frente al reto del coronavirus”. Permítanme que mis primeras palabras esta noche, ante este distingui-

do Auditorio, sean para recordar con todo el afecto de nuestro corazón a las víctimas fallecidas en todo el mundo a causa de la pandemia del Covid-19 que sufrimos, pero especialmente en nuestras naciones iberoamericanas.

Església d’Urgell

11


A ellas, a sus familiares, nuestro más sentido pésame. Su dolor es nuestro dolor. El Principado de Andorra les abraza con todo su corazón y hospitalidad. Somos un Estado independiente, de derecho, democrático y social que tiene sus raíces históricas que se remontan al mismo gran emperador Carlomagno en el siglo IX. En estos Valles del Pirineo, protegidos por el emperador y los Obispos y Señores feudales, nace con los Pariatges de 1278 firmados entre el Obispo de Urgell y el Conde de Foix, una institución singular, un Co-Señorío, que ha sabido mantenerse en pie desde el siglo XIII hasta nuestros días, confiando en el Obispo de Urgell y el Presidente de la República Francesa. Hemos evolucionado y desde 1993 el Pueblo Andorrano adaptó democráticamente esta singularidad política e institucional a los esquemas actualmente vigentes en la comunidad internacional, aprobando su Constitución democrática, y asumiendo el legado histórico y político de las tradiciones de nuestro pueblo. Somos un Coprincipado parlamentario (art. 4) que los Copríncipes, como símbolo y garantía de la permanencia y continuidad de Andorra, así como de su independencia y del mantenimiento del espíritu paritario en las tradicionales relaciones de equilibrio con los Estados vecinos (art. 44), defendemos y representamos. Siempre hemos sido un país neutral y pacífico. Sin embargo, esta neutralidad no ha significado aislamiento o carencia de solidaridad. Al contrario, especialmente en el siglo pasado, cuando tuvieron lugar los tristes conflictos europeos, como la Guerra Civil Española o la Segunda Guerra Mundial, Andorra abrió 12

Església d’Urgell

sus puertas de acogida para aquellos que huían del terror y de la violencia. Nuestro Principado, además, ha gozado de una paz ininterrumpida a lo largo de siete siglos de independencia, y somos un santuario de paz y un paraje que eleva a la contemplación y al goce espiritual. La Comunidad Iberoamericana de Naciones, tan digna y altamente representada aquí en su Majestad el Rey y en Vuestras Excelencias, constituye una comunidad de afinidades a la que el Principado de Andorra está integrado

de manera natural, por razones geográficas, pues somos uno de los tres Estados soberanos existentes en la Península Ibérica; por afinidades lingüísticas ya que coexisten en nuestro Estado las tres principales lenguas ibéricas, castellano, catalán y portugués. Y además afinidades culturales. El Principado de Andorra es el miembro más reciente y el más pequeño de la Conferencia Iberoamericana de Naciones. Con una historia y una cultura de puente entre el sur y el norte de los Pirineos, sus instituciones, antiguas y originales, le han permitido afianzarse en la modernidad desde la prudencia y la cultura de la paz. Andorra promueve el plurilingüismo y la diversidad como valores relacionados con su propia identidad, quiere apostar decididamente por la ciencia, la tecnología y la innovación, la

defensa del medio ambiente, así como la educación, sin olvidar la inclusión social y la promoción de la autonomía de las personas más vulnerables, como las personas con discapacidad, una prioridad en nuestro sistema educativo que nos enorgullece como País. En 2018 el Ministerio de Asuntos Exteriores de Andorra asumió la Secretaría Pro Tempore (SPT) de la Conferencia Iberoamericana, sucediendo a la República de Guatemala. En aquel momento el lema de la Secretaría Pro Tempore ya tenía una dimensión transversal (la innovación) y tres dimensiones de sostenibilidad (la medioambiental, la económica y la social) pero la pandemia ha hecho emerger con fuerza una no prevista inicialmente: la dimensión sanitaria. En efecto, treinta años después de la primera Cumbre Iberoamericana, celebrada en 1991 en Guadalajara (México), el mundo en su conjunto, e Iberoamérica en particular, está inmerso en un acelerado proceso de revisión de sus políticas y medidas necesarias para afrontar los desafíos del futuro, dónde el multilateralismo emerge como vital e imprescindible para encontrar soluciones justas, comunes y coordinadas a las crisis. Un multilateralismo que tiene hoy en día una fuerte dimensión y acento sanitario. El Papa Francisco, en su reciente Mensaje Urbi et Orbi para la Pascua, a principios de este mes de abril, ha recordado que todos estamos llamados a combatir la pandemia, y que las vacunas son una herramienta imprescindible. Atendiendo a lo que el Papa ha llamado un “internacionalismo de las vacunas”, también creo que nuestra fraternidad Iberoamericana debe sentirse urgida a un compromiso


común para su distribución solidaria, especialmente hacia los países con menos recursos o influencias. La pandemia ha sido global, y el acceso, compra y distribución de las vacunas, a precios accesibles, ha de ser también universal. ¡Hagámoslo posible! Debemos aumentar la cooperación internacional, sin dejar a nadie atrás, especialmente a los más vulnerables de la sociedad, según lo acordado en la Agenda 2030, que es nuestro gran acuerdo y compromiso en favor de la cooperación a escala global. Lo necesitaremos para fomentar la recuperación económica que nuestras Naciones tanto necesitarán, especialmente los colectivos con mayor situación de vulnerabilidad. Permítanme terminar mis palabras agradeciendo de forma sincera el arduo trabajo que la Presidencia Pro Témpore del Principado de Andorra, en colaboración con la Secretaría General Iberoamericana, han realizado durante más de dos años, en lo que ha supuesto la presidencia más larga de la historia de las Cumbres. Deseo mencionar a la Excma. Sra. Rebeca Grynspan, Secretaria General Iberoamericana, que en Andorra no olvidaremos por su gran ayuda para el buen éxito de esta Cumbre. Unidos en nuestra fraternidad, trabajaremos para que los compromisos alcanzados sean fructíferos y duraderos. En nombre de las Autoridades y del Pueblo del Principado de Andorra, así como en el del Copríncipe francés, M. Emmanuel Macron, y en el mío propio, les agradecemos su presencia y auguramos una exitosa Cumbre de Jefes de Estado y de Gobierno con grandes frutos para nuestro futuro fraterno. Muchas gracias. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

Carta del Papa Francesc als participants a la XXVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern A S.E. Rebeca Grynspan Mayufis, Secretaria General Iberoamericana, Al saludarla atentamente, Sra. Secretaria General, deseo, por medio de la presente, enviar mi saludo a todos los Jefes de Estado y de Gobierno que participan en la XXVII Cumbre Iberoamericana, en un contexto particularmente difícil por los terribles efectos de la pandemia de Covid-19 en todos los ámbitos de la vida cotidiana, que ha exigido enormes sacrificios a cada nación y a sus ciudadanos, y que llama a toda la comunidad internacional a comprometerse, unida, con espíritu de responsabilidad y de fraternidad, a enfrentar los muchos desafíos ya en acto, y aquellos que vendrán. En primer lugar, deseo recordar a los millones de víctimas y de enfermos. Ruego por ellos y por sus familiares. La pandemia no ha hecho distinciones y ha golpeado a personas de toda cultura, credo, estrato social y económico. Todos conocemos y hemos sentido la pérdida de alguna persona cercana que ha fallecido por el coronavirus, o que ha sufrido los efectos del contagio. Todos somos conscientes de lo duro que es para las familias no haber podido estar cerca de sus amigos o parientes para ofrecerles cercanía y consuelo en esos momentos. Todos hemos visto cómo han impactado en tantos niños y jóvenes las consecuencias de esta trágica situación y seguimos con preocupación los efectos que pueda tener para su futuro. Es digna de elogio la ardua labor de los médicos, enfermeros, personal sanitario, capellanes y voluntarios, que, en esos difíciles momentos,

además de tratar a los enfermos, con riesgo de sus vidas, han sido para ellos el familiar y el amigo que les faltaba. Al reconocer los esfuerzos en la búsqueda de una vacuna efectiva para el Covid-19 en tan breve tiempo, deseo reiterar que la inmunización extensiva debería ser considerada como un “bien común universal”, noción que requiere acciones concretas que inspiren todo el proceso de investigación, producción y distribución de las vacunas. En este ámbito, son particularmente bienvenidas las iniciativas que buscan crear nuevas formas de solidaridad a nivel internacional, con mecanismos dirigidos a garantizar una distribución equitativa de las vacunas, no basada en criterios puramente económicos, sino teniendo en cuenta las necesidades de todos, especialmente de los más vulnerables y necesitados. En diversas ocasiones he señalado que de esta pandemia tenemos que salir “mejores”, pues la crisis actual es una ocasión propicia para replantear la relación entre la persona y la economía que ayude a superar el cortocircuito “de la muerte que vive en todo lugar y en todo tiempo”. Por ello debemos unir esfuerzos para crear un nuevo horizonte de expectativas donde el beneficio económico no sea el objetivo principal, sino la tutela de la vida humana. En este sentido, es urgente considerar un modelo de recuperación capaz de generar soluciones nuevas, más inclusivas y sostenibles, dirigidas al bien común universal, realizando la promesa de Dios para todos los hombres. Església d’Urgell

13


Particular consideración se debe otorgar a la necesidad de reformar la “arquitectura” internacional de la deuda, como parte integrante de nuestra respuesta común a la pandemia, pues la renegociación de la carga de deuda de los países más necesitados es un gesto que ayudará a los pueblos a desarrollarse, a tener acceso a las vacunas, a la salud, a la educación y al empleo. Tal gesto debe ir acompañado por la puesta en práctica de sólidas políticas económicas y por una buena administración que llegue a los más pobres. Destaco la urgencia de tomar medidas que permitan el acceso a una financiación externa, a través de una nueva emisión de Derechos Especiales de Giro, llamando a una mayor solidaridad entre los países, que consienta que los fondos sean destinados para impulsar y alentar el desarrollo económico y productivo, con el fin de que todos puedan salir de la actual situación con las mejores posibilidades de recuperación. Nada de esto será posible sin una férrea voluntad política que tenga la valentía de decidir cambiar las cosas, principalmente las prioridades, para que no sean los pobres los que paguen el costo más alto de estos dramas que están golpeando a nuestra familia humana. Augurando los mejores éxitos a la XXVII Cumbre Iberoamericana, les aseguro mi oración para que el encuentro sea fructífero, e invoco sobre todos los participantes y los pueblos a los que representan abundantes bendiciones divinas. Desde el Vaticano, 21 de abril de 2021, Francisco 14

Església d’Urgell

XIII Trobada Empresarial Iberoamericana Com a pròleg a la XXVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern, es va celebrar de manera semipresencial a Andorra la Vella la XIII Trobada Empresarial Iberoamericana, que, entre d’altres qüestions, va debatre sobre la innovació i la sostenibilitat com a motors de la recuperació econòmica després de la pandèmia. L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va presidir el dilluns 19 d’abril el sopar de gala a l’Andorra Park Hotel d’Andorra la Vella, ofert per la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) als assistents a la Trobada. A la seva arribada, el Copríncep fou rebut pel Cap de Govern d’Andorra, M.I. Sr. Xavier Espot, i pel President de la CEA i del Consell d’Empresaris Iberoamericans, Sr. Gerard Cadena. Al sopar hi van assistir la Secretària General Iberoamercana, S.E. Rebeca Grynspan; el Cap de Govern d’Andorra, M.I. Sr. Xavier Espot; la Síndica General, M.I. Sra. Roser Suñé; la Cònsol Major d’Andorra la Vella, Hble. Sra. Conxita Marsol; el President de l’Organització Internacional d’Empleadors (OIE), Sr. Erol Kiresepi; el President de la Confederació Espanyola de Organitzacions Empresarials (CEOE) del Regne d’Espanya, Sr. Antonio Garamendi; i el President de la CEA, Sr. Gerard Cadena; així com una àmplia representació de l’empresariat andorrà. La Trobada Empresarial Iberoamericana, que reuneix les organitzacions patronals dels 22 països membres de la comunitat iberoamericana, està organitzada des del 2005 pel Consell d’Empresaris Iberoamericans. Al principi del sopar, Mons. Vives adreçà als presents les paraules que transcribim a continuació.

Discurs del Copríncep Episcopal al sopar de gala ofert per la CEA dins la XIII Trobada Empresarial Iberoamericana Excelentísima Sra. Secretaria general Iberoamericana M.I. Sr. President de la Confederació Empresarial Andorrana i del Consejo de Empresarios Iberoamericanos Sr. Presidente de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales y de la Secretaría Permanente del Consejo de Empresarios Iberoamericanos Sr. Presidente de la Organización Internacional de Empleadores Autoridades, Señoras y Señores. Permeteu-me que a les empresàries i als empresaris que s’han desplaçat des de la resta de països de la comunitat iberoamericana els doni una calorosa benvinguda al Principat d’Andorra. [Permítanme que a las empresarias y los empresarios que se han desplazado desde el resto de países de la comunidad iberoamericana les dé una calurosa bienvenida al Principado de Andorra]. Estamos muy satisfechos de los lazos de amistad y de cooperación creados entre todos noso-

tros. Sean bienvenidos a este país de los Pirineos, pequeño pero persistente en su larga historia de neutralidad y de paz. El lema compartido de la Cumbre Iberoamericana y del presente Encuentro Empresarial que la precede es muy adecuado y llama a profundizar en la “Innovación para el desarrollo sostenible: Objetivo 2030. Iberoamérica ante el reto del coronavirus”. Los objetivos de desarrollo sostenible que conforman la Agenda 2030 no son un simple decálogo que los países deben aplicar, sino que son una hoja de ruta detallada, que no sólo exhorta a los responsables institucionales, sino que también apela de forma muy directa a la sociedad civil, a los empresarios y emprendedores, a los que quieren aportar talento y resolución a su país y a la comunidad internacional. El desarrollo sostenible será posible si somos capaces de materializar las alianzas para el cambio. Y en esas alianzas las personas que están al frente de las


empresas tienen un papel decisivo y muy importante. Hablamos de desarrollo sostenible como una solución, como un antídoto ante la crisis provocada por un crecimiento desequilibrado que tiene consecuencias muy graves. Es una crisis que tiene una dimensión triple: económica, social y medioambiental. Un crecimiento económico que adolece de una base sólida, unas desigualdades sociales que van en aumento y una situación de emergencia climática que ya ha sido reconocida por muchos países, entre ellos Andorra. Y si el desarrollo sostenible ya era una necesidad antes de la pandemia, todavía lo será más en el escenario posterior a la crisis del coronavirus. Porque durante este último año hemos tomado conciencia de cuán insostenibles eran algunas prácticas y algunas formas de vida en las que estábamos instalados. Hemos visto los enormes riesgos que entraña un crecimiento deshumanizado. De aquí la oportunidad de acoger la propuesta de un gran iberoamericano, argentino por primera vez en la historia, el Papa Francisco, que en su última encíclica “Fratelli tutti”, nos propone la fraternidad frente al individualismo, y que ante un mundo que evoluciona inspirado por una visión individualista y consumista, él propone otro basado en la fraternidad universal y el respeto y el cuidado del otro. La Agenda 2030 en el fondo es un programa humanista, que sitúa a la persona y a su dignidad en el centro de la acción política, de la actividad económica y del orden social. Y el programa del XIII Encuentro Empresarial Iberoamericano nos habla de empresas con un triple impacto: social, económico y medioambiental, de turismo inclusivo y respetuoso, de iniciativas para fomentar la innovación y el espíritu empresarial entre las mujeres, de creación de empleo soste-

nible, entre otros intereses. Todas estas cuestiones tienen algo que las une, y ese algo es poner las empresas al servicio de las personas, y recordarnos a todos que la última finalidad del desarrollo económico debe ser siempre el bien común. La innovación y la tecnología nos tienen que ayudar a conseguir este objetivo de contribuir a un desarrollo más equilibrado y más humano. “Innovación para el desarrollo sostenible”, además de ser un buen lema, no deja de ser -en cierto modo- una

advertencia: Porque la innovación -especialmente la innovación tecnológica- no siempre ha estado al servicio de las personas y de su desarrollo. Me permito llamar su atención sobre la importancia de una profunda reflexión ética ante los métodos de investigación científica, por ejemplo con embriones. Las últimas noticias de embriones humanos manipulados en animales han alertado al mundo entero, a la comunidad científica mundial, a las autoridades y a toda la sociedad. Los mismos investigadores han acabado aceptando que no se debe hacer todo lo que la ciencia nos permite realizar. No vivimos en un laboratorio cerrado, vivimos con otros y la sociedad debe decidir qué es lo que se puede hacer y lo que no. De ahí la importancia de la educación y la formación en valores y en virtudes de las jóvenes generaciones y de la

sociedad en general. Les quiero agradecer a los empresarios que estén ayudando con mecenazgos importantes. Debemos hacerlo aún más, especialmente para poder salir de la pandemia fortalecidos en valores y en solidaridad para con los más vulnerables. El objetivo 2030 persigue la reconciliación entre la economía, la innovación, la tecnología, la modernidad y los valores sobre los que se asientan nuestras sociedades, que en Andorra –país de raíces cristianas- puedo decirles que son los que dimanan del humanismo cristiano, y creo que en nuestra fraternidad Iberoamericana son valores compartidos. Son motivo de orgullo y de estímulo en su mejora. El momento es idóneo, después de los estragos de la pandemia y de la crisis asociada a la pandemia. Y el lugar también es el indicado. Porque Andorra es un país de equilibrio, que ha sabido conservar la medida humana de las cosas, donde la necesidad de combinar crecimiento económico con cohesión social y con respeto por el entorno natural es especialmente evidente, así como la fidelidad a nuestras tradiciones y valores más queridos. Permítanme que en nombre propio y en el de S.E. el Copríncipe Emmanuel Macron, de las Autoridades y el Pueblo de Andorra, les felicite por los trabajos en curso de este XIII Encuentro Empresarial Iberoamericano y les agradezca la oportunidad que han otorgado al Principado de Andorra y a sus Empresarios y Organizaciones empresariales de tener un lugar y una misión destacados dentro de la gran familia Iberoamericana. Siéntanse a gusto y disfruten de Andorra. Muito obrigado pela vossa presença em Andorra e parabéns a todos. Moltes gràcies per la seva atenció. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

Església d’Urgell

15


Lliurament de les Cartes Credencials de 25 nous

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el 12 de març al Palau Episcopal les Cartes Credencials dels nous Ambaixadors davant el Principat d’Andorra dels següents països: Israel, Bèlgica, Xile, Qatar, Mauritània, Austràlia, Albània, Armènia, Mèxic, Islàndia, Suïssa, Cambodja, Corea, Aràbia Saudita, El Salvador, Letònia, Argentina, Benín, Hongria, Uruguai, Hondures, Xipre, Guatemala, Algèria i la República Dominicana. 16

Església d’Urgell


Ambaixadors davant el Principat d’Andorra

A l’acte, que es va desenvolupar d’acord amb les mesures contra la pandèmia, van ser presents la Ministra d’Exteriors del Govern d’Andorra, M. I. Sra. Maria Ubach, i el Representat personal del Copríncep Episcopal, M. I. Mn. Josep Maria Mauri. L’Arquebisbe i Copríncep va cloure la recepció amb un parlament als Ambaixadors, en el qual va alternar el català, el castellà, l’anglès i el francès, que transcrivim en les pàgines següents. Església d’Urgell

17


Discurs de S. E. el Copríncep Episcopal a la Presentació de Cartes Credencials dels nous Ambaixadors davant el Principal d’Andorra.

