__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

# 483 - NOVEMBRE-DESEMBRE 2019 2019 # 483 - NOVEMBRE-DESEMBRE

La Diòcesi d’Urgell venera les relíquies de Santa Bernadeta


Església d Urgell

Índex

“NOUS CAMINS PER A L’ESGLÉSIA I PER UNA ECOLOGIA INTEGRAL”. SÍNODE DELS BISBES PER A LA REGIÓ PANAMAZÒNICA MN. Ignasi Navarri 6

MISSATGE SOCIAL DELS PARES DE L’ESGLÉSIA: SANT JOAN CRISÒSTOM Mn. Eduard Salinas

5

LA DIÒCESI D’URGELL VENERA LES RELÍQUIES DE SANTA BERNADETA

6

JORNADA DE FORMACIÓ PER ALS PREVERES I DIAQUES D’URGELL SOBRE EL SÍNODE DE L’AMAZÒNIA

11

XII JORNADES INTERDIOCESANES DE FORMACIÓ PER A CATEQUISTES

15

EUCARISTIA D’ACCIÓ DE GRÀCIES EN EL 50è ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ PRIVADA NOSTRA SENYORA DE MERITXELL

16

LES PERSONES MÉS FEBLES

18

16

Mn. Ramon Rosell

NO DEFRAUDAR L’ESPERANÇA DELS POBRES Mons. Joan-Enric Vives

INFORME FOESSA: QUAN LES XIFRES TAMBÉ EVANGELITZEN Mn. Jaume Mayoral

XXXI JORNADA INTERDIOCESANA DE LA PASTORAL DE LA SALUT VISITA PASTORAL A LA PARRÒQUIA DE CANILLO 26

4

NOVA EDICIÓ DEL FESTIVAL CANÒLICH MUSIC A SANT JULIÀ DE LÒRIA VIII SETMANA DE CINEMA ESPIRITUAL A ANDORRA EL NUCLI DE L’ORACIÓ CONTEMPLATIVA ÉS L’AMOR Mn. Enric Prat

EL MANIFEST POSTHUMANISTA. DISCERNIMENT ÈTIC

21 22 24 26 32 35 37

Dr. Francesc Torralba

38

DIETARI

40

32 Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli “Déu ha volgut unir en el Crist tot el món” (Ef 1,10)

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

n cloure l’Any Litúrgic, l’Església Mare i Mestra ens fa celebrar amb molta joia la solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist Rei de tot el món. Al llarg de tot l’Any Litúrgic, a través dels diumenges i les festes, desenvolupa el gran Misteri de Crist, des de l’Encarnació i el Nadal, fins l’Ascensió, la Pentecosta i tot el temps de durant l’any, en tensió esperançada vers la vinguda del Senyor. L’Església, que vol complir fidelment la voluntat de Déu i, per això mateix, ho vol unir tot en el Crist (cf. Ef 1,10), anuncia humilment al llarg de tot l’any la Mort del Senyor, confessa amb fe viva la seva Resurrecció i espera el seu Retorn gloriós, la seva vinguda amb glòria i majestat, quan “Déu ho serà tot en tots” (1Co 15,28) i quan tot serà reunit i recapitulat en el Crist! Donem gràcies perquè hem estat beneïts en el Crist, amb tota classe de benediccions espirituals (cf. Ef 1,3), i aquesta benedicció es va regalant dia a dia, gratuïtament, a tots els fidels del Poble Sant de Déu, i misteriosament també a tota la humanitat i a tota la creació. Cada cristià és, en el Crist, portador d’una benedicció molt gran per a tots els qui l’envolten i per a tot el món, ja que és sal i és llum per pura gràcia. Això ha de sostenir la nostra confiança en el valor infinit del sacrifici de Crist que vivim en l’Eucaristia, i que cada cristià (no només els sacerdots) l’ofereix com una benedicció per al món. Bellament ho sintetitza el Catecisme: “Quan arribà la seva hora, [Jesús] visqué l’únic esdeveniment de la història que no passa: Jesús mor, és sepultat, ressuscita d’entre els morts i és assegut a la dreta del Pare «una vegada per sempre» (Rm 6,10; He 7,27; 9,12). És un esdeveniment real, que succeí en la nostra història, però és únic: tots els altres fets de la història succeeixen un cop, i després passen, engolits en el passat. El misteri Pasqual del Crist, en canvi, no pot quedar-se en el passat

únicament, ja que amb la seva Mort destruí la mort, i tot el que el Crist és i tot el que ha fet i sofert per tots els homes participa de l’eternitat divina i es projecta així a tots els temps i s’hi fa present. L’Esdeveniment de la Creu i de la Resurrecció roman i ho atreu tot cap a la Vida” (Catecisme n. 1085). Aquest ha de ser el convenciment principal de tots els qui participem en qualsevol celebració litúrgica del Misteri del Senyor al llarg de tot l’any: que Crist Viu, que es fa present amb tota la plenitud de les seves gràcies i benediccions, i que ho està atraient tot cap a la Vida que no morirà. Preguem avui el Senyor que “vingui a nosaltres el vostre Regne!” (Mt 6,10). El Papa Francesc exhorta a sembrar aquestes paraules enmig dels nostres pecats i fracassos, a regalar-les a les persones “que han estat derrotades i doblegades per la vida, a les que han tastat l’odi més que l’amor, a les que han viscut dies inútils sense entendre mai el perquè”. I ens adverteix que “l’estil de propagació del Regne és la mansuetud” i per això reclama paciència. En la festa de Crist Rei renovem el nostre amor i adhesió al Crist que ens salva i demanem-li que ens deixi entrar en la seva intimitat, treballar amb Ell, ser dels seus, per implantar el seu “Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i de pau”, com cantem en el Prefaci d’aquesta festa. Així, un dia, els qui ens nodrim amb “l’aliment que dóna la immortalitat (...) puguem viure amb el Rei de l’univers en el Regne del cel”, com ho implora l’oració amb què cloem la missa d’aquesta solemnitat.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

“Nous camins per a l’Església i per una ecologia integral” Sínode dels Bisbes per a la Regió Panamazònica

E

l 15 d’octubre de 2017, el Papa Francesc va convocar una Assemblea Sinodal Especial sobre la Regió Panamazònica, la qual s’ha celebrat enguany del 6 al 27 d’octubre a Roma, amb l’objectiu de “trobar nous camins per a l’evangelització d’aquell fragment del Poble de Déu, sobretot dels indígenes, sovint oblidats i sense perspectiva d’un futur serè, també degut a la crisi de la forest amazònica, pulmó d’importància cabdal per al nostre planeta”. La conca amazònica és una de les grans reserves de biodiversitat (hi viu entre el 30% i el 50% de la flora i la fauna del món), de l’aigua dolça no congelada (una cinquena part de tot el planeta) i de més d’un terç dels boscos de la Terra. Són més de 7.500.000 quilòmetres quadrats, amb nou països que comparteixen aquest espai: Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guaiana francesa, Guaiana, Perú, Surinam i Veneçuela. La regió es veu afectada per greus problemes: desforestació del 17% de la zona, sobreexplotació dels recursos naturals (aigua, fusta, petroli), contaminació dels rius, narcotràfic, tracta de persones, violència contra la dona, pèrdua de cultures autòctones, etc. En aquest conflictiu context, el Sínode es converteix en l’inici d’un gran projecte eclesial, cívic i ecològic que va més enllà de les fronteres i busca redefinir les línies pastorals de la zona. El treball dels Pares Sinodals es va abordar, ja des de l’Instrumentum la4

Església d’Urgell

El Sant Pare va convocar el Sínode sobre l’Amazònia amb l’objectiu de “trobar nous camins per a l’evangelització d’aquell fragment del Poble de Déu, sobretot dels indígenes”.

boris (document previ a la celebració del Sínode) amb dues actituds clares: escolta de la veu de l’Amazònia, del clam de la seva terra i dels seus pobles; i discerniment, per esdevenir una Església profètica i missionera. Els treballs es van organitzar al voltant de quatre dimensions (pastoral, cultural, social i ecològica) que van propiciar un extens debat en el qual van participar, a més dels Bisbes de l’Amazònia i els Presidents Episcopals dels nou països abans esmentats, pastors d’altres confessions cristianes, científics, laics, religioses i representants de les ètnies indígenes. L’interessant document final del Sínode proposa nous camins de conversió a l’Evangeli de Jesucrist. Es tracta d’una conversió integral a nivell pastoral, cultural, ecològic

i sinodal, capaç de fer possible la sortida a les perifèries existencials, socials i geogràfiques de l’Amazònia. Vegem breument aquests epígrafs: Conversió pastoral, amb una espiritualitat de l’escolta i l’anunci. En diàleg ecumènic, interreligiós i cultural, per servir i acompanyar els pobles amazònics, els seus indígenes, els seus migrants, els seus joves, i ajudar-los a mantenir la seva identitat ètnica i cultural pròpia. Conversió cultural, que respecta els valors, els drets i els territoris dels pobles amazònics. Una conversió que fa possible la inculturació de l’Església i, per tant, de l’anunci i de la vivència de l’Evangeli. Conversió ecològica, que parteix de l’Encíclica “Laudato si” i busca nous models de desenvolupament just, solidari i sostenible.


Conversió sinodal, sota l’Esperit Sant i en un horitzó de comunió i participació, que busca nous camins eclesials en la sacramentalitat i en la ministerialitat de l’Església amazònica. Per al Papa Francesc, la conversió principal és la pastoral, ja que “l’anunci de l’Evangeli urgeix” (discurs de cloenda del Sínode de l’Amazònia). El Sant Pare insisteix que l’Església, per dur a terme l’evangelització, ha de llegir la realitat de l’Amazònia perquè és aquesta realitat la que transformarà els camins de l’Església en la seva missió. El Sínode deixa un ampli ventall de temes tractats: defensa dels drets humans, destrucció de la identitat cultural, sobreexplotació de la terra, injustícia, pobles indígenes, joves, paper de la dona, ministeris eclesials, sagraments, laics, sacerdots, vida consagrada, interculturalitat, respecte a les cultures i als drets dels pobles, etc. Tots ells units per dos conceptes inseparables que els atorguen sentit: conversió i evangelització. La Diòcesi d’Urgell va tenir el privilegi, el passat 30 d’octubre, de comptar amb la presència de Mons. Luis Albeiro Maldonado, que exerceix el seu ministeri episcopal a la Diòcesi de Mocoa-Sibundoy, a l’Amazònia de Colòmbia. La presència i el testimoni de Mons. Maldonado [veure pàgines 11 a 13 en aquest mateix número] ens va ajudar a apropar una realitat tan llunyana per a nosaltres com la de l’Amazònia, ens va fer prendre consciència de la importància i de la transcendència d’aquest tema, i ens va testimoniar l’esperit evangèlic i el clima de comunió eclesial que es van viure durant les sessions sinodals.

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA s podria dir que Joan d’Antioquia, anomenat Crisòstom (és a dir, “boca d’or”) per la seva eloqüència, segueix viu avui, entre altres raons, per les seves obres. Un copista anònim va deixar escrit que aquestes obres “travessen tot l’orbe com raigs fulminants”. Els seus escrits ens interpel·len també a nosaltres com als fidels del seu temps. Joan Crisòstom va néixer al voltant de l’any 349 a Antioquia de Síria, va exercir el ministeri presbiteral durant prop d’onze anys, fins l’any 397, quan, nomenat Bisbe de Constantinoble, va exercir a la capital de l’imperi el ministeri episcopal abans dels dos exilis que patí entre els anys 403 i 407. Orfe de pare en tendra edat, va viure amb la seva mare, Antusa, que li va transmetre una exquisida sensibilitat humana i una profunda fe cristiana. Després dels estudis primaris i superiors, coronats pels cursos de filosofia i de retòrica, va tenir com a mestre Libani, el més cèlebre retòric del seu temps. A la seva escola, Joan Crisòstom es va convertir en el major orador de l’antiguitat grega tardana. En relació amb el tema social, diu coses tan significatives com aquestes: “Quan les coses són comunes, no hi ISSATGE SOCIAL ha lluites sinó que tot és pau. Però quan tot just algú tracta d’apropiar-se alguna DELS ARES DE cosa, entra en joc de seguida la rivalitat, L SGLÉSIA ANT com si la naturalesa mateixa protestés perquè, havent-nos ajuntat Déu de tot OAN RISÒSTOM arreu, nosaltres ens dividim i ens separem per la propietat, i per aquestes fredes paraules de ‘teu’ i ‘meu’. És aleshores quan neixen les desavinences i les lluites. Però quan no es dóna això, tampoc no hi ha lluites ni guerres. “No dic que les riqueses siguin pecat. El pecat no és a la riquesa, sinó en no repartir-la entre els que no en tenen. Res de tot el que Déu ha fet és dolent: tot és bo i molt bo. Per tant, també són bones les riqueses, a condició que no dominin els qui les posseeixen, i amb la condició que posin remei a la pobresa. Una llum que no bandegés les tenebres sinó que les augmentés, no seria llum. De la mateixa manera, jo no diré riquesa la que augmenta la pobresa en comptes de bandejar-la... El que busca apoderar-se de l’aliè, ja no és ric sinó que ell és el veritable miserable. Les nostres adquisicions es tornen més pròpiament nostres quan no les posseïm només per a nosaltres, sinó que, en tot moment, les posem a disposició dels pobres. No digueu: ‘gasto del que és meu i gaudeixo del que és meu’. No gaudeixes del que és teu sinó de l’aliè. I en dic aliè perquè vosaltres ho voleu. Ja que Déu vol que sigui el que és vostre el que poseu en mans dels vostres germans... I si empres egoistament el que és teu només per a tu, llavors el que és teu es converteix en aliè. Feu servir cruelment el que és vostre i dieu que és just gastar del que és vostre per al vostre gaudi exclusiu. Però jo us dic que llavors el que és vostre esdevé aliè...”.

E

M

P

’E J

:S

C

Mn. Eduard Salinas Muñoz Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell Església d’Urgell

5


L’Arquebisbe Joan-Enric presidí a la Catedral de Santa Maria una Eucaristia d’acció de gràcies per l’arribada a la Diòcesi de les relíquies de Santa Bernadeta, molt participada pels membres de l’Hospitalitat diocesana de Lourdes (a la foto amb el mocador blau al coll)..

La Diòcesi d’Urgell venera les relíquies de Santa Amb gran devoció, la Diòcesi d’Urgell va rebre el dissabte 23 de novembre les relíquies de Santa Bernadeta Soubirous, la noia que amb 14 anys va ser testimoni i protagonista de les aparicions de la Immaculada Concepció a Lourdes. L’arribada del reliquiari a Urgell s’emmarca dins el pelegrinatge per diverses Diòcesis espanyoles amb ocasió de l’“Any Bernadeta”, organitzat des del Santuari de Lourdes per commemorar el 175è aniversari del naixement de la santa i el 140è aniversari de la seva mort.

