Església d'Urgell 486

Page 1

Església

d Urgell

# 486 - MARÇ-ABRIL 2020 2020 # 486 - MARÇ-ABRIL

Enfortir la fe davant l’adversitat


Església d Urgell Índex

6

QUARANTENA VERSUS FE, ESPERANÇA I CARITAT

4

LA CARITAT CRISTIANA, FONAMENT DE L’AMOR AL PROÏSME

5

CELEBRAR LA PASSIÓ DE JESÚS EN TEMPS DE CONFINAMENT

6

EL SEMINARI DIOCESÀ D’URGELL ACULL UNA VINTENA DE PERSONES GRANS DE L’HOSPITAL DE LA SEU

13

XV JORNADA DIOCESANA DE PASTORAL DE LA SALUT A BALAGUER

14

MARIA, LA REVOLUCIONÀRIA Mn. Ramon Rosell

16

CÀRITAS CATALUNYA PARTICIPA EN UNA TROBADA TELEMÀTICA AMB EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

18

EL CARDENAL JOAN JOSEP OMELLA, NOU PRESIDENT DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA

21

“FOC AL BISBAT”

22

TRANSHUMANISME I NARCISISME

23

LA CLAU

25

DIETARI

26

Mn. Ignasi Navarri

Mn. Eduard Salinas

13

16

P. Josep Miquel Bausset

Dr. Francesc Torralba

Mn. Enric Prat

21

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Quaresma i Pasqua en temps d’epidèmia

H

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

em viscut una Quaresma, una Setmana Santa i una Pasqua úniques a causa del coronavirus Covid-19 i l’estat d’alarma declarat per les autoritats. Confinats i cansats, potser estem vivint molta incertesa, angoixa, patiments i sobretot dolor per les víctimes i per tots els infectats, pels qui tenen dificultats en la seva economia i pels més vulnerables, que són molts. I, al costat de tot això, també estem vivint l’heroisme de moltes persones que s’han entregat amb generositat pel bé dels infectats, perquè la sanitat i el país funcionin. I segurament que cadascun de nosaltres estem intentant estimar amb obres el nostre proïsme. També la Diòcesi, les Parròquies i comunitats, privades de la celebració comunitària de la fe, hem hagut de trobar altres maneres de viure-la, de mantenir ferma l’esperança, de pregar amb fervor i de continuar estimant i servint Déu i els germans. Hem de continuar demanant que el Senyor ens alliberi d’aquesta epidèmia, de tots els mals i de qualsevol pertorbació, agraint i pregant també per les nostres famílies i per les autoritats, els metges i personal sanitari, les forces de seguretat, els dirigents de la cosa pública i els qui estan pendents que les coses funcionin i la vida tiri endavant. Hem de tenir molta confiança. Déu mai no ens deixa i se’ns fa present en totes les circumstàncies de la vida, per dures o fosques que ens puguin semblar: “Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res, perquè us tinc vora meu; la vostra vara de Pastor m’asserena i em conforta” (Sl 23,4). Ell sabrà treure bé d’aquest mal, i vol que lluitem contra el mal amb el bé. Demanem que remeti l’epidèmia i que ben aviat ens puguem refer sanitàriament i

econòmicament. Mentrestant, estiguem pendents dels més vulnerables i mirant de superar aquests moments d’angoixa i de dolor, amb coratge i esperança. Hem de viure de la pregària i de l’esperança, i oferir-les a tots, com un testimoniatge d’amor. Estimem amb esperança i trobem el suport en la pregària. Aquest és el missatge que el Sant Pare Francesc, des de l’inici d’aquesta epidèmia, ens ha recomanat: la pregària confiada a la Mare de Déu. Fem-ho també nosaltres. Cada dia resem aquesta oració: “Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens confiem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la vostra fe. Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova. Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció. Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda. Amén.”

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Quarantena versus fe, esperança i caritat

U

n microorganisme aparegut el desembre de 2019 a la Xina ha aturat el món, ha alterat la vida del planeta i ha mantingut, i manté, en una llarga quarantena una gran part de la humanitat. Per als cristians, aquesta quarantena ha coincidit, en part, amb aquella altra quarantena, la Quaresma, que anualment ens exercita i ens prepara cap a la Pasqua, cap a la Resurrecció i la Vida. Al llarg d’aquests intensos dies, a través dels mitjans de comunicació social i de les noves tecnologies, hem assistit a una allau de missatges i d’iniciatives que, amb tota la bona voluntat, pretenien fer-nos arribar missatges d’esperança en aquests moments durs de prova. S’ha fet un esforç titànic per fer arribar el missatge de l’Evangeli al continent digital. També els Bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola, a través de 13TV, la nit del diumenge 29 de març van fer arribar a tots els fidels d’Espanya el seu missatge. D’ entre tots els missatges rebuts, voldria destacar i fer-me ressò, en aquestes ratlles, de les paraules del Papa Francesc, pronunciades el capvespre del divendres 27 de març, quan d’una manera extraordinària va impartir la benedicció Urbi et Orbi (a la ciutat de Roma i al món sencer). Tradicionalment, aquesta benedicció, el Papa la imparteix només el dia de Nadal i el dia de Pasqua. Però va ser amb motiu d’aquesta pandèmia del coronavirus Covid19 que el Papa va voler impartir-la de manera extraordinària. Una pandèmia, aquesta, que no només ha representat una amenaça per als hàbits establers, sinó que també 4

Església d’Urgell

és causa de tanta mort, dolor i sofriment, i que amb tanta virulència ha afectat Itàlia i tants altres països del món, entre els quals Espanya. No se’ns borrarà fàcilment de la

barca”, tots necessitats de confortar-nos, tots importants i necessaris els uns pels altres. No podem seguir cadascun pel nostre compte. Hem de “remar junts”, deia el Papa.

El Papa Francesc, en el moment d’impartir la benedicció Urbi et Orbi davant una plaça de Sant Pere buida, el passat 27 de març.

memòria la imatge de la immensa plaça de Sant Pere totalment buida i el Papa sol, pujant l’escalinata, amb certa dificultat en el caminar, sota la pluja que queia sobre la Ciutat Eterna aquell fosc vespre del 27 de març. Aquest sobri i emotiu acte començava amb la lectura del text evangèlic de Sant Marc (4,35) sobre el passatge de la tempesta calmada. A partir d’aquest fragment, el Papa Francesc feia les següents consideracions sobre l’actual situació de pandèmia: com els deixebles de l’Evangeli, també aquesta situació inesperada que vivim ens ha creat fragilitat, desorientació, espant i buit; però ens ha fet adonar que estem tots junts, “en la mateixa

Els deixebles preguntaren a Jesús: “Mestre, no us fa res que ens enfonsem?”. Aquesta pregunta commou el cor de Jesús. També a nosaltres ens sacsejaria la consciència que un dels nostres familiars o amics ens vingués a dir: “és que no t’importo?” Jesús, davant d’aquesta pregunta, reacciona i salva els seus deixebles desconfiats, diu el Papa, tot fent la següent consideració: “Amb aquesta tempesta ha caigut el maquillatge d’aquests estereotips amb els quals disfressàvem els nostres egos, sempre pretensiosos de voler aparentar, i ha deixat al descobert, una vegada més, aquesta (beneïda) pertinença comuna de la qual no podem ni volem evadir-nos, aquesta pertinença de germans”.


Nosaltres hem pensat que podíem continuar impertorbables, tot pensant mantenir-nos sans en un món malalt, diu el Papa, i ara que estem en mars agitades, supliquem, i perquè tenim por diem: “Desperteu-vos, Senyor”. El Senyor ens crida a viure aquest temps de prova com un moment d’elecció i de judici, no tant per part de Déu com per part nostra. Moment per a valorar i destriar bé entre el que compta i importa i el que és innecessari i superflu. Un moment propici per a restablir el camí de la vida cap al Senyor i cap als altres. El Papa, en el seu discurs, té un reconeixement per a aquelles persones que no apareixen en les portades dels diaris ni en els llibres d’història, però que són els que fan la història: metges, infermers i infermeres, encarregats de reposar els productes en els supermercats, netejadores, cuidadores, transportistes, forces de seguretat, voluntaris, sacerdots, religiosos i tants altres que han comprès que ningú no se salva sol. I la llista continua: reconeix l’esforç de pares, mares, avis, àvies, docents, persones que resen. D’alguna manera, tots hem pres una mica més de consciència que no som autosuficients. Sols no podem, ens enfonsem. Necessitem de l’altre i de l’Altre. Només El Senyor ens pot portar la pau, l’esperança i la serenitat. Amb Déu, la vida no mor mai. En aquest sentit, el Papa ens anima i ens invita a confiar. Ens convida a abraçar la Creu. En la Creu hem estats salvats. Malgrat que la nostra pugui ser una fe dèbil, el Papa ens invita a escoltar Jesús, que ens diu: “No tingueu por”. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA La caritat, l’amor, no només és el centre de la vida cristiana, sinó també de l’existència humana. L’amor és la virtut més profunda i bella que Déu ha sembrat en el cor de tots els éssers humans. En efecte, pel fet que Déu és amor i que l’home és imatge seva, comprenem la identitat profunda de la persona i la seva vocació a l’amor. L’home està fet per a estimar; la seva vida es realitza plenament només si és viscuda en l’amor. Però l’amor no és només una bonica paraula agradable d’escoltar; la virtut de l’amor té conseqüències pràctiques ben definides en la nostra vida quotidiana. Estem vivint en aquests dies una de les pandèmies més devastadores de la història recent de la humanitat. Moltes persones, especialment el personal sanitari de tantes clíniques, hospitals i residències, han manifestat una actitud extraordinària d’amor, en aquest cas vers la persona del malalt. Són molts els gestos, les actuacions que en aquest sentit estan mostrant moltíssimes persones vers els afectats directament per la pandèmia. La caritat, el servei, el lliurament al proïsme expressen, per tant, la vocació fonamental i innata de la persona; aquesta es desenvolupa estimant i sentint-se estimat. Cal destacar així mateix que no hi ha un veritable amor al proïsme si no s’estima Déu. Aquesta interacció entre l’amor a Déu i l’amor al proïsme, ensenyada i viscuda a aritat des de l’inici del cristianisme, ha estat subratllada en l’Encíclica “Deus Caritas ristiana est” del Papa Benet XVI. Si en la meva vida fonament de manca completament el contacte amb l amor al proïsme Déu, veuré sempre en el proïsme només l’altre, sense aconseguir reconèixer-hi la imatge divina. Per contra, si en la meva vida ometo del tot l’atenció a l’altre, volent ser només “pietós” i complir amb els meus “deures religiosos”, també es marceix la relació amb Déu. La societat no es constitueix primàriament amb els vincles contractuals i utilitaris, sinó amb els vincles més profundament humans presidits per l’amor: un principi, per tant, que s’alça com a criteri primari també per al desenvolupament de la societat, i s’ha de considerar com l’ànima de tot l’ordre social. El fet que el comportament de les criatures sigui plenament humà quan neix de l’amor és una realitat que val també en l’àmbit social: cal que els cristians siguem testimonis profundament convençuts i ho sapiguem mostrar amb les nostres vides. Per això la caritat i el servei han d’estar presents i penetrar totes les relacions humanes: socials, econòmiques i polítiques. D’aquí l’exigència, que afecta tots els components de la societat, i en primer lloc als cristians i a la mateixa comunitat eclesial, d’esforçar-se per estimar, amb obres i de veritat, el proïsme. No només en les relacions pròximes, sinó amb un amor que abasti ordenadament fins i tot els més llunyans. Si volem fer una societat més humana, més digna de la persona, cal donar la importància que correspon a la caritat social, perquè aquesta inspiri, purifiqui i enalteixi tots els nexes humans, polítics, econòmics, etc. En definitiva, el criteri primari per al progrés de tots i per a l’avenç social és el precepte de l’amor. Mn. Eduard Salinas Muñoz

L C C

,

Església d’Urgell

5


Setmana Santa a la Diòcesi d’Urgell

Diumenge de Rams, la benedicció de palmes i branques d’olivera i llorer es va haver de fer a l’interior dels temples i en absència del poble fidel. La Missa Crismal (a sota) tampoc no es pogué celebrar amb la presència majoritària dels preveres i diaques d’Urgell.