E

xcel·lentíssims Senyores i Senyors Ambaixadors d’Israel, Bèlgica, Xile, Qatar, Mauritània, Austràlia, Albània, Armènia, Mèxic, Islàndia, Suïssa, Cambodja, Corea, Aràbia Saudita, El Salvador, Letònia, Argentina, Benín, Hongria, Uruguai, Hondures, Xipre, Guatemala, Algèria i la República Dominicana, Molt Il·lustre Sra. Ministra d’Afers Exteriors, Molt Il·lustre Sr. Representant del Copríncep Episcopal, Senyores i Senyors. El nostre Palau Episcopal rep avui una visita ben significativa per al Principat d’Andorra, la de 25 Ambaixadors i Ambaixadores de països amics amb els quals el Principat té llaços de cooperació i d’amistat, traçats per la diplomàcia de la pau i del diàleg que sempre han marcat el nostre país dels Pirineus. Veniu a presentar les Cartes que us acrediten com Ambaixadors Extraordinaris i Plenipotenciaris de les vostres Nacions dels cinc continents. Us acull aquest saló noble, bastit sobre el Palau del Bisbe d’Urgell que remunta al segle VI i que encara conserva els vestigis més antics dels segle XV en diversos llocs del Palau actual. Una casa episcopal habitada per sants Bisbes com Sant Just (segle VI) Sant Ermengol (segle XI) i Sant Ot (segle XII), així com per Bisbes Senyors i després Cosenyors de les Valls d’Andorra, que es van configurar com un Principat amb dos Prínceps des dels primers Pariatges de l’any 1278, i que ara representem S.E. el President de la República Francesa i jo mateix com a Bisbe d’Urgell. 1.- Sigueu benvinguts. Una llarga història ens contempla fins arribar a la nostra Constitució democràtica de 1993, la Diada de la qual celebrarem amb joia d’aquí a dos dies, el 14 de març. Des de llavors, les relacions internacionals s’han anat enfortint i expandint, començant per esdevenir membres actius de l’Organització de les Nacions Unides i d’altres Institucions i organismes europeus i internacionals, i avui podem dir que estem ben assentats en la vida internacional i Vostès, Excel·lències, en sou els testimonis. Laissez-moi, Chers Excellences les Ambassadrices et Ambassadeurs accrédités devant la Principauté d’Andorre, de Vous adresser, avec la Très Illustre Madame la Ministre d’Affaires Étrangères, une très respectueuse et chaleureuse salutation de bienvenue. Je remercie chacun d’entre vous pour être ici, malgré la pandémie et les mesures de santé obligatoires dans nos pays, et de bâtir, de cette courageuse manière, des ponts pour le dialogue et la paix entre nos peuples et nations. Vos Lettres de Créance expriment l’esprit de coopération étroite et solidaire qu’encourage les relations entre nos États, que Vous, Excellences, représentez si honorablement. Malheureusement, le format de cette réception a dû être bref et sans autant de solennité comme notre tradition recommande; surtout sans audience privée pour chaque Ambassadrice et Ambassadeur. Mais j’espère que des temps meilleurs viendront où nous pourrons nous rencontrer et nous saluer personnellement,

18

Església d’Urgell

ainsi que retrouver la normalité de nos vies, la normalité dans les relations économiques et, surtout, la normalité dans le traitement interpersonnel qui nous aide tellement à être meilleurs, et à nous construire en tant que société fraternelle. L’Andorre, plongée comme le reste des pays dans sa lutte pour faire face aux dures circonstances actuelles de la pandémie, reste néanmoins fidèle à ses engagements, tant nationaux qu’internationaux, dans un grand effort compte tenu des difficultés de sa propre dimension territoriale et du fait de la nécessité d’établir des liens avec d’autres États, qui permettent une collaboration internationale sur des questions essentielles telles que la lutte contre la pandémie mais aussi l’engagement pour l’environnement, les relations socioéconomiques et la solidarité entre les États, pour l’abolition de la pauvreté. Mettre fin à la pauvreté sous toutes ses formes est le premier des 17 Objectifs de Développement Durable (ODD) du Programme des Nations Unies qui nous oblige à tous ses membres 2.- Presidencia de Andorra de la Conferencia Iberoamericana. Durante los años 2019, 2020 y hasta abril 2021, Andorra asumió la Presidencia de la Conferencia Iberoamericana. El lema de la Presidencia escogido el 2019 fue “Innovación para el desarrollo sostenible - Objetivo 2030”. Durante 2019 y 2020, se llevaron a cabo las reuniones de preparación para la Cumbre de Jefes de Estado y de Gobierno que tendrá lugar el 21 de abril próximo. El formato de la Cumbre será híbrido, invitando de manera presencial a los cuatro Estados, Guatemala y República Dominicana (Estado al que Andorra transmitirá la presidencia, y cuyos Embajadores nos honran hoy aquí con su presencia), así como España y Portugal, debido a su proximidad geográfica. Los otros Estados iberoamericanos se conectarán vía telemática. Es la primera vez que Andorra asume la Presidencia de la Conferencia Iberoamericana. El objetivo de este ejercicio diplomático ha sido dar a conocer el Principado de Andorra en la región y ofrecer oportunidades de intercambio económico entre Andorra y los Estados miembros de la Conferencia Iberoamericana. El Encuentro Empresarial previo a la Cumbre será el medio para fomentar la cooperación económica. Cuando estalló la pandemia en marzo de 2020, Andorra decidió seguir con su compromiso de asumir la Presidencia de la Conferencia. Se han realizado también reuniones ministeriales de asuntos sociales, cultura, asuntos exteriores, educación y turismo, siempre con la innovación y la sostenibilidad en el centro de la hoja de ruta. Se revisó el formato de las reuniones de preparación de la Cumbre y se organizaron de forma telemática. El lema pasó a ser: “Innovación para el desarrollo sostenible. Iberoamérica frente al reto del coronavirus”. Así pues, en el año 2020 se organizaron las reuniones de Ministros sectoriales y se consensuaron las declaraciones para cada una de las reuniones.


A pesar de esta grave y extraordinaria situación, ha quedado constancia de que el lema escogido en su día por Andorra sigue igual o incluso más vigente en este nuevo escenario. Los retos a los que nos enfrentamos son los mismos, pero todavía más intensos, y

strengthen economic, cultural and tax cooperation. In this sense, tax agreements against double taxation, are being negotiated with The Netherlands, Belgium and Hungary. And we also thank the Government of Portugal for its good cooperation in the framework of its Presidency of the Council of the European Union. 5.- We are strengthening the cooperation with non-European Union states. The will of our Government is to give opportunities to the young people of Andorra; and in this sense we are working to sign youth exchange agreements. The first Work and Holiday agreement has been signed with Canada and work is currently underway with New Zealand and Australia to establish an agreement for youth mobility. 6.- In the issues of Multilateral Affairs, I must say that the Government of Andorra resolutely assumes the implementation of the 2030 Agenda as it is a central part of its international political action. Andorra expresses its commitment to sustainable development through the promotion of La Ministra d’Afers Exteriors del Govern d’Andorra i el Representant personal del Copríncep van acompanyar Mons. quality education for all, the protection of bioVives en la recepció als nous Ambaixadors davant el Principat d’Andorra. diversity and the fight against climate change. la herramienta de la innovación, tanto como resultado científico o In 2019, the Government adopted the strategic plan for the tecnológico como en su aportación para el cambio de conductas, implementation of the 2030 Agenda and is working to be able to es ahora más necesario que nunca. develop it, jointly with the Andorran institutions, civil society and 3.- Bilateral cooperation with France and Spain. the economic sector. Due to our geography and to our history, France and Spain, our 7.- Dear Excellences. Let me finish my words by wishing neighbours and friends, are our main partners and it is expected Peace, Health and Prosperity to You and Your families, and to to encourage the development of cross-border projects. The aim Your countries. I do pray for the Peace and Health for all men is to improve the situation of the populations in the border area. and women citizens of your countries and for all the humanity, In this sense, we agree on a special importance in cross-border all over the world. dialogue meetings with the Occitan region (in the south of France) Peace is the great aspiration of the human hearts. Let’s in which representatives of the Prefecture and the Occitan region work united for peace and cooperation, especially sharing participate in the fields of education, land use planning, customs, vaccination. Let us be more in solidarity with vulnerable environment, health and tourism. people and more engaged for justice and peace in our world. The POCTEFA 2021-2027 –which is the INTERREG V-A Spain*** France-Andorra Program– is an interesting european territorial Faig vots per la prosperitat, el progrés i la pau dels Estats que cooperation program created to promote the sustainable development of the border territory between the three countries. It has les Vostres Excel·lències, Senyores i Senyors Ambaixadors, rebeen developed within the framework of the Pyrenees Working presenten i pel manteniment de les bones relacions de les vostres Community. In this sense, the will of Andorra is to create a func- Nacions amb el nostre Principat d’Andorra. Moltes gràcies per la seva atenció. Déu beneeixi les vostres tional space between France, Spain and Andorra that will allow the development of useful and necessary projects for the residential Nacions i Déu beneeixi el Principat d’Andorra! citizens, living in the three territories. +Joan-Enric Vives, 4.- Cooperation with European Union states. Arquebisbe d’Urgell It is important to have a fluid dialogue in order to be able to explain i Copríncep d’Andorra. the progress of the Association Agreement negotiations with the La Seu d’Urgell, 12 de març de 2021 European Union, so important to Andorra. Work is underway to

Església d’Urgell

19


Salutació del Copríncep Episcopal als andorrans en la Diada de la Constitució d’Andorra

B

envolguts Andorrans! Aquest dia i aquest any, no només homenatgem la pròpia Constitució, sinó que rendim tribut a la gran generació d’andorrans que, amb el seu vot majoritari, va fer possible que Andorra es definís a si mateixa com un Estat europeu modern i obert al futur, des de l’estima i la promoció dels seus valors fonamentals més antics. La pandèmia actual ha posat a prova la fortalesa i la responsabilitat de la ciutadania andorrana, una força i una unió, “Virtus, Unita, Fortior”, que ens permetrà, amb l’ajuda de les vacunes, anar assolint paulatinament la normalitat, treballant, com ho hem fet fins ara, colze a colze, sense retrets i de forma generosa, de la mateixa manera que ho van saber fer els pares de la Constitució. Les grans adversitats, com ho és aquesta pandèmia, ens estan demostrant que junts, com a societat solidària, és com podem vèncer aquest virus, valorant especialment les autoritats i els servidors públics en general i, sobretot, l’esforç i generositat de la ciutadania andorrana, que ha estat un exemple de resiliència i fortalesa. 20

Església d’Urgell

En aquesta Diada de la Constitució hem de recordar especialment les víctimes de la pandèmia, sobretot els padrins i les padrines que hem

perdut a causa del Covid-19, els qui han patit la solitud de l’hospital o del confinament, tancats, sense poder veure els seus familiars per evitar el contagi; també els infants,

adolescents i joves, que han demostrat una gran responsabilitat, i totes les persones i les empreses que han aportat la seva entrega i lliurament per protegir-nos mútuament els uns als altres, tot i patir sofriments grans i pèrdues irreparables. Per tots ells, tenim la responsabilitat de ser encara més conscients de la vigència dels valors col·lectius consagrats a la nostra Constitució i de seguir-los defensant. Són les arrels que ens han fet la gran Nació que som, i que trauran saba nova per fer brostar l’arbre del nostre Poble. No hi ha major valor constitucional i millor forma de ser patriota que lluitar pel dret a viure i a conviure tots plegats. En la nostra Festa Nacional, el Dia de la Constitució, rebeu tots els andorrans i els qui estimeu el nostre Principat la meva cordial felicitació. La Constitució de 1993 sempre ens ha de recordar el que units som capaços de ser i de fer: “Virtus, Unita, Fortior”. +Joan-Enric Vives Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra


Setmana Santa a la Diòcesi d’Urgell

Fe i devoció en la Passió, Mort i Resurrecció de Crist Amb l’Eucaristia del Diumenge de Rams començaren al Bisbat les celebracions dels dies més sants de l’any per als cristians

E

l 28 de març, Diumenge de Rams, se celebrà arreu de la Diòcesi d’Urgell la solemne Eucaristia en memòria de l’entrada de Jesús a Jerusalem aclamat pel poble com a Salvador. Malgrat les limitacions provocades per la pandèmia, que van fer que no s’hagin pogut celebrar les tradicionals processons pels carrers dels pobles, amb sobrietat i senzillesa es van beneir dins els temples els rams de llorer i les palmes que van portar els fidels per mantenir la tradició de la celebració. A la Catedral de Santa Maria d’Urgell, l’Eucaristia va ser presidida per Mons. Joan-Enric Vives. A l’homilia

es va referir al passatge bíblic de l’hort de Getsemaní i a l’acceptació obedient de Jesús de la voluntat del Pare, de donar la seva vida en rescat de tots els homes. I a nosaltres ens mostra el camí de la decisió en les dificultats o cruïlles amb què ens trobarem al llarg de la nostra vida: ser deixebles i acceptar amb amor el que Déu ens va proposant. Jornada Sacerdotal i Missa Crismal L’endemà, 29 de març, Dilluns Sant, tingué lloc a la Seu d’Urgell la Jornada Sacerdotal, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. Van assistir-hi molts preveres i diaques de la Diòcesi que van voler participar com a signe de

comunió i amor fratern. La Jornada Sacerdotal s’inicià a la Catedral de La Seu d’Urgell, per facilitar el compliment de les mesures sanitàries de distància i aforament, amb dues conferències del Vicari Episcopal, Mn. Antoni Elvira, i del Vicari General, Mn. Ignasi Navarri. Mn. Antoni Elvira va glossar el document que els Bisbes de Catalunya van fer públic el passat mes de gener, amb motiu del 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense, “Esperit cap on guies les nostres Esglésies?”, mentre que Mn. Ignasi Navarri va oferir una interessant conferència sobre la figura eclesial de Sant Josep, tot ressaltant-ne les seves característiques

Enguany, com l’any passat, la benedicció dels rams de llorer i de les palmes es va haver de fer a l’interior dels temples a causa de la pandèmia. Església d’Urgell

21


Setmana Santa a la Diòcesi d’Urgell

Durant la Missa Crismal els preveres diocesans van renovar les seves promeses sacerdotals i es van conferir els ministeris de lector i acòlit al seminarista Jerrick Banzuela Rodríguez (a sota).

fonamentals com a pare terrenal de Jesús, en aquest any que el Papa Francesc ha convocat per destacar la seva figura de custodi de Jesús i de Maria. Després de les conferències va tenir lloc la celebració de la Missa Crismal, dins la qual es van commemorar els 25 anys de presbiterat de Mn. Josep Uriel Álvarez, Mn. Ricard Barba, Mn. Carles Albert Ospina i Mn. Antoni Elvira; i els 50 anys de presbiterat de Mn. Joan Peretó. També es va encomanar els preveres traspassats des de la darrera Pasqua: Mn. Manuel Pal, Mn. Josep M. Ricart, 22

Església d’Urgell

Mn. Jaume Vila. Mn. Ramon Clua i Mn. Albert Llanes. A l’homilia, l’Arquebisbe JoanEnric va destacar el ministeri de servei i lliurament que tot prevere i diaca representen i que s’ha posat especialment en relleu durant aquesta pandèmia. Com Jesús, que ha vingut a servir i no a ser servit, tot sacerdot fa present amb el seu servei abnegat el Crist que ha vingut a portar la Bona Nova, especialment als pobres, als malalts i als marginats. I va voler agrair el treball generós de tants i tants sacerdots que arreu del territori diocesà es multipliquen per

fer present Jesús i la seva salvació. Després de l’homilia va tenir lloc el ritu del conferiment dels ministeris de lector i acòlit al seminarista Jerrick Banzuela Rodríguez, amb l’oració de benedicció sobre el candidat i el lliurament de la Bíblia i de la patena amb el pa. Jerrick Banzuela, que cursa el cinquè curs de la seva formació al Seminari, va estar acompanyat en un dia tan significat per la seva germana i per una bona representació de la Parròquia de Sant Julià de Lòria, on ara serveix pastoralment. A continuació, tots els preveres van renovar les seves promeses sacerdotals. Dins la pregària eucarística es va beneir l’oli dels malalts, amb el qual seran ungits els afectats de malaltia arreu del Bisbat de mans dels preveres, per portar-los força i conhort enmig de l’aflicció; i al final de la celebració es va beneir l’oli dels catecúmens, amb què seran enfortits i defensats els qui rebran el Baptisme en la propera Pasqua i durant tot l’any. Així mateix, es va consagrar el Sant Crisma –oli i perfum– que serà utilitzat per a ungir els batejats, els confirmands o els qui rebran el presbiterat. I finalment, acabada l’Eucaristia, es van venerar els Sants Màrtirs d’Urgell a la capella on reposen les seves restes, demanant, com diu l’himne, “sigueu-nos exemple i guia, preveres urgel·litans”. Celebracions del Tridu Pasqual Amb els sentiments joiosos de reviure l’Eucaristia del Cenacle i alhora l’entrada en el Misteri de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist, Dijous Sant començaren arreu de la Diòcesi d’Urgell les celebracions del Tridu Pasqual, amb els preveres i els diaques fent-se disponibles perquè el Poble de Déu pugui celebrar la seva fe. En alguns llocs es van doblar les celebracions per tal de no excedir els aforaments permesos. L’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat d’un grup de seminaristes i


L’Arquebisbe Joan-Enric va celebrar l’inici dels dies més sants de l’any a la Catedral de La Seu d’Urgell, acompanyat d’un grup de seminaristes i joves, del Vicaris generals, del Secretari general i d’alguns Canonges (a dalt), així com d’un bon nombre de fidels, tot i les mesures sanitàries amb motiu de la pandèmia.

joves, del Vicaris generals, del Secretari general i d’alguns Canonges, va celebrar l’inici dels dies més sants de l’any a la Catedral de La Seu d’Urgell. Va presidir l’Eucaristia de la Cena del Senyor, enguany sense lavatori dels peus ni tampoc processó per l’interior del temple, acompanyant el Santíssim Sagrament a la reserva, i a l’homilia va exhortar a demanar a Déu la gràcia “d’entrar” en el Misteri de l’acceptació obedient de Jesús de la voluntat del Pare i de la seva entrega fins a la creu i la resurrecció. Cal mirar a fons a l’interior de les vivències, amb “estupor”, com suggereix el Papa Francesc, i deixar-se corprendre per l’actitud de Jesús que estima fins a l’extrem, renta els peus dels seus deixebles, s’ofereix amb decisió fins a la mort, i porta la vida nova als apòstols, que de persones porugues i tancades passaran a ser testimonis valents i forts de la resurrecció.

Dia de l’Amor i del servei, dia de l’Eucaristia i del sacerdoci. Tots al Cenacle hem de vibrar de fe i d’amor per imitar el Senyor. I ampliar la fraternitat, tal com indica el Papa a “Fratelli tutti”, envers tots els homes i dones, sense distinció de raça, idees, religió, perquè neixi una nova fraternitat de germans, afegí Mons. Vives Després del Glòria van emmudir les campanes i l’orgue, i al final de la Missa es reservà de manera solemne (però simplificada) l’Eucaristia per a la comunió dels fidels el Divendres Sant. La col·lecta d’aquest dia es destinà a Càritas.

L’endemà, Divendres Sant, molts fidels es van aplegar al matí a les respectives Parròquies per pregar seguint les estacions del Viacrucis, tot recordant el camí que féu Jesús carregant la creu al coll, abans de la seva passió i mort. Les pregàries van tenir lloc a l’interior de les esglésies parroquials per complir amb les recomanacions sanitàries. Així, a La Seu d’Urgell, el Rector, Mn. Ignasi Navarri, va presidir el Viacrucis a la Catedral de Santa Maria acompanyat dels seminaristes de la Diòcesi, mentre que a l’església de Santa Magdalena el va presidir Església d’Urgell

23


Setmana Santa a la Diòcesi d’Urgell

l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat del prevere encarregat d’aquella església, Mn. Jordi Miquel. Al final de la celebració Mons. Vives adreçà als fidels una breu al·locució, remarcant com enguany, per la pandèmia, no podíem sortir als carrers però que eren ells, els fidels, els qui havien vingut a acompanyar el Senyor dins l’església per a recórrer el camí, la “via”, que ell féu abans de morir. I li portàvem, amb Jesús, els sofriments i les creus de tota la humanitat, especialment la que està sofrint a causa de la pandèmia. Posteriorment, l’Arquebisbe presidí a la Catedral l’Ofici de Lectura, ampliat amb les Lamentacions i la Passió del Senyor, i, seguidament, la Pregària de Laudes. Aquest Ofici agrupa els sacerdots i seminaristes, persones de la Vida Consagrada de la Ciutat, i un grup de fidels que celebren així la Litúrgia orant de l’Església en els dies sants de la Passió, la Mort i la Resurrecció del Senyor. La celebració de la Passió del Senyor se celebra amb tres parts: Litúrgia de la Paraula, Adoració de la Creu i Sagrada Comunió. La Litúrgia de la Paraula va començar amb la lectura del llibre del profeta Isaïes i la lectura de la carta als hebreus. A 24

Església d’Urgell

Divendres Sant al matí, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí a la Catedral l’Ofici de Lectura i Laudes, en nom de tota la Diòcesi, demanant fe i esperança; i al vespre va dirigir la pregària al Crist de la Preciosíssima Sang, i els representants dels diferents passos de la processó van presentar-li els seus estendards en senyal de veneració.

continuació es va proclamar el bell text de la Passió segons Sant Joan; i després de l’homilia va tenir lloc la pregària universal, que en aquest dia és especialment solemne. Enguany es va afegir una intenció especial “pels qui sofreixen en temps de pandèmia”, demanant que “Déu Pare concedeixi salut als malalts, fortalesa al personal sanitari, consol a les famílies i

la salvació a totes les víctimes que han mort”. La segona part consistí en l’Adoració de la Santa Creu, que enguany va besar només l’Arquebisbe, mentre els altres concelebrants i els fidels que seguien la celebració des dels seus llocs al temple catedralici l’adoraren i van fer un moment de silenci intens.


