Església d'Urgell 487 by Bisbat d'Urgell

Església

d Urgell

Funeral a Andorra per les víctimes del Covid-19

# 487 - MAIG-JUNY 2020 2020 # 487 - MAIG-JUNY

Església d Urgell Índex

VERGES CONSAGRADES, UNA ANTIGA VOCACIÓ RECUPERADA

CINQUÈ ANIVERSARI DE “LAUDATO SI”

FUNERAL A ANDORRA PER LES VÍCTIMES DEL COVID-19 APLEC DE LA MARE DE DÉU DE CANÒLICH

6 10

EDICIÓ ONLINE DE LA CÀTEDRA DE PENSAMENT CRISTIÀ DEL BISBAT D’URGELL

OBRIR-SE AMB ESPERANÇA A L’AMOR MÉS GRAN

50 ANYS DE LA RECUPERACIÓ DE L’ORDO VIRGINUM

“SENSE ANCIANS NO HI HA FUTUR”

AMB LA MUNTANYA, L’ALLIBERAMENT

FE I AMOR

TECNOPROGRESSISTES VERSUS BIOCONSERVADORS Dr. Francesc Torralba

DIETARI

Mn. Ignasi Navarri

Mn. Eduard Salinas

Mons. Joan-Enric Vives

Anahí Biorci, OV

Andrea Riccardi i vint firmes més

Mn. Ramon de Canillo

Mn. Enric Prat

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958

A la llum de l’Evangeli Rendir comptes

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

ada any l’Església rendeix comptes informant dels diners rebuts dels contribuents espanyols que lliurement, a través de la seva declaració de la Renda, destinen a les necessitats de l’Església Catòlica, i explica com s’han utilitzat aquests recursos per als seus fins propis, que són evangelitzar, viure la fe i donar-se als altres. En presentar la Memòria d’activitats de l’Església per al 2018, s’ha fet notar que els contribuents espanyols han volgut destinar 285 milions d’euros de l’assignació tributària a l’Església, marcant la X en les seves declaracions. Significa que un 6,37% més d’espanyols han marcat la X de l’IRPF per a l’Església, i representa 27.000 nous declarants i 686.000€ més del que estava previst. És d’agrair que més de 8,5 milions de contribuents destinin lliurement a l’Església el 0,7% dels seus impostos, i el 65,5% dels que marquen la casella de l’Església marquen també la casella d’altres fins d’interès social. Són un 32% del total de declaracions les que marquen la casella i, de mitjana, cada assignant aporta 35€ (uns 3€ al mes) a l’Església Catòlica. Només podem dir: Gràcies a tots! Continueu ajudant-nos amb aquest gest! Ha estat important que a través de la Vicesecretaria d’Afers Econòmics, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha especificat les 14 àrees en què es reparteixen tots aquests diners. Així, cal saber que, d’aquest import, el percentatge majoritari (81%) es destina a les necessitats de les Diòcesis que, encara que totes se sostenen amb una economia pròpia i depenen de la Santa Seu, anualment necessiten una quantitat de diners de l’IRPF dels contribuents per al seu adequat sosteniment. Són lliurats a les Diòcesis amb uns criteris basats en la solidaritat, la comunió de béns i les necessitats de cada Església local. I alhora aquests recursos vénen a representar prop d’un 25% dels recursos totals de les

Diòcesis, essent l’aportació voluntària dels fidels la partida més important: donatius, col·lectes, aportacions diverses i generositat directa en una paraula. Les Diòcesis petites o mitjanes, com la nostra d’Urgell, tenim gran dependència de l’assignació tributària, i sempre es van fent esforços per obrir noves vies de finançament i d’activitat econòmica, com ens assessoren els fidels i amics entesos que, a través del Consell diocesà d’Economia, i dels Consells Parroquials, busquen l’eficiència, la sostenibilitat i la transparència de la vida econòmica eclesial diocesana i parroquial. També als laics que col·laboren desinteressadament els hem d’agrair la seva ajuda i assessoria. També la CEE va informar que s’utilitzen alguns fons, es va dir uns cinc milions, per a comunicació i plans de transparència, sigui en comunicació, ràdio o televisió, campanyes publicitàries o difusió de la vida eclesial. Molts diuen que l’Església no comunica bé les moltes iniciatives que du a terme en el camp evangelitzador i social. No es coneix prou el que fem i tenim encara un dèficit de transparència. Seran necessàries les campanyes de comunicació. En aquests moments en què ens han tocat també a les Parròquies i a les Diòcesis les conseqüències socials i econòmiques del confinament i de la pandèmia, quan hem d’incrementar la solidaritat amb els qui pateixen, també hem de ser conscients que caldrà realitzar ajuts directes a la nostra Església. Per això és una bona iniciativa la campanya del portal “www.donoalamevaesglesia.cat”. Us demano 3 gestos: marqueu la X a les vostres declaracions, ajudeu les Parròquies i la solidaritat de Càritas!

Església d’Urgell

SENTIRE CUM ECCLESIA

Verges Consagrades, una antiga vocació recuperada

elebrem enguany el 50è ani- Romana que es portà a terme amb compromís de la vida consagrada versari de la promulgació del la Constitució Apostòlica “Pastor bo- en el tercer mil·lenni”, ha remarcat decret del nou ritu de l’Ordo nus”, l‘Ordo Virginum se situà en l’àm- l’exigència d’una especial atenció per Consecrationis Virginum (Orde de les bit de competència de la Congregació part del Bisbe diocesà i del presbiteri Verges Consagrades), efectuat el 31 dels Instituts de Vida Consagrada i les cap a les verges consagrades (Inst. de maig de 1970 a traves ESI, 7). A escala nacional, de la Congregació per al existeix la figura del Bisbe Culte Diví, per manament Referent, que fa la funció del Papa Pau VI. Com exd’enllaç entre la Conferenpressa l’esmentat decret, cia Episcopal Española aquest ritu “està entre (CEE) i l’Ordo Virginum els més preciosos de la d’Espanya; actualment, litúrgia romana. Enriquit, aquesta funció recau en amb el pas dels segles, el Bisbe emèrit de Getafe, fou acollit en el Pontifical Mons. Joaquín M. López Romà, per tal de signifide Andújar, membre de car més clarament que la Comissió Episcopal per les verges consagrades a la Vida Consagrada de són imatge de l’Església la CEE. esposa de Crist”. L’origen d’aquest carisSegons les disposicions ma el trobem en el mateix de la Constitució sobre Jesucrist, que nasqué la litúrgia “Sacrosantum d’una mare verge. AbraConcilium” (núm. 80), en el çà aquest estat de vida període postconciliar el riintroduint una novetat tual es va revisar tenint en del Regne de Déu, que compte els principis que el només la poden entendre Concili Vaticà II havia fixat Icona i lema del 50è aniversari del nou ritu de l’Ordo Consecrationis Virginum. aquells a qui és concedit per mitjà de la reforma (cf Mt 19, 11). En els tres litúrgica. Recuperant la més antiga Societats de Vida Apostòlica. També primers segles, un gran nombre de tradició eclesial i tenint en compte el Catecisme de l’Església Catòlica, verges consagrades patiren el martiri la posterior evolució històrica foren la reflexió realitzada amb ocasió del per romandre fidels al Senyor, entre elaborades i aprovades dues formes Sínode dels Bisbes dedicat al tema les quals Àgata de Catània, Llúcia de celebratives. La primera, destinada “La vida consagrada i la seva missió Siracusa, Agnès i Cecília de Roma, a les dones que, restant in saeculo, a l’Església i al món” i la successiva Tecla d’Iconi, Justa i Rufina de Seviés a dir, en les seves condicions de exhortació postsinodal “Vita conse- lla... Moltes d’elles venerades a casa la vida ordinària, són admeses a la crata” (núm. 7 i 42) han contribuït a nostra fins al dia d’avui. consagració pel Bisbe diocesà. La clarificar el lloc eclesiàstic de l’Ordo En les dones que acollien aquesta segona està destinada a les monges Virginum entre les altres formes de vocació, els Pares de l’Església van de comunitat que, a més de la profes- vida consagrada, posant en relleu el veure reflectida la Imatge de l’Església sió solemne dels consells evangèlics, vincle peculiar que s’estableix entre Esposa totalment dedicada al seu celebren aquest ritu (Inst. Ecclesiae les verges consagrades i l’Església Espòs. Vivien amb les seves famílies, Sponsae Imago, 6). particular i universal. La Instrucció però, amb el desenvolupament de la En la reorganització de la Cúria “Caminar des de Crist. Un renovat vida monàstica cenobítica, l’Església 4

Església d’Urgell

associà la consagració virginal a la vida comunitària. El carisma de la virginitat ha estat sempre admirat i elogiat per l’Església, com ho demostren els tractats sobre la virginitat escrits per figures tan rellevants com Sant Agustí d’Hipona, Sant Ambròs de Milà, Sant Jeroni i Sant Cebrià, entre d’altres. “L’elecció de la vida virginal recorda a les persones la transitorietat de les realitats terrenes i l’anticipació dels béns futurs. Estigueu presents en el món –deia el Papa Benet XVI l’any 2008–, però sigueu pelegrines cap al Regne, doncs la verge consagrada s’identifica amb l’esposa que, juntament amb l’Esperit, invoca la vinguda del Senyor: “L’Esperit i l’esposa diuen: Veniu!” (Ap 22, 17)”. Aquesta cita del Llibre de l’Apocalipsi ha estat escollida com a lema de la celebració del 50è aniversari, que ha coincidit providencialment amb la solemnitat de la Pentecosta, expressant encara amb més claredat l’origen de tot carisma: l’Esperit de Déu. En aquests 50 anys, l’Església, amb goig, ha vist reflorir aquesta vocació. La presència de l’Ordo Virginum ha arribat als cinc continents, amb prop de 7.000 membres i amb un constant creixement. A Espanya, actualment en són 222 (17 als Bisbats catalans). Al nostre Bisbat, la primera consagració fou l’any 2011, i actualment n’hi ha dues. Encomanem-les al Senyor perquè siguin, com expressa el Sant Pare Francesc en el seu missatge amb motiu d’aquest aniversari, “dones de misericòrdia, expertes en humanitat; dones que creuen en allò revolucionari de la tendresa i de l’afecte”, i que amb la seva consagració ajudin l’Església a estimar tothom, donant preferència als pobres, com ensenya el camí de l’Evangeli.

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA

quest any es commemora el cinquè aniversari de l’Encíclica del Papa Francesc “Laudato si”, sobre la cura de la casa comuna. Amb aquest motiu de celebració, el Papa va fer una invitació a participar del 16 al 24 de maig en la campanya global “Setmana Laudato si 2020”. L’Encilcica “Laudato si” és considerada com un compendi de l’ensenyament social de l’Església sobre la creació i el medi ambient. “Laudato si” (“Lloat sigueu”) és la primera línia del càntic de Sant Francesc d’Assís que evoca Déu i tota la Creació. La celebració, patrocinada pel Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, fou dissenyada per a animar les comunitats catòliques a prendre accions concretes i iniciatives de cara a la cura de la casa comuna. “Laudato si” va ser la primera Encíclica dirigida a tota la humanitat que tracta de temes d’ecologia. El document ens exhorta a examinar més profundament el nostre estil de vida i les decisions que afecten el medi ambient i tots els éssers humans. El Papa Francesc proposa “entrar en un diàleg amb totes les persones sobre la cura de la casa comuna”. Ens ajuda a entendre les pràctiques destructives de l’home i els seus efectes en el medi ambient i en els altres éssers humans, oferint perspectives filosòfiques, religioses i culturals sobre la creixent crisi mediambiental. El Papa ens crida a una conversió ecològica È ANIVERSARI DE global per poder preservar la nostra casa comuna per a les generacions presents AUDATO SI i futures. El lema de la setmana dedicada a “Laudato si” és “Tot està connectat”. Aquesta setmana és només el començament d’un camí d’un any per a la transformació i l’acord creixent, mitjançant la pregària i la reflexió, per preparar-nos junts per construir un millor demà. L’Encíclica ens ensenya que la Terra és la nostra casa comuna i que el repte del medi ambient, de modelar el futur del nostre planeta, ens impacta a tots i és responsabilitat de tots (LS, 14). El Papa Francesc anima tota la família humana a unir-se a la recerca d’un desenvolupament sostenible i integral, capaç de portar vers un canvi. Fer-ho no només preservarà la nostra casa comuna, sinó que ens ajudarà a créixer com a éssers humans, compromesos en solidaritat amb els nostres semblants en lloc de buscar només el consumisme de béns materials. En el cinquè aniversari de “Laudato si”, el Papa Francesc va dir que aquests cinc anys de l’Encíclica “impulsa els nostres desitjos de conèixer i acceptar el nostre lloc sacre com mai abans s’havia fet”. El Papa crida tothom a la solidaritat per preparar un futur sostenible i per a la construcció d’un món millor a través de la reflexió, l’oració i esforços concrets, individuals i en col·laboració mútua de tots; i ens anima a cuidar el medi ambient, a viure més plenament com a éssers humans i a protegir i preservar la Creació de Déu, la nostra casa comuna. Unim-nos al Sant Pare, tornem a comprometre’ns amb la cura de la Terra, la nostra casa comuna. Mn. Eduard Salinas Muñoz

“L

”

Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell Església d’Urgell

Funeral a Andorra per les víctimes del Covid-19 Mons. Vives adreçà a les persones grans i a les més vulnerables un missatge d’esperança en el comiat a les 52 persones traspassades al Principat Tots els preveres de les Valls d’Andorra van concelebrar a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella el funeral per les víctimes del Covid-19, presidit per Mons. Vives.

L’

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va presidir el 22 de juny a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella un emotiu funeral per les 52 persones traspassades a Andorra d’ençà que es va declarar al país l’epidèmia del Covid-19, les quals no havien pogut tenir el darrer comiat dels seus familiars més propers a causa de les mesures decretades per les autoritats sanitàries per frenar i erradicar els contagis entre la població. Hi van concelebrar l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, i tots els preveres que atenen pastoralment les Parròquies del Principat. Entre els assistents, a més dels familiars que van voler acomiadar cristianament els seus

Església d’Urgell

éssers estimats, hi van ser presents els representants de les principals institucions del país, encapçalats per la Síndica General i el Cap de Govern, acompanyat de diversos ministres del seu gabinet, així com per la Cònsol Major d’Andorra la Vella. També hi assistiren l’Ambaixador francès, els Cònsols de les set Parròquies, un bon nombre de Consellers Generals de totes les formacions polítiques, el Raonador del Ciutadà, el President del Consell Superior de Justícia i el Director del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), entre d’altres autoritats. Al principi de l’Eucaristia, que fou solemnitzada amb l’acompanyament de l’organista titular de l’església parroquial, Ignacio Ribas,

que va estrenar tres peces per a orgue, clarinet i soprano compostes per ell mateix expressament per a aquesta ocasió, va tenir lloc un dels moments més emotius de la celebració quan Mn. Ramon Sàrries va convidar les famílies de les persones traspassades a encendre un llantió en memòria dels seus difunts. Cal destacar que tot i que molts fidels de les set Parròquies andorranes esperaven aquesta celebració eucarística, després dels tres dies de dol decretats pel Govern, l’església de Sant Esteve no va poder acollir tothom a causa de les mesures de precaució que es van haver d’observar per la crisi sanitària, entre les quals la necessitat de mantenir entre els assistents l’anomenada “distància social”. A l’homilia, que transcrivim íntegrament en aquestes pàgines, l’Ar-

L’organista titular de Sant Esteve, Ignacio Ribas, va estrenar tres peces per a orgue, clarinet i soprano compostes per ell mateix expressament per a aquesta ocasió quebisbe Joan-Enric va encoratjar a seguir endavant les famílies de les víctimes de la pandèmia del Covid-19; i va voler adreçar un missatge d’esperança a tothom, i molt especialment a totes les persones grans i també a aquelles més vulnerables, sobretot les que viuen a les residències o soles a les seves llars, així com als infants d’Andorra: “Fem-los saber que els estimem i que els necessitem, que volem tenir-los amb nosaltres i que trobin solucions a les seves necessitats”. És precisament en situacions difícils com les que hem viscut les darreres setmanes quan “ens adonem del que és essencial a la vida i del que no ho és”, va subratllar Mons. Vives, i va recordar el paper

Al principi de l’Eucaristia, els familiars de les víctimes de la pandèmia van encendre un llantió pels seus difunts. A sota, els assistents a la celebració van haver d’observar les mesures de precaució decretades a causa de la crisi sanitària i mantenir la “distància social”.

fonamental que juguen les famílies, els amics, els avis o els infants en aquests moments tan especials. Al final de l’Eucaristia, l’Arquebisbe i Copríncep, acompanyat del Cap de Govern i de la Síndica General, van donar el condol i va confortar

cristianament tots i cadascun dels familiars de les víctimes presents a l’església parroquial de Sant Esteve, molts dels quals encara es mostraven visiblement emocionats i amb llàgrimes als ulls en el moment de . sortir del temple Església d’Urgell

Homilia de Mons. Joan-Enric Vives en el funeral per les víctimes pandèmia a Andorra (Salutacions) Gràcies a tots per ser aquí, i una abraçada a tots els qui us uniu a la celebració gràcies als bons serveis de la televisió. 1.- Lectures. Acabem d’escoltar la veu del Senyor a l’Evangeli que continua atraient-nos a Ell: “Veniu a Mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar. Feu-vos deixebles meus. Trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera”. És bo, i fa bé escoltar aquestes paraules fondes, en l’interior del cor. Necessitem escoltar i trobar la pau. Acabar allò que havia quedat per fer, per dir, per perdonar... I el profeta Isaïes, a la primera lectura, ens ha dit que Déu “prepararà per a tots els pobles un convit. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, i engolirà per sempre la Mort... Eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del seu poble arreu de la terra”. Déu és Pare i vol per a tota la humanitat que visqui en la felicitat i l’amor eterns. És el designi d’amor del Creador, que estima i omple de vida tot el que ha creat. Naixem amb una promesa de felicitat, i Déu no retira la seva promesa sinó que la compleix. Podem tenir esperança. Per demostrar-nos-ho va enviar el seu Fill Jesús, que passà fent el bé, ajudà com a Bon Samarità, lluità contra la malaltia guarint les ferides de la humanitat malmesa, i pagant per ella el preu de la seva pròpia vida. I Jesús a la Creu ens redimia i per la seva Resurrecció ens obre un camí de vida i d’esperança. Ressuscitarem, viurem per sempre amb Ell; i ens retrobarem amb tots els qui hem estimat aquí a la terra. Tinguem esperança! 2.- Avui ens apleguem a l’església de Sant Esteve com a poble. Amb totes les institucions ja vam fer tres dies de dol i minuts de silenci. Avui preguem com desitjàvem, units, amb el nostre país al darrere, a prop de les famílies que han perdut un ésser estimat. Voldríem que sentíssiu el nostre escalf i el de totes les persones que estimaven els vostres difunts i que us estimen a vosaltres. És la bonica tradició del condol popular de les nostres Parròquies. Tots voldríem passar davant vostre, abraçar-vos, fer-vos costat. No en dubteu. Venim a aquesta celebració per: • Pregar pels nostres difunts; perquè reposin en pau i els familiars trobeu el consol de l’adéu ben dit i del dol ben viscut; per acompanyar-nos en aquests moments tan dolorosos de pèrdua dels qui hem estimat molt aquí a la terra, i ajudar-nos a tirar endavant com a famílies, i com a país. Pregar pels difunts i per les seves famílies avui és un deure i el fem ben de cor.