6

Església d’Urgell


Bernadeta Soubirous

E

l reliquiari va arribar el matí del 23 de novembre a l’església del Sant Crist de Balaguer, on van ser rebudes pel capellà custodi, Mn. Pau Vidal; pel Consiliari de l’Hospitalitat diocesana de Lourdes, Mn. Ignasi Navarri, acompanyat d’una nodrida representació

de la Junta de l’Hospitalitat; les religioses Clarisses del Sant Crist de Balaguer; i un nombrós grup de fidels que va omplir el temple de pregària i devoció. Al llarg del dia, tothom qui ho va voler va poder apropar-se al Santuari per venerar les relíquies de la santa i

participar en el rés de Rosari. Cap al tard es va fer el trasllat del reliquiari fins a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, on l’esperaven molts fidels, que es van unir en el rés del Rosari per agrair-ne l’estada de tres dies al Bisbat d’Urgell. L’endemà, diumenge 24 de novemEsglésia d’Urgell

7


Al final de la celebració eucarística a la Catedral, va tenir lloc una processó per l’interior del temple mentre els fidels cantaven amb devoció l’“Ave de Lourdes”.

bre, solemnitat litúrgica de Jesucrist Rei de l’Univers, una gran quantitat de fidels van anar passant des de primera hora del matí per venerar les relíquies, que van restar durant tot el dia al temple catedralici. L’acte central de la jornada fou la solemne Eucaristia d’acció de gràcies presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada pel Vicari general i Consiliari de l’Hospitalitat de Lourdes, Mn. Ignasi Navarri, així com per un bon grup de sacerdots de la ciutat. A l’homilia, l’Arquebisbe JoanEnric va subratllar com la solemnitat litúrgica de Jesucrist Rei de l’Univers ens porta a agrair aquells sants i santes que ens ensenyen a acollir el Regne de Déu. Aquest 2019 el Santuari de Lourdes va inaugurar un “Any Bernardeta” per celebrar tres aniversaris: el 7 de gener que es van complir els 175 anys del naixement de la santa; dos dies després, el seu baptisme; i el 16 d’abril, el 140è aniversari de la seva mort. Aquest any té com a lema “Benaurats els pobres, perquè d’ells és 8

Església d’Urgell

Un nou reliquiari inspirat en la Basílica de la Mare de Déu de Lourdes

E

l Bisbe de Tarbes-Lourdes, Mons. Nicolas Brouwet, va promoure el 2017 el pelegrinatge de les relíquies de Santa Bernadeta a aquelles Diòcesis que ho volguessin, per tal que les poguessin venerar aquelles persones que es veuen impossibilitades de viatjar a Lourdes. Davant l’èxit de la proposta v a e n c a r re g a r un nou reliquiari al taller d’art litúrgic Granda, a Madrid, on s’han inspirat en l’estil neogòtic de la Basílica de la Mare de Déu de Lourdes.

El nou reliquiari, de 70 centímetres d’alt, ha estat dissenyat per reflectir la humilitat, la fe i la pietat de Santa Bernadeta. Va ser inaugurat i beneït durant la missa internacional del passat 30 de maig, Dijous de l’Ascensió, a la Basílica de Sant Pius X, i dut posteriorment en processó fins a la Santa Gruta. Al seu interior es custodia un petit fragment de costella de Santa Bernadeta, extret el 1925 amb ocasió de la tercera exhumació del seu cos incorrupte.


el Regne de Déu”. Amb aquest motiu, des del dia 1 de setembre fins a Nadal les relíquies de la Santa recorregueren 45 Diòcesis espanyoles. Mons. Vives va voler agrair les relíquies i mostrar la joia de la Diòcesi d’Urgell per acollir-les en aquell diumenge, i el dia anterior al Santuari Basílica del Sant Crist de Balaguer. Les relíquies de Santa Bernadeta, explicà l’Arquebisbe, ens ajuden a renovar entre els cristians la confiança en Déu, la proximitat a la Mare de Déu i el record i veneració vers aquesta gran dona. A Lourdes, a la cova de Massabielle, Maria Immaculada s’aparegué a Santa Bernadeta divuit vegades des de l’11 de febrer al 16 de juliol de 1858 i la cridà a viure les Benaurances de Jesús i a difondre un missatge de

Les relíquies de Santa Bernadeta, explicà l’Arquebisbe, ens ajuden a renovar la confiança en Déu, la proximitat a la Mare de Déu i el record i veneració vers aquesta gran dona conversió a Déu i d’amor a l’Església, així com de santificació de la vida senzilla i de servei als malalts i als qui sofreixen en el cos o en l’esperit. Mons. Vives remarcà com la santa visqué pobrament, en una família bastant desgraciada, rebé les aparicions de Maria i després d’uns anys abraçà la vida religiosa a Nevers. Era raquítica i poca cosa, i l’asma l’acompanyà tota la vida. No tenia grans qualitats humanes i morí, després de sofrir molt, als seus 35 anys. La santedat de Bernadeta resta “secreta”: sense obres, ni escrits, ni èxits humans... És la santedat pobra, de la “senzillesa” i la simplicitat. Ella, ja religiosa a Nevers, escriu una pregària de “pobra pidolaire” (on s’abandona a Jesús, Maria i la Creu), que l’Arquebisbe resà amb tot el poble fidel després de la comunió.

Els fidels ompliren el Santuari del Sant Crist per rebre les relíquies de Santa Bernadeta en arribar a la Diòcesi (a dalt), i dos dies més tard el reliquiari continuà el seu pelegrinatge per les Diòcesis espanyoles després d’una Eucaristia de comiat a la capella de la Llar de Sant Josep.

Després de l’Eucaristia, va tenir lloc una bonica processó per l’interior del temple catedralici mentre els fidels cantaven amb devoció l’“Ave de Lourdes”; i tot seguit es veneraren les relíquies amb molta devoció. A la tarda va tenir lloc el rés del Rosari; i al vespre, la Missa Capitular, després de la qual els fidels pogueren novament apropar-se a venerar les relíquies de la santa. El dilluns 25 de novembre, tercer i darrer dia de l’estada de les relíqui-

es de Santa Bernadeta a la Diòcesi d’Urgell, el reliquiari es traslladà a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell, on Mons. Vives presidí al matí l’Eucaristia, concelebrada per Mn. Ignasi Navarri, Mn. Jordi Miquel, Mn. Joan Dies i Mn. David Codina. Hi assistí la comunitat de Germanetes dels Ancians Desemparats, que regeixen la Llar de Sant Josep, així com els padrins que hi resideixen i un bon grup de fidels de la ciutat de La Seu d’Urgell que Església d’Urgell

9


es volgueren sumar al devot comiat de les relíquies de la santa. L’Arquebisbe va destacar a l’homilia com tota la Diòcesi havia acollit amb joia la presència de les relíquies de Santa Bernardeta, a la qual evocà com aquella noia jove i humil que va saber viure la santedat en les coses ordinàries i d’una forma humil i discreta; i va subratllar com és un exemple, especialment per als malalts i persones amb discapacitat així com aquelles que pateixen les xacres o les creus de la vida. Santa Bernadeta, explicà Mons. Vives, va saber fer realitat en la seva vida el que l’Apòstol Sant Pau descriu a la primera carta als Corintis (1Co

1,26-31): “Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui

El 25 de novembre, després de l’Eucaristia de comiat a la llar de Sant Josep, el reliquiari continuà viatge vers la Diòcesi de Lleida. ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res”. La vida de Santa Bernardeta fou com “el gra de blat que quan cau a terra i mor, dóna molt de fruit”. Un

fruit que ha fet que Santa Bernardeta sigui venerada amb molta devoció per tants i tants cristians d’arreu del món, “i d’una manera especial ho estan fent ara els qui poden comptar amb la presència física de les seves relíquies, que des del passat 1 de setembre i fins al Nadal estan en pelegrinatge per les Diòcesis d’Espanya”. Al final de l’Eucaristia, els fidels pogueren venerar les relíquies mentre cantaven l’“Ave de Lourdes”. Després de la celebració, les relíquies de la Santa, van abandonar la Diòcesi d’Urgell per dirigir-se a la següent destinació en el seu pelegrinatge pel territori català: el Bisbat de Lleida.

41a Assemblea de l’Hospitalitat diocesana de Lourdes

C

oincidint amb la presència de les relíquies de Santa Bernardeta a la Diòcesi d’Urgell, el diumenge 24 de novembre es va celebrar a la residència de la Sagrada Família d’Urgell, a La Seu, la 41a Assemblea anual de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del Bisbat d’Urgell, amb la participació de més d’un centenar de persones. L’ a s s e m b l e a començà tot just en finalitzar l’Eucaristia a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, on hi van participar de forma activa els membres de l’Hospitalitat. Presidiren la reunió l’Arquebisbe Joan-Enric; el President de l’Hospitalitat, Josep M. Marimon, i el Consiliari diocesà, Mn. Ignasi Navarri. Es féu balanç del pelegrinatge a Lourdes d’enguany, es donaren idees per a millorar i organitzar el pelegrinatge de l’any vinent, s’informà sobre diversos temes relacionats amb el 10

Església d’Urgell

Santuari de Lourdes, i s’aprovaren els comptes de l’Hospitalitat corresponents a l’any 2019. Els membres de la junta directiva de l'Hospitalitat van protagonitzar un dels moments més emotius de la trobada en sorprendre el Consiliari diocesà amb la imposició d’una medalla commemorativa

pels seus 25 anys de participació ininterrompuda al pelegrinatge diocesà. Un dinar de germanor a la residència de la Sagrada Família d’Urgell clogué la joiosa assemblea.


Jornada de formació per als preveres i diaques d’Urgell sobre el Sínode de l’Amazònia Intervingué com a ponent Mons. Luis Albeiro Maldonado Monsalve, Bisbe de la Diòcesi de Mocoa-Sibundoy, a Colòmbia

E

l Seminari diocesà d’Urgell va acollir el 30 d’octubre la primera de les tres jornades de formació permanent per als preveres i diaques d’Urgell previstes per al curs 2019-2020, en la qual intervingué com a ponent Mons. Luis Albeiro Maldonado Monsalve, Bisbe de la Diòcesi de Mocoa-Sibundoy (Colòmbia), i un dels Pares Sinodals del recent Sínode sobre l’Amazònia, clausurat tot just tres dies abans a Roma. La jornada fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, i hi va participar una quarantena de preveres i diaques de la Diòcesi. A la primera de les dues ponències que va desenvolupar, Mons. Maldonado va presentar la realitat de

la Diòcesi de Mocoa-Sibundoy i va agrair especialment a l’Arquebisbe Joan-Enric i a la Diòcesi d’Urgell l’ajuda rebuda que li van enviar l’any 2017 per atendre els damnificats pel terrible esllavissament de terres que va colpir el municipi de Mocoa, capital del departament del Putumayo, la nit del 31 de març i la matinada de l’1 d’abril d’aquell any. Fortes pluges van provocar el desbordament dels rius Mocoa, Mulat i Sancoyaco, la qual cosa va ser la causa de grans esllavissades i fluxos de fang a diversos sectors de la capçalera. La riuada va comportar nombrosos danys materials a 17 barris de la ciutat, cinc dels quals van quedar destruïts totalment. Es van reportar almenys 312 persones

mortes i més de 400 ferides, amb un nombre oficial de 300 desapareguts. A la segona ponència, Mons. Maldonado va oferir als preveres i diaques d’Urgell un resum del Sínode de l’Amazònia, el qual va reunir a Roma

Mons. Maldonado va agrair a l’Arquebisbe i a la Diòcesi d’Urgell l’ajuda rebuda per atendre els damnificats per la catàstrofe natural que afectà Mocoa el 2017 més de 123 Bisbes i un centenar de laics d’aquella regió que comprèn en tot o en part el territori de nou països. Va començar destacant el treball a

La intervenció del Bisbe de Mocoa-Sibundoy donà pas a un llarg i interessant diàleg final entre els assistents a la jornada de formació. Església d’Urgell

11


les Diòcesis previ al Sínode, sobre els principals problemes que afecten la regió de l’Amazònia: la desforestació del 17% de la regió; l’explotació dels recursos naturals (com l’aigua, la fusta, el petroli i l’or) per part de grans multinacionals; la contaminació dels rius i l’atmosfera; el narcotràfic imperant a la regió; les bandes armades criminals; la violència contra les dones i l’explotació i tracta de persones, a més de la pèrdua de cultures autòctones indígenes, camperoles i afroamericanes. Mons. Maldonado va subratllar com l’interès fonamental del Sínode de l’Amazònia ha estat l’acció pastoral, i va destacar set temes fonamentals que va abordar el Sínode: 1.- La conversió integral: apuntada ja en l’Encíclica “Laudatio si” del Papa Francesc, que vol accentuar com cal tenir cura de la Creació de forma integral, ja que a l’Amazònia ens trobem davant una emergència ecològica de primer ordre que afecta no tan sols aquella regió sinó tot el món. Mons. Maldonado va distingir entre l’ús legítim dels abundants recursos naturals de l’Amazònia i l’abús d’aquests recursos per part de les grans multinacionals estrangeres, que volen explotar el territori sense tenir en compte la identitat i idiosincràsia de les persones que l’habiten. Cal que l’Església Catòlica aixequi la seva veu profètica davant d’aquest abús, per tal de preservar un territori on no tan sols hi ha uns grans recursos naturals, sinó, sobretot, una població de 33 milions de persones. 2.- La formació de deixebles: apuntada ja al document d’“Aparecida”. Cal que les persones que viuen a l’Amazònia es trobin amb Jesús Viu, que es converteixin i iniciïn un camí com a deixebles que els mogui vers la comunió amb Ell, i això els porti a la missió. Cal que la formació en aquest camí tingui en compte els pobles que viuen a la regió, que és ben rica i diversa i que ha sabut vetllar amb saviesa per la identitat dels pobles indígenes. 12

Església d’Urgell

Mons. Maldonado va ser rebut per l’Arquebisbe Joan-Enric el 29 d’octubre a la Casa del Bisbat, on arribà acompanyat d’un sacerdot de la seva Diòcesi i del P. Jorge Armando Moncayo, també prevere de la Diòcesi de Mocoa-Sibundoy (a l’esquerra), que actualment col·labora amb el Bisbat d’Urgell.

3.- Paper de la dona: segons Mons. Maldonado, el principal tema del Sínode no ha estat l’ordenació sacerdotal de les dones, sinó posar en

El Bisbe de Mocoa-Sibundoy va explicar la situació a la seva Diòcesi i va oferir als preveres i diaques d’Urgell un resum del Sínode de l’Amazònia valor el paper que la dona ja realitza a la regió amazònica com a principal transmissora de la fe a la família i a les noves generacions. El Sínode ha subratllat que cal lluitar per la igualtat de l’home i la dona, donant-li una posició més destacada en els serveis eclesials i valorant el seu paper fonamental com a transmissora de la fe. Cal lluitar contra tota discriminació i tota violència contra la dona. Els números 103 i 111 del document final del Sínode són obertures de camins que caldrà que el Papa discerneixi en una futura exhortació postsinodal. 4.- Món juvenil: els Pares Sinodals van destacar que a l’Amazònia es produeix un fenomen preocupant entre els joves: molts d’ells renuncien a la seva identitat amazònica un cop surten de la regió i obliden els seus

orígens. El repte és ajudar aquests joves a mantenir la seva identitat amazònica i els seus trets culturals, lingüístics i ètnics propis. 5.- La vida consagrada: els Pares Sinodals van demanar una renovació de la vida religiosa consagrada que faci que els religiosos i religioses tornin al seu carisma fundacional, dedicant-se especialment a l’evangelització dels llocs més remots i amagats, i evitin concentrar-se només en les grans ciutats i en l’administració de les obres apostòliques ja iniciades, com els col·legis i altres. 6.- La defensa dels drets humans: Per Mons. Maldonado, cal que els Bisbes de l’Església Catòlica d’aquella regió treballin units en comunió, per tal de ser una veu profètica que pugui defensar els pobles de l’Amazònia d’una forma clara i contundent. Defensar els drets humans a l’Amazònia és equivalent a defensar els drets de les persones que hi viuen. Per a ferho possible, el Sínode va demanar que es constitueixi un organisme eclesial panamazònic i un observatori dels drets, de manera que l’Església pugui incidir realment en la societat de l’Amazònia. 7.- Diàleg amb la cultura pròpia de l’Amazònia: per tal que cada poble amazònic pugui manifestar i mantenir


la seva pròpia identitat i que no hi desaparegui; però, al mateix temps, l’Església no pot perdre la seva dinàmica evangelitzadora. Mons. Maldonado va explicar com en les més de 220 intervencions dels Pares Sinodals es van escoltar les diverses aportacions amb un gran respecte, conscients que eren la veu d’un gran treball previ diocesà que reflectia la realitat dels pobles que conformen aquesta immensa regió. Posteriorment es va passar a treballar en cercles més reduïts i a elaborar les conclusions. En opinió de Mons. Maldonado, el document final del Sínode reflecteix aquesta dinàmica, amb un primer

capítol dedicat a l’escolta de les realitats, que ens anima a la conversió integral, per donar pas tot seguit a quatre capítols sobre nous camins de conversió: pastoral, cultural, ecològica i sinodal. El Papa Francesc, però, posà l’accent sobretot en la conversió pastoral. Després del llarg i interessant diàleg final entre els preveres d’Urgell i el ponent, l’Arquebisbe Joan-Enric va cloure la sessió matinal de formació posant en valor novament la presència a Urgell del Bisbe de MocoaSibundoy, i manifestant-li l’agraïment de tota la Diòcesi per la seva acurada exposició i per fer visible de forma palpable la realitat de comunió ecle-

sial entre les Esglésies. Tot seguit es resà l’Àngelus a la capella de la Immaculada del Seminari diocesà, i es cantà la Salve a la Mare de Déu posant totes aquestes intencions a les seves mans de Mare de l’Església i Estrella de l’Evangelització. Mons. Luis Albeiro Maldonado Monsalve havia estat rebut per l’Arquebisbe Joan-Enric el dia abans, 29 d’octubre, a la Casa del Bisbat. Arribà acompanyat d’un preveres de la seva Diòcesi i del P. Jorge Armando Moncayo, també prevere de la Diòcesi de Mocoa-Sibundoy, que en l’actualitat estudia Teologia Moral a la Facultat de Teologia de Catalunya i col·labora pastoralment a la Diòcesi d’Urgell.

