Església d'Urgell 488

Page 1

Església

d Urgell

# 488 - JULIOL-AGOST 2020 2020 # 488 - JULIOL-AGOST

La cura de la casa comuna. Cinquè aniversari de “Laudato si ”


Església d Urgell 6

Índex CURES PAL·LIATIVES, SÍ; EUTANÀSIA, NO

4

VALORS DAVANT LA PANDÈMIA

5

LA CURA DE LA CASA COMUNA. CINQUÈ ANIVERSARI DE “LAUDATO SI” LA DIÒCESI D’URGELL PREGA PER LES VÍCTIMES DE LA PANDÈMIA

6 10

REUNIONS DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AMB ELS CÒNSOLS DE LES SET PARRÒQUIES D’ANDORRA PER COPSAR ELS EFECTES DE LA PANDÈMIA

13

UNA MIRADA ESPECIAL A LA GENT GRAN

16

DOL PER LA MORT DE FRANCESC BADIA BATALLA, DARRER VEGUER EPISCOPAL

18

“LLUMS RETINGUDES” DE MANUEL PAL

21

EL CEDRE DEL LÍBAN D’AINA

23

DONAR A FONS PERDUT

25

MILLORAR COM A ÉSSERS HUMANS Dr. Francesc Torralba

26

DIETARI

28

Mn. Ignasi Navarri

Mn. Eduard Salinas

10

Jordi Pasques.

Mn. Ramon de Canillo

18

Mn. Enric Prat

23 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Recordem els difunts del Covid-19

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

l dissabte dia 25 de juliol, al vespre, units amb totes les altres Diòcesis germanes de Catalunya i d’Espanya, a la nostra Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell celebràrem una Eucaristia per recordar les víctimes de la pandèmia Covid-19 al Bisbat, però també a tot el país i arreu del món. Han estat moments molt tristos a causa d’aquestes pèrdues de vides humanes i per tots els malalts, i per tota la crisi humanitària que estem vivint. Gràcies a tots per unir-vos-hi des dels temples de la Diòcesi i una abraçada oberta al món, a tots els qui tant han patit i encara ho pateixen. Déu, n’estem convençuts, no ens ha pas abandonat. Al contrari, per demostrar-nos-ho, va enviar el seu Fill Jesús, que passà fent el bé, ajudà com a Bon Samarità, lluità contra les malalties guarint les ferides de la humanitat malmesa, i pagant per ella el preu de la seva pròpia vida. I Jesús a la Creu ens ha redimit i amb la seva Resurrecció ens ha obert un camí de vida i d’esperança. Ressuscitarem, viurem per sempre amb Ell; i ens retrobarem amb tots els qui hem estimat aquí a la terra. Tinguem esperança! El dia 25 ens aplegàrem com a fraternitat de germans, a prop de les famílies que han perdut un ésser estimat. Volíem que sentissin el nostre escalf i el de totes les persones que estimaven els seus difunts. És la bonica tradició del condol popular de les nostres Parròquies. Tots voldríem passar davant d’ells, abraçar-los, fer-los costat. Ens trobàrem en aquesta celebració a les Catedrals per: • Pregar pels difunts; perquè reposin en pau i que els seus familiars trobin el consol de l’adéu ben dit i del dol ben viscut; per acompanyar-nos en aquests moments tan dolorosos de pèrdua dels qui hem estimat

tant aquí a la terra, i ajudar-nos a tirar endavant com a famílies i com a humanitat. Pregar pels difunts i per les seves famílies és un deure i el fem ben de cor. • Volem pregar i enviar un missatge d’esperança a totes les persones grans i vulnerables; especialment les que viuen en residències o tasten la dura prova de la soledat; sense oblidar els infants que han hagut d’estar tancats i sense escola, especialment els qui pateixen més carències. Fem-los saber que els estimem i que els necessitem; que volem tenir-los amb nosaltres i que trobin solucions a les seves necessitats. • També agrairem a tanta gent bona que amb treball i sacrifici han fet possible, i encara ho estan fent, que tirem endavant dins la pandèmia; pensem en tants gestos petits i grans de servei i de bondat. Res no serà oblidat davant de Déu! Gràcies, Senyor, perquè infoneu bondat en el cor dels homes i les dones d’avui. • I pregarem demanant llum per a les autoritats, els responsables de la vida social, les institucions i també per a cadascun de nosaltres –perquè les responsabilitats sempre han de ser compartides–, per tal de sortir units i enfortits d’aquesta prova, potser més humils, però segur que també més forts i més solidaris, més atents al que realment és essencial en la vida. Mantinguem-nos units en comunió amb la pregària del Bisbe i els sacerdots a la Catedral de Santa Maria, mare de totes les Esglésies de la Diòcesi.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Cures pal·liatives, sí; eutanàsia, no

L

a Subcomissió Episcopal per de cuidar i sempre alleujar. És pot a la Família i la Defensa de la dir que és una forma d’entendre i Vida de la Conferència Epis- atendre els malalts en situació tercopal Espanyola (CEE) publicà l’1 minal, oposada principalment als de novembre de l’any passat un dos conceptes extrems que queden document titulat “Sembradores de fora de la praxi mèdica: l’obstinació esperanza, acoger, proteger y acom- terapèutica i l’eutanàsia”. pañar en la etapa final de esta vida”. El document està dividit en set capítols en forma de preguntes i respostes (unes seixanta en total): 1- El debat inicial sobre l’eutanàsia, el suïcidi assistit i la mort digna. 2- Ètica de la cura dels malalts; dignitat, salut, malaltia. 3- La medicina pal·liativa davant la malaltia terminal. 4- La il·licitud de l’obtenció terapèutica. 5L’eutanàsia i el suïcidi assistit són èticament inacceptables. 6- Propostes El malalt en situació terminal té uns drets que no poden ser vulnerats. per fomentar una cultura del respecte a la dignitat humana. Cal dir que la medicina pal·liativa 7- L’experiència de fe i la proposta encara no està plenament integrada cristiana. En aquest article vull cen- en el sistema sanitari espanyol. Es trar l’atenció en el capítol 3r. Dels tracta d’una medicina que es basa en altres en sabem més perquè potser tres factors: 1- El malalt en situació terse n’ha parlat més. minal amb dolor físic, i també amb un La pregunta 16 del document queda sofriment psíquic, espiritual i social. formulada així: “Què és la medicina 2- La família angoixada i inquieta que pal·liativa?” I la resposta és molt pateix. 3- El personal sanitari educat clara: “La medicina pal·liativa és una per a lluitar conta la mort i fer front nova especialitat de l’atenció mèdica al dolor i al sofriment. al malalt en situació terminal i al seu Es tracta d’una atenció integral entorn, que contempla la situació del al malalt terminal amb la finalitat final de la vida des d’una perspectiva de millorar la seva qualitat de vida, profundament humana, reconeixent atenent totes les necessitats físiques, la seva dignitat com a persona en psíquiques, socials i espirituals del el marc del sofriment físic, psíquic, pacient i de la família. I cal adeespiritual i social [...]. Suposa un quar-les a cada pacient amb un criteri canvi de mentalitat envers el pacient de proporcionalitat, aquestes cures en situació terminal. És saber que, pal·liatives, per tal de no caure en quan ja no es pot curar, encara hem l’obstinació terapèutica.

4

Església d’Urgell

Alguns veuen en aquesta adequació una eutanàsia encoberta, i no és el mateix. Una cosa és procurar la mort i l’altra és renunciar a l’acarnissament o a l’obstinació terapèutica. Cal tenir en compte que hi ha unes cures generals bàsiques que cal atendre: la nutrició no invasiva, la hidratació, el subministrament d’analgèsics, higiene, canvis de postura, etc., que estan destinats a la supervivència del malalt. Això no allarga de manera penosa la vida del pacient, sinó que és una forma humana i digna de respectar-lo com a persona fins al final. La supressió de l’alimentació i de la hidratació, encara que siguin administrades d’una manera artificial, significaria una veritable eutanàsia. Ens adonem, per tant, que el malalt en situació terminal té uns drets que no poden ser vulnerats: és el “morir amb dignitat”. Aquests drets són: morir al seu temps natural sense escurçar ni allargar de manera innecessària la vida, morir envoltat de l’estima familiar i dels amics, morir amb la possibilitat d’haver estat informat adequadament i participant en totes les decisions importants que afecten el malalt, i morir amb l’ajuda espiritual que pugui menester. El malalt en situació terminal es troba davant d’un dolor físic al qual respon el professional de la sanitat amb els analgèsics; davant l’angoixa, se li ha d’oferir consol i esperança; davant la soledat, procurar que no li manqui l’acompanyament dels éssers estimats i l’atenció dels professionals de la salut. Per als creients,


sigui la que sigui la seva religió, l’atenció a la dimensió espiritual i transcendent és molt important, i per això cal que li sigui oferta. Ho hem vist en molts casos durant aquesta pandèmia. Com podem veure, si el malalt terminal es atès d’aquesta manera integral, no cal recórrer a l’eutanàsia. És ben lícit el recurs als analgèsics, encara que se’n pogués derivar un possible escurçament de la vida del malalt, sempre i quan el malalt pugui complir amb els seus deures religiosos i morals. Fins i tot el tractament amb morfina, amb els moderns sistemes d’administració existents, és ben lícit. Convé recordar sempre aquesta màxima: “Curar, algunes vegades; alleujar, sovint; acompanyar, sempre”. La medicina pal·liativa és la que pretén humanitzar el procés de la mort ajudant el malalt i la seva família fins al final. Un darrer aspecte al qual cal fer referència és la sedació pal·liativa que la pràctica quotidiana aplica en situacions de malaltia incurable, avançada o irreversible. Per tant, estem davant d’un tractament per a situacions concretes i no generalitzades i que cal saber administrar, quan sigui realment necessari, sense provocar immediatament la mort ni privar el malalt de consciència, de manera innecessària. Aquesta sedació serà èticament acceptable quan s’hagin esgotat tots els recursos terapèutics existents i s’hagi explicat al malalt i a la família l’abast de les conseqüències d’aquesta acció. És aquí on apareix la possibilitat de redactar un document de voluntats anticipades, que antigament es denominava “testament vital”. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA

L

a pandèmia del coronavirus, com a fenomen global que amenaça la vida humana i que ha obligat al confinament i a l’aïllament social, ha posat en relleu la vulnerabilitat de la persona humana, i el que veritablement importa: les famílies, el medi ambient i la qualitat del sistema sanitari, entre d’altres. La por a la infecció i els desitjos de supervivència poden alterar significativament la percepció que tenim de l’altre, que pot ser vist com un agent que genera desconfiança en termes del seu potencial d’infecció. La vida, tal com la coneixíem, ha fet un gir de cent vuitanta graus. Centres educatius, llocs d’oci, comerços i fins la vida que portàvem a l’interior de les llars han hagut d’aturar-se amb una frenada en sec. La crisi actual ens afecta tots com a espècie, i les estratègies de supervivència passen necessàriament per comprendre que el suport i la cura mútua són essencials. Per tant, si volem sobreposar-nos als múltiples reptes per a la salut pública, per a l’economia i per al benestar individual i comunitari que implica la pandèmia, és clau fer una breu reflexió ètica sobre alguns valors primordials: La solidaritat. S’entén com el deure de superar els nostres desitjos més primitius per adoptar una actitud empàtica i saber posar-nos al lloc dels altres. La solidaritat implica fraternitat, empatia i comprensió. És fàcil ser solidari amb les persones que estimem, però no és tan fàcil ser-ho amb els desconeguts. La alors davant solidaritat es prova, en primer lloc, amb els que la pandèmia són lluny. Pensem en els anomenats “països del sud”, on el virus es comporta amb més agressivitat degut a la manca de recursos econòmics i sanitaris. La compassió. La fraternitat i l’altruisme no han de quedar tan sols en paraules o bones intencions. Exigeixen una pràctica, una forma d’actuació permanent que porti a la virtut de la compassió i el compromís cap als altres. La bondat i la generositat requereixen un cultiu permanent i una actuació reiterada que, en una crisi com la que ens afecta, contribueixin a superar la fase purament instintiva i egoista de la pròpia supervivència. La justícia. Aquesta situació imposa reptes importants en termes de la justa distribució dels béns existents. L’element primordial de la redistribució justa implica la protecció al personal de salut amb les mesures adequades de seguretat i garanties laborals. De la mateixa manera, l’equitat implica el màxim esforç i, fins on sigui possible, redistribuir els propis ingressos a través de donacions generoses, subministrament de mercats, pagament de salaris o ampliar la cura a causa dels adults grans, entre d’altres accions. Les nostres Càritas ho han fet amb extraordinari interès i delicadesa. L’empatia. Entesa com la capacitat de posar-se en la situació de l’altre, sobretot del que sofreix. Implica una actitud per la qual es reconeix que els drets humans són universals i mitjançant la qual m’obligo al compliment d’uns deures envers l’altre. La responsabilitat. Negar el problema, realitzar celebracions ignorant les mesures d’aïllament o mobilitzar-se de manera innecessària no reflecteixen una preocupació real per si mateix o per l’altre. Els escenaris en els quals no hi ha un mínim respecte de les normes de prevenció se’ns tornen en contra, afectant la salut pròpia i la dels altres.

V

Mn. Eduard Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5


La cura de la casa comuna. Cinquè aniversari de En el cinquè aniversari de la publicació de la seva Encíclica social i ecològica “Laudato si ”, després d’una setmana d’agraïda commemoració, el Papa Francesc anuncià la celebració d’un Any “Laudato si ”, del 24 de maig d’enguany fins al 24 de maig de l’any vinent, per a reflexionar sobre la cura de la Creació, i de manera molt especial sobre el concepte d’“ecologia integral” i sobre com treballar per construir “un món més fratern i més sostenible”. 6

Església d’Urgell


“Laudato si ”

E

n la celebració de festa de l’Ascensió, el Sant Pare anuncià que “gràcies a la iniciativa del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, “la Setmana “Laudato si” que acabem de celebrar florirà en un any especial d’aniversari de “Laudato si”. [...] Convido totes les persones de bona

voluntat a unir-se a nosaltres per a cuidar la nostra casa comuna i els nostres germans i germanes més fràgils”. Posteriorment, a la pregària del Regina Coeli, el Papa es va referir al concepte d’“ecologia integral” per explicar que “implica dedicar una mica de temps a redescobrir la

serena harmonia amb la Creació”, i tot seguit va convidar els fidels a “escoltar i respondre al clam de la terra i al crit dels pobres” i a reflexionar “sobre el nostre estil de vida i els nostres ideals”, i així mateix va demanar “contemplar el Creador, que viu entre nosaltres i en el que ens envolta” i compartí la idea que Església d’Urgell

7


“els sofriments actuals són els mals del naixement d’un món més fratern i durador”. Entre d’altres esdeveniments, l’Any “Laudato si” anunciat pel Papa Francesc inclourà l’anomenat “Temps de la creació”, una celebració d’oració i acció prevista inicialment de l’1 de setembre al 4 d’octubre que involucra cristians de totes les confessions del món, i a la qual s’uneixen els catòlics des del 2015 a proposta del Sant Pare.

El concepte d’“ecologia integral implica dedicar una mica de temps a redescobrir la serena harmonia amb la Creació” segons explicà el Sant Pare També formen part d’aquest any especial el Dia Mundial de l’Oració (1 de setembre); l’esdeveniment “Global Compact Education”, un pacte educatiu global posposat a causa de la pandèmia fins al 15 d’octubre, que va ser convocat pel Papa Francesc i que s’adreça als representants de les principals religions del món, d’organismes internacionals i de diverses institucions humanitàries i dels àmbits acadèmic, econòmic, polític i cultural; i l’encontre “The economy of Francesco” (també posposat a causa del Covid-19 fins al 21 de novembre), que aplegarà a Assís un seguit d’economistes i empresaris per signar un pacte en favor d’una economia més justa, fraterna i sostenible, i que doni un nou protagonisme als qui han estat exclosos del nostre món. Una altra iniciativa que forma part de l’Any “Laudato si” és la difusió del llibre “En camí per a la cura de la casa comuna”. Es tracta d’un volum tot just acabat 8

Església d’Urgell

Oració per a l’Any “ Laudato si”

D

éu amorós, creador del cel, de la terra i de tot el que contenen, obriu les nostres mentalitats i toqueu els nostres cors perquè puguem ser part de la Creació, el vostre regal. Feu-vos present per als necessitats en aquests temps difícils, especialment per als més pobres i vulnerables. Ajudeu-nos a mostrar una solidaritat creativa per fer front a les conseqüències d’aquesta pandèmia global. Feu-nos valents per acceptar els canvis realitzats en ordre al bé comú. Ara més que mai, que puguem sentir que tots estem interconnectats i interdependents. Feu-nos capaços d’escoltar i respondre el clam de la terra i el crit dels pobres. Que els sofriments actuals siguin els dolors del part d’un món més fratern i més sostenible. Sota la mirada amorosa de Maria Auxiliadora, us ho demanem per Crist Senyor nostre. Amén.

de publicar, en la redacció del qual han intervingut diversos Dicasteris i Pontificis Consells, Conferències Episcopals i Nunciatures, coordinat pel Dicasteri per al Servei al Desenvolupament Humà Integral, que dirigeix el Cardenal Peter Turkson. El projecte començà el 2018 per desig del Papa Francesc, i, després de diversos esborranys, s’ha concretat en un llibre de 220 pàgines, redactat amb un estil sintètic i entenedor, i amb una orientació marcadament pràctica amb la finalitat, segons els autors, de “reiterar la centralitat de la dimensió de l’ecologia integral en la vida de tots nosaltres i ajudar a trobar maneres concretes de viure-la i posar-la en pràctica a partir de la pròpia sensibilitat, però sobretot a partir de les exigències de la cura de la nostra casa comuna i dels qui l’habiten, especialment si es troben en les situacions més difícils i vulnerables”. El llibre es divideix en dos grans capítols, amb dotze apartats específics cadascun. El primer capítol es refereix a la conversió espiritual i a l’educació, mentre que el segon se centra en el desenvolupament humà integral des del punt de vista de l’ecologia integral. Tanmateix, a l’hora de llegir el llibre cal tenir present que, tal com s’indica a la introducció, “l’Església no té un catàleg de solucions preestablertes per oferir, i encara menys per imposar; més aviat ofereix la seva experiència de segles i en diversos contextos geogràfics, així com un corpus d’ensenyaments socials, de continguts i de principis elaborats al llarg del temps, així com un mètode per a reflexionar plegats sobre tals solucions: el diàleg”.


