a product message image
{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade

Page 1

EsglĂŠsia

d Urgell

# 484- GENER - GENER 2020 2020 # 484

No deixem de pregar pels cristians de Terra Santa


Església d Urgell

Índex

LA INFÀNCIA MISSIONERA: UNA GRAN OBRA D’AHIR I D’AVUI Mn. Ignasi Navarri 6

12

ELS DRETS HUMANS Mn. Eduard Salinas

5

PELEGRINATGE DE SUPORT I ESPERANÇA PER ALS CRISTIANS DE TERRA SANTA

6

LA PAU ES FARÀ AMB DIÀLEG, RECONCILIACIÓ I CONVERSIÓ ECOLÒGICA Mons. Joan-Enric Vives

11

VISITA A LA DIÒCESI D’URGELL DEL NOU NUNCI APOSTÒLIC DE SA SANTEDAT

12

RECEPCIÓ DE NADAL DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL OFERTA A LES AUTORITATS I AL POBLE D’ANDORRA

13

MEMÒRIA AGRAÏDA DEL 2019 Antoni Coll

16 18

EL SERMÓ DEL BISBE D’URGELL, SANT JUST, EN LA FESTA DE SANT VICENÇ

23

IN MEMORIAM MN. JORDI COLL GILABERT, PREVERE D’URGELL

Mn. Benigne Marquès

EL TRANSHUMANISME: UN MOSAIC COMPLEX Dr. Francesc Torralba

13

DE LA DESÍDIA A LA VIDA Mn. Ferran Solé, SDB

ARRIBAR AL CONEIXEMENT DE DÉU Mn. Enric Prat

DEMANO AL 2020

18

4

27 29 31

Mn. Ramon de Canillo

33

DIETARI

34

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Jesucrist ens uneix

J

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

esucrist ens uneix, més enllà de les divisions que hem construït els homes quan ens hem deixat portar per l’egoisme i l’arrogància. En la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que sempre celebrem del 18 al 25 de gener, hem de tornar a escoltar la veu de Crist que ens reclama la unitat, i hem de treballar activament per la desaparició de les divisions que ens separen, vencent-les amb l’amor i la comprensió. Serà potser un camí llarg, però no ens hem de desanimar. Enguany s’ha escollit com a lema de la Setmana un verset del llibre dels Actes dels Apòstols: “Ens tractaren amb una humanitat poc corrent” (Ac 28,2), que descriu com Pau, presoner i camí de Roma, se salva del naufragi prop de Malta i els habitants d’aquesta illa l’acullen “amb una humanitat poc corrent” i “els van proveir de tot el necessari”. Amb l’oració, és important que els cristians catòlics, evangèlics, anglicans i ortodoxos, ens tractem com el Senyor vol, amb respecte, misericòrdia, hospitalitat i estimació fraterna. I ho podem concretar en el repte d’acollir els emigrants i els refugiats que truquen a la porta d’Europa des del Mediterrani. Cal que totes les Esglésies i comunitats es mobilitzin a través de l’oració, el servei i la solidaritat per promoure una societat més justa i més humana, cosa que és part integral de l’anunci de l’Evangeli de Jesucrist. En un discurs de 2018, a la seu del Consell Ecumènic de les Esglésies (WCC) de Ginebra (Suïssa), el Papa Francesc destacava que al llarg de la història, les divisions entre cristians s’han produït amb freqüència perquè fonamentalment s’introduïa una mentalitat mundana en la vida de les comunitats: primer es buscaven els propis interessos, i només després els de Jesucrist. I alguns intents del passat per posar fi a aquestes divisions van

fracassar, perquè estaven inspirats principalment en una lògica “mundana”. No obstant això, el moviment ecumènic, a què tant ha contribuït el Consell Ecumènic de les Esglésies, va sorgir per la gràcia de l’Esperit Sant, i ens ha posat en camí seguint la voluntat de Jesús, i progressarà si, caminant sota la guia de l’Esperit, rebutja qualsevol “replegament autoreferencial”. Que el pessimisme no desgasti l’obertura ecumènica. Encara hi ha certament distàncies, però no han de ser excuses. I deia el Papa Francesc: “Es pot des d’ara caminar segons l’Esperit: pregar, evangelitzar, servir junts, això és possible i agradable a Déu. Caminar junts, pregar junts, treballar junts: heus aquí el nostre camí fonamental, que té una meta precisa: la unitat”. Invoquem amb oració constant la via de la comunió, que condueix a la pau. “La divisió contradiu la voluntat de Crist, és un escàndol per al món i perjudica la causa santíssima de predicar l’Evangeli a tota criatura. El Senyor ens demana unitat; el món, esquinçat per tantes divisions que afecten principalment els més febles, invoca unitat”. Caminar junts per a nosaltres cristians no és una estratègia per fer valer més el nostre propi pes, sinó que és un acte d’obediència al Senyor i d’amor al món, i sabem que caminar requereix la humilitat de tornar sobre els propis passos i la preocupació pels companys de viatge, perquè únicament junts es camina bé. “Caminar, en definitiva, exigeix una contínua conversió d’un mateix”.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

La Infància Missionera: una gran obra d’ahir i d’avui

Q

uan encara és ben viu el bon ressò eclesial del Mes Missioner Extraordinari celebrat l’octubre de 2019, i d’una manera particular la trobada al Monestir de Montserrat amb motiu de l’acollida del “tren missioner”, on hi van participar desenes de nens i nenes, molts d’ells de la nostra Diòcesi, el darrer diumenge de gener se celebrà la Jornada de la Infància Missionera. La Santa Infància és aquesta gran obra que va néixer a França gràcies a l’impuls del Bisbe Charles de Forbin-Janson, nascut a París l’any 1785. Un home d’un gran cor, fill d’un compe i d’una princesa, i un dels consellers de Napoleó. Malgrat aquest futur prometedor que se li obria a l’horitzó, Charles de Forbin-Janson va voler ser sacerdot, i el seu desig era arribar a ser missioner Cartell de la Jornada de la Infància Missionera d’enguany. a la Xina. Nomenat Bisbe de Nancy i de lina Jaricot, una jove enamorada de Toul, a França, no parava de rebre les missions i iniciadora de la gran cartes de la Xina on li explicaven la obra del DOMUND i de la propagasituació de penúria de tants infants ció de la fe, aquesta li va suggerir maltractats, molts dels quals morien de formar una altra institució on sense haver conegut Jesucrist ni els infants fossin els protagonistes. haver estat batejats. El cor inquiet De Forbin-Janson no va dubtar en d’aquest bon pastor no descansava invitar els nens i nenes de França pensant com podia portar la salut a formar part d’aquest equip de la del cos i de l’ànima a aquells infants infància missionera, amb el senzill orfes. En un encontre a Lió amb Pau- compromís de resar cada dia una 4

Església d’Urgell

Avemaria i destinar una petita moneda als nens i nenes dels països més necessitats. El mateix Mons. Forbin-Janson argumentava aquesta opció que feia pels infants a partir dels actes del mateix Jesús envers els infants, que els va proposar com a model a imitar per als mateixos deixebles: “us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del Cel” (Mt. 18.3). La germana Roberta Tremarelli, de les Religioses Missioneres del Santíssim Sagrament, actual Secretària general de l’Obra Pontifícia de la Infància Missionera, defensa que l’objectiu d’aquesta institució és sensibilitzar i crear un estil de vida en què els infants estiguin atents a les necessitats dels altres, i assenyalava les raons per les quals els infants són i poden ser els grans deixebles missioners, per la seva sensibilitat, la llibertat, alegria, senzillesa, humilitat, sinceritat i la seva capacitat de dir a Déu, Pare, i obrir-se als dons que Ell ens dóna. Per això és tan important que la nostra animació missionera promogui el trobament dels nens i les nenes amb Jesús i el seu descobriment del pròxim; que el nen i la nena siguin agents destinataris de la missió evangelitzadora de l’Església. Ja el


Papa Joan Pau II anomenava els infants “petits missioners”. La sensibilitat i la consciència missionera d’Espanya amb la missió evangelitzadora de l’Església, sempre ha estat molt gran i exemplar. Encara avui són 13.000 els missioners i missioneres espanyols presents a tot el món, i les aportacions econòmiques en favor de la missió també són molt importants i significatives. La recaptació econòmica amb motiu de la Jornada Mundial de la Infància Missionera corresponent a l’any 2018 fou de 2.422.164,34 euros, que van permetre que durant el passat any 2019 s’hagi pogut ajudar uns 172.200 nens i nenes arreu del món, en els 353 projectes duts a terme en total a 97 Diòcesis de 29 països, distribuïts en els següents camps: projecció de vida; salut; ensenyança; construcció; formació cristiana; equipaments; i mitjans de comunicació. Tenint en compte el nombre de fidels que viuen al territori diocesà, el Bisbat d’Urgell és una de les Diòcesis d’Espanya que més aporta a l’obra de la Infància Missionera. Que en són d’actuals i encoratjadores les paraules del missatge del Papa Joan Pau II del 10 d’abril de 1979, adreçades als responsables de l’obra Pontifícia de la Infància Missionera amb ocasió de l’Any Internacional del Nen: “és el meu desig, que la Jornada Mundial de la Infància Missionera, feliçment situada en el temps de Nadal i Epifania, sigui per als nens i nenes, per als seus educadors, i encara, per a les seves famílies, el moment de l’impuls anual per a una solidaritat humana i cristiana cada vegada més meditada, eficaç i recíproca”. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA a Doctrina Social de l’Església recull el paper que té la promoció dels Drets Humans com a camí per garantir la dignitat de les persones. A cada ésser humà, des de la concepció fins a la mort natural, se li ha de reconèixer la dignitat de persona. Aquest principi fonamental, que expressa un gran “sí” a la vida humana, ha d’ocupar un lloc central en la reflexió ètica sobre la persona i els seus drets. La idea que els Drets Humans constitueixen una via vàlida d’expressió de la dignitat de la persona apareix per primera vegada en l’Encíclica “Pacem in Terris” de Joan XXIII. En aquest document es fa la primera reflexió a fons de l’Església sobre els Drets Humans: “en tota convivència humana ben ordenada i profitosa cal establir com a fonament el principi que tot home és persona, és a dir, naturalesa dotada d’intel·ligència i de lliure albir, i que, per tant, l’home té per si mateix drets i deures, que dimanen immediatament i al mateix temps de la seva pròpia naturalesa. Aquests drets i deures són, per això, universals i inviolables i no s’hi pot renunciar per cap concepte”. Des de llavors, i fins a l’actualitat, fonamentant-se en aquesta dignitat de la persona, feta a imatge de Déu, l’Església insisteix en els Drets Humans que es deriven d’aquesta dignitat, LS RETS drets que els Estats i les organitzacions internacionals han de respectar, protegir UMANS i promoure. “No seria veritablement digne de l’home un tipus de desenvolupament que no respectés i promogués els Drets Humans, personals i socials, econòmics i polítics, inclosos els drets de les nacions i dels pobles”, va afirmar el Papa Joan Pau II. En aquesta mateixa línia es va pronunciar el Papa Francesc: “els Drets Humans es violen no només pel terrorisme, la repressió, els assassinats... sinó també per l’existència de condicions d’extrema pobresa i estructures econòmiques injustes que originen les grans desigualtats. [...] No pot ser que no sigui notícia que un ancià sense llar mor de fred al carrer, i que sí que ho sigui una caiguda de dos punts a la borsa. Això és exclusió. No es pot tolerar més que es llenci menjar quan hi ha gent que passa gana. Això és iniquitat”. La cooperació internacional per al desenvolupament ja fa anys que exigeix, com a línies transversals ineludibles en qualsevol acció solidària, que es doni suport a l’enfocament dels Drets Humans i la governabilitat democràtica. Això suposa un canvi radical en la nostra forma d’entendre l’altre, a qui reconeixem com a “titular de drets”. Les persones que participen en els projectes que acompanya Mans Unides, els empobrits, no és que siguin incapaços i dependents; és perquè són persones sense recursos, però amb drets i deures, disposats a sortir, per si mateixos, de la seva situació, amb la solidaritat activa dels altres, i capacitats per exigir als seus Estats polítiques i actuacions més justes i igualitàries. La solidaritat, com ha dit el Papa Francesc, “és una manera de fer història perquè ens empeny a treballar pel bé comú i el bé dels més necessitats”.

L

E

D H

Mn. Eduard Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5


Pelegrinatge de suport i esperança per als cristians de Terra Santa Els Bisbes de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa ha pelegrinat enguany a Jerusalem, Gaza i Ramal·lah “Ens hem trobat amb una comunitat fervorosa de la que potser pròximament sortirà alguna vocació sacerdotal”, destacava l’Arquebisbe Joan-Enric a la tornada del pelegrinatge anual dels Bisbes de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa, que entre l’11 i el 16 de gener va visitar diferents comunitats i famílies cristianes de Gaza, Ramal·lah i Jerusalem, per fer-los arribar el suport i el missatge d’esperança de tota l’Església universal.

M

ons. Vives participava un any més en aquest important pelegrinatge en representació de la Conferència Episcopal Espanyola, junt amb el Director de l’Oficina d’Informació, Rv. José Gabriel Vera. Tots dos han constatat “un ambient positiu, per norma general”, entre les comunitats cristianes que han pogut visitar, però alhora també han copsat com moltes famílies cristianes de Gaza “s’han acostumat a viure en la precarietat”, i algunes fins i tot els van manifestar una certa preocupació perquè no s’arribi a solucionar el conflicte permanent en què viuen els habitants de la Franja de Gaza, i la resta del món se n’acabi oblidant. L’11 de gener, els Bisbes es van aplegar a Ramal·lah (Palestina), i l’endemà, diumenge dia 12, festa del Baptisme del Senyor, es traslladaren a Gaza, a la Parròquia llatina de la Sagrada Família, que commemora el Misteri de la fugida a Egipte. Gaza és una ciutat de més de dos mili6

Església d’Urgell

ons d’habitants situada a la costa mediterrània, en la via que conduïa en temps de Jesús des Judea fins a Egipte. Segons una antiga tradició per aquesta ciutat va passar la Sagrada Família en la seva fugida a Egipte.

Els cristians de Gaza, tot just 1.200, viuen en condicions difícils per la situació econòmica i política de l’entorn, que té un 70% d’atur juvenil Els Bisbes celebraren una Eucaristia àmpliament participada pels fidels que omplien el temple, durant la qual es van renovar les promeses baptismals, i, en finalitzar, van poder departir cordialment amb els assistents. Els cristians de Gaza, tot just 1.200, viuen en condicions difícils per la situació econòmica i política de l’entorn, que té un 70% d’atur juvenil. La comunitat catòlica està formada per 117 persones. En

ella hi ha tres comunitats religioses: les Missioneres de la Caritat, les Germanes del Rosari i les Religioses del Verb Encarnat, que són ateses per dos sacerdots, un egipci i un argentí. Entre totes tres comunitats atenen una escola de primària, una escola bressol, un orfenat per a nens discapacitats, i acaben d’estrenar una residència per a gent gran gràcies a la col·laboració de Càritas i de nombrosos donatius particulars. Recentment, Càritas Jerusalem ha ampliat el centre mèdic on atenen tota la població i s’ha inaugurat el Centre de Preparació Educativa Sant Tomàs d’Aquino, dedicat a la formació integral de les persones que acaben els seus estudis universitaris. Durant la tarda de diumenge, els Bisbes pogueren visitar alguns d’aquests equipaments i conversar amb les comunitats que en tenen cura, i, cap al vespre, van mantenir diversos encontres amb algunes famílies cristianes de Gaza que els van acollir a casa seva. També tingueren


Eucaristia dominical a la Parròquia de la Sagrada Família de Gaza. Després de la celebració, els Bisbes de la Coordinadora van poder conversar amb els fidels i conèixer de primera mà les seves inquietuds. Església d’Urgell

7


A l’esquerra, Eucaristia a la Cocatedral del Patriarcat Llatí de Jerusalem. A sota, amb els alumnes de l’escola del Patriarcat Llatí a Ramal·lah. A la dreta, de dalt a baix, a l’autobús de camí cap a Gaza; amb la Congregació de les Missioneres de la Caritat; i amb els alumnes del nou centre de formació Tomàs d’Aquino.

ocasió de reunir-se i intercanviar opinions amb els sacerdots i els responsables de les institucions cristianes de Gaza. El dilluns 13 de gener, deixaren Gaza per travessar la frontera amb Israel. Celebraren l’Eucaristia a la Concatedral del Sant Salvador del Patriarcat Llatí de Jerusalem, presidida per l’Administrador Apostòlic, Mons. Pierbattista Pizzaballa. Poste8

Església d’Urgell

riorment van mantenir una trobada amb representants de les comunitats cristianes que treballen en l’àrea educativa de la joventut a la Custòdia de Terra Santa, que els van explicar de primera mà el treball desenvolupat per promoure una formació que permeti als cristians mantenir-se a Terra Santa, així com els esforços per mantenir una presència activa de la vida de l’Església.

Una petita delegació de la Coordinadora mantingué una reunió amb Akiva Tor i Sharon Regey, responsables de l’Oficina Mundial per als afers jueus i religions del món; i al final del dia retornaren a Ramal·lah, on tots els Bisbes reflexionaren plegats sobre el que han experimentat durant aquests primers dies de pelegrinatge amb les diferents comunitats cristianes amb què s’han reunit.


