Església d'Urgell 490

Page 1

Església

d Urgell

# 490 - NOVEMBRE-DESEMBRE 2020

L’orgue de Santa Maria d’Urgell compleix cent anys


Església d Urgell

Índex

CARLO ACUTIS I JOAN ROIG DIGGLE: DUES VIDES ORDINÀRIES EXTRAORDINÀRIES

4

LA COOPERACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT

5

L’ORGUE DE LA CATEDRAL DE SANTA MARIA D’URGELL COMPLEIX CENT ANYS

6

Mn. Ignasi Navarri.

6

Mn. Eduard Salinas

Mn. Jordi Miquel

MN. BENIGNE MARQUÈS, NOU DEGÀ DEL CAPÍTOL CATEDRAL

16 21

LLIBERTAT, IGUALTAT I, A LA FI, LA FRATERNITAT: UNA ENCÍCLICA QUE ENS AGERMANA COM MAI

22

VISITA PASTORAL A ENCAMP

Mn. Jaume Mayoral 16

CÀRITAS D’URGELL POSA EN MARXA A LA SEU UN CENTRE ESPECIAL DE TREBALL

26

NECESSITEM MANS ALLARGADES ALS POBRES

27

Mons. Joan-Enric Vives

EL TRANSHUMANISME I L’ESPORT. ASPECTES CRÍTICS Dr. Francesc Torralba.

MÚSICA AMB VALORS CRISTIANS PER A COMBATRE LA PANDÈMIA LA SETMANA DE CINEMA ESPIRITUAL ENTRA A LES AULES 26

28 31 34

EL SUPERMERCAT DE LA FELICITAT (CONTE DE NADAL)

36

PROXIMITAT DE DÉU

37

“CANTAIRES DE L’ESTRELLA”

38

Mn. Ramon de Canillo

Mn. Enric Prat

P. Ignasi Peguera

MN. RAMON SÀRRIES ENLLESTEIX “CAMÍ DE CONVERSIÓ I DE RENOVACIÓ” DIETARI

40 42

36 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli “Fratelli tutti”, una nova encíclica social

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

l Papa Francesc va signar el 3 d’octubre a Assís una nova encíclica social, “sobre la fraternitat i l’amistat social”, que comença amb l’expressió que Sant Francesc utilitzava per dirigir-se a tothom, “Fratelli tutti, germans tots” (Admon. 6,1), i invitar-los a l’estil d’estimar-se entre tots, més enllà del marc geogràfic i cultural propi. S’inspira en la trobada que va tenir el 2019 amb el Gran Imam Ahmad al-Tayyeb a Abu Dhabi, durant la qual van signar el Document sobre la Fraternitat Humana. És una Encíclica social per a ajudar a repensar la dimensió universal de la doctrina evangèlica sobre l’amor fratern, a reflexionar sobre un nou somni de fraternitat, com a una única humanitat, a agermanar-se, a abaixar-se pel germà, aprofundint molt la paràbola del Bon Samarità (Lc 10,25-37). L’encíclica demana més fraternitat i solidaritat humanes, i és una crida a rebutjar les guerres. Se centra en els problemes socials i econòmics contemporanis i proposa un món ideal de fraternitat en el qual tots els països poden formar part d’una “família humana més àmplia”. Reordena els temes més presents en les intervencions del Papa Francesc: la guerra i la pau, el racisme, l’emigració, les relacions interreligioses, la propietat privada, la fraternitat universal, la llibertat, igualtat i fraternitat, la dignitat de les dones, la pena capital inadmissible, la política internacional i la guerra. És Doctrina Social de l’Església que no nega la propietat privada ni s’oposa al guany, però sí a la reducció de les persones a coses entre les altres coses. Amb tot, no defensa o justifica els privilegis dels uns sobre els drets de tots, i tampoc no es mou per ideologia sinó per principis evangèlics. Reconeix la funció social de la propietat privada però és secundari respecte del principi de la destinació universal dels béns creats. Subratlla

i reproposa el pensament de Sant Joan Pau II que Déu ha donat la terra a tot el gènere humà perquè sustenti tots els seus habitants, sense exclusions ni privilegis. D’aquí que tota propietat té una funció social. “El dret a la propietat privada només pot ser considerat com un dret natural secundari i derivat del principi del destí universal dels béns creats, i això té moltes conseqüències en el funcionament de la societat”. Se’n desprèn un sí al guany, però no a qualsevol preu. El guany no pot oblidar l’home, ni pot esclavitzar-lo, ni reduir-lo a una cosa entre les altres coses, o a una variable d’un procés que no pot controlar. La Doctrina Social de l’Església, des de la primera encíclica social, la “Rerum Novarum” (1891) del Papa Lleó XIII, fins a “Fratelli tutti” del Papa Francesc, denuncia l’augment del nombre dels pobres i proposa les tres T de Francesc: “Terra, Teulada i Treball”. L’Església és Mestra d’humanitat i demana no dividir-se en partits i faccions o grups de poder. Els totalitarismes i les ideologies populistes sembren l’individualisme exacerbat. Cal inspirar l’amistat social en les relacions humanes. El Papa està a favor del “miracle de la bondat” que ajuda a discernir entre conflictes i injustícies, i diàleg i resolució de conflictes. El text acaba amb una pregària ecumènica: “Veniu, Esperit Sant, mostreu-nos la vostra bellesa reflectida en tots els pobles de la terra, per descobrir que tots són importants, que tots són necessaris, que són rostres diferents de la mateixa humanitat que estimeu”.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Carlo Acutis i Joan Roig Diggle: dues vides ordinàries extraordinàries.

A

mb poques setmanes de di- miracles eucarístics de tot arreu. “La conversió no és altra cosa que ferència vàrem viure la bea- El seu lema era “l’Eucaristia és allò desviar la mirada des de baix cap a tificació de dos joves: Carlo més increïble que hi ha en el món”. d’alt. Només cal un simple moviment Acutis, un milanès nascut a Lon- És per això que se’l va conèixer com d’ulls”. dres el 3 de maig de 1991 i beatificat “l’apòstol d’Internet”. Quan li es diagnosticada una de les el 10 d’octubre a la Basílica de Sant A l’Exhortació “Christus vivit”, el pitjors leucèmies, diu als seus pares: Francesc i Santa Maria dels Àngels, Sant Pare esmenta “els desafiaments “Ofereixo al Senyor els sofriments a Assís; i Joan Roig, que hauré de patir pel nascut a Barcelona el Papa i per l’Església, 12 de maig de 1917 i per no haver d’estar al beatificat a la Basílica purgatori i poder anar de la Sagrada Família directament al cel”. Va de Barcelona el 7 de demanar la unció dels novembre. En ells dos malalts i morí el 12 s’acompleix ben bé d’octubre de 2006. allò que el Papa FranPer la seva intercescesc afirma a “Christus sió, un nen brasiler de vivit”: “El cor de l’ Essis anys, que degut a glésia també està plé una malaltia greu del de joves sants que van pàncreas no deixava entregar la seva vida de vomitar, va besar les per Crist, molts d’ells relíquies de Carlo Acutis fins al martiri. Ells foren El Cardenal Omella presidí l’Eucaristia de beatificació de Joan Roig a la Basílica de la Sagrada Família. i, ajudat dels seus pares, un reflex de Crist jove, li va demanar deixar de que brillen per estimular-nos i per del món digital” (CV, 104), que poden vomitar, i des d’aquell moment no treure’ns de l’ensopiment. [...] A comportar en el jove l’entotsola- ho va tornar a fer més. Les proves través de la santedat dels joves, ment, l’aïllament o el plaer buit; i mèdiques van demostrar que estava l’Església pot renovar el seu ardor cita al futur beat Carlo reconeixent completament guarit. espiritual i el seu vigor Apostòlic”. que ell sabia molt bé que aquests La vida de Joan Roig Diggle fou Cadascun d’ells arribà a la san- mecanismes de la comunicació, de distinta. Fou un jove militant de la tedat per un camí diferent: Carlo la publicitat de les xarxes socials, Federació de Joves Cristians de CaAcutis morí a causa d’una leucèmia poden ser utilitzats també per a talunya, fundada l’any 1931. Un jove fulminant el 12 d’octubre de 2006 a transmetre l’Evangeli i per a comuni- que no tenia por de defensar Crist. La Monza (Itàlia). Joan Roig fou afuse- car valors i bellesa. I el lloava per no seva família era molt més profundallat per milicians anarquistes l’11 de haver caigut en la trampa del consu- ment cristiana que la de Carlo. Estudià setembre de 1936 a Santa Coloma de misme ni haver-se deixat embaucar. doctrina social per defensar els drets Gramenet (Barcelona). Carlo Acutis deia al respecte: “Tots dels treballadors. S’hi exposà cada dia Des que va rebre la Primera Co- neixen com a originals, però molts anant a treballar per ajudar la família. munió a l’edat de 7 anys, la pietat de moren com a fotocòpies”. La nit de l’11 de setembre de 1936 Carlo Acutis no parava de créixer: no El jove Carlo contagiava, captivava uns milicians colpegen la porta de va deixar d’assistir a la missa de cada amb la seva profunda fe, la seva cari- casa. Ell, conscient que l’hora havia dia, resava el Rosari i dedicava una tat, la seva puresa. En el seu quadern arribat, va sumir com a viàtic la estona a l’adoració abans o després de notes personals hi trobem frases Sagrada Forma, que el seu director de l’Eucaristia. Quan només tenia 11 com aquestes: “La tristesa és dirigir espiritual li havia autoritzat de guaranys va dissenyar un portal a Inter- la mirada cap a un mateix, la felici- dar a casa seva, i es va acomiadar de net on anava documentant diferents tat és dirigir la mirada cap a Déu”; la seva mare amb aquestes paraules:

4

Església d’Urgell


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA “Has d’estar tranquil·la. Déu és amb mi”. Conduit al cementiri de Santa Coloma de Gramenet, el jove fou assassinat amb cinc trets i les darreres paraules que va pronunciar foren: “Que Déu us perdoni com jo us perdono”. Carlo Acutis i Joan Roig foren joves normals, senzills, espontanis, oberts, simpàtics, només cal veure les seves cares de joventut, de felicitat, de netedat interior. Tenien el gran do d’atreure, de ser apòstols. Des del dia que van rebre la Primera Comunió, tant l’un com l’altre s’alimentaren del pa de vida. Jesús era el seu Amic, Mestre i Salvador. L’Eucaristia sosté les seves vides. Per a tots dos, l’Eucaristia és el centre i la força de les seves vides.“L’Eucaristia és la meva autopista cap al cel”, deia Carlo Acutis. “En Joan impressionava a tots des de molt jove per la seva vida espiritual i el seu amor per l’Eucaristia”, afirmà el Cardenal Omella a l’homilia de la beatificació. Ens van deixar el testimoni d’ una altra forma de viure la joventut. Foren joves sans que no vivien tancats en si mateixos. Tenien amics, eren apòstols, eren molt valents: l’un, davant la malaltia; l’altre, davant la mort sagnant i martiritzat per odi a la seva fe. L’un i l’altre es qüestionen per la vocació sacerdotal. Les vides de l’un i de l’altre han estat, són i seran unes vides lluminoses per a l’Església, i tant de bo ho siguin per a tants joves que també s’esforcen per agradar Déu i ser-li fidels. Especialment ho demanem per a la terra de la Lombardia, que va veure créixer i morir el beat Carlo Acutis; i per la terra catalana, que va veure néixer, créixer i morir el beat Joan Roig. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

L

a cooperació internacional per al desenvolupament és un conjunt d’activitats, incloses dins de diferents programes i plans, que brinden eines i oportunitats de creixement a persones, col·lectius i territoris que es troben en situacions de vulnerabilitat. La cooperació internacional per al desenvolupament inclou les ajudes internacionals que es donen per part dels països per millorar la situació de persones i territoris que es troben en circumstàncies difícils de pobresa. En paraules de la Doctrina Social de l’Església, es tracta de crear condicions de desenvolupament integral, que ajudin a promoure el valor i la dignitat de les persones, fills i filles de Déu. En ocasions, arran de conflictes de diversa índole (polítics, econòmics o naturals, entre d’altres) hi ha territoris que pateixen situacions de desigualtat i precarietat en els recursos. És llavors quan altres nacions posen en marxa programes per ajudar la població a millorar les seves condicions de vida. En principi, les activitats englobades en els plans de cooperació per al desenvolupament les duen a terme les agències de cooperació dels països, juntament amb diverses entitats com fundacions i ONG’s, entre les quals destaca Mans Unides. Els recursos que es deriven per part dels organismes implicats estan dirigits a pal·liar un problema d’extrema pobresa a través de diferents eines i ajudes. En aquest cas, es treballa l’accés a l’aigua potable, la dotació d’habitatges amb uns condicionaments mínims o la dotació d’eines i materials per treballar la terra. Segons els recursos disponibles a cada lloc, s’actua perquè la població local pugui no a cooperació solament subsistir, sinó també aconseguir per al cert nivell de desenvolupament sostenible, com l’accés a fonts d’aigua potable, a través desenvolupament de la construcció de pous i mecanismes de filtrat i potabilització de l’aigua. Encara avui en dia hi ha milions de persones a tot el món sense accés a una font d’aigua potable, un bé considerat bàsic i per a tots. Els assumptes relacionats amb la infància són especialment delicats, i les entitats, tant públiques com privades, hi treballen per millorar les condicions de vida de milions de nens i nenes de tot el món. Per exemple, facilitant l’accés a l’educació mitjançant la construcció d’escoles noves i la millora de les existents, l’ajuda i assessoria als docents, i diferents iniciatives per incentivar que les famílies portin els nens a l’escola. Així mateix, es treballa per erradicar greus problemes com l’ocupació juvenil, la desnutrició infantil o la prostitució de menors. Encara avui dia es viuen situacions de gran desigualtat entre homes i dones. Hi ha territoris on les nenes no poden accedir a l’educació, i d’altres on es prohibeix a les dones que desenvolupin accions que podrien dotar-les d’una independència econòmica i social. Aquesta independència les permetria millorar no només les seves pròpies condicions de vida sinó les de tota la seva família. En aquest aspecte, es treballa principalment al voltant dels objectius de l’Agenda 2030 per a un Desenvolupament Sostenible, establerta en 2015 i que està dirigida a l’acompliment de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), dins dels quals es troben l’accés a la justícia, la promoció de la pau, la lluita immediata contra el canvi climàtic o el desenvolupament de creixements econòmics viables a llarg termini. Altres reptes són la lluita per la igualtat de gènere, l’accés a una educació de qualitat, la fi de la pobresa i la fam, l’accés a l’aigua potable i la seguretat alimentària, entre d’altres. .

L

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


L’orgue de la Catedral de Santa Maria d’Urgell compleix cent anys El passat 30 de setembre es compliren cent anys de la inauguració i benedicció de l’orgue de la Catedral de Santa Maria d’Urgell per Mons. Justí Guitart, Bisbe d’Urgell. L’instrument, construït pel mestre orguener Lope Alberdi Recalde seguint el model de l’orgue “romàntic-simfònic” ideat per Aristide Cavaillé-Coll i encetat a l’església de Saint Denis de París, és el cinquè dels orgues documentats a la Catedral al llarg dels segles, dada que acredita com l’orgue ha contribuït en gran mesura a la importància històrica de la Diòcesi, acompanyant i servint les celebracions amb una litúrgia d'excepcional qualitat gràcies a la riquesa de la seva música i la varietat dels seus registres. / Mn. Jordi Miquel i Benavent 6

Església d’Urgell


L

a fecundíssima tradició musical de la Diòcesi, en tot temps, la testifiquen els grans músics que ha tingut La Seu d’Urgell, com Mn. Joan Brudieu, Mn. Bruno Pagueras i Portavella, Mn. Enric Marfany i Bons, Mn. Francesc Tàpies i Torres, Mn. Antoni Monsó, Mn. Josep Comes i Faus, i Mn. Albert Vives i Mir. Tots aquests noms són, però, només la punta de l’iceberg, sota la qual hi ha una llarga nòmina de grans músics. El nivell d’exigència per ser l’organista titular de la Catedral el palesa la difícil oposició que havien de superar per ocupar el càrrec, la qual consistia en un acurat examen sobre l’execució organística, la improvisació, l’acompanyament del cant i la composició. Així havia de ser per tocar amb solvència aquests

magnífics instruments. La presència a Urgell de tan destacats mestres de capella i organistes ha anat en paral·lel a la modernització dels instruments de la Catedral, d’acord amb les innovacions que van introduint els constructors d’orgues en cada època i amb l’evolució de l’art musical al llarg del temps. És així com ara fa un segle es va decidir adquirir un nou orgue per a la Catedral d’Urgell, coincidint amb les obres de restauració del temple que es portaren a terme durant el primer quart del segle XX. Fou l’aleshores Bisbe d’Urgell, el Dr. Joan Benlloch i Vivó (1907-1919), qui va confiar a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1957) la magna obra de renovació de la nostra Catedral. El temple d’un romànic pur, iniciat en el temps del Bisbe Sant Ot (1095-

1122), darrerament havia adquirit un aspecte neoclàssic, en tenir al seu interior les parets enguixades i la col·locació del cor dels Canonges al centre de la nau central. Amb molt bon criteri, pretengueren treure aquell aspecte estilístic i afegit del segle XVIII i retornar al temple la seva bellesa primera i original. Per la qual cosa, hagueren d’escatar les parets i treure’n el guix encastat, i alhora retirar el cor canonical, traslladant-lo al presbiteri, entre altres obres a fer. Cal tenir present que l’orgue estava situat a l’entorn del cor dels Canonges. Així hi havia l’orgue gran, a l’entrar a l’esquerra, i l’orgue menor estava situat a la dreta. Les obres de restauració començaren vers l’any 1913. Però no va ser fins el 20 d’abril de 1919, Diumenge de Resurrecció, que Mons. Benlloch

Església d’Urgell

7


va poder oficiar una solemne missa a la Catedral per celebrar el feliç acabament de les obres de restauració. I féu a continuació una festa que serví també com a comiat, atès que era a les vigílies del seu trasllat a la nova seu de Burgos, de la qual havia estat nomenat titular. Restaurada la Catedral, hi mancava encara una peça important com a coronament: l’orgue. El 1912, per altra banda, l’orgue originari d’Anton Boscà ja destacava pel seu mal estat i es començà a pensar en la possibilitat de fer-ne un de nou: “Se habla de la necesidad de un nuevo órgano y se acuerda nombrar, y se nombra, la Comisión de los Ilustres Lectoral y Cremades para que, con el Excmo. Sr. Obispo, estudien lo que sea conveniente y conducente a la adquisición de un órgano[...]“1. Mons. Joan Benlloch, promotor de l’esplendor del culte i de la cultura musical, “dejó, antes de separarse de nosotros, detalles que han de com-

Detall dels teclats i de les claus dels registres de l’orgue. La fotografia correspon a la representació d’“El cant de la Sibil·la” el Nadal de l’any passat, amb l’organista Lluís Obiols i acompanyament del cor.

pletar la restauración, tales como la construcción del nuevo órgano, que deberá instalarse sobre la puerta principal del templo, de acuerdo con

los planos trazados bajo la inmediata dirección y según las instrucciones del mismo Dr. Benlloch [...]”2. L’any 1919, el Capítol de la Catedral de La continua pàg. 11

1

GONZÁLEZ, Miquel, “Els orgues de les comarques de Lleida i del Principat d’Andorra”, p. 157. Pagès Editors, Lleida, 2006.

2

Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Urgel, 24 d’abril de 1919, núm. VIII, p. 89.

8

Església d’Urgell


D’instrument profà a instrument d’església per antonomàsia L’orgue, a l’edat mitjana, era un instrument profà. Com va als grans espais de les Catedrals i abadies gòtiques. Apaesdevenir un instrument molt valorat en les accions litúr- reix en aquest moment, la “cadireta”, cos de l’orgue, més giques és una de les grans incògnites de la història orga- petit, posat rere la “cadira” a l’esquena de l’organista, que nística. Però el fet és que l’orgue es va anar convertint, de servia per tenir un so inferior a l’orgue major i així poder mica en mica, en l’instrument d’església per antonomàsia. acompanyar els cantors. Aquest orgue gòtic bé podria ser Primer, com a eina d’ensenyament musical. Més tard el que tocava un Canonge de La Seu d’Urgell, de nom Joan, serveix com a “senyal” o “sirena”, per convocar el poble del qual en tenim referència el 21 de setembre de 1473, a una processó o a un acte litúrgic. Però al voltant de l’any com a “sonador d’orguens” (organista)2. Però de l’orgue 900 l’orgue es transforma, tímidament encara, en un ins- que “sonava” no en tenim notícia. trument d’església de la mà de l’orde benedictí de Cluny En el Renaixement, a mitjan del segle XV, comencen a (X-XI), que es distingeix per l’enriquiment de la música gre- diferenciar-se diverses sonoritats, amb un indispensable goriana (que, com a primícia, havien perfeccionament del secret. Apareix introduït al nostre Bisbat, ja a princiel secret de corredores, que permet pis del segle IX, Sant Benet d’Aniana, dividir l’orgue en dos o tres compartiLeidrat i Nefrit), i del cultiu de l’orgue ments, i per tant ja no sonava en bloc, en particular. com el gòtic, sinó en dos o tres veus Ràpidament l’instrument penetra diferents, accionades per registres. al nostre país. En trobem constància A Catalunya es comença a consa l’acta de consagració de l’església truir aquest orgue renaixentista tamdel Monestir de Sant Benet de Bages, bé durant la segona meitat del segle l’any 972, puix especifica que durant XV, anticipant-se en dos segles a la la cerimònia “organumque procul resta de la Península Ibérica. És en diffundebat sonus ab atrio” (“l’orgue, aquest moment quan es defineixen de lluny, escampava el so per l’atri”). els trets diferencials de l’orgueneria No tenim, però, constància de quan de la Corona d’Aragó. Són orgues va entrar a la Diòcesi d’Urgell. decorats amb façanes gòtiques i amb Els primers instruments, l’anomenat concepte sonor renaixentista. “orgue positiu”, era “posat” a terra, però transportable. L’organista tocava L’orgue barroc (ss. XVII-XVIII) En el Barroc a Catalunya, com a Euamb les dues mans, mentre un assisropa, l’escola catalano-valenciana arritent accionava la manxa. Aquests insba a la seva plenitud. És el període més truments eren rudimentaris. El teclat tenia de dos a tres octaves. Era dia- Reproducció d’un orgue positiu medieval. El requadre a brillant i actiu de la nostra orgueneria, tònic amb el si bemoll. Quan pitjaves l’angle de dalt a la dreta de la imatge mostra les manxes de en el qual s›assolí que gairebé cada una tecla sonaven, a l’hora, dos a tres la part posterior de l’orgue, que havien de ser accionades poble i cada vila tingués, com a mínim, per un ajudant de l’organista per fer sonar l’instrument. el seu orgue. tubs a la distància d’octava i quinta, Les principals característiques d’aquesta escola són: que donaven una permanent sonoritat de “Plenum”. No hi l’habitual construcció del cos de la “cadireta” a l’esquena havia diferenciació de jocs o registres1. de l’organista acompanyant el cos de l’orgue major o principal; l’existència de dos o més teclats; la presència molt Orgues gòtics i renaixentistes (ss. XIII-XVI) Es considera l’època gòtica i renaixentista com el perío- minoritària de registres de llengüeta; i l’ús generalitzat de de històric decisiu en el desenvolupament de l’orgue. Es l’anomenada octava curta (en l’octava més greu del teclat canvia el seu emplaçament i se’l situa en un lloc elevat per hi manquen les notes Do#, Re#, Fa# i Sol#).L’orgue era emtal de disposar de les millors condicions acústiques i vi- plaçat en una tribuna lateral. La façana era plana, i sovint es suals. En estar l’orgue fix, augmenta el seu volum i s’adapta tapava amb portes pintades3. 1

AA. VV., “Història de la música catalana, valenciana i balear, I”, p. 134, Edicions 62, Barcelona, 1999

2

GONZÁLEZ, Miquel, “Els orgues de les comarques de Lleida i del Principat d’Andorra”, p. 158. Pagès editors, Lleida, 2006.

3

DOLCET, Josep, i VILAR, Josep M., “La música instrumental en el barroc”, a “Història de la música catalana, valenciana i balear, II”, p.134. Edicions 62, Barcelona, 1999.