Església d’Urgell

• També

per pregar i enviar un missatge d’esperança a totes les persones grans i vulnerables; especialment les que viuen en residències o tasten la dura prova de la soledat; sense oblidar els infants, especialment els qui pateixen més carències. Fem-los saber que els estimem i que els necessitem; que volem tenir-los amb nosaltres i que trobin solucions a les seves necessitats. • Venim per agrair tanta gent bona que amb treball i sacrifici han fet possible que tirem endavant dins de la pandèmia; pensem en tants gestos petits i grans de servei i de bondat. Res no serà oblidat davant de Déu! Gràcies, Senyor, perquè infoneu bondat en el cor dels andorrans. • I venim per demanar llum per a les autoritats, els responsables de la vida social, les institucions i també per a cadascun de nosaltres -perquè les responsabilitats són compartides-, per tal de sortir units i enfortits d’aquesta prova, potser més humils, però segur que també més forts i més solidaris. Hem estat confinats, estem molt cansats d’aquestes llargues setmanes, i potser angoixats i espantats pel futur, encara poc clar, de superació de la pandèmia. I és que aquesta pandèmia del Covid-19 ha fet estralls arreu del món i també ens ha arribat al nostre Pirineu. Estem vivint molta incertesa i angoixa, patiments i sobretot dolor per les víctimes de la pandèmia, i per tots els infectats. El preu psicològic d’aquest confinament ha estat també gran; molts se’n ressenten. I sobretot ens dol molt pels qui estan passant dificultats econòmiques i pels més vulnerables, que són molts. 3.- Amb tot, al costat de tot això, també estem vivint l’heroisme quotidià de moltes persones que s’han entregat amb generositat pel bé dels infectats, perquè la sanitat i el país funcionessin. Els hem aplaudit i avui aquí, a l’Església, donem gràcies a Déu per aquestes persones, unes conegudes i moltes desconegudes, anònimes, amb treballs a vegades invisibles, que han fet possible la marxa del país. Tots els qui estem intentant estimar amb obres el nostre proïsme. També la Diòcesi, les Parròquies i comunitats, privades de la celebració comunitària de la fe, hem hagut de trobar altres maneres de viure-la, de mantenir ferma l’esperança, de pregar amb fervor i de continuar estimant i servint Déu i els germans. Hem de continuar demanant que el Senyor ens alliberi d’aquesta epidèmia, de tots els mals i de qualsevol pertorbació, agraint i pregant també per les famílies, pels infants, i pels educadors, per les autoritats, els metges i el personal sanitari, les forces de seguretat, els dirigents de la cosa pública i els qui estan pendents que les coses funcionin i la vida tiri endavant. Gràcies en nom de tots els andorrans! Hem de tenir molta confiança. Déu mai no ens deixa i se’ns

fa present en totes les circumstàncies de la vida, per dures o fosques que ens puguin semblar: “Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res, perquè us tinc vora meu; la vostra vara de Pastor m’asserena i em conforta”, hem proclamat en el salm (Sl 23,4). Déu sabrà treure bé d’aquest mal, i ens ajudarà a lluitar contra el mal, amb el bé. No tinguem por. Demanem que remeti la pandèmia i que ben aviat ens puguem refer sanitàriament i econòmicament. Mentrestant, estiguem pendents dels més vulnerables i mirant de viure amb confiança, amor i esperança. La recuperació serà possible si tots hi posem esforç i sacrifici. 4.- La pandèmia ha fet aparèixer moltes falses seguretats que ens havíem cregut que teníem, amb prioritats i agendes supèrflues; Al final de la celebració eucarística, Mons. Vives, acompanyat del Cap de Govern i de la Síndica General, van i també que potser hem oblidat o abandonat donar el condol i va confortar cristianament tots i cadascun dels familiars de les víctimes presents a l’església. el fonament personal de les nostres arrels i de les vides de les nostres nacions. Caldrà aportar-hi valors anònimament han fet molt, han acollit, han corregut al seri creences. Sovint ens n’oblidem però quan vénen sotracs vei dels seus conciutadans. Valorem el que tenim i som. És grans, com aquest que ens ha tocat de viure a la nostra ge- just fer-ho i no escoltem la veu dels profetes de desventures. neració, ens adonem del que és essencial a la vida i del que Units ens en sortirem. Units som més forts. no ho és. I potser llavors valorem més la família i els amics, Estimades famílies. Avui hem encès un llum per tots els qui els avis i els infants, la llibertat, la natura, les creences i els la pandèmia s’ha emportat. Estem tristos, certament. Necesvalors que duren, la fe i la pregària... ¿Podrem sortir d’aques- sitàvem, i potser encara necessitem guarir la ferida del cota crisi acceptant millor que som molt vulnerables i no podem miat tan ràpid, de l’adéu que ens va mancar, de les paraules ser cadascú autosuficient? ¿En sortirem més humils? Espero que li hauríem volgut dir al nostre pare, avi, germà, fill... Avui que sí. I sobretot espero que en sortim més solidaris, més ho fem. A través de Jesús podem estar segurs que la nostra agermanats com a poble, més orgullosos del país que, entre pregària els arriba. Diguem-los adéu i a reveure; del fons del tots, anem fent. El lema continua essent exigent i valuós: Vir- cor. Perquè la mort no és un adéu per sempre sinó un adéu tus, Unita, Fortior. per un instant. En el Senyor ens retrobarem. Tinguem pau; Per això no ens desgastem entre nosaltres. Hem d’estimar demanem aquesta pau. Jo la demano per a tots els andorencara més el país, les seves persones i les seves institu- rans difunts, d’aquests mesos, a causa de la pandèmia i per cions. Cada institució, crec humilment, que ha fet el que li d’altres causes. En Déu hi ha perdó i misericòrdia. En Déu hi pertocava i ha mirat de no envair les competències d’altres. ha vida i esperança. Sostenint, pregant, acompanyant els qui tenien el pesat deuAquest és el missatge que el Sant Pare Francesc des de re de prendre les decisions i cercar sortides a problemes l’inici d’aquesta epidèmia, ens ha recomanat: la pregària. I greus i totalment inèdits. Seríem insensats si ara deixéssim el passat 27 de març, quan beneïa el món des de Sant Pere de fer pinya; de corregir, certament, però amb empatia i co- del Vaticà, recordava a la humanitat que “és el moment de operació. Tots hem volgut fer el millor, i ningú no ha estat triar entre el que compta veritablement i el que es marceix ociós, per més que no tot el que cadascú ha fet s’hagi d’es- i passa; moment per separar el que és necessari del que no campar o anunciar a toc de trompeta. No podem demanar a ho és. És el temps de restablir el rumb de la vida cap a Déu, les persones en risc, sobretot la gent gran, el mateix que als i cap als altres. I podem mirar tants companys de viatge que joves i als adults, ni tampoc als petits o als padrins el mateix són exemplars, ja que davant la por, han reaccionat donant que als qui tenen les seves forces en plenitud. És així com la pròpia vida... Deixem que revifi l’esperança!”. agraeixo en nom de tot el país a sanitaris, certament, però també educadors, autoritats, però molt als qui han mantingut +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell les botigues obertes i atents a portar menjar a casa, així com i Copríncep d’Andorra. a Càritas, Creu Roja i tants altres que desinteressadament i Sant Esteve d’Andorra la Vella, 22 de juny de 2020

Església d’Urgell

“De Canòlich Reyna santa ampareu vostres devots” En la festa de la Mare de Déu de Canòlich, a l’esplanada davant el Santuari inusualment solitària, Mn. Chisvert va beneir el terme lauredià i tots els veïns de la Parròquia i del Principat.

Església d’Urgell

La tornada dels goigs de la Mare de Déu de Canòlich tenien enguany un significat especial, després de setmanes difícils per a totes les Parròquies de la Diòcesi, i de tot el país, però sobretot per als veïns de Sant Julià de Lòria, per als qui el pelegrinatge i l’aplec al Santuari de Canòlich el darrer dissabte de maig suposa no només una mostra de devoció popular fortament arrelada a la Parròquia, sinó també una de les expressions més fortes i autèntiques de la identitat laurediana. És així com, tot i la situació d’excepcionalitat per la crisi sanitària del Covid-19, i atenent en tot moment les indicacions de les autoritats per frenar i reduir l’expansió de la pandèmia, la Parròquia de Sant Julià de Lòria va celebrar el 30 de maig, amb molta joia i solemnitat, la festa de la seva Patrona, la Mare de Déu de Canòlich.

nguany no hi ha hagut pelegrins pujant ben d’hora des del fons de la vall per l’antic camí de Canòlich; ni hi ha hagut tampoc les habituals aglomeracions de fidels, lauredians i de tot arreu del Principat i de la Diòcesi, a l’esplanada davant del Santuari. Tothom era conscient que l’aplec d’enguany s’havia de celebrar en unes circumstàncies ben singulars, i tots van mirar d’adaptar-s’hi com van poder per viure amb la mateixa intensitat de cada any la tradició de l’aplec i la devoció vers la Mare de Déu de Canòlich, i alhora respectar les indicacions de les autoritats sanitàries. Per facilitar que els fidels poguessin pregar i fer les seves ofrenes a la Mare de Déu, el Santuari va restar obert de manera excepcional durant la setmana anterior al 30 de maig des de les deu del matí fins a les sis de la tarda, amb la presència en tot moment de voluntaris i personal del Comú que vetllaven perquè tothom observés les recomanacions sanitàries. I al final de la setmana, el 30 de maig, festa de la Mare de Déu de Canòlich, es va celebrar l’Eucaristia a porta tancada, sense la presència de fidels al temple, retransmesa en directe pel Canal Lòria i pel dial 168 d’Andorra Telecom per a totes les Valls d’Andorra. A l’homilia, Mn. Chisvert va recordar l’estrofa inicial dels goigs a llaor de la Mare de Déu de Canòlich (“Puig que sou la Protectora / de Lauredia i ses contorns; / De Canòlich Reyna santa / ampareu vostres devots”) i va animar els fidels a posar la seva mirada en Maria, especialment enmig de les dificultats de la vida, com estem vivint durant aquesta pandèmia. Maria es posà en camí per visitar la seva cosina Elisabet amb tres objectius: felicitar, compartir i servir, moguda per l’amor. Exhortà els fidels a imitar les virtuts de Maria i fer realitat el lema del Principat d’Andorra, “Virtus, Unita, Fortior”, per saber ressorgir amb creativitat de la difícil situació que ens ha tocat viure per la pandèmia del Covid-19.

Envoltat de les autoritats comunals, el Rector de Sant Julià va beneir els pans a l’aparcament del Prat Nou, on posteriorment foren distribuïts als veïns de la Parròquia durant tot el dia. Església d’Urgell

Un destacament del cos de policia va retre homenatge a la imatge de la Mare de Déu de Canòlich a l’aparcament del Prat Nou. A la dreta, Mn. Chisvert presidí l’Eucaristia de la festa de la Mare de Déu de Canòlich a porta tancada, sense fidels al temple. A sota, el cos de dansa de l’Esbart Laurèdia va ballar el Ball de Canòlich davant el Santuari.

Finalment demanà a tothom de viure amb fidelitat a les arrels i els valors rebuts en herència, especialment la fe cristiana. Amb Canòlich volem ser una Església que surt de casa, que surt dels seus temples, que surt de les seves sagristies i que serveix per a acompanyar la nostra vida i sostenir la nostra esperança. Tots ells són signes d’unitat d’un poble noble i digne. Com la Verge de Canòlich, volem ser una Església que basteix ponts, trenca murs i sembra reconciliació. Com la Verge de Canòlich, volem ser una Església que acompanya totes les situacions de vulnerabilitat, i segueix mantenint-nos compromesos amb la vida, amb la cultura i amb la societat. A l’ofertori, el Cos de Dansa de l’Esbart Lauredià i el grup de música folk Andosins, també de l’Esbart Lauredià, oferiren les seves interpretacions a llaor de la Mare de Déu i presentaren el pa i el vi per a l’Eucaristia. La benedicció i el repartiment dels pans entre els fidels tampoc no es 12

Església d’Urgell

va poder fer a l’esplanada davant el Santuari, com de costum, sinó que es va habilitar un ampli recinte a l’aparcament del Prat Nou, on, després de l’Eucaristia, el Rector va beneir els pans (uns sis mil, segons les estimacions del Comú), que foren distribuïts durant tot el dia per les autoritats de la Parròquia seguint les mesures de seguretat establertes. Mn. Chisvert va destacar que, “la comunitat cristiana és una comunitat viva”, i, en aquest sentit, va valorar que “potser hem estat més units que mai des de la distància del confinament, i per això no hem renunciat a viure la Festivitat de Canòlich, ni que fos d’una manera diferent”. També va recordar que “durant tot aquest temps de confinament cada dia hem celebrat l’Eucaristia i la participació ha estat a través de la televisió, des de casa, des de les habitacions de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell o des de les diferents residències del país”. I va considerar

que aquesta situació “ha estat una oportunitat virtual de poder estar units en l’oració i en la celebració de la fe en aquests moments que per a moltes famílies no han estat fàcils. La fe i l’esperança han estat pal de paller per a moltes persones en aquestes setmanes marcades per la pandèmia”. Així mateix, el Rector de Sant Julià de Lòria va voler remarcar que “la crisi sanitària que estem vivint té moltes conseqüències socials i econòmiques, tots en som conscients. Hi ha famílies més vulnerables que s’han quedat sense ingressos econòmics per la falta de treball”. De fet, des del començament de la crisi sanitària, el rebost solidari de Càritas laurediana ha atès per terme mig entre 40 i 45 famílies cada setmana, a les quals els faciliten queviures i productes bàsics; una ajuda que s’afegeix a la que Càritas Nacional Andorrana està duent a terme a tot el país.

Amb Canòlich… ressorgim

elebrar Canòlich, i més aquest any de pandèmia pel Covid-19, és celebrar i reviure la tendresa, l’alegria, la compassió, la presència de Déu en la nostra vida que mai ens deixa quiets, sempre ens motiva i ens carrega d’esperança renovada. Ni el confinament, ni les desgràcies, ni les penúries aconseguiran apagar la nostra fe i l’amor que Sant Julià de Lòria professa a la Verge de Canòlich. En les majors vicissituds de la vida, sorgeix sempre Ella com a llum dissipadora de tot perill i com a rosada consoladora. Ella sempre segueix protegint el seu poble. La Verge de Canòlich és custòdia de les nostres arrels i de la nostra identitat, i evita sempre que ens perdem en els camins de la desesperança. Les nostres valls, fortes en la fe enfront de les penúries, mantenen sempre viva la presència de Déu Pare que allibera, enforteix, sana, dóna coratge i és refugi i signe de la nova Pasqua. Cada vegada que focalitzem la nostra mirada en la Verge de Canòlich tornem a creure en la revolució de la tendresa i de l’afecte, convidats, després d’aquestes setmanes de confinament pel coronavirus, a “sortir de casa” amb responsabilitat, a tenir els ulls i el cor oberts als altres, especialment als més vulnerables que necessiten de major suport i comprensió. Malgrat el confinament i carregats de tendresa, alegria i compromís solidari, escoltem la Verge de Canòlich que novament ens convida a involucrar-nos en la construcció de les nostres Valls d’Andorra. Amb Canòlich volem ser una Església que surt de casa, que surt dels seus temples, que surt de les seves sagristies i que serveix per acompanyar la nostra vida i sostenir la nostra esperança. Tots ells són signes d’unitat d’un poble noble i digne. Com la Verge de Canòlich, volem ser una Església que basteix ponts, trenca murs i sembra reconciliació. Com la Verge de Canòlich, volem ser una Església que acompanya totes les situacions de vulnerabilitat, i segueix mantenint-nos compromesos amb la vida, amb la cultura i amb la societat. D’altra banda, l’aplec és el dia del “Sí”, una afirmació positiva de la dona que va viure amb clau efectiva el seu ser, el seu obrar i el seu lliurament incondicional a Déu. Necessitem d’aquesta festa per a unir els nostres

“sís” al de la Verge de Canòlich, que, sent poca cosa, no va tenir objeccions a obrir-se sense condicions i sense obstacles per tal què Déu fes obres grans en Ella. Quan estimem a algú busquem fer allò que el fa feliç. Atès que Déu ens estima de veritat, la seva voluntat és que descobrim no una felicitat superficial, sinó la vida en plenitud amb profunda felicitat que consisteix en arribar a ser nosaltres mateixos, coherents i autèntics. Entre tots farem realitat el gran projecte de Déu per a la humanitat. Déu ens ha creat perquè siguem realment feliços. Els pares que estimen de debò als seus fills tenen grans expectatives respecte d’ells, i fan tot el que poden per tal que desenvolupin lliurement totes aquestes capacitats i així es converteixin en adults amb coratge per estimar i servir el proïsme amb profunditat. Tots junts, servint i fent renéixer les nostres virtuts i arrels, farem realitat els nostres grans somnis que cada any ens porta l’Aplec de Canòlich. Mn. Pepe Chisvert, Rector de Sant Julià de Lòria

Església d’Urgell

www.caritasurgell.cat ES36 2100 0018 1702 0051 6790 BIZUM: 33449

Edició online de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell

L’

11 de juny va tenir lloc la hem d’anar envers les persones que ços tecnològics i científics. De sobte XVII edició de la Càtedra de més ho han necessitat. El Dr. Torralba s’ha centrat la mirada en els més Pensament Cristià del Bis- va mirar de sintetitzar l’actual crisi vulnerables de la societat: els mabat d’Urgell, que enguany fou en la sanitària, econòmica i social amb lalts, els morts, els ancians. Davant modalitat online a través del canal cinc paraules: d’aquesta vulnerabilitat, la virtut o de YouTube del Bisbat d’Urgell, com valor a conrear que ha sorgit és la a conseqüència causa de les mesuIncertesa. La pandèmia ens ha cura: cura per mi mateix, cura pels res decretades per les autoritats sa- parat, ens ha fet canviar i cancel·lar altres, cura pels més dèbils, cura del nitàries per combatre la pandèmia els nostres plans, agendes i activitats, sistema social que ens permet viure. del Covid-19. El ponent principal i això ha generat en nosaltres incer- Necessitem cuidar-nos mútuament. fou el Dr. Francesc Torralba, Director de la Càtedra i professor a les facultats de Filosofia i Teologia de Catalunya i a la Universitat Ramon Llull, que va proposar el tema “La crisi com a oportunitat: valors per afrontar-la”. L’Arquebisbe d’Urgell, que va seguir la conferència des dels estudis de l’emissora diocesana, va introduir el ponent i alhora va aprofitar les seves paraules inicials per tenir un record per tots els qui més han patit en aquesta pandèmia, així com per L’Arquebisbe d’Urgell, que va seguir la conferència del Dr. Torralba des dels estudis de l’emissora diocesana, obrí la sessió amb un totes les persones que amb record pels qui més han patit en aquesta pandèmia. el seu treball i esforç han fet que es poguessin mantenir els tesa, davant la qual hem d’intentar Complexitat. La crisi actual ens fa serveis essencials. viure la virtut o valor de la humilitat: descobrir la complexitat del nostre El Dr. Torralba va començar la seva no podem predir el futur, no podem món que s’oposa a les solucions reflexió posant en valor el concepte veure l’horitzó, hem de reconèixer fàcils i superficials. El nostre món “crisi” com un trencament, la majoria els nostres límits en el diagnòstic i és complex, és en xarxa. Sols no ens de les vegades vingut de fora, que és en el pronòstic de la situació. Som en sortim. Necessitem compartir un moment idoni per replantejar-nos febles, limitats. Per tant, cal viure de amb els altres i això exigeix diàleg. els nostres valors i que ens permet la humilitat. Necessitem teixir complicitats amb aprendre. Hi ha dos actituds davant altres en tots els àmbits: polític, culla crisi: fomentar el gen egoista o foVulnerabilitat. Un virus ens fa tural, científic, etc. Això s’oposa als mentar el gen altruista. Des del punt adonar de la fragilitat de la nostra neopopulismes que venen solucions de vista de l’ètica cristiana, la crisi vida i de la nostra incapacitat de fàcils amb un fort accent electoralisde la pandèmia ens ha fet veure com respondre malgrat els nostres aven- ta però que resulten absolutament Església d’Urgell

insuficients per afrontar problemes complexos. Interdependència. En tots els àmbits: econòmic, social, sanitari, polític... No som una illa, una bombolla. Per sobre de la meva pròpia comoditat, la crisi sanitària actual ens posa en relleu com cal cultivar la solidaritat, sortir de nosaltres mateixos i del nostre propi món i zona de confort per intentar ajudar els altres. El món es descobreix com no estàtic, sinó dinàmic, tot flueix, tot està interconnectat. El que passa a la Xina té repercussions en el que passarà al meu poble.