En camí cap a la cura de la casa comuna. Cinc anys després de “ Laudato si”

L

a pandèmia del Covid-19 ens empeny encara més a fer de la crisi socioeconòmica, ecològica i ètica que estem vivint un moment propici per a la conversió i per a la presa de decisions. Això es posa en evidència en el recent Document de la Santa Seu sobre Ecologia Integral (18.6.2020) “En camí cap a la cura de la casa comuna. Cinc anys després de la “Laudato si”, que és una catequesi per a la conversió a l’ecologia integral. Els objectius, segons Mons. R. Gallagher, es poden sintetitzar en rellançar la riquesa del contingut de gran actualitat de “Laudato si”, oferir orientació per a la lectura de l’Encíclica, fomentar la col· laboració entre Cúria i institucions catòliques que participen en la difusió i aplicació de “Laudato si”, i oferir respostes als que desitgen col·laborar. Sempre comptant amb el que afirma el Papa Francesc: “la llibertat humana és capaç de limitar la tècnica, orientar-la i posar-la al servei d’un altre tipus de progrés, més sa, més humà, més social, més integral”. Es tracta de cercar una nova harmonia amb la terra, amb els altres i amb un mateix. Utilitzar el judici i el discerniment per renovar els nostres sistemes cap a una major justícia. Una resposta que no només pertany als governs, sinó també a la societat i, en particular, a les Parròquies i comunitats de base, que han de sentir-se urgides a prendre decisions informades i responsables. “Laudato si” mostra aquesta direcció, amb el seu enfocament del desenvolupament basat en l’ecologia integral, on tot està interconnectat. El Secretari del Dicasteri per al Servei integral del Desenvolupament Humà, Mons. Bruno M. Duffé, afir-

ma que l’Encíclica “Laudato si” podrà produir fruits de conversió únicament si els testimonis continuen el camí obert per ella. Per això caldrà anar explicant de manera pràctica la implementació dels objectius de l’Encíclica, i caldrà reconsiderar i replantejar els llocs de la nostra activitat humana, la relació amb els elements (l’aigua, la terra i els oceans), la biodiversitat, el treball, l’economia, les finances, la vida de les comunitats locals i el planeta, és a dir el local i el global. I va proposar uns eixos de treball: • Observar i deixar-se commoure per una terra que pateix en silenci i que el seu sofriment e s t à d i re c t a ment relacionat amb l’activitat humana, així com amb el canvi climàtic que provoca aquesta activitat. • Entrar en contacte amb una comunitat humana ferida per les creixents desigualtats i una conflictivitat cada vegada més forta. • Contemplar la bellesa i la promesa del que se’ns ha encomanat a la Creació del Pare i en l’amor de Crist. • Actuar i decidir en favor d’un altre desenvolupament que ja no es defineixi com un “cada vegada més” i una “fugida cap endavant” que esgota totes les formes de vida. • Educar mitjançant el diàleg i les pràctiques quotidianes de la sobrietat. • Finalment, celebrar, és a dir, recordar la promesa inscrita en cadascun de nosaltres, amb els nostres talents i les nostres experiències. I oferir el que hem compartit, les nostres penes i l’alegria senzilla, però alhora forta, de la solidaritat. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Església d’Urgell

9


La Diòcesi d’Urgell prega per les víctimes de la pandèmia

E

l vespre del dissabte 25 de juliol, solemnitat de Sant Jaume apòstol, la Diòcesi d’Urgell, unida amb totes les altres Diòcesis germanes de Catalunya i d’Espanya, va acollir a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell la celebració d’una Eucaristia per pregar per les víctimes de la pandèmia del Covid-19 al Bisbat, però també a tot el país i arreu del món. L’Eucaristia fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i concelebrada pels Vicaris Generals d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri i

Mn. Ignasi Navarri, i pel Secretari general, Mn. David Codina. Malgrat les preceptives mesures per evitar eventuals contagis van

L’Arquebisbe animà els fidels a pregar pels difunts, perquè reposin en pau i que els seus familiars trobin el consol de l’adéu ben càlid i del dol ben viscut propiciar que no es pogués omplir el temple, a la celebració hi va assistir

un bon nombre de fidels, encapçalats per l’Alcalde de la ciutat, Jordi Fàbrega; el tercer Tinent d’Alcalde, Joan Gurrera; i els Regidors Joan Barrera i Antoni Nadal. També hi van ser presents el Brigada en Cap de la Secció Fiscal de la Guardia Civil; tots els Magistrats del Jutjat de La Seu d’Urgell; el Director de Càritas diocesana d’Urgell, membres del Retaule de Sant Ermengol i de la Germandat de Sant Sebastià, així com diversos familiars de persones traspassades des de l’inici de la pandèmia a la ciutat de La Seu d’Urgell.

L’Arquebisbe Joan-Enric presidí a la Catedral de Santa Maria d’Urgell l’Eucaristia per les víctimes de la pandèmia del Covid-19 al Bisbat i arreu del món.

10

Església d’Urgell


A l’homilia, l’Arquebisbe va su- escollit de l’Evangeli de St. Mateu missatge d’esperança per als qui pabratllar que aquella Eucaristia era (Mt 13,44-52), on Jesús ensenya: teixen més carències, i especialment per recordar i encomanar les vícti- “Amb el Regne del cel passa com totes les persones grans i vulnerames de la pandèmia del Covid-19 al amb un tresor amagat en un camp. bles; sobretot les que estan acollides nostre Bisbat, i arreu, en comunió L’home que el troba el deixa amagat en residències o es troben que han amb les Diòcesis d’Espanya que i, content de la troballa, se’n va a de viure l’ancianitat en soledat; aquell mateix dissabte, o bé l’en- vendre tot el que té i compra aquell així com pels infants, pels quals és demà, diumenge 26 de juliol, tenien camp. També passa amb el Regne encara més difícil fer front a les resprevist celebrar també funerals per del cel com amb un comerciant que triccions que hem hagut d’adoptar les persones que han perdut la vida buscava perles fines. El dia que en per controlar la pandèmia, com ara des que es va declarar la malaltia al trobà una de molt preu, anà a vendre haver-se d’estar dies i dies a casa món, i s’uniran en pregària eficaç tot el que tenia i la comprà”. sense sortir al carrer i sense anar a davant de Déu. escola. L’Arquebisbe “Fem-los saJoan-Enric posà ber que els esèmfasi en com timem i que els han estat uns necessitem; que moments molt volem tenir-los tristos a causa amb nosaltres de la pèrdua i que trobin sode vides humalucions a les senes i com l’Euves necessitats”, caristia estava demanà Mons. especialment deVives. I va vodicada a l’acomler agrair també panyament de tanta gent bona les famílies que que amb treball han perdut algun i sacrifici han ésser estimat, i fet possible, i també a pregar A la celebració hi va assistir un bon nombre de fidels, encapçalats per l’Alcalde de la ciutat, Jordi Fàbrega. encara ho estan pels malalts i fent, que tirem per tota la crisi humanitària que L’Arquebisbe clogué l’homilia endavant dins la pandèmia. “Penestem vivint. tot animant els fidels a pregar pels sem en tants gestos petits i grans Tot seguit, glossà les lectures difunts, perquè reposin en pau de servei i de bondat”. proclamades en aquell diumenge. i que els seus familiars trobin el Finalment, l’Arquebisbe d’Urgell En relació amb la primera lectura, demanà llum per a les autoritats, del primer Llibre dels Reis (1Re Mons. Vives va agrair els responsables de la vida social, 3,5.7-12), on Salomó demana dis- tanta gent bona que amb les institucions i també per a cadascerniment per “saber escoltar, fer cun de nosaltres, per tal de sortir treball i sacrifici han fet justícia i destriar el bé i el mal”, d’aquesta prova, potser més humils, Mons. Vives compartí la pregunta possible, i encara ho estan però segur que també més units, més sobre què demanaríem nosaltres? fent, que tirem endavant forts i més solidaris; i més atents al On va el nostre desig? On hi ha el dins la pandèmia que realment és essencial en la vida. teu desig allí ha el teu cor. I animà L’Arquebisbe va felicitar públia desitjar les coses més importants: consol de l’adéu ben càlid i del dol cament l’Ajuntament de La Seu Déu, la fe, l’amor. ben viscut, per acompanyar-nos en d’Urgell per l’esforç que han dut a A la segona lectura, de la carta de aquests moments tan dolorosos de terme perquè la ciutat hagi viscut i Sant Pau als cristians de Roma (Rm pèrdua d’aquells que hem estimat estigui vivint aquesta pandèmia de la 8,28-30) es proclamà que “Déu ho tant aquí a la terra, i ajudar-nos a millor manera possible, i així mateix disposa tot en bé dels qui l’estimen, tirar endavant com a famílies i com va voler agrair profundament totes dels qui Ell havia cridat per decisió a humanitat. Pregar pels difunts i les entitats que, com Càritas dioceseva [...]. Ell, que els havia destinat, per les seves famílies és un deure sana d’Urgell i altres institucions, els crida, els fa justos i els glorifica”. fratern i el fem ben de cor. s’han bolcat per ajudar en aquests I es referí així mateix al fragment També animà a pregar i enviar un moments.  Església d’Urgell

11



Reunions del Copríncep Episcopal amb els Cònsols de les set Parròquies d’Andorra per copsar els efectes de la pandèmia Mons. Vives els agraí la tasca de suport i servei dels Comuns durant la crisi sanitària

L’

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, es va reunir durant el mes de juliol amb els Cònsols Major i Menor de les set Parròquies del Principat d’Andorra per agrair-los la gran tasca de suport i servei que s’ha dut a terme des dels Comuns durant la crisi sanitària i alhora copsar la incidència que la pandèmia ha tingut en la situació econòmica i social de cada Parròquia. El Copríncep continuà així la línia d’actuació establerta durant l’etapa de confinament, en la qual va mantenir permanentment una via de comunicació i suport a les institucions andorranes (el Cap de Govern i la Síndica General, el Consell General i els Presidents dels Grups parlamentaris, els Ministres implicats més directament en les accions contra la crisi...), tot potenciant alhora l’acció de Càritas Andorrana i de les Càritas parroquials. La primera reunió amb els responsables comunals fou la tarda del 3 de juliol al Comú de Sant Julià de Lòria, on va ser rebut pel Cònsol Major, Josep Majoral, i la Cònsol Menor, Mireia Codina, que van fer “una valoració de tot el que hem viscut”, segons explicà Majoral, i li van resumir el conjunt de mesures adoptades en matèria econòmica i social per fer

més fàcil la tornada a la normalitat, com ara l’ajornament del pagament o la rebaixa d’impostos. La segona reunió fou el dimecres 8 de juliol amb els Cònsols d’Encamp, Laura Mas i Jean Michel Rascagneres, que van explicar al Copríncep la situació econòmica i social de la Parròquia i van traslladar-li l’agraïment per tot el suport rebut durant la crisi sanitària, especialment a través de Càritas Andorrana per l’atenció envers els molts temporers que es van trobar sense poder tornar als

L’Arquebisbe Joan-Enric va estendre el seu agraïment al personal sanitari, als educadors, els treballadors dels serveis essencials i, especialment, els qui han atès generosament els col· lectius més vulnerables seus països a causa del tancament de fronteres. També a La Massana les Cònsols Major i Menor, Olga Molné i Eva Sansa, van explicar a Mons. Vives el 9 de juliol la incidència de la crisi sanitària a la Parròquia i quines mesures es van prendre, amb la cooperació de totes les formacions polítiques representades al Comú, sobretot pel que fa

a l’atenció a les persones grans que viuen soles, amb la participació de molts joves voluntaris, així com el programa per contractar persones que s’havien quedat a l’atur i l’atenció als temporers. Divendres 10 de juliol, Mons. Vives es reuní amb la Cònsol Major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, i el Conseller Major, Miquel Canturri. Li van agrair les visites als Comuns per informar-se de les iniciatives preses durant la crisi sanitària, com, en el cas d’Andorra la Vella, l’organització d’“stop-labs” que van permetre a 18.000 veïns de la capital fer-se voluntàriament els tests d’immunitat. Marsol també va destacar el seguiment que el Comú va fer de la gent gran que viu sola, i que s’hagin garantit cada dia serveis essencials com l’aigua o la neteja dels carrers; i així mateix va avançar alguns dels projectes del Comú per continuar impulsant la reactivació econòmica de la capital. A Canillo, els Cònsols Francesc Camp i Marc Casal van rebre Mons. Vives el dilluns 13 de juliol a la Casa Comuna, el van informar sobre l’activitat duta a terme pel Comú durant la pandèmia, i li van agrair el compromís de Càritas per atendre les necessitats bàsiques dels temporers que van haver de passar un temps a la Parròquia en condicions ben Església d’Urgell

13


precàries a causa del tancament de fronteres. Els Cònsols també van comunicar a Mons. Vives que el Comú ha fet donatius a Càritas Andorrana, AINA i Creu Roja Andorrana per agrair-los la seva implicació en la gestió de la pandèmia a Canillo, i el van informar sobre l’atenció que des del Comú s’ha prestat als padrins i a la gent que viu sola. Canillo, on viuen al voltant de 300 persones majors de 70 anys, serà la primera Parròquia andorrana a participar en una prova pilot comunitària del projecte APTITUDE (Agir pour la Prévention

Transpyrénéenne de la Dépendance), l’objectiu final del qual és promoure el benestar i la qualitat de vida de les

Acabada la ronda de visites, el Copríncep afirmà que “la ciutadania d’Andorra pot estar contenta dels seus Cònsols perquè han fet molt” persones grans del país i retardar al màxim els elements de fragilitat que condueixen a la dependència.

L’endemà, dimarts 14 de juliol, l’Arquebisbe i Copríncep es va reunir amb els Cònsols d’EscaldesEngordany, Rosa Gili i Joaquim Dolsa, que li van agrair la seva presència a la Parròquia i li van expressar la preocupació per les conseqüències econòmiques i socials de la crisi sanitària. També li explicaren les principals iniciatives endegades en favor de la gent gran, i la instal·lació d’“stop-labs”, que ha estat possible gràcies a la gran implicació del voluntariat escaldenc. Finalment, el divendres 17 de juliol, l’Arquebisbe i Copríncep es va reunir

L’Arquebisbe va cloure a Canillo la ronda de reunions amb els Cònsols de les set Parròquies (a dalt, a l’esquerra). A la dreta, durant la reunió amb els Cònsols d’Encamp. Al costat d’aquestes línies, amb els Cònsols d’Ordino. A la pàgina següent, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, amb els Cònsols de La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.


amb els Cònsols d’Ordino, Josep Àngel Mortés i Eva Choy. Com en les reunions anteriors, van comentar les mesures preses pel Comú per pal·liar els efectes de la pandèmia i van intercanviar impressions sobre les conseqüències immediates en els àmbits econòmic i social de la Parròquia i del país. El Cònsol Major van destacar també la generositat de la gent jove d’Ordino en oferir-se a ajudar la gent gran en tot allò que poguessin necessitar. Com a resum de les converses mantingues amb els Cònsols de les set Parròquies, el Copríncep afirmà

que “la ciutadania d’Andorra pot estar contenta dels seus Cònsols perquè han fet molt”, i subratllà la bona valoració que tots els Comuns fan de les institucions del país, també del Coprincipat, ja que van tots a la una: “Cadascú fa el que ha de fer perquè això és el que provoca que l’engranatge del conjunt de l’Estat funcioni bé”. Així mateix, l’Arquebisbe JoanEnric va estendre el seu agraïment al personal sanitari, als educadors, els treballadors dels serveis essencials i, especialment, els qui han atès generosament els col·lectius més

vulnerables, per la seva tasca esforçada i la seva capacitat de sacrifici, que han estat bàsics per sostenir el Principat d’Andorra durant la crisi sanitària. També va voler agrair que les esglésies es mantinguin obertes perquè tothom qui vulgui pugui expressar la seva fe; i destacà que és en aquests moments quan més s’ha de vetllar pels col·lectius més vulnerables, com la gent gran, els joves o les persones amb malalties o discapacitats, als quals se’ls fa molt més complicat un confinament.