La tercera part consistí en la Sagrada Comunió de les espècies que s’havien consagrat a la vigilia. La col·lecta es va destinar a Terra Santa com a mostra de suport i comunió als germans de la terra de Jesús. Després de la comunió i l’oració sobre el poble, Mons. Vives animà els fidels a unir-se espiritualment des de les seves llars a la pregària davant la imatge del Crist de la Preciosíssima Sang que tingué lloc aquell vespre a la Catedral en substitució de la processó que des de l’any 1603 recorre els carrers de la ciutat ininterrompudament any rere any. Enguany, però, van ser els fidels els qui van acudir a l’interior de la Catedral per pregar davant la capella lateral on es custodia la imatge sagrada del Crist de la Preciosíssima Sang. Hi van ser presents representants dels diferents passos que integren la processó: els armats, els pagesos de La Seu, el pas del Bes de Judes o Prendiment, el pas de l’Assotament,

el pas de Jesús davant de Ponç Pilat, el Natzarè o el Senyor portant la creu al Coll, el Crist de l’Agonia, el pas de La Pietat, el del Sant Sepulcre i la Congregació dels Dolors. Alguns d’ells van desfilar amb els seus estendards davant la sagrada imatge del Crist de la Preciosíssima Sang. El Germà Major de la Germandat de Sant Sebastià, Climent Miró, i la Directora de l’Escola Municipal de Música, Sònia Lanau, van presentar els diferents passos descrivint-ne les seves principals característiques històriques. A continuació, l’Arquebisbe JoanEnric convidà els fidels a venerar la sagrada imatge encomanant tota la ciutat de La Seu d’Urgell, especialment en aquesta pandèmia, posant sota la seva intercessió tots els problemes i dificultats de la vida, per tal que Jesús Crucificat ens ajudi amb la seva intercessió: “Senyor Jesús, que clavat a la Creu expieu els nostres pecats.

Perdoneu-nos les culpes i doneu-nos la misericòrdia que brolla del vostre Cor traspassat”. Vetlla Pasqual Dissabte Sant al matí, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí a la Catedral de Santa Maria d’Urgell l’Ofici de Lectura i Laudes, en nom de tota la Diòcesi, demanant fe i esperança. Hi concelebraren els Vicaris generals i els sacerdots i els seminaristes de la ciutat, i hi va assistir un bon grups de fidels. La jornada, però, està litúrgicament marcada pel silenci i la pregària prop del sepulcre del Senyor, rellegint la Paraula de Déu plena d’esperança i imitant la Mare de Déu, que esperava amb fe la resurrecció del seu Fill. Ella és el nostre model de fe i esperança activa enmig de les proves o en els grans dolors i soledats. I tot el dia cal viure’l en l’espera de la Victòria de Crist, que venç el mal amb el seu amor de Resurrecció.

Dissabte al vespre, la Vetlla Pasqual començà amb la benedicció del foc nou i l’encesa del Ciri Pasqual a l’interior de la Catedral. Església d’Urgell

25


Setmana Santa a la Diòcesi d’Urgell Al vespre, la Vetlla Pasqual també se celebrà a l’interior de la Catedral. Fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pel Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, i per Mn. Jordi Miquel i Mn. David Codina. Van acolitar els seminaristes de la Diòcesi i es van fer presents molts fidels. La celebració va començar amb la benedicció del foc nou i l’encesa del Ciri Pasqual. L’Església sempre reneix confiant en la Resurrecció del Senyor. A continuació, il·luminats per la llum dels ciris que representa la Llum de Crist Ressuscitat, començà la celebració eucarística amb la proclamació del pregó pasqual per recordar la “culpa sortosa, que ens ha merescut un Redemptor tan gran! Oh nit benaurada! Només tu vas saber l’hora en què Crist ressuscità d’entre els morts. Aquesta és la nit de la qual diu l’Escriptura: ‘La nit us és tan clara com el dia, llum o fosca us són igual’”. Després va començar la vetlla amb la proclamació de les lectures de la Paraula de Déu, amb cants i oracions, que ens recorda l’obra realitzada per Déu. Amb el cant joiós del Glòria es van encendre tots els llums de la

Catedral i els ciris de l’altar, i posteriorment el Vicari general, després de la Lectura de l’Apòstol, anuncià amb solemnitat a l’Arquebisbe l’Al·leluia, que va ressonar per tota la Catedral. A l’homilia, Mons. Vives féu referència al llibre del Gènesi, a l’alliberament dels egipcis i a la paraula consoladora d’Isaïes. Pasqua ens reclama acollir amb joia l’Evangeli de la Resurrecció. No tenir por, sortir a ser testimonis, cercant l’estil de viure de Galilea, amb Jesús que ens precedeix. I tenir esperança que Déu no crida els preparats sinó que prepara els cridats. Agraïment per ser escollits per Jesús i donar testimoni seu. Acabada l’homilia, va tenir lloc la benedicció de l’aigua i la renovació de les promeses del baptisme, i la vetlla continuà amb la Litúrgia de l’Eucaristia i es clogué amb el cant joiós del “Regina Coeli” per proclamar amb Maria, Reina del cel, la Resurrecció de Crist que ens omple de joia i de Vida. Diumenge de Pasqua i benedicció apostòlica “Avui és el dia en què ha actuat el Senyor. Alegrem-nos i celebrem-lo”, diu

el salm 117 responsorial del Diumenge de Pasqua, i aquests mots ressonaran al llarg de tot el temps pasqual. A la Catedral de Santa Maria d’Urgell, l’Arquebisbe Joan-Enric, va presidir la solemne Eucaristia pasqual, concelebrada per Mn. Ignasi Navarri, Vicari general i Rector de la Parròquia, i un grup de seminaristes. L’Arquebisbe va animar els fidels a viure amb joia i esperança la Resurrecció del Senyor, i va destacar com viure l’amor és el camí de la vida autèntica i com necessitarem ser generosos per superar la present crisi sanitària, econòmica i humana. A l’homilia va destacar com per l’amor, que és do de la Pasqua, podem veure la profunditat de la realitat i veure el Ressuscitat. El deixeble estimat aprèn a discernir els signes de la presència i de la fe. Animà els fidels a ser testimonis de la Resurrecció a tot arreu, i a deixar-se conduir per l’Esperit Sant, sense por, i vivint com a Galilea les Benaurances. Al final de la celebració va impartir la benedicció apostòlica amb la indulgència plenària als fidels i a tota la Diòcesi.

Les Caramelles en vídeo a La Seu d’Urgell Atès que enguany no es va poder recórrer els carrers de cap del Cor de Caramelles de la Germandat de Sant Sebastià i els població del territori diocesà cantant les tradicionals Carame- Caramellaires de Castellciutat, ja enregistrades. A les primeres projeccions dels lles, que anuncien la Resurrecció del Crist i la joia de la primavera, enregistrament a la Sala Sant els tres cors de caramellaires de Domènec de La Seu d’Urgell, el La Seu d’Urgell i Castellciutat les dissabte 3 d’abril a la tarda, va van adaptar a les circumstàncies assistir l’Arquebisbe d’Urgell imposades per la pandèmia. acompanyat del Secretari geneLes Caramelles infantils, interal, ja que el Bisbat és un dels patrocinadors, amb altres entitats, grades per l’alumnat dels grups de de les Caramelles de La Seu. El cant coral de l’Escola Municipal de targetó commemoratiu és obra Música i l’alumnat de 5è de primàd’Ignasi Carbonell. També es van ria de les escoles Mn. Albert Vives, fer projeccions per al públic els Pau Claris i La Salle, van preparar quatre cançons enregistrades en Mons. Vives, amb la Directora de l’Escola Municipal de Música i els dies 4 i 5 d’abril. El vídeo amb les actuacivídeo i amb acompanyament ins- Directors dels cors de Caramelles de La Seu i Castellciutat, en la inauguració de l’exposició a la Sala Sant Domènec. ons dels tres cors de Carametrumental sota la direcció de Cati Plana i Georgina Fàbregas, professores de l’Escola Municipal lles es pot veure a l’enllaç: https://www.youtube.com/ de Música. El vídeo es complementà amb les interpretacions watch?v=HHkwcS2SxYc. 26

Església d’Urgell


Passió i Resurrecció, a l’Evangeli de Joan

E

ls exegetes estan d’acord en el convenciment que els primers textos evangèlics que es varen escriure foren els relats de la Passió i la Resurrecció de Jesús. Però, com passa en tots els textos, cada evangelista té les seves particularitats. I encara que tots expliquen els mateixos fets, hi trobem marcades diferències entre ells. Avui voldria fixar-me en les particularitats de l’Evangeli de Sant Joan, en parlar de la Passió i Resurrecció, respecte dels sinòptics. I. LA PASSIÓ DE JESÚS El text és la clara proclamació de qui és Jesús. El “Jo sóc” que s’entrega lliurement i conscient a fi que es compleixi la voluntat del Pare. Els fets de la Passió, que uns poden veure com a oprobi i condemna, són el signe de la reialesa de Jesús i de la seva missió reveladora de la veritat de Déu. El Divendres Sant és el gran dia en el qual Jesús brilla com un sol immortal que dissipa les tenebres de la faç de la terra. Vegem quatre episodis sobre la Passió: 1. El prendiment de Jesús (18,1-12) Joan presenta Jesús com l’home lliure, capaç de sacrificar-se en bé dels altres, per donar-los la salvació: -Jesús ha acceptat voluntàriament beure la copa que li oferia el Pare, per això no hi ha agonia a Getsemaní, ni gestos de debilitat. No cal que Judes besi Jesús perquè Ell -com si fos l’amfitrió- s’ha avançat a rebre la comitiva. -El diàleg amb els soldats (“qui busqueu?”) mostra la sobirania de Jesús, davant la qual cauen per terra els mateixos que han vingut a prendre’l.

-A Getsemaní els soldats detenen Jesús de Natzaret en carn i ossos i serà ell qui sofrirà realment i morirà efectivament. No simula. Assumeix plenament la condició humana fins a vesar la darrera gota de la seva sang. Per això obliga Pere a embeinar l’espasa. En aquesta extrema humiliació del Fill de l’Home es manifesta la sobirania de l’amor de Déu. 2. El judici davant el Sanedrí (18,1327) Abans de ser portat davant el procurador romà per al judici, Jesús passa la nit en mans dels seus enemics declarats. L’evangeli desemmascara la corrupció politico-religiosa d’aquell Senat. Jesús ja estava condemnat abans del judici. Una vegada més, la seguretat del sistema és la llei suprema. En l’interrogatori, Jesús no entra en el joc dels acusadors. Aquí no diu res perquè Ell sempre ha parlat públicament. “Els qui m’han escoltat” saben el que ha dit: Remet als seus seguidors. Un criat -per fer mèrits- bufeteja Jesús. Una vegada més, apareix la violència irracional. Jesús denuncia aquesta violència per obrir pas a la raó. 3. En el pretori romà, Jesús és declarat rei (18,28-40) Estem en el punt culminant del judici, condemna i proclamació de la reialesa de Jesús. Fem un seguiment del relat: -Destaca la ironia dels magistrats jueus que no volen entrar en l’edifici pagà per no contaminar-se i poder menjar l’anyell pasqual però no els importa tacar-se les mans de la sang d’un innocent. -Ponç Pilat és el cinquè procurador

romà de Judea, nomenat el 26 d.C. i cessat el 36, acusat d’abús de poder, brutalitat i mals tractes. No li interessa tant la justícia com no posar-se en problemes. Així vol acontentar els jueus i no indisposar-se davant l’emperador. -En el diàleg amb Pilat, Jesús mesura molt les paraules perquè quedi clar, en aquesta hora suprema, el motiu de la seva mort: “Surt de Vós això que dieu... El meu Regne no és d’aquest món... He

En el diàleg amb Pilat, Jesús mesura molt les paraules perquè quedi clar, en aquesta hora suprema, el motiu de la seva mort vingut per ser testimoni de la veritat”. -Amb l’acarament amb Barrabàs, Pilat vol que els jueus es defineixin. Barrabàs no era un delinqüent comú sinó un dels capitostos del nacionalisme zelota. En posar al mateix nivell el nacionalisme polític i qui testifica la veritat en nom de Deu, Pilat pretén salvaguardar la seva reputació i la seguretat de l’imperi. Però la seva debilitat queda manifesta en la sentència incoherent. Mentre diu: “jo no li trobo cap causa per condemnar-lo”, signa la pena de mort i es renta les mans. 4. La crucifixió, el rei en el seu tron (19,12-30) La crucifixió de Jesús és l’exaltació com a rei i l’elevació fins al Pare per atreure-ho tot cap a Ell. -Joan, en el seu relat, ignora tot el que pugui fer ombra a aquesta sobirania de Jesús: Ell mateix porta la creu sense que ningú l’ajudi, no hi ha encontre amb la mare, ni veròniEsglésia d’Urgell

27


ques ni dones que ploren, no hi ha lladres sinó dos més que fan d’escorta d’honor. El rètol sobre la creu té un to universal (hebreu, grec, llatí). -Des de la perspectiva joànica, el creient que contempla Crist en la creu no el veu com un vençut sinó com el vencedor: és l’home nou que uneix el cel i la terra. Gran símbol de la transcendència de l’home. A la creu no triomfa la força o el poder sinó l’amor. -Menció especial mereix la presència de la mare i del deixeble estimat. Representen la comunitat cristiana. L’Església, mare en la fe -Maria- quedaria desemparada sense el suport del deixeble -Joan- que aporta l’amor i el testimoni. -L’obra de Jesús està acomplerta, “tot s’ha acomplert”, des del moment que garanteix la supervivència de la comunitat cristiana. -I Jesús “lliurà l’esperit”. Literalment significa morir, expirar. Però també que Jesús entrega el seu esperit, l’Esperit promès en l’Últim Sopar. Allò que sembla una tragèdia irreparable, la desaparició de Jesús, Joan ho presenta, als ulls de la fe, en l’hora de la glòria: manifestació plena i total de l’alliberament i de la salvació de l’home.

La presència de la mare i del deixeble estimat representa la comunitat cristiana. L’Església, Mare en la fe -Maria-, quedaria desemparada sense el suport del deixeble -Joan- que aporta l’amor i el testimoni II. LA RESURRECCIÓ DE JEÚS Si traiem de l’Evangeli de Joan la consciència del Crist viu, present en la comunitat, gairebé no ens quedaríem sinó amb les tapes. Joan entén la Resurrecció com “el retorn” de Jesús als seus per comunicar-los-hi la Vida de l’Esperit. 28

Església d’Urgell

A més, és una nota característica d’aquest Evangeli “espiritualitzar” els continguts de la fe sense aturar-se en la materialitat dels fets. L’Evangeli de Joan és el testimoni de qui creu en Crist ressuscitat. 1. El primer dia de la setmana (20,1-2) La matinada del diumenge, Maria Magdalena (ella tota sola, en Joan) va al sepulcre. Per a què? No ho diu l’Evangeli. Potser portada pel seu natural neguit, o per l’angoixa de viure sense la presència de Jesús, o per consolar-se veient la seva tomba... Però quina fou la sorpresa en trobar que la gran pedra que tancava el sepulcre excavat a la roca havia estat remoguda i la tomba era buida. És el primer dia de la setmana, de matinada, gairebé fosc, quan encara la fe no havia il·luminat el cor dels deixebles. Comença una nova setmana de Jesús i aquest n’és el primer dia, el dia en el qual Crist torna als seus però d’una altra manera. Els cristians l’anomenem Diumenge, perquè el Dominus (el Senyor) obrí la setmana amb l’esclat de vida nova. En el cor de Maria Magdalena encara no havia sortit el sol. Estava confusa i plorosa, plena de por. És l’expressió del buit interior. El buit que es produeix quan estem en crisi.

Com nosaltres quan prenen consciència de la nostra inseguretat, ens espantem i pensem que s’enfonsa tot el món que ens havíem forjat. Però cal sobreviure a la crisi. La Magdalena, en parlar als apòstols, es refereix a Jesús com “el Senyor”. Senyor de la vida i de la mort. 2. La cursa cap el sepulcre (20, 3-10) Aquesta escena és exclusiva de Joan. Què ens vol dir l’evangelista? A la indicació de Maria Magdalena, Pere i l’altre deixeble es posen a córrer. Pere, que era el primer entre els apòstols, no havia entès la creu i havia desembeinat l’espasa. L’altre deixeble és l’únic que compartí els dolors de Jesús, que l’acompanyà a casa de Caifàs sense trair-lo, que es mantingué al peu de la creu, que ha estat testimoni de la mort de Jesús. Més encara: és el dipositari del seu testament. És el signe de l’amor amb que cal seguir Jesús, amb un amor sense condicions, clar i transparent. I també és el signe de la recerca sincera de la veritat. El qui escolta Jesús sense prejudicis ni obstacles. En la cursa al sepulcre, “corrien tots dos junts”, però l’amor corre més de pressa i, així, l’altre deixeble arriba primer, s’espera, respecta el principi


d’autoritat. Pere entra a la tomba, observa detingudament, però tarda a adonar-se del que l’altre deixeble captà tot seguit: “veié i cregué”. Què és aquest veure? Comprendre que des de les Escriptures la mort no podia ser sinó la porta de la Resurrecció. Començar a mirar tot el passat, tota la trajectòria de Jesús, des d’una nova perspectiva.

Creure en Jesús ressuscitat és prendre consciència del nostre ser, del nostre jo com a persona lliure i responsable, de les nostres capacitats. La fe dinamitza la nostra personalitat i la projecta vers el futur La conclusió de l’escena és: només la mort pot fer-nos veure Jesús en la seva nova dimensió. Només qui primer accepta el seu camí de renúncia i d’entrega pot compartir la nova experiència del ressuscitat. No se’n treu res de remenar els llençols i les mortalles. La fe és molt més que això: és una experiència de vida, solament accessible als qui escolten l’Evangeli de l’amor i el posen en pràctica. Sense amor, la Resurrecció és una paraula buida com aquella tomba. El sepulcre buit és el símbol que ha succeït quelcom nou. 3. “Vés a trobar els meus germans” (20, 11-18) Tan tendra com aquesta, trobarem poques escenes a l’Evangeli. La narració dels detalls suscita un clima de serenitat i de familiaritat. Magdalena és el signe de la comunitat cristiana que veu Jesús com l’il·lustre absent quan ja la creu i el sepulcre resten buits. És el cristianisme sentimental que necessita coses tangibles per a expressar el seu sentit religiós. Apareixen dos àngels asseguts just al lloc on hauria d’haver el cos de

Crist. A l’Antic Testament, els àngels assenyalen la presència d’un lloc sagrat on Déu manifesta alguna de les seves meravelles. Són dos perquè el seu testimoni tingui valor. Maria no està preparada per a l’encontre amb el ressuscitat. Què l’impedia veure Jesús? Li calia canviar els ulls: el buscava com abans, pretenia trobar un cadàver. “Si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré”. Però Jesús és quelcom radicalment nou que solament es pot descobrir amb els ulls de la fe. I això succeeix quan Jesús la crida pel seu nom: Maria. L’encontre amb Jesús és quelcom personal, és una comunicació de tu a tu, és una experiència única que cadascú viu a la seva manera. Més encara: creure en Jesús ressuscitat és prendre consciència del nostre ser, del nostre jo com a persona lliure i responsable, de les nostres capacitats. La fe dinamitza la nostra personalitat i la projecta vers el futur. Maria reconeix Jesús i l’anomena “mestre” i vol abraçar-lo. Però Jesús l’aparta suaument perquè les coses han canviat. La Magdalena no pot estimar-lo com una possessió seva. Ara és el germà de tots els membres de la comunitat que es deu a tots sense pertànyer exclusivament a ningú. Maria estima Jesús però el seu amor no pot ser possessiu sinó que cal que maduri en l’entrega als germans com a exigència d’una vida compromesa. I a això la convida Jesús quan li dóna una missió important: avisar a la resta de germans que Ell està viu. És el gran anunci que la nova comunitat està en marxa. La gran família que neix de la Pasqua. La comunió de Crist amb els seus en el mateix amor i la mateixa vida del Pare. Això és viure la Pasqua. Maria ha seguit pas a pas el procés cap a la fe. El seu testimoni és clar: he vist el Senyor. Expressió característica de la nova fe dels deixebles. He vist i cregut en el Senyor de la comunitat. Per això ha tornat a la comunitat. Desprès del seu testimoni,

l’Evangeli ja no parla més de Maria Magdalena. 4. “La pau sigui amb vosaltres” (20,19-23) Les aparicions de Jesús ressuscitat tenen el punt culminant la tarda del diumenge en presentar-se Jesús davant el grup dels deixebles i delegar-los la seva missió. Els deixebles estan tancats a casa per por dels jueus, atemorits per l’espectre de la mort que va engolir la vida de Jesús. Són un grup que s’ha tancat per aïllar-se dels homes i defensar-se. Una comunitat tancada és una comunitat morta. Miren el futur amb pessimisme. Volen passar desapercebuts. La comunitat s’ha transformat en una tomba que ells mateixos han cavat. Els uneixen quatre parets reals o simbòliques. En ells hi ha un gran buit: hi manca Crist ressuscitat. I entra Jesús. No ha trucat ni li han obert la porta. La força del ressuscitat supera totes les barreres. Arriba per despertar els qui dormen.

