Església d'Urgell 485 by Bisbat d'Urgell

Església

d Urgell

# 485- FEBRER - FEBRER 2020 2020 # 485

Congrés de Laics “Poble de Déu en sortida”

Església d Urgell Índex

ESPERANÇA, REALISME I VALENTIA Mn. Ignasi Navarri

75È ANIVERSARI DE LA BARBÀRIE DE L’HOLOCAUST NAZI Mn. Eduard Salinas

URGELL PARTICIPA AL CONGRÉS DE LAICS “POBLE DE DÉU EN SORTIDA” 11

PROJECTE DE MANS UNIDES D’URGELL A LA REGIÓ DE MATO GROSSO VIA CRUCIS: L’ART ES FA PREGÀRIA Mn. Jaume Mayoral

EL POSTHUMANISME COM A HORITZÓ. ALGUNES PERPLEXITATS Dr. Francesc Torralba

A L’ABAST DE TOTHOM Mn. Enric Prat

“ME’N LLEPAVA ELS DITS” 15

4 5 6 11 15 19 21

Mn. Ramon de Canillo

DIETARI

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958

A la llum de l’Evangeli Solidaritat sense fronteres

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

n any més, Mans Unides de la Diòcesi, coordinats arreu d’Espanya, ens fan arribar el clam, més enllà de les nostres necessitats econòmiques, que hi ha moltíssims germans i germanes d’arreu del món, països joves i comunitats en creixement, que tenen carències molt més grans que les nostres i que per això els hem d’ajudar solidàriament. Hem de viure una “solidaritat sense fronteres”, sabent que aquest és el nom nou de la caritat (Sant Joan Pau II). El lema que ens proposen és “Qui més pateix el maltractament al planeta, no ets tu. Col·laborar està a la teva mà”. Atreu la nostra atenció envers dades econòmiques i socials dels països pobres o en vies de desenvolupament, que ens arriben a través dels mitjans de comunicació, però que queden molt aviat sepultades en un mar de notícies immediates, que no ens deixen arribar a veure el que és essencial. Ens fan adonar que la cura de la casa comuna ha de tenir ben present l’íntima relació entre fam i pobresa i que no podem maltractar, deteriorar més el nostre planeta. Les investigacions científiques mostren que gran part de l’actual degradació de la terra prové de l’acció humana. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el nombre de persones que pateixen fam actualment arriba als 821 milions, i s’ha aturat la reducció de la fam que es venia observant fins al 2015, sobretot a causa dels conflictes armats i el canvi climàtic. La lluita contra la fam ha d’estar relacionada amb les mesures per pal·liar la crisi mediambiental que arrabassa drets fonamentals com el dret a l’aigua, a l’alimentació, a la salut, al desenvolupament, i en definitiva, a una vida digna. La contaminació de l’aire, del sòl i de l’aigua té relació amb els abocaments industrials i de la mineria, les aigües residuals no tractades, l’ús de

fertilitzants nocius per a l’agricultura, l’ús excessiu de plàstics i altres contaminacions que es calcula que cada dia (!) causen la mort de 18.000 persones. I què hi podem fer? Què està fent ja Mans Unides? És rellevant la tasca admirable que la solidaritat va realitzant. Durant el 2018, Mans Unides va recaptar 47 milions d’euros i es van realitzar 564 projectes de desenvolupament a 54 països diferents. El 84,1% del que es va recaptar va anar a parar directament a projectes de desenvolupament, i la resta a l’estructura, la sensibilització i la promoció i captació de nous recursos. Un 33% dels projectes aprovats (188 projectes) eren d’educació; un 20% (110), d’alimentació i mitjans de vida; un 24% (136), de drets humans, societat civil, dones i equitat; un 14% (79), de projectes de salut; i un 9% (51) va anar destinat a projectes de medi ambient, canvi climàtic, aigua i sanejament. I van poder col·laborar amb 35 accions d’emergència principalment a l’Àfrica. Amb el seu lema, Mans Unides vol que ens adonem que el nostre planeta necessita una nova cultura ecològica, que siguem cuidadors de la terra en lloc de dominadors, i que lluitem per la vida digna de totes les persones, considerant les conseqüències mediambientals de les nostres iniciatives, de manera que es doni una gestió integral dels recursos naturals ja que “qui més pateix el maltractament al planeta, no ets tu”. Prendre consciència de totes aquestes realitats i oferir solidaritat integral als germans que més sofreixen ha de ser un imperatiu ètic per a tots els deixebles de Crist.

Església d’Urgell

SENTIRE CUM ECCLESIA

Esperança, realisme i valentia Tres paraules del missatge del Papa Francesc als membres del Cos Diplomàtic acreditat davant la Santa Seu

om ja és tradicional, el 9 de gener, a la Sala Regia del Palau Apostòlic, el Papa Francesc es dirigia a un gran nombre d’Ambaixadors acreditats davant la Santa Seu, tot fent una crida a l’esperança davant el nou any que s’acabava d’iniciar. Una esperança carregada de realisme davant les qüestions que afligeixen la nostra època i els desafiaments que s’albiren a l’horitzó. El Papa parlava d’anomenar els problemes pel seu nom i tenir la capacitat d’afrontar-los, tot al·ludint a les tensions i a les violències que per desgràcia marquen aquest nou any. Precisament l’esperança és aquesta virtut que ens posa en camí, ens dóna ales per avançar fins i tot quan els obstacles semblen insuperables (missatge per a la LIII Jornada Mundial de la Pau, de 8 de desembre de 2019). Esperar exigeix la valentia de tenir consciència que el mal, el sofriment i la mort no prevaldran. El Papa, després d’aquestes paraules introductòries, va desitjar un bon any als presents tot agraint el seu treball i compromís dedicat a consolidar les relacions que uneixen la Santa Seu amb els seus respectius països i organitzacions internacionals, en benefici de la convivència pacífica entre els pobles. També es va referir a l’esforç de la Santa Seu, de la Secretaria d’Estat i dels Dicasteris de la Cúria Romana, així com dels Representants pontificis, per promoure la pau i el desenvolupament integral dels pobles, objectiu principal de la missió diplomàtica de la Santa Seu. A continuació, el Papa es va referir 4

Església d’Urgell

als principals esdeveniments que d’Al-Azgar, Ahmad al Tayyeb. havien marcat aquesta missió diplo-La visita al Marroc i la signatura màtica durant l’any 2019: amb el Rei Mohamed VI tot fent una -La XXXIV Jornada Mundial de la crida al reconeixement de la singuJoventut, celebrada a Panamà. Els laritat i de la sacralitat de Jerusalem joves són el futur i l’esperança de les tenint en compte el significat espirinostres societats. tual i la seva vocació peculiar com a -La trobada amb tots els Episcopats Ciutat de la Pau (Rabat 30 de març del món per renovar i ratificar el com- de 2019). promís de la Santa Seu perquè s’investiguin els abusos comesos i n’assegurin la protecció dels menors. - L’ a s s e m blea especial del Sínode dels Bisbes per a la regió El Papa Francesc, durant el seu discurs d’enguany al Cos Diplomàtic acreditat davant la de l’Amazònia Santa Seu. celebrada el passat mes d’octubre; un -Des de Jerusalem, el Papa mira tota esdeveniment essencialment eclesial la Terra Santa: Síria, exhausta per la promogut per la voluntat d’escoltar guerra; la gratitud a Jordània i al Líban les esperances i els desafiaments de per la seva acollida; la reconstrucció l’Església a l’Amazònia i obrir nous de l’Iraq; la crisi humanitària del camins a l’anunci de l’Evangeli al Iemen; el conflicte de Líbia; el dolor Poble de Déu, especialment a les del Mar Mediterrani, el gran cementiri poblacions indígenes. de refugiats. -Va recordar també el Papa la si-També es referí el Papa a la visita tuació de Veneçuela, amb el desig apostòlica realitzada a Bulgària, que es mantingui el compromís de Macedònia del Nord i Romania. Tres trobar una solució als conflictes que països diferents entre si però units pel amenacen d’alguna manera tota la fet d’haver estat durant segles ponts regió americana degut a les greus entre Orient i Occident, cruïlla de culdiferències socials existents. tures, ètnies i civilitzacions diferents. -La primera visita d’un Papa a la -Recordà la reunificació de Xipre i el península Aràbiga; i la firma a Abu conflicte a la part oriental d’Ucraïna. Dabi del document sobre la fraternitat El diàleg i el no a les armes, diu el humana per la pau mundial i la con- Papa, és l’instrument essencial per a vivència comuna, amb el gran imam resoldre les controvèrsies. Francesc

mira Europa en la figura de Robert Schuman, pilar fonamental (9 de maig de 1950), i la seva sentència tan profètica: “La pau mundial no pot salvaguardar-se sense uns esforços creatius equiparables als perills que l’amenacen”. -El Papa deixa constància dels 50 anys de la presència de la Santa Seu com a observador davant el Consell d’Europa. “Que Europa no perdi el sentit de solidaritat que des de fa segles l’ha caracteritzat, fins i tot en els moments més difícils de la història”. L’incendi a la Catedral de Notre Dame de Paris va demostrar que n’ és de fràgil i fàcil destruir allò que semblava més sòlid. -Així mateix, amb una al·lusió al 30è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín ens recordà la gran facilitat d’aixecar murs i barreres. -No s’oblidà el Papa del seu viatge al continent africà (Moçambic, Madagascar, Maurici), on va poder experimentar sentiments de pau, reconciliació, progrés i alegria. Va expressar també el desig de poder visitar un dia Sudan del Sud. -Finalment, el Sant Pare es va referir al seu viatge apostòlic a Àsia Oriental. A Tailàndia, on va constatar l’harmonia que aporten els diversos grups ètnics del país amb la seva diversitat filosòfica, cultural i religiosa. I la visita al Japó, tan desitjada pel Papa, on va poder copsar el dolor i l’horror que els humans són capaços d’infringir, tot exclamant: “Un món sense armes nuclears és possible i necessari”. -El Papa també se solidaritzà amb els grans incendis que han devastat Austràlia. -I, per acabar, recordà el 75è aniversari de la fundació de les Nacions Unides i el 70è aniversari de la proclamació de l’Assumpció de la Verge Maria al Cel. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA Enguany es compleix el 75è aniversari de la fi de l’Holocaust o genocidi nazi, que va tenir lloc des del 1933 al 1945. És, sens dubte, la pàgina més negra de la història de la humanitat. L’aniversari d’aquesta barbàrie ens fa mirar cap endavant, sobretot per fixar les bases d’un autèntic humanisme. Un humanisme ètic on es respecti la vida per sobre de tota ideologia, creença, religió... El 9 de març de 1933, poques setmanes després d’haver accedit Hitler al poder, van començar a Alemanya els excessos antijueus organitzats. Unes dues setmanes més tard, va començar el primer camp de concentració: Dachau, a les rodalies de Munic. En ell van ser tancats jueus, cristians, comunistes, socialistes i liberals alemanys; és a dir, tot aquell que era considerat enemic del règim. L’Alemanya nazi es va aprofitar de la mà d’obra dels pobles conquerits poc després de l’ocupació dels seus països. Més de catorze milions de persones van ser portades per força a treballar a Alemanya, i a ells s’han d’agregar altres dos milions i mig de presoners de guerra. Els jueus van ser convertits en esclaus reclosos en l’extensa xarxa de camps de treballs forçats al llarg i ample de l’Europa ocupada: en el mateix Reich, a Occident i especialment È ANIVERSARI a l’Europa Oriental. DE LA BARBÀRIE DE L’Oficina Principal d’Economia i Administració dels camps de concentració va L HOLOCAUST NAZI definir la nova meta: l’aprofitament de la força laboral dels presoners, que serien traslladats a centenars de camps de treball per a ser utilitzats per la maquinària de guerra alemanya. La meta d’extermini del poble jueu seria completada per mitjà de treballs forçats sense misericòrdia (extermini per mitjà de la feina). Aquest va ser el compromís pactat entre els que advocaven per l’extermini immediat i els que volien aprofitar la mà d’obra jueva al màxim. Els jueus van treballar en granges agrícoles, en la reparació de camins, en la tala de boscos i especialment en establiments industrials i de fabricació de municions. També grans emporis industrials i empreses privades es van aprofitar sense vacil·lació alguna de la feina dels presoners jueus, que eren constantment maltractats pels seus superiors. Mancats de medicines, víctimes del maltractament i de la fam, més de mig milió de jueus van morir en els camps de treball. Tot i els revessos militars i la victòria imminent dels Aliats, els camps van seguir existint fins a la caiguda del Tercer Reich i la fi de la guerra. Als camps de concentració es trobaven en aquell moment la majoria dels supervivents jueus d’Europa, tret d’aquells que s’havien amagat sota una falsa identitat, en els boscos o en un altre amagatall, o havien fugit a territoris soviètics. L’aniversari de tan tràgic passat hauria de portar a un mea culpa de la comunitat internacional i al compromís de defensar la vida, la dignitat i la llibertat de tots els éssers humans sempre i en tot lloc.