Església d’Urgell

9


L’orgue romàntic (ss. XIX-XX)

A França, a final del segle XVIII, amb els filòsofs il·lustrats comença una crisi moral i religiosa. Proclamen la religió de la naturalesa, tot soscavant l’Església cristiana, on l’orgue n’era el servidor. Com a conseqüència, durant la Revolució Francesa hi ha una decadència dels orgues. Alguns van ser abandonats, destruïts, saquejats, deteriorats i cremats en les esglésies4. A Espanya, durant la primera meitat de segle XIX es destruïren molts orgues. Les constants guerres que sofrí el país van fer que no es construïssin orgues ambiciosos. També hi contribuí l’existència d’un autèntic mercat de segona mà procedent de les comunitats de religiosos exclaustrats, i l’aparició de l’harmònium, inventat per Alexandre-François Debain el 1840, de dimensions reduïdes i més assequible. A Catalunya també es malmeteren orgues en la primera part del segle XIX, principalment en recintes monàstics, com Poblet, i a algunes esglésies parroquials, com la de Berga. A partir del 1835 davallà el manteniment dels orgues restants. Després, el Concordat de 1851, que reconeixia l’existència necessària de la figura de l’organista en tota capella de música, facilità la tornada dels religiosos als seus convents, i comportà la restauració dels orgues o la construcció de nous, (a la província de Lleida, per exemple, Gaietà Vilardebó construí un orgue a Solsona el 18535). Hi va ajudar, sobretot, la nova burgesia sorgida “Àngels toquen un orgue positiu davant de Jesús nat” (detall). Pintura sobre taula del Mestre de Torà durant la Restauració, que va contribuir a (principi del segle XV). Les manxes són al darrere de l’instrument, accionades per un assistent. augmentar la dignitat de les celebracions religioses6. tida de l’orgue romàntic amb la construcció de l’orgue de Per altra banda, el creixent interès per l’orquestra fa que Sant Denis a París. Aquest instrument marcà una revolució es conceptuï l’organista com a “home-orquestra” i, per en l’art de l’orgueneria. tant, es pretén estructurar l’orgue com una rèplica de les A Catalunya, l’orgue romàntic hi arribà amb l’Exposició formacions orquestrals: els registres volen imitar l’oboè, el Universal de Barcelona, l’any 1888. En fou l’innovador el fagot, el clarinet, el violí... A partir de 1815, amb la caigu- basc Aquilino Amezua, deixeble de Cavaillé-Coll, que consda de Napoleó, s’estabilitza la situació política d’Europa, truí l’orgue romàntic simfònic del Palau de Belles Arts de la i comença un nou període de construcció d’orgues. Neix Ciutat Comtal. Un cop establert a Barcelona formà un estol l’orgue “romàntic simfònic”, que obre una nova etapa en de deixebles que foren els orgueners de la primera meitat l’evolució històrica de l’instrument. La personalitat més del segle XX, entre els quals precisament el constructor important d’aquesta nova etapa és el constructor d’orgues de l’actual orgue de la Catedral, Lope Alberdi Recalde; a Arístide Cavaillé-Coll (nascut a Montpeller el 4 de febrer de més de Francesc i Salvador Aragonès, Pau Xuclà i Gaietà 1811, en una família d’orgueners), que dóna el tret de sor- Estadella, entre d’altres.

10

4

DUFOURCQ, Norbert, «L’Orgue», pp.48-51, Presses Universitaires de France, 1970.

5

GONZÁLEZ, Miquel, o. c., pp. 184-186

6

AA. VV., “Història de la música catalana, valenciana i balear, III”, pp. 211-212, Edicions 62, Barcelona, 1999

Església d’Urgell


ve de la pàg. 8

Seu d’Urgell, decideix la compra d’un instrument a l’orguener Lope Alberdi de Barcelona. En l’estela de Cavaillé-Coll Lope Alberdi Recalde (1869-1948) va néixer al País Basc (concretament a Gernika, Biscaia) i des dels 15 anys es formà com a orguener en el taller d’Aquilino Amezua (orguener de l’escola romàntica que havia estat deixeble de Cavaillé-Coll). De Guernica va ser-ne el director quan Amezua marxà a Guipúscoa el 1894. Sota la seva responsabilitat es construïren orgues tan importants com el del Monestir de Montserrat, el 1896. L’any 1900 fundà a Barcelona la seva pròpia empresa amb el nom de Lope Alberdi i Cia. I des del 1902 realitzà importants treballs al País Basc, Catalunya, Galícia (Catedral de Santiago de Compostela), Filipines, Colòmbia i Costa Rica: en total, uns 200 instruments. D’aquesta manera, Alberdi es consolida com un dels orgueners més destacats de la seva època a Espanya, portant els avenços de l’orgueneria europea del moment. Esteve Elizondo, en la seva tesi “La obra de Lope Alberdi”, diu: “Se basaba en la construcción de órganos de carácter romántico equilibrado, manteniendo con regularidad juegos de Lleno, como mínimo de 2’ en el primer teclado y una amplia gama de juegos de lengüetería en el segundo teclado. En cambio, en el pedal es muy pobre de registros. Los pedales de expresión los aplica bien en el segundo teclado, bien a la totalidad del órgano, según la preferencia del comprador”. En l’orgue de la Seu, amb dos teclats i pedaler, l’expressió abraça la totalitat de l’instrument. El setembre de 1920 s’iniciaren els preparatius per a la inauguració, que tingué lloc a final d’aquell mes, el 30 de setembre, amb la benedicció del Bisbe, Dr. Justí Guitart i Vilardebó, i amb un concert ofert per mossèn Enric Marfany, gran continua pàg. 15

Església d’Urgell

11


Els anteriors orgues de la Catedral d’Urgell Amb anterioritat a l’actual orgue centenari de la Catedral d’Urgell, hi ha constància documental d’altres quatre orgues construïts d’ençà de final del segle XV. Així ho ha certificat la magnífica investigació que Miquel González, professor superior d’orgue al Conservatori de Música de Lleida i concertista, ha fet a l’Arxiu Capitular d’Urgell. Ens ha descobert un patrimoni cultural, musical i organístic inèdit i desconegut a La Seu d’Urgell i a Catalunya: PRIMER ORGUE, fabricat per Ermenter Brocà de l’any 1491 fins al Nadal de 1495. La primera notícia de la construcció d’un orgue a la Catedral d’Urgell apareix en la capitulació per construir-ne un a la Catedral de Girona, que diu: “Lo mestre Armenter promet que acabat que haia lorga de la Seu d’Urgell... per lo nadal de noranta sinch... vindra e comensara e proceguira dit orga de la Seu de Girona”1. Encara que no tenim informació de com era l’orgue de La Seu, si en tenim del de Girona, que ens diu que augmentà el nombre de diferències (registres) a tres: “en l’orgue major Fotografia de l’interior de la Catedral abans de la restauració de Puig i Cadafalch. Als costats s’aprecien les portes dels orgues major i menor construïts per Antoni Boscà el 1742. de 16’: orgue ple i flautes dobles; en l’orgue de 8’ hi haurà orgue ple i flautes senars i mixtura sola; en l’orgue de 4’ hi haurà orgue SEGON ORGUE, construït per Fermí Granollers, 15 ple, flautes senars i musetes”. Aquestes “musetes” són el d’octubre de 1544. primer esment de llengüeteria a Catalunya2. Essent el maA La Seu d’Urgell, Joan Brudieu (1520-1591) va impulsar teix orguener i en ser construït al mateix temps que el de Gi- reformes litúrgiques i musicals importants que van culmirona, cal pensar que la innovació renaixentista d’Ermenter nar amb la construcció d’un nou orgue, fabricat per Fermí la va aplicar també a l’instrument de La Seu d’Urgell. Granollers. L’assessorament el va fer Pere Alberch i Vila Es conserven d’aquest primer orgue, dues portes que (1519-1582), organista de Barcelona, compositor i gran tancaven l’orgue quan no sonava, amb dotze sarges de conseller organístic, molt apreciat pels Capítols de les gran valor artístic, pintades al tremp pel Mestre de La Seu Catedrals del Principat. És així que els Canonges d’Urgell d’Urgell, entre els anys 1495-1498. Actualment formen part es reuniren el 23 de gener de 1544 i decidiren, sense cap del fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). discrepància, comprar un orgue nou per al cor, “que no si-

12

1

GONZÁLEZ, Miquel, o. c., p. 158

2

AA. VV., “L’orgue”, a “Gran Enciclopèdia de la Música”. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2002

Església d’Urgell


Detall de les pintures sobre tela, obra de l’anomenat Mestre de La Seu d’Urgell, que decoraven les portes de l’orgue construït per Ermenter Brocà a final del segle XV. Les pintures de la part exterior representen la presentació del Senyor; i les de la part interior, els retrats dels Bisbes Sant Ermengol i Sant Ot. Actualment es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

gui petit” (“dit orgue non petit sie, ab tot son compliment”)3 . Es finalitzà el 15 d’octubre del mateix any. Potser ens pot ajudar a saber com era l’instrument de La Seu la composició de l’orgue de Barcelona construït el 1538 3

per Pere Flamenc, un altre orguener important d’aquesta escola catalano-valenciana, que també té com a conseller Alberch Vila. És un orgue “amb cinquanta-quatre tecles i dotze jocs: flautat principal, octaves, dotzena, quinzena, dinovena

GONZÁLEZ, Miquel, o. c., p. 159.

Església d’Urgell

13


i vint-i-dosena, una octava amb la sonoritat de flautes de 4’, oboès, nasard, una mixtura de címbals i una mixtura a modo d’alemanya”4. També tenim notícia, datada el 24 de setembre del 1567, del trasllat del cor dels Canonges i de la decoració escultòrica de la tribuna dels orgues: “Jeroni Xanxo trasllada el cor central de la Catedral, construeix les reixes d’entrada i realitza la decoració escultòrica de la tribuna dels orgues”5. Jeroni Xanxo és també l’autor del retaule de la Pietat i del grup escultòric de la Dormició de la Mare de Déu, esculpit el 1548. Totes dues obres es conserven al Museu Diocesà d’Urgell. TERCER ORGUE, construït per Fra Antoni Llorens entre 1609 i 1610. Fra Antoni Llorens, franciscà nascut a Arbeca a final del segle XVI i destacat constructor orguener, construeix un nou instrument a La Seu amb assistència de Fra Philip Jacob. No hi ha constància de la disposició de l’orgue. Tenim, però, la notícia, molt ben documentada, de l’orgue que Llorens va fer a la Seu Vella de Lleida, el 1624. Tenia “façana de 8’, dos teclats, cadireta i 22 jocs”6. Aquesta informació ens podria donar una idea de la disposició de l’orgue de la nostra Catedral. Tenim constància d’aquest període brillant i actiu de l’orgueneria catalana en un document del 29 de febrer de 1615 que es conserva a l’Arxiu Capitular d’Urgell. El Capítol d’Urgell vol informar-se del preu en què ha de vendre “lo orgue petit a la vila y Capítol de Castellbò”; en aquell temps, Col·legiata de Santa Maria. Aquesta venda no va prosperar, per això es torna a posar a la venda “y si dins tres mesos primer vinents no ses benut dit orgue, resolen ques adobe per que nos gaste del tot”7. En aquest document es palesa, doncs, que el cor capitular d’Urgell, situat al mig de la Catedral, utilitzava dos orgues: el gran, a mà dreta tot entrant, per tocar la gran música; i el petit, a l’esquerra, per acompanyar el cant. QUART ORGUE, construït per Antoni Boscà i Llorens, 24 de juny de 1742, L’orgue arriba a la seva perfecció màxima entre els anys 1680 al 1740. A Catalunya, els membres de la família 4

AA. VV., “Història de la música catalana, valenciana i balear, I”, p. 246, Edicions 62, Barcelona, 1999.

5

GONZÁLEZ, Miquel, o. c., p. 160

6

GONZÁLEZ, Miquel, o. c., pp. 63-66

7

GONZÁLEZ, Miquel, o. c., p. 163

8

DOLCET, Josep, i VILAR, Josep M., o.c., II, p.134

9

GONZÁLEZ, Miquel, o. c., p. 165.

10

14

Boscà són els grans artífexs de l’evolució de l’orgueneria catalana al segle XVIII. Els seus instruments tenen característiques autòctones importants de l’escola catalano-valenciana, i també, de mica en mica, n’incorpora de castellanes, com la trompeteria anomenada “de batalla”, en disposició horitzontal cap enfora; i el sistema de jocs partits, que permet que la meitat del teclat pugui sonar amb una registració, mentre l’altra meitat ho fa amb una altra, i així s’amplien les possibilitats del joc tímbric i de contrast. El teclat està partit a les tecles centrals, que als països de l’antiga Corona d’Aragó eren entre el do3 i el do#3. La família Boscà s’inicia amb Joan Boscà i Serinyena, d’origen valencià, que s’establí a Barcelona, i continuà amb els seus fills Josep i Antoni8. A Antoni Boscà i Llorens se li encomana construir un nou orgue a La Seu, el 15 de juny de 1741, puix el de Fra Llorens està “totalment espatllat é inutil per lo servey de dita Santa Iglesia, de manera que lo Mestre de orga de la Capella, se ha de servir en las majors festivitats y sempre que se canta a cant dorgue y en los demes dias ques deu tocar se ha de servir del orga petit, lo que redunda en disminucio del Culto Divino”. Per això es contractà Antoni Boscà “per lo fer dedit orga gran nou, mil nou centas lliuras, y tota la desferra que hi ha en dit orga gran”9. Boscà accepta el projecte, i el 24 de juny de 1742 s’inaugurà un magnífic instrument amb 28 registres. Tenia dues portes decorades que tancaven els tubs quan l’orgue no sonava, decorades a la part interior amb les imatges de Santa Cecília tocant l’orgue i de Santa Maria d’Urgell, amb dues inscripcions: “cantate eum in cordis et organo” i “magna domina urgellitana”. A l’exterior hi eren representades les imatges dels Bisbes Sant Ermengol i Sant Ot amb l’epígraf “Ermengaudus aquis i solis Odonus equis”. Dita obra la constata el llibre de comptabilitat quan ens diu que el gener de 1743 l’il·lustre Capítol “paga a Joan Sans, pintor de la ciutat de Barcelona... per haver pintat las portas del orga gran y cadireta”. També, el 24 de gener del mateix any, paga a “Mariano Andorra per asentar las portas del orgue10”. Joan Sans i LLinàs (1678-1753) és autor d’ornamentacions sobre temes religiosos per a diferents esglésies del país.

GONZÁLEZ, Miquel, o. c., pp. 165-167

Església d’Urgell


organista de la Catedral d’Urgell, i el fill de Lope Alberdi, Antonio Alberdi, orguener, músic i compositor d’obres com “Ballets catalans”, “Recitados de piano” i una “Sinfonía vasca” per a orgue3. “Según los inteligentes, el instrumento inaugurado es de lo más perfeccionado en organería, puesto que en él se ha empleado un nuevo sistema que suple varillages, muelles, etc., quedando sólo un reducido e inalterable mecanismo. Los registros van en forma de teclado, siendo movidos los fuelles por motor eléctrico. Distínguese por su sonoridad e imitación de los violines, violoncello, flauta, oboe, clarinete, voces humanas de un verismo sorprendente, resultando de una fuerza extraordinaria el gran órgano. Tiene nuestro primer templo un órgano completo y espléndido, en cuya construcción ha tenido un feliz acierto la Casa Lope Alberdi [...]”4. L’orgue de La Seu d’Urgell correspon a l’època en què Alberdi construïa, encara, secrets de vàlvules còniques mecàniques. La transmissió de les notes és mecànica, però ja

introdueix mecanismes pneumàtics en la transmissió dels registres. Si observem la tècnica de l’orgue de la Catedral de La Seu d’Urgell, podem dir que és un instrument d’un gran valor musicològic i patrimonial. Els registres són romàntics, amb imitació del violoncel, viola de gamba, violí, clarinet, oboè, veu humana, flauta, i, també, va reutilitzar el “Lleno”, “Quincena” i “Corneta” de l’orgue anterior. A més, hi posà el motor elèctric, utilitzat ja a final del segle XIX. L’orgue de la Catedral de La Seu d’Urgell té els següents registres: ORGUE MAJOR: C1-g5; 56 notes: Violón de 16’; Armónica de 8’; Principal de 8’; Cello de 8’; Octava de 4’; Quincena de 2’; Lleno III-IV; Corneta (de 5 filas: C3-G5); Fagot, 16’; Trompeta 8’; Clarín 4’. RECIT: C1-g5; 56 notes: Violón, 8’; Gamba, 8’; Celeste, 8’ (C2-G5); Dulciana, 8’; Undamaris, 8’ (C2-G5); Ocarina, 4’; Octaviante, 4’; Clarinete, 8’; Oboe, 8’; Vox Humana, 8’; Flauta, “combinación fija”.

3

AA. VV., “Gran Enciclopèdia de la Música”. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2002

4

GONZÁLEZ, Miquel, o. c., “, pp. 157-158.

PEDAL: C1-f3; 30 notes: Contras, 16’; Contras, 8’; Bajo, 16’5. Durant els seus cent anys de vida, no sols ha sobreviscut la tècnica, sinó, també, la sonoritat romàntica. Però en aquest any en què celebrem el seu centenari i després que s’han completat amb èxit les obres de la recent restauració del temple, caldria ara preocupar-nos de l’orgue. Durant molt de temps s’hi ha fet un manteniment molt limitat. Ara li caldria una bona reforma. Es tant o més important fer-ho quan l’instrument no ha sofert cap canvi que afecti l’esperit original, fet que és un senyal que la seva sonoritat és la mateixa que en el moment de la seva construcció. Avui dia, a Catalunya, arran de la guerra del 1936-39, ens han arribat molts pocs instruments històrics. Els pocs que queden, estan reformats. Per tant, la Catedral d’Urgell posseeix un instrument centenari, obra d’Alberdi, que és únic i històric. És un tresor cultural de primer ordre que posseeix el nostre temple.

5 GONZÁLEZ, Miquel, o. c., pp. 172-173.

Bibliografia AA. VV., “Episcopologi de l'Església d'Urgell”, Societat Cultural Urgel·litana, La Seu d’Urgell, 2002. AA. VV., “Gran enciclopèdia de la música”. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2002. AA. VV., “Història de l’art català”. Edicions 62, Barcelona, 2008. AA. VV., “Història de la música catalana, valenciana i balear, I-II-III”, Edicions 62, 1999. AA. VV., “Història general de la música, II i III”, Ediciones Istmo, Madrid,1977. AA. VV., ”Jornades internacionals d'estudi sobre el Bisbe Feliu d'Urgell”. Facultat de Teologia de Catalunya -Societat Cultural Urgel·litana, MM.

AA. VV., “La Catedral de La Seu d’Urgell”, Angle Editorial, Barcelona, 2002. ALCARAZ, Jordi, “El órgano”. Editorial Milenio, LLeida, 1998. DOUFOURCQ, Norbert, “L'orgue”. Presses Universitaires de France, 1970. GARCÍA-VILLOSLADA, Ricardo, “Historia de la Iglesia Católica II”, Biblioteca de Autores Cristianos (BAC), Madrid, 2003. GONZÁLEZ, Miquel, “Els orgues de les comarques de Lleida i del Principat d'Andorra”. Pagès Editors, Lleida, 2006. RIEMANN, Hugo, “Manual del organista”. Editorial Labor, Barcelona, 1929.

Església d’Urgell

15


En la solemnitat de Tots Sants, L’Arquebisbe Joan-Enric presidí les dues celebracions dominicals a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida d’Encamp, al final de les quals va poder saludar personalment els fidels que hi van assistir.

16

Església d’Urgell


Visita Pastoral a Encamp

D

iumenge 1 de novembre, solemnitat de Tots Sants, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep va iniciar la Visita Pastoral a la Parròquia d’Encamp (Principat d’Andorra), acompanyat pel Rector i Vicari Episcopal, Mn. Antoni Elvira, i pel Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. En arribar a la Parròquia, Mons. Vives fou rebut per la Consellera Major de Comú, Josefina Rodríguez; pel Conseller Menor, Èric Alguacil; i pel Conseller Xavier Fernández, en representació dels Cònsols. L’Arquebisbe presidí les dues celebracions dominicals a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida d’Encamp. A les homilies, glossà el valor de la Visita Pastoral al llarg de la història de l’Església com un moment privilegiat del contacte entre el Pastor de la Diòcesi i els fidels. Una visita que ajuda el Bisbe a conèixer la realitat concreta de les Parròquies, les seves necessitats i vicissituds, i a sembrar en els fidels esperança i esperit evangelitzador. És per això que, malgrat la pandèmia actual, l’Arquebisbe ha volgut continuar la tradició de les Visites Pastorals a les Parròquies del Principat d’Andorra, tot i que enguany s’hagi hagut d’adaptar a les actuals circumstàncies sanitàries. Mons. Vives volgué tenir també unes paraules de suport per S.E. el Copríncep Francès, Emmanuel Macron, i pel Bisbe de Niça després del recent atemptat terrorista a aquesta ciutat francesa, tot destacant com, mentre que la religió autèntica sembra fraternitat i pau, el terrorisme busca enfrontar i dividir les persones i els creients, una temptació en la qual no podem caure. En la festa de Tots Sants, remarcà com els sants són els nostres germans grans del cel que ens ajuden amb la

seva intercessió, i com és una festa joiosa perquè tenim una immensa multitud de sants, alguns declarats i molts d’altres anònims, que ens mostren que és possible viure la crida a la santedat a la qual tots els batejats estem urgits des del Baptisme. Va agrair el treball de tots els col· laboradors de la Parròquia en tants camps, com Càritas, la catequesi, la

la pregària comunitària al cementiri d’Encamp després que el Rector dirigís el Sant Rosari pels difunts de la Parròquia acompanyat d’una quarantena de fidels. Mons. Vives va recordar que el Papa Francesc ha concedit la indulgència plenària per als difunts durant tot el mes de novembre i a aquells que preguessin per ells a l’església, al cementiri o

La tarda de l’1 de novembre, Mons. Vives va presidir la pregària comunitària al cementiri d’Encamp després que el Rector dirigís el Sant Rosari pels difunts de la Parròquia acompanyat d’una quarantena de fidels.

neteja de l’església, els col·laboradors litúrgics, els acòlits... i va voler agrair també la presència a l’Eucaristia de les autoritats comunals, i el seu treball per poder vèncer els efectes sanitaris i socioeconòmics de la pandèmia. Així mateix, va exhortar els fidels a no desanimar-se davant l’angoixa i el neguit que ens provoca la pandèmia i a acudir constantment a la pregària i l’Eucaristia i els va felicitar per participar en l’Eucaristia dominical i per no renunciar-hi per alimentar la seva vida com a cristians. A la tarda, l’Arquebisbe va presidir

des de casa, i va encomanar tots els fidels difunts, especialment aquells que ningú no recorda. La jornada es clogué amb el desplaçament de l’Arquebisbe i Copríncep al Pas de la Casa, acompanyat del Rector, Mn. Antoni Elvira. A la seva arribada va poder visitar les obres de reforma de la plaça adjacent a l’església, i a continuació presidí la celebració de l’Eucaristia de Tots Sants a l’església de Sant Pere Apòstol de la localitat encampadana, alternant les llengües catalana, castellana, francesa i portuguesa. Església d’Urgell

17


Mons. Vives va destacar com la comunitat del Pas de la Casa sempre és molt estimada per la seva singularitat i pel gran amor que professa a la Mare de Déu sota l’advocació de Fàtima, i els animà a perseverar en la fe i el testimoniatge cristià, especialment a les noves generacions. Com a continuació de la Visita Pastoral, Mons. Vives va intervenir per videoconferència en la sessió de Comú de l’11 de novembre, en la qual van participar tots els Consellers. La Cònsol Major, Laura Mas, va agrair la bona predisposició de l’Arquebisbe i Copríncep per mantenir la Visita Pastoral, adaptant-la a les restriccions que imposa l’emergència sanitària, i li va manifestar la voluntat dels membres de la corporació d’incloure a l’agenda del Comú, quan les circumstàncies ho permetin, una nova visita institucional a la Parròquia, en aquesta ocasió en persona i amb la presència de tots els Consellers del Comú. La Cònsol Major va manifestar

L’Arquebisbe i Copríncep va fer una crida a no defallir davant l’angoixa i el neguit que ens provoca la pandèmia i a acudir constantment a la pregària i l’Eucaristia que “si un record m’agradaria que quedés datat en la història d’aquesta Parròquia, com a memòria de la Visita Pastoral, és la capacitat dels encampadans i encampadanes per afrontar una situació tan desfavorable i de risc com està sent l’emergència sanitària, i la perseverança per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant aquesta situació adversa”. La Cònsol va explicar que el confinament ha estat dur per a infants, joves, gent gran i altres col·lectius vulnerables, i que cal reconèixer l’esforç que han realitzat. També va expressar el reconeixement al personal sanitari, als cossos

de seguretat i “a totes les persones i professionals que ens han cuidat i protegit”, fins i tot realitzant tasques tan essencials com els serveis de neteja. “Aquest fet també hauria de quedar gravat en la memòria col· lectiva”, reblà la Cònsol. Així mateix, va voler reconèixer públicament, “el valor latent que ha despertat aquesta pandèmia, la resiliència, que hauria de formar part del record col·lectiu i del nostre ADN com a societat”. I, finalment, va manifestar al Copríncep la voluntat d’afegir-se a les mostres de condol que recentment va fer arribar al Copríncep Emmanuel Macron amb motiu dels atemptats terroristes succeïts a França, “que han colpit especialment a l’Església catòlica, ja que els anhels de llibertat i respecte són valors compartits per tots”. El Copríncep Episcopal va agrair en la seva resposta aquest record, i alhora va fer una salutació als germans i amics de França que han viscut moments tan difícils. També va

Mons. Vives clogué la primera jornada de la Visita Pastoral amb la celebració de l’Eucaristia, alternant les llengües catalana, castellana, francesa i portuguesa, a l’església de Sant Pere Apòstol d’El Pas de la Casa.

18

Església d’Urgell


posar en relleu que, en aquesta primera vegada que el Copríncep manté una reunió de manera telemàtica amb els membres del Comú, podia percebre la calidesa de l’acolliment dels Cònsols i de tota la corporació: “descobreixo amics, ciutadans que han ofert quatre anys de la seva vida al servei dels seus conciutadans”, una de les tradicions bones d’Andorra, la del servei pel comú, que en aquest moment de crisis provocada per la pandèmia adquireix una major rellevància, perquè “no podem oblidar-nos de ser comunitaristes, perquè necessitem l’encontre de les persones, el treball pel bé comú de tots”. “Vull reiterar la meva entrega, el meu amor i el meu servei per la Parròquia d’Encamp”, afegí el Copríncep, a més de donar-los la seva benedicció i expressar la seva voluntat de pau, tot recordant que el Principat té una llarga història federativa en la qual els Comuns i les Parròquies són els que han forjat el dia a dia del país.