La Magdalena reconeix Jesús i vol abraçar-lo. Però Jesús l’aparta suaument perquè les coses han canviat. Ara és el germà de tots els membres de la comunitat que es deu a tots sense pertànyer exclusivament a ningú La seva salutació ja és un projecte de vida: “pau a vosaltres”. La pau de la vida ha de superar la pau dels morts. És la pau del qui es mou, que s’inquieta i surt de si mateix. Pau de l’esperança i de les portes obertes. ”Els deixebles s’alegraren”. Així la Pasqua fa néixer la comunitat cristiana. “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”. Jesús ha rebut una missió de Déu i l’ha complert. Església d’Urgell

29


Ara entrega als apòstols la mateixa dels esdeveniments explicats. Tomàs som cadascú de nosaltres. missió. Jesús està fundant oficialment Tomàs no era present aquell primer L’home té dret a interrogar-se sobre la seva comunitat, per que continuï dia, primer diumenge de la nova era. els plantejaments de la fe. en el temps i en l’espai la seva obra, Representa tots els qui estan fora de la Dues idees es confonen en Tomàs: la mateixa obra. comunitat però que volen participar encara no ha comprès que ara cal Jesús ha retornat del Pare enriquit de la seva experiència. Ell es nega a mirar amb ulls diferents (com la amb els seus dons al servei d’una creure i llança un repte de tall positi- Magdalena). Realment Jesús és enmig missió: la missió que és de tota la vista o racionalista. de la comunitat però “és com si no hi comunitat, tota l’Esfos”. No està corporificat glésia com a poble de sinó com un alè, com una Déu, com a germans força, un germen de vida. de Jesús. Hi és, però, com veure’l? L’enviat té els mateiPer altra part, la creu xos poders que el qui no acceptada li impedeix l’envia. Per això, Jesús reconèixer Jesús. Jesús alenà sobre d’ells i els el convida a apropar-se. atorga el do de l’EsEl convida a apropar-se perit, al misteri de la creu -li Més encara: la premostra les ferides-. Una sència de l’Esperit és vegada més s’afirma que, la destrucció del pecat qui vulgui arribar a la vida, i la reconciliació dels ha de passar la frontera de germans dividits per la mort. l’odi, la raça o la condiHi ha molts motius per ció social. Per això, la a la sorpresa en Tomàs: comunitat rep el poder ¿Com sap Jesús del seu de perdonar els pecats; dubte? Què fer ara que el poder i el deure de reJesús el convida a complir conciliar-se amb l’amor el seu repte? L’evidència de Crist. L’Evangeli no era tan gran que ja li surt diu com es farà aquest la confessió de fe: “Senyor perdó o reconciliació, meu i Déu meu”. però insisteix en anar a A la pràctica, Tomàs l’essència de les coses: s’havia comportat més o la nova comunitat de menys com tots els altres. Jesús és una comuniLa novetat és la resposta tat reconciliada, unida de Jesús: “Tu ets feliç però fraternalment. la mateixa felicitat han de Aquell fou el primer tenir tots els qui creuran “Noli me tangere”, fresc de Fra Angelico per al convent benedictí de Sant Marc a dia de la setmana, el pel vostre testimoni”. Florència (1441). dia en que neix el nou Pot quedar-nos un dubte: poble de Déu com a comunitat que ha La figura de Tomàs és ben actual foren més privilegiats els apòstols que de testimoniar que la pau és possible. perquè a la fi no fa altra cosa que for- nosaltres? El relat evangèlic sembla mular un interrogant que té qualsevol suggerir que a tots ens costa per igual 5. “Feliços els qui creuran sense ésser humà. acceptar una veritat tan nova. Els mahaver vist” (20, 24-29) El problema de Tomàs té dos as- teixos dubtes dels apòstols per a nosEs tracta d’una escena exemplar pectes: altres són una garantia que no creiem que es posa al final del relat. És -Com entendre que Jesús hagi res- ingènuament. Sabem que els apòstols especialment rellevant la frase final suscitat. Un mort pot tornar a la vida? van creure en el ressuscitat però fins de Jesús: “Feliços els qui creuran sense Amb quin cos, com viu...? al cel no sabrem veritablement com haver vist”. -Què va passar amb Jesús desprès van arribar a aquest convenciment. A qui es refereix Jesús? A tots de la mort? Què passa amb cadascú aquells que arribem a la fe cristiana de nosaltres? És la vida realment Mn. Ramon Sàrries sense haver estat testimonis directes transcendent? Arxiprest de les Valls d’Andorra 30

Església d’Urgell


Un viatge papal per pregar, anunciar i denunciar “Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia. Després li va dir: -Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortir d’Ur de Caldea per donar-te aquest país en possessió” (Gènesi 15, 6-7). Mn. Jaume Mayoral, Rector d’Agramunt

A

quest nom d’Ur de Caldea que ens refereix el relat bíblic d’Abraham s’ha tornat a posar en el tauler de les notícies d’arreu del món amb ocasió del viatge apostòlic del Papa Francesc a Iraq els dies 5 al 8 de març1. Hem recuperat la situació que viu en l’actualitat aquell país de l’Orient Mitjà. Ha tornat a ressonar la figura del patriarca Abraham i l’inici de la història de la salvació, un personatge que més enllà del cristianisme també és reconegut i estimat per les altres grans religions monoteistes, el judaisme i l’islamisme, malgrat les diferències religioses entre elles han portat en molts moments, també avui en dia,

la guerra i la violència entre els fidels d’aquestes creences religioses. Hem de recollir les referències a dos textos que el Papa Francesc va escriure abans del viatge i que tornen a accentuar el sentit del magisteri pontifici, i per tant de la Doctrina Social de l’Església, sobre la promoció de la pau, tan necessària no tan sols a l’Orient Mitjà sinó arreu del món. Aquests textos són, per una banda, el missatge amb motiu de la LIV Jornada Mundial de la Pau, el passat 1 de gener, on el Pontífex ens recorda al final del text (núm. 9) la necessitat de ser portadors i constructors de la pau: “Treballem tots junts per avançar vers un nou horitzó d’amor

i pau, de fraternitat i solidaritat, de suport mutu i acollida. No cedim a la temptació de desinteressar-nos dels altres, especialment dels més febles; no ens acostumem a mirar cap a una altra banda, sinó comprometem-nos cada dia concretament per a formar una comunitat de germans que s’acullen recíprocament i es preocupen els uns dels altres”. I es ben segur que aquest desig de no mirar cap una altra banda ha portat el Papa a fer un dels viatges més importants i difícils del seu pontificat (i m’atreviria a dir que dels darrers pontificats) a la terra d’Abraham. El segon text que no podem obviar és el Discurs al Cos Diplomàtic

1 Els discursos i altres materials del viatge del Sant Pare a Iraq els podeu trobar a: http://www.vatican.va/content/francesco/es/travels/2021/ outside/documents/papa-francesco-iraq-2021.html. I permeteu-me recomanar-vos també l’Exhortació “Ecclesia in Medio Oriente” (14 de setembre de 2012), del Papa Benet XVI, que ens pot ajudar a entendre la realitat de l’Església a l’Orient Mitjà. La trobareu a: http://www.vatican.va/ content/benedict-xvi/es/apost_exhortations/documents/hf_ben-xvi_exh_20120914_ecclesia-in-medio-oriente.html.

Església d’Urgell

31


A l’esquerra, imatge de la Mare de Déu a l’exterior de la Catedral-sirio-catòlica Nostra Senyora de la Salvació, a Bagdad. A la dreta, pregària a Mosul en sufragi per les víctimes de la guerra (a dalt), i encontre amb la comunitat cristiana a l’església de la Immaculada Concepció de Qaraqosh. A la pàgina anterior, el Sant Pare va tenir una trobada a la plana d’Ur amb els representants de diferents confessions religioses a l’Iraq.

acreditat davant la Santa Seu, el 8 de febrer d’enguany, on desgrana totes les situacions d’injustícia que viuen per motius de guerra, de terrorisme i de violència, també religiosa, molts països del mal anomenat Tercer Món (hem de treballar per aconseguir que hi hagi només un “Primer Món”). Francesc va dibuixant en el seu text, davant els representants dels 183 Estats que tenen relacions diplomàtiques amb el Vaticà, la radiografia d’un món malalt, ara més accentuat per la pandèmia mundial que es viu. Un món que necessita unir esforços per lluitar i aconseguir un veritable estat global del benestar, un projecte global que permeti fer arribar la justícia i la caritat i que comportarà la pau; i, per tant, com demana la Doctrina Social de l’Església, la derrota absoluta de la guerra i les seves 32

Església d’Urgell

cruels conseqüències. I amb aquest bagatge doctrinal i espiritual, el Papa Francesc es va traslladar fins el bressol de la terra d’Abraham per portar un missatge que volia fer ressonar amb força la tasca guaridora que té l’Església en les ferides de l’esperit, sense descuidar les del cos, davant de tant patiment com ha tingut el poble iraquià en els darrers temps, especialment des de la caiguda del règim de Saddam Hussein el 2003 i la postguerra que ha viscut fins als nostres dies, amb una situació difícil per a la població provocada pel terrorisme de l’Estat Islàmic d’Iraq i Síria (ISIS) i el moviment armat d’Al-Qaida, que ha provocat la mort de milers de persones; així com la persecució i l’extermini de les confessions religioses cristianes, que fins els anys del govern de Saddam

Hussein vivien i convivien en pau en tot el territori iraquià. El Papa Francesc, durant els gairebé quatre dies que va estar a Iraq va voler acompanyar i, com diem, va voler sanar el cor de tants homes i dones perseguits pel seu credo, a més de les greus dificultats de subsistència quotidianes. És a dir, va anar a fer de profeta per poder clamar al món la necessitat d’una mirada més solidària vers aquest país, i també vers altres països que viuen situacions humanes i socials de primera necessitat i que clamen al cel. Des de la valentia de trepitjar un territori que comportava problemes de seguretat, i tot i mostrar-se amb certes dificultats de salut, el Papa oferia una projecció al món d’una Església dels pobres i amb els pobres. Repassant els seus discursos en els


actes institucionals amb les autoritats del país, no només polítiques sinó també religioses, es palesa com el missatge de la seva darrera Encíclica, “Fratelli tutti”, anava surant per totes les paraules que adreçava des del seu amor de pastor, però també de líder mundial. I encara més quan els seus discursos estaven pronunciats en actes religiosos, en moments de trobades amb els cristians, molts d’ells perseguits i maltractats per les seves creences, i en les celebracions eucarístiques. El Sant Pare ha posat en relleu per activa i per passiva la necessitat d’una fraternitat que ens agermani a tots des del respecte a la llibertat religiosa. Una llibertat religiosa, per cert, que es viu amb dificultats a l’Iraq, però també a molts altres llocs del món, entre els quals alguns països del nostre entorn. És bo llegir l’informe sobre llibertat religiosa elaborat el 2018 per la Fundació Pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada (es pot trobar a la seva web), en el qual s’afirma de manera categòrica que sis de cada deu persones viuen en llocs on són perseguits per les seves creences religioses, i fa referència així mateix a la islamofòbia existent a diferents països, que també denuncia. Podem recuperar tots els textos que va adreçar el Papa a la pàgina web del Vaticà, i realment tots ells van en aquesta línia de construir un món millor, un món en pau, on la dignitat i la llibertat siguin els fonaments d’una fraternitat veritable entre els pobles. Hi ha també en el viatge del Sant Pare una necessitat de reconstruir el sentit interreligiós, com no podia ser d’una altra manera en la terra d’Abraham, pare dels creients. Una fotografia que ens parla d’aquest diàleg i que realment és molt colpidora i a la vegada esperançada és la que es va fer durant la visita del Papa Francesc a l’aiatol·là xiïta Ali Al-Sistani: el Papa vestit de blanc, l’imam vestit de negre; diferents hàbits religiosos però amb un mateix missatge on demanaven que les religions visquin en pau i

De dalt a baix, reunió amb el president iraquià, Barham Salih; discurs al palau presidencial de Bagdad davant les autoritats i el Cos Diplomàtic acreditat a l’Iraq; i durant la reunió amb l’aiatol·là xiïta Ali Al-Sistani. Església d’Urgell

33


treballin per la pau. Tanmateix, no ens quedem només amb la singularitat de la fotografia. Com a creients ens hem de quedar amb el que ens demanen aquests dos líders religiosos, treballar plegats per un món on la fraternitat, des del respecte i la llibertat religiosa, recuperi tots els països amb guerres i violència terrorista.

El Papa Francesc es va traslladar fins el bressol de la terra d’Abraham per fer ressonar amb força el missatge de la tasca guaridora que té l’Església en les ferides de l’esperit Especialment emotiva i carregada d’espiritualitat va ser la cerimònia que va tenir lloc el dissabte 6 de març en un acte interreligiós a l’esplanada

34

Església d’Urgell

d’Ur, en un moment de la qual el Papa elevà la següent pregària: “Us demanem, Déu del nostre pare Abraham i Déu nostre, que ens concediu una fe forta, diligent en el bé, una fe que obri els nostres cors a Vós i a tots els nostres germans i germanes; i una esperança invencible, capaç de percebre a tot arreu la fidelitat de les vostres promeses. Feu de cada un de nosaltres un testimoni de la vostra cura amorosa cap a tots, en particular cap als refugiats i els desplaçats, les vídues i els orfes, els pobres i els malalts. Obriu els nostres cors al perdó recíproc i feu-nos instruments de reconciliació, constructors d’una societat més justa i fraterna. Acolliu al vostre estatge de pau i de llum a tots els difunts, en particular a les víctimes de la violència i de les guerres. Assistiu les autoritats civils en la recerca i el rescat de les persones segrestades, i en la particular protecció de les dones i els nens.

Ajudeu-nos a tenir cura del planeta, la casa comuna que, en la teva bondat i generositat, ens has donat a tots nosaltres. Sosteniu les nostres mans en la reconstrucció d’aquest país, i concediu-nos la força necessària per ajudar a tants com han hagut de deixar les seves cases i les seves terres amb vista a assolir seguretat i dignitat, i a començar una vida nova, serena i pròspera. Amén”.

El Sant Pare ha posat en relleu per activa i per passiva la necessitat d’una fraternitat que ens agermani a tots des del respecte a la llibertat religiosa arreu del món Realment una pregària que anuncia esperança i denuncia la falta de dignitat i llibertat. Com a creients hauríem de fer-la nostra tant en el seu vessant espiritual com en l’humà.


Dona, societat, Església1

L

a celebració del dia 8, Dia de la Dona, ens porta cap a un tema present i controvertit a la societat i també a les religions. El Papa Francesc deia als participants en el Congrés de Laics “Poble de Déu en sortida”, de fa un any: “És l’hora de vosaltres, homes i dones compromesos en el món de la cultura, de la política, de la indústria... que amb la vostra manera de viure sigueu capaços de portar la novetat i l’alegria de l’Evangeli allà on estigueu. (...) Us demano, per favor, que eviteu les temptacions del laic dins l’Església, que poden ser: el clericalisme, que és una plaga i els tanca a la sagristia, com també la competitivitat i el carrerisme eclesial, la rigidesa i la negativitat, que asfixien l’específic de la seva crida a la santedat en el món actual”. Són paraules aplicables al repte del paper de la dona en la societat i en l’Església. Hi ha nous desafiaments antropològics i culturals –es deia en aquell Congrés- els quals estem cridats a enfrontar en el nostre temps, i se citava l’aportació positiva de la dona a la societat i a l’Església. “La dona és protagonista a l’Església perquè l’Església és femenina”, diu el Papa Francesc. Com debatre obertament i sense complexos sobre la igualtat? Com ser iguals i alhora respectuosos amb les pròpies determinacions, oportunitats, riqueses, que ens fan iguals però diferents, i ser respectuosos amb els elements propis de l’home i de la dona? Si volem caminar “cap a una renovada Pentecosta”, i fer una societat més fraterna i no enfrontada per sexes o lluites de poder, és fonamental l’activació de processos per 1

conèixer-nos millor, respectar-nos, valorar-nos diferents i iguals, i créixer en comunió i responsabilitat. Han de ser processos de treball conjunt i en xarxa entre realitats socials i eclesials, processos que promoguin i acompanyin la vivència de la vocació laical, i processos que fomentin la coresponsabilitat i, en particular, el protagonisme de la dona en la comunitat cristiana. I cal dedicar temps i escolta als laics, a les dones especialment, però també als religiosos i religioses, a les comunitats de base, que ja tenen ampla i llarga trajectòria de treball en comú i complementari.

Les dones són essencials en el treball eclesial, en la base de tots els serveis i voluntariats. A més, ja actualment a moltes Diòcesis de Catalunya hi ha bastants dones que fan aportacions genuïnes i ocupen llocs d’alta responsabilitat Les dones són essencials en el treball eclesial, en la base de tots els serveis i voluntariats. A més, ja actualment a moltes Diòcesis de Catalunya hi ha bastants dones que fan aportacions genuïnes i ocupen llocs d’alta responsabilitat en Secretariats i Delegacions, Parròquies i direcció d’àmbits pastorals o Consells. Falta encara molt, certament, però és innegable que s’està fent camí. Convé recelar dels qui jugarien sempre al tot o res. El Papa invita a començar i ho ha fet per la seva Cúria, pels ministeris de l’acolitat

i el lectorat, per l’estudi del diaconat femení, així com per dialogar i recollir aportacions de la Unió de Superiores Religioses (UISG), que és la veu de més de dos mil instituts religiosos femenins.

L’opció que proposa i lidera el Papa Francesc és obrir processos de reflexió i de renovació nous, potser petits, però que obrin horitzons i perspectives noves. La clau és la fraternitat i l’amistat social, sense deixar-se paralitzar pel tema del ministeri ordenat Sense oblidar l’esforç preferent que cal fer per les dones que sofreixen les conseqüència de la pobresa, l’analfabetisme, la manca de treball o el treball precari i poc decent, així com el tràfic de persones, la violència de gènere i els abusos de poder i d’autoritat. L’opció que proposa i lidera el Papa Francesc és obrir processos de reflexió i de renovació nous, potser petits, però que obrin horitzons i perspectives noves. La clau és la fraternitat i l’amistat social, sense deixar-se paralitzar pel tema del ministeri ordenat, que pot acabar esdevenint una trampa. És un camí lent, però si el fem amb sinceritat i conversió de cor, amb esperit fratern, com indica a la seva gran Encíclica “Fratelli tutti”, serà un camí fecund. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Article publicat el diumenge 7 de març a La Vanguardia. Església d’Urgell

35


AVUI + QUE MAI L’ESGLÉSIA OFEREIX TOTA LA SEVA AJUDA. Perquè sumant X aconseguim un món millor.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

4 MILIONS

DE PERSONES ATESES.


La Parròquia de Guissona mostra el seu llegat artístic i històric a la capella de Sant Isidre

E

l Rector de Guissona, Mn. Ramon Balagué, va presidir el 28 de febrer a l’església de Santa Maria una Eucaristia d’acció de gràcies amb ocasió de la inauguració de la remodelació de l’antiga capella del temple parroquial dedicada a Sant Isidre, que ha estat convertida en un espai expositiu per mostrar als fidels i a tot el poble el llegat històric i artístic de la Parròquia. Segons el Director del Museu de Guissona, David Castellana, que es va adreçar als presents acabada la celebració, la col·lecció que es mostra al públic permet resseguir la història de l’Església a Guissona des dels primers indicis documentats que es conserven, amb plafons explicatius dels principals moments i circumstàncies històriques que han marcat el seu esdevenidor fins al present.

La remodelació de la capella és un primer pas d’un projecte més ampli destinat a posar en valor i atansar a la població el patrimoni sacre de l’Església a Guissona El discurs expositiu s’articula en tres grans blocs, en el primer dels quals dos plafons resumeixen als visitants els antecedents de l’edifici actual fins arribar a la construcció de l’església neoclàssica que ha arribat als nostres dies. El segon

L’antiga capella de Sant Isidre ha estat condicionada com un espai expositiu per mostrar als fidels i a tot el poble el llegat històric i artístic de la Parròquia de Guissona.

apartat presenta la revolta anticlerical dels inicis de la Guerra Civil i el seu efecte sobre el patrimoni artístic del temple. Finalment, es

presenta la recuperació de l’església un cop superat el conflicte bèl·lic i el plantejament de la institució en l’actualitat. Església d’Urgell

37


Entre les peces exposades, es pot contemplar una pintura amb una representació del Purgatori, amb les ànimes envoltades de flames, que ha estat restaurada recentment. El llenç s’ha relacionat amb els Monuments que antigament es construïen per custodiar la Sagrada Forma durant les celebracions de Setmana Santa, dels quals, precisament pel seu caràcter efímer, se n’han conservat molts pocs exemplars a Catalunya. Tot i que la pintura data del segle XVII, el marc s’ha datat a final del segle XIX, i es pensa que tindria relació amb dos angelets que encara són al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Acabada l’Eucaristia d’acció de gràcies, van intervenir David Castellana (a l’ambó), Director del Museu de Guissona, i el Sr. Ramon Faus (dempeus), que ha sufragat desinteressadament el cost del projecte.