’

Mn. Eduard Salinas Muñoz

Església d’Urgell

Urgell participa al Congrés de Laics “Poble de Déu en sortida”

na dotzena de persones d’arreu de la Diòcesi d’Urgell, acompanyats per l’Arquebisbe Joan-Enric i el Vicari Episcopal de pastoral, Mn. Antoni Elvira, van participar els dies 14, 15 i 16 de febrer al Congrés de Laics “Poble de Déu en sortida”, organitzat al Pavelló de Cristall de la Casa de Campo de Madrid per la Comissió episcopal d’Apostolat Seglar de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb l’objectiu d’impulsar la conversió pastoral i missionera del laïcat en el Poble de Déu, com a signe i instrument de l’anunci de l’Evangeli als homes i dones d’avui. Hi van assistir unes 2.200 persones de totes les Diòce-

sis d’Espanya i dels diferents moviments laïcals. En un clima de molta comunió eclesial, els congressistes d’Urgell van inserir-se dins dels 80 grups de treball, els quals es van centrar en quatre itineraris: primer anunci, acompanyament, formació, i presència del laïcat en la vida pública. Quatre eixos d’actuació emmarcats per tres línies directrius: la sinodalitat, el discerniment i la presència en el món. Després de l’acollida dels congressistes, el Congrés començà la tarda del divendres 14 de febrer amb un acte presentat per la periodista de TVE María Ángeles Fernández, en el qual van intervenir el Nunci Apos-

Foto de grup dels participants d’Urgell al Congrés de Laics “Poble de Déu en sortida”.

Església d’Urgell

tòlic a Espanya i Andorra, Mons. Bernardito C. Auza, que va llegir un missatge del Papa Francesc adreçat als participants al Congrés; el Cardenal Ricardo Blázquez, Arquebisbe de Valladolid i President de la Conferència Episcopal Espanyola; el Cardenal Carlos Osoro, Arquebisbe de Madrid; Isaac Martín, laic i membre de la Comissió Executiva del Congrés; i el Cardenal Kevin Farrell, Prefecte del Dicasteri per als Laics, Família i Vida. Tot seguit, José Luis Restán, director editorial de COPE, pronuncià la conferència inaugural, titulada “Vocación, comunión y misión”, en la qual va resumir el recorregut històric que ha seguit l’evolució

Mons.Vadell va ser l’encarregat, junt amb la periodista Ana María Medina (tots dos dempeus a l’escenari), d’elaborar la ponència final del Congrés. A sota, la primera jornada de la trobada es va cloure amb una vetlla de pregària al mateix recinte de la Casa de Campo. A la dreta, un dels grups que van actuar al festival musical de dissabte a la nit.

del laïcat en la societat i en l’Església espanyoles. Posteriorment, i després d’un parèntesi per sopar, se celebrà una vetlla de pregària al mateix recinte del Congrés. L’endemà, dissabte 15 de febrer, després de l’Eucaristia matinal, els congressistes s’organitzaren per

grups de reflexió per compartir al llarg de tot el dia, tret de la pausa per dinar, les experiències i testimonis relacionats amb el temes dels quatre itineraris establerts per l’organització. I al final de la jornada pogueren gaudir d’un festival musical, coordinat en col·laboració amb l’emissora

de ràdio Cadena 100, en el qual van actuar un seguit de grups i cantants catòlics contemporanis. La darrera jornada del Congrés, diumenge 16 de febrer, començà amb la presentació del llibre “Magisterio de la Iglesia sobre apostolado seglar. Del Vaticano II hasta nuestros Església d’Urgell

días”, a càrrec de Luis Manuel Romero, Director de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar de la CEE. Tot seguit, Mons. Antoni Vadell, Bisbe auxiliar de Barcelona, i Ana María Medina, periodista del canal 13TV i responsable de l’oficina de premsa del Bisbat de Màlaga, van presentar la ponència final del Congrés, titulada “Una Pentecosta renovada”, i elaborada amb un doble objectiu: “d’una banda, presentar les aportacions que, en un exercici de discerniment, els grups de reflexió han formulat després dels recorreguts dels quatre itineraris que constitueixen l’eix central del Congrés; i, per un altre costat, oferir un escenari per a un futur immediat que permeti aprofundir en les prioritats que, en un exercici de sinodalitat, hem pogut identificar durant aquest procés”. A continuació, el congrés es va cloure amb una Eucaristia presidida pel Cardenal Ricardo Blázquez. Després de glossar la Paraula proclamada, l’Arquebisbe de Valladolid i President de la CEE va voler cloure l’homilia recordant a tots els presents que “ens hem reunit en aquest Congrés, i ja abans vam encetar un llarg itinerari, responent a la convocatòria del Senyor en favor del seu Poble i de la humanitat. No sortim d’aquí a la missió sense cap altre suport que nosaltres mateixos. El Senyor venç la por i obre les portes. En el dia de Pentecosta, els apòstols de la primera hora, encoratjats per l’Esperit Sant, van sortir a anunciar Jesucrist amb valentia i confiança, així també nosaltres, alimentats en la taula de la Paraula de Déu i del Cos de Crist, ens reconeixem Poble de Déu “en sortida”, i sortim en el seu nom a proclamar amb paraules i obres l’Evangeli de l’amor i la reconciliació, l’alegria i l’esperança”. La celebració va finalitzar amb l’acció de gràcies de Pilar RodríguezCarretero Luna, membre de la Comissió Organitzadora del Congrés, i l’oració d’enviament del Cardenal Blázquez. 8

Església d’Urgell

Jo vaig ser-hi de at d’assistir al Congrés “Haver tingut l’oportunit m ere esp s ència que no nomé Laics ha estat una experi hi no e qu esperem que molts no oblidar mai, sinó que de n ha e qu blidin: són ells els han assistit tampoc no l’o r. a ells als qui hem d’arriba és notar que hem estat allà, és No r. cia ssió: sortir i anun “Vam tornar amb una mi als rò sí que la vam renovar pe una nova missió, és cert, s mé ta, for més present, més nostres cors, l’hem feta ut, isc nv co m compartit, hem conscient. Hem après, he m trobat amb Jesús. hem fet comunió i ens he coralitzar, proposar, provar, “Ara toca reflexionar, an m he e qu el sar en pràctica tot regir, tornar a provar, po a toc r, ya an unciar, toca acomp rebut, toca sortir, toca an ta. fal fer em sents allà on pugu aprendre i toca estar pre es rò també hi ha moltes gan pe , “Hi ha molta feina a fer s en e qu t romesa i molta gen de fer-la, molta gent comp m-hi!” espera. Poble de Déu, so Maria Victòria Cobo

“Per la meva professió, he assistit a molts congre ssos a Espanya i fora d’Espanya. He conegut moltes person es professionals molt distingits i exc el·lents en les seves matèries . Però, per a mi, aquest Congrés de Laics “Poble de Déu en sortida”, a banda dels coneixement s i testimonis presentats, ha estat una experiència única. Les qualitats humanes, d’amabil itat, de confiança, d’unió, de som riures, de complicitat, mé s enllà de les circumstàncies, mai no ho havia sentit en cap altre congrés. “El nostre grup del Bisbat d’U rgell, tots diferents i de difere nts àmbits de treball de la no stra Església, ha estat un veritable goig; anava molt més enllà de l’aprenentatge, del sab er, de relacions... en tot moment po dia experimentar alguna cos a més que ser companys de grup, en les conferències, en els dif erents àmbits de treball, en les cos es més quotidianes, com via tges, passejades, menjars, beu res, riures i, sobretot, en les Eucaristies i pregàries, he experi mentat que allà no estàve m sols: l’Esperit Sant estava entre nosaltres i em sentia en com unió. “Crec que, com jo, tots i cad ascun de nosaltres hem sen tit l’impuls de l’Esperit per sor tir a donar-nos i portar “l’a mor i l’alegria de la bona” a tots els qui ens trobem en el nostre camí”. Mariví Castaño

“Tor no amb una major consciènci a de la diversitat d’estil s, carismes i op ortunitats d’apropar-se al Cr ist que conviuen en el si de la nostra Esgl ésia, i que malau radament, encara ara i mas sa vegades, es cl ouen en sí mateixes, en le s trinxeres pròp ies de les institucions, grup s, fundacions… “Torno amb la confiança renova da que Jesús continua vi u, present i actu ant en les perifèries del no stre món; amb la inquietud de si la nostra Església és prou capaç de desinstal·lar-se, po sar-se en camí i ac ostar-se a aquestes realita ts, ser presència al costat de les persones. “Torno amb la crida renovada, que em recorda que ha arribat el meu m om ent. És l’hora de reclam ar i d’assumir el s nostres espais de corespon sabilitat en la cons trucció del Regne de Dé u i de fer efectiv a aq uesta hora dels laics i les laiques a casa nostra. Amb la força del seu Esperit”. Ramon Oromí

“Afor tunada i agraïda d’haver pogut anar al Congrés. I alhora una felicitació per l’organització del matei x. Han estat dos dies intensos i molt enriquidors, on hem treballat aspectes tan actuals com la cura del plane ta, la presència a les xarxes socials, etc. I, al matei x temps, valors tan essencials com la vida, la llibertat, la justícia… ple de continguts, d’espais de comunió, de moments de reflexió, d’estones de lleure, etc. Ha estat una petita injecció d’ànims que ens ajudarà a ser millors missioners. Plegats hem de treballar per assol ir el repte: un Poble de Déu en sortida”. Ester Sibís

convincia de bona iè er p ex a n u embres “Ha estat t mutu dels m en m xe ei n co periènvència i de ha estat una ex t, en m al n so s recorda d’Urgell. Per uidora que en q ri en t ol m a istià. Un cia d’Esglési ner del laic cr o si is m y n fa i desvetlla l’a la sortida”. impuls per a Anna M. Villas

“L’organització del Congrés de Laics ha establert difer ents moments i espais de trobada. Aquests em serve ixen per rema rcar dos aspectes d’aquest Congrés. Hi va haver moments de reunió en gran grup. Bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses, laics i laiques ens trobàvem en aquest espai tan diàfan. És una imatge representativa de tota l’Església, cadascú responent a la seva vocació rebuda, però sentint-nos tots Poble de Déu. “Però també hi va haver molt de treball en petits grups, especialment el temps dedicat a treballar els diversos itineraris. La riquesa dels quaranta itineraris amb els seus respectius testimonis i projectes presentats també va plasmar la riquesa d’accions, propostes d’evangelització en tants i diferents camps que els laics i laiques estan portant endavant en l’Església. Veure el mapa de tot aquest ventall de propostes pastorals ens permet entreveure l’acció de l’Esperit que ens empeny a continuar portant l’Evangeli als homes i dones d’avui en el seu lloc i en la seva situació personal”. Mn. Antoni Elvira

Església d’Urgell

Un Congrés per a renovar el compromís laïcal

ls dies 14, 15 i 16 de febrer, més de 2.200 persones de tot Espanya es van reunir a Madrid, després d’un llarg treball per Diòcesis i Moviments, per aplegar-se en el “Congrés de Laics 2020 Poble de Déu en sortida”, convocat per la Conferència Episcopal Espanyola com a culminació del seu pla pastoral. Des de Catalunya hi vam tenir una bona presència participativa de les Diòcesis i els Bisbes i consiliaris, i se’ns van encarregar elements importants, com la presència de Mn. Xavier Morlans en els itineraris, i el Bisbe auxiliar de Barcelona, Antoni Vadell, en l’equip de redacció de la ponència conclusiva. Va ser una experiència eclesial molt joiosa i reeixida, en què hem pogut copsar el pas i l’acció de l’Esperit en tants i tants dels presents. S’havia donat un procés sinodal, entre tots, que reclamarà ara una continuïtat en la vida de les Diòcesis. I ho intentarem també a Catalunya. Comencem un procés que continua obert i que ens exigeix seguir caminant com a Poble de Déu en sortida. Un procés guiat per l’Esperit, present des del principi dels treballs d’aquest Congrés. La intenció és impulsar la conversió pastoral i missionera dels laics dins el Poble de Déu, per donar veu al laïcat, associat i no associat. L’ambient, la joia entre tots, el respecte pel pensament divers, l’acollida i l’escolta, la suma entre tots, la complementarietat de serveis i missions, la receptivitat... han estat una experiència sorprenent i joiosa, i que no semblava fàcil, si atenem a la història més recent d’aquest tipus d’encontres i les dificultats per caminar junts. Déu inspira aquesta obra de comunió i de missió. S’han sembrat les llavors necessàries per renovar i dinamitzar el laïcat, i ara esperem que donarà els seus fruits. La ponència final ho reflectia bé, amb un doble objectiu: d’una banda, presentar les aportacions dels grups de reflexió després del recorregut dels quatre itineraris que havien constituït l’eix central de Congrés; i de l’altra, oferir un escenari de futur immediat que permeti aprofundir en les prioritats que, en un

