Església d'Urgell 491

Page 1

Església

d Urgell

# 491 - GENER-FEBRER 2021

Homenatge a Josep Danés i Torras, arquitecte diocesà d’Urgell


Església d Urgell

Índex UN ANY DEDICAT A SANT JOSEP

4

MISSATGE DE “FRATTELLI TUTTI” EN TEMPS DE PANDÈMIA Mn. Eduard Salinas

5

MANS UNIDES PARTICIPA EN UN PROJECTE PER MILLORAR LES CONDICIONS DE VIDA AL DISTRICTE DE RUBIRIZI (UGANDA)

6

CELEBRACIÓ A URGELL DE LA JORNADA DE LA INFÀNCIA MISSIONERA

9

ENCONTRE VIRTUAL DELS BISBES DE LA COORDINADORA DE CONFERÈNCIES EPISCOPALS EN SUPORT DE TERRA SANTA

12

Mn. Ignasi Navarri.

6

MEMÒRIA AGRAÏDA DE L’ANY 2020

15 18

COMMEMORACIÓ DEL CINQUANTENARI DE L’ORDENACIÓ EPISCOPAL DE MONS. JOAN MARTÍ I ALANIS

20

VISITA DEL CONSELLER DE TREBALL A CÀRITAS D’URGELL

22

LA CULTURA DE LA CURA COM A CAMÍ DE PAU

23

RECEPCIÓ DE NADAL DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL A LES AUTORITATS D’ANDORRA 15

Mons. Joan-Enric Vives

HIPERPATERNITAT I EUGENÈSIA LIBERAL

24

UN TEMPS PER AL DOLOR

26

2021, MIREM CAP ENDAVANT

27

DIETARI

29

QUADERNET CENTRAL: HOMENATGE A JOSEP DANÉS I TORRAS, ARQUITECTE DIOCESÀ D’URGELL

I-VIII

Dr. Francesc Torralba

22

Mn. Enric Prat

Mn. Ramon de Canillo

Carles Freixes i Codina

I-VIII Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Servidors de l’anunci de la fe

L

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

a festa del Baptisme del Senyor clou el temps litúrgic de Nadal. Un temps que sempre és breu (enguany dues setmanes) però alhora intens i lluminós. Déu fet home en el si d’una Verge, es revela com el Fill estimat del Pare, a qui hem d’escoltar i seguir. I això es fa realitat per a cadascun de nosaltres quan rebem el nostre baptisme, ni que siguem infants. I es va desenvolupant al llarg de la vida, esdevenint fills en el Fill. L’esclatant manifestació de Jesús com a Fill de Déu en carn humana, feble i misteriosa, l’atracció a prop seu dels humils pastors i dels savis mags pagans, l’acompliment de les promeses de Déu que no ha abandonat la humanitat sinó que la ve a salvar i l’omple de llum, amb un destí etern de felicitat i de justícia, culmina en el Baptisme del riu Jordà. En temps de pandèmia, la litúrgia de Nadal és guaridora i plena de consol: ens dóna esperança, ens fa escoltar les grans profecies d’Isaïes, els relats de la Infància del Senyor i el pròleg tan meravellós de l’Evangeli de Joan, ens llença a la missió guaridora i consoladora del Messies que a partir del Baptisme surt a anunciar el Regne de Déu proclamant: “S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc 1,15). La pandèmia ens fa adonar que no tot és clar i segur, i les dificultats ens poden aclaparar i desanimar. Però també és cert que si no ens quedem en la superfície de les opinions i els comportaments, descobrirem el desig ardent d’espiritualitat dels nostres contemporanis. Rere molts posats d’indiferència, hi ha molta set de veritat i de bellesa, d’autenticitat de vida. Hi ha desigs d’estimar i de ser estimat; desigs de salvació plena. Hi ha set de Déu, encara que molts no ho sàpiguen veure o no ho interpretin així. El cor de les persones continua estant

inquiet fins que no pugui trobar i reposar amb confiança en el Salvador que l’ha afaiçonat (St. Agustí). L’Església està cridada a ser portadora de l’aigua viva que és Jesucrist, i que el món espera i necessita, com la font que raja per a tots al bell mig de la plaça dels nostres pobles, com desitjava Sant Joan XXIII, i ara més que mai, quan tantes certeses decauen. No ens podem quedar inactius, desvagats, perplexos, enyorant temps pretèrits i mètodes vàlids en el passat... mentre tants i tants esperen que algú –com Sant Joan Baptista– els mostri Crist i els acompanyi pel camí del seu seguiment. Molts processos de fe, en particular de joves i adults, maduren en aquesta nova recerca. ¿Qui tindrà prou confiança en el Senyor i voldrà sortir de nou a sembrar la bona llavor del seu Evangeli? Jesucrist continua enviant-nos com a testimonis seus. No podem defraudar els que cerquen la veritat. Ens cal passar d’una religió privada, només vàlida per a mi i els meus, al convenciment que hem trobat la Veritat i que a tots els interessa i els convé. Haurem d’aprendre a donar respostes vàlides a les grans preguntes que molts es fan, i a sacsejar les consciències adormides. Amb compromisos de servei, de transformació de la realitat, d’amor actiu i generós, de participació en la vida social i política del país. Mostrar de nou que la fe no ens paralitza i aliena, ans al contrari, ens envigoreix l’esperança i la caritat, la solidaritat i l’autèntica i més radical transformació del món.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Un any dedicat a Sant Josep Del 8 de desembre de 2020 al 8 de desembre de 2021, en el 150è aniversari de la seva proclamació com a Patró de l’Església Universal

E

ra el 8 de desembre de 1870 aquesta figura tan extraordinària quan el Sant Pare Pius IX i tan propera a la nostra condició publicava el Decret “Que- humana. Tots podem trobar en Sant madmodum Deus”. Pocs mesos Josep un intercessor, un model, una després, el 7 de juliol de 1871, el ajuda, un suport i una guia en temps mateix Papa publicava la Carta de dificultat. Tots. Apostòlica “Inclytum Patriarcam”, en la qual afirmava: “És just que l’Església Catòlica, ara que Sant Josep està coronat de glòria i d’honor al cel, l’envolti de magnífiques manifestacions de culte, i que el veneri amb una íntima i afectuosa devoció”. Escriu el P. Josep M. Blanquet a la revista Sagrada Família: “Durant el segle XIX, i Sant Josep amb el Nen Jesús. especialment en vigílies i durant la celebració del Concili Diu el Papa de Sant Josep: “Pare Vaticà I, van arribar a Roma nombro- estimat”, “espòs de Maria i el Pare ses firmes de prelats i fidels demanant de Jesús”, “un Pare sempre estimat al Papa Pius IX, gran devot de Sant pel poble cristià”... Josep, sobre l’Església Universal. A fi“Pare en la tendresa”. Jesús va nal de juny de 1870, suspès el Concili, veure la tendresa de Déu en Josep, van entregar al Papa un recull amb diu el Papa. Sant Josep va fer seves les 246 signatures, entre les quals la del paraules del Salm 145, 9: “El Senyor Bisbe d’Urgell, Mons. Josep Caixal”. és bo per a tothom, estima entranya150 anys després, el 8 de desembre blement tot el que Ell ha creat”. Sant de 2020, el Papa Francesc publicà la Josep, diu el Papa, ens ensenya que Carta Apostòlica “Patris corde”, en la enmig de les tempestes de la vida qual fa una crida a tota l’Església a no hem de tenir por de cedir a Déu viure un any dedicat a Sant Josep (del el timó del nostre vaixell. 8 de desembre de 2020 al 8 de desem“Pare en l’obediència”. A través bre de 2021) per commemorar el 150è dels somnis, Déu revela a Sant Josep aniversari de la seva proclamació els seus designis i la seva voluntat. com a Patró de l’Església Universal. Davant l’embaràs incomprensible “Patris corde” és una Carta molt de Maria. Quan li és manat de fugir a rica pastoralment. D’una manera Egipte. A Egipte espera amb paciènmolt suggeridora, el Papa compar- cia. De tornada a Israel li és indicat de teix unes reflexions personals sobre no anar a Jerusalem sinó a Natzaret. 4

Església d’Urgell

Josep obeeix sempre la voluntat de Déu. Jesús aprèn de Josep a fer la voluntat del Pare. “Pare en l’acolliment”. Josep confia, acull. No es rebel·la. Diu el Papa una frase molt suggeridora: “La vida espiritual de Josep no ens mostra una vida que explica, sinó una vida que acull”. Sant Josep ens ensenya a allunyar de nosaltres el pensament que creure significa trobar solucions fàcils que consolen. Josep no és un home que es resigna passivament. “Pare del coratge creatiu”. El Papa arriba a dir que Josep era l’home per mitjà del qual Déu es va ocupar dels inicis de la història de la Redempció. Ell era el veritable “miracle” amb el que Déu va salvar el Nen i la seva mare. Déu confia en nosaltres, en el nostre enginy, en la nostra creativitat, per saber trobar i inventar una sortida i transformar el problema en oportunitat. El Papa ens adreça una pregunta: “estem protegint amb totes les nostres forces Jesús i Maria?” Perquè no podem oblidar-ho: “Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” (Mt. 25,40). “Pare treballador”. Ja la posava en relleu l’Encíclica Social “Rerum Novarum” del Papa Lleó XIII, la relació de Sant Josep amb el treball. El treball, afirma el Papa Francesc, “és converteix en ocasió de realització no només per a un mateix, sinó sobretot per a aquell nucli original


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA de la societat que és la família”. Implorem a Josep, diu el Papa, perquè trobem camins que ens portin a dir: “cap jove, cap persona, cap família sense feina!” “Pare a l’ombra”. La figura de Josep era per a Jesús l’ombra del Pare Celestial a la terra: “l’auxilia, el protegeix, no s’aparta mai del seu costat per tal de seguir els seus passos”. El Papa lamenta que en la societat del nostre temps els infants sovint sembla que no tinguin pare. El món necessita Pare. També el Papa remarca que la felicitat de Sant Josep no està en la lògica de l’autosacrifici, sinó en el do de si mateix. L’entrega esdevé signe de bellesa, alegria i amor, mentre que l’autosacrifici ho és d’infelicitat, tristesa i frustració.

Tots podem trobar en Sant Josep un intercessor, un model, una ajuda, un suport i una guia en temps de dificultat Encara el Papa, amb motiu d’aquest any dedicat a Sant Josep, ha publicat un decret establint la indulgència plenària per a tots aquells que reben la confessió sacramental, reben l’Eucaristia, o preguen per les intencions del Papa i pels cristians perseguits. I en aquest any s’hi afegeixen aquestes noves propostes: meditar al menys durant trenta minuts l’oració del Parenostre, o participar en un recés espiritual que prevegi una meditació sobre Sant Josep. També realitzant una obra de misericòrdia corporal o espiritual. Indulgència que fa també extensiva als ancians, malalts agonitzants i a tots aquells que no poden sortir de casa, oferint i fent un acte de pietat en honor a Sant Josep. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

E

l Papa Francesc novament interpel·la, qüestiona la humanitat i proposa la construcció d’un món millor en circumstàncies en què encara no s’ha superat la terrible pandèmia del Covid-19. El Papa afirma que la seva darrera Encíclica és una humil aportació a la reflexió perquè, davant de diverses i actuals formes d’eliminar o d’ignorar els altres, siguem capaços de reaccionar amb un nou somni de fraternitat i d’amistat social que no es quedi solament en paraules. Escriu l’Encíclica perquè sigui una crida al diàleg amb totes les persones de bona voluntat, més enllà que siguin cristianes o no... El punt de partida de l’Encíclica és l’evidència que davant la pandèmia no es va tenir la capacitat d’actuar de manera col·lectiva i conjunta al món. Tot i estar hiperconnectats, hi ha una fragmentació que fa més difícil resoldre els problemes que ens afecten a tots. Assenyala que si algú creu que només es tracta de fer funcionar millor el que ja fèiem, o que l’únic missatge és que hem de millorar els sistemes i les regles ja existents, està negant la realitat. El document es desenvolupa en vuit capítols perfectament articulats. El primer es refereix a la diagnosi i respostes inicials; el segon i el tercer a les bases per actuar col·lectivament, amb un fil conductor en la paràbola del bon samarità. El quart capítol remet a un cor obert al món que ens recorda que el proïsme som tots. El cinquè ens introdueix en com hauria issatge de de ser la política al servei de la societat. I les tres últimes seccions les dedica a la ratelli tutti importància de la diàleg i amistat social, en temps als camins de retrobament i a com les de pandèmia religions han d’estar al servei de la fraternitat del món. Reitera el Papa que, en lloc d’avançar com a humanitat, estem retrocedint. S’encenen conflictes anacrònics que es consideraven superats. En diversos països, una idea de la unitat del poble i de la nació, penetrada per diverses ideologies, crea noves formes d’egoisme i de pèrdua del sentit social. És essencial construir un projecte comú. Necessitem tenir cura del món que ens envolta i cuidar-nos a nosaltres mateixos; per a això cal constituir-nos en un “nosaltres”. Al mateix temps, domina una cultura de la immediatesa, buida i sense cap projecte d’un futur en comú. Hi ha una obsessió per reduir els costos laborals que no adverteix les greus conseqüències que ocasiona, perquè la desocupació expandeix les fronteres de la pobresa. En el món d’avui persisteixen nombroses formes d’injustícia, nodrides per visions antropològiques reductivistes i per un model econòmic basat en els guanys, que no dubta a explotar i menysprear l’home. Mentre una part de la humanitat viu en opulència, una altra part veu la seva pròpia dignitat desconeguda, menyspreada o trepitjada i els seus drets fonamentals ignorats o violats. Diu el Papa Francesc: “Que bonic seria que, a mesura que descobrim nous planetes llunyans, tornéssim a descobrir les necessitats del germà o de la germana en òrbita al voltant de nosaltres”.

“F

M

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


Mans Unides participa en un projecte per millorar les condicions de vida al districte de Rubirizi a Uganda L’aportació de l’entitat diocesana beneficiarà unes 600 famílies camperoles d’aquesta regió del sud-oest del país africà

M

ans Unides d’Urgell dedicarà la campanya d’enguany a un projecte endegat per la Càritas local de la regió de Mbarara, al sud-oest d’Uganda, que té per objectiu millorar les condicions de vida de la població

rural al districte de Rubirizi, i, més concretament, augmentar el nivell de seguretat alimentària i els ingressos d’unes sis-centes famílies camperoles d’una vintena de llogarrets dels subdistrictes de Kyabakara i Keterera.

La regió de Mbarara és una zona agrícola deprimida que ha patit un empobriment del sòl a causa de diferents factors, com ara la desforestació, llargues èpoques de sequera i el desconeixement per part dels camperols de les tècniques agrícoles

Un 40 per cent dels nens i un 90 per cent de les nenes abandona els estudis abans d’acabar l’escola primària (FOTO: Mans Unides / Nicoletta de Matthaeis).

6

Església d’Urgell


bàsiques per afavorir la rotació de cultius i la regeneració dels camps. El 99% dels habitants viuen en un entorn rural, i la major part subsisteixen amb uns ingressos d’1,5 euros al dia, per sota del que es considera el llindar de pobresa. No tenen accés a serveis bàsics com l’aigua potable o la xarxa elèctrica, i tampoc disposen d’un lloc per viure amb les mínimes condicions d’habitabilitat. La situació de les famílies camperoles, minifundistes i amb un nombre considerable de fills (la mitja familiar és de vuit membres), és dolenta des de tots els punts de vista. La dona gairebé no té drets i sovint és víctima de maltractaments. D’altra banda, i malgrat l’escolarització infantil és obligatòria, bona part dels infants abandona els estudis abans d’acabar l’escola primària, abandonament que té una incidència més gran en les nenes (nou de cada deu deixen l’escola de ben petites) que en els nens, amb una taxa d’abandonament del 40%). Consegüentment, a la majoria de les famílies tots els seus membres són analfabets, o gairebé; sobretot les dones, la qual cosa és un important entrebanc perquè puguin fer per si mateixes les gestions quotidianes més bàsiques. L’estat de salut d’aquestes famílies és, en general, força deficient, a causa sobretot d’una mala alimentació i de la precària situació higiènica de cuines i latrines. Els centres de salut acostumen a estar allunyats d’aquests llogarrets. En algunes Parròquies hi ha dispensaris per a primeres cures, però, en general, no disposen de prou medicaments ni d’equipaments adients per al tractament dels malalts. Davant d’aquesta situació, la Càritas local es va adreçar a Mans Unides per col·laborar plegats en un projecte per millorar les condicions de vida d’unes sis-centres famílies de la regió (que equival a un nombre de beneficiaris directes d’unes 4.800 persones, sobretot dones i infants, a més d’uns dos mil beneficiaris indirectes). En el passat, Càritas Mbarara i

Les dones de la regió gairebé no gaudeixen de cap dret, i la major part són analfabetes (FOTO: Mans Unides / Nicoletta de Matthaeis) Església d’Urgell

7


Mans Unides ja van col·laborar amb èxit en un programa d’educació per a adults a la regió. En aquesta ocasió, la col·laboració se centrarà en un projecte formatiu i d’equipament en seguretat alimentària, tècniques agrícoles, sanitat i higiene, i de generació d’ingressos tant per la millora de la rendibilitat dels conreus com per la

diversificació d’activitats. La formació es durà a terme mitjançant un sistema molt participatiu, amb pràctiques i controls individuals i col·lectius per mesurar el grau d’assimilació de les matèries impartides. D’altra banda, a les sessions formatives es posarà especial èmfasi en les mesures de seguretat per prevenir

contagis per coronavirus. Es preveu que la durada del projecte serà d’uns tres anys. La contribució local representa un vuit per cent del cost total, part del qual el sufragaran els propis beneficiaris amb l’aportació de materials i eines per a la construcció de dipòsits per recollir l’aigua de pluja.

La desforestació, llargues èpoques de sequera i el desconeixement per part dels camperols de les tècniques agrícoles bàsiques han provocat l’empobriment de les terres de conreu. (FOTOS: Mans Unides / Nicoletta de Matthaeis).

8

Església d’Urgell


Celebració a Urgell de la Jornada de la Infància Missionera

A

rreu de la Diòcesi d’Urgell es va celebrar el diumenge 17 de gener la Jornada de la Infància Missionera, convocada per Obres Missionals Pontifícies enguany sota el lema “Amb Jesús a Natzaret. Som família!” Aquest lema respon a la tercera etapa de les quatre previstes al projecte educatiu d’Infància Missionera, “Amb Jesús Nen a la Missió”, pensat com una guia pràctica per a treballar actituds cristianes bàsiques com l’amor, l’esperit de servei, la generositat, la veritat, etc. Caminant amb Jesús, els infants experimenten en primera persona el gran amor que Ell els té i s’adonen de la important missió que, com a nens i nenes, tenen per endavant. Així, durant el present curs, els infants tenen l’ocasió d’aprofundir en el coneixement de la vida de Cartell de la Jornada de la Infància Missionera d’enguany. Jesús amb la seva família i com es relacionava amb les persones coses de cada dia. de la comunitat on vivia, i descobrir “Som família!” Tenim una família que des de casa seva i amb la família en la que aprenem a estimar-nos i a també va ser missioner. ajudar-nos entre nosaltres, els uns La família de Jesús torna a casa, als altres però també a altres perdesprés del temps que va haver de sones de la comunitat, del barri, de passar a Egipte. Arriba una etapa de la ciutat, d’arreu, I així mateix tenim quotidianitat. Amb els seus pares, també una altra família que abasta Jesús creix en el caliu de l’existèn- el món sencer: l’Església. Per això, cia senzilla i discreta de la Sagrada com a fills d’un mateix Pare, ens Família a Natzaret. Amb ells, ens n’ocupem dels nostres germans i, ensenya com una vida ordinària especialment, dels que més ho nepot ser extraordinària i plena de cessiten. Així, la família és “l’Església significat missioner quan la caritat domèstica”; i l’Església, “família de amara totes i cada una de les petites Déu al món”. En els missioners ve-

iem, efectivament, com l’Església és família per a molts infants dels cinc continents. Petits missioners a tot el món El 1843 (80 anys abans de la Declaració dels Drets dels Infants a la seu de les Nacions Unides a Ginebra), Mons. Forbin Janson, Bisbe de Nancy y de Toul (França), va tenir coneixement de les terribles condicions en què vivien els nens a la Xina. Per mirar d’ajudar-los, en lloc de demanar la col·laboració dels banquers o dels polítics, es va adreçar als nens de la seva Diòcesi. És així com aquesta iniciativa, particular en un principi, va néixer amb una peculiaritat que ha mantingut fins al present: els donants d’Infància Missionera també són nens. L’exemple de Mons. Forbin Janson aviat es va estendre per tot el món. El 1922, el Papa Pius XI va assumir la iniciativa com a pròpia donant-li el caràcter de Pontifícia, formant així una xarxa mundial de nens missioners que, amb la seva pregària i aportacions, ajuden els missioners en el seu treball amb la infància. Amb aquesta Obra Pontifícia, els nens són protagonistes de la missió i donen suport als missioners perquè més de quatre milions de nens a les missions puguin accedir a l’educació, la salut, la protecció de la vida i la fe. Església d’Urgell

9


L’Església promou les activitats d’Infància Missionera als col·legis i a les catequesis de tots els països del món amb l’objectiu d’educar els nens en la fe i en la solidaritat missionera, i donar-los un paper actiu en la missió de l’Església. D’aquesta manera, aprenen a acollir tots els nens que els envolten, sense diferenciar sexe, raça o religió; a ser sensibles a les injustícies que sofreixen nens a tot el món; a ajudar-los amb petits estalvis, pregàries i gestos... En definitiva, aprenen a seguir Jesús. Tot i que la Jornada de la Infància Missionera és una iniciativa a escala mundial, no se celebra el mateix dia a tots els països. A Espanya, tradicionalment es feia l’últim diumenge de gener; però, per evitar coincidir amb el Diumenge de la Paraula, instituït pel Papa Francesc el 2019, la Conferència Episcopal Espanyola

10

Església d’Urgell

va avançar-ne la celebració una setmana, al segon diumenge del temps ordinari, que enguany ha coincidit amb el 17 de gener. Fons universal de solidaritat Els diners recaptats en la Jornada per a la Infància Missionera a tot el món passen a formar part d’un fons universal de solidaritat, que es distribueix per a projectes infantils de les 1.115 Diòcesis que són considerades Territoris de Missió. Només el 2020, es finançaren 2.800 projectes, que han aconseguit que milers de nens tinguin una llar on viure; rebin catequesi i sàpiguen que Jesús els estima; puguin aprendre a llegir i anar a estudi; puguin dedicar el seu temps lliure a jugar i no a treballar; tinguin accés a una atenció sanitària adient; i per últim, però no menys important, aprenguin

a ser missioners ells també. A Espanya, Obres Missionals Pontifícies treballa en coordinació amb les Delegacions diocesanes de Missions per portar l’esperit missioner a tots els nens a través dels col·legis i Parròquies, en una aposta decidida perquè la formació missionera dels infants s’ampliï més enllà de la Jornada. Per això, mitjançant el projecte “Amb Jesús Nen a la Missió”, Infància Missionera ofereix recursos i activitats a professors i catequistes per tal que, al llarg de quatre anys, els nens coneguin Jesús quan era infant, a Betlem, a Egipte... seguint un itinerari que els parla de Déu, d’ells mateixos, i de temes d’actualitat com el valor de la vida, els refugiats, o la necessitat d’ajudar els més desafavorits de la nostra societat.


Dues noies de La Seu guanyen VIII Concurs Nacional d’Infància Missionera a la Diòcesi Dues germanes de La Seu d’Urgell, Madu Martín, de 10 anys, i Teresa Martín, de 12 anys, han estat les guanyadores de la fase diocesana de la vuitena edició del concurs nacional infantil convocat per Infància Missionera, que en aquesta ocasió proposava als participants l’enregistrament d’un vídeo breu en el qual expliquessin que significa per a ells el lema de la Jornada d’enguany, “Amb Jesús a Natzaret. Som família!”, així com el dia a dia en la seva família, com viuen la relació amb Jesús tant personalment com en el si familiar, etc. El vídeo enregistrat per Madu i Teresa, de dos minuts de durada, participarà ara en la fase nacional del concurs. El vídeo guanyador d’aquesta fase serà premiat amb una tablet, una subscripció a la revista Gesto i s’emetrà en un canal de televisió nacional; i els que quedin en segon i tercer lloc obtindran uns altaveus bluetooth. A l’estudi radiofònic de la Casa del Bisbat, les dues germanes van explicar que, per preparar l’enregistrament, van començar per escriure en un paper totes les idees que se’ls anaven acudint, i posteriorment van fer una tria de les que les van semblar millors. Part d’aquest guió el van enregistrar elles mateixes, i en altres parts van comptar amb l’ajuda de la seva família per poder-lo enregistrar. Un cop enllestit aquest primer vídeo, se’l van mirar i remirar i van retallar alguna part que no els acabava d’agradar abans d’enviar-lo a la Subdelegada diocesana de Missions, Anahí Biorci, perquè l’inscrivís en el concurs; i no amaguen que els va sorprendre que, en veure’l, la Sugdelegada els digués que “era molt xulo”, tot i que “no era molt professional”, reconeix Madu. Al vídeo, tal com es demana a les bases del concurs, mostren el lloc on elles preguen cada dia, a banda de l’oració de cada nit conjuntament amb tota la família, i expliquen com és la seva relació amb Jesús. Una relació que resumien a l’entrevista a la Casa del Bisbat amb una frase: “és molt bona persona, t’ensenya a fer el bé i sempre està amb tu”. I explicaven també que els agradaria que tots els seus companys d’escola anessin a catequesi i tinguessin també una relació ben propera amb Jesús, malgrat, segons deia Madu, “hi ha alguns que diuen paraulotes i no sembla que els importi gaire conèixer-lo; jo els diria que és algú que ens estima i que ajuda la gent, i els donaria una Bíblia”.