“No podem desanimar-nos, sinó que, sense caure en l’optimisme fàcil o superficial, hem de saber viure amb esperança” (Mons. Vives) Mons. Vives va voler transmetre un missatge de reconeixement per la tasca duta a terme per tots els comuns, i en aquest Comú en particular, durant la pandèmia. Una prova de foc molt gran, sobretot per a aquells equips que s’estrenaven en la gestió comunal dos mesos abans; valorant l’esforç d’ajudar el teixit comercial, el suport als més fràgils i l’acció social. Ara, va dir Mons. Vives, “Andorra ha d’anar a buscar noves oportunitats, i en això, malgrat que és tasca del Govern, també tenen molt a dir-hi els Comuns. [...] No podem desanimar-nos, sinó que, sense caure en l’optimisme fàcil o superficial, hem de saber viure amb esperança, que hem de saber fer renéixer i que tant

té a veure amb la resiliència i amb les recomanacions del nostre “Manual Digest” en moments complexos”. Aquesta ha estat la vint-i-sisena visita documentada al Llibre de Decrets i Visites Pastorals que es guarda a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida d’Encamp des del 1738 i és el document on s’anoten els fets i esdeveniments destacats de cada visita per part del Bisbe. La Visita Pastoral més antiga de la qual es té constància es remunta al 20 de desembre de 1312, repetint-se en dues ocasions més, el desembre de 1313 i el de 1314, tot i que aquestes visites del segle XIV no les va fer el mateix Bisbe en persona, sinó que envià visitadors que el representaren. Des del 1738 han estat 15 els Bisbes que han visitat la Parròquia. D’ençà de l’inici del segle XXI, l’Arquebisbe i Copríncep Joan-Enric Vives ha estat rebut a la Parròquia en tres ocasions: la primera, el 30 d’abril de 2006; la segona, el 24 de novembre del 2013; i la d’enguany, que ha estat la tercera.

L’Arquebisbe va intervenir per videoconferència en la sessió de Comú de l’11 de novembre, en la qual va voler transmetre un missatge de reconeixement per la tasca duta a terme durant la pandèmia. Església d’Urgell

19



Mn. Benigne Marquès, nou Degà del Capítol Catedral Va prendre possessió del càrrec en la celebració de Sant Ermengol, en la qual també va ser investit Canonge Mn. Pere Balagué

L

a Catedral de Santa Maria d’Urgell va acollir el dimarts 3 de novembre la solemne Eucaristia de la festa de Sant Ermengol, Patró secundari de la Diòcesi, Bisbe d’Urgell i fundador de la Canònica a la Catedral. En el transcurs de la celebració, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, va tenir lloc l’acte de presa de possessió del nou Degà del Capítol, Mn. Benigne Marquès i Sala, i la investidura d’un nou Canonge, Mn. Pere Balagué i Bajona, Arxiprest de la Vall d’Aran i rector de Vielha. Tot i observar les restriccions d’assistència degudes a les mesures contra la pandèmia, hi va assistir un bon nombre de fidels, molts dels quals vinguts de les Parròquies de la Vall d’Aran, encapçalats per l’Alcalde de Vielha, Juan A. Serrano. La celebració començà amb la lectura dels nomenaments del Degà i del nou Canonge i el jurament de fidelitat d’ambdós en presència de l’Arquebisbe i davant de l’evangeliari. A continuació, el nou Degà del Capítol adreçà unes paraules de benvinguda en nom de tots els Canonges a Mn. Pere Balagué, i va destacar la renovació que suposa la seva incorporació al Capítol i les qualitats pastorals que el nou Canonge ha demostrat sobretot a la Vall d’Aran, on des del 2005 hi exerceix com a Arxiprest i Rector de Vielha i pobles veïns. Mn. Pere Balagué va respondre a les paraules de benvinguda desta-

L’Arquebisbe Joan-Enric, envoltat del Capítol Catedral, amb el nou Degà i el nou Canonge.

cant l’esperit de servei amb què es proposava dur a terme el seu ofici de Canonge, i també amb agraïment a Mons. Vives pel nomenament, als germans Canonges per la càlida acollida al Capítol, i a totes les persones que l’acompanyaven en la cerimònia i que s’havien desplaçat des de la Vall d’Aran i Balaguer, fent un gran esforç, malgrat el confinament. També va tenir unes paraules d’agraïment per a la seva família, i en especial pel seu germà Ramon, també prevere. El Degà li assignà la cadira coral i tot seguit, i després que es revestissin, va continuar l’Eucaristia de la solemnitat. Mons. Vives va iniciar l’homilia glossant la personalitat del Bisbe Ermengol i les principals dades de

la seva vida, en el segle XI, destacant les reformes de la clerecia que va dur a terme, com alimentà els pobres i foragità els alarbs. La santedat del Bisbe es féu palesa en la seva pietat i amor als pobres, la seva insistència en un culte a Déu esplendorós, el seu amor a l’Eucaristia, i el desig d’una vida reformada dels preveres amb la institució d’una Canònica, amb la pregària i la vida en comú dels seus clergues. Finalment va recordar el servei que significa l’ofici de Canonge i va donar la benvinguda al Capítol a Mn. Pere Balagué, destacant que els Canonges són uns preveres que han de vetllar pel culte litúrgic de la Catedral, a més d’aconsellar el Bisbe en tot allò que els reclami.  Església d’Urgell

21


Llibertat, Igualtat i, a la fi, la Fraternitat: una Encíclica que ens agermana com mai

V

oldria fer una prenotanda que crec que és interessant de poder compartir amb els lectors d’Església d’Urgell abans d’aprofundir en l’Encíclica “Fratelli tutti” (“Germans tots”) i el seu magisteri envers la tasca de Càritas i de tota l’acció caritativa i social de l’Església. Gràcies al nostre Bisbat, vaig poder assistir el maig de l’any passat al Curs d’Actualització Sacerdotal que es fa a Roma, al Pontifici Col·legi Espanyol (podeu llegir la nota a Església d’Urgell, núm. 478, maig 2019, pg. 42). Un curs que no només suposava una formació teològica sinó també espiritual, en el transcurs del qual vam visitar i vam pregar a Assís, bressol del franciscanisme i d’una part del seu llegat espiritual. Quan el Papa Francesc va signar la seva tercera Encíclica sobre la tomba de Sant Francesc, a la Basílica pontifícia d’Assís, el passat 3 d’octubre, amb el títol tan franciscà de “Fratelli tutti”, vaig recordar la visita que vam fer als diferents llocs de les petjades del “poverello d’Assís” i vaig entendre que realment és el lloc idoni, fora del marc habitual de la Santa Seu, per a la signatura d’aquesta Encíclica, ja que el Papa volia indicar amb aquest gest per on aniria el contingut d’aquest document, el qual analitzarem més endavant des d’una mirada de l’acció caritativa i social. Assís, una petita ciutat de la regió d’Úmbria, respira una espiritualitat que impregna tots els monuments i

les pedres que hi ha arreu. Sembla que el ric patrimoni cultural (l’any 2000, la UNESCO va incloure la ciutat a la llista del Patrimoni de la Humanitat) passa a un segon terme i gairebé només sents i vius una espiritualitat que t’atansa i et fa cercar Déu i el proïsme, una encarnació geolocalitzada del manament de l’Amor. És amb aquest esperit que he acollit, i crec que hem d’acollir, la lectura i la reflexió del text del Sant Pare, ara ja Magisteri de l’Església i per tant acció de l’Església com a Doctrina Social que és. “Fratelli tutti” és una Encíclica social que buscar donar respostes a les noves realitats que viu i,

sobretot, pateix la humanitat en general, i especialment les persones més febles i vulnerables d’arreu del món, de totes les condicions socials i religioses1. El 2021 es compliran 130 anys de la que es considera la primera Encíclica social, la “Rerum Novarum”, del Papa Lleó XIII (1891), la qual, curiosament, també volia donar respostes a les noves realitats d’aleshores (d’aquí el títol). Lleó XIII feia una radiografia del món del segle XIX i, d’una manera profètica i valenta, denunciava al món les dificultats i problemes que vivia una societat que, empesa per la industrialització salvatge que imperava en aquell moment, portava a la misèria i a la pobresa els treballadors, condemnats a unes condicions de vida que suposaven la marginació social i una vulnerabilitat gairebé permanent. Lleó XIII fa un llistat de prioritats que 130 anys després el Papa Francesc torna a recuperar, com la família, el treball i tot allò que hi va associat en drets, i sobretot en deures. I la gran aposta que ofereix des de l’Església, i que demana per al món contemporani, és l’exercici de la Caritat des d’una perspectiva cristiana i de radicalitat evangèlica en clau franciscana: fer dels pobres el centre de la nostra acció i evangelització, “ja que l’anhelada solució s’ha d’esperar principalment d’una gran efusió de la caritat, de la caritat cristiana entenem, que compendia en si tota la llei de l’Evangeli, i que, disposada en tot moment a lliurar-se

Portada de l’edició en català de l’Encíclica “Fratelli Tutti” Podeu trobar el text sencer de l’Encíclica en castellà a l’enllaç http://www.vatican.va/content/francesco/es/encyclicals/documents/papafrancesco_20201003_enciclica-fratelli-tutti.html, on també trobareu els textos de referència de moltes de les 288 notes que l’acompanyen. És molt interessant i aporta molts materials documentals que ens poden ser útils. 1

22

Església d’Urgell


Els participants al Curs d’Actualització Sacerdotal de l’any passat, al jardinet davant la Basílica de Sant Francesc. Al darrere es pot veure la creu franciscana i la població d’Assís

pel bé dels altres, és l’antídot més segur contra la insolvència i l’egoisme del món...” (RN, núm. 41). Aquesta tercera Encíclica del Papa Francesc, després de “Lumen fidei” (2013) i “Laudato si” (2015), continua desplegant un magisteri pontifici que vol centrar l’acció de l’Església en la persona humana, en un sentit de catolicitat, d’universalitat, per a tothom. D’aquí que ens trobem davant d’una Encíclica social. El mateix subtítol ja ens ho anuncia: “envers la fraternitat i l’amistat social”, i, per tant, ens trobem amb un missatge que ha d’incidir d’una manera directa en la tasca de l’acció social de l’Església. I, més concretament, en la tasca de Càritas diocesana i de les Càritas parroquials del nostre Bisbat, entre d’altres entitats i institucions d’arreu de la Diòcesi. El sentit del magisteri dels darrers anys ens ha ajudat molt a fer una

Càritas que aposta per la cura de la natura i la Creació, d’acord amb el que el Papa proposa a “Laudato si”. Així, els diferents àmbits i projectes de Càritas d’Urgell s’han impregnat del sentit d’ecologia integral que ens demana aquesta Encíclica. Tampoc no podem deixar de citar en aquest magisteri del nou mil·lenni l’Encíclica “Deus Caritas est” del Papa Benet XVI (2005), que ens va ajudar a donar sentit al treball evangelitzador i espiritual que també té Càritas. Però aquí volem fer una petita ullada al text de “Fratelli tutti” i a com el seu missatge fet en clau social ha de poder acompanyar i donar pautes a la tasca que l’Església ha encomanat a Càritas en l’àmbit diocesà i en l’àmbit parroquial. L’Encíclica té vuit grans capítols que van desgranant aquesta crida del Papa a desplegar allò que es va apropiar la Revolució Francesa, però

que l’Evangeli ha portat sempre en el seu missatge: “Llibertat, igualtat, fraternitat”. Sí, aquesta màxima tan

“Fratelli tutti” és una Encíclica social que buscar donar respostes a les noves realitats que viu i, sobretot, pateix la humanitat en general anomenada i reivindicada forma part de la nostra acció caritativa, i crec que cap de les tres màximes s’ha desplegat amb prou força a la nostra societat, en especial la fraternitat, que ens hauria de portar a agermanar-nos com mai. La lectura dels títols dels vuit capítols (“Ombres d’un món tancat”, “Un estrany en el camí”, “Pensar i gestar un món obert”, “Un cor obert al món sencer”, “La millor política”, “Diàleg Església d’Urgell

23


i amistat social”, “Camí de retrobament”, i “Les religions al servei de la fraternitat en el món”), ja ens dóna llum sobre cap on s’adreça el text del Papa. Si “Laudato si” parla de tenir cura de la Terra com una herència que hem d’administrar bé per a les properes generacions, ara “Fratelli tutti” ens demana que hem de tenir cura de la humanitat en el seu sentit més universal. I la humanitat, no ho oblidem, és el conjunt de totes les persones. I ens demana així mateix bastir un camí que condueixi vers

Aquesta tercera Encíclica del Papa Francesc continua desplegant un magisteri pontifici que vol centrar l’acció de l’Església en la persona humana a una veritable fraternitat que ha de portar a l’amistat social, i ens adverteix que aquesta tasca no es pot reduir només a paraules, a bones intencions; ens cal arribar als fets, al treball. Càritas ha copsat des dels seus inicis aquesta aposta per la fraternitat i, com recull molt bé “Fratelli tutti”, ha fet molt seus els diferents capítols que farceixen l’Encíclica. Poder fer-ne una reflexió més acurada de la relació dels vuit capítols amb el que és i ha de ser Càritas, tant a escala diocesana com parroquial, ens demanaria diferents articles. Ara, però, n’he elegit dos per poder veure les sinergies que hi ha entre el document i la nostra feina del dia a dia. Una feina inspirada no només en l’Evangeli, sinó també sostinguda per la Doctrina Social de l’Església. El capítol segon, “Un estrany en el camí”, fa una reflexió sobre l’altre/els altres que parteix de la fonamentació bíblica i cita un text primordial per a la recerca i la cons-

trucció d’una fraternitat veritable. El text del Manament de l’Amor i del Bon Samarità en l’Evangeli de Lluc (Lc 10, 25-37), tantes vegades dit i repetit, tot i que no acaba de calar en la nostra societat, i que per a nosaltres, per a Càritas, és un text que tenim ben clar i ben present en tot allò que fem i projectem, que és Estimar, Estimar amb majúscula, i que ens empeny a sortir als camins, als carrers, a les cases on hi ha algú que està abandonat per les mancances d’una societat egoista i tancada en la seva por i les seves temences (el Covid-19 ens ha mostrat molts episodis de solidaritat, però també molts de vanitat i passar de llarg del que hi ha malferit per la malaltia sanitària i també humana). Aquests dies, les accions i les ajudes de Càritas diocesana, i també segur que de les Càritas parroquials, s’han multiplicat exponencialment. Hem trobat a les voreres de la nostra societat moltes persones vulnerables que ens han allargat la mà buscant el nostre compromís, que emana d’aquest Manament de l’Amor, de ser com el samarità portadors de solucions i de benvolença per l’altre. Vol dir que ho estem fent bé, que la nostra tasca caritativa i social va ben encaminada i ajuda a construir aquesta nova fraternitat universal, que sigui verdadera i duradora. Nosaltres, els que ens diem creients, hem de lluitar, com diu “Fratelli tutti”, contra els “saltejadors de camins” (n’hi ha tants a la nostra societat, i de vegades en la nostra Església!). Amb un apunt que també he de tenir ben clar: com el bon samarità, no busquem reconeixements, ni pujar al podi de l’altruisme; ho fem i ho hem de fer des de la humilitat que tant ens hauria de caracteritzar. El capítol segon acaba amb la interpel·lació del pròxim i el foraster, un recordatori que ens demana

allò que intentem fer a la nostra tasca de Càritas. La fraternitat no entén de credos ni de races, només entén de persones, i l’únic sentit que tenen les 70 Càritas diocesanes, les 5.597 Càritas parroquials, les 80.995 persones voluntàries i les 5.571 persones contractades a Càritas Espanyola2 és mirar molt bé a les voreres del Camí de la Vida per trobar-hi els vulnerables que hi són abandonats, i que la societat no mira, ni ajuda, ja que està atabalada per altres preocupacions més materialistes i individualistes. Parlar d’una Encíclica que motiva la feina de Càritas fa ineludible una referència al contingut del quart capítol, amb un títol que bé podria ser un eslògan per a alguna de les moltes campanyes que fem per sensibilitzar i motivar l’Església i la societat: “Un cor obert al món sencer”. Sempre utilitzem el recurs del nostre emblema, tant conegut i valorat per la nostra societat: quatre cors que formen una creu i bategen amb força. Càritas és aquest cor obert que no es pot encabir en un edifici, en un espai, en una parròquia... és un cor que camina, com dèiem abans, pels camins de la nostra societat.

“Fratelli tutti” ens demana que hem de tenir cura de la humanitat (és a dir, del conjunt de totes les persones) en el seu sentit més universal De la mateixa manera, la nostra Església no és un edifici o un espai; és una presència viva que necessita nodrir-se i nodrir a tots els homes i dones que la necessiten, sempre des d’una llibertat i una igualtat que està embolcallada de fraternitat. “Fratelli tutti” ens recorda que ha de ser una fraternitat universal, però que no

2 A Càritas Catalunya: 10 Càritas diocesanes, més 500 Càritas parroquials, 12.991 persones voluntàries i 595 persones contractades. A Càritas d’Urgell: 12 Càritas parroquials, 309 voluntaris, 13 persones contractades. Segons dades de 2019 en tots els casos.

24

Església d’Urgell


descuida allò més proper, més local. Una qüestió que sempre ha preocupat Càritas és difondre la idea que la Càritas diocesana és la suma de les Càritas parroquials: de les 12 que tenim al nostre Bisbat (hi hauríem de sumar Càritas Andorrana, amb l’esplèndida feina que fan al Principat, en consonància amb tot allò que estem exposant aquí).

Com el bon samarità, a Càritas no busquem reconeixements, ni pujar al podi de l’altruisme; la nostra tasca la fem i l’hem de fer des de la humilitat que tant ens hauria de caracteritzar Cal recuperar, per fer millor feina, aquesta comunió d’acció que també ens demana “Fratelli tutti”, que només ha de buscar el servei per construir una fraternitat que ens porti a un món millor; i, com ens recorda la regla d’or de la Doctrina Social de l’Església, que busca en la seva acció que tota persona humana sigui lliure i tingui una

El capítol 4, “Un cor obert al món sencer”, aborda el fenomen de la immigració. (A la fotografia, grup de conversa en castellà per a immigrants promogut per Càritas diocesana).

vida digna. Potser la lectura de “Fratelli tutti”3 ens pot ajudar a recórrer el camí que encara ens resta per arribar a aconseguir una veritable unió entre les Càritas parroquials i Càritas diocesana. Tanmateix, hem de dir i recordar que Càritas no només és acció, també és i ha de ser espiritualitat i pregària, sinó no tindria sentit la nostra tasca eclesial. Per això, voldria acabar aquest escrit amb

El Papa dedica el capítol 2, “Un estrany en el camí”, a una reflexió sobre la relació amb el proïsme i amb l’entorn a partir de la paràbola del Bon Samarità. (A la fotografia, taller de bosses reutilitzables organitzat per Càritas en la IV Jornada Diocesana del Bisbat d’Urgell)

una de les dues pregàries (veieu també el text de l’Arquebisbe JoanEnric en la pàgina 3 d’aquest mateix número) que tanquen l’Encíclica, l’“Oració al Creador”, que ben podria haver resat el mateix Sant Francesc, i que uns segles després va resar el Papa Francesc a Assís: “Senyor i Pare de la humanitat, que vas crear a tots els éssers humans amb la mateixa dignitat, infon en els nostres cors un esperit fraternal. Inspira’ns un somni de retrobament, de diàleg, de justícia i de pau. Impulsa’ns a crear societats més sanes i un món més digne, sense fam, sense pobresa, sense violència, sense guerres. Que el nostre cor s’obri a tots els pobles i nacions de la terra, per reconèixer el bé i la bellesa que vas sembrar en cada un, per estrènyer llaços d’unitat, de projectes comuns, d’esperances compartides. Amén.” Mn. Jaume Mayoral, Delegat Episcopal de Càritas d’Urgell

3 Per aprofundir en el contingut i el missatge de l’Encíclica us poden ser d’ajuda les explicacions i les reflexions que ha publicat a la seva web el Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà integral (http://www.humandevelopment.va/es/fratelli-tutti.html).

Església d’Urgell

25


Càritas d’Urgell posa en marxa a La Seu un Centre Especial de Treball PEUSA donarà a l’entitat diocesana 40.000 euros en dos anys per a emergències socials

C

àritas d’Urgell ha posat en millorar la sostenibilitat ambiental, amb més intensitat durant la tardor marxa un Centre Especial tot fomentant el reciclatge i oferint d’enguany per la pèrdua de molts de Treball (CET) que té com diversos serveis sostenibles tant llocs de treball a conseqüència de a objectiu promoure la creació de des d’un punt de vista ecològic com la pandèmia. El donatiu va ser lliurat al Director llocs de treball protegits per a jo- social i econòmic. de Càritas d’Urves amb capacitats gell, Josep Casaespecials o amb pronova, durant una blemes de salut menvisita al CET de tal. D’aquesta manel’equip directiu ra, el CET obre una de PEUSA. Amb nova línia d’acció aquesta nova col· social de Càritas dilaboració, l’emocesana, en paral·lel presa urgellenca a l’empresa Nougrareforça el compats, que promou la promís que manté inserció laboral per amb l’entitat dioa col·lectius en risc cesana. De la seva d’exclusió. banda, Càritas ha El CET està situat distingit PEUSA a la nau de Grapats com a “Empresa a l’avinguda Guillem amb cor”. Graell de La Seu d’UrLes demandes gell, i disposa de serd’ajuda a Càritas veis de bugaderia, s’han incrementat lloguer de vaixelles, des del passat mes serveis de paqueteria de març de manei missatgeria ecolòra molt notable. gica, i d’un punt de Consegüentment, recollida de paqueCàritas d’Urgell ha teria per a compres online; així com una A dalt, el Director de Càritas d’Urgell (tercer per la dreta) explicà als directius de PEUSA els objectius del nou destinat a ajudes a persones i famílies botiga per a la venda Centre Especial de Treball. A sota, dues treballadores del servei de bugaderia del CET. Tot just dues setmanes després de d’arreu de la Diòcesi un total de de mobles i objectes de segona mà. A més de millorar el programa la presentació del CET, el 14 de de- 254.783,50 euros, gairebé el doble d’inserció laboral, amb la posada en sembre l’empresa energètica PEUSA dels recursos destinats a la mateixa marxa del CET Càritas d’Urgell vol ve fer una donació de 40.000 € en dos finalitat en els primers onze mesos també ajudar a transformar la socie- anys perquè Caritas pugui impulsar del 2019. La major part d’aquest tat amb projectes d’economia social, i consolidar el centre, a més de fer import va ser per a ajudes per haposant al centre les persones i amb front a emergències socials, una de bitatge i subministraments bàsics, propostes de consum responsable; i les necessitats que s’han manifestat aliments, salut i educació.  26

Església d’Urgell


Necessitem mans allargades als pobres

E

l Papa Francesc vol que els catòlics celebrem una Jornada mundial dels pobres el diumenge 15 de novembre, i ha enviat un Missatge que titula: “Allargar la mà al pobre”, inspirant-se en el Siràcida (Eclesiàstic) 7,32 que aconsella: “Allarga la mà al pobre, perquè Déu et beneeixi plenament”. Reclama que tots els cristians del món girem els ulls i allarguem la mà, és a dir, ens fem encara més germans, envers tots aquells que menys tenen i que menys han rebut, sovint a causa del pecat dels poderosos i la indiferència de molts. “Oblidarem els pobres, -i tan pobres com som!-”, denunciava el jove poeta Joan Salvat-Papasseit en el seu conegut poema sobre el Nadal. La pobresa té molts rostres. I tots requereixen una atenció especial depenent de cada situació particular. A cada una d’elles podem trobar-hi present Jesús, el Senyor, que ens va revelar que a Ell se li feia el que es feia als seus germans més febles (cf. Mt 25,40). Precisament la pandèmia que estem sofrint ha revelat rostres nous de pobresa. Pensem en els ancians i la gent sola, les residències amb gent gran confinada a les habitacions, les persones que no troben lloc a les unitats de cures intensives o que són excloses per raons d’edat... I pensem en les famílies i les nacions amb economies febles i dependents, a les quals una llarga crisi sanitària,

social i econòmica, farà trontollar de forma molt greu. Allargar la mà al pobre ha de significar compartir, ser solidaris i ajudar de forma generosa i creativa. “La pregària a Déu i la solidaritat amb els pobres i els qui pateixen -afegeix el Papa-, són inseparables”. Tots els qui volen viure la fe cristiana han de ser generosos amb els pobres, sostenir-los, consolar els afligits, alleugerir els sofriments i treballar per retornar la dignitat als qui se’n veuen privats.