Església d’Urgell

exercici de sinodalitat, s’han pogut identificar durant aquest procés. Nous reptes, per a ser sal i llum, Església misericordiosa, acollidora i oberta al món d’avui i, sobretot, Església fidel a Jesús i al seu Evangeli. Aquest és el compromís eclesial pres, en continuïtat i comunió amb les propostes del Papa Francesc, i la seva “revolució franciscana”. Cal sortir fins a les perifèries, diàleg i trobada, viure des de la pregària i els sagraments, obertura als que busquen, conrear les llavors de la Paraula, proximitat als pobres i als qui pateixen, anunciar l’Evangeli i estar a gust amb el poble. Potser s’haurà pogut trobar un llenguatge comú del laïcat. S’ha insistit en la vocació i en el protagonisme del laïcat, que ha de trobar camins de participació eclesial, sempre en clau de missió i no de poder; i alhora s’ha obert un procés guiat per l’Esperit. També es va demanar donar resposta a les tres preguntes inicials: Quines actituds hem de convertir? Quins processos hem d’activar? I quins projectes podem proposar?, tenint en compte els quatre itineraris del Congrés: el primer anunci, l’acompanyament, els processos formatius i la presència en la vida pública, que marcaran el treball pastoral del futur, ja que expressen la missió que tenim encomanada com a cristians. Serà fonamental passar d’una pastoral de manteniment a una pastoral de missió, amb processos i projectes pastorals renovats, amb acompanyament real, grups i escoles de formació en la fe, i processos de diàleg i compromís amb la societat civil, cuidant l’acompanyament dels qui s’hi comprometen. Ser Poble de Déu en sortida suposa que la nostra fe adquireix tot el seu sentit quan som capaços de compartir-la amb els qui estan a prop. El Congrés, en cert sentit, resta com obert, i està cridat a constituir el punt de partida de nous camins per al laïcat en comunió. Caldrà deixar-se guiar per l’Esperit! Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Mans Unides d’Urgell col·labora en un projecte de promoció de la dona a l’Estat brasiler de Mato Grosso Ajudarà a millorar les condicions de vida del poble indígena xavante de Marãiwatsédé

ans Unides d’Urgell centrarà la campanya d’enguany en la col·laboració amb un projecte localitzat a Marãiwatsédé, a la regió d’Araguaia Xingu, una de les contrades més pobres i aïllades de l’Estat de Mato Grosso (Brasil). L’objectiu principal d’aquest projecte és millorar les condicions de vida del poble indígena xavante mitjançant l’enfortiment dels grups de dones recol·lectores de llavors i de les estratègies indígenes de gestió mediambiental i territorial. Així, entre d’altres accions concretes, es vol posar en marxa tallers de formació sobre bones pràctiques de recol·lecció i de pesatge, posant especial èmfasi en l’autogestió; sobre formació en aplicacions informàtiques per a la gestió de la recol·lecció i venda de llavors; una producció audiovisual per a la difusió d’experiències de dones recol·lectores; la repoblació d’espècies natives en àrees de reforestació; la perforació d’un pou i la instal·lació d’un dipòsit d’aigua; i dos tallers de lideratge adreçats a les dones xavante. La iniciativa d’aquest projecte va sorgir gràcies a un acord entre entitats socials i mediambientals del nord-est de Mato Grosso, les quals, a partir d’una sol·licitud de la Prelatura de São Félix d’Araguaia, va donar prioritat a una actuació en aquesta terra indígena, considerada com la més devastada de l’Amazònia

El poble xavante viu en condicions precàries repartit en vuit aldees de la regió d’Araguaia Xingu (fotografia: Manos Unidas/Paco Borges). A sota, mapa de situació de la regió, al centre del Brasil.

Església d’Urgell

El projecte vol afavorir la formació en la recol·lecció de llavors per tal de millorar l’economia de la població. A sota, panoràmica d’una aldea del poble xavante (fotografies: Manos Unidas/Paco Borges).

brasilera. Des d’aleshores s’han aconseguit alguns avenços socials, com ara la disminució de la inseguretat alimentària, la recuperació d’algunes àrees degradades, i la millora de les condicions sanitàries i de les captacions d’aigua. Tot i així, encara hi ha molt per fer en relació amb les condicions de vida de les dones. De fet, han estat les mateixes dones del poble xavante les que van endegar el projecte per tal d’enfortir una activitat com la recollecció de llavors, que és la principal font d’ingressos de la comunitat. L’any 2012, el poble xavante va 12

Església d’Urgell

viure un any decisiu per tal de recuperar el seu territori amb el suport dels tribunals, de la fiscalia i de la pròpia contrapart local, a favor del compliment de la sentència que obligava a marxar als ocupants il·legals d’aquelles terres. A partir del 2015 es va començar l’elaboració del Pla de Gestió Territorial i Ambiental, que es va presentar l’any següent a Rio de Janeiro, i arran del qual s’ha impulsat els darrers anys l’assentament de noves aldees (fins a un total de vuit) dels xavante, malgrat que les polítiques públiques en aquest sentit són cada cop més restrictives.

Tot i el pla del 2015, la renda mitjana de la regió és la meitat de la renda mitjana del país, i els municipis on s’ha d’aplicar aquest projecte tenen els pitjors indicadors de la zona, amb un 68% de la població per sota del llindar de pobresa. En els anys 50 del segle passat, en ple auge de les polítiques d’ocupació i expansió de la frontera agropecuària de l’Amazonia, els xavante van ser expulsats de les terres que ocupaven des d’un segle abans. En l’exili, la meitat de la població va morir en poques setmanes a causa de malalties fins aleshores desconegudes per

a ells. El seu territori ancestral va ser transformat en l’explotació de bestiar més gran d’Amèrica Llatina. En la Conferència del Clima celebrada a Rio de Janeiro el 1992, l’empresa italiana AGIP, que en aquell moment era la propietària de les terres, va declarar la seva voluntat de tornar-les als xavante. Tanmateix, i tot i que les autoritats brasileres van reconèixer finalment Marãiwatsédé com a Terra Indígena, una part de les forces polítiques de la regió van intentar impedir el procés de devolució,

En els anys 50 del segle passat, en ple auge de les polítiques d’ocupació i expansió de la frontera agropecuària de l’Amazonia, els xavante van ser expulsats de les terres que ocupaven des d’un segle abans incentivant paral·lelament una ocupació il·legal del territori per part d’altres grups de colons. El 2004, després de mesos de reivindicacions, els xavante van aconseguir recuperar un 15% del seu territori. Es van trobar un paisatge desolat, i van haver de tornar a començar del no-res en unes condicions de gran precarietat en aspectes tan bàsics com l’alimentació, el subministrament d’aigua, l’habitatge, les condicions sanitàries i l’educació. Moltes d’aquestes mancances perduren encara avui, per la qual cosa aquest projecte vol ajudar a posar els fonaments per revertir la situació i ajudar el miler de persones que viuen a Marãiwatsédé, mitjançant l’ajuda directa a 90 dones recol·lectores i 12 homes, a trobar vies per garantir la seva autonomia econòmica i la seva seguretat alimentària, com un primer pas per millorar les seves condicions de vida.

Assemblea diocesana de Mans Unides a Balaguer

L’

1 de febrer va tenir lloc al Santuari del Sant Crist de Balaguer l’assemblea diocesana de Mans Unides d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, junt amb la Presidenta de l’entitat, Teresa Cabanas, i el Delegat Episcopal, Mn. Lluís Eduard Salinas. Es va revisar la campanya del 2019; es van aprovar el balanç econòmic i el pressupost per a enguany; es van presentar els materials de la campanya de Mans Unides per a aquest 2020, així com la previsió d’altres actes que es puguin anar duent a terme al llarg de l’any; i es van comunicar diferents experiències de treball solidari en favor dels països més empobrits. La 60a Campanya de Mans Unides, corresponent al 2019, va registrar a la Diòcesi unes donacions totals de 72.695,50 euros; i la campanya del 2018 es va completar amb 70.959,11 euros. Sobre el que es recull a les Parròquies, es va donar gràcies a Déu per la generositat de tothom, ja que en temps complicats com els actuals hi ha hagut un increment de més de l’1% respecte l’any anterior, passant de 45.090 euros el 2018, als 45.618 recollits el 2019. Mans Unides dona gràcies a tots els Rectors i fidels de les Parròquies per haver mantingut i, fins incrementat, el que recull a través de les collectes. L’Arquebisbe Joan-Enric va compartir l’experiència encara propera del seu viatge a Jerusalem, Ramal·la i Gaza, al gener, en suport als cristians de Terra Santa i en servei a la pau entre Israel i Palestina. Va posar en relleu el bon treball que religiosos, religioses i laics, amb el Patriarcat llatí de Jerusalem i la Custòdia Franciscana, amb cristians d’altres Esglésies i ritus allí presents, realitzen en el dia a dia d’aquelles terres castigades per la violència, la inseguretat i les dificultats contínues per dur a terme la seva missió. Va destacar que gràcies a Mans Unides, entre d’altres, com Càritas espanyola, s’afavoreix molt que a Terra Santa es puguin realitzar projectes de creixement i de servei a la justícia, l’educació, l’atenció a col·lectius desafavorits i, en darrer terme, a la pau per a tots els habitants, sense excloure ningú per la seva confessió religiosa.

L’assemblea de Mans Unides d’Urgell va aprovar els projectes de l’entitat per a aquest any.

Església d’Urgell

CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE El goig i la responsabilitat d’anunciar el missatge de Crist

25 ANYS (1995-2020)

Església d’Urgell

Via Crucis: l’art es fa pregària “Doncs va ser sempre costum que, en arribant a qualsevol dels llocs desitjats, primer es fes allà oració, després es llegís la lliçó corresponent del còdex, es digués un salm apropiat de l’assumpte, i es fes de nou oració”. (Egèria: “Peregrinatio ad loca sancta”, segle IV). / Mn. Jaume Mayoral, Rector d’Agramunt

Via Crucis de l’església de la Sagrada Família d’Urgell a La Seu, tallat en fusta de noguera per l’escultor Tomàs Bel.

l fragment que encapçala aquest escrit pertany a la crònica del pelegrinatge a Terra Santa que va fer Egèria a final del segle IV. En la crònica es recullen, entre altres coses, els actes que es feien a Jerusalem i altres llocs al voltant de la celebració de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Natzaret, i ja es refereix a un itinerari que feien els cristians pels llocs del camí de Jesús al Gòlgota (o Calvari). Des de sempre hi ha hagut un interès devot per recordar i reviure els darrers dies de la vida de Jesús; i en la mesura que els viatges a Terra Santa no estaven a l’abast de tothom, els fidels van buscar en elements de pietat popu-

lar i pregària aquesta aproximació, entre els quals el Via Crucis, també anomenat Estacions de la Creu i Via Dolorosa. El primer en introduir el Via Crucis com a exercici de pietat popular va ser el beat Àlvar, vers l’any 1420. Però no va començar a agafar volada fins al segle XVII, quan a les esglésies d’arreu del món es començà a installar a l’interior, o en un camí exterior (en aquest sentit és interessant el Via Crucis de Balaguer, que condueix des de la ciutat fins a dalt al Santuari del Sant Crist), o en els claustres d’alguns monestirs. L’any 1742, el Papa Benet XIV demanà als Rectors de les Parròquies que tinguessin representacions del

Via Crucis en les esglésies. Els franciscans el van divulgar i el van fer cada vegada més popular, especialment a través del frare Sant Lleonard de Porto Maurizio (1676-1751), quan l’any 1750 va donar forma a la pregària de les estacions del Via Crucis al Coliseu. Des d’aleshores ençà, cada any els Papes resen en aquest lloc de Roma el Divendres Sant. Per fer més entenedor aquest viatge espiritual als Sant Llocs amb un exercici de pregària i de record dels moments viscuts per Jesucrist, i a la vegada transmetre més intensament allò que va viure el natzarè, es van començar a fer petites peces elaborades amb clara vocació artística que narraven visualment i d’una manera Església d’Urgell

ordenada fins a catorze estacions o moments finals de la vida de Jesús, que van generalitzar els franciscans (encara que van anar variant al llarg de la història). Així, al costat de representacions ben senzilles, hi trobem admirables obres d’art que omplen, fins als nostres dies, els murs interiors de les esglésies. El temps de Quaresma torna a posar en primer pla a les nostres Parròquies la pregària del Via Crucis, seguint l’itinerari de les catorze estacions tots els divendres. La funció d’aquesta devoció és ajudar els fidels a fer un pelegrinatge espiritual

pels moments de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús, amb un seguit de oracions, textos neotestamentaris i meditacions que configuren la mateixa pregària del Via Crucis. Són catorze estacions o moments per contemplar el camí que féu Jesús des del moment en què va ser condemnat a mort per Ponç Pilat fins a l’arribada al Calvari, on serà crucificat. El Papa Sant Joan Pau II va fer l’any 1991 una nova proposta de les estacions del Via Crucis, amb la qual es volia que totes elles tinguessin la base bíblica dels texts canònics dels Evangelis:

La imatge de la Sagrada Família que presideix el presbiteri, esculpida en pedra arenosa blanca, també és obra de Tomàs Bel. A la dreta, detall de la primera i la darrera estació del Via Crucis.