El dimarts 14 de gener pogueren visitar les Germanes Combonianes de Betània, que regeixen una escola bressol. Malgrat el terreny on es va construir l’escola és propietat de la comunitat, el mur de vuit metres d’alçada (dit “de seguretat” o “de l’apartheid”, segons a quin costat es demani pel nom) aixecat pels israelians el 2009 va dividir la parcel·la en dos i va separar el convent de Jerusalem, deixant-lo pràcticament engabiat, amb les dificultats que això ocasiona per a la gran majoria de nens de l’escola, que viuen al costat palestí. Segons explicava la Gna. Alicia Vacas, Provincial de les religioses Combonianes, “el primer any ens van obrir una petita finestra, que obrien i tancaven els soldats cada dia, i a través de la qual passàvem els nens en braços”; però al cap d’uns mesos es va desestimar aquest sistema perquè la presència dels militars causava molta ansietat en els infants. Es va donar el cas d’un nen de tres anys que plorava desconsolat i quan, per mirar de calmar-lo, una de les professores li va dir que cridaria el pare, el nen començà a cridar: “no,no, el meu pare, no; que el mataran, el mataran!”. Sense el recurs de la finestra, Els Bisbes de la Coordinadora, durant la visita a l’escola bressol de les Germanes Combonianes a Betània, al pati de la qual a les famílies dels infants de s’aixeca un tram del mur que divideix Jerusalem. l’escola no els va quedar altre remei que seguir el perímetre del mur, però, en qualsevol cas, tampoc segons la Gna. Alicia Vacas: “els mur fins al “check point” (control no solucionava la incomoditat (i cristians de Terra Santa tenen molta militar), i desfer el camí per l’altra encara més per a uns nens de 3 i 4 necessitat de sentir que l’Església no banda fins arribar a l’escola bressol: anys) dels dos viatges, de manera els oblida i que els cristians d’altres un trajecte de 20 quilòmetres per que, de mica en mica, els nens del parts del món hi pensen i els tenen salvar el mig metre cegat pel mur, costat palestí van deixar d’anar presents en la pregària”. i amb l’inconvenient afegit que els a l’escola. Actualment hi ha uns Abans de tornar a les respectives cotxes amb matrícula palestina no quaranta infants a l’escola bressol, Diòcesis, els Bisbes encara van tenir poden entrar en Israel. Es va pensar però tots són de famílies del costat temps de visitar el dimecres 15 de en l’alternativa que els nens anessin israelià del mur. gener l’escola del Patriarcat Llatí a en un autobús fins a un costat del Davant de situacions com aquesta, Ramal·lah, i d’assistir a una sessió “check point”, i en un altre autobús la visita dels Bisbes de la Coordina- informativa sobre les condicions de per al trajecte a l’altre costat del dora “és una gran font d’esperança”, vida dels cristians a Cisjordània. Església d’Urgell

9


Comunicat de la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa

No hem d’ignorar la veu de la gent de Terra Santa Cada any venim a conèixer i escoltar la gent de Terra Santa. Ens inspira la seva resistència i la seva fe perseverant en una situació que segueix empitjorant. En el seu recent i important missatge, els Bisbes catòlics locals han lamentat el fracàs de la comunitat internacional per ajudar a aconseguir la justícia i la pau, aquí, en el lloc del naixement de Crist. Els nostres Governs han de fer més per tal de complir amb les seves responsabilitats de defensar el dret internacional i protegir la dignitat humana. En alguns casos s’han convertit en còmplices actius dels mals del conflicte i de l’ocupació. Els Bisbes locals també han advertit que les persones s’enfronten a una major “evaporació de l’esperança d’una solució duradora”. Hem estat testimonis de primera mà d’aquesta realitat, particularment de com la construcció d’assentaments i el mur de separació estan destruint qualsevol possibilitat de l’existència amb pau de dos Estats. En el seu mateix missatge, els Bisbes locals han fet notar que les condicions de vida esdevenen “cada vegada més insuportables”. Això és dolorosament clar a Cisjordània, on als nostres germans i germanes se’ls neguen fins i tot els drets bàsics, inclosa la llibertat de moviment. A Gaza, les decisions polítiques de totes les parts han donat com a resultat la creació d’una presó a l’aire lliure, els abusos contra els drets humans i una profunda crisi humanitària. Hem estat rebuts per famílies centrades ara en la supervivència diària i que veuen reduïdes les seves aspiracions a l’essencial, com l’electricitat i l’aigua potable. En aquestes circumstàncies ens commou el sacrifici de germanes religioses, laics i sacerdots que s’estan acostant amb respecte als dos cantons per construir un futur millor per a tots. Ofereixen serveis vitals, especialment educació, oportunitats laborals i atenció a les persones més vulnerables. Donem gràcies pel seu testimoni. Animem els cristians en els nostres propis països a pregar i donar suport a aquesta missió. El creixement dels pelegrinatges a Terra Santa és encoratjador, i animem els qui

10

Església d’Urgell

hi vénen que s’assegurin que es donaran encontres amb les comunitats locals. Al mateix temps implorem els nostres Governs que ajudin a construir una nova solució política arrelada en la dignitat humana per a tots. Si bé això ha de ser determinat amb diàleg entre els pobles que viuen a Terra Santa, existeix la necessitat urgent que els nostres països hi tinguin un paper: insistint en l’aplicació del dret internacional; seguint el lideratge de la Santa Seu en el reconeixement de l’Estat de Palestina; atenent les preocupacions d’Israel per la seguretat i el dret de tots a viure amb seguretat; rebutjant donar suport polític o econòmic als assentaments; i oposant-se decididament a qualsevol acte de violència o d’abús dels drets humans per part de tothom. En donar aquests passos, la comunitat internacional pot solidaritzar-se significativament amb aquells israelians i palestins que es neguen a renunciar a la seva lluita no violenta per la justícia, la pau i els drets humans. Preguem per la pau de Jerusalem. Mons. Declan Lang (Responsable de la Coordinadora), Anglaterra i Gal.les. Mons. William Kenney, Anglaterra i Gal·les. Mons. Christopher Chessun, Església d’Anglaterra. Mons. Richard Gagnon, Canadà. Mons. Timothy Broglio, Estats Units d’Amèrica. Mons. Peter Bürcher, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia. Mons. Udo Bentz, Alemanya. Mons. Rodolfo Cetoloni, Itàlia. Mons. Alan McGuckian, Irlanda. Mons. Noel Treanor, Irlanda. Mons. William Nolan, Escòcia. Mons. Marc Stenger, França. Mons. Joan-Enric Vives Sicília, Espanya i Andorra. P. Antonio Ammirati, Consell de Conferències Episcopals d’Europa (CCEE). Dr. Erwin Tanner, Suïssa.


La pau es farà amb diàleg, reconciliació i conversió ecològica 1

A

l’inici de l’any sempre estem convocats a reflexionar i a pregar per la Pau arreu del món. Des de Pau VI, que la va instituir, el primer de gener s’escau la Jornada Mundial per la Pau, amb un lema distint per a l’ocasió. Aquest 2020, el Papa Francesc en el seu missatge ens ha proposat “La pau com a camí d’esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica”.

La pau, és camí d’esperança davant els obstacles i les proves. És un bé preciós, al qual aspira tota la humanitat. El desig de la pau està profundament inscrit en el cor de la persona humana i no hem de resignar-nos a res que sigui menys que això. L’esperança és la virtut que ens posa en camí, ens dóna ales per avançar, fins i tot quan els obstacles semblen insuperables. Per això, tot tipus de guerra és un fratricidi que destrueix el mateix projecte de fraternitat inscrit en la vocació de la família humana, basada en el nostre origen comú en Déu i exercida en el diàleg i la confiança recíproca. Ens convé recordar-ho ara que els crits de guerra i l’escalada militar estan molt vius. La pau, és camí d’escolta basat en la memòria, en la solidaritat i en la fraternitat. La memòria de les violències evitarà cometre novament els mateixos errors o proposar els esquemes il·lusoris del passat. Obrir i traçar un camí de pau és

1

un desafiament molt complex, ja que els interessos que hi ha en joc en les relacions entre persones, comunitats i nacions són múltiples i contradictoris. Cal apel·lar a la consciència moral i a la voluntat personal i política. La pau brolla de les profunditats del cor humà i la voluntat política sempre necessita revitalització, amb testimonis convençuts, d’artesans de la pau oberts al diàleg sense exclusió ni manipulació. El procés de pau és un treball pacient que busca la veritat i la justícia, que honora la memòria de les víctimes i que s’obre, pas a pas, a una esperança comuna, més forta que la venjança.

La pau brolla de les profunditats del cor humà i la voluntat política sempre necessita revitalització, amb testimonis convençuts, d’artesans de la pau oberts al diàleg sense exclusió ni manipulació La pau, és camí de reconciliació en la comunió fraterna. La Bíblia crida a abandonar el desig de dominar els altres i aprendre a veure’ls com a persones, fills de Déu, i germans. L’altre ha de ser respectat per la promesa que porta dintre seu, i que trenca l’espiral de venjança. Hem d’esperar que venci la força del perdó i la capacitat de reconèixer-nos com a germans i germanes, com a

dones i homes de pau. Pau social però també política i econòmica. La pau, és camí de conversió ecològica. Aquest camí de reconciliació és també escolta i contemplació del món que Déu ens va donar per a convertir-lo en la nostra casa comuna. Urgeix una conversió ecològica, que porti a una forma nova de viure, de trobar-se els uns amb els altres des de la pròpia diversitat, de celebrar i respectar la vida rebuda i compartida, de preocupar-se per les condicions i models de societat que afavoreixen la florida i la permanència de la vida en el futur, d’incrementar el bé comú de tota la família humana. La pau s’obté si se l‘espera. Requereix paciència i confiança. Cal creure que els altres tenen la mateixa necessitat de pau que nosaltres. I anar més enllà de la por, reconeixent-nos fills necessitats davant del Pare del fill pròdig. La cultura de l’encontre entre persones i cultures d’un únic món, trencarà amb la cultura de l’amenaça i ens guiarà a anar més enllà dels límits dels nostres horitzons estrets, a aspirar sempre a viure la fraternitat universal, ja que som fills d’un únic Pare celestial. Comencem a sembrar, donem el primer pas, ajudem-nos a esdevenir homes i dones de pau i d’esperança! +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Article publicat a La Vanguardia el diumenge 12 de gener. Església d’Urgell

11


Visita a la Diòcesi d’Urgell del Nunci Apostòlic de Sa Santedat, Mons. Bernardito C. Auza

E

l nou Nunci de Sa Santedat el Papa Francesc a Andorra i Espanya, Mons. Bernardito Cleopas Auza, va dedicar els dies 19 i 20 de desembre a una primera visita a la Diòcesi d’Urgell amb motiu de la presentació davant la Ministra d’Afers Exteriors del Govern d’Andorra, M.I. Sra. Maria Ubach, de la documentació necessària abans de presentar Cartes Credencials de forma oficial al Copríncep Episcopal d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives. Mons. Auza, que anava acompanyat pel Conseller primer de la Nunciatura, Mons. Michael Francis Crotty, va arribar al Bisbat amb el Vicari general i Representant del Copríncep Episcopal, Mons. Josep M. Mauri, i durant els dos dies d’estada a la Diòcesi va residir al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell.

El dia 20, Mons. Auza va presidir l’Eucaristia a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell, concelebrada per l’Arquebisbe Joan-Enric; el Vicari general i Rector de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri; Mons. Crotty i Mn. David Codina. Mons. Vives va donar-li la benvinguda a la Diòcesi i va voler expressar públicament la seva alegria perquè la primera celebració que el Nunci de Sa Santedat presidia a la Diòcesi fos a la Llar de Sant Josep, on també Mons. Vives havia estat acollit per primera vegada en arribar a Urgell. A continuació, Mons. Bernardito C. Auza i l’Arquebisbe Joan-Enric es van traslladar al Principat d’Andorra. Visitaren en primer lloc l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, on els rebé l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, i a

L’Arquebisbe d’Urgell va acompanyar Mons. Auza (al centre) i Mons. Crotty al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, on van pregar davant la sagrada imatge de la Patrona d’Andorra.

12

Església d’Urgell

continuació anaren al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell, on van poder visitar el Santuari antic i el Santuari actual, obra de l’arquitecte Ricard Bofill. El Nunci va resar davant la sagrada imatge de la Patrona del Principat d’Andorra per la missió que encetava, i tot seguit va poder conversar una estona amb el Rector de la Parròquia de Canillo i

Mons. Bernardito C. Auza presidí l’Eucaristia el 20 de desembre a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell encarregat del Santuari de Meritxell, Mn. Ramon Rosell, que li va explicar la tasca que du a terme la Parròquia. A la tarda, Mons. Auza, acompanyat del Sr. Arquebisbe, va visitar la Catedral de Santa Maria d’Urgell, on fou acollit per Mn. Ignasi Navarri. Mons. Auza finalitzà la visita a Urgell el matí del 21 de desembre per viatjar a Tarragona, on va presidir l’Eucaristia solemne d’imposició del pal·li al nou Arquebisbe Metropolità de Tarragona, Mons. Joan Planellas. Hi assistiren tots els Bisbes sufraganis, entre els quals l’Arquebisbe d’Urgell. Encomanem des d’Urgell la important missió que ha de dur a terme el Nunci de Sa Santedat, Mons. Bernadito C. Auza, per col·laborar a estrènyer els llaços de la comunió entre les Esglésies d’Espanya i Andorra amb la Seu Apostòlica, i representar el Sant Pare entre nosaltres.


Recepció de Nadal del Copríncep Episcopal oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra

E

ls màxims representants de les més altes institucions del Principat d’Andorra, així com un bon nombre de personalitats de tots els àmbits de la societat andorrana, es van aplegar el 19 de desembre a migdia al Palau Episcopal per assistir a la tradicional recepció de Nadal oferta per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, a les Autoritats i al Poble d’Andorra. Entre els assistents a la recepció hi eren la Síndica General i la Subsíndica General, M. I. Sres. Roser Suñer i Meritxell Palmitjavila; el Cap del Govern d’Andorra, M. I. Sr. Xavier Espot, així com diversos Ministres

Cònsols i Consellers actuals dels set Comuns i dels Cònsols i Consellers electes als comicis celebrats tot just el diumenge anterior, 15 de desembre. Així mateix, hi assistiren l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; el Vicari General d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, el Vicari Episcopal, Mn. Antoni Elvira i el Secretari General i Canceller del Bisbat, Mn. David Codina, entre d’altres membres de la Cúria diocesana. En representació

de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell hi va assistir l’Alcalde, Excm. Sr. Jordi Fàbrega. Després del discurs del Copríncep Episcopal, el text íntegre del qual adjuntem a continuació, una violoncellista va interpretar les nadales “Santa Nit” i “El noi de la Mare” i la cançó popular catalana “El cant dels ocells”, i tot seguit va cloure l’acte amb la interpretació de l’himne nacional d’Andorra.

Entre els assistents a la recepció hi havia una àmplia representació dels Cònsols i Consellers electes als comicis celebrats el 15 de desembre del seu gabinet; el President del Consell Superior de la Justícia, M. I. Sr. Enric Casadevall; el President del Tribunal Constitucional d’Andorra, M. I. Sr. Dominique Rousseau; el Representant Personal del Copríncep Episcopal, M. I. Mn. Josep Maria Mauri; el Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès a Andorra, Sr. Pascal Escande; i la Secretària general dels Serveis de la Representació del Copríncep Episcopal, Sra. Concepción García Moyano. També hi van assistir els Presidents dels Grups Parlamentaris i un bon nombre de Consellers Generals, a més d’una àmplia representació dels

Els representants de les principals institucions andorranes i de la Cúria diocesana assistiren a la recepció de Nadal oferta pel Copríncep Episcopal. L’acte es va cloure amb un breu recital de violoncel que culminà amb la interpretació de l’himne nacional d’Andorra. Església d’Urgell

13


Discurs del Copríncep Episcopal Joan-Enric Vives a la recepció de Nadal 1. Permeteu-me que us expressi la meva alegria i satisfacció per poder estar amb tots Vostès, representants del conjunt de la societat andorrana, i compartir així, en aquests moments, els nostres millors desitjos, ara que ens preparem per celebrar el Nadal festivament, i que veiem finalitzar un any per disposar-nos a començar-ne un de nou. Aplegar-nos amb tots Vostès, representants i provinents de sectors diversos de la societat andorrana, amb compromisos i accions diverses, complementàries i plurals, em porta a una sincera acció de gràcies a Déu pel nostre país, el noble Principat d’Andorra. Estem ja a les envistes de les joioses celebracions de l’Encarnació del Fill de Déu, que es féu realment home com nosaltres. Nadal ens porta la joia de sentir Jesús més a prop, l’alegria de saber-nos acollits i perdonats per la misericòrdia de Déu, i que Ell vulgui venir a habitar enmig de nosaltres. La violència, el pecat i la maldat dels homes no són obstacle perquè Jesús vulgui venir i portar-nos el seu perdó, la seva pau i la seva bondat que tot ho guareixen i refan. Els sofriments de tants petits i de tants pobres, dels innocents i dels qui no tenen el necessari per a viure són per a Jesús estímul a venir per alliberar-nos i donar-nos la salvació, que és l’Amor de Déu en tots. Nadal ens revela novament el rostre de la misericòrdia perquè puguem ser misericordiosos com Déu és misericordiós, i perquè visquem estimant amb alegria i esperança. Acollim l’amor amb obres i de veritat! 2. Acabem de celebrar el segon procés electoral d’aquest any, les eleccions Comunals, i després de les eleccions al Consell General i la designació del nou Govern, que per primera vegada és de coalició, comença un període d’estabilitat per al nostre país. Precisament aquest 2019, vam commemorar amb tota solemnitat els 600 anys del privilegi del Bisbe Francesc de Tovia pel qual quedà legitimat l’òrgan del Consell de la Terra. A partir del privilegi d l’11 de febrer de 1419, els prohoms de les valls d’Andorra podien elegir anualment els seus representants per tenir cura dels afers que els afectaven. El Consell de la Terra s’ha anat transformant al llarg de la història fins a esdevenir l’actual Consell General. Els dos processos electorals que hem viscut en aquest any 2019 ens demostren que la societat andorrana ha sabut mirar endavant, malgrat les dificultats, expressant democràticament la seva voluntat a les urnes, i exercint el seu discerniment.