38

Església d’Urgell

Així mateix, es mostren dues talles escultòriques en relleu que evoquen la resurrecció dels morts i la salvació dels escollits i que formarien part

d’un “Retaule de les Ànimes” datat al segle XVII el qual hauria desaparegut durant la guerra del 1936-39, tot i que se’n conserven algunes parts. Les dues talles haurien estat esculpides

la qualitat de la policromia original. L’altra talla està encara pendent de restauració. Un tercer apartat de l’exposició recull una col·lecció bibliogràfica “que podem entendre com una mostra del que probablement va ser una gran biblioteca i un gran arxiu, del qual actualment se’n conserva ben poca cosa tret d’alguns documents dispersos repartits entre Cervera, l’Arxiu Diocesà del Bisbat d’Urgell i l’Arxiu de la Corona d’Aragó”, explicà Castellana. El volum més antic d’aquesta col·lecció és del 1596, tot i que la majoria daten dels segles XVII i XVIII. En destaca especialment un cantoral de grans dimensions que

a Manresa, al taller de Joan Grau, un artista molt prolífic a l’època, segons Castellana. Una de les taules es va restaurar el 2018 quan va ser cedida al Museu de Cervera per a l’exposició “Artesans del Barroc”, organitzada en el marc de la capitalitat de la cultura catalana, la qual cosa permet als visitants apreciar

hauria pertanyut al cor de Canonges de l’antiga Col·legiata. El Director del Museu de Guissona va explicar així mateix que la transformació de l’antiga capella de Sant Isidre és “la primera fita en un recorregut molt més ampli que ens ha de portar a posar en valor el patrimoni de la nostra vila i, més

La consecució del projecte ha estat possible gràcies a l’aportació desinteressada del mecenes Ramon Faus Santaeulària, de 82 anys


A l’esquerra, un dels apartats de la mostra aplega un conjunt de volums la major part dels quals estan datats entre els segles XVII i XVIII. A la dreta, una imatge de Sant Isidre presideix el nou espai expositiu; i una pintura del segle XVII que representa les ànimes del Purgatori envoltades de flames.

concretament, el patrimoni sacre de l’Església de Santa Maria”, catalogada per la Generalitat com un bé cultural d’interès nacional. En aquest mateix sentit, Mn. Balagué va afegir que un dels principals propòsits d’aquest projecte ha estat “endreçar i revalorar els béns del temple i de la Parròquia, i trobar un espai digne per mostrar-los i restar per a la memòria de les noves generacions”. A continuació va prendre la paraula el Sr. Ramon Faus Santaeulària, de 82 anys, que ha estat qui, amb el seu

suport econòmic desinteressat, ha fet possible la consecució d’aquest primera part del projecte, en el qual han col·laborat el Museu Diocesà, la Parròquia de Guissona i el Bisbat d’Urgell. Faus ha recordat que la idea de participar-hi va sorgir quan Mn. Balagué li va parlar d’uns llibres antics que s’estaven fent malbé, “i com que sóc un lletraferit, de seguida m’hi vaig interessar”. És així com el 2019 es van poder restaurar el llibres, i aquesta acció va suposar el primer pas per endegar la remodelació de la capella de Sant Isidre.

Ramon Faus pertany, com ell mateix va referir, a una família arrelada des d’antic a Guissona que sempre ha tingut una marcada predisposició filantròpica envers l’Església i envers la població, per la qual cosa, admetia amb humilitat, “no em podia negar a fer alguna cosa pel poble”; i ha volgut dedicar l’arranjament de la capella i la finalització de la primera fase del projecte a la memòria del seu pare, Ignasi Faus i Esteve. Ramon Faus també va ser qui va impulsar la recuperació de l’espai Sant Felip Neri l’any 2011. Església d’Urgell

39


Enllestida la restauració de la portalada de Santa Eugènia de Saga

L

a portalada de l’església de Santa Eugènia de Saga (al municipi de Ger, a la Cerdanya), mostra ja un aspecte renovat, un cop enllestits els treballs de conservació i restauració que s’han dut a terme recentment. La portalada es trobava en un estat de conservació deficient per efecte de les condicions ambientals i del poc manteniment, juntament amb les característiques dels materials d’origen: carreus d’un tipus de pedra calcària conegut com a marbre roig o pedra gris d’Isòvol, per la seva similitud amb el marbre. Constructivament, l’església és un edifici d’una sola nau datada entre els segles XI i XII. La portalada presenta cinc arquivoltes de mig punt en gradació i quatre columnes amb capitells i basa. Està decorada i conserva restes pictòriques de tonalitats ocres, vermelles i negres en els elements escultòrics figuratius i geomètrics (caps sense cos, animals alats, motius vegetals i antropomorfs...) ubicats a l’arquivolta més externa, als capitells, i a la clau de volta amb la representació de la figura de Crist. La restauració començà a mitjan del passat gener i s’ha centrat sobretot a estabilitzar el conjunt per protegir-lo dels efectes de la intempèrie. Per una banda, s’ha dut a terme un procés de neteja específic per a les zones de treball escultòric amb restes de policromia, i també una neteja puntual amb microprojecció de partícules minerals (corindó) de les zones ennegrides per carbonatació i pel foc, a la zona de les arquivoltes. D’aquesta manera, es van retirar materials aliens d’origen divers, com ara els morters de ciment, nius d’insectes o claus. 40

Església d’Urgell

Aspecte de la portalada un cop restaurada.

La consolidació i la reintegració han consistit en l’adhesió de zones fragmentades i despreses de suport petri, amb petits punts de resines, la recuperació puntual de volums

perduts amb morters de calç natural i perns de policarbonat amb un cable tramat d’acer inoxidable, i la injecció de morters de calç amb pols de tosca a l’interior d’esquerdes i fissures de


Vista de l’església de Santa Eugènia de Saga abans de la restauració. A sota, detall dels capitells i de la decoració de l’arquivolta exterior.

pedres i dels morters del parament adjacent. També s’han reintegrat les diferents zones amb morters de calç natural, dosificats amb pols de marbres acolorits, sorres de riu rentades i pigments minerals en pasta, segons siguin utilitzats per al farciment de

forats, juntes de portada i parament, bisellats de segellament i pèrdues de suport de pedra. Finalment, s’han consolidat les restes de policromia de la pedra amb nanopartícules de calç, i s’ha fet un tractament preventiu i curatiu per a la fusta i el metall de la porta d’entrada.

La intervenció ha estat iniciativa de l’Ajuntament de Ger, en conveni amb el Bisbat d’Urgell, i ha comptat amb una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat i la supervisió dels treballs per part del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Església d’Urgell

41


La tasca dels docents de religió, una resposta vocacional Sant Julià de Lòria acollí la cloenda de la XV Jornada de Mestres i Professors de Religió

L

a Parròquia de Sant Julià de Lòria va acollir el dissabte 24 d’abril la cloenda de la XV Jornada de Mestres i Professors de Religió dels Bisbats amb seu a Catalunya, coincidint amb la celebració eucarística vespertina, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i retransmesa en directe per Lòria TV. Hi van ser presents el Secretari General de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), P. Enric Puig, SJ; la Ministra d’Educació i Ensenyament Superior d’Andorra, Ester Vilarrubla; l’Ambaixador d’Andorra al Vaticà, Carles Àlvarez Marfany; així com els Cònsols de Sant Julià de Lòria i els Delegats d’Ensenyament de les Diòcesis de

Girona, Tortosa, Urgell i Sant Feliu de Llobregat, juntament amb el Cap d’àrea pastoral de la FECC.

El Secretari General de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya destacà el caràcter missional del professorat de Religió Catòlica A la celebració hi va participar també, encara que telemàticament, Mons. Joan Planellas, Arquebisbe de Tarragona i President del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC), que va adreçar als participants a la Jorna-

L’Arquebisbe d’Urgell va presidir la celebració eucarística en la cloenda de la Jornada.

42

Església d’Urgell

da unes paraules de benvinguda, agraint i reconeixent la tasca dels docents de religió. A l’homilia, fent esment de la crida vocacional pròpia del Diumenge IV de Pasqua, Mons. Vives va destacar la vinculació de l’Encíclica del Papa Francesc dedicada als joves, “Christus Vivit”, en relació a l’ensenyament de la Religió Catòlica. Posteriorment, després de la comunió, el P. Enric Puig va subratllar el caràcter integral i integrador de la tasca dels docents de Religió com a resposta a una crida personal radicada en la persona de Jesús. I coincidí a subratllar, d’acord amb les lectures proclamades, el caràcter missional del professorat de Religió Catòlica, que depassa el mer fet contractual i enriqueix notablement l’acció educativa. Una jornada singular Com apuntà el Coordinador del SIERC, Pere Micaló, “va ser el curs escolar 2007-2008 quan el SIERC va plantejar fer una jornada de mestres i professors de Religió. L’Arquebisbe Jaume Pujol, aleshores responsable del Secretariat, amb els Delegats Dio-


cesans, i ajudats per una empresa de difusió, van sembrar una llavor que ha anat creixent any rere any. La primera Jornada es va celebrar a la Facultat de Ciències de l’Educació Blanquerna, i després s’ha anat passejant per tot Catalunya, sempre amb els tres objectius bàsics: compartir, formar-nos i celebrar. En la tercera edició s’hi incorporà plenament la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i l’esdeveniment prengué una altra dimensió, amb més assistents i la creació d’una infraestructura més adient”. Així mateix, afegí Micaló, “cal fer esment a les aportacions que l’han sostingut, provinents d’unes editorials molt fidels i també de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Ha estat d’aquesta manera com la Jornada de Mestres i Professors de Religió de les Diòcesis amb seu a Catalunya, sota el lema inicial d’“Aprendre a Ensenyar”, ha esdevingut un clàssic en el calendari de cites formatives anuals per a aquest col·lectiu. Les quinze edicions d’èxit així ho avalen”. Davant la incertesa pandèmica del curs 2020-21, havent anul·lat la XIV convocatòria de la Jornada el curs anterior just a les portes de la seva celebració, es plantejava la dificultat de trobar una nova fórmula que mantingués els tres objectius citats. La comissió formada pels Delegats d’Ensenyament de les diòcesis de Girona, Urgell i Tortosa, juntament amb el Departament de Pastoral de la FECC, van proposar a les institucions implicades la creació d’una Jornada en format híbrid, on prenia relleu el vessant formatiu en versió virtual i s’assegurava la part relacional i celebrativa tant virtual com presencialment. La recerca d’una formació online de qualitat va comportar la implicació d’una altra institució eclesial, l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), que, amb la col·laboració de la FECC, ja compta amb un programa

A la celebració hi va participar telemàticament Mons. Joan Planellas, Arquebisbe de Tarragona i President del SIERC; i s’hi va fer present el P. Enric Puig, SJ, Secretari General de la FECC (a sota).

de formació permanent online per al professorat de Religió anomenat “Capgirem l’àrea de Religió”. La proposta formativa d’enguany, iniciada el passat 12 d’abril, constà de quatre apartats: “Entendre una

església”, que comptà amb l’Elisenda Almirall, responsable de formació de Catalonia Sacra, com a docent; “Eines i recursos per a la classe de religió”, amb Víctor Martínez, mestre al centre Manyanet-Sant Andreu i membre del programa FamíliaEscola, Acció Compartida (FEAC); “L’avaluació competencial”, amb Yolanda Otal, professora al col·legi Lestonnac de Barcelona; i “El pacte educatiu global del Papa Francesc”, amb José Laguna, membre del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia. D’altra banda, cal anotar la iniciativa de les editorials patrocinadores de la Jornada, que van proposar un cinquè apartat a través dels webinars: “Som influencers i no ho sabíem. Marca personal del professorat de Religió”, d’Editorial Santillana, amb Miquel Rossy; “Currículum, aprenentatge híbrid i acompanyament emocional”, de l’editorial Edebé; “La Bíblia, recursos per a l’aula”, de Cruïlla-SM; “Religió amb emoció? Amb Baula és possible”, amb Josep Maria Nonay, de l’editorial Baula-Edelvives. A més, hi va haver 147 mestres i professors inscrits a la proposta formativa de quinze hores, reconeguda per la Generalitat de Catalunya, que va elaborar l’ISCREB específicament per aquesta ocasió. Església d’Urgell

43


Càtedra de Pensament Cristià

Felicitat i perfeccionament

C

om escriu Aristòtil, en començar l’“Ètica a Nicòmac”, tots els éssers humans anhelen la felicitat. Aquesta aspiració persisteix al llarg de la història i de les tradicions culturals. Una altra qüestió és si aquesta aspiració assoleix la seva plenitud o roman irremissiblement com una aspiració.

Ser millor en qualsevol aspecte de la vida humana pot conduir al reconeixement, a l’èxit social, però no necessàriament a la felicitat El transhumanisme ofereix la fórmula màgica de la felicitat i la vincula estretament al consum biotecnològic. Subsisteix la idea que la felicitat és l’estat d’ànim resultant de la conquesta del desig. Hom se sent feliç quan veu coronats els seus desigs. A mesura que l’home fa realitat els seus desigs, assoleix la felicitat. Amb tot, hom constata que no pot fer-los realitat amb els seus esforços naturals i això el condueix a la frustració, però gràcies a la tecnologia creu que farà possible que cap dels seus anhels resti com una pura possibilitat. Si vol saltar més alt, podrà fer-ho. Si vol dominar més llengües, podrà fer-ho. Si vol viure més anys, podrà fer-ho. Si vol ser més sensible, podrà fer-ho. L’associació que s’estableix des del transhumanisme entre felicitat i perfeccionament és, com a mínim, discutible. Els prohoms d’aquest moviment cultural identifiquen la felicitat psicològica, el benestar 44

Església d’Urgell

emocional, amb la perfecció, la qual cosa equival a dir que, com més perfectes siguem en el terreny físic, cognitiu i social, més feliços serem. La realitat mostra, però, que aquesta associació d’idees és la conseqüència d’una precipitació intel·lectual o bé d’una noció extremament reduccionista de la rica paraula felicitat o bé “eudaimonia”. Per experiència, sabem que aquest cobejat estat de plenitud que anomenem felicitat no és, solament, una qüestió de perfecció genètica, sinó quelcom més profund, que pertany a un altre ordre de categories. Ser millor en qualsevol aspecte de la vida humana pot conduir al reconeixement, a l’èxit social, però no necessàriament a la felicitat. Les relacions d’alteritat són irrellevants en el concepte de felicitat transhumanista i, no obstant això, l’experiència mostra que els més feliços no sempre són els millors en les seves respectives àrees, sinó els qui se senten més estimats. La tirania de la perfecció no condueix a un estat de felicitat, sinó a una lluita a mort contra les imperfeccions, a una obsessiva experimentació sobre un mateix. L’experiència mostra que les persones més felices són les que se senten estimades incondicionalment, independentment de les seves característiques. La millora biotecnològica ens pot fer més rendibles, més eficients, més veloços, però la felicitat no té a veure amb aquestes qualitats. Des del transhumanisme es contempla la possibilitat d’alterar, directament, el nostre estat de benestar psíquic tot emprant tecnologies que afecten la nostra memòria, els nostres estats d’humor

o bé de disponibilitat. Es preveu la utilització de fàrmacs que ens permetin eliminar selectivament de la nostra memòria aquells records que provoquen en nosaltres un sofriment, però, a la vegada, consumir fàrmacs a fi de generar un estat de benestar, que tendeixin a reduir la intensitat de les reaccions, fent que les persones estiguin més tranquilles i que experimentin una sensació de benestar. Aquesta possibilitat d’alterar, modificar, suprimir o eliminar records no és irrellevant des del punt de vista filosòfic. La memòria és un ingredient fonamental de la identitat personal. Qui perd la memòria, perd la identitat. No sap qui és, ni d’on ha vingut, ni quines són les vicissituds que l’han fet ser com és. Les cicatrius visibles i les invisibles formen part de la pròpia identitat. Esborrar de la memòria certs episodis dolorosos del passat és una temptació que, segons els transhumanistes, està al nostre abast, però, cal recordar que, en fer-ho, no solament esborrem una crosta de la personalitat, sinó elements que configuren la nostra identitat narrativa, per dir-ho amb termes de Paul Ricoeur (1913-2005). Sense els vertaders records, no hi pot haver justícia, sense memòria no hi pot haver perdó, ni reconciliació. La condició del perdó és la memòria. La desmemoria, selectivament articulada, allibera la persona de rancúnies, de ressentiments, de nostàlgies i de pors, també de remordiments, però, quan una persona s’ha alliberat de tot aquest feix negatiu del seu passat, segueix essent la mateixa persona? Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia


El raconet de la mística

Cercar i estimar

E

ns passem la vida cercant. Ara per necessitat, quan les exigències de la supervivència o de “l’estatus” ens empenyen; ara per amor, quan la relació amb alguna persona ha entrat amb força en la nostra vida. També hi ha gent que cerca per curiositat o per afecció a l’estètica, com ho fan els artistes. Pel que fa a la manera de cercar, trobaríem qui ho fa amb intensitat i passió, o qui, lànguidament i amb tebiesa, es comporta com qui espera que li arribi alguna cosa de propina. Sempre, el nostre estat de recerca posa de manifest una situació personal de necessitat. Hem arribat a fer l’opció de cercar més enllà de lo estrictament material i temporal? Ens hem plantejat de cercar un sentit pregon al

misteri de la nostra vida espiritual? L’Evangeli de Joan escriu: “Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc”. Ella cerca quelcom espiritual: el Jesús en qui ha cregut era la sola resposta a la necessitat transcendent, que ara viu apassionadament. Probablement no havia pogut dor-

Sempre, el nostre estat de recerca posa de manifest una situació personal de necessitat mir en tota la nit de tan necessitada com estava d’un sentit espiritual. Li calia confirmar que Jesús, en qui creia i a qui estimava, era de debò la plenitud que ella havia cregut i

esperat. Per uns viaranys no previstos, la seva recerca acaba feliçment, perquè es troba amb Jesús, que ja no és el crucificat sinó el ressuscitat. Sant Pau ens exhorta a seguir els passos de Maria Magdalena i a fixar el nostre esguard fora d’allò purament material i temporal, “on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu”. Sant Pau ens diu sense contemplacions: “Cerqueu allò que és de dalt. [...] Estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra”. I acaba l’apòstol amb una afirmació contundent fonamentada en l’esperança més convincent: “Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb Ell plens de glòria”. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h.