Església d’Urgell

Primera estació: Jesús és condemnat a mort. Segona estació: Jesús porta la creu a coll. Tercera estació: Jesús cau per primera vegada sota el pes de la creu. Quarta estació: Jesús troba la seva mare, la Verge Maria. Cinquena estació: El Cirineu ajuda Jesús a portar la creu. Sisena estació: La Verònica eixuga la cara de Jesús. Setena estació: Jesús cau per segona vegada a terra. Vuitena estació: Jesús consola les dones de Jerusalem.

Novena estació: Jesús cau per tercera vegada a terra. Desena estació: Jesús és despullat dels seus vestits. Onzena estació: Jesús és clavat a la creu. Dotzena estació: Jesús mor en la creu. Tretzena estació: Jesús és davallat de la creu.

1924 – 2014), format a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Bel va tallar les catorze estacions del Via Crucis en fusta de noguera l’any 1961, i, amb els seus 18 metres de llarg, ocupa la major part del mur occidental de la nau del temple. El conjunt de l’obra té una composició de figures amb

en la seva composició i narració dels darrers moments de la vida de Jesús. Les línies rectes es fan ben presents, destacant encara més la intensitat narrativa de cadascun dels quadres, i remarcant de manera nítida l’elegant simplicitat formal del conjunt i l’expressivitat de cadascuna de les figures que ens conviden a contemplar i a re-

A la paret nord del temple, dessota de l’orgue, hi són representats els quatre Evangelistes en els vitralls fets per Josep Maria Blay.

Catorzena estació: Jesús és collocat en el sepulcre. Una singular obra d’art Entre els molts i molt destacables exemples de Via Crucis que tenim a la Diòcesi d’Urgell, en aquesta ocasió voldria suggerir als lectors d’Església d’Urgell el que es troba a l’església de residencia de la Sagrada Família de La Seu d’Urgell (coneguda popularment a la ciutat com “La Punxa”, per la forma en què culmina la teulada de la torre de l’edifici). L’autor d’aquesta obra d’art és l’escultor Tomàs Bel (Barcelona,

formes geomètriques, buscant la simplificació dels elements que hi apareixen, especialment les representacions de Jesús i dels altres personatges bíblics del Camí de la Creu, de la Via Dolorosa que va ser forçat a recórrer a la ciutat de Jerusalem, ara fa 2.000 anys. Així, hi veiem un Jesús de Natzaret que va il·luminant les diferents estacions amb una configuració esvelta, on l’austeritat embolcalla tot i tots els personatges de l’Evangeli. Bel vol transmetre un to de serenitat, no busca un dramatisme descarnat

memorar els passatges evangèlics sobre les darreres hores de la vida de Jesús a la terra. La força de les imatges representades permet als fidels i visitants de l’església poder aprofundir en l’espiritualitat del treball escultòric i pregar davant la recreació material d’alguns dels moments més fonamentals de la fe catòlica. La bellesa d’aquesta magnífica obra de l’art del segle XX excel·leix encara més en formar part de la que és sens dubte un dels millors exponents de l’arquitectura religiosa Església d’Urgell

contemporània del nostre Bisbat: l’església de la Sagrada Família. Aquest “retaule-Via Crucis” que va acompanyar la vida de tantes novícies de l’Institut de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell als anys 60 i 70 del segle passat, i ara ens acompanya a tots aquells que ens atansem a visitar, a gaudir i a pregar al voltant d’una esplèndida obra d’art que se’ns desplega com una Bíblia oberta per poder endinsar-nos en el misteri de la fe i la pregària. Aprofitant la visita al Via Crucis no deixem d’admirar la resta de l’església, dissenyada pels arquitectes Josep Maria Serra de Dalmases i Josep Puig Torné, oberta al culte el 5 de juliol de l’any 1959. L’interior del temple és una gran nau rectangular, la qual acull un seguit d’obres artístiques que formen part i enriqueixen l’ampli patrimoni cultura i religiós de la Diòcesi d’Urgell. El mateix Tomàs Bel esculpí en pedra arenosa blanca la imatge de la Sagrada Família que presideix el presbiteri. I hi trobem també l’esplèndid vitrall de la paret oriental, “Els dies de la Creació”, 18

Església d’Urgell

A l’església també es poden contemplar dos vitralls de Gerald d’Alton Henderson: “Els dies de la Creació” (a dalt) i “El Naixement”.

obra de Gerald d’Alton Henderson, que és així mateix l’autor del vitrall “El Naixement”, just al costat de l’entrada de la sagristia. O els vitralls que tanquen el mur nord de l’església, fets per Josep Maria Blay, en els quals estan representats els quatre

Evangelistes. I a la part exterior del mateix mur, com suspesa en la façana de l’església, destaca una escultura d’estil cubista de tres metres i mig d’alçada que representa la Sagrada Família, feta en ceràmica per Maties Palau.

Càtedra de Pensament Cristià

El posthumanisme com a horitzó. Algunes perplexitats

l punt d’arribada de la ideologia transhumanista és el posthumanisme. El prefix post és clar i distint per si mateix. Es refereix a allò que ve després de l’humà. Evoca la idea d’un ésser que ja no és pròpiament humà, sinó una nova realitat, una nova espècie, el començament d’una nova estirp. ¿Què és, però, un ésser posthumà? Els posthumans són l’objectiu a assolir, el terme final dels transhumanistes. No són una realitat, encara, però és l’horitzó escatològic d’aquest moviment. És l’home del futur, que es configura a si mateix gràcies a la tecnologia.

Els posthumans no són una realitat, encara, però és l’horitzó escatològic del moviment transhumanista Un ésser posthumà, en l’imaginari transhumanista, és resistent a la malaltia i impermeable a l’envelliment; disposa d’una joventut i d’un vigor etern; exerceix control sobre els seus propis desigs, sobre els seus humors i estats mentals; és capaç d’evitar els sentiments de fatiga, de ràbia o d’indignació per foteses; té crescuda la capacitat per al plaer, per a l’amor, per a la sensibilitat estètica i per a la serenitat; experimenta nous estats de consciència que els cervells humans actuals no

poden viure. Els éssers posthumans podran ser fins i tot completats amb intel·ligències artificials. El posthumanisme es perfila com una nova utopia, però lligada a l’antropotècnia; és a dir, a la tecnologia aplicada a l’anthropos. Es tracta d’una proposta d’utopia que té com a missió canviar el fatalisme del naixement per un naixement opcional o bé per una selecció prenatal. Transcendir el cos és, doncs, alliberar l’ànima humana de la seva presó i permetre-li que visqui eternament. Partint del principi platònic que la immortalitat de l’ànima està condicionada pel seu deslligament del cos biològic després de la mort, els transhumanistes pretenen alliberar-se del cos abans de la mort, tot substituint el cos biològic per un cos-màquina que no sigui de caràcter orgànic. Els posthumanistes creuen que, gràcies a les biotecnologies, no serà necessari travessar el llindar de la mort per accedir a la immortalitat de l’ànima. Si el cos és concebut com una presó per a l’ànima, el que convé, segons ells, és alliberar-lo dels seus límits i reemplaçar-lo per un altre cos més dòcil i més durable. Si el cos humà es regeix per principis mecànics, tesi fonamental del mecanicisme cartesià, es pot reemplaçar per qualsevol cos mecànic que tingui el mateix funcionament. Segons els transhumanistes, el que fa l’ésser humà superior a la resta d’animals és una organització més

complexa. En el transhumanisme, l’ànima no ve del món de les idees, ni té una participació en el món diví. És redueix a un flux i procés d’informacions. Segons aquest moviment, aquest núvol d’informació que és cada ésser humà en el seu interior, pot ser traslladat d’un cos

El posthumanisme es perﬁla com una nova utopia, però lligada a l’antropotècnia; és a dir, a la tecnologia aplicada a l’anthropos biològic a un cos màquina. De la mateixa manera que es pot transferir la informació d’un artefacte a un altre, també es pot transferir l’esperit de l’home del cos biològic al cos màquina. Aquesta visió del cos heretada del dualisme antropològic planteja, però, molts interrogants. El cos humà és un lloc d’experiència, de sensacions i d’emocions, és un llenguatge que ens permet articular tota mena d’estats d’ànima, des de l’alegria fins a la tristesa. No és una màquina perfecta que executa ordres. També és molt discutible aquesta reducció de l’aspecte no material de l’ésser humà a una compilació d’informacions calculables i quantificables. La presa en consideració de les ideologies filosòfiques subjacents al posthumanisme permeten entreveure que, més enllà del caràcter fantaEsglésia d’Urgell

siós de la ideologia posthumanista, s’hi amaga una concepció de l’ésser humà millorat per la tècnica. El relat dels transhumanistes és clar: l’humanisme ha estat superat.

El subjecte metafísic permanent s’esvaeix i l’home queda concebut com una naturalesa mal·leable, com un ésser per fabricar, com l’objecte de la seva mateixa elaboració. Entès

turae”; és a dir, substància individual de naturalesa racional. Boeci hereta i assumeix el concepte aristotèlic de substància com allò que roman en si mateix, com allò que no muda, a

Els posthumans són l’objectiu a assolir en l’imaginari transhumanista.

Després de Copèrnic (la Terra ha deixat de ser el centre del cosmos), després de Charles Darwin (l’ascendència animal de l’home), després de Sigmund Freud (l’home està determinat per l’inconscient), advé la idea, expressada per Peter Sloterdijk que la separació entre l’humà i el no humà és fluïda i relativa. Segons J. M. Besnier, les discontinuïtats metafísiques són reemplaçades per continuïtats postmetafísiques. El posthumanisme se sosté sobre tres grans desplaçaments tècnics i antropològics: l’animalització de l’home, la humanització de l’animal i la mecanització d’allò vivent. Segons els posthumanistes, allò que caracteritza l’ésser humà és el canvi. L’ésser humà apareix com un ésser transitori, com una crisàlide que espera revestir-se de la seva forma definitiva. La fatiga de si mateix (la fatigue d’ètre soi, com diuen els transhumanistes francesos) domina el pensament posthumanista i, a la vegada, expressa la voluntat de transcendir-se a si mateix. 20

Església d’Urgell

així, el cos, el temps, l’espai i la relació amb l’altre no defineixen més els contorns substancials de l’ésser humà. Tot pot canviar, tant l’home com la dona; tot pot ser diferent de com ha estat, perquè no hi ha

Segons els transhumanistes, de la mateixa manera que es pot transferir la informació d’un artefacte a un altre, també es pot transferir l’esperit de l’home del cos biològic al cos màquina res que romangui, cap estructura subjacent eterna. Els transhumanistes reivindiquen, clarament, la negació d’una referència substancial en la persona. La clàssica definició de Boeci (480-526), el darrer filòsof romà, és posada en qüestió. Segons l’autor de “De la consolació de la filosofia”, la persona és “individua substantia rationalis na-

diferència de l’accident que no subsisteix per si mateix, sinó per alio. En la cosmovisió posthumanista, el cos humà pot ser modificat biotecnològicament i les informacions que configuren l’intangible de cada persona també poden ser alterades, modificades i augmentades. El jo subsistent, doncs, es dissol. Els posthumanistes, en conseqüència amb aquesta desubstancialització de l’ésser humà, consideren que el concepte d’home modern és una abstracció, que la noció d’home mai no ha estat altra cosa que un projecte, i que la “Declaració Universal dels Drets de l’Home” (1948) no ha estat res més que un compromís. La fatiga per la finitud, per la temporalitat, per la malaltia, pel dolor, en definitiva, per la vulnerabilitat, motiva aquest projecte d’un ésser nou, el de l’home millorat, fabricat, que transcendeixi les vulnerabilitats lligades a la condició natural. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

El raconet de la mística

A l’abast de tothom

bans de decidir-se a iniciar seriosament la pràctica de l’oració contemplativa, hom patirà dubtes de tota mena, més que res per la por de perdre el temps. Estem acostumats a basar-nos sempre en el treball de les facultats mentals, tant en els afers temporals com pel que fa a la nostra vida interior. Pel que fa a aquesta darrera, ja n’hem exhaurit tot el fruit que en podíem esperar, després d’haver meditat tant de temps sobre Crist, el Déu tri, la Verge, els sants, tots els misteris de la fe, fins i tot a través dels escrits dels Pares i dels mestres espirituals. Per a l’autor anònim anglès [esmentat sovint en aquest Raconet], els qui tenen més dificultats davant aquesta pràctica són els savis i els entesos, com ara els teòlegs i filòsofs, absorts com estan per les noves especulacions sobre teologia i, fins i tot, per les darreres descobertes de les ciències naturals. Per contra, al seu parer, la

gent senzilla, inclosos principiants, poden entendre-ho fàcilment, perquè es tracta, senzillament, de quedar-se amb un sol concepte elemental: “Pensar i sentir que Déu és o existeix; no com o què és, sinó que és o existeix”.

Es tracta, senzillament, de quedar-se amb un sol concepte elemental: “Pensar i sentir que Déu és o existeix; no com o què és, sinó que és o existeix” I hi afegeix: “Una pràctica tan simple que inclús el rústec més analfabet pot trobar en ella un camí amb la unió real amb Déu en la dolça simplicitat del perfecte amor”. ¿No és aquest mateix el sentit d’aquest verset de l’Apocalipsi (11, 16) on llegim: “Gràcies, Senyor, Déu de l’univers, el qui és i el qui era”? O també aquelles paraules de Moisès als hebreus, a Egipte: “El qui és m’ha enviat a vosaltres”.