14

Església d’Urgell

Vull fer arribar el meu sincer reconeixement a totes les Autoritats del país, Consell General (per primera vegada presidit per una dona Síndica), el Govern, i els Comuns, que s’han presentat, que han estat elegides democràticament i que volen treballar pel país i les Parròquies, per a tots els ciutadans. Reconeixement que faig extensiu a les seves famílies, que se sacrifiquen generosament amb ells. Seguim així les bones tradicions andorranes de servei a la cosa comuna i cercant sempre el bé comú. Gràcies a tots els elegits democràticament i que Déu us ajudi a realitzar les vostres responsabilitats amb dedicació generosa. Desitjo que puguin treballar bé i que trobin la col·laboració de tots els ciutadans per a les grans causes que tenim al davant: defensar l’estabilitat d’Andorra, de les seves tradicions i de les institucions que l’han feta gran i l’han protegida al llarg dels segles; així com bastir una societat inclusiva amb la cooperació de tots; generar riquesa econòmica i repartir-la equitativament; i no oblidar les causes que més ens fan patir a tots, com són l’educació de les joves generacions, l’atenció als ancians sols, l’habitatge, i tot el que es deriva del canvi climàtic, per citar-ne només algunes. 3. Amb motiu de la Cimera de Madrid COP25 crec que el Principat d’Andorra i els Andorrans, estem invitats a ser un Principat pioner i modèlic en la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible, amb experiències reals d’economia circular. Hi hem de fer esforços ni que siguin costosos. L’acord final de la COP25 estableix que els països hauran de presentar el 2020 uns compromisos més ambiciosos de reducció d’emissions (les anomenades Contribucions Nacionals Determinades) per fer front a l’emergència climàtica. Segons l’acord, el coneixement científic serà “l’eix principal” que ha d’orientar les decisions climàtiques dels països per augmentar la seva ambició, que s’ha d’actualitzar permanentment d’acord amb els avenços de la ciència. El text recull “l’imperatiu” que la transició cap a un món sense emissions sigui justa i impulsi la creació d’ocupació decent. La necessitat de treballar més pel compliment dels objectius de les Cimeres de París i ara la de Madrid, es pot unir al compromís que el Papa Francesc reclama d’una “ecologia humana integral” a la seva Encíclica “Laudato si” (2015). Ecologia humana integral que defensi natura i persones, que inclogui “límits infranquejables” i asseguri la protecció dels ecosistemes davant de “noves


oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra formes de poder derivades del paradigma tecno-econòmic”. El Papa ho acaba de recordar clarament en el seu Missatge per a la Jornada de la Pau del proper 1 de gener de 2020. Ens diu que cal un “camí de conversió ecològica” davant les conseqüències de la nostra hostilitat cap als altres, la falta de respecte per la casa comuna i l’explotació abusiva dels recursos naturals —vistos com a eines útils únicament per al benefici immediat, sense respecte per El Copríncep Episcopal, durant el parlament que adreçà a les Autoritats i el Poble d’Andorra. les comunitats locals, pel bé comú i per la natura. Aquesta conversió ecològica polítiques de benestar i desenvolupament. Tot està a la qual apel·la el Papa Francesc “ens porta a tenir una interrelacionat. La defensa de la creació ha estat elemirada nova sobre la vida, considerant la generositat vada pel Papa Francesc a la categoria de deure moral del Creador que ens va donar la terra i que ens recorda envers Déu i els homes, de manera que passa a ser la joiosa sobrietat del compartir. Aquesta conversió ha tan vertebral, universal i imperativa com la pau, la d’entendre’s de manera integral, com una transformació igualtat, la dignitat i la justa distribució de la riquesa. de les relacions que tenim amb els nostres germans i 4. Nadal és una crida a la solidaritat amb els pobres, germanes, amb els altres éssers vius, amb la creació ja que Jesús es féu pobre a Betlem. Si escoltem la veu en la seva varietat tan rica, i amb el Creador que és de Déu, descobrirem que no només estem cridats a l’origen de tota vida”. tenir cura de la fragilitat de la creació, sinó també i Crec que les joves generacions que tenen el perill sobretot de la fragilitat dels germans, especialment de sentir-se poc motivades per a la cosa política, a dels infants. través de l’ecologia, s’integraran més en la societat. Voldria que el pessebre parlés a la nostra vida. En La conversió ecològica és un procés que ha d’afectar tot lloc i de tota manera, el pessebre parla de l’amor tota la societat i ha d’afectar la ciutadania, no només de Déu, el Déu que s’ha fet Infant per dir-nos que les empreses o els governs. Precisament l’acord final està a prop de tot ésser humà, sigui quina sigui la de la COP25 subratlla l’acció climàtica dels actors no seva condició. governamentals, a qui convida que la incrementin i Benvolguts: Us desitjo Pau i Joia en aquest Nadal! generin estratègies compatibles amb el clima. Són els Prego per tots, us recordo amb afecte a vosaltres i grans objectius que ens hauríem de poder marcar en les vostres famílies, i us desitjo Bon Nadal, ple de la aquest nou any i en els propers. gràcia del Senyor! Estem invitats a fer costat a les veus que denuncien Visca Andorra! els errors comesos envers el medi ambient, acollir les recerques dels corrents científics més fonamentats, i +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell fer cas dels enfocaments que veuen en el desenvolui Copríncep d’Andorra pament sostenible un paradigma per a l’estudi de les 19 de desembre de 2019

Església d’Urgell

15


Memòria agraïda del 2019 “Nadal inaugura una època nova on la vida no es programa sinó que es dóna, on no es viu per a un mateix sinó per a Déu i amb Déu”. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell, evocava durant la felicitació nadalenca de la Cúria a l’Arquebisbe Joan-Enric aquestes paraules pronunciades pel Papa Francesc el Nadal del 2018, per encetar el resum de les moltes i molt fecundes activitats desplegades al Bisbat d’Urgell durant el 2019, dutes a terme amb molta entrega i molta donació sota el mestratge de Mons. Vives com a cap i pastor de la comunitat diocesana. Mn. Ignasi agrupà les activitats i esdeveniments del 2019 en vuit àmbits: 1. Amb el presbiteri de la Diòcesi, apartat en el qual va recordar, entre d’altres fets, les jornades de formació i les convivències i exercicis espirituals dels preveres i diaques diocesans, així com els sacerdots traspassats en el darrers dotze mesos (acs). 2. Amb els religiosos i religioses de la Diòcesi (commemoració dels 300 anys de la mort de Sant Joan Baptista de la Salle, trobades amb les comunitats religioses del Bisbat, etc.). 3. En el camp de la caritat i dels malalts (en el qual destaca especialment la important tasca de Càritas d’Urgell en favor dels més febles de la societat, tant mitjançant ajudes directes com de l’empresa d’inserció laboral Nougrapats; així com les campanyes de Mans Unides per ajudar els germans dels països del Tercer Món, el pelegrinatge diocesà a Lourdes, i l’estada a la Diòcesi de les relíquies de Santa Bernadeta Soubirous). 4. En el camp de l’apostolat i l’evangelització (jornades de formació de catequistes; nombroses celebracions litúrgiques i sacramentals, així com d’ aplecs celebrats arreu del Bisbat; el treball amb monitors i nens i nenes dels esplais, colònies i campaments; participació al pelegrinatge de Taizé a Madrid; pelegrinatges a Terra Santa i a Armènia; el Concurs Bíblic; setena edició del Canòlich Músic; trobada diocesana de Vida Creixent a Agramunt, participació en el Tren Missioner, etc.). 5. En el camp del pensament i de la cultura (setzena edició de la Càtedra de Pensament Cristià, sobre el tema “Veritat, postveritat i fake news”; les Jornades de Teologia a La Seu d’Urgell, sobre el tema “El sentit de la vida. Estimar a fons”; L’Escola Diocesana de Formació Permanent, a Balaguer, etc.) 6. En el camp del patrimoni cultural (treballs de restauració i intervencions a les esglésies d’Oliola, Bresca, Vilanova de Banat, El Ges, Artedó, Aristot, Ansovell, Cabó, Sant Serni de Noves de Segre, Sant Vicenç de Planoles, Sant Cristòfol de Ventolà, Sant Andreu de Rodés, Santa Maria de Castellàs, Sant Pere i Sant Pau d’Esterri de Cardós, i a la capella dels Desemparats de Ribes de Freser; a més de les pintures gòtiques de Sant Domènec de Puigcerdà, la consolidació de les pintures murals de l’església de Sant Víctor de Dòrria, la restauració de la imatge de la Mare de Déu de Casarilh...). 7. En el camp polític (reunions amb els membres del Govern d’Andorra, les Síndiques Generals i Consellers Generals d’Andorra, el Copríncep i President de la República de França, S. E. Emmanuel Macron, en la seva primera visita institucional al Principat d’Andorra; el President de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Quim Torra; i amb el nou Nunci de Sa Santedat davant Espanya i Andorra, Mons. Bernardito Cleopas Auza, entre d’altres personalitats...) 8. Presència i missió eclesial de l’Arquebisbe d’Urgell fora de la Diòcesi (acompanyament als joves espanyols a la Jornada Mundial de la Joventut a Panamà; Beatificació a Tarragona del Dr. Marià Mullerat Soldevila; celebració a Santa Maria del Mar del 51è aniversari de de la Comunitat de Sant Egidi, etc.). 16

Església d’Urgell

1

2

3

8

4

5


16

6

11 12

7

17

13

9

14

10

15

1.- Joves d’Urgell a la trobada de Taizé a Madrid. 2.- Pelegrinatge diocesà a Lourdes. 3.- Tricentenari de la mort de Sant Joan Baptista de la Salle. 4.- Acompanyant els joves a la JMJ de Panamà. 5.- Pasqua del Malalt a la Llar de Santa Anna. 6.- Exercicis espirituals a Urgell de la Congregació de Religioses Carmelites de Sant Josep. 7.- Trobada diocesana de Vida Creixent a Agramunt. 8.- Celebració del seixantè aniversari de Mans Unides. 9.- Pelegrinatge diocesà a Terra Santa. 10.- Jornada de formació dels professors i mestres de Religió a Balaguer. 11.- Pelegrinatge diocesà a Armènia. 12.- Arribada de les relíquies de Santa Bernadeta al Santuari del Sant Crist de Balaguer. 13.- Presentació del llibre sobre Mn. Albert Vives. 14.- Festival Canòlich Music. 15.- Recepció al President de la Generalitat, M. H. Quim Torra. 16.- Recepció al nou Govern d’Andorra després de les eleccions generals del 7 d’abril de 2019. 17.- Trobada amb el Copríncep Francès, S. E. Emmanuel Macron, durant la seva visita al Consell General.

Església d’Urgell

17


In memoriam Mn. Jordi Coll Gilabert, prevere d’Urgell

B

envolguts Dr. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell; Mn. Josep Maria Mauri, Vicari general i Ecònom diocesà; Mn. Ignasi Navarri, Vicari general; i Mn. David Codina, Secretari general i persona que el Jordi ens va presentar amb il·lusió quan era seminarista. Una salutació també als altres membres de la Cúria diocesana; a Mn. Carles Ospina, Rector d’Ivars d’Urgell, el nostre poble, i als sacerdots i amics presents avui en aquest acte1.

germà i per aquest detall entranyable de col·locar el seu retrat entre altres il·lustres fills de l’Església i d’aquestes terres. Anava a dir que l’única persona que s’oposaria a que féssim aquest homenatge no pot impedir-ho perquè ja és al Cel. Tampoc em pot censurar des d’allí aquest escrit, que no pretén altra cosa que respondre a la invitació que se’ns ha fet de parlar del Jordi, cosa que tant ens satisfà. Així que, Jordi, ja saps que tots et demanem habitualment

En els anys d’escola (al centre de la fotografia), amb els seus germans grans, els bessons Josep Maria i Antoni.

Pensant segurament en l’atreviment que tenim els periodistes, l’Arquebisbe Dr. Joan-Enric Vives em va suggerir que fes un escrit en nom de la família del Jordi per aquest acte d’avui que ens omple d’emoció i agraïment. Moltes gràcies per recordar-vos tant del nostre

molts favors, i aquesta vegada el favor serà que tinguis paciència, que per altra part és una virtut en la qual sempre vas excel·lir. La família Com era Mn. Jordi vist de prop, pels seus companys missioners i

per la seva família? Un amic seu des de la primera hora sacerdotal i missionera, José Manuel Madruga, en l’acte de comiat que vam celebrar a l’església parroquial de Sant Andreu apòstol d’Ivars d’Urgell el 4 de març de 2005, presidit per l’Arquebisbe Joan-Enric Vives, va dir aquestes paraules: “Jordi, avui som molts els que donem gràcies a Déu per la teva entrega, per la teva senzillesa de vida, pel teu treball ferm i constant pel Regne en aquella terra dominicana que tant vas estimar, pel regal que Déu ens féu en la teva persona entranyable, profundament humana, servicial i pacífica”. “Estic convençut –va prosseguir en Madruga– que t’has presentat davant Déu amb blat ben granat a les teves mans, malgrat els teus 59 anys, amb llagues als peus i solcs en el cos de tant caminar entre canyissars de sucre, visitant jornalers haitians, colrat el rostre pel sol càlid i ardent del tròpic, amb un cor que sempre ha buscat i rastrejat les petjades del Déu de la vida”. El nostre germà Xavier va donar les gràcies als assistents que omplien l’església i va afegir: “ara tu, Jordi, gaudeixes al Cel de la felicitat eterna, en companyia del nostre pare, que ens va deixar fa trenta anys, i la nostra mare, que t’espera allí des d’en fa sis”. Alguna vegada havia dit el Papa Benet XVI, gran pensador i teòleg, que la prova fonamental de la seva fe no li va venir de les reflexions i lectures, sinó que la va obtenir con-

1 Text de la laudatio en memòria de Mn. Jordi Coll llegida pel seu germà, Antoni Coll, el 23 de desembre a la Casa del Bisbat, en el transcurs de l’acte de felicitació del Nadal de la Cúria diocesana a l’Arquebisbe Joan-Enric

18

Església d’Urgell


templant com va influir la fe en la vida dels seus pares. També el Jordi ho podria haver dit, i avui és per a nosaltres un deure joiós recordar els nostres pares, com també altres membres de la família ja al Cel, com la Magdalena, que tantes vegades havia vingut a La Seu acompanyant el seu marit Xavier, quan aquest era convocat a les reunions del Consell d’Economia del Bisbat. També se’ns en va el record a avantpassats com el Bisbe Ermengol Coll, primer prelat de Fernando Poo, en temps de Pius X; o Mn. Francesc Coll, que fou Rector de Tremp i altres poblacions, com Agramunt, el seu darrer destí; o la tieta monja, Francisqueta, germana del nostre pare. Les últimes tres generacions hi havia tingut algun sacerdot o religiós i el Jordi va continuar la tradició familiar. Era el tercer de vuit germans. El Josep Maria i jo, que som bessons, vam ser els primers, i com que havíem nascut al 1943, en plena II Guerra Mundial, fèiem broma al Jordi, nascut el 1945, dient-li que amb ell arribà la pau. En efecte, la pau i serenitat eren trets de la seva vida ja des de petit. En són testimonis els germans que el seguiren en edat: el Xavier, el Jesús, el Lluís, la Maria Carme i l’Albert. La seva manera de ser Aquesta pau es manifestava en la vida de família i en la seva llarga estada a la República Dominicana i a Haití. També van gaudir del seu caràcter, ple de bondat i senzillesa, els feligresos de les Parròquies a les quals va ser destinat quan la malaltia no li va permetre tornar altre cop a les terres estimades del Carib. Parròquies com la de Santa Magdalena, aquí, a La Seu; o les de Tornabous, La Guàrdia i altres a les quals va dedicar les seves últimes forces. Amb quina alegria treballava!

Amb els companys del Grup d’Animació Missionera de l’IEME, a la casa natal d’Ivars (en primer terme, assegudes, la seva mare, Maria, i la tieta Mercè). A sota, amb els seus alumnes de Passanant, quan exercia de mestre, abans d’anar a estudiar a l’IEME per a ser missioner.

Penso que amb la mateixa que tenia quan va anar a l’Instituto Español de Misiones Extranjeras (IEME) de Burgos, després d’haver exercit dos anys com a mestre a la població de Passanant. L’anava a veure des de Pamplona, on jo estudiava periodisme, i un dia em va sorprendre

dient-me que havia trobat una feina, que combinava amb els estudis: repartidor del Diario de Burgos. Repartir diaris! És el que jo no he fet mai en periodisme! S’ha d’imaginar el fred i la neu de les matinades hivernals de Burgos per copsar l’esforç que havia de significar-li llevar-se de matinada per aquest treball. El Jordi era infatigable i no ho semblava, perquè acompanyava qualsevol activitat amb el seu somriure i aparent tranquillitat. Era ordenat I preparava les coses amb temps, fos una reunió o una maleta. Sempre sense donar-se importància, fugint del protagonisme, i amb una comprensió absoluta de les persones, a les quals veia com a fills de Déu i germans. L’estimació i el desig de servei passaven pel damunt de les creences, condicions i actituds. No volia convèncer ningú, sinó servir-los i aquesta era la millor manera de ensenyar-los l’Evangeli. Una petita anècdota il·lustra la seva senzillesa. Un dia, durant una breu estada a Colòmbia, va saludar en una platja a Gabriel García Márquez. Ho vam saber Església d’Urgell

19


una vegada que el nostre germà Jesús tenia a les mans un llibre del Premi Nobel de Literatura, i el Jordi li va comentar que havia parlat amb ell. —“I per què no ens ho havies dit mai?” —li preguntà el Jesús. —“Perquè no havia sortit a la conversa” —s’excusa. A una illa del Carib El Jordi se’n va anar a la República Dominicana –el país que tant va estimar– com hagués pogut anar a Togo o altres llocs als que eren destinats els sacerdots de la seva promoció. La seva vocació missionera es realitzaria a qualsevol lloc, on ell acudiria amb tota la seva entrega i entusiasme. El 28 de gener de 1973 va pujar a l’avió que el portaria a Santo Domingo. Ja durant el vol va escriure la primera carta a la família, de les moltes que va enviar i que la nostra mare guardava amorosament. Des de Villa Mella, la primera població, es mostrà molt satisfet i admirat de la gent: “estan entusiasmats amb nosaltres i nosaltres amb ells... Vénen caminant a l’església, a vegades fent deu quilòmetres i amb un nen als braços... Com que la gent participa molt en la missa, no cal que el sa-

A la Parròquia de l’Esperit Sant, a Villa Mella (República Dominicana), en una fotografia dels anys 90. A sota, durant la seva estada com a missioner a Haití el 1984.