Celebrar la Passió de Jesús en temps de confinament

H

a estat una Setmana Santa cop col·locats al balcó o la finestra, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars, i insòlita, condicionada per feien visible la celebració del Tridu l’Alta Ribagorça, que són les comarles mesures implantades Pasqual. ques compreses en el rang d’emissió per les autoritats sanitàries per A diverses Parròquies, els sacer- d’aquest canal. També es van poder mirar de frenar els contagis i l’ex- dots van poder retransmetre a tot el seguir les celebracions de la Catepansió de l’epidèmia de Covid19. poble les celebracions fent servir la dral a través de la web del Bisbat, on, A causa del confinament de la megafonia dels campanars. En altres així mateix, es va facilitar un enllaç població des de mitjans de març, casos, com a Balaguer, Guissona i per a seguir les retransmissions de les celebracions eules celebracions a la carístiques es van haBasílica de Sant Pere del ver de fer a l’interior Vaticà i a la Basílica de dels temples, a porta Montserrat. tancada i sense assisAixí, el Diumenge de tència de fidels, i resRams es va celebrar pectant les mesures arreu de la Diòcesi de seguretat decretad’Urgell sense la joia des per les autoritats de la benedicció mulsanitàries. Tampoc titudinària de palmes no es pogueren dur a i branques d’olivera a terme les processons, les portes dels temples, que en aquestes dates sinó que la benedicció omplen d’expressions i la celebració eucarísde devoció popular la tica de la Passió del pràctica totalitat del Senyor es va haver de territori diocesà. fer a l’interior, i els saTanmateix, aquests cerdots la van difondre obstacles no van ser mitjançant les xarxes impediment perquè els socials, per televisió o fidels poguessin viure per megafonia. en comunió les celebraLa celebració a la cions de Setmana Santa Catedral de Santa Mamitjançant altres canals ria d’Urgell, presidida de participació. Alguns per Mons. Joan-Enric col·lectius parroquials i Vives, fou retransmesa els voluntaris de Càritas per Pirineus Televisió i van endegar una camaixí mateix es va poder panya amb l’objectiu Dijous Sant, a les pregàries es va demanar especialment pels treballadors sanitaris, personal mèdic seguir a través de la de fer visible la parti- i tots els qui atenen els malats afectats pel coronavirus, com a expressió concreta de l’amor fratern. pàgina web del Bisbat. cipació dels fidels als D’aquesta manera va balcons de les cases i finestres dels Sant Julià de Lòria, els fidels les van començar a la Diòcesi la Setmana respectius domicilis, tot encoratjant poder seguir a través de Youtube o Santa amb la commemoració de les famílies que s’hi van voler sumar d’Instagram. l’entrada de Jesucrist a Jerusalem, amb elaboració de palmes i palmons Pirineus Televisió va retransmetre aclamant-lo com a Salvador. a casa amb senzilles manualitats les celebracions de la Catedral, que L’endemà, 6 d’abril, Dilluns Sant, de paper i motius vinculats amb la d’aquesta manera es van poder se- l’Arquebisbe presidí a la Catedral la Passió de Jesucrist, els quals, un guir en directe a les poblacions de Missa Crismal, a la qual, per les resEsglésia d’Urgell

7


Setmana Santa a la Diòcesi d’Urgell

Divendres Sant, a la celebració de l’acció litúrgica de la Passió del Senyor es va afegir una intenció especial “pels qui sofreixen en temps de pandèmia”.

8

Església d’Urgell

triccions del confinament, no van poder assistir els preveres i diaques de la Diòcesi, que van haver de seguir la celebració en directe per internet i per Pirineus Televisió, atenent la crida que l’Arquebisbe Joan-Enric els havia fet per tal d’expressar la comunió en un únic Presbiteri. Durant l’Eucaristia es beneí l’Oli per als malalts, l’Oli per als catecúmens i el Sant Crisma, que seran utilitzats al llarg de l’any; i a les pregàries es va encomanar especialment el Bisbe diocesà i els preveres d’Urgell i es va pregar particularment pels malalts, especialment els qui estan sofrint la pandèmia del coronavirus, i es va encomanar a la misericòrdia de Déu els difunts de tot el món així com els seus familiars que, en aquests dies, sovint han hagut de patir la pèrdua d’una persona estimada des del dolor de la separació física. Dijous Sant, 9 d’abril, Mons. Vives, va presidir a la Catedral de Santa


Davant la sagrada imatge del Crist de la Preciosíssima Sang, l’Arquebisbe Joan-Enric va encomanar totes les persones que han traspassat a causa d’aquesta malaltia i que, en moltes ocasions, ho han hagut de fer en la soledat i l’absència física dels seus familiars i amics.

Maria d’Urgell l’Eucarisita que commemora l’última Cena de Jesús amb els seus deixebles. A l’homilia insistí en els tres esdeveniments que es commemoren el Dijous Sant: la institució del sacerdoci; el manament de l’amor fratern i de la caritat, i la institució de l’Eucaristia com a sagrament de la presència real de Jesucrist en el món. A les pregàries es va demanar especialment pels treballadors sanitaris, personal mèdic i tots els qui atenen els malats afectats pel coronavirus, com a expressió concreta de l’amor fratern, així com per les persones que amb el seu treball mantenen els serveis essencials per a la ciutadania i els voluntaris i tre-

balladors de Càritas, que mantenen l’atenció a les persones més vulnerables en aquests moments difícils. El dia 10, Divendres Sant, l’acció litúrgica de la Passió del Senyor va ser presidida a la Catedral per l’Arquebisbe d’Urgell. La Litúrgia de la Paraula va començar amb la lectura del llibre del profeta Isaïes i la lectura de la carta als Hebreus. I a continuació es va proclamar el bell text de la Passió segons Sant Joan. Després de l’homilia va tenir lloc la pregària universal, que en aquest dia és particularment solemne. Enguany es va afegir una intenció especial “pels qui sofreixen en temps de pandèmia”, demanant que “Déu

Pare concedeixi salut als malalts, fortalesa al personal sanitari, consol a les famílies i la salvació a totes les víctimes que han mort”. La segona part consistí en l’Adoració de la Santa Creu, que enguany va besar només l’Arquebisbe mentre els altres concelebrants i els fidels que seguien la celebració des de casa per internet o televisió la veneraven en silenci. La tercera part consistí en la Sagrada Comunió amb la reserva que s’havia consagrat el dia abans. Després de la postcomunió i l’oració sobre el poble, Mons. Vives animà els fidels a unir-se espiritualment des de les seves llars a la pregària-meditació davant el Crist Església d’Urgell

9


Setmana Santa a la Diòcesi d’Urgell de la Preciosíssima Sang. Aquesta pregària, presidida per l’Arquebisbe, que tingué lloc a les vuit del vespre a la Catedral davant la sagrada imatge del Crist de la Preciosíssima Sang, fou un signe que la tradicional processó del Divendres Sant de La Seu d’Urgell, que es remunta a l’any 1603, no va poder sortir enguany pels carrers com és costum, a causa de la crisi sanitària. L’Arquebisbe dirigí la pregària al voltant de les set paraules de Jesús a la creu, les quals recullen els últims moments de Crist abans de morir: • “Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan” (Lc 23,34) •  “De veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al Paradís” (Lc 23,43) •  “Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva Mare” (Jn 19,26-27) •  “Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?” (Mt 27,46) •  “Tinc set” (Jn 19,28) •  “Tot s’ha acomplert” (Jn 19,30) • “Pare, a les vostres mans encomano el meu esperit” (Lc 23,46) Als peus de la sagrada imatge del Crist de la Preciosíssima Sang, l’Arquebisbe Joan-Enric va pregar pels qui viuen la pandèmia arreu del món, encomanant especialment els malalts i les seves famílies. Va demanar la força i l’ajuda de Déu per a tots els sanitaris que en aquests dies fan visible l’amor fratern ensenyat pel Senyor als germans, i va encomanar davant el Sant Crist totes les persones que han traspassat a causa d’aquesta malaltia i que, en moltes ocasions, ho han hagut de fer en la soledat i l’absència física dels seus familiars i amics. La Vetlla Pasqual, la nit del dissabte 11 d’abril, també es va celebrar La celebració de la Vetlla Pasqual i l’encesa del Ciri Pasqual també van tenir lloc de manera excepcional a l’interior dels temples.

10

Església d’Urgell


d’una forma inusual, en fer-se totalment a l’interior de la Catedral de Santa Maria d’Urgell i sense poble. La celebració, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, començà amb l’encesa del ciri Pasqual. L’Església sempre reneix confiant en la Resurrecció del Senyor. El Canonge Mn. Navarri va proclamar el pregó pasqual per recordar la “culpa sortosa que ens ha merescut un Redemptor tan gran! Oh nit benaurada! Només tu vas saber l’hora en què Crist ressuscità d’entre els morts. Aquesta és la nit de la qual diu l’Escriptura: “La nit us és tan clara com el dia, llum o fosca us són igual””.

L’Arquebisbe va animar els fidels a viure amb joia i esperança la Resurrecció del Senyor; i va destacar com viure l’amor és el camí de la vida autèntica Després va començar la Vetlla amb la proclamació de les lectures de la Paraula de Déu, amb cants i oracions que ens recorden l’obra realitzada per Déu. Acabada l’homilia, va tenir lloc la renovació de les promeses del baptisme, i, tot seguit, la Vetlla continuà amb la Litúrgia de l’Eucaristia, i es clogué amb el cant joiós del “Regina Coeli” per proclamar amb Maria Reina del Cel la Resurrecció de Crist que ens omple de joia i de Vida. L’endemà, diumenge dia 12, l’Arquebisbe celebrà a la Catedral de Santa Maria d’Urgell la solemne Eucaristia pasqual, amb la benedicció apostòlica amb indulgència plenària. Hi van concelebrar Mn. Ignasi Navarri, Mn. Josep M. Mauri, i Mn David Codina. “Avui és el dia en què ha actuat el Senyor. Alegrem-nos i celebrem-lo”, diu el salm responsorial del Diumenge de Resurrecció, i aquests mots ressonaran al llarg de tot el temps pasqual.

Diumenge de Resurrecció, l’Arquebisbe va animar els fidels a ser generosos per superar la crisi sanitària, econòmica i humana que ens ha tocat viure.

Malgrat la crisi sanitària, l’Arquebisbe va animar els fidels que s’uniren a la celebració mitjançant el canal de Youtube del Bisbat, o la van seguir en la retransmissió de Pirineus Televisió, a viure amb joia i

esperança la Resurrecció del Senyor; i va destacar com viure l’amor és el camí de la vida autèntica i com necessitarem ser generosos per superar la crisi sanitària, econòmica i humana que ens ha tocat viure.  Església d’Urgell

11


www.caritasurgell.cat ES36 2100 0018 1702 0051 6790 BIZUM: 33449


El Seminari diocesà d’Urgell acull una vintena de persones grans de l’hospital de La Seu El trasllat ha estat una mesura adoptada per protegir els padrins d’eventuals contagis per coronavirus

E

l Seminari diocesà d’Urgell va acollir des del divendres 20 de març divuit persones grans, i quatre més el cinc d’abril, tots ells provinents de la residència assistida i de la unitat sociosanitària de la Fundació Sant Hospital (FSH) de La Seu d’Urgell. Els padrins van ser instal·lats a les habitacions de la tercera planta del Seminari, cedida de manera altruista pel Bisbat d’Urgell, en una zona totalment independent de l’edifici, la qual cosa permet que la resta d’activitats es continuï desenvolupant de forma ordinària Els padrins de la Fundació Sant Hospital van se traslladats al Seminari diocesà d’Urgell amb un transport especialment adaptat. i tot observant les normes del confinament establertes per les autoritats sanitàries: en El Bisbat d’Urgell va mostrar des del mesura adoptada com a part de la el primer pis, la residència dels sa- primer moment la disponibilitat per a segona fase del Pla de Contingència facilitar un lloc per acollir els padrins, que s’ha programat a la FSH, el qual atès que la FSH va decidir aquesta preveu arribar fins a 50 llits per a Els padrins van ser instal· mesura amb els objectius, en primer atendre pacients aguts de coronalats a les habitacions de la lloc, de treure les persones grans, virus i habilitar tres llits més per a potencialment més vulnerables a la cures intensives. tercera planta del Semina· malaltia, de l’edifici de l’hospital, on L’Alcalde de La Seu d’Urgell, Jordi ri en una zona totalment el risc de contagi és més alt que a la Fàbrega, agraí al Bisbat d’Urgell i independent de l’edifici resta de la ciutat. I, en segon lloc, el als residents habituals del Seminari trasllat ha permès ampliar els espais la seva col·laboració per a acollir cerdots grans; i en el segon pis, la de l’hospital en previsió que puguin aquests grups de persones grans residència dels seminaristes, que ser necessaris per a atendre els pos- de l’FSH, així com l’esforç de tots els segueixen les seves classes per via sibles malalts per Covid19. professionals sanitaris que vetllen telemàtica. D’altra banda, el trasllat és una per la salut de tothom.  Església d’Urgell

13


XV Jornada diocesana de Pastoral de la Salut a Balaguer

“A

companyar en la soledat” va ser el tema de formació i de reflexió escollit per a la XV Jornada diocesana de Pastoral de la Salut, que va tenir lloc a la casa d’espiritualitat de Balaguer el dissabte 7 de març. Fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i per la Delegada diocesana de Pastoral de la Salut, Gna. Visitación Lorenzo, SFU. L’acte comptà amb l’assistència d’un bon nombre de persones arribades dels diversos Arxiprestats de la Diòcesi, entre les quals hi havia membres i voluntaris de la Delegació de Pastoral de la Salut, membres de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, i força treballadors d’hospitals, residències de gent gran i de l’àmbit sociosanitari en general. L’encarregat de desenvolupar el tema central de la jornada fou Mn. Jaume Mayoral, Delegat episcopal de Càritas d’Urgell i Rector d’Agramunt, i ho féu compartint dues conferències titulades “Tan comunicats i alhora tan incomunicats. La soledat del nostre món” i “La resposta acompanyadora de l’Evangeli i de l’Església a la soledat del nostre món”.