Tots els qui volen viure la fe cristiana han de ser generosos amb els pobres, sostenir-los, consolar els afligits, alleugerir els sofriments i treballar per retornar la dignitat als qui se’n veuen privats L’opció preferencial pels pobres no pot estar condicionada per si tenim temps o si entra en el projecte pastoral o social que ens hem fixat, sinó que hem de comptar amb el poder de la gràcia de Déu que ens farà superar situacions que semblaven impossibles. Aquesta Jornada torna a ser un crit d’atenció sobre aquesta realitat fonamental per a la vida cristiana i de la humanitat sencera, ja que l’amor serà la mesura de tot, perquè l’altre ho és tot. Som per a la responsabilitat envers els altres, i l’altre és una crida i un imperatiu

1

a la responsabilitat. Estem cridats a involucrar-nos en l’experiència de la relació i del compartir per a poder ser nosaltres mateixos (cf. E. Lévinas). Si un membre de la família humana pateix, tots ens n’hem de sentir responsables. Potser no tenim solucions generals, però els cristians i les persones de bona voluntat hem d’inventar i tenir gestos de compartició i recordar el valor del bé comú, que esdevingui un compromís de vida per no oblidar ni descartar ningú, per no caure en una indiferència culpable. És bo recordar-nos-ho en temps de crisi sanitària. Allargar la mà al pobre és un signe de proximitat, de solidaritat i d’amor, com tantes persones ho han demostrat durant els mesos de pandèmia. Mantinguem, doncs, els gestos concrets i reals de misericòrdia i estimació per tots els qui sofreixen, sempre amb un cor humil i respectuós, i acollim la invitació del Papa a la responsabilitat i al compromís directe envers tots aquells amb els quals compartim un mateix destí. I quan convingui, denunciem aquells que allarguen “mans de mort”, mans que sembren la mort, mans corruptes o egoistes, mans brutes d’indiferència culpable. Que puguem transformar la mà estesa en una abraçada de comunió i de renovada fraternitat humana. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

1  Article publicat el 20 de setembre al diari La Vanguardia. Església d’Urgell

27


Càtedra de Pensament Cristià

El transhumanisme i l’esport. Aspectes crítics

L

’esport és un dels àmbits més interessants per observar l’aplicació d’avenços científics i de les innovacions tecnològiques. L’esport biònic és, de fet, la prolongació lògica de l’esport d’alt nivell centrat en la millora gairebé obsessiva del rendiment. L’esforç és inherent a l’èpica de l’esport. Una cosa és superar el rècord de la marató a base de disciplina mental i física, d’abstinència, de sacrifici i d’entrega; i una altra de molt diferent és vèncer el registre de la marató amb l’ajuda d’esteroides o bé mitjançant l’optimització genètica dels músculs. El conegut lema “citius, altius, fortius” condueix a cercar els límits del desenvolupament de la velocitat, de l’elasticitat i de la força mitjançant un rigorós procés de disciplina i d’autocontrol. L’obsessió per la millora del rendiment esportiu no solament afecta de ple l’esfera professional, sinó també l’esfera amateur i la popular. Han esdevingut populars termes

L’esport s’ha convertit, en les societats hipertecnològiques, en una de les pràctiques disciplinàries més massives de control i de domini sobre el cos del domini de la ciència com “aeròbic”, “pols cardíac”, “composició corporal” i “condició cardiovascular”, entre altres. La idea reiterada en els mitjans de comunicació de masses i en la retòrica publicitària és clara: cal combatre amb tota 28

Església d’Urgell

l’energia el sedentarisme, el risc de malaltia, l’adveniment de l’ancianitat, i, sobretot, cal millorar el rendiment esportiu, superar-se a si mateix. Aquesta filosofia banal de la superació està estesa pertot i crea noves formes de culpabilitat i de remordiment. L’anàlisi de Michel Foucault (1926-1984) sobre les institucions educatives, sanitàries i penitenciàries és molt útil aplicat al món de l’esport postmodern. L’esport s’ha convertit, en les societats hipertecnològiques, en una de les pràctiques disciplinàries més massives de control i de domini sobre el cos. Entrenar, rendir i produir. Per a assolir aquests objectius, és essencial sotmetre el cos a un gran esforç i de manera disciplinada. Aquest constant desig de superació està íntimament lligat al valor que la societat concedeix al primer lloc, a la victòria, o, per dir-ho amb un mot que ha penetrat en totes les esferes de la vida humana, l’èxit (esportiu, acadèmic, professional, afectiu, social, polític, sexual...). Guanyar o morir! Qui guanya, esdevé el centre d’atenció i és objecte de reconeixement i de privilegis. Trenca, ni que sigui per uns instants molt efímers, el pla de la invisibilitat; és reconegut i escoltat mentre que el qui perd resta en el gran pantà de l’anonimat. La tecnologia es beslluma com la gran aliada. L’esportista constata les serioses limitacions del seu cos, la vulnerabilitat de la seva condició. Es cansa fàcilment, no pot viure molt de temps sense dormir, sense menjar,

sense prendre líquids, i encara menys sense respirar. No suporta grans canvis de temperatura. Si li falla un òrgan, li cal una gran paciència per esperar la seva recuperació. La seva capacitat de corregir i d’aprendre, de nou, és lenta i difícil.

La recerca científica i la seva aplicació al món de l’esport ha fet possible superar límits del rendiment humà fins ara inimaginables Enfront d’això, l’esportista treballa per assemblar-se al màxim a una màquina de precisió que no senti fatiga i que sigui capaç de rendir en qualsevol circumstància. Observa que hi ha màquines dissenyades per l’home que són més potents i més capaces que ell mateix. S’adona que l’aliança amb la tecnologia és clau per vèncer els límits i millorar el rendiment i està disposat a invertir-hi recursos per assolir el cobejat reconeixement social. Un exemple diàfan d’aquesta aliança es pot veure en el ciclisme, en l’alpinisme, però també en la natació. Gràcies a una indumentària especial es van batre, en dos mesos, més de trenta records en natació. Els nous teixits dels nedadors, per exemple, van jugar un rol molt especial. Ens referim a teixits que conserven la temperatura i que el mantenen sempre sec. N’hi ha que tenen microcàpsules que alliberen partícules que hidraten la pell o bandes que agafen el múscul per evitar que vi-


L’esport biònic és, de fet, la prolongació lògica de l’esport d’alt nivell centrat en la millora gairebé obsessiva del rendiment.

bri i respongui millor al cansament. Són com una segona pell, fins i tot, superior a la natural. La recerca científica i la seva aplicació al món de l’esport ha fet possible superar límits del rendiment humà fins ara inimaginables. En 1997, per exemple, un ordinador anomenat Deep Blue va derrotar el campió del món d’escacs, Gary Kasparov. Arran d’aquell episodi va esclatar un gran debat: havien superat els ordinadors la ment humana? Havíem creat un artefacte més intel·ligent que la intel·ligència humana? Deep Blue no jugava escacs; es limitava a portar a terme una sèrie d’instruccions informàtiques. No tenia ni idea del que estava fent, no tenia cap consciència del que significava guanyar o perdre i va guanyar sense saber-ho. En sentit estricte, Gary Kasparov no va perdre enfront d’una màquina; va perdre enfront d’un altre ésser humà que havia programat un ordinador molt complex per imaginar totes les possibles jugades. Una simple calculadora pot derrotar-nos

en operacions de càlcul, com un tren de velocitat és més ràpid que nosaltres, però això no significa que la màquina tingui capacitat de comprensió o de consciència. En la societat de l’espectacle es consumeix aquesta cultura de la il·limitació i el ciutadà mai no en té prou. Un cop ha superat un límit, es proposa vèncer-ne un altre, i així successivament. El repte esportiu s’ha convertit en la gran pastanaga social. La feina no omple, tampoc la quotidianitat. Fixar-se horitzons és un mode de trencar rutines i de donar gust i sabor a la vida. Acaba essent el motor existencial, la sal de la vida per a molts ciutadans postmoderns desencisats de les grans ideologies emancipadores. La integració entre els productes tecnològics i l’ésser humà és cada vegada més subtil. Només cal comparar un corredor de triatló amb un maratonià de fa vint anys. La sofisticació tecnològica que el corredor de triatló porta acoblat al seu cos és qualitativament superior a la d’aquell atleta.

El llegat olímpic del baró Pierre de Coubertin (1863-1937) esclata pels aires. La salut es posa al servei del rendiment, la competitivitat esdevé el nucli de la qüestió i el valor de la fraternitat (la fraternité), el tercer ideal de la Revolució Francesa, una ornamentació vuitcentista. L’equitat entre els esportistes també és bandejada. Per obtenir un alt rendiment cal dedicació exclusiva, patrocinis, accés a tecnologies punta, ja que sense tots aquests elements, és impossible competir a alt nivell. L’esport de masses està plenament inserit en la lògica de l’espectacle, del mercat i de l’audiència. Els consumidors volen més espectacle, més novetats, més rècords. La continuïtat avorreix. La resultant d’aquesta lògica és un cos que delecta milers d’espectadors mitjançant la seva activitat. Els esportistes d’elit són admirats i imitats. Esdevenen, així, models socials i arquetips. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

29



Música amb valors cristians per a combatre la pandèmia El festival Canòlich Music es reinventa per seguir arribant al jovent de la Diòcesi i d’arreu, tot i l’alerta sanitària

T

L’actuació de Migueli a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria posà el punt final al festival.

ot ha estat igual però tot ha anat diferent. Les mesures decretades per les autoritats sanitàries van moure l’equip organitzador del festival de música cristiana Canòlich Music a reinventar-se i a proposar al jovent, sota el lema “Som fràgils, siguem valents”, un format diferent tot mantenint el propòsit principal que ha animat aquest esdeveniment des de la primera edició, com és celebrar plegats la fe i els valors cristians a través de la música, i transmetre a tothom els missatges positius de solidaritat, d’esperança, de convivència, de festa i de celebració inspirats en l’Evangeli. És així com els dies 20 i 21 de novembre s’hi van aplegar uns 2.000 joves i famílies a través dels mitjans digitals i de les xarxes socials del Bisbat d’Urgell per seguir els concerts inclosos en la programació d’enguany, a més de les persones que van poder assistir presencialment, tot observant la distància de seguretat, a la celebració eucarística de dissabte a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria. El festival, de fet, havia començat uns dies abans a les escoles, amb activitats i tallers per treballar a través de la plataforma Moodle a les classes de Religió; i amb el concurs “tiktokers fràgils, tiktokers valents”, obert a la participació d’estudiants des de 1r d’ESO a 2n de batxillerat, així com als dels diferents graus de formació professional, a través de la xarxa Tik-tok. L’objecte de Església d’Urgell

31


la convocatòria era moure els joves a la reflexió i a fer servir les seves capacitats en relació amb la crisi sanitària. Tal com ho resumia l’equip organitzador del festival, “de les dificultats en podem treure aprenentatges, capacitat per adaptar-nos a les noves situacions. La música ens pot ajudar a superar dificultats, a empoderar-nos quan la foscor guanya a la llum. Qui no s’ha sentit acompanyat per la lle- Dj Garden va ser un dels músics que van participar en els concerts de divendres. tra d’una cançó quan ha estat trist, melancòlic o cansat? Music, el divendres 20, en què els Qui no ha utilitzat la música per treballs enviats pels participants es celebrar les alegries i els èxits?” van difondre a través del canal de El concurs de tiktokers va culmi- Youtube del festival. També en la nar la primera jornada del Canòlich mateixa jornada es van programar

32

Església d’Urgell

a través del mateix mitjà tres concerts: “Batecs de vida”, “Batecs d’esperança” i “Batecs d’energia”, en els quals participaren DJ Garden & AlexGR. L’ e n d e m à a d o s quarts de vuit del vespre tingué lloc l’Eucaristia a la Parròquia de Sant Julià de Lòria, presidida per Mn. Antoni Elvira, Vicari episcopal i Delegat diocesà de Catequesi, i amb la participació del grup de música gòspel Vocal Groove. Com la resta d’activitats programades, la celebració fou retransmesa en directe per Youtube, i, en aquest cas, també per Lòria TV i per Ràdio Nacional d’Andorra i Andorra Televisió. Així mateix, hi


L’activitat central del Canòlich Music va ser l’Eucaristia vespertina de dissabte a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria, amb la participació del grup de música gòspel Vocal Groove

va poder assistir un petit grup de joves, dins les restriccions d’aforament decretades per motiu de la pandèmia i extremant les mesures de prevenció, part dels quals va participar activament en les pregàries. Les lectures van ser proclamades per mestres i professors de Religió de la Diòcesi. Mons. Joan-Enric Vives hi va participar de manera telemàtica amb un missatge de coratge i ànim als joves: “per a mi és un gran goig estar amb vosaltres i viure aquest moment intens de música, de festa, de goig i alhora mostrar que esteu presents i compteu molt. Volem tenir coratge pel futur, malgrat les dificultats. [...] La festa del Canòlich Music troba el seu centre, el seu motiu de joia i de trobada, en l’encontre amb Jesús, que ha donat la vida per nosaltres i està ressuscitat. Que Ell us acompanyi, que Ell sigui el vostre amic fidel. Crist Viu!”. El punt final de la jornada i del festival el posà un concert del grup de Miguel A. Marín, Migueli, a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria, el qual també és va poder seguir presencialment per un reduir grup de persones, i alhora àmpliament

Les activitats i actuacions del programa es van retransmetre en directe a través del canal de Youtube del festival, Lòria TV i Ràdio i Televisió d’Andorra.

seguit en directe per Youtube. Tot i les circumstàncies tan especials (i difícils) de l’edició d’enguany, l’equip organitzador del festival en va fer un balanç força positiu, tant pel que fa al seguiment a les xarxes socials com per la participació del jovent en les activitats proposades. Mn. Pepe Chisvert, Delegat diocesà d’Ensenyament, va

explicar que “estem contents d’haver donat una veu d’esperança als joves en uns moments tan difícils per a ells. Hem après junts a ser més valents perquè amb la música és més fàcil superar les dificultats, ja que la música és un element molt important per a viure la fe, i estem sentint que Déu ens acompanya en aquests moments”.  Església d’Urgell

33


La Setmana de Cinema Espiritual entra a les aules

L

a pandèmia ha condicionat també l’edició d’enguany (la novena) de la Setmana de Cinema Espiritual-Cinema amb Valors, organitzada per la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell conjuntament amb els professors de Religió, que ha ha-

gut de canviar el format que havia mantingut fins ara. “Ens hem adaptat a aquesta nova realitat i ens hem deixat atrapar per la càmera que ha entrat a les nostres escoles”, deia el Delegat diocesà d’Ensenyament per explicar que les projeccions no es van poder

fer als cinemes de l’Illa Carlemany d’Andorra, com en anys anteriors, sinó a prop d’un centenar d’aules de les escoles (per tal de mantenir les unitats de convivència) dels tres sistemes educatius d’Andorra i de la zona sud de la Diòcesi que hi han participat: enguany

Enguany, els alumnes han pogut seguir les projeccions des de la seva pròpia aula per tal de mantenir així les unitats de convivència. A sota, un fotograma de la pel·lícula “Mia y el león blanco”. Damunt d’aquestes línies, el cartell de la pel·lícula “Especiales”.

34

Església d’Urgell


és el tercer any consecutiu que la Setmana de Cinema Espiritual s’ha programat també a Balaguer i a diverses localitats properes (Guissona, Camarasa, La Sentiu, Cubells...), amb la participació de prop d’un miler d’infants i joves.

Enguany és el tercer any consecutiu que la Setmana de Cinema Espiritual s’ha programat també a Balaguer i a diverses localitats properes El canvi de format ha obligat a suspendre en aquesta ocasió la sessió de nit oberta a tots els públics. Així, sota el lema “Testimonis d’esperança”, la setmana del 2 al 6 de novembre, uns dos mil alumnes de diferents nivells educatius (des de 5è de primària fins a 2n de batxillerat) van poder veure el títol pensat en cada cas per a la seva franja d’edat, i posteriorment van treballar amb els seus professors sobre els valors que transmet la història que narra la pel·lícula, així com les diferents activitats proposades a les guies didàctiques preparades per a cada cas per l’equip organitzador.

Les pel·lícules programades responen a un plantejament cinematogràfic que aborda els grans interrogants sobre el sentit de la vida Les pel·lícules escollides per integrar la programació de la Setmana de Cinema Espiritual responen a un plantejament cinematogràfic que aborda els grans interrogants sobre el sentit de la vida, les relacions personals i els camins de l’amor, la justícia i les exigències ètiques de la solidaritat, la llibertat i el discerniment en elecció, el perdó i

la reconciliació, la lluita del bé i el mal o el misteri de la bellesa. Els alumnes de 5è i 6è de primària van poder veure “Mia y el león blanco”, una producció francesa estrenada a les sales comercials el desembre de 2018, dirigida per Gilles de Maistre i amb un repartiment encapçalat per Daniah De Villiers, Mélanie Laurent i Langley Kirkwood. La protagonista és una jove que s’ha traslladat amb els seus pares des de Londres a l’Àfrica, on desenvolupa un vincle sorprenent i especial amb un lleó salvatge. La seva increïble amistat la impulsa a viatjar per la sabana per salvar el seu millor amic. La pel·lícula programada per als alumnes de 1r i 2n d’ESO va ser “Corre como una chica”, una història per a reflexionar sobre la valentia d’afrontar els reptes que et proposa la vida, basada en la biografia de la jove Michelle Payne, la més petita de deu germans i la primera dona joquei que va aconseguir guanyar la Copa Melbourne. Rachel Griffils signa la direcció d’aquesta producció australiana del 2019, interpretada per Teresa Palmer, Sam Neill i Sullivan Stapleton en els papers principals. “Especiales”, adreçada als alumnes de 3r i 4t d’ESO i de batxillerat, és el títol que ha completat la cartellera d’enguany. Es tracta d’una producció francesa del 2019, dirigida per Oliver Nakache i Eric Toledano, que narra la història de Bruno i Malik, dos amics que durant vint anys han viscut en un món diferent: el dels nens i adolescents autistes. A càrrec de dues organitzacions sense ànim de lucre, formen joves perquè siguin cuidadors de casos extrems. És d’aquesta manera com acaben posant en marxa una associació excepcional, fora dels entorns tradicionals, per a unes persones extraordinàries. Vincent Cassel, Reda Kateb i Aloïse Sauvage donen vida als personatges principals d’aquesta pel·lícula basada en fets reals.

ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

Si teniu un mòbil tipus “Smartphone” (telèfon intel·ligent) amb connexió a Internet, el podeu utilitzar per a connectar-vos a la web del nostre

Podreu

Bisbat.

accedir a

les notícies i tot el contingut de la web des d’allà on sigueu mitjançant el lector de codis

QR,

que serveix per

a accedir directament a pàgines web, vídeos, descàrregues, etc.

Si ja “Smartphone” instal·lat

teniu un i teniu

el lector de codis

QR,

a través del

codi que reproduïm damunt d’aquestes línies accedireu directament a la web www.bisbaturgell.org Església d’Urgell 35


El supermercat de la felicitat (conte de Nadal)

U

n dels joves monitors d’AINA està fet un bon rodamon. Quan es troba programant o revisant les convivències amb els ainistes estira l’equip més enllà de les seves possibilitats. “El millor per a la mainada” és el seu repte primer i principal. La mainada és al primer son. El jove rodamon reuneix els companys amb qui es mostra extremadament crític. “Sempre molt més i millor!” Diu categòricament als seus companys. “No n’hi ha prou que la mainada s’hagi divertit, i molt!”. Aquests dies es mostra molest perquè AINA ha anul·lat, seguint els consells del Ministeri de Salut, la Festa de la Tardor, i xiuxiueja: “Es podia celebrar amb un grup de convivència de vint nens i nenes”. Tot i les seves exigències, l’equip de monitors el valora molt perquè comença l’exigència i l’autocrítica amb ell mateix. Ho ha après del seu pare que, de jove, formava part d’un grup de la JOC (Joves Obrers Cristians) que en les seves reunions setmanals utilitzaven el mètode de “la revisió de vida”, la columna vertebral del qual és l’autocrítica il·luminada amb l’Evangeli de Jesús. L’equip de monitors d’AINA compta amb joves que han fet l’opció de servir el Tercer Món: el Guillem, a Madagascar; l’Albert, amb els infants del carrer a Bolívia; la Maria que du un grup d’esplai de Burkina Faso... El jove rodamon els admira i li han encomanat les ganes de passar fronteres. Ha decidit viatjar fins a l’Índia només amb la motxilla a l’esquena i ha escrit a la seva agenda: “Serà una aventura enriquidora per al meu creixement personal”. Els ainistes de la patrulla li demanen la raó d’una aventura tan arriscada com desconeguda. Dóna sempre la mateixa resposta: “Busco

36

Església d’Urgell

la felicitat que no trobo en aquesta societat occidental tan materialista com consumista”. I els recorda la dita del Dalai Lama: “Les persones immadures van atabalades amb els problemes que es creen inútilment”. AINA, com ho ha fet amb els altres monitors que volen més enllà dels mars, col·labora amb dues ajudes, una per a la comunitat que l’aculli, i l’altra, per a emergències personals que sorgiran. Però amb una condició:

em vaig dirigir a una comunitat de Madràs a qui AINA, l’any 2000, Any Jubilar, els regalà 44 màquines de cosir. Crearen un taller per completar l’escola de formació professional de les noies de l’edat dels campaments de Caina i Tamarros, de 15 a 17 anys. Vaig ser rebut com si fos el Cap de Govern d’Andorra. Estaven molt agraïts de la solidaritat del nostre país. Vaig emocionar-me en constatar la gran obra educativa en

En la celebració del Nadal Jove, els monitors i les monitores d’AINA han dut el pessebre al campament meritxel·lià dels Tamarros.

que a la tornada comparteixin amb els companys monitors, durant un cap de setmana a la Borda de Meritxell, allò que han aprés durant el seu viatge. Els monitors i les monitores d’AINA celebren el Nadal Jove. Han dut, en aquest any del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Meritxell, el pessebre al campament meritxel· lià dels Tamarros. El monitor rodamon omple la vetllada compartint les seves vivències. Aquestes són les seves paraules: “En arribar a l’Índia

la promoció de les noies, en un país on regnen tantes desigualtats. Vaig lliurar-los el donatiu d’AINA. Una de les professores m’aconsellà viatjar fins a Kèrala”. El viatge fou ple de dificultats. L’autoestop no funcionà. Vaig tirar de la bossa de la vostra generositat. La primera sorpresa fou que, a uns cinc-cents metres de l’estació del tren, hi havia un supermercat amb un rètol ben cridaner: “Supermercat de la Felicitat”. Això és el que busco


El raconet de la mística

Proximitat de Déu

T

ots els pobles i races, des de temps immemorial, han volgut tenir Déu a prop seu. ¿Què significa, si no, la construcció insistent al llarg de la història de temples i catedrals imponents, de pagodes i mesquites resplendents de bellesa artística i cobertes de riqueses incalculables? ¿Quin sentit tindria, per altra part, la veneració de muntanyes santes, de turons i de troncs sagrats? L’home, però, no pot fer que Déu se li apropi construint per a Ell sumptuosos casals. El profeta Natan rebé la paraula del Senyor: “Vés, digues a David, el meu servent: això diu el Senyor: ¿Tu m’has de fer un casal per a residir-hi? (...) I ara el Senyor anuncia que et farà un casal. (...) Et donaré per successor un

descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne”. Així, doncs, és Déu qui s’aproximarà a l’home fent-se ell mateix un casal, no d’obra humana, sinó de carn i ossos de la naturalesa humana, on Ell habitarà: “Jo li seré Pare, i Ell serà per a mi un Fill. Cada 25 de desembre celebrem l‘aniversari d’aquell esdeveniment, quan Déu vingué a nosaltres, prenent per casal la nostra naturalesa, on habità com en un temple: “Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. (...) Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim”. Jesús mateix reconegué que la seva naturalesa humana, el seu cos, és el temple

de Déu entre els homes: “Destruïu aquest temple i jo el reconstruiré en tres dies”. Si bé els temples materials serveixen sovint com a lloc propici a la personal aproximació a Déu per llur simbolisme, el silenci ambiental i la càrrega d’espiritualitat que els atribuïm, el lloc d’encontre més estret, afectiu i saludable per a nosaltres, sempre serà la naturalesa humana de Jesús que, unida a la seva naturalesa divina, constitueixen una sola persona: la persona del Fill de Déu. Els àngels, amb ocasió del naixement, ho celebraren tot cantant, i els humans de bona voluntat ho recordem exultant de goig en la festa de Nadal.

jo, em vaig dir a mi mateix, i sense pensar-m’ho gens vaig entrar i el primer que em surt al pas és el meu àngel de la guarda, i li dic: -“Sóc un rodamon que busca la felicitat. Què m’oferiu aquí?” L’àngel em somriu: -“Aquí ho tenim tot per a la felicitat de les persones

tutti”). Que l’economia de l’Església sigui un model d’economia de solidaritat com a model a seguir per a tots els pobles (“Fratelli tutti”). Que la frustració i la impotència que du el Covid-19 sigui una oportunitat per afermar la nostra confiança i imaginar nous camins de felicitat per a tothom. Que es mantingui la xarxa de solidaritat anònima d’AINA, de la Borda de Meritxell, del Casal Sant Serni, del Santuari de Meritxell, de l’església de Sant Joan, de La Sangria... Que els 124 monitors contestin les formacions que AINA envia cada segona setmana de mes (octubre: “L’art al servei de l’educació”; novembre:“De l’enamorament a l’amor”). Que la Nadala “L’artesania de la pau”, amb el DVD de 1998 “L’Andorra romànica i l’Andorra solidària”, arribi a mans de tots els qui estimen l’obra social, lúdica i educativa d’AINA.

-“Hahaha!, -em respon tot rient l’àngel-. No m’he explicat bé o no m’has entès bé. Aquí ho tenim tot per fer feliç la gent, però ho despatxem en llavors. Aquí tens aquest saquet de llavors de tot això que demanes i més coses encara. Planta-les a la feixa de la Gavernera de Meritxell, la dolça Mare de tots i Confident del mossèn, però no vulguis regar-les solament tu. Fes que tots els ciutadans d’Andorra les reguin, treguin les males herbes, que les protegeixin. Si ho feu així, us donaran el bon fruit de la Felicitat, la mateixa que va gaudir la Mare de Jesús i que Elisabet va remarcar quan li va dir: “Feliç tu que has cregut”, com llegim a l’Evangeli”. Ja ho sabem, doncs. Hi ha feina per a tots... Posem-nos a regar directament, o a ajudar a fer-ho, les llavors que amb el nostre desig plantem prop de la Mare de Déu de Meritxell, que, ben segur, també ens ajudarà a regar.