cerdot tingui bona veu. El moment culminant és el de donar-se la pau; amb quina alegria se saluden!” Els tres germans que vam poder visitar-lo a la República Dominicana, el Jesús, l’Albert i jo mateix, vam ser testimonis d’aquesta litúrgia alegre i de com l’estimava tothom. I encara més ho va viure la meva cunyada Maite Gomà, que va passar sis anys treballant a l’illa amb Ocasha. Va ser

allí on va conèixer el Jordi, i de retruc més endavant l’Albert, amb qui comparteix feliçment la seva vida. La meva ocasió d’anar a veure el Jordi va ser l’any 1976, com a invitat al primer viatge oficial a l’estranger que van fer els Reis d’Espanya. Quan va sortir aquella oportunitat, no la vaig desaprofitar. L’estada va ser només de tres dies, i encara tinc en el record el contrast entre l’hotel on ens allotjaven i la pobresa del barri Gualey, on vivia el Jordi. Allí les clavegueres corrien pel mig dels carrers i tan aviat hi havia llum a les cases com es quedaven a les fosques. Un dels dies, cap al tard, quan quasi no s’hi veia, vam caminar per un d’aquests carrers foscos i em vaig adonar que molta gent el saludava alegrement al passar, i ell s’hi trobava tranquil i confiat com si passegés pel carrer Major de Lleida. A les cartes ens enviava records per a molta gent, tan parents com veïns o amics d’Ivars. I sovint hi incorporava algun acudit, com sempre havia fet quan escrivia a casa, com aquella fotografia que ens va enviar d’ell mateix agafat al tronc d’una palmera d’una considerable alçada, com feien els naturals del país quan


hi pujaven amb mitjans rudimentaris. A continuació, però, ens explicà el secret: abans i després de tirar la foto, li havien posat i retirat una escala. “La gent aquí menja moltes patates, arròs i iuca, a més de plàtans i taronges... No compten per quilos, sinó per lliures, i no fan servir metres, sinó polzades, peus, milles, etc...” I a la nostra mare li diu: “no m’he posat ni un sol dia el jersei; aquí mai no cal”. Va aprendre a muntar a cavall, per poder anar a petits pobles on no hi havia carreteres; va muntar dispensaris per atendre la salut més bàsica dels habitants i, sobretot, es va involucrar en un programa de formació de seglars de comunitats de base que poguessin coordinar o dirigir tot allò que suposés un bé comunitari i que per diversos motius era fora de l’abast dels sacerdots. Costums i curiositats d’aquelles terres Si es va identificar amb la República Dominicana, no pas en menor grau ho féu amb Haití. Sense donar-li cap importància, va fer el primer diccionari Kréyòl-Español / Español-Kréyòl per millorar la comprensió entre els pobles dominicà i haitià, que havien lliurat sis guerres al llarg de la seva història. Els destinataris principals van ser els haitians que treballaven a la República Dominicana en la collita de la canya de sucre, feina molt dura, a la que el Jordi va dedicar especial atenció. Eren els més pobres dels pobres. De fet va escriure altres quatre llibretes dedicades a l’idioma i la cultura haitiana, pensant potser en una estada que va fer a Papayo, un poblet a 170 quilòmetres de la capital, Port-au-Prince, del que diu en una carta: “és una zona muntanyosa, en la qual no hi ha llum elèctrica, ni telèfon, ni ningú que parli espanyol”. La tornada El nostre germà va tornar a Espanya per un període de temps, entre 1992 i 1996, per l’encàrrec que se li va fer d’animació missionera. Van ser anys

Antoni Coll (a la taula, el primer per la dreta) va ser l’encarregat d’escriure i llegir la laudatio del seu germà Jordi. A sota, l’Arquebisbe Joan-Enric amb els familiars de Mn. Jordi Coll que van assistir a l’acte.

de molts viatges a totes les Diòcesis espanyoles i de contacte amb centenars de sacerdots i seminaristes, molts dels quals conserven un record molt viu d’aquelles trobades amb ell. El 1998, ja va tornar definitivament a Catalunya, per l’agreujament de la nostra mare i perquè a ell mateix li havia estat detectat, quan encara era a Santo Domingo, un melanoma molt agressiu que requeria tractament continuat. Aquí és quan començà el darrer període de la seva vida que el nostre germà Josep Maria m’insinua que es podria titular “La passió segons sant Jordi”. Tot i les preocupacions i el deteriorament de la seva salut, exercí amb entusiasme la seva tasca

sacerdotal en els diversos destins que li foren encomanats pel Bisbat d’Urgell. El fet de regir les Parròquies de Tornabous i La Guàrdia va permetre que pogués viure a Ivars, a la casa pairal on havia nascut, acompanyat de la tieta i la família de l’Albert. L’any 2002, per decisió del Dr. JoanEnric Vives, es va fer càrrec de la Rectoria de Santa Magdalena, de La Seu, treball que va combinar amb el de Rector del Seminari i Delegat de Missions. Mn. David Codina, que el va tractar en aquell temps, recorda que, tot i no trobar-se bé, només pensava en els altres, i n’explica un detall: “en certa ocasió un familiar meu hagué d’estar hospitalitzat per a Església d’Urgell

21


una petita intervenció. Mossèn Jordi no dubtà a oferir-se voluntari per passar la nit fent companyia al malalt per tal que els familiars poguéssim descansar”. En parlava poc de la seva malaltia, que només era de coneixement públic quan s’havia d’absentar per anar a Lleida o a Pamplona per fer-se el seguiment i tractaments adients. La pau i serenor que va mantenir, la seva rialla sempre als llavis, el fet d’estar pendent de tots, van ser constants fins al final, quan ja havia de fer llit tot el dia i quan es va quedar sense poder moure cap membre del seu cos sense ajuda. No es queixava... I segurament que si algú li hagués preguntat la raó per la qual no parlava de la seva malaltia, hagués dit potser: perquè no havia sortit a la conversa. En va tenir moltes de visites quan ja depenia dels altres per a tot, com

22

Església d’Urgell

la de l’Arquebisbe Joan-Enric Vives, que avui presideix aquest acte. Quina satisfacció suposà també la seva presència per a la nostra família. Gràcies a Déu vam poder acompanyar-lo en els darrers moments. La família era per a ell un terme molt extens i la formava tothom qui l’havia tractat. I ara, a catorze anys del seu traspàs, tots el tenim en el record i la seguretat que des del Cel ens ajuda com ho feu sempre i cada dia durant la seva generosa vida. Al recordatori vam escriure unes paraules que pensem que el retrataven: “Compartir era la teva paraula més preuada, missioner de l’Amor i sembrador de la pau de permanent somriure”. I allà, a l’altre costat de l’Atlàntic, la seva mort fou també molt sentida. A Santo Domingo, a Villa Mella, a Monte Plata, a Haití... a tots els llocs on havia passat, es van

celebrar misses per a ell amb molta gent emocionada. Alfonso Valverde, company seu des de l’IEME de Burgos, va treure l’ànima de poeta per escriure: Tu forma de vivir era como aquella del “Poverello”, dar y darte en demasía, entregado a los más pobres dominicanos y haitianos y darles toda tu vida... Jordi bueno, misionero, todo amor y “madrecita” de los pobres y excluidos, tu tierra dominicana, tu Catalunya querida, tu familia y compañeros, a ti ya nunca te olvidan... Puesto que has resucitado, danos fuerza, luz y vida. Antoni Coll Gilabert


El sermó del Bisbe d’Urgell, Sant Just, en la festa de Sant Vicenç

U

na de les obres que gairebé amb tota certesa s’atribueixen al Bisbe d’Urgell, Sant Just, és un sermó dedicat a la festa de Sant Vicenç. El nostre Bisbe, Sant Just, apareix com a Bisbe d’Urgell entre els anys 531 i 546, testificat com a tal per la seva signatura al II Concili de Toledo i al Concili de Lleida del 546. Tenia altres tres germans, també Bisbes: Nebridi d’Egara (Terrassa), Elpidi d’Osca i Justinià de València. El seu origen era d’una família hispana i la seva cultura la pròpia d’una formació visigoda i romana. No tenim notícies de les seves actuacions com a Bisbe d’Urgell; però sí, el que és més important, sabem que és autor d’obres literàries rellevants i que és venerat com a sant. La seva santedat i el seu culte li foren atribuïts i tributats des de sempre, ja que a la catedral hi té un altar dedicat, l’existència del qual es remunta, almenys, al segle XI. La seva festa se celebra el 28 de maig. L’obra principal escrita per ell és el “Comentari al Càntic dels Càntics”. Ens ho refereix Isidor de Sevilla al seu cèlebre tractat “De Viris Illustribus”, i també Montano de Toledo en el seu “Corpus epistolare”. Aquesta obra del Bisbe Just fou ben acceptada i divulgada en el seu temps i durant l’edat mitjana; la seva tradició s’ha perllongat fins als nostres dies. La prova és que d’aquesta obra redactada en l’edat antiga es conserven fragments de 25 manuscrits i la memòria d’altres 15 llibres impresos. Sant Just en fa un ric comentari en sentit al·legòric, presentant l’amor que Crist té per la seva esposa, l’Església. Està escrit en un llatí acurat i culte.

El Bisbe Sant Just d’Urgell, representat en una pintura del segle XVIII d’autor anònim. Església d’Urgell

23


Recentment, d’aquesta i contraposades, que en fan una obra magna del nostre bona peça literària, que no desdiu Bisbe Sant Just se n’ha fet de cap manera de la cultura pròpia una edició crítica del text, d’un eclesiàstic de l’època visigoda, que jo diria que esdevé el qual, per altra part, coneixem definitiva i completa. L’ha abastament per la seva obra prinfeta una professora italiana cipal, el “Comentari al Càntic dels de Florència, Rossana E. GuCàntics”. És molt breu, però està glielmetti: GIUSTO D’URGELL, ben composat i travat. Comença Explanatio in Cantica Cantidient que sempre és bo i saludable corum; a cura di ROSSANA E. per a l’Església proclamar les victòGUGLIELMETTI, con un saggio ries dels màrtirs, però en el cas de di LUIGI G. RICCI, Edizzioni del Sant Vicenç encara més, perquè el Galluzzo, Florència, 2011. És considera més pròxim a ell, en ser un volum de 220 pàgines i un màrtir de la seva terra. “Perquè conté una bona introducció és nostre per l’origen, nostre per de les dades biogràfiques la fe, nostre per la vestimenta (aldel Bisbe Sant Just amb guna relíquia), nostre en la glòria, l’enumeració i la descripció nostre en el ministeri, nostre en la dels fragments dels manussepultura1, nostre en el patrocini”. Tot seguit descriu el martiri i posa crits conservats i de les de relleu que la victòria és la del edicions impreses. Formula màrtir sobre els seus enemics i el la vinculació o famílies dels diable. Armat amb les armes de la manuscrits. I, finalment, en fe, obté una vida millor. Comença fa l’edició crítica del text, tot assenyalant les seves Portada de l’edició crítica de l’“Explanatio in Cantica Canticorum”, Comentari aquesta part del sermó amb els variants, i afegeix a la plana al Càntic dels Càntics, del Bisbe Sant Just, a cura de la professora italiana mots: “Oh mort gloriosa que mena vers una vida tant gran! Oh vida oposada la corresponent Rossana E. Guglielmetti. versió italiana. També invivificadora…” Després, seguint la clou al llibre una bona bibliografia, alguns fragments. Fou l’erudit Pare tradició del seu martiri, mostra com molt completa sobre el tema. A més, Jaume Pasqual qui, l’any 1783, trobà Déu honora el cos del màrtir quan els aquesta obra compta amb un assaig uns fragments en un breviari de Car- enemics el volien profanar: “Ni tant fet per un altre professor italià, Lui- dona, i posteriorment ell mateix féu sols li fou permès a l’adversari…” gi G. G. Ricci: “La lingua e lo stile”, una nova troballa en 1789 a l’arxiu Finalment, acaba amb una pregària sobre la llengua i l’estil emprat per de Roda d’Isàvena, on un manuscrit que fa per a l’Església: “Que l’Església, Sant Just. contenia tot el sermó sencer. També plena d’alegria cregui i veneri…” Una altra obra menor que també al segle següent, el cèlebre historiaEn definitiva un bell sermó. I pers’atribueix a Sant Just és un sermó en dor Jaume Villanueva el va publicar què pugueu gaudir de la seva bellesa la festa de Sant Vicenç, de la qual no sencer a la seva magna obra “Viage literària i de la seva riquesa en el bon coneixíem cap notícia fins arribar al literario a las iglesias de España”. testimoni que dóna de la fe cristiana, segle XVIII, en què se’n van descobrir Aquests historiadors consideren que us en adjuntem una versió que n’hem uns manuscrits medievals. En efecte, el còdex de Roda, que el reprodueix fet en llengua catalana2. es descobrí un manuscrit del segle sencer, és un manuscrit del segle XI. XI que en féu una còpia i un breviari Mn. Benigne Marquès, Està escrit en un llatí senzill i Arxiver Capitular d’Urgell d’Urgell posterior que en reproduïa elegant alhora, amb imatges vives

1 En parlar de la sepultura, que la tradició situa el sepulcre de Sant Vicenç a València, ha donat ocasió a algun autor de formular una hipòtesi, al nostre entendre errònia i no suficientment comprovada, sobre l’autoria d’aquest sermó. Opina que l’autor de l’obra podria ser el seu germà, Justinià, Bisbe de València, el qual l’hagués tramés al germà, el Bisbe Just d’Urgell, i que a través de la llunyania del temps en l’edat mitjana haguessin confós aquest sermó del Bisbe Just, en compte de ser del seu germà Justinià. Evidentment una hipòtesi no provada, ja que tota la tradició ho contradiu i les mateixes circumstàncies de la vida de Sant Vicenç donen els suficients motius, perquè el Bisbe Just d’Urgell el considerés com un màrtir de la seva terra. 2 Per a fer aquesta versió hem consultat també la que ens ofereix “Escrits de bisbes catalans del primer mil·lenni”, Clàssics del Cristianisme, 27, Edicions Proa, Barcelona, 1992, p. 211-213.

24

Església d’Urgell


Sermó de Sant Just en la festivitat de Sant Vicenç màrtir1

G

ermans caríssims. En profit de l’Església mai hem de silenciar les victòries del gloriosíssim màrtir Vicenç propagades per tot l’orbe, però en el dia de la seva festivitat, amb l’ajuda de Déu, cal predicar-les més profusament. Ell, que essent un principal amic de Crist per la seva santa confessió, ha de ser venerat per tots els cristians juntament amb tots els altres màrtirs, tanmateix està unit a nosaltres, a més a més, per una certa domèstica i gentilícia pietat. Perquè ell és nostre per l’origen, nostre per la fe, nostre per la vestimenta [veneració d’una relíquia del sant], nostre en la glòria, nostre en el ministeri, nostre en la sepultura, nostre en el patrocini. Aquest, l’hem vist en les vestidures [relíquies], l’hem mostrat i valorat en els seus mèrits, l’ha engendrat la nostra ciutat, l’ha rebut la Jerusalem celestial per al govern, no solament d’aquesta ciutat sinó per a tot l’orbe. Oh mort gloriosa que mena vers una vida tan gran! Oh vida vivificadora, per obtenir la qual hom menysprea la vida present! Heu mostrat, Senyor, com viuen en Vós aquells en els quals viviu, de manera que ni els morts poden morir. Els glorifiqueu tant que, difunts i tot, poden per mitjà vostre donar la vida als morts. Heus ací com triomfen els qui han mort per haver-vos confessat, de tal manera que invocant-vos, fan fugir la mort; no solament la mort dels cossos, que ve com un càstig del pecat, sinó també la mort de les ànimes. Per Vós res no és impossible als vostres amics, que per Vós ho poden tot. Vós sou el qui els féreu invencibles, perquè vencessin, i els rebéreu com a vencedors, perquè regnessin amb vós per sempre més. Mireu, germans, i admireu l’ínclit principi i la gloriosíssima fi d’aquest màrtir tan gran. Amb el seu cabdill es va llançar a la batalla i, sense esperar, va ser el primer a disparar els dards contra els adversaris. Sabia que està escrit: “El regne del cel s’obre pas amb fermesa i els violents se n’apoderen”. Havia rebut també en el seu cor aquell foc espiritual del qual diu el Senyor: “He vingut a calar foc a la terra, com voldria ja veure-la cremar!” Segur de la victòria, va córrer cap al combat. Portava armes, no carnals, sinó la potència de Déu: tenia, en efecte, l’espasa de l’Esperit, que és 1

la paraula de Déu. S’havia revestit amb la cuirassa de l’esperança i el casc de la salvació. Duia també l’escut de la fe, capaç d’apagar tots els dards encesos, plens d’iniquitat, del maligne. Armat amb aquestes armes, va avançar cap a la pugna i vencé amb un nou estil, perquè la seva lluita revestí una nova forma. En les guerres sol passar que el qui és greument ferit minva en valor; aquí la novetat rau en el fet que aquest, amb les seves nafres, es fa cada vegada més fort. Cada vegada que és ferit, esdevé més fort el seu atac contra l’adversari, fins que el fereix amb les seves pròpies nafres i l’abat amb la seva mort. Oh ànima feliç, que no pogué ser vençuda amb tants de turments del seu cos, que va volar vencedora cap al seu Creador així que el cos va morir! Mes, ni tant sols li fou permès a l’adversari prevaler sobre el cos, com ell volia. Car el tirà a les feres i a les aus rapinyaires, perquè el devoressin, però tanmateix, els obsequis deguts als seus membres no foren preterits per les mateixes bèsties, a les quals havien estat tirats, per ésser devorats. S’ha canviat la natura ferotge d’aquelles bèsties sense raó, i tant de bo que també es trasmudés en els homes pèssims. El llop amb el cap cot s’entorna dejú, el corb resta amb la gola seca, i encara el diable rumia nous plans de crueltat. Manà tirar al mar aquell que a la terra no pogué dominar. Però, per ventura el Creador de totes les coses no podia estar present per tot arreu? Heus ací que el cos sura, i no es submergeix. És precipitat al mar i valent-se dels mateixos elements que el podien consumir, és enterrat a la platja. Qui hi ha que no cregui que ressuscitarà a la Glòria, aquell ha estat protegit amb tant de glòria? Qui no veurà que és gloriós l’esperit d’aquell el cos exànime del qual ha estat tan gloriosament defensat? Que l’Església, plena d’alegria, cregui i veneri tot això que en profit seu ha esdevingut. Que d’alguna manera reneixi en els seus mèrits, ella que l’engendrà pels sagraments espirituals. Que progressi amb les pregàries del sant i en sigui ornada amb les seves virtuts. Per Jesucrist, Senyor Nostre. AMÉN.

Versió catalana

Església d’Urgell

25


Càtedra de Pensament Cristià

El transhumanisme: un mosaic complex

É

s difícil establir els contorns d’un moviment multipolar com el transhumanisme. El transhumanisme, com l’humanisme, té múltiples expressions, es diu de moltes maneres. Com passa amb altres corrents filosòfics com el marxisme, el feminisme o l’existencialisme, seria més adequat i més rigorós presentar-los en plural: marxismes, feminismes i existencialismes; perquè, al capdavall, sota la mateixa denominació s’hi aixopluguen autors i corrents que són molt distints entre si i que resulta excessivament artificiós i forçat posar-los sota el mateix paraigües conceptual. El mateix ocorre amb el transhumanisme quan hom s’hi atansa amb cura i distingeix les propostes que naveguen dins del mateix magma.

El moviment transhumanista és com una gran xarxa, més o menys activa, més o menys densa, descomposta en diferents subconjunts ideològics. Persones de diferent nivell social, de professions i de cultures distintes en formen part Aquest moviment és com una gran xarxa, més o menys activa, més o menys densa, descomposta en diferents subconjunts ideològics. Persones de diferent nivell social, de professions i de cultures distintes en formen part.