Eucaristia de cloenda del Mes Missioner Extraordinari La tarda del dijous 30 d’octubre es va cloure a Full Dominical del 27 d’octubre [veure també Església la Diòcesi el Mes Missioner Extraordinari amb una d’Urgell, núm. 482, octubre 2019, pg. 3]: “no es clausura Eucaristia a l’església de la Missió de La Seu d’Ur- pas l’esperit missioner de l’Església, ni la pregària misgell presidida per sionera, ni l’interès Mons. Maldonado. per l’evangelització, Hi van concelebrar ni la solidaritat amb l’Arquebisbe Joanles Esglésies joves, Enric, els Vicaris geamb el seu clergat o nerals de la Diòcesi, les noves vocacions, el Delegat diocesà o amb la seva infànde Missions i altres cia. Al llarg de l’any preveres de la ciuhem de mantenir el tat, i hi va assistir un fervor missioner, l’inbon grup de fidels terès pel creixement entre els quals una de les comunitats nombrosa presèncristianes. El mateix cia de la comunitat Papa Francesc ens ha Una nombrosa presència de la comunitat llatinoamericana, a més de les diferents comunitats religillatinoamericana, a oses de La Seu, va participar a l’Eucaristia presidida per Mons. Maldonado a l’església de la Missió. invitat durant aquest més de les diferents Mes Missioner Extracomunitats religioses de la ciutat. ordinari a resar perquè l’Esperit Sant susciti una nova Mons. Maldonado va destacar a l’homilia com tots primavera missionera per a tots els batejats i enviats els batejats han de saber redescobrir la gràcia del per l’Església de Crist. I ha explicat en què consisteix la baptisme, ja que tots som “batejats i enviats”, tal com “missio ad gentes” de l’Església (la missió enfora, als diu el lema del Mes Missioner Extraordinari. Animà no-creients o que encara no coneixen Crist) que “busca els cristians a saber reproduir en les seves vides les arribar a les perifèries, als ambients humans, als ambiactituds de Jesús, que és inquiet i camina amb els ents culturals i religiosos encara aliens a l’Evangeli”. Es deixebles, els acompanya en una disposició d’amistat manté viva i exigent la paraula de Jesús: “aneu a tots els i de diàleg filial i els és mestre i guia en la vida. pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom El Mes Missioner s’ha viscut arreu de la Diòcesi amb del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyant-los a diverses iniciatives. Tal com escrivia Mons. Vives al guardar tot allò que us he manat” (Mt 28,19-20)”.

Església d’Urgell

13


XII Jornades Interdiocesanes de Formació per a Catequistes

D

os-cents vuitanta catequistes de les Diòcesis amb seu a Catalunya i a les Illes Balears van participar del 15 al 17 de novembre al Seminari diocesà de Vic a les XII Jornades Interdiocesanes de Formació per a Catequistes, convocades pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC) sota el lema “La catequesi al cor de la comunitat”. Del Bisbat d’Urgell hi participà una quinzena de catequistes, acompanyats pel Delegat diocesà, Mn. Antoni Elvira.

Mons. Antoni Vadell, Bisbe delegat de Catequesi de la CET, i Mn. Joan Àguila, Director del SIC, sobre la fonamentació teòrica de la nova proposta catequètica del SIC. En finalitzar la presentació dels seus principals punts, s’apuntà el treball dels dies següents. Després del rés de Vespres, a la capella del Seminari hi hagué una vetlla de pregària dirigida per un grup de música jove i amb l’exposició del Santíssim presidida per Mons. Romà Casanova.

Una quinzena de catequistes d’Urgell, acompanyats del Delegat Diocesà, participà a Vic a les Jornades Interdiocesanes de Formació.

El divendres a la tarda, el Bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova, saludà i donà la benvinguda a tots els assistents a la sala d’actes del Seminari, tot manifestant l’alegria d’acollir en la seva Diòcesi aquest treball formatiu del SIC. Tot seguit tingué lloc l'inici de les Jornades amb la xerrada que presentaren, de forma compartida,

La jornada del dissabte començà amb la celebració de l’Eucaristia presidida per Mons. Antoni Vadell, i seguidament tots els catequistes pogueren participar en dues sessions pràctiques de catequesi i de desvetllament de la fe. Una sessió tenia com a destinataris els infants i l’altra els pares i mares. D’aquesta manera es pretenia que els catequis-

tes, situant-se com a infants o com a pares i mares, visquessin en primera persona com es desenvoluparia una sessió de catequesi tenint en compte alguns elements de la nova proposta catequètica. Durant la tarda del dissabte, els diversos tallers oferiren una formació més específica respecte algun element de la catequesi. Així, els catequistes pogueren participar en una formació referent a: l’equip dels catequistes, les dinàmiques de la catequesi, el quadern de vida, la pregària, l’acollida de les famílies, la iniciació a la pregària dels adults, la celebració dominical, l’atenció a la diversitat, etc. La sortida cultural que es dugué a terme després de sopar per la ciutat de Vic, entrant per les diverses portes de la ciutat antiga, i amb la visita a la Catedral i al Museu Episcopal, clogué les activitats d’aquest segon dia de les Jornades. El diumenge començà amb un testimoni de la implicació de la comunitat parroquial a la catequesi, i Mn. Emili Marlés, Rector del Monestir de Sant Cugat del Vallés, tingué una ponència a la mateixa Catedral de Vic, on posteriorment s’hi celebrà l’Eucaristia dominical presidida per Mons. Romà Casanova, amb la comunitat que s’hi reuneix normalment i amb els infants de catequesi de la Parròquia. En acabar l’Eucaristia, a la plaça de la Catedral tingué lloc l’hora dels adéus, ja que algunes persones havien de retornar a les seves Parròquies, encara que la majoria dels participants anaren al Seminari de Vic per cloure les Jornades amb un dinar de germanor. Església d’Urgell

15


L’Arquebisbe i Copríncep presidí l’Eucaristia d’acció de gràcies al Santuari Basílica de Meritxell.

Eucaristia d’acció de gràcies en el 50è aniversari de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell El 16 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, presidí al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell l’acte central del 50è aniversari de l’Escola i avui Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, al qual hi van assistir les màximes autoritats del Principat d’Andorra encapçalades pel Cap de Govern, M.I. Sr. Xavier Espot; la Síndica General, M.I. Sra. Roser Suñé; i la Presidenta de la Fundació, Sra. Pilar Díez, amb els membres de l’actual Patronat de la Fundació.

E

n arribar al Santuari de la Patrona del Principat d’Andorra, el Copríncep fou rebut pel Cap de Govern, la Síndica General i el Cònsol Menor de la Parròquia de Canillo, així com la Presidenta de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell. Junts es dirigiren a l’interior del temple, on tingué lloc la salutació i les paraules de benvinguda de la Presidenta de la Fundació, que manifestà la joia per la celebració dels 50 anys d’existència i l’agraïment per la col·laboració i suport 16

Església d’Urgell

de les diverses institucions que ajuden i sostenen la Fundació, entre les quals el Bisbat d’Urgell. A continuació tingué lloc una solemne Eucaristia d’acció de gràcies presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, concelebrada per l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, el Rector de Canillo i encarregat del Santuari, Mn. Ramon Rosell, i el Secretari general del Bisbat i Cap de Gabinet del Copríncep, Mn. David Codina; i participada activament pels infants del centre. Els cants de l’Eucaristia

foren solemnitzats pel Sr. Guillem Forner, que interpretà diverses peces musicals. A l’homilia l’Arquebisbe compartí l’alegria de presidir l’acció de gràcies de l’antiga Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, ara Fundació. I va recordar com la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell va néixer com a associació l’any 1969 impulsada des de Càritas d’Andorra la Vella, amb la finalitat d’atendre, educar i, en general, donar suport a les persones especials intel·lectualment,


A la celebració van assistir les màximes autoritats del Principat d’Andorra així com un bon nombre de fidels vinculats, en tot o en part, amb els 50 anys de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell. De la seva banda, la Presidenta de la Fundació, Pilar Díez (a dalt), volgué agrair públicament la col·laboració i suport de les entitats que sostenen la Institució.

oferint un suport molt preuat a les famílies que vivien el naixement d’un infant amb aquesta feblesa especial. Els primers fundadors la van posar sota la protecció maternal de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra. I va destacar com al Principat d’Andorra sempre s’ha sabut donar suport al col·lectiu d’aquestes persones i s’ha trobat la millor manera de canalitzar la bona voluntat i l’empenta inicial de les persones que van fundar una institució que ha anat evolucionant al llarg dels seus 50 anys de vida fins a esdevenir l’actual Fundació. Així mateix, va animar els fidels a seguir l’exemple de la paràbola del bon samarità, proclamada en aquell dia, ja que és un magnífic resum del nucli del

viure cristià: aturar-se al costat de les persones marginades mentre altres passen de llarg, saber estar per elles i ocupar-se’n d’una forma integral. Aquest missatge cristià és el que la Fundació ha intentat dur a terme al llarg dels seus 50 anys d’existència. Mons. Vives va destacar també com en aquell proper diumenge l’Església Universal celebrava la III Jornada Mundial dels Pobres, enguany sota el lema “L’esperança dels pobres mai no es frustrarà” (Sal 9,19), i com el Papa Francesc, en el seu missatge per a aquesta jornada, descriu les noves esclavituds com pobreses a les quals estan sotmesos milions de persones: famílies que es veuen obligades a abandonar la seva terra; orfes a causa de l’explotació als pares; joves

a la recerca d’una realització professional; víctimes de tantes formes de violència, des de la prostitució fins a les drogues; milions d’immigrants víctimes de tants interessos ocults; i les persones marginades i sense llar que deambulen pels carrers. L’Arquebisbe destacà que el Papa és avui la veu que denuncia que els pobres són tractats com deixalles de la humanitat, o són vistos com una amenaça o gent incapaç només perquè són pobres, i cità la filòsofa Adela Cortina que fa servir l’expressió “aporofòbia” per referir-se a la “por als pobres”, que el Copríncep Episcopal amplià a la por als diferents o als qui tenen alguna feblesa especial. Acabada l’Eucaristia, el Cap de Govern va dirigir-se als assistents per felicitar-los pels 50 anys de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell i per recordar com el Principat d’Andorra és un país que intenta cuidar especialment les persones més vulnerables, i com s’ha esforçat per adaptar la realitat de la societat a les persones que la conformen per esdevenir una societat més justa i inclusiva on les persones siguin el centre. Finalment, Mons. Vives va prendre la paraula per destacar com el Consell General va aprovar per unanimitat la llei que permetia a l’antiga associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell esdevenir la nova fundació privada, i com gràcies a l’esforç dels diversos patronats que han conformat la història de la institució i al treball desinteressat de les primeres persones, la majoria dones, que van creure que calia treballar per millorar les condicions de vida de les persones amb discapacitat i de les seves famílies, moltes famílies han pogut trobar un sosteniment i ajuda. I ara té el suport i l’estabilitat que la nova llei i el compromís de les autoritats li han concedit. L’acte es clogué amb la visita a una exposició fotogràfica retrospectiva, instal·lada al Claustre del Santuari, que resumeix en imatges els 50 anys de vida de la institució. Església d’Urgell

17


Les persones més febles

E

l mot “discapacitat” com a adjectiu per classificar un infant no encaixa amb la meva manera de pensar. El Pare Abat de Montserrat, Dom Cassià Just, creà una fundació per ajudar els infants febles. Fou una de les obres socials del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat. Segueixo, encara que sigui de lluny, les petjades que ens ha deixat l’Abat montserratí. Substitueixo “discapacitat” per “persona més feble”. De febles, ho som tots. AINA és l’obra social de la Mare de Déu de Meritxell. Acull a cada torn de colònies tres infants o adolescents més febles. Ens emmirallem en la Moreneta. Ella, rosa d’abril; Meritxell, la gavernera. AINA acull només tres infants més febles per torn perquè els monitors no estem formats com a educadors d’aquesta mainada. La cosa important d’obrir el cor i els braços a aquests infants és que ells enriqueixen humanament i cristianament la convivència d’un torn de colònies. Els tres ens donen tant que esdevenen el bon samarità per a AINA. Ja no és AINA el bon samarità que els acull. Guy Gilbert, educador de joves en dificultats, escriu: “la personne crée le handicapé, comme le raciste crée le noir ou juif. Le handicapé est tout simplement un home, une femme ou un enfant comme toi”. A Lourdes, les persones més febles ocupen sempre els primers llocs, els setials privilegiats. Ells també ocupen en el meu cor la part més afectiva. Els confio davant els companys: “Pau, Tavi, Miquel, Aitor... vosaltres sou la meva llum”; i els faig una abraçada. El general Charles de Gaulle tenia una filla amb síndrome de Down. El 18

Església d’Urgell

Un dels alumnes de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, durant la celebració del 50è aniversari al Santuari Basílica de Meritxell.

President de la “grandeur de la France”, quan als vespres arribava a casa, es treia els ornaments de general i es posava un batí per jugar amb la seva filla. Charles de Gaulle és la persona que ha definit millor l’infant feble: “és una ànima molt gran per a un cos massa petit”. De Gaulle va voler ser enterrat al costat de la seva filla. La biografia del Copríncep De Gaulle

em féu comprendre la seva hipersensibilitat. Ens visità l’any 1967. En aturar-se sota l’arc triomfal que els canillencs li havien bastit, baixà del luxós automòbil en què viatjava i es dirigí a una mare per fer una carícia al fill de mesos que portava als braços. Seguidament saludà els Cònsols i les altres autoritats, i el Cònsol Antoni Torres començà el discurs.