Posem-nos a regar directament, o a ajudar a fer-ho, les llavors que amb el nostre desig plantem prop de la Mare de Déu humanes. Demana, què vols?”. -“Bona!” -vaig pensar- ...i a l’instant vaig treure el meu mòbil i vaig anar llegint la llista dels meus ideals que hi tinc anotats: Que la religiositat obri fronteres des de les inquietuds individuals de l’espiritualitat fins a la solidaritat i a la celebració comunitària (“Fratelli

Mn. Enric Pra

Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

37


“Cantaires de l’Estrella” L’any 1950, el Papa Pius XII va instaurar el dia de la Santa Infància, el dia missioner dels infants, que s’escauria sempre entre Nadal i Epifania amb el lema “Nens ajuden nens”. Així, doncs, el 1954, com a mostra de solidaritat amb la gent d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, el grup juvenil d’Acció Catòlica (Katholische Jungschar) va assumir l’antiga tradició dels “Cantaires de l’Estrella” i li va proporcionar un significat missioner, la “Campanya dels Tres Reis” (“Drei Königs Aktion”). Al voltant del 6 de gener, milers de noies i nois es disfressen de Reis Mags i es traslladen de casa en casa en el territori de llurs Parròquies. La bona notícia del naixement de Jesús és proclamada amb cançons, refranys i benediccions. Al mateix temps, els nens criden l’atenció sobre la difícil situació dels pobles d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina i recullen donatius per a diversos projectes als països en desenvolupament.  Text: P. Ignasi Peguera1, escolapi / Fotos: Piaristen Volksschule Sankt Thekla (Viena)

Un grup d’infants de l’Escola Pia de Viena, amb les seves professores, disfressats de Reis Mags i a punt per dur els seus cants als veïns de la Parròquia.

E

ntorn del Nadal hi ha diverses tradicions, moltes d’elles força interessants. Prou ho sabem. No hi ha cagatió en altres llocs fora de Catalunya, ni tenen un caganer al pessebre. Hi ha indrets on Nadal no és el 25 de desembre, sinó estrictament la nit del 24 (Nochebuena, Heiliger Abend,…). En certs països, les criatures troben els regals sota l’arbre de Nadal; en altres, els porta el Pare Noel, que baixa per la xemeneia de la casa. A Itàlia, du les joguines la vella Befana. A casa nostra, en canvi, són els Reis Mags els qui la Nit de Reis porten regals als nens i nenes al balcó de casa. Mentre als pobles i ciutats de la nostra terra celebren la cavalcada de Reis el vespre abans de l‘Epifania, a Centre-Europa i en països més nòrdics molts nens i nenes estan ocupats amb la “Campanya dels tres Reis” (en alemany, “Drei Königs Aktion”) i fan de “Cantaires de l’Estrella“ (“Sternsinger”). Els “Cantaires de l’Estrella” és una tradició cristiana alemanya, encara que també es troba en altres països del centre i nord d’Europa, com Àustria. Són grups de tres o quatre nens acompanyats d’algun adult que, pels volts del 6 de gener, festa de l’Epifania, disfressats de Reis Mags i portant una estrella en un pal que simbolitza l’estrella de Betlem, es disposen a cantar els seus cants per les cases de la contrada parroquial. Aquests nens són beneïts pel sacerdot de la Parròquia que els envia, i van cantant nadales o recitant poesies de casa en casa per tal de recollir donatius per als pobres. Això avui dia és una mica difícil, perquè hom no pot entrar en una casa si no li obren la porta del carrer

1 Des de la Delegació de Missions d’Urgell volem agrair al P. Ignasi Peguera, un dels missioners del nostre Bisbat, que comparteixi la vivència missionera amb els infants de Viena, on viu actualment. Que aquest exemple ens ajudi a tots per evangelitzar també en el nostre entorn, acompanyant els infants i fent-los partícips de l’anunci de la Bona Nova.

38

Església d’Urgell


Ignasi Peguera, missioner escolapi d’Urgell

Un alumne escriu en una cinta adhesiva l’acrònim corresponent al 2020 (a sota), que enganxaran a manera de benedicció a les portes de les cases per on passaran.

des del porter automàtic del pis. No tothom obre la porta a les ciutats, i, d’altra banda, no tothom deixa entrar els cantaires a casa seva o no està disposat a fer un donatiu en favor de la campanya caritativa escollida, normalment per a ajudar a països del Tercer Món o donar suport a projectes en Diòcesis pobres d’altres continents.

Els cantaires són beneïts pel sacerdot de la Parròquia que els envia, i van cantant nadales de casa en casa per recollir donatius per als pobres A la ciutat de Viena, on jo visc des de fa trenta anys, aquesta campanya es va restablir el 1946 gràcies a una iniciativa privada. L’oficial Franz Pollheimer va anar amb els seus fills per les cases a cantar nadales i

Ignasi Peguera i Marvà va néixer a Balaguer el 1948. Estudià Teologia a Roma i a Viena. Va fer professió de vots solemnes a l’orde de les Escoles Pies el 1970, i va ser ordenat de prevere a Balaguer el 20 de setembre de 1972 de mans del Bisbe Joan Marti i Alanis. Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona el 1975, va treballar com a professor a Caldes de Montbui (1971-77) i 14 anys a Mèxic (Chiautempan, Tlax i Oaxaca, Oax). Des de 1991 fins al present treballa a l’Escola Pia de Viena (Santa Tecla) i hi és Vicari parroquial.

demanar per a la reconstrucció del col·legi i de l’església dels escolapis del Districte VIII, parcialment destruïts per les bombes el 1945, al final de la guerra, així com per a la restauració de la Catedral de Sant Esteve de Viena (Stephansdom), afectada per un incendi. Una altra cosa que fan els “Cantaires de l’ Estrella” és beneir les cases per on passen. Amb guixos beneïts, escriuen una curiosa inscripció a la porta. En primer lloc, les dues primeres xifres de l’any, i darrere d’elles un asterisc, simbolitzant l’Estrella de Betlem. A continuació, un acrònim (C+M+B+) separat per tres creus que representen la Santíssima Trinitat. Finalment escriuen les dues últimes xifres de l’any. I així seria el registre del 2021: 20*C+M+B+21. Hi ha algunes variants segons els llocs. N’hi ha que diuen que les tres lletres representen els noms dels Reis (Caspar, Melcior i Baltasar). Els

qui ho saben millor diuen que són les inicials de “Christus Mansionem Benedicat” (en llatí, “Crist beneeixi aquesta llar”). L’acudit d’aquests mesos és “Corona-Màscara-Babyelefant (= distància d’un metre)”. Acudit apart, és un costum molt arrelat a l’Europa central i és habitual veure en moltes portes de les cases les lletres C-M-B. En els darrers anys han deixat els guixos beneits que feien servir i empren etiquetes adhesives. Molts grups duen encara un encenser amb encens. Un costum bonic que encara es manté viu i recull molts donatius per a les missions. Encara que a les ciutats esdevingui més difícil, als pobles es manté la tradició molt viva. Els nens esdevenen no només missioners per a ajudar nens de països més pobres, sinó també anunciadors de la Bona Nova del naixement de Jesús enmig del nostre món marcat pel secularisme i l’oblit religiós.  Església d’Urgell

39


Mn. Ramon Sàrries enllesteix “Camí de conversió i de renovació” L’opuscle és un recull de comentaris als salms responsorials del temps de Quaresma

V

a ser durant les setmanes “de tant en tant, recordant l’època tir-los amb les comunitats eclesials de confinament a causa de en què vaig ser Vicari de Pastoral i amb els fidels del Bisbat. Però les la pandèmia que Mn. Ramon del Bisbe Joan Martí, em tornava a tasques de la Diòcesi demanen moltes Sàrries va redactar els comenta- la memòria com ell, a l’hora de pre- hores de dedicació, i no trobava mai ris als salms responsorials que va parar les lectures per a l’Eucaristia, el moment de posar-m’hi amb prou recollir en cinc opuscles. Els dos sovint em demanava alguna qüestió temps i tranquil·litat per traslladar primers, dedicats als temps litúr- sobre els salms. Amb el temps, un dia al paper aquells comentaris i reflegics d’Advent (“Senyor, veniu a sal- em suggerí per què no feia un recull xions sobre els salms”. Quan es va var-nos”) i Nadal (“Ens ha nascut un d’aquells comentaris per compar- decretar el confinament, amb moltes noi”), els va publicar a hores per endavant per final d’octubre, i el tertreballar-hi, “vaig trobar cer, dedicat als salms que era una bona ocasió del temps de Quaresper intentar-ho”. ma (“Camí de converEls comentaris estan sió i de renovació”), escrits amb un propòsit té previst publicar-lo “exegètic i espiritual, i cap al final de gener. La també, en tercer terme, col·lecció es completapastoral”, seguint un rà amb l’opuscle dels mateix esquema per fasalms responsorials de cilitar-ne la lectura. Així, Setmana Santa i amb cada text comença amb un darrer dedicat als una breu indicació sobre salms del temps litúrgic el sentit i el contingut del de Pasqua. salm, seguida de la resEn cada cas, els comenposta dels fidels, també taris responen al que comentada breument. A “em suggereix cada salm continuació es transcriu segons el temps litúrgic el text del salm, amb un al qual estan referits, i comentari més detingut també tenint present la de cada estrofa. Les celelectura que el precedeix bracions entre setmana a la celebració”. La refetenen un sol salm, però rència al temps litúrgic per a les celebracions és important, perquè “un dominicals hi ha tres mateix salm pot suggerir salms diferents, corresreflexions diferents en ponents als tres cicles de funció del temps en què l’Any Litúrgic, cadascun es llegeix”. dels quals comentat seExplica Mn. Sàrries gons l’esquema descrit. que, en les setmanes de Pel que fa a la numeració confinament, entre els Portada del recull de comentaris als salms responsorials del temps de Quaresma publicat per diversa dels salms resmesos de març i maig, Mn. Ramon Sàrries. ponsorials segons les 40

Església d’Urgell


diferents traduccions de la Bíblia, Mn. Sàrries remet a “la versió litúrgica que llegim en la missa”. Tot i que a les celebracions els salms responsorials són resposts (d’aquí el seu nom) pels fidels, els comentaris recollits als opuscles també es poden llegir i ser objecte de reflexió individual des de casa. En aquest cas, però, Mn. Sàrries recomana tenir el llibre dels salms a mà, perquè, a banda que tenir al davant el conjunt del salm invita a pensar per què en la celebració s’han escollit determinades estrofes, també succeeix que, en ser principalment poemes i pregàries escrits per ser cantats, els quals reflecteixen els sentiments i les reaccions de la persona en escoltar la Paraula de Déu (i és per això que tenen una importància tan gran dins el conjunt de la Litúrgia, comenta Mn. Sàrries), són els textos en què es poden trobar més variacions segons l’edició que es faci servir. És per això que Mn. Sàrries recomana seguir l’edició de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI) o l’edició de la Bíblia de Montserrat.

Els comentaris estan escrits amb un propòsit “exegètic i espiritual, i també, en tercer terme, pastoral”, seguint un mateix esquema per facilitar-ne la lectura A la introducció del primer opuscle, dedicat al temps d’Advent, Mn. Sàrries escriu: “A nosaltres [...] ens toca descobrir la presència del Senyor en el món. Que la nostra història humana no està condemnada al fracàs sinó cridada a la felicitat definitiva. Ho fem amb actitud esperançada. Una esperança que es fa joia en el cor i responsabilitat en la nostra vida cristiana”. La col·lecció de comentaris als salms responsorials és, també, “una humil manera d’ajudar a mostrar la presència de Déu al món”, explica l’Arxiprest de les Valls d’Andorra.  Església d’Urgell

41


Dietari CONFIRMACIONS A ARTESA DE SEGRE El dissabte 24 d’octubre, l’Arquebisbe Joan-Enric va administrar el sagrament de la Confirmació a deu joves de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta d’Artesa de Segre. Hi concelebraren el Rector, Mn. Antoni Ballester, i Mn. David Codina. L’Arquebisbe animà els joves a confirmar la fe rebuda en el Baptisme amb la seva entrega total en mans de Déu, ja que Ell els confirmava el do de l’Esperit Sant i els feia amics i temples seus per sempre més. Tot glossant l’Evangeli proclamat en el diumenge XXX de durant l’any, els demanà que s’obrissin a l’amor de Déu, l’Esperit Sant, per poder complir el manament més gran: estimar Déu per damunt de tot i els altres com a un mateix. És l’Esperit Sant qui fa

possible que puguem estimar sense egoisme, i amb obertura total al proïsme. I aquest proïsme s’aclareix amb la paràbola del Bon Samarità. Al final de la Missa, Mons. Vives obsequià els confirmands amb un exemplar del Nou Testament, i la Parròquia els oferí una estampa amb el seu nom com a recordatori, i un pot de ceràmica per a bolígrafs realitzat per les religioses Jerònimes del Santuari de Refet.

CONFIRMACIONS A LA BASÍLICA DE LA MARE DE DÉU DE VALLDEFLORS DE TREMP “Feu créixer les arrels, els fonaments, de la vostra vida cristiana amb l’amor”. Així animava l’Arquebisbe Joan-Enric els vint joves que reberen el 25 d’Octubre el sagrament de la Confirmació a la Parròquia de la Mare

A Artesa de Segre, l'Arquebisbe animà els joves a confirmar la fe rebuda en el Baptisme amb la seva entrega total en mans de Déu.

42

Església d’Urgell

Jesús insisteix que hem d’estimar Déu per damunt de tot i en tota la nostra vida, ja que només això ens farà veritablement feliços, explicà Mons. Vives als confirmands.

de Déu de Valldeflors de Tremp. L’Arquebisbe estava acompanyat pel Rector i Arxiprest, Mn. Joan Antoni Mateo; i per Mn. David Codina i el seminarista en etapa pastoral Martín Candela. Acompanyava els cants a l’orgue el capellà de l’Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials de Talarn, Rv. Juan Antonio Mañán. A l’homilia, l’Arquebisbe animà els confirmands a donar-se del tot a Déu i al pròxim, amb un amor concret i compromès. L’Evangeli i la primera lectura del llibre de l’Èxode d’aquell diumenge XXX durant l’any reclamen estimar com Déu mateix estima, “ja que és compassiu”, i a fer de l’amor el sentit últim i més gran del destí de la nostra vida. És estimant Déu sense defalliment per damunt de tot, i el pròxim com a un mateix, que viurem la vida en plenitud i responsabilitat.

Mons. Vives explicà a l’assemblea que, partint de la gran pregària jueva del “Shemà Israel” com una professió de fe, Jesús insisteix que hem d’estimar Déu per damunt de tot i en tota la nostra vida, ja que només això ens farà veritablement feliços. Però alhora el manament més gran inclou l’amor concret i real al proïsme. Van sempre units tots dos. Cità la concreció evangèlica del Bon Samarità, que es va fer pròxim al malferit del camí, i també recordà la dimensió social de l’amor i l’amistat universal que el Papa Francesc ens acaba de proposar amb la seva encíclica “Fratelli tutti”, procurant per a tots “terra, teulada i treball”, les tres “T” del Papa Francesc. Al final de la Missa obsequià els joves confirmats amb el Nou Testament i els demanà que el fessin objecte de la seva lectura i estimació.


COMMEMORACIÓ DE TOTS ELS FIDELS DIFUNTS El 2 de novembre, commemoració de tots els Fidels Difunts, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell l’Eucaristia per tots els fidels difunts de la Diòcesi. Hi van concelebrar els Vicaris generals i alguns preveres residents a la ciutat. Al començament de la celebració, Mn. Ignasi Navarri, com és costum, va llegir el nom dels 128 difunts, des del 2 de novembre de 2019 a l’1 de novembre de 2020, en un moment intens de pregària per tots ells, amb l’assistència de molts familiars i amics dels traspassats que havien estat convidats expressament per la Parròquia. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric va glossar les lectures proclamades en aquell dia del llibre de Job, on el savi posa tota la seva esperança en Déu malgrat la mort i les vicissituds i di-

ficultats de la vida, i l’Evangeli de Joan (Jo 14,1-6), on Jesús diu: “A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots. Si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic”. Mons. Vives remarcà com hem de confiar en la Paraula de Jesús i augmentar la nostra fe i confiança en la resurrecció. En Crist la mort ha estat vençuda i s’ha trencat el llaç de la mort. Exhortà els fidels a pregar durant tot el mes de novembre per l’etern repòs dels nostres germans difunts ja que el Papa Francesc ha volgut ampliar la gràcia de la indulgència plenària per tots els fidels difunts a qui els encomani durant tot el mes de novembre i compleixin amb les condicions marcades per la Santa Mare Església: confessar, combregar i resar el Parenostre i la professió de fe per les intencions del Papa.

MISSATGE DE CONDOL DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AL PRESIDENT FEDERAL D’ÀUSTRIA El Copríncep Episcopal d’Andorra ha fet arribar un missatge de condol al President de la República d’Àustria, S.E. Alexander Van der Bellen, que fonamentalment diu: “En nom del Poble Andorrà, del Govern del Principat d’Andorra i del meu propi com a Copríncep, vull fer arribar a V.E. el meu sentit condol pel terrible atemptat terrorista sofert dilluns [2 de novembre] per la ciutat de Viena, i que ha causat dolor i pèrdua de vides humanes. Us asseguro la meva profunda solidaritat i proximitat espiritual a tots els ferits i afectats per aquest acte terrorista, així com la meva oració a Déu pels difunts, demanant que siguin acollits en la felicitat eterna. El Poble Andorrà deplora i condemna l’ús de la violència terrorista que colpeja vides innocents, ja que el terror no ha de trobar lloc en una societat civilitzada, i el recurs al terror mai no té cap justificació”. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

CÀRITAS CATALUNYA AFRONTA LA SEGONA ONADA DE LA COVID-19 Les Càritas de les deu Diòcesis de Catalunya van

Al principi de la Commemoració de tots els Fidels Difunts es van llegir els noms de les persones traspassades a La Seu des del 2 de novembre de 2019.

impulsar a principi de novembre la campanya “La pobresa també rebrota” amb l’objectiu d’obtenir recursos per respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la segona onada de la pandèmia del Covid-19, així com d’un eventual nou confinament en les pròximes setmanes. El president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, advertí que “s’està detectant una nova arribada de persones als despatxos de l’entitat, i cal estar preparats per afrontar la nova situació. Moltes de les Càritas amb seu a Catalunya ja han exhaurit el pressupost que tenien previst per tot el 2020. Davant d’aquest context, apel·lem a la solidaritat de la ciutadania per continuEsglésia d’Urgell

43


Francesc Roig (a la dreta, al costat del Cardenal Omella) ha estat renovat com a President de Càritas Catalunya per als propers quatre anys.

ar garantint les ajudes a les persones més vulnerables de la nostra societat”. El nombre de persones ateses pels serveis de primera resposta de Càritas a Catalunya van augmentar el maig un 63 %, passant de 63.300 persones a més de 103.000, increment que va obligar a destinar molts més recursos per cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació o les despeses relacionades amb l’habitatge. “una de cada tres persones ateses per Càritas no havia necessitat mai la nostra ajuda. És una situació que ens recorda la crisi de 2008, amb la diferència que l’actual ha afectat tots els sectors econòmics sense excepció, i també l’economia submergida”, afirmà Roig. D’altra banda, els Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense van acordar per unanimitat renovar Francesc Roig com a President de Càritas Catalunya per als propers quatre anys.

FESTA DE SANT ROC A BARBENS L’any 1884, els habitants de Barbens, durant un temps de pandèmia, van demanar l’ajuda de Sant Roc per ser protegits i alliberats d’aquest mal. El dia 8 de novembre van poder constatar l’eficàcia de la intercessió del sant, i des de llavors el poble celebra en aquest dia el que anomenen

la Festa Votada a Sant Roc. Al matí es va celebrar la missa en acció de gràcies (complint les mesures sanitàries manades per les autoritats) i, a la tarda, va tenir lloc la processó de la imatge de Sant Roc, portada pels veïns Josep Maria Potrony, Josep Maria Guasch, Ramón Caelles i Salvador Rosell, i seguida pel Rector Mn. Carles A. Ospina; el sagristà, Josep Maria Canela, i el catequista Pere Boleda, i acompanyada per la música sacra que es va poder sentir per tots els altaveus del poble, amb els balcons engalanats i amb gent seguint-la des de casa amb ciris encesos mentre la imatge era duta pels carrers i s’anava aturant davant les cases que l’esperàven amb devoció. La festa de Sant Roc és una tradició important a Barbens, en la qual s’implica l’Ajuntament i tots els veïns, encapçalats per l’alcalde, Andreu Benet, per complir la prometença

que es va fer en el passat com a acció de gràcies per haver-se lliurat de la pandèmia d’aquell temps. Aquest any també s’ha demanat la intercessió de Sant Roc i la seva protecció davant pandèmia que ens afecta i que està ocasionant tant patiment i morts d’amics i de persones estimades.

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ PERMANENT DE VIDA CREIXENT La tarda del 9 de novembre es va reunir telemàticament la comissió diocesana de Vida Creixent, amb la participació del nou Consiliari diocesà, Mn. Jordi Vázquez; la Presidenta diocesana, Maria del Carme Ribes; i les vocals Núria Obach, Maria Àngels Carbonell, Maria Armengol, Victoria Canut i Teresa Cabanas. Mn. Vásquez va dirigir la pregària inicial i tot seguit la Presidenta va comentar les informacions que s’havien produït els darrers

El poble de Barbens va celebrar la Festa Votada de Sant Roc i va demanar la protecció del sant davant la pandèmia que ens afecta.

44

Església d’Urgell


temps. Va informar sobre la reunió de la comissió Interdiocesana, que també pateix una aturada degut a la crisi sanitària, i va posar de manifest que durant aquest temps, tot i no haver pogut fer cap reunió, s’ha mantingut el contacte tant amb el President interdiocesà, Sergi Óliba i Bernadó, com amb el President de Vida Ascendente, Álvaro

Medina, de Madrid, tot esperant que quan haurà passat la pandèmia ens puguem tornar a reunir. També es va fer referència a la trobada diocesana que s’havia programat pel mes de setembre al Santuari de Núria, amb el desig de poder-la fer realitat el més aviat possible, i es va acordar, seguint les recomanacions de prudència que Mn.

Vásquez va recordar, que de moment no es fessin grups presencials, però sí les trobades dels grups per videoconferència. Al final de la reunió, els membres de Vida Creixent van manifestar a Mn. Jordi Vásquez l’alegria pel seu nomenament com a Consiliari diocesà, i van agrair l’Arquebisbe Joan-Enric la seva atenció.

EXÈQUIES DE MONS. FRANCESC XAVIER CIURANETA, BISBE EMÈRIT DE LLEIDA Mons. Francesc Xavier Ciuraneta Aymí, Bisbe emèrit de Lleida, va morir l’11 de novembre al seu domicili de Palma d’Ebre (Tarragona) a l’edat de 80 anys, cuidat molt amorosament per la seva família

FESTA DEL SANT CRIST DE BALAGUER El 9 de novembre es va celebrar a Balaguer la festa del Sant Crist, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, i, per primera vegada, retransmesa en directe

Sant Crist, dirigides per Sor Victoria Triviño. Hi va assistir en representació del consistori de la ciutat el Paer en Cap (Alcalde), Jordi Ignasi Vidal.

pel canal de Youtube del Bisbat d’Urgell i per Balaguer Televisió, així com per les pàgines web de la Parròquia de Balaguer i del Bisbat d’Urgell. Hi van concelebrar el capellà custodi del Santuari Basílica del Sant Crist, Mn. Pau Vidal; l’Arxiprest de Noguera, Mn. Joan Pujol; i els sacerdots de l’Arxiprestat. La Missa fou solemnitzada per les religioses clarisses del

Atenent a les mesures decretades per les autoritats amb motiu de la pandèmia del Covid-19, el Santuari es va omplir només a un terç de la seva capacitat i la sagrada imatge del Sant Crist es va venerar espiritualment des de la distància. A l’homilia, Mons. Vives va posar èmfasi en el consol i aixopluc que el Sant Crist ens ofereix

en aquest temps de pandèmia, glossant la seva carta dominical: “Avui li reiterem que amb les seves ferides ens guareixi, i li preguem pels malalts, pels hospitalitzats, pels difunts i les seves famílies”. Va exhortar els fidels a pregar al Sant Crist, i malgrat que no es podia besar els peus del Crist, com es tradició, va encoratjar a fer-li tres petons de manera espiritual: un d’acció de gràcies, un altre de penediment i un tercer d’amor. Va acabar la celebració amb unes paraules

d’agraïment de Mn. Pau Vidal a tots els que l’havien fet possible, i del mateix Arquebisbe, que va recordar, tot citant la recent Encíclica del Papa, “Fratelli tutti”, que cal demanar al Senyor que ens canviem nosaltres mateixos per sortir de la pandèmia més germans els uns dels altres. En acabar la celebració, l’Arquebisbe i l’Alcalde van visitar els treballs de restauració de la zona interior de la porta de l’església romànica de Santa Maria d’Almatà, que actualment forma part del mateix Santuari.

Església d’Urgell

45


Les restes de Mons. Ciuraneta descansen a la Catedral de Lleida, en una sepultura de l’altar lateral dedicat a la Mare de Déu de Montserrat.

des de la seva jubilació als 67 anys per causa de malaltia. Va ser Bisbe de Lleida entre 1999 i 2007, i des del 1991 havia estat Bisbe de Menorca. La missa exequial va tenir lloc el 12 de novembre a la Catedral de Lleida, presidida per Mons. Salvador Giménez Valls. Hi van assistir l’Arquebisbe d’Urgell, els Arquebisbes de Barcelona i Tarragona, i els Bisbes de Tortosa, Vic, Solsona i l’auxiliar electe de Barcelona, a més dels Bisbes auxiliars de València i emèrit de Lleida, l’Abat de Montserrat, i un bon grup de sacerdots. També hi foren presents membres de la família i molts fidels, tot observant, però, les normes decretades per les autoritats sanitàries. El Bisbe Francesc Xavier fou sepultat en una sepultura de l’altar lateral dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, al costat del seu predecessor, Mons. Malla. 46

Església d’Urgell

CÀRITAS ANDORRANA PROMOU UNA CAMPANYA A LES ESCOLES DE SENSIBILITZACIÓ PER LA PANDÈMIA

EL MUSEU DIOCESÀ PRESENTA EL JOC DEL “BUSCA-BUSCA”, UNA ACTIVITAT PER GAUDIR EN FAMÍLIA

Càritas Andorrana ha posat en marxa el 20 de novembre una campanya a les escoles del Principat, vinculada al Nadal, per sensibilitzar els infants sobre de crisi sanitària. S’ha iniciat amb una recollida d’aliments als centres educatius, i amb un cicle de xerrades als estudiants sobre la solidaritat i l’aprofitament d’aliments. Un altre dels objectius de la campanya es recaptar productes per al banc d’aliments, per poder atendre més famílies vulnerables, “especialment en una època tan difícil com l’actual” a causa de la pandèmia del coronavirus. Així ho va explicar el President de Càritas Andorrana, Amadeu Rocamora, que va afegir que és important educar en valors els escolars i explicar-los-hi la importància d’aprofitar els aliments, de l’economia circular, i de la reducció de residus. La campanya durarà fins al 21 de desembre, i hi participen més del doble d’escoles que en edicions anteriors, entre les quals tots els centres confessionals, les escoles andorranes de primera ensenyança de totes les Parròquies, els dos centres del Maria Moliner i les escoles franceses de primària d’Andorra la Vella, Encamp i Canillo. El cicle de xerrades s’estendrà també a empreses com Caldea i la Fundació Crèdit Andorrà.