En sentit estricte, el transhumanisme neix a Califòrnia, allí on Gregory Bateson (1904-1980), pare de la cibercultura, va conduir les recerques vinculant la cibernètica a les ciències socials. El moviment es troba, essencialment, desenvolupat en alguns dels països més industrialitzats del planeta, encara que Sillicon Valley és un dels pols d’irradiació intel·lectual. A dia d’avui, tant la Xina, com el Japó, l’Índia i el mateix continent africà, han reaccionat molt feblement a aquest moviment. Els països anglosaxons, sobretot els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit i els països de la Commonwealth són els més actius. En l’Europa continental, tret de França i algun altre país, el transhumanisme, en canvi, és relegat a una pila de fantasmes infantils sense perill. Hi ha diferents categories i rols. En primer terme, hi ha els líders, que són universitaris, investigadors independents, generalment científics, però, també, teòrics com Marc Roux i Jean-Michel Besnier (1950). Ells estructuren el moviment transhumanista tot publicant assaigs de pensament, obres teòriques, generant debats i creant opinió pública. Hi ha, en segon lloc, el col·lectiu dels auditors, que està integrat per tres subconjunts: els nerds, els geeks i els cyberpunks, que són persones apassionades i obnubilades per la física, la lògica, les matemàtiques, però també per les tècniques. Hi ha, en tercer lloc, els cyberciutadans, que són ciutadans que senten curiositat pel moviment i pel missatge transhumanista, i, finalment,

les persones implantades: éssers humans que es presten a l’experimentació i a la innovació tecnològica per modificar-se i millorar-se. No es pot oblidar, perquè seria caure en una ingenuïtat imperdonable, que hi ha persones, amb molt poder adquisitiu, que aporten els fons necessaris per fer les recerques. Dins d’aquest subconjunt hi ha individualitats molt riques que sen-

El transhumanisme centra l’eix de la transformació personal en les tecnologies. Les tecnologies existeixen per transformar i per modificar el nostre esperit i la nostra relació amb el món, per alterar el nostre cos ten passió pel moviment, com, per exemple, el cas de Dimitri Itskov, que impulsa la recerca de la immortalitat mitjançant la tecnologia. Hi ha, també, sectors de l’exèrcit que veuen en el transhumanisme un mitjà per augmentar el poder de defensa del propi país i per poder protegir millor els ciutadans. L’exèrcit nord-americà, per exemple, finança recerques sobre la inclusió de la tecnologia en les seves estratègies militars. Els països més desenvolupats es mesuren els uns als altres sobre el pla tecnològic, tot cercant una millor protecció enfront de la guerra i del bioterrorisme. Hi ha, també, dins d’aquest subconjunt, empreses i grans filials conscients dels beneficis que pot tenir l’aplicació de Església d’Urgell

27


motors del canvi social i la tecnologia en els proindividual ha inspirat el cessos de producció, de seu desenvolupament i distribució i de consum. el seu disseny. En aquest I, finalment, un darrer context, no té sentit, actor és l’Estat, que juga doncs, haver d’escollir un paper de moderador entre la utopia i el neentre els diferents actors goci, perquè solament a del transhumanisme tot través del negoci es pot elaborant lleis que miren desenvolupar la utopia d’evitar-ne derives com tecnològica. la manipulació genètica i Com indica el propi el clonatge, per exemple. mot “tecnooptismisme”, Aquest paper és, ara com és tracta d’una ideologia ara, més aviat migrat, dins del paraigua del però haurà de desenvolutranshumanisme que par-se en el futur i d’una Jean-Michel Besnier (esquerra) i Marc Roux són dos dels principals teòrics del moviment centra tot el focus de manera global. transhumanista. la reflexió en el desenA grans trets, es poden distingir tres grans corrents ideo- (1948), que alguns, com Don Ihde volupament tecnològic entès com lògics dins d’aquest moviment: el (1934), qualifiquen de tecnofantasia. el principal redemptor de tots els El transhumanisme centra l’eix mals de la societat, tant en els àmtranshumanisme liberal, desenvolupat en els Estats Units d’Amè- de la transformació personal en les bits polític i econòmic, com social rica; el transhumanisme social o tecnologies. Les tecnologies existei- i cultural. Posteriorment, ens hi d’esquerres; que es desenvolupa xen per transformar i per modificar referirem més extensament. intel·lectualment a Gran Bretanya el nostre esperit i la nostra relació Francesc Torralba, i a França; i, finalment, hi ha el amb el món, per alterar el nostre cos. Dr. en Teologia i Filosofia “tecnooptimisme” de Ray Kurzweil La idea que les tecnologies són els

28

Església d’Urgell


De la desídia a la vida

S

i cerquem al diccionari la paraula “desídia”, hi trobem, entre altres definicions: “estat d’indiferència”, i també: “manca d’activitat per negligència”. “Desídia” és el que coneixem popularment com “deixar per a demà el que pots fer avui”. Omplim el nostre temps amb activitats irrellevants en lloc de fer allò que és totalment necessari, i a la fi deixem aquest article sempre per a l’últim moment, lliurant coses que podrien estar millor, patint les conseqüències de les presses i els aclaparaments. O potser arribem a fer les coses sempre corrent en l’últim moment perquè ens feia mandra posar-nos-hi.

Lluitar contra la desídia no és fàcil si no saps com ferho o com rebre ajuda... I en l’àmbit de les addiccions encara es complica més A la nostra vida se’ns presenten situacions personals i circumstàncies o esdeveniments (família, salut, relacions socials, àmbit laboral,...) que no sabem com afrontar o que deixem que es resolguin soles. El nostre nivell de motivació en aquestes situacions és molt baix. La desídia va un pas més enllà, afectant-nos psicològicament, associant-lo a un malestar generalitzat i a un sentiment de desesperança. Lluitar contra la desídia no és fàcil si no saps com fer-ho o com rebre ajuda. Sembla que quan volem fer una nova acció o emprendre un nou projecte apareixen els fantasmes de la por i la mandra. Potser fins i tot comencem, però fàcilment ens quedem en l’intent. Diuen els experts que la desídia es revela en les persones quan hi ha una manca d’interès per tot en general i una disminució en l’expressió

i resposta afectiva, tant en l’àmbit emocional com pel que fa als hàbits de conducta. La desgana, la manca de força s’apoderen de la persona, limitant la seva vida i afectant-la a tots els nivells. En l’àmbit de les addiccions encara es complica més. Les persones addictes a determinades substàncies justifiquen la seva addicció, entre altres motius, per la dependència química. Existeixen centenars d’addiccions, algunes més òbvies que altres, unes més temibles, altres que semblen innocents. Per exemple, els ludòpates (addictes als jocs d’atzar) s’excusen en la necessitat d’omplir un buit en les seves vides: abandó, solitud, separacions o morts d’éssers estimats, i fins i tot avorriment. Però, què oculten les conductes compulsives que ens porten a sostenir una addicció? Darrere d’una vida d’addicció es troba un ésser humà sumit en les seves pors que ha perdut llur llibertat. La por més gran és al fracàs. L’addicte s’instal·la còmodament a la seva zona de confort i s’aïlla cada dia més, patint les conseqüències de la seva malaltia. Encara que apareguin sentiments de superació, de vegades la desídia el pot abatre gairebé del tot. Quantes comunitats terapèutiques i institucions que treballen per a la rehabilitació d’aquestes persones es transformen en veritables salvavides davant aquesta dramàtica situació! Alguns pacients aconsegueixen agafar-se a l’oportunitat que la vida els ofereix. Altres, de recaiguda en recaiguda, es van enfonsant sense trobar una veritable motivació que els tregui d’aquesta situació. Qui són els vencedors? Aquells que descobreixen el seu poder interior per prendre decisions úniques i individuals. Crec fermament que l’únic camí real és arribar al centre mateix de la

Les persones que pateixen la crueltat de l’addicció podríem dir que viuen per inèrcia, sense il·lusió per continuar endavant. No tenen desitjos de fer res a la vida voluntat interior, trobar-se amb l’ésser que allà s’hi allotja i sentir el que té a dir. El silenci, el retrobament amb un mateix, permet recuperar lentament aquesta positiva autovaloració. Una condició imprescindible perquè una addicció tingui lloc és el sentiment de carència. La persona addicta se sent buida, i cerca omplir aquesta buidor en lloc de resoldre-la. Si la manca d’autoestima en un mateix és vist com un estigma limitant, l’única resposta possible, segons els entesos, és una conducta addictiva compulsiva. Hem d’eradicar la causa mateixa de la malaltia, la sensació de debilitat, de buidor i de recerca constant. Per això és fonamental prendre consciència del poder que tenim de ser íntegres i adonar-nos que la buidor genera emocions negatives que ens porten a sentir-nos petits, vulnerables i constantment necessitats. El protagonista d’un procés de recuperació d’addiccions és la mateixa persona. Les institucions d’ajuda acompanyen sobretot en una etapa inicial, però després és imprescindible que la persona prengui consciència de la seva realitat i l’afronti. Quan una persona dóna valor a la seva vida, quan aconsegueix equilibrar les seves emocions, retrobant-se amb la seva pròpia existència, llavors la buidor desapareix. Comprensió, valoració i reformulació dels paradigmes de la vida, són claus per aconseguir una vida amb més autoestima, autonomia i llibertat. Església d’Urgell

29


res a la vida. Han perdut gairebé La mirada des de Jesús de del tot la memòria de l’alegria i Natzaret. la felicitat. La desídia és un estat Pensant en les persones que que paralitza. No deixa caminar. pateixen els efectes de l’addicció Jesús, en veure’l ajagut i sabent i la desídia, i des de la mirada de que es trobava així des de feia l’Evangeli, en ve al cap la guarimolt temps, li diu: “aixeca’t, pren ció del paralític de la piscina de la llitera i camina”. El paralític Betzata (Jn 5,1-9). Tot un procés s’aixecà, segurament amb la desterapèutic fins arribar a la guarigana que caracteritza la desídia, ció del paralític. Fixem-nos que i mirant els altres que son més Jesús abans de guarir-lo li pregunta: “vols guarir-te?” La mateixa Darrere d’una vida d’addicció es troba un ésser humà sumit en les feliços que ell es posa a caminar! seves pors que ha perdut llur llibertat. També avui Jesús mira cadascú pregunta des d’on engeguem el procés terapèutic amb el pacient La resposta és una lamentació o una dels qui pateixen la malaltia de l’admostra de desídia? “Mira, Senyor, dicció, mira cadascú de nosaltres, per la deshabituació a les drogues. És bonic veure que Jesús també què injustament m’ha tractat la vida. mira les nostres desídies, limitaciens diu això mateix a nosaltres: vols Tots els altres poden anar i guarir-se, ons i faltes... I, mirant-nos fixament guarir-te? Vols ser feliç? Vols millo- i jo des de fa 38 anys que ho cerco, amb amor, ens diu: “aixeca’t! Pren rar la teva vida? Vols omplir-te de i res”. Aquesta i altres respostes la teva vida com sigui i camina. No l’Esperit Sant? És Paraula de Jesús. semblants són les que inicialment tinguis por!” —“Vols guarir-te?” Tots els que estaven allí, malalts, es fan les persones que pateixen —“Sí, Senyor, vull guarir-me!” cecs, coixos, paralítics haurien dit: alguna addicció. “Què injusta és la —“Deixa la desídia, aixeca’t i “sí, Senyor, sí!” Però aquest paralí- vida, els altres,... i jo...” La desídia ens fa paralítics. Les camina!” tic, que viu en la desídia, li respon a Jesús: “Senyor, no tinc ningú que persones que pateixen la crueltat de Mn. Ferran Solé, SDB, em fiqui a la piscina en el moment l’addicció podríem dir que viuen per Coordinador Tècnic de CECAS que es remou l’aigua i, mentre jo hi inèrcia, sense il·lusió per continuar (Centre Català de Solidaritat) vaig, un altre hi baixa abans que jo”. endavant. No tenen desitjos de fer

30

Església d’Urgell


El raconet de la mística

Arribar al coneixement de Déu

E

ls teòlegs admeten (seguint la doctrina del Pseudo Dionís) que podem atansar-nos al coneixement de Déu per dos camins diferents. Un és mitjançant la raó, emprant la teologia especulativa i la filosofia; i l’altre és el coneixement místic. El camí racional es basa en l’observació de la bellesa, la bondat i la veritat de l’obra de Déu en la Creació, i afirmant de la Causa Primera, de manera sublim, totes les qualitats que observem en la seva obra. Aquesta conclusió, però, és insuficient pel fet que Déu i els seus atributs són absolutament diferents i estan en una altra dimensió. La saviesa, la justícia, la llibertat, el poder, la bellesa, la veritat i l’amor de Déu són distints, i per tant incomparables amb els mateixos atributs que admirem en la Creació i compartim amb ella. Davant d’aquesta constatació, els místics han trobat un altre camí més curt i més excel·lent, com diu l’anònim anglès: “a més del coneixement de

Déu fruit d’un procés d’especulació filosòfica i teològica, existeix el més diví coneixement de Déu que té lloc a través de la ignorància. En aquest coneixement, l’intel·lecte és il·luminat per la insondable profunditat de la saviesa”.

La saviesa, la justícia, la llibertat, el poder, la bellesa, la veritat i l’amor de Déu són distints, i per tant incomparables amb els mateixos atributs que admirem en la Creació En el mateix sentit trobem una cita imprescindible en la teologia mística d’en Dionís: “a l’hora d’intentar la pràctica de la contemplació mística, has de deixar enrere els sentits i les operacions de l’intel·lecte, tot allò que els sentits i l’intel·lecte poden percebre, les coses que són i les que no són. I has d’entrar al no-saber i, en la mida del possible, cap a la unió

amb aquell que està per damunt de totes les coses i de tot coneixement. Pel constant i absolut abandó de tu mateix i de totes les coses, deixant-ho tot i veient-te lliure de tot, t’obriràs al raig de la divina foscor que supera tot ésser”. Com sigui que la nostra facultat intel·lectual treballa només amb la informació que li arriba per la via dels sentits, resulta que és del tot incapaç d’arribar a conèixer Déu, que està infinitament per damunt de totes les coses creades. D’aquí ve la necessitat de buidar-se de tota notícia intel·lectual, fins a quedar-se en l’obscuritat completa pel que fa a les criatures. Els místics diuen que “Déu habita en aquella obscuritat”. I diuen també que és llavors quan, “en aquell silenci místic”, Déu il·lumina l’ànima amb una mena de notícia que li permet entendre, d’una manera inexplicable, com és Ell mateix en si, al temps que propicia el clima d’unió. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. Església d’Urgell

31


Demano al 2020

A

tots ens agrada obrir el nostre cor i parlar de nosaltres, però fer confessions en públic, a mi personalment, no em plau massa. La periodista Diana insisteix que parli, però jo hi poso una condició: un testimoni. El millor per a mi és la Mare de Déu de Meritxell, amorosa Confident meva. A Ella, cada vespre, en tancar les portes de la Casa, li confio com m’ha anat el dia, les alegries, les tristeses, les enrabiades, els fracassos i les meves penes i les dels altres que he fet meves. Una vegada pactat això, la reportera Diana em pregunta: —“Mossèn, què demaneu al 2020?”

Li responc: —“Els meus anhels són per a les persones que estimo: 1.- Per a mi, demano un carro per transportar les xacres que el pas dels anys em regala: la solitud (no l’aïllament), el silenci, l’artrosi, el gust de contemplar el camí fet, el do de parlar del que sents sense pensar en el què diran... Un carro per transportar dos sacs de paciència amorosa i no de paciència de resignació. Amb el primer sac faré front a les incomprensions dels qui em manen i em tallen les ales; i amb el segon em guardaré de caure en el caràcter “adolescèntric”, d’una banda, i, de l’altra, superaré les

Per als joves monitors, demano un llistó, que és sinònim d’alts reptes a conquerir.

32

Església d’Urgell

diferències de llenguatge amb les noves generacions. 2.- Per als joves monitors, demano un llistó. El Bisbe Joan Martí ho va escriure com a testament per a AINA: “No abaixeu mai el llistó. En aquest món no tot s’hi val”. Demano, per tant, un llistó, que és sinònim d’alts reptes a conquerir. Que no ens regalin res; ho volem guanyar amb el nostre esforç. La generositat de donar la mà als infants per fer camí junts, que això és educar, conduir. Les ganes d’aprendre cada dia de tothom i de tot per compartir-ho amb l’equip d’AINA. 3.- Per a la Parròquia de Canillo, demano un trípode. Una pota ha de ser l’Església; l’altra, el Comú; i la tercera, han de ser els artistes i collaboradors (músics, conferenciants, professors de cursets, de titulacions de monitor). Si sabem ajustar les tres potes farem la millor foto de la història canillenca. 4.- Per a Andorra demano una divisa actualitzada del “Virtus Unita Fortior”: esperit d’escolta i acolliment de la diversitat per generar la col·laboració. Que els camins rals (del Port d’Incles al riu Runer, de la Gavernera al Roc de la Salve i Valira Nord) que s’entrecreuen als peus de la Patrona, la Mare de Déu de Meritxell, siguin penyora d’aquesta comunió de ciutadans. 5.- Per al Bisbe, el Consell Presbiteral, el Consell Pastoral, per als capellans rurals i, sobretot, per a mi, capellà de poble, demano una agenda del Papa Francesc, on llegim: ”deixem-nos de tantes idees abstractes i passem a les realitats ben concretes” (del Congrés sobre el Papa Francesc a Barcelona els dies 12, 13 i 14 de novembre). Hem de bastir avui, com trobem a la Bíblia i llegim a l’Evangeli, pous de Jacob, cases de Marta, Maria i Llàtzer de Betània, cases de Pere, de Zaqueu... espais amb portes obertes


de bat a bat per hostatjar, acollir, servir el Jesús del 2020, encarnat en els nostres germans, nois i noies d’ara. 6.- Per a tots els ciutadans del planeta Terra, demano un GPS. Caminarem sense perdre’ns si anem amb la G de grup (de colla, de comunitat, d’Església), amb la P de pregària (de vida espiritual, de mirada interior: sóc el que tinc a dins, i no la imatge que dono a la societat), i amb l’S de servir, que vol dir estimar fins a esdevenir com Maria, model per a tots en la seva resposta: “sóc l’esclava del Senyor”.