Aquest any 2019 ha mort Jean Vanier a l’edat de 92 anys. L’admirava. Havia fet passos per aconseguir que vingués a AINA per fer una formació als monitors i una conferència al Poble Andorrà, com ho va fer Guy Gilbert. Jean Vanier va fundar “Une Arche de Tendreses”, una bogeria d’amor, una aposta increïble i una resposta a la crida del Bon Déu. L’any 1964, al Quebec, tingué la iniciativa de l’amor sense mesura: invitar a viure amb ell dues persones malaltes mentals. Fou l’embrió de l’Arca de la Tendresa, que avui compta amb

A Lourdes, les persones més febles ocupen sempre els primers llocs, els setials privilegiats. Ells també ocupen en el meu cor la part més afectiva 140 comunitats i més de cinc mil membres, penyora de la fecunditat d’un cor ple d’amor. Jean Vanier rentava cada matí un infant de la seva comunitat i deia: “quan l’ensabono, les meves mans senten el mateix que quan tinc la Sagrada Hòstia de Jesús a la missa”. Jean Vanier ha trasbalsat la meva mirada envers les persones més febles. És un mestre excepcional de l’aventura humana i espiritual, il·luminat per la fe en Déu. Quan em costa comprendre certes reaccions dels nens més febles, penso en Jean Vanier i em dic a mi mateix: “tinc Jesús a les mans”. Quan caic en una crisi del caire que sigui, visito la residència de persones més febles dels Franciscans de Creu Blanca al Castell del Remei, a vuit quilòmetres de Bellcaire. No us podeu imaginar com m’aixequen el meu esperit decaigut. Gràcies, germans. No sóc jo el bon samarità, ho són totes les persones més febles que m’acullen i em guareixen. En acabar les colònies d’estiu, les revisem per fer-les millor l'any següent. La pregunta és obligada:

“quina ha estat la vivència que us ha fet més feliços de l’estiu”. La meva resposta fou instintiva: ha estat que el nen més feble, cada cop que em veia, venia a fer-me una abraçada i em deia emocionat: “avi!”. Després es dirigia als companys i els cridava: “és el meu avi!”. Els nens em preguntaven si l’havia adoptat. Fa 53 anys que els amics López, Montané, Coll, Boix i Planes es reunien cada setmana a la sala que els deixava La Caixa a Andorra la Vella. Els agermanava haver fet el “Curset de Cristiandat”. D’aquelles reunions sorgí l’embrió caritatiu de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell per acollir els infants més febles. A Mn. Josep Maria Riba i a la mare del Pere de Sant Julià confiaren el desenvolupament de la joiosa iniciativa. En foren fruits: la donació de la senyora Maria de Casa Molines d’una parcel·la a Santa Coloma; les ajudes oficials i de les famílies, i de la Diputació de Lleida, que pagà el mobiliari... Fa 50 anys que Mn. Lluís Pujol beneí la nova escola per als nostres infants. La Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell convidà el 16 de novembre tot el Poble d’Andorra al Santuari de Meritxell per donar gràcies d’aquest llarg camí de solidaritat i d’amor. La Presidenta, amb paraules vibrants, digué: “la nostra escola és llum per a Andorra”. Donà les gràcies a totes les persones que han contribuït a fer l’escola modèlica que ens enorgulleix a tots. L’Arquebisbe Joan- Enric celebrà l’Eucaristia d’acció de gràcies. El Cap de Govern posà tot el seu equip de Govern al servei de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell. La dolça Mare de tots, i en especial dels infants més febles, la meva Confident, em va regalar al capvespre el seu somriure de felicitat. Li vaig ofrenar un llantió d’acció de gràcies pensant en l’escola que porta el seu dolç nom.

ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC.

SI JA “SMARTPHONE” INSTAL·LAT

TENIU UN I TENIU

EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU

Mossèn Ramon de Canillo

DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG Església d’Urgell 19


Tots tenim un Ă ngel Especialment

per Nadal

Fes-te soci:

973 35 12 66 ES36 2100 0018 1702 0051 6790

Nadal 2019

www.caritasurgell.cat


No defraudar l’esperança dels pobres

P

er si encara són vàlides les jornades mundials sobre qüestions diverses, el Papa Francesc va voler, ja fa dos anys, que en un diumenge de novembre els catòlics i els homes i dones de bona voluntat reflexionéssim sobre la qüestió punyent de per què hi ha pobres i com ens hi relacionem, i com podríem millorar la seva situació. El Papa ha enviat un missatge per a la III Jornada Mundial dels Pobres, que enguany s’escau el 17 de novembre. Proposa un lema amb les paraules del salmista, “l’esperança dels pobres no es veurà defraudada” (Salm 9,19), que expressen una veritat profunda que vol retornar l’esperança als qui l’hagin perduda a causa de la injustícia, el sofriment i la precarietat de la vida. És important fer atenció a les noves esclavituds a les quals estan sotmeses milions de persones en el nostre món. Famílies que es veuen obligades a abandonar la seva terra; orfes que ho són a causa de l’explotació als seus pares; joves a la recerca d’una realització professional; víctimes de tantes formes de violència, des de la prostitució fins a les drogues; milions d’immigrants víctimes de tants interessos ocults. I les persones marginades i sense llar que deambulen pels carrers de les ciutats. El Papa és avui la veu que denuncia que els pobres són tractats com a deixalles de la humanitat, o bé són vistos com una amenaça o com a gent incapaç. I tot aquest rebuig, només perquè són pobres. La professora Adela Cortina va encunyar

1

el terme d’“aporofòbia” (“por al pobre”) per descriure l’aversió i les agressions als pobres. L’aporofòbia consisteix en un sentiment de por i de rebuig al pobre, és a dir, al desemparat, al qui no té mitjans. En canvi, si atenem a la Bíblia, el pobre és aquell que confia en el Senyor, perquè té la certesa que mai no serà abandonat. I Déu no és indiferent ni resta silenciós davant la seva pregària. Fa justícia a l’oprimit i no se n’oblida; és per a ell un refugi i no deixa d’ajudar-lo. Davant la multitud innombrable d’indigents, diu el Papa Francesc, Jesús no va tenir por d’identificar-se amb cadascun d’ells: “Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi” (Mt 25,40). Fugir d’aquesta

Sovint els pobres són tractats com a deixalles de la humanitat, o bé són vistos com una amenaça o com a gent incapaç, només perquè són pobres. identificació equival a falsificar l’Evangeli i atenuar la revelació cristiana. El Déu que Jesús revela és aquest: un Pare misericordiós, generós, inesgotable en la seva bondat i gràcia, que ofereix esperança sobretot als qui estan desil·lusionats i privats de futur. Juntament amb les Benaurances són un programa que la comunitat cristiana no pot subestimar. D’això depèn que sigui creïble el seu anunci de l’Evangeli i el testimoni dels cristians. L’Església, estant propera als

1

pobres, es reconeix com un poble gran, la vocació del qual és de no permetre que ningú se’n senti estrany o exclòs, perquè implica a tots en un camí comú de salvació. La promoció dels pobres, també en allò social, no és un compromís extern a l’anunci de l’Evangeli, sinó que posa de manifest el realisme de la fe cristiana i la seva validesa històrica. L’opció pels últims, per aquells que la societat descarta i rebutja és una opció prioritària que els deixebles de Crist estan cridats a realitzar per no trair la credibilitat de l’Església i donar esperança efectiva a tantes persones indefenses. En elles, la caritat cristiana troba la seva verificació, perquè qui es compadeix dels seus sofriments, amb l’amor de Crist, rep força i confereix vigor a l’anunci de l’Evangeli. A més d’ajudar els pobres, es tracta de ser testimonis de l’esperança cristiana en el context d’una cultura consumista i que descarta moltes persones, orientada a augmentar el benestar superficial i efímer. Cal un canvi de mentalitat per a redescobrir l’essencial i donar cos i efectivitat a l’anunci del Regne de Déu. Ajuda a viure i fa feliç un compromís d’amor gratuït, mantingut, que comuniqui esperança. El Papa conclou el seu Missatge dient que “els pobres necessiten les nostres mans per a reincorporar-se, els nostres cors per a sentir de nou el caliu de l’afecte, la nostra presència per a superar la soledat. Senzillament, ells necessiten amor”. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Article publicat al diari La Vanguardia del 17 de novembre. Església d’Urgell

21


Informe FOESSA: quan les xifres també evangelitzen “I com està el nostre cor? És misericordiós? I la nostra manera de pensar i d’actuar, és inclusiva? L’Evangeli ens convida a reconèixer en la història de la humanitat el designi d’una gran obra d’inclusió, que, respectant plenament la llibertat de cada persona, de cada comunitat, de cada poble, crida tothom a formar una família de germans i germanes, en la justícia, en la solidaritat i en la pau, i a ser part de l’Església, que és el cos de Crist”. Papa Francesc, Any de la Misericòrdia (2016). / Mn. Jaume Mayoral, Delegat diocesà de Càritas

A

questes paraules del Papa Francesc, dites en una de les catequesis que va adreçar als fidels a la plaça de Sant Pere, em serveixen per donar peu a una reflexió sobre el darrer Informe FOESSA1 que s’ha presentat, i que, com diu el seu títol, “Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya”, apunta justament al contrari del que ens demana l’Evangeli davant la inclusió que hem de viure i fer viure: vivim en una societat on l’exclusió és ben viva i afecta a un gran percentatge de famílies i d’àmbits de la nostra societat.

Malgrat que l’atur ha disminuït en xifres percentuals al conjunt de Catalunya, el nombre d’aturats ha augmentat fins a un 16% a les llars en situació d’exclusió social Sense entrar en l’anàlisi de les dades que aporta l’informe, referit a l’any 2018, sí que voldria explicar molt breument què és FOESSA, i resumir una mica les dades relatives a Catalunya, i, per tant, a casa nostra. Això

ens ajudarà a transformar les xifres, les grans i les petites, en una reflexió evangelitzadora que ens proposarà una acció valenta i transformadora per passar de l’exclusió a la inclusió de tots els pobres i marginats que omplen les estadístiques. El nom FOESSA correspon a les sigles de “Fomento de Estudios Sociales y Sociología Aplicada”. És una fundació que sorgeix de Càritas l’any 1965 per poder conèixer de manera objectiva la situació social del nostre país. Així, elabora periòdicament un macroestudi que ofereix una instantània objectiva de la nostra societat, és molt valorat i utilitzat per governs, universitats i altres institucions, pel rigor de les dades que aporta. Enguany, Càritas Catalunya ha demanat a FOESSA un informe més concret sobre la situació social al territori català. El resultat d’aquest informe ens diu, a grans trets, que l’exclusió social és ben present a Catalunya, i, per tant, als deu Bisbats catalans. És curiós que, malgrat que l’atur ha disminuït en xifres percentuals al conjunt del territori, el nombre d’aturats ha augmentat fins a un 16% quan referim les dades a les llars catalanes que estan en situació d’exclusió social. Aquesta

dada és el reflex de la pobresa severa que afecta gairebé un milió de persones que no poden pagar les despeses de la llar (lloguer, aigua, llum, calefacció...). A més, unes

La nostra tasca, la tasca de l’Església, és ajudar a construir el Regne de Déu, on la dignitat i la llibertat siguin ben plenes per a tothom sense excepció 300.000 persones no saben si podran continuar a l’habitatge on viuen, o si seran desnonats per no poder fer front al lloguer, o si hauran de canviar de domicili a causa de la violència familiar. És realment preocupant trobar dades com ara que unes 800.000 persones a Catalunya (xifra que suposa més del 10% de la població) no poden pagar les despeses de medicaments. Però una de les xifres més escandaloses de l’Informe, que ens ha de fer pensar a tots, és la que ens diu que el 22% dels infants i menors a Catalunya es troben en situació d’exclusió social. Podríem continuar aportant dades, però amb això només tor-

1 Si voleu fer una ullada a l’Informe i extreure del mateix allò que us pugui interessar, el podeu descarregar en aquest enllaç: https://caritas-web.s3.amazonaws.com/main-files/uploads/sites/27/2019/09/2019_04_29_CE_Informe_FOESSA-Catalunya.pdf

22

Església d’Urgell


naríem a fer un article ple de xifres i quantitats quan el veritablement important és adonar-se que la població catalana està cada vegada més polaritzada entre una minoria benestant i una gran majoria que viu en el llindar de la pobresa, i amb una classe mitjana que va desapareixent paulatinament, segons ens apuntaven des de Càritas d’Urgell. Al darrer Consell diocesà de Càritas, els responsables de Càritas d’Urgell també van deixar de costat les xifres per atansar als assistents rostres, històries, vivències de les situacions d’exclusió social que hi ha a les Parròquies del nostre Bisbat. Uns relats que semblaven textos de l’Evangeli del segle XXI, protagonitzats pels nous leprosos i marginats de la nostra societat. I darrere de cada història d’exclusió i manca de desenvolupament, la resposta humana i propera de la nostra Càritas diocesana i de les Càritas parroquials per donar-hi una solució. La proposta evangelitzadora que us faig és una lectura de l’Informe FOESSA acompanyada de la lectura de la Memòria de Càritas d’Urgell del 2018. Davant els casos d’exclusió social que vivim, i que ens ratifiquen les xifres de FOESSA, com algunes de les que us he apuntat, hi hauria la resposta inclusiva de la nostra Església diocesana; una resposta que vol resoldre problemes, però que vol també escoltar les persones per acompanyar-les. La gran fita que tenim i que ens demana la nostra fe cristiana és apostar plenament per la integració social, aquest és el gran repte per a l’Església i per a Càritas d’Urgell. I no cal dir que hauria de ser el gran repte de la nostra societat. L’Evangeli ens empeny a lluitar per capgirar les xifres d’exclusió i transformar-les en xifres d’inclusió. No volem inclusió social només perquè és una bona acció que dóna sentit a Càritas, la volem perquè la nostra tasca, la tasca de l’Església, és ajudar a construir el Regne de Déu,

Campanya de l’octubre d’enguany: Càritas crida a “posar cara” a les persones sense llar per fer “visible” la seva realitat i denunciar el model econòmic que les expulsa.

on la dignitat i la llibertat siguin ben plenes per a tothom sense excepció, reduint els percentatges de marginats i exclosos socials al 0%. El Papa Francesc ens ho pregunta en el text que encapçala aquest article, i només hi podem donar una resposta. I encara que sabem que tardarem a poder fer-la ben plena, hi treballarem i ens esforçarem en la nostra tasca del dia a dia, des dels nostres centres de Càritas d’arreu del Bisbat, amb la feina desinteressada dels nostres més de 300 voluntaris, amb la tasca dels preveres i amb les comunitats de la Diòcesi que treballen per aquesta justícia social a través de les Càritas parroquials

i des d’altres iniciatives d’ajuda als més necessitats. Jo aposto perquè en el proper informe de FOESSA ja podrem veure una mica més a tocar una veritable inclusió que vagi derrotant i lluitant contra l’exclusió social que vivim. No val a repetir la resposta de Caín a Déu quan, després de matar al seu germà, li diu: “que potser sóc el guardià del meu germà?” Tots hem de ser guardians que acompanyem els nostres germans. També els marginats i els exclosos. Això forma part de l’ADN cristià i hauria de ser part també de l’ADN humà, només així la misericòrdia serà ben viva i plena en la nostra tasca evangelitzadora. Església d’Urgell

23


XXXI Jornada Interdiocesana de Pastoral de la Salut

U

ns 140 agents de pastoral de la salut de les Diòcesis amb seu a Catalunya van participar el 16 de novembre a l’Hospital Sant Rafael de Barcelona, gestionat per les Germanes Hospitalàries, en la XXXI Jornada Interdiocesana de Pastoral de la Salut, amb la qual començà la Campanya Anual del Malalt 2020. La campanya té com a referent la soledat, i de manera especial la soledat de les persones grans; per això el lema triat ha estat: “Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats i jo us alleugeriré (Mt 11,28). Acompanyar en la soledat”. Després de la pregària inicial i d’unes paraules de benvinguda de Mons. Salvador Cristau, Bisbe responsable de la Pastoral de la Salut de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), es va donar pas a la ponència de la Dra. Begoña Román, professora d’Ètica a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i Presidenta del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya.

Envelliment en la societat La Dra. Román va aprofundir en la realitat de l’acompanyament de la soledat de les persones grans, tot dividint la seva ponència en tres parts. A la primera part va exposar la situació de l’envelliment en la societat i el món actual, i com, a poc a poc, es va rebaixant la seva dignitat com a persona a mida que va perdent la seva relació amb els valors de creença: “l’home té raons per viure, però també per a creure”, i, quan es perd aquest conjunt referencial, l’home cau en la secularització. I encara més quan en la nostra societat es va envellint a passos agegantats. No només s’ha de pensar a ajudar les persones grans en els àmbits físic, psíquic i social, sinó també en l’àmbit espiritual, ja que l’esser humà es un ser social biològic però també biogràfic. A la segona part de la conferència es va referir a com respondre a aquest repte ètic, de manera que es doni cabuda dins la societat a un model centrat en la persona. Un model que ens portarà a la reflexió al voltant

La sala d’actes de l’Hospital de Sant Rafael de Barcelona acollí la XXXI Jornada Interdiocesana de la Pastoral de la Salut.