Quan les contrarietats ens envolten cal cultivar la virtut de l’esperança, que sap confiar malgrat tot i veure les oportunitats que sorgeixen de les situacions de crisi. Volatilitat. La pandèmia ens posa de manifest com tot és volàtil i hem de ser dinàmics. Els plans estratègics cauen, els escenaris canvien molt ràpidament. Les programacions s’esfumen. Les seguretats es trenquen. Cal adaptar-nos. Per això, cal conrear el valor i virtut de la ductilitat, la flexibilitat i l’adaptació. Davant d’aquests cinc conceptes que defineixen la crisi del Covid-19, el Dr. Torralba proposà conrear la virtut de l’esperança. Quan tot va bé no cal esperança perquè tot és fàcil. Però quan les contrarietats ens envolten cal cultivar la virtut de l’esperança, que sap confiar malgrat tot i veure les oportunitats que sorgeixen de la situació de crisi. La sessió es va cloure amb un col· loqui virtual entre el Dr. Francesc Torralba i els qui van seguir la conferència pel canal de YouTube del Bisbat d’Urgell, a través del qual van poder adreçar diverses preguntes en línia al ponent. 16

Església d’Urgell

Obrir-se amb esperança a l’amor més gran 1

n aquests dies de pandèmia hem pogut redescobrir que moltes professions, sense un sentit vocacional de generositat, fins i tot d’heroïcitat, no se sostenen. No es tracta de treballar per a guanyar diners o de passar la vida sense un objectiu pel qual valgui la pena entregar-la, “perdre-la”, diu Jesús. Un país el fan els herois de la vida quotidiana, que estimen i se sacrifiquen, pateixen i fan el que han de fer, sense gaires escarafalls però amb responsabilitat i perseverança. Són els que es deixen guiar per la virtut de l’esperança, “fràgil i petita de no-res”, com diria Ch. Péguy. Aquesta petita esperança, “petita de no-res”, però que és “immortal”. Aquests són els “sants de la porta del costat”, anònims, que commouen el Papa Francesc, i són persones que amb el seu caminar constant sostenen el món. Però sense els excel·lents, els herois, els que tensen la corda i la sostenen des de més amunt no tindrien perspectiva ni albirarien el futur. Al nostre país, al nostre món, en l’Església, calen alhora herois que liderin, sants que mostrin el camí, que siguin “excessius” en la virtut, perquè així atrauran, indicaran, animaran i sostindran els cansats i els que no puguin arribar a tant. Aquests dies de pandèmia hem pogut comprovar, amb agraïment, que teníem molt bons metges, epidemiòlegs, sanitaris, infermers, però també moltes altres professions i gent desconeguda que de manera generosa ens ajuden i fan que el país funcioni. Els aplaudim de tot cor i els agraïm la seva en-

trega eficaç i solidària, que va més enllà del càlcul. Dins la Pasqua, l’Església ens proposa que el primer diumenge de maig celebrem una Jornada Mundial d’Oració per les Vocacions. Per totes les vocacions. Som un poble recreat per la gràcia de la Pasqua i que en el seu interior l’Esperit Sant distribueix dons i carismes, vocacions i missions. Pregar per

Segueix sent necessari avui proposar als cors dels joves, i de tots, uns ideals renovats de solidaritat i de servei, d’amor a Déu i als altres, donant tota la vida per amor les vocacions serà sempre un deure per al deixeble de Jesús (Lc 10,2), perquè la collita és abundant però falten mans generoses. Sobretot els nens i els joves, però també els adults i els ancians, és necessari que tots escoltem i responguem amb generositat les crides del Bon Pastor. En cada generació, l’Esperit Sant passa pel cor dels homes i les dones i suscita en ells “vocacions”; és a dir, fa que les persones orientin la seva vida i l’ofereixin per causes belles i nobles, des de forjar una família i treballar per fer avançar el món, fins a esdevenir investigadors, metges, infermers, educadors, camperols, i també, cal dir-ho, sacerdots, missioners, consagrats, orants, persones compromeses pel bé dels altres, portadores d’esperança i de vida, que prolonguen i estenen la mateixa

missió del Fill de Déu en totes les èpoques i en tots el racons del món. Quan semblaria que molts estan de tornada de tot, o que costa sembrar ideals per no sucumbir en la vida professional, en els treballs despersonalitzats, en la vida de parella rutinària, i quan la pròpia existència no se sap ni d’on ve ni cap a on va, ¿no penseu que aquesta pandèmia ens ha fet adonar del valor d’una vida entregada amb vocació de servei? Hem de promoure una veritable “cultura vocacional” per entendre la vida com a vocació, on tots hi aportem segons el pla de Déu. Això és el que segueix sent necessari avui, proposar als cors dels joves, i de tots, uns ideals renovats de solidaritat i de servei, d’amor a Déu i als altres, donant tota la vida per amor. ¡Que n’és de bella i joiosa una vida entregada al servei de l’Evangeli i al servei del proïsme! A la nostra societat li convé que, un cop superada la pandèmia, no tornem a una existència lànguida, egoista, acaparadora o globalitzada d’indiferència, sinó que sortim enfortits en l’anhel de solidaritat i de servei, de recerca sincera de la veritat i assedegats d’infinit i d’ideals nobles i grans. Sobretot, hem de desescalar l’egoisme i obrir-nos amb esperança a l’amor més gran. Des de la responsabilitat concreta de cadascú, fem tot el que puguem per millorar la vida de la societat, respectant la dignitat de tota persona i mirant de respondre a cada moment amb el màxim compromís d’amor i servei. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Article publicat al diari La Vanguardia el diumenge dia 3 de maig. Església d’Urgell

50 anys de la recuperació de l’Ordo Virginum

nguany estem celebrant els 50 anys del decret de publicació del Ordo Consecrationis Virginum, signat el 31 de maig de 1970. Aquest ritual, revisat i renovat dins la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, ha obert també la possibilitat de consagració a les dones que, sense deixar la seva forma de vida secular, abracen l’estat de virginitat. Mogudes per l’Esperit, s’entreguen al seguiment de Crist, tal com es feia en els inicis de l’Església. Amb alegria i agraïment, l’Església veu reflorir aquest carisma que, amb prop de 7.000 membres, ja és present en nombrosíssimes Diòcesis dels cinc continents.

consagrada se situa, per tant, en l’horitzó d’una esponsalitat, que no és teogàmica (com a matrimoni amb la deïtat) sinó teologal (és a dir, baptismal), perquè es tracta de l’amor

La virginitat consagrada se situa en l’horitzó d’una esponsalitat que no és teogàmica (com a matrimoni amb la deïtat) sinó teologal (és a dir, baptismal) esponsal de Crist per l’Església. Es tracta d’una realitat salvífica sobrenatural i no només humana, que no pot ser explicada amb la lògica de la raó sinó amb la fe, perquè –com recorda l’Escriptura– El qui t’ha creat és espòs teu (Is. 54, 5). Les dones en les quals l’Esperit suscita el carisma de la virginitat (Mt. 19, 11-12) reben la gràcia d’una vocació

singular, a través de la qual Déu les atreu cap al cor de l’aliança nupcial (Ap. 19, 7-9) que en el seu etern designi d’amor ha volgut establir amb la humanitat i que s’ha realitzat en l’Encarnació i en la Pasqua del Fill de Déu. Les verges consagrades per amor a Crist, estimat per damunt de tot, renuncien a l’experiència del matrimoni humà, per unir-se amb Ell per un vincle esponsal, per experimentar i testimoniar en la condició virginal (1Co 7, 34) la fecunditat d’aquesta unió i anticipar la realitat de la comunió definitiva amb Déu, a la que tota la humanitat està cridada (Lluc 20, 34-36). Aquesta realitat espiritual se significa i es fa operativa en la celebració litúrgica de la consagració virginal, amb la qual l’Església implora sobre les verges la gràcia de Déu i l’efusió de l’Esperit Sant.

El carisma de la virginitat en la Instrucció “Ecclesiae Sponsae Imago” Què significa la “virginitat consagrada”? Els fonaments d’aquest carisma de l’Esperit els defineix clarament la Instrucció “Ecclesiae Sponsae Imago” (8 de juny de 2018), primer document de la Santa Seu, després del Ritual, que tracta específicament de l’Ordo Virginum. Ja és suggeridor el títol: “imatge de l’Església-Esposa”. Anant als orígens, explica el document que Jesús abraça lliurement una vida sense llaços ni obligacions familiars, per dedicar-se plenament a l’anunci del Regne. Així el celibat es presenta com a una opció lliure, que té lloc també en aquell espai relacional que és el cos, i amb el qual es respon al Déu de l’amor que crida i es revela en el rostre de Crist. No és evadir-se, ni fruit d’un esforç inhumà sinó do que pertany al dinamisme de la novetat evangèlica. La virginitat Cristina Ribot (esquerra) i Anahí Biorci són verges consagrades de la Diòcesi d’Urgell. 18

Església d’Urgell

Durant el ritus, les consagrades expressen el “sant propòsit”, es a dir, la ferma i definitiva voluntat de perseverar per tota la vida en la castedat perfecta i en el servei de Déu i de l’Església, seguint a Crist com ho proposa l’Evangeli per a donar al món un testimoni viu d’amor i ser signe explícit del Regne futur. El “propositum” de les qui es consagren es acollit i confirmat per l’Església a través de la solemne pregària del Bisbe, qui invoca i obté per elles la unció espiritual que estableix el vincle esponsal amb Crist i les consagra a Déu amb un nou títol. D’aquesta manera, les verges són persones sagrades, signe sublim de l’amor de l’Església per Crist, imatge escatològica de l’Esposa celeste i de la vida futura (Inst. ESI, 15.17-19). Virginitat, esponsalitat i maternitat La virginitat de les consagrades expressa la confiança absoluta en el Senyor Jesús, que abasta la persona en el cor de la seva humanitat, en la seva soledat originaria, justament allí on està impresa indeleblement la imatge de Déu i la semblança amb Ell, i on, malgrat les caigudes i les ferides del pecat, és possible renovar la vida segons l’Esperit. El carisma de la virginitat, acollit per la dona i confirmat per l’Església a través de la consagració, és do que prové del Pare, pel Fill, en l’Esperit: protegeix, purifica, guareix i enlaira la capacitat d’estimar de la persona, reconduint a unitat cada fragment de la seva història i les diverses dimensions de la seva humanitat –esperit, ànima i cos–, per a poder correspondre a la gràcia, amb l’entrega total, lliure i joiosa de la seva vida. Per a la verge consagrada l’esponsalitat és experiència de la transcendència i de la sorprenent benevolència de Déu; la consagració es realitza mitjançant un pacte d’aliança i fidelitat que uneix la verge al Senyor en noces místiques, participant plenament i profundament en

“L’Esperit i l’Esposa diuen: Veniu!” (Ap 22, 17) Aquest és el lema escollit per a la celebració del cinquantenari del decret de publicació del Ordo Consecrationis Virginum, el qual és part així mateix del logotip dissenyat per a l’efemèride per Annalisa Vigani, verge consagrada de la localitat de Zogno (Bisbat de Bèrgam, Itàlia). Atretes pel misteri de Crist i l’Església, les verges consagrades són cridades a ser imatge de l’Església esposa. Al Fill de Déu que estimà la humanitat “fins a l’extrem” (Jo 13, 1), responen amb donació total de sí mateixes en virginitat, simbolitzada pels pètals d’un lliri que es fon amb la creu, en els quals només resten les nafres: perquè Jesús ha ressuscitat i les convida a veure’l viu en la història. Com a símbol de les noces eternes, a través del costat traspassat, l’anell se’ls entrega per mitjà de l’Esperit, que les condueix “allà on Ell vol” (Jo 3, 8). Així, la riquesa carismàtica del Ordo Virginum passa a ser signe profètic, espera activa i vigilant del compliment del designi del Pare.

els seus sentiments i conformant-se a la seva voluntat d’amar. La unió esponsal revela així la seva capacitat generadora, en la qual es manifesta la sobreabundància de la gràcia divina. Tot imitant l’Església,

s’obren al do de la maternitat espiritual, cooperant amb l’Esperit. La maternitat espiritual és el do d’una interioritat fecunda i acollidora, que en la relació amb els altres es fa guardiana sol·lícita i amatent Església d’Urgell

ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

Representació de la paràbola de les deu verges.

de la dignitat humana; és saviesa pedagògica que tracta d’oferir les condicions favorables per a l’encontre amb Déu, introdueix i acompanya el camí per les sendes de l’Esperit (Inst ESI 23-25).

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC. TENIU UN

“SMARTPHONE”

I TENIU INSTAL·LAT EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG

Arrelades en la Paraula, a exemple de la Mare de Déu Les verges consagrades troben a l’Evangeli la font inestroncable del goig que dóna sentit a la vida, l’orientació del seu camí i la seva regla fonamental. En el seguiment de Crist abracen un estil de vida casta, pobra i obedient, i es dediquen a la pregària, la penitència, les obres de misericòrdia i l’apostolat, cadascuna segons la seva situació i carisma. L’oració és per a les verges consagrades una exigència d’amor per “contemplar la bellesa d’Aquell que les estima”, i de comunió amb l’Estimat i amb el món on estan establertes. Per això estimen el silenci contemplatiu que crea les condicions favorables per escoltar la Paraula de Déu i conversar amb el seu Espòs de cor a cor. Reconeixen en la litúrgia la font primordial de la vida teològica, de la comunió i missió eclesial, deixen que la seva espiritualitat es conformi a partir dels sagraments i la Litúrgia de les Hores seguint el ritme de l’any litúrgic. Posen en el centre de

les seves vides l’Eucaristia, sagrament de l’aliança esponsal de la que brolla la gràcia de les seves consagracions. Cultiven una devoció, plena d’afecte i confiança filial, a la Verge Maria, “mestra de la virginitat”, model i patrona de tota vida consagrada, de qui aprenen cada dia a lloar al Senyor (Inst ESI 27.29-32.35). Amb les llànties enceses Aquest breu recorregut per la Instrucció ESI ens ha fet conèixer més la bellesa de la consagració virginal, i només allò que coneguem ho podrem estimar i agrair. Redactant aquestes línees m’arribà el missatge del Sant Pare Francesc dirigit a totes les verges consagrades amb motiu del 50è aniversari. Amb el seu llenguatge directe i evangèlic ens demana: “no apagueu la profecia de la vostra vocació! Esteu cridades, no per mèrit vostre, sinó per la misericòrdia de Déu, a fer resplendir en la vostra existència el rostre de l’Església, Esposa de Crist”; i també, que la nostra consagració tan propera als homes i dones d’avui “ajudi l’Església a estimar els pobres”. Que Déu ens concedeixi créixer cada dia en nombre i en santedat. Com diu la pregària de consagració: “Que ho trobi tot en Vós, a qui ha escollit per damunt de tot”, i amb el lema del III Encontre Internacional a Roma (de moment posposat a causa de la pandèmia), que tota l’Església no cessi de demanar el retorn del seu Senyor. “L’Esperit i l’Esposa diuen: Veniu!” (Ap 22, 17). Anahí Biorci Magagnini, ov

“Sense ancians no hi ha futur”¹

urant la pandèmia del Covid-19, els ancians estan en perill a molts països europeus. Les dramàtiques xifres de morts en residències fan estremir. Caldrà revisar moltes coses en els sistemes sanitaris públics i en les bones pràctiques necessàries per arribar a tothom i per curar tothom amb eficàcia per deixar enrere la institucionalització. Ens preocupen les tristes històries de mortaldats de gent gran en residències. S’està obrint pas la idea que es poden sacrificar les seves vides en benefici d’altres. El Papa Francesc ho defineix com la “cultura del descartar”: privar els ancians del dret de ser considerats persones bo i relegant-los a ser només un número i, en alguns casos, ni tan sols això. En molts països, davant de la necessitat d’atenció sanitària està sorgint un model perillós que fomenta una “sanitat selectiva”, que considera residual la vida dels ancians. Així, la seva major vulnerabilitat, la seva avançada edat i el fet que poden ser portadors d’altres patologies justificarien una forma d’elecció a favor dels més joves i dels més sans. Resignar-se a una solució d’aquest tipus és humanament i jurídicament inacceptable. Ho és no només segons una visió religiosa de la vida sinó també segons la lògica dels drets humans i de la deontologia mèdica. No es pot avalar cap estat de necessitat que legitimi o doni cobertura a l’incompliment d’aquests principis. La tesi que una menor esperança de vida comporta una reducció legal del valor d’aquesta vida és, des d’un punt de vista jurídic, una barbaritat. Que això es produeixi a través d’una imposició (de l’Estat o de les autoritats sanitàries) aliena a la voluntat de la 1

persona representa una intolerable conculcació afegida dels seus drets. L’aportació dels ancians segueix essent objecte d’importants reflexions a totes les cultures. És fonamental en la trama social de la solidaritat entre generacions. No podem deixar morir la generació que va lluitar contra les dictadures, que va treballar per la reconstrucció després de la guerra i que va edificar Europa. Creiem que cal refermar amb força els principis d’igualtat de tractament i de dret universal a l’assistència sanitària que hem conquerit en els darrers segles. És el moment d’esmerçar tots els recursos que siguin necessaris per protegir el major nombre de vides possible i per humanitzar l’accés a l’atenció sanitària per a tothom. Que el valor de la vida sigui sempre igual per a tothom. Qui rebaixa el valor de la vida fràgil i feble dels més ancians es prepara per desvalorar totes les vides. Amb aquesta crida expressem el nostre dolor i la nostra preocupació per l’elevat nombre d’ancians que han mort aquests mesos i esperem que comenci una revolta moral per tal que canviï la direcció en l’atenció sanitària als ancians i per tal que aquests, sobretot els més vulnerables, mai no siguin considerats un pes o, pitjor encara, inútils. Primers signants: Andrea Riccardi, historiador, fundador de la Comunitat de Sant’Egidi. / Romano Prodi, expresident del Govern italià i de la Comissió Europea. / Jeffrey D. Sachs, director de UN Sustainable Development Solutions Network. / Aleksandra Dulkiewicz, alcaldessa de Danzig (Polònia). / Simonetta Agnello Hornby, escriptora (Regne Unit). /

Andrea Riccardi és el fundador de la Comunitat de Sant’Egidi.