Església d’Urgell

15


Una mirada especial a la gent gran 1

E

l 26 de juliol l’Església cele- societat són el veritable fonament en xement i honor per a la gent gran, bra la festivitat de Sant Joa- el que tots hauríem de recolzar-nos no hi pot haver futur per als joves, quim i Santa Anna, pares de per acollir, aixecar i oferir esperança per això cal evitar que es produeixi la Benaurada Verge Maria, dia que al nostre proïsme enmig de les difi- una ruptura generacional entre indediquem d’una manera especial a cultats de la vida. Com afirma el Papa fants, joves i gent gran. “Conscients la gent gran, ja que són els patrons Francesc: “La desorientació social d’aquest paper irreemplaçable de la dels avis. i, en molts casos, la indiferència i gent gran, l’Església es converteix Des del passat mes de març que es el rebuig que les nostres societats en un lloc on les generacions estan va decretar l’estat d’alarma al nostre mostren vers les persones grans, cridades a compartir el pla d’amor país, amb motiu de la pandèmia del criden no només a l’Església, sinó de Déu, en una relació d’intercanvi Covid-19, hem pogut contemplar com a tot el món, a una reflexió seriosa mutu dels dons de l’Esperit Sant. els més afectats per aquest virus han per aprendre a captar i apreciar el Aquest intercanvi intergeneracional estat els ancians, que ens obliga a canviar han mort en un gran la nostra mirada vers nombre en residènciles persones grans, es, hospitals i als seus a aprendre a mirar el domicilis. També, la futur juntament amb nostra gent gran, degut ells. Els ancians no a les circumstàncies són només el passat, tan excepcionals, són sinó també el present els que més han patit i el demà de l’Església” el drama de la solitud (Audiència del Papa i de la distància dels Francesc als particiseus éssers estimats. pants en el Congrés InTot això ens ha de ternacional “La riquedur a pensar, com a En una societat en la que es dona una excessiva importància al valor de la joventut, la gent gran ens sa dels anys”, Dicasteri ajuda a valorar el més essencial i a renunciar al que és transitori. Església i com a socieper als Laics, Família i tat, que “una emergència com la del valor de la vellesa” (Audiència del Vida, 31/01/2020). Covid-19 és derrotada en primer lloc Papa Francesc als participants en L’experiència viscuda durant amb els anticossos de la solidaritat” el Congrés Internacional “La riquesa aquest temps de pandèmia hau(“Pandèmia i fraternitat universal”, dels anys”, Dicasteri per als Laics, ria d’ajudar-nos també a tots, nota sobre l’emergència del Covid-19, Família i Vida, 31/01/2020). especialment als qui tenim algun Pontifícia Acadèmia per a la Vida, Però no n’hi ha prou amb contem- tipus de responsabilitat en l’ordena30/03/2020). plar el passat, encara que hagi estat ment civil i en la convivència social, En una societat en què moltes vega- en certs moments molt dolorós. Hem a descobrir que hem de canviar la des es reivindica una llibertat sense de pensar en el futur. No hauríem nostra manera de pensar i d’actuar en límits i sense veritat o en la que es d’oblidar mai aquelles paraules del les relacions socials i, especialment, dona una excessiva importància al Papa Francesc en les que afirmava envers la nostra gent gran. Des de valor de la joventut, la gent gran ens que una societat que abandona la l’exquisit respecte a la seva dignitat i ajuda a valorar el més essencial i a gent gran i prescindeix de la seva al bé comú de la societat, hem d’oferenunciar al que és transitori. La vida saviesa és una societat malalta i sen- rir-los una atenció i unes cures riques els ha ensenyat que l’amor i el servei se futur, perquè li falta la memòria. en humanitat i en veritables valors. als seus i als restants membres de la Allí on no hi ha respecte, reconeiSobre el drama viscut en l’atenció

1 Nota publicada pels Bisbes de la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i de la Subcomissió de Família i Defensa de la Vida de la Conferència Episcopal Espanyola amb ocasió de la Jornada pels afectats pel Covid-19, celebrada el 26 de juliol, festa de Sant Joaquim i Santa Anna.

16

Església d’Urgell


hospitalària a la gent gran, aconsellem prendre en consideració les paraules de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida: “En aquest moment, després d’haver fet tot el possible a nivell organitzatiu per evitar el racionament, s’ha de tenir sempre present que la decisió no es pot basar en una diferència en el valor de la vida humana i la dignitat de cada persona, que sempre són iguals i valuosíssimes. La decisió es refereix més aviat a la utilització dels tractaments de la millor manera possible en funció de les necessitats del pacient, és a dir, de la gravetat de la seva malaltia i de la seva necessitat de tractament, i a l’avaluació dels beneficis clínics que el tractament pot aconseguir, en termes de pronòstic. L’edat no pot ser considerada com l’únic i automàtic criteri d’elecció, ja que si fos així es podria caure en un comportament discriminatori vers els ancians i els més fràgils” (“Pandèmia i fraternitat universal”, nota sobre l’emergència del Covid-19, Pontifícia Acadèmia per a la Vida, 30/03/2020).

L’Església, en aquest dia especial, a més de recordar a tots i cadascun dels malalts i morts a causa del coronavirus i de forma particular a la gent

L’experiència viscuda durant aquest temps de pandèmia hauria d’ajudar-nos a tots a descobrir que hem de canviar la manera de pensar i d’actuar envers la nostra gent gran gran que ha patit aquest virus, eleva una pregària per l’etern descans de tots i vol destacar la importància de la gent gran en l’àmbit familiar i en la nostra societat. Que aquesta Jornada ens serveixi també per prendre consciència de la importància de la nostra gent gran i el valor fonamental que tenen en les nostres comunitats cristianes, com a motor i força de saviesa i experiència davant la vida. Ells són exemple i guia per als joves i infants, ja que no són

només destinataris de la pastoral evangelitzadora de l’Església, sinó veritables actors. “Avui dia, en les societats secularitzades de molts països, les generacions actuals de pares no tenen, majoritàriament, la formació cristiana i la fe viva que els avis poden transmetre als seus nets. Són la baula indispensable per a educar els infants i els joves en la fe” (Audiència del papa Francesc als participants en el Congrés Internacional “La riquesa dels anys”, Dicasteri per als Laics, Família i Vida, 31/01/2020). Finalment, convidem a pregar per la nostra gent gran, recordant les paraules del Sant Pare el passat 17 de març en l’Adoració al Santíssim: “Preguem al Senyor perquè estigui a prop dels nostres avis, de les nostres àvies, de tots els ancians i els doni força. Ells ens van donar la saviesa, la vida, la història. També nosaltres estem a prop d’ells amb la pregària”. Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i Subcomissió de Família i Defensa de la Vida (CEE)

Església d’Urgell

17


Dol per la mort de Francesc Badia Batalla, darrer Veguer Episcopal

F

rancesc Badia Batalla, qui fou el darrer Veguer Episcopal (1972-1993) durant el pontificat de Mons. Joan Martí Alanis, va morir en la Pau del Senyor el 14 d’agost a Sant Julià de Lòria, als 97 anys, després de llarg temps de servei al Principat d’Andorra. La missa exequial se celebrà el diumenge 16 d’agost a l’església parroquial de

Sant Julià i Sant Germà, presidida pel Rector, Mn. Chisvert, i amb l’assistència de molts amics i familiars. L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va enviar un missatge a la família en el qual expressava el sentit condol per la mort “del vostre estimat pare i avi, antic Veguer, Sr. Francesc Badia, amb tants serveis per a la Mitra d’Urgell”, a més d’assegurar les seves

La missa exequial tingué lloc el diumenge 16 d’agost a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria, presidida pel Rector, Mn. Chisvert.

18

Església d’Urgell

pregàries per ell perquè “el Senyor, misericordiós, l’aculli en el seu Regne etern, i li doni el premi de tot el que ha estimat i servit, de les seves moltes obres de caritat”. La notícia de la mort de Francesc Badia va generar nombroses mostres de condol per part dels que l’havien conegut, en les quals es destacava sobretot la seva bonhomia i la seva generositat. El Rector de Sant Julià va dedicar la missa del divendres al seu record, tot desitjant que “el seu estil perduri molt temps entre nosaltres”. L’excap de Govern, Albert Pintat, el recordà com “una persona discreta, sòbria, austera i sincera. Poques coses li eren indiferents. Era un humanista integral”. Un altre excap de Govern, Jaume Bartumeu, va evocar el seu paper en la taula tripartida que va discutir i pactar el projecte de Constitució el 1992: “Reunions llargues i tenses, debats jurídics i polítics i, al capdavall, l’acord”. Precisament l’aprovació de la Constitució del Principat en referèndum pel poble andorrà el 1993 significà el final de la institució de les Vegueries i, consegüentment, de la figura dels Veguers. L’ajuntament de Montblanc, on Francesc Badia havia nascut el 10 de gener del 1923, i que el va nomenar Fill Predilecte, va expressar el seu suport “a tota la família i amics en aquests moments difícils”. A Sant Julià de Lòria, on residia, el Conseller General Oliver Alís el va definir “com un exemple de saber fer i saber estar”, mentre que la Cònsol Menor, Mireia Codina, va qualificar la seva mort com “una gran pèrdua”. Càritas Parroquial de Sant Julià, on Francesc Badia havia col·laborat


molt activament durant anys, va fer públic un comunicat on, entre d’altres coses, diu: “el senyor Badia era, és i serà inspiració i model per a tots els qui formem Càritas Parroquial. Ell ha contribuït, i molt, des de la seva determinació guiada per la fe i l’humanisme cristià, a la posada en marxa i la continuïtat de molts dels projectes de la nostra humil Càritas.

1945, i obtingué també la diplomatura en art medieval. El 1972, Mons. Martí Alanis, que el considerava “un home íntegre, de principis ètics ferms, de caràcter bo i negociador, treballador infatigable i amb una família modèlica”, el nomenà Veguer Episcopal, càrrec des del qual fou un del principals impulsors del procés constituent a Andorra. Fou Magistrat del Tribunal

El 2009, Francesc Badia va ser distingit amb la condecoració pontifícia de Cavaller Comanador de l’Orde Eqüestre de Sant Gregori el Gran, que Mons. Vives l’imposà al Palau Episcopal.

Sempre atent a les necessitats dels altres, no permetia que ningú que acudís per demanar ajuda marxés sense rebre-la, mitigant els sofriments dels

Mons. Martí Alanis el considerava “un home íntegre, de principis ètics ferms, de caràcter bo i negociador, treballador infatigable i amb una família modèlica” més vulnerables empenyia els més joves a fer el mateix. Moltes gràcies senyor Badia, amic Francesc, pel vostre mestratge, per tanta bondat, tanta dedicació i sobretot per tant amor sembrat”. Francesc Badia es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el

de Corts d’Andorra i exercí també com a professor de Dret Penal a la Universitat d’Andorra. Va publicar diverses obres jurídiques, entre les quals “Recull de jurisprudència penal d’Andorra”, i també de recerca històrica, com “Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. 1936-1939”; i sobretot “El Copríncep Mons. Justí Guitart i el seu temps. 1920-1940”, una acurada crònica de l’episcopat del Bisbe Justí en uns anys especialment difícils a Espanya i a Andorra. El 2009, el Papa Benet XVI, a petició de Mons. Vives, atorgà a Francesc Badia la condecoració pontifícia de Cavaller Comanador de l’Orde Eqüestre de Sant Gregori el Gran, una de les més altes distincions que concedeix el Sant Pare als fidels laics.

ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

Si teniu un mòbil tipus “Smartphone” (telèfon intel·ligent) amb connexió a Internet, el podeu utilitzar per a connectar-vos a la web del nostre

Podreu

Bisbat.

accedir a

les notícies i tot el contingut de la web des d’allà on sigueu mitjançant el lector de codis

QR,

que serveix per

a accedir directament a pàgines web, vídeos, descàrregues, etc. teniu un

Si

ja

“Smartphone”

i teniu instal·lat el lector de codis

QR,

a través del

codi que reproduïm damunt d’aquestes línies accedireu directament a la web www.bisbaturgell.org Església d’Urgell 19



“Llums retingudes” de Manuel Pal 1 El vam estimar, el vam tenir entre els amics, el vam poder escoltar i ja l’enyorem

C

apellà i poeta. Manuel Pal i Casanovas, fill de cal Ribó d’Artedó, nascut el dia de Nadal del 1932 i finat el dia 18 de juliol del 2020 a La Seu d’Urgell. El vam estimar, el vam tenir entre els amics, el vam poder escoltar i ja l’enyorem. Va escriure bella poesia, va exercitar el desig d’escriure i a doll van rajar poemes i poemes,

frescos com l’aigua de la font, reposat com l’aigua de la bassa, brodats a punta de coixí, ben segats i garbellats, ben pastats i ben cuits. Amarats els poemes de sentiment al seu bressol d’Artedó, la bella miranda de l’Urgellet, com ens recordava l’Arquebisbe Vives en el funeral. Des d’aquella graonada a mig camí del Cadí, mossèn Pal ja de petit s’amo-

rosí amb els ulls oberts i la resta de sentits, voltat d’una natura senzilla i omnipresent, que l’acompanyaria tota la vida. Fent de capellà, el cor i les cames el portarien a la Pobla de Segur, a Ribes de Freser, a Oliana, a Noves de Segre, a Andorra la Vella, i a La Seu d’Urgell. Més endavant agafaria el camí de la plana i aniria a Bellcaire d’Urgell, Agramunt i Mafet.

Dos instants d’una vida dedicada a l’Església i a la poesia: en la seva primera celebració eucarística després de ser ordenat de prevere, i com a homileta a la Fira del Llibre del Pirineu el 2011. 1

Article publicat el 25 de juliol al Diari d’Andorra. Església d’Urgell

21


L’any 1985, amb 53 anys, el Bisbe Joan el retorna cap a la muntanya i des de la residència al Seminari de La Seu serveix Anserall, Castellciutat, Arfa i tota la banda del Baridà de la comarca de l’Alt Urgell: Arsèguel, Ansovell, Castellnou de Calcorze, Aristot, Bar, el Pont de Bar i el Querforadat. L’aplec de Boscalt, font del goig de mossèn Pal, els reunia tots:

Des de l’any 2002 acompanyà espiritualment qui, malalt o a les portes de la mort, era ingressat a l’hospital de La Seu d’Urgell. Tantes famílies mai no li agrairem prou la companyia i les paraules al cos i també al cor que era malalt i ell poc o molt els revifava -“Entorn el boix l’amor es fa rialla / en el prat verd. Si hi passa un jorn la dalla, / la vida abans hi ha esclatat. Oh roig / terreny i pedra moradenca, oh veu / del campanar sense campana, adéu! / Ara ja sé on la tinc la font del goig.” També com a capellà, des de l’any 2002 acompanyà espiritualment qui, malalt o a les portes de la mort, era ingressat a l’hospital de La Seu d’Urgell. Amb la bata blanca i la creu a la solapa, passava habitació per habitació a donar la mà i a confortar. Tantes famílies mai no li agrairem prou la companyia i les paraules al cos i també al cor que era malalt i ell poc o molt els revifava. Acostumat a trescar per la muntanya, a caminar, portava al clos tancat de les habitacions de l’hospital l’alenada d’aire i la fe viscuda. Portava la llum de la carena, la verdor del prat, l’estelada de la nit a la gent malalta, que eren dels poblets de la muntanya. Mossèn Pal havia voltat per aquestes terres i alhora també havia voltat molt món. Recordo una 22

Església d’Urgell

conferència seva explicant-nos un viatge a Rússia a meitat dels anys noranta, mostrant-nos la fotografia de l’avió bimotor que havien d’agafar a l’aeroport de Sant Petersburg, amb la gent que, ja embarcats, van haver de baixar i empènyer perquè no es volia engegar. Mossèn Pal ho explicava fent aquelles rialles expressives, tan seves. Gran viatger, a la seva doble cambra del Seminari, perquè amb una de sola no li haurien cabut, hi tenia records exòtics de països llunyans i llibres i llibres i més llibres, i música. Allà t’explicava joies del passat i neguit del present. Allà, mentre jo espiava fotos dels seus viatges, va escriure la tardor de 2013 els versos que posaríem a la capella de Sant Ermengol del Pont de Bar, restaurada i dignificada per voluntat seva i fer conjunt, al qual no ens podíem pas negar. Jo pensava que en el silenci d’encara no cinc minuts escrivia altra cosa quan, de cop, allargant la mà i mirant-me directe als ulls, amb aquell brio i torrent d’alegria tan característics d’ell, va dir: “té!”. I vaig llegir: -“Aquí Ermengol moria. / Del pont que hi erigia / i del poble que hi vivia, / sigui aquesta capella, / petita i bella, / per tots fidel record, / bon auguri i conhort”. Un mes després, el 3 de novembre de 2013, festivitat de Sant Ermengol, ens aplegàvem al Pont de Bar i l’Arquebisbe Joan-Enric presidia la missa i la restauració de la capella. Allà a la façana, quan hi aneu, llegireu els versos breus però profunds de mossèn Pal dedicats a Sant Ermengol i a la gent del Pont de Bar que allí tenia el bressol fins a la riuada de 1982. Home de cultura, tant humanística com eclesiàstica, ens brindà versos escrits amb la llum de la qual era capaç de copsar tant la naturalesa com a l’entorn, i dins de la persona humana. Del seu llibre “Exercitació del desig”, de l’apartat “Llums retingudes” fem claror amb alguns dels seus poemes, uns per al terral, altres per als amics:

-“Artedó. Artedune, ple de roures, / Artedune, roures verds, / de tu el cor ja no sap moure’s, / tens per tots braços oberts!”. -(Ramon Rossell i Serra) “Canillo i AINA, Andorra i Meritxell, / neus de Soldeu i rocs de Casamanya... / coneixen ton trepig i com s’afanya / sense parar, ton cor. Potser la pell / t’ha esgarrinxat algun cop la gavernera. / De nou, però, la flor de la grandalla / ha pogut més. Entorn la primavera / has convocat. I amb joves i quitxalla / sardana fas d’amor, que prega i balla / als peus d’Aquella que és la Flor Primera!” Del llibre “Vida t’estimo”, “Elegia

Gran viatger, a la seva doble cambra del Seminari, perquè amb una de sola no li haurien cabut, hi tenia records exòtics de països llunyans i llibres i llibres i més llibres, i música. rural”: -“Ai poblets de la muntanya, / qui us ha vist i qui ara us veu! / Encara hi ha qui s’afanya / a llaurar algun verd conreu, / però arreu feixes i feixes / -ara solitari ermot- / sangloten les seves queixes / en la solana i el sot. /.../ Omplien cares boniques/ les finestres i els balcons; / bells records, fets ara miques, / de rialles i cançons! / Encara toquen les hores / rellotges del campanar, / mes no hi ha algú als afores / per poder-les escoltar”. Quan s’escaigui que pugeu a Arsèguel i us enfileu cap a Ansovell i aneu a resar-li un parenostre al Santuari de Boscalt, en passar vora la capella del Carme, mossèn Pal us dirà: -“Tu que passes per aquí, / si vols bona companyia / saluda i prega a Maria / i ella amb tu farà camí”. Que per molts anys el puguem recordar. Jordi Pasques


El cedre del Líban d’AINA

É

s una història sensacional d’amor. Era l’estiu de 1975, Mn. Ramon de Canillo donava un cop de mà a Mn. Ermengol d’Encamp que era molt gran. Un diumenge, quan Mn. Ermengol baixava de celebrar l’Eucaristia al Pas de la Casa, en passar per sota del poblet de Ransol hi havia unes vaques que travessaven la carretera. El mossèn no les va veure i topà amb una d’elles. No es féu mal, però el cotxe va sortir molt mal parat. Des d’aquell diumenge, Mn. Ramon anà a celebrar la santa missa al Pas, que pertany a la Parròquia d’Encamp. En aquells anys 70, la gran majoria dels pares i mares trobaven feina els mesos d’estiu i feien estalvis per a l’hivern. També ho fan les nostres amigues, les formiguetes. El problema greu era que els nens i les nenes s’havien de quedar confinats sols a casa tot el dia. No hi havia esplais, ni “punts joves”. Els campaments del Consell General havien plegat. Un dia de l’estiu de 1975, al Pas, va passar el que ningú desitjava: un nen confinat sol a casa, tot el dia jugant, posà foc al pis. Sortosament, no hi hagué desgràcies personals. Com que els veïns del Pas estaven units formant una gran família, tots s’afanyaren a ajudar la família accidentada, i, després de l’Eucaristia, que se celebrava a la sala del cinema, es féu una reunió per parlar sobre l’accident. El Juanito del Borra preguntà: —“Què podem fer per a la mainada perquè no torni a passar un altre accident?” Mn. Ramon li va respondre: -“Jo acolliré els infants. De la cort de la rectoria de Canillo en faré un casal per a colònies populars”.