24

Església d’Urgell

d’una ètica cívica i organitzativa (mirant sempre la persona des de la seva dignitat i des de la justícia). No és suficient amb la bona voluntat, sinó que és necessària una ètica humanitzadora i un “saber estar”. I des d’aquesta idea de “saber estar” enllaçà amb la tercera part de la ponència: el repte social d’acompanyar les persones grans en la soledat. Sobre aquesta qüestió afirmà que fer servir estris que facin més “digerible” la soledat de les persones grans no és la solució, ja que s’ha de tenir en compte la cura de la dimensió espiritual de la persona. És molt important que hi hagi un bon final de la persona tant en l’àmbit biològic com en el biogràfic. La soledat en la gent gran Després de la intervenció de la Dra. Román, a la segona part del matí va tenir lloc una taula rodona en la qual es va reflexionar sobre diferents àmbits de la soledat de les persones grans. La Coordinadora de l’Observatori de la Soledat de la Fundació Amics de la Gent Gran, Elisa Sala, situà la qüestió en relació amb la tasca que du a terme l’Observatori cobrint les necessitats socials i emocionals de les persones grans. Des del coneixement dels camps de treball sobre soledat crònica s’estan elaborant intervencions per poder incidir-hi. Cal tenir present també la soledat del cuidador i establir sinergies de coordinació entre tots els agents que hi intervenen. A continuació va intervenir Maite Cubí, infermera i màster en envelliment i salut, que va parlar de la soledat i les persones grans en institucions públiques. Des de la seva llarga experiència professional, va exposar


la realitat d’aquestes institucions: en l’àmbit hospitalari (asèptic, pèrdua d’independència, la soledat es fa forta perquè no se sap en qui confiar...), en l’àmbit sociosanitari (molt ben atesos des l’aspecte sanitari, però alhora amb la fredor i l’aïllament causat per la interacció amb l’entorn), i en l’àmbit residencial (a través de l’atenció centrada en la persona es poden identificar les necessitats de cadascú i detectar la soledat). En tots els casos s’intenta organitzar activitats mitjançant l’ajuda del voluntariat per tal d’evitar la desconnexió de l’entorn. Tanmateix, cal tenir present que la soledat forma part de les persones grans i s’ha de ser objectiu en la cura i l’atenció d’aquest col·lectiu en tots els entorns. Atenció i acolliment per als avis La Jornada continuà amb les apor-

tacions de Mn. Josep Vidal, director de l’Organisme Benèfic Assistencial (OBA), que va parlar des del punt de vista de les institucions religioses. Va destacar que “l’avi és un ésser dèbil que necessita d’atenció i acolliment, però que sobretot necessita ser estimat”; i això s’aconsegueix des de la paciència, l’actitud de servei, l’amabilitat i des del compromís amb l’Eucaristia, a més de tenir el repte d’intentar fer pedagogia en relació amb el sagrament de la Unció dels Malalts. Des de l’experiència personal, Mn. Saturnino Rodríguez, Rector de la Parròquia de Sant Eugeni I Papa, va explicar la visió de proximitat en el si de la seva demarcació parroquial, on va descobrir que la soledat de la gent gran és ben palesa, i com va anar establint sinergies i elaborant una xarxa que anava integrant les persones grans soles en la realitat

viva del barri. Finalment, el coordinador del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut a Catalunya (SIPS), Mn. Juan Bajo, va posar punt i final a la Jornada tot resumint-la mitjançant tres verbs que han de situar-nos davant aquesta realitat des de la pastoral de la salut: Reflexionar. Que aquesta jornada ens hagi il·luminat i interpel·lat per elaborar objectius i accions vers aquesta realitat dins la campanya 2020. Confeccionar estratègies i sinergies per poder fer-se presents en aquesta tasca d’acompanyament en la soledat de les persones grans. Actuar. Despertar en els agents de pastoral el neguit per poder acompanyar aquestes persones que viuen en soledat. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC)

Església d’Urgell

25


Visita pastoral a la Parròquia de Canillo

L’

1 de novembre, solemnitat litúrgica de Tots Sants, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, encetà la visita pastoral a Canillo amb una solemne Eucaristia a l’església de Sant Bartomeu, a Soldeu, concelebrada pel Rector, Mn. Ramon Rosell, i a la qual van assistir el Cònsol Major de la Parròquia, Josep Mandicó i Calvó i la Consellera General Mònica Bonell, a més d’un bon nombre de veïns. Al principi de la celebració, Mn. Ramon donà la benvinguda a l’Arquebisbe tot destacant com la visita pastoral que iniciava serviria per enfortir els llaços de comunió i amistat entre els fidels i el Pastor diocesà. Tot seguit, una feligresa de la Parròquia va declamar una poesia que havia recitat per primera cop quan tenia dos anys, també en el transcurs d’una visita pastoral de l’aleshores Bisbe d’Urgell. A l’homilia, l’Arquebisbe explicà com la solemnitat de Tots Sants manifesta que el Déu cristià no és un Déu solipsista sinó que és un Déu Trinitat que viu en comunió i en relació personal amb tots els sants i santes que l’acompanyen en el seu Regne. En la solemnitat de Tots els Sants celebrem totes les persones, canonitzades o anònimes, que han viscut la santedat de vida, alguns de forma molt senzilla i anònima (“els sants del replà”, com els anomena el Papa Francesc) i que ara viuen per sempre amb Déu i des del cel ens acompanyen als qui restem a la terra i intercedeixen per nosaltres. Mons. Vives destacà com l’Església és una família de famílies i com tot cristià catòlic sempre està en comunió amb els seus germans que un dia reberen el baptisme. I, a més, la 26

Església d’Urgell

festa de Tots Sants ens recorda com tenim una altra família: la dels sants, que des del cel ens ajuden i orienten amb la seva pregària i intercessió perquè sentim la seva protecció i no equivoquem el camí de la vida. L’Arquebisbe animà els fidels a transmetre la fe a les generacions més joves donant testimoni personal, i recordà així mateix com Mahatma Gandhi, referint-se a aquest text de les Benaurances, deia que és el cim de la literatura i que només per aquest text ja valia la pena abraçar la fe cristiana catòlica, però criticava que els cristians moltes vegades no el complien en la seva vida. Després de l’Eucaristia, els fidels es traslladaren fins al cementiri on tingué lloc una pregària pels difunts que allà hi reposen, encomanant-los al Pare, ric en misericòrdia. La Visita Pastoral continuà amb una celebració eucarística a l’esglé-

sia de Sant Serni, al final de la qual Mn. Rosell mostrà a l’Arquebisbe la recent restauració d’una capella lateral del temple amb unes pintures trobades, així com les instal·lacions d’uns nous sanitaris a l’entrada del temple. Tot seguit, Mons. Vives es traslladà al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra i riquesa de Canillo, on presidí la celebració eucarística i, en acabat, pogué parlar personalment amb diversos fidels que així li ho demanaren. A la tarda, a Sant Serni va tenir lloc el rés del Sant Rosari comunitari per les ànimes dels fidels fifunts, que acabà amb una pregària de recomanació pel seu etern repòs al cementiri de Canillo. L’Arquebisbe anà després al cementiri de Mereig, on elevà una altra pregària pels difunts que allà hi reposen i per tots els fidels difunts;


i més tard féu el mateix al cementiri de l’església de Sant Miquel de Prats, on pogué parlar amb els veïns i els animà en el camí de la fe. El Copríncep finalitzà la primera jornada de la visita pastoral a la plaça Montaup, al centre de Canillo, on, acompanyat dels Cònsols de la Parròquia, compartí la castanyada popular que anualment organitza el Comú i pogué saludar els molts canillencs que allà s’hi havien congregat per compartir una tarda de castanyes i vi dolç. L’Arquebisbe va continuar la visita pastoral el 5 de novembre amb la benedicció de la nova plataforma esquiable de l’estació d’esquí Grandvalira i el nou aparcament subterrani de la pista de l’Avet, a Soldeu, amb una superfície de 22.000 m2 i capacitat per a 450 automòbils. En arribar a Soldeu, fou rebut pel Cap de Govern, Xavier Espot; per la Subsíndica General, Meritxell Palmitjavila; pel Cònsol Major de Canillo, Josep Mandicó; per les Ministres de Turisme i de Cultura i Esports del Govern d’Andorra, Verònica Canals i Sílvia Riva; i pel Director General i pel Director Executiu de Projectes Estratègics de Grandvalira-ENSISA, David Hidalgo i Conrad Blanch. Tot seguit, l’Esbart Sant Romà va

La solemnitat litúrgica de Tots Sants, l’Arquebisbe Joan-Enric encetà la visita pastoral a Canillo amb una solemne Eucaristia a l’església de Sant Bartomeu, a Soldeu; pregà als cementiris pels difunts de la Parròquia (pàgina anterior); i al final de la jornada compartí la castanyada popular organitzada pel Comú (a sota).

donar la benvinguda als assistents amb un breu repertori de balls tradicionals, i a continuació tingueren lloc els parlaments de les autoritats, de l’arquitecte coordinador de la direcció facultativa del projecte, Lluís Viu, i del Conseller executiu i Director general de Crèdit Andorrà, Xavier Cornella. Tots els assistents van anar després cap a la zona de la plataforma esquiable, on Mons. Vives els adreçà unes paraules destacant

que aquell era un gran dia per a Canillo i per al Principat d’Andorra i el sentiment d’andorranitat, perquè en aquella jornada es posava de manifest com l’ésser humà és capaç de grans fites, i amb l’ajuda de la seva intel·ligència pot fer salts que li permeten no tan sols reproduir el que ja ha assolit, sinó anar endavant i avançar. La inauguració de la nova plataforma esquiable de Grandvalira i el nou aparcament de l’Avet posen de manifest aquesta capacitat. Així mateix va subratllar com la Parròquia de Canillo, que és la primera en l’ordre protocol·lari de les set Parròquies del Principat d’Andorra, també és capdavantera pel seu coratge i empenta, i a continuació tingué lloc la benedicció solemne de les noves instal·lacions. La coberta esquiable de la plataforma de Soldeu és una instal·lació esportiva de primer nivell que ha permès que se celebrin les proves de la Copa del Món d’esquí al Principat d’Andorra la temporada 2018-2019. Va començar a ser operativa al començament de la temporada passada al sector de Soldeu de Grandvalira i va permetre ja les competicions aleshores. Església d’Urgell

27


El 5 de novembre, Mons. Vives beneí i inaugurà la nova plataforma esquiable de l’estació d’esquí Grandvalira i el nou aparcament subterrani de la pista de l’Avet. A sota, el Cònsol de Canillo, Josep Mandicó, descobrí una placa commemorativa en presència de l’Arquebisbe, el Cap de Govern, Xavier Espot; i el Director Executiu de Projectes Estratègics de Grandvalira-ENSISA, Conrad Blanch (d’esquerra a dreta), a més d’altres autoritats.

La plataforma, que compta amb una superfície hàbil per als esquiadors de 14.000 m2, connecta directament les pistes amb el poble. Per 28

Església d’Urgell

construir-la van caldre 22 mesos intensos i complexos de treball, com va posar en relleu l’arquitecte Lluís Viu, que va explicar que aquest ha

estat un projecte de “geocultura”, en el qual s’ha recuperat un vincle en el lloc de la intervenció per crear un nou paisatge, i va apostar perquè Andorra sigui capaç de generar un pensament paisatgístic propi. Després de la inauguració es va fer un recorregut per les noves installacions i es va descobrir una placa commemorativa de l’esdeveniment. El matí de la tercera jornada de la visita pastoral, el 6 de novembre, Mons. Vives va visitar les escoles andorrana i francesa de Canillo. A totes dues va ser rebut pels respectius equips directius, va visitar algunes aules de diversos nivells i va poder parlar amb els alumnes, que li van preguntar sobre la seva tasca com a Copríncep. Els més petits van compartir amb ell alguns jocs i cançons. Així mateix, va compartir una estona amb els professors i els va encoratjar en la seva tasca de donar valors i formació als infants perquè puguin conèixer les institucions del Principat d’Andorra. A l’escola andorrana hi ha un total de 180 infants i hi treballen 25 professors; mentre que a l’escola francesa hi ha nou professors que imparteixen classe a 130 alumnes. La visita pastoral va continuar amb un dinar fratern amb una vintena de padrins de la Parròquia al centre social comunal “Com a casa”, el qual va comptar amb l’assistència de Rosa Maria Mandicó, Consellera del Comú encarregada de la comissió social. En un clima de molta cordialitat, els padrins van obsequiar el Copríncep amb el llibre “125 anys de flama solidària (1882-2007)”, que explica la mútua unió de la societat de la crema de la Parròquia de Canillo. Acabat el dinar i després d’una amena sobretaula, Mons. Vives va visitar les instal·lacions del centre social acompanyat de la Consellera. Abans de finalitzar la jornada, va poder revisar els llibres de la Parròquia i va conèixer de primera mà les necessitats de creixement de la casa de colònies AINA. I al vespre


En la quarta jornada de la visita pastoral, l’Arquebisbe presidí una sessió extraordinària al Comú de Canillo, al final de la qual signà al llibre d’honor de la Parròquia i saludà els treballadors de l’administració comunal.

va assistir amb el Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert, a una sessió de la Setmana de Cinema Espiritual, on, abans de començar la projecció de la pel·lícula, va lliurar a la Directora i a la professora de Religió de l’escola Mare Janer el 2n premi del concurs de curtmetratges convocat per la Conferència Episcopal Espanyola [veure pgs. 35 i 36 en aquest mateix número]. El 7 de novembre, l’Arquebisbe va anar al veïnatge de Ransol per visitar l’escultor Toni González Manresa i la seva esposa, Rosa Mandicó. Toni González Manresa és cec i li manca una mà; i malgrat aquestes limitacions és capaç d’expressar la

seva gran sensibilitat creativa amb belles talles en fusta. L’escultor agraí la visita del Copríncep i li regalà una de les seves creacions: una mà com a signe d’acollida de Canillo. Tot seguit, Mons. Vives visità la caserna de bombers, on va recórrer les instal·lacions, animà els integrants del cos per a la tasca tan ferma que duen a terme en favor dels ciutadans, i escoltà les inquietuds que li van exposar en el transcurs d’un cordial intercanvi d’impressions. L’acte central de la jornada fou la visita al Comú de la Parròquia, on fou rebut pels Cònsols i presidí un ple extraordinari amb els Consellers. El Cònsol Major li agraí la visita pasto-

ral tot destacant la importància que per a Andorra té la institució del Coprincipat, i destacà la proximitat del Copríncep envers tots els canillencs. Així mateix, recordà que Canillo és la Parròquia que “obre el Sant Crist” abans de cada consell de Comú, referint-se al Sant Crist romànic que presideix la sala de plens. Al seu torn, l’Arquebisbe agraí les paraules del Cònsol i destacà la importància que per a Andorra té la Parròquia de Canillo i els seus veïnats, ja que és la primera en l’ordre protocol·lari i, a més, és la Parròquia on està situada la Basílica Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona del Principat. Església d’Urgell

29


Durant la visita pastoral, Mons. Vives fou rebut a les escoles dels diferents sistemes educatius presents a la Parròquia, on pogué conversar tant amb els alumnes com amb els professors i equips directius.