A dalt, Anahí Biorci, Subdelegada diocesana de Missions, amb Teresa (al centre) i Madu Martín a l’estudi radiofònic de la Casa del Bisbat, on van rebre de mans de l’Arquebisbe Joan-Enric els premis com a guanyadores del concurs. A sota, una captura d’imatge del vídeo guanyador.

Al final de l’entrevista, totes dues van rebre de mans de l’Arquebisbe Joan-Enric un obsequi com a guanyadores de la fase diocesana del concurs.

Església d’Urgell

11


Encontre virtual dels Bisbes de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport de Terra Santa

L

a pandèmia del Covid-19 ha afectat enguany l’organització de la trobada que cada gener reuneix a Jerusalem els Bisbes de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport de Terra Santa per dur un missatge de suport i d’esperança als cristians que hi viuen, així com a la resta del territori d’Israel i Palestina, i fer palès amb la seva presència que són “pedres vives” de l’Església Universal i que els seus germans d’arreu del món no els obliden. Tanmateix, davant la impossibilitat d’anar-hi en persona, del 16 al 21 de gener es van programar un seguit de conferències retransmeses en directe a través d’Internet, amb la participació tant els Bisbes de la Coordinadora, entre els quals Mons.

Vives [veure a la pàgina següent els signants del comunicat final], com diferents personalitats eclesials i civils de Terra Santa i dels països representats, com ara el Director de Comunicació de la Conferència Episcopal Espanyola, Rv. José Gabriel Vera Beorlegui. Així, l’encontre començà el dissabte 16 de gener amb la intervenció de Sami El-Yousef, Director general del Patriarcat Llatí de Jerusalem, qui aportà una visió general de la situació actual a Terra Santa i de com ha afectat la pandèmia la comunitat cristiana; i l’endemà, diumenge dia 17, pogueren participar telemàticament de l’Eucaristia retransmesa en directe des de la Parròquia del Patriarcat Llatí a Jerusalem. Dilluns, Sa Beatitud Pierbattista

Pizzaballa, nou Patriarca Llatí de Jerusalem, i l’Arquebisbe Leopoldo Girelli, Nunci Apostòlic a Israel i Xipre, oferiren sengles conferències en les quals van explicar diferents aspectes de la situació política, social i econòmica a la zona, ja prou difícil per a la minoria cristiana que hi viu, i que en els darrers mesos s’ha vist agreujada pel fet que les professions de bona part dels cristians estan lligades al turisme i als pelegrinatges, una activitat especialment afectada per la pandèmia. El penúltim dia de l’encontre, el dimarts dia 19, els Bisbes el dedicaren a conèixer de primera mà el dia a dia de la comunitat cristiana de Gaza; i l’últim dia, el dimecres dia 20, se centraren en el paper de l’educació i els joves a Israel i a Palestina.

Missatge final de la Coordinadora de les Conferències Episcopals d’Europa i Amèrica en suport de Terra Santa Els Bisbes de la Coordinadora de les Conferències Episcopals d’Europa i Amèrica en suport de Terra Santa per primera vegada no hem pogut tenir el nostre encontre físicament a Terra Santa. No obstant, mantenim el compromís decidit de donar suport a les nostres germanes i germans de la terra de Crist. Durant aquesta setmana passada, hem tingut el privilegi i ens ha emocionat escoltar els cristians de Cisjordània, Gaza i Israel sobre la seva missió, resiliència i testimoni en aquestes circumstàncies sense precedents. Mitjançant el nostre diàleg, ha quedat dolorosament clar que avui hi ha menys motius d’esperança que en qualsevol

12

Església d’Urgell

moment de la història recent. Els desafiaments per a la salut del Covid-19, que afecten tot el món, s’hi veuen agreujats pel conflicte, l’ocupació i el bloqueig. L’absència de pelegrins ha agreujat les dificultats econòmiques generalitzades, ha incrementat l’atur i ha arrossegat moltes més famílies a la pobresa. La manca de progrés polític, juntament amb la implacable expansió dels assentaments il·legals i l’impacte de les lleis de l’Estat-Nació d’Israel, continuen erosionant qualsevol esperança d’una solució pacífica amb dos Estats. Ara és un moment crític perquè tots enfortim la nostra


solidaritat amb la gent de Terra Santa “no com un sentiment vague, sinó com una ferma i perseverant determinació de comprometre’s amb el bé comú”1. Destaquem la importància que els dirigents israelians i palestins es comprometin novament amb les negociacions directes. Fem una crida urgent als nostres governs perquè renovin la seva participació activa en la recerca d’una pau justa, donant suport a les negociacions directes entre totes les parts, defensant el dret internacional i reafirmant la pluralitat de Jerusalem, donada la seva importància única per a jueus, cristians i Com a cristians tenim la greu responsabilitat de donar suport als nostres germans de Terra Santa, proporcionar-los tota l’ajuda que sigui possible, i tenir present tota la gent de la regió en les nostres oracions. musulmans. A més, la comunitat internacional ha d’urgir Israel envers la seva responsabilitat Signants del comunicat: moral, legal i humanitària, per fer que les vacunes contra Mons. Declan Lang, Bisbe de Clifton (Anglaterra i Gal·les) el Covid-19 siguin accessibles per als palestins de Cisjor- Responsable de Holy Land Coordination dània i Gaza, atenent el missatge del Papa Francesc que Mons. Udo Bentz, Bisbe auxiliar de Mainz (Alemanya) “davant d’un desafiament que no coneix fronteres, no poMons. Stephen Brislin, Arquebisbe de Ciutat del Cap (Sud-àfrica) dem aixecar murs”2. Mons. Christopher Chessun, Bisbe de Southwark (EsgléTot i que molts dels nostres països continuen afrontant sia d’Anglaterra) greus dificultats enmig de la pandèmia, com a cristians Mons. Michel Dubost, Bisbe emèrit d’Évry-Corbeil-Essontenim la greu responsabilitat de donar suport als nostres nes (França) germans cristians de Terra Santa. Les escoles catòliques, Mons. Lionel Gendron, Bisbe emèrit de Saint-Jean Lonclíniques, hospitals i altres projectes socials, inclòs el tre- gueuil (Canadà) ball de Càritas, tot i que es troben sota una forta pressió, Mons. Felix Gmur, Bisbe de Basilea (Suïssa) són models de caritat, justícia i pau. Aquestes institucions Mons. Nicholas Hudson, Bisbe auxiliar de Westminster son vitals per a unir les persones de diferents procedèn- (Anglaterra i Gal·les) - COMECE. cies per servir el bé comú de tots. Mons. Patrick Kelly, Arquebisbe emèrit de Liverpool (AnLa comunitat cristiana, encara que petita, és una impor- glaterra i Gal·les) tant garant de la cohesió social i és portadora d’esperanMons. William Kenney, Bisbe auxiliar de Birmingham (Ança per a un futur millor. Esperem amb impaciència el mo- glaterra i Gal·les) ment en què els cristians d’arreu del món puguin tornar Mons. Alan McGuckian, Bisbe de Raphoe (Irlanda) a realitzar pelegrinatges a Terra Santa per testimoniar i Mons. David Malloy, Bisbe de Rockford (Estats Units) donar-hi suport de primera mà. Fins aquest moment, aniMons. William Nolan, Bisbe de Galloway (Escòcia) Mons. Raymond Poisson, Bisbe de Mont-Laurier (Canadà) mem les nostres comunitats a proporcionar tota l’ajuda Mons. Noel Treanor, Bisbe de Down and Connor (Irlanda) que sigui possible i a tenir present tota la gent de la regió Mons. Joan-Enric Vives Sicília, Arquebisbe d’Urgell (Esen les nostres oracions. panya i Andorra). 21 de gener de 2021 1

Papa Francesc, Missatge per a la Jornada Mundial de la Pau, 1 de gener de 2021.

2

Papa Francesc, Missatge Urbi et Orbi, Nadal de 2020.

Església d’Urgell

13


14

Església d’Urgell


Recepció de Nadal del Copríncep Episcopal a les Autoritats d’Andorra L’assistència a l’acte es va restringir a una vintena de persones per tal d’observar les mesures decretades per les autoritats sanitàries

L

’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. JoanEnric Vives, va oferir el 23 de desembre a migdia al Palau Episcopal la tradicional recepció de Nadal a les Autoritats i al Poble d’Andorra. A diferència d’altres anys, però, i per tal d’observar les mesures decretades per les autoritats sanitàries per evitar la propagació de la pandèmia, l’assistència a l’acte es va veure restringida a una vintena de representants de les més altes institucions del Principat. Així, van poder assistir personalment a la recepció el Cap de Govern d’Andorra, M. I. Sr. Xavier Espot; la Síndica General i la Subsíndica General, M. I. Sres. Roser Suñé i Meritxell Palmitjavila; els Ministres de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, i de Justícia

i Interior, Josep Maria Rossell; el President del Consell Superior de la Justícia, M. I. Sr. Enric Casadevall; el President del Tribunal Constitucional d’Andorra, M. I. Sr. Josep D. Guàrdia; el Representant Personal del Copríncep Episcopal, M. I. Mn. Josep Maria Mauri; i el Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès a Andorra, Sr. Pascal Escande. També hi van assistir els Presidents dels Grups Parlamentaris representats al Consell General i els Cònsols Majors de les set Parròquies, a més del Raonador del Ciutadà, M. I. Sr. Marc Vila Amigó; l’Ambaixador d’Espanya a Andorra, Excm. Sr. Àngel Ros; i la Primera Consellera de l’Ambaixada de França a Andorra, Excma. Sra. Amélie Mas. Així mateix, en representació de la

Cúria diocesana hi eren presents el Vicari general, Il·lm. Mn. Ignasi Navarri; el Vicari Episcopal i Rector d’Encamp, Il·lm. Mn. Antoni Elvira; i el Secretari general i Canceller del Bisbat, Il·lm. Mn. David Codina, així com la Secretària general de la Representació del Copríncep, M.I. Sra. Concepción García Moyano. Després del discurs del Copríncep Episcopal, el text íntegre del qual transcrivim a continuació, el viola de l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (ONCA), Sr. Elias Porter, va interpretar la nadala “Fum, fum, fum” i la cançó popular catalana “El cant dels ocells”, per cloure tot seguit l’acte amb la interpretació de l’himne nacional d’Andorra. La recepció es va emetre en directe pel canal de Youtube del Bisbat d’Urgell i per la web d’Andorra Televisió.

Només una vintena de representants de les principals institucions andorranes van poder assistir personalment a la recepció. Església d’Urgell

15


Discurs del Copríncep Episcopal a la recepció de Nadal oferta a les Autoritats d’Andorra Bon Nadal a tots! 1.- Permeteu-me que en començar aquest parlament us expressi la meva alegria i satisfacció per poder estar amb tots Vostès, les Autoritats del Principat d’Andorra, i felicitar-nos el Nadal. Les restriccions de la pandèmia del coronavirus, que des de fa mesos estem patint, fan que hàgim hagut de reduir molt l’assistència enguany, i per aquesta raó som pocs els qui presencialment podem estar presents al Palau Episcopal. Amb tot, avui el Palau del Bisbe a La Seu s’eixampla i engrandeix per deixar-hi entrar, a través dels mitjans de comunicació, tots els andorrans i andorranes, les institucions diverses que sostenen i enriqueixen la societat andorrana viva i plural. Gràcies per venir; sigueu-hi tots benvinguts. Llegim al profeta Isaïes (Is 60,2-3), que parla a un poble exiliat que anhela retornar a la pàtria: “Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu [Israel] clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada”. Jesús és la Llum que dissipa totes les nostres pors i les tenebres del moment actual de la història humana. Enguany, des del Palau Episcopal de La Seu d’Urgell, i retransmès pels mitjans de comunicació i pel canal Youtube del Bisbat, ens felicitem el Nadal i ens desitgem un Any 2021 venturós i segur, més just i que signifiqui la recuperació dels ciutadans i del país. 2.- Crec que en aquests moments tan durs tots ens podem unir per expressar la nostra amistat i interès per tots els qui lluiten contra la malaltia a les llars, a les residències, als hospitals i a les UCI. En concret enviem un sentit missatge de solidaritat per la seva prompta recuperació al nostre Copríncep, Sa Excel·lència el President Emmanuel Macron, afectat pel virus però que evoluciona molt favorablement. Us necessitem restablert ben aviat! I us proposo que tinguem un sentit record envers dues grans figures molt importants per al nostre Principat que han mort recentment: el Copríncep francès i President de la República, S.E. M. Valéry Giscard d’Estaing, als 94 anys i víctima del coronavirus, i el M.I. Sr. Òscar Ribas Reig, traspassat fa cinc dies de forma inesperada als 84 anys, i primer Cap de Govern de l’era democràtica del nostre país, i que tant havia ajudat a preparar l’elaboració de la Constitució democràtica, així com puntal intel·lectual, moral i patriòtic del nostre Principat, que els Coprínceps havien preservat durant més de 700 anys sense cap discontinuïtat. Per tots ells i especialment pels qui descansen en la pau a causa de la pandèmia, i per les seves famílies, us demano una pregària o un silenci reverent. [pausa de silenci] Aquest és un Nadal estrany, certament. Per a tots ens suposa un sobreesforç perquè tot el que fins ara era normal (el retorn a casa dels que estan fora, les reunions familiars, les visites als an-

16

Església d’Urgell

cians i malalts, les trobades amb els amics, en definitiva, l’acompanyament més proper a les persones estimades), s’ha convertit en un repte difícil i fins perillós, que ens obliga a manifestar l’afecte i l’estima de manera nova i creativa. És com si la humanitat, acostumada a progressar i acumular riqueses, benestar i poder, hagués vist trencada abruptament aquesta dinàmica, per aturar-nos de cop i obligar-nos a pensar on som i vers on anem, i per demanar-nos un compromís en el tenir cura els uns dels altres, a nivell familiar, local i internacional. Depenem els uns dels altres, i ho hem comprovat a Andorra, ja que hem necessitat ajuda dels països amics i també els l’hem prestada. Les devastadores conseqüències econòmiques que està comportant l’acció d’aquest virus, amb la seva acció destructora per a la salut, ens reclama una solidaritat encara més forta per lluitar plegats en benefici d’aquesta humanitat avui amenaçada. Sort que les vacunes arriben ja, i que podrem doblegar l’expansió del virus i viure amb més seguretat. Al llarg de tots aquests mesos passats, he pogut estar a prop de les autoritats, he anat seguint amb tot l’interès la reacció ciutadana tan exemplar de la nostra societat andorrana, i el paper clau de les autoritats sanitàries i els Comuns que han fet el màxim per servir la prevenció i la seguretat ciutadana. Us vull assegurar que he pregat amb perseverança la Mare de Déu de Meritxell, la nostra Patrona, per totes i cadascuna de les persones que han patit i estan patint el drama de la pandèmia: en especial els que ens han deixat, però també els malalts i les seves famílies, els seus cuidadors, el personal sanitari, l’assistencial, el personal de serveis, els educadors, els sacerdots, els treballadors i els empresaris que han vist reduïda o cancel·lada la seva activitat, el personal de Càritas i de les nostres comunitats parroquials, les ONGs i Creu Roja, i tantes mans conegudes o anònimes, que estan ajudant en les tasques de repartiment d’aliments, material sanitari, donatius i sobretot, l’acompanyament a les persones més desafavorides, en la mesura de les seves possibilitats. 3.- La dramàtica situació que vivim en la pandèmia ha posat en evidència la vulnerabilitat, caducitat i contingència que ens caracteritzen com humans, qüestionant moltes certeses que cimentaven els nostres plans i projectes en la vida quotidiana. La pandèmia ens planteja interrogants de fons, que tenen a veure en el que creiem que ha de ser la felicitat en les nostres vides. La crisi és un senyal d’alarma, que ens fa considerar on es troben les arrels més profundes que ens sostenen enmig de la tempesta. Ens recorda que hem oblidat i postergat algunes coses importants de la vida, i fa que ens preguntem què és el realment important i necessari, i què té només una importància menor o inclús merament superficial. És temps de prova per reorientar la


vida cap a Déu com a meta i vocació nostra; ens ha mostrat que especialment en situacions d’emergència, depenem de la solidaritat dels altres; i ens invita a posar la nostra vida al servei dels altres, en un món nou. Ens ha de conscienciar de la injustícia global i desvetllar-nos per escoltar el clam dels pobres i del nostre planeta que està greument malalt (cf. Papa Francesc, pròleg a W. Kasper (ed.), “Dios en la pandemia”, Sal Terrae, Santander, 2020) Avui us animo a tots a comprometre’ns a continuar fent esforços de solidaritat i alhora de sacrifici, per sortir aviat d’aquesta crisi. I que en sortim més forts i més solidaris, amb la millor disposició per a ajudar, i confiant que aquesta dura prova que avui ens angoixa doni pas a un nou any 2021 de reconstrucció i de noves esperances, de major obertura a l’autèntica felicitat. 4.- També el virus ens ha imposat al país i a les empreses i institucions, una agenda de prioritats molt diferent a la que inicialment teníem quan va començar l’any 2020. Amb l’esforç i el compromís del Cap de Govern i de tots els Ministres i funcionaris, amb la flexibilitat que ha sabut tenir el Consell General i la cooperació dels Comuns i la societat andorrana, de tota la societat andorrana, s’han pogut superar reptes molt difícils per al nostre petit país. Ha calgut aplicar polítiques d’ajuts econòmics, ERTOs, recercar recursos financers, tasca especialment complexa en el nostre cas perquè Andorra continua immersa en el procés de negociació d’un Acord d’Associació amb la Unió Europea que encara no ha arribat a la seva conclusió, i hem hagut de patir per trobar fons de solvència que garanteixin la nostra liquiditat. S’imposa l’aprendre a viure oberts al món. La pandèmia és molt dura però la superarem. Però haurem d’aplicar-nos tots a pensar en la recuperació i la reconstrucció de la riquesa del país, i això també es una gran oportunitat per a reflexionar sobre quin tipus de futur volem per a Andorra i com el construirem entre tots. De la mateixa manera que s´han confirmat tendències que es començaven a veure fa uns anys i ja són imparables (per exemple, el desenvolupament tecnològic amb noves formes de treballar, com el teletreball), crec que també s’ha posat de manifest la nostra dependència de l’exterior (per exemple, amb els respiradors, el personal sanitari, i ara amb les vacunes) i ha calgut l’adhesió al Fons Monetari Internacional, entre d’altres novetats, que s’ha accelerat en temps de pandèmia. Així com fins ara hem viscut molt bé dels visitants i turistes amb una oferta de producte i servei que evidentment cada vegada està més treballada i és millor, i que ha aportat i ha de seguir aportant riquesa i benestar al nostre país, a l’hora de mirar endavant hem d´incorporar també a la nostra reflexió quin espai podem tenir fora. Pensant en les generacions joves, hem de mirar amb il·lusió i curiositat a l’exterior que els pot oferir moltes oportunitats per al país, les seves empreses i la seva gent. Crec que la recuperació d’aquesta pandèmia ens oferirà una bona ocasió per a reflexionar proactivament sobre quin paper i quines oportunitats podem tenir per recolzar el desenvolupament. Enfortim-nos per preparar el futur del nostre país, amb saviesa i recerca creativa, essent fidels a la

Després del parlament de l’Arquebisbe i Copríncep, el viola de l’ONCA Elias Porter va cloure l’acte amb la interpretació de l’himne nacional d’Andorra.

tradició i a la nostra Constitució. 5.- En aquest sentit convido tots els andorrans i andorranes a vetllar per estar a l’altura de la nostra vocació com a nació i a ajudar-nos amb nous consensos a mantenir viva l’estructura antropològica fonamental de l’ésser humà, sense iniciar dreceres poc experimentades en temes massa importants per a la persona humana i la seva dignitat. Andorra al costat d’altres grans nacions pot ser llum d’estabilitat i preservació de les arrels fonamentals de l’autèntic “humanisme integral”, que ha segellat la nostra història, sense deixar-nos endur per innovacions que poden resultar contraproduents, si posen a prova els pactes que ens han fet grans i que ens han donat gran estabilitat al llarg de la història. Us convido a l’esperança. L’esperança que ens parla d’una set, d’una aspiració, d’un anhel de plenitud, d’una vida reeixida, d’un voler tocar allò excels, el que omple el cor i eleva l’esperit cap a les coses grans, com la veritat, la bondat i la bellesa, la justícia i l’amor. L’esperança és audaç, sap mirar enllà, amb llums llargs. Més enllà de la comoditat personal, de les petites seguretats i compensacions que ens tanquen l’horitzó, per obrir-nos a grans ideals que fan la vida més bella i més digna. (cf. Papa Francesc, Encíclica “Fratelli tutti”, núm. 55). Entre tots ho aconseguirem. No ho dubteu. Demano que la llum del Nadal il·lumini les nostres vides i, en especial en aquests moments difícils, ens ompli d’esperança perquè l’any vinent ens tornem a retrobar plegats en aquesta mateixa sala amb totes i tots els qui, malauradament, nos ens han pogut acompanyar avui amb la seva presència. A tots una salutació ben cordial amb els millors auguris per a l’Any Nou! Bon Nadal i Visca Andorra! +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, 23 de desembre de 2020

Església d’Urgell

17


Memòria agraïda de l’any 2020

“S

eguint la tradició de la nostra Diòcesi, en aquest acte de felicitació del Nadal de la Cúria diocesana a l’Arquebisbe Joan-Enric, fem, un any més, una memòria agraïda del que ha estat aquest any 2020, que arriba a la seva fi. Un any per oblidar? O millor, un any per aprendre i recordar! Un any en el que la novetat s’ha pogut convertir en oportunitat per pensar en allò essencial i per redescobrir el sentit i el significat de la comunió entre les persones”. Amb aquestes paraules començà Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell, el resum dels principals esdeveniments registrats a la Diòcesi d’Urgell durant el 2020, els quals classificà en vuit apartats temàtics.

Canonge i Arxiver Diocesà i Capitular d’Urgell, Mn. Benigne Marquès Sala. En segon lloc, es referí als fets relacionats “amb els religiosos i religioses”, tot destacant “el testimoni i la valentia dels Instituts de religiosos i religioses de la Diòcesi que han estat, i estan, en primera línia d’acció en aquesta pandèmia que ens amenaça”. Va recordar la celebració del novè aniversari de la beatificació de la Mare Anna Maria Janer; la Jornada Diocesana per a la Vida Consagrada al Santuari del Sant Crist de Balaguer, el mes de febrer de 2020; i la commemoració al Santuari de Refet, regit per una comunitat de religioses Jerònimes, dels 1600 anys de la mort de Sant Jeroni. També va recordar “amb tristesa com les religioses Missioneres de la Immacu-

Mn. Ignasi Navarri va resumir els principals esdeveniments del 2020 a la Diòcesi.

En el primer apartat, que titulà “Amb el presbiteri de la Diòcesi”, recordà, entre d’altres fets, els preveres d’Urgell traspassats des del Nadal de l’any anterior (Mn. Josep M. Santemases, Mn. F. Xavier Parés, Mn. Joan Escales, Mn. Manuel Pal, Mn. Josep M. Ricart, i Mn. Jaume Vila), així com, en un altre ordre de coses, la concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya al 18

Església d’Urgell

lada Concepció deixaven Agramunt, després de 140 anys de presència a la Diòcesi”; així com “la joiosa professió perpètua de la Gna. Rosaura Morales a l’Institut de les Religioses de la Sagrada Família d’ Urgell”. En el tercer apartat, “el camp de la caritat i dels malalts”, Mn. Ignasi resumí l’important esforç de Càritas per fer front a l’augment de sol·licituds d’ajudes motivat per la pandèmia.