Manuel Castells, professor de sociologia de la Universitat de Califòrnia Berkeley (Espanya). / Irina Bokova, exdirectora general de la UNESCO, membre de l’alt comitè per a la fraternitat humana (Bulgària). / Mark Eyskens, exprimer ministre belga. / Hans Gert Pöttering, expresident del Parlament europeu (Alemanya). / Felipe González Márquez, expresident del Govern d’Espanya. / Marie de Hennezel, psicòloga (França). / JeanPierre Denis, Director del setmanari La Vie, (França). / Cardenal Matteo Zuppi, Arquebisbe de Bolonya. / Adam Michnik, assagista, director de Gazeta Wyborcza (Polònia). / Michel Wieviorka, sociòleg, President de la Fondation Maison des Sciences de l’Homme de París (França). / Giuseppe De Rita, Fundador de CENSIS. / Stefania Giannini, Directora general adjunta de la UNESCO. / Maria Antónia Palla, periodista (Portugal). / Navi Pillay, jutgessa, Presidenta de ICDP (Sudàfrica). / Annette Schavan, exministra d’Educació i Recerca a l’antiga Alemanya Federal. / Jürgen Habermas, filòsof (Alemanya).

Manifest promogut per la Comunitat de Sant’Egidi per fer una “crida per a rehumanitzar les nostres societats. No a una sanitat selectiva!” Església d’Urgell

Amb la muntanya, l’alliberament

INA eixampla els braços sabedors què ens esperen les difi- anirem fent i del qual en formen part amb un gest immens de cultats. Però la muntanya, si bé és les dificultats i els riscos, sabedors benvinguda. Els infants i els exigent, és també agraïda. L’aigua que “qui no accepta els riscos no joves d’Andorra senten dins del cor que baixa per la Vall del Riu, amb la pot parlar d’èxits”. oprimit pel confinament i altres vi- seva remor ens assenyala el camí. Quan, a causa de l’alçada, hem rus com el seu esperit s’esponja en Com n’és de diferent la remor de la deixat avall tota la vegetació; quan un sospir de llibertat. La llibertat muntanya de la remor dels virus de ja no pensàvem trobar altra cosa que de la natura. La llibertat de la mun- les societats consumistes que ens rocams eixuts, apareixen els llacs tanya. crispen i desintegren la pau del cor! de la Vall del Riu, els més profunds Obrim la casa i parem les tendes La muntanya no és cap joguina, de tots els llacs andorrans. La seva ja que ambdues seran la nostra ens acull a grans alçades, però cal aparició és una salutació tan delillar durant tot l’estiu, composa- respectar-ne els camins. Cal fer cada com el somriure d’un guerrer da de fulards tricolors i de vents parades a l’Armiana, a la Borda de fatigat per la lluita. policromats. A la nit, AINA abriga la nostra amistat i empara el nostre descans. Acollits amb estimació del personal de la casa, compartirem les enriquidores vivències, i el regal generós de la muntanya andorrana. La primera nit de cada torn de colònies, els ainistes s’apleguen al voltant del foc i sota els estels, celebren l’encontre amb cants i llegendes, “les flames Una colla d’Ainistes al cim del Pic de l’Estanyó, el segon més alt d’Andorra (2.913 metres). pugen, les veus s’eleven, els cors s’enlairen prop del Mora, al refugi de la Vall del Riu, per Hem d’anar endavant. El camí és cel...”. Senten com la seva amistat poder discernir el camí a seguir i llarg, dret, pedregós però el cim a s’allibera. Monitors i mainada ens contemplar el camí recorregut, que cada passa ens esperona amb més veiem més oberts, més confiats, més ofrena un nou paisatge i una nova força. Encara no hi hem arribat, però disposats a acollir la flama humil, experiència. ja som a la carena final i al darrere inquieta i lluminosa que assenyala Allà dalt, al cim de l’Estanyó, els persistirà el camí que ja hem fet. sempre amunt, que escalfa i uneix en ulls ja hi són i el cor ja ha arribat El passat, quan l’hem enfrontat nosaltres l’afany d’un noble esforç també. El cos és més feixuc, però lluitant, roman present i ens és per conquerir demà la muntanya. El també hi arribarà. La muntanya és plataforma per fer reeixir el futur. proper objectiu és el pic de l’Estanyó esquerpa i tendra, però la duresa de “Més lluny! Hem d’anar més (2.913 m), cim gegant a la capçalera l’esforç i la dolcesa de la cordialitat lluny!”, cantem. El meu esforç obre de les valls del Riu i de Sorteny, són l’energia per al camí que junts camí per al company que s’endarre-

Església d’Urgell

reix. Som vora el segon pic més alt d’Andorra; cal no cedir davant les darreres dificultats: carena estreta, pedres punxegudes, un vent desequilibrant... Però hi ha els amics, el camí fet, l’ideal assenyalat, i ja som al pic. L’arribada és esclatant, com la de l’atleta esgotat i victoriós. La muntanya és gran però més ho són els infants i joves que la coronen envoltats d’immensitat. Al cor, joia. Immensitat i joia. Una mateixa presencia al nostre voltant: l’Esperit de Déu Creador! Enllaçant braços i mans cantem: “La muntanya venerada / a mi em té el cor robat...”. La fatiga noble i reeixida, el descans merescut és sempre fecund, refà les forces i estimula els afanys. L’experiència ha estat forta, interessant, bonica, n’estem contents i feliços quan fem el retorn pel camí de la Vall del Riu. Vora el camí, prop del refugi trobem una font i ens

aturem. No és una aigua qualsevol, aquesta aigua, puig que ha sorgit i ha brollat de la nostra amistat, de l’endinsament a la natura i de

El passat, quan l’hem enfrontat lluitant, roman present i ens és plataforma per fer reeixir el futur l’esforç compartit. És pel fet de caminar junts que ens saluden la font, la roca, les flors i els ocells. Plens de l’austeritat del cim més exigent, ara la muntanya agraïda ens regala la dolcesa de la vall. Reunits en la pau del vespre, sentim prop nostre la serralada invisible, el cel estrellat, ens hem transfigurat amb el nostre Tabor. La muntanya ens ha captivat, ens ha beneït; però és aquesta una captivitat que ens allibera i que ens

fa descobrir com n’és de fecund l’esforç en el silenci. La muntanya ens convida a ser senzills. Senzillesa neta, humil, bonica com les flors de tots els colors del jardí de la Vall del Riu. Ens ensenya a ser oberts, a estar disponibles sense demanar res a canvi. Se’ns mostra atraient, però no egoista. Ens ensenya a ser soferts, generosos, forts, acollidors i ens mena a compartir. La muntanya andorrana ens invita a la lluita i a la contemplació. En la trobada amb la natura rebem el reflex de la Llum Meritxel·liana que ens il·lumina la vida i el camí mentre ens omple el cor d’agraïment i esperança, dictant-nos les paraules que ens ajudaran a escriure amb amorosa lletra les nostres vides. La meva Confident deixà Natzaret per pujar a la Judea. Mossèn Ramon de Canillo

El raconet de la mística

Fe i amor

a fe no és una teoria, un punt de vista o una opinió sobre l’existència de Déu i la seva naturalesa, amb la qual hom pot estar d’acord o no. La fe és una opció personal, lliure i ponderada davant la disjuntiva sobre Déu. La fe és una primera presa de contacte amb l’Altre que, si és reeixida, marca indeleblement tota la vida i condiciona el capteniment de l’individu fins a la fi: “Abraham, contra tota esperança esperà i cregué tan fermament, que Déu el convertí en pare d’una multitud de pobles”. La nostra fe va més enllà d’aquella d’Abraham, perquè la Història de la Salvació ha progressat i ens ha estat revelat un misteri que Abraham desconeixia: l’Encarnació. Si a Abraham

la fe en Déu li fou reconeguda per a fer-lo just, també “Déu ens havia de tenir en compte que hàgim cregut

La fe és una primera presa de contacte amb l’Altre que, si és reeixida, marca indeleblement tota la vida i condiciona el capteniment de l’individu fins a la fi que Ell ha ressuscitat d’entre els morts Jesús, el nostre Senyor”. Si Abraham veié trastornada del tot la seva vida per haver cregut en Déu, més a nosaltres que hem cregut en Déu i en Aquell a qui ell ha enviat. O com ho visqué Mateu, quan Jesús

li digué: “Vine amb mi. Ell s’aixecà i se n’anà amb Jesús”. També ell, com Abraham, veié canviada de ple la seva vida. La feblesa humana té el poder de desvirtuar les coses més sagrades; entre elles la fe, reduint-la sovint a fórmules abstractes i a rituals sense vida, per convèncer-nos a nosaltres mateixos que és així com agradem Déu. En aquest cas la nostra fe ha perdut el seu valor i la seva finalitat, perquè l’hem desvinculada de l’amor que és el seu objectiu propi. Per això, Jesús, recordant el profeta Osees, diu: “Aneu a aprendre què volen dir aquelles paraules: ‘El que jo vull és amor i no ofrena de víctimes’”. Mn. Enric Prat Església d’Urgell

Càtedra de Pensament Cristià

Tecnoprogressistes versus bioconservadors

l transhumanisme no deixa indiferent ningú. Quan hom s’hi endinsa, reacciona intel·lectualment, ja sigui per adherir-s’hi, ja sigui per criticar-lo parcialment o bé per fer-ne una esmena a la totalitat. Algunes ments lúcides del moment s’hi han oposat des de diferents perspectives. Entre els grans defensors d’aquesta nova utopia tecnocèntrica hi ha, com hem vist, Zoltan Istvan; el tecnòleg Ray Kurzweil; i els filòsofs Nick Bostrom, Julian Savulescu i Ronald Bailey. Entre els principals crítics hi ha pensadors humanistes com Marcel Gauchet, Luc Ferry, André Comte-Sponville, Hans Jonas i Jürgen Habermas. Aquestes posicions són assimilades pels pensadors del transhumanisme com actituds conservadores i retrògrades. Encara que en l’informe elaborat el 2003 pel Consell de Bioètica del President dels Estats Units no s’empra el mot “transhumanisme”, en ell es

presenta una detallada argumentació contrària als objectius d’aquest moviment. Els autors que el signen empren diferents arguments en la seva crítica al transhumanisme, però tots coincideixen en diagnosticar que els problemes fonamentals d’aquesta ideologia són de tipus antropològic. En aquesta apassionant discussió a favor i en contra de les tesis transhumanistes s’hi poden distingir dues comunitats de pensadors: els bioconservadors que, com suggereix el nom, són partidaris de curar, però no de millorar la naturalesa humana biotecnològicament; i els tecnoprogressistes, que són apologistes del millorament humà mitjançant la implementació d’artefactes i de fàrmacs. Sense ànim d’entrar en una anàlisi minuciosa dels arguments que uns i altres esgrimeixen, sembla pertinent, com a mínim, identificar els principals protagonistes d’aquesta dialèctica i els llocs comuns de la discussió.

Entre els pensadors de més pes que han argumentat contra el somni transhumanista, hi ha, en primer lloc, Jürgen Habermas (1929). El principal representant de la segona generació de l’Escola de Frankfurt centra la seva reflexió en la qüestió de la indisponiblitat de la vida humana emergent. Des d’una opció filosòfica hereva del marxisme heterodox i aliè a fonaments metafísics i espirituals, defensa la integritat de la vida humana emergent. Segons l’autor de la “Teoria de l’acció comunicativa” (1981), la vida humana no pertany a la categoria de la propietat. No és una possessió, ni un bé del que es pugui disposar. És un bé indisponible, que no pot ser emprat pels seus progenitors segons els seus interessos. És una realitat indisponible, fràgil i dependent que ha de ser acollida tal com és. Segons Jürgen Habermas, la seva alteració genètica amb finalitats perfeccionistes no entra dins del camp de decisions

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. 24

Església d’Urgell

Francis Fukuyama (esquerra) i Jürgen Habermas són dos dels filòsofs actuals que han argumentat en contra de les tesis transhumanistes.

dels seus progenitors, perquè no és un bé que els pertanyi, com ho pot ser un objecte, una cosa, un bé immoble o moble. No pertany a la mare, ni al pare, tampoc a l’Estat, ni a cap corporació privada. Francis Fukuyama (1952), que prové d’una altre tradició filosòfica i d’un altre univers cultural, de l’escola neoliberal de Harvard, també s’ha manifestat clarament contra la utopia transhumanista¹. L’autor d’“El final de la història o l’últim home”, que durant el període comprès entre 2001 i 2009 fou membre del comitè assessor en qüestions bioètiques de l’aleshores president dels Estats Units, George W. Bush, considera essencial limitar les llibertats pel que fa a l’ús i manipulació de la vida humana emergent. Durant el temps que ell fou membre del citat comitè, va exercir una profunda crítica de les propostes transhumanistes. Fukuyama reconeix la potència seductora i encisadora de la utopia transhumanista i, per això, la qualifica com una de les idees més perilloses del segle (“the most dangerous idea of the century”). Des del seu punt de vista, la proposta d’una millora de l’espècie humana és raonable tenint en compte la situació de l’espècie en el planeta i el munt de problemes i conflictes globals que patim. Les malalties, les epidèmies, els sofriments causats per la violència, per la guerra, les limitacions físiques i la brevetat

de la vida són punts dolorosos que estan íntimament lligats a la condició humana. Un gran relat que proposi millorar-nos, com a espècie, mitjançant la implementació de tot tipus de tecnologies, pot obrir, a parer seu,

Els transhumanistes consideren que som la resultant d’una evolució atzarosa de la matèria viva. Des d’aquesta òptica, cal fer de l’ésser humà un ens en perpètua evolució i, a la vegada, cal crear les condicions d’una ruptura de la condició humana un petit interstici d’esperança. Aquí rau, segons Fukuyama, l’embruix ideològic del transhumanisme. Amb tot, considera que en aquesta ideologia hi ha el perill de la mecanització de la vida humana i de la seva reducció a objecte; així com l’emergència d’un món inhumà i la desfeta de la nostra civilització. Des de la visió bioconservadora, es concep l’ésser humà com una realitat donada (“une donnée”) més que evolutiva. La posició transhumanista s’ubica, en canvi, en una posició de ruptura. Els transhumanistes consideren que som la resultant d’una

evolució atzarosa de la matèria viva. Des d’aquesta òptica, cal fer de l’ésser humà un ens en perpètua evolució i, a la vegada, cal crear les condicions d’una ruptura de la condició humana. L’home esdevé, així, un terreny d’experimentació, com una pàgina web en reformes, sense assolir mai una versió beta; és a dir, un organisme prototipus abocat a perfeccionar-se contínuament. Segons els bioconservadors, la medicina té, en efecte, un paper terapèutic, de restabliment o de restauració de l’organisme, com guarir malalties. Amb tot, cal reconèixer que, ja en el present, la medicina excedeix el seu paper de restauració i de prevenció. La vacunació o la contracepció transcendeixen el paper de la medicina tradicional. Com diu George Ganguilhem (1904-1995), la distinció entre el normal i el patològic, o bé, entre la teràpia i el millorament, és essencialment normativa i no natural. Allò que, per a una persona amb discapacitat representa una teràpia, és una millora per una persona en condicions de salut. La millor estratègia, segons els bioconservadors, és implementar limitacions globals a la promesa de l’expansió de les tecnologies de millorament humà per evitar de caure en un pendent relliscós. L’argument del pendent relliscós és molt emprat en les discussions bioètiques tant pel que fa a l’origen de la vida com pel que fa al final. Enfront de la mentalitat bioconservadora que vol garantir la permanència de la vida humana tal com es manifesta, el tecnoprogressista subratlla el valor de la llibertat d’inventar allò nou, de configurar entitats noves, en la mesura en què reivindica una concepció de la vida que vol preservar el seu potencial de variacions i de mutacions. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

Cf. F. FUKUYAMA, “Our posthuman future. Consequences of the biotechnology revolution”, Oxford University Press, Oxford, 2002.

Església d’Urgell

Dietari actua en aquest cor, en aquest poble com a possessió seva. ¿Pot haver-hi, aleshores, una benedicció més gran per a una persona, per a un poble, que consagrar-se a Maria?”

LA PARRÒQUIA DE SANT OT REPARTEIX ALIMENTS A INSTITUCIONS BENÈFIQUES DE LA SEU El 30 d’abril, els seminaristes d’Urgell es van unir a altres voluntaris de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell, encapçalats pel Rector, Mn. Ignasi Navarri, en les tasques de distribució dels aliments que la Parròquia va aplegar en gran quantitat per ser repartits entre les principals institucions benèfiques i solidàries de referència que hi ha a la ciutat: Banc d’Aliments, Llar de Sant Josep, Taller Claror, Fundació Sant Hospital i Llar d’infants Francesc Xavier.

CONSAGRACIÓ A MARIA DE LA CIUTAT DE LA SEU D’URGELL La ciutat de La Seu d’Urgell va ser consagrada a la Mare de Déu la tarda del dissabte 2 de maig durant l’Eucaristia celebrada a la Catedral de Santa Maria

APLEC DE SANTA MARIA D’ÀNEU A ESCALARRE

La Parròquia de Sant Ot va donar un lot d’aliments a la Fundació Sant Hospital, a més d’altres institucions i entitats socials de La Seu.

d’Urgell, retransmesa en directe pel canal de YouTube del Bisbat d’Urgell. El Rector de la Parròquia de Sant Ot i Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, presidí l’Eucaristia, emmarcada en la Jornada de Pregària per les Vocacions i la Jornada per les Vocacions Natives, i en la celebració del diumenge del Bon Pastor. Diverses persones vinculades a la Parròquia van fer ofrena de les peticions dels fidels (enregistrades

Mn. Navarri presidí l’Eucaristia en el transcurs de la qual es consagrà a Maria la ciutat de La Seu d’Urgell.