Església d’Urgell

45


Afinitats amb Sant Josep

L

’any 1968, després de consultar els veïns de la Parròquia, iniciàrem les obres per adaptar les orientacions del Vaticà II a l’església parroquial. Els meus amics i assessors foren el monjo de Montserrat, Dom Cebrià Baraut, i el Secretari de la Conselleria de Cultura d’Andorra, en Pere Canturri, el meu cap als campaments CAMIC. Vàrem seguir al peu de la lletra els consells dels entesos: l’altar de granit de la pedrera de Lles, el Crist gòtic del segle XIV sobre un marc de pedra tosca, les llànties gaudinianes de Cèsar Martinell. Però, em vaig negar rotundament a treure la imatge de Sant Josep del retaule de Sant Serni, malgrat el Conseller de ca la Vall per Canillo, senyor Casas, també m’ho aconsellava. Els mestres Baraut i Canturri argumentaven que la imatge de Sant Josep, dels primers anys del segle XX, no feia joc amb les pintures de Sant Pere, de Sant Pau i les del martiri del Sant Bisbe de Tolosa, del segle XV. Insistien que la talla de Sant Josep al desert entre dues palmeres distreia el turista d’art i el devot que resava a la imatge de Sant Jordi, única entre les quaranta-quatre esglésies d’Andorra; a la de Sant Galderic de Perpinyà, Patró dels pagesos; i a la de Sant Serni. De l’any 1768 totes tres. Des de la meva ignorància vaig dir: “L’estimació a Sant Josep passa al davant de l’art”. En la posobra de Sant Josep comencem la catequesi. Busqueu al retaule la imatge de Sant Josep. No passen ni cinc minuts que ja m’assenyalen al capdamunt del retaule de l’altar major. Els pregunto: “En què l’he reconegut?” La Júlia ens diu: “Perquè Sant Josep du als braços el nen Jesús! Mossèn, 46

Església d’Urgell

què representen les dues palmeres?” Felicito els 27 infants de la catequesi dels divendres a la tarda. Allò bonic de les imatges de Sant Josep que conec és que a totes du el Nen Jesús als braços o li dóna la mà. A totes, menys la que té el Papa Francesc, on Sant Josep està ajagut somiant: “Josep, sigues un bon pare per al

fill que espera el teu amor, Maria!” Els millors llibres de catequesi són els nostres retaules i pintures murals. Aquests són els llibres més alliçonadors que arriben al cor dels infants. El Santuari de Meritxell, seguint les traces dels Santuaris de Mallorca, té un donat des de l’any 2020. El

Una singular imatge de Sant Josep corona el carrer central del retaule barroc de San Serni a l’església parroquial de Canillo


donat és la persona que amb la seva família acull els pelegrins i vetlla pels béns espirituals, i coordina els afers materials del Santuari procurant tot allò que li fa falta. El Rector del Santuari de Lluc, a Mallorca, ens confia: “El Santuari ara ha de tenir vida i donar vida”. Natzaret fou el primer Santuari Marià de la història de l’Església. Josep en fou el primer donat, que amb tant d’amor tingué cura de la Mare de Déu i del seu Fill. Gràcies a Josep, l’Infant Jesús fou nodrit, estimat i educat com tots els infants del seu temps. Féu honor al seu nom, Yosef, que en hebreu significa “qui fa créixer”. El donat de Natzaret es deia Josep i era fuster. El donat de Meritxell es diu Pep i ha muntat una fusteria a la dependència propera al cambril de la Mare de Déu de Meritxell. Josep vetllà per l’Infant Jesús i els seus amics de Natzaret. El Pep té cura dels infants de la catequesi i d’AINA i, durant la segona quinzena d’agost, dels infants de Sant Josep de la Muntanya de Barcelona, que enguany festegen el centenari de la coronació canònica com el celebra també la Mare de Déu de Meritxell. La història fa justícia. Enguany s’acompleixen 150 anys de la declaració de Sant Josep com a Patró de l’Església Universal. El Papa Francesc ha escrit la carta apostòlica “Patris corde” (“Amb cor de pare”), on diu: “Les nostres vides estan teixides i sostingudes per persones humils, sovint oblidades, que no surten a la portada dels diaris. Són ells que encarnen el veritable heroisme en la vida quotidiana i en el caminar de la història”. Per aquest motiu el Papa ha declarat l’any 2021 Any de Sant Josep. En el cor de la Quaresma contemplo el Sant Josep que han venerat des dels inicis del segle XX els devots canillencs. Em diu: - Josep, pare amb un gran cor. Sant Joan Crisòstom li diu: “Es posà en cos i ànima al servei del pla salvífic

de Jesús i de Maria”. - Josep, pare ple de tendresa que “féu créixer Jesús en saviesa i bondat davant de Déu i de la gent de Natzaret”. - Josep, home fidel a la voluntat de Déu com la seva esposa Maria. El fiat fins a la mort a la creu fou el Sí de Maria i de Josep a l’Àngel. - Josep, persona acollidora: “Josep, fill de David, no tingues por d’acollir el misteri”. Avui ens ho diu a nosaltres: “No tingueu por d’acollir”.

ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

Allò bonic de les imatges de Sant Josep que conec és que a totes du el Nen Jesús als braços o li dóna la mà - Josep, pare ple d’un coratge creatiu que transforma un problema en oportunitat (Betlem, Egipte...) i de la pobresa en fa font de riquesa: “Patró de l’Església dels pobres”. - Josep, “Sant Josep Obrer”. Cantem a la catequesi: “Per a la gent de Natzaret era el fuster i era l’amic, amb les mans ha treballat... A Sant Josep preguem que tots els joves trobin feina”. - Josep, Dia del Pare, perquè la font de la fecunditat és l’amor. M’emmirallo en la seva paternitat, des de l’ombra, tal com la va viure ell. Ser pare significa introduir l’infant a l’experiència de la vida, a la realitat del nostre món. No es tracta de retenir-lo, i menys d’empresonar-lo, ni posseir-lo; sinó de fer-lo capaç d’escollir, de ser lliure, d’integrar-se a l’Església i que aquesta sàpiga ser una Església en sortida. Maria, la dolça Mare de tots, la meva confident, que va rebre l’amor, la companyia i l’ajut de Josep, el seu espòs, escolta el nostre cant, junt amb tots els Joseps, Josefines, pares i mares del món: “Patriarca sense igual i del cel segura guia, / Josep espòs de Maria, deslliureu-nos de tot mal”. Mossèn Ramon de Canillo

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTARVOS A LA WEB DEL NOSTRE

BISBAT. PODREU

ACCEDIR A LES

NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC. SI JA TENIU UN “SMARTPHONE” I TENIU INSTAL·LAT EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW. BISBATURGELL.ORG Església d’Urgell

47


Dietari CONFERÈNCIA DEL DR. TORRALBA SOBRE “FRATELLI TUTTI” “Un cristià reflexiona: Vers una fraternitat global” és el títol de la conferència que el Dr. Francesc Torralba va oferir el dilluns 1 de març a través del canal de Youtube del Bisbat d’Urgell, (https://www.youtube. com/watch?v=51T7tHts VfA&t=13s) i que fou seguida en directe per prop d’un centenar de persones, i per més de tres-centes en les 12 hores següents. L’activitat de formació permanent per a sacerdots i laics de la Diòcesi fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, que feu la salutació inicial i presentà el Dr. Torralba, Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell. La conferència va ser un aprofundiment de l’Encíclica del Papa Francesc “Fratelli tutti”. El Dr. Torralba va explicar que la proposta del Papa Francesc amb aquesta Encíclica és recuperar el concepte de fraternitat i

donar-li un nou impuls, superant la filosofia del descart. El punt de partença del concepte de fraternitat és la mateixa Bíblia (“on és el teu germà?”) i fer-ho de forma accessible a les persones que es mouen en un terreny més laic i agnòstic amb un llenguatge universal que puguin comprendre. El més important, va subratllar el Dr. Torralba, és tractar l’altre com a un germà. Qui ho fa desenvolupa l’ètica de la cura, que vol dir superar la indiferència, de la qual n’és el màxim exemple la paràbola del bon samarità. I va assenyalar que allò que ens uneix és més profund que allò que ens separa, tot fent referència al fet que tots som fills de Déu pel baptisme i, per tant, això ens fa germans. També va fer referència al canvi d’època que està vivint la humanitat, i en caure un món i néixer un altre es provoca un desassossec en les persones que cal superar a través de l’esperança. Cal formar una nova “gramàtica de l’esperança”

La conferència del Dr. Torralba es pot veure al canal de Youtube del Bisbat d’Urgell.

48

Església d’Urgell

que ens permeti superar les pors, les angoixes i les crisis que, per exemple, l’actual pandèmia ens ha generat.

CONSTITUÏT EL CONSELL ASSESSOR DE VICARIS I DELEGATS DIOCESANS PER AL CLERGAT L’1 de març es va reunir per primera vegada el Consell Assessor de Vicaris i Delegats diocesans per al Clergat de les Diòcesis espanyoles, que aplega tots els Delegats dels Arquebisbats metropolitans. La reunió va tenir lloc de forma telemàtica i va ser presidida pel President i el Vicepresident de la Comissió per al Clergat i els Seminaris de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE): Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell; i Mons. Jesús Vidal, Bisbe auxiliar de Madrid. Hi van estar acompanyats pels directors del Secretariat, Rv. Juan Carlos Mateos i Rv. Sergio Requena; i van participar-hi els Delegats de totes les províncies eclesiàstiques d’Espanya. De Catalunya hi van participar Mn. Jordi Figueras, de Tarragona, i Mn. Salvador Bacardit, de Barcelona. Es van precisar els objectius d’aquest Consell Assessor, en part inspirant-se en el Consell Assessor de Rectors de Seminaris: 1.- l’exercici de la sinodalitat entre els Delegats de les Diòcesis, sempre al servei dels sacerdots, per recolzar-se i caminar junts;

2.- demanar opinió i rebre i difondre les informacions o tasques que la Comissió o els òrgans de la CEE vulguin proposar; 3.- treballar per a la formació permanent tal com apareix en el nou Pla de Formació “Formar pastors missioners”, per ajudar les Diòcesis i els seus presbiteris, en les diverses situacions d’edat, de missions i de necessitats; i 4.- poder compartir i preparar amb els seus criteris i aportacions alguns esdeveniments regionals o nacionals al servei de la vitalitat dels preveres. Posteriorment va tenir lloc un torn d’aportacions de tots els participants sobre com s’havia viscut i s’estava vivint la pandèmia en les seves Arxidiòcesis i en les sufragànies, que va resultar molt interessant. I finalment es van fer propostes sobre els temes que més interessaria estudiar i reflexionar en el futur en les reunions de Delegats i en les jornades de reflexió o de formació. Així mateix, van ser acollides molt positivament la reflexió escrita i els enregistraments aportats per Mons. Joan Esquerda Bifet, sacerdot de Lleida resident i Canonge a Roma, per als recessos a les Diòcesis durant aquest curs 2020-21, i les de l’Abat benedictí Dom Jean-Charles Nault sobre l’accídia, que va ser conjunta per als delegats del clergat i els directors espirituals dels Seminaris


REUNIÓ CONJUNTA DE LES COMISSIONS DE LITÚRGIA I MÚSICA DE LA CET El 2 de març es van reunir telemàticament les Comissions de Litúrgia i de Música de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidides per l’Arquebisbe d’Urgell i pel coordinador, Mn. Joan Baburés, i amb la participació per part del Bisbat d’Urgell de Mn. Emili Villegas i la Sra. M. Carme Girart. S’hi van fer presents la gran majoria dels membres de les dues Comissions i es van acollir els dos nous Delegats de Litúrgia de Tarragona, Mn. Jaume Roig Rovira, i de Sant Feliu de Llobregat, Mn. Vicenç Guinot Gómez. També es va comunicar que el nou Delegat de Música de Tarragona serà Mn. Jaume Gené Nolla, que aquell dia no es va poder connectar. Van compartir una roda de comentaris sobre la situació celebrativa de les Diòcesis amb motiu de la pandèmia, amb la creativitat que es va donar i alhora el desig que la presencialitat pugui donar-se ben aviat amb tota normalitat. També es va parlar de les dificultats dels preveres i diaques, i de com s’ha d’intentar ajudar els celebrants des de les Delegacions diocesanes. També es va comentar la situació concreta de la música i el cant durant les celebracions. Els Delegats van preparar unes concrecions litúrgiques per a les celebracions de Setmana Santa, per tal d’oferir-les als Bisbes de

REUNIÓ NÚMERO 242 DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE El dimarts 2 de març va tenir lloc la reunió número 242 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), en modalitat telemàtica, presidida per l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, i amb la participació de tots els membres. S’hi va incorporar el Sr. Rafael Muñoz Melgar, Delegat d’Ensenyament de l’Arquebisbat de Tarragona, que va exposar la situació actual de l’ensenyament de la Religió catòlica a l’escola, sobretot a partir de l’aprovació de la LOMLOE, llei orgànica d’educació vigent a l’Estat Espanyol des del 19 de gener d’enguany. Els Bisbes veuen amb preocupació el fet que aquesta llei hagi nascut sense un pacte d’educació precedent que comporti un consens social i polític, així com també que reculli punts de vista adversos al fet religiós i a la seva presència en la vida de l’escola, i pensen que cal continuar treballant per millorar la seva aplicació de manera que garanteixi el dret de les famílies a l’ensenyament religiós dels fills i alhora asseguri un ensenyament de qualitat per a tothom. Així mateix confien que el nou Govern de Catalunya tingui una millor sensibilitat cap a l’ensenyament de la Religió i cap a les escoles d’iniciativa social, entre les quals les que formen part de l’Escola Cristiana de Catalunya. Van tractar també sobre la importància dels mitjans de comunicació

les deu Diòcesis amb seu a Catalunya per si creuen convenient implementar-les. Així mateix, Mons. Vives va demanar la difusió de la pregària enviada pel Patriarca dels Caldeus, perquè acompanyi el viatge del Papa Francesc a l’Iraq els dies 5 al 8 de març. D’altra banda, s’està a l’espera de poder fer una presentació de la Litúrgia de les Hores cantada, que ja ha

de les Esglésies diocesanes i sobre la necessitat de treballar cada vegada més coordinadament amb noves iniciatives. En aquesta reunió, en què va participar per primer cop el Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, els Bisbes li van encarregar l’acompanyament d’algunes àrees de Pastoral Social i Pastoral Penitenciària en l’àmbit de la Tarraconense, que fins ara acompanyava el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella. Els Bisbes van demanar que les Diòcesis amb seu a Catalunya es facin ressò de la petició de S.B. el Patriarca Caldeu d’Iraq, Cardenal Louis Raphaël I Sako, de demanar al poble cristià una oració per posar en mans del Senyor l’imminent viatge del Papa Francesc a l’Iraq, els dies 5 al 8 de març, amb la súplica que l’Esperit Sant vingui a sostenir i il·luminar els seus gestos i paraules durant el viatge, tocant també el cor de tots aquells que el trobaran i l’escoltaran durant la visita apostòlica. Finalment, en aquest any que el Papa Francesc ha volgut dedicar a Sant Josep, recorden que, en vigílies del Dia del Seminari, les nostres Diòcesis sostinguin les comunitats formatives dels futurs preveres i que tot el poble de Déu pregui perquè siguin molts els qui escoltin i responguin generosament a la crida al sacerdoci ministerial.

sortir a la llum des de fa un any, publicada pel CPL, però que a causa de la pandèmia, no s’ha pogut presentar i difondre prou en el territori de les deu Diòcesis. Es va felicitar Mn. Joaquim Mesalles Sorolla, Canonge i Delegat diocesà de Música de Lleida, assistent a la reunió, per haver estat seleccionat com un dels compositors de sardanes del país en l’acte que va

tenir lloc el 28 de febrer amb motiu de la promoció de la candidatura de la sardana com a bé immaterial de la humanitat. Finalment, es va comentar breument la decisió del Papa Francesc d’esmenar un cànon perquè els ministeris laicals de l’acolitat i el lectorat puguin ser accessibles a homes i a dones indistintament a partir d’ara. Església d’Urgell

49


El conveni entre Càritas d’Urgell i la Fundació “La Caixa” es va signar al Palau Episcopal el 8 de març.

CÀRITAS D’URGELL REP UN AJUT DE 20.000 EUROS DE LA FUNDACIÓ “LA CAIXA” Càritas d’Urgell i la Fundació “La Caixa” han signat un conveni de col· laboració en virtut del qual la Fundació “La Caixa” fa donació de 20.000 euros per fer possible el compliment de les finalitats socials de Càritas d’Urgell en el desenvolupament d’ajudes directes a les persones que es troben en situació de pobresa o vulnerabilitat al territori diocesà. El conveni el van signar el dilluns 8 de març al Palau Episcopal el President de Càritas diocesana i Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i el Director d’Institucions de Catalunya de CaixaBank, Sr. Joaquim Macià Viladomat. L’entitat financera i Càritas diocesana seguiran el desenvolupament d’aquest conveni de col· laboració amb una comissió que hi vetllarà. A través dels centres de 50

Església d’Urgell

Càritas d’Urgell a Balaguer, La Seu d’Urgell, Puigcerdà, Tremp i Vielha, en el darrer any s’han donat ajudes directes a 769 famílies per un import total de 284.809,13 euros.

CONFERÈNCIA QUARESMAL SOBRE SANT JOSEP El 10 de març va tenir lloc a la Catedral de Santa Maria d’Urgell una de les dues conferències quaresmal programades per la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell dins l’Any Jubilar de Sant Josep, impartida pel Vicari general de

la Diòcesi de Terrassa, Mn. Fidel Catalán, llicenciat en història. Hi van assistir l’Arquebisbe Joan-Enric; el Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri; i un grup de fidels, consagrats i laics, tot respectant les mesures decretades per les autoritats sanitàries. D’una forma molt didàctica, Mn. Fidel Catalán va explicar els antecedents històrics que van portar el beat Papa Pius IX l’any 1871, ara fa 150 anys, a declarar Sant Josep Patró de l’Església Universal: en el Concili Vaticà I, inaugurat el 8 de desembre de 1869, Pius IX havia rebut més de 500 cartes de Bisbes i fidels del món demanant-li de proclamar Sant Josep Patró de l’Església Catòlica. Ara, el Papa Francesc ha convocat l’Any Jubilar de Sant Josep mitjançant la Carta Apostòlica “Patris corde” (“Amb cor de pare”), signada a Roma en la solemnitat de la Immaculada Concepció del 2020, i que s’estendrà fins al 8 de desembre de 2021. La Carta consta de set punts, cadascun dels

Mn. Fidel Catalán va impartir una conferència sobre Sant Josep a la Catedral d’Urgell.

quals reflexiona sobre un atribut de la figura de Sant Josep: Pare estimat, Pare en la tendresa, Pare en l’obediència, Pare en l’acollida, Pare de la valentia creativa, Pare treballador i Pare en l’ombra. Amb paraules del Papa Francesc, “l’objectiu d’aquesta Carta Apostòlica és que creixi l’amor a aquest gran sant, i així ser impulsats a implorar-ne la intercessió i imitar-ne les virtuts, com també la seva resolució”.

ANY DE LA FAMÍLIA “AMORIS LAETITIA” El Delegat diocesà per a la Família i la Vida, Mn. David Codina, ha escrit als membres de la Delegació una circular, amb motiu de l’Any de la Família “Amoris Laetitia”. La circular diu: “El 19 de març, solemnitat litúrgica de Sant Josep, i coincidint amb el cinquè aniversari de la publicació de l’Exhortació apostòlica “Amoris Laetitia” sobre la bellesa i l’alegria de l’amor familiar, el Papa Francesc convocà l’Any de la Família “Amoris Laetitia”, que culminarà el 26 de juny de 2022 amb ocasió de la 10a Trobada Mundial de les Famílies a Roma. L’experiència de la pandèmia ha subratllat el paper fonamental de la família com a “Església domèstica” i la importància dels llaços comunitaris entre les famílies que fan de l’Església una “família de famílies” (AL 87). En aquest sentit, l’Any de la Família “Amoris Laetitia” vol ser “un any continua pàg. 52


ACTE COMMEMORATIU DELS 25 ANYS DEL CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE La Conferència Episcopal Tarraconense (CET) i l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) van celebrar el 9 de març, festa litúrigca de Sant Pacià, Patró de l’Ateneu, un acte acadèmic commemoratiu del 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense (1995), presidit per l’Arquebisbe de Tarragona, President de la CET i Vicegran Canceller de l’AUSP, Mons. Joan Planellas, i en el qual van participar Mons. Vincenzo Paglia, President de la Pontifícia Acadèmia per la Vida; i els testimonis de l’esdeveniment conciliar Mons. Carles Soler Perdigó, Bisbe emèrit de Girona i secretari del Concili; Gna. Dolors Tribó, carmelita vedruna; Jaume Dantí, professor de la Universitat de Barcelona; el Dr. Joan Torra, Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC); i Armand Puig i Tàrrech, Rector de l’AUSP. El Dr. Torra parlà de la significació i els resultats del Concili Provincial Tarraconense, que qualificà com “una font contínua d’enriquiment personal i pastoral” i “una guia de treball pastoral que, des de la consciència evangelitzadora, ordena les tres grans missions eclesials: Paraula, Sagrament i Caritat-Comunió”. Explicà així mateix que durant el Concili hi va

haver temes que es van tornar “pedra d’ensopec”, com ara la possible Conferència Episcopal Tarraconense o el sagrament de la Penitència, “d’on finalment només se’n constata la preocupació i la dificultat; va ser també d’aquells dels quals no se’n podia parlar amb naturalitat”. El Degà de la FTC també esmentà temes que “no es van aprofundir”, com “el de la família, que no va aportar cap unanimitat de criteri i d’acció; el de l’escola, amb la complexitat que té per la diferenciació de conceptes com escola cristiana, cristians a l’escola, classes de Religió i alternatives o cultura religiosa, i amb la dificultat que comporta pels canvis continus en els plans educatius; i el de la catequesi, on el Concili va assumir els resultats del 1r Congrés de Catequesi de Catalunya i les Illes sense fer-hi cap més

aprofundiment”. Hi va haver, d’altra banda, temes que van “triomfar”, que es podrien anomenar “l’esperit del Concili”, com “l’acolliment, volem una Església que sigui acollidora, oberta, gratuïta, que no actuï amb sistemes de poder –massa que ho hem fet!–, que sàpiga partir d’aquesta actitud acollidora per iniciar tots els processos de formació; la unitat pastoral reconeguda com una realitat i com un imperatiu en endavant; el carisma de la vida religiosa reconegut mútuament i acceptat dins de la imprescindible unitat pastoral; i la demanda de perdó per les vegades que hem actuat des del poder i no des del servei”. Al seu torn, Mons. Vincenzo Paglia, tractà el tema de la sinodalitat, examinat a la llum de la teologia i del magisteri del Papa Francesc, consi-

derant que “és la correcta aplicació als nostres temps del Vaticà II”. Hi aportà quatre punts a tenir en compte per a una sinodalitat articulada: la distinció de la sinodalitat com a esdeveniment i com a procés eclesial; distingir els diversos nivells d’exercici del dinamisme sinodal (diferència entre consell parroquial, sínode diocesà, concili regional, sínode mundial i concili ecumènic); l’educació de la forma sinodal; i la relació entre Eucaristia i sinodalitat eclesial”. Tot seguit intervingueren Mons. Soler Perdigó, que afirmà que el Concili va ser “una revitalització de comunitats cristianes amb un real reconeixement del laïcat, i una articulació de les esglésies, donant protagonisme als marginats”; i la Gna. Dolors Tribó, que recordà que en el Concili “es va crear un clima de