Un esforç que ha estat possible en part gràcies a la generositat de les empreses i particulars, i també dels sacerdots del Bisbat, que han volgut sumar-se a l’acció caritativa de l’Església aportant, cadascú segons les seves possibilitats, donatius i materials per pal·liar els efectes de la pandèmia entre els sectors més vulnerables de la societat. També s’ha fet un esforç important pel que fa a l’acompanyament i reforç educatiu de la mainada, i perquè poguessin enviar la carta als Reis Mags i participar en tot un seguit d’activitats necessàries per al seu creixement personal. D’altra banda, durant la darrera campanya de Mans Unides d’Urgell s’ha ajudat a finançar un projecte per facilitat l’autonomia de les dones de l’ètnia Xavante, a l’Estat de Mato Grosso, al Brasil; i un altre a la selva peruana per millorar la qualitat de vida dels infants amb discapacitat física. En el camp de l´apostolat i l’evangelització cal destacar el treball silenciós de moltes hores d’acompanyament als familiars en el moment de donar cristiana sepultura als seus éssers estimats, així com una tasca evangelitzadora més discreta, diferent, atès que la celebració dels sagraments no s’ha pogut fer amb la presència habitual de fidels a causa de les mesures per evitar la propagació de la pandèmia. Pel que fa a l’àmbit del pensament i de la cultura, es va poder organitzar una nova edició, tot i que telemàticament, de la Càtedra de Pensament Cristià, amb la participació del Dr. Torralba, que proposà el tema “La crisi com a oportunitat: valors per afrontar-la”. També de manera telemàtica es va celebrar una nova edició de les Jornades de Teologia,


en la qual el Dr. Torralba i el Dr. José Carlos Bermejo van parlar de “Saber acompanyar i consolar. Afrontar el dol”. I en el camp del patrimoni cultural cal destacar les intervencions a les esglésies de Rialp, de Puigverd d’Agramunt, del Tarrós i d’Arestui, entre d’altres, a més dels molts treballs de restauració enllestits o actualment en curs, com ara les pintures gòtiques de Sant Domènec de Puigcerdà, la talla de fusta policromada de Sant Jaume d’Arties i la portalada de l’església de Saga. En relació amb la condició de Copríncep de l’Arquebisbe d’Urgell, tot i la pandèmia s’han pogut mantenir els contactes regulars amb

les autoritats andorranes i fer-ne el seguiment al Principat, a més de presidir el funeral solemne i emotiu del 22 de juny a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella per tots els difunts morts a Andorra durant les primeres setmanes de la pandèmia. També es va poder mantenir la recepció de les Cartes Credencials dels nous ambaixadors davant el Principat, entre els quals el nou Nunci de Sa Santedat, Mons. Bernardito Cleopàs Auza, que així mateix va presidir l’endemà la solemnitat de la Mare de Déu de Meritxell, Festa Nacional d’Andorra. En el darrer apartat, Mn. Navarri recordà la participació de Mons.

Vives en la trobada anual de la Coordinadora de les Conferències Episcopals, que el 2020 visità Gaza, Jerusalem, Ramal·lah i Betània; i l’assistència, al capdavant d’un grup de fidels d’Urgell, al Congrés de Laics “Poble de Déu en sortida” que va tenir lloc a Madrid. També va assistir el 6 de juliol al funeral per les víctimes de la pandèmia a Espanya que es va celebrar a la Catedral de Nostra Senyora de l’Almudena, i a la cerimònia de beatificació del jove Joan Roig i Diggle, nascut a Barcelona i martiritzat per la seva fe, que va tenir lloc el novembre a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.

La participació de Mons. Vives en la Trobada de la Coordinadora de les Conferències Episcopals en suport dels cristians de Terra Santa; l’Eucaristia de la festa de Meritxell (a la dreta), presidida pel Nunci de Sa Santedat; i el Congrés de Laics “Poble de Déu en sortida” (a sota, a l’esquerra), són tres dels esdeveniments que destacà Mn. Ignasi, així com la important tasca de Càritas en suport de les famílies més vulnerables i en l’acompanyament i reforç educatiu de la mainada (a sota, a la dreta). Església d’Urgell

19


Commemoració del cinquantenari de l’ordenació episcopal de Mons. Joan Martí i Alanis

E

l diumenge 31 de gener de 1971, la Catedral Basílica de Santa Maria de La Seu d’Urgell acollia l’ordenació episcopal de Mons. Joan Martí i Alanis (*El Milà, 1928 - †Barcelona, 2009) de mans de l’aleshores Nunci del Sant Pare a Espanya i Andorra, Mons. Luigi Dadaglio. Mons. Martí Alanis tenia llavors 42 anys d’edat i ocupava la vacant que havia deixat el Bisbe Ramon Iglesias Navarri, la qual havia estat coberta interinament per Mons. Ramon Malla, Bisbe de Lleida, com a Administrador apostòlic. 50 anys després, el 31 de gener d’enguany, la Catedral de Santa Maria d’Urgell acollí de nou un bon nombre de fidels que, malgrat les restriccions per la pandèmia actual, va voler commemorar la joiosa efemèride amb una Eucaristia d’acció de gràcies presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, i concelebrada pels Vicaris generals i pel Secretari general de la Diòcesi. L’Arquebisbe Joan-Enric lluïa per a la celebració l’anell pontifical de l’Arquebisbe Joan Martí Alanis i el mateix bàcul que li havien entregat feia 50 anys en la seva ordenació episcopal a Urgell. A l’inici de la celebració litúrgica, l’Arquebisbe va explicar als fidels com aquella Eucaristia inaugurava un seguit d’actes que la Diòcesi d’Urgell durà a terme l’any 2021 per commemorar aquesta efemèride, especialment cap a final d’any, quan esperem que la pandèmia i la crisi sanitària actual estiguin més apaivagades. A l’homilia, Mons. Vives glossà les lectures proclamades en aquell diumenge, en les quals Jesús, a Cafarnaüm, ensenya amb autoritat

20

Església d’Urgell

i mostra el seu poder alliberador i guaridor del Maligne. L’autoritat de Jesús no prové de títols o condecoracions humanes sinó que neix de ser el Fill estimat del Pare i de viure amb màxima autenticitat la seva missió. L’Arquebisbe demanà a tots els fidels deixar-se “ensenyar” per aquest Mestre, a qui podem conèixer especialment a través de la Paraula de Déu, dels sagraments i de la tradició de la Mare Església, i aprendre d’Ell el seu esperit “alliberador i guaridor” davant del Mal i de les sofrences dels nostres germans. Aquesta autenticitat de Jesús, coherència entre la paraula i la vida, fou la que intentà viure Mons. Martí Alanis, a qui l’Arquebisbe Joan-Enric definí com un home de fe, que assegurà amb el seu ministeri apostòlic a Urgell la fe catòlica i la

Mons. Vives, acompanyat pels Vicaris generals d’Urgell, presidí l’Eucaristia amb motiu del cinquantenari de l’ordenació episcopal de Mons. Joan Martí.

comunió amb el Sant Pare i amb tota l’Església universal.

Durant tot l’any 2021, la Diòcesi d’Urgell organitzarà diferents esdeveniments per commemorar l’efemèride Mons. Martí erigí les noves institucions de renovació manades pel Concili Vaticà II, i l’aplicà treballant per una Església missionera, misteri de comunió i poble de Déu; austera i servidora dels pobres; Església compromesa amb l’ecumenisme; Església defensora i promotora de la dignitat de la persona i de la seva llibertat religiosa; Església sense afany de poder, sinó servidora de tots. Una Església que volia aplicar la Doctrina Social a totes les situacions, també a la realitat social i política que llavors es vivia, d’un règim autoritari, respectant l’autonomia de les realitats temporals. Ell va ser agosarat en alguns temes nous: formació del clergat, vocacions vingudes de fora, missió al món rural, turisme, reorganització econòmica diocesana i de les Parròquies, així com de les rectories i de l’acció social envers les necessitats més grans; sense oblidar l’obertura del procés de beatificació dels sacerdots diocesans màrtirs. Com a prevere jove treballà molt a Tarragona en temes de Doctrina de la fe, d’ensenyament i escoles diocesanes. I ja de Bisbe, a més del treball diocesà, cooperà lleialment amb l’Arquebisbe metropolità Josep Pont i Gol i els altres Bisbes de Catalunya, com el Cardenal Narcís Jubany, Mons. Josep M. Guix i l’Arquebisbe


Ramon Torrella, especialment en el Seminari Interdiocesà. La Santa Seu el nomenà Administrador Apostòlic de Solsona (1975– 1977). Volia una Església servidora, lliure de lligams amb el poder polític però alhora sensible i col·laboradora en el servei de comunió a Catalunya i a Espanya, des d’un catalanisme “actiu i positiu”. Va ser coautor del cèlebre document de l’episcopat català “Arrels cristianes de Catalunya”. Fou també membre del Comitè Executiu de la Conferència Episcopal Espanyola, i treballà a les comissions de Migracions i a Mitjans de Comunicació Social, posant en marxa a la Diòcesi Ràdio Principat, la revista Església d’Urgell i l’anuari de recerca històrica Urgellia. Participà en el Concili Provincial Tarraconense (1995) i alertà sobre els progressismes, sense caure en mans dels conservadorismes. Governà amb fermesa i clarividència la Diòcesi, amb suavitat de formes, i defensà les llengües minoritàries catalana i aranesa. Estava molt al dia teològicament i culturalment, i al final del seu pontificat escrivia articles molt pensats i influents als diaris. No volgué escriure cap volum de memòries per no deixar malament persones o institucions. Sabé sempre guardar secrets. Va ser un home d’Estat. Fou una de les dimensions més destacades del pontificat de Mons. Martí perquè és gairebé única, ja que no hi ha cap més Bisbe –tret del Papa- que tingui l’obligació d’acompanyar un país, servint-lo com a Cap d’Estat. Quan prengué possessió com a Copríncep (17 de març de 1971) havia d’exercir tots els poders conjuntament amb el Copríncep Francès. No era pas fàcil. Va servir el Principat amb intel·ligència, prudència i molta generositat, com un Copríncep totalment disponible i servicial, i es pot destacar que anà al davant del procés constitucional amb el Copríncep Francès, François Mitterrand, com també amb el Consell General de

Mons. Joan Martí i Alanis va ser ordenat Bisbe el 31 de gener de 1971 a la Catedral de La Seu d’Urgell de mans de l’aleshores Nunci del Sant Pare a Espanya i Andorra, Mons. Luigi Dadaglio.

les Valls i amb les persones que van intuir aquell gran moment històric, únic, per al Principat d’Andorra. Ell, doncs, va poder culminar la Constitució democràtica d’Andorra, i n’estava ben orgullós, de l’aprovació i l’acceptació del poble andorrà en el referèndum del 14 de març de 1993. El seu càrrec de Copríncep va afavorir les relacions amb els Presidents i Coprínceps Francesos, amb el Rei d’Espanya, amb els Presidents de la Generalitat, així com amb els Presidents del Govern d’Espanya. Amb el procés constitucional i la Constitució de 1993, Mons. Martí passà a ser un Copríncep constitucional, amb poders i responsabilitats molt definides i més restringides. Va deixar dotze pàgines escrites sobre com va aprendre a fer política: des dels clàssics fins als darrers tractats, fent palès com es preparava i exercia les seves responsabilitats a consciència. Finalment, Mons. Vives destacà com el Bisbe Joan va ser un home bo, senzill, afectuós, amb ànima alegre i amic dels amics. Fidel a la pregària, a la missa i a la lectura espiritual. Sempre cordial amb tothom. Preparava amb exigència i rigor totes les seves intervencions, des de les més importants a les més simples i senzilles. Estimava

els sacerdots, els laics, els religiosos i la gent dels pobles. Coneixia en concret la geografia de la Diòcesi. Posava molta il·lusió, com un infant, en les coses que havia de fer, projectes, viatges, visites, conferències. I va mirar de ser sempre just en totes les seves actuacions. El Senyor va voler que morís l’11 d’octubre de 2009, al moment en què junts, a l’hospital, en silenci, ell ja panteixant, Mons. Vives i Mons. Martí seguien a la televisió la cerimònia de canonització de Sant Francesc Coll i altres quatre sants. Un moment intens de comunió episcopal, ja que un Bisbe és sempre un membre del Col·legi Episcopal que el Papa presideix. I amb el Papa, ells dos units, sols a l’habitació, seguiren les lletanies dels sants. I el Senyor va escoltar la seva pregària, i els sants van venir a buscar-lo. L’Església, quan acomiada un fill difunt, prega dient: “Ajudeu-lo sants de Déu, sortiu a rebre’l àngels del Senyor, acolliu la seva ànima i presenteu-la a l’Altíssim!”. I així s’esdevingué, en aquell 11 d’octubre, dia de l’entrada en la vida eterna de l’Arquebisbe Joan. Al cel sigui i ens ajudi en el nostre camí com a Església diocesana!  Església d’Urgell

21


Visita del Conseller de Treball de la Generalitat al Grup Grapats de Càritas d’Urgell

E

l Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Chakir el Homrani Lesfar, va voler conèixer de primera mà les instal· lacions i el funcionament del Grup Grapats durant la seva visita oficial a La Seu d’Urgell el 22 de gener. El nou Grup Grapats aplega dues empreses creades i participades al

cent per cent per Càritas d’Urgell: Nougrapats Empresa d’Inserció, que té com a objecte promoure la creació de llocs de treball per a col·lectius en risc d’exclusió; i el Centre Especial de Treball (CET), dedicat a la promoció de llocs de treball protegits per a joves amb capacitats especials, ja siguin físiques o mentals.

El Director de Càritas d’Urgell guià el Conseller de Treball (esquerra) en la seva visita al Grup Grapats. A sota, en primer terme i d’esquerra a dreta, Marian Lamolla, Francesc Viaplana, Jordi Fàbrega, el Conseller Chakir el Homrani i Josep Casanovas, durant la visita a les instal·lacions del Grup Grapats.

22

Església d’Urgell

Justament la posada en marxa del CET fou aprovada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies el mes de març de 2020. Del funcionament de l’empresa i de les dificultats que suposa la situació actual en van parlar el Conseller i el Director de Càritas d’Urgell, Josep Casanovas, en una trobada en la qual també van participar l’Alcalde i el Vicealcalde de La Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega i Francesc Viaplana; la Tinent d’Alcalde d’Atenció a les Persones, Marian Lamolla; i la Delegada del Govern al Pirineu, Rosa Amorós. La missió i objectiu del Grup Grapats és millorar l’ocupabilitat de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat social i laboral, mitjançant una experiència real de treball, i tot potenciant alhora la sostenibilitat econòmica del projecte. Càritas d’Urgell fa aquesta aposta per tres raons: • Per millorar la qualitat del programa d’inserció laboral, en disposar de dos projectes d’inserció ben diferenciats per col·lectius. D’aquesta manera es faciliten més mitjans d’inserció laboral, i més adients, per a les persones a les quals s’adreça el projecte. • Per seguir apostant per un canvi social, fomentant projectes d’economia sostenible i un consum responsable, en sintonia amb el magisteri del Papa Francesc. És el que Càritas anomena “un negoci amb cor”. • Per impulsar de manera decidida la sostenibilitat ambiental. Per aquesta raó Càritas treballa per fomentar projectes d’economia circular basats en la reutilització del residu tèxtil i del mobiliari usat; i, al mateix temps, mantenint la creació de serveis eco-sostenibles.


La cultura de la cura com a camí de pau1

E

l Missatge del Papa Francesc per a la 54a Jornada de la Pau del primer de gener d’enguany s’ha centrat en “La cultura de la cura com a camí de pau”. Cultura de la cura per eradicar la cultura de la indiferència, del rebuig i de la confrontació. És una reflexió de futur després de l’any caracteritzat per la gran crisi sanitària del Covid-19, que ha causat tants patiments i penúries. Parla del Déu Creador, origen de la vocació humana a la cura o custòdia del projecte de Déu per la humanitat, posant en evidència la relació entre l’home (’adam) i la terra (’adamah), i entre els germans. Parla de la vida i el ministeri de Jesús que són la revelació de l’amor de Déu Pare per la humanitat. S’apropa als malalts del cos i de l’esperit i els guareix; perdona els pecadors i els dóna una vida nova. S’inclina sobre la humanitat ferida, li embena les ferides i se n’ocupa, i a la creu allibera la humanitat de l’esclavitud del pecat i de la mort. Així, amb el do de la seva vida i el seu sacrifici, obre el camí de l’amor i ens diu a cada un: “Ves, i tu fes igual” (cf. Lluc 10,37). Obedient a Jesús, l’Església des dels inicis ha difós les obres de misericòrdia i ha inspirat en la societat i en la cultura el servei de la caritat cristiana. Així van sorgir nombroses institucions per a l’alleugeriment de totes les necessitats humanes: hospitals, hospicis, orfenats, llars per a infants, leproseries, refugis per a pelegrins, entre d’altres. I va inspirar des dels principis de la Doctrina Social la cultura de la cura, promovent la dignitat de tota persona humana,

1

la solidaritat amb els pobres i els indefensos, la preocupació pel bé comú i la salvaguarda de la creació. Tenir cura és promoure la dignitat i els drets de la persona. És custodiar el bé comú. És promoure la solidaritat, no com un sentiment vague, sinó com a determinació ferma i perseverant de compromís pel bé de tots i de cada un, perquè tots siguem veritablement responsables de tots. La solidaritat ens ajuda a veure l’altre —entès com a persona o, en sentit més ampli, com a poble o nació— no com una estadística, o un mitjà per a ser explotat i després rebutjat quan ja no és útil, sinó com el nostre proïsme, company de camí, cridat a participar, com nosaltres, en el banquet de la vida al qual tots estan igualment convidats per Déu.

Tenir cura és promoure la dignitat i els drets de la persona. És custodiar el bé comú. És promoure la solidaritat com a determinació ferma i perseverant de compromís pel bé de tots i de cada un, perquè tots siguem veritablement responsables de tots Aquests principis han de ser com una “brúixola” per a un rumb comú i realment humà en la globalització. I el Papa Francesc esmenta el respecte i la defensa dels drets humans i l’educació per a la pau, concretant

que es podria constituir amb el diner que s’usa en armes i altres despeses militars “un fons mundial” per a poder derrotar definitivament la fam i ajudar al desenvolupament dels països més pobres.

La promoció de la cultura de la cura requereix un procés educatiu que neix a la família, continua a l’escola i la universitat i, en certs aspectes, amb els agents de la comunicació social La promoció de la cultura de la cura requereix un procés educatiu que neix a la família, continua a l’escola i la universitat i, en certs aspectes, amb els agents de la comunicació social. També les religions i les organitzacions internacionals governamentals i no governamentals poden exercir un paper insubstituïble en la transmissió dels valors de la solidaritat, el respecte a les diferències, l’acollida i la cura dels més fràgils. No hi ha pau sense la cultura de la cura, com a compromís comú, solidari i participatiu. Fan falta camins de pau que portin a cicatritzar les ferides, i artesans de pau disposats a generar processos de guarició i de retrobament amb enginy i audàcia, per avançar vers un nou horitzó d’amor i pau, de fraternitat i solidaritat, de suport mutu i acollida. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Article publicat el 10 de gener al diari La Vanguardia. Església d’Urgell

23


Càtedra de Pensament Cristià

Hiperpaternitat i eugenèsia liberal

“H

iperpaternitat” és un mot que resumeix el comportament de certs pares que es comprometen tan intensament i extensament en l’educació dels seus fills que els controlen i els supervisen fins els més petits detalls de la seva vida privada. Intervenen en tots els aspectes de la seva vida escolar i social. Són pares tan obsessivament preocupats per l’èxit dels seus fills que els sobreestimulen amb tota mena d’activitats extraescolars. Controlen rigorosament el seu temps i no els deixen ni un espai lliure per fer la seva pròpia experiència social de la vida. La hiperpaternitat es pot qualificar com una forma de perversió que pretén modificar el nostre model educatiu tot augmentant la càrrega d’atenció dels infants i la càrrega de treball dels seus progenitors. Enfront d’aquesta tendència, cal subratllar que l’aprenentatge consisteix, justament, en l’experiència personal de

24

Església d’Urgell

certes contrarietats. El camí és, de fet, més rellevant que l’arribada; i la dificultat estimula en l’infant la imaginació, la intel·ligència i la cooperació amb altres per trobar sortides. La hiperpaternitat, lluny d’estimular l’autonomia funcional de l’infant, l’atrofia i avala la pràctica del paternalisme i del proteccionisme. ¿Quina relació hi ha, però, entre el

Podem escollir tenir o no tenir fills, exercir o no exercir la paternitat, però no podem escollir com volem que siguin. transhumanisme i la hiperpaternitat? ¿Què tenen a veure les noves tecnologies amb el control i la supervisió educativa? Les biotecnologies aplicades a la vida humana emergent obren un munt d’interrogants. Mai com en l’actualitat l’ésser humà havia tingut

tantes possibilitats reals de poder modificar, alterar, manipular i transformar la vida humana emergent. Mai com ara el debat tecnològic havia estat tan present en l’esfera escolar. Emergeixen iniciatives de tot ordre que, profundament enllaçades amb la tecnologia més sofisticada, tenen com a objectiu millorar, significativament, el rendiment escolar dels infants. Des del transhumanisme es fa una especial insistència en l’imperatiu de millorar les generacions futures, tot modificant els gens que siguin convenients per garantir el naixement d’éssers humans millorats. En aquest debat s’està produint un desplaçament de l’anomenada eugenèsia negativa, que s’havia proposat per evitar el desenvolupament de certes malalties de tipus hereditari amb el propòsit de no transmetre-les a les generacions futures, cap a l’eugenèsia liberal, que ja no té una orientació terapèutica, sinó perfeccionista. Els transhumanistes s’oposen, amb


El transhumanisme planteja l’imperatiu de modificar el nasciturus perquè neixi amb unes qualitats i capacitats millors de les que tindria si seguís el seu curs natural.

virulència, a una regulació política de la genètica humana i, per tant, a l’eugenèsia estatal, però defensen el millorament biotecnològic del nasciturus. És una qüestió de lliure decisió, de consum segons la pròpia voluntat. Els ideòlegs transhumanistes parteixen del supòsit que una mà invisible regularia automàticament les microdecisions individuals i que tot això garantiria les mutacions successives de l’espècie humana vers una nova espècie. La discussió no està centrada en si es poden aplicar o no les biotecnologies en les primeres fases de la vida humana emergent per pal·liar alguna patologia congènita mitjançant la teràpia gènica. La qüestió que posa al bell mig de l’àgora el transhumanisme és l’imperatiu de modificar el nasciturus perquè neixi amb més prestacions, si es pot dir així, amb unes qualitats i capacitats millors de les que tindria si solament es deixés fer el seu curs natural. El debat introduït pel transhumanisme ressuscita velles qüestions com la de l’eugenèsia, però no exercida des de l’Estat per motius racials, sinó l’eugenèsia liberal, exercida pels pares del nasciturus amb la voluntat de millorar les seves condicions naturals a fi i efecte que estigui més ben dotat i tingui més capacitat per competir en el món en el qual haurà de viure.

Què significa la paternitat? Quins són els límits de la maternitat? Tenim dret els pares a millorar el fills que naixeran? Tenim dret a no fer-ho, podent-ho fer? Tenim el deure d’aplicar totes les tecnologies que estan al nostre abast per millorar-los? El fill és una propietat? És un do? Ens pertany? I, si no ens pertany, a qui pertany? Qui pot decidir alterar la seva composició cromosòmica per ser millor? Algú ho pot decidir? Entra dins del camp de decisions de la paternitat? Podem escollir tenir o no tenir fills, exercir o no exercir la paternitat, però no podem escollir com volem que siguin. Acceptar els fills com un do no significa, però, tenir una actitud passiva enfront de les seves malalties o mancances. Acceptar-los com són significa acollir el seu misteri, tant allò de bell i de noble que hi ha en ells, com allò de lleig i de mesquí, però comprometre’s activament en pal· liar les patologies que puguin patir. En el debat sobre si es pot o no decidir el sexe del nasciturus o altres caràcters que vénen determinats per la seva constitució cromosòmica, hi entra, de retruc, la qüestió de la dignitat. Els bioconservadors afirmen que l’embrió té una dignitat inherent i que, consegüentment, no pot ser objecte d’instrumentalització, ni de modificació, encara que sigui amb bons propòsits, sinó que ha de ser tractat, seguint la famosa expressió

kantiana, sempre i en qualsevol circumstància, com un fi en si mateix (ein Zweck in sich selbst) i mai únicament com un instrument. Els tecnoprogressistes consideren que si aquest ésser humà emergent pot ser millorat abans de néixer, tant en la seva estructura cromosòmica com en la seva gènesi embriològica, és un deure moral fer-ho. En aquesta apassionant discussió, és útil la distinció entre acte i potència, entre allò que és, en si mateix, un embrió i allò que pot arribar a esdevenir si és acollit en l’úter matern. Per si sol, el nasciturus no té la potència activa per esdevenir un fetus i, posteriorment, un nounat. Necessita l’acollida en el si matern, la protecció de la mare i la seva alimentació i preservació per arribar a esdevenir un fetus i, posteriorment, un nounat. No tot naixement és desitjable als ulls de la nostra societat i els ciutadans integren aquest argument en la decisió de tenir o no un fill. Molts opinen que certes malalties o malformacions del nasciturus justifiquen la interrupció voluntària de l’embaràs per motius terapèutics. La selecció natural, doncs, no és un record del passat, ni una visió d’un futur inquietant. És un fet. L’absència d’estructures d’acollida per als subjectes més vulnerables, l’avortament terapèutic, o fins i tot l’esterilització de persones amb discapacitat intel· lectual són mostres il·lustratives de l’eugenèsia liberal contemporània. El desenvolupament de les noves biotecnologies obre una nova ruta, la de modificar directament la naturalesa humana abans del seu naixement. Per bé que aquesta possibilitat encara no està reconeguda legalment, a excepció d’algunes intervencions terapèutiques, la idea entusiasma molts pensadors, perquè hi veuen el mitjà per transcendir, a la fi, la nostra humanitat animal. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

25


El raconet de la mística

Un temps per al dolor

E

n tota vida humana hi ha un temps per al dolor. Dolor físic per la composició material degradant i corruptible del nostre cos, i dolor psíquic i espiritual perquè l’esperit, formant unitat indissoluble amb el cos, està condicionat a les variacions i a la fragilitat d’aquest. Trobem al llibre de Job: “Però a mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc”. I a l’Evangeli de Marc hi llegim: “Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. [...] I ell va curar molts malalts de diverses malalties, i va treure molts dimonis”. El dolor, ben assumit, i suportat amb valentia i esperança, ens serveix d’una pedagogia excel·lent, que ens obliga a sortir de la irreflexió i de la superficialitat. Ja no som el

què ens pensàvem ser. S’ha ensorrat la nostra fortalesa, ens sentim vulnerables i ha començat a perdre força l’egocentrisme, on, potser, vivíem instal·lats. El sofriment ens obliga suaument a veure els altres amb una disposició nova, perquè d’ells n’esperem l’ajut i el consol.