Va felicitar el Comú pel treball fet durant la present legislatura, que ha permès efectuar obres de millora i condicionament als diferents veïnatges de la Parròquia, tot destacant de manera especial les realitzades al servei dels més grans i joves i les famílies. Així mateix, destacà la casa de colònies d’AINA com un lloc emblemàtic de la Parròquia que, amb les seves colònies i educació en el lleure, ha forjat tota una generació d’andorrans. I va felicitar tots els qui concorreran en les eleccions comunals del desembre d’enguany per la seva generositat i implicació en la política, que és quelcom que ha d’interpel·lar tots els ciutadans. Finalment, el Copríncep animà a valorar i estimar les arrels cristianes del Principat d’Andorra, que han forjat des de sempre la seva singularitat i idiosincràsia, i agraí l’acollida i disponibilitat rebuda del Comú. 30

Església d’Urgell

Acabada la sessió a la sala de plens, l’Arquebisbe signà en el llibre d’honor de la Parròquia i el Comú l’obsequià amb un dinar a Soldeu. Durant la visita a les instal·lacions comunals, Mons. Vives saludà els agents de circulació i els agraí el seu treball, sovint en condicions meteorològiques adverses i difícils, i saludà també els treballadors dels diferents departaments de l’administració comunal, tot valorant el treball que fan al servei de la població. Així mateix, visità la biblioteca comunal i el Punt Jove i saludà els educadors que hi treballen, animant-los en la tasca que fan envers els més joves. El cap de setmana del 9 i 10 de novembre, AINA va aplegar un centenar d’infants amb els seus monitors per celebrar plegats la tradicional festa de la tardor amb activitats lúdiques i estones de reflexió enmig de la natura. L’Arquebisbe, acompa-

nyat del Rector, presidí l’Eucaristia dominical, en la qual els infants participaren activament amb els cants i ofrenes que havien preparat acuradament. A l’homilia, l’Arquebisbe JoanEnric els animà a viure amb la gran i joiosa convicció que som sempre amics de Jesús, ja que “tant si vivim com si morim, som del Senyor”; sempre som i serem de Jesús, passi el que passi. I així mateix, ja que Ell és el Bon Pastor, sempre té cura de les seves ovelles. Si se n’hi perd una, deixa les altres per anar a buscar la que s’ha perdut. Hem de confiar que Jesús mai no ens deixarà sols i que sempre ens anirà a cercar. A l’ofertori els nens presentaren un mural que havien preparat el dia abans. Una fotografia de família a les escales de l’església parroquial de Canillo, una passejada a la qual se sumà l’Arquebisbe, i un dinar de


A dalt, Mons. Vives amb els padrins de Canillo i en la celebració del Nadal jove amb els monitors d’AINA. Al costat d'aquestes línies, Toni González Manresa, un escultor cec a qui li manca una mà, obsequià l’Arquebisbe amb una bella talla en fusta.

germanor amb els infants i monitors a la casa de colònies d’AINA clogué la festa de la tardor i una diada joiosa dins la visita pastoral a Canillo. La visita pastoral continuà el 12 de desembre, també a AINA, amb el dinar ofert als padrins de la Parròquia amb què tradicionalment es dóna inici a les festes nadalenques. Hi assistí una setantena de padrins, a més del Rector, els Cònsols i altres autoritats. En finalitzar el dinar, Josep Mandicó adreçà unes paraules als presents per expressar l’honor que ha estat per a ell servir la Parròquia de Canillo com a Cònsol Major i agrair la presència del Copríncep Episcopal i tot allò que ha fet per ajudar i servir la Parròquia de Canillo i el país. Al seu torn, Mons. Vives agraí la tasca dels Cònsols Major i Menor

i la dels Consellers de Comú, així com l’estima i atenció que sempre han tingut envers la institució dels Coprínceps; i recordà que Canillo va ser la primera Parròquia en acollir la trobada dels Coprínceps el passat 12 i 13 de setembre. Després del dinar va tenir lloc el tradicional joc del quinto. I es van cantar cançons de Nadal en diversos moments de la trobada. Dos dies després, el dissabte 14 de desembre, els monitors d’AINA van portar el pessebre fins a la Vall d’Incles perquè els esquiadors i excursionistes que aquests dies omplen el Principat d’Andorra puguin admirar-lo i pregar davant d’ell. A la tarda es van reunir a la casa de colònies per aprofundir i programar els torns de colònies d’AINA del 2020; i al vespre, van prendre part en l’Eu-

caristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric a l’església de Sant Serni de Canillo, concelebrada pel Rector. A l’homilia, Mons. Vives va destacar com l’Advent, que prepara la vinguda de Jesús, ens porta a centrar-nos en la figura de Sant Joan Baptista, el precursor, que ens pregunta: “què heu sortit a veure al desert?” L’Arquebisbe animà els monitors a preguntar-se "qui és Jesús per a mi, en la meva vida?", i com això ha de marcar la nostra manera concreta de viure, especialment a l’hora d’exercir com a monitor d’AINA, valorant i tractant cada infant com ho faria Jesús. Va demanar als monitors que AINA fos una escola de vida que els permetés aprendre valors i fe, que els servissin com a estil de fons en la seva vida quan deixin de ser monitors. Església d’Urgell

31


El Canòlich Music congrega centenars de joves a Sant Julià de Lòria L’eurovisiu Miki Núñez ha estat la principal novetat de l’edició d’enguany del festival

L

a setena edició del festival de música cristiana Canòlich Music va congregar centenars de joves els dies 22 i 23 de novembre al voltant d’un complet programa de concerts, activitats de lleure, reflexió sobre les xarxes socials, tallers sobre música, i moments intensos de pregària, amb un balanç molt positiu després del canvi de format

aplicat enguany per integrar millor aquest esdeveniment dins la jornada lectiva. El lema de la present edició, “Atreveix-te. Sigues tu mateix”, va ser escollit pel Consell de Joves: un espai de participació que tot just ha començat la seva tasca en aquesta nova etapa del festival, i en el qual s’ha integrat un grup de joves de les

L’actuació de Cesc (esquerra) i Miki Núñez (al centre) va ser un dels moments més reeixits del festival.

32

Església d’Urgell

diverses escoles confessionals, que han anat preparant durant els darrers mesos les activitats i el tema central del festival. Bona part d’aquests joves han format part també de l’equip de voluntaris, juntament amb professors de Religió i membres de les Delegacions de Joventut i d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell, que ha donat suport a l’organització dels actes.


La celebració eucarística de dissabte a l’església parroquial va ser solemnitzada pel grup de gòspel Vocal Groove. Al final de la celebració, l’Arquebisbe Joan-Enric va recordar als joves que Crist està viu i que hem de donar gràcies perquè hem estat beneïts en el Crist.

El tema triat pel Consell de Joves, centrat en la necessitat de donar eines als adolescents per gestionar amb criteri les xarxes socials, s’ha concretat a través de diferents tallers, un joc interactiu i en les mateixes pregàries amb què es van iniciar les jornades de divendres i dissabte, en les quals els joves van participar de manera activa. Les reflexions que s’han introduït a les pregàries s’han desenvolupat després amb un “escape-town” (una gimcana) en el qual van haver de valorar diverses eines i situacions relacionades amb les xarxes socials, per tal de comprendre el seu funcionament en profunditat i com pot afectar a l’ús de les seves dades personals i la seva imatge, i adonar-se de les potencials agressions que poden patir a la xarxa, i com protegir-se’n. Estudis recents demostren el gran impacte que l’ús del telèfon mòbil i de les xarxes socials, així com de la informació disponible a la xarxa, té en els infants i joves, i com pot ser l’origen de situacions de dependència, agressions o marginació entre els joves.

Pel que fa als grups musicals convidats a l’edició d’enguany, una de les actuacions que més expectació va

despertar, malgrat no es va poder confirmar fins pocs dies abans de l’inici del festival, va ser la del cantant Miki Església d’Urgell

33


Durant els dos dies del festival es van fer al Centre Cultural Lauredià diferents tallers sobre l’ús de les xarxes socials.

Núñez, que el maig passat va actuar en representació de RTVE al Festival d’Eurovisió 2019, celebrat a Tel Aviv (Isrel). La presència de Miki Núñez al cartell del festival ha estat possible per la seva amistat amb un altre dels solistes convidats, Cesc Sansalvadó, un cantant ben conegut del públic del Canòlich Music per les seves actuacions en edicions anteriors com a membre del grup L’Artista Convidat. Un altre nom destacat del cartell d’aquesta tardor ha estat Vocal Groove, un dels millors grups de gòspel de petit format a Catalunya, que va solemnitzar l’acte central del festival: la celebració eucarística de la tarda de dissabte a la l’església parroquial de Sant Germà i Sant Julià, presidida pel Rector i Delegat diocesà

d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert; i concelebrada per Mn. Ivan Ayala, coordinador dels grups de joves de Taizé; Mn. Alfons Velásquez, responsable de Pastoral Vocacional; i Mn. Antoni Cagigós. Al final de l’Eucaristia es va fer present Mons. Joan-Enric Vives, que adreçà als joves un missatge de coratge, tot recordant-los que “som aquí per trobar Déu, per agrair-li a Déu la vida, per agrair-li a Déu el do de la vostra joventut, que omple avui la Parròquia de Sant Julià i el Principat d’Andorra”. L’Arquebisbe destacà així mateix la bellesa del nou mosaic dissenyat per Marko Rupnik, i com aquesta bellesa ha de formar part de la vida de cadascú per elevar-nos a Déu. Va tenir un record agraït pel

Dj Nira (esquerra) i Dj Garden van completar el cartell d’actuacions.

34

Església d’Urgell

Delegat diocesà de Joventut, Lluis Plana, absent per malaltia, i va cloure les seves paraules dient als joves que l’Església està joiosa de la seva presència en aquella celebració i en la vida cristiana en general, i, fent referència a l’Evangeli proclamat, va recordar-los que Crist està viu i que hem de donar gràcies perquè hem estat beneïts en el Crist, amb tota classe de dons espirituals. La celebració eucarística va ser retransmesa en directe per Andorra Televisió i per Ràdio Estel i es pot seguir en diferit a la xarxa Youtube del Bisbat d’Urgell. L’oferta musical del festival es completà amb les actuacions de Dj Nira i Dj Garden, en sengles concerts al centre esportiu de Sant Julià.


VIII Setmana de Cinema Espiritual a Andorra

U

ns dos mil tres-cents alumnes dels tres sistemes educatius del Principat d’Andorra han pres part enguany en les projeccions programades del 4 al 8 de novembre als cinemes Illa Carlemany d’Escaldes-Engordany, en el marc de la VIII Setmana de Cinema Espiritual a Andorra. Enguany, tal com ja es va fer en l’edició anterior, la Setmana de Cinema Espiritual ha estat present també a Balaguer, on s’han programat projeccions al Santuari del Sant Crist, a la Parròquia de Santa Maria, i també a alguns centres escolars que tenen sales condicionades per a aquesta activitat. La Setmana de Cinema Espiritual està organitzada per la Delegació diocesana d’Ensenyament, enguany sota el lema “VIU! En terra estranya”, en referència al fet que tots som emigrants cap a una altra terra i vivim la nostra vida en sortida, en vocació missionera, “perquè la nostra vida a la terra arriba a la seva plenitud quan es converteix en ofrena” (“Crist viu”, 254). Però la principal novetat de la present edició de la Setmana de Cinema Espiritual ha estat el lliurament del 2n premi del Concurs de Curtmetratges “Cine con espíritu”, organitzat en la seva tercera convocatòria (curs 20192020) pel Departament de Pastoral de la Joventut de la Conferència Episcopal Espanyola. El jurat del concurs va atorgar el 2n. premi al curtmetratge El apagón, realitzat per Eva Carrasco, Ana Sofia Jorné, Esther Llobet i Martina Ripoll, totes quatre alumnes del Col·legi Mare Janer d’Andorra la Vella, que hi concursaven per primer cop. El 6 de novembre, just abans de la projecció de la pel·lícula alemanya per a adults La revolució silenciosa, l’Arquebisbe Joan-Enric i el Delegat

Un grup d’alumnes del Col·legi Mare Janer va guanyar el 2n premi del Concurs de Curtmetratges “Cine con espíritu”. A sota, una de les sessions del cicle de cinema espiritual d’enguany.

diocesà d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert, van lliurar el premi a les quatre joves que van realitzar el curtmetratge, les quals estaven acompanyades per la Directora del col·legi, Dolors Llobet, i la professora de Religió, Carolina Bassi. El premi consistia en un programa d’edició de vídeos i un Ipod per a cada alumna. El curtmetratge es va projectar al final de la vetllada. L’argument d’El apagón se centra en el personatge d’una adolescent que només es preocupa per tenir seguidors a les xarxes socials, sense adonar-se del que passa al seu voltant i de les persones amb les quals es va trobant, fins que un

dia descobreix el veritable significat de la vida amb relacions i atenció als qui ens envolten. Pel que fa als llargmetratges programats, la pel·lícula projectada en la sessió per a adults, La revolución silenciosa, és una producció dels Estats Units del 2018 dirigida per Lars Kraume. L’acció se situa a l’Alemanya de l’Est el 1956, cinc anys abans de la construcció del mur de Berlin, a l’entorn d’un grup d’adolescents fascinats amb la llibertat que desprèn la revolució hongaresa contra el govern socialista i l’ocupació russa. El cicle es completà amb Mi Mundial, ¡A ganar! i Una cuestión de género. Església d’Urgell

35


Mi Mundial, adreçada a alumnes de tercer cicle de primària, és una producció uruguaiana del 2017 dirigida per Carlos Andrés Morelli. El protagonista de la història és Tito, un nen de 13 anys i superdotat en el futbol, que atrau un ambiciós representant que li ofereix un contracte que el traurà de la pobresa a ell i la seva família. ¡A ganar!, adreçada a alumnes de primer cicle de secundària, és una producció dels Estats Units del 2018 dirigida per Sean McNamara. L’argument està basat en la història real de l’equip de voleibol femení de West High School. Després de la tràgica mort de la jugadora estrella de l’escola, Caroline ‘Line’ Found, la resta de l’equip haurà d'unir-se sota la direcció d’una exigent entrenadora amb l’esperança de guanyar el campionat estatal.

Enguany, com en l’edició anterior, les projeccions de la Setmana de Cinema Espiritual s’han fet també a Balaguer Per últim, Una cuestión de género, adreçada a alumnes de segon cicle de secundària, és una producció dels Estats Units del 2018 dirigida per Mimi Leder. Es tracta d’un biopic sobre Ruth Bader Ginsburg, jutgesa del Tribunal Suprem dels Estats Units, que juntament al seu marit, l’advocat Martin Ginsburg, va canviar el curs de la història amb un singular cas sobre discriminació de gènere que va obrir el camí per a la legislació sobre la igualtat. El cicle vol palesar que, més enllà del cinema religiós, el cinema en general s’obre a la dimensió transcendent de l’antropologia. I, més concretament, el cinema espiritual aprofundeix en l’expressió de la preocupació religiosa, filosòfica, estètica i social des d’una perspectiva humanista, que permet reconèixer d’una forma, explícita o implícita, el misteri de Déu en el misteri de l’ésser humà. 36

Església d’Urgell


El raconet de la mística

El nucli de l’oració contemplativa és l’amor

L’

afirmació del títol no és res de nou si fem memòria de la Bíblia i de la Tradició: el primer manament, l’amor a Déu i al proïsme, única virtut teologal que durarà eternament. En la mística, però, s’intenta donar a la caritat, a l’amor, una preeminència quasi excloent, pel fet d’exigir-ne la perfecció i veure-la com l’essència de tot el procés. Diu l’autor anònim anglès: “en la caritat veritable hom estima Déu per si mateix, per damunt de tot allò creat i estima el seu germà, l’home, perquè és llei de Déu. En l’activitat contemplativa, Déu és estimat per damunt de tota creatura pura i simplement per Ell mateix. En realitat, el veritable secret d’aquesta obra no és altra cosa que un pur impuls envers Déu per ser ell qui és”. L’activitat d’aquest impuls amorós es desenvolupa en la tenebra d’una fe fosca, que l’autor anomena el núvol

del no-saber, com ho explica amb aquestes paraules: “deixa que el teu incessant desig colpegi en el núvol del no-saber que s’interposa entre tu i Déu. Penetra aquell núvol amb l’agut dard del teu amor, rebutja el pensament de tot el que sigui inferior a Déu i no deixis aquesta activitat per

L’impuls d’amor de què parlem, per al principiant es dóna esporàdicament i, a poc a poc, es va consolidant fins a esdevenir habitual res. La mateixa obra contemplativa de l’amor, per si mateixa, arribarà a curar-te de totes les arrels del pecat”. En l’acte de l’oració contemplativa el veritable protagonista és la voluntat d’on procedeix el dard d’amor vers Déu; un amor no precisament sensible, ans al contrari, un amor que, provenint de la voluntat lliure,

escull Déu com a primer i quasi únic objecte a estimar. La ment resta més aviat en estat passiu acontentant-se amb l’acomboiament d’una profunda consciència de Déu. L’impuls d’amor de què parlem, per al principiant es dóna esporàdicament i, a poc a poc, es va consolidant fins a esdevenir habitual. És llavors quan el contemplatiu s’adona que es troba assistit per una força que el condueix i el guia en la presa de decisions, d’una manera suau, però quasi inevitable. William Johnston escriu: “que aquesta sigui la direcció de Déu mateix ho veiem indicat en “El núvol”, on l’autor parla de l’acció directa de Déu en el més profund de l’anima... en què cap raonament no pot fer impacte. I això, és la suma de la moralitat cristiana. No ja fidelitat a la llei, sinó submissió a la direcció de l’amor”. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. Església d’Urgell

37


Càtedra de Pensament Cristià

El Manifest Posthumanista. Discerniment ètic

L

a creença que l’ésser humà és el més valuós i digne de l’univers, la criatura més perfecta de totes les que composen el cosmos, és profundament qüestionada, però no solament pel transhumanisme, sinó, també, per l’animalisme. Segons ambdós corrents de pensament, la distinció entre ésser humà i animal és, tan sols, una diferència de grau, però no d’essència, de tal manera que la jerarquització humanista no té, segons aquests corrents, cap fonament biològic.