Església d’Urgell

51


comunió veritable entre els religiosos que en vam formar part, que vàrem poder parlar amb tota llibertat”. La Gna. Dolors va treballar el tema dels pobres i marginats i l’anunci de l’Evangeli a la nostra societat, “utilitzant un llenguatge senzill, entenedor, per arribar als joves, amb voluntat d’arrelament al país, opció per la comunitat, importància dels laics, participació de la dona i un pla de formació”. El darrer testimoni va ser el del professor Jaume Dantí: “Vaig viure un gran sentiment de comunió i va ser una gran expe-

riència humana; hi havia tanta il·lusió per part de tothom que sovint era impossible que es complissin les expectatives que s’havien generat de manera individual. [...] Després del Concili, el retard en la Recognitio va ser una mica desmobilitzador, però en tot cas continuen sent més necessàries que mai la conversió i la decisió des de l’aprofundiment en l’essencial del missatge evangèlic i veure com el podem traslladar al moment en què vivim”. Per la seva part, el Dr. Armand Puig afirmà que “el Concili Vaticà II i el seu esperit entren a les

nostres esglésies i les fecunden d’una manera clara i neta gràcies al Concili Tarraconense”, i reivindicà la figura de l’Arquebisbe Josep Pont i Gol i l’impuls que l’Arquebisbe Ramon Torrella va donar al Concili. Mons. Joan Planellas va cloure l’acte recordant que el Concili Tarraconense “va representar un moment culminant de sinodalitat de la nostra Església en l’intent d’aplicació a Catalunya del Concili Vaticà II. [...] El missatge final del Concili és, en definitiva, anar cap a l’Evangeli, tenir voluntat d’evangelització”. I afegí que

“en el nostre present eclesial podem esperar una recepció progressiva i el compliment a llarg o curt termini en les seves resolucions; una major obertura i diàleg de les nostres esglésies a la societat i als qui no pensen com nosaltres; sentir el dolor de tantes persones que pateixen per tantes causes, però sobretot les que no tenen les condicions per viure dignament; i el foment d’un treball interdiocesà més conjunt, la garantia per donar una resposta coordinada i unitària als reptes que Catalunya, com a unitat pastoral, té plantejada”.

ve de la pàg. 50

especial per a créixer en l’amor familiar i per posar la família al centre de l’atenció de l’Església i de la societat. Que cada família senti a la seva pròpia casa la presència viva de la Sagrada Família de Natzaret, que ompli les nostres petites comunitats domèstiques d’amor sincer i generós,

font d’alegria, inclús en les proves i dificultats”, explicà el Sant Pare. Podeu consultar les activitats previstes i les informacions relacionades amb l’Any de la Família “Amoris Laetitia” a la web “http://www.laityfamilylife. va/content/laityfamilylife/ it/amoris-laetitia.html”. L’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia a la Llar Sant Josep en la solemnitat del seu sant patró.

CELEBRACIÓ DE LA SOLEMNITAT DE SANT JOSEP

El Papa Francesc ha convocat l’Any de la Família “Amoris Laetitia” per “posar la família al centre de l’atenció de l’Església i de la societat”.

52

Església d’Urgell

El 19 de març, solemnitat de Sant Josep, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir l’Eucaristia a la Llar Sant Josep de les Germanetes dels Ancians Desemparats, que el tenen com a sant protector de la Congregació. Hi concelebraren el

Vicari general, Mn. Ignasi Navarri; i Mn. David Codina. L’Arquebisbe va recordar com l’any 1871 el beat Papa Pius IX va declarar Sant Josep Patró de l’Església Universal, i com el Papa Francesc, mitjançant la Carta Apostòlica “Patris corde” (“Amb cor de pare”), va convocar un any jubilar dedicat a la figura


de Sant Josep per tal que creixi l’amor a aquest gran sant, i així ser impulsats a implorar-ne la intercessió i a imitar-ne les virtuts. Animà els padrins acollits a la residència a saber-se encomanar a Sant Josep, el gran custodi, que no parla a l’Evangeli però que sempre està present, acompanyant amb la seva paternitat el Fill de Déu i educant-lo i donant-li el rol de virilitat que l’ajudarà a créixer. I exhortà les religioses, treballadors i residents a ser custodis els uns dels altres per tal de ser una veritable llar que té Sant Josep com a protector i defensor. Finalment recordà com Sant Josep és el Patró de la bona mort, a qui ens hem d’encomanar perquè ens ajudi en el moment del nostre traspàs, amb abandó a les mans de Déu i vivint en la seva gràcia, sense pors. També a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell va tenir lloc una Eucaristia solemne en la festa de Sant Josep presidida pel Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri, i concelebrada per altres preveres de la ciutat. Així mateix, a moltes esglésies de la Diòcesi es va fer un esforç perquè els fidels poguessin participar amb fruit de la solemnitat.

AGRAMUNT RECORDA EL VENERABLE MN. JOSEP GRAS El 19 de març, solemnitat de Sant Josep, la Parròquia d’Agramunt va recordar un dels seus fills il·lustres,

Les religioses Filles de Crist Rei van recordar el fundador de la Congregació en la solemnitat de Sant Josep.

el venerable Mn. Josep Gras (Agramunt, 1834 – Granada, 1918), fundador de les Filles de Crist Rei, Congregació que compta amb una comunitat de tres religioses a la població. La joia de la celebració va ser encara més gran en coincidir amb la visita a la comunitat agramuntina de la Gna. Fátima Falcón, Vicària general, i de la Gna. Rocío Pérez, responsable d’apostolat de la Congregació, i totes dues membres del Consell General de l’Institut Religiós de les Filles de Crist Rei. A la homilia, Mn. Jaume Mayoral va destacar el sentit de l’Any de Sant Josep en clau de conversió i d’evangelització; i tot esmentant el missatge del text pontifici “Amb cor de pare” va subratllar aquest sentit des de la proximitat i la tendresa d’un pare que vetlla per tots els seus fills. A la pregària dels fidels es va demanar pel Seminari urgel·lità i els seus cinc seminaristes, i per les Filles de Crist Rei i la seva tasca a Agramunt i a la Ribera del Sió. Així mateix, es va tenir

un record per les víctimes de la pandèmia, entre les quals hi ha alguns veïns dels poble. A la celebració hi va participar amb els seus cants el cor parroquial, i tot l’acte religiós es va celebrar amb les mesures sanitàries pertinents. D’altra banda, es va aprofitar la celebració per recuperar una imatge de Sant Josep que estava retirada del culte des de feia més de 50 anys. Es tracta d’una imatge dels anys 40, de l’escola d’Olot i tallada en guix, i que és molt estimada pels agramuntins de més edat, ja que els va acompanyar molts anys

des d’un dels altars del temple parroquial que ara ja no hi és. El pas del temps va deteriorar la imatge, per la qual cosa va haver de ser restaurada recentment per la pintora agramuntina Mercè Llordés. Aquest mes de març, la imatge de Sant Josep s’ha posat a l’altar major per ser contemplada i venerada pels fidels, i també per poder pregar i demanar la seva intercessió.

CONFERÈNCIA A CANILLO SOBRE MONS. VIDAL I BARRAQUER Dins el calendari d’actes commemoratius del centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Meritxell (1921-2021), l’exministra i historiadora Meritxell Mateu i Pi va pronunciar el 23 de març al Palau de Gel de Canillo una conferència sobre el Cardenal Francesc Vidal i Barraquer, home d’Església compromès amb el poble que coronà la Mare de Déu de Meritxell. L’acte comptà amb la presència de l’Arquebisbe d’Urgell; del Cònsol Major de la Parròquia, Francesc

L’Arquebisbe Joan-Enric va cloure l’acte sobre el Cardenal Vidal i Barraquer. Església d’Urgell

53


Camp; del Rector de la Parròquia, Mn. Ramon Rossell; de la Subsíndica general d’Andorra, Meritxell Palmitjavila; i de l’Ambaixador d’Andorra davant la Santa Seu, Carles Álvarez Marfany, a més de molts monitors i amics d’AINA. Meritxell Mateu va glossar la figura de Mons. Vidal i Barraquer, i va repassar també alguns dels elements relacionats amb la decisió de designar la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona del Principat. Una decisió que el Consell General va adoptar el 24 d’octubre del 1873 però que canònicament no es va consumar fins prop de cinc dècades després, l’agost de 1921. Anys abans, l’estiu del 1914, Mons. Joan Benlloch, aleshores Bisbe d’Urgell i Copríncep, va sol·licitar a Roma que s’autoritzés el patronatge de Meritxell, fet que el Papa Pius X va acceptar amb celeritat. L’esclat de la Primera Guerra Mundial, primer, i la mort del Papa que havia donat via lliure al patronatge, després, van retardar la coronació oficial. Mons. Vives va cloure l’acte subratllant la figura del seu antecessor Mons. Justí Guitart, que fou qui va preparar la coronació que va acabar duent a terme, en un acte molt solemne, el Cardenal Vidal i Barraquer, amic seu personal i Arquebisbe metropolità. Les corones que conservem de la Verge Maria i de l’Infant Jesús, que eren per a la imatge gòtica del retaule que es va cremar, van ser sufragades per 54

Església d’Urgell

subscripció popular i amb joies dels andorrans ofertes generosament.

XLII TROBADA DE PASTORAL VOCACIONAL El 24 de març va tenir lloc la XLII Trobada Nacional de Delegats de Pastoral Vocacional, organitzada per la Comissió per al Clergat i els Seminaris de la Conferència Episcopal Espanyola. La trobada, que es va fer telemàticament, va comptar amb la participació de 31 Delegats de Pastoral Vocacional de diferents Diòcesis, entre els quals Barcelona, Girona, Sant Feliu i Urgell. També hi van participar Mons. Joan-Enric Vives, Mons. Eusebio Hernández Sola i Mons. Jesús Vidal Chamorro, Bisbes membres de la Comissió per al Clergat i els Seminaris, així com el Rv. Sergio Requena i el Rv. Juan Carlos Mateos, Directors del Secretariat de la Comissió. La trobada, que es va organitzar en dues sessions, es va centrar en el tema “Per a què i per a qui: escoltar la crida de Déu”. A la sessió del matí, el Cardenal Cristóbal López, SDB, Arquebisbe de Rabat, va parlar sobre l’acompanyament en el discerniment dels joves desplegant, en una primera part, deu conviccions sobre la pastoral vocacional, entre les quals va destacar la importància de posar la persona en el centre del discerniment vocacional, atès que tots hem estat cridats per Déu a l’existència. La pastoral vocacional no ha d’estar

centrada en la recerca de persones per a mantenir les obres, sinó en desenvolupar una cultura vocacional capil·lar que ens ajudi a descobrir la vida com a vocació. A la segona part de la seva ponència, Mons. Cristóbal López es va centrar en l’acompanyament pastoral des de la seva gran experiència de salesià com a educador de la joventut. Ho va fer a través del recorregut dels deixebles d’Emaús, un passatge bíblic que ens dóna els trets principals de l’acompanyament del Senyor. A la sessió de la tarda, el P. Luis María García Domínguez, SJ, va parlar dels passos o etapes per al discerniment vocacional. En la seva exposició va començar preguntant-se sobre les motivacions per a entrar en el camí de discerniment d’una vocació d’especial consagració. Tanmateix, cal distingir aquestes motivacions per iniciar el camí de les que després portaran a perseverar en el camí iniciat. Posteriorment va desenvolupar en el cos de l’exposició cinc dimensions

a les quals s’ha de prestar atenció des del principi del discerniment vocacional: l’entusiasme, la fe creient, la coherència de vida, la normalitat psicològica i la recta intenció. Per acabar, el P. Luis Manuel Suárez Díaz, CMF, responsable de l’àrea de pastoral juvenil vocacional de la Conferència Espanyola de Religiosos, i el Rv. Enrique Ybáñez Vallejo, Delegat de Pastoral Vocacional de l’Arxidiòcesi de Burgos, van compartir la seva experiència de la pastoral vocacional en aquest temps de pandèmia.

TROBADES PROP DE PASQUA DELS GRUPS TXT DE LA DIÒCESI En l’inici de la Setmana Santa, els grups TXt d’adolescents i joves del Bisbat d’Urgell van realitzar diferents excursions per la muntanya per a celebrar, compartir, jugar, reflexionar, pregar, i aprofundir en la seva fe, acompanyats pels seus monitors. Van retrobar la relació directa i presencial, després de molts mesos de no poder-ho fer, complint les

Els grups TXt del Bisbat van retrobar la relació directa i presencial, després de molts mesos de no poder-ho fer.


mesures indicades per les autoritats sanitàries. Volem compartir-vos algunes de les valoracions que els mateixos adolescents i joves ens van fer arribar: -“Avui m’he adonat que durant tot aquest temps he trobat a faltar, i molt, el TXt”. -“Ha estat un dia increïble, genial, profund. He descobert coses de mi mateixa que no coneixia i he crescut en la meva amistat amb Jesús”. -“M’ho he passat tan bé! Gràcies per organitzar l’excursió, tot i el temps de pandèmia que ens toca viure”. -“M’ha encantat aquest dia i m’encanta el que feu per nosaltres. Ha estat molt especial i molt intens. Hi havia molt bon ambient entre tots i m’ha agradat poder conèixer quelcom més sobre Jesús”. Paraules senzilles que ens mostren la importància de compartir plegats les nostres vides i aprofundir en la pregària i en la relació amb Déu.

MN. AMIELL PUBLICA EL “POEMARI” DE MN. JOSEP CONDÒ Mn. Jusèp Amiell i Solé publicà a principi d’abril el “Poemari” de Mn. Josep Condò Sambeat (Montcorbau, 1867 – Bossòst, 1919), gran estudiós de la llengua aranesa. El llibre recull els poemes en català que conreà Mn. Condò durant molts anys abans de publicar en aranès, a més d’alguns escrits en castellà. L’obra en llengua catala-

RENOVACIÓ DELS VOTS DEL GERMÀ JOAQUIM A AGRAMUNT

Portada del llibre publicat per Mn. Amiell.

na, que cultivà en deixar la Vall d’Aran en la seva infància i durant els seus estudis al Seminari de La Seu d’Urgell, i posteriorment, era encara la part menys coneguda de la bibliografia de Mn. Condò. El català va ser la seva llengua literària, influït per la Renaixença. Va participar en molts certàmens literaris a Catalunya. La seva poesia és rica en vocabulari i tracta sobretot temes religiosos, desenvolupats en poemes força extensos. Expressa els seus sentiments amb l’estil romàntic de l’època i amb la pietat i conceptes religiosos propis del segle XIX. A més de l’obra poètica, el llibre inclou també uns textos en prosa que Mn. Amiell anomena “llegendes”, on recull costums, rondalles i altres relats de la cultura popular. Amb la publicació del “Poemari” culminen els homenatges a Mn. Condò organitzats d’ençà del 2019 amb ocasió del centenari de la seva mort.

El Dijous Sant és el dia que els Germans Franciscans de Creu Blanca renoven els seus vots religiosos, ja que va ser el dia que l’Església els va donar, el 1975, l’aprovació canònica per esdevenir institut religiós. Una data que també coincideix amb la Diada de l’Amor Fratern i que ajuda a recordar la seva tasca i el seu servei pels més necessitats i marginats socials. Al Bisbat d’Urgell, els Germans de Creu Blanca estan presents a la Llar Santa Anna del Castell del Remei (municipi de Penelles), on acompanyen i cuiden 45 persones amb discapacitat psíquica i necessitats de suport per a la vida quotidiana. Hi ha

una comunitat de sis religiosos, a més del personal sanitari i de suport, i uns cinc-cents voluntaris de la zona sud del Bisbat que hi col·laboren periòdicament, tot i que actualment han hagut de restringir molt la seva presència a causa de la pandèmia. Així, el Dijous Sant, el Gmà. Joaquim Cifuentes, fill d’Agramunt i que per motius familiars i de la pandèmia no va poder participar de la renovació de vots en la seva comunitat, els va renovar en el transcurs de l’Eucaristia del Sant Sopar a l’església parroquial agramuntina, solemnitzada pel cor de la Parròquia. Va estar acompanyat dels familiars i dels fidels que van participar de la litúrgia del Dijous Sant, i abans de l’ofertori eucarístic va renovar els tres vots

Abans de la renovació dels vots, el Gmà. Joaquim Cifuentes va explicar breument el significat d’aquest acte. Església d’Urgell

55


religiosos de castedat, obediència i pobresa, als quals hi sumen un quart vot de dedicació preferent als malalts i necessitats. Abans de la renovació va explicar breument el que simbolitza aquest acte i tot seguit va fer la lectura dels vots. A les pregàries dels fidels es va demanar per la tasca que fa arreu del món l’Església per ajudar i fer costat als més vulnerables, i en especial per l’Institut dels Germans Franciscans de Creu Blanca en la seva missió pastoral, evangelitzadora i assistencial.

NOVA BOTIGA MODA-RE DE CÀRITAS DIOCESANA A BALAGUER Càritas d’Urgell va obrir al públic el 12 d’abril una nova botiga Moda-re al carrer Barcelona de Balaguer. Moda-re és un projecte conjunt de totes les Càritas d’Espanya per desenvolupar noves estratègies en l’àmbit del reciclatge del residu tèxtil. A més, aquesta nova

botiga, en la qual s’hi pot trobar tot tipus de roba de segona mà, complements de vestir i diversitat d’objectes per a la llar, ha de permetre consolidar el projecte d’inserció laboral de Nougrapats amb dos nous llocs de treball. Amb aquest nou pas en el desplegament territorial del projecte Grapats, Càritas d’Urgell es reafirma en el seu compromís envers les persones en risc d’exclusió i amb la sostenibilitat del planeta, d’acord amb el magisteri del Papa Francesc a “Laudato si”. La nova botiga s’ha pogut posar en marxa gràcies a la col·laboració econòmica de Càritas Espanyola i de la Fundació canònica Llar Cristiana Maria Maestre del Bisbat d’Urgell.

PUBLICAT UN LLIBRE SOBRE EL CARDENAL BENLLOCH, QUE FOU BISBE D’URGELL I COPRÍNCEP D’ANDORRA La Fundació del VIII Centenari de la Catedral

de Burgos ha organitzat un extens programa d’activitats de caràcter cultural, artístic i religiós per commemorar l’efemèride. Dins d’aquest programa, el mes de març es va presentar el llibre “El cardenal Benlloch y Vivó (1864-1926)”, un volum de 558 pàgines en les quals l’historiador Domingo Ortega, sacerdot de la Diòcesi burgalesa i professor emèrit de la Universitat de Burgos, resumeix la biografia de qui fou Arquebisbe de Burgos, nomenat el 1919 pel Papa Benet XV, durant la celebració del setè centenari de l’inici de la construcció del temple, que va promocionar amb una gran exposició d’art religiós, entre d’altres activitats. El llibre dedica tot el capítol tercer a la gran tasca pastoral i social que Mons. Joan Benlloch va dur a terme al Bisbat d’Urgell i a Andorra. Una quarantena de pàgines que desglossen el seu pontificat, així com tot allò que va fer al capdavant de l’Església d’Urgell i del Principat d’Andorra. Explicat tot d’una manera necessàriament resumida, però que dóna a conèixer un prelat que va treballar molt pel poble.

RESTAURACIÓ DE L’ESGLÉSIA D’EL SOLANELL

Vista de la façana de la nova botiga Moda-re a Balaguer.