Sovint, el sofriment obre la porta a l’oració humil i sincera i a la confiança en Déu, com a refugi segur Ara comencem també a entendre el dolor d’altri i sentim néixer en nosaltres un afecte compassiu per a tots els qui sofreixen, i la voluntat de fer-nos-hi propers per alleujar-los. Sovint, el sofriment obre la porta

a l’oració humil i sincera i a la confiança en Déu, com a refugi segur. Com el salmista, quan diu: “Lloeu el nostre Déu, [...] que conforta els cors desfets i embena les ferides. [...] El Senyor sosté els desvalguts”. O també s’esdevé que, davant d’una tasca que es presenta plena d’obstacles i sofriments, aparegui en el nostre interior un coratge desconegut i una disposició a tota prova, per arribar a l’objectiu que ens proposem. Sant Pau ho confessa dient: “Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells” ¿Podrem dir alguna vegada com el mateix Pau: “Tractant-se de l’Evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part”? Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h.

26

Església d’Urgell


Homenatge a Josep Danés i Torras

En el marc de la tradicional felicitació de les festes de Nadal de la Cúria diocesana a l’Arquebisbe Joan-Enric, que enguany tingué lloc a la Catedral de Santa Maria d’Urgell per tal d’observar les mesures sanitàries per prevenir l’expansió de la pandèmia, el 24 de desembre es va retre homenatge a Josep Danés i Torras (Olot, 1891-1955), arquitecte diocesà que dugué a terme un bon nombre de projectes arreu de la Diòcesi d’Urgell, especialment durant el pontificat de Mons. Justí Guitart. La lliçó de Laudatio sobre Josep Danés anà a càrrec de Carles Freixes Codina, Director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, a més d’arquitecte tècnic especialitzat en el camp de la restauració patrimonial i postgrau en direcció estratègica de museus i centres patrimonials. Forma part de la Comissió de Patrimoni del Bisbat de Solsona i ha treballat intensament en la conservació i salvaguarda del fons d’art de la seva Diòcesi.

Església d’Urgell

I


Josep Danés i Torras, arquitecte diocesà d’Urgell (1891-1955) Amb motiu de l’homenatge de la Diòcesi a l’arquitecte diocesà d’Urgell Josep Danés i Torras, he estat convidat a glossar la figura d’aquest personatge. Agraeixo la invitació del Sr. Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i la col·laboració de la Delegada de Patrimoni, la Sra. Clara Arbués. I a tots els assistents a aquest acte. Josep Danés, l’arquitecte i el treball de la masia catalana No podríem entendre avui la figura de Josep Danés i Torras sense el valuós estudi realitzat pel seu biògraf, Joaquim Maria Puigvert, professor de la Universitat de Girona, que publicà la seva obra completa en el llibre “Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics”. Avui, una desena d’anys després de la seva publicació, es troba descatalogat des de fa un bon nombre d’anys, fet que demostra l’interès que va suscitar aquesta publicació sobre l’obra d’aquest arquitecte. Josep Danés i Torras neix a Olot l’any 1891, fill d’una llarga família originària de la Vall d’en Bas. El seu pare va ser metge de la capital de la Garrotxa i pare d’una nissaga de dotze germans, entre els quals també sobresortiren el metge Joaquim Danés; en Daniel Danés, notari; o l’Enric Danés, farmacèutic. L’ambient intel·lectual i cultural que es vivia en el si familiar va permetre que Josep accedís a la universitat després d’estudiar als Escolapis d’Olot. Juntament amb el seus germans Joaquim i Enric van fundar l’associació Aglenya de la Garrotxa (literària i confidencial) amb Josep M. Garganta, poeta, i amb el crític literari Josep M. Capdevila i Balanzó, fet que demostra el seu neguit cultural ja des de la seva joventut. Inicià els estudis d’arquitectura a Barcelona l’any 1909 i fins a 1917, moment en què coincideix amb arquitectes d’una llarga trajectòria, com ell: Cèsar Martinell , Nicolau Rubió i Tudurí, Francesc Folguera i

1

Grassi, Antoni Puig i Gairalt, Joan Bergós, Lluís Bonet Garí, i Isidre Puig Boada, entre d’altres. Per tal de de poder mantenir-se a Barcelona, treballà al despatx de l’arquitecte Josep Puig i Cadalfalch, on col·labora amb Jeroni Martorell en el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Mancomunitat de Catalunya; així com al despatx de Bernat Pejoan i Sanmartí1 (Sant Vicenç de Castellet, 1864 – Barcelona, 1920) arquitecte diocesà d’Urgell. També va realitzar tasques en el temple de la Sagrada Família l’any 19152 per encàrrec del seu amic i arquitecte Isidre Puig Boada. Amb els seus companys de l’Escola d’Arquitectura va crear un equip que s’autoanomenava La Industrial Arqueològica, on desenvolupaven el seu interès pel patrimoni. Una de les activitats més destacades va ser la compra del Castell de Lladurs (al Solsonès), que, amb la seva actuació, volien evitar-ne la seva desaparició. Aquesta compra va ser realitzada per Josep Danés, Lluís Bonet Garí, Albert Carbó i Pompido, Francesc Folguera i Grassi, Isidre Puig Boada i Mn. Joan Serra i Vilaró el juny de 1919 per la quantitat de cent pessetes3. El castell va ser l’excusa per les diverses trobades i jornades de treball dels tres arquitectes, acompanyats en moltes ocasions, per arquitectes i persones vinculades al patrimoni. Ja casats i amb fills, van decidir cedir-lo a l’arquitecte Francesc de Paula Cardoner i Blanch (Barcelona, 1929-1997) que participava a les obres de la Sagrada Família4. El projecte de reconstrucció del Castell, desgraciadament, no va veure mai la llum. Si durant la Renaixença alguns arquitectes treballaven per la recuperació dels grans monuments catalans, com la restauració del Monestir de Ripoll, encapçalada per Elies Rogent, i els treballs de Lluís Domènech i Montaner i Puig i Cadalfach, entre d’altres. Aquesta segona generació vira el seu treball cap a l’estudi de la masia, la qual ells consideraven

Va treballar com a auxiliar al despatx d’Elies Rogent en la restauració del Monestir de Ripoll i a l’Exposició Universal de Barcelona el 1888.

Joaquim M. Puigvert i Solà; “Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Barcelona, 2008), pg. 27. 2

3 Carles Freixes i Codina; “Dels castells a les cases de poble: Isidre Puig Boada i l’interès noucentista pel patrimoni arquitectònic (19201944)”, inèdit. https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/22287. 4 Jordi Bonet Armengol, “Mossèn Joaquim Calderer i Serra (1929-2011)”, Revista TAÜLL – Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l’Art Sagrat de Catalunya (Barcelona, 2012); pg. 37.

II

Església d’Urgell


l’arquitectura pròpia del país5. En aquest sentit, és decisiva la implicació d’aquest joves arquitectes en la Secció d’Arquitectura del Centre Excursionista de Catalunya, on ingressà l’any 1910 com a aficionat a “l’arquitectura i el folklore”. Des d’allà participen activament en els diversos concursos d’arquitectura i, finalment, accedint als càrrecs de representació de l’entitat. L’any 1915, Josep Danés conjuntament amb Francesc Folguera va guanyar el III Concurs d’Arquitectura amb l’“Estudi complet d’una vil·la d’esbargiment en un poble veí de Barcelona (amb mobiliari i jardins)”6: “Revestir les formes de la nostra arquitectura popular d’una dignitat senyorívola, partint d’elements decoratius tan propis del nostre país, com l’esgrafiat. El projecte dels joves estudiants d’arquitectura senyors Folguera i Danés [...] ens mostra una d’aquestes construccions de planta quadrada, amb la teulada a quatre vessants, tan plenes de natural dignitat, damunt la qual han imaginada una ornamentació usant les finestretes i els angles de l’edifici. De doldre és que aquest conjunt tan bellament simple hagi estat tallat, escapçat, per la socolada de pedra, que trenca les grans línies de l’edifici”7. Com veurem, Danés tampoc no oblidava el seu interès per l’arquitectura patrimonial i religiosa. En aquest certamen del Centre Excursionista de Catalunya fou premiat per un estudi de l’església de Sant Joan les Fonts8. També va ser vocal de la Secció d’Arquitectura del Centre els anys 1911, 1912 i 1914; secretari el 1913, i, finalment, President de 1917 a 1921; època que aprofita per vindicar la importància de la masia en la història de l’arquitectura del nostre país. En el IV Concurs d’Arquitectura deia: “La part d’arqueologia arquitectònica és la que restà menys conreada, doncs sols un meritíssim treball va presentar-se optant al tema I; ço que és de doldre, ja que per estar dins la tradició catalana en l’art de construir, cal prendre com a mitjà eficaç l’estudi dels nostres mo-

numents per a conèixer bé la seva estructura, i perquè d’aquest coneixement en vingui l’amor. Així mateix, molt és de doldre que el tema II, “Estudi de la masia en una de les comarques de Catalunya”, restés desert; cal pensar que si la nostra tradició constructiva queda trencada, s’ha de buscar fins on sigui, per a partir d’aquest punt. En l’arquitectura popular és on es troben, fins a èpoques relativament modernes, punts de partida, ja que no sols ha restat més aïllada de tota classe d’influències, sinó que els resultats de les investigacions demostren que [...] en l’arquitectura popular hi predomina l’esperit nacional, essent sols variants d’estil ço que produeix diversitats accidentals del temps”9. Per als nous arquitectes noucentistes, la masia havia de ser el centre del seu treball conjuntament amb la restauració del patrimoni, on quedava estretament vinculat el pairalisme amb els sentiments nacionalistes que havien heretat dels moviments de la Renaixença. La casa, símbol de la família, entroncava perfectament els valors tradicionals de pertinença a un territori, un paisatge, però també a uns costums i, essencialment, a uns valors que entraven en crisi amb l’auge de la industrialització, l’augment de les ciutats en detriment de la vida a pagès. El seu treball no se centrava a Catalunya, ja que també va participar en altres concursos arreu del territori espanyol, com el de la secció d’arquitectura del Cercle de Belles Arts de Madrid, titulat “La casa antiga espanyola”, pel seu estudi sobre la Torre Pallaresa de Santa Coloma de Gramenet10. Conjuntament amb altres arquitectes, com Isidre Puig Boada, l’any 1915 va treballar per la recollida de fons per a les obres de la Sagrada Família de Barcelona, que en aquell moment es trobava en una greu situació de finançament11. Aquesta actuació va arribar fins al punt d’organitzar una exposició amb l’Orfeó Popular Olotí per defensar “el més gran monument que la pietat cristiana edifica actualment en el món i és la mostra més plena de l’art religiós i de la ciència

5 “La Secció d’Arquitectura del CEC i el descobriment de l’arquitectura vernacla (1904-1929)”, de Ramon Graus; “Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya, 1903-1929”, tesi doctoral, inèdita, dirigida per Pere Hereu i Jaume Rosell (Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech, 2012), pgs. 149–192. 6

La Comarca: periòdic setmanal que no està afiliat a cap partit polític. 14 de març de 1914, pg. 170.

7

FOLCH I TORRES, Joaquim: “El Concurs d’Arquitectura del Centre Excursionista”, La Veu de Catalunya, 5 d’abril de 1915.

8

El Deber, semanario católico, 25 de setembre de 1915, pg. 671.

DANÉS I TORRAS, Josep: “El IV Concurs d’Arquitectura”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 266, març de 1917, pgs. 75-76. 9

La Comarca, periòdic setmanal que no està afiliat a cap partit polític. 21 de febrer de 1914, pag 121. El Deber, semanario católico, 21 de febrer de 1914, pg. 125.

10

11

El Deber, semanario católico. 23 de gener de 1915, pg. 94.

Església d’Urgell

III


Fotografia de la família Danés-Torras.

Carnet de Josep Danés durant la seva època d’estudiant a l’Escola d’Arquitectura.

La Industrial Arqueològica, de visita al Castell de Lladurs, al Solsonès. (Fons Isidre Puig Boada).

Vista del Santuari de Núria l’estiu de 1925. (Fons Centre Excursionista de Catalunya).

constructora”12, com ho expressava la premsa local de l’època. En aquesta mostra, inaugurada pel Bisbe de Girona, el Dr. Francesc Mas i Oliver, el 27 12

IV

El Deber, semanario católico. 14 d’agost de 1915.

Església d’Urgell

Cartell de la primera etapa del butlletí L’Estel de Núria, projectat per Josep Danés i Torras.

d’agost de 1915, s’exposaren les fotografies encarregades per Eusebi Güell per a l’exposició dedicada a Gaudí en el Gran Palais de París de 1910.


A dalt i a la dreta, plànols per al nou temple de Les Escaldes projectat per Josep Danés l’any 1953. (Fons Isidre Puig Boada).

Vista actual de la façana principal de l’església de Sant Pere Màrtir a Escaldes-Engordany.

“L’estudiós jove d’aquesta, que segueix la carrera d’arquitecte, D. Josep Danès i Torras, ha publicat en la “Fulla Artística” d’El Correo Catalán del dilluns, un hermós i sentit article sobre el temple de la Sagrada Família de Barcelona, qual edificació, a falta de fondos, està a punt de parar-se. Ens ajuntem a la seva veu i cridem també la atenció de les persones acabalades perquè amb sa generosa almoina contribueixin a la edificació de tan grandiosa obra de religió i art a la vegada” 13

Detall de les voltes a l’interior de l’església de Sant Pere Màrtir.

Sobre la Sagrada Família, Josep Danés va publicar al número 5 de la revista Vida Olotina. Revista quinzenal nacionalista del 16 de maig de 191513: “En el Temple de la Sagrada Família hi trobem l’orientació arquitectònica moderna més interessant que coneixem; ell se presenta amb formes pròpies distintes idees originades segons receptes i per tant no pateix de regust arqueològic. Aquestes formes noves i vives que contemplen nostres ulls davant d’aqueixa meravella, no són per això deslligades de tradició sinó que són re-

“El Temple de la Sagrada Família”, a Vida olotina, revista quinzenal nacionalista. 16 de maig de 1915, pgs. 2-3.

Església d’Urgell

V


sultat d’una evolució ferma i potent del art de construir basíliques, estès per tot el Mediterrani. (...) El programa del constructor d’una basílica és avui com era en els primers segles de la nostra era: resoldre les necessitats litúrgiques que és al que està destinat un temple, a la vegada que homenatjar al Senyor. Aquest programa de transcendental permanència dins les variacions de temps i llocs, nosaltres l’hem trobat llastimosament descuidat, però no ho està en el Temple de la Sagrada Família, ja que son pla respon a les necessitats més exigents de la litúrgia cristiana”. El nom de Josep Danés es troba estretament vinculat a la figura de Rafael Patxot, l’impulsor de l’estudi de la masia catalana. Des del Centre Excursionista de Catalunya van estudiar l’arquitectura popular, especialment la masia, sobre la que va publicar diversos articles, algun ja a partir de 1914. Els més destacats van ser “Gènesi de l’estructura de la masia catalana”, l’any 1931, i “Estudi de la masia catalana”, que juntament amb Danés i Patxot va comptar amb les col·laboracions de Batista i Roca i de Lluís Bonet Garí, malgrat tot el projecte va aturar-se durant la Guerra Civil14. Encara avui aquests treballs continuen sent de referència per estudiar l’arquitectura de mas en tot el territori català. Malgrat els anys transcorreguts els seus estudis no han perdut vigència. Els treballs per la Diòcesi d’Urgell, més enllà de l’arquitectura. En acabar la carrera, l’any 1917, obre despatx a la ciutat de Barcelona. Un dels grans comitents de la seva obra és, sens dubte, el Bisbat d’Urgell durant el pontificat del Bisbe Justí Guitart, que el 1922 li encarrega la reforma del Santuari de la Mare de Déu de Núria, la qual es va allargar passada la mort de Danés. Els primers projectes d’àmbit eclesiàstic, però, arriben de la seva vila natal d’Olot, com, per exemple, la nova església neogòtica de les monges de la Divina Providència (1922-1923), que reconstruiria també el 1942, i una nova façana i campanar neogòtics, que no es varen construir, per al convent del Carme (1925). També fora dels límits diocesans d’Urgell va realitzar, en plena II República, la nova església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, a l’Eixample barceloní, gràcies a la relació del Rector Joaquim Delgé amb Rafael Patxot. O les obres efectuades a Canet de Mar, d’on era filla l’esposa de Danés. Com explica Joaquim Maria Puigvert, Danés restaurava paral·lelament di-

versos temples (Barcelona, Canet de Mar, Ribes de Freser, Puigcerdà, Balaguer...), a més d’altres encàrrecs civils, això devia dificultar extraordinàriament el seguiment de totes les obres. Per aquest motiu realitzava una gran quantitat de plànols amb tots els detalls possibles ja que era gairebé impossible la seva presència a peu d’obra. La tasca d’arquitecte diocesà no se subscrivia només en l’àmbit de la realització d’obra. La seva expertesa li permetia ser assessor especialment en l’àmbit artístic i del patrimoni. No podem oblidar que formava part com a col·laborador dels Amics de l’Art Vell. L’assessorament es va centrar especialment en una època en què l’Església d’Urgell, i en particular les Parròquies, realitzaven vendes d’obres d’art, especialment durant el pontificat del Bisbe Guitart (1920-1940). L’any 1930, va realitzar la taxació del baldaquí de Benavent de la Conca, al Pallars Jussà, per encàrrec de Mn. Ramon Ginó, per un import de 8.850 pessetes. Danés proposà, ja aleshores, que la compra la realitzés la Junta de Museus de Barcelona per tal d’evitar que l’obra sortís del país. Finalment va ingressar a la col·lecció Plandiura. També va impulsar i treballar per la restauració de la imatge de la Mare de Déu de Núria, l’any 1949, quan va proposar a Rafael Forcada i Francesc Llorens la seva realització. Una intervenció no exempta de polèmica que no va agradar a la opinió general, ja que va perdre la morenor amb què la gent estava acostumada a veure la imatge. Josep Danés va sortir en defensa de la intervenció: “Quitar sin titubeos el polvo y la suciedad que los años habían acumulado sobre la imagen, dejándola tal como y se entreveía debía quedar, o sea con los antiguos colores, en que fue policromada en muy lejano día (...) manifiesto que la restauración se ha llevado a cabo con suma delicadeza y sensibilidad de espíritu (...) puede ser antiquísima la negrura que tenía la imagen (...) pero es mucho más antiquísimo el colorido que esta negrura ocultaba”15. L’arquitecte diocesà d’Urgell Són moltes les obres que va realitzar Danés per a la Diòcesi d’Urgell, però destacarem algunes de les més simbòliques. Al tombant dels segles XIX i XX, el Santuari de la Mare de Déu de Núria va experimentar una arribada de visitants, alguns moguts pels nous corrents excursionistes, esquiadors, estiuejants,

Jeroni Moner Codina, a la presentació del llibre “Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics”, de Joaquim M. Puigvert i Solà, 17 de febrer de 2009.

14

15

VI

Ibídem, (Puigvert, 2008), pg. 98

Església d’Urgell


i també amb l’arribada del tren a Ribes de Freser l’any 1919. Aquest nombre creixent de visitants va provocar la necessitat de projectar nous edificis per albergar a totes les persones que s’acostaven a Núria. A diferència del que havia estat costum fins aleshores d’obrir des de Sant Joan, al juny, fins a Sant Miquel, al setembre, a partir de 1916 el Santuari restaria obert durant tot l’any gràcies a l’impuls del Cardenal Benlloch (1864-1926), amb el nomenament de Mn. Antoni Bataller com a administrador del Santuari, que presentaria, a partir de 1917, els primers estudis de reforma que consistien en la repoblació forestal de la Vall, mantenir els camins existents i obrir-ne de nous, la construcció d’un Viacrucis monumental i l’ampliació del Santuari amb un hotel. Aquestes accions suposarien l’enderroc definitiu de l’església barroca, consolidant el nou temple projectat per l’arquitecte diocesà Calixte Freixa. Fins i tot substituint aquest edifici per un de neoromànic. L’any 1922, el Bisbe Justí Guitart va encarregar el projecte exclusivament a Josep Danés i no a Pejoan. Això demostra la bona situació en què es trobava l’arquitecte Danés ja abans de la mort de Pejoan, l’any 1926. Hem de pensar que Danés aleshores tenia 31 anys; i Pejoan, 58. La voluntat de la Mitra era construir un complex del Santuari abans de l’arribada del cremallera per tal de rendibilitzar les inversions fetes i alhora aconseguir capital per tal d’invertir-hi. Danés inicia el seu projecte el març de 1923. Una proposta que mantenia la basílica al centre del conjunt, acompanyada de sis edificis amb capacitat per a 1.500 persones. A partir de 1925 sorgirien els nous edificis, que van prendre els noms dels principals protagonistes: casa de Sant Justí (en record del Bisbe Justí Guitart), casa de Sant Antoni (per Mn. Antoni Bataller) i casa de Sant Josep (per l’arquitecte Josep Danés), i, finalment, als anys 30, la casa de Sant Gil. A partir de 1931 es començà a projectar la nova basílica. En plena República, l’any 1932, l’Ajuntament de Queralbs volia que l’Estat li atorgués la titularitat dels terrenys. El Bisbe Justí Guitart va demanar la col· laboració a Danés per tal d’iniciar una forta campanya per evitar la requisició. Aquesta maniobra política volia crear una urbanització a la vall sota la direcció de l’arquitecte Albert Monche. Danés va lluitar per la defensa dels interessos de l’Església fins al punt d’escriure les al·legacions de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. La via judicial va resoldre l’any 1934 a favor dels interessos del Santuari. Mn. Antoni Bataller ho comunicava així a Danés: “Núria no solament li és deutor de

dietes i honoraris (que prou lamento) sinó de no pocs altres deutes que únicament la Santíssima Verge podrà recompensar-li com es mereix. El Tribunal Suprem ha fallat el plet dels terrenys a favor de la Mitra”. Amb l’arribada de la guerra, el projecte es va estroncar i no es va reprendre fins el 1945, tot i que amb algunes modificacions, com la unificació dels dos campanars en un de sol al centre de la façana, que no va ser acabat fins l’any 1988 sota la direcció de l’arquitecte Lluís M. Vidal Arderiu. Un altra obra interessant és la construcció de la Parròquia dels Àngels de Barcelona, situada a l’Eixample en la confluència dels carrers Balmes i València. El projecte s’havia iniciat el 1932, en plena República, encarregat pel Rector Joaquim Delgé, amic de Danés, a qui li havia encarregat la tercera estació del Viacrucis de Núria. El 1934 presentà el projecte, però s’hagué d’aturar per la Guerra Civil, i ja no es reprendrà fins el 2 d’agost de 1942. Curiosament un dels primer elements a realitzar va ser la sortida de seguretat, que des del subsòl del presbiteri donava a l’interior de l’illa de l’Eixample. Això segurament és fruit de les pors que van generar els fets entorn a la Setmana Tràgica i la II República. No deixa de ser curiós com Danés insereix una església dins l’entramat de l’Eixample. L’arquitecte juga amb el xamfrà per dotar al conjunt d’aquesta monumentalitat. En ella si recullen els estils de l’Art Decó, en les portes i vitralls. I en el campanar, els ressons americans dels gratacels. Pel que fa als materials, juga entre la modernitat de les gelosies de formigó i la tradició dels mosaics de Lluís Bru i els esgrafiats de Ferran Serra, considerat el millor esgrafiador del segle XX. Sense deixar Barcelona també projectarà el nou temple per a la Parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova, on utilitzà un llenguatge noucentista que ens recorda els renaixements florentins dels segles XIV i XV. L’any 1960, en Josep Francesc Ràfols l’anomenà un “despliegue brunelleschiano en el novecentismo catalan”. Aquesta utilització dels recursos renaixentistes per articular l’interior de les esglésies el podem veure en altres arquitectes. L’exemple més clar a Barcelona és el temple de Santa Maria Reina (anteriorment anomenat de Montserrat), projectat el 1922 per Nicolau Rubió i Tudurí. Tornant a l’església de la Bonanova, aquesta es realitzà entre 1942 i 1955 i, a la mort de Danés, la segueix Joaquim Porqueres. D’aquestes mateixes característiques projectà l’església de Penelles, temple que finalitzarà Isidre Puig Boada (1953-1955).