En la primera conferència, Mn. Mayoral es va referir a la contraposició entre un món que està connectat d’una manera globalitzada, però on, per una altra banda, trobem veritables mostres d’incomunicació i aïllament de les persones que condueixen a viure en soledat, a “sentir-se sols” Una realitat de la soledat que no afecta només, com podria semblar, la gent gran, sinó també les franges generacionals d’infants i de joves. Les noves tecnologies han creat “persones-illa”, les quals tenen una vida cada vegada més buida pel que fa a les relacions personals amb els altres. Les xifres que podem trobar reflectides en diversos estudis i enquestes confirmen que aquesta soledat cada vegada va creixent més, també en les zones rurals i de petites poblacions, com són la majoria de les poblacions del nostre Bisbat d’Urgell. Entre altres dades a tenir presents, cal destacar que a Catalunya hi ha un milió i mig de persones de més de 65 anys; de les quals, quatre de cada deu se senten soles. Així mateix, una altra dada important és que la majoria d’aquestes persones que se senten soles són dones. Tampoc no paren de créixer les llars unipersonals, i a

Mn. Mayoral va desenvolupar el tema central de la jornada en dues conferències.

14

Església d’Urgell

tres de cada deu d’aquestes llars hi viuen persones grans. Davant aquesta incomunicació, la resposta de la societat ha de ser ben clara i rotunda. Per fer decréixer el nombre de persones que viuen en soledat cal respondre amb un acompanyament que no permeti, especialment a la gent gran i malalta, sentir-se sola.

Les noves tecnologies han creat “persones-illa”, les quals tenen una vida cada vegada més buida pel que fa a les relacions personals amb els altres A la segona conferència, després d’una breu pausa, el Delegat Episcopal de Càritas va reflexionar, en línia a l’acompanyament, com és la resposta de l’Església a les situacions de soledat que hi trobem en el nostre món. Amb una mirada al que ens aporta l’ensenyament de Jesús en els textos del Nou Testament (però també amb una ullada a l’Antic Testament), podem reflexionar sobre la paràbola del bon samarità, i especialment sobre l’actitud d’acompanyament del samarità envers la persona abandonada a la seva sort i sola en les dificultats. També esmentà Mn. Mayoral un altre text dels sinòptics, “El paralític de Cafarnaüm”, on va ressaltar com cobra protagonisme l’acompanyament dels quatre amics envers l’invàlid que es troba sol i arraconat en la seva vida humana i social. Es referí així mateix al magisteri de la Doctrina Social de l’Església, en la qual es contempla aquesta acció d’una Església experta en humanitat, que


té com a tasca acompanyar els més pobres i oblidats de la societat per retornar-los la seva dignitat humana. I analitzà la tasca diocesana a favor dels que viuen la soledat i necessiten dels altres, tot enumerant els moviments que tenen cura de la pastoral social a Urgell: voluntaris de Càritas, de la Delegació de Pastoral de la Salut, de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes... entre molts altres que sumen més d’un miler de persones disposades a oferir el seu temps i la seva disponibilitat per acompanyar els que es senten sols. Tots aquests moviments, representats entre els assistents a la Jornada, visualitzen l’acció de voluntariat i acompanyament de l’Església a casa nostra. Un acompanyament que ens fa sortir de nosaltres mateixos per trobar i acollir els que estan sols i ens necessiten. Són aquests moviments i aquests voluntaris els que fan possible que la fraternitat, en clau cristiana, esdevingui l’antídot contra el mal del nou mil·lenni: la soledat. Després de les intervencions de Mn. Mayoral hi hagué temps per a un llarg diàleg amb els assistents; i després, tant l’Arquebisbe com la Gna. Visitación, que és infermera, aportaren una reflexió sobre el moment de por que molts viuen a causa de l’epidèmia mundial del coronavirus, que en aquelles dates tot just començava al nostre país, així com els pensaments més rellevants d’un comunicat de Mons. Pascal Roland, Bisbe d’ArsBelley, i unes reflexions del fundador de la Comunitat de Sant’Egidi, Andrea Riccardi, publicades al diari italià La Stampa. Van fer una crida a la calma, a no esverar-se amb mesures excepcionals, a fer seguiment del que les autoritats sanitàries vagin proposant i, sobretot, a no deixar de pregar amb normalitat, expressar la fe en Crist Ressuscitat font d’esperança, i respectar el que els fidels aniran decidint i fent per ajudar els germans malalts, practicant -si convé amb heroisme- les obres de misericòrdia envers els malalts.  Església d’Urgell

15


Maria, la revolucionària

H

em celebrat la XLI Trobada de Rectors de Santuaris a Sabadell (l’anterior hagué lloc a Meritxell l’any passat), al Santuari de la Salut, els dies 9, 10 i 11 de març. En sortir al carrer per fernos la foto de família m’adono que a una paret del jardins de l’entorn del Santuari hi ha el grafit “Sense la dona no hi ha revolució”. Si he de fer cas de l’eslògan, Maria és una revolucionària. Em fa feliç saber que al cel hi ha dones revolucionàries, les quals m’imagino que el dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, és manifesten pels carrers i places celestials. Admiro de la Bíblia l’Ester, que fa miques el decret d’extermini del seu poble; la Judit, que és la valentia feta història; la Maria Magdalena, apòstol dels apòstols. Algunes dones santes han marcat molt la meva vida, com la Doctora Teresa de Jesús, de qui els joves canten els seus poemes: “Mai no t’inquietis, / mai no t’espantis, / tot passa, / Déu no canvia, / la paciència / tot ho obté; / qui a Déu té / res no li falta”.

Com Joana d’Arc, la pucelle, dona enèrgica, sense por, decidida i confiada fins al martiri per defensar el poble. Com Teresina de l’Infant Jesús, que, en la seva senzillesa, humilitat, joventut i malaltia, que li va causar una agonia llarga i dolorosa, va viure sempre en plena confiança en Déu, abandonada al seu amor i pregant pels missioners. També l’Edith Stein, lluitadora per la dignitat solidària amb els febles, infatigable en l’estudi, dona plena de Déu, assassinada al camp d’extermini d’Auschwitz. I la mare dels pobres, Teresa de Calcuta, que, quan un pobre moribund en veure la delicadesa i tendresa amb què el tractava, li preguntà: –“Per què ho fas?”, ella li respongué: –“Perquè t’estimo”. I el pobre li demanà: –“Digues-ho una altra vegada, que és el primer cop a la vida que sento aquestes paraules”. Aquest gest d’amor va fer que aquell home morís plenament feliç. I fins la Carme, mare del Marc, Lluc i Roc, monitors d’AINA, mestra, dona compromesa en els moviments d’Es-

Foto de grup dels participants a la XLI Trobada de Rectors de Santuaris.

16

Església d’Urgell

glésia, avui confiem que és al cel al costat de la Mare de Déu i de les grans dones de la història universal. Soeur Emmanuelle, a qui vaig conèixer en una barriada de les més pobres d’El Caire, ens aconsella: “Ne recherchez pas les grandes choses, faites seulement de petites choses avec un grand amour”.... Les sessions de treball de la Trobada de Rectors tingueren lloc a l’espai d’interioritat Francesc Palau de les Carmelites Missioneres, a Sant Gervasi (Barcelona). Els 51 Rectors, donats i laics responsables de Santuaris que hi assistírem glossàrem Maria com “la beneïda entre totes les dones”. Cada un dels participants, custodis de les cases de Maria, la van lloar amb els noms que la fan única i emocionen els pelegrins: Morena de la Serra, de Montserrat Estel, Santuari de la Misericòrdia, Santuari de la Roca, Santuari Basílica de la Mercè, de la Cisa, de Puiggraciós, del Miracle, del Mont, de Núria, de la Gleva, de la Salut, del Remei, de Gràcia, de la Victòria de Sabart,


ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

Una de les sessions de treball a l’espai d’interioritat Francesc Palau de les Carmelites Missioneres.

Llucmajor, Felanitx... i el Santuari més intrèpid, que fa florir la gavernera sobre un gruixut tou de neu i amb una temperatura sota zero, el Santuari de Meritxell. L’esposa de Josep, el fuster de Natzaret, la Mare de Jesús, convida dones i homes a fer la revolució quan canta: “Els rics se’n tornen sense res però als pobres els omple de tota mena de béns”. Mons. Joan Planellas, Arquebisbe de Tarragona i Primat, en la conferència sobre “La teologia del laïcat” diu: “Cada cop que mirem Maria tornem a creure com en són de revolucionaris la tendresa i l’afecte. La humilitat i la tendresa no són virtuts dels febles sinó dels forts”. Anna M. Almuni, Delegada per a la Formació i Acompanyament del Laïcat de l’Arxidiòcesi de Barcelona, ens motivà amb la seva conferència “La formació dels laics en la pietat popular”: “La cultura és quelcom dinàmic que un poble recrea permanentment, i cada generació transmet a la següent un sistema d’actituds davant les distintes situacions existencials, que aquesta ha de tornar a formular de nou enfront dels seus propis desafiaments”. Mons. Agustí Cortés, President del Secretariat Interdiocesà de Santuaris de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), predica: “El Rector del Santuari ha d’encarnar una actitud

d’escolta. La missió d’un responsable de Santuari és prioritàriament la de l’acompanyament a tothom, sigui qui sigui”. Mons. Salvador Cristau, Bisbe Auxiliar de Terrassa, amb el Rector del Santuari de la Salut de Sabadell, acolliren la Trobada: “Sou a casa vostra. El Bisbat de Terrassa és una gran casa de portes obertes i maldem per crear nous espais d’acolliment que generin la comunió entre tots”. EL P. Joan M. Mayol, OSB, Director del Secretariat, amb els Bisbes Agustí i Salvador, clogué la Trobada amb la renovació de les promeses pasquals d’un Santuari: CREIEM en la bondat de totes les persones. CREIEM en la presència del Senyor en les nostres vides. CREIEM en la traça de l’Esperit que bufa quan i com més convé. De tornada a casa, ofreno a la meva Confident un llantió en acció de gràcies pel molt que he après i per l’entusiasme i il·lusió que els meus companys m’han transmès. Sóc al cim ja, però el Senyor em diu: “Continua grimpant”. La Meritxell, la dolça Mare de tots, em somriu: “Qui pot resistir les mirades i paraules amoroses d’un altre?”. Mossèn Ramon Rosell, Delegat diocesà de Pastoral de Santuaris, Pelegrinatges i Turisme

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC.

SI JA “SMARTPHONE” INSTAL·LAT

TENIU UN I TENIU

EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG


Càritas Catalunya participa en una trobada telemàtica amb el President de la Generalitat També hi va prendre part una àmplia representació d’entitats del Tercer Sector

E

l President de Càritas Cata- general d’Acció Cívica i Comunitària, fer front a la situació d’emergència lunya, Francesc Roig Que- Bernat Valls. La reunió s’emmarcà derivada de la crisi sanitària, la vulralt, va participar el matí del dins el conjunt d’accions d’intercanvi nerabilitat dels infants menors de sis 30 de març en una reunió per via d’informació amb diferents agents anys que tenen els pares afectats pel telemàtica amb el President de la socials de Catalunya promogudes Covid19, i la necessitat d’implantar Generalitat de Catalunya, M. Hble. pel President Torra. un pla de xoc per a pal·liar la necessiQuim Torra, per tat d’aliments de traslladar-li un les famílies més seguit de consivulnerables. deracions i proEl president de postes relacioCàritas Catalunya nades amb els va informar als efectes de la criparticipants que si sanitària en la es mantenen en població més vulactiu 494 trebanerable del país. lladors de l’entiTambé va prentat (el 80,6% del dre part en la total), bona part reunió una àmdels quals trebaplia representallen a distància, ció d’entitats del ja sigui amb fórTe rc e r S e c t o r, mules de teletreentre les quals ball o mitjançant Amics de la Gent connexions teleGran, Banc dels fòniques. Pel que Aliments, Casal fa als voluntaris, dels Infants, Creu El President de la Generalitat, atenent des del seu despatx les entitats que van participar en la reunió telemàtica estan en actiu Roja a Catalunya, del 30 de març. 1.660 persones Federació Catalaarreu de Cataluna de Voluntariat Social, Fundació El President de la Generalitat va nya, xifra que suposa el 13% del Arrels, Fundació Pere Tarrés, Fun- reconèixer i agrair l’extraordinària total habitual. desplai, Taula d’Entitats del Tercer tasca que fan les entitats convocaPel que fa als projectes i els serveis Sector Social de Catalunya i Telèfon des a la reunió i, per extensió, tot de Càritas a Catalunya, el 55% resten de l’Esperança. el Tercer Sector català. Els temes oberts, amb algunes diferències De la seva banda, el President Tor- comuns a les entitats que es van percentuals que es poden consira va estar acompanyat pel Conseller comentar se centraren en els pro- derar normals, entre les diferents de Treball, Afers Socials i Família, blemes relacionats amb l’habitatge, Càritas diocesanes. Bona part de Chakir El Homrani, i pel Director l’increment de les ajudes per poder tots aquests projectes i serveis 18