Ningú com l’autor anònim anglès no ens pot ajudar a comprendre la bondat, la simplicitat i la senzillesa amb què ens podem arriscar a posar a la pràctica l’oració contemplativa proposada. Seleccionem unes quantes cites que ens seran de gran ajut: “Així doncs, endinsa’t en el més profund de la teva ànima i pensa en tu d’aquesta manera simple i elemental... No pensis en el que ets, sinó que ets o existeixes... Oblida’t de la teva misèria i dels teus pecats, i en aquest simple nivell elemental pensa només que ets allò que ets... Pren el bon Déu tal com és i aplica’l al teu jo malalt tal com ets. O, dit d’una altra manera, eleva el teu jo, tal com ets, i que el teu desig arribi a tocar Déu bo i misericordiós, tal com és, ja que tocar-lo és salut eterna... De fet, res no importa ara sinó el lliure oferiment a Déu d’aquella consciència del teu ésser nu”. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. Església d’Urgell

“Me’n llepava els dits”

“G

ràcies, padrina, perquè ens fas conèixer la història de Cal Jarca, del Forn i de Canillo”. Les paraules d’agraïment de les nétes, Andrea i Àngela, obriren la presentació del llibre de la padrina Conxita: “Me’n llepava els dits”. Els joves estudiants treuen un excel·lent en història universal. Estat connectats amb l’altre cap de món. Les beques Erasmus o les competicions internacionals de patinatge els fan savis en mundologia, però, com digué l’Àngela, els joves no saben “què és un freginat”. A mi em fa pena que els joves de la Parròquia no hagin après a fer la coca de canal o de paella, patrimoni cultural culinari dels canillencs. La Conxita, a la Pasqua de 1996, s’endugué el primer premi amb la coca de

Una persona gran és una biblioteca de saviesa. Cal que els deixem espais perquè ens parlin més paella. Les nétes han emocionat el públic que omplia de gom a gom la sala del Palau de Gel, en la posobra de la Festa dels Reis, en lloar la padrina de 83 anys dient: “Cadascuna de les receptes de “Me’n llepava els dits” és una història d’amor que ve de les arrels profundes de Cal Jarca de Prats de Canillo”. El Francesc tingué un problema en agafar el micròfon. No sabia si parlar com a gendre de la Conxita o com a Cònsol de Canillo. Felicità la Conxita pel regal que ens ha fet completant el primer llibre, “Me’n recordo com si fos avui”, amb el segon, “Me’n llepava els dits”. El Cònsol gendre afirmà que una persona gran és una biblioteca de saviesa. Cal que els deixem espais 22

Església d’Urgell

perquè ens parlin més. Necessitem escoltar la gent gran perquè són la nostra gran gent. Quan ens parlen, hem de prendre apunts no sols de receptes sinó també de dites, noms de la Parròquia, costums, tradicions, enginys... que cauen en el món de l’oblit.

pre un veïnat molt ben avingut”. Ho he sentit dir moltes vegades al local social de la gent gran de Canillo. La Rosita, del seu mandat al capdavant de la Conselleria de Benestar Social ens ha deixat el menjador per a la gent gran “Com a casa”. La Rosita ha dit de la Conxita: “És un model a seguir.

Les nétes de la Conxita de Cal Jarca (al centre), durant la presentació del llibre “Me’n llepava els dits”.

“Per què al Forn hi ha Cal Borró i Cal Borronet?” He preguntat entre partida i partida de botifarra. El Climent ens ho explicà: “L’hereu es quedava a la casa pairal i conservava el nom. El cabaler, en formar una nova família, prenia el nom diminutiu, Borronet”. El Francesc ens sorprengué perquè les paraules que digué com a Cònsol foren les millors paraules que podia dir com a gendre; i les paraules que pronuncià com a gendre, foren el millor missatge que un Cònsol podia comunicar als ciutadans de la Parròquia: “El millor respecte i veneració que podem professar a la gent gran és escoltar-los i aprendre, com ho han fet i fan l’Andrea i l’Àngela de la seva padrina”. La Rosita del Cal Borró parlà del llibre de la Conxita com a veïna del Forn. “Al Forn hem format des de sem-

Les persones no es poden quedar tancades a casa. Els hem de facilitar la participació a les activitats per a la gent gran que s’organitzen a “Com a casa” i al local social de la gent gran. Han de relacionar-se. És la millor manera per mantenir-se en forma i, sobretot, d’enriquir-se afectivament, fent front a la soledat que viuen tantes persones grans”. La paraula és una bonica forma d’acariciar-se. La família Camp-Torres m’ha fet l’honor de confiar-me el pròleg. També, el de parlar en la presentació al Palau de Gel. “El llibre de receptes de cuina de la Conxita m’ha recordat el llibre que eren la Ramona de Cal Martí i la meva germana Teresina, les primeres cuineres dels infants de colònies al Casal Sant Serni. Només sabien cuinar com a casa. Els veïns del carrer Gran lloaven el perfum dels macarrons i

les ales de pollastre. L’inspector de sanitat de torn em confiava: “Per la cuina podem conèixer la qualitat de les colònies que s’ofereixen als infants. Aquí la cuina és la més saludable, com ho són les colònies que, quan s’inventaren ara fa 100 anys a Catalunya, es deien colònies de salut”. El llibre que m’ha dedicat la Conxita l’he ofert a la Mare de Déu de Meritxell. Tots els veïnats de la Parròquia de Canillo l’estimen, a la Meritxell. Però els veïns de Prats, una mica més. Diuen els Usos i Costums que “fan veïnat Mare de Déu de Meritxell i Prats”. La meva Confident, a qui el meu amic mossèn Josep del Santuari de la Cisa anomena La Mestressa, ha somrigut. I com a bona Mestressa ha volgut correspondre a la generositat de la Conxita amb una carta de menús per a tots els qui compren “Me’n llepava els dits”: ENTRANTS: 1.- Benedicció: “Quants més serem a taula, la joia és més gran”. 2.- Estimar-se més. 3.- Valorar el que tenim. 4.- Somriure. 5.- Complir les promeses. 6.- Ser humil. 7.- Donar importància als detalls. PLATS PRINCIPALS: 1.- Respectar les diferències. 2.- Saber escoltar. 3.- Mirar amb el cor. 4.- Creure en tresors i somnis. 5.- Acceptar les errades pròpies i les dels altres. POSTRES: 1.- Donar gràcies al bon Déu i Senyor. 2.- Tenir sentit de l’humor i una vida sana. 3.- Tenir cura de la terra. SOBRETAULA: 1.- Tocar el violí com l’Andrea, el saxo com el David i la viola com el Cerni al dinar de Nadal de la gent gran a AINA. 2.- Viure cada dia estimant. 3.- Cantar alguna cançó. 4.- Conservar la pau al cor. 5.- Viure el present en plenitud, en tot moment. 6.- Jugar una partida de parxís o de botifarra. Si ens llepem els dits amb el llibre de la Conxita, amb la carta de menús de la Mare de Déu de Meritxell a mi se’m fa la boca aigua. Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

Dietari JORNADA DIOCESANA DE VIDA CONSAGRADA A BALAGUER La tarda del dissabte 1 de febrer, festejant ja les primeres Vespres de la festa de la Presentació del Senyor, un bon nombre dels membres de les congregacions de vida consagrada de la Diòcesi van tenir la seva trobada festiva al Santuari del Sant Crist de Balaguer, convocats per l’Arquebisbe Joan-Enric, i en la qual fou presentat el nou Delegat diocesà per a la Vida Consagrada, Mn. Joan Pujol, Rector i Arxiprest de Balaguer. En aquesta data tota l’Església agraeix i prega pels membres dels diversos carismes que s’agrupen en la vida consagrada: ermitans, verges consagrades, monjos, religiosos contemplatius i de vida activa, instituts de vida apostòlica i laïcat amb especial consagració. La jornada diocesana aplegà membres de quasi totes les comunitats presents al Bisbat, acollits per les Germanes Clarisses de Balaguer. Van compartir el rés de Vespres, amb una homilia breu de l’Arquebisbe en la qual remarcà el goig per la festa de la Presentació del Senyor, Llum que es revela a les nacions, que ens il·lumina, com el sol a la lluna, perquè la reflectim arreu del món i tots donin glòria al Pare del cel. Agraí 24

Església d’Urgell

Un bon nombre dels membres de les congregacions de vida consagrada de la Diòcesi es van aplegar al Sant Crist de Balaguer en la festa de la Presentació del Senyor.

la fidelitat i la presència mantinguda i eficaç de les comunitats de vida consagrada i els animà a viure en totes les edats de la vida la joia del seu lliurament total i abandonat en mans del Senyor. Al final de les Vespres, Mn. Joan Pujol adreçà als presents unes paraules posant-se a disposició de totes les comunitats, i després, al Monestir de les Germanes Clarisses de Balaguer, va tenir lloc un berenar i un temps joiós de convivència entre tots els assistents.

JORNADA DE FORMACIÓ PERMANENT PER ALS PREVERES I DIAQUES D’URGELL El 3 de febrer va tenir lloc al Santuari del Sant Crist de Balaguer la segona jornada de formació permanent

del curs per als preveres i diaques d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe JoanEnric. El ponent fou el Dr. Salvador Pié Ninot, teòleg, professor d’Eclesiologia a la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i expert de diverses comissions pontifícies. Després de la Pregària de Tèrcia i les informacions diocesanes que va aportar l’Arquebisbe Joan-Enric, el Dr. Pié pronuncià dues ponències: sobre el Concili Provincial Tarraconense (CPT), en escaure’s enguany el 25è aniversari de la seva celebració, i sobre la sinodalitat a l’Església. En la primera, reflexionà sobre els trets essencials dels quatre grans capítols que formaren el CPT: anunciar l’Evangeli a la nostra societat; la Paraula de Déu i els sagraments en

les nostres Esglésies; La sol·licitud pels més pobres i marginats; i la comunió eclesial i la coordinació interdiocesana de les nostres Esglésies. Destacà que el CPT fou un esforç per tal d’aplicar a l’Església de Catalunya el Concili Vaticà II i resumí els quatre blocs temàtics a la llum del document magisterial fonamental del Papa Francesc, l’Exhortació apostòlica “Evangelii gaudium”, tot subratllant com el tema de l’anunci de l’Evangeli a la societat i el tema de la sol·licitud pels més pobres són temes que el Papa Francesc estructura clarament en la seva exhortació apostòlica declinant-los d’una forma molt més concreta i explícita. A la segona conferència, el Dr. Pié va tractar principalment sobre el tema de

El Dr. Salvador Pié Ninot fou el ponent de la segona jornada de formació permanent del curs per als preveres i diaques d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric.

la sinodalitat, que té les seves arrels fonamentals en la categoria teològica “Poble de Déu”, la qual permet englobar dins d’ella tots els membres: Bisbes, preveres, diaques, consagrats, laics... que encara que tinguin carismes diferents tenen la mateixa dignitat a partir del Baptisme (Lumen gentium, 12). El Poble de Déu és infal·lible en el “in credendo”; és a dir: quan creu no s’equivoca, encara que no trobi les paraules adients per a expressar la seva fe. Déu dóna a tots els batejats, a tots els fidels, un instint de fe, el “sensus ﬁdei”, que els ajuda a discernir el que realment ve de Déu (DV 8, LG 12). De fet, per al Dr. Pié, el “sensus ﬁdei” és la clau hermenèutica per comprendre la teologia de la sinodalitat que subratlla sobretot el Papa Francesc. El ponent va destacar també com la Constitució apostòlica “Episcopalis communio” del Papa Francesc, sobre l’estructura del Sínode dels Bisbes, accentua l’element fonamental de la consulta al Poble de Déu i de l’Església

sinodal en què l’exercici del primat petrí rep una major llum gràcies al que al Papa Francesc li agrada anomenar el “primat diaconal”, expressió que ha utilitzat ja sis vegades per descriure el primat petrí. El significat de “primat diaconal” és presentat pel Papa Francesc lligat a la formulació paradigmàtica de Sant Gregori Magne del “Servus Servorum Dei”. Un ric diàleg entre els assistents i el ponent i un dinar de germanor entre tots els assistents clogué la joiosa jornada formativa.