Església d’Urgell

VII


Ja a la Diòcesi d’Urgell, realitzà la restauració de la Parròquia de Santa Maria de Ribes de Freser. Segurament és l’obra de Danés més significativa al Bisbat d’Urgell, juntament amb el projecte de Núria. El 1936, el temple quedà totalment destruït (incendiat i enderrocat), i solament en restaven els absis i part del campanar. L’església de Ribes ja havia estat reformada després del terratrèmol del 2 de febrer de l’any 1428. Els absis quedaven amagats darrere d’unes cases de veïns, per això es va realitzar també una reforma urbanística de l’espai contigu a l’església. En la restauració de 1940, Danés El Director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona durant l’homenatge a Josep Danés a la vol mantenir els vestigis del temCatedral d’Urgell. ple inicial i aprofitar la fonamentació dels edificis per evitar un sobrecost de l’obra. Amb aquesta aproximació a les seves principals Per a aconseguir mantenir els absis va convertir-los obres en les quals va intervenir podríem continuar en capelles laterals, tot trencant la simetria del tem- resseguint el llarg i ample del territori urgellenc. No ple. Al mateix temps, cobreix l’amplia nau amb un per ser actuacions més modestes, han deixat una arc parabòlic. La culminació del presbiteri, data de menor empremta de la feina i destresa d’un temps 1957, obra de Lluís Güell. en què les dificultats eren evidents. Una tasca, la Ja en els últims anys de la seva vida va treballar d’arquitecte diocesà, que vista en perspectiva no intensament en el projecte d’una nova església per deuria ser gens fàcil. Com tampoc la reconstrucció a Les Escaldes, al Principat d’Andorra. patrimonial després de la guerra, i especialment amb La relació de Danés com a arquitecte diocesà no l’orografia del territori de la Diòcesi d’Urgell. implicava un sou regular, sinó que se’l retribuïa per Voldria acabar aquesta ressenya amb la personal cada projecte realitzat a les Parròquies del Bisbat. Les felicitació al Bisbat d’Urgell perquè en la seva celecartes intercanviades entre Danés i els Rectors dioce- bració de Nadal de la Cúria diocesana hagi proposat sans deixen entreveure la complexitat de la situació de homenatjar la figura de l’arquitecte diocesà Josep les Parròquies per poder finançar les obres, i alhora Danés i Torras, tot col·locant el seu retrat en la galeria d’urgellencs il·lustres. la dificultat per pagar els honoraris a l’arquitecte. I alhora un prec o desig: que en un temps no molt En la restauració del Sant Crist de Balaguer, l’any 1949, Mn. Joan Vidal li demanava: “Aun reconociéndole llunyà puguem veure altres prohoms que han vetllat justa, yo esperaba y espero de su piedad y comprensión per la conservació del patrimoni, així com altres arque querrá usted cooperar también a la reconstrucción quitectes diocesans, com, per exemple, Isidre Puig de este pobre Santuario... Dígame la cantidad que quiere Boada. Arquitectes compromesos amb la seva tasca que le apunte como limosna al Santísimo Cristo y el professional i amb l’Església. De fet, parafrasejant el resto se lo mandaré tan pronto como me fuere posible”. mateix Danés quan deia “cal pensar que l’art és per Joaquim Maria Puigvert, en el seu llibre, també a la vida, i no pot desvaloritzar-se així com així”, 16 hi explica algunes dificultats amb els Rectors. Encara afegiria: “i encara menys quan aquest art ens parla més si tenim present que l’arquitecte no disposava de Déu”. Carles Freixes i Codina, de cotxe i es movia per tota la Diòcesi en transport Director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona públic. 16

VIII

Ibídem (Puigvert, 2008), pg. 97

Església d’Urgell


2021, mirem cap endavant! Tanco el llibre 2020. En Lluís, un dels monitors, dibuixa a la contraportada una florida gavernera. Li demano que m’hi escrigui en lletres daurades la paraula “gràcies”. Perquè ha estat un any amb molts problemes de salut i de caire social, podríem oblidar-nos de donar-ne gràcies. Tots hauríem de poder trobar un seguit de coses per donar gràcies; coses potser molt petites, però que les hem viscudes, les hem fet, i ens hi ha acompanyat l’esperit cristià. GRÀCIES per donar un vas d’aigua fresca a l’infant assedegat. GRÀCIES per una abraçada d’encoratjament a qui encara no ha pogut començar a treballar perquè no han obert les pistes d’esquí. GRÀCIES per poder acollir durant una setmana unes persones mentre esperen regularitzar la seva situació laboral. GRÀCIES per l’escolta comprensiva i un cafè a la persona corferida pel trencament familiar, mentre els fills són amb la mare.

del ronyós 2020”. Dono gràcies per les crues adversitats que m’han bloquejat l’ascensió al cim que amb els monitors de campaments m’havia compromès guanyar. Gràcies als companys de camí esdevinguts adversaris, perquè, a més d’enfortir-me per recomençar, d’ells he après unes bones lliçons per caminar pel 2021. He après en la pròpia pell que la felicitat no es troba al cim del Casamanya de la vida, sinó en la seva ascensió. Els ainistes canten: “Cada dia un nou pas”. Els obstacles del camí et fan fort i creatiu. El fet de caminar és ja la felicitat. És, també, el moment de demanar perdó pels errors comesos i d’aprendre dels nostres propis pecats. És hora, doncs, de donar-ne gràcies, perquè fa que canviem la rutina de la vida per la pau i el goig en què es manifestà Jesús en el Tabor. Simplificar

els problemes ens farà viure més àgils. Particularment, m’ha servit moltíssim per gestionar l’AINA confinada. L’any nou 2021 m’ha regalat un llibre de 365 pàgines en blanc perquè n’hi escrigui cada dia una. En lliurar-me’l, em diu: “Si omples una pàgina et faré do del desconfinament interior”. Confio la portada a l’art del Lluís: el dibuix del campament meritxel·lià amb el rerefons del majestuós Casamanya. El títol, en lletres daurades diu: “2021, mirem cap endavant”. Mirar cap endavant implica tenir un projecte fonamentat en la identitat personal, familiar i de país. La vida de la persona no té sentit sense un projecte ben arrelat a la terra que trepitges, sense saber a quin cim vols ascendir. El problema de la buidor dels joves que cauen en la tristesa i s’aixopluguen en diversions tòxiques es deu a no tenir un projecte. L’enemic d’un projecte és l’individualisme exacerbat.

Mirar cap endavant implica tenir un projecte fonamentat en la identitat personal, familiar i de país GRÀCIES per oferir una beca per al campament CAINA a una noia en situació de vulnerabilitat. GRÀCIES per les respostes dels monitors al tema de reflexió que els envio puntualment cada mes. I, sobretot, GRÀCIES per les confidències de cada vespre abans de tancar la porta del Santuari de Meritxell. Ella em desitja amb un ample somriure: “faites des beaux rêves”. La majoria de companys m’han felicitat l’any nou amb un “oblida’t”

La “Ronda per la infància” concretà el projecte solidari 2020 amb un donatiu de 8.596,57 euros, a repartir a parts iguals per als infants de Gàmbia i d’Andorra. Església d’Urgell

27


AINA ha confiat a Contraban Productions la realització del DVD “L’Andorra romànica, l’Andorra solidària” per a la felicitació de l’any 2020. Veig complagut que el David, el Pau i el Jaume m’escriuen: “Li fem aquest obsequi de cent DVD com a mostra de gratitud per tots els ajuts que ens ha pogut donar, i per creure que, si hi ha projecte, la resta és secundari”. La “Ronda per la infància” concretà el projecte solidari 2020 per a la infància amb un donatiu de 8.596,57 euros, a repartir entre Toubabs i AINA a parts iguals, per als infants de Gàmbia i d’Andorra. En el moment del lliurament, Joan Vilana, en nom de FEDA i de Viladomat, digué: “Apaguem amb la solidaritat i l’estimació els focs de pobresa vulnerable que encenen els virus de tota mena, que ens ataquen. Lluitarem! I el projecte amor traduït en generositat ens farà més forts que mai!”.

esforços i sacrificis de solidaritat per sortir de la crisi més forts i més solidaris, amb la millor disposició d’ajudar, confiant que aquesta dura prova que avui ens angoixa doni pas a un nou any 2021 de reconstrucció i de noves esperances de major obertura a l’autèntica felicitat”. Em ve un record de joventut a Bellcaire, quan em deien: “La vida és més que pa i circ”. Tenim el projecte! Meravellós. Amb quina cullera, forquilla i ganivet es menja? Si tenim el cim i ignorem el camí que hi mena, caurem en la depressió més pregona. L’enyorat Òscar Ribas, a les seves memòries parla de “teatralitat” per dir-nos que fem molt bons sermons i discursos però que no es concreten a peu de carrer. No passem de donar forma a un no-res esfereïdor. Les paraules que no van acompanyades dels fets que prediquem són mortes.

Trobada del Nadal Jove al Santuari Basílica de Meritxell.

El Papa Francesc convida tots a tenir un projecte quan diu: “Som una Església en sortida”. Aquest Nadal hi insistí: “No ens quedem engabiats dins les esglésies. Sortim al carrer. Redescobrim el Nadal senzill que ens ha segrestat el consumisme”. Un Nadal sense ànima no és Nadal L’Arquebisbe Joan-Enric predicà a les autoritats d’Andorra, en ocasió de la recepció de Nadal: “Demano 28

Església d’Urgell

Jesús és el més gran dels líders perquè té el gran projecte que li va confiar el Pare. Ensenya el camí de l’autèntica felicitat, compta amb l’equip i ensenya que el camí a seguir és “conviure, fer colla, estimar...”. Els qui no hi conviuen, li diuen “el fill del fuster; de Natzaret no en pot sortir res de bo”. Els qui conviuen amb Ell, exclamen: “On anirem? Només Vós teniu paraules de vida eterna!”.

El Papa Francesc, en un missatge a Scholas occurrentes, diu: “L’educació, si no escolta, no educa. L’educació crea cultura, o no educa. L’educació ens ensenya a celebrar, o no educa. Alguns em poden dir: “Però, com? Educar no és saber coses?” No. Això és saber. Però educar és crear cultura, conviure, celebrar”. Recordo una petita anècdota que em ve a rubricar la necessitat de diàleg i acollida que els humans necessitem: trobo a l’avinguda Carlemany una persona que em demana deu euros. Els hi dono sense preguntar què en vol fer. Me’ls tira a la cara dient-me: “El que vull és parlar amb tu”. El vaig convidar tot un cap de setmana a AINA. La seva abraçada fou el millor regal del Nadal de 2013. Perquè no vull quedar-me sols amb paraules i no amb fets, em tanco a la sala d’acolliment del Santuari de Meritxell. Medito com dur a terme el projecte de l’Arquebisbe Joan-Enric. Una veu que ve de la gavernera em crida: “Crea grups de convivència”. Oportú suggeriment en aquest moment en què es buiden les esglésies. La gent gran segueix la missa per la televisió. Els joves no entenen el nostre llenguatge. No estan motivats. Prego la dolça Mare de tots, la meva Confident que fou cap de colla dels deixebles a la primera Pentecosta, que beneeixi els joves de Tamarros, de Caina, dels campaments de convivència, pedrera de monitors... Perquè l’evangelització és més que “bufar i fer ampolles”. És cosa de molta empenta, d’atreviment i d’un punt de rauxa espaiós i acollidor. Per això és cosa que ha de venir acompanyada per la força de l’Esperit Sant. A l’inici d’un nou any, enmig de tants problemes que ens envolten, desitgem que ben aviat acabi aquesta pandèmia que ens ofega a tots. I mentrestant, preguntem-nos: Què puc fer pels altres? Com els estimo? Mossèn Ramon de Canillo


Dietari SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU I JORNADA MUNDIAL DE LA PAU L’1 de gener, totes les Parròquies de la Diòcesi van iniciar l’any amb el culte diví de l’Eucaristia i la celebració de la Jornada Mundial de la Pau amb una pregària per la pau i per tota la humanitat, tot celebrant la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, en la capvuitada de Nadal. A la Catedral, l’Eucaristia del migdia va ser presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, i concelebrada pels Vicaris generals i el Secretari i Canceller. A l’homilia, l’Arquebisbe destacà el paper essencial en la salvació de la Verge Maria, la Mare de Déu (theotókos), que celebrem amb goig arreu de l’Església en l’inici de l’any. Ella féu possible la salvació amb la seva acollida generosa del missatge de l’àngel, i és model de pobresa entregada a Déu, i sabé sempre “recordar totes aquestes coses en el seu cor i meditar-les”, com revela l’Evangeli de Sant Lluc, per tal que tots esdevinguem deixebles fidels del Crist i donem testimoni amb obres bones i amb paraules i gestos de servei i d’amor. Repassà l’any 2020 amb totes les dures dificultats i les tràgiques morts de tantes persones, però alhora amb la disposició per a la vacunació, amb so-

lidaritat universal, vetllant per no excloure cap país pobre ni cap estament necessitat. I invità els fidels a demanar perdó pel passat mal fet, o les omissions de l’any que s’escolava, i alhora predisposar-se a l’esperança per al futur, deixant en mans de Déu les pròpies vides i la història que Ell acondueix. Recordà com Déu ens beneeix abundosament en el Crist i alhora ens fa benedicció per als germans, pel baptisme i la unció amb el crisma perfumat, perquè arreu escampem la bona olor de Crist. Cada batejat és una benedicció, un altre Crist, i hem d’exercir de portadors de benediccions envers els qui tenim a prop i envers tothom. Finalment, glossà el lema de la LIV Jornada Mundial de la Pau, “La cultura de la cura com a camí de pau”, amb el qual el Papa, en el seu missatge, ens invita i urgeix a ser portadors d’aquest do de tenir cura els uns dels altres, amb una cultura de la cura i de la pau basada en la cura de l’altre, bandejant l’individualisme, el descart i la rivalitat, amb els enfrontaments que comporta. Animà a estimar com Jesús i com Maria, la Mare de Déu perquè és Mare de Jesús (Déu i home vertader). I alhora és Mare nostra, com es revela a la Creu: “Aquí tens el teu fill; aquí tens la teva Mare”.

IV CURS PER A NOUS FORMADORS DE SEMINARIS El 4 de gener va tenir lloc el IV Curs per a Nous Formadors de Seminaris: “Formar-se per a formar. Començar al Seminari. La dimensió humana en la formació inicial”, amb la participació d’una vintena de Rectors i formadors de Seminaris Majors i Menors de tot Espanya. Va inaugurar la jornada Mons. Vives, Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió Episcopal per al Clergat i els Seminaris; acompanyat pel Vicepresident, Mons. Jesús Vidal, Bisbe Auxiliar de Madrid; i amb el Director del Secretariat de Seminaris, Rv. Sergio Requena, com a moderador. Tres grans aportacions a manera de ponències van constituir el gruix de la Jornada. Primer, el Rector del Seminari de València, Rv. Mn. Fernando Ramón Casas, va dissertar sobre “La dimensió humana en la formació. Integrar-se en l’equip de formadors”. Després, Mons. Jesús Vidal, Bisbe auxiliar de Madrid, va parlar d’“Els fonaments de la formació i les seves quatre dimensions”. I en tercer lloc, ja a la tarda, fou el Rector del Seminari d’Àvila, Rv. Gaspar Hernández Peludo, qui va tractar de “L’entrevista personal i els col·loquis en el procés formatiu”. Un llarg temps de diàleg

entre els participants i els ponents va cloure una jornada profitosa que, servint-se de les tècniques de comunicació on-line, facilità la formació permanent dels docents.

FESTA DE LA BEATA ANNA MARIA JANER L’11 de gener, a l’església de la residència de la Sagrada Família d’Urgell, on reposen les restes de la beata Anna Maria Janer, es va celebrar la seva festa litúrgica amb una solemne Eucaristia presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada pel Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri, i per Mn. David Codina. Hi van assistir la Superiora general de l’Institut, M. Laura Garione; la Consellera general encarregada de la regió de Cervera, Victòria Bertran; les religioses de la comunitat de La Seu d’Urgell encapçalades per la Superiora, Gna. M. Carme Gros, i un bon grup de fidels. A l’homilia, l’Arquebisbe lloà la figura de Mare Janer com a exemple de santedat i d’“epifania concreta d’amor”, que va saber viure en el dia a dia l’amor senzill i lliurat pel bé dels germans. Mons. Vives va destacar com la beata Anna Maria Janer va saber viure al segle XIX, enmig d’incomprensions i convulsions, l’amor a la Mare Església en la persona dels Bisbes i dels més humils. Es va dedicar al servei dels malalts i a Església d’Urgell

29


SS. MM. ELS REIS MAGS VISITEN LES PARRÒQUIES D’URGELL Al llarg de la tarda i el capvespre del 5 de gener, vigília de l’Epifania del Senyor, les Parròquies de la Diòcesi d’Urgell van rebre la visita dels Reis Mags d’Orient, acompanyats d’alguns patges col·laboradors en el lliurament dels regals als infants. Van visitar institucions residencials de malalts i ancians i els ajuntaments, on foren rebuts pels alcaldes respectius i alguns infants i famílies, que plens d’il· lusió esperaven que els regalarien alguna cosa. A moltes esglésies parroquials van voler passar també a venerar l’Infant Jesús, com fou el cas a Agramunt, Sant Julià de Lòria, i altres, acompanyats pel repic de campanes. Enguany, però, ha mancat l’acompanyament massiu dels nens i nenes, a causa de les mesures sanitàries restrictives, que no els han permès

Agramunt

30

Església d’Urgell

Sant Julià de Lòria

fer-se presents en aquest primer moment de l’arribada dels Reis d’Orient, i només l’han seguida telemàticament. A Agramunt, la reial comitiva es va fotografiar sota la portalada romànica de l’església, on hi ha esculpida la imatge de l’Adoració dels Reis a l’Infant Jesús, assegut a la falda de la seva Mare,

la Verge Maria. Grans i petits van demanar als Reis Mags poder superar la Covid i recuperar la normalitat en les nostres festes i tradicions. De la seva banda, el 6 de gener, solemnitat de l’Epifania, les Germanes Clarisses del Monestir del Sant Crist i Santa Clara de Balaguer, en finalitzar la missa a l’esglé-

Balaguer

sia del Santuari del Sant Crist, van representar una breu coreografia sobre l’arribada dels Mags i l’adoració de Jesús. La Solemnitat de l’Epifania del Senyor, “recorda tres manifestacions del gran Déu i Senyor nostre Jesucrist: a Betlem, Jesús Infant, en ser adorat pels Mags; al Jordà, batejat per Joan, en ser ungit per l’Esperit Sant i anomenat Fill per Déu Pare; i a Canà de Galilea, on va manifestar la seva glòria, transformant l’aigua en vi en unes noces (elogi del Martirologi Romà). També el 6 de gener, l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat pel Vicari general i el Secretari general del Bisbat, va presidir a la Catedral de Santa Maria d’Urgell la solemnitat de l’Epifania del Senyor. Mons. Vives va destacar tres actituds que es desprenien de l’Evangeli del


La Seu d’Urgell

dia: “entrar”, “veure” i “adorar”. Entrar, amb el que significa de deixar un lloc per entrar en un altre, guaitant les estrelles, deixant-se guiar, indicant deixar el que un creu posseir, confortablement, per acollir amb fe i humilitat Jesús i la seva Mare, com feren els Mags. Veure, a fons, mirar de veritat i contemplar qui és aquest Infant perseguit per Herodes i que sofrirà l’exili a Egipte, però que és la Llum que els ha guiat, en la seva recerca de fe; la llum que fa retirar les tenebres i les pors. I “adorar”, o fer-li homenatge, amb els seus regals d’or, encens i mirra, amb tot el que signifiquen. Adorar és la vocació de la persona, per servir, i estimar Déu i el proïsme amb tot el cor i totes les forces. Donar-ho tot i donar-se del tot. També parlà de la

llum que ha de ser la fe per a nosaltres, espurna petita o gran focus, que guia el nostre caminar a la terra, amb l’esperança de trobar la plenitud de la Llum eterna. També de la crida als pagans que vénen a adorar Jesús, crida a la universalitat de la fe i de l’obertura misericordiosa a semblança del Pare del fill pròdig i del fill gran. Seguidament va tenir lloc un dinar de festa i germanor a la residència del Seminari amb els sacerdots grans i els seminaristes, amb cants de Nadales per part de tots. Tots van rebre un petit obsequi de l’Arquebisbe: una llàntia de fusta d’olivera feta pels cristians palestins de Betlem, que recorda que sempre hem de viure il·luminats per la llum de Jesús i deixant-la reflectir en les nostres vides, llum que s’esdevé pau per a tothom.

l’educació dels infants. No va escriure grans tractats teològics però els seus pensaments i meditacions són un autèntic exemple de vida que recull l’Ofici de les Hores, pregària oficial de l’Església, que en el dia de la seva festa recorda a partir dels seus propis textos i pensaments la veritable humilitat: “sigueu humils de cor, no només de paraules; ja sabeu que Jesucrist va venir al món per corregir i detestar la supèrbia, ensenyant la humilitat amb els seus actes. No són humils les persones que a cada pas es diuen miserables, pecadores. Sigueu amants de la santa pobresa”. Així, la beata Anna Maria Janer féu realitat amb la seva vida l’Evangeli proclamat en la seva festa (Mateu 25) en obres de misericòrdia i servei ben concretes, que són reflex de l’amor de Déu Pare. L’Arquebisbe la proposà com a model per al nostre temps, que necessita de persones que cuidin i vetllin els altres, manifestant l’amor i la delicadesa cada dia i lliurant el millor de la seva pròpia

vida al servei de Déu i dels germans, especialment els més febles, com els infants i joves i els ancians.

REUNIÓ DELS ECÒNOMS DEL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ El 12 de gener va tenir lloc de forma telemàtica la reunió ordinària dels Ecònoms de les set Diòcesis que conformen el Seminari Major Interdiocesà. Va presidir la reunió Mons. Joan-Enric Vives, Bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense per al Seminari, i ja hi va participar el nou Rector, Mn. Armand Puig, a més d’un alumne en representació dels seminaristes. Es van aprovar el balanç del curs 2019-2020, amb algunes remarques, i el pressupost per al curs actual, amb les cauteles necessàries donada la situació tan atípica per al Seminari a causa dels confinaments i desconfinaments dels seminaristes a què obliga l’actual pandèmia. Es van aprovar algunes millores, entre les quals la instal·lació de connexions wifi a l’edifici.