El cedre del Líban ha estat testimoni privilegiat de l’esdevenidor d’AINA durant els darrers quaranta anys. Església d’Urgell

23


És fàcil imaginar Mossèn Ramon resla sorpresa per part pongué: -“El cedre del dels veïns davant Líban, l’arbre bíblic per d’aquesta iniciativa. excel·lència”. Tots l’aprovaren i L’empresa regalà les l’aplaudiren. taules de pedra i bastí L’estiu de 1976 s’esuna font al costat de la trenaren les “Coqual plantaren el cedre lònies Populars de del Líban. Canillo” al Casal Sant Els obrers i els moSerni, amb 38 infants, nitors s’estranyaren 17 dels quals eren del que el mossèn estigués Pas. Els joveníssims enamorat d’un arbret monitors voluntaris tan escanyolit, i als comforen vuit alumnes de panys de la partida de les classes de Religió botifarra de cal Janet no de l’Institut Espanyol els hi va faltar temps per de Batxillerat. dir-li: -“Malaguanyats La necessitat els diners esmerçats d’unes colònies a en els arbres plantats a l’estiu era tan gran AINA. A la terra sobreque tres anys desvinguda de la carretera prés eren ja una nodel Forn no s’hi arrelarantena els particiran els arbres”. pants. El Casal no els El mossèn aguanpodia acollir. tava amb paciència L’any 1979 es va amorosa el reny dels celebrar l’Any Intermonitors: -“Mossèn, nacional del Nen. El arrenqui aquest arbre fet motivà el mossèn que no farà mai res i els monitors, que ja de bo, plantem-hi uns eren una vintena, a bedolls”. bastir una nova casa La mateixa cançó es al prat de Sant Joan Arrels de “l’Arbre de la Vida” d’AINA, amb els noms dels monitors traspassats durant els 44 anys repetia un estiu i un de Caselles, on ja s’hi de colònies. altre; fins al cinquè. El plantaven les tendes sisè any, el cedre va dels colonistes més grans que no resposta no es féu esperar: -“Amb créixer sis metres. S’havia passat cabien al Casal. unes taules de pedra a l’espai verd cinc anys estenent les arrels perquè Tot Andorra es posà mans a l’obra. i una plantada d’arbres”, respongué el sostinguessin. Aquelles arrels el Calia arranjar el prat que les riuades el mossèn. van fer fort i li van donar tot el que de la primavera havien malmès. necessitava per sobreviure i per En aquell any s’estava construint sostenir tota la seva majestuositat. la carretera del Forn de Canillo, i La necessitat d’unes colòAmb molta joia, el mossèn s’adreçà l’empresa constructora agraí que li nies a l’estiu era tan gran als monitors dient-los: —“¿ Sabíeu deixessin llençar al prat de Sant Joan que tres anys després de que tots aquests arbres han estat les runes que llevaven de l’obra. començar era ja una nodurant aquests anys lluitant dura“Ajudant, un és ajudat”. ment per tenir arrels? El cedre té un rantena els participants El prat quedà protegit, i amb l’aipropòsit diferent dels altres arbres xecament del terreny es bastí un companys, com el ploraner, el ciresemisoterrani per acollir els tallers EL cap de l’empresa, sorprès que rer, els pollancres... No obstant, tots i la sala de reunions dels monitors. demanés tan poca cosa en compa- són necessaris i fan de l’espai verd L’empresa constructora, agraïda al ració al servei que l’Església li havia d’AINA un paradís terrenal”. mossèn, li demanà en què li podi- fet, preguntà: -“Mossèn, quin és l’arHem de recordar sempre que tots en recompensar el gran favor. La bre al qual vostè té més devoció?” els dies de la nostra vida són impor24

Església d’Urgell


El raconet de la mística

Donar a fons perdut

D

euen ser molt pocs els qui es tanquen del tot i no donen mai res a ningú. Però, en general ens agrada que, quan donem, en puguem esperar alguna recompensa: la consolidació d’una amistat, que ens facin algun servei, que ens ho agraeixin sincerament, que hom ens tingui per persones sensibles i generoses o, si més no, n’esperem una tranquil·litat de consciència i un creixement de l’autoestima. ¿No ens agradaria semblar-nos una mica a Déu, també en això, aprenent a donar i donar-nos, sense intenció de treure’n cap profit, ni econòmic ni psicològic? Llegim a Isaïes: “Això diu el Senyor: ‘Oh

tants. Un bon dia ens dóna felicitat. Els mals dies ens donen experiència. Tots són essencials per a la vida. Tots els dies són sants i bons: els dies feliços ens mantenen afectuosos; i

Tots els dies de la nostra vida són importants. Un bon dia ens dóna felicitat. Els mals dies ens donen experiència els intents de pujar al Casamanya, a l’Estanyó (com enguany), i als cims que calgui, ens fan forts. Els dies de penes ens fan humans. Els dies de caigudes ens fan humils. Els dies d’èxits ens donen ganes de continuar grimpant... Confiem les nostres dificultats a la dolça Mare de tots. Jo ho faig també

tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi

Si el cor dels creients fos compassiu com el de Jesús, potser sobraria de tot per a les necessitats del món sencer sense diners, sense pagar res. (...) Veniu a mi i us saciareu de vida’”. Si ho intentéssim, seríem imitadors de Déu que, a nosaltres, ens dóna gratis tot el que tenim de material i d’espiritual, de temporal i d’etern. Endemés, aquesta actuació acre-

a Ella, la meva Confident, i aquesta és per a tots la seva resposta: “Si no aconsegueixes el que anheles, no et desesperis; potser només estàs estenent les arrels”. Les arrels regalen tanta saba que la capçalada del cedre del Líban d’AINA arriba a les portes del cel, on Mn. Manuel Pal els canta: “D’AINA Mare Verge monitora del somriure fi, la transformadora de l’humà diví, mon cor us implora, transformeu-lo així. A la falda un dia portàreu l’Infant, l’Infant que creixia s’anava fent gran, l’Infant que tenia

ditaria en nosaltres la virtut de la compassió pels necessitats i marginats, com ho féu Jesús: “Quan desembarcà veié una gran gentada, se’n compadí i curava els seus malalts”. No content amb això, digué als apòstols que volien acomiadar-los perquè s’anessin a comprar menjar: “No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Dels cinc pans i els dos peixos beneïts per Jesús i distribuïts pels apòstols “tothom en menjà tant com volgué” i en sobraren dotze coves. Si el cor dels creients fos compassiu com el de Jesús, potser sobraria de tot per a les necessitats del món sencer. Mn. Enric Prat

bel destí davant. Si un dia les penes i l’aigua i el vent les hores serenes trenquen un moment, per Vós seran plenes de goig novament. La pregària vostra obre el cor de Déu i la imatge ens mostra tot el bé que feu: de la vida nostra fer un nou Crist vulgueu!” (Mossèn Manuel Pal, a AINA, maig de 2018). Els ainistes, tocant els cims, continuen grimpant! Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

25


Càtedra de Pensament Cristià

Millorar com a éssers humans

L

a idea clau del transhumanisme pivota al voltant de la noció de millorament (enhancement). Aquest concepte inclou, implícitament, una noció de bé, però també d’un arquetip o tipus ideal, per emprar l’expressió de Max Weber (1864-1920). Sense arquetip, és impossible discernir si un ésser millora o no. Aquí, com veurem,

El debat sobre el millorament de l’espècie humana té unes dimensions que transcendeixen el camp pròpiament ètic i assoleix unes dimensions polítiques rau un dels principals problemes del transhumanisme: la noció de bé que hi ha implícita. La idea del millorament que està

latent en el discurs transhumanista es concreta en la següent tesis: esdevenir més intel·ligents, més feliços i més forts, mitjançant l’elaboració d’un cos més resistent a les malalties, a l’estrès, o bé per la millora de l’agudesa dels nostres sentits o per la creació de nous sentits. En suma, s’aspira a una versió 3.0 del cos humà. La millora, però, no és una pràctica unívoca. Es pot millorar en diferents dimensions. No és el mateix una millora muscular o de resistència aeròbica, que una intervenció tècnica per incrementar la capacitat de retenció cerebral o una reducció del coneixement a un codi materialitzable i transferible a subjectes diferents o a màquines artificialment pensants. L’ésser humà ha mantingut durant mil·lennis la seva estructura corporal, una estructura que ha estat la

resultant d’un llarg procés evolutiu. Modificar aquesta morfologia representa una oportunitat que brinda la tecnologia. No som enfront d’un relat de ficció, sinó enfront d’una

Els transhumanistes defensen l’indeterminisme antropològic. Refusen la idea d’una naturalesa humana fixa i estàtica, d’una substància individual de naturalesa racional realitat que ja ofereix múltiples exemples. El debat sobre el millorament de l’espècie humana té unes dimensions que transcendeixen el camp pròpiament ètic i assoleix unes dimensions polítiques perquè, en cas que es permetés l’exercici de la plena

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. 26

Església d’Urgell


llibertat en l’aplicació de les biotecnologies en el cos humà, tindria greus efectes en el cos social, en la vida de la polis. De fet, el debat sobre l’abast del millorament humà en l’estructura social i política rep el nom de “biopolítica del millorament”. En la lògica transhumanista, la llibertat és primària a la naturalesa. L’ésser humà és radicalment lliure i mitjançant la col·laboració de les biotecnologies pot fer realitat tots els seus somnis. L’argument determinista queda esmicolat. No hi ha una naturalesa pètria, impossible de modificar. Cada ésser humà pot ser el que desitja esdevenir; pot desafiar els límits naturals que li són imposats de bell antuvi en néixer i recrear-se indefinidament. Tinc capacitat de modificar les meves qualitats fenotípiques, de millorar les meves destreses naturals i de crear-ne de noves, desafiant l’espai, el temps, els topalls propis de la condició humana. Fins i tot, puc ser lliure de morir o de no morir. Ni tan sols la mort es planteja com un fet irreversible i fatal. Contra el determinisme biològic, els transhumanistes defensen l’indeterminisme antropològic. Des del paradigma transhumanista es refusa, doncs, la idea d’una naturalesa humana fixa i estàtica, d’una substància individual de naturalesa racional. L’ésser humà és un ésser indeterminat, que no posseeix cap naturalesa en si mateix, ni és la imatge de cap ésser superior. Es crea mitjançant els artefactes tècnics, es determina a si mateix i es dóna la seva pròpia forma i el seu telos. Tot

amb les seves mans. Ell és el demiürg de si mateix, el déu menor que, mitjançant la seva voluntat de transcendir-se i les seves habilitats tècniques, crea un arquetip i vetlla per assolir-lo, però un cop assolit, en crea, de nou, un altre i, així, successivament, en una cursa sense fi. La identitat humana, però, no es pot comprendre al marge de la dimensió corporal. La visió de la corporeïtat que hi ha latent en el transhumanisme és, com a mínim, discutible. El cos no és un pur element adjacent. Per això, unir el cervell d’un ésser humà trasplantat a un ordinador no garanteix la pervivència de la identitat d’aquest ésser, perquè la identitat humana inclou, necessàriament, la carn. Per a la majoria de El cos no és un pur element persones, el millorament adjacent; la identitat humana és un objectiu desitjable inclou, necessàriament, la carn. en si mateix. Segons els és obert: tant el seu present com transhumanistes, el mitel seu futur. L’únic fix és el passat, jà per assolir-ho no hauria de ser però pot esborrar-lo o modificar-lo èticament rellevant. I, no obstant si li interessa, perquè la consciència això, el mitjà sí que és rellevant en del passat depèn de la memòria i la el discerniment ètic. No solament memòria està ubicada en una àrea el fi ha de ser excel·lent, també ho del cervell. No està cridat a ser un han de ser els mitjans per assolir-lo. esclau dels esdeveniments que van Guanyar una cursa és un mitjà legítenir lloc en el passat, ni ha haver tim, però vèncer mitjançant l’engany de viure instal·lat en un cos que no o la manipulació no és acceptable ha escollit i li ha vingut donat per des del punt de vista ètic. Ampliar el naixement. Té capacitat i destresa propi negoci és legítim des del punt per construir el món que habita, de vista ètic, però fer-ho mitjançant però, a la vegada, per construir-se el frau, l’estafa o l’economia suba si mateix amb els objectes i els mergida, vulnera els principis ètics. artefactes que elabora amb la seva Dit això, la pregunta és clara: intel·ligència. ¿Per què no hauria de ser legítim L’ésser humà no preexisteix, doncs, millorar-se a si mateix mitjançant com una idea platònica en el món ei- l’enginyeria genètica? ¿Quin mal es dètic. Tampoc en la ment de Déu. No causa amb això? ¿A qui es perjudica? hi ha un eidos del qual sigui imatge i semblança, ni una còpia mal feta Francesc Torralba, que un demiürg ociós ha reproduït Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

27


Dietari Ireneu Segarra, fill d’Ivars d’Urgell, i gran músic i modernitzador de l’Escolania. Després d’un diàleg sobre el Principat i les vivències de la pandèmia soferta, compartiren tots junts un esmorzar de germanor.

TROBADA DE FINAL DE CURS DEL SEMINARI INTERDIOCESÀ A LA SEU Els dies 1, 2 i 3 de juliol va tenir lloc al Seminari de La Seu d’Urgell la trobada de final de curs de tots els seminaristes del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (SMI). Fins aquests dies havien estat cadascú a la seva Diòcesi o llar familiar, o Parròquia, confinats, i aquesta trobada ha estat molt important per compartir les vivències dels dies de pandèmia així com per enfocar l’aprofitament del temps d’estiu. Els van acompanyar el Rector i el Vicerector, així com el Director Espiritual, amb l’Arquebisbe Joan-Enric Vives que és el Bisbe delegat per al SMI. Van ser tres dies intensos de comunió viscuda i amistat, de pregària, de reflexió i festa, així com d’excursions i de comiat dels alumnes de cinquè que ja acaben el temps de convivència comunitària al Seminari Interdiocesà a Barcelona. Durant la trobada van residir al Seminari de La Seu d’Urgell, i van tenir una tarda de compartir a fons i llargament, destacant el que més els havia interrogat i servit del temps de pandèmia i de la situació dura de confinament, amb l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. El dia 2 van tenir un temps 28

Església d’Urgell

REUNIÓ AMB L’AMBAIXADOR D’ANDORRA DAVANT LA SANTA SEU

Durant la trobada a La Seu d’Urgell, els seminaristes van poder gaudir de la natura amb excursions a Sant Joan de l’Erm i a Engolasters.

de recés, predicat pel Vicari Episcopal d’Urgell, Mn. Antoni Elvira, i a la tarda van fer una excursió a Sant Joan de l’Erm. I el darrer dia, una excursió al llac d’Engolasters, al Principat d’Andorra, i una festa de comiat.

històrica sobre la figura del Bisbe d’Urgell com a Copríncep d’Andorra, i, posteriorment, els guià en una visita a la sala d’actes de la Casa del Bisbat, on hi ha els retrats dels personatges més il·lustres de la historia de la Diòcesi, entre els quals el monjo P.

El 4 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra mantingué una entrevista institucional durant la seva visita a Sant Julià de Lòria amb l’Ambaixador del Principat d’Andorra davant la Santa Seu, Excm. Sr. Carles Álvarez Marfany, i van compartir el moment del país i de les seves bones relacions institucionals amb la Santa Seu. L’Ambaixador li va exposar les impressions sobre la seva missió diplomàtica, que emprèn amb il·lusió i

VISITA DELS ESCOLANS QUE ACABEN L’ETAPA DE L’ESCOLANIA DE MONTSERRAT El dissabte 4 de juliol, dins la seva estada a La Seu d’Urgell, el grup de l’Escolania de Montserrat que enguany acaba una etapa va visitar l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat dels monjos P. Efrem de Montellà, Prefecte de l’Escolania, i P. Bernat Juliol, Sotsprefecte. Mons. Vives oferí als escolans una breu explicació

L’Arquebisbe rebé els escolans de l’Escolania de Montserrat i els guià en una visita a la Casa del Bisbat.