TROBADA DELS DELEGATS EPISCOPALS DE LES CÀRITAS DIOCESANES DE CATALUNYA El 3 de febrer es van reunir a la seu de Càritas Catalunya a Barcelona els Delegats Episcopals de les Càritas diocesanes de Catalunya. Una reunió programada i urgida des de la mateixa Assemblea de Càritas Catalunya, que va demanar un espai de trobada dels Delegats, presidits pel Bisbe delegat de Càritas a la Conferència

Episcopal Tarraconense, el Cardenal Joan Josep Omella, que va acompanyar la trobada. La reunió va començar amb una pregària a partir del missatge del Papa Francesc per a la III Jornada Mundial dels Pobres (2019). Tot seguit, el Delegat Rpiscopal de Cáritas Espanyola, Rv. Vicente Martín, va impartir una ponència sobre la figura del Delegat, titulada “El Delegat Episcopal de Càritas davant els reptes de l’acció caritativa i social”, en la qual va reflexionar sobre la realitat d’un món i una societat canviants, aprofundint en una aproximació teològica i pastoral al Déu de Jesús i la causa dels pobres, per acabar amb una suggeridora presentació de la figura del Delegat com a ministeri al servei de la caritat eclesial. Després hi va haver un temps per a l’intercanvi d’experiències de les realitats que es viuen a les diferents Diòcesis; i al final del dia es va fer present el President de Càritas Catalunya, Francesc Roig,

que també va oferir la seva visió i percepció sobre la figura dels Delegats i el seu encaix necessari en la tasca de les Càritas Diocesanes i de l’Assemblea de Càritas Catalunya. Abans d’acabar la reunió, Mons. Omella i els Delegats van anar fins l’oratori per presidir un dels moments més simbòlics i eclesials per a tots els preveres i diaques presents, la benedicció de les estoles amb els logotips de Càritas i de Caritas Internationalis. Un moment de pregària i l’oferiment d’un símbol de la tasca eclesial dels Delegats per a les celebracions religioses, que alhora volia ser com un enviament a la tasca d’acompanyament de les respectives Càritas en el seu vessant més espiritual.

DEBAT SOBRE LA RELACIÓ ENTRE CATÒLICS I ORTODOXOS El vespre del dilluns 3 de febrer va tenir lloc a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna, a Barcelona, una conferència de l’Arximandrita de

Els Delegats Episcopals de les Càritas diocesanes de Catalunya es van reunir a la seu de Càritas Catalunya a Barcelona. Església d’Urgell

El Director voluntari de Càritas d’Urgell (a la dreta) participà a les XVIII Jornades diocesanes de Càritas Zamora. L’Arximandrita de l’Església ortodoxa ucraïnesa, P. Cyril Hovorun (al centre de la taula), dissertà a la Facultat Blanquerna sobre la relació entre catòlics i ortodoxos.

l’Església ortodoxa ucraïnesa, P. Cyril Hovorun, sobre “La relació entre els catòlics i els ortodoxos, estat de la qüestió”. L’acte estava organitzat per la Fundació Joan Maragall, i hi va intervenir com a moderador el President de la Fundació, Dr. David Jou. El Director de Blanquerna, Dr. Josep M. Carbonell, va presentar el ponent. Entre els assistents hi eren l’Arquebisbe d’Urgell i altres autoritats i persones interessades en el diàleg ecumènic. El P. Hovorun va dissertar en anglès de forma didàctica sobre els problemes del cisma d’Orient que va marcar la separació dels dos pulmons de l’Església, i els actuals reptes teològics, pastorals i espirituals que unes bones relacions reclamen, així com temes concrets com l’enfrontament per Ucraïna entre els ortodoxos, amb el patriarcat de Moscou i el de Constantinoble, entre d’altres. Caldrà ser pacients, acostar-se, estimar-se i cercar camins de cooperació. 26

Església d’Urgell

EL DIRECTOR DE CÀRITAS D’URGELL IMPARTEIX UNA JORNADA DE CONSCIENCIACIÓ ECOLÒGICA A CÀRITAS ZAMORA El 29 de gener, el Director voluntari de Càritas diocesana, Josep Casanova, d’Urgell participà a les XVIII Jornades diocesanes de Càritas Zamora, enguany centrades en la qüestió ecològica i emparades sota el paraigua de l’Encíclica del Papa Francesc “Laudato si”. Durant la seva intervenció, Josep Casanova va explicar el projecte integral Eco-canvi, en el qual es pro-

posen diferents accions per aconseguir una ecologia integral. “Pensàvem que el tema del medi ambient era una qüestió de recursos, però l’Encíclica ens recorda que l’ecologia és una qüestió humana: desigualtat i emergència climàtica estan interrelacionades”. Així doncs, sota el lema “Si cuides del planeta, combats la pobresa”, el projecte Eco-canvi s’estructura en tres línies d’actuació: crear consciència ecològica de manera col·lectiva; crear propostes concretes, visibilitzar i implicar la població; i treballar perquè els projectes d’economia social interrelacionin l’àmbit social amb l’ambiental. Finalment, va esmentar iniciatives concretes que

es duen a terme des de Càritas d’Urgell, com l’Espai Grapats i l’empresa d’inserció Nougrapats.

CONFERÈNCIA DEL DR. TORRALBA A GUISSONA SOBRE L’ECOLOGIA INTEGRAL La Parròquia de Guissona va organitzar el 4 de febrer una conferència del Dr. Francesc Torralba, que va reunir un centenar llarg de persones a la sala de plens de l’Ajuntament. Hi van ser presents el Rector, Mn. Ramon Balagué, i el Consell de Pastoral de la Parròquia, així com diferents representants de l’Ajuntament. El Dr. Torralba va parlar de “l’eco-espiritualitat i

Més d’un centenar de persones es va aplegar a la sala de plens de l’Ajuntament de Guissona per escoltar la conferència del Dr. Torralba.

la cura de la Creació”. Va centrar la seva anàlisi en les actituds que cada individu pot adoptar en la seva particular relació amb l’entorn natural, que van des de la indiferència absoluta fins a la total identificació, oblidant el valor de la persona humana. Cal tenir cura del regal de la Creació però sense identificar-nos-en, i posant sempre al centre la persona humana. Va destacar així mateix el perill d’instrumentalitzar la natura quan allò que hom pretén és tan sols l’obtenció d’un determinat benefici material; actitud que, portada al seu extrem, du aparellada la destrucció de l’entorn natural, com passa a l’Amazònia i a d’altres llocs del planeta Però també hi ha el perill de deïficar la natura oblidant que l’home n’ha de ser el centre. Hi ha un deure ètic de preservar la natura, de mantenir-hi un tracte responsable amb ella, que permeti perpetuar la seva conservació per a les generacions futures. En aquest sentit, el plantejament del Dr. Torralba va recordar allò que el biòleg Josep Maria Mallarach va explicar en la conferència programada el passat novembre dins el cicle de diàlegs organitzat per la Parròquia de Guissona.

REUNIÓ INTERDIOCESANA DELS DELEGATS DE MISSIONS DE CATALUNYA Els Delegats de Missions dels Bisbats amb seu a Catalunya es van reunir els dies 4 i 5 de febrer al Santuari de Loreto de Tarragona.

Els Delegats de Missions de les Diòcesis catalanes van tractar diverses qüestions relacionades amb el seu àmbit de treball.

Hi va assistir el Delegat de Missions d’Urgell, Mn. Jaume Soy. Les paraules del Papa Francesc després de la celebració del Mes Missioner Extraordinari (“És vital que l’Església surti a anunciar l’Evangeli a tothom, a tots els llocs, en totes les ocasions, sense retards i sense por”) van situar la reflexió i el diàleg dels participants sobre l’acció missionera. Van constatar que l’estil de vida dels missioners i missioneres és valuós i decisiu com a resposta a situacions de gran vulnerabilitat (empobriment), mentre transmeten forts valors cristians des de la seva vocació evangelitzadora (lliurament al Crist, servei i caritat) i aportant un testimoni necessari en la pastoral ordinària de les nostres Diòcesis. A la reunió, presidida per Mons. Enric Benavent, Bisbe de Tortosa i coordinador de Missions a la Conferència Episcopal Tarraconense, es van revisar diverses qüestions relacionades amb les escoles concertades, i es van programar dues reunions, al febrer i al març, amb la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. També es va tractar de la relació de les Delegacions

de Missions amb els Mitjans de Comunicació (creant un equip conjunt responsable en aquest àmbit), es va fer una valoració de la pròxima celebració del Tren Missioner a Montserrat, de les campanyes missioneres de les diferents Jornades i la preparació conjunta de la propera Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i la Jornada de Vocacions Natives, que se celebrarà el 3 de maig. La trobada també va comptar amb les aportacions del P. Josep Roca, missioner claretià; el P. Antoni Calvera, missioner combonià; Conchita Fargas, de Cristians amb el Sud; i del coordinador de Cristians sense Fronteres a Catalunya, Manel Górriz, que va comentar noves maneres de treballar en

equip per a millorar la relació interdiocesana de les Delegacions de Missions. Coincidint amb l’inici del Centenari de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, els equips de les Delegacions van visitar les instal·lacions de l’Arxiu on es conserva documentació relativa a les missions de Rwanda i El Congo, a partir del pontificat de l’Arquebisbe Josep Pont i Gol.

VISITA DEL SECRETARI D’INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L’11 de febrer, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal el Sr. Isidre Gavín i Valls, Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la

Mons. Vives, amb el Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, al Palau Episcopal. Església d’Urgell

REUNIÓ A VIC DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE

ls dies 6 i 7 de febrer de 2020 va tenir lloc a la casa d’espiritualitat Claret de la ciutat de Vic la reunió núm. 233 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per Mons. Joan Planellas i Barnosell, Arquebisbe de Tarragona. 1. Els Bisbes van tractar dels preparatius de la commemoració del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995. La CET ha publicat una nova edició de les resolucions conciliars amb el títol “Concili Provincial Tarraconense – 1995. Documents i resolucions. Edició comentada dels 25 anys – 2020” (Barcelona, 2020, Editorial Claret). També s’ha publicat el diumenge 19 de gener als fulls diocesans de les deu Diòcesis un especial commemoratiu preparat pel Secretariat Interdiocesà

de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS). Per al 18 de març, hi ha programada, des d’un quart de deu del matí fins a un quart de dues de la tarda, una sessió acadèmica commemorativa a l’aula magna del Seminari Conciliar de Barcelona, la preparació de la qual s’ha encarregat a l’Ateneu Sant Pacià. El dissabte 30 de maig, vigília de la solemnitat de Pentecosta, a la Catedral Metropolitana i Primada

de Tarragona se celebrarà l’Eucaristia que clourà la commemoració del vint-i-cinquè aniversari amb un missatge dels Bisbes de Catalunya al Poble de Déu. 2. Es va presentar als Bisbes el balanç econòmic de l’any 2019 i el pressupost de l’any 2020 del Fons Comú Interdiocesà, els quals han estat estudiats i aprovats. 3. Mons. Francesc Pardo informà de la reunió de la Comissió de Coor-

dinació Generalitat–Església a Catalunya per al Patrimoni Cultural, que ha estudiat diversos programes de restauració. 4. Es van revisar també diverses qüestions relatives a la difusió de la Sagrada Escriptura, la catequesi i la formació permanent dels diaques. 5. El divendres al matí hi hagué una trobada conjunta amb alguns professors de l’Ateneu Sant Pacià per tal de reflexionar sobre la qüestió de l’acompanyament i la protecció als malalts al final de la vida. Per part de l’Ateneu, intervingueren el Dr. Ignasi Fuster, que féu una aproximació als aspectes filosòfics i antropològics; el Dr. Joan Torra, que tracta la qüestió des de la teologia; i la Dra. Margarida Bofarull, que presentà les qüestions més punyents sobre l’eliminació de la vida del malalt, l’eutanàsia i el suïcidi assistit, així com la resposta de l’Església que, a través de les cures pal·liatives, proposa una cultura de la vida i la compassió veritable. 6. Els Bisbes van celebrar l’Eucaristia a la cripta del sepulcre de Sant Antoni Maria Claret, que van concelebrar amb el Consell Provincial dels claretians en l’escaiença dels 150 anys de la mort de Sant Antoni Maria Claret. GIEC. Vic, 7 de febrer de 2020

Església d’Urgell

El P. Juan Javier Flores (al centre) ha estat guardonat amb el premi Memorial Pere Tena d’enguany.

Generalitat de Catalunya, que va informar Mons. Vives sobre diverses actuacions del departament de la seva competència, especialment pel que fa a l’àmbit geogràfic de l’Alt Pirineu i de les comarques de la província de Lleida.

LLIURAMENT DEL MEMORIAL PERE TENA AL BENEDICTÍ P. JUAN JAVIER FLORES L’11 de febrer, en un acte a l’aula magna del Seminari de Barcelona presidit pel Director del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, Mn. Josep M. Romaguera, li fou lliurat el VI Memorial Pere Tena al P. Juan Javier Flores, professor de Litúrgia i monjo del Monestir de Silos. Hi van assistir Mons. Joan-Enric Vives, President de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense; Mons. Sergi Gordo, Bisbe auxiliar de Barcelona; l’Abat de Montserrat, Josep Maria Soler; i les autoritats acadèmiques de l’Ateneu Sant Pacià, amb el Director de l’Institut Superior de Li-

túrgia, Dr. Gabriel Seguí. El professor Goñi glossà la figura del guardonat, que respongué amb una acurada dissertació sobre “Bellesa i Litúrgia”.

JORNADES D’ESTUDI SOBRE “LITÚRGIA I PIETAT POPULAR” Les ja continuades Jornades d’Estudi de Litúrgia de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (ISLB), amb la col·laboració del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL), van tenir lloc el 12 de febrer a l’aula magna del Seminari

El Dr. Gonzalo Guzmán va ser un dels ponents de les Jornades d’Estudi de Litúrgia de l’ISLB.