Des del transhumanisme, la vida mental i l’emocional no flueixen de manera paral·lela, independentment de la vida orgànica i dels processos bioquímics, sinó que són la seva resultant Tant els animalistes com els transhumanistes critiquen, també, l’ús que es fa de l’expressió "ordre natural" en el pensament occidental tradicional, perquè hi veuen una manera de justificar la dominació de l’ésser humà sobre l’animal i sobre la màquina. Segons els transhumanistes i els animalistes, l’argument de l’ordre natural és inconsistent, perquè sostenen que no hi ha una naturalesa humana definida ni universalment acceptada, que no hi ha una essència pura de la condició humana. En aquest ús hi veuen solament la projecció de prejudicis, de tòpics 38

Església d’Urgell

i d’estereotips que tenen com a finalitat mantenir les relacions tradicionals de poder. En aquest punt s’entreveu, de nou, la complicitat entre l’animalisme i el transhumanisme. La superioritat ontològica, ètica i jurídica de l’ésser humà és posada entre parèntesi. Els animalistes defensen una distinció de grau entre els mamífers superiors i l’ésser humà, i els transhumanistes defensen una diferència accidental entre l’ésser humà i la màquina. Com a conseqüència d’això, l’anomenada “sublim dignitat” de la persona humana, base essencial de l’ordre jurídic vigent, és sotmesa a una profunda discussió. Segons la visió transhumanista, l’ésser humà ha de ser superat mitjançant la tecnologia. El que s’esdevindrà després d’aquest salt qualitatiu serà un ens que tindrà més potències, més capacitats i més qualitats que l’ésser humà en l’estat actual. El Manifest Posthumanista, obra de Robert Pepperell, conté les tesis nuclears d’aquest moviment. Està estructurat en vuit parts precedides per unes declaracions generals. No forma part de les nostres intencions desenvolupar una minuciosa exegesi d’aquest manifest que tants adeptes suma en el conjunt del planeta, ni tampoc sotmetre’l a una crítica corrosiva. El que ens proposem, encara que sigui des d’un punt de vista panoràmic, és identificar algunes de les idees clau que hi ha latents en aquest text que pretén ser inspirador i clar, com és propi del gènere literari d’un manifest.

Des del transhumanisme, la vida mental i l’emocional no flueixen de manera paral·lela, independentment de la vida orgànica i dels processos bioquímics, sinó que són la seva resultant. Si no es donen les condicions materials, les connexions que cal que tinguin lloc perquè hi hagi vida mental (mental life) i vida emocional (emotional life), no emergeix el món del pensament ni el món del sentiment, perquè aquests ambdós són subsidiaris del primer nivell. En aquest punt, la sintonia entre el transhumanisme i el neurocientisme també és molt evident. Sense entrar, ara, en dilucidacions marginals, cal dir, però, que no es pot posar dins del mateix sac la neurociència i el neurocientisme, perquè el primer mot es refereix a un tipus de ciència (la que estudia, essencialment, el sistema neurològic humà, mitjançant el mètode científic), mentre que el segon evoca una ideologia, un mode d’entendre la realitat, una filosofia. No hi ha dubte que el transhumanisme es presenta com una ideologia postmetafísica. Des d’aquesta filosofia, les preguntes últimes o fonamentals són absolutament irrellevants, perquè no tenen cap resposta concloent. L’ànima del transhumanisme és pragmàtica i antimetafísica. En aquest sentit, és un producte ideològic típicament angloamericà, en la mesura que s’inscriu en la tradició utilitarista i pragmàtica. Es considera que la filosofia primera, la que Aristòtil va anomenar metafísica, és un discurs estèril i absurd, ja que planteja qüestions que no tenen una resposta


concloent i que no permeten, en cap cas, millorar la qualitat de vida de les persones. La missió inherent al transhumanisme és millorar la condició humana i, d’aquesta manera, la qualitat de vida de les persones. Les preguntes d’ordre metafísic, ontològic o teològic, per interessants que siguin, es consideren supèrflues, estèrils, innecessàries, i fins i tot lingüísticament mancades de sentit (a non sense questions). Tot i la manifesta actitud antimetafísica del transhumanisme, aquest moviment, però, es nodreix d’una filosofia de la història i d’una cosmovisió que no és qüestionada, ni sotmesa a la crítica. Hi ha una escatologia immanent que nodreix l’ànima del moviment i que, en cap cas, se sotmet a una anàlisi científica.

El pensament, tal com es descriu des del transhumanisme, està subjecte a un univers de factors i de variables molt gran.

Aquesta idea que la realitat transcendeix la imatge que ens forgem d’ella o la representació que brinda

El transhumanisme es presenta com una ideologia postmetafísica. Des d’aquesta filosofia, les preguntes últimes o fonamentals són absolutament irrellevants, perquè no tenen cap resposta concloent la ciència, no significa que, per als transhumanistes, el fons últim de la realitat sigui un misteri inescrutable o un enigma indissoluble a la racionalitat humana. Significa que ens trobem en un univers interdependent, multicèntric i multifacto-

rial i que els models científics, per elaborats i rigorosos que siguin, no poden preveure, ni anticipar tot el que s’esdevindrà. En conseqüència, si un model no pot elaborar prospectives segures, no pot considerar-se un model perfecte, sinó una mera aproximació. És difícil no estar d’acord amb aquesta

tesi. Fins i tot els crítics del transhumanisme, els humanistes laics i els teòlegs catòlics, coincideixen en aquest punt. Una altra cosa és la filosofia neopositivista i cientista, que atorga un poder absolut a la ciència a l’hora de desxifrar i explicar la complexitat de la realitat. El pensament, tal com es descriu des del transhumanisme, no flueix en un únic sentit, sinó que recorre diferents camins que no es poden preveure ni anticipar, perquè està subjecte a un univers de factors i de variables molt gran. Quan hom pensa, no sap, de veres, què acabarà pensant. Si, de fet, ho sap abans de posar-se a pensar, és que no està pensant, perquè el pensament és lliure i dibuixa meandres i circuits que no havia imaginat el pensador que es disposa a exercir, lliurement, el seu pensament. La incertesa que tenalla el nostre món és qualitativament diferent de la d’altres temps i d’altres èpoques, atesa la complexitat i la interdependència de molts factors que no coneixem. Aquesta incertesa també creix a mesura que creix la pol·lució informativa. Com més informat està el ciutadà, més difícil li resulta fer-se una composició del món, una visió global de la història i del lloc que ocupa l’home en el món. Des de l’humanisme s’obre una fissura entre l’homo i la natura; mentre que en el transhumanisme l’ésser humà està cridat a fondre’s amb la màquina per originar una síntesi que ja no permetrà identificar les fronteres entre l’home i la màquina. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia Església d’Urgell

39


Dietari MISSA FUNERAL PELS DIFUNTS DE LA DIÒCESI A LA CATEDRAL El 2 de novembre, commemoració litúrgica dels Fidels Difunts, a tota la Diòcesi d’Urgell es van celebrar misses pels difunts, i a moltes poblacions també es van resar pregàries al cementiri local. A la Catedral de Santa

Maria d’Urgell va tenir lloc la solemne missa en sufragi dels difunts del darrer anys a La Seu i a tota la Diòcesi, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pels Vicaris i el Capítol Catedral, amb els preveres de la ciutat. Els cants foren animats pel Cor de Cambra Caterva, que va cantar les diverses parts de la Missa de Rèquiem de

Joan Brudieu (1520-1591), qui fou Canonge i músic de la Catedral. A l’homilia, Mons. Vives remarcà com en la commemoració dels fidels difunts preguem per tots els qui ens han precedit, i especialment per aquelles persones que ningú no recorda o que han mort en la solitud. Animà els fidels a tenir fe en la resurrecció, ja

que “als ulls dels insensats semblava que morissin; la seva partença era tinguda per un mal; el seu traspàs, aparentment, era un desastre. Però ells han trobat la pau. Els homes veien només les penes que sofrien, i ells, en canvi, tenien l’esperança segura de la immortalitat”. Jesús ens ho anuncià quan va dir als deixebles

MN. JORDI GASCH I DURAN DESCANSA EN LA PAU DE CRIST

L’

1 de novembre, festa de Tots Sants, va morir a l’Hospital de La Seu d’Urgell Mn. Jordi Gasch i Duran, als 86 anys d’edat i 61 de ministeri presbiteral. La missa exequial va tenir lloc l’endemà a la Catedral Basílica de La Seu d’Urgell, on era Canonge, presidida per l’Arquebisbe JoanEnric i concelebrada per un bon nombre de preveres d’Urgell. Hi assistiren molts fidels que ompliren el temple. Posteriorment el seu cos fou portat a enterrar al cementiri de Travesseres (Cerdanya), d’on era fill i on reposen els seus pares. A l’homilia, l’Arquebisbe va recordar que al final de la nostra professió de fe (el Credo dels Apòstols) diem: “crec en la resurrecció de la carn i la vida perdurable”. Durant el mes de novembre, i especialment quan participem d’una missa 40

Església d’Urgell

exequial, i en el dia de la commemoració dels Fidels Difunts, aquesta veritat de la fe adquireix una gran rellevància: ressuscitarem! Aquesta fou la novetat del cristianisme, que Crist havia mort realment a la Creu, ja no estava en el sepulcre, havia ressuscitat! Una veritat de fe que durant tots els anys que

va ser entre nosaltres Mn. Jordi Gasch va viure i va predicar als germans que es beneficiaren del seu ministeri presbiteral. Aquesta fe ens dóna pau, ens il·lumina el camí, ens el fa més suportable. Res no serà inútil ni mesquí ja que Jesús ha vençut la mort i en Ell la vencerem nosaltres també.

L’Arquebisbe va demanar als fidels d'enfortir la fe rebuda i mantenir-la activa, portadora de transformació social, perquè fonamenti la nostra esperança. I acabà amb les paraules del poeta Joan Maragall en el seu “Càntic espiritual”, que el mateix Mn. Gasch utilitzava sovint per cloure les seves predicacions


Mons. Vives presidí la solemne missa en sufragi dels difunts del darrer any a La Seu i a tota la Diòcesi.

que “a casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no

exequials: “I quan vingui aquella hora de temença, en què s’acluquin aquests ulls humans, obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans per contemplar la vostra faç immensa. Sia’m la mort una major naixença!” A l’inici de la celebració, l’Arxiprest i Degà del Capítol, Mn. Xavier Parés, llegí una breu biografia pastoral de la vida entregada de Mn. Jordi Gasch, la qual transcrivim tot seguit: “Jordi Gasch i Duran va néixer a ca l’Andreu de

n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos es-

Travesseres (comarca de la Cerdanya) el dia 20 de gener de 1933. L’any 1944 va entrar al Seminari diocesà d’Urgell, on va cursar els estudis eclesiàstics de Filosofia i Teologia, i fou ordenat de prevere el dia 24 de novembre de 1957. Va estrenar el seu ministeri presbiteral a la Parròquia de Ponts com a vicari parroquial fins l’any 1961, en què fou nomenat vicari parroquial de la Parròquia de Sant Ot, treballant molt com a Consiliari dels joves d’Acció Catòlica.

tada?” El cel és la Casa del Pare, ric en misericòrdia, on hi ha lloc per a tothom. Només cal que el seguim i confiem en Ell, ja que Ell és el camí, la veritat i la vida. I comentà la fe cristiana en la resurrecció de la carn i la vida perdurable, remarcant que els nostres estimats difunts viuran per a Déu, ja que “per a Ell tots viuen”, i que hem de tenir-los presents i, sobretot, pregar per ells. Al matí, Mn. Ignasi Navarri va celebrar una Eucaristia al cementiri de La

L’any 1965 fou nomenat Ecònom de Baldomà i encarregat d’Alòs de Balaguer i La Clua de Meià, on serví pastoralment fins l’any 1970, quan fou nomenat prevere adscrit a la Parròquia de Sant Ot i encarregat de l’església de Santa Magdalena. Al cap de 3 anys, passà a ser el Rector de la Parròquia de Sant Ot, que serví durant 17 anys, al llarg dels quals fou també Arxiprest de l’Alt Urgell i Canonge des del 1984. Fou l’any 1990 quan se li confià la nova missió de ser Rector de Santa Maria de Puigcerdà, on va servir fins al 2007. També serví pastoralment els pobles veïns d’Age, Isòvol, Meranges, Olopte, Saga, Ventolà i Vilallobent. Fou Arxiprest de Cerdanya i Batllia-Baridà del 1993 fins a la seva jubilació canònica l’any 2007, quan passà a residir al Seminari diocesà de La Seu d’Urgell.

Seu en sufragi per tots els difunts, especialment els traspassats en el darrer any.

EUCARISTIA EN RECORD DE MN. RAMON ANGLERILL A TUIXENT El diumenge 3 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir a Tuixent una missa exequial per Mn. Ramon Anglerill, recentment traspassat, i per tots els difunts del poble, amb els feligresos que van acudir-hi. S’esqueia la

L’Arquebisbe el nomenà de nou Canonge de la nostra Catedral el 2011. Els darrers anys ha viscut a la Residència Sacerdotal del Seminari, envoltat dels seus companys sacerdots jubilats als qui, en totes les festes, sovint declamava amb gran esperit fraternal poemes que sabia de memòria. També ha anat molt amb la seva família durant aquesta darrera etapa de la seva vida. El proppassat setembre es traslladà, per raons de salut, a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell, on l’han acollit i cuidat amb molt d’amor. Ha descansat en la pau del Senyor el dia primer de novembre, festa de Tots Sants, al Sant Hospital de La Seu d’Urgell, acompanyat pels sacerdots i la família, i havent rebut els sagraments de l’Església i la benedicció apostòlica i la indulgència plenària. Al cel sigui!” Església d’Urgell

41


L’Arquebisbe Joan-Enric presidí a Tuixent l’Eucaristia en record de Mn. Anglerill.

solemnitat del Bisbe Sant Ermengol, Patró secundari de la Diòcesi, i l’Arquebisbe hi féu referència en la seva predicació. Abans havia presidit també l’Eucaristia a Gósol, amb una solemne Eucaristia concelebrada per Mn. David Codina, Secretari general i Canceller, i acompanyada per la coral parroquial. Recentment es va fer públic que el nou Rector de Gósol, Tuixent, Josa del Cadí i altres pobles de la rodalia serà Mn. Pau Bellido, jutge diocesà, que alhora mantindrà les Parròquies de l’entorn de La Seu d’Urgell que té confiades. Això requerirà una redistribució dels horaris de misses.

acompanyat dels Canonges i del poble fidel, cantà l’acció de gràcies pel do que significa la santedat d’un Bisbe de la Diòcesi per a tota l’Església. Déu és l’únic sant, remarcà l’Arquebisbe, però a través dels sants que s’obren al seu amor i el fan fructificar en el seu temps va acompanyant i vessant la seva santedat en l’Església i en el món. A l’Eucaristia hi assistiren també els membres del Patronat del Retaule de Sant Ermengol. Mons. Vives va destacar com Jesucrist es fa present enmig del món a través de diverses presències: la presència sacramental en

El Capítol Catedral va celebrar amb joia l’Eucaristia en la solemnitat del Bisbe Sant Ermengol, presidida per Mons. Vives.

els ministres de l’Església, els preveres, que actuen “in persona Christi”; la presència sacramental en els pobres i marginats, que ens recorden que Déu és Pare ric en misericòrdia que té una predilecció especial pels marginats; la presència en la Paraula de Déu, que conté la Revelació divina i, sobretot, la presència en l’Eucaristia, font i culmen de la vida cristiana, que ens permet alimentar-nos del Cos i la Sang de Crist. L’Arquebisbe d’Urgell féu notar que és el Crist l’únic Pastor, el Bon Pastor, del seu poble; i escull

FESTA DE SANT ERMENGOL A LA CATEDRAL Amb el rés de Vespres i l’Eucaristia solemne amb el Capítol Catedral es va celebrar amb joia i solemnitat a la Catedral de La Seu d’Urgell la festa del Bisbe Sant Ermengol, Patró secundari del Bisbat d’Urgell. L’Arquebisbe Joan-Enric, 42

Església d’Urgell

Mons. Vives amb el Secretari d’Estat d’Afers Europeus del Govern d’Andorra, al Palau Episcopal.

pastors que, en nom seu, el condueixin, el protegeixin, l’alimentin i donin la vida per les ovelles. Així és estimat Sant Ermengol al Bisbat d’Urgell. L’endemà, 4 de novembre, tingué lloc el tradicional Capítol de Sant Ermengol, amb l’assistència dels Canonges de la Catedral, i, posteriorment, l’Arquebisbe Joan-Enric els convidà a un dinar de germanor al Seminari diocesà, on, en un clima de fraternitat i comunió, pogueren intercanviar un enriquidor diàleg.