FELICITACIÓ DEL COPRÍNCEP D’ANDORRA AL NOU PRIMER MINISTRE DE FRANÇA

E

l 5 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va fer arribar, a través de l’Ambaixadora de França a Andorra, una carta de felicitació al nou Primer Ministre de França, Excm. Sr. Jean Castex, conegut del Copríncep per haver estat Alcalde de Prada de Conflent i haver-lo rebut oficialment el 2018 en l’ocasió dels 50 anys de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, juntament amb el Síndic d’aleshores, M.I. Sr. Vicenç Mateu. En la carta, Mons. Vives li diu, entre altres coses:

“Rebeu les meves cordials felicitacions en nom propi i del Principat d’Andorra amb motiu de la vostra designació per al càrrec de Primer Ministre del Govern de França, President del Consell de Ministres. Treballareu en endavant en estreta col·laboració amb el President de la República i Copríncep d’Andorra, S.E. Emmanuel Macron. Desitjo a V.E. que en la vostra tasca de dirigir l’acció de govern exerciu un servei bo i excel·lent envers tots els ciutadans en les seves necessitats i sensibilitats diverses, i amb una preocupació

L’Excm. Sr. Jean Castex és el nou Primer Ministre de França.

preferent per la justícia, la pau i el progrés de la Nació Francesa. Us asseguro, Excel· lència, que el Principat d’Andorra i les seves Autoritats volem mantenir i enfortir els profunds

va iniciar el ministeri pastoral com a nou Rector Mn. Josep Uriel Álvarez Bedoya, Arxiprest de NúriaCerdanya, i se n’acomiadà qui havia estat Rector fins aleshores, Mn. Ramon Arderiu Forcada, que, un cop jubilat, fixarà la seva residència a Puigcerdà per col·laborar-hi pastoralment.

vincles històrics i fraterns que ens uneixen a la República Francesa. És per això que jo encomano el vostre treball a Déu perquè us ajudi en aquest noble servei nacional que ara inicieu”.

La pressa de possessió canònica fou presidida pel Vicari General d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, i va comptar amb la presència de l’Alcalde de Llívia, Elies Nova, i d’un nombrós grup de fidels que van voler agrair la tasca de Mn. Ramon Arderiu a la Parròquia i donar la benvinguda a Mn. Josep Uriel Álvarez.

Mons. Vives es reuní a Sant Julià de Lòria amb l’Ambaixador d’Andorra davant la Santa Seu.

responsabilitat, per tal de representar adequadament Andorra davant una de les diplomàcies més antigues i amb més pes històric per al Principat d’Andorra. El Copríncep l’encoratjà en la seva missió.

INICI DEL MINISTERI PASTORAL DEL NOU RECTOR DE LLÍVIA Diumenge 5 de juliol, dins l’Eucaristia dominical a la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia,

Mn. Josep Uriel (al centre) succeeix Mn. Ramon Arderiu (dreta) com a Rector de Llívia. Església d’Urgell

29


FUNERAL PER LES VÍCTIMES DE LA PANDÈMIA A LA CATEDRAL DE SANTA MARIA DE L’ALMUDENA

E

l 6 de juliol al vespre es va celebrar a la Catedral de Santa Maria de l’Almudena una missa funeral per les víctimes del Covid-19 a tot Espanya, presidida pel Cardenal Arquebisbe de Madrid, Mons. Carlos Osoro, i concelebrada pel President de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Cardenal Mons. Joan Josep Omella; el Nunci de la Santa Seu a Espanya i Andorra, Mons. Bernardito C. Auza; i els Bisbes de la Comissió Permanent de la CEE, entre els quals l’Arquebisbe de Tarragona, l’Arquebisbe d’Urgell i els Bisbes

30

Església d’Urgell

de Terrassa i de Tortosa, amb altres Bisbes i sacerdots. Hi van assistir els Reis

d’Espanya amb les seves filles; la Vicepresidenta del Govern d’Espanya i altres Autoritats, a més d’un bon grup de familiars de persones que han perdut la vida a causa de la pandèmia. A l’homilia, Mons. Osoro subratllà que en un temps en què sembla que tot s’ha enfosquit, com és aquest de la pandèmia, no estem sols: Déu ens acompanya i no ens deixa. Som tots fills de Déu i, per això, germans entre nosaltres. Oblidar aquests substantius i viure d’adjectius,

com tantes vegades fem, és un suïcidi. Va posar en valor aquelles persones, creients i no creients, que han donat una senzilla lliçó de solidaritat fins a posar en risc la pròpia vida per tenir cura dels altres, sense fer cas al sectarisme, a la crispació i a l’enfrontament. I, finalment, recordà les tres crides que el Senyor ens fa als que vivim en comunió amb Ell: defensar el dret a l’esperança, donar ànims i no guardar-nos el tresor que és Jesucrist per a nosaltres.


A l’homilia, el Vicari General va destacar i agrair els 20 anys de servei i dedicació de Mn. Ramon a la Parròquia de Llívia i a altres Parròquies de la Cerdanya, i a Mn. Josep Uriel, bon coneixedor ja de la Cerdanya i Arxiprest, li va desitjar molts fruits en el seu nou ministeri. I fent-se ressò de la crida de Jesús a l’ Evangeli (“Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats”), va glossar la importància de la virtut de la humilitat per anar a Jesús i trobar aquest repòs que tots tant desitgem. A continuació, es va llegir el nomenament com a Rector de Mn. Uriel, qui va fer el jurament de fidelitat i la professió de fe davant la comunitat parroquial. Al final de la celebració els fidels pogueren saludar Mn. Ramon i Mn. Josep Uriel, i compartir joiosament el relleu a la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia.

INICI DEL CAMÍ DE LES ESGLÉSIES SOLIDÀRIES A SANT JULIÀ DE LÒRIA La Parròquia de Sant Julià de Lòria ha programat del 8 de juliol al 30 de setembre el Camí de les Esglésies Solidàries, que consisteix en la visita a les esglésies de Sant Julià i Sant Germà i de Sant Serni de Nagol, i al Santuari de la Mare de Déu de Canòlich. A l’església de Sant Julià i Sant Germà, els visitants podran contemplar els mosaics d’art litúrgic, plens de llum i de color, realitzats pel sacerdot jesuïta, teòleg, escriptor i artífex d’art sa-

L’església de Sant Serni de Nagol és un dels temples que formen part del Camí de les Esglésies Solidàries.

cre, P. Marko Ivan Rupnik, anomenat el Miquel Àngel del segle XXI. Mentre que a l’església de Sant Serni de Nagol, edificada l’any 1055, podran apreciar un dels principals exponents del romànic andorrà. Per últim, la visita al Santuari de la Mare de Déu de Canòlich, ofereix la possibilitat d’un temps de recolliment i de pregària davant la imatge de la Patrona de la Parròquia, i alhora gaudir de la bellesa del paratge natural on està ubicat el temple. Els diners recaptats amb aquesta iniciativa es destinaran íntegrament al

rebost solidari de Càritas Sant Julià.

REUNIÓ AMB LES DIRECTORES DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL El 8 de juliol, l’Arquebisbe Joan-Enric va rebre al Palau Episcopal la Directora del col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella, Anna Villas Balasch, qui el va informar de la marxa del centre i del treball desenvolupat pels alumnes durant el curs 2019-2020. També l’informà del conjunt d’iniciatives que el col·legi va posar en marxa per pal·liar la incidència

de la pandèmia en la tasca educativa i perquè les classes lectives poguessin continuar duent-se a terme de forma telemàtica, a més de mantenir l’atenció a treballadors i famílies. La reunió també va servir per presentar qui a partir de l’1 de setembre succeirà Anna Villas en la direcció del col·legi, un cop formalitzada la seva jubilació. La nova Directora serà Maria Josep Pascual Sabaté (Tarragona, 1973), actual Coordinadora del Servei d’Assessorament Psicopedagògic del col·legi, del qual és professora des del setembre de 2003. Maria Josep Pascual està casada i és mare de dos fills. És Llicenciada en Psicologia Clínica i té un postgrau en teràpies psicològiques per la Universitat de Barcelona. Des del 2003 és membre del Servei d’Assessorament Psicopedagògic del col·legi i el curs 2019-2020 ha cursat un màster en Direcció de Centres Educatius a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i la Facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Durant tot aquest curs ha treballat estretament amb Anna Villas per preparar-se per assumir la direcció del centre el curs 2020-21 i assegurar una bona transició.

VISITA DEL CAP DE GOVERN I DE LA SÍNDICA GENERAL

D’esquerra a dreta, Anna Villas, Mons. Vives i Maria Josep Pascual, al Palau Episcopal.

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre la tarda del 8 de juliol al Palau Episcopal el Cap de Govern del Principat Església d’Urgell

31


El Cap de Govern d’Andorra i la Síndica General van informar el Copríncep de les iniciatives endegades superar la crisi sanitària i per pal·liar les conseqüències de la pandèmia.

d’Andorra, M.I. Sr. Xavier Espot, i la Síndica General, M. I. Sra. Roser Suñé. Aquesta era la primera trobada institucional conjunta presencial del Cap de Govern i la Síndica General amb el Copríncep Episcopal després del confinament imposat a causa de la pandèmia del Covid-19, durant el qual, tanmateix, Mons. Vives va mantenir un contacte telefònic constant amb les autoritats andorranes per seguir la situació al país. El Cap de Govern i la Síndica General van informar el Copríncep de la feina feta des del Govern i des del Consell General per tal de superar la crisi sanitària, i de les principals iniciatives endegades per ambdues institucions per tal de pal·liar les greus conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia. Així mateix, es va agrair i destacar el treball de Càritas a través del servei a les Parròquies que ha acompanyat moltes persones vulnerables. La trobada s’emmarcà dins de les disposicions de 32

Església d’Urgell

la Constitució del Principat d’Andorra que preveu que els Coprínceps siguin informats regularment dels afers de l’Estat.

COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL CONVENI AMB FERROCARRILS DE LA GENERALITAT El 9 de juliol va tenir lloc una reunió telemàtica de la comissió de seguiment prevista en el conveni entre el Bisbat d’Urgell i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Turisme i Muntanya sobre el Santuari de la Mare de Déu de Núria i les activitats de Vall de Núria. Presidiren la reunió l’Arquebisbe d’Urgell i el President de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font. Per part del Bisbat d’Urgell van participar en la reunió Mn. Josep M. Mauri, Mn. David Codina i el Delegat diocesà per als Assumptes Econòmics, Carles Martín; mentre que per part de Ferrocarrils de la Generalitat hi van participar el Director de FGC Turisme i Muntanya,

Antoni Sanmartí; el Director de Vall de Núria, Antoni Casals; i Maria Elena Vidal, en substitució de Teresa Planes, com a Secretaria. Es va presentar la Memòria de Vall de Núria 2019 i el seguiment de l’activitat a Vall de Núria, especialment pel que fa a la crisi causada per la pandèmia del Covid-19 i les seves implicacions. També es van presentar les millores que es preveu dur a terme properament.

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ EPISCOPAL DE LA CEE PER AL CLERGAT I ELS SEMINARIS El 9 de juliol, l’Arquebisbe Joan-Enric, com a President de la Comissió Episcopal per al Clergat i els Seminaris de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), va mantenir una reunió telemàtica des de La Massana (Andorra) amb els membres de la Comissió per estudiar la renovació dels dos directors del Secretariat, Rv. Juan Carlos Mateos i Rv. Sergio Requena, i compartir les re-

flexions de la junta de tots els directors, presidits pel Secretari general, Mons. Luis J. Argüello. Així mateix, Mons. Vives els informà de la darrera Comissió Permanent de la CEE, i de la imminent publicació del “Pla de formació sacerdotal”, aprovat al novembre passat, a més del calendari de trobades de les àrees de la Comissió i la possible adscripció de cada Bisbe a una o dues àrees. Finalment es va preparar el proper encontre de Rectors i formadors de Seminaris Majors, que ha de tenir lloc l’octubre vinent si les condicions sanitàries ho permeten, i l’encontre de diaques permanents amb les famílies, que està previst per a la festa de la Immaculada del proper desembre.

TROBADA DE MONS. VIVES AMB MANS UNIDES ANDORRA El 14 de juliol, Mons. JoanEnric Vives va mantenir una trobada a Santa Maria del Fener, a Andorra la Vella, amb la Junta Directiva de

La Junta de Mans Unides Andorra va informar l’Arquebisbe sobre els projectes que ha pogut impulsar gràcies als donatius de particulars i de diverses institucions.


CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE SANT CRISTÒFOL ARREU DE LA DIÒCESI

A

molts municipis de la Diòcesi d’Urgell es va celebrar la festivitat de Sant Cristòfol amb la tradicional benedicció de vehicles i de conductors, tot coincidint amb la Jornada per la Responsabilitat en el Trànsit convocada per la Pastoral en Carretera de la Conferència Episcopal Espanyola. A tot arreu la celebració es va fer seguint els protocols sanitaris establerts amb motiu de la pandèmia del Covid-19. Així, a Agramunt, a la capella de la Mare de Déu del Socós, a tocar del riu Sió, l’11 de juliol va tenir lloc a migdia la celebració de la missa a llaor del sant protector dels conductors i dels vianants. Durant la celebració es va pregar per les 48 víctimes mortals que hi hagut a Catalunya fins a final del juny, i també es va tenir un record pels accidentats, de vegades gent molt jove que ha quedat amb dificultats de mobilitat i de salut. El Rector de la Parròquia, Mn. Jaume Mayoral, va recordar la necessitat de seguir les directrius de seguretat i bona conducció, i va explicar que la benedicció que

Mans Unides Andorra, encapçalada per la seva Presidenta Delegada, Meritxell Farrero. Hi van assistir la Presidenta de Mans Unides d’Urgell, Teresa Cabanas, i l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries.

AGRAMUNT

es faria tot seguit no era només pels vehicles sinó pels seus conductors i les persones que els utilitzen. Al finalitzar la missa es van beneir uns punts de llibre amb una pregària per resar a Sant Cristòfol, amb els quals es va obsequiar els conductors que van dur a beneir els seus vehicles: gairebé un centenar de automòbils, a més d’un bon nombre de camions i bicicletes i altres mitjans de locomoció, van desfilar per davant de la capella per rebre la benedicció del Rector, tal com marca la tradició. Les almoines que van oferir els conductors es destinaran a l’arranjament i manteniment de les campanes de l’església parroquial. També a Andorra els mossens van beneir els

La Junta va informar l’Arquebisbe sobre la campanya d’enguany, ja tancada al maig, i sobre els projectes que Mans Unides Andorra ha pogut impulsar gràcies als donatius de particulars i

vehicles i van regalar als conductors una medalla, un clauer o una estampa de Sant Cristòfol. S’hi van congregar molts conductors particulars, i també

Al poble d’Anyós, on hi ha una església romànica del segle XII consagrada a Sant Cristòfol, la festa del sant va coincidir la celebració de la Festa Major del poble; mentre que a Canillo Mn. Ramon Rosell fou l’encarregat de la benedicció dels vehicles que es van congregar a la plaça Carlemany de la població. A La Seu d’Urgell enguany es van anul·lar els tradicionals actes festius previstos i només va tenir lloc l’Eucaristia a la Catedral a llaor de

SANT JULIÀ DE LÒRIA

xofers dels vehicles dels diversos serveis públics i professors d’autoescola, especialment a Sant Julià de Lòria, on el Rector, Mn. Chisvert, els beneí el divendres 10 de juliol a la porta de l’església parroquial.

de diverses institucions, i que els han permès ajudar, en la mesura de les seves possibilitats, a millorar les condicions de vida de diferents comunitats de països en vies de desenvolupament.

Sant Cristòfol, presidida pel Vicari General i Rector de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri, i en la qual van participar els conductors i membres de l’associació de la ciutat dedicada al Patró dels conductors.

També van tractar de l’interès de Mans Unides Andorra per mantenir el propòsit d’ajudar aquells països en vies de desenvolupament on els efectes de la pandèmia actual han estat més greus. Església d’Urgell

33


REUNIÓ DELS BISBES DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE A SANT FELIU DE LLOBREGAT

E

l dimecres 15 de juliol, la Casa de l’Església de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat acollí la reunió núm. 238 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), a la qual hi van assistir tots els seus membres tret de Mons. Salvador Giménez, Bisbe de Lleida, que va participar telemàticament a causa del confinament decretat a la comarca del Segrià. 1. Els Bisbes van reflexionar sobre el retorn a la normalitat de la vida social i pastoral a les deu Diòcesis que formen la Conferència Episcopal Tarraconense després d’haver-se declarat l’estat d’alarma a causa de la pandèmia del Covid-19, i han emès una nota que transcrivim al final d’aquest comunicat. 2. Tal com s’havia anunciat, els dies 25 i 26 de juliol a les Catedrals de totes les Diòcesis se celebraran les misses funerals pels qui han mort durant la pandèmia del Covid-19 [veure pàgines 10 i 11 en aquest mateix número]. Al Bisbat de Solsona ja es va celebrar el mes de juny i el Bisbat de Lleida ha ajornat la celebració a causa de les mesures sanitàries aplicades en aquell territori. Seran unes celebracions en què també es pregarà per les persones grans i els avis, així com per totes aquelles persones i col·lectius que han atès els malalts i alleujat el sofriment dels afectats pel coronavirus i

34

Església d’Urgell

els seus familiars, o han fet que els serveis essencials seguissin funcionant. 3. Els Bisbes van rebre la visita de la Gna. Milagros López Gutiérrez, Presidenta de l’Associació de Centres Sociosanitaris Catòlics de Catalunya, i de Mn. Josep Vidal i Perelló, diaca permanent de l’Arquebisbat de Barcelona, President de l’associació empresarial CESOCAT, que exposaren com s’ha viscut a les residències d’ancians d’ençà que va declarar-se el confinament. Explicaren el treball que s’ha fet, molts cops sense suficients recursos sanitaris, i com el personal que treballa en aquests centres ha realitzat una extraordinària atenció als residents i a les seves famílies. Van assenyalar així mateix les dificultats de tot tipus que aquesta situació ha comportat per a les residències d’ancians.