Església d’Urgell


que continuen oberts (menjadors socials, distribució d’aliments, equipaments residencials, assistència a la llar, etc.) es continuen realitzant amb atenció presencial. En altres casos, però, el servei es realitza telefònicament o telemàticament, ja sigui per assessorar i acompanyar persones en situació de risc d’exclusió social o donar-los suport psicològic. Francesc Roig també explicà que algunes Càritas diocesanes han posat a disposició dels ajuntaments les infraestructures que s’han hagut de tancar. Altres han previst unes dotacions pressupostàries excepcionals per tal de fer front a les necessitats que requereixen atenció urgent. Pràcticament totes les Càritas diocesanes i parroquials estan coordinades amb els

ajuntaments. Aquesta coordinació també inclou sovint la cooperació amb altres entitats socials de proximitat. Problemes detectats per les Càritas diocesanes Un dels problemes més importants detectats darrerament per les Càritas diocesanes té a veure amb l’habitatge, especialment en relació amb famílies que no poden pagar el lloguer perquè els seus membres actius treballen en l’economia submergida, i ara, degut al tancament de molts negocis i comerços, no tenen feina i tampoc cap dret a cap prestació social ni tampoc a altres recursos econòmics. Francesc Roig incidí en el fet que “cal trobar una sortida d’equilibri social i consci-

Càritas d’Urgell se suma a la campanya #Caritasx3

D

’altra banda, Càritas d’Urgell s’ha sumat la resta de Càritas diocesanes de Catalunya per posar en marxa la campanya #Càritasx3, amb l’objectiu de donar resposta a les peticions socials que Càritas ha anat rebent d’ençà que va decretar-se l’estat d’alarma. El lema de la campanya, “La necessitat s’ha triplicat. Tripliquem les donacions”, és prou explícit del problema al qual es vol fer front: segons explicava Francesc Roig, les demandes d’ajuda que setmanalment reben les Càritas d’arreu de Catalunya s’han multiplicat per tres. Lluny d’aturar-se en la seva activitat, Càritas ha incrementat el nombre de persones ateses, i estima que la demanda d’ajuda s’anirà incrementant a mesura que s’allargui l’estat d’alarma. “Des de Càritas, volem estar al costat de les persones més vulnerables, que moltes vegades són descartades del sistema, i que malauradament resten invisibles”, afirmà el president de Càritas Catalunya. Per la seva banda, el Director de Càritas d’Urgell, Josep Casanova, ha recordat que “la realitat que vivim ens diu que tots podem ser vulnerables. I ara n’hi haurà més, perquè les situacions personals davant la dificultat de treballar, i amb les despeses corrents que hi ha, està portant moltes persones al límit”. Davant de l’emergència social derivada de la crisi sanitària, Càritas ha posat en marxa una nova campanya de sensibilització que vol ser una crida a la solidaritat de la ciutadania de Catalunya, i alhora un acte d’homenatge i agraïment als més de 3.000 professionals i voluntaris que continuen treballant diàriament per acollir i acompanyar les persones que pitjor ho estan passant a causa d’aquesta crisi.

enciació urbana per tal d’evitar que els facin fora dels seus habitatges i restin desemparats”. Un dels col·lectius atesos per Càritas que està patint especialment aquesta crisi és el de les persones

El President de Càritas Catalunya va compartir un seguit de propostes re· lacionades amb diferents àmbits d’actuació, com l’habitatge, la necessitat d’establir uns ingressos mínims que treballen com a servei domèstic i en la cura de persones grans, la majoria de les quals no tenen cap contracte laboral i, degut a la crisi, s’han trobat d’un dia per l’altre sense cap ingrés. També s’ha pogut constatar un augment de situacions d’angoixa i d’estrès en moltes de les persones ateses confinades, a les quals se les intenta ajudar amb acompanyament psicològic. Propostes al Govern de la Generalitat Al final de la seva intervenció, el President de Càritas Catalunya va compartir un seguit de propostes relacionades amb diferents àmbits d’actuació, com l’habitatge, la necessitat d’establir uns ingressos mínims, alimentació, immigració, subministraments bàsics, i acollida i acompanyament, entre d’altres. Finalment, i coincidint amb la resta de representants de les entitats socials que van participar en la reunió, es demanà que els pressupostos del Govern donin prioritat a polítiques que fomentin l’acció social, i, si convé, a la creació d’un fons especial d’ajuda. És del tot evident que “la crisi del Covid19 acabarà impactant de manera més intensa en els col·lectius de persones en situació d’exclusió social”, va concloure Roig.  Església d’Urgell

19


AVUI + QUE MAI L’ESGLÉSIA OFEREIX TOTA LA SEVA AJUDA. Perquè sumant X aconseguim un món millor.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

4 MILIONS

DE PERSONES ATESES.


El Cardenal Joan Josep Omella, nou president de la Conferència Episcopal Espanyola L’Assemblea Plenària va escollir l’Arquebisbe Joan-Enric Vives President de la Comissió Episcopal per al Clergat i Seminaris

E

l Cardenal Arquemajors i menors. Per a això, bisbe de Barcelona, dóna suport i acompanya Mons. Joan Josep les reunions i trobades dels Omella, ha estat elegit preVicaris i Delegats de clergat sident de la Conferència de les diferents províncies Episcopal Espanyola (CEE) eclesiàstiques i difon totes per al quadrienni 2020-2024. les tandes d’exercicis per a L’elecció va tenir lloc el sacerdots que s’ofereixen a matí del dimarts 3 de març les Diòcesis. en el transcurs de la CXV La Comissió organitza anuAssemblea Plenària de la alment les Jornades Nacionals CEE, celebrada a Madrid del per a Vicaris i Delegats del 2 al 6 de març. Mons. OmeClergat, destinades a la forlla succeeix en el càrrec el mació, a l’oració i a compartir Cardenal Arquebisbe de experiències que enriqueixen Valladolid, Mons. Ricardo la vida sacerdotal a les DiòceBlázquez Pérez, que fou es- Mons. Omella és el nou President de la Conferència Episcopal Espanyola. sis. Al mateix temps, ofereix collit President el 2014. als Bisbes des de novembre de 2014. cursos formatius i d’espiritualitat. Mons. Omella va néixer a Cretes El 23 de desembre de 2017, el Sant Pel que fa a la Subcomissió Epis(província de Terol, Arxidiòcesi de Pare el va nomenar també membre copal de Seminaris, dirigeix la seva Saragossa) el 21 d’abril de 1946. Va de Tribunal Suprem de la Signatura activitat cap als Rectors i formadors estudiar al Seminari de Saragossa i Apostòlica. Va ser creat Cardenal pel dels Seminaris diocesans, tant maen centres de formació dels Pares Papa Francesc el 28 de juny de 2017. jors com menors. Amb ells ha elaboBlancs a Lovaina i Jerusalem. El 20 rat el pla de formació dels Seminaris de setembre de 1970 rebia l’ordenaAjudar el ministeri sacerdotal i ajuda en la seva implementació a les ció sacerdotal. Durant un any va ser D’altra banda, en la sessió del Diòcesis. Per això ofereix trobades i missioner a la República del Zaire dimecres 4 de març l’Assemblea Ple- cursets per als formadors, i prepara (l’actual República Democràtica del nària escollí l’Arquebisbe d’Urgell, la campanya del Dia del Seminari, Congo). Mons. Joan-Enric Vives, President de amb l’objectiu de fomentar les voVa ser ordenat Bisbe el 22 de se- la Comissió Episcopal per al Clergat cacions i sensibilitzar les comunitats tembre de 1996. El 27 d’octubre de i Seminaris, càrrec que comporta ser cristianes sobre el valor i la urgència 1999 fou nomenat Bisbe de Barbastre- membre de la Comissió Permanent del ministeri sacerdotal. Montsó, i el 8 d’abril de 2004 fou de la CEE. Mons. Vives havia estat President nomenat Bisbe de Calahorra i La La Comissió Episcopal per al de la Comissió de Seminaris i UniverCalçada-Logronyo. El 6 de novem- Clergat i Seminaris ofereix als sitats durant els triennis 2005-2008, bre de 2015 es va fer públic el seu Bisbes i sacerdots de les Diòcesis 2014-2017 i 2017-2020. Des del 2001 nomenament com a Arquebisbe de espanyoles diferents ajudes (es- és el Bisbe responsable del Seminari Barcelona, seu de la qual va prendre pirituals, formatives i pastorals) Major Interdiocesà de Catalunya. Va possessió el 26 de desembre del que despertin, revifin i augmentin ser formador (1987-1991) i Rector mateix any. la vida i el ministeri dels preveres i (1991-1997) del Seminari Major de És membre de la Congregació per facilitin la formació en els seminaris Barcelona.  Església d’Urgell

21


“Foc al bisbat”1

L

a pancarta amb el lema “Foc al bisbat masclista i patriarcal” era portada el 8 de març pel col·lectiu Feministes Alt Urgell en la manifestació davant el Palau Episcopal de La Seu d’Urgell. Aquesta era la consigna, absurda i agressiva, de les persones que, a part del seu dèficit democràtic i amb una actitud cristianofòbica, incitaven l’odi d’una manera ben clara.

Per a acabar amb els de· lictes d’odi i discriminació per motius religiosos, cal l’educació i el respecte en la tolerància, per potenciar la cultura de la pau i l’ac· ceptació de la diversitat Segur que tots condemnaríem una pancarta amb el lema “Foc a les dones” o “Foc a l’Islam” i en denunci1

aríem, respectivament, el feminicidi o la islamofòbia. Com denunciaríem l’odi contra els homosexuals i contra qualsevol minoria ètnica, sexual o cultural. Per això, davant d’un atemptat contra els palestins o les agressions a les dones, es convoquen protestes de rebuig, cosa que recolzo. Però poques vegades es condemna la cristianofòbia, com la pancarta del col·lectiu Feministes Alt Urgell. Encara més: davant els múltiples atemptats contra els cristians, a Síria, Iraq o Egipte, cap col·lectiu no alça la veu per protestar per aquest genocidi. De fer-se realitat el “foc al bisbat” del col·lectiu Feministes Alt Urgell, acabaria, entre molts altres organismes de l’Església, amb la xarxa de centres de Càritas que acull persones necessitades, i que l’Arquebisbe Joan-Enric potencia per tal de donar resposta a la realitat de la pobresa i de l’exclusió social que hi ha al

Bisbat d’Urgell. Les Feministes Alt Urgell haurien de saber que, segons la Memòria de 2018, Càritas d’Urgell va atendre 1.007 famílies; invertí 84.888 euros en habitatges i subministraments; 37.600 en ajudes escolars; 23.164 en aliments i 13.599 en sanitat; per ajudar les persones que passen necessitat. Per a acabar amb els delictes d’odi i discriminació per motius religiosos, cal l’educació i el respecte en la tolerància, per potenciar la cultura de la pau i l’acceptació de la diversitat. Només així, fomentant tots aquests valors, construirem un món més respectuós amb aquells que ens són diferents. Perquè la diversitat i el respecte als altres fa la societat més humana, lluny de la intolerància i de l’odi del “foc al bisbat”. P. Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat

Article publicat el 5 d’abril al setmanari Catalunya Cristiana.

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. 22

Església d’Urgell


Càtedra de Pensament Cristià

Transhumanisme i narcisisme

N

arcís és l’arquetip simbòlic de la postmodernitat. S’enamora de si mateix en veure’s reflectit en un estany i refusa l’amor que els altres li volen donar. La seva principal preocupació és la cura de si mateix. És un ésser autocèntric que té com a objectiu sentir-se bé, agradar-se, fruir de la vida. Lluita feroçment contra l’envelliment i la decrepitud; no aspira a grans ideals, ni a transformar el món, però vol romandre permanentment bell. El seu anhel és fruir de l’eterna joventut, gaudir d’una bona salut i reproduir els arquetips de bellesa que imperen en la societat. És fàcil entreveure punts de sintonia entre el transhumanisme i el narcisisme postmodern. La biotec-

L’ideal del transhumanis· me és l’ésser autosuficient. Aquest és, també, l’objectiu del narcisisme. Narcís no necessita l’amor de ningú, tampoc no està disposat a entregar-se a ningú. Viu emmirallat en si mateix nologia es converteix en la perfecta aliada per mantenir-se eternament jove i permanentment sà, per ser seductor encara que els anys passin i per combatre qualsevol símptoma de decrepitud. En la mentalitat narcisista subsisteix una ascètica que no es pot qualificar, estrictament, de religiosa, perquè l’objectiu no és acostar-se a

Déu, ni purgar els pecats mundans, sinó romandre en el món, el màxim de temps possible, amb un aspecte jovial i sà. Això suposa un exercici físic periòdic i tota mena de sacrificis i de cures corporals. És una penitència laica que el ciutadà postmodern està disposat a practicar. Amb tot, si entreveu que la tecnologia li pot estalviar els patiments i assolir el cobejat objectiu sense haver de suar, s’hi apuntarà veloçment. L’ideal del transhumanisme és l’ésser autosuficient. Aquest és, també, l’objectiu del narcisisme. Narcís no necessita l’amor de ningú, tampoc no està disposat a entregar-se a ningú. Viu emmirallat en si mateix, frueix de vincles esporàdics, líquids, en paraules de Zygmunt Bauman, però tem qualsevol forma de compromís a llarga distància. Aspira a l’autosuficiència, a no ser dependent, ni emocionalment, ni econòmicament de ningú. La idea de la dependència física l’aterra. La possibilitat que la tecnologia pugui garantir aquesta autosuficiència dóna aire al seu somni i enllaça, profundament, amb les seves aspiracions més íntimes. En el cas, però, que aquesta hipòtesi sigui realitzable, la pregunta que emergeix és la següent: ¿Com es mantindran els llaços socials si els individus que configuren la societat són organismes superperfeccionats? La pregunta no és irrellevant tenint en compte que la vulnerabilitat és la principal arrel de la relació, del vincle social. Tal com expressa Jean Jacques Rousseau (1712-1778), mitjançant la seva hipòtesi política

del contracte social, i, en la filosofia contemporània, Martha Nussbaum (1947), la nostra sociabilitat està intrínsecament lligada a la nostra inseguretat, a la nostra vulnerabilitat. Ens vinculem, perquè ens necessitem, perquè no podem viure sols, perquè experimentem el desig de l’altre. Sols no ens en sortim. La societat emergeix com a conseqüència d’aquesta vulnerabilitat.