56

Església d’Urgell

Durant els darrers mesos s’han portat a terme els treballs per a la restauració arquitectònica de l’església de Sant Julià d’El Solanell (municipi de Montferrer i Castellbò, Alt Urgell). El temple, de fesomia barroca tot i tenir un origen

Portada del llibre dedicat al Cardenal Benlloch.

romànic, es troba als afores del poble i presentava importants patologies que amenaçaven la integritat de l’edifici. És per això que s’ha intervingut a la part exterior, amb la millora de la coberta del campanar, malmesa des de fa anys per un llamp; s’ha treballat en la impermeabilització de les àrees degradades del llosat i el segellat del carener, així com en la reparació de les esquerdes de les façanes. A l’interior, la restauració s’ha centrat en reparar una encavallada de fusta i en sanejar part de la volta barroca de guix, que amenaçava de caure. L’any 2018, arran de la descoberta de pintures murals romàniques de gran qualitat a l’interior de l’edifici, des del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a instàncies del Bisbat d’Urgell, es va realitzar una primera campanya de consolidació de les restes pictòriques, que daten del segle XII. Els frescos conservats presenten fragments ornamentals i figures antropomòrfiques realitzades als murs de dues capelles laterals del temple, de perfil semicircular. Es pensa que aquestes capelles haurien format


Aspecte actual de l’església de Sant Julià d’El Solanell.

part de l’antiga capçalera trilobulada del temple romànic original, el qual hauria estat substituït als segles XVII o XVIII pel temple actual. En tot cas, es tracta d’un conjunt inèdit de pintura romànica del segle XII, l’abast del qual encara està per determinar. La intervenció arquitectònica realitzada recentment garanteix l’estabilitat de l’edifici i ha de permetre futures actuacions per a la preservació de les pintures murals. Aquesta intervenció ha estat coordinada des del Consell Comarcal de l’Alt Urgell amb el suport de la Delegació de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, i ha comptat amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i una aportació del Bisbat d’Urgell.

Misericòrdia, l’Arquebisbe d’Urgell va celebrar la Pasqua a Linyola i va administrar el sagrament de la Confirmació a dotze joves del poble. Estava acompanyat pel Rector, Mn. Pere Cañada, pel dia-

ca, Mn. Josep Caba, i pel Secretari del Bisbat, Mn. David Codina. A l’homilia va glossar les lectures de la Paraula de Déu proclamades. A la primera lectura (Fets 4,3235) es parla de com els creients tenien tots els béns en comú. En aquest sentit, Mons. Vives va animar els joves confirmands i tots els fidels a compartir solidàriament el que tenim, especialment amb els més necessitats, i a treballar per la fraternitat i la caritat social. De la segona lectura (1Jo 5,1-6), va subratllar com “la nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món”. Exhortà els joves a ser “militants coratjosos de Jesús”, sense por, i a perseverar en la fe rebuda pel Baptisme i transmesa per la família i la Parrò-

quia, que ens fa capaços de viure les dificultats de la vida amb amor, ja que hem estat incorporats a la resurrecció del Senyor. Finalment, de l’Evangeli (Jo 20,19-31) va recordar que el que Jesús Ressuscitat li diu a Tomàs, “No siguis incrèdul, sigues creient”, és també un missatge per als qui vulguin ser deixebles missioners seus, al qual hem de respondre amb confiança i compromís: “Senyor meu i Déu meu!”. Al final de la celebració, l’Arquebisbe agraí el treball d’acompanyament dels pares i padrins, i dels mossens i catequistes que han acompanyat els joves en la catequesi durant l’any, malgrat les dificultats de la pandèmia actual, i regalà als confirmands un Nou Testament.

CONFIRMACIONS A LINYOLA Dissabte 10 d’abril, Diumenge in albis dins l’Octava de Pasqua o de la Divina

Mons. Vives va animar els joves confirmands a treballar per la fraternitat i la caritat social. Església d’Urgell

57


REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE A BARCELONA La tarda del 13 d’abril va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona la reunió núm. 243 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas. Hi van assistir tots els seus membres. 1.- Mons. Joan Enric Vives presentà als Bisbes el balanç econòmic de l’any 2020 i el pressupost de l’any 2021 del Fons Comú Interdiocesà, que van ser estudiats i aprovats. Així

mateix, es van analitzar diverses qüestions relatives a l’economia de les Diòcesis en aquest període de crisi que viu el nostre país, encaminades a millorar la transparència i la bona gestió dels recursos. 2.- El Cardenal Joan Josep Omella va informar els Bisbes sobre el “Jubileu Ignasià del 2022 per al Camí de Sant Ignasi”, que transcorre per les Diòcesis catalanes de Lleida, Solsona, Vic, Sant Feliu

RELLEU A LA SECRETARIA GENERAL DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE El 13 d’abril, els Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense van elegir en la seva reunió ordinària Mons. Sergi Gordo com a nou Secretari general, prenent el relleu en el càrrec de l’Arquebisbe d’Urgell, Mons Joan-Enric Vives, que el venia exercint des de 1997. Mons. Sergi Gordo (Bar-

58

Església d’Urgell

celona, 1967) és Bisbe titular de Cene i auxiliar de Barcelona des de l’any 2017. És llicenciat en Filosofia per la Universitat Ramon Llull. Fou Vicari parroquial a Vilafranca del Penedès, formador del Seminari Menor, professor de Filosofia i també Secretari general i Canceller de l’Arxidiòcesi de Barcelona.

de Llobregat i Barcelona, i recorda el camí que el jove Ignasi va recórrer des de Loiola fins a Manresa. Aquest camí vol oferir una experiència espiritual de pelegrinatge a tothom qui cerca un temps de trobada amb Déu i obrir-se a la possibilitat d’un més gran creixement espiritual. 3.- Es van revisar també diverses qüestions relatives a la difusió de la Sagrada Escriptura, tant als infants, a través del Concurs Bíblic, com en l’àmbit de la investigació d’alt nivell (Corpus Bibli-

cum Catalanicum). 4. Els Bisbes van estudiar algunes propostes relacionades amb possibles causes de canonització, i Mons. Enric Benavent, Bisbe de Tortosa, informà de la beatificació de preveres màrtirs de la persecució religiosa del segle passat, que es portarà a terme, si Déu ho vol, a Tortosa la propera tardor. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC). Barcelona, 13 d’abril de 2021


D’esquerra a dreta, la Ministra de Turisme d’Andorra, Mons. Vives i Mn. Mauri, al Palau Episcopal.

VISITA AL COPRÍNCEP EPISCOPAL DE LA MINISTRA DE TURISME D’ANDORRA

DONACIÓ DEL CALZE I LA PATENA DEL DR. RAMON TORRELLA AL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ

El 13 d’abril l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. JoanEnric Vives, va rebre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell la visita de la Ministra de Turisme del Govern d’Andorra, M.I. Sra. Verònica Canals i Riba, que el va informar de diferents temes de la seva competència així com de les afectacions que la pandèmia ha causat en el sector turístic del Principat Andorra des dels inicis, i més en concret durant la passada Setmana Santa, i de les previsions pel que fa a l’arribada de turistes durant la propera campanya d’estiu.

El 15 d’abril, el Seminari Major Interdiocesà, on resideixen els seminaristes d’Urgell, va rebre la donació d’un calze i d’una

patena que havien pertangut a l’Arquebisbe metropolità de Tarragona, Dr. Ramon Torrella i Cascante (1923-2004). El calze i la patena havien estat oferts a l’Arquebisbe Ramon per un monjo cartoixà de Montalegre, que havia cisellat totes dues peces. La donació va arribar de mans de Mn. Josep Maria Serra, Canonge de la Seu tarragonina i antic secretari personal del Dr. Torrella, i de Mn. Josep Mateu, actual Rector del Seminari de Tarragona. El calze i la patena restaran en dipòsit al Seminari Major Interdiocesà. El Dr. Ramon Torrella fou Arquebisbe metropolità de Tarragona entre 1983 i 1996, i juntament amb els Bisbes de la Província eclesiàstica Tarraconense va ser el fundador del Seminari Major Interdiocesà l’any 1988. Aquesta donació coincideix amb la joiosa celebració dels vint-i-cinc anys del Concili Provincial Tarraconense, el qual va ser promogut i presidit per l’Arquebisbe Ramon

Estoig amb el calze i la patena que foren de l’Arquebisbe Ramon Torrella.

Torrella l’any 1995. De fet, la memòria del Dr. Torrella és ben viva en el Seminari Major Interdiocesà gràcies al fet que l’aula de conferències porta el seu nom.

CONFIRMACIONS A ARTESA DE SEGRE El 17 d’abril, Diumenge III de Pasqua, l’Arquebisbe Joan-Enric va administrar el sagrament de la confirmació a deu joves de la Parròquia d’Artesa de Segre (La Noguera). Hi concelebraren el Rector, Mn. Antoni Ballester, i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. A l’homilia, l’Arquebisbe subratllà com la Pasqua és el temps litúrgic més important dels cristians i com té una paraula fonamental que és “al·leluia”. Mons. Vives glossà el sentit bíblic d’aquest terme que té el seu origen en l’expressió hebrea “hallĕlū-Yăh”, que significa, lloeu Déu! En el catolicisme, cantar “al·leluia” és celebrar la resurrecció de Crist i lloar Déu. Va demanar als confirmands que sempre lloessin Déu en les seves vides i la manera de fer-ho era estimant, servint, agraint, especialment envers els més necessitats. I sobretot “essent els seus testimonis”, com recomanava el Crist als apòstols en l’Evangeli de Lluc. Va destacar com cal ser testimonis de Jesús, és a dir, donar fe del que hem vist i sentit sobre Jesús, del que experimentem amb Ell, i transmetre-ho a les generacions futures amb el compromís de cada dia. Finalment va animar els joves a perseverar en el seu Església d’Urgell

59


amor i a ser molt amics de Jesús en les seves vides. Al final de la celebració, l’Arquebisbe regalà als joves confirmats un Nou Testament, i la Parròquia els obsequià un bonic recordatori de la seva confirmació.

CONFIRMACIONS A ESTERRI D’ÀNEU

L’Arquebisbe va demanar als confirmands que sempre lloessin Déu en les seves vides.

El 24 d’abril, IV Diumenge de Pasqua, Diumenge del Bon Pastor, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el

sagrament de la Confirmació a dos joves de la parròquia d’Esterri d’Àneu i dos joves d’Escaló . Hi concelebraren el Rector, Mn. Andreu Rodríguez, i Mn. David Codina. A l’homilia, l’Arquebisbe destacà com tot apòstol és un ungit, un consagrat, que porta en ell una gràcia de Déu i que la comunica al Poble de Déu, per al qui ha estat consagrat i ungit per Crist. Adreçant-se als joves, els va explicar catequèticament com en l’Eucaristia

NOTA DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA SOBRE L’APROVACIÓ DE LA LLEI CONTRA LA VIOLÈNCIA A LA INFÀNCIA En el dia d’ahir (15 d’abril) es va aprovar al Congrés dels Diputats la Llei contra la violència a la infància. És una bona notícia que el Congrés es faci ressò d’una problemàtica que afecta la societat espanyola. En l’àmbit del debat parlamentari, la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, va assenyalar l’Església com a còmplice d’aquests abusos per encobriment. És una acusació greument injusta que pretén embrutar l’activitat de milions de persones durant dècades i que no es correspon en absolut amb la veritat. Estudis independents recents han posat de manifest la gravetat d’aquest problema al nostre país. Aquests estudis han assenyalat que el 0,2% dels casos s’han donat en activitats religioses, cosa que essent per a nosaltres greu, posa en la seva magnitud les dimensions del problema i assenyala els entorns en els quals es produeixen majoritàriament els abusos, que han de tenir especial atenció i protecció. L’Església i el seu compromís amb la protecció de menors L’Església catòlica va iniciar ja l’any 2002 un llarg procés d’actualització dels seus protocols i el seu codi de dret especialment en qüestions de prescripció d’aquests delictes i de prevenció d’abusos en el present i en el futur, aspectes que ara incorpora la legislació espanyola. Des d’aquell any s’han desenvolupat protocols i entorns segurs per als menors en els llocs en els quals l’Església realitza 60

Església d’Urgell

la seva activitat. Les congregacions religioses han desplegat un important nombre d’iniciatives per a atendre de manera segura els menors i també les Esglésies diocesanes estan recorrent aquest camí i han habilitat oficines de protecció als menors i prevenció d’abusos en totes les Diòcesis espanyoles. Com a part de la seva missió, l’Església està fermament compromesa en la promoció integral dels menors i desenvolupa milers d’iniciatives cada any que busquen formar-los en valors tan rellevants com la solidaritat, el respecte a la diferència, el servei al bé comú o la cura de l’entorn segons els principis de l’humanisme cristià. Amb aquesta finalitat treballen milers de laics, sacerdots i religiosos amb esforç, capacitació, dedicació i responsabilitat. El seu treball no pot quedar entelat ni per les accions d’alguns dels seus membres que són indignes d’aquest treball ni per les apreciacions dels polítics que, preses d’un ranci anticlericalisme, utilitzen l’Església per a la confrontació política, en una estratègia de ruptura i confrontació. Volem finalment renovar el compromís de l’Església amb la protecció dels menors que continuarà fent passos endavant i agrair el treball de tots els que dins i fora de l’Església treballen en la cura dels menors i en la seva formació per a un futur millor. Conferència Episcopal Espanyola, 16 d’abril de 2021


L’Arquebisbe va animar els confirmands a seguir sempre el camí de Jesús i dels manaments.

d’aquell dia serien ungits per la plenitud de l’Esperit Sant i que això els havia de portar a viure amb alegria l’amistat i la relació personal amb Jesús que durant els anys de la catequesi, i amb els sagraments de la iniciació cristiana (el Baptisme, la Confirmació i la Comunió), havien rebut com una gràcia que els havia de permetre afrontar la seva vida més adulta com a joves creients. Glossant l’Evangeli proclamat, l’Arquebisbe subratllà als joves com Jesús és el Bon Pastor, el qui dóna la vida per les seves ovelles, que som nosaltres, i especialment per les més febles i esgarriades, que les va a buscar, que les carrega a les seves espatlles i les retorna al ramat, sense retreure que l’haguessin abandonat. Va animar els confirmands a seguir sempre el camí de Jesús i dels manaments, a no despistar-se, emprenent altres rutes que els podrien portar a llocs perniciosos, i els va advertir de les addicions com poden ser la droga, la pornografia, l’alcohol,

el joc... I els va animar a fer cas dels seus pares i padrins, dels sacerdots i la Parròquia, que els han acompanyat en el camí de la vida i de la fe. Al final de la celebració, l’Arquebisbe regalà als joves un Nou Testament; i la Parròquia, un bonic penjoll amb la creu de Sant Francesc i una estampa.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT L’Arquebisbe Joan-Enric va participar a la Vetlla de Santa Maria a la Basílica de Montserrat, i l’endemà, 27 d’abril, solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona principal de Catalunya i de totes les Diòcesis catalanes, va presidir l’Eucaristia al Monestir de Sant Benet, on després de la celebració va poder conversar amb la comunitat de monges Benedictines. El dia 27 al vespre va presidir l’Eucaristia a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, concelebrada pels Vicaris generals i el Secretari general, en el transcurs de la qual es va

L’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia vespertina a la Catedral en la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat.

beneir una preciosa talla de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, del taller Reixach Campanyà, de Barcelona, que un donant ha volgut lliurar a la Catedral i que serà ubicada a la capella lateral del temple, on es veneren els beats màrtirs d’Urgell, perquè pugui ser venerada pel poble fidel. L’Arquebisbe, a l’homilia, va glossar la importància que Maria té per al Poble de Déu, ja que porta l’alegria de l’Esperit Sant a aquells que visita. I il·lumina el seu camí amb les seves quatre paraules: “ecce”, “fiat”, “magnificat” i “facite”. “Ecce” (“aquí estic”), com a símbol de la disponibilitat a fer la voluntat de Déu que s’ha de traduir en l’obediència de la fe per a nosaltres, que sempre hem d’estar

disponibles per escoltar la crida de Déu. “Fiat” (“que es faci en mi”), perquè Maria és la humil serventa que deixa fer allò que Déu li demana i no la seva pròpia voluntat; que confia que es faci, es compleixi, sempre allò que Déu li diu, i ens ensenya a nosaltres a confiar en Déu malgrat les dificultats i adversitats de la vida. “Magnificat”, perquè Ella magnifica sempre el Senyor, el lloa, li dóna gràcies, pels beneficis que rep de la seva mà. I “facite” (“feu tot el que Jesús digui”), aconsellant ser actius, estimar i fer, col·laborar a l’arribada dels signes del nou Regne de Déu, encara que els seus designis i mitjans siguin sorprenents. Mons. Vives va animar els fidels a tenir present Església d’Urgell

61


en aquell dia el Santuari de Montserrat, la comunitat de monjos i tantes i tantes persones que pelegrinen als peus de la Moreneta per demanar ajuda i intercessió per Catalunya i per les deu Diòcesis que la Mare de Déu de Montserrat protegeix amb amor maternal.

VISITA DE LA RENOVADA JUNTA DEL COMITÈ OLÍMPIC ANDORRÀ El 29 d’abril, l’Arquebisbe Joan-Enric va rebre al Palau Episcopal la visita institucional d’una representació de la Comissió Permanent del Comitè Olímpic Andorrà, després que es portés a terme la renovació dels membres del Comitè el passat mes de febrer. El President del Comitè Olímpic Andorrà, Jaume Martí Mandicó; el Vicepresident primer, Jordi Cerqueda Sierra; i el Secretari general, Josep Anton Guerra, van entrevistar-se

amb Mons. Vives, que estava acompanyat per Mn. Josep M. Mauri, Vicari general i Representant Personal del Copríncep, i els van informar sobre la preparació dels propers Jocs Olímpics de Tòquio, amb altres projectes de futur d’aquesta entitat que integra les federacions olímpiques, les no olímpiques, i representants dels atletes olímpics.

CONSELL DIOCESÀ DE CÀRITAS D’URGELL El 30 d’abril, agrupats a diverses seus de Càritas parroquials i diocesana i enllaçats de forma telemàtica, es va reunir el Consell diocesà de Càritas d’Urgell sota la presidència de l’Arquebisbe Joan-Enric i el Director de Càritas d’Urgell, Josep Casanova. Hi va participar un bon nombre de representants i membres del Consell. Es van aprovar la Me-

mòria i els balanços de 2020 i el pressupost per al 2021. Sobretot, es va revisar l’actuació duta a terme des de l’inici de la pandèmia el març de 2020, amb l’increment que Càritas ja ha anat explicant al llarg d’aquests mesos, amb col·lectes especials, aportacions de donatius i aportacions dels sous dels sacerdots durant més de mig any. Això ha significat un increment d’un 50% de les ajudes, i així mateix s’han mantingut tots els serveis actius per més que la no presencialitat ha motivat formes d’atenció més creatives per arribar als més vulnerables. Durant l’any 2020, a Càritas d’Urgell hem atès 1.109 llars i 2.583 beneficiaris d’aquestes llars, un 8% més que l’any anterior. Una quarta part de les persones ateses no havien acudit mai a Càritas anteriorment. La pandèmia ha augmentat la precarietat laboral ja

D’esquerra a dreta, Mn. Mauri, Jaume Martí, Mons. Vives, Josep Anton Guerra i Jordi Cerqueda.

62

Església d’Urgell

existent (ERTOS, acomiadaments, destrucció de llocs de treball), només un 9% de les persones ateses per Càritas d’Urgell tenen ingressos per un lloc de treball, mentre que l’any anterior n’eren un 15%. Continuem atenent majoritàriament (un 63%) famílies amb fills o monoparentals. El nombre de peticions d’ajuda va augmentar durant els primers moments de la crisi de la Covid-19, i aquest augment es va mantenir durant tot l’any. Durant el 2020, Càritas d’Urgell ha destinat 284.809 € a ajudes socials directes, un 67,55% més que el 2019. L’augment de les situacions de necessitat que ha provocat aquesta crisi s’ha traduït en un increment d’un 52% més de llars ateses respecte l’any anterior (769 llars i 1.968 persones que s’han beneficat de l’ajut) . Durant el mes d’abril, un 68 % dels membres de les llars ateses per Càritas a Catalunya en condicions de treballar estaven a l’atur. Des de Càritas d’Urgell hem acompanyat 188 persones en aquest procés de recerca de feina. Tot i la pandèmia s’ha contactat amb 31 empreses i s’han aconseguit 37 insercions de treball. S’ha obert una nova botiga de venda de roba de Moda-re a Balaguer, que a la tardor serà inaugurada amb ajudes de Càritas Espanyola i de la Fundació canònica Llar Cristiana Maria Maestre. I s’intenta captar nous donants així com sobretot nous voluntaris.


Església d’Urgell

63


ADVOCACIONS DE LA MARE DE DÉU A LA DIÒCESI DʼURGELL

MARE DE DÉU DELS ESCLOPETS (Ribelles, Vilanova de lʼAguda - Noguera)

Mare de Déu dels Esclopets, nostra bona pagesa.

Tots els treballs són bons si són ben fets mentre el cor resa.

Mn. Manuel Pal