Església d’Urgell

prèviament en vídeo), entre els quals l’Alcalde de la ciutat, una religiosa de la Llar de Sant Josep, una família que ha superat el coronavirus, una altra que ha perdut l’avi a causa de la malaltia, dues famílies missioneres, el director de Càritas diocesana i una treballadora del Sant Hospital. El Moviment de Schoenstatt ha impulsat la consagració de la ciutat a la seva patrona. “En consagrar la nostra ciutat a Maria, expressem que volem obrir-li el nostre cor, que volem regalar-li la nostra ciutat, per tal que Ella pugui posar Jesús en tots els seus àmbits i racons”, van explicar els representants del moviment a Catalunya. “La consagració és un acte de confiança, d’amor, que tots podem fer només des de la nostra llibertat. Déu també, a través de Maria, arriba en la seva plenitud,

L’1 de maig va tenir lloc a Escalarre l’aplec de Santa Maria d’Àneu, presidit pel Rector d’Esterri d’Àneu, Mn. Andreu Rodríguez. L’aplec no es va poder celebrar enguany amb la presència dels fidels per la crisi sanitària, però gràcies a l’empenta i il·lusió del Rector i d’un grup de feligresos es va poder retransmetre a través de la xarxa social d’Instagram, i posteriorment es va incloure l’enregistrament al canal de YouTube del Bisbat d’Urgell. Van ser molts els fidels de les Parròquies veïnes d’Espot, Escaló, Gabàs, La Guingueta i Esterri d’Àneu que es van unir a la celebració telemàticament i que van voler celebrar el tradicional aplec de Santa Maria d’Àneu d’una forma virtual, però no per això menys real, gràcies a l’estimació i amor a la Mare de Déu d’Àneu, que supera totes les dificultats i entrebancs. Són molts els Rectors i comunitats parroquials que, amb l’ajuda dels equips parroquials i en col· laboració amb les xarxes

REUNIÓ TELEMÀTICA NÚMERO 235 DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE El dimarts 5 de maig va tenir lloc la reunió número 235 la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), que es va fer de manera telemàtica amb la participació de tots els Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya. 1. Els Bisbes van tractar sobre el que va disposar la Comissió Executiva de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) en la seva nota de 29 d’abril, en relació amb les mesures de prevenció, higièniques i organitzaves que l’acompanyaven.

locals, retransmeten les seves celebracions eucarístiques i els seus tradicionals aplecs per tal que els fidels puguin sentir-se espiritualment acompanyats en aquest temps de confinament, i puguin així mateix continuar pregant i sentint-se prop de la Mare de Déu sota les diverses advocacions que es veneren a l’extens territori del Bisbat d’Urgell.

En aquest sentit, les Parròquies i els llocs de culte reprendran les celebracions de l’Eucaristia amb participació de fidels tenint present les fases de desescalada que les autoritats vagin indicant i d’acord amb les disposicions que cada Diòcesi determini. 2. A les deu Diòcesis amb seu a Catalunya, els Bisbes van donar ja (o ho faran en breu) les indicacions per a portar a terme les celebracions sacramentals del Baptisme, Confirmació,

REUNIÓ DELS ARXIPRESTOS DE LA DIÒCESI El 9 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat del Consell Episcopal, va presidir una reunió telemàtica amb tots els Arxiprestos de la Diòcesi. Era la primera vegada que es feia i va resultar molt satisfactòria. Durant dues hores es

Mn. Andreu Rodríguez presidí l’aplec de Santa Maria d’Àneu, el qual va ser retransmès a través de la xarxa social d’Instagram.

Primeres Comunions, Penitència i Matrimoni, amb prudència pastoral i en diàleg amb els interessats i les famílies. 3. Els Bisbes valoren molt el treball que les Càritas diocesanes porten a terme aquests dies, així com tots els serveis caritatius de les Parròquies i centres d’atenció als necessitats, amb una dedicació preferent als ancians i malalts, així com als infants i les famílies vulnerables. 4. Van tractar també diverses qüestions re-

va poder compartir amb detall la situació a cada Arxiprestat durant les setmanes de confinament. L’Arquebisbe va remarcar que l’Arxiprest és un servei molt important, sobretot en moments com aquests en què ha d’estar proper a les Parròquies de cada comarca, a les necessitats dels sacerdots, especialment els més grans i els malalts, i de les necessitats dels fidels que li van arribant, així com ell pot ser transmissor d’allò que el Bisbe li demana i d’allò que a la Diòcesi es va determinant. Van ser àmpliament consultats sobre les orientacions que calia donar per al temps de desescalada del confinament i l’inici del retorn a una certa normalitat pel que fa a les celebracions litúrgiques i a la vida pastoral diocesana en una part del territori diocesà.

latives al sosteniment econòmic de les Parròquies durant el període de confinament i també de cara al futur immediat. Finalment, demanen als cristians que, ben units a les intencions del Sant Pare Francesc, no deixin d’intensificar l’oració de súplica perquè el Senyor, per la poderosa intercessió de la nostra Mare i Patrona, Santa Maria de Montserrat, ens alliberi aviat d’aquesta pandèmia. GIEC, Tarragona, 5 de maig de 2020

Es van aprovar unes mesures i concrecions que l’Arquebisbe transformarà en orientacions per a la Diòcesi. Els Ar xiprestos van avaluar l’acció caritativa i social que s’està portant a terme des de Càritas diocesana, Càritas Nacional d’Andorra i les diverses Càritas parroquials, i que s’ha vist urgida a ampliar-se per a atendre les moltes sol·licituds que arriben a les Parròquies. També van insistir que, a més de l’ajuda als necessitats, caldria estimular l’aportació dels fidels a la vida ordinària de les comunitats parroquials, la qual s’ha vist minvada en haver-se suspès les celebracions amb presència de fidels així com els funerals i les celebracions sacramentals del baptisme, les primeres comunions i les confirmacions. Església d’Urgell

dia de l’Altíssim, i els ensenyà a pregar així: “Déu El vespre del 12 de maig, meu, jo crec, jo l’Arquebisbe Joan-Enric va adoro, jo espero presidir el Rosari i l’Eucai jo us estimo”; i ristia a la Catedral de Santa els proposà: “VoMaria de La Seu d’Urgell leu oferir-vos a per celebrar la Festa de la Déu?”. Els petits Mare de Déu de Fàtima, tot pastors que veiecelebrant la Vinguda de la ren Maria, quedaSenyora, “vinguda del cel” ren plens d’una (el 13 de maig de 1917) als presència que es pastors de la Cova d’Íria gravà indeleble(Portugal), Jacinta, Franment en el més cisco i Lucia. íntim d’ells, i els La imatge de la Mare de Déu de Fàtima presidí el presbiteri Davant la impossibilitat, de la Catedral en la vetlla i l’Eucaristia amb ocasió de la consagrà testia causa de la crisi sanitària, seva solemnitat litúrgica. monis profètics de traslladar-se al Santude la misericòrari Basílica de la Mare de portuguesa, i, en acabar, dia de Déu que, des de la fi Déu de Meritxell, com és començà la celebració de la història, il·lumina el una bonica tradició de de l’Eucaristia, també en difícil drama de la llibertat la comunitat portuguesa llengua portuguesa. humana. El Cor Immaculat d’Andorra, el Copríncep A l’homilia, l’Arquebisbe de Maria és més fort i poEpiscopal va voler tenir destacà com Fàtima és derós que qualsevol tipus aquest gest de proximitat i revelació de la confiança de virus. d’atenció envers els fidels que, per fi, el Cor ImmacuAl final de l’Eucaristia es portuguesos residents al lat de Maria, ple de gràcia, cantà l’“Ave de Fàtima”. Principat. triomfarà. La Senyora del La vetlla de pregària Rosari de Fàtima convoca REUNIÓ DELS va començar amb unes insistentment els pastorets ARXIPRESTOS paraules de la Vicepresi- vidents a l’oració, perquè DE LA DIÒCESI denta de la Confraria de la s’arrelin en la intimitat amb Mare de Déu de Fàtima del Déu. L’Àngel havia convidat El matí del 21 de maig, Principat d’Andorra. A con- abans els tres infants a l’Arquebisbe d’Urgell, tinuació tingué lloc el rés l’adoració, per a acollir els acompanyat del Consell del Sant Rosari en llengua designis de la misericòr- Episcopal i del Delegat diocesà per als Assumptes Econòmics, Carles Martín, NOMENAMENTS A LA DIÒCESI D’URGELL es va reunir telemàticament amb tots els Arxiprestos L’Arquebisbe d’Urgell ha signat els següents de la Diòcesi, amb els nomenaments: quals va poder contrastar -M.I. Mn. Pere Balagué i Bajona, Canonge de el moment que viu cada la S.E. Catedral de Sta. Maria d’Urgell. Continua Arxiprestat, especialment com Arxiprest de la Val d’Aran i Rector de Vielha per part dels preveres i i pobles veïns. diaques, les comunitats -Mn. Emili Villegas i Artacho, Delegat diocesà de de vida consagrada i els Pastoral sacramental i Litúrgia del Bisbat d’Urgell. serveis de caritat envers -Mn. Jorge Armando Moncayo Adarme, Admiels necessitats. nistrador parroquial de les Parròquies de Ger; All; Així mateix, l’Arquebisbe Bolvir; Isòvol; Meranges; Olopte; Saga i Talltorta va suggerir algunes mesua la comarca de La Cerdanya. res per al desconfinament de la situació de l’estat

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA

Església d’Urgell

d’alarma, i es van fer diverses propostes per a les futures celebracions de les Primeres Comunions i les Confirmacions, esperant que les circumstàncies seran més favorables a partir de final de juny o principi de juliol i, en tot cas, al començament de la tardor. Els Arxiprestos van donar el seu parer favorable a fer entre els preveres i diaques una aportació a Càritas diocesana, donat l’increment de peticions d’ajuda que han hagut d’atendre des que començà l’estat d’alarma al país, i que possiblement continuarà en el futur immediat. Preocupa especialment la situació de persones en situació il·legal. Ajudar-los seria un signe de compartició de bens i de caritat fraterna. El Delegat diocesà per als Assumptes Econòmics aportà informacions detallades sobre el resultat positiu de les declaracions de la renda en favor de l’Església catòlica, l’ampliació molt favorable per a les desgravacions dels donatius destinats a l’Església, i incidí en la necessitat que les Parròquies i la Diòcesi duguin a terme una major conscienciació dels fidels sobre les necessitats econòmiques que s’han creat a causa de la pandèmia.

EL MUSEU DIOCESÀ D’URGELL S’AFEGEIX A LA CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DEL MUSEUS El Museu Diocesà d’Urgell es va unir el 18 de maig a la celebració del Dia Internacional dels Museus mit-

Una de les sales d’exposició del Museu Diocesà d’Urgell.

jançant el projecte “Obrim finestres”, una iniciativa digital de divulgació del patrimoni organitzada per la Generalitat de Catalunya, en la qual van participar 76 museus del territori català, que es van poder visitar de manera virtual a través de les xarxes socials. Com a mostra per donar a conèixer el seu fons, el Museu Diocesà d’Urgell

va triar les lipsanoteques que s’exposen a una de les seves sales des dels anys 60 del segle passat, quan en fer les obres de restauració de l’altar romànic es van trobar a l’interior aquests receptacles en els quals s’hi dipositaven relíquies. Al vídeo divulgatiu, la conservadora del Museu, Teresa Font, explica la funció que tenien aquests

objectes alhora que fa una breu una introducció a la importància històrica del Conjunt Catedralici, del qual n’és part el Museu.

CÀRITAS ANDORRANA PARTICIPA A L’ASSEMBLEA DE CÀRITAS EUROPA El 19 de maig es va celebrar la conferència regional de Càritas Euro-

MILLORA DEL RÈGIM DELS DONATIUS DESGRAVABLES El Delegat Diocesà per als Assumptes Econòmics, Carles Martín, va fer pública el 15 de maig una circular en la qual informa que recentment s’ha millorat el règim dels donatius desgravables previstos a la legislació vigent (Llei 49/2002) per a les entitats sense fins lucratius, a la qual està sotmesa també l’Església Catòlica. Aquesta modificació implica que, amb efectes del dia 1 de gener de 2020, tots els donatius a l’Església Catòlica desgravaran a la declaració de l’IRPF de la següent manera: els primers 150 euros tindran una desgravació del 80%; a partir dels primers 150 euros la desgravació serà del 35%; i si en els dos anys anteriors s’haguessin realitzat donatius per import igual o superior al de l’any anterior, llavors

tindran un 40% de desgravació a partir dels 150 euros. Per tal de facilitar els donatius a les Parròquies i evitar desplaçaments, es pot fer servir la plataforma “www. donoalamevaesglesia.cat” o, alternativament, els donants poden facilitar a la Parròquia les seves pròpies dades bancàries i des de l’Administració diocesana del Bisbat ja s’encarregaran de fer arribar al compte parroquial els donatius dels seus feligresos. Convé que els fidels i els amics de la comunitat cristiana tinguin coneixement d’aquesta millora perquè continuïn col·laborant amb el sosteniment de les economies parroquials i diocesana. Més informació al portal: “www. donoalamevaesglesia.cat”.

pa per a enguany, que era previst que tingués lloc a Andorra, però que finalment es va anul·lar per la pandèmia i es va celebrar, per primera vegada, de manera telemàtica. No hi va haver cap incidència tècnica. Càritas Andorrana estigué representada pel seu President, Francesc Mora, i hi van participar 42 membres, d’un total de 49, de la xarxa europea de Càritas, amb un total de 75 persones connectades en línia, xifra que suposa una considerable assistència. Després d’una oració del President sortint, Luc Van Looy, va prendre la paraula el Cardenal Turkson, com a enllaç entre Càritas i el Papa Francesc, que va parlar de l’impacte del Covid-19 en tota l’organització, en tant que és un problema que afecta tots els aspectes de la vida, més enllà dels merament sanitaris. També va recordar que enguany se celebra el cinquè aniversari de l’Encíclica “Laudato si”, que té relació amb la cura de la casa comuna. Es van aprovar els estats financers de l’exercici 2019 i el pressupost (revisat per la crisi) del 2020, així com els informes dels auditors externs i dels interns. La Secretària general, Maria Nyman, va avançar alguns aspectes del pla estratègic per als anys 2021-2028, en el qual s’està treballant actualment amb totes les organitzacions membres, i es presentarà per a la seva aprovació el mes de desembre vinent. Dins d’aquest pla s’inclou, com a mesura a destaEsglésia d’Urgell

REUNIÓ TELEMÀTICA NÚMERO 236 DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE El dimarts 26 de maig es va celebrar de manera telemàtica la reunió número 236 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), amb la participació de tots els seus membres. 1.- Els Bisbes van tractar sobre el retorn progressiu a la normalitat de les celebracions litúrgiques i l’activitat pastoral a les Parròquies i temples de les deu Diòcesis amb seu a Catalunya a partir de l’aplicació de les diverses fases de desconfinament a les diferents regions sanitàries, i manifestaren la seva acció de gràcies pel retorn a la normalitat del culte cristià, tan essencial per a tots els fidels. 2.- També van tractar diferents qüestions rela-

car, el programa anomenat “Young Càritas”, amb el qual es busca crear grups de treball de joves perquè s’impliquin en la tasca de Càritas. A la web de Càritas Europa hi haurà un enllaç en relació a aquest punt. També es va procedir a la votació de diferents propostes i càrrecs, com els nous auditors extern i intern, i es va ratificar que Andorra sigui la seu de la propera conferència regional de Càritas Europa els dies 10 al 12 de maig de 2021. Així mateix, es procedí a l’elecció del nou President de Càritas Europa en la persona de Mons. Michael Landau, a proposta de 30

Església d’Urgell

tives a l’ensenyament i van valorar molt el treball exemplar de la comunitat educativa durant el període de confinament envers els infants, adolescents i joves, donant tot tipus de suport a les famílies. En aquests moments d’emergència educativa, van expressar el desig que sigui respectada la llibertat d’educació i el dret dels pares a triar el centre educatiu per als seus fills i filles, i que es consideri l’escola concertada com a part del servei educatiu a Catalunya, tal com indica la Llei d’Educació de Catalunya (2009). En aquest sentit, els Bisbes veuen amb preocupació la recent decisió de la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Ca-

Càritas Àustria. Mons. Landau, adscrit a la Diòcesi de Viena, Director diocesà de Càritas Àustria i home de gran experiència i prestigi, va centrar la seva intervenció en la visió d’Europa com a una unitat formada per l’Orient i l’Occident, els dos pulmons del cristianisme. També es va referir a les repercussions de la pandèmia en la societat, i especialment en els més pobres, posant de manifest les coses bones que també portarà això des del punt de vista de solidaritat i d’amor. Com a Vicepresidenta fou elegida Natalia Peiró, Secretària general de Càritas Espanyola.

talunya de no renovar el concert a les escoles amb educació diferenciada i demanen que es reconsideri aquesta decisió. 3.- D’acord amb les indicacions de la Comissió Executiva de la Conferència Episcopal Espanyola, se celebrarà a les Catedrals de les deu Diòcesis amb seu a Catalunya una Eucaristia per les víctimes del Covid-19, i alhora per homenatjar la gent gran i agrair el treball de tantes persones per poder superar aquesta pandèmia. A cada Diòcesi s’anunciarà oportunament la data concreta i l’hora. 4.- Els Bisbes també van agrair i es van fer ressò de la decisió del Sant Pare Francesc d’anunciar un

ROMIATGE VIRTUAL A L’ERMITA LA MARE DE DÉU DEL ROSER DE PALLEROLS El dissabte 16 de maig va tenir lloc a les cinc de la tarda una romeria virtual a Pallerols a través de l’aplicació Zoom, que també es va transmetre en directe per YouTube, amb una participació total d’unes 250 persones. El romiatge el va transmetre en directe des de Pallerols Ramon Camats, situant-se davant de la imatge de la Mare de Déu del Roser. El rés del Sant Rosari es va oferir per tots els difunts Amics de Pallerols i especialment pels que han mort en aquests últims

Any “Laudato si” del 24 de maig de 2020 al 24 de maig de 2021, clamant per “un món més fratern i més sostenible”, en el 5è. aniversari de la publicació de la seva Encíclica sobre la cura de la casa comuna. Finalment, els Bisbes demanaren als cristians que, ben units a les intencions del Sant Pare, continuïn perseverant en la pregària confiada perquè el Senyor, per la intercessió de la nostra Mare i Patrona, Santa Maria de Montserrat, ens alliberi d’aquesta pandèmia i de les seves preocupants conseqüències socioeconòmiques i sanitàries. GIEC. Tarragona, 26 de maig de 2020

mesos, entre els quals en Miquel Casals, constructor de la rectoria de Pallerols. També es va oferir per tots els que actualment estan malalts, i per suplicar a la Mare de Déu que abreugi aquesta pandèmia i puguem anar tots, ben aviat, a Pallerols per celebrar una missa d’acció de gràcies. Sis famílies diferents van dirigir les cinc parts del Rosari i les lletanies. El primer misteri el va resar en català la família Manich-Gallemí, des de Sant Cugat de Vallès (Barcelona). El segon, el van resar en anglès uns amics de Pallerols que eren a Irlanda. El tercer, va ser resat en euskera per unes noies universitàries del

Imatge de la Mare de Déu del Roser a l’ermita de Pallerols de Rialb.