Si fóssim omnipotents no experimentaríem por ni per nosaltres mateixos ni pels altres. Tampoc no podríem sentir compassió, perquè la compassió és, en si ma· teixa, una experiència de sofriment compartit A la vegada, ens costa viure junts, però ens necessitem per resoldre les múltiples necessitats que patim. Moltes de les emocions que ens lliguen socialment als altres, com la compassió o l’empatia, però també l’enveja i la por, estan basades en el fet de la vulnerabilitat que ens afecta a tots. No tindríem por, per exemple, si no fóssim vulnerables, però, quan constatem la nostra fragilitat, temem que puguem ser agredits, ferits o maltractats. Si fóssim omnipotents no experimentaríem por ni per nosaltres mateixos ni pels altres. Tampoc no podríem sentir compassió, perquè la compassió és, en si mateixa, una experiència de sofriment compartit (Mit-leidung, en l’etimologia alemanya), la vivènEsglésia d’Urgell

23


cia del sofriment aliè sentit en la pròpia carn. Extirpar completament o gairebé de manera completa la vulnerabili-

postmodern és un producte lligat al neoliberalisme i a la hipercompetitivitat que en deriva. El model és un ésser dur i autosuficient, enamorat de si mateix. El resultat d’aquest model és, en darrer terme, la soledat. És difícil lligar aquesta utopia amb la naturalesa social i política de l’ésser humà i la seva necessitat de sociabilitat. Des del transhumanisme, però, es parteix del supòsit que els artefactes tecnològics intel·ligents seran capaços de pal·liar aquesta sensació de soledat quan emergeixi, que ens acompanyaran i ens donaran caliu, sense necessitat d’haver de suportar les mil contrarietats que comporta la convivència humana. Encara que el transhumanisme es presenta socialment amb una infraestructura suposadament científica, es pot qualificar, sense embuts, de Mai no abandonem els relats mitològics: canvien de forma, de contingut, però subsisteixen, perquè som consumidors de mites. mite. És un mite de substitució, una gran narració que ve tat, com es proposa el transhuma- la millor representació de la seva a omplir el buit deixat per la crisi nisme, pot ser una forma, també, utopia. La resultant última, però, dels grans relats. Contra la idea que d’anorrear aquestes emocions tan d’aquesta utopia és la soledat. el mite forma part de l’etapa primegenuïnament humanes. Escriu Tzvetan Todorov (1939- renca de la civilització humana, és 2017): “En la base del pensament necessari afirmar que mythos i logos neoliberal trobem una antropologia es necessiten mútuament i que mai Encara que el transhuma· problemàtica, que presenta l’home no abandonem els relats mitològics. nisme es presenta social· com un ésser autosuficient, bàsica- Canvien de forma, de contingut, però ment amb una infraestruc· ment solitari i que només de manera subsisteixen, perquè som consumitura suposadament científi· puntual necessita els altres éssers al dors de mites. ca, es pot qualificar, sense El mite de Narcís connecta amb seu voltant, la qual cosa contradiu embuts, de mite. És un mite el que la psicologia, la sociologia i l’ànima del transhumanisme, però la història, per no parlar del sentit Prometeu no ha mort del tot en de substitució, una gran comú, ens ensenyen sobre la iden- la postmodernitat, perquè la fita narració que ve a omplir el titat humana”1. d’aquesta ideologia és crear un ésser buit deixat per la crisi dels El model de l’autosuficiència està que tingui els mateixos atributs de en la matriu del neoliberalisme, Déu (eternitat, omnipresència, omgrans relats però no la del liberalisme clàssic nipotència), un ésser que enamori L’aspiració de Narcís és, justa- d’Adam Smith (1723-1790) i David i sigui autosuficient. ment, l’autosuficiència, extirpar Ricardo (1772-1823), on és clau el la vulnerabilitat. Aspira a la single principi de simpatia i la configuraFrancesc Torralba, life com a projecte de vida. No vol ció de comunitats. El narcisisme Dr. en Teologia i Filosofia deure res a ningú i, sobretot, no està disposat a sacrificar-se pels altres. Per això, veu en la tecnologia i en la societat robotitzada i mecanitzada

T. Todorov, “Los enemigos íntimos de la democràcia”, Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2012, p. 104

1

24

Església d’Urgell


El raconet de la mística

La clau

F

a temps, Senyor, que vaig sentir i escoltar la vostra veu. Em vaig adonar que trucàveu a la porta i us vaig obrir. Ara, voldria proposar un pas endavant: donar-vos la clau de casa perquè pugueu entrar i sortir al vostre plaer, també quan jo dormo, faig el badoc o sóc fora totalment. Perquè, com sabeu, moltes vegades sóc fora de casa. Per unes bones raons: els plans pastorals, la catequesi, les reunions, els malalts, les xerrades amb amics, els partits esportius, i d’altres. De fet, l’excessiva sortida del meu interior (de casa meva) té un regust superficial, perquè se suposa que tot això ho faig per Vós i per a Vós, quan ara m’adono que ho faig sense Vós. L’altre aspecte important és la

vida d’oració. Molts asseguren que comunitàriament, o en grup, és molt més aconsellable. Jo diria que depèn. Depèn del grup i de l’individu i, encara, que la riquesa immensa del silenci actiu, quan és en grup, es torna condicionada. Tot plegat, el que acabo de dir, no fa al cas, perquè estic parlant de la vostra divina presència en la meva pregària personal. Diem a la Litúrgia: “Per Ell, amb Ell i en Ell”. I acabem sempre: “Per Nostre Senyor Jesucrist...” Tot i això, sovint, quan estic acabant la meva pregària, m’adono que he pregat tot sol. Volia dir-vos, doncs, que vingueu sempre a la meva oració, encara que no us ho demani en aquell moment o que ni tant sols ho pensi. Feu-me un xiu-xiu a l’orella o toqueu-me el colze, però feu-me saber que par-

ticipeu de la meva oració. Millor dit: que jo tinc la immensa sort de prendre part en la vostra. Ben mirat, Jesús, allò que voldria és assumir de fet, i fer realitat plena i absorbent, allò que m’ensenya Sant Pau quan diu: “Totes les coses són vostres, vosaltres sou de Crist i Crist és de Déu”. Jo sóc vostre sempre i del tot. I sóc vostre amb tots i amb tot, formant la unitat còsmica a llaor i glòria de la Divinitat única, en Trinitat de persones. És l’oració universal i eterna de tota la creació, oficiada per Vós, Jesús, Sacerdot per sempre, que reuniu en la vostra persona la Divinitat, la humanitat, els éssers espirituals, el cosmos material i el destí etern de tot. Mn. Enric Prat

Església d’Urgell

25


Dietari MN. EULOGIO FRANCISCO GONZÁLEZ PARRA OBTÉ EL DOCTORAT A L’INSTITUT DE LITÚRGIA DE BARCELONA Mn. Eulogio Francisco González Parra, sacerdot mexicà de l’Arxidiòcesi de Puebla que col·labora pastoralment a la Diòcesi d’Urgell, a la Parròquia de Guissona, i també a la de Santa Agnès de Barcelona, va defensar el 28 de febrer la seva tesi doctoral a l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (ISLB) per obtenir el grau de “Doctor en Teologia amb especialitat en Litúrgia”. L’acte acadèmic va comptar amb la presència de Mons. Joan-Enric Vives, que va voler acompanyar el doctorant en la defensa de la tesi “El cant dels salms laudatoris de l’Hora de Laudes com a expressió

de la resurrecció de Crist. Estudi teològic i musical dels salms laudatoris de l’Hora de Laudes en l’actual Litúrgia de les Hores com a font d’espiritualitat cristiana”. La tesi ha estat dirigida pel Dr. Jordi Latorre Castillo, SDB, i el Tribunal estigué presidit pel Dr. Gabriel Seguí, Director de l’ISLB, acompanyat pel Dr. Manuel Fernando Sedano López, membre del consell editorial de la revista Phase, editada pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, i professor de l’ISLB; i la Dra. Maria Incoronata Colantuono, investigadora i docent de la Universitat Autònoma de Barcelona. A l’acte també hi va assistir un grup de fidels de Guissona, encapçalats per l’Arxiprest, Mn. Ramon Balagué.

Mn. Eulogio Francisco González Parra va defensar la seva tesi doctoral a l’ISLB.

26

Església d’Urgell

CONSELL DIOCESÀ DE CÀRITAS D’URGELL A BALAGUER La residència del Sant Crist de Balaguer va acollir el dissabte 29 de febrer la reunió del Consell Diocesà de Càritas d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i President de Càritas diocesana, i pel Director voluntari de Càritas, Josep Casanova. Hi van assistir representants de moltes Càritas parroquials. Es van analitzar i es van aprovar per unanimitat els balanços i els pressupostos de l’entitat, així com els de Grapats Empresa d’Inserció Social i Grapats Centre Especial de Treball. Es va prestar especial atenció a la Memòria interna 2019 de Càritas Diocesana i de les dues altres entitats dependents, així com als cinc centres terri-

torials (Balaguer, La Seu, Puigcerdà Tremp i Vielha) i les propostes de futur que es volen anar desenvolupant pròximament. Càritas d’Urgell compta actualment amb uns 300 voluntaris cooperadors. El Pla d’acció social va arribar durant el 2019 a 1.030 famílies, amb uns 2.020 beneficiaris, el 55% dels quals són dones; el 38% no tenen estudis o només estudis primaris; el 48% són de nacionalitat espanyola; i el 15% tenen treball, però tan precari que no arriba a cobrir les seves despeses corrents, ja que fins i tot en alguns casos el salari que cobren no arriba ni a la quarta part del sou mínim interprofessional. En ajudes socials s’han pogut atendre 504 famílies, amb uns 1,235 beneficiaris. Per a despeses netament d’ajudes socials enguany

El Consell Diocesà de Càritas d’Urgell va analitzar i va aprovar per unanimitat els balanços i els pressupostos de l’entitat.


es van poder repartir 170.000 euros. Donem gràcies a Déu per aquest increment del servei de Càritas diocesana i de les Càritas parroquials que arriba a les persones. I agraïm tot el que fan els qui ens ajuden a ajudar.

25 ANYS DE LA FESTA DEL TRINXAT A PUIGCERDÀ Dissabte 29 de febrer es va celebrar al poliesportiu de Puigcerdà la Festa del Trinxat, que enguany arribava al 25è aniversari. Aquest plat tan tradicional de la Cerdanya i del Pirineu, cuinat per a més de mil persones, va poder ser degustat junt amb altres menges tradicionals de l’hivern a muntanya: embotits, caneló de carn, amanida i bacallà, amb pastís i iogurt, tot cuinat amb productes i queviures cerdans. L’amfitrió de la festa fou l’Alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira Brosel, i hi van assistir l’Arquebisbe d’Urgell, els Consellers d’Interior i de Justícia de la

L’Arquebisbe d’Urgell va ser un dels convidats a la 25a. edició de la Festa del Trinxat.

Generalitat de Catalunya, el President de la Diputació de Girona i Alcalde de Banyoles, a més d’altres Alcaldes cerdans i altres autoritats. La Festa del Trinxat està organitzada pel Patronat Municipal de Turisme de l’Ajuntament de Puigcerdà, amb la col·laboració de l’associació Cuina Pirinenca de Cerdanya i de diversos restaurants, pastissers, proveïdors i establiments de tota la comarca. Els ingredients d’aquest plat calorífic originari del Pirineu són patata i col d’hivern trinxades (d’aquí el nom), amb porc salat o

cansalada o botifarra, i oli d’oliva i all per assaonar. El cartell anunciador de la festa d’enguany és obra de l’artista local Miquel Rossell.