L’església de la residència de la Sagrada Família d’Urgell va acollir la solemne Eucaristia en la festa litúrgica de la beata Anna Maria Janer. Església d’Urgell

31


MN. RAMON CLUA I TARIBÓ REPOSA EN LA PAU DE CRIST El 7 de gener va morir a Lleida Mn. Ramon Clua i Taribó, als 93 anys d’edat i 70 de ministeri presbiteral. La missa exequial va tenir lloc el 8 de gener a la tarda a l’església parroquial de la Mare de Déu Assumpta d’Albesa, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pel Vicari general, Mn. Navarri; per l’Arxiprest, Mn. Joan Pujol; i pel Rector, Mn. Alfons Velásquez; així com per un bon grup de preveres. Hi van assistir la seva família, amb la qual va conviure els darrers 18 anys, així com l’Alcaldessa de la vila i molts fidels del poble. La coral d’Albesa va solemnitzar la cerimònia. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric, glossant les lectures proclamades, explicà que, en l’Epifania, una vida ben entregada com la de Mn. Clua és també manifestació de l’amor de Déu, que la sosté. Tot sacerdot és instrument en mans de Déu que reparteix i multiplica en l’Eucaristia el pa de vida als seus germans, tal com Jesús ho va fer amb els seus deixebles (Mc 6,3444). El ministeri de servei de tot prevere, com ho va ser el de Mn. Ramon Clua, consisteix a deixar-se treballar per part de Déu i servir, oferint la pròpia vida al servei de Déu i dels germans i intentant ser reflex del Déu que és

32

Església d’Urgell

Amor (1Jo 4,7-10). Així mateix, destacà com Mn. Clua, al llarg del seu ministeri sacerdotal a les diferents Parròquies que serví, o marxant a Colòmbia, especialment participant de l’Obra per a la Cooperació Sacerdotal Hispanoamericana (OCSHA), va repartir amor i va ser testimoni amb la seva vida de l’Amor de Déu per tots. A l’inici de la celebració l’Arxiprest, Mn. Joan Pujol, seguint el costum de la Diòcesi d’Urgell, llegí un breu recorregut pastoral de la vida entregada de Mn. Ramon Clua, el qual transcrivim a continuació: Ramon Clua i Taribó va néixer a Albesa fa 93 anys, el 20 d’agost de 1927. Cursà estudis de Filosofia i Teologia al Seminari Diocesà d’Urgell i fou ordenat de prevere el 8 d’octubre de 1950. Va estrenar el seu ministeri com a Vicari parroquial d’Escaldes-Engordany, al Principat d’Andorra, i al cap de sis anys fou nomenat Ecònom de Pessonada i Encarregat d’Aramunt i Sant Martí de Canals. El 1961 fou nomenat Ecònom de La Figuerosa i Altet, i al cap d’un any se li afegiren les Parròquies de Claravalls i Aramunt. L’any 1963 se li encarregà també la Parròquia de Santa Maria de Montmagastrell. L’any 1964, als 36 anys, marxà com a missioner

a Bogotà (Colòmbia) participant de l’OCSHA, i s’hi va estar 10 anys, desenvolupant importants serveis en aquelles terres en Parròquies dels barris pobres de la capital. En tornar a la Diòcesi d’Urgell l’any 1974, fou nomenat Encarregat de Boldú i Regent de Castellserà, Parròquies que va servir durant 17 anys, fins que l’any 1991 fou nomenat Rector de Coll de Nargó, Cabó, El Vilar, Gavarra, Valldarques i Sallent. El 1996 se li afegiren les Parròquies d’Alinyà i Perles. Aquestes Parròquies les servirà fins la jubilació l’any 2002, compaginant el ministeri pastoral amb serveis a l’Hospital de La Seu i a la Cúria diocesana i vivint a La Seu d’Urgell. Se li van confiar importants serveis diocesans des de l’any 1991: Delegat episcopal de Missions i Responsable de les Obres Missionals Pontifícies, Encarregat de la secció de Matrimonis de la Cúria

Diocesana i Capellà del Sant Hospital de La Seu d’Urgell. Arreu va deixar una estela de responsabilitat i de bondat. L’any 2002, l’Arquebisbe Joan Martí li acceptà la jubilació canònica i passà a residir al seu estimat poble d’Albesa, prop de la seva família, on ha estat molt ben atès i cuidat per la seva família i ha prestat generosos serveis als Rectors i a la Parròquia, sempre que li ho han demanat. A principi del present any 2021 va afeblir-se el seu estat de salut i ha estat molt ben atès per la seva família, el Rector i els preveres de l’Arxiprestat, i tants companys i amics que l’han visitat. Va rebre la benedicció apostòlica i el sagrament de la unció dels malalts i el viàtic, i el 7 de gener de 2021 va morir a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida després de rebre telemàticament la benedicció de l’Arquebisbe, que ell li retornà per a la Diòcesi. Al cel sia!


CELEBRACIÓ A LA DIÒCESI DE LA FESTA DE SANT ANTONI ABAT La festa de Sant Antoni Abat es va celebrar arreu de la Diòcesi d’Urgell el 17 de gener, que enguany s’esqueia en diumenge, amb la participació de molts fidels tant a l’Eucaristia com a la posterior benedicció d’animals de companyia i bestiar, panets i escudelles, tot i que amb més austeritat que en anys anteriors per tal de respectar les mesures sanitàries per la pandèmia.

a l’homilia les lectures proclamades en aquell diumenge, que posaven de manifest la importància de la vocació de tots els batejats. A la primera lectura, Samuel escolta la veu de Déu que el crida però no és capaç de reconèixer-lo fins que Elí l’ajuda a discernir que és Déu qui l’està cridant. I a l’Evangeli, Jesús crida Andreu i el seu germà Simó Pere després que Joan Baptista els indiqu-

A la Catedral, l’Eucaristia fou presidida per l’Arquebisbe, amb l’assistència de les autoritats de la ciutat encapçalades per l’Alcalde, Jordi Fàbrega; el President de la Confraria de Sant Antoni, Antoni Muntada; i els banderers sortint i entrant. Hi concelebraren els Vicaris generals de la Diòcesi. L’Eucaristia fou solemnitzada per la coral Les Veus de La Seu. Mons. Vives glossà

és l’Anyell de Déu, Jesús. Glossà també la figura de Sant Antoni Abat, pare dels monjos, a qui anomenaven “l’amic de Déu” per la vida de pregària, pietat i sobrietat que portava, i convidà els fidels a ser amics de Déu posant-lo com l’únic (d’aquí ve la paraula ‘monjo’) i el primer, i el més important de la vida. Precisament la pandèmia que vivim ens aboca a fer la recerca del que és més important per a

nosaltres, i a viure-ho amb humilitat. A l’ofertori, va tenir lloc la tradicional benedicció dels panets de Sant Antoni, que es van repartir entre els assistents, seguint les mesures sanitàries, com a signe que l’Eucaristia és pa partit per a la vida del món, la vida del Senyor, que ens ha de portar a compartir amb els germans i a tenir-ne cura. Després de la Missa, el Vicari general i Rector de

la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri, va dur a terme davant la portalada nord de la Catedral la benedicció dels animals, amb la presència dels banderers de la confraria. Enguany no es va repartir la tradicional calderada, i els genets tampoc no van poder fer els tres tombs al passeig Brudieu, però tot i així els confrares van voler ser solidaris amb les famílies més necessitades, a les quals van fer donació d’un lot d’aliments.

Església d’Urgell

33


MN. ALBERT LLANES I VIVES REPOSA EN LA PAU DE CRIST

El 17 de gener va morir a la residència Maria Reina de Barcelona Mn. Albert Llanes i Vives, als 92 anys d’edat i 67 de ministeri presbiteral. La missa exequial va tenir lloc el 19 de gener a l’església parroquial de Sant Jaume de Queralbs, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pel Vicari general Mn. Navarri; pel Vicari de l’Opus Dei a Catalunya, Mn. Ignasi Font; pel Rector de la Parròquia, Mn. Emili Villegas; i per diversos preveres amics de Mn. Llanes. Hi assistiren l’Alcaldessa de la població, Maria Immaculada Constans, que al final de la missa exequial llegí unes paraules sentides i elogioses de reconeixement a Mn Albert; així com el Director de Vall de Núria, la Superiora de la Residència Maria Reina i el matrimoni Francesc Guerrero i Rosa Torrelles, que van acompanyar i ajudar Mn. Llanes durant molts anys. La Parròquia de Sant Cebrià de Barcelona envià un missatge de condol per

34

Església d’Urgell

la relació mantinguda des de Fustanyà A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric remarcà com Mn. Albert havia estat perseverant des de ben petit en l’amor i el seguiment del Crist, fidel i confiat que “res no ens podrà separar mai de l’amor de Déu revelat en el Crist” que intercedeix per tots, i ara, mort i ressuscitat, ho fa per la salvació eterna del qui exercí quasi la totalitat del seu llarg ministeri sacerdotal a Queralbs i altres poblets de la Vall de Ribes (52 anys!). Ho compaginà molts anys amb la direcció espiritual i la confessió entre setmana a l’escola Xaloc de l’Hospitalet de Llobregat. I, des de feia 30 anys, també a la Residència Maria Reina, on es va esdevenir la seva mort sobtada, ben acollit per les religioses Serventes de Jesús de la Caritat. Va ser un zelós sacerdot, que valorava l’amistat sacerdotal i per això s’adherí a la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, unida a la Prelatura

de l’Opus Dei. A l’inici de la celebració, Mn. Ignasi Navarri, seguint el costum de la Diòcesi d’Urgell, llegí un breu recorregut pastoral de la vida entregada de Mn. Albert Llanes, el qual transcrivim tot seguit:

Albert Llanes i Vives va néixer a Bellver de Sió el 29 d’abril de 1928. Cursà estudis de Filosofia i Teologia al Seminari Diocesà d´Urgell i fou ordenat de prevere el 12 de juny de 1953. Va estrenar el seu ministeri com a Vicari parroquial de Balaguer i al cap d’un any, el 1954, com a Vicari parroquial de Puigcerdà. L’any 1957 fou nomenat Ecònom de Prullans i encarregat de Talltendre i, al cap d’uns mesos, Ecònom de Queralbs i Encarregat

de Fustanyà. Aquestes dues comunitats, Queralbs i Fustanyà, seran les Parròquies que estimarà i servirà llargament, més de 50 anys, durant tota la seva vida presbiteral; a les quals s’afegiran l’any 1980 la de Pardines, i, el 1984, la de Bruguera, a la Vall de Ribes, compaginant-ho amb la direcció espiritual i la confessió en diverses escoles de Barcelona durant la setmana. Continuà servint les Parròquies confiades de Queralbs i la Vall de Ribes fins l’any 2009, quan l’Arquebisbe li acceptà la jubilació canònica, i fixà el seu domicili a la residència Maria Reina de Barcelona, on ha estat molt ben cuidat i atès per les religioses que en tenen cura, les Serventes de Jesús de la Caritat. Allí va gaudir de les visites dels seus antics feligresos, dels seus germans preveres d’Urgell i dels sacerdots de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, unida a la Prelatura de l’Opus Dei. I també de la família Torrelles, de Rialp, que moltes vegades li van prestar serveis acompanyant-lo a La Seu per als exercicis espirituals cada estiu. Visqué i morí sempre molt unit des de Barcelona a la seva estimada Diòcesi d’Urgell. El 17 de gener morí sobtadament a la residència de Maria Reina de Barcelona, on vivia jubilat. Al cel sia!


PRADELL CELEBRA LA FESTA DE SANT SEBASTIÀ El poble de Pradell de Sió (municipi de Preixens) va celebrar el 20 de gener la festa dedicada al màrtir Sant Sebastià, tot observant les mesures decretades per les autoritats sanitàries. A migdia va tenir lloc la celebració eucarística a l’església parroquial de Maria Assumpta, que té una imatge a l’altar major que representa el sant màrtir. Hi van concelebrar Mn. Jaume Mayoral i el diaca Mn. Josep Caba, que atén regularment aquesta Parròquia, amb l’assistència d’un bon nombre de fidels de totes les edats. A l’homilia, Mn. Jaume va glossar la vida de Sant Sebastià, lliurada al compromís vers els altres fins a la mort per martiri, per la seva fe en el Crist. I també va subratllar la importància de la tradició i la devoció, el que s’anomena la religiositat popular, que està molt

present i viva en la nostra Diòcesi, que cal mantenir i fer viure, amb l’ajuda de tothom, ja que forma part de les arrels identitàries dels nostres pobles. Així mateix, es va tenir un moment de record pels difunts del darrer any i també es va oferir una pregària per tots els pradellans en aquests moments difícils que estem vivint, i, tot seguit, es va recuperar un costum que s’havia perdut: la benedicció dels panets, els quals es van repartir entre els assistents, amb la singularitat que es van oferir dos panets: un per a la família que va assistir a la celebració i un altre per fer-lo arribar a una altra família del poble, donant sentit així a la tradició que parla de la benedicció dels panets com a signe de caritat i compartició. A continuació es van cantar els goigs a Sant Sebastià de Pradell, la lletra dels quals recorda la tradició guaridora del sant en temps de malalties.

FELICITACIÓ AL PRESIDENT JOSEPH R. BIDEN DELS ESTATS UNITS D’AMÈRICA El Copríncep Episcopal i Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, va enviar el 20 de gener una carta de felicitació al nou President dels Estats Units d’Amèrica, Excm. Sr. Joseph R. Biden, en nom propi i del Poble Andorrà amb les seves Autoritats, que fonamentalment diu el següent: Amb motiu de la vostra proclamació com a quaranta-sisè President dels Estats Units d’Amèrica i de la vostra presa de possessió, em plau enviar-vos la meva sincera i cordial felicitació a la que s’uneixen el Poble del Principat d’Andorra i les seves Autoritats. Amb l’ajuda i la protecció de Déu, desitjo que el vostre mandat presidencial sigui ple d’èxits, de servei envers la unitat de la noble Nació Americana i que signifiqui una decisiva contribució a la pau, a la salut, al medi ambient i al just desenvolupament democràtic del nostre món, avui tan globalitzat. Ens necessitem els uns als altres per ser una humanitat unida, justa i fraterna. Des del Principat d’Andorra us desitgem molt d’encert en aquesta nova i alta responsabilitat de lideratge de l’estimat Poble Americà, unit amb llaços d’amistat i estimació a la nostra Nació Andorrana. +Joan-Enric Vives i Sicília, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

La fotografia de grup va cloure la trobada.

El poble de Pradell va recuperar enguany la tradició de la benedicció dels panets de Sant Sebastià.

CELEBRACIÓ D’ACCIÓ DE GRÀCIES EN EL 25È ANIVERSARI DEL CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE La Catedral de Tarragona va acollir el dijous 21 de gener, en la solemnitat dels sants màrtirs Fructuós, Bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, la celebració d’acció de gràcies en el vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995, coincidint amb el dia de la seva inauguració. L’Eucaristia fou presidida per l’Arquebisbe de Tarragona i President de la Conferència Episcopal Tarraconense, Mons. Joan Planellas, i Església d’Urgell

35


Celebració a la Catedral de Tarragona del 25è Aniversari del Concili Provincial Tarraconense.

concelebrada pel Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe metropolità de Barcelona; l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives; i els Bisbes de les Diòcesis de Girona, Lleida, Vic, Terrassa i Tortosa. Hi van assistir els Abats de Poblet i de Montserrat i l’Abadessa del Monestir de Vallbona de les Monges, així com els Vicaris generals i episcopals, preveres, religiosos i religioses de les Diòcesis de Catalunya; el Rector de la Parròquia ortodoxa romanesa de Sant Calínic i de Sant Fructuós de Tarragona i alguns dels participants en el Concili Provincial de 1995, entre d’altres. La celebració es va iniciar amb el trasllat en processó de l’arqueta que conté les relíquies dels sants màrtirs des de la capella de Sant Fructuós fins al presbiteri, on van ser col·locades. El Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral van sostenir els cants de l’Eucaristia, que va incloure, com és tradició en el Pontifical de Sant Fructuós, la lectura abreujada de la Passio 36

Església d’Urgell

Fructuosi i la veneració de les relíquies, enguany adaptada a les mesures sanitàries. L’Arquebisbe Joan va recordar a l’homilia les paraules dels Bisbes predecessors en el Decret de promulgació on qualificaven el Concili com un “do de Déu” i un “temps de gràcia”. I va subratllar el seu llegat, “summament actual malgrat el temps transcorregut, el qual voldríem que fos rellegit, rebut, interioritzat i explicitat amb una adequada recepció. Volem que el Concili Tarraconense esdevingui una pauta de referència en el nostre present i futur eclesials”. L’Arquebisbe Joan va constatar que “el treball del Concili Provincial va ser una recerca de signes de resposta a la pregunta feta a l’Esperit” amb un tema com a denominador comú: l’evangelització. “El primer secret per a l’evangelització és la conversió personal i, per aquest camí, la purificació i la vitalització de les institucions i dels serveis eclesials”. I tot citant el document que més tard pre-

sentarien els Bisbes al final de la celebració, va posar èmfasi en la consolidació de la unitat pastoral de les deu Esglésies diocesanes amb seu a Catalunya, viscuda amb esperit de comunió i coordinació pastoral, per tal que les decisions que es vagin prenent enmig de les vicissituds i incerteses del moment estiguin “veritablement emmotllades en l’argila del nostre poble”. En aquest camí de comunió i de foment del sentit de pertinença, concepte recollit també en la darrera Encíclica del Papa Francesc, “Fratelli tutti”, Mons. Planellas va afirmar que cal cercar el diàleg i apostar per una cultura de la trobada “perquè no es desnaturalitzi la nostra història o es negui aquell sentiment de pertinença autèntic i natural que és la llei divina de tot ésser viu, com afirmava el venerable Bisbe de Vic, Mons. Josep Torras i Bages. Trametem, doncs, a les nostres Esglésies, a les diverses instàncies socials i al mateix món de la política aquest esperit”, va subratllar.

arreu del món i també al país. El text també té molt present les conseqüències de la pandèmia del Covid-19, que ha accelerat els canvis i obliga a repensar les accions i actituds. Els Bisbes afirmen que “la necessària reconstrucció i els nous projectes que s’aniran elaborant ens han de trobar preparats per fer una contribució explícita com a deixebles de l’Evangeli de Jesús en qualsevol dels nivells d’actuació i dels camps d’acció que estiguin al nostre abast. Els cristians no podem inhibir-nos com si no tinguéssim res a dir”. El CPT es va celebrar el 1995 amb una àmplia representació de laics, religiosos i clergat dels Bisbats amb seu a Catalunya. Les resolucions aprovades són el punt culminant de la recepció del Vaticà II a Catalunya. Ara, el nou document enllaça amb el programa del Papa Francesc recollit, entre altres, en les Encícliques “Evange-

NOU DOCUMENT DELS BISBES DE CATALUNYA Amb ocasió del 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense (CPT), els Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya han fet públic un document titulat “Esperit, cap on guies les nostres esglésies?”, en el qual refermen la validesa de les resolucions del CPT i constaten els grans canvis eclesials, socials, humans i culturals que s’han produït

Portada del nou document dels Bisbes de Catalunya, publicat per Editorial Claret.


lii gaudium”, “Laudato si” i “Fratelli tutti”. “Esperit, cap on guies les nostres esglésies?” recull les aportacions dels quatre temes en què es van agrupar les resolucions del CPT i aprofundeix especialment en la centralitat de la Paraula de Déu en la vida de l’Església i en la sol·licitud pels pobres i marginats. “Amb aquest text els Bisbes convidem els cristians de les Esglésies que peregrinen a Catalunya a tenir una mirada agraïda al passat, un viu desig de compromís amb el present que ens toca viure i una mirada esperançada al futur”, va expressar el Cardenal Joan Josep Omella en la presentació del Document, tot esperant que “la llavor que es va sembrar fa vinti-cinc anys doni cada dia més fruits abundants sota l’acció de l’Esperit Sant, que mou tota l’activitat a l’Església”.

DIUMENGE DE LA PARAULA I V SETMANA DE LA BÍBLIA El tercer diumenge del temps de durant l’any, enguany el dia 24 de gener, l’Església celebra el Diumenge de la Paraula, instituït pel Papa Francesc en la carta apostòlica “Aperuit Illis” com una diada d’acció de gràcies, de reflexió i de divulgació de la Paraula de Déu. Coincidint amb aquesta jornada, les Diòcesis catalanes celebraren del 24 al 29 de gener la V Setmana de la Bíblia, convocada sota el lema “Sortim a sembrar la Paraula”, amb cinc grans

Mons. Vilanova (al centre, amb la tiara) va presidir la seva primera celebració eucarística com a Bisbe a la capella del Seminari Major Interdiocesà de Barcelona.

actes telemàtics que es van poder seguir a través de la web www.setmanadelabiblia.cat, a més de les diferents activitats presencials que van organitzar els dinamitzadors bíblics dels Bisbats, Parròquies i altres comunitats. Així, la comunitat de religioses Jerònimes del Monestir de Refet van posar en marxa un calendari per llegir la Bíblia en grup al llarg de l’any. Ja hi ha apuntades més de dues-centes persones que, interconnectades a través d’un dels grups de WhatsApp dirigits per les religioses, poden seguir les lectures i reben documentació complementària de cada una d’elles.

vas i Mn. Jaume Gené). Era la primera celebració que presidia després de rebre l’ordenació episcopal el 20 de desembre de 2020 a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona. Havia estat nomenat el 6 d’octubre pel Papa Francesc Bisbe titular d’Empúries i auxiliar de l’Arxidiòcesi de Barcelona. Tots els seminaristes van poder celebrar la festa amb alegria, i el Seminari Major Interdiocesà li va regalar una original “crismera” per contenir el Sant Crisma que el Bisbe utilitza en molts moments del seu ministeri episcopal, realitzada per l’orfebre Manuel Capdevila,

que porta gravat el lema episcopal del Bisbe Xavier: “In aeternum misericòrdia eius” (“Perdura eternament la seva misericòrdia”). El Bisbe Xavier va néixer a La Fatarella (Tarragona) el 23 de setembre de 1973, i fou ordenat de prevere a Tortosa el 22 de novembre de 1998. Des del 2016 era Director espiritual del Seminari Major Interdiocesà, i el 2018 passà a ser-ne el Rector. A Tortosa havia estat Rector del Seminari diocesà, Delegat diocesà de Catequesi i de Pastoral Vocacional i membre del Consell Presbiteral i del Col· legi de Consultors. El 2016 va ser nomenat Missioner de la Misericòrdia pel Papa Francesc.

XL ENCONTRE DE FORMADORS DELS SEMINARIS MENORS Els dies 22 i 23 de gener, una trentena de Rectors i formadors dels Seminaris Menors d’Espanya es van reunir telemàticament amb els Bisbes de la Comissió del Clergat i Seminaris de la Conferència Episcopal Espanyola, presidits per Mons. Joan-Enric Vives i

MONS. XAVIER VILANOVA PRESIDEIX L’EUCARISTIA AL SEMINARI INTERDIOCESÀ El 20 de gener, el Bisbe Xavier Vilanova i Pellisa va presidir una solemne Eucaristia a la capella del Seminari Major Interdiocesà, concelebrada per l’equip de formadors (Mn. Armand Puig, Mn. Gabriel Casano-

Una trentena de persones va prendre part en el XL Encontre de Formadors de Seminaris Menors. Església d’Urgell

37


Mons. Jesús Vidal, en el marc del XL Encontre de Formadors de Seminaris Menors. S’hi van fer presents per dirigir-los unes paraules Mons. Francisco Cerro, Arquebisbe de Toledo; Mons. Eusebio Hernández Sola, Bisbe de Tarazona; Mons. Francisco Orozco, Bisbe de Guadix; i Mons. Sebastián Chico, Bisbe auxiliar de Cartagena, així com el Director del Secretariat de la Subcomissió de Seminaris, Rv. Sergio Requena. L’encontre tractà de “La santedat en el camí formatiu del Seminari Menor” a través de quatre ponències i una taula de testimonis. Així, hi participaren la Sra. Carla Vilallonga, que parlà de la santedat per als joves des del testimoniatge del jove màrtir de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Joan Roig Diggle, recentment beatificat; la Sra. Olga Domínguez, que parlà del beat Carlo Acutis; el Rev. Miquel López Varela, que parlà de l’Apòstol Sant Jaume, patró d’Espanya; i el Rv. Héctor Pérez Gómez, que versà sobre la bellesa de la santedat del beat Pier Giorgio Frassati. Figures de santedat adolescent i juvenil que són esplèndids camins de fe i models per al discerniment vocacional dels Seminaris Menors. Al final de les Jornades tingué lloc un torn de testimonis de tres formadors: José Domènech, de València; Jacinto Ruiz-Roso, de Mèrida-Badajoz; i Manuel Jiménez, de Sevilla; que parlaren de la dimensió fonamental de la crida a la santedat en els plans de 38

Església d’Urgell

formació dels Seminaris Menors.

MANIFEST DEL XXII CONGRÉS CATÒLICS I VIDA PÚBLICA El novembre de 2020 va tenir lloc a Madrid el XXII Congrés Catòlics i Vida Pública, convocat sota el lema “El moment de defensar la Vida!”. El fet que la conjuntura sanitària obligués a viure’l de forma exclusivament telemàtica va permetre multiplicar el seu impacte, de manera que van ser diversos milers les persones que van participar en les sessions, tant a Espanya com a molts països estrangers, especialment hispanoamericans. Les conclusions dels tallers i ponències han estat recollides ara en el manifest “És el moment de defensar la Vida!”, on s’aborda la crucial qüestió de la defensa de la vida en totes les seves etapes i circumstàncies des dels principals angles que avui són objecte de debat i atenció social i política. El text complet del manifest es pot trobar a l’enllaç: https://www.congreso. ceu.es/wp-content/uploads/2020/12/manifiesto22-congreso-ceu.pdf

DIA DE LA PAU A L’ESCOLA MARE DÉU DEL SOCÓS D’AGRAMUNT El divendres 29 de gener, el col·legi Mare de Déu del Socós d’Agramunt va celebrar el Dia de la No Violència i de la Pau en memòria de l’aniversari de la

Alumnes i docents del col·legi Mare de Déu del Socós d’Agramunt van celebrar plegats el Dia de la No Violència i de la Pau.

mort del pensador i polític pacifista Mahatma Gandhi el 30 de gener de 1948, amb un seguit d’activitats en les quals va participar tota la comunitat educativa. Durant el matí, al pati de l’escola va tenir lloc la lectura d’un decàleg sobre com construir i treballar per la pau. Mitjançant un treball de grup, els alumnes van coronar amb la paraula pau el cim d’una muntanya dibuixada al terra del pati. Els més petits van cantar la cançó de la pau i van compartir l’activitat dels alumnes de primària. Com deia el Papa Francesc en el missatge de la Jornada Mundial de la Pau del passat 1 de gener, cal que els centres educatius siguin una veritable brúixola que orienti “a transmetre un sistema de valors basat en el reconeixement de la dignitat de cada persona, de cada comunitat lingüística, ètnica i religiosa, de cada poble i dels drets fonamentals que se’n deriven. L’educació constitueix un dels pilars més justos i solidaris de la societat”.