Conciliar de Barcelona, amb una setantena de participants entre professors, alumnes i persones interessades. Hi va participar Mons. Joan-Enric Vives, President de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense, que va cloure les Jornades amb el Dr. Gabriel Seguí, Director de l’ISLB. El tema central d’enguany, “Litúrgia i pietat popular”, fou desenvolupat per dos ponents: el Dr. Luis Rueda, Delegat diocesà de Litúrgia de Sevilla, que parlà sobre “El camí

teològic en el magisteri des del ‘Directori sobre la pietat popular i la litúrgia’ fins al Papa Francesc”; i el Dr. Gonzalo Guzmán, professor de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, que tractà de “L’àmbit popular com a lloc teològic d’encontre entre la litúrgia i la pietat”. Després de les ponències s’establí un interessant col·loqui entre els ponents i els assistents.

XXVIII JORNADA MUNDIAL DEL MALALT A tota la Diòcesi d’Urgell van tenir lloc el 16

Mn. Navarri presidí a la Catedral l’Eucaristia en la Jornada Mundial del Malalt. Església d’Urgell

MN. FRANCESC XAVIER PARÉS I SALTOR REPOSA EN LA PAU DE CRIST

l 17 de febrer a migdia va morir a Barcelona Mn. Francesc Xavier Parés i Saltor (a.c.s.), fill de Ribes de Freser, prevere d’Urgell i Degà del Capítol Catedral, a l’edat de 79 anys i 55 de ministeri presbiteral. La Missa exequial, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, va tenir lloc el dimecres 19 de febrer a la Catedral Basílica de Santa Maria de La Seu d’Urgell, que s’omplí amb la presència de la família de Mn. Xavier Parès i una gran quantitat de fidels i amics de les Parròquies on havia servit, així com els membres del Taller Claror i representants de la Germandat de Sant Sebastià i altres entitats de la ciutat. També hi assistiren l’Alcalde de La Seu d’Urgell, d’on Mn. Xavier Parés n’era Fill Adoptiu, i els Alcaldes de Puigcerdà, Bolvir, Isòvol, All i Ger, així com el Secretari general del Govern de la Generalitat de Catalunya. Van concelebrar una gran quantitat de preveres d’Urgell i el Vicari General de Tortosa; el Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià; el Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya; el Vicedirector de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona; el President de l’Associació Espanyola de Professors de Litúrgia; el Director de l’Institut de Ciències Re-

Església d’Urgell

ligioses de Barcelona i els Delegats de Litúrgia de les Diòcesis de Catalunya. A l’homilia, l’Arquebisbe destacà com el Misteri Pasqual de mort i resurrecció que tot prevere predica en el seu ministeri presbiteral havia estat l’eix central de la vida de Mn. Xavier Parés, que amb el seu amor per la Divina Litúrgia havia apropat els fidels als sagraments i a l’Església, ja que ell estava fortament convençut que la litúrgia és la “font i cimal” de la vida cristiana. Glossant les lectures de la Paraula de Déu, va subratllar, tal com diu Sant Pau: “Qui ens podrà separar de l’amor de Crist que tant ens estima?”, destacant com un prevere intenta

amb el seu ministeri viure aquesta radicalitat i confiança en Déu i en la seva Santa Església i va posar de manifest com Mn. Parés havia estat algú que vivia de la confiança en Déu, en l’Església, en els Bisbes, en els companys preveres i en els fidels, pels quals sempre es va mostrar disponible i atent, multiplicant-se en

els seus serveis i generosa companyia, “no tenint un no per a ningú”. Al començament de la celebració, el Vicari general d’Urgell i Rector de la Parròquia de Sant Ot, va llegir una breu biografia de Mn. Francesc Xavier Parés, que transcrivim a continuació: Francesc Xavier Parés i Saltor va néixer a Ribes

de Freser el dia 29 de desembre de 1940. Cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari Diocesà d’Urgell i al de Pamplona, i fou ordenat de prevere a l’església de la Sagrada Família de La Seu d’Urgell el dia 20 de desembre de 1964. Va estrenar el seu ministeri com a Vicari parroquial de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell, amb la qual va estar molt vinculat durant tot el seu ministeri presbiteral. L’any 1965 li van confiar ser Encarregat d’Arcavell, fins l’any 1968. L’any 1977, amplià els seus estudis al Pontifici Ateneu Sant Anselm de Roma, on obtingué la llicenciatura en Sagrada Litúrgia. En tornar de Roma, l’any 1979, fou nomenat Vicari parroquial de La Seu d’Urgell i encarregat de l’església de Santa Magdalena. L’any 1984, Mons. Joan Martí Alanis el nomenà Canonge de la Catedral de Santa Maria d’Urgell; i l’any 1985, Delegat diocesà de Pastoral Sacramental i Litúrgia. Dos camps, la Catedral i la Litúrgia, que sempre va estimar profundament i que va servir fins el moment darrer de la seva vida com a Delegat diocesà de Litúrgia i Degà del Capítol Catedral, i com a professor de Litúrgia de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona i membre del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona. L’any 1985 fou nomenat Rector de La Bastida

d’Hortons, La Freita i Nabiners. L’any 1990, el Bisbe Joan el nomenà Rector de la Parròquia d’Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra) i Mestre de Cerimònies de la Catedral d’Urgell. El 1994 deixà el Principat d’Andorra i fou nomenat Rector del Seminari diocesà d’Urgell, servei que desenvolupà durant nou anys, ﬁns el 2003. Fou l’any 2000 quan defensà la seva Tesi Doctoral sobre “l’Ordinari d’Urgell de 1536” a la Facultat de Teologia de Catalunya. L’any 2003 fou nomenat primerament administrador parroquial de Puigcerdà, Isòvol, Olopte, Saga i Ventajola, per la malaltia de Mn. Jordi Gasch; i, posteriorment, Rector de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell, servei que desenvolupà durant 14 anys, temps durant el qual també va servir pastoral-

ment els pobles veïns com La Bastida d’Hortons, Arfa, Montferrer i Castellciutat. Des de l’any 2005 era l’Arxiprest de l’Alt Urgell. L’any 2011 fou elegit i nomenat Degà del Capítol de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, servei que desenvolupà amb molta entrega i estima ﬁns el darrer moment de la seva vida. L’any 2016, l’Ajuntament de La Seu d’Urgell el nomenà Fill Adoptiu de la ciutat. L’any 2017, l’Arquebisbe Joan-Enric acceptà la seva jubilació canònica com a Rector de Sant Ot i passà a ser Administrador parroquial de diverses Parròquies de la Cerdanya: Isòvol, Olopte, Saga, Talltorta, All, Ger, Bolvir i Meranges, les quals ha servit ﬁns a la seva mort. Ha estat membre diverses ocasions del Consell de Presbiteri, del Consell Pastoral Diocesà i del Col·legi de Consultors, així

com de diversos patronats de fundacions, com la del Sant Hospital de La Seu d’Urgell, el Taller Claror o la Fundació Arquebisbe Joan Martí Alanis. Durant els anys de professor a Barcelona i ﬁns l’actualitat, residia i collaborava a la Parròquia de Santa Agnès, on sempre fou molt ben acollit pel Rector i amic, Mn. Josep Ramon Pérez, i els preveres de l’equip sacerdotal. El passat 4 de desembre, quan va emmalaltir sobtadament. Fou ingressat a la UCI de la Clínica del Pilar de Barcelona, on ha estat atès per la seva família, els preveres de Santa Agnès, i tants companys i amics que l’han anat a visitar, i on va rebre la benedicció apostòlica i el sagrament de la unció dels malalts i el viàtic. El 17 de febrer de 2020 ha descansat en la Pau del Senyor. Al cel sia!

Església d’Urgell

Mons. Vives rebé al Palau Episcopal els membres de la nova Junta de la Germandat de Sant Sebastià.

de febrer celebracions i actes d’oració i reflexió amb motiu de la XXVIII Jornada Mundial del Malalt, enguany amb el lema “Acompanyar en la soledat. Veniu a mi tots els cansats i afeixugats...”. A la Catedral de Santa Maria d’Urgell la celebració fou presidida per Mn. Ignasi Navarri, Vicari General i Rector de la Parròquia de Sant Ot, i concelebrada per Mn. Jordi Miquel i Mn. Josep M. Solé, i s’hi van aplegar un bon nombre de membres de l’Hospitalitat diocesana de Lourdes, així com la Delegada de Pastoral de la Salut, Gna. Visitación Lorenzo, SFU, i molts fidels. Mn. Ignasi Navarri va posar en relleu a l’homilia la significació de la festa, que coincideix amb la celebració de la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes. Va recordar que l’Església vol ser, cada vegada més, el millor que pugui, l’“hostal” del Bon Samarità que és el Crist, és a dir, la casa on els malalts 32

Església d’Urgell

poden trobar la gràcia del Crist, que s’expressa en la familiaritat del tracte, en l’acolliment i en el consol a les persones. Durant la celebració es va administrar el sagrament de la Unció del Malalts amb l’oli dels malalts beneït a la Pasqua, i, en acabar, els participants van venerar la imatge de la Mare de Déu de Lourdes.

XIX, va posar-se sota la protecció de Sant Sebastià màrtir, tradicionalment invocat per salvar-se del còlera. Fou així com el 1855 és fundà per iniciativa del Canonge Mn. Domènech l’Associació de Socors Mutu, que amb el

temps esdevingué La Germandat de Sant Sebastià. Des del primer moment ha anat oferint de manera ininterrompuda als seus associat, els serveis i atencions previstos pels seus fundadors. Actualment, la Germandat té uns 800 socis (la majoria d’ells caps de casa), i impulsa al llarg de l’any diverses iniciatives culturals i ciutadanes, destacant la important recuperació de les Caramelles de Pasqua, amb prop de 100 cantaires. També participa en la processó de Divendres Sant i en altres manifestacions populars i folklòriques.

ACTIVITAT SOLIDÀRIA A BARCELONA DELS GRUPS TXT DEL BISBAT D’URGELL Un grup de joves dels grups Txt del Bisbat d’Ur-

VISITA DE LA NOVA JUNTA DE LA GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ El 13 de febrer, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre al Palau Episcopal la nova Junta de la Germandat de Sant Sebastià de La Seu d’Urgell, entitat creada l’any 1855. El nou Germà Major, Climent Miró, va presentar a l’Arquebisbe els membres de la nova Junta i el va informar dels projectes que la nova Junta vol portar a terme. La Seu d’Urgell, com moltes altres poblacions catalanes que patiren els estralls de la pesta al segle

Els joves d’Urgell van conèixer de primera mà diferents iniciatives solidàries a la Parròquia de Santa Anna de Barcelona.

la Parròquia de Sant Joan de Ribera, on el Rector els va explicar la pastoral que s’hi du a terme, i van participar en l’ Eucaristia de la comunitat parroquial; i van visitar les religioses de Iesu Communio, a la població de Godella, on van assistir a una formació de la Mare fundadora, Sor Verónica Berzosa, i van compartir una estona de diàleg amb la comunitat. Els seminaristes del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, davant la Basílica de Nostra Senyora dels Desemparats a València.

gell van viure el cap de setmana del 15 i 16 de febrer una activitat solidària amb diverses entitats socials i de suport amb la Parròquia de Santa Anna de Barcelona i la Fundació Arrels, entre d’altres. Acompanyats per la coordinadora de la Delegació de Joventut, Carme Girart, i els diversos monitors de cada grup, els joves d’Urgell van conèixer els projectes que porten a terme amb els col·lectius de dones, transeünts, joves, i infants. També van fer activitats de convivència i reflexió i van tenir una

estona de lleure per gaudir de l’estada a la ciutat de Barcelona.

CONVIVÈNCIA A VALÈNCIA DEL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ El dies 14, 15 i 16 de febrer, els seminaristes i formadors del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya van compartir una estada de convivència al Seminari Diocesà de València, a la població de Montcada, junt amb els seminaristes de València i els seus formadors.

Durant el cap de setmana van visitar la Basílica de Nostra Senyora dels Desemparats, la Catedral i la Torre del Miquelet, on el campaner els féu una demostració de la manera tradicional, que encara es manté, del toc de campanes manual en certs moments i dies festius. Així mateix van poder visitar el Col·legi Seminari del Patriarca, on resideix un grup de seminaristes de València, i la bella església de Sant Nicolau. També van poder conèixer de prop la realitat de

EXERCICIS ESPIRITUALS PER ALS DIAQUES I PREVERES D’URGELL Dilluns 17 de febrer va començar a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la setmana dels exercicis espirituals d’hivern per als diaques i preveres d’Urgell, predicats pel Bisbe emèrit d’Albacete, Mons. Ciriaco Benavente, sempre molt dedicat a la pastoral de les migracions dins la Conferència Episcopal Espanyola. Hi participaren 22 preveres i diaques en règim de silenci i recolliment. L’Arquebisbe Joan-Enric va obrir la sessió amb l’acollida i presentació del Bisbe Ciriaco, i comentà amb els assistents les notícies més destacades sobre la marxa de la Diòcesi. El mateix dia 17, els exercitants van saber la trista notícia de la mort de Mn. Xavier Parés, a qui li van oferir la missa vespertina.