ALUMNES DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL GUANYEN EL PRIMER PREMI DEL FIRST LEGO LEAGUE Un equip format per alumnes de 4t d’ESO del col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella va guanyar el 29 de febrer a Lleida el primer premi del concurs de robòtica First Lego League, en el qual van

L’equip del col·legi Sant Ermengol participarà a Tenerife a la fase final del concurs de robòtica.

participar uns 400 alumnes de 34 escoles d’Osca, comarques de Lleida, Barcelona i Andorra. El premi, a més, els dóna accés a la fase nacional del concurs, que se celebrarà a Tenerife. D’altra banda, els guanyadors del segon premi al millor projecte científic de la First Lego League de Lleida van ser els alumnes de 4t d’ESO de l’escola FEDAC de Guissona, que van dissenyar uns contenidors que detecten la capacitat amb sensors d’ultrasons.

CÀRITAS D’URGELL SIGNA UN CONVENI AMB VOLUNTARIS DE LA CAIXA Càritas diocesana d’Urgell va signar el 2 de març un conveni de col· laboració amb l’Associació de Voluntaris de La Caixa, amb l’objectiu de promoure i facilitar la participació solidària dels treballadors i extreballadors del grup La Caixa en actuacions de voluntariat en temes d’interès general o bé de caràcter social a través de Càritas, principalment en projectes amb gent gran, reforç educatiu i cursos d’economia domèstica a tot el territori del Bisbat. El conveni, que es va signar al centre Sant Domènec de Càritas d’Urgell a Balaguer, vol establir un marc de col·laboració estable per afavorir els projectes d’acció social de l’entitat, tal com va explicar la Presidenta de l’Associació de Voluntaris de La Caixa, Raquel Castillón González. Per part de Càritas d’Urgell, la Coordinadora Església d’Urgell

27


LINYOLA FELICITA MN. PERE CAÑADA EN LES SEVES NOCES D’OR SACERDOTALS

L’

1 de març, coincidint amb l’Eucaristia dominical, un bon nombre de fidels de la Parròquia de l’Assumpció de Linyola va felicitar el seu Rector, Mn. Pere Cañada, amb motiu de les seves noces d’or sacerdotals. La celebració comptà amb la participació de la Coral Flor de Lli, que va solemnitzar la missa. Va concelebrar Mn. Jo-

sep Caba, i hi va assistir també el Gmà. Joaquim Cifuentes, del Castell del Remei. També hi van ser presents els germans i altres familiars de Mn. Pere Cañada. Durant la celebració, l’Alcalde de la vila, Àlex Mases, va lliurar a Mn. Cañada un petit obsequi en reconeixement de la seva tasca pastoral al costat del poble de Linyola.

general, Marta Fortuny, destacà la importància que persones en actiu laboralment vulguin fer el pas de col·laborar amb Càritas.

CONFERÈNCIA DE MONS. VIVES A L’ESCOLA CATEQUÈTICA DE RIBES DE FRESER

La Presidenta de l’Associació de Voluntaris de La Caixa (esquerra) i la Coordinadora general de Caritas d’Urgell van signar el conveni a Balaguer.

28

Església d’Urgell

Dilluns 10 de març, l’Arquebisbe d’Urgell va parlar a l’Escola Catequètica de Ribes de Freser sobre el 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995. Acompanyat per l’Administrador parroquial, Mn. Emili Villegas, va

animar els cristians que cada quinze dies participen durant tot el curs de la formació permanent que s’hi va proposant. Va situar la celebració que enguany s’escau, descrivint aquell esdeveniment com un gran moment de comunió eclesial interdiocesana i alhora de sortida evangelitzadora. Venia a concretar l’acollida del gran moviment de reforma que fou el Concili ecumènic Vaticà II. Amb els seus quatre temes i les 170 resolucions, la Conferència Episcopal Tarraconense prengué volada per


MN. JOAN ESCALES I BARBAL DESCANSA EN LA PAU DE CRIST

E

l 4 de març va morir a Balaguer Mn. Joan Escales i Barbal, als 90 anys d’edat i 65 de ministeri presbiteral. La missa exequial va tenir lloc el divendres 6 de març a la Parròquia de Sant Feliu de Sort, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pels Vicaris Generals i Episcopal i per un bon nombre de preveres d’Urgell. També hi van assistir, a més dels germans i familiars de Mn. Joan, molts fidels del Pallars i de molts altres indrets, que el coneixien i l’estimaven. A l’inici de la celebració, l’Arxiprest del Pallars Sobirà, Mn. Joan Pau Esteban, com és bell costum de la Diòcesi, llegí un breu recorregut pastoral de la vida entregada de Mn. Joan Escales, el qual transcrivim a continuació: “Joan Escales i Barbal va néixer a Enviny (Pallars Sobirà) el 2 de març de 1930. Cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari diocesà d’Urgell, i fou ordenat de prevere el dia 19 de juny de 1955. Va estrenar el seu ministeri com a Vicari parroquial de Vilanova de Meià, i al cap de 3 anys va ser nomenat Ecònom d’Àreu i Encarregat de Tor i Norís. L’any 1963 se li encarregaren les Parròquies de Florejacs, Palou de Florejacs i Selvanera, fins que l’any 1968 el Bisbe Ramon Iglesias Navarri

l’envià a Barcelona per ampliar els seus estudis. L’any 1975 retornà a la Diòcesi i se li encarregà ser Ecònom de Ribes de Freser, Bruguera i Ventolà. Al cap de quatre anys retornà al Pallars i se li

confiaren les Parròquies d’Espot i Estaís, a les quals s’afegiren un any més tard Esterri d’Àneu i Escalarre. Posteriorment, el 1981, fou nomenat encarregat de les Parròquies de Jou, Berrós, Escaló, Escart,

Cervi, Dorve, Alòs d’Isil, Llavorre, Burgo, Isil, Son, Unarre, València d’Àneu, Borén, Sorpe, Isavarre i Àrreu. L’any 1989 fou enviat de Rector a Enviny, el seu poble natal, on ha servit pastoralment durant 27 anys, I dos anys més tard se li afegiren les parròquies veïnes de Montardit i Malmercat. També l’any 1989, essent ja Rector d’Enviny, el Bisbe Joan Martí Alanis el nomenà Delegat Episcopal de Pastoral Familiar, destacant per ser un bon acompanyant de famílies, matrimonis i grups familiars. A la rectoria d’Enviny creà l’espai d’acollida Eutopia, Bon Lloc, per rebre grups i persones en recerca personal i espiritual. El 29 de juliol de 2016, l’Arquebisbe Joan-Enric li acceptà la jubilació i passà a viure a la residència Sant Domènec de Balaguer, on ha estat cuidat i estimat pels seus germans preveres i pels residents. Sempre que podia retornava a Enviny amb la seva família. El 4 de març de 2020, quan acabava de complir els 90 anys d’edat, ha descansat en la Pau del Senyor, després de rebre els Sagraments de l’Església. Al cel sia!” Acabada l’Eucaristia, el seu cos fou dut a rebre sepultura cristiana a la seva parròquia natal d’Enviny. Església d’Urgell

29


LA GENERALITAT DE CATALUNYA DISTINGEIX MN. BENIGNE MARQUÈS I SALA AMB LA CREU DE SANT JORDI

M

n. Benigne Marquès i Sala ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya “pel seu treball de preservació i divulgació de la cultura catalana, que l’ha convertit en un referent intel·lectual”. La Creu de Sant Jordi va ser instituïda el 1981 amb la finalitat de guardonar les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. És un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya Mn. Benigne Marquès va néixer a Oliana el 13 de febrer de 1940 i va ser ordenat de prevere

el 21 de desembre de 1963 a La Seu d’Urgell. És llicenciat en D re t C a n ò n i c i diplomat en Arxivística per l’Escola Vaticana de Paleografia, Diplomàtica i Arxivística. Des del 1974 és l’Arxiver diocesà d’Urgell i del Capítol Catedral. Recentment ha estat nomenat Vicari Judicial de la Diòcesi d’Urgell. És membre fundador de la Fundació Societat Cultural Urgel·litana, que es va erigir a la Diòcesi d’Urgell com a fundació canònica l’any 2005, actualitzant i inte-

grant el que pertanyia a la Societat Cultural Urgel·litana (1977). La Fundació Societat Cultural Urgel·litana aspira a fer conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les

comarques que avui formen part del Bisbat d’Urgell i de les que hi havien pertangut en el passat fins a la data de la seva segregació i incorporació a altres Diòcesis. Mn. Benigne Marquès ha estat un autor prolífic de treballs de recerca, els quals s’han publicat en la revista especialitzada Urgellia i a d’altres prestigioses publicacions d’arreu. També ha treballat intensament en la difusió de les arrels culturals i històriques de la Diòcesi d’Urgell a la demarcació de Lleida i al Principat.

CONFERÈNCIA DE MONS. VIVES A BALAGUER

Mons. Vives parlà a l’Escola Catequètica de Ribes de Freser sobre el 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense.

interrogar-se sobre què impulsava l’Esperit Sant en les Esglésies que fan camí a Catalunya. Després d’un temps de diàleg, l’Arquebisbe va presidir el rés de Vespres 30

Església d’Urgell

i la celebració de l’Eucaristia a l’Església parroquial de Santa Maria Assumpta de Ribes de Freser, dins la qual va tenir un record especial per a Mn. Xavier Parés, fill de Ribes i recent-

ment traspassat. També va donar a conèixer a la feligresia que Mn. Emili Villegas succeirà Mn. Parés com a Delegat diocesà de Pastoral Sacramental i Litúrgia.

Dimarts 10 de març, l’Arquebisbe Joan-Enric va impartir una conferència a la sala d’actes de la Parròquia de Santa Maria de Balaguer sobre el 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995. Acompanyat per l’Arxiprest de Noguera i Rector de Balaguer, Mn. Joan Pujol, així com pels preveres de l’Arxiprestat i una bona quantitat de fidels, va desgranar la importància del Concili Provincial Tarraconense i la llum que projecta en el present de les Esglésies de la Tarraconense.


SALUTACIÓ INSTITUCIONAL DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL EN EL 27 ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D’ANDORRA

C

elebrem 27 anys de l’aprovació en referèndum de la Constitució democràtica del Principat d’Andorra, i és un bon motiu per a felicitar-nos-en i per a gaudir-ne. Felicitats Andorrans! Avui ens felicitem pel pas que el nostre país va donar el 1993. Un país que estimem com a hereu rejovenit d’aquells Pariatges que potser semblen llunyans en el temps però que van marcar un solc potent en els segles de la història sempre tan atzarosa. Un país que, ajudat pels Coprínceps i les Autoritats del moment, així com pels redactors i sobretot els ciutadans i ciutadanes de 1993, va referendar el text de la Constitució que ens fixava com a “Estat independent, de Dret, Democràtic

Va situar la celebració que enguany s’escau, i va desgranar tota una sèrie de reptes actuals que, al cap de 25 anys, s’han anat forjant. Així mateix, va subratllar com el Concili Provincial Tarraconense fou un gran esforç d’evangelització i de sinodalitat amb treball en comú per part de Bisbes, preveres, diaques i fidels laics (fins a 201 membres) en consonància amb el que el Papa Francesc ha determinat que sigui el Sínode de l’any 2022: “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió.”

i Social” (art. 1r. de la Constitució), i els principis inspiradors d’aquest Estat que són “el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona” (art. 2n.). Un retrat formós i valent, que hem de mirar de mantenir polit i vigorós, arbre frondós que continuï donant fruits de convivència democràtica i d’amor al llegat de les nostres tradicions. Aquells homes i dones respectuosos amb el que havien rebut en una història plena d’encerts i alhora feta de pau i neutralitat, van saber trobar l’encaix entre la tradició i la modernitat. Ells han

d’inspirar el nostre actual moment històric. Les persones i institucions hem de mantenir fermes la idiosincràsia i independència que han permès la pervivència del Principat al llarg de segles. Les ideologies estranyes al nostre camí, forjat amb molts sacrificis, no

han de marcar el pas de la nostra Nació. Tenim en el nostre llegat andorrà i en les millors tradicions nostres el potencial més gran per a encarar amb confiança el nostre futur nacional. Els Coprínceps sempre hi ajudarem respectuosament. Rebeu tots els Andorrans i els qui estimeu el nostre Principat, el País dels Pirineus, la meva cordial felicitació en la Festa Nacional, Dia de la Constitució, auguri de béns i de benedicció, de pau i de convivència harmoniosa. Visca Andorra! +Joan-Enric Vives Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

Un bon nombre de persones es va aplegar a la sala d’actes de la Parròquia de Santa Maria de Balaguer per escoltar la conferència de Mons. Vives sobre el 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense. Església d’Urgell

31


MANIFEST DELS MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS

Q

uan portem més d’una setmana de confinament a causa del coronavirus a tot el país (i també a molts altres països arreu del món), volem oferir la nostra paraula d’alè, d’ànim i d’esperança en aquesta emergència sanitària i social. Quan els infectats i els morts a causa del virus van augmentant volem encoratjar totes les persones que estan donant el millor de si mateixes, sovint en condicions adverses. A totes les persones treballadores que estan sostenint aquest moment dur i incert. Tot el col· lectiu professional sanitari, que comprèn el personal mèdic, d’infermeria i auxiliar, equip administratiu, personal de neteja, personal de cuina, treballadors i treballadores d’ambulàncies...