Els Bisbes van agrair la informació i els animaren a continuar fent un bon treball d’assistència i dignificació dels ancians. També demanaren als responsables del Govern que facilitin tot l’ajut necessari a les persones grans i a les residències d’ancians en aquests difícils moments, per tal que no es repeteixi la manca de materials i de personal que s’ha donat en alguns moments de la crisi. 4. Van rebre també la visita de la directora de “Signes dels Temps”, Montserrat Esteve, que els presentà el projecte de la nova etapa d’aquest programa de Televisió de Catalunya sobre l’actualitat de l’Església, en emissió des de 1986 fins al present de manera continuada. Esteve explicà que el programa vol ser un espai obert i proper per donar a conèixer l’espiritualitat cristiana i la rica

vida pastoral de l’Església Catòlica, amb protagonistes de Catalunya i d’arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no violència i la sostenibilitat del planeta. 5. Els Bisbes van ser informats de les activitats del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ) durant el curs 2019-20, tant les que es van fer abans de la declaració de l’estat d’alarma com les que s’han fet telemàticament i a través de les xarxes socials durant el temps del confinament. 6. Van tractar també diverses qüestions relatives a l’economia de les Diòcesis catalanes, la litúrgia i la catequesi. Van cloure la reunió invocant Santa Maria, Mare de l’Esperança, Mare de la Misericòrdia i Consol dels Emigrants, noves advocacions que el Papa


Francesc ha incorporat a les lletanies lauretanes que sobretot preguem en el Sant Rosari. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC) Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense

1. En aquests moments del desconfinament animem els fidels catòlics a retornar, de manera presencial, a la celebració de l’Eucaristia dominical, que és la Pasqua setmanal dels creients i l’aliment de vida eterna que sosté la nostra vida cristiana. El Catecisme de l’Església Catòlica ens recorda que “la participació en la celebració comuna de l’Eucaristia dominical és un testimoni de pertinença i de fidelitat a Crist i la seva Església. Els fidels proclamen així la seva comunió en la fe i la caritat. Testimonien alhora la santedat de Déu i la seva esperança de la salvació. Es reconforten mútuament, guiats per l’Esperit Sant” (CEC n. 2.182) 2. Convé recordar que els fidels que, per malaltia o qualsevol altra causa greu -com pot ser la que encara estem vivint en moltes regions i comarques-, es veuen impedits d’assistir a les celebracions litúrgiques, que procurin unir-se de la millor manera possible a la celebració de la missa dominical, preferiblement amb les lectures i oracions

previstes en el missal per a aquell dia, així com amb el desig de l’Eucaristia i la recitació de l’oració de la “comunió espiritual”. La retransmissió televisiva, radiofònica o per altres mitjans de l’Eucaristia ha estat durant aquesta pandèmia, i ho continua sent, una preciosa ajuda, sobretot si es completa amb el generós servei dels ministres extraordinaris que porten la comunió eucarística als malalts. 3. Reunir-se per a l’Eucaristia i sobretot el diumenge, el Dia del Senyor, abans que un precepte, ha de ser viscut com una exigència inscrita profundament en l’existència cristiana. És d’importància capital que cada fidel estigui convençut que no pot viure la seva fe, amb la participació plena en la vida de la comunitat cristiana, sense prendre part regularment en l’assemblea eucarística dominical (cf. Sant Joan Pau II, Dies Domini n. 81). 4. Així mateix, els Bisbes demanen als catòlics que compleixin amb les disposicions de les autoritats i que a cada regió sanitària segueixin amb responsabilitat les recomanacions que es vagin donant per tal de prevenir i combatre la pandèmia del Covid-19, i especialment les disposicions i orientacions pastorals que a cada Diòcesi hagi determinat o determini el Bisbe propi.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME AMB LES CARMELITES DE SANT JOSEP El 16 de juliol, festa de la Mare de Déu del Carme, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia que aplegà les religioses de la comunitat de Carmelites de Sant Josep de la residència de la Immaculada a Prats i Sansor (Cerdanya). Concelebrà el capellà de la residència, Mn. Enric Bonet. L’Arquebisbe comentà la devoció tan estimada a la Mare de Déu del Carme i el mont Carmel i com la primera lectura proclamada en aquell dia presenta la visió del profeta Elies anticipant l’arribada de la fecunditat de la pluja després de la gran sequera, a través d’un petit núvol sobre el mar el qual fa referència a Maria, que ens porta la pluja de la salvació que ve pel Crist. El profeta només pot veure el núvol després de perseverar set vegades. Hem de perseverar en la nostra pregària si

volem trobar Jesús en la nostra vida. I encara amb la segona lectura, parlant de l’Encarnació de Jesús, “nascut d’una dona sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei”, fent referència a Maria. I a l’Evangeli Jesús presenta Maria com la Mare de l’Església: “Aquí tens el teu fill... Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva” (Jn 19,26-27). Aquestes paraules del Senyor il·luminen profundament el misteri de la Creu: no representa una tragèdia sense esperança, sinó que és el lloc on Jesús mostra la seva glòria i deixa les seves últimes voluntats d’amor, que es converteixen en les regles constitutives de la comunitat cristiana i de la vida de tot deixeble. En aquest sentit, l’Arquebisbe glossà com en l’actual pandèmia pel Covid-19 sentim les limitacions de la vida humana, del coneixement científic i de tantes falses seguretats, i com hem vist que ens cal confiar en Déu. A l’Eucaristia es pregà

Sant Feliu de Llobregat, 15 de juliol de 2020 L’Arquebisbe celebrà la solemnitat de la Mare de Déu del Carme amb la comunitat de Carmelites de Sant Josep a Prats i Sansor. Església d’Urgell

35


Mons. Vives va traslladar al President del Consell Superior de la Justícia el seu suport.

La visita guiada a la Catedral inclou un recorregut pel Claustre i l’església de Sant Miquel.

també pels mariners i la gent vinculada al mar, així com per tots els Carmelitans d’arreu del món, i es donà gràcies a Déu pels 65 anys de vida religiosa de la Gna. Petra de la comunitat de Carmelites de Sant Josep.

devall i Costa, pare de l’actual President del Consell Superior de la Justícia. La reunió s’emmarcà dins les relacions institucionals previstes entre el Consell Superior de la Justícia i el Copríncep Episcopal.

VISITA DEL PRESIDENT DEL CONSELL SUPERIOR DE LA JUSTÍCIA DEL PRINCIPAT D’ANDORRA

TORNEN LES VISITES GUIADES A LA CATEDRAL DE SANTA MARIA D’URGELL

El 16 de juliol, Mons. Joan-Enric Vives va rebre al Palau Episcopal el President del Consell Superior de la Justícia del Principat d’Andorra, M.I. Sr. Enric Casadevall. Mons. Vives va traslladar al President del Consell Superior de la Justícia el seu suport, tot valorant l’alta missió del Consell al servei del Poble d’Andorra. Així mateix, va aprofitar l’avinentesa per traslladar el seu condol a la família Casadevall per la recent pèrdua del Sr. Jaume Casa-

La Catedral romànica de La Seu d’Urgell va reprendre el 20 de juliol, i fins a final d’agost, el servei de visites guiades, que acosten als visitants les vicissituds de la seva arquitectura, història i principals protagonistes. Les visites tenen lloc de dilluns a dissabte a dos quarts d’onze del matí (10.30 h) i tenen una durada aproximada d’una hora. El preu de l’entrada és de 8 euros i inclou l’accés al Museu Diocesà d’Urgell. Les visites guiades aco-

36

Església d’Urgell

lliran un màxim de vuit persones per grup i estan conduïdes per guies de patrimoni titulats. La visita està pensada com una experiència que permet al visitant conèixer els detalls i la història de la Catedral, del Claustre i de l’església de Sant Miquel. Arran de la pandèmia del Covid-19 i per garantir la seguretat dels visitants, s’ha habilitat l’entrada i la sortida del recinte per la porta de la plaça del Deganat (darrere la Catedral). Així mateix, s’han reforçat les mesures higièniques i és obligatori l’ús de mascaretes i mantenir la distància de dos metres amb la resta de visitants. Les entrades es poden adquirir a la taquilla del Museu Diocesà (entrant per la plaça del Deganat), tot i que es recomana reservar-les abans al web www. museudiocesaurgell.org o trucant al 973.353.242. La Catedral de la Seu d’Urgell ha estat inclo-

sa en una candidatura transnacional al Patrimoni Mundial de la UNESCO, juntament amb altres monuments del Principat d’Andorra i el castell de Foix (França).

VISITA DEL CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT El 17 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal la visita del Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Damià Calvet i Valera. El Conseller va presentar a l’Arquebisbe el dossier del grup de treball de l’Agenda Verda (pla de reactivació econòmica i protecció social) i l’informe sobre l’Estat del Medi ambient a Catalunya (període 2011-2015), i li va agrair l’impuls que el Papa Francesc està donant a la cura de la creació a través de l’Encíclica “Laudato si”,


Mons. Vives amb el Conseller Calvet al Palau Episcopal.

defensant una ecologia integral que posa les persones al centre. També van comentar les dificultats que la pandèmia del Covid-19 està portant a tot el territori.

FINAL DE CURS DELS GRUPS TXT DEL BISBAT Durant la primera quinzena de juliol els diversos grups TXt (Tu x tu) de joves del Bisbat d’Urgell van celebrar la darrera reunió del curs de forma presencial, després del confinament. Ha estat una

molt bona oportunitat per fer una posta en comú de l’experiència viscuda durant aquest temps tancats a casa, responent a qüestions com: “què ha estat el més difícil?”, “quina cosa positiva en trauries?”, “quins estats d’ànim has viscut?”, “has descobert quelcom nou de tu que no coneixies?”, “i del teu entorn?”, i “has trobat a faltar participar de l’Eucaristia dominical?”. Hem gaudit de compartir moltes i diverses experiències, com per exemple: —“M’he conegut més a

El joves dels grups TXt van compartir les seves experiències durant el període de confinament.

mi mateixa, m’he adonat que a voltes no em conec prou i em sorprenc de les meves reaccions”. —“M’he adonat de la importància que tenen les relacions amb els amics, la família, la fe en Jesús, i com hem de deixar més de banda la connexió constant a les xarxes, que ens fan perdre el moment present de la relació amb els qui ens envolten”. -“Vaig ingressar a l’hospital pel Covid-19. Cinquanta dies d’aïllament entre l’hospital i a casa. He experimentat incertesa, solitud. Al principi els símptomes eren lleus, però quan vaig sentir que em mancava l’aire vaig tenir por, era angoixant. Vaig pregar. Vull ser metgessa, he après molt des del llit, del tracte i la cura a les persones malaltes i ingressades...” —“Al principi vaig trobar guay no haver d’anar a l’institut; però després de deu dies trobava a faltar els amics, els companys i fins i tot les classes presencials”. —“He descobert la meva família, reconec que no coneixia prou els meus pares

i germans, passem molt de temps fora de casa, cadascú té moltes coses, i amb aquest tancament ha sigut molt positiu descobrir la família i l’estimació que ens tenim, jugant, compartint, veient pelis...”. Tots hem après, tots hem patit i tingut por, tots hem confiat i viscut l’agraïment, hem viscut la solidaritat, la comprensió, la paciència... Per acabar la trobada vam anar a prendre un gelat, un refresc, un berenar!

REUNIÓ DEL PATRONAT DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL Presidit pel Copríncep Episcopal i la Ministra d’Ensenyament d’Andorra, Ester Vilarrubla, la tarda del 17 de juliol, al mateix edifici del centre, es va reunir el Patronat del col·legi Sant Ermengol, tret del patró Joan Blasi. També van ser a la reunió la Directora sortint, Anna M. Villas, i l’entrant, Maria Josep Pascual. Es va aprovar el balanç de 2019 i van preparar el pressupost del proper curs, amb les previsions i

El Patronat del col·legi Sant Ermengol aprovà el balanç del passat exercici i va preparar el pressupost per al proper curs. Església d’Urgell

37


MN. MANUEL PAL CASANOVAS DESCANSA EN LA PAU DE CRIST

E

l 18 de juliol va morir al Seminari diocesà d’Urgell, on residia, Mn. Manuel Pal Casanovas, als 87 anys d’edat i 64 de ministeri presbiteral. La missa exequial va tenir lloc el 20 de juliol a la Catedral Basílica de Santa Maria de La Seu d’Urgell, on Mn. Pal era Canonge Penitencier, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per un bon nombre de preveres diocesans. Hi van assistir molts fidels i amics vinculats a la Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell, on Mn. Pal va servir molts anys com a prevere encarregat de la pastoral

mesures que caldrà tenir a causa de la pandèmia del Covid-19. El Patronat agraí la dedicació d’Anna M. Villas des que va assumir la direcció del col·legi el 2005, i el bon treball realitzat per al traspàs dels Salesians a l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell com a congregació religiosa a la qual el Patronat confia la direcció del col·legi. 38

Església d’Urgell

als malalts, i al Moviment Vida Creixent, del qual era el Consiliari diocesà. A l’inici de la celebració, el Vicari general i Rector de la Parròquia de Sant Ot,

SIGNATURA DEL CONVENI ENTRE EL BISBAT I LA FUNDACIÓ SANT HOSPITAL El 21 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre la visita institucional de l’Alcalde de La Seu d’Urgell i President de la Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell (FSH), Jordi Fàbrega. En un clima de molta

Mn. Ignasi Navarri, com és costum de la Diòcesi, llegí una breu biografia pastoral de Mn. Manuel Pal Casanovas, que transcrivim a continuació:

cordialitat, es va formalitzar el conveni de cessió d’ús a títol gratuït de la tercera planta del Seminari diocesà d’Urgell a la Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell fins a final de 2020, amb la finalitat exclusiva de destinar-la a allotjar els residents de la unitat sociosanitària i la residència assistida de la Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell per tal de

“Manuel Pal i Casanovas va néixer a Artedó el 25 de desembre de 1932. Cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari Diocesà d’Urgell i fou ordenat de prevere el 17 de juny de 1956. Va estrenar el seu ministeri com a Vicari parroquial de La Pobla de Segur, i al cap d’un any fou nomenat Vicari parroquial de Ribes de Freser. L’any 1959 passà a ser Vicari parroquial d’Oliana, i l’any 1961 fou nomenat Ecònom de Noves de Segre i Encarregat de Berén. Al cap de dos anys, el Bisbe Ramon Iglesias el nomenà Vicari d’Andorra

minimitzar el risc de contagi pel Covid-19 d’aquest col·lectiu de persones vulnerables. El President de la FSH va agrair a l’Arquebisbe i al Bisbat d’Urgell, que des de l’inici de la crisi sanitària van mostrar la seva bona predisposició envers la petició de la FSH d’acollir un total de 22 persones grans com una mesura preventiva per, en


la Vella, i el 1965 fou enviat de Vicari parroquial a La Seu d’Urgell. Els anys 1966 a 1968 amplià els seus estudis a l’Institut Catòlic de París, estudiant Catequètica, i el 1968 retornà i fou nomenat Rector de Bellcaire d’Urgell i Encarregat d’El Pedrís. L’any 1972 el Bisbe Joan Martí el nomenà Vicari Episcopal de Pastoral i Visitador dels Religiosos de la Diòcesi, servei que desenvolupà durant cinc anys, i l’any 1977 fou nomenat Encarregat de l’església de Santa Magdalena de La Seu d’Urgell i Vicari parroquial de Sant Ot. El 1979 se li confià ser Ecònom d’Agramunt i en-

carregat de Mafet, pobles que serví pastoralment fins que l’any 1985 el Bisbe Joan Martí el portà a La Seu, residint al Seminari, i el nomenà Arxiprest de l’Arxiprestat Major, Delegat diocesà de Mitjans de Comunicació Social i Rector d’Anserall, Arfa, Castellciutat, Arsèguel, Ansovell, Castellnou de Calcorze i Aristot, pobles que serví pastoralment durant 20 anys; i encara l’any 1987 s’encarregà també de Bar i El Querforadat. L’any 1989 fou nomenat Delegat per a la Vida Religiosa; l’any 2000, Canonge de la Catedral Basílica de Santa Maria de La Seu d’Urgell; i el 2002, capellà del

L’Alcalde de La Seu i l’Arquebisbe d’Urgell van signar el conveni que prolonga fins a final d’any la cessió d’ús a la FSH a títol gratuït de la tercera planta del Seminari diocesà.

Sant Hospital de La Seu d’Urgell, missió que ha dut a terme amb molta entrega i estimació envers els malalts, fins al darrer moment de la seva vida. L’any 2003 se li confià ser Director espiritual del Seminari Diocesà d’Urgell; i l’any 2005; Consiliari diocesà del Moviment Vida Creixent, on ha estat molt estimat, així com Rector d’Alàs, Artedó, Cerc i Vilanova de Banat. L’any 2015, l’Arquebisbe Joan-Enric li confià la tasca de Canonge Penitencier de la Catedral i el va renovar com a Consiliari de Vida Creixent. Durant la seva vida va fer classes al Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona i també fou professor de català al Col·legi La Salle de La Seu d’Urgell, i de Religió i d’història de la música a l’Institut Joan Brudieu de la mateixa ciutat, així com al Seminari diocesà. La seva

primer lloc, treure la gent gran, potencialment més vulnerable a la malaltia, de l’edifici de l’hospital, on hi ha un risc de contagi molt més alt que a la resta de la ciutat; i, en segon lloc, ampliar els espais de l’Hospital per si fossin necessaris per atendre els malalts de coronavirus. El trasllat dels residents es va fer el 20 de març, en

passió fou la poesia i les lletres en general. Des de 1983 va publicar alguns treballs històrics i diversos volums de poesia, guanyant diversos guardons de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana de Lleida. El dia 18 de juliol de 2020 ha descansat en el Senyor. Al cel sia!”

els primers moments de la pandèmia. En acabar l’estat d’alarma, el 21 de juny, la FSH va demanar al Bisbat d’ampliar la seva estada al Seminari diocesà d’Urgell fins a final d’any com a mesura de prevenció de cara a eventuals rebrots de la malaltia, petició que ara s’ha formalitzat amb la signatura del conveni de cessió d’ús a títol gratuït. Església d’Urgell

39


COMIAT DE L’AMBAIXADORA DE FRANÇA A ANDORRA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep va rebre el matí del 24 de juliol al Palau Episcopal l’Ambaixadora de França a Andorra, l’Excma. Sra. Jocelyne Caballero, en la seva visita oficial de comiat al Copríncep Episcopal. En la conversa, que va ser molt cordial, es van posar en relleu els tradicionals vincles de bon veïnatge i entesa del Principat d’Andorra i la República Francesa, i també l’esperit de col·laboració institucional. L’Excma. Sra. Jocelyne Caballero, que va ser nomenada Ambaixadora Extraordinària i Plenipotenciària davant el Principat d’Andorra el 23 de novembre de 2016, va destacar les excel·lents relacions bilaterals entre Andorra i França, que van tenir un punt culminant en la visita oficial al Principat d’Andorra del Copríncep francès i President de la República, S.E. Emmanuel Macron, el setembre de 2019.