També del 25 al 29 es va celebrar la “Setmana de les missions”, amb un record per a la figura de la Gna. Alfonsa Cavín, fundadora de les Missioneres de la Immaculada Concepció, que tenen la titularitat de l’escola, i també de la Maria Pons i Vall, coneguda com la Mare Montserrat, fundadora del col·legi d’Agramunt.

CELEBRACIÓ DE LA BEATA ANNA MARIA JANER AL COL·LEGI SANT ERMENGOL Durant el gener, el mes janerià, el col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella va tenir present la figura i la missió de la beata Anna Maria Janer, religiosa i Fundadora, la festa litúrgica de la qual se celebra l’11 de gener, data de la seva entrada a la vida eterna, de la seva naixença al cel, des de Talarn on va viure els darrers anys de la seva vida, amb quasi vuitanta anys. El 28 de gener a la tarda i el dia 29, tota l’escola es va posar de festa per


Mn. Chisvert va presidir al col·legi Sant Ermengol les celebracions en la festa de la Mare Janer.

agrair el do de la vida que l’Anna Maria Janer ens va regalar. Aquesta vegada va presidir les celebracions litúrgiques amb els diferents grups d’alumnes Mn. Pepe Chisvert, Delegat d’Ensenyament del Bisbat i Rector de Sant Julià de Lòria. Algunes activitats es van fer presencials, al pati cobert, i d’altres telemàticament, des de les aules. Mn. Chisvert va exhortar a viure els valors evangèlics que van caracteritzar la Mare Janer, una dona que va saber viure amb una gran confiança i fortalesa tots els reptes que se li van presentar, en una situació històrica ben difícil. De manera molt pedagògica i catequètica Mn. Chisvert va convidar els alumnes i educadors a ser persones que han d’integrar en la seva vida les virtuts de la fe, l’esperança i la caritat; i a estar sempre alegres i a ser positius perquè Déu ens estima. Totes aquestes vivències ens esperonen a descobrir els valors que van motivar la Mare Janer a estimar amb un amor sense fronteres.

ASSEMBLEA DEL MOVIMENT DE CENTRES D’ESPLAI CRISTIANS CATALANS El 30 de gener es va celebrar de manera telemàtica l’assemblea general ordinària del Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC), amb la participació del Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, encarregat de Joventut, i dels responsables de més de 130 centres d’esplai d’arreu de Catalunya, entre els quals els agrupats a la FEMN. El president del MCECC, Xavi Nus, va recordar que “el lleure és segur i necessari”, i va demanar als centres que no perdin “la motivació i la força, i mantinguin el contacte amb els infants, joves i famílies”, malgrat les circumstàncies inèdites actuals. Nus també va avançar que “en els propers dies es reactivaran les reunions de la Taula de la Governança, generada per la Generalitat i liderada per la Direcció General de Joventut, com a element transversal

dels diferents col·lectius educatius per començar a dibuixar els protocols de les activitats d’estiu. A més, també volem treballar per una campanya social que doni valor i més reconeixement al lleure”. Cal recordar que les restriccions sanitàries han obligat els centres d’esplai a redissenyar i reinventar les seves activitats per tal d’adaptar-se als requeriments per evitar els contagis pel Covid-19. Malgrat ser el primer contacte socialitzador que van tenir infants i joves després del confinament, els esplais, i el lleure en general, sempre han estat espais segurs que han estat pioners a l’hora d’aplicar els protocols necessaris per a evitar els contagis. Després de repassar les iniciatives assolides i les pendents, tot reconeixent la gran tasca realitzada durant l’any passat, malgrat les circumstàncies, l’assemblea va aprovar la Memòria corresponent a l’any 2020 i el Pla d’Accions 2021, així com el pressupost per a enguany. A més, es va aprovar la continuïtat del projecte

per a treballar la perspectiva d’igualtat dels gèneres en els centres i clubs d’esplai federats, i es van avançar algunes activitats previstes per al present curs, com la Trobada de Monitors, en format telemàtic, del 8 al 14 de març, i la Troca Jove, la trobada de joves del MCECC, que serà el 15 de maig en format semipresencial. Així mateix es va informar de la incorporació de Girona com a territori del MCECC i es va presentar el projecte #ITUQUEENPENSES, perquè els esplais puguin treballar algunes qüestions que afecten i interpel·len els infants i joves d’avui, com el consum de tòxics o la relació amb el medi ambient. Per últim, es va fer entrega dels premis de la segona edició del concurs InnovAct, impulsat pel MCECC amb l’objectiu de premiar la innovació en el sector de l’educació en el lleure.

REUNIÓ DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ MUSEU DIOCESÀ D’URGELL L’1 de febrer va tenir lloc a la Casa del Bisbat la reunió

La reunió ordinària de la Fundació Museu Diocesà d’Urgell, va aprovar l’adjudicació de les obres per a la reforma i museïtzació de la Capella de la Pietat.. Església d’Urgell

39


ordinària de la Fundació Museu Diocesà d’Urgell, presidida per Mons. JoanEnric Vives, President del Patronat, i a la qual va assistir la totalitat dels Patrons. A la reunió es va aprovar l’adjudicació de les obres i subministrament del projecte per a la reforma i museïtzació de la Capella de la Pietat del Museu Diocesà d’Urgell, segons la proposta presentada per la mesa de contractació un cop valorades les ofertes presentades d’acord amb el plec de clàusules administratives particulars. S’hi han adjudicat 4 grans lots: construcció, instal·lacions elèctriques, museografia i equips interactius. Està previst que les obres de reforma comencin el mes de març, un cop les empreses guanyadores presentin la documentació exigida.

VISITA DE LA PRESIDENTA DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ CLARA RABASSA L’Arquebisbe d’Urgell va rebre l’1 de febrer al Palau Episcopal la Sra. Eloisa Ortega i Montsant, Presidenta delegada i representant del Bisbe d’Urgell en el Patronat de la Fundació Privada Clara Rabassa, que va informar al Copríncep de la situació de la residència de gent gran a Andorra la Vella des de l’inici de la pandèmia i de les novetats recents, com la vacunació dels residents i personal sanitari, entre altres informacions. 40

Església d’Urgell

REUNIÓ DE LA XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA I ARAN

Mons. Vives va rebre al Palau Episcopal la Presidenta delegada del Patronat de la Fundació Clara Rabassa..

Fins al present, la gestió de la pandèmia a la residència Clara Rabassa ha estat molt acurada i tots els residents i les famílies aproven les mesures activades per prevenir cap contagi. L’Arquebisbe va felicitar el Patronat, la Directora i tots els treballadors, i així mateix va enviar un missatge de confort i esperança per als residents amb una benedicció episcopal.

nal, política i social que viu el Principat d’Andorra en aquest moment, i dels reptes dels propers mesos, sobretot en relació amb la situació de la pandèmia a Andorra. La trobada s’inscriu dins les relacions institucionals habituals entre el Copríncep i les institucions de govern andorranes, tal com preveu la Constitució d’Andorra.

El 2 de febrer va tenir lloc una reunió telemàtica de la comissió institucional de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, presidida per la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sra. Àngels Ponsa i Roca, i en la qual va participar l’Arquebisbe d’Urgell com a President de la Fundació del Museu Diocesà d’Urgell, així com la Delegada diocesana de Patrimoni, Clara Arbués; la Vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida, Estefania Rufach; la Directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar; i els Alcaldes i titulars dels equipaments museístics. A la reunió es va aprovar el pla operatiu anual de la Xarxa per a enguany, a més de fer balanç de les activitats de l’any passat i de fer efectiva la incorpo-

VISITA INSTITUCIONAL DEL CAP DE GOVERN D’ANDORRA I LA SÍNDICA GENERAL AL COPRÍNCEP EPISCOPAL L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el dimarts 2 de febrer al Palau Episcopal la visita institucional del Cap de Govern d’Andorra, M. I. Sr. Xavier Espot, i de la Síndica General, M. I. Sra. Roser Suñé. A la reunió es va tractar de la situació institucio-

D’esquerra a dreta, Xavier Espot, Mons. Vives i Roser Suñé, al Palau Episcopal.


ració a la Xarxa del Museu Hidroelèctric de Capdella, situat a la Vall Fosca, amb la qual cosa ja són dotze els centres museístics que en formen part. En finalitzar la reunió de la comissió, l’Arquebisbe d’Urgell i el Bisbe de Solsona van manifestar el seu suport al Bisbat de Lleida davant el litigi de les obres de la Franja, defensant la unitat de la col·lecció del

Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, i demanant que es pugui arribar a un acord que substitueixi els litigis.

REUNIÓ DELS ARXIPRESTOS D’URGELL Els Arxiprestos d’Urgell, presidits per l’Arquebisbe Joan-Enric, van mantenir la seva reunió ordinària el dia 8 de febrer de forma telemàtica.

Després de la pregària inicial, Mons. Vives va informar de les darreres notícies de la Diòcesi des de la darrera reunió del novembre passat. En concret, va encomanar l’ànima dels preveres traspassats des de la darrera reunió (Mn. Jaume Vila, Mn. Ramon Clua i Mn. Albert Llanes), i va encomanar ben especialment els malalts i totes les

víctimes de la pandèmia, especialment la mare de Mn. Antoni Elvira, Vicari episcopal de Pastoral, i la germana de Mn. Jordi Vásquez. Va anunciar la incorporació d’un nou seminarista al Seminari diocesà d’Urgell, el jove David Gisbert Fosch, originari de Sanaüja, i va informar sobre diverses publicacions, com el comentari al

FESTA DE LA PRESENTACIÓ DEL SENYOR

La Seu d’Urgell

Dimarts 2 de febrer, la Catedral de Santa Maria d’Urgell, mare de les esglésies de la Diòcesi, va acollir la festa litúrgica de la Presentació de Jesús al Temple, coneguda popularment com la Candelera. A l’Eucaristia, presidida pel Vicari general i Rector, Mn. Ignasi Navarri, hi van participar els membres de Vida Creixent de La Seu d’Urgell així com també el gremi dels treballadors del ram elèctric, del qual la Mare de Déu de la Llum n’és la patrona. Va concelebrar Mn. Evarist Vigatà i hi

La Seu d’Urgell

van acolitar els seminaristes de la Diòcesi. Mn. Ignasi va recordar que en aquest dia se celebra la Jornada de la Vida Consagrada, enguany amb el lema “La vida consagrada, paràbola de fraternitat en un món ferit”, i amb un record especial per tots els religiosos i consagrats de la Diòcesi i del món; i també la jornada dels avis, amb especial referència a la festa del moviment Vida Creixent; i va subratllar com tots els batejats podem aprendre dels consells evangèlics que professen els consagrats

i consagrades de pobresa, castedat i obediència. També a l’església d’Adrall, temple parroquial dedicat a la Purificació de Maria, es va celebrar amb gran solemnitat la seva festa

amb una Eucaristia presidida pel Rector, Mn. Pau Bellido, que, com és costum, va beneir les candeles així com els aliments, anticipant la festa de Sant Blai de l’endemà.

Adrall

Església d’Urgell

41


salms de Quaresma de Mn. Ramon Sàrries, Arxiprest d’Andorra i biblista; un fulletó que s’està preparant sobre els sants i beats d’Urgell, redactat per Mn. Joan Pujol, Arxiprest de Noguera i Rector de Balaguer; i el llibre de la Diòcesi de Solsona sobre el Bisbe Jaume Traserra. Mn. Elvira va fer referència a l’Eucaristia solemne celebrada el 21 de gener a Tarragona per clausurar el 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense, al final de la qual es va presentar el document dels Bisbes de Catalunya “Esperit, cap on guies les nostres esglésies?” que és una orientació pastoral que es mou entre el magisteri del Concili Vaticà II, els ensenyaments del Papa Francesc (“Evangelii gaudium”) i les resolucions del Concili Provincial Tarraconense de 1995. També va informar sobre el document “Envers una Pentecosta renovada”, que recull les intervencions del congrés de laics del febrer de 2020 a Madrid, i que ha estat enviat per ser treballat pels laics d’Urgell que hi van participar, i tots els que s’hi vulguin afegir. L’Arquebisbe va informar els Arxiprestos que per tal de preparar la Quaresma s’han programat una sèrie de conferències espirituals els dies 15, 16 i 17 de febrer a càrrec del P. Provincial Eduard Rey, caputxí, President de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC). També hi haurà un recés adreçat als laics el dissabte 13 de febrer en el qual hi participaran especialment les Verges Consagrades de tota 42

Església d’Urgell

Espanya. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general, va presentar als Arxiprestos l’Any Jubilar de Sant Josep (8 de desembre de 2020 - 8 de desembre de 2021), amb ocasió del 150è aniversari de la declaració de Sant Josep com a Patró de l’Església Universal. Es van proposar diferents d’iniciatives parroquials concretes per tal de poder viure aquest Any Jubilar malgrat la pandèmia. Mn. David Codina, Delegat de pastoral familiar, va presentar l’any “Família Amoris Laetitia”, convocat pel Sant Pare i que s’inaugurarà el 19 de març, cinquè aniversari de la publicació de l’Exhortació Apostòlica “Amoris Laetitia”, i es clourà el 26 de juny de 2022, coincidint amb la X Trobada Mundial de les Famílies a Roma amb el Papa. Aquesta iniciativa la va comunicar el Papa Francesc durant la pregària de l’Angelus el dia de la festa de la Sagrada Família i vol arribar a totes les famílies del món a través de propostes espirituals, pastorals i culturals que es realitzaran a les parròquies, Diòcesis, universitats, moviments i associacions. L’objectiu és oferir a l’Església oportunitats de reflexió i aprofundiment per viure concretament la riquesa de l’Exhortació “Amoris Laetitia”. Ja està activa la web “www.amorislaetitia. va”, amb molta informació. Finalment es va informar sobre el 50è aniversari de l’ordenació episcopal de Mons. Joan Martí Alanis, amb motiu del qual es va celebrar una Eucaristia a

FELICITACIÓ DEL COPRÍNCEP AL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE PORTUGAL El 9 de febrer, dia de la presa de possessió del President de la República de Portugal, Excm. Sr. Marcelo Nuno Duarte Rebelo de Sousa, el Copríncep Episcopal d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va enviar-li una carta de felicitació que fonamentalment deia: Rebeu la meva felicitació personal i la de les Autoritats i el Poble del Principat d’Andorra en ocasió de la Vostra presa de possessió després de la reelecció com a President de la República Portuguesa. Moltes felicitats! Us desitjo de tot cor que continueu, com fins ara, amb molt d’encert i coratge, servint en la Vostra gran responsabilitat de President de l’estimat poble Portuguès, i demano a Déu que Us protegeixi i Us ajudi en la Vostra delicada missió. Conservem encara tots un gratíssim record de la vostra visita oficial al Principat d’Andorra i us esperem de nou amb motiu de la propera Cimera Iberoamericana. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell presidida per l’Arquebisbe, i que va comptar amb l’assistència de força fidels malgrat les restriccions sanitàries actuals. També amb ocasió d’aquesta efemèride, la Delegació diocesana de Mitjans de Comunicació Social va editar un vídeo que es pot veure en el següent enllaç: https://www.youtube.com/ watch?v=rXZUTXJJ258&f eature=emb_logo

REUNIÓ DEL PATRONAT DEL COL·LEGI ST. ERMENGOL El 9 de febrer es va reunir a Andorra la Vella el Patronat del col·legi Sant Ermengol, presidit per l’Arquebisbe i Copríncep i per la Ministra d’Educa-

ció i Ensenyament Superior d’Andorra, i amb la participació de tots els membres. La Directora del col·legi, Maria Josep Pascual, va anar guiant els diversos punts de l’ordre del dia tot repassant les mesures preses per fer front a la pandèmia, les obres i millores més necessàries a l’escola, el seguiment del primer trimestre del curs i la situació del professorat. Així mateix, es va aprovar una reforma del reglament intern de l’escola.

L’ESCOLA ANDORRANA DE SANT JULIÀ VISITA CÀRITAS El dimarts 9 de febrer, Càritas Parroquial de Sant


Els alumnes de primer cicle de l’Escola andorrana de Sant Julià de Lòria van visitar les dependències de la Càritas parroquial.

Julià de Lòria va rebre la visita de la classe dels Mussols, els alumnes de primer cicle de l’Escola andorrana de la Parròquia, acompanyats de les seves tutores i de la professora de Religió. Mn. Pepe Chisvert, Rector de la Parròquia i consi-

liari de la Càritas laurediana, i els voluntaris Anna Villas i Eduard Kirchner, els van rebre i els van explicar el significat dels quatre cors que formen la imatge corporativa de Càritas, els espais de l’entitat i la seva utilitat: despatx d’acollida, rebost

El Dr. Seguí (esquerra) recollí el Memorial Bisbe Pere Tena com a President de l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

solidari i contenidors per a la recollida de roba usada; i els diversos serveis que s’ofereixen a les famílies de la Parròquia que ho necessiten. Al final de la visita, els Mussols van fer una aportació d’aliments al rebost solidari.

LLIURAMENT DEL VII MEMORIAL BISBE PERE TENA A l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, el 10 de febrer (dies natalis i aniversari del traspàs de Mons. Pere Tena i Garriga, ocorregut el 2014) va tenir

REUNIÓ DELS JOVES DEL GRUP UNIVERSITARI DEL BISBAT AMB EL DELEGAT DIOCESÀ LLUÍS PLANA Seguin el calendari de trobades de la Delegació de Pastoral Juvenil i Universitària del Bisbat, el primer cap de setmana de febrer va tenir lloc una reunió telemàtica del grup universitari del Bisbat que va ser especialment emotiva perquè hi va poder participar el Delegat diocesà, Lluís Plana, que va ser rebut amb gran alegria i emoció després de les intervencions quirúrgiques a què s’ha hagut de sotmetre recentment. També hi van participar els monitors del grup, Toni Egea i M. Carme Girart, que han resumit la tasca que s’està duent a terme a la Delegació en l’escrit que transcrivim tot seguit: “D’ençà que vam començar aquest nou curs, amb les incerteses que provoca la pandèmia que ens toca viure, els grups TXt d’adolescents i joves del nostre Bisbat d’Urgell ens hem anat adaptant a les circumstàncies i realitats que ens demanen les autoritats sanitàries. Això no ha impedit que, d’una manera presencial (quan ens ho han permès) o virtual, els grups TXt de les nostres Parròquies i la Pastoral universitària anéssim endavant amb les nostres reunions de revisió i comunió de vida, d’aprofundiment del seguiment de Jesús, i de relació fraterna, amical i profunda entre nosaltres. Els grups estan

formats per adolescents i joves de l’ESO, de Batxillerat i universitaris (de Tremp, La Portella, Balaguer, Andorra, Puigcerdà, La Seu d’Urgell, Martinet, Lles, Montferrer...). Una vintena de monitors fan possible aquesta realitat d’acompanyament al nostre Bisbat, que en el seu dia, fa més d’una dècada, inicià el Delegat de joventut Lluís Plana, juntament amb altres persones. Estem engrescats i amb moltes ganes de poder-nos retrobar de nou presencialment; no són pocs els joves que així ens ho manifesten, trobant en els grups el caliu i l’empenta que els ajuda a anar endavant ens aquests moments d’incerteses, por, cansament i desconcert, com alguns d’ells ens manifesten en el grup. Veuen important el fet de posar en comú allò que els toca i ens toca viure en aquests moments, posar en comú ens ajuda a veure que no estem sols, que patim junts i també compartim la joia d’estimar-nos i saber que podem comptar els uns amb els altres. En la darrera reunió d’universitaris tinguérem la bonica i joiosa sorpresa de compartir una estona amb en Lluís Plana, molt estimat per tots, que ens explicà com està vivint aquests moments de malaltia i recuperació de les operacions. Tot un regal de Déu, que agraïm”.

Església d’Urgell

43


lloc el lliurament del VII Memorial Bisbe Pere Tena, que concedeix el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL), i que havia recaigut en l’Institut Superior de Litúrgia ad instar Facultatis, el centre de nivell universitari d’ensenyament, investigació i divulgació de la Litúrgia i de la celebració dels sagraments, vinculat a l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona. Va presidir l’acte de lliurament Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia (CIL) de la Conferència Episcopal Tarraconense; amb el President del CPL, Mn. Josep M. Romaguera; i el Dr. Gabriel Seguí, que rebia el Memorial. Després d’unes paraules de Mn. Romaguera, el Dr. Joan Torra, Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, va resumir els mèrits de la institució premiada, intervenció a la qual contestà el Dr. Seguí,

que agraí la distinció i traçà una breu història de la Institució i el seu compromís docent i investigador. Clogué la sessió Mons. Vives, que féu un record afectuós del Bisbe Pere Tena i agraí l’entrega que duen a terme el CPL i l’Institut de Litúrgia per a l’Església a Catalunya.

CELEBRACIÓ DE LA JORNADA DEL MALALT A LA DIÒCESI Arreu de la Diòcesi es va celebrar l’11 de febrer la XXVIII Jornada Mundial del Malalt coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes. A la Catedral de Santa Maria d’Urgell, el Rector i Consiliari diocesà de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, Mn. Ignasi Navarri, va presidir a les onze del matí l’Eucaristia central de la commemoració, que va aplegar molts fidels i membres de l’Hospitalitat. Va fer referència a l’homilia al missatge del Sant Pare amb motiu d’aquesta

Jornada del Malalt, que recorda les paraules pronunciades per Jesús: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar” (Mt 11,28): “Aquestes paraules expressen la solidaritat del Fill de l’home, Jesucrist, davant d’una humanitat afligida i sofrent”, diu el Papa, assenyalant que l’Església desitja ser cada vegada més —i el millor que pugui— la “fonda” del Bon Samarità que és Crist (cf. Lc 10,34)”. A l’Eucaristia també hi van participar membres de la Delegació diocesana de Pastoral de la Salut, i molts ancians i malalts van rebre la unció dels malalts que els enfortirà en moments de feblesa.

VII ENCONTRE DE DIRECTORS ESPIRITUALS DE SEMINARIS I DELEGATS PER AL CLERGAT Els dies 11 i 12 de febrer va tenir lloc de forma telemàtica el VII Encontre de

Mn. Navarri va presidir a la Catedral l’Eucaristia en la Jornada Mundial del Malalt.

44

Església d’Urgell

Directors espirituals de Seminaris i Delegats per al Clergat, organitzat per la Comissió Episcopal per al Clergat i els Seminaris de la Conferencia Episcopal Espanyola i presidit per Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió organitzadora; i per Mons. Jesús Vidal, Bisbe Auxiliar de Madrid i Vicepresident de la Comissió. Hi van participar Mons. Julián Barrio, Arquebisbe de Santiago; Mons. Eusebio Hernández, Bisbe de Tarazona; Mons. Francisco Cerro, Arquebisbe de Toledo, i Mons. Salvador Cristau, Bisbe auxiliar de Terrassa i Rector del Seminari de Terrassa, que va intervenir també com a ponent; a més dels dos Directors dels Secretariats de la Comissió, Rv. Juan Carlos Mateos i Rv. Sergio Requena, i una cinquantena de directors espirituals de les Diòcesis espanyoles. Es va tractar monogràficament de “L’accídia i la fortalesa en la vida espiritual dels sacerdots” a través de quatre ponències a càrrec de Dom Jean-Charles Nault, OSB, Abat des de 2009 de l’Abadia benedictina de Saint-Wandrille, a la Normandia, que ha estudiat i aprofundit amb una tesi doctoral sobre l’accídia; i de l’esmentada ponència de Mons. Salvador Cristau. L’accídia com a pecat capital contra la caritat, segons Sant Tomàs d’Aquino, fou tractada en el seu significat i interès per a la vida cristiana, i també


segons la lògica de l’Encarnació, en el document central del magisteri del Papa Francesc “Evangelii Gaudium”: l’accídia en la vida sacerdotal i l’acció evangelitzadora com a antídot.