Col·legi Major Goimendi, de Pamplona. El quart, el van resar en portuguès des de la Parròquia de Sant Josep, a la ciutat de Viseu (Portugal), i el va dirigir el seu Rector, Mn. Geraldo Morujão. El cinquè va ser resat en castellà per la família Casanovas-Gratacós, de Barcelona. I, finalment, la família Jaureguízar-Gratacós resà en castellà des de Madrid les lletanies i l’oració del Papa Francesc per demanar a la Mare de Déu la fi de la pandèmia.

EL COPRÍNCEP EPISCOPAL S’ENTREVISTA AMB ELS PRESIDENTS DELS GRUPS PARLAMENTARIS D’ANDORRA Entre la tarda del 27 de maig i el matí del 28, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal d’Andorra va mantenir extenses entrevistes telefòniques

amb els Presidents dels cinc grups parlamentaris del Consell General del Principat d’Andorra: Carles Enseñat, Pere López, Ferran Costa, Josep Pintat i Carles Naudí. Han pogut compartir la resposta donada a Andorra davant la situació d’alarma emergent a causa del Covid-19, el dolor de tots per les víctimes de la pandèmia, el sofriment de les famílies i l’angoixa de persones, comerciants, treballadors i empresaris per les dificultats econòmiques que s’han originat. Els Presidents van transmetre al Copríncep informació acurada sobre el treball legislatiu realitzat pel Consell General, amb la visió de cada grup parlamentari sobre les necessitats més essencials i la resposta del Govern, els Comuns i les autoritats sanitàries.

El Copríncep va agrair el seu treball i el de tots els qui, a més de sanitaris i educadors, han estat essencials per dur endavant el dia a dia del Principat durant la crisi sanitària, sobretot els que han atès generosament els col·lectius més vulnerables i els que, des de responsabilitats ben bàsiques, s’han esforçat perquè la vida ordinària pogués desenvolupar-se amb eficàcia. El Copríncep els ha demanat que transmetin a través del Consell General el seu suport a tots els andorrans, dels quals se sent ben orgullós per la resposta que entre tots s’està sabent donar a aquesta dura pandèmia, esperant que cessi aviat i que l’obertura exterior i la represa de la normalitat en la vida familiar, educativa, empresarial i comercial vagi aportant estabilitat i esperança al nostre Principat.

de la població. Alhora van aprofitar per agrair novament l’oferiment que el Bisbat va fer en el seu dia de la 3a planta del Seminari diocesà, on s’allotgen els malalts i ingressats en la Residència sociosanitària del Sant Hospital de La Seu d’Urgell. També van agrair a Mons. Vives el tractament tant positiu que ha fet el Principat d’Andorra per als transfronterers i els malalts que s’han pogut acollir a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra la Vella. De la seva banda, l’Arquebisbe els va felicitar per la gran notícia que significa la recent signatura del conveni per impulsar l’INEFC-Pirineus a La Seu d’Urgell. També van comentar les accions que en el futur caldrà anar prenent per fer front a les conseqüències sanitàries, socials i econòmiques de la pandèmia.

REUNIÓ DE MONS. VIVES AMB L’ALCALDE I EL VICEALCALDE DE LA SEU D’URGELL

ADOLESCENTS I JOVES D’ARREU DEL PAÍS PREGUEN JUNTS A YOUTUBE PER PENTECOSTA

La tarda del 28 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat del Vicari general, Mn. Josep M. Mauri, es va reunir a la Casa del Bisbat amb l’Alcalde i el Vicealcalde de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega i Francesc Viaplana, els quals el van informar detalladament de les mesures preses a la ciutat per fer front a la pandèmia del Covid-19, i com s’anirà produint el desconfinament gradual

El vespre del dissabte 30 de maig, un grup de setze joves cristians de les diferents Diòcesis amb seu a Catalunya i Mallorca, van demanar “el do de l’Esperit Sant” en la Vetlla de Pentecosta proposada pel Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ), a la qual es va poder accedir a través del canal de YouTube d’Església Jove i des de les xarxes socials de les Delegacions diocesanes dels diferents Bisbats. Els joves Església d’Urgell

VETLLA DE PENTECOSTA AMB EL CONFERIMENT DE L’ACOLITAT I L’ADMISSIÓ ALS ORDES

l 30 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir la missa solemne de la vigília de la Pentecosta a la Catedral, dins la qual va rebre el ministeri de l’acolitat el seminarista Martín Candela Azorín i va ser admès com a candidat al sagrament de l’Orde el seminarista Alejandro Vargas Moncada. Van concelebrar els Vicaris, el Secretari general i el Rector del Seminari diocesà. Una bella i joiosa Eucaristia de culminació de la Pasqua, celebrada en gran part en castellà en atenció a les famílies dels dos seminaristes, originaris de Yecla (Múrcia) i Medellín (Colòmbia), que estaven unides a la celebració a través del canal de YouTube del Bisbat d’Urgell, que la va emetre en directe.

Església d’Urgell

També la seguiren des de la Parròquia de Tremp i els amics del camí neocatecumenal i del curs del Seminari Major Interdiocesà. L’Arquebisbe glossà a l’homilia les lectures proclamades tot remarcant com l’Esperit Sant fa que tot reneixi en l’Església, com a la primera lectura

profetitzava el profeta Ezequiel: “Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert”. I Jesús, a l’Evangeli, promet que de l’interior del creient brollaran rius d’aigua viva, rius de servei i

amor, que fecundarà tot el seu entorn, i la comunitat cristiana. L’Esperit Sant, remarcà l’Arquebisbe, és l’ànima de l’Església, qui ens consola, qui dóna els carismes i qui fa fructificar l’acció apostòlica i missionera del cristians. I adreçant-se especial ment als seminaristes, glossà les paraules dels ritus d’acolitat i admissió: ser assidu en el servei de l’altar, en el cas de l’acolitat; i la manifestació pública d’oferir-se a Déu i a l’Església per exercir l’Orde Sagrat, en el cas de l’admissió. Durant tota la celebració es van tenir molt presents afectuosament les famílies d’aquests dos seminaristes, que des de lluny estaven unides a la Diòcesi, que viu un moment de joia per aquestes dues vocacions que s’acosten a les ordenacions diaconal i presbiteral.

situació que pot obrir la possibilitat que generar malestar, els usuaris d’algunes de tristesa i desil· les residències per a gent lusió”. I conclo- gran que hi ha al territori gué: “Volem que el diocesà puguin rebre les que la Pentecosta visites dels seus familiva suposar per als ars. Es tracta d’aquelles primers cristians residències considerades també ho suposi “verdes” perquè no han per a nosaltres tingut cap cas positiu de davant les moltes Covid-19, i perquè es troadversitats que ben en poblacions que han se’ns presenten entrat en la “fase 2” del pla en el moment ac- de desconfinament, com la tual”. Llar de Sant Josep, de La Amb aquesta Seu d’Urgell, regida per les Mn. Josep Mateu és el Director del Secretariat Interdiocesà de Joventut. celebració, el SIJ Germanetes dels Ancians tanca també la Desemparats; la residènvolien “celebrar i viure proposta diària que han cia geriàtrica Fundació Fiplegats, tot demanant el fet arribar durant el con- ella, de Tremp, regida per do de l’Esperit Sant per a finament per a guiar la les Missioneres Filles de cadascú de nosaltres i per pregària personal: un total l’Immaculat Cor de Maria; i als adolescents i joves”. de 76 missatges amb el la Unitat Sociosanitària de “La vetlla dóna continu- lema “Fent camí” que, fins la Fundació Sant Hospital ïtat a aquestes trobades al diumenge 31 de maig, de La Seu d’Urgell (FSH), tan nostres com són els es van publicar i difondre els residents de la qual Aplecs de l’Esperit”, expli- a les xarxes socials i per actualment es troben a la ca el Director del SIJ, Mn. correu electrònic a joves tercera planta de l’edifici Josep Mateu. Com que el i animadors de la fe. del Seminari diocesà. format de la Vetlla encara Les visites es realitzen no podia ser presencial, INICI DE LES VISITES amb totes les mesures van mantenir la propos- DELS FAMILIARS A LES de seguretat establertes ta virtual que ja havien RESIDÈNCIES “VERDES” per les autoritats sanitàposat en pràctica amb el DEL BISBAT ries: amb cita prèvia, una Viacrucis en confinament, persona pot estar amb que va sumar 5.662 visuaA partir de la primera el padrí o padrins de la litzacions. setmana de juny es va seva família durant trenta “El context ha canviat, però en aquesta Pentecosta volem remarcar la importància que té un jove cristià: que la força que rebi de l’Esperit l’ajudi a afrontar aquesta situació que ens ha deixat el Covid”, diu Mn. Mateu. “Com a cristians hem de donar resposta, no només des del que se’ns diu a la societat, sinó des de la fe, una resposta d’esperança, de compromís, de llum, que transformi la nostra Els padrins d’algunes residències per a gent gran ja poden rebre la visita dels seus realitat davant d’aquesta familiars, tot observant les mesures de seguretat establertes per les autoritats sanitàries.

minuts, tot mantenint la distància de seguretat i fent ús de la mascareta. Mentre el temps ho permeti, es faran a l’aire lliure, i, en cas contrari, en una sala de visites específica. Entre les mesures de seguretat hi ha també l’obligació de desinfectar-se les mans i de prendre la temperatura als visitants, així com respondre a un qüestionari específic. Tot i aquestes mesures, els familiars encara no poden tenir contacte físic amb els seus familiars. D’altra banda, en aquestes mateixes dates es va fer públic que el Bisbat d’Urgell autoritzà la FSH a seguir utilitzant la tercera planta del Seminari diocesà com a unitat sociosanitària i residència assistida per a la gent gran durant tot el 2020, en previsió d’un possible rebrot de la pandèmia durant la tardor. El President de la FSH i Alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, va agrair la decisió del Bisbat, que va qualificar com una “excel·lent notícia”, i així mateix va destacar que la col·laboració del Bisbat d’Urgell “ha estat fonamental per a afrontar la pandèmia del coronavirus a la capital alturgellenca”. Fàbrega també es va referir al retrobament dels padrins d’algunes residències amb els seus familiars com “una excel·lent notícia llargament esperada” i va agrair la “paciència i confiança” mostrada pels familiars dels residents. Així mateix va manifestar l’esperança “que el retroEsglésia d’Urgell

bament familiar torni a ser un fet normalitzat” en un futur proper.

EL COPRÍNCEP EPISCOPAL S’UNEIX AL MINUT DE SILENCI PER LES VÍCTIMES DE LA PANDÈMIA A ANDORRA El 3 de juny a migdia, totes les institucions del Principat d’Andorra van guardar un minut de silenci com a mostra de dol i de suport a les víctimes de la pandèmia del Covid-19 i a les seves famílies, dins dels tres dies de dol oficial decretats pel Govern d’Andorra. El Copríncep Episcopal Mons. Joan-Enric Vives es va unir a aquesta mostra de suport des del Claustre del Palau Episcopal de La Seu d’Urgell, davant la bandera del Principat, que onejava a mig pal. Van acompanyar el Copríncep en el minut de silenci, el Representant Personal, Mn. Josep Mauri, i la Secretària general dels Serveis del Copríncep, Concepción García Moyano.

El Representant Personal del Copríncep Episcopal i la Secretària general dels Serveis del Copríncep van acompanyar Mons. Vives al Palau Episcopal en el minut de silenci per les víctimes del Covid-19 a Andorra.

les mesures de seguretat pròpies d’aquests dies. A l’homilia, Mons. Vives va insistir com ens fa bé tornar a escoltar que “Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu Fill...” (Jn 3,16), perquè, en la festa de la Santíssima Trinitat, Déu és adorat i estimat i servit, ja que Déu és l’Amor. En Ell hi ha unes relacions que són d’Amor, i tot el que fa, activament, ho

fa per Amor. Déu estima. Ens estima. Aquesta gran veritat és d’aquelles que ens transformen, que ens fan millors. L’Arquebisbe insistí en la necessitat de recuperar l’originalitat de la paraula “amor”, que és el que Déu ens té. Amor és donar la vida per aquells que estimem. Amor és gratuïtat i senzillesa. Amor és buidar-se d’un mateix, per esperar-ho tot de Déu.

En la solemnitat de la Santíssima Trinitat, l’Església celebra la Jornada Pro Orantibus (la jornada pels orants), aquells que es donen del tot al Senyor, per estimar l’Únic. El Déu únic i l’únic necessari. Tots els consagrats i consagrades, les noves formes de vida consagrada, la vida eremítica, etc. ens recorden el valor de Déu, per sobre de tot. També dins la celebració eucarística es va commemorar el cinquantenari del restabliment de l’Orde de les Verges Consagrades. El 31 de maig de 1970, per desig del Papa Pau VI, es va promulgar el nou Ritual de Consagració de les Verges, que va suposar recuperar l’antic Orde de les Verges, una de les vocacions més antigues existents en les comunitats cristianes des dels inicis de l’Església. Les Verges Consagrades manifesten al món la imatge de l’Església esposa, ja que la dona que rep aques-

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT I JORNADA PRO ORANTIBUS Diumenge 7 de juny, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir a la Catedral de La Seu d’Urgell l’Eucaristia en la solemnitat de la Santíssima Trinitat i la Jornada Pro Orantibus. Hi concelebraren els Vicaris generals i el Secretari general, i hi assistí una nombrosa quantitat de fidels, que mantingueren 34

Església d’Urgell

L’Eucaristia en la solemnitat de la Santíssima Trinitat aplegà un bon nombre de fidels a la Catedral, tot i les restriccions per les mesures de seguretat pel Covid-19.

MISSATGE DELS BISBES DE CATALUNYA DAVANT LA CRISI INDUSTRIAL I LABORAL

l sofriment personal i familiar que ens està provocant la pandèmia del Covid-19 s’hi ha afegit una nova crisi de gran importància social i econòmica, provocada pel tancament d’empreses i plantes de producció, com és el cas de l’empresa Nissan a Catalunya. L’empresa automobilística tancarà les seves factories de Zona Franca a Barcelona, de Montcada i Reixac, i de Sant Andreu de la Barca. Aquest tancament afecta moltes persones del nostre entorn: amb l’acomiadament de més de 3.000 llocs de treball directes i una previsió de més de 20.000 d’indirectes. Davant el patiment provocat per aquesta crisi, l’Església no pot romandre insensible al dolor que pateix la societat, persones i famílies, a conseqüència de conjuntures econòmiques i socials. Els Bisbes desitgem transmetre aquest missatge per mirar el futur amb esperança: segons el parer de persones qualificades, la decisió d’aquesta deslocalització ha estat el resultat de tot un entramat de moviments econòmics, polítics i socials en l’àmbit internacional. Consta que la crisi s’ha anat forjant temps enrere i que, tot i haver buscat solucions, l’efecte de la

pandèmia del Covid-19 ha accelerat les decisions empresarials. No ignorem la complexitat del problema, però sí que expressem la nostra solidaritat amb les persones afectades i confiem en l’èxit dels esforços realitzats conjuntament. Secundem totes les accions que, respectant els drets de tots i per mitjans pacífics, es duguin a terme a fi de buscar solucions justes en el marc del bé comú. La Doctrina Social de l’Església defensa una economia al servei de la persona humana. Una economia que garanteixi a les persones un treball digne, amb un salari digne que permeti l’accés a un habitatge digne i al sosteniment familiar. Cal fer, doncs, un esforç per part de tots per mantenir les fàbriques allà on són i buscar noves oportunitats perquè aquestes puguin consolidar-se i sostenir-se. La repercussió social d’aquesta crisi ha reclamat l’atenció d’organitzacions civils i d’institucions polítiques. Fins ara ha resultat del tot insuficient i els intents de solució han arribat molt tard. Les forces socials s’han mobilitzat. En tot cas, les possibles sortides de la crisi no podran realitzar-se sense el diàleg, l’acord i la col·laboració dels tres

àmbits implicats en el fenomen productiu: el treball, el capital i el poder polític. Els Bisbes fem una crida a l’esperança fonamentada en la capacitat creativa de les persones. Tot el conjunt de la societat ha de mirar el futur amb confiança, ha d’afavorir la creativitat i ha de lluitar amb fermesa perquè es creïn les condicions adients per a la inversió i el desenvolupament de noves iniciatives industrials respectuoses amb el medi ambient o de nous serveis amb valor afegit, capaços de crear economia real i generar nous llocs de treball dignes. Els Bisbes fem també una crida a un canvi de paradigma per tal que tota la societat participi activament en el desenvolupament i la realització de projectes de futur que tinguin com a base una indústria més potent i capdavantera, amb la creació de sinergies internacionals. Cridem, doncs, al treball conjunt dels investigadors, economistes, tècnics de tota mena, etc., perquè juntament amb les administracions, els empresaris, les universitats, el món civil i el sector públic siguin capaços de crear un teixit industrial que generi llocs de treball dignes i oportunitats per als més joves.

Per fer-ho possible és necessari construir ponts per tal que siguin superats els recels i les visions excloents. Avui és més necessari que mai que la iniciativa privada i la pública vagin de la mà per fer possible un nou ressorgiment econòmic i social en què tothom pugui trobar les seves oportunitats. Instem tots els catòlics i persones de bona voluntat, particularment aquells amb més capacitats i responsabilitats, a col·laborar en una reflexió més aprofundida i creativa i a posar els recursos a l’abast de la societat per construir una economia més justa i equitativa. L’Evangeli de Jesús ens inspirarà per dur a terme una transformació radical de vida, amb el seu missatge de justícia, esperança i fraternitat. Davant la crisi industrial i laboral a Catalunya, demanem la benedicció de Déu perquè puguem trobar les respostes justes a les exigències legítimes de totes les persones i famílies que avui l’estan sofrint dolorosament. Invoquem l’Esperit Sant, que fa possible la creativitat i la perseverança, perquè vessi sobre nosaltres tots els seus dons. Tarragona, 9 de juny de 2020

Església d’Urgell

ta vocació és cridada a ser esposa, verge i mare, segons el model de la Santíssima Verge Maria [veure pgs. 4 i 5 i pgs. 18 a 20 en aquest mateix número]. Les dues verges consagrades de la Diòcesi d’Urgell, Cristina Ribot i Anahí Biorci, van renovar dins l’Eucaristia el seu propòsit de castedat perfecta i de seguir Crist.