Hem de bastir espais amb portes obertes de bat a bat per hostatjar, acollir, servir el Jesús del 2020, encarnat en els nostres germans, nois i noies d’ara Ser servidors de tothom. 7.- Per als més estimats de Jesús, els nens i les nenes, demano un cel nou i una terra nova: Un món nou sense crítiques que mosseguin, perquè l’infant no aprengui a condemnar i sàpiga escoltar. Un món sense hostilitats, perquè l’infant no aprengui a barallar-se i menystenir els altres. Un món que viu radicalment el respecte, perquè l’infant aprengui a ser pacient i tolerant. Un món ple de coratge, perquè el nen aprengui a ser confiat en el seu esforç. Un món agraït, perquè l’infant aprengui a estimar sempre. Un món lleial, perquè l’infant aprengui la justícia, el respecte a l’altre i el perdó. Un món on domina la seguretat, perquè l’infant aprengui la fe i l’arreli en el seu cor. Un món que viu positivament, perquè l’infant tingui autoestima. Un món on regna l’amistat, perquè l’infant trobi l’Amor! necessari per créixer i ser feliç. Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

33


Dietari FINALITZA LA RESTAURACIÓ DEL RETAULE BARROC DE SANT CRISTÒFOL DE TOSES El retaule barroc de l’església parroquial de Sant Cristòfol de Toses (Arxiprestat de Núria-Cerdanya) ha estat retornat al seu emplaçament original després d’un laboriós procés de restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) per estabilitzar el suport de fusta de l’obra i eliminar de la superfície pictòrica els estrats de brutícia que amagaven els colors originals. El retaule de Sant Cristòfol de Toses és un moble d’època barroca, probablement de final del segle XVII o principi del segle XVIII, d’autoria desconeguda, format per una sèrie de suports estructurals en forma de cornises amb motllures i caps d’àngels, columnes, fornícules i altres ornaments de fusta. La predel·la la decoren tres escenes que representen Sant Francesc Xavier, al centre; la Verònica, a la dreta; i una representació de Crist, a l’esquerra. La restauració ha estat necessària perquè el retaule presentava un estat de conservació pràcticament ruïnós, producte d’un sever atac d’insectes xilòfags que havia debilitat el suport de fusta fins al punt que moltes peces s’havien fraccionat 34

Església d’Urgell

en nombrosos fragments petits. Així, l’any 2008 es va desmuntar el retaule i es va traslladar a la seu del CRBMC a Valldoreix, on la restauració s’ha perllongat entre els anys 2014 i 2019. La intervenció i la metodologia de treball que s’ha seguit ha estat la més respectuosa per l’obra i d’acord amb la seva història i ús litúrgic. Abans de la intervenció, totes les peces s’han desinsectat per anòxia, de manera curativa i preventiva. Seguidament, la conservació i restauració s’ha centrat, sobretot, en el suport de fusta, la part més atacada de la peça, principalment en la consolidació i estabilització de les diferents composicions del retaule. Aquest procés de consolidació del suport s’ha fet simultàniament a la fixació dels estrats pictòrics, que en moltes zones es trobaven en greu perill de despreniment. Posteriorment, s’ha netejat la policromia de les peces, per retirar els estrats de brutícia que s’havien anat acumulant al llarg dels segles i que amagaven els colors i la dauradura originals. Per a les pèrdues de suport de les decoracions, s’han fet reintegracions volumètriques amb fusta, amb pasta de fusta i s’han col·locat diverses peces ornamentals que faltaven a les fornícules, reproduïdes en impressió 3D a partir de motlles de silicona. Com a

Aspecte del retaule de Sant Cristòfol de Toses un cop restaurat.

presentació final, s’ha aplicat massilla a les pèrdues de les capes de preparació i pictòrica i s’han reintegrat cromàticament amb pigments i minerals estables per minimitzar-ne l’impacte visual, després d’aplicar una capa de protecció a totes les peces amb resina acrílica. Finalment, ja al seu emplaçament original i abans del muntatge, s’han fet tasques de conservació curativa de l’altar de la capella en la qual s’havia de col·locar el retaule. El moble s’ha muntat de

nou separat del mur de la capella uns 70 centímetres per motius de conservació i de control posterior, amb l’ajuda d’una nova estructura auxiliar de fusta collocada sota l’altar, i amb la subjecció al mur amb perfils d’alumini anoditzat i accessoris de muntatge d’acer inoxidable. Amb la restitució al seu emplaçament d’origen a la capella de l’església de Sant Cristòfol de Toses, el retaule ha pogut recuperar finalment les funcions litúrgica i artística per a les quals fou concebut.


JOVES D’URGELL PARTICIPEN A BRESLAU EN LA PREGÀRIA DE TAIZÉ PER LA PAU

U

na vintena de joves de la Diòcesi d’Urgell, acompanyats pel coordinador de les pregàries de Taizé del Bisbat, Mn. Ivan Ayala, i la coordinadora de la Delegació diocesana de Joventut, Carme Girart, van participar del 28 de desembre a l’1 de gener al pelegrinatge de confiança proposat per la comunitat de Taizé, que aplegà uns 150.000 joves d’arreu d’Europa a la ciutat polonesa de Breslau. El Gmà. Alois, Prior de la Comunitat de Taizé, compartí amb els joves un seguit de reflexions sobre la importància d’atendre els qui ens envolten amb humanitat i amb fraternitat, dos valors fonamentals d’una societat que surt a l’encontre dels més necessitats, dels immigrants, dels pobres, els marginats i els abandonats, “tal com ho feia Jesús”. De la seva banda, l’Arquebisbe d’Urgell va fer arribar als joves d’Urgell que van participar a la trobada de Taizé a Breslau el següent missatge:

ANY NOU I JORNADA PER LA PAU El dia primer del nou any 2020 va ser celebrat a tota la Diòcesi amb la solemnitat de la Maternitat divina de la Verge Maria i la pregària per la Pau en la Jornada Mundial per la Pau.

“Bon Any Nou a Breslau! Estimats joves d’Urgell que participeu a Breslau (Wroclaw - Silèsia, Polònia) en el pelegrinatge de pau i de confiança promogut per la Comunitat monàstica ecumènica de Taizè. Us faig arribar la meva comunió i oració amb motiu del Nadal i l’Any Nou. Segur que del 28 de desembre a l’1 de gener viureu uns dies joiosos de pelegrinatge i d’amistat.

L’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia de la festivitat a la residència Sant Josep de La Seu d’Urgell, felicitant els avis i residents i la comunitat de les Germanetes dels Ancians Desemparats, i des d’allí va enviar una salutació i una benedicció a tota la Diòcesi.

Sapigueu que us necessitem com a creients i forjadors de pau i de fraternitat. Us necessita l’Església i tots els germans cristians, i us necessita Europa i el món. Hem de mostrar que les persones podem ser germans i viure sense violència ni isolament egoista ni indiferència davant el sofriment o els problemes del món. Prego amb vosaltres per la pau i la germanor, pel poble polonès que amb

Va començar l’homilia amb l’agraïment a la Santíssima Verge Maria per la seva Maternitat divina, que ens ha donat un germà en Jesús, que salva el món i redimeix la nostra naturalesa, obrint-la a l’esperança de l’eternitat en Déu. També destacà com Maria “ho

tanta calidesa us acull, per l’Arxidiòcesi de Breslau i pel Germà Alois i els altres germans de la Comunitat estimada de Taizè, amb qui ens uneixen tants lligams. Bon Any 2020, que sigui de pau i de solidaritat, i que el Senyor ens ompli amb les seves benediccions. Vostre, + Joan Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

guardava tot en el seu cor i meditava”, una actitud que ens ajudarà al llarg de l’any que comencem a viure amb el pensament posat en Déu i en els germans. Un nou any ens invita a agrair els dons rebuts en el temps i a demanar perdó per tot el que hem Església d’Urgell

35


L’Arquebisbe Joan-Enric presidí a la Llar de Sant Josep l’Eucaristia en la Jornada Mundial per la Pau.

de penedir-nos del 2019, per encarar amb actitud de conversió i alegria per millorar en el nou any 2020. I desitjar-nos “feliç” o “bon” any ha de significar que volem que sigui viscut en el compliment de la voluntat de Déu i en l’actitud de servei i amor a tothom, transformant les coses perquè segueixin el pla de Déu. En celebrar-se aquell dia la Jornada Mundial per la Pau, establerta per Sant Pau VI, l’Arquebisbe recordà el lema del Papa Francesc per a la diada: “la pau és camí d’esperança, diàleg, reconciliació i conversió ecològica”, tot destacant com ens convenen aquestes actituds al nostre país, a tot Europa i al món sencer, i començant per un mateix i per les nostres famílies. Sembrar actituds de pau, que necessiten diàleg, encontre i ganes d’escoltar-nos, tant políticament com en la vida personal, així com reconciliació per acostar-nos i perdonar-nos de debò. Ho necessitem especialment a Catalunya. I posà en relleu l’actitud 36

Església d’Urgell

de conversió ecològica que el Papa destaca com a element important per a la pau, perquè des de la conversió els països pobres tindran accés a un desenvolupament sostingut i humà, ja que convé prendre el camí d’una ecologia humanista integral.

CURS PER A FORMADORS DE SEMINARIS A MADRID Els dies 2, 3 i 4 de gener tingué lloc a la Casa de la Conferència Episcopal

d’Arturo Soria, a Madrid, el curs “Formar-se per a formar”, adreçat a formadors dels Seminaris majors i menors d’Espanya. El curs va estar organitzat per la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que presideix Mons. Joan-Enric Vives. S’hi van fer presents Mons. Jesús Vidal, Bisbe auxiliar de Madrid, i el Director del Secretariat de la Comissió, Rv. Sergio Requena. Hi assistí una vintena de formadors, entre els quals el Rector del Seminari d’Urgell i Vicerector del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, Mn. Gabriel Casanovas, que van aprofundir en el pla de formació sacerdotal “Formar sacerdots missioners”, recentment aprovat per la CEE, així com en la formació humana i la formació pastoral, a més d’altres matèries i temes com ara l’acompanyament de les persones.

MONS. VIVES PREDICA EN EL QUINARI DE JESÚS DEL GRAN PODER DE SEVILLA El 4 de gener, dins els actes del IV centenari de la Sagrada Imatge de Jesús del Gran Poder, obra del 1620 de l’escultor Juan de Mesa, Mons. JoanEnric Vives va predicar en el quart dia del Quinari que precedeix la Funció Principal del 6 de gener de la “Pontificia y Real Hermandad y Cofradía de Nazarenos de Nuestro Padre Jesús del Gran Poder y María Santísima del Mayor Dolor y Traspaso”, de la qual Mons. Vives és Germà. A la tarda va participar en l’acollida de tota la Germandat del Gran Poder a l’Herald dels Reis Mags, que volia prostrar-se davant del “Senyor de Sevilla” i recollir les cartes dels infants. I va presidir una senzilla pregària de l’Herald i els presents pels nens i nenes de Sevilla i d’arreu del món.

Una vintena de formadors de Seminaris participà a Madrid en el curs per aprofundir en el pla de formació sacerdotal “Formar sacerdots missioners”.


MN. JOSEP MARIA SANTESMASES I BALASCH REPOSA EN LA PAU DE CRIST

E

l 4 de gener va morir a Agramunt Mn. Josep Maria Santesmases i Balasch, als 88 anys d’edat i 63 de ministeri presbiteral. La missa exequial va tenir lloc el 5 de gener a la tarda, vigília de la solemnitat de l’Epifania del Senyor, a l’església parroquial de la Mare de Déu Assumpta d’Agramunt, presidida per l’Arquebisbe JoanEnric i concelebrada pel Rector, Mn. Jaume Mayoral i per un bon grup de preveres d’Urgell. Hi assistiren molts fidels de les diverses Parròquies on ell havia servit pastoralment all llarg dels seus anys de ministeri. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric va subratllar com el misteri de l’Epifania del Senyor ens mou a adorar l’Infant Jesús que neix a Betlem i ens ha de portar a donar-li ja no or, encens o mirra, sinó tota la nostra vida; a donar-nos nosaltres mateixos. En aquest sentit, destacà com la vida de Mn. Santesmases és un exemple de vida donada i entregada de forma generosa en el ministeri presbiteral, fent present el Senyor Jesús a les Parròquies on exercí el seu ministeri.

Al vespre, va ser acollit solemnement a l’entrada de la Basílica pel Germà Major de la Germandat, Sr. Félix Ríos, y la Junta de la Germandat, i després del

A l’inici de la celebració, l’Arxiprest, Mn. Ramon Balagué, seguint el costum de la Diòcesi, llegí un breu recorregut pastoral de Mn. Josep M. Santesmases, el qual transcrivim tot seguit: Josep Maria Santesmases i Balasch va néixer a Oliola el 4 de maig de 1931. Va cursar els estudis eclesiàstics de Filosofia i Teologia al Seminari diocesà d’Urgell, i fou ordenat de prevere el 23

Sant Rosari i altres devocions va presidir l’Eucaristia amb altres sacerdots concelebrants, i va finalitzar la seva predicació i homilia amb la següent oració

de setembre de 1956. Va començar el seu ministeri presbiteral a la Parròquia de Preixens com a Vicari parroquial. L’any 1957 fou nomenat Ecònom de Taús i Fórnols del Cadí i Encarregat d’Adraén. Al cap de 4 anys, fou nomenat Vicari de la Parròquia d’Oliana; i el 1965, Ecònom de la Parròquia d’Hortó, Pallerols del Cantó i Gramós, als quals s’hi afegí ser Encarregat de la Parròquia d’Adrall.

devota al Jesús del Gran Poder: “Señor Jesús del Gran Poder, Redentor del mundo, Señor de Sevilla y amigo de los sencillos y los pe-

El 1966 fou nomenat Ecònom de Vilanova de l’Aguda i Encarregat de Ribelles. L’any 1970 fou nomenat Vicari parroquial d’Organyà i Encarregat d’Alinyà, Perles, Fígols d’Organyà i Montanissell, de les quals un any més tard, el 1971, passà a ésser-ne Ecònom. L’any 1978 se li encarregaren les Parròquies de Cabó i El Vilar que serví pastoralment fins l’any 1985, quan fou nomenat Rector de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta d’Agramunt, a la qual s’hi afegirien un any més tard Puigverd d’Agramunt, Montfalcó d’Agramunt i Coscó. L’any 1990 fou nomenat Rector de Montgai, Butsènit d’Urgell i Pradell de Sió, als quals s’hi afegiria l’any 2000 ser Rector de Les Ventoses. A aquests pobles els serví llargament gairebé 30 anys fins que, per motius de salut, l’any 2017 l’Arquebisbe Joan-Enric acceptà la seva jubilació canònica, quedant-se a residir a Agramunt on ha estat tan ben cuidat per la seva germana i atès per la família, els germans preveres i els seus amics. Ha descansat en la pau del Senyor el 4 de gener de 2020. Al cel sigui!

cadores, que caminas con decisión al Calvario para dar tu vida por todos, y así salvarnos del pecado y darnos la abundancia de la vida divina. Església d’Urgell

37


FESTA DE SANT RAMON DE PENYAFORT A SERÓ

Enguany se celebra el quart centenari de la Sagrada Imatge de Jesús del Gran Poder.

Mira compasivo nuestra debilidad, y ten piedad de nuestro mundo. Líbranos del pecado y del mal, y condúcenos a la auténtica paz la que se encuentra por la conversión y la acogida de tu Palabra. Tú nos invitas a seguirte y a amarte como discípulos, hermanos y amigos tuyos, ya que así encontraremos el reposo y la felicidad que tanto deseamos; no nos dejes nunca de tu mano tan poderosa, camina con nosotros para que podamos sostener nuestras cruces, y apóyanos bondadoso en todos los caminos de la vida. En este IV Centenario de tu Sagrada Imagen, que a tantos devotos ha sostenido, a lo largo de los siglos, y ha inspirado nuestra fe y nuestra oración: te consagramos nuestra Hermandad de Nazarenos y con ella nuestras vidas y nuestras familias, toda nuestra ciudad, porque queremos vivir siempre con la confianza puesta sólo en Ti, que eres el Amor infinito, y porque queremos servirte de todo corazón a Ti y a nuestros hermanos, por amor a Ti. 38

Església d’Urgell

Haz, Señor, que todos podamos encontrar Luz en Tu rostro, tan sereno y compasivo, Fuerza en Tus pies, que sostienen el poder de tu humanidad y tu divinidad, y Amor en Tus manos que hoy besamos con recogimiento y contrita devoción. Sé tú nuestro Amigo y Maestro bondadoso y humilde, y que en tu pesada cruz redentora aprendamos a dar la vida y a vivir el amor generoso y sacrificado hacia todos. Amén.”

El dimarts 7 de gener el poble de Seró honorà Sant Ramon de Penyafort en la seva festa votiva amb una Eucaristia presidida per l’Arxiprest de l’Urgell Mitjà, Mn. Ramon Balagué. A Seró es manté activa una confraria dedicada a Sant Ramon de Penyafort que data de 1603. Hi van concelebrar el Rector de la Parròquia, Mn. Antoni Ballester, i el diaca Mn. Josep Caba, amb altres preveres de l’Arxiprestat, i hi van assistir molts fidels de Seró i de les poblacions de la rodalia, que van omplir el temple parroquial. La celebració dedicada al sant dominic català va ser acompanyada amb els cants de la Coral l’Amistat de Ponts, dirigida per Mn. Josep Sauter; i al final de l’Eucaristia els cantaires van interpretar un breu repertori de nadales tradicionals.

A l’homilia, Mn. Balagué va resumir la vida del sant i tot seguit va centrar el seu missatge a recordar la importància de treballar pel Regne de Déu, i a dedicar-nos a allò que és més espiritual i no a allò tan material. A les pregàries es va demanar també per la gent de pagès, ja que aquesta zona de la Noguera viu de la pagesia i la ramaderia. També es va tenir un record durant la celebració pels dos sacerdots de l’Arxiprestat que han mort darrerament: Mn. Àngel Saball i Mn. Josep M. Santesmases. Al final de la celebració es va beneir la coca per oferir als fidels, la coral va entonar els Goigs de Sant Ramon de Penyafort, i els assistents van passar a venerar la relíquia del sant que es guarda al temple. Tot seguit, ja fora de l’església parroquial, els fidels van compartir la coca i el vi dolç i es va fer un petit sorteig amb la rifa d’uns lots.

Al final de la celebració en honor de Sant Ramon de Penyafort, els veïns de Seró van posar per a una fotografia de record de la jornada festiva.