RECÉS DE QUARESMA PER A LES VERGES CONSAGRADES D’ESPANYA I ELS FIDELS D’URGELL El dissabte 13 de febrer, l’Arquebisbe d’Urgell va predicar telemàticament des de la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell un recés destinat en primer lloc a les Verges Consagrades d’Espanya, però que així mateix era obert a les consagrades d’arreu i també a tots els fidels del Poble de Déu. Va ser introduït pel Bisbe acompanyant de l’Orde de les Verges a Espanya, Mons. Joaquín María López de Andújar, Bisbe emèrit de Getafe. Va ser exposat el Santíssim Sagrament sobre l’altar de la Catedral i durant dues meditacions

d’uns vint minuts de duració, amb intermedi musical, l’Arquebisbe Joan-Enric va glossar des de la càtedra el valor de dedicar un temps al recés en la nostra vida cristiana, especialment per començar la Quaresma, camí de la Pasqua. Després glossà i comentà en primer lloc el text bíblic de Mateu 20,18-19, i el Missatge del Papa Francesc per a la Quaresma d’enguany, “Mireu, estem pujant a Jerusalem...” (Mt 20,18); i, en una segona intervenció, parlà d’acompanyar el Senyor i els germans en els seus sofriments, amb una mirada contemplativa al text de Filipencs 2, 5-11, i mirant com i per què va sofrir Jesús, per tal d’imitar-lo en les nostres vides oblatives. Clogué el Recés la pregària d’adoració davant el Santíssim i la benedicció final amb el cant de la Salve. Podeu veure l’enregistrament complet del recés a l’enllaç: https:// w w w. y o u t u b e . c o m / watch?v=BRTj9QDG8I0.

Mons. Vives predicà un recés a la Catedral per a les Verges Consagrades d’Espanya i els fidels d’Urgell.

A la reunió del Patronat de la Fundació Llar Cristiana Maria Maestre es van aprovar diverses peticions d’ajuda a Càritas d’Urgell i d’altres entitats.

REUNIÓ DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ LLAR CRISTIANA MARIA MESTRE El 15 de febrer va tenir lloc a la Casa del Bisbat la reunió ordinària del Patronat de la Fundació Llar Cristiana Maria Maestre, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric Vives, que n’és el President. Es va aprovar per unanimitat la Memòria econòmica de l’any 2020 amb el balanç econòmic i liquidació del pressupost, l’estat demostratiu de la inversió en capital i es va presentar la Memòria de les activitats de la Fundació de l’any passat. També es va aprovar el pressupost per a l’any 2021. També es van estudiar i aprovar diverses peticions d’ajuda a la Fundació per part de Càritas Diocesana d’Urgell i d’altres entitats, d’acord amb les finalitats pròpies de la Fundació. El Patronat va valorar molt positivament les aju-

des socials directes que Càritas d’Urgell ha ofert l’any 2020 per un import total de prop de 300.000 euros, per tal de donar solució a les necessitats bàsiques de 769 famílies dels cinc centres diocesans de l’entitat. La Fundació Llar Cristiana Maria Maestre vol col·laborar estretament amb Càritas d’Urgell per tal que l’any 2021 no minvin les ajudes socials, especialment les destinades a fer front a les conseqüències de tota mena de la crisi provocada per la pandèmia.

RECÉS QUARESMAL PER A LES GERMANETES DELS ANCIANS DESEMPARATS DE LA SEU D’URGELL El 16 de febrer, l’Arquebisbe Joan-Enric va predicar un recés per a la comunitat de Germanetes dels Ancians Desemparats de La Seu d’Urgell. Els exposà un recorregut per diversos punts forts del llibre de l’Èxode: epifania de l’esbarzer ardent i la revelació Església d’Urgell

45


SOBRE LES IMMATRICULACIONS DELS BÉNS DE L’ESGLÉSIA

L’Arquebisbe exposà a la comunitat de les Germanetes dels Ancians Desemparats un recorregut per diversos punts forts del llibre de l’Èxode.

del Nom de Déu, la crida i la resposta de Moisès, el Decàleg o les paraules de la vida, l’Aliança eterna de Déu amb el seu poble a l’Horeb... Així com tres textos que s’hi refereixen i ens marquen el camí de la renovació pasqual per a una persona consagrada al servei dels ancians: Ps 95 (94), el Sermó de la Muntanya, i la paràbola del bon samarità.

INICI DEL CURS 2020-21 A L’ESCOLA DIOCESANA DE FORMACIÓ PERMANENT L’Escola Diocesana de Formació Permanent començà les classes del curs 2020-21 el cap de setmana del 13 de febrer, en el curs bàsic i en el curs d’aprofundiment. Les classes, en format telemàtic, van acollir un grup més petit en el curs

Mn. Norbert Miracle (a la pantalla de l’ordinador) va impartir la classe inicial del curs d’aprofundiment sobre la història de l’Església a Catalunya, a l’Escola Diocesana de Formació Permanent.

46

Església d’Urgell

L’Arquebisbe d’Urgell va enviar amb data 17 de febrer un comunicat als preveres, diaques, consagrats i fidels de la Diòcesi d’Urgell, que diu: La Conferència Episcopal Espanyola ha preparat sobre les immatriculacions una explicació molt exhaustiva, que us ofereixo en l’enllaç: https:// conferenciaepiscopal.es/inmatriculaciones-iglesiaun-privilegio/ És un tema que avui preocupa l’opinió pública, i sobre el qual convé una bona explicació de com s’ha actuat des dels Bisbats respecte de les immatriculacions. I amb bona informació ho podrem explicar millor a tots els qui creieu que hi puguin estar interessats, o bé hagin rebut desinformacions o fins fake news interessades. Us desitjo una Santa Quaresma, camí joiós vers la Pasqua! +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

bàsic i un grup força nombrós en l’avançat, que van seguir les reflexions dels dos ponents que iniciaven les trobades de formació després del parèntesi provocat per les mesures contra la pandèmia, que impedeixen de moment les classes presencials al Santuari del Sant Crist de Balaguer. Van donar la benvinguda als alumnes el Director de l’Escola i Vicari de Pastoral, Mn. Antoni Elvira, i el Vicedirector, Mn. Emili Villegas; i tot seguit Mons. Vives va adreçar una salutació als assistents de cada grup, encoratjant-los en aquest camí d’aprofundiment en la comprensió de la realitat del Bisbat d’Urgell i de la història de l’Església, i també agraint la tasca dels coordinadors i dels ponents. Primer es va dur a terme la classe del curs bàsic, en la

que Mn. Jaume Soy, Delegat de Missions, va explicar el significat de la missio ad gentes, com s’organitzava el suport als missioners des del Bisbat, quants missioners del nostre Bisbat hi ha en l’actualitat i va respondre les preguntes dels assistents. Després, en el curs d’aprofundiment sobre la història de l’Església a Catalunya, Mn. Norbert Miracle va fer una documentada exposició sobre les conseqüències de la Guerra Civil en la vida de l’Església, i posteriorment s’obrí un col·loqui en el qual els alumnes van poder plantejar preguntes i reflexions sobre aquest tema. Les classes s’organitzen a través d’un sistema de connexió tancat per als alumnes, i es portaran a terme cada quinze dies, amb el suport de la Delegació de Mitjans de Comunicació, fins al 5 de juny.


Mn. Mauri imposà la cendra a l’Arquebisbe Joan-Enric en l’Eucaristia d’inici de la Quaresma.

INICI DE LA QUARESMA L’Arquebisbe Joan-Enric va presidir el dimecres 17 de febrer a les vuit del vespre a la Catedral de Santa Maria d’Urgell la celebració eucarística amb què s’inicià amb solemnitat la Santa Quaresma. La celebració del Dimecres de Cendra també es va dur a terme a totes les Parròquies de la Diòcesi. La solemne Eucaristia a la Catedral, amb el gest litúrgic de la benedicció i imposició de la cendra com a signe de penediment i de conversió, fou concelebrada pels Vicaris generals, Mn. Navarri i Mn. Mauri, i d’altres sacerdots de la ciutat de La Seu d’Urgell. A l’homilia, Mons. Vives encoratjà els fidels a viure els grans pilars de la Quaresma: l’almoina, l’oració i el dejuni. Destacà com la pandèmia actual ens ha de portar a viure una sèrie d’actituds profundes, com la tornada a l’essencial (temps per renovar la fe, l’esperança i la caritat, tal com ens ho recorda el Papa al Missatge de la Quaresma d’aquest any), el valor de

la cura i el respecte de l’altre que s’ha de traduir en fets concrets com, per exemple, en el compliment de les recomanacions de les autoritats sanitàries (ús de la mascareta, reunions controlades i vacunar-se per amor als germans) o cultivar la pregària i la relació personal amb Déu tenint-lo present i estimar sense mesura. Després de l’homilia, Mons. Vives beneí les cendres que Mn. Josep M. Mauri l’imposà i després l’Arquebisbe ho féu a tots els concelebrants i els fidels. A la celebració es va pregar especialment per qui fou Rector i Degà del Capítol, Mn. Francesc Xavier Parés, just aquell dia que es complia el primer aniversari del seu traspàs.

en la qual hi participaren per part del Bisbat d’Urgell Mn. Antoni Elvira, Delegat de Catequesi, i la Sra. Mariví Castaño, Subdelegada. L’encontre començà amb la pregària i la presentació de la Jornada a càrrec de Mons. Amadeo Rodríguez Magro, President de la Comissió Episcopal per a l’Evangelització, la Catequesi i el Catecumenat. Seguidament, D. Juan Luis Martín Barrios, Director del Secretariat de la Comissió Episcopal, saludà els assistents i recordà algunes qüestions pràctiques de la Jornada. Durant el matí es presentaren dues ponències: “El Directori per a la Catequesi, una resposta als desafiaments de l’Església en el segle XXI”, a càrrec de Mons. Octavio Ruiz, del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització; i “Acollida del Directori per a

la Catequesi. Elements per a una lectura crítica”, que fou exposada per D. Juan Carlos Carvajal, professor de Teologia i Catequesi a la Universitat San Dámaso de Madrid. En la seva exposició presentà les noves perspectives que aporta aquest Directori com també alguns aspectes que hi haurien millorat. La sessió de la tarda inclogué tres comunicacions que cercaren de respondre a la pregunta “Què aporta el Directori per a la Catequesi als catequistes en la seva identitat, vocació i missió?” D. José Antonio Sánchez tractà l’aspecte de la identitat del catequista segons el nou Directori; D. Ismael Pastor, sobre la vocació del catequista; i la Sra. Clara Arza, sobre la missió del catequista. Després d’algunes intervencions dels participants i d’un col·loqui amb els

JORNADA DE DELEGATS DIOCESANS DE CATEQUESI Entorn del nou Directori per a la Catequesi es va desenvolupar, el dimarts 16 de febrer, la Jornada de Delegats diocesans de Catequesi en format telemàtic,

El nou Directori per a la Catequesi centrà la Jornada de Delegats diocesans de Catequesi. Església d’Urgell

47


ponents, D. Juan Luis Barrio, Secretari Tècnic de la Comissió Episcopal per a l’Evangelització, Catequesi i Catecumenat de la CEE, informà els Delegats d’algunes qüestions i del treball que s’està duent a terme en tots els departaments de la Comissió, el president de la qual, Mons. Amadeo Rodríguez, clogué la Jornada agraint la participació a tots els Delegats com també a tots els qui l’han feta possible.

REUNIÓ TELEMÀTICA DE LES DELEGACIONS DE MISSIONS DE CATALUNYA Durant el matí del 19 de febrer es van reunir de manera telemàtica les Delegacions diocesanes de Missions amb seu a Catalunya, amb la participació de la pràctica totalitat dels Delegats. Del Bisbat d’Urgell hi van participar el Delegat de Missions i Director Diocesà d’OMP, Mn, Jaume Soy, i la Subdelegada, Sra. Anahí Biorci, OV. A la reunió es va avaluar la celebració de la recent Jornada d’Infància Missionera, i es van posar en comú propostes tant d’animació missionera com de formació dels membres de les Delegacions.

Ermengol (979 – 1035), escrit per Josep Lligadas, Doctor en Teologia i especialista en Litúrgia. El text, que comença en els anys finals de la vida del sant, es divideix en set capítols a través dels quals l’autor resumeix la biografia del Bisbe Ermengol: “Una mort impactant”, “D’Aiguatèbia a La Seu d’Urgell”, “La Canònica d’Urgell”, “Per reforçar la vida eclesial”, “En el camp polític”, “Pel progrés social” i “La memòria i el culte”.

ASSEMBLEA DE MANS UNIDES D’URGELL Dissabte 20 de febrer va tenir lloc de forma telemàtica l’assemblea de Mans Unides d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i la Presidenta diocesana, Sra. Teresa Cabanas, amb la participació del Delegat Episcopal i Rector de la Parròquia de La Massana, Mn. Lluís Eduard Salinas. Després de la pregària inicial, l’Arquebisbe exhortà a superar les dificultats que està creant la pandèmia per a tenir activitats presencials com acostumava Mans Unides (sopars contra la

EL CPL PUBLICA UN LLIBRE SOBRE SANT ERMENGOL DEL DR. JOSEP LLIGADAS L’Editorial del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL) ha publicat en la seva col·lecció Sants i Santes un llibre divulgatiu sobre el Bisbe d’Urgell Sant 48

Església d’Urgell

El CPL ha publicat el llibre divulgatiu “Ermengol d’Urgell, el Bisbe constructor”, escrit pel Dr. Josep Lligadas.

fam, mercats, obres teatrals...). No podem deixar d’ajudar els germans de terres llunyanes per més dificultats que tinguem a casa nostra. En aquest sentit, és ben significatiu el lema de la campanya d’enguany, “Contagia solidaritat”, i ens hi hem de dedicar amb nova creativitat. Els participants es van mostrar animats per al treball, i si bé han pogut realitzar la col·lecta gairebé a tot arreu, als llocs que resten es farà més endavant; i també les altres activitats complementàries de la col·lecta es duran a terme quan sigui possible. Es posposen, però no es deixaran de fer. A l’assemblea es van aprovar el balanç i el pressupost de l’any 2020, que va poder cobrir tots els objectius programats, i amb un increment d’un 2% en els recursos. Enguany la perspectiva és força bona. Es va comunicar la clara distinció que s’ha aconseguit entre Mans Unides d’Andorra pel que fa a Mans Unides d’Espanya, sobretot perquè calia distingir els fons i els recursos entre els dos països. Continuaran aportant una ajuda substancial a la Campanya de la Diòcesi, i en tot seran com una agrupació arxiprestal més. El projecte triat per Mans Unides d’Urgell aquest any 2021 es localitza a Uganda, i el compartim amb la Diòcesi germana de Sant Feliu de Llobregat. Es tracta d’un projecte de millora de la seguretat alimentària i dels ingressos de famílies camperoles [veure pàgines

6, 7 i 8 en aquest mateix número].

PUBLICAT UN OPUSCLE SOBRE ELS SET TEMPLES DE LA PARRÒQUIA DE BALAGUER L’Arxiprestat de Noguera ha publicat un opuscle de 24 pàgines profusament il·lustrades, preparat per l’Arxiprest, Mn. Joan Pujol i Balcells, sobre els set temples de la Parròquia de Balaguer: l’església i antiga col·legiata de Santa Maria; la Basílica del Sant Crist; l’església del Sagrat Cor; l’església de la Mare de Déu del Miracle; l’església de Sant Domènec, l’església de Sant Josep, i l’església de Santa Maria de les Franqueses. Tal com Mn. Pujol explica al principi de l’opuscle, “aquesta publicació sobre els temples de la Parròquia de Balaguer ha estat possible gràcies a l’abundant informació facilitada per Salvador Solsona i Perejuan, fill de Barbens, i per les fotografies gentilesa de Josep Cases. En posar-la a les mans dels balaguerins, els agraïm la seva documentada investigació i les

L’opuscle ofereix dades actuals i històriques sobre els set temples de la Parròquia de Balaguer.


il·lustracions que fan possible donar a conèixer avui la història dels temples de la nostra ciutat. En nom de tots els qui gaudiran d’aquesta petita publicació, moltes gràcies, amics Salvador i Josep”.

JORNADA INTERDIOCESANA DE L’APOSTOLAT SEGLAR DE CATALUNYA Més de 200 persones de totes les Diòcesis amb seu a Catalunya i Mallorca van seguir la Jornada organitzada per la Comissió Interdiocesana d’Apostolat Seglar de Catalunya (CIAS) el dissabte 20 de febrer de manera telemàtica. Del Bisbat d’Urgell hi van participar Mn. Antoni Elvira i alguns membres de l’Apostolat que ja havien participat a Madrid en el Congrés de Laics “Poble de Déu en Sortida” del febrer de l’any passat. Mons. Xavier Novell, Bisbe delegat per a l’Apostolat Seglar a Catalunya, va saludar els participants i emmarcà la Jornada en continuïtat amb el treball realitzat darrerament, tant pel que fa a l’esmentat Congrés de Laics com a les darreres jornades d’Apostolat Seglar de Catalunya i als cursos d’acompanyament per a laics organitzats per la CIAS. Per aquest motiu la Jornada se centrà en el lema “Acompanyar la llibertat en Crist. L’acompanyament comunitari”. Fou Mons. Antoni Vadell, Bisbe auxiliar de Barcelona, qui féu la conferència inicial, explicant quines han de ser les característiques que defineixen una comunitat

cristiana. Seguidament, i repartits en petits grups, es platejà un exercici consistent a respondre dues qüestions centrades bàsicament en els aspectes a ressaltar de la ponència, i en allò que necessitem de la nostra comunitat cristiana per descobrir la pròpia vocació laical. A continuació, es posaren en comú les aportacions de cada grup i Mons. Vadell va recollir-les amb una reflexió final. Després d’alguns comunicats i de l’agraïment per la nombrosa participació, Mons. Xavier Novell va cloure la Jornada.

JORNADA PER A NOUS FORMADORS DE SEMINARIS El 22 de febrer va tenir lloc una Jornada per a nous formadors de Seminaris, organitzada per la Comissió Episcopal per al Clergat i els Seminaris de la CEE al voltant del lema “Eines per al discerniment vocacional”. Van participar-hi uns 50 formadors, entre els quals hi havia també Delegats de Pastoral Vocacional i Vicaris per al Clergat. Van presentar la Jornada l’Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió, Mons. Joan-Enric Vives, i el President de la Subcomissió per als Seminaris i Bisbe auxiliar de Madrid, Mons. Jesús Vidal; i va participar-hi també Mons. Sebastià Chico, Bisbe auxiliar de Cartagena i membre de la Comissió. Les ponències van anar a càrrec del Bisbe de Zamora, Mons. Fernando Valera Sán-

chez, qui va dissertar sobre els elements fonamentals a tenir en compte en l’acompanyament espiritual de les noves vocacions; i del Rv. D. Antonio Secilla Buenadicha, encarregat dels grups d’itineraris de discerniment a l’Arxidiòcesi de Madrid i formador del Seminari de Madrid, que va aprofundir en les eines més concretes que han d’ajudar aquells que demanen ajuda per discernir la seva vocació sacerdotal. Aquesta Jornada, juntament amb la que ja va tenir lloc a principis de gener i la que tindrà lloc al maig amb l’Arquebisbe Jorge Carlos Patrón Wong, Arquebisbe-Secretari de de la Congregació per al Clergat, són els tres moments que la Comissió per al Clergat i els Seminaris ofereix aquest curs per a la formació permanent dels equips docents dels Seminaris, i especialment dels formadors incorporats recentment.

VISITA DE LA CONSELLERA DE CULTURA EN FUNCIONS A L’ARQUEBISBE D’URGELL L’Arquebisbe d’Urgell i

Copríncep d’Andorra va rebre el dimecres 24 de febrer al Palau Episcopal la Consellera de Cultura en funcions de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sra. Àngels Ponsa, que estava acompanyada de la seva Cap de Gabinet, Sra. Maria Rosa Pons; del Cap dels Serveis Territorials de la Conselleria de Cultura a Lleida, Sr. Miquel Àngel Cullerés; i de l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Il·lm. Sr. Jordi Fàbrega. De la seva banda, Mons. Vives va estar acompanyat durant la reunió per la Delegada diocesana de Patrimoni, Sra. Clara Arbués; pel Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina; i per la Delegada diocesana de Mitjans de Comunicació Social, Sra. Cristina Orduña. Durant la reunió es va parlar de temes d’interès mutu relacionats sobretot amb la conservació del Patrimoni del Bisbat.

LA DELEGADA DE PATRIMONI D’URGELL, MEMBRE DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL DE PATRIMONI L’endemà de la reunió amb l’Arquebisbe d’Urgell, la Consellera de Cultura en

La Consellera de Cultura en funcions i l’Arquebisbe d’Urgell, al Palau Episcopal. Església d’Urgell

49


La Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell (primera per l’esquerra) va participar en la reunió constitutiva de la Comissió Territorial de Patrimoni.

funcions de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sra. Àngels Ponsa, va presidir la reunió constitutiva de la Comissió Territorial de Patrimoni. Entre les persones escollides per formar-ne part hi és la Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, Sra. Clara Arbués. Segons va afirmar la Consellera, “la riquesa, la importància i el volum del patrimoni de l’Alt Pirineu en tots els seus vessants, artístic, històric, arqueològic, arquitectònic, paisatgístic i etnològic, justifiquen la creació de la Comissió”.

XVII ENCONTRE DE TREBALLADORS DE LES OMP I LES DELEGACIONS DIOCESANES DE MISSIONS Els dies 25 i 26 de febrer, en dues sessions matinals en format telemàtic, es va celebrar el XVII Encontre de Treballadors de les Obres Missionals Pontifícies (OMP) i les Delegacions diocesanes de Missions amb més d’un centenar de participants presidits per Mons. Francisco Pérez, Arquebisbe de Pamplona i President de la Comis50

Església d’Urgell

sió Episcopal per a les Missions i la Cooperació amb les Esglésies. Estava acompanyat pel Director Nacional de les Obres Missionals Pontifícies, D. José María Calderón. Per part del Bisbat d’Urgell hi participà la Sra. Anahí Biorci, OV, Subdelegada diocesana de Missions. La primera ponència, “Francisco y el espíritu de la PUM”, anà a càrrec del Superior General dels Missioners Xaverians, P. Fernando García Rodríguez, que parlà de la Pontifícia Unió Missional (PUM), nascuda fa poc més d’un segle per a la promoció de l’oració per les missions, els missioners i les vocacions missioneres i l’oferiment de sacrificis: concretament a Espanya a través dels malalts missioners, que uneixen a la seva

pregària l’oferiment a Déu dels patiments propis de la malaltia, tot per la missió i la formació tant dels missioners com dels agents de pastoral missionera. Aquesta acció, que arriba a tots els continents, fa que se la consideri l’ànima de les OMP. De la seva banda, el Superior general dels Religiosos Combonians, P. Pedro Andrés, presentà als participants el funcionament del Servei Conjunt d’Animació Missionera (SCAM), format per 18 congregacions i institucions missioneres. Organitzats en cinc zones, estan a disposició de les Delegacions per fer arribar el testimoni dels missioners a les diferents realitats parroquials i col·legis que ho vulguin. També es va exposar el funcionament del Fons per a la Nova Evangelització, que gestiona ajudes per a projectes pastorals en territoris de missió. I, finalment, es presentà un informe dels diferents departaments de la direcció nacional d’OMP.

V NIT DELS ANIMADORS DE LA FE DEL MCECC El divendres 26 de febrer va tenir lloc la cinquena

El Director nacional de les Obres Missionals Pontifícies, D. José María Calderón (esquerra), i Mons. Francisco Pérez, President de la Comissió Episcopal per a les Missions, durant una de les sessions del XVII Encontre de Treballadors de les OMP.

edició de la jornada dedicada als Animadors de la Fe dels Esplais Cristians (MCECC), enguany en format telemàtic. Hi va participar una cinquantena de monitors de diferents esplais de Catalunya que formen part de la coordinadora. Per part del Bisbat d’Urgell, hi van participar, a més del Consiliari de la Fundació Esplais Santa Maria de Núria (FEMN), Mn. Joan Pau Esteban, cinc animadors i membres de l’Equip de la Fe de la Fundació. La trobada va comptar amb un moment d’interioritat, de recolliment i d’aprenentatge al voltant de la fe. En un primer moment Miquel Àlvarez, Consiliari de la MCECC, a partir de la paràbola del sembrador va compartir una reflexió al voltant del sembrador i de la llavor plantada, i tot seguit, i a propòsit de la pregunta plantejada per a la trobada (“Hi ha mil maneres de viure la fe. Quina o quines t’identifiquen?”) es van oferir cinc tallers diferents per a aprofundir-hi: “Buscador de la veritat”; “Creador del canvi”; “Arrelat en l’amor”; “Constructor del futur”; i “Protector de l’esperança”. Podeu trobar els continguts d’aquests tallers a l’enllaç: https:// www.peretarres.org/arxius/mcec/animaciofe/ Dossier_Fitxes_NAAF21. pdf. Després de retrobar-se tots els participants va tenir lloc una reflexió final i tot seguit una pregària a la Mare de Déu de l’Alegria va cloure la jornada.


Pare i germà, com sant Josep

Església d’Urgell

& 68 &DPSDQŰ D 'LŮ D GHO 6HPLQDULR BFDWDODŮ Q LQGG

51


ADVOCACIONS DE LA MARE DE DÉU A LA DIÒCESI D’URGELL

MARE DE DÉU DE MIJARAN (Viella - Vall d’Aran)

A Mig-aran els amadors us fan la casa nova i gran. No sé si l’ompliran. Mes Vós sí que l’ompliu, Maria, quan somriu amb Vós el diví Infant.

Mn. Manuel Pal