MONTCLAR HONORA EL SEU PATRÓ SANT JAUME A Montclar, un petit poblet de poc més de cent habitants a l’Arxiprestat de l’Urgell Mitjà, va tenir lloc el 25 de juliol la missa en honor del seu Patró, l’apòstol Sant Jaume, en la qual va participar un bon nombre de veïns, tot i que amb una certa tristesa per no poder celebrar com altres anys tot un seguit d’actes en els quals hi prenen part els montclarins i gent d’arreu de la comarca, especialment gent jove. A l’Eucaristia, presidida per Mn. Jaume Mayoral, es va tenir un record dels difunts a causa de la pandèmia, i es va demanar a l’apòstol que ajudi el poble i els seus veïns en aquest moments de dificultats i de pors. També es va tenir un record agraït del beat fill del poble, el P. caputxí Agustí de Montclar. Mn. Mayoral va recordar a l’homilia que, com l’apòstol Sant Jaume, ens cal confiar en el Senyor i lluitar per construir un món millor que sap mirar

Tot i les mesures per prevenir contagis, els veïns de Montclar van poder celebrar la missa en honor del seu Patró, l’Apòstol Sant Jaume.

i confiar en Déu. A les pregàries que va llegir la Gna. Ángeles, religiosa de Crist Rei que acompanya la Comunitat Parroquial, va demanar pel final de la pandèmia, i per saber cuidar i estimar la gent gran. Acabada la celebració, tot prenent les mesures sanitàries pertinents, a l’exterior de l’església els assistents es van repartir per l’escalinata d’accés al temple i al Castell de Montclar per a la fotografia de record de la festa d’enguany, esperant que el proper any es pugui celebrar la Festa Major de Montclar en honor a Sant Jaume tal com mana la tradició: amb tota la solemnitat, alegria i proximitat entre les persones de totes les edats.

RECORD DE MN. MANUEL PAL A AGRAMUNT

L’Ambaixadora de França es va acomiadar de l’Arquebisbe d’Urgell al Palau Episcopal.

40

Església d’Urgell

El diumenge 26 de juliol, la Parròquia d’Agramunt va recordar qui va ser el seu Rector des de 1979

fins al 1985, Mn. Manuel Pal, traspassat el 18 de juliol a La Seu d’Urgell, als 87 anys. La petició de record la van fer els fidels agramuntins que el van conèixer i que van coincidir a considerar que va ser un bon prevere al servei de la Parròquia i també de la cultura d’Agramunt i dels pobles de la Ribera del Sió. La missa va ser solemnitzada pel cor parroquial. L’actual Rector, Mn. Jaume Mayoral, va evocar el tarannà de Mn. Pal, sempre disposat al servei de la gent, així com també les seves aptituds en el món de la poesia. En coincidir amb la festivitat de Sant Joaquim i Santa Anna, patrons dels avis, es va tenir un record per la gent gran, tot citant les paraules de l’Arquebisbe Joan-Enric al Full Dominical d’aquell diumenge: “Cal que els estimem i cuidem amb molt d’amor i atencions”. Al final de la celebració, la Directora del cor


El cor parroquial d’Agramunt, fundat a iniciativa de Mn. Pal, va solemnitzar la missa en el seu record.

La Comissió Permanent de Càritas Catalunya, amb l’Arquebisbe Joan-Enric, va celebrar una reunió ordinària a la Residència de la Sagrada Família d’Urgell.

parroquial, Roser Feixa, va adreçar unes paraules per agrair la tasca de Mn. Pal en la fundació del cor parroquial i en la vida cultural i social del poble d’Agramunt, i va destacar l’escultura de dos metres i mig d’alçada, tallada en fusta de cedre americà, de la Mare de Déu Assumpta que presideix l’altar major; una escultura feta per l’artista targarí Antoni Boleda a iniciativa de Mn. Pal. En acabat es va cantar l’Ave a la Verge del Socós, per al qual Mn. Pal va redactar la lletra. Els assistents, dempeus, van oferir el seu record i homenatge a Mn. Pal amb un sentit i emocionat aplaudiment. Mn. Manuel Pal reposa en la pau del seu Creador.

persones que pateixen els efectes de la pandèmia del Covid-19.

de la comunitat de religioses i dels residents. Mn. Ignasi va subratllar com Santa Marta ens ensenya a viure la fe, ja que confessa a Jesús: “Sí, Senyor; jo crec que Vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món”. També va destacar l’actitud de servei que Santa Marta ens ensenya acollint el Senyor, i exhortà els fidels a imitar aquesta actitud en les seves vides. En les pregàries dels fidels es va demanar la protecció de Santa Marta per tots els malalts i les

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ PERMANENT DE CÀRITAS CATALUNYA A LA SEU D’URGELL La Comissió Permanent de Càritas Catalunya, encapçalada pel seu President, Francesc Roig, va celebrar una reunió ordinària el 29 de juliol a La Seu d’Urgell, a la Residència de la Sagrada Família d’Urgell, i posteriorment va compartir un dinar de

REUNIÓ DELS ECÒNOMS DE LES DIÒCESIS DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE

FESTA DE SANTA MARTA A LA LLAR DE SANT JOSEP El 29 de juliol, festa litúrgica de Santa Marta, protectora, junt amb Sant Josep, de les Germanetes dels Ancians Desemparats, el Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, va presidir la joiosa Eucaristia a la Llar Sant Josep de La Seu d’Urgell, amb la presència

germanor. Hi van participar l’Arquebisbe d’Urgell i Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, Mons. Joan-Enric Vives, i el Director de Càritas d’Urgell, Josep Casanova. Van examinar i decidir diverses qüestions importants per a totes les Càritas diocesanes i parroquials de Catalunya, així com diversos temes importants que s’han suscitat amb motiu de la pandèmia del coronavirus i la seva repercussió en els col· lectius més vulnerables.

Mn. Navarri presidí l’Eucaristia a la Llar Sant Josep en la festa litúrgica de Santa Marta.

El 31 de juliol, Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona i responsable d’Economia de la Conferència Episcopal Tarraconense, va mantenir una reunió telemàtica amb els Ecònoms de les deu Diòcesis de Catalunya, en la qual es van estudiar diversos aspectes del funcionament econòmic de les Diòcesis amb el desig de millorar la sensibilització dels fidels catòlics pel que fa al finançament de les Església d’Urgell

41


L’Orquestra del Vallès inaugurà a l’església parroquial de Puigcerdà el XXXVI Festival de Música de la Cerdanya amb un programa dedicat íntegrament a Beethoven.

Parròquies i dels recursos per a l’evangelització. Es va treballar en la preparació del dossier “L’Església Catòlica a Catalunya”, que es presentarà la propera tardor i que mostrarà la realitat i el treball de l’Església a través de les Parròquies, les congregacions religioses, la vida consagrada, i els moviments i associacions de laics que incideixen en favor de tota la societat. També es va informar que s’ha posat en marxa la plataforma “dono a la meva església” (www. donoamiiglesia.es) per facilitar les contribucions econòmiques a les Parròquies i les Diòcesis. Finalment, els ecònoms van expressar el seu desacord amb les informacions calumnioses aparegudes recentment sobre les immatriculacions realitzades per l’Església Catòlica i van donar ple suport al comunicat que 42

Església d’Urgell

va publicar la Conferència Episcopal Tarraconense el 23 de juliol, en el qual, entre altres coses, s’afirma rotundament que les deu Diòcesis amb seu a Catalunya “sempre han seguit el procés legal vigent, sense cercar privilegis. No han actuat en cap moment de manera arbitrària i han documentat tot el que els constava com a propi. L’Església no s’ha apropiat de res que no fos seu”.

INAUGURACIÓ DEL FESTIVAL DE MÚSICA DE LA CERDANYA A PUIGCERDÀ Amb un esplèndid programa beethovenià interpretat per l’Orquestra del Vallès, en l’any dedicat al gran músic de Bonn en el 250è aniversari del seu naixement, es va inaugurar l’1 d’agost a l’església parroquial de Sant Domènec de Puigcerdà el XXXVI Festival de Música de la Cerdanya.

La imatge de la Mare de Déu dels Àngels llueix a Oliana amb tota la seva esplendor, després de la restauració.

L’orquestra, dirigida pel cerverí Xavier Puig, va tocar en la primera part l’obertura en Fa menor, op. 84, de la música d’escena para “Egmont”, drama escrit per Johann Wolfgang von Goethe; i la “Romança per a violí i orquestra núm. 2, en Fa major, op. 50, amb Marta Cardona com a violí solista; i a la segona part interpretà la Simfonia núm. 5, en Do menor, op. 67. El concert fou presentat pels Alcaldes de Puigcerdà i de Llívia, Albert Piñeira i Elias Nova. Tot i la limitació de l’aforament degut a les mesures sanitàries adoptades amb motiu de la pandèmia del Covid-19, hi va assistir força públic, entre el qual l’Arquebisbe d’Urgell, que va expressar el seu agraïment per la valenta decisió dels organitzadors de dur a terme tots els concerts previstos, malgrat les dificultats, atès que és en

moments com l’actual que necessitem més que mai la cultura, que ens enriqueix i humanitza.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS A OLIANA El 2 d’agost, Oliana va celebrar amb gran solemnitat i devoció la festa de la Mare de Déu dels Àngels, Patrona de la localitat. Les mesures contra la pandèmia van obligar a suspendre la tradicional processó de la imatge de la Mare de Déu des de la seva capella fins a l’església parroquial, acompanyada per un bon nombre d’olianesos, però sí que es va poder celebrar una senzilla Eucaristia presidida pel Rector, Mn. Jordi Vásquez, i concelebrada per Mn. Bonifaci Fortuny, antic Rector de la Parròquia. Tot i les circumstàncies, la celebració fou molt joiosa, perquè els fidels


NOMENAMENTS AL BISBAT D’URGELL

L’

Arquebisbe-Bisbe d’Urgell, Mons. JoanEnric Vives i Sicília, amb data 30 de juliol ha fet públics els següents nomenaments per a la Diòcesi d’Urgell: Nomenaments parroquials: Mn. Josep Uriel Álvarez i Bedoya, Rector de la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia. Continua amb els serveis que fins ara tenia encomanats. Mn. Gabriel Casanovas i Vila, Rector de les Parròquies de Sant Jaume de Bellver de Cerdanya; Sant Eloi de Martinet; Sant Andreu de Baltarga; Sant Esteve de Prullans; Sant Serni de Prats i Sansor; Santa

van poder contemplar la imatge de la Mare de Déu dels Àngels en tota la seva esplendor per primer cop després de la restauració duta a terme els darrers mesos per recomanació de l’Arquebisbe JoanEnric Vives, ara fa un any, i amb l’aprovació de tot el poble. El gener es començaren els treballs de restauració, que s’han prolongat fins a final de juliol: s’ha netejat la imatge i s’han eliminat pigments afegits per cercar els colors originals, la qual cosa ha permès restablir la capa pictòrica d’acord amb els colors trobats. I finalment fou novament beneïda la

Eulàlia de Mèrida d’EllerCortàs; Sant Serni de Montellà de Cadí; Santa Eulàlia de Mèrida de Pi; Sant Julià de Pedra-Bor; Sant Serni de Coborriu; Sant Joan Baptista de Riu; Santa Eugènia de Nerellà; Sant Iscle i Santa Victòria de Talltendre-Ordèn; Sant Martí d’Arànser; Sant Pere de Lles de Cerdanya; Sant Fructuós de Músser; Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre; Sant Llorenç de Das; La Mare de Déu Assumpta de Mosoll i Sant Climent d’Urús. Mn. Emili Villegas i Artacho, Rector de les Parròquies de la Mare de Déu Assumpta de Ribes de Freser; Sant Jaume de Queralbs, amb el San-

imatge de la Mare de Déu dels Àngels, que el poble d’Oliana venera amb gran devoció.

tuari de la Mare de Déu de Núria; Sant Martí de Campelles, Sant Serni de Fustanyà; Sant Cristòfol de Nevà; Sant Cristòfol de Toses; Sant Feliu de Bruguera; Sant Esteve de Pardines; Sant Vicenç de Planoles i Sant Cristòfol de Ventolà. Mn. Jorge Armando Moncayo i Adarme, Administrador Parroquial de les Parròquies de Santa Cecília de Bolvir; Santa Coloma de Ger; Mare de Déu Assumpta d’All; Sant Miquel d’Isòvol; Sant Pere d’Olopte; Santa Eugènia de Saga; Sant Climent de Talltorta i Sant Serni de Meranges. Nomenaments no parroquials: M. I. Mn. Pere Balagué

acollits per l’Arxiprest del Pallars Sobirà, Mn. Joan Pau Esteban. Van poder contemplar els espectaculars frescos

i Bajona, Canonge de la Santa Església Catedral Basílica de Santa Maria d’Urgell. Mn. Emili Villegas i Artacho, Delegat diocesà de Pastoral Sacramental i Litúrgia. Mn. Jordi Miquel i Benavent, Arxiprest de l’Alt Urgell. Altres: Mn. Ramon Arderiu i Forcada, li ha estat acceptada la jubilació i residirà a Puigcerdà. Mn. Joaquim Cebrian i Puyuelo, residirà al Seminari de La Seu d’Urgell. Mn. Melcior Querol i Solà, residirà al Seminari de La Seu d’Urgell. Mn. Joan Perera i Faura, residirà al Santuari de la Mare de Déu de Núria.

del temple pintats recentment per Santi Moix [veure Església d’Urgell, núm. 473, novembre-desembre 2018], en els quals uneix la

TROBADA DE FINAL DE CURS DELS PREVERES DE L’ARXIPRESTAT D’ANDORRA El 3 d’agost, els preveres de les Valls d’Andorra van fer la darrera reunió mensual del curs pastoral per analitzar i revisar les diferents qüestions que afecten l’Arxiprestat. En aquesta ocasió, van aprofitar per fer una sortida de convivència i fraternitat sacerdotal i visitar l’església de Sant Víctor de Seurí, on van ser

Els preveres de les Valls d’Andorra van aprofitar la darrera reunió del curs per visitar l’església de Sant Víctor de Seurí, al Pallars Sobirà. Església d’Urgell

43


tradició pròpia del romànic català, identificada amb la pintura al fresc, amb una estètica contemporània i innovadora. El plantejament artístic busca unir espiritualitat i natura, així com reinterpretar escenes de la tradició cristiana des de l’harmonia amb la bellesa de l’entorn i del paisatge, d’acord amb la seva pròpia experiència: de la bellesa de la terra a la bellesa infinita, tal com li agrada dir a Mn. Mauri, Vicari general d’Urgell, en presentar els murals La intervenció pictòrica de Santi Moix es basa en quatre pilars: la natura com a element de la cosmogonia religiosa, els colors, la gent de la vall i l’espai de recolliment, meditació i pregària.

APLEC DE SANT SALVADOR A PRATS I SANSOR El 6 d’agost, el nou Rector de Bellver i de Prats, Mn. Gabriel Casanovas,

va presidir l’Aplec de Sant Salvador de Predanies a Prats de Cerdanya, amb un centenar de participants i prenent les mesures preventives, que feren beneir els pans de forma diferent. Hi va haver una gran col· laboració de l’Ajuntament de Prats i Sansor. A l’homilia, Mn. Gabriel va destacar l’amor del Senyor, el Redemptor de la humanitat i Salvador del món, que es revela a la transfiguració com a Fill únic i estimat del Pare, en qui Ell es complau i a qui hem d’escoltar i seguir. I va demanar que Jesucrist sigui sempre i per a tots el centre de la nostra vida de fe i d’amor. Al final de l’Eucaristia va tenir lloc la tradicional benedicció de la comarca de la Cerdanya des del turó de Sant Salvador. Sant Salvador de Predanies és una església romànica del segle XII que es troba al nucli de Prats, al municipi de Prats i Sansor. a la comarca de la Baixa

El pintor Berni Puig (Castellbell i el Vilar, 1990) ha triat per als nous frescos de l’església parroquial de Penelles una composició de colors a la manera d’un trencadís.

Cerdanya. Està situada sobre un turó del serrat Solà i és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local. Actualment té pintures de Manuel Capdevila i Massana (1910-2006) i l’altar va ser dedicat per l’abat de Montserrat Dom Aureli M. Escarré.