El Museu Diocesà d’Urgell ha posat en marxa el joc del “Busca-busca”, una nova activitat autoguiada i gratuïta oberta a tothom que vulgui contemplar el Conjunt Catedralici amb una mirada diferent i gaudir de l’art i del patrimoni històric que atresora. La Delegada de Patrimoni, Clara Arbués, presentà l’activitat als mitjans de comunicació el dijous 12 de novembre. El joc del “Busca-busca” consisteix a trobar un seguit de detalls de diversos elements del Conjunt Catedralici i, posteriorment, ja a casa, poder ampliar la informació de cadascuna

de les imatges localitzades a partir d’un enllaç disponible a la web del Museu. Finalment, entre tots els que hi participin se sortejarà un lot de productes de la botiga del Museu. Les persones o grups familiars (d’un màxim de 6 persones) que hi vulguin participar cal que reservin prèviament el dia i l’hora a la web del Museu (www. museudiocesaurgell.org) o bé per telèfon al 973353242. L’horari de l’activitat és de dilluns a dissabte de 10h a 13h i de 16h a 18h.

REUNIÓ DELS DELEGATS DIOCESANS DE MISSIONS DE CATALUNYA El 13 de novembre va tenir lloc la reunió telemàtica dels Delegats de Missions dels Bisbats amb seu a Catalunya, amb la

El joc del “Busca-busca” és una activitat que permet gaudir en família del Conjunt Catedralici d’Urgell.


participació del Bisbe de Tortosa, Mons. Enric Benavent, responsable de Missions de la Conferència Episcopal Tarraconense; el P. Antoni Calvera, missioner combonià (SCAM), i Manel Górriz, Delegat a Catalunya de Cristians Sense Fronteres. Del nostre Bisbat hi participaren Mn. Jaume Soy, Delegat diocesà de Missions i Director diocesà d’OMP, i la Subdelegada diocesana, Anahí Biorci, ov. A més de l’avaluació de la jornada del DOMUND, es va debatre com mantenir i millorar l’activitat d’animació missionera en les nostres realitats diocesanes particulars, sent més creatius que mai davant els canvis socials que vivim.

RELLEU DE RECTOR AL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ DE CATALUNYA La tarda del 13 de novembre va tenir lloc una trobada telemàtica dels formadors i de tots els seminaristes del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (SMI), amb la presència del Bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, Mons. Joan-Enric Vives, i els dos Rectors, entrant i sortint, del Seminari, Mons. Javier Vilanova i Mn. Armand Puig. De manera senzilla es va fer palès davant de tots ells el relleu en la responsabilitat del Rectorat del Seminari, que tindrà a partir d’ara Mn. Armand Puig i Tàrrech, prevere de Tarragona, i que continuarà amb el seu servei

de Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, i amb la col·laboració a la Parròquia dels sants Just i Pastor de Barcelona, vivint al Seminari Interdiocesà. La trobada va servir perquè, en temps de confinament, cada seminarista pogués expressar com està vivint de manera concreta el seu camí formatiu i discipular. L’Arquebisbe d’Urgell va aportar una breu reflexió sobre el coratge i l’esperança en temps de coronavirus, inspirant-se en l’acte del Papa Francesc del passat 27 de març, i destacà el valor de la pregària que ha de sostenir la vida del seminarista i la del futur sacerdot, que estarà en alguns moments aparentment en soledat, però sempre unit en comunitat i relligat al Bisbe, al presbiteri diocesà i al servei missioner envers tot el Poble de Déu i la humanitat sencera. Tot seguit, Mons. Vives va presentar el nou Rector i agraí la donació eclesial del Bisbe auxiliar electe de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, i també la disponibilitat eclesial del nou Rector, Mn. Armand Puig. Mons. Vilanova va acomiadar-se parlant de perdó i acció de gràcies pels anys viscuts al Seminari, i destacà l’estima i l’agraïment a tots els seminaristes. De la seva part, Mn. Armand Puig es va posar al servei de tots els seminaristes, que per damunt de tot el Seminari han de ser una família i han de tenir cura del caliu espiritual i també formatiu i intel·lectual entre tots ells.

CONFIRMACIONS A BELLVÍS Diumenge 15 de novembre, l’Arquebisbe JoanEnric va administrar el sagrament de la Confirmació a nou joves de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Bellvís. Hi concelebraren el Rector, Mn. Josep M. Aresté, i Mn. David Codina. A l’homilia, l’Arquebisbe va destacar com aquell era un dia de joia i festa per als confirmands i les seves famílies, que malgrat la pandèmia van perseverar en la catequesi i la seva preparació per rebre el sagrament. Va recordar que en aquell diumenge tota l’Església Universal celebrava la IV Jornada Mundial dels Pobres, enguany amb el lema “Allarga la teva mà al pobre”, que convida els cristians a fixar-se i posar l’atenció en els més desafavorits de la societat. I va demanar no oblidar les noves pobreses d’avui en dia, com els ancians, els malalts, els presos, les persones amb discapacitat, i tants altres “descartats”

d’arreu del món. L’Arquebisbe va subratllar així mateix com la primera lectura de la Paraula de Déu proclamada en aquell diumenge (Proverbis 31,10) lloa el valor d’una bona esposa, i va destacar com el cristianisme posa en relleu el valor de la dona i de totes les persones humanes sense caure en cap mena de discriminació. Posteriorment va glossar el passatge evangèlic dels talents (Mt 25,14-30), on Jesús convida a posar al servei dels germans les capacitats, dons, talents i qualitats de cadascú rebuts de Déu, per tal de fer-los rendir i fructificar. Jesús lloa els administradors que han fet rendir el que havien rebut (cinc i dos talents), i critica, en canvi, aquell que n’havia rebut un i que no havia fet res perquè era gandul i irresponsable. L’amo lloa el “servent bo i de tota confiança” i el fa entrar a gaudir amb Ell. Així, doncs, va animar els joves confirmands a fer rendir els seus dons al servei de Déu i dels germans, com

Mons. Vives va animar els joves confirmands a fer rendir els seus dons al servei de Déu i dels germans, com han fet tantes persones en la pandèmia. Església d’Urgell

47


NOTA DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA SOBRE LA NOVA LLEI D’EDUCACIÓ El Congrés dels Diputats ha aprovat, en primera instància, la nova Llei d’Educació que continuarà el seu tràmit parlamentari al Senat, abans de tornar definitivament al Congrés per a la seva aprovació definitiva. L’Educació té un significat singular i rellevant per a la vida i el futur d’infants i joves, de les famílies i de la societat sencera. És l’àmbit on es contribueix a edificar el futur d’una nació i la seva salut democràtica. Per la gran inquietud que ha generat la formulació i la manera de tramitar la nova llei, ens sembla necessari oferir ara algunes reflexions: 1. Abans de qualsevol consideració volem mostrar el nostre reconeixement a tots els docents que en aquest temps de

han fet tantes persones en la pandèmia, i a deixar-se conduir per l’Esperit Sant que els defensarà, els omplirà d’alegria i els farà encertar el camí de l’amor sempre més gran. L’Arquebisbe va pregar especialment per la residència de Bellvís, on en la darrera setmana s’havia detectat un brot de coronavirus i que estava vivint dies complicats amb els corresponents aïllaments i patiment per als padrins i les seves famílies. Al final de l’Eucaristia, l’Arquebisbe regalà un Nou Testament als confirmats; i 48

Església d’Urgell

pandèmia estan redoblant els seus esforços per seguir educant i formant les noves generacions. És una tasca silenciosa, però ens consta que es realitza amb una dedicació personal i professional que permet mantenir la tasca escolar per sobre de tot. 2. Per això, lamentem en particular que s’hagi procedit a la tramitació d’aquesta llei malgrat les difícils circumstàncies causades per la pandèmia i amb uns ritmes extremadament accelerats. Això ha impedit la participació adequada de tota la comunitat educativa i dels diferents subjectes socials. Considerem necessari insistir que el veritable subjecte de l’educació és la societat, i, en primer lloc, les famílies. No seria acceptable que l’Estat

la Parròquia, un bell recordatori del sagrament rebut en aquell dia.

DONATIU DE CAIXABANK A LA RESIDÈNCIA DEL SEMINARI DIOCESÀ La residència del Seminari diocesà de La Seu d’Urgell ha rebut de la CaixaBank un ajut econòmic per finançar la compra d’equipament i mobiliari sanitari adaptat i per ajudar les persones grans acollides a la residència assistida i a la unitat sociosanitària de la Fundació Sant Hospital, instal·lada

pretengués apropiar-se d’aquest protagonisme de la família i de la societat -al servei del qual està cridat-, identificant el caràcter públic de l’ensenyament amb la seva dimensió organitzativa de caràcter estatal. No només el que és de titularitat estatal és públic. Amb el Papa Francesc volem recordar la urgència d’un Pacte Educatiu Global, que el Govern ha aplaudit de manera informal, i que significa privilegiar el camí del diàleg, de l’escolta i de l’acord, de manera que les pròpies posicions ideològiques (totes elles “confessionals”) no es converteixin en criteri d’exclusió. En paraules del president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) a l’inici de l’assembla plenària: “Seria

provisionalment a la tercera planta del Seminari per tal de minimitzar el risc de contagi d’aquest col·lectiu de persones vulnerables. L’edifici del Seminari acull a la residència de sacerdots jubilats una dotzena de preveres que han servit pastoralment durant molts anys a la Diòcesi i que ara veuran millorat el seu allotjament. D’altra banda, l’equipament de la tercera planta no estava pensat per acollir persones grans i amb limitacions de mobilitat, ni per atendre les seves necessitats sanitàries, i és per això que s’ha mirat de

convenient que d’aquest pacte educatiu es pogués concretar una llei sòlida que no sigui objecte de debat amb cada canvi de color polític al Govern”. 3. Després del camí recorregut durant la tramitació de la llei, veiem necessari demanar que aquesta ofereixi una major protecció del dret a l’educació i la llibertat d’ensenyament, tal com s’expliciten en l’article 27 de la Constitució i en la seva interpretació jurisprudencial. Ens preocupa que aquesta llei introdueixi limitacions a aquests drets i llibertats i, en primer lloc, a l’exercici de la responsabilitat dels pares en l’educació dels fills. Comprenem i donem suport als esforços de les famílies, plataformes i agents socials que aquests

millorar també les condicions del seu allotjament i de l’atenció sanitària amb un mobiliari adaptat a les seves necessitats. Així, amb aquest ajut de 13.720 euros de CaixaBank, canalitzat a través del pressupost descentralitzat de la Fundació “La Caixa”, s’incorporaran 8 llits i 8 butaques articulades, que faran més còmoda la vida dels preveres jubilats i dels residents acollits, a més de facilitar la tasca dels cuidadors. El donatiu es va formalitzar en un acte al Palau Episcopal presidit per


dies s’han mobilitzat en la defensa d’aquests drets, i particularment dels referits als alumnes amb necessitats especials. 4. En aquest mateix sentit afirmem, de nou, que la llei hauria de recollir la “demanda social” en totes les etapes del procés educatiu: llibertat de creació de centres escolars, llibertat d’elecció de centre i proposta educativa, tracte en igualtat de condicions als diversos tipus de centre, per la qual cosa és necessària la gratuïtat de l’ensenyament sense discriminacions. 5. Lamentem profundament tots els obstacles i traves que es volen imposar a l’acció de les institucions catòliques concertades. No és el moment d’enfrontar entitats i institucions educatives, sinó de treballar conjuntament, a l’espai públic,

per oferir una educació adequada a tots els infants, adolescents i joves del nostre país. 6. En diàleg amb el Ministeri, la CEE ha recordat que no es pot excloure de l’àmbit escolar l’educació de la dimensió moral i religiosa de la persona, perquè aquesta pugui créixer com a subjecte responsable i lliure, obert a la recerca de la veritat i compromès amb el bé comú, rebent per això una formació integral. Per això, ha proposat que l’ensenyament religiós escolar quedi integrat en una àrea de coneixement comú per a tots els alumnes, en una manera que no generi per a ningú greuges comparatius. I ha recordat que aquesta assignatura no ha de ser considerada aliena al procés educatiu, sinó que ha de ser comparable a altres assignatures fonamentals.

Lamentablement, la proposta feta per la CEE no ha rebut resposta per part del Ministeri. De fet, el text legislatiu aprovat suprimeix el valor acadèmic de l’avaluació de l’assignatura de Religió, i deixa els alumnes que no cursin aquesta assignatura sense una formació amb contingut escolar. Volem recordar que no és acceptable la desqualificació d’aquesta assignatura o de la feina dels seus professors com adoctrinament. Al contrari, respecta el conjunt d’exigències pròpies de la seva presència en l’àmbit escolar, relatives a la metodologia o a l’estatut del professorat. És escollida amb bones raons per una majoria de famílies, i reconeguda en la seva contribució a l’educació integral de la persona i el seu compromís en la societat.

De fet, està present en la majoria dels sistemes educatius europeus. 7. L’Església ha desenvolupat una gran tradició educativa, que ha estat i desitgem que segueixi sent una riquesa de la nostra societat. Més enllà del debat sobre una llei, és conscient de la necessitat de seguir defensant la inclusió escolar i educativa de l’ensenyament religiós escolar com a integrant de l’àmbit d’una necessària educació moral. I, com a Poble de Déu, en tots els seus membres, seguirà treballant per fer possible el creixement, la llibertat i la pluralitat de la proposta educativa per servir així al bé dels alumnes, les famílies i tota la societat. Conferència Episcopal Espanyola, Madrid, 20 de novembre de 2020

l’Arquebisbe d’Urgell, en el qual van ser presents Joaquim Macià, Director d’Institucions de CaixaBank a Catalunya; i Geremi Camí Calzada, Director d’Institucions de CaixaBank a Lleida.

REUNIÓ CONJUNTA DELS ARXIPRESTOS I EL CONSELL PRESBITERAL D’URGELL

D’esquerra a dreta, Mn. Mauri, Joaquim Macià, Mons. Vives, Geremi Camí i Carles Martín, en l’acte al Palau Episcopal en què es va formalitzar el donatiu de CaixaBank al Seminari diocesà

El 23 de novembre va tenir lloc la reunió telemàtica conjunta dels Arxiprestos i el Consell Presbiteral d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. Església d’Urgell

49


NOTA DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA DAVANT LA SITUACIÓ DELS IMMIGRANTS A LES ILLES CANÀRIES Els darrers mesos estan arribant milers d’immigrants a les Illes Canàries. Molts han mort en el transcurs del seu dramàtic viatge. Els Bisbes de les dues Diòcesis d’aquestes illes s’han adreçat als fidels catòlics i a la societat en general. Volem unir-nos a la seva reflexió i a la seva crida, ja que el problema no és només de Canàries, és de tota Espanya, europeu i global, i els qui pateixen les migracions forçades gaudeixen d’una dignitat inalienable i compartida amb tots nosaltres. Per a un cristià, el migrant és fill de Déu, un germà amb una vida marcada pel dolor i el sofriment que cerca l’esperança d’aconseguir una vida millor. No podem romandre aliens al seu dolor ni indiferents a l’hora de valorar l’extraordinària aportació dels que arriben a les nostres societats envellides. Tampoc no podem obviar la complexitat de situacions que convergeixen en aquest drama: la injustícia del comerç internacional, la fam,

Després de la pregària de l’Hora Menor, Mons. Vives va compartir les notícies de la Diòcesi des de la darrera reunió, el mes de juny, i va encomanar l’ànima dels preveres traspassats des d’aleshores, Mn. Manuel Pal i 50

Església d’Urgell

les guerres induïdes en països amb rics recursos miners, els règims polítics dictatorials que espolien i reprimeixen el seu poble, les persecucions polítiques i religioses, les màfies organitzades, la utilització dels fluxos

viure amb dignitat i simultàniament, en les destinacions, salvar la seva vida i fer-nos càrrec de la seva existència mitjançant un conjunt d’accions que el Papa resumeix amb els verbs “acollir, protegir, promoure i integrar”.

migratoris com a forma de pressió política. La necessària regulació de les migracions passa per abordar les seves causes i per assegurar el primer dret d’un immigrant: quedar-se o tornar a casa seva de manera voluntària. És imprescindible crear als països d’origen possibilitats concretes de

La Unió Europea i l’Estat espanyol han d’assumir que no es poden crear guetos insulars per evadir el problema migratori. Com afirma el Papa Francesc, als països d’arribada caldrà cercar l’equilibri adient entre la protecció dels drets dels ciutadans i la garantia d’acollida i assistència als migrants. Concretament,

Mn. Josep M. Ricart, i ben especialment els malalts i totes les víctimes de la pandèmia. Va informar sobre l’estat de salut d’alguns preveres i va tenir un record especial per les residències d’avis d’arreu del territori

diocesà que han patit brots de la pandèmia. També va informar que en aquell dia els seminaristes del Seminari Major Interdiocesà (SMI) retornaven a Barcelona per seguir les classes telemàticament, però fent convivència,

el Papa assenyala algunes “respostes indispensables” especialment per als que fugen de les “greus crisis humanitàries”: augmentar i simplificar la concessió de visats; obrir corredors humanitaris; garantir l’habitatge, la seguretat i els serveis essencials; oferir oportunitats de feina i formació; fomentar la reunificació familiar; protegir els menors; garantir la llibertat religiosa i promoure la inclusió social (FT 38-40). Les comunitats cristianes hem d’oferir un singular testimoni de fraternitat i ciutadania en l’acollida, cura i promoció dels que arriben i en l’acció moral i política contra les causes de tant sofriment. Com diu el Papa Francesc: “No hem ho d’esperar tot dels que ens governen... És possible començar des de baix i un a un, pugnar pel més concret i local, fins al darrer racó de la pàtria i del món, amb la mateixa cura que el viatger de Samaria va tenir per cada nafra del ferit”.

junts, al Seminari. A continuació els Consellers i Arxiprestos van compartir les seves reflexions sobre el tema principal de la reunió: la resposta de l’Església d’Urgell davant la pandèmia i els elements a millorar.


Mn. David Codina va presentar un breu resum de les diverses mesures adoptades des de l’esclat de la pandèmia el mes de març i en el moment present, i es va iniciar una roda d’intervencions per explicar com s’havien viscut als diferents Arxiprestats i Parròquies els mesos de confinament, especialment pel que fa a la celebració de l’Eucaristia diària i dominical, les exèquies, els funerals, les primeres comunions, les confirmacions i el sagrament del perdó. Es va constatar a nivell general com les esglésies s’han mantingut obertes malgrat la dispensa del precepte dominical, i com els fidels han trobat en l’Església urgellenca acollida i disponibilitat, malgrat les dificultats pròpies dels temps actuals. Durant l’estiu, quan la pandèmia estava més controlada, es van poder celebrar les primeres comunions i les Confirmacions, sempre d’acord amb les famílies. Mn. Antoni Elvira, Vicari episcopal i Delegat de catequesi, va presentar les orientacions de cara a la catequesi, insistint en com l’opció presa al Bisbat d’Urgell ha estat mantenir-la i no suprimir-la, allà on ha estat possible, fentla al temple parroquial o en sales grans, abreujant-ne la durada, mirant de mantenir-la presencial i fomentant la trobada dels infants i famílies amb la comunitat parroquial en la missa dominical. Des de la Delegació diocesana s’ha fet arribar als preveres uns

materials d’ajuda perquè puguin ser utilitzats en l’etapa més dura del confinament. Els Arxiprestos i Consellers van exposar la situació que s’havien viscut a les Parròquies i van sol·licitar que la Delegació continués treballant i oferint elements de suport per als catequistes i les famílies. Mn. Jaume Mayoral, Delegat episcopal de Càritas d’Urgell, i la Coordinadora de l’entitat, Marta Fortuny, van fer balanç de les ajudes que Càritas ha fet arribar als més necessitats des del març passat i fins a final d’octubre: s’ha invertit uns 230.000 euros en alimentació, habitatge, subministraments, salut, ajudes escolars, roba i mobiliari, i s’han pogut atendre 616 famílies. La Sra. Fortuny va destacar com s’ha optat per dignificar les ajudes per a alimentació mitjançant targetes de compra d’aliments (i no en espècies) per tal que els beneficiaris puguin fer les seves compres amb tota normalitat i fer-se responsables de la gestió dels recursos. Mn. Mayoral va presentar la campanya de Nadal d’enguany de Càritas que porta per lema “Bon Nadal. Però per a tothom”, i tant l’Arquebisbe com els Consellers i Arxiprestos van tenir paraules d’agraïment per tots els voluntaris de Càritas i pel seu treball en aquesta pandèmia. De la seva banda, la Sra. Fortuny va agrair als preveres el seu gest solidari, donant mensualment una aportació del seu sou des de juny a desembre.

Finalment els Arxiprestos i Consellers van rebre informació sobre la renovació dels Delegats diocesans i del Consell d’Assumptes econòmics, l’elecció de Mn. Benigne Marquès com a nou Degà del Capítol de Canonges, i sobre el Dia del Seminari, que enguany se celebra excepcionalment el 8 de desembre; i es van tractar diverses qüestions d’interès, com la planificació del recés de Nadal per als preveres i diaques el dilluns 21 de desembre, que es farà de forma telemàtica d’11 a 12h; la tanda d’exercicis espirituals del mes de febrermarç, que també es farà telemàticament, amb una sèrie breu de reflexions; i es va programar la formació permanent per Arxiprestats que anualment imparteix el Dr. Francesc Torralba i que enguany s’haurà d’adaptar durant la Quaresma a les necessitats de la pandèmia. …Una pregària final va cloure la reunió, que va ser molt apreciada perquè va permetre als preveres expressar-se i comentar les dificultats i joies pastorals que l’actual situació com-

porta per als ministres de l’Església, als qui l’Arquebisbe Joan-Enric va agrair el seu lliurament i entrega i va demanar perseverar en el servei pastoral de les comunitats parroquials d’una forma nova i creativa per vèncer les dificultats, però sense renunciar mai a la triple missió de l’anunci de l’Evangeli, la caritat i la celebració de la fe.

EL COPRÍNCEP EPISCOPAL REP EL PRESIDENT DE LA FERRMED I LA FOC El 24 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, va rebre la visita institucional del President de la FERRMED i la FOC, Joan Amorós i Pla, que arribà al Palau Episcopal acompanyat de la Sra. Assumpta Torrent. Mons. Vives estigué acompanyat del Representant personal del Copríncep, Mn. Josep M. Mauri. En un clima de molta cordialitat el Sr. Amorós va informar el Copríncep episcopal del seu projecte per a la connexió ferroviària de La Seu d’Urgell amb el Principat d’Andorra, amb l’aeroport de La Seu i amb

L’Arquebisbe Joan-Enric, amb el President de la FERRMED al Palau Episcopal Església d’Urgell

51


la resta de Catalunya, partint des d’Alp i la Cerdanya. La FERRMED és una associació multisectorial sense ànim de lucre fundada pel sector privat a Brussel· les el 5 d’agost de 2004 per millorar el transport ferroviari de mercaderies i la competitivitat industrial a Europa.

RECÉS D’ADVENT PER ALS LAICS D’URGELL El dissabte 28 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir el tradicional recés d’Advent per als laics de la Diòcesi, retransmès en directe des de la Catedral perquè hi poguessin participar els fidels d’arreu del territori diocesà. Davant del Santíssim Sagrament solemnement exposat, Mons. Vives dirigí una meditació contemplativa fonamentada en tres punts: 1. El text d’Isaïes 60,1-3: “Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva Llum: sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la

terra i negres nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu resplendeix el Senyor, apareix la seva glòria. Els pobles s’acostaran a la teva Llum, els reis vindran a la claror de la teva albada”. El profeta Isaïes invita el poble a alçar-se, a aixecar-se malgrat les tenebres embolcallin la terra, perquè arriba la Llum. I sabem que la Llum és Crist! És un crit d’esperança del profeta que porta una bona nova, una notícia sorprenent malgrat que sembla que no pugui haver-hi esperança: els qui ploren i estan de dol s’alçaran. El poble de Déu, en un gran nou Èxode, no s’encamina a una terra desconeguda sinó a una Jerusalem radiant que ja els espera. 2. La Llum que és Jesucrist ens arriba per Maria, la Immaculada i la Mare de Déu. Ens cal conèixer-la, admirar-la, estimar-la i prendre-la per guia. Per això va proposar meditar contemplativament els textos de l’Anunciació (Lc 1,26-38), la Visitació (Lc 1,39-45) i el Magnificat (Lc

El tradicional recés d’Advent per als laics d’Urgell va ser retransmès en directe des de la Catedral perquè hi poguessin participar els fidels d’arreu del territori diocesà.