CONFERÈNCIA QUARESMAL DEL DR. TORRALBA A TREMP Mons. Ciriaco Benavente (segon per la dreta) predicà els exercicis espirituals als preveres i diaques Urgell.

El Dr. Francesc Torralba pronuncià el dimarts 18 Església d’Urgell

col·loqui en el qual es van plantejar diversos temes d’actualitat, com ara la correcta relació de l’ésser humà amb els animals.

JORNADA SOBRE TRANSPARÈNCIA I BON GOVERN A L’ESGLÉSIA

El Rector de Tremp (a la dreta), Mn. Joan Antoni Mateo, presentà la conferència del Dr. Torralba a la Fundació Fiella.

de febrer a la sala d’actes de la Fundació Fiella, a Tremp, una conferència amb el títol “Ecologia i canvi climàtic. Perspectiva cristiana”. Hi assistí un nombrós públic. A la llum de l’Encíclica “Laudato si” del Papa Francesc, el Dr. Torralba presentà les claus de comprensió d’aquest urgent

Església d’Urgell

problema i d’acció a través de la perspectiva de la cosmologia i antropologia cristianes. Va explicar que, davant del do de la Creació, l’ésser humà està cridat a ser-ne custodi amatent. I, a les portes de la Quaresma, féu interessants propostes de conversió ecològica. Després de la conferència tingué lloc un breu

Els dies 18 i 19 de febrer va tenir lloc a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) a Madrid la reunió anual dels Ecònoms de les Diòcesis d’Espanya, que enguany va coincidir amb la primera jornada sobre transparència i bon govern a l’Església, Diòcesis i Institucions, organitzada per la Vicesecretaria per als Assumptes Econòmics, a través de l’oficina de transparència i rendició de comptes de les entitats canòniques de la CEE, i

convocada sota el lema “Avançant en transparència”. Per part del Bisbat d’Urgell hi van assistir el Delegat diocesà per als Assumptes Econòmics, Carles Martín, i el seu collaborador immediat, l’administratiu Xavier Rebollo. El Secretari General de la CEE, Mons. Luis Argüello, va inaugurar la jornada tot subratllant l’esforç que l’Església catòlica ha fet en els darrers temps per millorar en la seva transparència i col·laboració amb l’Estat. A continuació, hi va haver diverses ponències, comunicacions i taules rodones que van permetre aprofundir en el tema de la transparència des d’un marc general, per centrar-se després en els aspectes que es refereixen de forma específica a

RESTAURACIÓ DE LES PINTURES MURALS ROMÀNIQUES DE BALTARGA

Mons. Luis Argüello (dreta) va inaugurar la jornada sobre transparència a l’Església.

l’Església catòlica. També es van presentar diverses experiències d’implementació de criteris de transparència a les Diòcesis.

FLORDENEU, NOVA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ AMICS DE NÚRIA L’associació Amics de Núria ha publicat el primer número de la revista semestral Flordeneu, que ve a substituir el full que editaven fins ara: La Lliga informa. El Director de la revista és Miquel Sitjar, i el President d’Amics de Núria, Joan Bragulat, n’ha estat l’ànima i el promotor. Flordeneu vol ser un nou mitjà de comunicació entre els amics de la Mare de Déu de Núria i alhora mitjà d’expressió entre tots, que portarà el registre de les ressonàncies de la vida i de les activitats pastorals i cíviques del Santuari pirinenc. Aquest primer número de Flordeneu s’obre amb una salutació de l’Arquebisbe Joan-Enric en la qual recorda que l’aparició de la nova publicació s’es-

cau “en l’any centenari del naixement d’aquell gran cristià i home d’acció que fou Ramon Bassols, fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria”, i demana així mateix que Flordeneu sigui una revista que “l’hem d’anar fent entre tots; una revista de comunió entre els amics i els devots de Núria. Felicito aquesta iniciativa

i espero que servirà per unir-nos més a tots els amics de Núria i a mantenir l’estimació per la Mare de Déu “voltada de soledats”, que des del Pirineu no cessa d’acompanyar-nos i d’estimular-nos a viure la fe de forma conscient i compromesa, i a ser-ne testimonis en tots els camps de la nostra vida personal i social.

Portada del primer número de la revista Flordeneu.

Les pintures murals romàniques de l’església de Sant Andreu de Baltarga (Bellver de Cerdanya), que actualment formen part del fons del Museu Diocesà d’Urgell, han estat traslladades al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (CRBMC) per a la seva restauració. La intervenció prevista consistirà en la separació de la pintura mural de l’estructura de fusta (alguns fragments, atacats per corcs, es desinfectaran a la cambra d’anòxia); la neteja i eliminació del vernís a l’anvers de les pintures, i, al revers, l’eliminació de les restes de cola; i la reintegració de les grans llacunes existents amb morter de calç (calç, sorra

La restauració prevista al CRBMC consistirà en la neteja i eliminació del vernís a l’anvers de les pintures, entre d’altres intervencions. Església d’Urgell

i resina acrílica), i de les petites pèrdues amb estuc de tipus tradicional. Així mateix, s’afegirà a l’estructura una part nova, a l’intradós de l’arc, per tal d’incloure-hi en el conjunt la part que té la decoració de l’Agnus Dei, que fins ara es presentava al Museu com un quadre separat.

CONVENI ENTRE CÀRITAS D’URGELL I CAIXABANK El divendres 21 de febrer, el President de Càritas d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i el Director del Centre d’Institucions de CaixaBank a Catalunya, Joaquim Macià, van signar un conveni segons el qual

Església d’Urgell

Mons. Vives, amb el Director de Càritas d’Urgell (segon per l’esquerra) i els directius de CaixaBank presents a la signatura del conveni al Palau Episcopal.

CaixaBank, amb la collaboració de l’Obra Social “La Caixa”, fa entrega d’un donatiu de 25.000 euros a Càritas d’Urgell, que es

repartirà entre els cinc centres d’atenció a la Diòcesi: Tremp, Balaguer, Vielha, Puigcerdà i La Seu d’Urgell. El pressupost de Càritas

d’Urgell per a ajudes socials és de 170.000 euros. El conveni es va signar al Bisbat d’Urgell i hi van assistir el Director

voluntari de Càritas d’Urgell, Josep Casanova; el Director d’Institucions de CaixaBank a Lleida, Geremi Camí; el Director de l’àrea de negoci de CaixaBank a la Noguera-Pirineus, Jordi Porta; i el Director de l’àrea de negoci de CaixaBank al Berguedà-Pirineus, Albert Requena.

JORNADA FORMATIVA DE CATALONIA SACRA AL MONESTIR DE LES AVELLANES El Monestir de Bellpuig de les Avellanes va acollir el 20 de febrer la tercera sessió del curs de formació 2019-2020 de Catalonia Sacra, centrada en l’art gòtic, i adreçada sobretot a estudiants de graus universitaris relacionats, gestors de patrimoni, guies turístics i persones interessades en els estudis d’humanitats. La sessió començà amb una conferència del Dr. Marc Sureda titulada “Nocions de la jerarquia eclesiàstica”. Posteriorment el Dr. Alberto Velasco va parlar del Pare Jaume Pasqual i l’Escola de Bellpuig; i a la

Una quarantena de mestres i professors de Religió assistí a la jornada de formació de Balaguer.

tarda, després de la pausa per dinar, la Dra. Francesca Español va fer una àmplia i complerta dissertació sobre “El Monestir de Bellpuig i les tombes dels comtes d’Urgell”.

JORNADA DE FORMACIÓ PER A MESTRES I PROFESSORS DE RELIGIÓ A BALAGUER Una quarantena de mestres i professors de Religió del Bisbat d’Urgell es va aplegar el dissabte 22 de febrer al Santuari del Sant Crist de Balaguer

El Dr. Alberto Velasco va ser un dels ponents de la jornada formativa de Catalonia Sacra.

per participar en un curs de formació sobre “les metodologies actives que son afins a l’ensenyament religiós escolar”, organitzat per la Delegació d’Ensenyament amb el suport de l’editorial Edebé, i impartit pel professor Jesús Manuel Gallardo. Hi va assistir el Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert. L’objectiu de la jornada era reflexionar sobre la implantació de la innovació en la pràctica diària de l’ensenyament; conèixer, comprendre i practicar eines i rutines de pensament per al dia a dia de l’aula; dominar i aplicar la metodologia activa de l’aprenentatge en grup, per crear en els alumnes l’hàbit pel treball cooperatiu a través d’una experiència “sinodal”; i, al cap i a la fi, donar a conèixer entre els mestres i professors eines per tal de potenciar l’aprenentatge. El ponent va parlar d’entendre les tecnologies de la informació i la

comunicació (TIC) com a eines educatives potents, motivadores i útils, al temps que han de servir per millorar la competència digital dels alumnes. En aquest sentit, es pretén capacitar els docents perquè s’iniciïn en l’ús d’algunes eines digitals en xarxa, desenvolupin les seves pròpies propostes didàctiques i les apliquin a l’aula. L’objectiu final és impulsar i potenciar l’aprenentatge competencial, la motivació de l’alumnat i afavorir una atenció a la diversitat més eficaç a través de les possibilitats que obre l’ús coherent de les TIC des del punt de vista pedagògic perquè esdevinguin tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement.

VI ENCONTRE DE DIRECTORS ESPIRITUALS DE SEMINARIS Els dies 23, 24 i 25 de febrer va tenir lloc a Madrid el VI Encontre de Directors Espirituals de Seminaris les Diòcesis Església d’Urgell

d’Espanya, organitzat per la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola. Hi van assistir l’Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió, amb el vocal i Bisbe auxiliar de Terrassa, Mons. Salvador Cristau, i el Director del Secretariat de la Comissió, Sergio Requena. En les diverses ponències i aportacions es va aprofundir en l’acompanyament espiritual dels futurs sacerdots, tal com es proposa en el recentment aprovat “Pla de formació sacerdotal. Formar Pastors Missioners”. Amb ponències sobre el marc general per a la direcció espiritual del Pla, per part del Rv. Juan Carlos Mateos, de la Comissió del Clergat; i l’aprofundiment de la direcció espiritual en tres moments: el període

Foto de grup dels assistents al VI Encontre de Directors Espirituals de Seminaris les Diòcesis d’Espanya.

de decisió vocacional, per part de la Gna. Mar Camargo; en l’etapa inicial de la formació propedèutica, discipular, configurativa i pastoral (Seminari), per part del Bisbe Salvador Cristau; i en l’etapa llarga de la formació permanent en les diverses etapes i edats, a càrrec del Vi-

cari episcopal Rv. Ángel Moreno de Buenafuente. Hi hagué així mateix una taula rodona molt suggeridora, amb les aportacions del Rv. Raúl Contreras, de Jaén; el Rv. Miguel Ángel Íñiguez, de Getafe; i el Vicari per al Clergat Rv. Francisco González Gómez, de Màlaga; seguides d’un enriquidor diàleg comunitari. També es va projectar i comentar el film “El novè dia”, amb una valenta figura sacerdotal, i es van poder dur a terme diverses reunions de grup i diàlegs amb els ponents.

INICI DE LA QUARESMA A URGELL

L’Arquebisbe presidí a la Catedral l’Eucaristia d’inici de la Quaresma, amb el gest litúrgic de la imposició de la cendra com a signe de penediment i de conversió.

Església d’Urgell

L’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la tarda del 26 de febrer, Dimecres de cendra, la celebració eucarística a la Catedral de Santa Maria d’Urgell amb què s’inicià amb solemnitat la Santa Quaresma a totes les Parròquies de la Diòcesi. La solemne Missa a la Catedral, amb el gest litúrgic de la imposició

de la cendra com a signe de penediment i de conversió, fou concelebrada pels Vicaris generals, Mn. Navarri i Mn. Mauri; pels membres del Capítol Catedral i d’altres sacerdots de la ciutat. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà el missatge del Papa Francesc per a la Quaresma, i encoratjà els fidels a viure el temps quaresmal a través de l’almoina, l’oració i el dejuni; i va destacar així mateix com els pobres i els malalts ens porten a la conversió. En aquest sentit, va pregar per tots els malalts, especialment els qui aquests dies viuen els estralls del coronavirus i va destacar l’acompanyament i la feina de tot el personal mèdic, assistencial i de les persones que investiguen la cura de les malalties. Després de l’homilia, Mons. Vives beneí les cendres que Mn. Benigne Marqués imposà a l’Arquebisbe, i després aquest ho féu a tots els concelebrants i els fidels.

ADVOCACIONS DE LA MARE DE DEÚ A LA DIÒCESI DʼURGELL

MARE DE DÉU DE CASTELL-LLEBRE (Peramola – Alt Urgell) Pelat rocam, dʼamor reclam, a Castell-llebre si et fas humil hi podràs rebre lʼamor gentil. Mn. Manuel Pal