BENEDICCIÓ DE LES PINTURES INTERIORS DE L’ESGLÉSIA DE PENELLES El municipi de Penelles va prenent relleu a causa del gran esforç de tots els ciutadans, amb l’Alcalde, Eloi Bergós, al capdavant, per convertir-lo en refe-

CONDOL DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE EN LA MORT DEL BISBE PERE CASALDÀLIGA “Els Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense sentim la partença cap a la casa del Pare del Bisbe Pere Casaldàliga, fill de Balsareny. Ha estat profeta i veu dels pobres del Brasil i d’arreu del món. Donem gràcies a Déu per la seva llarga vida de missioner, sacerdot i Bisbe encarnat al servei del seu poble a São Félix do Araguaia. Enviem a la seva Diòcesi, a la seva família i a l’Institut religiós dels Claretians les nostres condolences i el compromís de la nostra pregària pel seu repòs etern, tot demanant a Déu que sigui inspirador i intercessor del nostre ministeri episcopal al servei de les Diòcesis amb seu a Catalunya”. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense

L’església romànica de Sant Salvador de Predanies és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

44

Església d’Urgell


CELEBRACIÓ DELS BEATS MÀRTIRS D’URGELL

L

a Diòcesi d’Urgell celebrà el 13 d’agost amb molta joia i devoció la memòria dels beats Mn. Josep Tàpies i sis companys preveres urgel·litans, màrtirs a Salàs de Pallars en la persecució religiosa de la Guerra Civil espanyola. El Papa Benet XVI els va declarar beats en una cerimònia a Sant Pere de Roma el 29 d’octubre de 2005, el mateix any que ell va ser elegit pontífex de l’Església. En concret, celebrem la memòria dels beats Mn. Josep Tàpies i Sirvent (nascut a Ponts el 1869); Mn. Pasqual Araguàs i Guardia (El Pont de Claverol, 1899); Mn. Silvestre Arnau i Pascuet (Gòsol, 1911); Mn. Josep Boher i Foix (Sant Salvador del Toló, 1887); Mn. Francesc Castells i Brenuy (La Pobla de Segur, 1866); Mn. Pere Martret i Moles (La Seu d’Urgell. 1901);

i Mn. Josep Joan Perot i Juanmartí (Boulonge, França, 1877). A la Catedral de Santa Maria d’Urgell, on reposen les seves despulles se celebrà l’Eucaristia a les onze del matí i a les vuit del vespre. Després de cada celebració, el Vicari general i Rector

de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri, dirigí un senzill però emotiu acte de veneració. També a altres llocs de la Diòcesi es va fer memòria agraïda dels beats màrtirs urgellencs, especialment a les Parròquies on havien

nascut o havien servit. A la web del Bisbat hi trobareu les biografies i la carta pastoral que va escriure l’Arquebisbe Joan-Enric, “Set sacerdots d’Urgell, Màrtirs del Crist”, per conèixer millor la vida d’aquests exemplars màrtirs de la fe cristiana.

Església d’Urgell

45


rent de les pintures murals i grafits de persones, oficis i tradicions d’aquest poble de La Noguera. Ara, l’església parroquial de Sant Joan Baptista Màrtir s’ha volgut sumar a aquest projecte amb els frescos que Berni Puig (Castellbell i el Vilar, 1990) ha pintat a l’interior del temple, amb una composició a la manera d’un trencadís o mosaic que, segons explicà el mateix autor, evoca els colors del poble i de la comarca, així com totes les cases dels vilatans i els camps treballats des de segles, i els trasllada dins l’església, que és la casa de tots, tant dels creients com dels no creients.

46

Església d’Urgell

El diumenge 9 d’agost, l’Arquebisbe d’Urgell Joan-Enric Vives, va beneir i inaugurar els nous murals dins l’Eucaristia dominical, concelebrada pel Rector, Mn. Ivan Ayala. Abans de la celebració, l’Alcalde va pronunciar unes paraules per animar la comunitat a reprendre l’esperit amb el qual fou construïda aquella església, feta “a jova” per part de totes les famílies de la vila. Posteriorment, a l’homilia, l’Arquebisbe destacà com enmig de totes les tempestes i dificultats de la vida és la fe i l’amor el que sosté i dóna fortalesa a les persones, i un horit-

zó d’esperança per a les seves vides individuals i per al camí col·lectiu dels pobles. També va fer referència al gran testimoniatge cristià del Bisbe Pere Casaldàliga, mort el dia anterior als 92 anys, i que com a missioner i Bisbe a la regió de Mato Grosso, al Brasil, va treballar incansablement per la justícia i la defensa dels drets dels indígenes i dels camperols. L’Arquebisbe va quedar molt complagut de les pintures que ocupen la totalitat de l’església parroquial, les quals combinen els grans colors originaris de gran tradició al Bisbat, ja des de l’art romànic, i

transmeten vida i obertura al futur des de les arrels cristianes del poble.

FESTA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA VERGE MARIA El 15 d’agost celebràrem arreu de la Diòcesi amb molta alegria la gran solemnitat de l’Assumpció de la Verge Maria en cos i ànima al cel. El misteri de la resurrecció del seu Fill, que serà la nostra, ja s’ha realitzat plenament en “Aquella que Déu creà Immaculada”. I per això, l’Assumpta és gloriosa promesa del que Déu vol fer en tots i cadascun dels homes i les dones. La Mare de Déu Assump-


ta ens anima a “cercar allò que és de dalt, on hi ha el Crist... a posar el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra” (Col 3,1-2). Maria sempre ens adreça cap al seu Fill i ens acosta suaument a “la veritat” revelada en el Crist. Veritat sobre Déu, sobre un mateix, sobre el que té més valor, i que és l’únic necessari. Elevem pregàries a Maria, acostem-nos a algun dels seus santuaris amb devoció filial, encenguem algun llantió en honor de la nostra Mare, que ens recordi que Ella és la nostra llum en el camí de la vida, i sobretot estimem com Ella, amb compromís i humilitat. I demanem-li que per la seva intercessió cessi l’actual pandèmia que tant de dolor i sofriment causa.

LES MISSIONERES DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DEIXEN AGRAMUNT Les Missioneres de la Immaculada Concepció (RR. Concepcionistes) d’Agramunt, després de 140 anys de presència a la població, es veuen urgides, per edat i malalties, a deixar la comunitat religiosa, tot i que mantindran la titularitat de l’escola Mare de Déu del Socós. El 17 d’agost, l’Arquebisbe Joan-Enric va visitar la comunitat i va saludar personalment les cinc religioses que la formaven fins ara, i que han pres la decisió dolorosa de retirar la seva presència a Agramunt, d’acord amb

Les Missioneres de la Immaculada Concepció deixaran Agramunt el setembre, després de 140 anys de presència de la Congregació.

el Consell General de la Congregació, a partir del proper mes de setembre. L’Arquebisbe va agrair la presència de la Comunitat de Missioneres de la Immaculada Concepció durant tants anys i va destacar el valor de la vida consagrada i religiosa per al nostre món amb la seva presència, pregària, testimoni i intercessió, així com el valor de l’obra educativa cristiana de l’escola, que demanà que es pugui mantenir ben viva amb la valuosa col·laboració de la comunitat de professors i els pares dels alumnes, en estreta cooperació amb la Parròquia d’Agramunt i el Rector, Mn. Jaume Mayoral. Precisament dues setmanes abans, el dimarts 4 d’agost, les Missioneres de la Immaculada Concepció d’Agramunt i d’arreu del món van celebrar la “Festa Fundacional”, que recorda la seva fundació per la religiosa Alfonsa Cavin el 4 d’agost de 1850. Acompanyades per l’altra

comunitat de religioses d’Agramunt, les Filles de Crist Rei, i d’un nodrit grup de fidels, van participar a la missa vespertina, presidida per Mn. Mayoral, que va recordar el carisma fundacional de la Congregació així com la tasca evangelitzadora i social que cal fer en aquests moments de dificultats degut a la pandèmia del Covid-19, i la necessitat de donar vida a una Església en sortida, preparada per fer costat als que més ho necessiten. El Rector d’Agramunt es va fer ressò de les paraules de la Superiora general de la Congregació, la Gna. Isabel Vázquez, que amb motiu d’aquesta efemèride demanava “estar en comunió amb les persones que busquem multiplicar el bé, en harmonia amb tota la creació; seguim al servei de la vida missió, com Maria i la Mare Alfonsa, oferint tot el nostre ser i fer, des d’allò petit i quotidià”. De la seva banda, la Gna. Justina, en nom de les religioses d’Agramunt,

va recordar què significa la festa per a la Congregació i la necessitat de treballar per fer el bé i agrair el bé que rebem. Després de l’Eucaristia les campanes de l’església parroquial van tocar a festa per compartir amb tot el poble d’Agramunt la celebració viscuda.

HOMENATGE A MN. JOAN ESCALES A ENVINY Diumenge 16 d’agost va tenir lloc a l’església parroquial d’Enviny una celebració eucarística de pregària i record per Mn. Joan Escales i Barbal, traspassat el darrer mes de març als 90 anys de vida i 65 de ministeri presbiteral. A continuació es va fer un emotiu acte i pregària al cementiri del poble, on reposen les seves restes, i va ser beneïda i inaugurada una Aula Mn. Joan Escales a la rectoria, que ell havia cuidat i transformat en lloc d’acollida de famílies i grups en recerca espiritual. Església d’Urgell

47


Mn. Joan Escales en un paratge bellíssim del Pallars Sobirà.

FONTANALS GOLF CLUB, DISTINGIT COM A EMPRESA AMB COR PER CÀRITAS D’URGELL

Mons. Vives va beneir i inaugurar l’Aula Mn. Joan Escales a l’antiga rectoria d’Enviny.

La inauguració fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat del germà de Mn. Joan, Josep Escales; i de Mn. Josep M. Fisa, President fundador de Solidança, entitat que cuidarà en endavant de l’espai Eutopia, fundat a la Rectoria per “l’ermità del Pirineu”, com li agradava anomenar-se Mn. Escales, fill i Rector de la Parròquia en el llarg període anterior a la seva jubilació. La missa fou concelebrada per l’Arquebisbe Joan-Enric, Mn. Fisa i el P. Javier Negro, escolapi amic de Mn. Escales. També hi pogué assistir al final de la celebració el Rector de Sort i Arxiprest del Pallars Sobirà, Mn. Joan Pau Esteban. Hi van participar molts veïns del poble d’Enviny i moltes famílies i amics de Mn. Escales vinguts d’arreu. Tingueren una senzilla i joiosa celebració del diumenge, i a l’homilia, a prop del sepulcre i a la nova sala inaugurada es repetiren els records, elogis i 48

Església d’Urgell

agraïments testimonials al bon sacerdot Mn. Joan Escales, que va ser un apassionat de l’Evangeli i el va ajudar a viure’l, amb estil renovador, provocatiu per al diàleg, la recerca i el discerniment. La nova Aula compta amb els llibres de la seva biblioteca, els seus escrits i publicacions, i diversos records i testimonis fotogràfics del treball pastoral

de Mn. Escales al llarg de la seva vida. Enviny, amb la Rectoria que depèn de Solidança i una nova casa d’acollida cedida per la família de Josep Escales, “Eutopia 2”, serà lloc de recés, de contacte amb la natura i aprenentatge ecològic, de convivència i alhora de recerca personal, en els valors humanístics i evangèlics sembrats per

L’Arquebisbe d’Urgell, en qualitat de President de Càritas diocesana d’Urgell, va voler agrair l’esforç del Fontanals Golf Club en l’organització de torneigs de golf per recaptar fons en favor de Càritas, els quals es destinen per al suport de les famílies amb més dificultats, i que prenen especial relleu en la crisi actual. Per això, el matí del 18 d’agost va lliurar al President de l’entitat, Agustí Torelló, un diploma que acredita el Fontanals Golf Club com a Empresa amb Cor, estretament vinculada a Càritas. El lliurament es va fer al Palau Episcopal en un acte on també van ser presents el Gerent del club, David Borrell, i el Director

L’Arquebisbe Joan-Enric va lliurar al President del Fontanals Golf Club el diploma que l’acredita com a Empresa amb Cor, estretament vinculada a Càritas.


voluntari de Càritas, Josep Casanova. Precisament el darrer torneig solidari organitzat pel Fontanals Golf Club es va celebrar el dimecres 12 d’agost. Hi van participar 16 empreses col· laboradores i 9 persones voluntàries a l’organització, i 178 esportistes que van competir solidàriament en un torneig on el resultat és el menys important. S’hi van recaptar 8.010 euros Fins a l’edició d’enguany, el torneig se celebrava cada dos anys; però atenent a la situació actual, que ha triplicat les demandes d’ajuda a Càritas, el club va optar per fer una edició especial aquest 2020. El President de l’entitat va felicitar Càritas d’Urgell per la seva feina en favor de l’acompanyament de les persones en situació de fragilitat i va posar en relleu la importància de la tasca que es fa al Pirineu, especialment a la Cerdanya. També es va felicitar per l’èxit de la convocatòria, i va expressar la voluntat de seguir organitzant al club d’altres activitats solidàries amb la comunitat. De la seva banda, el Director de Càritas d’Urgell va agrair la predisposició de Fontanals Golf Club per fer aquest torneig excepcional, així com a totes aquelles persones i empreses que amb tota la bona voluntat i de forma altruista hi col·laboren de la millor manera dins les seves possibilitats per fer possible aquesta proposta solidària.

GEST SOLIDARI DELS SACERDOTS I DIAQUES D’URGELL AMB CARITAS DIOCESANA Constatant l’augment de la demanda d’ajuda econòmica que està arribant a Càritas diocesana d’Urgell, que és quasi el triple del que es venia rebent, i les necessitats cada cop més grans de sostenir sobretot les famílies amb problemes, els preveres i diaques d’Urgell faran mensualment una aportació voluntària a Càritas. És un gest de compartició solidària a partir de la nòmina mensual de cada prevere, des del juliol fins al desembre d’aquest any, que es posa a la lliure disposició de Càritas diocesana. Aquesta proposta es va aprovar en la darrera reunió del Consell Episcopal amb els Arxiprestos, i fou ratificada per cada prevere i diaca posteriorment. Tant de bo tots els cristians que puguin s’animin també a donar durant un temps una part del seu sou, com a caritat envers els necessitats.

XXI FESTIVAL INTERNACIONAL ORGUE&ND A ANDORRA La XXI edició del Festival internacional Orgue&nd, que organitza l’Església de les Valls d’Andorra i l’Associació Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra, es va cloure el dissabte 22 d’agost amb l’actuació de l’organista Aaron Ribas a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella.

El duo format per la violoncel·lista Renata Marzec i l’organista Radoslaw Marzec va obrir la programació del festival Orgue&nd a l’església de Sant Pere Màrtir.

Malgrat les mesures que s’han hagut d’adoptar a causa de la pandèmia del Covid-19, que així mateix ha condicionat la mobilitat dels músics convidats i ha causat alguna anul· lació de darrera hora, els organitzadors del festival van poder conformar un programa amb cinc concerts de gran qualitat, que va començar el 10 d’agost a l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany amb l’actuació del duo polonès Cellorganic, format per la violoncel· lista Renata Marzec i l’organista Radoslaw Marzec. Dos dies després, l’organista francès Thomas Ospital va tocar a l’església de Sant Esteve, mentre que el dia 15 va ser el torn de Przemyslaw Kapitula, també a Sant Esteve,

concert al que va assistir l’Arquebisbe Joan-Enric per donar el seu suport a l’empenta i tenacitat dels organitzadors. El penúltim concert del programa, el dia 19, va anar a càrrec de l’organista aragonès Luis Pedro Bráviz, en substitució de qui havia estat anunciat en un principi, l’italià Alessandro Bianchi, que finalment no va poder viatjar a Andorra. El director artístic del festival, Ignacio Ribas, es va mostrar força satisfet de l’assistència als concerts, malgrat les circumstàncies, “fins al punt d’omplir les places disponibles a cada vetllada: hi ha hagut algun concert que amb la reserva prèvia ja estava tot ple, i d’altres que s’han acabat d’omplir el mateix dia de l’actuació”.  Església d’Urgell

49


CONFIRMACIONS ARREU DE LA DIÒCESI D’URGELL BELLVER DE CERDANYA

ANDORRA LA VELLA RIBES DE FRESER

OLIANA

50

Església d’Urgell

U

n cop es van poder reprendre les celebracions amb l’assistència dels fidels als temples, després del parèntesi obligat durant el període de confinament, l’Arquebisbe Joan-Enric va administrar el sagrament de la Confirmació a 126 joves i tres adults de les Parròquies andorranes de Sant Julià de Lòria, Encamp, La Massana, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany; a més de Bellver de CerLA MASSANA

danya, Oliana i Ribes de Freser. L’Arquebisbe va voler felicitar efusivament els confirmands, i el jovent en general, per tot l’esforç i dedicació en viure amb bon estil i generositat el confinament obligat per la pandèmia del Covid-19, així com els seus pares, familiars i educadors, ja que les famílies i les escoles han estat un pilar fonamental de la societat per superar la crisi sanitària.


SANT JULIÀ DE LÒRIA

ESCALDES-ENGORDANY

Els va encoratjar a perseverar en la fe rebuda ara que comencen el seu camí com a adults i hauran de fer opcions fonamentals en la seva vida, i a no renunciar mai a la fe i la confiança humil en Jesús. Ens cal viure la humilitat i la senzillesa dels petits i els humils que Jesús, ple de l’Esperit Sant, lloa en l’Evangeli de Mateu (11,25-30) perquè ells capten el que resta amagat als savis i entesos. Els animà a ser a ser sempre senzills i confiats, i a deixar-se portar per l’Esperit Sant que rebien en plenitud aquell dia i a buscar Déu en totes les circumstàncies de la vida especialment quan estem “cansats i afeixugats” i necessitem reposar en Crist ja que Ell és “benèvol i humil de cor”; i els recordà com pel Baptisme tots hem estat fet apòstols, missatgers, anunciadors, de Jesús i l’Evangeli arreu del món, una missió que ha d’impregnar tota la vida del cristià i que l’ha de portar a estimar els

germans, a no discriminar els altres i a viure segons l’amor de Déu. Al final de cada celebració, Mons. Vives obsequià els confirmats amb un exemplar del Nou Testament i els exhortà a llegir-ne cada dia un petit fragment, perquè necessitem nodrir-nos de la Paraula de Déu per viure la nostra vida amb fe i amb obres d’amor.

SANT JULIÀ DE LÒRIA

ENCAMP

Església d’Urgell

51


ADVOCACIONS DE LA MARE DE DÉU A LA DIÒCESI D’URGELL

MARE DE DÉU D’ARBOLÓ (Arcalís - Pallars Sobirà)

Us gronxen, a Arboló, l’aigua i el pont i l’amor que difon fervent oració. Mare, de l’alta roca salta la gràcia al més pregon. Mn. Manuel Pal