52

Església d’Urgell

1,46-56) com a centrals per fer-ne “lectio divina” amb els tres passos que la formen: la lectio (conèixer la Paraula de Déu, llegir-la amb assiduïtat), la meditatio (meditar la Paraula aprenent a viure com Jesús) i l’oratio (suplicar, mitjançant la pregària, la força i la llum). I, encara, hi afegim la contemplatio (treballar perquè arribi el Regne de Déu, mitjançant les conversions personals de vida indicades en la Paraula). En el text de l’Anunciació contemplem com Maria és la noia Verge, la plena de gràcia, la plena de la gràcia del Senyor. Déu li anuncia que li ha concedit el seu favor i que tindrà un fill: Jesús, el Fill de l’Altíssim, el Totpoderós, que regnarà per sempre. Això serà possible gràcies a l’acció de l’Esperit Sant que l’omplirà tota Ella perquè “per a Déu res no és impossible”. En el text de la Visitació, Déu li diu a Maria, a través d’Elisabet, que és la “beneïda entre totes les dones i que és beneït el fruit de les seves entranyes”. A més, li atribueix una nova benaurança: “Feliç tu que has cregut”. Finalment, en el Magnificat, contemplem l’alegria de la Verge que lloa amb el cant del Magnificat l’acció salvadora de Déu. És la pregària del creient ple d’esperança. El Magnificat ens ajuda a contemplar com hem de lloar i donar glòria a Déu, magnificar-lo perquè Déu mira la nostra petitesa: “el Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig i gran en l’amor”.

Déu és Amor i vol que tots els homes se salvin. No hem de veure la pandèmia com un càstig de Déu; això seria blasfem, perquè Déu vol el bé dels elegits i el seu triomf en les proves. 3. Algunes actituds concretes per a viure l’Advent 2020, que ens prepara per a un Nadal marcat per la pandèmia. Mons. Vives va citar el text de Pau VI pronunciat a Betlem l’any 1964 en la solemnitat de l’Epifania: “la missió del cristianisme és una missió d’amistat entre els pobles de la terra, una missió de comprensió, d’ànim, de predicació, d’elevació, de benaurança [...]. Anunciem un missatge alliberador perquè és plenament humà. És el missatge de l’Home a l’home. El Crist que nosaltres portem a la humanitat és el “Fill de l’home”, prototipus de la nova humanitat, és el germà, el company, l’amic per excel· lència. És l’enviat de Déu, no per condemnar el món sinó per salvar-lo”. Per això ens cal posar la nostra mirada en Jesús per tenir esperança i fer realitat el que l’oració col·lecta del Diumenge I d’Advent demana: “acollir amb bones obres la vinguda de Crist... perquè puguem posseir en herència el Regne de Déu”. Finalment, l’Arquebisbe va animar a acudir amb esperança a la pregària, al silenci, a la lectura de la Paraula de Déu, a l’Eucaristia i a la confessió. Desprendre’ns i guardar, romandre. Saber desprendre’ns de coses supèrflues amb les quals altres anys vivíem l’Advent i el Nadal i saber


AGRAMUNT CELEBRA LA FESTA DE CRIST REI I SANTA CECÍLIA

El diumenge 22 de novembre a migdia es va celebrar la Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist Rei de tot el Món a la Parròquia de l’Assumpta d’Agramunt, que acull una comunitat de tres religioses, Filles de Crist Rei. També hi hagué un record per la festa de la verge i màrtir Santa Cecília, Patrona dels músics, a qui el cor parroquial va dedicar un seguit de cants durant la celebració. Els dies previs, la Parròquia va celebrar, abans de la missa del vespre, un

Tríduum a Crist Rei, amb moments de pregària i d’adoració al Santíssim Sagrament, preparada per la comunitat de religioses Filles de Crist Rei, com han fet els tres darrers anys, des de la seva arribada a Agramunt i al Bisbat d’Urgell. A la celebració dominical, presidida pel Rector de la Parròquia, Mn. Jaume Mayoral, les tres religioses, les germanes Dolores, Visitación i Ángeles, van preparar una litúrgia que volia palesar el seu compromís amb l’Església i amb la societat, aportant unes ofrenes i unes pregàries per comunicar als fidels el seu servei vers els altres, especialment els més necessitats i vulnerables, i fer present el carisma religiós proposat pel seu fundador, el Venerable Mn. Josep Gras i Granollers (Agramunt, 1834 – Granada, 1918). A l’homilia, Mn. Mayoral va agrair la tasca pastoral i de pregària de les Filles

de Crist Rei, a Agramunt i a les altres 34 comunitats establertes a deu països. També tingué paraules d’agraïment per al cor parroquial, que amb els seus cants i la seva presència ajuden a dinamitzar les celebracions, tot demanant a Santa Cecília que els acompanyi i els ajudi en el seu servei a la Parròquia i al poble d’Agramunt. El moment més emotiu de la celebració va arribar quan les tres religioses van renovar els seus vots davant dels fidels, amb un compromís d’ajudar a bastir el Regne de Déu ara i aquí, a Agramunt i als pobles de la ribera del Sió, amb la seva pregària

i la seva acció pastoral i evangelitzadora. Al final de l’Eucaristia encara hi va haver un petit i intens moment per felicitar el Marc, un noi amb síndrome de Down que celebrava aquell dia el seu aniversari. En Marc és un gran col·laborador en el servei de l’altar, en el qual ha acompanyat diferents sacerdots. I, amb la seva simpatia habitual, va agrair el regal de cantar-li “moltes felicitats”. Després, a les escales de l’església, davant la imponent portalada romànica del temple, el cor parroquial, les religioses Filles de Crist Rei i el Marc van posar per a una fotografia de record de la jornada.

Església d’Urgell

53


CONDOL DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL PER LA MORT DE S.E. VALÉRY GISCARD D’ESTAING L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra envià amb data 3 de desembre una carta de condol a S.E. Emmanuel Macron per la mort de Valéry Giscard d’Estaing l’excopríncep d’Andorra i expresident de la República Francesa (1974-1981). El text de la carta diu: Amb motiu de la mort de l’Excm. Sr. Valéry Giscard d’Estaing, vulgueu acceptar el meu sincer condol a V.E., a la família Giscard d’Estaing, i a tot el Poble de l’estimada França, en nom propi i en el de les Autoritats i el Poble del Principat d’Andorra. Va ser Copríncep Cap d’Estat d’Andorra i President de la República Francesa entre 1974 i 1981, i abans en dues ocasions havia estat Ministre d’Economia i Finances. Essent Copríncep va visitar el Principat d’Andorra l’any 1978, amb motiu dels 700 anys de la signatura del primer Pariatge, que donà origen al Coprincipat. Recordem amb agraïment tot el treball realitzat per S.E. Valéry Giscard d’Estaing en bé del nostre Principat d’Andorra, com a Cap d’Estat. Va impulsar la creació

guardar el més essencial: l’acolliment, la solidaritat, la compartició amb els qui més ho necessiten: els malalts, els ancians, els dèbils, els pobres.

CELEBRACIÓ AL COL·LEGI MARE DE DÉU DELS SOCÓS D’AGRAMUNT Com és costum pels volts de la Festa de la Puríssima, el 4 de desembre va tenir lloc al col·legi Mare de Déu dels Socós d’Agramunt una celebració per recordar la festa de la Congregació de les Missioneres de la Immaculada Concepció, que és la titular d’aquesta escola agramuntina. La celebració fou preparada i animada per l’equip de pastoral de l’escola amb la col·laboració de la Parròquia d’Agramunt, i sobre54

Església d’Urgell

tot dels alumnes. Va ser un moment en què l’alumnat, acompanyat dels mestres, va poder treballar el sentit de la celebració mariana en el temps d’Advent que vivim, i també el lema i eix d’aquest curs: “Arrisca’t!”. Així, al matí, i seguint els protocols contra la pandèmia que s’apliquen als centres educatius, va tenir lloc una senzilla i viscuda celebració telemàtica amb els alumnes de cicle mitjà i superior, en la qual es va presentar la Verge Maria com una dona que va arriscar-se a un projecte d’amor i vida vers els altres. Els alumnes van participar-hi amb unes lectures que van preparar a l’àrea de Religió, i amb unes pregàries en les quals van demanar per la necessitat de fer-ho bé, de tenir uns valors que ens facin ser més bones per-

del Lycée Comte de Foix i durant el seu mandat va encaminar el Decret de la Reforma Institucional, en unió amb el Copríncep Episcopal, S.E. Mons. Joan Martí i Alanis, predecessor meu. La seva esposa, l’Excma. Sra. Anne-Aymone Sauvage de Brantes, el va representar en la consagració de l’església Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona d’Andorra, que havent estat destruït pel terrible incendi de 1972, va ser edificat i inaugurat el setembre de 1976. Sento molt la seva pèrdua després d’una llarga vida i elevo pregàries per ell, perquè Déu li concedeixi la vida eterna, i també encomano la seva família perquè trobin en la fe el seu consol i la seva esperança. Vulgueu transmetre a la seva esposa i fills, i al Poble germà de França el nostre dolor per la pèrdua d’un convençut humanista cristià i treballador incansable per la unitat Europea. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra.

sones, especialment amb els companys de l’escola, i construir una escola que cerca el saber arriscar-se vers els altres. Durant la celebració també van aixecar tot de cors que volien significar la necessitat de saber

treballar per ser persones amb un cor gran i joiós, i van compartir una història ben suggeridora, “La visita inesperada”; que anima a obrir la porta als altres i, com diu el Papa Francesc, a saber allargar la mà als més vulnerables.

Els alumnes de cicle mitjà i superior del col·legi Mare de Déu del Socós d’Agramunt van participar en la celebració de la Festa de la Puríssima.


La celebració va acabar amb una breu intervenció del Rector de la Parròquia, Mn. Jaume Mayoral, que els va recordar que l’escola els vol ensenyar a ser homes i dones que, com la Verge Maria, siguin persones del Sí vers els altres. Un sí sense por, que de vegades suposa un risc, però que donarà sentit a la seva vida i als valors que l’escola els aporta.

COMENÇAMENT PRESENCIAL DEL CURS DE LA DELEGACIÓ DIOCESANA DE JOVENTUT La pastoral juvenil del Bisbat va començar de manera presencial el cap de setmana del 5 i 6 de desembre, amb els grups TXt (“tu per tots, tots per tu, tots per tots, tu per tu”), seguint el protocol de prevenció dels contagis de la Covid-19 establert per les autoritats sanitàries. Les jornades van començar amb una dinàmica que ajudà els joves a posar nom a totes les experiències viscudes fins ara, en un context de realitat difícil com la que es viu. Es van adonar que són moltes les experiències que s’han compartit i que són moltes les coincidències en el que tots hem experimentat. Tots, joves i monitors, teníem molts desigs de retrobar-nos de nou presencialment, del caliu de la relació directa. Alguns joves que es trobaven confinats per diversos motius van poder fer-se presents també de manera virtual. Va ser un retrobament molt bonic i profund, constatant com la presència de Déu és

en les nostres vides: al seu costat, en el seu cor, en el seu cap i “sempre és amb mi”, com deien ells personalment en la conclusió de la jornada. Els grups TXt, formats per adolescents i joves des de 1r d’ESO fins a universitaris de Puigcerdà, Osseja, Llívia, Martinet, Lles, La Seu d’Urgell, Castellciutat, Noves de Segre, Balaguer, Tremp, Guissona, Andorra i d’arreu del Bisbat, es reuniran cada quinze dies, mitjançant el joc i les dinàmiques, oferint l’espai per conèixer i estimar Jesucrist, aprofundir en l’Evangeli, créixer i madurar com a persones, aprendre a pregar, estimar, perdonar, compartir, ser generós, acollir els altres en la seva realitat diversa, respectar, valorar... La Delegació de Joventut

NOMENAMENTS A L’ARXIPRESTAT DE LA NOGUERA L’Arquebisbe d’Urgell, amb data 4 de desembre, ha acceptat la jubilació que li havia demanat Mn. Ermengol Donisa i Nat, que es quedarà a residir al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes, acompanyant sacerdotalment la Comunitat de Germans Maristes. I ha nomenat Mn. Alfons Velásquez Castañeda Rector de les Parròquies del municipi de Les Avellanes, Mare de Déu Assumpta de Les Avellanes, Santa Maria de Santa Linya, l’Assumpció de Tartareu i l’Assumpció de Vilanova de la Sal, amb l’ajuda del Diaca adscrit a aquestes mateixes Parròquies, Mn. Antoni Baldomà i Molins. Tots dos conserven les dedicacions pastorals que ja tenien confiades. Encomanem-los a Déu!

vol arribar a més indrets del nostre Bisbat, encenent petits focs que avivin la vida dels adolescents i joves en un ambient de família i caliu. Agraïm des d’aquí tot l’esforç de

l’equip de monitors que han estat pendents durant el temps de confinament, i segueixen al davant amb il·lusió i empenta aquest curs que iniciem ple d’incerteses i interrogants.

Els joves que s’hi van aplegar en la primera trobada presencial del curs van constatar que són moltes les coincidències que tots hem experimentat en aquest temps de pandèmia. Església d’Urgell

55


DIA DEL SEMINARI I MINISTERIS I ADMISSIÓ ALS ORDES

El 8 de desembre, Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Verge Maria i, enguany, Dia del Seminari, va tenir lloc a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell l’Eucaristia en què dos seminaristes, Alejandro Vargas Moncada i Jerrick Banzuela Rodríguez, van rebre, respectivament, els ministeris de lector i acòlit i l’admissió com a candidat als Sagrats Ordes. La celebració fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pels Vicaris generals d’Urgell i pel Rector del Seminari diocesà. Al començament de l’Eucaristia, l’Arquebisbe va adreçar unes paraules

56

Església d’Urgell

a les famílies dels seminaristes que seguien la celebració des de Colòmbia i Filipines a través del canal de Youtube del Bisbat d’Urgell. A l’homilia, Mons Vives glossà el Misteri de la Immaculada, la seva Concepció sense pecat per poder ser la Mare del Fill, salvada ja per gràcia des de l’inici de la seva Concepció, tota de Déu, tota Puríssima. En el cor de l’Advent ella ens ensenya a estimar Déu i preparar el seu naixement. Va destacar com en aquella data se celebrava el Dia del Seminari, traslladat enguany per causa de la pandèmia, i va encomanar especialment

a la protecció de la Verge Immaculada les vocacions a la Diòcesi d’Urgell, tot recordant com la imatge de la Immaculada presideix l’església del Seminari diocesà. En Maria s’ha complert el que Déu ha promès a tota la humanitat, tots estem cridats a rebre un dia en la glòria celestial la puresa total, el perdó dels nostres pecats, quan ja no quedarà en nosaltres rastre del pecat original. L’Arquebisbe va glossar com l’admissió als Sagrats Ordes significa que la vocació del candidat queda beneïda per part de l’Església, i que això té un gran significat. I pel que fa als ministeris de lector i acòlit, va subratllar que el seminarista que els rep haurà de ser un bon coneixedor de la Paraula de Déu, significada pel gest de rebre la Sagrada Bíblia de mans de l’Arquebisbe; i un bon acòlit, ja molt a prop de l’altar per servir, repartint el Cos de Crist als germans, significat pel

gest de rebre la patena de mans de l’Arquebisbe. Després de l’Evangeli, el Rector del Seminari diocesà d’Urgell, Mn. Gabriel Casanovas, va fer la crida dels dos candidats, i tot just a continuació de l’homilia tingué lloc el ritu d’admissió als Ordes Sagrats per part del candidat, el seminarista Jerrick Banzuela, que va respondre amb generositat “sí ho vull”, recordant el sí de Maria i el de tants sants, a les preguntes de Mons. Vives, que va cloure el ritu amb les paraules “l’Església rep amb goig el teu propòsit. Que Déu mateix dugui a terme allò que Ell ha començat en tu”. Tot seguit, el seminarista va rebre la benedicció de la seva vocació de mans de l’Arquebisbe. A continuació, el seminarista Alejandro Vargas Moncada s’atansà a l’Arquebisbe per rebre de les seves mans les benediccions dels ministeris de lector i acòlit, junt amb la Sagrada Bíblia i la patena.


EL PAPA FRANCESC ANUNCIA UN ANY DEDICAT A SANT JOSEP Amb la Carta apostòlica “Patris corde” (“Amb cor de pare”), signada el 8 de desembre, el Papa recorda el 150è aniversari de la declaració de Sant Josep com a Patró de l’Església Universal, d’acord amb el decret Quemadmodum Deus, signat el 8 de desembre de 1870 pel Papa Pius IX. Per celebrar aquest aniversari, el Pontífex ha convocat un any especial dedicat al pare custodi de Jesús, que s’estendrà fins al 8 de desembre de 2021. “Un pare estimat, un pare en la tendresa, en l’obediència i en l’acollida; un pare de valentia creativa, un treballador, sempre a l’ombra”; amb aquestes paraules el Papa Francesc descrivia Sant Josep d’una manera tendra i commovedora. En el rerefons de la Carta apostòlica hi ha la pandèmia del Covid-19, que ens ha fet comprendre la importància de la gent comuna, d’aquells que, lluny del protagonisme, exerceixen la paciència i infonen esperança cada dia, sembrant la corresponsabilitat. Com Sant Josep, “l’home que passa desapercebut,

l’home de la presència diària, discreta i oculta”. I, no obstant això, el seu és “un protagonisme sense igual a la història de la salvació”. Paral·lelament a la publicació de la Carta apostòlica, s’ha fet públic el Decret de la Penitenciaria Apostòlica que anuncia l’“Any de Sant Josep” convocat pel Papa i la concessió del “do de les indulgències especials”. Es donen indicacions específiques per als dies tradicionalment dedicats a la memòria de l’Espòs de Maria, com el 19 de març i l’1 de maig, i per als malalts i ancians “en el context actual d’emergència sanitària”. Podeu llegir el text de la Carta “Patris corde” en castellà a l’enllaç: http://www.vatican.va/content/ francesco/es/apost_letters/documents/papafrancesco-lettera-ap_20201208_patris-corde.html; i en català a: https://www.bisbaturgell.org/index.php/ ca/mitjans-de-comunicacio/noticies-bisbat-urgell/ noticies-2020/11627-carta-apostolica-del-papafrancesc-sobre-sant-josep-patris-cordde-en-catala

MISSA EXEQUIAL PER AL CANONGE MN. JAUME VILA I SERRA A LA CATEDRAL El 10 de desembre de 2020 va morir a l’Hospital de Tremp el Canonge Mn. Jaume Vila i Serra, als 69 anys d’edat. Era membre del Tribunal Eclesiàstic d’Urgell i residia a la Residència Fiella de Tremp. El mateix vespre del dia 10 es va oferir a la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors de la capital pallaresa una missa per l’etern repòs de la seva ànima, presidida pel també Canonge i Rector Mn. Joan Antoni Mateo, amb la participació d’un grup nombrós de fidels. El 16 de desembre, va tenir lloc a les onze del matí la missa exequial pel repòs etern de la seva

ànima a la Catedral de La Seu d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada per vint-idos preveres, amb molts fidels dels pobles on havia servit sacerdotalment. Les seves cendres reposen al panteó dels Canonges de la Catedral. L’Arquebisbe destacà la seva donació i bonhomia. Durant la joventut havia estat monjo de Montserrat, i després estudià Dret Canònic a Salamanca. El 1991, amb 40 anys, fou ordenat de prevere per l’Arquebisbe Joan Martí i estigué als Pallars, a Tremp i a la Vall Fosca; a més de vuit anys a Sort i pobles

de l’entorn i onze anys a Oliana, des d’on es retirà per malaltia a Tremp. Havia exercit de Defensor del Vincle a Urgell i Jutge i Vicari judicial del Tribunal Eclesiàstic d’Urgell, amb una col·laboració també amb el Tribunal de Lleida. Treballà molt per

la causa de beatificació i canonització dels preveres diocesans màrtirs de la persecució religiosa durant la guerra civil espanyola, i fou Delegat per a la Vida consagrada a Urgell durant molts anys. Preguem pel seu repòs etern. Al cel sigui!

Església d’Urgell

57


NOTA DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA DAVANT L’APROVACIÓ AL CONGRÉS DELS DIPUTATS DE LA LLEI DE L’EUTANÀSIA. “LA VIDA ÉS UN DO; L’EUTANÀSIA, UN FRACÀS” 1.- El Congrés dels Diputats està a punt de culminar l’aprovació de la Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia. La tramitació s’ha realitzat de manera sospitosament accelerada, en temps de pandèmia i estat d’alarma, sense escolta ni diàleg públic. El fet és especialment greu, ja que instaura una ruptura moral; un canvi en les finalitats de l’Estat: de defensar la vida a ser responsable de la mort infringida; i també de la professió mèdica, “cridada

CONCERT D’ORGUE A LA CATEDRAL D’URGELL El 6 de desembre. la Catedral de Santa Maria d’Urgell va acollir un concert d’orgue i trompeta inclòs en la programació del XXII Festival Orgues de Ponent i del Pirineu. El concert va anar a càrrec de Jordi Vergés, organista de la Catedral de Tarragona i professor del Conservatori professional de Tarragona, i del trompetista Andreu Moros, que interpretaren obres de Johann Sebastian Bach, Purcell, Viviani, Buxtehude i Torelli. Complint les mesures de seguretat sanitàries, el concert va comptar amb la màxima assistència de públic permesa. Entre els assistents hi eren l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega; i el Vicari general i Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri. 58

Església d’Urgell

en allò possible a guarir o almenys a alleujar, en qualsevol cas a consolar, i mai a provocar intencionadament la mort”. És una proposta que fa joc amb la visió antropològica i cultural dels sistemes de poder dominants al món. 2.- La Congregació per a la Doctrina de la Fe, amb l’aprovació expressa del Papa Francesc, va publicar la Carta “Samaritanus bonus” sobre la cura de les persones en les fases crítiques i terminals de la vida. Aquest text il·lumina

Al final del concert hi hagué un breu recital de nadales com a preparació de les festes de Nadal.

BATEIG D’ADULTS I CONFIRMACIONS A L’ACADÈMIA DE SUBOFICIALS DE TALARN El 10 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell va admi-

la reflexió i el judici moral sobre aquest tipus de legislacions. També la Conferència Episcopal Espanyola, amb el document “Sembradors d’esperança. Acollir, protegir i acompanyar en l’etapa final d’aquesta vida”, ofereix unes pautes clarificadores sobre la qüestió. 3.- Urgim a la promoció de les cures pal·liatives, que ajuden a viure la malaltia greu sense dolor, i a l’acompanyament integral, per tant també espiritual, als malalts i a

nistrar, per delegació de l’Arquebisbe Castrense, Mons. Juan del Rio, el sagrament de la Confirmació a 94 cavallers i dames alumnes de l’Acadèmia de Suboficials de Talarn (Pallars Jussà), i va administrar el sagrament del Baptisme a dos adults. Hi concelebraren el capellà de l’Acadèmia, P. Juan Antonio

L’organista Jordi Vergés i el trompetista Andreu Moros van ser els intèrprets del concert del dia 6 de desembre a la Catedral d’Urgell.

les seves famílies. Aquesta cura integral alleuja el dolor, consola i ofereix l’esperança que sorgeix de la fe i dóna sentit a tota la vida humana, fins i tot en el sofriment i la vulnerabilitat. 4.- La pandèmia ha posat de manifest la fragilitat de la vida i ha suscitat sol·licitud per les cures, al mateix temps que indignació pel fet de descartar l’atenció a persones grans. Ha crescut la consciència que acabar amb la vida no pot ser la solució per

Mañán, i Mn. David Codina; i intervingué com a acòlit el seminarista en etapa pastoral Martín Candela. En arribar a l’Acadèmia de Suboficials, Mons. Vives fou rebut pel Director, Coronel José Luis Guerrero, amb qui va comentar diferents temes d’actualitat en un clima de cordialitat. Posteriorment, tots dos es traslladaren al saló polivalent de l’Acadèmia, on tingué lloc l’Eucaristia. A l’homilia, l’Arquebisbe destacà la gran tasca que porten a terme les forces armades al servei de la pau i de la concòrdia, i volgué agrair el seu lliurament generós en tantes missions arreu del món, com ha quedat palès darrerament en l’actual pandèmia. Va felicitar els joves confirmands i els qui rebien el seu baptisme pel compromís de fe que demostraven en aquell dia, en què


tal d’abordar un problema humà. Hem agraït la feina dels sanitaris i el valor de la nostra sanitat pública, reclamant-ne fins i tot una millora i una atenció pressupostària més gran. La mort provocada no pot ser una drecera que ens permeti estalviar recursos humans i econòmics en les cures pal·liatives i l’acompanyament integral. Per contra, enfront de la mort com a solució, cal invertir en les cures i la proximitat que tots necessitem en l’etapa final d’aquesta vida. Aquesta és la veritable compassió. 5.-L’experiència dels

precisament s’hi celebrava el Dia dels Drets Humans, coincidint amb la data de la Declaració Universal de Drets Humans l’any 1948 per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Mons. Vives va exhortar els confirmands i els qui rebien el baptisme a fer realitat sempre en la seva missió militar els valors continguts en aquesta declaració i en

pocs països on s’ha legalitzat ens diu que l’eutanàsia incita a la mort dels més febles. En atorgar aquest suposat dret, la persona, que s’experimenta com una càrrega per a la família i un pes social, se sent condicionada a demanar la mort quan una llei la pressiona en aquesta direcció. La falta de cures pal·liatives és també una expressió de desigualtat social. Moltes persones moren sense poder rebre aquestes cures i només compten amb elles els qui poden pagar-les. 6.- Amb el Papa diem: “L’eutanàsia i el suïcidi as-

la Constitució Espanyola, sempre al servei de la democràcia i l’ordre públic, vetllant per la seguretat, el bé comú, i la concòrdia entre els ciutadans. I els va demanar a més, com a creients, de tenir sempre present Déu en les seves vides, acudint a la pregària assídua. Al final de la missa l’Arquebisbe regalà una llantió de Nadal fet amb fusta d’oli-

L’Arquebisbe destacà la gran tasca que porten a terme les forces armades al servei de la pau i de la concòrdia.

sistit són una derrota per a tots. La resposta a la que estem cridats és no abandonar mai els qui pateixen, no rendir-se mai, sinó cuidar i estimar per a donar esperança”. Convidem a respondre a aquesta crida amb la pregària, la cura i el testimoni públic que afavoreixin un compromís personal i institucional a favor de la vida, les cures i una genuïna bona mort en companyia i esperança. 7.- Demanem als qui tenen responsabilitat en la presa d’aquestes greus decisions que actuïn en consciència, segons la veritat i la justícia.

vera de Betlem als qui havien rebut el sagrament del Baptisme i als confirmats, i el capellà de l’Acadèmia els obsequià amb un petit llibre per aprofundir en la seva fe i una creu.