TROBADA AMB COMUNITATS RELIGIOSES D’AGRAMUNT

E

l 5 de gener, l’Arquebisbe Joan-Enric va visitar a Agramunt la comunitat de religioses Missioneres de la Immaculada Concepció, amb les que va mantenir una joiosa trobada en la vigília de la festa de l’Epifania del Senyor. Darrerament s’ha incorporat una nova

religiosa a la comunitat. Les Missioneres tenen la titularitat de l’escola Mare de Déu del Socós d’Agramunt, fundada l’any 1880. L’Arquebisbe els va desitjar una bona festa de l’Epifania i un bon retorn al curs escolar el dia 8 de gener. El mateix dia, Mons. Vi-

ves també va tenir ocasió de visitar la comunitat de Filles de Crist Rei, que té casa religiosa a Agramunt, prop de la terra natal del Venerable Mn. Josep Gras i Granollers, nascut a Agramunt l’any 1834 i fundador de l’Institut de Filles de Crist Rei, i del qual el 2018 se celebrà el

centenari de la seva mort. L’Arquebisbe s’interessà pel treball pastoral que realitza la comunitat de les Filles de Crist Rei servint pastoralment els pobles veïns d’Agramunt i pogué conèixer la nova Germana que ha passat a formar part de la Comunitat.

I encara abans de marxar van posar per la fotografia de família en record de la jornada festiva.

VISITA A LA SEU D’UN GRUP DE JUNIORES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL El 8 de gener, l’Arquebisbe Joan-Enric va rebre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell un grup de 15 religioses juniores de la Sagrada Família d’Urgell, encapçalades per la Superiora General de l’Institut, la Mare Laura Garione, i per la formadora del grup. La visita s’emmarcà en el procés de formació i aprofundiment en el carisma de la beata Anna Maria Janer que segueixen les juniores,

Les juniores de la Sagrada Família d’Urgell van compartir l’Eucaristia a la capella on hi ha el sepulcre de la Mare Janer, Fundadora de l’Institut.

tot recorrent els llocs que van marcar la Fundació de l’Institut: La Seu d’Urgell, Cervera, Talarn, etc. Acompanyades pel Vicari general, Mn. Ignasi

Navarri, el dia 8 van visitar detingudament la Catedral de Santa Maria d’Urgell, i, a continuació, Mons. Vives les guià en una visita al Palau Epis-

copal, al final de la qual van mantenir un animat i fructífer diàleg. L’Arquebisbe també les va mostrar l’anell del Bisbe Josep Caixal, que va impulsar i Església d’Urgell

39


FELICITACIÓ DEL COPRÍNCEP D’ANDORRA AL PRESIDENT DEL GOVERN D’ESPANYA

L’

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra envià amb data 9 de gener una carta de felicitació al recentment elegit i nomenat President del Govern d’Espanya, Excm. Sr. Pedro Sánchez y Pérez-Castejón, on fonamentalment diu: “Reciba, Presidente, mi cordial felicitación con motivo de su designación y nombramiento como Presidente del Gobierno de España. Le deseo mucho acierto en sus responsabilidades para servir a todos los ciudadanos españoles buscando el bien común, la prosperidad y el incremento de la paz y la concordia. Encomiendo a Dios su labor de gobierno y de servicio. Quedo a su disposición y le auguro mis mejores sentimientos de estima y consideración, que uno a los del Principado de Andorra, que tantos lazos históricos y fraternos tiene con el Reino de España”.

ajudar en la formació de l’Institut, i el pectoral del Bisbe d’Urgell i Cardenal Salvador Casañas, que també va ajudar en la redacció dels estatuts de la congregació. Al vespre, als peus de la sepultura de la beata Anna Maria Janer a la residència de la Sagrada Família d’Urgell, l’Arquebisbe va presidir l’Eucaristia tot destacant el valor de la vida consagrada i la importància que té anar a les fonts originals del carisma propi de l’Institut resseguint els passos de la beata Anna Maria Janer.

ASSEMBLEA DE LA FEMN La Fundació Esplais Santa Maria de Núria (FEMN) va celebrar la seva Assemblea l’11 gener a Castelleserà, presidida pel Consiliari, Mn. Joan Pau Esteban, i amb l’assis40

Església d’Urgell

tència del President de la FEMN, Eloi Villalta, i els representants dels agrupaments i esplais Santa Maria, Gaspar de Portolà, la Freixa, Farigola, Albada, Xino-Xano, AINA, Sió, AranTHal, Castellserrat, Sant Jaume i Guardiolada. Mn. Esteban va obrir l’encontre amb unes paraules de benvinguda i una pregària sobre la festa del Baptisme del Senyor, i tot seguit va fer una breu reflexió relacionada amb el nostre baptisme i el compromís per la pau al món. Després es va procedir a la lectura i aprovació de l’acta anterior, i es presentà el balanç econòmic del 2019 i el pressupost del 2020, que foren aprovats. A continuació es va avaluar la Trobada de Bellvís del passat d’octubre i es van designar les comissions organitzadores per a les trobades de moni-

FESTA DE LA BEATA ANNA MARIA JANER

L’

11 de gener, a la capella de la residència de la Sagrada Família a La Seu d’Urgell, on reposen les restes de la beata Anna Maria Janer, el Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, va presidir l’Eucaristia en la festa litúrgica de la Fundadora de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell. Hi van concelebrar Mn. Manuel Pal, capellà de la Congregació, i Mn. Josep M. Solé. Mn. Ignasi va recordar les paraules pronunciades pel Cardenal Angelo Amato en l’Eucaristia de beatificació: “Ana Maria Janer és una brúixola que ens indica els més necessitats. I l’exemple de santedat de la beata Anna Maria Janer és per imitar-lo més que no pas per a contemplar-lo”. De la seva banda, Mn. Pal va subratllar a l’homi-

lia la força i la valentia de la fe, unida al Crist, de la beata Anna Maria Janer, en aquell segle XIX tan convuls, com també en els darrers anys de la seva vida. Una dona valenta que va obrir escoles en molts pobles rurals del nostre Bisbat. Al final de la celebració, Mn. Ignasi va confiar a la Mare Janer el pelegrinatge a Terra Santa de l’Arquebisbe Joan-Enric i la prompta recuperació de Mn. Xavier Parés. També a la Parròquia de Sant Martí de Talarn es va celebrar l’11 de gener una Eucaristia en honor de la beata Anna Maria Janer, presidida pel Rector, Mn. Joan A. Mateo, i concelebrada per Mn. Jaume Vilardell, prevere de Cervera. Hi van participar les juniores de la Sagrada Família


d’Urgell, encapçalades per la Superiora General, la Mare Laura Garione, que en aquestes dates es trobaven en pelegrinatge per terres de la Diòcesi d’Urgell, resseguint els passos de la Fundadora de l’Institut. La celebració acabà amb un dinar fraternal a l’antic convent. Uns dies més tard, el 17 de gener, els alumnes del Col·legi Sant Ermengol també van viure intensament i amb molta il·lusió

la festa de la beata Anna Maria Janer. Els actes litúrgics van començar a un quart de nou del matí a l’espai cobert del pati de l’escola, on tots els alumnes d’ESO i Batxillerat van assistir a la celebració de l’Eucaristia presidida per Mn. Pepe Chisvert, Rector de Sant Julià, Delegat diocesà d’Ensenyament i capellà del centre. A un quart de deu i a les deu, repartits en dos grups, els alumnes d’in-

fantil i primària assistiren conjuntament a la capella a la celebració de la Paraula amb Mn. Antoni Elvira, Rector de la Parròquia d’Encamp i Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral, i també capellà del centre. Mossèn Chisvert va glossar a l’homilia el model de la Mare Anna Maria Janer com a persona creient i solidària que ens marca el camí a seguir. Va instar els alumnes a ser bons companys, ajudar-se mú-

tuament, i a ser acollidors entre ells per tal que cap noia o noi se senti malament a l’escola i tots rebin actituds de bona companyonia i amistat. També els va agrair la seva generositat amb Mans Unides. De la seva banda, Mossèn Antoni va parlar als alumnes d’infantil i primària de la Mare Janer a partir de la paràbola del Bon Samarità, en la qual Jesús ens ensenya qui és el nostre proïsme i com ens hem de comportar els uns amb els altres, com feia la beata amb els infants, ancians, malalts, ferits de guerra i amb tots els necessitats que atenia. Totes les celebracions foren animades amb els cants i els instruments dels alumnes i docents del Taller de Creació Artística, projecte que va néixer per fer més viscuts tots els actes de l’escola, especialment els religiosos. Els alumnes van estar molt atents i receptius a les explicacions dels mossens. Els dies anteriors prepararen els cants, les pregàries, lectures i ofrenes amb l’ajuda dels educadors de l’equip de pastoral, i van copsar, una vegada més, el carisma janerià amb el lema per a aquest curs de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell: “Construïm i compartim la Vida”. El dia va continuar amb jocs, una gimcana, un concurs de dibuix amb escenes de la vida de la Mare Janer i activitats musicals.

Església d’Urgell

41


FESTA DE SANT ANTONI ABAT

A

moltes Parròquies de la Diòcesi es va celebrar la festa de Sant Antoni Abat amb una solemne Eucaristia participada per un bon nombre de fidels i devots del sant, i amb la posterior benedicció d’animals de companyia i de caps de bestiar A la Catedral de Santa

Maria, la celebració fou presidida pel Vicari general i Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri, amb l’assistència de les autoritats de la ciutat encapçalades per l’Alcalde, Jordi Fàbrega, i pel nou President de la Confraria de Sant Antoni, recentment escollit, Antoni Muntada. Al final

de la celebració, Mn. Ignasi va beneir els panets que es van repartir més tard entre els assistents com a signe que l’Eucaristia ens ha de portar a compartir amb els germans. Després de l’Eucaristia es van beneir els animals a la plaça dels Oms, davant de la Catedral, i, tot seguit, els confrares van recórrer a cavall els carrers del centre històric de la ciutat fins arribar al passeig Joan Brudieu, on van completar els tradicionals Tres Tombs encapçalats pels tres banderers d’enguany: Jordi Armengol Obiols, el banderer entrant, que duia el penó de la Confraria de Sant Antoni Abat; Andreu Ramos Isús, el banderer proposat; i Ramon Dolcet Duran, el banderer sortint.

La Seu d’Urgell La Seu d’Urgell

Penelles

La Seu d’Urgell

42

Església d’Urgell

Penelles

I, en acabat, Mn. Ignasi beneí la calderada d’escudella que es va repartir entre més de 7.000 persones. A d’altres poblacions de la Diòcesi, com Penelles, la festa de Sant Antoni Abat es va celebrar el diumenge 26 de febrer. La festa es va deixar de celebrar força anys enrere fins que enguany s’ha recuperat la tradició a iniciativa dels penellencs, amb el suport de l’Ajuntament i de la Parròquia. El Rector, Mn. Ivan Ayala, presidí a migdia l’Eucaristia dominical, concelebrada per Mn. Jaume Mayoral, solemnitzada pel cor de cantaires de la Parròquia, i amb l’assistència dels fidels de la localitat encapçalats per l’Alcalde, Eloi Bergós.


El Rector va informar de la campanya que tot just s’acabava d’encetar amb la festa d’aquell dia per recollir fons per sufragar les reformes i les millores que cal fer a l’església parroquial (arreglar el teulat, pintar l’interior, millorar la il·luminació, etc.), i, acabada la celebració, va beneir els animals domèstics que els seus propietaris havien dut al davant l’església vella del poble. Tot seguit, Mn. Ayala i Mn. Majoral van encapçalar els Tres Tombs des dalt d’un carruatge antic ornat per a l’ocasió, rere el qual seguia tota la comitiva, inclosa una vintena de tractors de diferents èpoques, un dels quals portava la imatge de Sant Antoni Abat. La xaranga Va i Ve de Bellpuig va posar la música i l’animació als Tres Tombs. Un dinar popular va aplegar al voltant d’una animada taula una bona colla de gent de Penelles i rodalies. A les postres se serviren les tradicionals “orelletes”, postres típics en les festes del santoral d’hivern que havien estat elaborats per a l’ocasió per l’Associació de Dones de Penelles “La Il·lusió”. També es va fer una rifa de productes del porc per recollir fons per a les obres de l’església. El premi que es va rifar va tornar al poble, com a regal per part de la persona agraciada, que volgué col·laborar així en les tasques de millora del temple parroquial.

A l’assemblea de la FEMN es van aprovar els comptes del 2019 i el pressupost per a enguany i es va fer un balanç positiu de les activitats del curs passat.

tors de la FEMN i per a formacions diverses. Així mateix es va informar de la celebració que prepara l’Agrupament Gaspar de Portolà amb motiu dels 10 anys de convocatòries de colònies a la zona de Balaguer. La propera assemblea se celebrarà el 18 d’abril, acollits pel centre d’esplai l’Albada.

XXXIX TROBADA DE RECTORS I FORMADORS DELS SEMINARIS MENORS D’ESPANYA Del 17 al 19 de gener va tenir lloc a la casa d’exercicis de l’Anunciació (Esclaves de Crist Rei) de Madrid la XXXIX Trobada de Rectors i Formadors dels Seminaris Menors d’Espanya, organitzada per la Comissió de

Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Hi van ser presents el President de la Comissió, Mons. JoanEnric Vives, i els Bisbes auxiliars de Madrid, Mons. Jesús Vidal, i de Cartagena, Mons. Sebastián Chico, amb el Director del Secretariat de la Comissió, Rv. Sergio Requena. De Catalunya hi va participar el

Els participants a la XXXIX Trobada de Rectors i Formadors dels Seminaris Menors d’Espanya van aprofundir en el el nou pla de formació “Formar pastors missioners”. Església d’Urgell

43


formador de l’Arxidiòcesi de Barcelona, Mn. Jordi Domènech. Intervingueren com a ponents el Rector del Seminari d’Àvila, Dr. Gaspar Hernández Peludo, que parlà de la finalitat i les tasques dels Seminaris Menors segons el nou pla de formació dels Seminaris d’Espanya, “Formar pastors missioners”, així com la responsable de l’equip d’innovació EBI de la Fundació Lezama, Oihana Llovet Díaz, i el Rector del Seminari Menor d’Ourense, Rv. Segundo Fernández Movilla, que presentaren la renovació innovadora pedagògicament aplicada al seu Seminari segons el mètode EBI. De la seva banda, el Rv. Sergio Requena intervingué amb una xerrada sobre cinema i formació dels seminaris, i els Rectors dels Seminaris Menors de Saragossa, Còria-Càceres, i Zamora van participar en una taula rodona, el diumenge 19, sobre els reptes que avui comporta la gestió formativa del Seminari Menor a les seves Diòcesis i el camí cap a la renovació del pla formatiu dels menors. Des de fa molts anys ja, aquestes Jornades ofereixen als Rectors, formadors i Directors espirituals dels Seminaris Menors la possibilitat d’actualitzar-se i de posar-se al dia sobre les novetats. Aquest any la major novetat és el nou pla de formació, que si bé està pensat per al Seminari Major també té una part per al Seminari Menor, com a lloc d’acompanyament i formació vocacional. I el Sistema 44

Església d’Urgell

EBI, que també es presentava als participants, és un mètode pedagògic basat en la personalització de l’ensenyament que cerca com a punt de partida la comprensió de les motivacions, coneixements i habilitats de cada alumne, per tal d’aconseguir un major aprenentatge i el màxim potencial de cada un d’ells. La trobada i la comunió entre els Rectors i formadors, acompanyar-los, que sempre ajuda molt i és enriquidora. L’objectiu últim és la millora de la formació en els Seminaris Menors.

ENCONTRE AMB ELS SEMINARISTES I FORMADORS DEL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ La nit del dimecres 15 de gener, l’Arquebisbe d’Urgell i Bisbe Delegat per al Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (SMI),

Els veïns de Pradell van renovar el vot de poble a Sant Sebastià i van celebrar la festa del sant a l’església parroquial.

va celebrar l’Eucaristia al centre i, després del sopar, va dirigir una conversa col·loqui amb els seminaristes sobre el seu recent pelegrinatge a Terra Santa els dies 11 al 16 de gener en representació de la Conferència Episcopal Espanyola [veure pgs. 6 a 10 en aquest mateix número].

PRADELL CELEBRA EL SEU VOT A SANT SEBASTIÀ Tal com marca la tradició, el dilluns 20 de gener

L’Arquebisbe d’Urgell explicà als seminaristes el seu recent pelegrinatge a Terra Santa.

va tenir lloc a Pradell, una població de la Ribera del Sió amb poc més de 125 habitants, la festa que recorda el vot de poble a Sant Sebastià, que els va guardar de les pestilències que vivien en aquella contrada. A migdia les campanes van repicar a missa festiva, i la petita església dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu es va omplir de fidels del poble i vinguts d’altres llocs. La celebració, presidida pel


FESTA DE LA GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ I VOT DE POBLE A LA SEU D’URGELL

A

ny rere any, el 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, La Seu d’Urgell celebra la festa gran de la Germandat de Sant Sebastià de socors i ajuts mutus, i rememora el vot de poble de la ciutat protegida pel sant de la pesta. Com moltes d’altres poblacions catalanes que van patir els estralls de la pesta al segle XIX, La Seu d’Urgell va posar-se sota la protecció de Sant Sebastià, màrtir, patró que era invocat per salvar-se del còlera; i aquella situació fou alhora germen d’ajuts entre els treballadors, agricultors i ramaders. Així és com el 1855, per iniciativa del Canonge Mn. Domènech, es va fundar l’Associació de Socors Mutus, que amb el temps esdevingué la Germandat de Sant Sebastià. Actualment compta amb uns 800 germans (la majoria d’ells caps de casa). Des que es va fundar, la Germandat ha ofert de manera ininterrompuda als seus associats els serveis i atencions previstos pels seus fundadors. Actualment, la Germandat impulsa diverses iniciatives culturals i ciutadanes, destacant la important recuperació de les tradicionals Caramelles de Pasqua, amb prop de 100 cantaires. També participa en la processó de Divendres Sant i en

d’altres manifestacions populars i folklòriques. El 20 de gener, l’Arquebisbe presidí la solemne Eucaristia a la Catedral, acompanyat pel Vicari general i Rector, Mn. Ignasi Navarri; Mn. Pere Morales, Mn. Josep M. Solé i Mn. David Codina.

Hi van assistir moltíssims membres de la Germandat, encapçalats pel Germà Major, Ramon Viaplana, i l’Alcalde de la ciutat, Jordi Fàbrega, a més d’altres membres de la Corporació Municipal. A l’homilia, Mons. Vives evocà la figura del

màrtir Sant Sebastià com aquell jove soldat que va preferir morir a abandonar la seva fe religiosa, i que es mostrà molt coratjós davant els turments. L’Arquebisbe animà els fidels a perseverar en la fe i a no abandonar-la mai, ja que “sense fe no som res”. Així mateix, destacà com Sant Sebastià ens ensenya que cal donar la nostra vida essent generosos i no gasius, i animà els membres de la Germandat a saber valorar la seva institució i que sigui fidel al seu mot de “germanor”, que és tan cristià i que humanitza les relacions de les persones, ferides per l’individualisme i el materialisme. Durant l’Eucaristia es van beneir els tradicionals panets de Sant Sebastià, que foren repartits entre els fidels com a signe que la caritat cristiana ens ha de portar a compartir especialment amb els més necessitats. Un cop finalitzada la celebració, a la sala de plens de l’Ajuntament va tenir lloc l’Assemblea General Ordinària de la Germandat, en la qual fou elegit com a nou Germà Major el Sr. Climent Miró. El dia 21 va tenir lloc a l’església de la Missió una Eucaristia en sufragi dels Germans confrares difunts durant l’any 2019. Església d’Urgell

45


van parlar de la situació política i social que viu el Principat d’Andorra. La trobada forma part de les relacions institucionals habituals entre el Copríncep i el Consell General, tal com preveu la Constitució d’Andorra.