Els equips professionals de la xarxa de Serveis Socials bàsics, i d’una manera molt especial tots els qui treballen en centres residencials d’infància i joventut, de persones amb diversitat funcional i de gent gran. Però també el personal de les botigues d’alimentació, bàsiques per poder restar confinats; transportistes de les cadenes alimentàries i productors de productes de primera necessitat; treballadors d’atenció als telèfons d’interès; a les treballadores familiars i auxiliars de la llar, als empleats de la neteja i l’ordre; forces de seguretat... és a dir, a totes les persones que cada dia sostenen amb el seu treball i el seu servei la vida quotidiana, amb feines moltes vegades no prou reconegu-

des. A totes elles els volem agrair, valorar i reconèixer el treball i l’esforç; volem que ens sentin propers, sostenint, tant com puguem, el seu treball en benefici del bé comú. I això és el que s’expressa cada vespre als nostres balcons. També volem tenir una paraula d’ànim per tants treballadors i treballadores autònomes que han hagut de parar i no saben el que el futur els oferirà; també aquelles treballadores i treballadors que, a causa de la manca de matèries estan veient amb incredulitat i incertesa com les seves empreses han d’acollir-se a un ERTO, amb el que suposa de no saber si es cobrarà a final de mes ni quant... I ja són desenes de milers. Sí, l’emergència sanità-

dejuni d’imatges, de males paraules, del propi jo, de la tristesa i del queixar-se; i, finalment, l’almoina com a amor als pobres, els malalts i els qui pateixen. Amb temps per a la pregària d’adoració al Santíssim Sagrament amb silencis i cants.

RECÉS QUARESMAL A L’ESGLÉSIA DE LA MISSIÓ DE LA SEU Amb una bona participació de fidels, el 8 de març, diumenge segon de Quaresma, Mn. David Codina, Secretari general del Bisbat, va predicar el recés quaresmal a l’església de la Missió, de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell. El lema per al recés va ser: “L’Esperit conduí Jesús al desert”. Aprofundint tres grans aspectes, inspirant-se en el capítol cinquè de l’Evangeli de Mateu: el valor del silenci, la interioritat i la pregària; el dejuni actualitzat com a 32

Església d’Urgell

ria està comportant una emergència social d’abast gegantí, que per a molts segueix a la gran crisi del 2008. De nou, plou sobre mullat. Haurem après alguna cosa i no deixarem que s’estenguin la pobresa i la desigualtat? A la vegada, recordem que situacions com aquesta (i de més dures) les viu bona part del nostre món (a l’Àfrica, a Centre-Amèrica i Sud-Amèrica, a l’Àsia), totalment nafrat per les esgarrinxades ferotges d’un capitalisme que –no ens cansarem de repetir-ho– provoca injustícies i desigualtats que deixen milions de persones al marge. Per aquest motiu ens solidaritzem amb tots els pobles que no tenen uns serveis sanitaris, d’assistència i

NOUGRAPATS HIGIENITZA 1.670 MASCARETES FETES PER VOLUNTARIS

Mn. Codina predicà el recés quaresmal a l’església de la Missió.

L’empresa d’inserció de Càritas d’Urgell, Nougrapats, s’encarregà del procés d’higienització de les 1.670 mascaretes que una seixantena de voluntàries de l’Alt Urgell van


socials mínims necessaris per a desenvolupar-se com a fills i filles de Déu. Però alhora, com tantes vegades al llarg de la història, en aquestes condicions adverses i amenaçadores està apareixent el millor de tantes persones que, lluny de resignar-se, es posen en acció solidària a favor dels més febles. La creativitat i les mobilitzacions ciutadanes estan sent un raig de llum enmig dels núvols foscos. És per això que volem fer una crida a tota la població a lliurar la batalla contra els instints més primaris que tenen tendència a aparèixer en aquestes situacions, en favor de les energies més positives i constructives, en clau comunitària. Tenim una oportunitat de créixer en aquells aspectes més humans, que potser teníem

una mica oblidats entre tant deler de producció i consum: el temps per pensar, per valorar les petites coses de cada dia, els plaers senzills i quotidians, l’escolta i l’atenció als que tenim al costat, la part més creativa i artística que hi ha dins de cadascú, la clau més comunitària contra l’individualisme invasor... Com a treballadores i treballadors seguidors de Jesús de Natzaret volem manifestar la nostra proximitat i solidaritat a totes aquestes persones; la nostra comunió en l’acció i la nostra pregària confiada i agraïda a Aquell que percebem com a Misteri de Vida. Tant de bo que, a partir d’aquesta nova crisi, aprenguem a construir sobre uns bons fonaments (Jesús ens convida a construir sobre roca), humans i

dignes per a tothom; i que així puguem copsar i maldar per allò que és essencial per al desenvolupament de la persona (la salut, una feina decent per a viure dignament, viure fraternalment en comunitats...). Criteris que ens permetin globalitzar la humanització arreu, en comptes de promoure la riquesa econòmica de pocs. Per això, demanem a les autoritats polítiques –a les quals també volem animar en aquest moment difícil per a les decisions no fàcils que s’han de prendre– que gestionin aquesta crisi amb honestedat i responsabilitat compartida al servei del bé comú. I que facilitin, tant com puguin, els recursos materials i personals que demana aquesta crisi sòcio-sanitària a totes les persones que estan en primera línia. Amb l’esperança

sanitàries; i posteriorment es van lliurar a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, que es va encarregar de la distribució a botigues, personal d’atenció al públic i d’altres persones que ho demanaren.

SE CELEBRA LA SETMANA DE FAMÍLIA I VIDA AMB INTENCIONS DE PREGÀRIA A CASA

Un voluntari de Nougrapats amb un paquet de mascaretes higienitzades.

confeccionar de manera artesanal el cap de setmana del 21 i 22 de març per repartir-les gratuïtament

entre la població. Les mascaretes han estat rentades a 60 graus i amb lleixiu seguint les recomanacions

Les Diòcesis catalanes celebraren del 22 al 29 de març la tretzena edició de la Setmana de la Família sota el lema “La Família: escola i camí de santedat”, i la Delegació de Família i Vida d’Urgell ens animà a

que això sigui la llavor d’una sortida més humana per a tothom. Pensem especialment en les persones infectades, aïllades i que han mort en la soledat. Que les seves famílies puguin sentir l’escalf de tothom. També alertem sobre la necessitat de protegir d’aquesta malaltia (que avui afecta, principalment, el món occidental) a pobles dels altres continents que hem citat. I, finalment, cridem a mobilitzar-nos solidàriament, a sostenir els qui ja ho estan fent i animar d’altres a ferho segons les seves possibilitats. Donar gratuïtament és un signe inconfusible i excels d’humanitat. Moviments i Col·lectius Obrers Cristians de Catalunya, 25 de març de 2020

pregar des de casa en uns moments tan difícils per a moltes famílies del país. El Delegat diocesà, Josep Montoya, recordà que “ara més que mai, en la situació que ens toca viure, és moment de pregar i viure com una oportunitat per créixer en l’amor i en els valors de l’Evangeli en el sí de la família”. A l’Exhortació apostòlica “Gaudete et Exsultate”, el Papa Francesc ens ha demanat que no oblidem la santedat, i el Congrés de Laics “Poble de Déu, en sortida”, celebrat el passat febrer, establí quatre eixos per avançar-hi: rebre i transmetre el priEsglésia d’Urgell

33


mer anunci, acompanyar, formar-se i tenir presència pública. El fet de celebrar aquest any la Setmana de la Família al votant del dia 25 de març, dia de la solemnitat de l’Anunciació, en la que se celebra la Jornada per la Vida, permet subratllar com la família viu, dóna vida i la sosté des del seu inici fins al final. De nou, l’esperança és el que determina el respecte a la vida i l’absència de por a la mort. Tenir esperança és el que fa que es pugui cuidar amb discreció, amb afecte, amb devoció als que han de passar a l’altre costat, doncs sabem que la mort no és el final.

34

Església d’Urgell

RELIGIOSES DE LA SAGRADA FAMÍLIA CONFECCIONEN LLENÇOLS PER A L’HOSPITAL DE LA SEU La comunitat de religioses de la Congregació de la Sagrada Família d’Urgell de La Seu d’Urgell va col·laborar en el Pla de Contingència elaborat pel consistori i la Fundació Sant Hospital donant la roba i tallant i cosint una vintena de llençols que cobriran la demanda ocasionada per l’augment de malalts hospitalitzats a causa de la crisi sanitària. La Congregació sempre ha mantingut un vincle molt especial amb l’hos-

Les religioses de la Sagrada Família d’Urgell van confeccionar una vintena de llençols per a l’hospital de La Seu.

pital, ja que fou aquí on el 1859 la Mare Anna M. Janer va fundar l’Institut i va posar en marxa un servei renovat d’atenció als malalts, que donaven justament les

monges de l’orde. Amb el temps, aquella estructura ha evolucionat fins a l’hospital d’avui. Totes les religioses, amb la Gna. Visitación Lorenzo,


CÀRITAS D’URGELL MANTÉ LA SEVA ACTIVITAT ENVERS ELS VULNERABLES

T

ot respectant les mesures establertes per les autoritats sanitàries, Càritas d’Urgell ha continuat fent la seva tasca d’acompanyament, acollida, escolta i orientació de les persones més vulnerables de la nostra Diòcesi. Així, als centres de Càritas diocesana es continuaren atenent consultes telefòniques en línia; les peticions urgents es van atendre de manera presencial, i es mantingué el constant contacte amb els serveis socials de les institucions locals per donar resposta a les necessitats socials arreu del territori. També es van lliurar de manera regular els ajuts econòmics a aquelles famílies que ja eren ateses per Càritas, i es va dur a terme un seguiment telefònic amb totes les famílies que reben algun ajut. Així mateix, es van lliurat 200 bates per al personal sanitari del CAP de Balaguer, confeccionades per voluntàries de Càritas; i al claustre interior de la residència Sant Domènec de Balaguer es va instal·lar una exposició de fotografies antigues de la població perquè els avis, tot mirant-les, passegin i mantinguin una certa activitat física. A La Seu d’Urgell es van fer donacions d’aliments porta a porta a les

famílies vinculades a la llar d’infants Francesc Xavier que ho necessitaren. A Bellvís, es va cedir un ordinador de Càritas als infants d’una família perquè poguessin tenir accés a Internet i fer el treball de l’escola. La crisi sanitària, que també és econòmica, ha afectat tothom, i especialment els qui ja vivien al dia. La solidaritat envers els qui pateixen és ara molt més necessària que mai, ja

nostra estimació pels germans. De la seva banda, també Càritas Andorrana continuà donant servei als més necessitats, però a conseqüència de la situació generada pel Covid-19 va haver de modificar els mecanismes de cobertura dels serveis del rober i del banc d’aliments, així com l’horari d’atenció al públic. A més, per evitar el risc de contagi entre els usuaris, treballadors

que només ajudant-nos entre tots podrem superar-ho. Càritas encoratja a ser generosos en la solidaritat i a demostrar-nos, fent pinya, la

i proveïdors, es prioritzà l’atenció a través dels telèfons (806 111 i 339 815) i de l’adreça electrònica (caritas.andorra@ andorra.ad).

Càritas es va posar a disposició del Govern d’Andorra des del principi de la crisi per a tot allò en què pogués ajudar. Així, Càritas està en coordinació amb els tècnics del Ministeri d’Afers Socials, Habitatge i Joventut per tal d’optimitzar els recursos, evitar duplicitats i arribar a tota la població en situació de necessitat. Així mateix, s’ha mantingut la col·laboració amb altres entitats so­ cials i assistencials del país per a complementar serveis i unificar esforços, canalitzant la solidaritat de la societat andorrana. En aquest sentit, Càritas féu una crida a fer aportacions al Fons de Solidaritat, promogut pel Govern per fer front a les necessitats derivades de la lluita contra la pandèmia. També al rebost de Càritas parroquial de Sant Julià de Lòria es continuà el repartiment d’aliments (“de manera molt discreta”, assegura el seu president, Jordi González) a les famílies que ja tenen localitzades: entre quaranta i cinquanta llars, algunes de les quals es troben “en situació crònica” de pobresa. Segons González, la solidaritat està apareixent amb força durant aquesta crisi sanitària. “La humanitat aflora en aquests casos”, conclou. Església d’Urgell

35


REUNIÓ TELEMÀTICA DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE

E

l dimarts 21 d’abril va tenir lloc la reunió número 234 dels Bisbes la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), en aquesta ocasió per via telemàtica a causa de la crisi sanitària. Hi van poder participar tots els Bisbes, presidits per l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, i actuant com a Secretari l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives. 1. Els Bisbes van reflexionar sobre la pandèmia del COVID-19 arreu del món, i sobre les seves repercussions a les deu Diòcesis amb seu a Catalunya. Units al missatge constant que el Papa Francesc fa arribar a tot el món des de Roma, recorden que “ens trobem en la mateixa barca, fràgils

Delegada diocesana de Pastoral de la Salut, van participar molt generosament i amb il·lusió en aquest treball, amb vocació de servei a la ciutat i a les persones malaltes.