UN GRUP DE JOVES COL·LABORA EN LA NETEJA DEL CAMPANAR D’AGRAMUNT El 9 de juny, un grup de joves que conviuen en el centre d’acollida i inserció laboral Collbaix d’Agramunt va col·laborar en la tasca de manteniment que calia emprendre de manera urgent al campanar de l’església parroquial. El pas dels anys havia acumulat a la torre i al campanar molts excrements, fent gairebé impossible l’accés

a la zona de les campanes i del teulat del temple per poder arreglar les goteres que hi ha de fa anys. Promoguda per l’Ajuntament, amb la col·laboració de la Parròquia i de la brigada municipal, aquesta tasca, ben complicada per les dimensions del campanar, ha estat duta a terme per aquest grup de joves, en profit del poble i del seu patrimoni cultural, que redunda en tots els seus habitants i els visitants d’aquesta vila de la Ribera del Sió. Acabada la feina, es van retirar quatre sacs industrials plens de guano de les aus. L’Alcaldessa d’Agramunt, Sílvia Fernàndez, i el Rector de la Parròquia, Mn. Jaume Mayoral, van agrair la feina feta per aquest grup de joves extutelats, tot esperant que, com tants altres joves, puguin trobar el seu lloc a la societat catalana, i una vida amb una ocupació

que els doni l’autonomia social i personal que volen i busquen des de la seva arribada a Catalunya. La jornada es clogué amb una fotografia de record des de dalt del campanar gòtic i la proposta de fer-los una visita guiada al temple i al refugi subterrani de la Guerra Civil, que formen part d’aquest patrimoni cultural i religiós que han ajudat a conservar amb la seva acció desinteressada.

LES CÀRITAS D’URGELL, LLEIDA I SOLSONA DENUNCIEN LA MANCA D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS Les Càritas diocesanes de Lleida, Urgell i Solsona van presentar el dimecres 10 de juny a Lleida les respectives Memòries del 2019, en un acte encapçalat pel Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez. De les dades recollides

L’Alcaldessa d’Agramunt (segona per l’esquerra), amb els joves que van ajudar a netejar el campanar i el teulat de l’església parroquial.

Església d’Urgell

al llarg de l’any passat es pot extreure com una primera conclusió que es manté la cronificació de la pobresa i l’exclusió social ja anunciada l’any anterior. Així, el 2019 les tres Càritas diocesanes de Ponent van atendre 9.076 persones, i de la seva tasca se’n van beneficiar aproximadament 20.000 persones; xifres molt semblants a les de l’any anterior, la qual cosa és una mostra de la inexistència d’igualtat d’oportunitats per a tothom: hi ha un nombre important de persones que queden al marge de la societat. A més, el 60% de les famílies ateses tenen fills a càrrec, la qual cosa implica un grau més alt de vulnerabilitat. L’any 2019, les tres entitats van destinar 526.471 euros a ajudes econòmiques directes, que es van destinar prioritàriament a la cobertura de les necessitats bàsiques, beneficiant 7.158 persones. És precisament per aquesta dada que les tres Càritas consideren que “la precarietat es consolida, i la crisi provocada per la pandèmia de Covid-19 no millorarà la situació”. Un terç de les persones ateses requereixen, a més, un servei d’acompanyament degut als sentiments de solitud i angoixa que pateixen i a que el suport social o familiar que puguin tenir al seu voltant, si hi és, no és capaç d’aportar cap solució als seus problemes. La falta d’oportunitats per gaudir d’una vida digna, amb les necessitats més bàsiques sufici-

El Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez (al centre), presidí la reunió de les tres Càritas de Ponent.

entment satisfetes, és el principal motiu pel qual es manté la cronicitat de les persones i famílies que s’han atès. Aquesta circumstància aboca a la població més feble, com els infants, a la permanència en aquesta situació al llarg de la seva vida. La manca d’una ocupació i d’un habitatge digne segueixen sent les principals manifestacions de les seves deficients condicions de vida, les quals repercuteixen en altres dimensions personals, com la salut i l’educació.

diocesà de Litúrgia de Girona; el Secretari, Mn. Joan Obach, Delegat de Barcelona; i els Delegats de la resta de Diòcesis de Catalunya, excepte el de Sant Feliu de Llobregat. Van pregar pel repòs etern de qui fou Delegat de Litúrgia d’Urgell, Mn. Xavier Parés, i van donar la benvinguda al nou Delegat

diocesà d’Urgell, Mn. Emili Villegas. El punt central de la reunió va ser una reflexió sobre la vida litúrgica i sacramental durant la pandèmia a les deu Diòcesis amb seu a Catalunya. Mons. Vives, en nom de l’episcopat català, va valorar el gran treball realitzat pels Delegats diocesans

de Litúrgia i el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, aportant materials i ajudes concretes per a l’adaptació en els temps difícils de confinament. Han valorat les moltes iniciatives litúrgiques, l’ajuda de la Santa Seu i alhora la dificultat que ha suposat haver de celebrar el Tridu Pasqual i tota la Pasqua sense la presència pública dels fidels. Així mateix, van aprovar la versió catalana dels textos per a la celebració de la memòria lliure de la Mare de Déu de Loreto i els de la missa en temps de pandèmia, i es van exposar algunes modificacions en els calendaris litúrgics diocesans.

REUNIÓ DEL PLENARI DE LA DELEGACIÓ DE JOVENTUT El 12 de juny va tenir lloc una reunió telemàtica del plenari de la Delegació de Joventut d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ INTERDIOCESANA DE LITÚRGIA L’11 de juny es va reunir de forma telemàtica el plenari de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia (CIL), presidit per l’Arquebisbe Joan-Enric Vives. Hi van participar el Coordinador, Mn. Joan Baburés, Delegat

AINA es proposa acollir la segona quinzena d’agost el curs per a monitors que organitza la FEMN en col·laboració amb la Fundació Verge Blanca de Lleida. Església d’Urgell

CELEBRACIÓ DE LA FESTA DEL CORPUS CHRISTI ARREU DEL BISBAT

l cap de setmana del 13 i el 14 de juny es va celebrar amb solemnitat a les Parròquies del Bisbat la festa del Corpus Christi, exaltació de l’amor a Jesús fet Eucaristia per la salvació del món, i manifestació de fe popular en la seva presència real. A moltes Parròquies va tenir lloc un acte eucarístic al final de la missa major, ja que enguany, a causa de la crisi sanitària, no es va poder sortir en processó pels carrers de les poblacions, seguint una bella i antiga tradició. Així, a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat dels Vicaris generals, va presidir a migdia la solemne Eucaristia i la processó per dins del temple. Dins la celebració es va tenir un record especial per tots els treballadors

Enric i amb la participació del Vicari de Pastoral, Mn. Antoni Elvira; el Delegat de Joventut, Lluís Plana; i els representants de tots els àmbits que es coordinen a l’interior de la Delegació: Mn Gabriel Casanovas, M. Carme Girart, Mn. Jaume Mayoral, Mn. Joan Pau Esteban, Mn Ivan Ayala, Ramon Oromí, David Pérez, Xavier Coma, Toni Egea i Cèsar Arranz, que es retrobaven per primer cop després del confinament. Cada àmbit va oferir un breu resum de com s’ha 38

Església d’Urgell

i voluntaris de Càritas Diocesana d’Urgell, Càritas Andorrana i les Càritas parroquials, que tenien programada en aquell dia la seva Assemblea anual a Bellvís però que, també a causa de la pandèmia, es va haver de posposar per a més endavant. Malgrat això, s’hi van unir a través del canal de YouTube del Bisbat d’Urgell.

viscut la pandèmia i com pensen enfocar el temps d’estiu, ja que cal refer el calendari d’activitats en haver decaigut la majoria de les que s’havien programat. Esplais, colònies, escoltisme, joves Txt i grups de Taizé s’adaptaran durant l’estiu a les possibilitats que les autoritats sanitàries vagin oferint, sense renunciar a la tasca formativa i educativa per a infants i joves. Convençuts que els infants i joves necessiten temps d’oci amb altres companys de les seves

A l’Eucaristia va assistir físicament el Director voluntari de Càritas Diocesana, Josep Casanova, acompanyat d’alguns treballadors i voluntaris del Centre Sant Ot de Càritas de La Seu d’Urgell. A l’homilia, Mons. Vives va glossar el gran misteri que la litúrgia celebra en aquesta data: la donació del Senyor en l’Eucaristia,

edats, fora del nucli familiar i en contacte amb la natura, amb jocs i esports i activitats que potencien l’amistat, es muntaran casals d’estiu i altres activitats en col·laboració amb les Parròquies i ajuntaments allà on sigui possible, i trobades més reduïdes dels grups Txt. També es va proposar un pelegrinatge de tota la Delegació a Núria a principi de setembre, i es va informar que el curs per a monitors que la FEMN organitza, en col·laboració amb la Fundació Verge

el més gran dels sagraments, que ens dóna la presència real del Senyor Jesús sota les espècies sacramentals del pa i del vi. Jesús ens va deixar el seu Cos i la seva Sang com a aliment per al camí i salut d’eternitat que ens dóna forces i ens refà en la nostra vida. A l’Evangeli de Sant Joan, especialment al capítol sisè, Jesús ens diu que Ell és “el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: el pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món. Qui en menja està en Mi i Jo en ell”. L’Arquebisbe va destacar com el mal i el sofriment, com l’actual pandèmia, “eclipsen” el rostre de Déu, que és un Pare Bo i Misericordiós, perquè també en el sofriment Déu ens acompanya sempre. Ell hi és, estimant

Blanca de Lleida, podrà tenir lloc de forma presencial i on-line la segona quinzena d’agost a AINA. L’Arquebisbe va presentar amb molt de goig els dos llibres de poesia que ha publicat recentment Lluís Plana (“Ara que em veig nu” i “En aquests dies”), i clogué la reunió agraint l’interès, dedicació i creativitat que han demostrat tots els membres de la Delegació per arribar als infants i joves i a les seves famílies, fent tasca d’educació i d’evangelització.

i sofrint amb nosaltres. Per això, tota Eucaristia sempre és memorial de la “Passió” del Senyor i de la seva Resurrecció. Podem “menjar” Jesús i això ens divinitza, ja que entra dins nostre i així omple tots els nostres desigs, sofriments, esperances amb el seu Amor immens. Va fer referència als 49 màrtirs d’Abitínia (any 303), que van expressar tan bé que “Sine dominico non possumus”, és a dir, sense reunir-nos en assemblea el diumenge per a celebrar l’Eucaristia no podem viure, doncs ens faltarien les forces per afrontar les dificultats quotidianes. I va destacar com havíem de passar de l’altar de l’Eucaristia a l’altar de la vida, estimant el nostre proïsme, en al·lusió al beat Pere Tarrés, que deia bellament que el llit del malalt era el seu altar. Finalment, l’Arquebisbe

REUNIÓ DE LES DELEGACIONS DE MISSIONS DE CATALUNYA Dimecres 17 de juny es va celebrar de manera telemàtica la reunió de les Delegacions de Missions dels Bisbats amb seu a Catalunya, moderada per la secretària de la Delegació de Lleida, Eva Jorge. Hi participaren Ana González i Mar Vinyes, de l’Arquebisbat de Tarragona; Josep Riera, de l’Arquebisbat de Barcelona; Mn. Antoni Borràs, del Bisbat de Tortosa; Aurora Picó, del Bisbat de

Sant Feliu de Llobregat; Eva Jorge, del Bisbat de Lleida; Anahí Biorci, del Bisbat d’Urgell; i el Coordinador de la Delegació a Catalunya de Cristians Sense Fronteres, Manel Górriz. Es va aprovar l’acta de la darrera reunió, el passat febrer a Tarragona; la programació de la trobada d’estiu, la valoració de les campanyes a les xarxes socials, i Josep Riera va resumir la reunió del Consell Nacional de les Obres Missionals Pontifícies (OMP). També es va valorar la necessitat de

fer servir encara més les noves tecnologies, tant per a moltes de les trobades i reunions com per a les jornades anuals de les OMP, fent difusió de tot el material destinat a difondre la realitat missionera de l’Església, i tenint en compte les limitacions i possibilitats de la situació que estem vivint.

RECÉS DELS PREVERES I SEMINARISTES DE LA SEU D’URGELL El 19 de juny, els preveres de La Seu d’Urgell,

va agrair el treball desinteressat i eficaç dels treballadors i voluntaris de Càritas, així com dels donants, que s’ha demostrat imprescindible en aquesta pandèmia però que va molt més enllà. En acabar l’Eucaristia va tenir lloc la processó amb el Cos de Crist per l’interior i l’atri de la Catedral en un gran clima de devoció. Des de l’atri, Mons. Vives va impartir la benedicció amb el Santíssim Sagrament a la ciutat de La Seu d’Urgell i a tota la Diòcesi d’Urgell, i al final de la processó l’Arquebisbe beneí des de l’altar el Poble de Déu amb el Santíssim Sagrament. A continuació, els qui seguien la retransmissió de l’Eucaristia a través de YouTube van poder veure un vídeo sobre el treball realitzat per Càritas d’Urgell durant tot l’any passat.

els preveres jubilats de la residència del Seminari i els seminaristes diocesans, van celebrar amb l’Arquebisbe Joan-Enric un recés en la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, que és també la jornada de pregària per la santificació dels sacerdots. El recés va tenir lloc a la capella de la Immaculada del Seminari diocesà de La Seu d’Urgell. L’Arquebisbe va guiar l’oració partint de l’Evangeli de Mateu (11,25-30), tot destacant que Jesús enalteix i dóna gràcies al Pare perquè els petits, i no Església d’Urgell

En la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, l’Arquebisbe Joan-Enric L’Arquebisbe Jaume va explicar a la celebració que presidí a Guissona els dons de l’Esperit que rebien els dirigí un recés a la capella del Seminari diocesà. confirmands.

els savis i entesos, descobreixen i acullen el Regne de Déu, i invita tots els qui escolten la seva veu a anar a Ell, fer-se deixeble seu i acceptar-lo com el tot de la pròpia vida: “Veniu a mi tots els cansats i afeixugats, jo us faré reposar... que sóc benèvol i humil de cor”. I en un segon moment centrà la reflexió en les cinc paraules que el Papa Francesc proposava als sacerdots a la seva carta del 4 d’agost de 2019: gratitud, misericòrdia, compassió, vigilància i ànims esperançats. I s’inspirà en les reflexions que sobre aquests cinc mots va aportar recentment la Congregació per al Clergat. Seguí un temps d’oració i a continuació se celebrà l’Eucaristia amb gran solemnitat, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i amb els seminaristes dio40

Església d’Urgell

cesans com a acòlits. A la breu homilia, l’Arquebisbe animà a consagrar-se al Cor Sagrat de Jesús, a tenir intimitat continuada i fonda amb Ell, a ser humils servidors del Poble de Déu i a demanar la gràcia d’estimar sempre com Ell estima.

CONFIRMACIONS A GUISSONA Reprenent la normal vida pastoral de les comunitats cristianes, 18 joves de Guissona van rebre el do de l’Esperit pel ministeri episcopal de l’Arquebisbe emèrit de Tarragona, Mons. Jaume Pujol i Balcells, fill d’aquesta localitat, els dies 20 i 21 de juny a l’església parroquial. A causa de les mesures per evitar la propagació del Covid-19, es va administrar el sagrament de la confirmació en dos torns:

un el dissabte i l’altre diumenge. Foren celebracions íntimes, participatives i amb familiars i membres de la comunitat que s’hi van fer presents. Els nois i noies van participar en pregàries, ofrenes i acció de gràcies. Renovaren les promeses del Baptisme i foren ungits amb el Crisma tot implorant sobre ells els dons de l’Esperit, que l’Arquebisbe Jaume va explicar a l’homilia tot concretant que a la seva edat van despertant nous desitjos i afectes, i necessiten una força interior per a contrarestar el que el cos voldria imposar per damunt de l’esperit. Aquests confirmands havien estat acompanyats pels catequistes durant dos anys. Els tres darrers mesos no s’havien desvinculat de la catequesi, ja que es feia una sessió telemàticament cada setmana.

Abans de l’administració del sagrament van tenir dues catequesis presencials juntament amb la celebració del sagrament del perdó. Que l’Esperit continuí treballant en ells i els faci fidels testimonis del Crist en el món.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “VERITAT, POSTVERITAT I FAKE NEWS” El 25 de juny es va presentar telemàticament pel canal de YouTube del Bisbat d’Urgell el llibre “Veritat, postveritat i fake news”, que recull les ponències de l’edició de l’any passat de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell [Veure Església d’Urgell núm. 478, maig 2019, pàgs. 14, 15 i 16]. Presidí la presentació l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat

REUNIÓ TELEMÀTICA NÚMERO 237 DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE

l 16 de juny va tenir lloc telemàticament la reunió número 237 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), en la qual van participar tots els membres. 1.- Els Bisbes tractaren sobre el retorn progressiu a la normalitat de les celebracions litúrgiques i l’activitat pastoral a les Parròquies i temples de les deu diòcesis amb seu a Catalunya quan està a punt de finalitzar l’estat d’alarma, i insisteixen a atendre les recomanacions de les autoritats sanitàries per evitar els perillosos rebrots de la pandèmia. També recorden que, entre nosaltres, com en molts països del món, particularment a Amèrica Llatina i Àfrica, la pandèmia de coronavirus ha causat i encara causa estralls entre la població i provoca una crisi social

“Veritat, postveritat i fake news” recull les ponències de l’edició de l’any passat de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell.

amb greus conseqüències econòmiques, que es manifesten sobretot en la pèrdua de molts llocs de treball. Els Bisbes esperen que al nostre país i arreu del món es treballi conjuntament per una represa que no deixi ningú enrere. 2.- També tractaren sobre diferents qüestions relatives al món educatiu a les escoles i en el lleure, que es veuen molt afectats per les mesures decretades per les autoritats. Van valorar molt el servei dels educadors, amb tantes iniciatives per acompanyar els infants i joves aquest estiu, i, en especial, el treball exemplar de tantes comunitats religioses, de tants patronats i de tantes persones que treballen i col·laboren en els centres residencials per a gent gran, tant durant el període de confinament com en les fases de des-

a la taula presidencial per l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, i hi van participar els ponents Carlos M. Ruiz i Joan Garcia del Muro, a més del Director de la Càtedra i també ponent, Francesc Torralba. Mons. Vives va obrir l’acte agraint als ponents i als participants i tot seguit va donar la paraula a Mn. Ramon Sàrries, que va resumir l’evolució de la Càtedra des dels seus inicis, fa

confinament. Ha de ser una prioritat atendre amb professionalitat i amb proximitat els ancians i també els infants i adolescents. Els Bisbes es manifestaren tristos i preocupats per l’elevat nombre d’ancians que han perdut la vida durant aquest temps de pandèmia. En relació als ancians, cal afirmar els principis d’igualtat de tractament i de dret universal a l’assistència sanitària per a tothom, especialment per a aquells que tenen més fragilitat i feblesa. 3.- Mons. Francesc Pardo presentà als Bisbes l’informe anual de Catalonia Sacra corresponent a l’any 2019, així com també els objectius de l’agenda d’aquest 2020, que es van presentar a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona el passat 11 de març. L’Informe remarca la tasca positiva de l’Es-

16 anys, i va fer una breu presentació dels ponents, els quals, al seu torn, van glossar breument els principals arguments de les ponències incloses al llibre.