EL GRUP FOLKLÒRIC DE LA CASA DE PORTUGAL D’ANDORRA CANTA LES JANEIRAS A LA CATEDRAL Mons. Vives va rebre la Síndica General d’Andorra al Palau Episcopal.

Rector, Mn. Jaume Mayoral, va estar acompanyada pels cants del petit cor parroquial. A l’homilia, Mn. Mayoral va parlar del sentit de les celebracions en honor als sants que se celebren arreu del Bisbat, i va agrair la nombrosa presència de fidels que, un any més, han complert amb el compromís del poble envers el màrtir romà Sant Sebastià. A la celebració es va tenir un record agraït i esperançat pels difunts del poble, especialment els que han mort en el darrer any, i tot seguit, mentre els fidels veneraven la imatge de Sant Sebastià, es van cantar els goigs que hi té dedicats en aquesta Parròquia del Pradell. Finalitzada la celebració es va fer una fotografia de família per recordar a les properes generacions el sentit i l’arrelament de les festes religioses en la vida del poble, i a continuació, al local social es va oferir un refrigeri per a tots els veïns, i al vespre un sopar popular per compartir la festa en honor de Sant Sebastià màrtir. 46

Església d’Urgell

EL COPRÍNCEP EPISCOPAL REP LA SÍNDICA GENERAL D’ANDORRA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el matí del divendres 24 de gener al Palau Episcopal la visita institucional de la Síndica General d’Andorra, M. I. Sra. Roser Suñé. La Síndica va informar el Copríncep sobre l’activitat legislativa de l’actual curs parlamentari. També

El diumenge 26 de gener, el grup de folklore de la Casa de Portugal d’Andorra va solemnitzar la celebració eucarística de dos quarts de dotze a la Catedral, que fou presidida per Mons. Vives i concelebrada pel Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri, i per Mn. Josep M. Solé; i un cop finalitzada la celebració va dedicar a l’Arquebisbe i a tots els presents el tradicional cant de les Janeiras, un costum secular a Portugal, on el mes de gener s’hi apleguen

petits grups de cantaires per anar porta a porta cantant i desitjant un bon any nou. Els caps de casa els convidaven a entrar a casa seva i després de la cantada els oferien productes del fumer i del rebost. A l’homilia, Mons Vives va parlar de la celebració, en el tercer diumenge de l’any, de la diada d’acció de gràcies, de reflexió i de divulgació de la Paraula de Déu que va ser convocada pel Papa Francesc el setembre passat, en el 1.600 aniversari de la mort de Sant Jeroni, doctor de l’Església i traductor de tota la Bíblia al llatí (anomenada Vulgata) per encàrrec del Papa Sant Damas. Mons. Vives va recordar el lema de la Jornada: “els obrí el sentit de les Escriptures” (Lc 24,45), en referència als dos deixebles d’Emmaús, tot assenyalant que també el Senyor vol continuar fent-ho amb nosaltres, obrir-nos-en avui el sentit. Va desitjar

Els cantaires del grup de folklore de la Casa de Portugal d’Andorra van dedicar a l’Arquebisbe Joan-Enric el cant de les Janeiras.


EL COPRÍNCEP EPISCOPAL REP ELS CÒNSOLS DE LES PARRÒQUIES D’ANDORRA

L’

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el dimarts 21 de gener a dos quarts de cinc de la tarda els Cònsols Majors i Menors de les set Parròquies del Principat escollits pels ciutadans andorrans en les darreres eleccions comunals del 15 de desembre, i que van començar el seu mandat el dia 1 de gener. Mons Vives va donar la benvinguda personalment als Cònsols i tot seguit es va iniciar l’acte institucional al Saló de Tron. El Cònsol Major de Canillo, Francesc Camp, en nom de tots els Cònsols, va adreçar un parlament en què va agrair la invitació d’aquesta recepció a l’inici del mandat, i també va voler agrair la tasca dels Cònsols sortints, assenyalant que “s’han d’enfocar els mandats com la construcció d’un tros de camí que ja han anat construint homes i dones d’Andorra al llarg dels anys, i fins i tot

als presents que la Paraula de Déu sigui una llàntia de llum que il·lumina el nostre camí de fe i el nostre viure de cada dia i els va encoratjar a dur a terme la lectura personal i comunitària de la Bíblia, especialment dels Evangelis i dels altres escrits del Nou Testament, així com els salms i els llibres de la Llei i dels Profetes de l’Antic Testament.

podríem dir al llarg dels segles, i que, quan deixem el càrrec, el continuaran construint d’altres”. Va parlar de les tasques que enfronten els comuns, assenyalant l’accés a l’habitatge i l’emergència climàtica com a eixos de la gestió que es perfila. El Copríncep va respondre amb unes paraules d’agraïment i de coratge en la tasca que ara enceten els diferents equips comunals, ja sigui perquè han renovat el mandat

FESTA DE SANTA PAULA AL SANTUARI DE REFET Diumenge 26 de gener, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia dominical al Santuari de la Mare de Déu de Refet (Seró) en l’escaiença de la festa de Santa Paula, iniciadora de l’experiència espiritual de les Religioses Jerònimes a Betlem, branca feme-

en ser reelegits, o bé perquè han estat elegits per primera vegada. Va renovar el seu compromís d’estar al costat de les institucions del país, en aquest cas els Comuns i les seves necessitats, i va posar en relleu, en el marc de la celebració recent dels 600 anys del Consell de la Terra, que aquest compromís vers el servei públic expressat per la gestió dels Comuns és el més antic d’Andorra, és un compromís que

nina de l’Orde Jerònim, i actualment presents en la petita comunitat jerònima d’aquell Santuari del Bisbat. Hi concelebraren el Rector de Seró i capellà del Santuari, Mn. Antoni Ballester, i Mn. David Codina. Hi van ser presents molts fidels de la rodalia, amb representants de les comunitats religioses

s’ha mantingut i que es renova per part de totes les institucions, també la dels Coprínceps. Va agrair la sensibilitat ecològica, per l’habitatge i vers les persones més fràgils que ha constatat en les visites pastorals i els va demanar de continuar en aquesta bona línia. En acabar l’acte institucional i després de les fotografies oficials, els Serveis del Copríncep van oferir als Cònsols un vi d’honor.

establertes al Bisbat dels Religiosos Franciscans de Creu Blanca, Missioneres Concepcionistes i Filles de Crist Rei. Mons. Vives destacà a l’homilia com Santa Paula fou una dona generosa i intrèpida del segle IV. Nascuda en una família aristocràtica romana, es va casar amb 15 anys i va tenir 5 fills, però quan va Església d’Urgell

47


En la festa de Santa Paula, Mons. Vives presidí l’Eucaristia dominical al Santuari de Refet.

quedar viuda als 32 anys va anar aprofundint en la seva fe fins que va conèixer Sant Jeroni –prevere i traductor de la Bíblia– i el va començar a seguir. L’any 385 tots dos van deixar Roma per anar a viure la vida monàstica a Betlem, en les coves properes a l’actual Basílica de la Nativitat del Senyor. L’Arquebisbe va destacar com Sant Jeroni i Santa Paula van aprofundir en l’amor i l’estudi de la Paraula de Déu i la Sagrada Escriptura, i que precisament el Papa Francesc havia decidit que en el III Diumenge del Temps litúrgic Ordinari se celebri en endavant el “Diumenge de la Paraula” per indicar l’estima i veneració que els cristians hem de tenir vers la Sagrada Escriptura, que quan es proclamada en l’Assemblea litúrgica adquireix la seva màxima esplendor i revelació. I va animar els fidels a estimar la Paraula de Déu i aprofundir-la personalment i en grups bíblics de pregària i reflexió. Glossant les lectures proclamades, va destacar com el llibre del Gènesi (Gn 12,1-7) es podia apli48

Església d’Urgell

car a Santa Paula, que també va sentir la veu de Déu que l’animava, com Abraham, a anar-se’n del seu país, del seu llinatge i de la casa del seu pare, cap al país que el Senyor l’indicaria. Ella va fer-se una humil pelegrina de fe vers la Terra Santa de Jesús. Així mateix es va “conformar” al misteri de la humanitat del Senyor per poder gaudir del do de participar per pura gràcia de la seva divinitat. I va trobar el tresor amagat, i va vendre tot el que tenia, per adquirir-lo, per ser-hi fidel amb tota la seva vida. Al final de l’Eucaristia, l’Arquebisbe Joan-Enric va agrair la presència a Refet de la Gna. Trinitat Cabrero i de la Gna. Pilar, perquè, com tots els consagrats, fan present Jesús amb la seva vida de contemplació i de servei, d’amor a Déu i al proïsme, amb austeritat, i perquè han sabut fer del Santuari de Refet un lloc d’acollida als pelegrins i un lloc des d’on s’eleva el culte constant a Déu per amor pur. Tot seguit, a les dependències de l’hostatgeria tingué lloc un petit refrigeri compartit amb els molts

La Junta diocesana de Vida Creixent es va reunir a la Casa del Bisbat per programar les activitats per a enguany.

fidels que havien omplert el Santuari per participar en la festa de Santa Paula, celebrada amb música, cants i tota solemnitat.

REUNIÓ DE VIDA CREIXENT A LA SEU D’URGELL La Junta del Moviment Vida Creixent a la Diòcesi, encapçalada per la seva Presidenta, M. Carme Ribes, es va reunir el dilluns 27 de gener a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell per programar les activitats previstes per a enguany, a més de tractar

diversos temes organitzatius i del treball pastoral. Es va fer un balanç positiu del funcionament del temari de treball del curs 20192020, i es va reflexionar sobre l’àmbit interdiocesà del Moviment a Catalunya.

L’ESCOLA MARE DE DÉU DEL SOCÓS ACULL EL PROJECTE “TREBALLEM ELS VALORS” El dimecres 29 de gener, aprofitant la setmana de “Missió i DENIP” que es duia a terme a l’escola Mare de Déu dels Socós d’Agramunt amb diferents activitats

L’educador i coordinador de Càritas Balaguer, Juanjo Tenorio, va treballar els temes del taller sobre valors amb uns cent alumnes de diferents cursos.


de sensibilització sobre les missions, els refugiats i el Dia Escolar de la NoViolència i la Pau, el centre de les Missioneres de la Immaculada Concepció va acollir el projecte educatiu “Treballem els valors”, que Càritas d’Urgell ofereix als centres educatius de la Diòcesi. L’educador i coordinador de Càritas del Centre Sant Domènec de Balaguer, Juanjo Tenorio, va ser l’encarregat de treballar els temes del taller amb uns cent alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de l’escola. En els tallers va fer-se present el Delegat de Càritas i Rector d’Agramunt, Mn. Jaume Mayoral, que també va participar de l’activitat educativa adreçada a reforçar la solidaritat com un valor a tenir i a treballar, tant entre l’alumnat com entre el professorat i les famílies dels alumnes. Alternant estones de joc, de ball, de reflexió i de diàleg, es va explicar als alumnes la importància

NOU VICARI JUDICIAL D’URGELL I NOU DELEGAT PER A LA VIDA CONSAGRADA

A

mb data 29 de gener, Mons. JoanEnric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Moderador del Tribunal de Justícia de la Diòcesi d’Urgell, va nomenar nou Vicari Judicial per a la Diòcesi d’Urgell el M.I. Mn. Benigne Marquès Sala, que fins ara era Jutge diocesà. També ha proveït els següents oficis del Tribunal diocesà després de l’aprovació dels Excms. i Rvdms. Srs. Arquebisbe de Tarragona i Bisbe de Lleida: Jutges diocesans: Mn. Jaume Vila i Serra; Mn. Pau Bellido i Segarra; Mn. Antoni Agelet i Delpueyo (prevere de la Diòcesi de Lleida); i Mn. Simó Gras i Solé (prevere de l’Arquebisbat de

d’assumir i practicar bons valors per a la seva educació i el seu creixement com a persones i per ajudar a construir un món millor per a tothom.

ASSEMBLEA DE DELEGATS DE MCS A MADRID Una vuitantena de Delegats de Mitjans de Co-

Tarragona). Promotor de Justícia i Defensor del Vincle: Mn. David Codina i Pérez. Notari del Tribunal: Sr. Josep Ràbade i Fernàndez. El Tribunal Diocesà ha estat renovat per un període de 5 anys. Així mateix, l’Arquebisbe d’Urgell va nomenar amb data 2 de gener nou Delegat diocesà per a la Vida Consagrada el M.I. Mn. Joan Pujol Balcells, amb el qual els Consagrats i Consagrades es reuniran l’1 de febrer al Santuari del Sant Crist de Balaguer, presidits pel Sr. Arquebisbe, per tal de celebrar conjuntament la Jornada de la Vida Consagrada.

municació Social (MCS) i personal adscrit a les Delegacions de totes les Diòcesis espanyoles van participar del 29 al 31 de gener en l’Assemblea de Delegats de Mitjans de Comunicació Social que es va celebrar a Madrid, a la seu central de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Va assistir-hi

la Delegada de Mitjans de Comunicació d’Urgell, Cristina Orduña. El tema central que va aglutinar les ponències de formació va ser el missatge del Sant Pare Francesc per a la Jornada de les Comunicacions Socials, que porta per títol “Perquè ho puguis explicar i gravar en la memòria (cf. Ex 10,2).

Una vuitantena de Delegats de les Diòcesis espanyoles va participar a Madrid en l’Assemblea de Delegats de Mitjans de Comunicació Social. Església d’Urgell

49


La vida es fa història”. Es va reflexionar sobre com recrear la imatge de l’Església en la societat, i com fer arribar les coses bones que fan les persones que arreu de les Diòcesis estan vinculades als serveis socials i a Càritas. Mons. Ginés Garcia, president de la Comissió de Mitjans de Comunicació de la CEE i Bisbe de Getafe, va donar la benvinguda als participats a les jornades, i tot seguit començaren les sessions de treball amb la ponència de Mons. Lucio Adrián Ruiz, Secretari del Dicasteri per a la Comunicació de la Santa Seu, que va glossar el missatge del Papa Francesc i el sentit que dóna a la vida el fet d’explicar històries i compartir-les, perquè “la història pressuposa la memòria, posar en valor el que s’ha fet; sense històries no hi ha victòries”. Es tracta, doncs, “d’explicar des de l’Església la història de l’home, per l’home i des de l’home”. També van intervenir el President de l’Associació de Directius de la Comunicació, Miguel López Quesada, que explicà els reptes a què s’enfronten els Directors de comunicació en l’era digital; i el Director de l’Oficina per al Sosteniment de l’Església, Mn. Miguel Ángel Jiménez, que va parlar de la publicitat com a relat. Així mateix, es van poder seguir les comunicacions de Pablo Iglesias, de l’agència de l’ONCE Servimedia; i de Silvia Rozas, Directora de la revista Ecclesia, que presentà la nova imatge de la publicació. També 50

Església d’Urgell

Els membres de la Delegació diocesana de Joventut van celebrar amb molta alegria i amistat la presència a la reunió del Delegat, Lluís Plana, que està vivint amb serenor la malaltia que pateix.

es va tractar sobre com es va fer la comunicació a la Feria de la Fe a Jaén, es va presentar el Congrés de Laics previst per al mes de febrer, i van fer una visita les instal·lacions del Grup COPE, que inclou el canal 13 de televisió. La cloenda de les jornades va incloure la cerimònia de lliurament dels premis Bravo, que va comptar amb la presència del Nunci a Espanya i Andorra, Mons. Bernardito C. Auza. Enguany han estat premiats el veterà periodista José Marta Carrascal; l’agència Servimedia, en el seu 30è aniversari; el Director de les emissores musicals de la COPE, Javier Llano; el programa Volando Voy de TVE; Antonio Moreno, autor de fils de caire religiós a Twitter; Lucía GonzálezBarandiarán, per la seva trajectòria en la distribució de cinema d’inspiració cristiana; la campanya

“Tenemos que vernos más”, de Leo Burnett per al licor Ruavieja; i el promotor musical Fernando Salaverri. Prèviament al lliurament dels premis, els Delegats van obsequiar una Mare de Déu de bronze al President de la Comissió, Mons. Ginés Garcia, que enguany acaba el seu segon mandat.

REUNIÓ DE LA DELEGACIÓ DIOCESANA DE JOVENTUT El Santuari del Sant Crist de Balaguer va acollir el dia 31 de gener, festa de Sant Joan Bosco, la reunió del plenari de la Delegació diocesana de Joventut, que va comptar amb la presència de l’Arquebisbe Joan-Enric. Amb molta alegria i amistat van celebrar la presència del Delegat, Lluís Plana, que està vivint amb serenor la malaltia que pateix, i van reflexionar sobre la marxa

dels diversos àmbits de la Delegació. L’Arquebisbe va motivar la reunió recordant l’empenta que el Papa Francesc ha donat amb l’exhortació postsinodal “Crist viu”, i també els va parlar del Congrés sobre els Laics de la CEE a Madrid. Van repassar el treball fet a l’estiu i durant el primer semestre del curs: el festival Canòlich Music, la trobada de Taizè per Any Nou a Breslau (Polònia), el moment dels molts grups de joves TXt, els universitaris i el treball en els esplais i colònies de la FEMN i l’escoltisme, així com les cases de colònies com AINA i la proposta vocacional a tots. I van repassar les activitats properes. L’endemà, dia 1 de febrer, van continuar reunits a Balaguer els responsables dels grups TXt per programar les activitats i la reflexió del segon semestre del curs.


ADVOCACIONS DE LA MARE DE DEÚ A LA DIÒCESI DʼURGELL

MARE DE DÉU DE TALLÓ (Bellver de Cerdanya) Joc de campanes noves a Talló trobes. La Cerdanya repica, saps per a qui? Sols un amor ho explica: Una Mare bonica i un Fill diví. Mn. Manuel Pal

Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 484  

Advertisement
Advertisement
Advertisement