LA GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ COMPRA BATES PER AL PERSONAL DE L’HOSPITAL DE LA SEU La Germandat de Sant Sebastià de La Seu d’Urgell va lliurar el 31 de març a la Fundació Sant Hospital de La Seu (FSH) un miler de bates impermeables per a ús sanitari. Es tracta de bates per a professionals sanitaris, utilitzades per a 36

Església d’Urgell

i desorientats, però alhora importants i necessaris, tots cridats a remar junts, tots necessitant reconfortar-nos mútuament”. Els Bisbes lamentaren el nombre tan gran de víctimes mortals d’aquesta pandèmia, les quals recorden a la pregària cada dia, així com els seus familiars i tots els qui els ploren, i esperen que ben aviat es puguin celebrar sufragis públics per tots els difunts. També pregaren i es dolgueren pels malalts ingressats als hospitals o els aïllats a casa seva. De manera molt especial, recorden les persones que viuen en residències d’ancians i els seus cuidadors, i els qui han de passar el dur confinament en soledat. Així mateix, manifesta-

atendre els malalts afectats pel COVID-19. El material ha estat adquirit a una empresa tèx­til especialitzada de Solsona. Fonts de l’entitat han declarat que “en circumstàncies difícils, la solidaritat i l’ajuda mútua han estat sempre un element clau per tirar endavant, i avui continuen tenint la mateixa vigència”. Des de l’inici de la pandèmia, la Germandat de Sant Sebastià es va posar a disposició de l’Ajuntament de la ciutat i de la FSH per oferir el seu “suport logístic i econòmic” per fer front a la crisi sanitària. Fa més d’un segle i mig,

ren la seva preocupació perquè el confinament que vivim per tal d’evitar la propagació de la malaltia tindrà conseqüències en les condicions laborals dels treballadors, i en la vida econòmica, empresarial i social del país. Consideren que cal preparar ja accions i ajuts que posin remei a les repercussions que acabarà tenint en les persones i les famílies més vulnerables. Els Bisbes expressaren l’agraïment a tot el personal sanitari que tantes atencions, mèdiques i humanes, presten als malalts i a les seves famílies, així com valoren la dedicació dels investigadors, els servidors públics i totes les persones i empreses, voluntaris i col· laboradors que amb el seu treball generós mantenen

un grup d’urgellencs es va unir per fer front a l’epidèmia del còlera que s’estenia arreu del país. Van crear una societat de socors mutus, amb una junta de socis i una caixa comuna per a ajudar els malalts i les seves famílies, i aquesta iniciativa va ser la llavor de la qual va néixer de la Germandat de Sant Sebastià de la Seu d’Urgell.

CÀRITAS D’URGELL DESTINA 30.000 EUROS EN TARGETES MONEDER PER A ALIMENTS La situació crítica de moltes persones, de famílies on conviuen infants,

actives les infraestructures bàsiques de la societat i les atencions als qui més ho necessiten. 2. La pandèmia ha afectat profundament la vida eclesial de les comunitats i Parròquies perquè ha obligat a mantenir un confinament que no ha permès les celebracions de l’Eucaristia amb participació de fidels. Els Bisbes agraeixen als preveres i diaques, catequistes, mestres… la dedicació i el treball realitzats amb diligència i creativitat perquè les repercussions del confinament fossin les mínimes possibles. Esperen que la comunitat cristiana ben aviat pugui tornar a aplegar-se al voltant de l’altar per celebrar l’Eucaristia i els altres sagraments.

persones sense feina i sense ingressos i també gent gran, urgeix la intervenció de Càritas lliurant a les famílies targetes moneder per comprar aliments als comerços. La manca d’aliments als bancs de reserva propis a causa de les restriccions de mobilitat actuals ha provocat que, per donar resposta concreta i directa al problema que estem vivint, s’opti per aquesta solució. L’objectiu és poder donar 100 targetes moneder per la compra d’aliments per a les famílies més vulnerables, que ara ja tenen dificultats per abastir la cistella de la compra.


També van començar a plantejar com s’haurà de portar a terme la represa de les celebracions litúrgiques a les Parròquies, que fins ara s’han seguit a través dels mitjans de comunicació, o s’han transmès via streaming des de moltes esglésies. Les Diòcesis donaran orientacions sobre com celebrar les primeres comunions i confirmacions, baptismes i matrimonis, previstos en els propers mesos, que estaran supeditats, lògicament, a la superació de la pandèmia, tenint en compte les indicacions que les autoritats vagin comunicant. 3. Els Bisbes van tractar també diverses qüestions de la vida eclesial de les Diòcesis. Van decidir traslladar els actes per commemorar el vint-i-cinquè

aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995 als dies 23 de gener i 9 de març de 2021, així com ajornar altres trobades pastorals que estaven projectades per als mesos de maig i juny. 4. Van estudiar un informe elaborat per l’Escola Cristiana de Catalunya sobre la incidència que té el confinament en les escoles. En aquestes circumstàncies difícils, les escoles cristianes han procurat mantenir, utilitzant tots els mecanismes possibles, la continuïtat dels processos d’ensenyament dels alumnes i l’acompanyament de la comunitat educativa. Les escoles es troben amb el repte important del finançament públic, que ja era insuficient fins ara, i que en les actuals

circumstàncies resulta absolutament necessari adequar al cost real de la plaça escolar. 5. El Cardenal Joan Josep Omella informà que la Conferència Episcopal Espanyola ha fet arribar a Càritas Espanyola la quantitat de 6,5 milions d’euros perquè es distribueixin a les Càritas diocesanes per tal de fer front a les necessitats originades per la pandèmia. Les Càritas diocesanes i les parroquials des del primer dia mantenen i reforcen els programes d’atenció a les persones més vulnerables davant les conseqüències socials i econòmiques d’aquesta emergència. 6. Els Bisbes van exposar diverses accions que es porten a terme en les respectives Diòcesis per tal d’oferir serveis, acom-

panyament, ajut material i espiritual a tots els afectats i al conjunt de la societat. També van fer un seguiment de la situació dels preveres malalts o que han mort a causa de la pandèmia, així com de la difícil situació que s’està vivint en moltes residències d’ancians i comunitats de vida consagrada de Catalunya. Els Bisbes demanaren mantenir i intensificar la pregària al bon Déu perquè, per intercessió dels Patrons de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat i el màrtir Sant Jordi, ens alliberi d’aquesta pandèmia i ens enforteixi en la fe i la caritat.

Càritas d’Urgell puguin abastir-se de va destinar a l’abril menjar per un període 30.000 euros en tarmés llarg, que els doni getes moneder en més confiança i més constatar que l’oblitranquil·litat en el seu gat confinament per complicat dia a dia. la crisi sanitària ha Així mateix, es va multiplicat les dificulobrir una campanya tats de moltes famílies d’emergència a la pàper tenir cobertes les gina web de Càritas necessitats bàsiques, d’Urgell perquè toti especialment l’alihom qui ho vulgui mentació. pugui fer donatius Responent a aquesdes de cinc euros fins ta demanda d’ajuda a l’import múltiple social urgent, Càritas d’aquesta quantitat va fer arribar a famíli- Una de les persones ateses al Centre Sant Domènech que triï el donant per es ateses pels serveis de Càritas d’Urgell. tal de contribuir a socials de l’entitat l’objectiu de l’entitat arreu de la Diòcesi, i a bescanviables en botigues en aquesta situació de crisi d’altres que ja ho comença- i comerços per un valor no- social, sanitària i econòmiven a necessitar, targetes minal de 300 euros perquè ca: no deixar ningú enrere

Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC). Tarragona, 21 d’abril de 2020.

en els seus drets socials, i atendre especialment els més vulnerables. De la seva banda, Càritas Espanyola ha fet una crida explícita a la col·laboració i al compromís de les diferents Administracions públiques, i especialment dels Governs de les Comunitats Autònomes, en el desenvolupament, posada en marxa i tramitació d’un sistema d’ingressos mínims com a última xarxa de protecció social de les persones i famílies més empobrides. Càritas advoca per establir, com ve plantejant des de fa anys, un ingrés mínim garantit, amb una cobertura equivalent Església d’Urgell

37


en tot el territori de l’Estat i que sigui capaç d’arribar a les famílies que, per efecte d’aquesta crisi, s’incorporen a la pobresa i a l’exclusió social, i que s’enfronten al risc afegit que la seva situació s’agreugi i esdevingui crònica en un futur més immediat.

CELEBRACIÓ DE ST. JORDI, PATRÓ SECUNDARI DE CATALUNYA Mons. Vives va presidir el vespre del 23 d’abril a la Catedral de Santa Maria d’Urgell l’Eucaristia de la Solemnitat de Sant Jordi, Patró secundari de Catalunya, que, a causa del confinament, se celebrà sense fidels al temple i fou retransmesa pel canal de Youtube de la Diòcesi. Hi concelebraren els Vicaris Generals de la Diòcesi, Mn.

38

Església d’Urgell

La celebració eucarística de la solemnitat de Sant Jordi a la Catedral es va retransmetre pel canal de Youtube del Bisbat.

Josep M. Mauri i Mn. Ignasi Navarri, a més de Mn. Jordi Miquel i Mn. David Codina. Mons. Vives va recordar com el gloriós màrtir va preferir lluitar contra la

injustícia que plegar-se al poder del seu temps, i com els primers cristians s’estimaven i eren ben vistos per la gent per exercir l’amor i la caritat cristiana.

Va animar els fidels a restar units a Jesús Ressuscitat, el cep veritable, ja que així podem donar fruit tal com s’ha posat en pràctica en l’actual crisi sanitària a


partir de tantes persones que han permès mantenir els serveis bàsics per a la ciutadania així com el treball de tot el personal sanitari. Finalment, va posar de manifest com la festa de Sant Jordi ens fa prendre consciència de la nostra identitat com a poble amb una cultura i una llengua pròpies. A l’Eucaristia s’encomanà l’etern repòs de la M. Maria Colominas, que havia estat Superiora General de l’Institut de les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell.

LA PARRÒQUIA DE CANILLO S’OFEREIX A ACOLLIR ELS TEMPORERS D’ANDORRA Mn. Ramon Rosell, Rector de Canillo, va posar a disposició del Comú de la Parròquia dos immobles per acollir gratuïtament una trentena dels molts treballadors temporers que van quedar al país un cop finalitzada la temporada hivernal a Andorra, en tancar-se les fronteres a causa de la crisi sanitària. Segons les estimacions del Comú, hi ha uns siscents treballadors temporers en risc de quedar-se sense allotjament mentre duri el confinament, ja sigui pel venciment del contracte de lloguer del pis on han residit durant l’hivern, o per la incapacitat econòmica per ampliar-lo, mentre esperen que es torni a obrir la frontera i poder retornar al seu país d’origen. El Comú va habilitar un correu electrònic (temporers@canillo.ad)

Una imatge de la Mare de Déu de Montserrat presidí la celebració eucarística a la Catedral en la seva solemnitat.

i un número de telèfon (753.624) per atendre els temporers que necessitin qualsevol tipus d’ajuda. D’altra banda, els hotels de Canillo van optar per continuar proporcionant sense cost l’allotjament i els àpats als seus empleats que formen part del col·lectiu de temporers, atrapats en una situació totalment imprevisible.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT El dia 27 d’abril, Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona principal de Catalunya i de totes les Diòcesis catalanes, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la celebració de l’Eucaristia a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, sense assistència de fidels per la crisi sanitària. L’Arquebisbe va subratllar com és bo que li donem a la Verge Maria el lloc cen-

tral que ocupa sempre en la celebració de la Pasqua de Resurrecció. Maria és “signe d’esperança ferma i de consol per a tot el poble de Déu que encara està en camí” (LG 68). Va posar la situació la crisi sanitària actual sota la intercessió de la Mare de Déu de Montserrat, tant estimada pel nostre poble, i va animar els fidels a estimar sempre la Mare de Déu, que ens porta envers el seu Fill Jesús. Pregària a la Mare de Déu de Montserrat en la pandèmia Mare de Déu de Montserrat: Vós que sou l’estel resplendent del matí. Vós que vetlleu sempre pel vostre Poble. Vós que portàreu al món aquell que és l’Esperança. Us demanem que gireu vers nosaltres el vostre dolç esguard, que estengueu la vostra mà protectora sobre tota

la humanitat, i que escolteu les pregàries dels qui us invoquen. Que aquells qui estan malalts puguin recobrar la salut i que en els moments de debilitat no els manqui mai el consol. Que els professionals sanitaris que en tenen cura siguin assistits sempre per l’esperit de saviesa i de fortalesa. Que els qui tenen responsabilitats polítiques sàpiguen prendre les decisions correctes en benefici del bé comú. Que en els cors dels qui compartim la incertesa del moment present sorgeixin la confiança i la serenitat d’un futur millor. Sota la vostra protecció ens posem, Santa Maria de Montserrat, Vós que intercediu constantment per nosaltres davant el vostre Fill Jesucrist.  Església d’Urgell

39


ADVOCACIONS DE LA MARE DE DÉU A LA DIÒCESI DʼURGELL

MARE DE DÉU DE COVET

(La Conca – Pallars Jussà)

A Covet us han fet temple admirable. Reial Portal és vostre cor amable. Mn. Manuel Pal