FELICITACIÓ DE LA CÚRIA A L’ARQUEBISBE AMB MOTIU DE LA SEVA ONOMÀSTICA Una àmplia representació de la Cúria diocesana i dels treballadors del Bisbat, amb l’Arxiprest d’Andorra i els semina-

glésia Catòlica en favor del patrimoni cultural, i l’esforç econòmic i personal que realitza tant pel que fa a la restauració dels béns com a la seva conservació i difusió. 4.- Els Bisbes van aprovar la versió catalana dels textos de la “Missa en temps de pandèmia”, que recentment va aprovar la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, i també la versió catalana dels textos de la memòria de la Mare de Déu de Loreto, que se celebra el 10 de desembre. Finalment, exhortaren els cristians a confiar en l’amor fidel de Déu, que no abandona mai el seu poble en el moment de la prova, i a viure aquest temps amb valentia per poder estar al costat de tothom amb gestos concrets de solidaritat i d’estimació. GIEC, 16 de juny de 2020

ristes, es va aplegar a la sala dels passos perduts del Palau Episcopal d’Andorra el dimarts 23 de juny a migdia per felicitar l’Arquebisbe Joan-Enric Vives amb motiu de la seva onomàstica. El Vicari general, Mn. Josep Maria Mauri, fou l’encarregat de transmetre a l’Arquebisbe la felicitació en nom de tots els presents, i de tota la Diòcesi. En les seves paraules, Mn. Mauri va destacar com en aquesta pandèmia s’ha posat en relleu la imporEsglésia d’Urgell

tància de “preparar els camins del Senyor”, com ho féu Sant Joan Baptista, anant a l’essencial de la nostra vida. Després de les paraules de Mn. Mauri, l’Arquebisbe Joan-Enric va agrair la felicitació i va valorar el treball de tots els preveres, diaques i laics i laiques que conformen la Cúria diocesana, i de tota la Diòcesi, i va tenir un record especial per totes les famílies, especialment pels qui tenen infants a càrrec, que durant la pandèmia han de dedicar-se ben especialment a ells. Déu ens ajudarà a tirar endavant perquè ens cuida amb amor. I desitjà per a

Església d’Urgell

tots l’alegria que sempre comunica el Baptista.

TROBADA DELS PREVERES DE L’ARXIPRESTAT DE L’URGELL MITJÀ El 29 de juny, festa litúrgica de Sant Pere i Sant Pau, els preveres i el diaca que formen l’Arxiprestat de l’Urgell Mitjà es van aplegar en la trobada de final de curs, que alhora era la primera des del confinament per motiu del Covid-19. La trobada tingué lloc a Pallerols de Rialb, on van ser rebuts per Ramon Camats en nom de l’Associació Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra, que va fer de guia per explicar la història de

Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer al seu pas per Pallerols. Abans de començar la visita, els preveres van pregar l’Hora Menor a

l’església de Sant Esteve, tot demanant la intercessió de Sant Pere i Sant Pau, així com de la Mare de Déu del Roser que es venera en aquesta església romànica

Ramon Camats (segon per la dreta) va explicar als preveres d’Urgell la història de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer al seu pas per Pallerols.

REUNIÓ DELS SECRETARIATS DEL CONSELL DIOCESÀ DE PASTORAL I DEL CONSELL PRESBITERAL D’URGELL

l 27 de juny va tenir lloc la reunió telemàtica dels secretariats del Consell diocesà de Pastoral i del Consell Presbiteral d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i amb la participació del Vicari general, Mn. Josep M. Mauri, i del Vicari episcopal, Mn. Antoni Elvira. Després de la pregària inicial, l’Arquebisbe va encomanar els preveres traspassats des de les darreres reunions, Mn. F. Xavier Parés i Mn. Joan Escales, així com una sentida pregària per totes les víctimes de la pandèmia del coronavirus, els malalts i les famílies dels qui no han pogut acomiadar-se dels seus éssers estimats. El tema central de la reunió fou l’anàlisi i valoració de la resposta de l’Església d’Urgell davant la pandèmia del Covid-19. Mn. Elvira va presentar les principals accions realitzades en l’àmbit sacramental, que van començar amb l’inici de l’Estat d’alarma el passat mes de març i que van provocar que s’hagués de dispensar la participació dels fidels a l’Eucaristia dominical, però que en cap cas no va significar el tancament d’esglésies a la Diòcesi d’Urgell, que del segle X, amb modificacions de segles posteriors. Després realitzaren una visita a l’antiga rectoria, ara transformada en lloc

sempre van restar obertes a la pregària perquè tothom pogués ser acollit espiritualment. Així mateix, l’activitat pastoral de tants i tants sacerdots es va mantenir activa acompanyant els feligresos a través del telèfon i de les xarxes socials. També les Delegacions diocesanes de Joventut, Catequesi, Mitjans de Comunicació, Economia i Patrimoni van esmerçar-se especialment durant el temps de confinament perquè l’Església d’Urgell pogués continuar duent a terme la seva activitat. En aquest sentit, l’Arquebisbe va destacar com els treballadors de la Cúria d’Urgell havien pogut mantenir el seu sou i treball, i com s’havia establert un sistema de serveis mínims que va fer que en tot moment de la crisi sanitària les oficines del Bisbat restessin obertes i en servei. A continuació, la Coordinadora general de Càritas d’Urgell, Marta Fortuny Daviu, va informar extensament sobre l’acció duta a terme durant la pandèmia. Lluny d’aturar-se en la seva activitat, Càritas d’Urgell va atendre tres cops més sol·licituds d’ajuda que abans de la pandèmia, i d’acollida i espiritualitat. A la sala d’audiovisuals es va projectar “El pas dels Pirineus”, que narra l’aventura de Sant Josepmaria

estimà que la demanda d’ajut s’incrementarà a mesura que s’allargui la crisi sanitària, econòmica i social. Així mateix, va subratllar l’increment exponencial del nombre de persones vulnerables per la manca de feina, per no haver cobrat encara els ERTOS o per les dificultats psicològiques, familiars i socials que s’han produït com a conseqüència de la pandèmia i del confinament. Càritas d’Urgell ha estat molt activa acompanyant famílies i infants durant el confinament, facilitant-los material informàtic, cobrint necessitats bàsiques i mitjançant el repartiment de targetes moneder a les famílies perquè puguin fer la compra amb dignitat. Finalment, Fortuny va destacar que tots els treballadors de l’entitat han mantingut el sou i la feina durant la crisi sanitària, i com a final de juny acabarà l’ERTO al qual s’havien hagut d’acollir Nougrapats i el Centre Especial de Treball de Càritas per tal d’assegurar la reincorporació als seus llocs de treball de tots els empleats i no haver-los d’acomiadar. En darrer lloc, es va presentar el treball que en el seu viatge d’evasió cap a Andorra a través dels Pirineus, la tardor de 1937: una història plena de dificultats i incerteses,

la Delegació diocesana de Mitjans de Comunicació ha desenvolupat durant la crisi sanitària amb un impuls decidit per l’ús de les noves tecnologies, fent arribar la fibra òptica al temple catedralici, per assegurar d’aquesta manera la retransmissió on-line de les celebracions de Setmana Santa des de la Catedral, iniciades el Diumenge de Rams, i les celebracions eucarístiques en les solemnitats de Sant Jordi, de la Mare de Déu de Montserrat, i de la Mare de Déu de Fàtima, amb la participació de la comunitat portuguesa del Principat d’Andorra. A continuació va tenir lloc un diàleg fecund i enriquidor entre els membres de les secretaries, que van agrair especialment la tasca de tots els voluntaris i treballadors de Càritas durant la crisi sanitària, i tot seguit s’informà sobre diversos temes de l’actualitat diocesana, com ara l’obertura de l’oficina per a la recepció d’informes i denúncies d’abusos sexuals a la Diò cesi d’Urgell, segons les directrius establertes pel Papa Francesc en el seu Motu proprio “Vos estis lux mundi”. però sobretot de confiança i fe en Déu (https://www. youtube.com/watch?v=8 QGHpZoK3C4&feature=y outu.be). Església d’Urgell

Tot seguit, a la mateixa sala va tenir lloc un intercanvi de les vivències en aquests dies de pandèmia, com han estat per als sacerdots i per a les comunitats que acompanyen, i l’Arxiprest, Mn. Ramon Balagué, va informar d’algunes notícies d’àmbit diocesà. I després d’una roda d’intervencions on es va apuntar la possibilitat de fer alguna activitat formativa per als catequistes de la zona en aquest lloc, es van traslladar a Ponts per compartir el dinar i celebrar el sant del Rector, Mn. Pere Morales. Fou un dia ben viscut per arrelar l’amistat i el treball pastoral i espiritual del grup de preveres i el diaca que atenen la zona de l’Urgell Mitjà.

CONFIRMACIONS A LA CATEDRAL DE SANTA MARIA D’URGELL Els dies 27 i 28 de juny, l’Arquebisbe Joan-Enric va

administrar a la Catedral el sagrament de la Confirmació a dos grups de joves de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell. El grup del dissabte foren nou els confirmats, i el grup del diumenge foren vint-i-un joves. Acompanyà l’Arquebisbe el Vicari general i Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri; i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina, així com els seminaristes d’Urgell i els catequistes que havien preparat els joves durant la catequesi. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà les lectures proclamades, les quals animaven a l’acolliment generós dels deixebles de Jesús, i especialment els més vulnerables. Adreçant-se especialment als joves confirmands, l’Arquebisbe subratllà com “el bé obté sempre recompensa”, i els exhortà i animà a perseverar en la pràctica del bé malgrat la incomprensió de moltes persones que

Mons. Vives exhortà i animà els confirmands a perseverar en la pràctica del bé.

Església d’Urgell

els tractaran d’“ingenus” o “idealistes”, perquè preferirien que es visqués en l’egoisme. Davant d’això, els deixebles de Jesús han de perseverar en la pràctica assídua del bé i de la generositat, donant-se, regalant-se per amor als altres que són presència de Déu enmig nostre. Féu notar com amb la pandèmia hem vist que hi ha molta gent que s’ha donat al servei dels germans, com infermeres, metges i sanitaris, però també molta altra gent que amb el seu treball de cada dia ha permès que els serveis bàsics es mantinguessin. Remarcà com en aquell dia serien marcats amb l’oli del Crisma com un segell de la gràcia de Déu que els acompanyarà sempre al llarg de la seva vida i els demanà de pregar i encomanar-se molt al Defensor que rebien en aquell dia. Finalment els animà a saber estimar els companys sense cap discriminació i

no caure en la temptació del “bulling”, ja que en Crist tots som germans i fills del mateix Pare Déu. Al final de cada celebració regalà als joves el Nou Testament i els demanà que preguessin cada dia perquè és la manera que tenim de poder mantenir-nos en la pràctica constant del bé.

LA CANDIDATURA DEL “COPRINCIPAT MONUMENTAL” VA PRENENT FORMA El 29 de juny va tenir lloc una reunió telemàtica del “comitè de pilotatge” per a la definició de la candidatura transnacional d’Andorra, Espanya i França que defensa la inscripció en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO dels testimonis materials de la construcció del Coprincipat d’Andorra. A la reunió hi van prendre part el Representant personal del Copríncep Episcopal, Mn. Josep M. Mauri; el Director de Gabinet de la representació del Copríncep francès, Pascal Escande; i les Ministres de Cultura i Esports i d’Afers Exteriors d’Andorra, Sílvia Riva i Maria Ubach; els delegats dels Ministeris de Cultura espanyol i francès, Laura de Miguel i Béatrice Boisson-Saint-Martin, respectivament, i representants de les ambaixades a Andorra d’ambdós països. En aquesta segona trobada del “comitè de pilotatge” es va oficialitzar el nomenament dels experts per al comitè científic i per al comitè de redacció, amb

la confessió de fe apostòlica en Jesucrist: “Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu!”. Cadascú està cridat a confessar Jesús en la seva vida perquè Ell ens pregunta, també a cadascú de nosaltres, “i vosaltres, qui dieu que sóc?” Al final de l’Eucaristia va tenir lloc el tradicional repartiment del pa i del vi beneïts en la celebració.

Malgrat la pandèmia, els veïns de La Vansa no van voler deixar de celebrar l’aplec de Sant Pere, d’antiga i arrelada tradició a la contrada.

membres designats per cadascun dels tres països. També es va acordar que el comitè de redacció faci a principi de l’octubre vinent una proposta consensuada sobre el contingut del formulari que els tres països hauran de presentar a la UNESCO, per tal d’inscriure a les llistes indicatives nacionals els monuments respectius, inclosos en el projecte de la candidatura. Aquest és el pas previ a la preparació de la candidatura per a la llista del Patrimoni Mundial. Finalment, tots els membres van acordar celebrar una nova reunió l’octubre vinent.

voler deixar de celebrar aquesta festa tan antiga i arrelada a la contrada. Enguany era la primera vegada que Mn. Pau presidia l’aplec com a Rector, després del traspàs del qui fou molts anys gran servidor de la vall, Mn. Ramon Anglerill. A l’homilia, Mn. Pau va subratllar la importància dels sants apòstols Pere i Pau, columnes de l’Església, i com la festa de Sant Pere ens remet a

FESTIVITAT DE SANT PERE A NÚRIA La Basílica Santuari de la Mare de Déu de Núria va celebrar el 29 de juny la solemnitat de Sant Pere, oficiada per Mn. Fermí Manteca, Rector de Torà, a la vall del Llobregós, Parròquia amb la qual Núria, del municipi de Queralbs, és agermanada amb motiu de compartir el patronatge de Sant Gil. A l’homilia, Mn. Manteca exhortà els fidels a imitar la confiança en Crist que caracteritzà el cap del

primer col·legi apostòlic; i després de l’Eucaristia es beneïren les pastures de Núria, que alimenten ramats de vaques i eugues durant l’estiu, commemorant la clàssica obertura del Santuari després dels rigors hivernals. Extremant les precaucions a causa de la crisi sanitària, enguany no es van poder organitzar els pelegrinatges habituals ni tampoc es van oferir als pelegrins les tradicionals farinetes i panets beneïts, amb l’esperança de poder-ho fer de nou l’any vinent.

CONFIRMACIONS A ESCALDES-ENGORDANY El 30 de juny, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar la Confirmació a 24 joves de d’Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra), el primer dels dos grups previstos per rebre aquest sagrament en aquesta Parròquia després del confi-

APLEC DE SANT PERE A LA VANSA El 29 de juny va tenir lloc el tradicional aplec de Sant Pere a La Vansa (municipi de La Vansa i Fórnols, a l’Alt Urgell), presidit pel Rector, Mn. Pau Bellido Segarra, i que va comptar amb una nombrosa assistència de veïns i amics que, malgrat la crisi sanitària, no van

A causa de la crisi sanitària, enguany no es van poder organitzar els pelegrinatges habituals en la solemnitat de Sant Pere a Núria. Església d’Urgell

Mons. Vives animà els confirmands a ser persones de bé, que lluiten contra el mal i el pecat, com tantes persones ho han fet en aquesta pandèmia del Covid-19.

nament. A la seva arribada a la Parròquia, Mons. Vives fou rebut pel Conseller de Comú, Valentí Closa, i pel Rector, Mn. Jaume Soy. A l’Eucaristia, els cants foren acompanyats a l’orgue pel Vicari Episcopal i Canonge de la Catedral, Mn. Antoni Elvira. A l’homilia, Mons. Vives subratllà com Jesús venç el mal i el dimoni gràcies al fet que és el Fill de Déu i té la plenitud de l’Esperit Sant i animà els joves a respondre amb generositat al do de l’Esperit Sant que rebrien en aquella jornada, ja que confirmar vol dir que Déu aferma el do ja rebut al Baptisme i torna a fer nostre allò que ja havíem rebut en ser batejats. També els animà a ser persones de bé, que lluiten contra el mal i el pecat, com tantes persones ho han fet en aquesta pandèmia del Covid-19, donant el millor de si mateixos. 46

Església d’Urgell

Al final de la celebració, en la qual participaren activament els joves responent amb unció tota l’Eucaristia, l’Arquebisbe els regalà un Nou Testament i els exhortà a llegir-ne cada dia un fragment.

ASSEMBLEA GENERAL DE CÀRITAS ANDORRANA Càritas Andorrana celebrà la seva assemblea general el dia 30 de juny, presidida per l’Arquebis-

be Joan-Enric, acompanyat pel President delegat de l’entitat, Amadeu Rocamora, i per l’Arxiprest de les Valls d’Andorra i Consiliari, Mn. Sàrries, i en la qual van participar els representants de totes les Càritas parroquials del Principat. La reunió començà amb les paraules de benvinguda de l’Arquebisbe i del President de l’entitat, que manifestaren l’agraïment per tot el treball dut a ter-

A l’assemblea de Càritas Andorrana es presentà la Memòria d’activitats 2019 i s’aprovaren els comptes del darrer exercici.

me per Càritas Andorrana en nom de l’Església catòlica en aquesta pandèmia del Covid-19, i destacaren com Càritas Andorrana ha intentat estar sempre al costat dels més febles aportant ajudes específiques i acompanyament, com l’atenció als temporers amb roba i aliments o la distribució d’aliments de primera necessitat. A continuació es presentà la Memòria d’activitats 2019 de Càritas Andorrana, amb el resum dels diferents programes d’ajuda que manté en actiu l’entitat. Durant el 2019, una de les principals iniciatives ha estat la inauguració de les noves instal·lacions del rober, amb l’objectiu d’augmentar la reutilització i el reciclatge del tèxtil a Andorra. També es van dur a terme diverses campanyes de sensibilització, com la de Reis, per aconseguir joguines pels infants; la campanya de recollida d’aliments promoguda per Morabanc Centre comercial Andorrà; o la campanya solidària dels empleats de Crèdit Andorrà amb el banc d’aliments. Així mateix, es van presentar i aprovar els comptes de l’exercici 2019, amb una inversió total de 438.764,97 euros entre els diferents programes d’atenció. Finalment, i tal com determinen els estatuts de Càritas Andorrana, l’assemblea va acordar proposar a l’Arquebisbe d’Urgell la renovació d’Amadeu Rocamora i Ramonet en el càrrec de President de l’entitat.

ADVOCACIONS DE LA MARE DE DÉU A LA DIÒCESI DʼURGELL

MARE DE DÉU DE LES PECES (Alàs – Alt Urgell)

Peces, a Alàs, petita ermita; en la visita un gran amor hi trobaràs. Mn. Manuel Pal