VISITA DEL NOU CAPITÀ DE LA GUARDIA CIVIL A LA SEU D’URGELL El 18 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre

8.- Per això, convoquem els catòlics espanyols a una Jornada de dejuni i pregària el dimecres 16 de desembre, per a demanar al Senyor que inspiri lleis que respectin i promoguin la cura de la vida humana. Convidem totes les persones i institucions que vulguin unir-se a aquesta iniciativa. Ens acollim a Santa Maria, Mare de la Vida i Salut dels malalts i a la intercessió de Sant Josep, Patró de la bona mort, en el seu Any Jubilar. Madrid, 11 de desembre de 2020

la visita institucional del nou capità de la Guàrdia Civil a La Seu d’Urgell, Manuel García Márquez, en un dels seus primers actes protocol·laris des de l’assumpció del càrrec. En arribar al Palau Episcopal, el capità Manuel García fou rebut pel Representant personal del Copríncep, Mn. Josep M. Mauri. En un clima de cordialitat, Mons. Vives agraí tot

Mons. Vives rebé al Palau Episcopal el nou capità de la Guàrdia Civil a La Seu d’Urgell, acompanyat dels seus assistents. Església d’Urgell

59


EXÈQUIES DE L’EXCAP DE GOVERN D’ANDORRA M.I. SR. ÒSCAR RIBAS Diumenge 20 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. JoanEnric Vives, va presidir a la Parròquia de Sant Julià de Lòria la missa exequial del qui fou Cap de Govern del Principat d’Andorra, M.I. Sr. Òscar Ribas Reig. Hi concelebraren el Rector de la Parròquia, Mn. Pepe Chisvert, i el Cap de Gabinet i Secretari general, Mn. David Codina. A causa de les restriccions obligades per la pandèmia actual, l’Eucaristia se celebrà amb l’assistència només dels familiars més propers i de les màximes autoritats del país: el Cap de Govern, Xavier Espot; la Síndica General, Roser Suñer; i el Cònsol Major de la Parròquia, Josep Majoral. Al punt de les 10 del

60

Església d’Urgell

matí, el toc de difunts de l’església de Sant Julià i Sant Germà anunciava l’arribada del fèretre acompanyat pels agents i el protocol d’un funeral d’Estat al país i al Comú de Sant Julià. Sis agents amb uniforme de gala van dur el fèretre a les espatlles després de cobrir-lo amb la bandera del Principat d’Andorra. A l’homilia, el Copríncep Episcopal destacà com la Paraula de Déu proclamada en aquell diumenge d’Advent parlava del “sí” incondicional de Maria, que li feia canviar els seus plans de vida per col·laborar amb el designi de Déu. Els cristians hauríem de ser persones del “sí” que ens fa anar més enllà dels nostres egoismes i pors per donar-nos generosament al servei dels altres i de Déu. Recordà

així mateix com l’Òscar Ribas va saber ser un home que va dir “sí” a la seva família (amb la seva esposa i els seus cinc fills), al seu poble (esdevenint ben jove Secretari del Comú de Sant

Constitució democràtica del Principat d’Andorra (1993). Fou un europeista convençut i va ser el primer Cap de Govern que acceptà les obligacions expressades en la Carta de les Nacions

Julià), a la seva Nació (essent-ne Cap de Govern) i a la seva prosperitat com a advocat i empresari, pensador i home de reflexió. Sempre es va sentir content i satisfet de la seva educació i formació al col·legi La Salle Bonanova, i va ser en tot moment un cristià “a l’andorrana”, sense escarafalls però amb profundes conviccions, mantenint la fidelitat com a espòs i pare. El Copríncep destacà també com havia estat el Cap de Govern que lleialment va saber impulsar, junt amb els Coprínceps Mons. Joan Martí Alanis i François Mitterrand, la

Unides i solemnement es comprometé a complir-les, pronunciant en llengua catalana a les Nacions Unides el discurs d’admissió d’Andorra com a país membre. Finalment, va subratllar com havia estat sempre un home d’Estat i de consell per als Coprínceps, un pensador que portava l’andorranitat a la sang i que era capaç, amb els seus articles, de donar claus i elements per al present i el futur del país. Acabada l’Eucaristia les seves despulles mortals foren enterrades al cementiri de Sant Julià de Lòria en la intimitat de la seva família.


MISSATGE ALS AFECTATS PER LA CRISI SANITÀRIA DE TREMP L’Arquebisbe d’Urgell ha enviat a tots els afectats per la crisi sanitària de Tremp el següent missatge: “El Bisbat d’Urgell expressa el seu sincer condol als familiars de totes les víctimes de la pandèmia i especialment als de la residència Fiella, entre les quals hi ha la mare del Vicari episcopal d’Urgell, i el prevere Mn. Jaume Vila. Déu els aculli. Esperem que es podran aclarir totes les preguntes que ens fem davant la virulència d’aquest brot i fem confiança a les autoritats sanitàries, als treballadors de la Fundació i al seu Patronat. Preguem Déu pels qui han traspassat i encomanem tots els residents i les seves famílies i tota la ciutat de Tremp a la protecció de l’estimada Mare de Déu de Valldeflors. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe”.

el treball que la institució de la Guàrdia Civil realitza en favor del bé comú i la seguretat dels ciutadans, com ha quedat demostrat en l’actual pandèmia. I volgué agrair així mateix els serveis que el Cos de la Guàrdia Civil sempre ha realitzat en favor del Copríncep Episcopal i la seva missió com a Cap d’Estat del Principat d’Andorra.

cols establerts, s’han anat reunint a la capella del centre per celebrar amb els preveres responsables de la pastoral de l’escola, Mn. Antoni Elvira i Mn. Pepe Chisvert, les festes de Nadal.

Tot mantenint els protocols establerts, els alumnes d’ESO del col·legi Mare Janer d’Andorra van celebrar el Nadal amb els preveres responsables de la pastoral de l’escola.

Els alumnes han participat amb molta il·lusió en les celebracions col· laborant amb la música i els cants i les seves pregàries.

ORDENACIÓ EPISCOPAL DE MONS. XAVIER VILANOVA COM A BISBE AUXILIAR DE BARCELONA Mons. Xavier Vilanova i Pellisa fou ordenat com a Bisbe auxiliar de Barcelona en una cerimònia celebrada el diumenge 20

de desembre a la Basílica de la Sagrada Família, presidida pel Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona, acompanyat del Nunci de Sa Santedat, Mons. Bernardito C. Auza, i de l’Arquebisbe emèrit, el Cardenal Lluís Martínez Sistach. Hi va concelebrar una àmplia representació dels Bisbes catalans, entre els quals Mons. Joan-Enric Vives, i també dos Bisbes auxiliars de València. Hi van assistir les autoritats civils de Barcelona i de Tortosa, així com els familiars

CELEBRACIÓ DEL NADAL AL COL·LEGI MARE JANER A les portes de Nadal són moltes les escoles que aprofiten per celebrar amb els alumnes la pròxima festa del Naixement de Jesús, el Nadal. Enguany no ha estat una excepció malgrat l’actual pandèmia. Així, ha estat al col·legi Mare Janer del Principat d’Andorra on els alumnes d’ESO, per aules de convivència, i segons els proto-

Mons. Omella presidí l’ordenació episcopal de Mons. Vilanova a la Basílica de la Sagrada Família. Església d’Urgell

61


del nou Bisbe i un reduït nombre de fidels amb entrades numerades per tal de complir amb totes les normes sanitàries vigents. En la seva primera al· locució com a Bisbe auxiliar, Mons. Xavier Vilanova s’adreçà a l’Església que pelegrina a Barcelona: “Vinc en nom del Senyor a ser totalment vostre, a desgastar-me perquè l’amor de Crist pugui ser conegut i estimat”. I va referir-se especialment als joves, a la gent gran i a les persones afectades per la pandèmia: “Vosaltres, joves i famílies, sou l’esperança de l’Església. Vosaltres, la gent gran, sou el nostre goig i el nostre

orgull, us estimem. Els malalts i els qui esteu sofrint durament les conseqüències de la pandèmia, estem al vostre costat. A tots, des del primer moment, us porto al cor i a la pregària.” Mons. Vilanova, prevere de Tortosa de 47 anys, que va ser dos anys Rector del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, també va tenir unes paraules per als seminaristes: “Estimats seminaristes de Barcelona i de les Diòcesis amb seu a Catalunya, prego per vosaltres perquè sigueu sants i perquè siguin molts més els companys de camí que ajudin el Senyor a construir el seu Regne”. A l’homilia, el Cardenal

Omella va fer una petició al nou prelat: “Acull amb alegria el do que el Senyor et fa, cridant-te a la plenitud del sacerdoci i a ser imatge del Bon Pastor enmig de la comunitat cristiana”. I hi afegí: “I no oblidis, Javier, que el do de l’episcopat no consisteix a aconseguir un honor; és sobretot un servei, i el servei no és dominació sinó posar-se als peus de Déu i dels germans per ajudar-los en tot, amb tot i per a tot”. Mons. Vilanova ha escollit com a escut episcopal la corona de la Mare de Déu de la Misericòrdia, Patrona de La Fatarella (localitat on va néixer el 23 de setembre de 1973), i la

creu de La Mercè i els nou estigmes del Pare Pius de Pietrelcina. També hi destaca l’emblema eucarístic amb el cep de raïm. El seu lema episcopal és: “In aeternum, misericordia eius” (“Perdura eternament el seu amor”).

TROBADA DELS DELEGATS EPISCOPALS DE LES CÀRITAS DIOCESANES El 18 de desembre va tenir lloc la trobada dels Delegats episcopals de les Càritas diocesanes, organitzada de manera telemàtica des de Càritas Espanyola. Hi van participar, a més del Bisbe d’Astorga i Delegat de

CARTA DE MONS. VIVES ALS INTERNS DEL CENTRE PENITENCIARI DE LA COMELLA En no poder celebrar la tradicional missa de Nadal amb els privats de llibertat del Centre Penitenciari de La Comella, a Andorra la Vella, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va fer arribar el 23 de desembre una carta (escrita en català, castellà i francès) a tots els interns del centre per desitjar-los un Sant Nadal. El text de la carta és el següent: “A tots els residents al C.P. de La Comella, Direcció, funcionaris i persones privades de llibertat, una salutació ben cordial i els meus millors desigs de pau i concòrdia amb motiu de les Festes de Nadal. Jesús nascut a Betlem arriba amb el seu perdó i el seu amor, que tot ho cura i recompon. Aquest any no he pogut venir a estar amb vosaltres i celebrar la missa de Nadal, tal com m’hauria agradat, a causa de la pandèmia del Covid-19 que estem sofrint arreu del món, i que en aquestes darreres setmanes ha tingut una nova arrencada de virulència. Ho sento molt. Però prego igualment per cadascun de vosaltres i per les vostres famílies. També els estudiants que cada any vénen a cantar a la missa us fan arribar els seus millors desigs. Amb tot, no vull deixar de fer-me present prop vostre amb la meva oració i la meva benedicció episcopal, la meva amistat i companyia. Ja sabeu el que cada

62

Església d’Urgell

any repeteixo perquè m’ho crec: un pot estar privat de llibertat, però no estarà mai privat de la seva dignitat, dels seus drets i de la seva honorabilitat com a persona. I això ens ve de Jesús, el Fill de Déu fet home, que els cristians creiem que ens ha salvat i ha portat una immensa dignitat a tota persona, per defectes, caigudes o febleses que hagi pogut tenir. Jesús està a prop vostre, de cada un de vosaltres; no en dubteu. Tingueu coratge i esperança. Us recuperareu i retornareu a la vostra vida de família, de poble, de treball, d’amics. Aquestes festes són difícils perquè enyorareu els vostres éssers estimats. Des de La Comella envieu-los una abraçada virtual, una telefonada de proximitat. Ells us estimen i també us troben a faltar. No estiguem tristos. Mirem de trobar consol i alegria en la nostra fe i en la companyia que ens podem donar els uns als altres, mentre estem en aquesta comunitat de La Comella. Bon Nadal a tots! Que la benedicció de Déu davalli sobre cada un de vosaltres i els vostres éssers estimats. I també Bon Any Nou!” + Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra


la Conferència Episcopal Espanyola per a Càritas, Mons. Jesús Fernández; el Delegat de Càritas Espanyola, Mn. Vicente Martín; i una cinquantena de Delegats de les Diòcesis espanyoles. Mn. Jaume Mayoral, va participar-hi com a Delegat de Càritas d’Urgell. Després de la pregària inicial, la salutació de Mons. Fernández va encoratjar els Delegats a treballar per una Càritas en sortida i ben propera als més necessitats, entre els quals les víctimes de la pandèmia. Després va fer una radiografia de la tasca i la missió de Càritas i el paper dinàmic que han de tenir els Delegats, i, de la seva banda, Mn. Vicente Martín també va ressaltar la necessitat d’acompanyament a tots els agents de Càritas i de les persones vulnerables ateses. En un segon moment es va fer un treball per grups per poder reflexionar i donar resposta a unes preguntes que volien apuntar als grans reptes que tenen els Delegats i les Càritas diocesanes en la vida dels Bisbats i de les Parròquies: com poder fer present en els plans diocesans la realitat i la tasca de Càritas; com poder acompanyar els agents que intervenen en l’acció caritativa i social; i acompanyar-se entre els Delegats d’altres Diòcesis. Finalitzat el treball de grup hi va haver una posada en comú que suscità un ric diàleg entre els assistents. I amb el desig d’un

bon, joiós i solidari Nadal es va finalitzar l’encontre.

NADAL A L’ESCOLA SANT ERMENGOL D’ANDORRA LA VELLA Durant tot l’Advent es va preparar al col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella la celebració del Nadal amb renovada il·lusió, malgrat els moments d’especial dificultat pel COVID-19. Els alumnes d’infantil i primària van anar encenent simbòlicament l’espelma de la corona d’Advent i van reflexionar sobre un valor determinat; mentre que els de secundària van fer els “Bons dies” en començar cada setmana a través de l’apartat pastoral de la web, on trobaven els textos més significatius de l’Advent, cançons i vídeos. També es va dur a terme una campanya

de Càritas per concretar els valors treballats en un gest de solidaritat i compromís envers els més necessitats. El 22 de desembre es van acomiadar del primer trimestre amb la celebració del Nadal a totes les etapes educatives. Respectant les mesures sanitàries, van voler apropar el misteri del Nadal als infants a través de les tradicions més populars i també amb escenes del pessebre. Per als més grans, Mn. Pepe Chisvert, Delegat diocesà d’Ensenyament, els va fer arribar un missatge de Nadal ple de valors. Encoratjà els adolescents a viure un Nadal més humà, un Nadal ple de solidaritat i un Nadal que, viscut així, serà ple de Jesús; perquè si vivim aquests valors, Déu farà estada en nosaltres.

FELICITACIÓ NADALENCA DE LA CÚRIA DIOCESANA A MONS. VIVES El dia 24 de desembre va tenir lloc la tradicional felicitació de les festes de Nadal de la Cúria diocesana a l’Arquebisbe d’Urgell, incloent-hi l’homenatge a qui fou arquitecte diocesà, Josep Danés i Torras (Olot 1891 - †Olot 1955). A diferència d’anys anteriors, l’acte no tingué lloc a la sala d’actes de la Casa del Bisbat sinó a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, per tal de mantenir la distància de seguretat entre els assistents. El Vicari general, Mn. Josep M. Mauri, en nom propi i de tots els assistents, va desitjar a l’Arquebisbe un Sant Nadal i que la llum de Jesús dissipi les tenebres que l’actual pandèmia ens ha portat. Tot seguit, el Director del Museu Di-

Els alumnes del col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella van preparar la celebració del Nadal durant tot l’Advent. Església d’Urgell

63


La tradicional felicitació nadalenca de la Cúria a l’Arquebisbe Joan-Enric es va fer enguany a la Catedral per tal d’observar les disposicions de les autoritats sanitàries.

ocesà de Solsona, Carles Freixes, fou l’encarregat de llegir la laudatio en homenatge a Josep Danés. Carles Freixes és arquitecte tècnic especialitzat en el camp de la restauració patrimonial i postgrau en direcció estratègica de museus i centres patrimonials. Forma part de la Comissió de Patrimoni del Bisbat de Solsona i ha treballat intensament en la conservació i salvaguarda del fons d’art diocesà. La seva vinculació amb el Museu és estreta des de l’any 2014 i n’és membre del Patronat. A continuació, Mn. Ignasi Navarri, Vicari general i Rector de Sant Ot, va fer un repàs dels principals esdeveniments del 2020 a la Diòcesi. Tot seguit, l’Arquebisbe Joan-Enric va felicitar el Nadal als col·laboradors i membres de la Cúria i a les seves famílies, i l’acte es va cloure amb una cantada de nadales per part dels assistents. 64

Església d’Urgell

SOLEMNITAT DEL NADAL ARREU DE LA DIÒCESI Quan a la naturalesa, pel solstici d’hivern, reneix la llum del sol, l’Església des dels inicis del cristianisme hi va celebrar el naixement en la carn del Fill de Déu, fet home en les entranyes de la Santíssima Verge Maria i custodiat per Sant Josep. Així, des de la tarda del dia 24 i tot el dia 25 de desembre, a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, a tots els temples parroquials i altres capelles del Bisbat d’Urgell, es va celebrar la solemnitat del Nadal del Senyor, amb una presència considerable de fidels a totes les misses del vespre i del dia. A tot arreu, tret del Principat d’Andorra, es van haver d’avançar les celebracions de mitjanit. Tot i així, es va mantenir la majoria de tradicions, especialment el cant de nadales populars i la benedicció del pessebre

La soprano Laura Castellet, acompanyada de cantors de l’Escola de Música de La Seu d’Urgell, va interpretar el Cant de la Sibil·la a la Catedral.

parroquial; i a un bon nombre de Parròquies de la Diòcesi la missa vespertina o la de mitjanit va ser retransmesa via streaming pels canals locals de televisió, com fou el cas a la Parròquia a Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino (Principat d’Andorra), on la celebració fou presidida per Mn. Joan Fenosa i acompanyada pel cor parroquial. A la Catedral, la soprano Laura Castellet, acompanyada de cantors de l’Escola de Música de La Seu d’Urgell, va interpretar el Cant de la Sibil·la, segons els cantorals de La Seu d’Urgell, a l’inici de l’Eucaristia vespertina del dia 24, avançada per causa de les mesures sanitàries. “Lo jorn del judici, parrà qui haurà fet servici”; aquest és el missatge de la Sibil·la que anuncia que s’acompleixen les profecies i que neix la salvació, i que tots els mortals seran jutjats per les obres de servei i amor que hauran dut a terme.

L’endemà, a la celebració del migdia de la Catedral, l’Arquebisbe d’Urgell va impartir la benedicció apostòlica amb indulgència plenària.

CELEBRACIÓ DE GERMANOR A LA RESIDÈNCIA DEL SEMINARI DIOCESÀ A la residència del Seminari diocesà de La Seu d’Urgell, els dies 24,25 i 26 de desembre, van tenir lloc diverses celebracions amb els residents, els sacerdots jubilats i el grup de seminaristes de la Diòcesi; i al tercer pis, amb el grup de residents de l’hospital que hi estan acollits des del mes de març. El Seminari d’Urgell ha esdevingut en aquesta pandèmia un signe de l’hospitalitat que el Nadal reclama, i és així com joves seminaristes i sacerdots d’edat avançada, malalts de la residència i l’Arquebisbe i els sacerdots en actiu, van celebrar la


CELEBRACIÓ DE LA SOLEMNITAT DE LA SAGRADA FAMÍLIA “Els ancians, tresor de l’Església i la societat” fou el lema de la Jornada de la Família que se celebrà el diumenge 27 de desembre, coincidint amb la solemnitat de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep. Els Bisbes de la Subcomissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida de la Conferència Episcopal Espanyola van fer pública una nota on destacaven que en la tradició de l’Església hi ha un bagatge de saviesa que sempre ha estat la base d’una cultura de proximitat als ancians, una disposició a l’acom-

panyament afectuós i solidari en la part final de la vida. Amb la mirada posada en la pandèmia actual, els Bisbes recordaren les nombroses víctimes, entre les quals “ocupen un lloc privilegiat els nostres ancians”. I demanaven dedicar de manera especial “les nostres atencions i cures als ancians que encara estan malalts”. Aquesta és una festa que es viu amb intensitat a La Seu d’Urgell. Les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell celebraren prop del sepulcre de la seva Fundadora, la beata Anna Maria Janer, una joiosa

trobada de les comunitats de La Seu i Andorra, amb l’Eucaristia d’acció de gràcies presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, dins la qual totes les Germanes renovaren els seus vots i feren ofrena total al Senyor de la seva vida consagrada. L’Arquebisbe consagrà a Déu les famílies de la Diòcesi, i van pregar per totes les famílies del món, consagrant-les a Déu per intercessió de la família de Jesús, Maria i Josep. Així mateix, destacà les figures de Simeó i Anna, ancians acollidors de Jesús i testimonis de la seva llum, que fan valorar la vida llarga,

entregada per amor, fins al final, sigui en el matrimoni i la família, com en la vida consagrada i el sacerdoci o les missions. Pregària pels ancians en la Jornada de la Sagrada Família Déu de bondat i misericòrdia. que amb el vostre Fill i l’Esperit Sant formeu una llar de caritat infinita, desbordada en l’obra de la creació, manifestada en l’entrega de la creu, i infosa en la santificació dels fidels. Us donem gràcies pel do de la nostra gent gran, que ens han llegat el preuat tresor de la fe, tenint-ne cura amb sol· licitud indestructible com a deixebles i testimonis del Senyor Jesús. Ells són model i estímul en la nostra vida, pou de saviesa i ciència, fortalesa i pietat. Digneu-vos a beneir les seves vides amb la vostra mà, per tal que tota la nostra societat i cadascú de nosaltres reconeguem la seva dignitat, estimem i aprofitem la seva riquesa, tinguem cura de les seves vides i siguem comprensius amb les seves debilitats. Per Crist Senyor nostre. Amén.

Església d’Urgell

65


EL PAPA FRANCESC ANUNCIA UN “ANY AMORIS LAETITIA”

L’Arquebisbe i els seminaristes d’Urgell van compartir els àpats de Nadal amb els sacerdots de més edat de la residència del Seminari diocesà.

fraternitat que es desprèn de l’amor del naixement del Fill de Déu fet home. L’Arquebisbe i els Vicaris generals, el Rector del Seminari, i el Director de la residència sacerdotal, amb els sacerdots i seminaristes van compartir diversos àpats, brindant pel do de la vida i per la germanor, i oberts a servir en tot moment els germans. La guitarra va acompanyar les nadales que s’hi van cantar i així es van estrènyer els llaços de l’amor que també a totes les llars i especialment a les residències d’ancians s’ha intentat procurar en aquest Nadal del 2020 que les circumstàncies han fet més auster, amb menys visites presencials i àpats familiars més continguts.

Menor, David Astrié; i el Conseller de la minoria, Sergi González, van lliurar el 30 de desembre a la Vicepresidenta de Càritas Andorrana, Canòlich Baró, un xec per valor de 30.609,74€. L’import correspon a la reducció salarial dels Cònsols, Consellers i càrrecs de relació especial acordada el passat mes de juliol, i

Quan es compleixin cinc anys de la publicació de l’Exhortació apostòlica “Amoris Laetitia”, el Papa Francesc ha anunciat que el proper 19 de març de 2021, començarà un “Any Amoris Laetitia” per reflexionar i aprofundir en els continguts del document i acompanyar les comunitats eclesials i les famílies en el seu camí. Aquest any especial finalitzarà el juny de 2022, quan tindrà lloc a Roma la X Trobada Mundial de les Famílies. A partir d’ara, el Sant Pare convida tothom a sumar-se a les iniciatives que s’impulsaran durant aquest Any, les quals seran coordinades pel Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida. Podem encomanar aquest camí amb les famílies de tot el món a la Sagrada Família de Natzaret, i en particular a Sant Josep, espòs i pare sol·lícit.

es destinarà íntegrament a projectes socials de l’entitat. El Consell de Comú del 23 de juliol va acordar per unanimitat aportar dos milions d’euros al fons de solidaritat del Govern així com una rebaixa salarial fins a final d’any per contribuir a pal·liar els

efectes de la pandèmia del Covid-19. La reducció aplicada ha estat del 10% de les retribucions dels membres del Consell de Comú, mentre que al personal de lliure designació s’ha aplicat una retallada d’acord amb la Llei de mesures de racionalització econòmica.

DONATIU DEL COMÚ D’ANDORRA LA VELLA A CÀRITAS ANDORRANA La Cònsol Major del Comú d’Andorra la Vella, Conxita Marsol; el Cònsol 66

Església d’Urgell

D’esquerra a dreta, David Astrié, Conxita Marsol, Canòlich Baró i Sergi González, en l’acte de lliurament del xec del Comú d’Andorra la Vella a Càritas Andorrana.



Fragment del retaule del segle XVII de la Mare de Déu del Roser - Encamo (Principat d’Andorra

“Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s'acosten a la teva Llum, els reis busquen la claror de la teva albada”. (Isaïes 60,2-3)