VISITA AL COPRÍNCEP DEL SECRETARI D’ESTAT D’AFERS EUROPEUS D’ANDORRA El 4 de novembre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell la visita del Secretari d’Estat d’Afers Europeus del Govern d’Andorra, Sr. Landry Riba Mandicó, que l’informà sobre els temes de les seves competències per coordinar i fer el seguiment de la política exterior d’Andorra amb la Unió Europea.


grames d’ajuda als drogodependents. Tot seguit, l’assemblea El 6 novembre va tenir de Càritas Catalunya va lloc a Barcelona l’assem- començar amb la benvingublea ordinària de Càritas da als nous càrrecs de les Catalunya, que va aplegar diferents Càritas que s’han a la majoria dels equips incorporat darrerament, i directius de les deu Càritas amb un breu homenatge de les Diòcesis amb seu a de comiat al director de Catalunya. La reunió va ser Càritas diocesana de Terpresidida pel Cardenal Joan rassa, Salvador Obiols, a qui se li va reconèixer la tasca feta en aquests darrers anys. Al seu torn, Salvador Obiols va tenir paraules d’agraïment i de suport a la tasca que fa Càritas arreu del territori català. L’ordre del dia va continuar amb la informació de l’activitat de les diferents Comissions de treball en què s’organitAl principi de l’assemblea es féu un breu homenatge de comiat al Director de Càritas Terrassa (esquerra), tot za Càritas Cataluagraint-li la feina feta. nya (acció social, Josep Omella, delegat per acollida, comunicació, a Càritas de la Conferència migracions, economia, Episcopal Tarraconense voluntariat i altres) i dels (CET), i pel President de projectes que s’han d’enCàritas Catalunya, Fran- degar properament. cesc Roig. De Caritas dioceAixí mateix, a iniciatisana d’Urgell van assistir-hi va de l’assemblea es va el director, Josep Casanova, acordar fer una reunió de i el Delegat Episcopal, Mn. coordinació dels Delegats Jaume Mayoral. Episcopals per poder aproAbans de l’inici de l’as- fundir en el seu paper a la semblea va tenir lloc la mateixa assemblea i a les reunió del Patronat de la Càritas diocesanes; es va Fundació Centre Català de facilitar als assistents un Solidaritat (CECAS), en la esborrany de treball per qual es va informar de les preparar un “reglament diferents activitats que du de règim intern de Càritas a terme aquesta entitat així Catalunya”, elaborat la com del pla d’equipaments Comissió Permanent i que de la Fundació per oferir ara es treballarà en els un millor acompanyament àmbits de cada Diòcesi; als usuaris dels seus pro- i es va presentar la cam-

ASSEMBLEA ORDINÀRIA DE CÀRITAS CATALUNYA

panya de sensibilització de Nadal, que tindrà per lema “Tots tenim un àngel. Especialment per Nadal”.

HOMENATGE A LES VÍCTIMES DEL TÚNEL DE LES DOS VALIRES L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va encapçalar el 7 de novembre la representació institucional que va retre un sentit homenatge als treballadors que van perdre la vida en l’accident ocorregut fa deu anys, el 7 de novembre de 2009, en la construcció del viaducte que enllaça el Túnel de les Dos Valires amb la carretera de La Massana. A l’acte hi van assistir el Cap de Govern, M. I. Sr. Xavier Espot; la Síndica General, M. I. Sra. Roser Suñé; els Cònsols Major i Menor de La Massana i d’Encamp, els Representants dels dos Coprínceps i el Cònsol de Portugal a Andorra, així com alguns familiars de les víctimes. Mons. Vives, junt amb la Síndica General i el Cap de Govern, va fer una ofrena floral al lloc on hi ha la pla-

ca que recorda l’accident, i, tot seguit, els assistents van guardar un minut de silenci, després del qual Mons. Vives i la resta d’autoritats van donar el condol i van tenir unes paraules de consol per als familiars de les víctimes.

PRESENTACIÓ DE LES CARTES CREDENCIALS DELS NOUS AMBAIXADORS ACREDITATS DAVANT DEL PRINCIPAT D’ANDORRA El divendres 8 de novembre va tenir lloc al Palau Episcopal l’acte de presentació de les Cartes Credencials al Copríncep Episcopal dels següents nous Ambaixadors acreditats davant el Principat d’Andorra: Excm. Sr. Armanatha Christiawan Nasir, Ambaixador d’Indonèsia; Excma. Sra. Nives Malenica, Ambaixadora de Croàcia; Excm. Sr. Avirmid Battur, Ambaixador de Mongòlia; Excm. Sr. Claudio de la Puente Ribeyro, Ambaixador de Perú; Excm. Sr. Hugh Elliott, Ambaixador del Regne Unit; Excm. Sr. Manuel Ney

Mons. Vives, junt amb la Síndica General i el Cap de Govern, va fer una ofrena floral al lloc on hi ha la placa que recorda l’accident en la construcció del Túnel de les Dos Valires. Església d’Urgell

43


FESTA DEL SANT CRIST A BALAGUER

L

a solemnitat del Sant Crist de Balaguer es va celebrar el dissabte 9 de novembre al Santuari Basílica amb una missa solemne presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, concelebrada pel capellà custodi del Santuari, Mn. Pau Vidal; i l’Arxiprest de Noguera, Mn. Joan Pujol, a més d’una quinzena de sacerdots i dos diaques, i acompanyada en els cants per l’Orfeó Balaguerí. El Santuari s’omplí de gom a gom de fidels i devots del Sant Crist, encapçalats pel Paer en Cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, i tota la corporació municipal. També hi participaren de l’Eucaristia la comunitat

44

Església d’Urgell

de religioses Clarisses de la ciutat i els membres de l’Associació d’Amics de la Muntanya del Sant Crist. Dos infants, amb els vestits tradicionals catalans i dos adults van presentar les ofrenes. A l’homilia, l’Arquebisbe posà sota els peus de la Sagrada Imatge del Sant Crist de Balaguer tots els sofriments i creus de tantes persones, especialment els malalts, els ancians, els qui viuen la solitud, els presos, els perseguits i els més pobres. Demanà que el Sant Crist protegeixi tots els balaguerins, la Noguera i tot Catalunya, i que ens ajudi a saber portar les

creus de la vida amb l’ajuda de la seva gràcia. Mons. Vives va destacar com ens podem atansar a Jesús amb una mirada humana (simplement com un gran profeta que va viure fa dos mil anys) o amb una mirada de fe que és la que l’Arquebisbe exhortà a tenir: la Creu del Senyor ens ajuda en les creus de la vida, ja que malgrat el patiment i les sofrences podem transformar el dolor i la creu en font de nova vida i amor confiant en la gràcia de Déu. Així mateix, subratllà com l’Evangeli proclamat (Jo 3,13-17) remarca que “Jesús és el Fill de l’home, que és al cel; i així com

Moisès enlairà la serp al desert, també cal que el Fill de l’home sigui enlairat perquè tots els qui creguin en Ell tinguin vida eterna”. Després de la celebració, tots els presents veneraren la imatge del Sant Crist al seu cambril i, en acabar, es féu la tradicional processó amb les autoritats cap a la plaça Mercadal, on va tenir lloc el ball dels gegants i els capgrossos. El dia abans, 8 de novembre, tingué lloc l’ofrena floral dels infants i escolars al Sant Crist, així com l’ofrena floral que fan les llars de jubilats i gent gran de la ciutat.


VISITA A LES COMUNITATS RELIGIOSES DE BALAGUER

El nou Ambaixador de la Unió Europea davant Andorra, en el moment de lliurar les Credencials al Copríncep Episcopal.

Monteiro Cardoso, Ambaixador de Cabo Verde; Excm. Sr. Ioannis Tzovas Mourouzis, Ambaixador de Grècia; Excm. Sr. Lászlo Odrobina, Ambaixador d’Hongria; Excm. Sr. Luca Brandi, Ambaixador de San Marino; Excm. Sr. Louis Sylvestre Radegonde, Ambaixador de Seychelles; Excm. Sr. Ivan Ivaniševic, Ambaixador de Montenegro; Excma. Sra. Mariin Ratnik, Ambaixadora d’Estònia; i Excm. Sr. Didier

Lenoir, Ambaixador de la Unió Europea. Després de la presentació de Cartes Credencials de l’Ambaixador de la Unió Europea, el Copríncep Episcopal va poder saludar els integrants de la Delegació i Membres de la Comissió negociadora de l’Acord d’Associació amb Andorra, Sr. Peter Nagy i Sra. Clara Ganslandt, que acompanyaven l’Ambaixador en la seva visita al Principat d’Andorra.

La tarda del 9 de novembre, festa del Sant Crist, l’Arquebisbe Joan-Enric va visitar les dues comunitats de religioses consagrades de la ciutat de Balaguer. Va estar amb les Germanes Clarisses del Monestir del Sant Crist de Balaguer, de qui va rebre informació sobre la seva comunitat, actualment de deu germanes, més dues clarisses d’Olot que hi han quedat incardinades, però que restaran a Olot en una residència d’ancians a causa de la seva delicada salut. Li van obsequiar dos darrers llibres de la Gna. M. Victòria Triviño. Després visità les Germanes Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria, amb qui va dialogar llarga estona, animant-les a renovar en la vellesa el seu “fiat” a Déu, pronunciat el dia de la seva professió religiosa i que ara, després de llargs anys de lliurament virginal, pren una dimensió

L’Arquebisbe animà les Germanes Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria a renovar en la vellesa el seu “fiat” a Déu.

nova de creu i d’esperança. Aquesta comunitat està formada per una trentena de religioses jubilades, ancianes o malaltes, amb un gran esperit de pregària i de joia per tot l’amor dedicat a Déu i als germans.

TROBADA CATALANA DE PREPARACIÓ DEL CONGRÉS DE LAICS 2020 Representants de les Diòcesis amb seu a Catalunya van celebrar el dissabte 9 de novembre al col·legi La Salle Bonanova de Barcelona una reunió com a primera etapa del procés de preparació del “Congrés de Laics Poble de Déu en sortida”, que tindrà lloc a Madrid del 14 al 16 de febrer de 2020. En aquesta trobada interdiocesana es van compartir les aportacions que els diversos grups de treball i reflexió han elaborat a partir del document inicial del congrés. Per part del Bisbat d’Urgell es van fer arribar les respostes al qüestionari que els membres del Consell diocesà de Pastoral treballaren en la seva darrera reunió ordinària. La matinal va començar amb la pregària de l’hora menor i amb la salutació de Mons. Sergi Gordo, Bisbe auxiliar de Barcelona. Seguidament, l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, va impartir la ponència “El laic cristià en l’Església i en el món. Una teologia del laïcat en la preparació del Congrés de Laics”. La seva aportació va començar tractant l’espiritualitat laïcal, deEsglésia d’Urgell

45


A la reunió de preparació del congrés de laics es van compartir les aportacions que els diversos grups de treball i reflexió han elaborat a partir del document de treball inicial.

manant que l’Esperit rejoveneixi l’Església per mitjà d’una conversió en la vida dels deixebles missioners. Després d’explicar alguns elements de l’espiritualitat laïcal, va tractar la teologia del laïcat per acabar amb un elenc dels principals trets que defineixen el perfil del laic cristià. El temps que va seguir al descans va estar centrat en el treball realitzat a la mateixa sala a partir de les preguntes que es derivaven del document de treball del congrés. La participació del tots els membres i la possibilitat que tots els participants poguessin fer arribar la seva opinió a les qüestions presentades a la sala es va fer possible gràcies a una aplicació per a dispositius electrònics que permetia veure en temps real totes les aportacions projectades en una pantalla. Totes aquestes participacions seran enviades a la Secretaria general del congrés a Madrid perquè, conjuntament amb totes les que hi arribin de les Diòcesis d’Espanya, s’elabori un 46

Església d’Urgell

document de treball per al congrés de febrer de 2020. Abans de la celebració de l’Eucaristia, presidida per Mons. Sergi Gordo, la delegada d’Apostolat Seglar de l’Arquebisbat de Barcelona, Anna M. Almuni, donà algunes informacions relatives a l’organització del congrés, tot recordant que no ens estem preparant únicament per a un esdeveniment, sinó implicant-nos en un treball de futur que ha de generar les línies generals del camí que cal recórrer, a les pròpies Diòcesis, un cop celebrat el congrés.

CONVIVÈNCIA DELS PREVERES DE NOGUERA I URGELL MITJÀ El dilluns 11 de novembre, els preveres dels Arxiprestats de Noguera i Urgell Mitjà van compartir una sortida de caràcter formatiu i lúdic a Alcover per visitar l’exposició “Joan de Ca Piroi, d’Alcover a Andorra. Records i imatges d’un religiós que va ser príncep”, que fa un breu repàs a la vida

de Mons. Joan Martí, Arquebisbe d’Urgell, molt vinculat a Alcover. També visitaren l’església vella de la població, un edifici romànic de finals del segle XII. El grup de preveres, encapçalats pel seus Arxiprestos, Mn. Pujol i Mn. Balagué, van ser rebuts al Museu d’Alcover, a la comarca de l’Alt Camp, pel Comissari de l’exposició, Xavier Pete, que els guià en el recorregut de la mostra i els explicà el recull de fotografies, quadres pintats pel mateix Mons. Martí, i objectes relacionats amb la vida de l’Arquebisbe Joan que en formen part,

els quals abasten des del seu naixement el 29 de novembre de 1928 fins a la seva mort l’11 d’octubre de 2009, als 80 anys. L’exposició es completa amb dos vídeos sobre la vida i el ministeri pastoral de Mons. Martí. Tota la mostra fa proper un Bisbe que va estimar el seu Bisbat i la seva gent, així com la seva tasca en bé del Principat d’Andorra, destacant especialment la redacció i l’aprovació el 1993 de la Constitució del Principat d’Andorra. Acabada la projecció i el recorregut per l’exposició, es va obrir un ric diàleg entre els preveres, els quals van referir els seus records i les seves vivències envers l’Arquebisbe Joan Martí. L’emoció per part dels preveres es va fer palesa, ja que molts d’ells van compartir moments de la seva vida eclesial amb ell com a Bisbe urgellità. Més tard, els preveres van anar a l’església vella de la Puríssima Sang per contemplar les restes d’una església romànica que va ser incendiada durant la Guerra Civil,

Els preveres dels Arxiprestats de Noguera i Urgell Mitjà van visitar el Museu d’Alcover.


causa per la qual va perdre part del seu ric patrimoni cultural. Una fotografia de grup a l’absis de l’església va donar per acabada aquesta primera part de la trobada, i tot seguit es va compartir un fraternal i animat dinar, a la sobretaula del qual els Arxiprestos informaren d’un seguit de temes, comentats pels preveres assistents, com el congrés de laics i l’atenció pastoral a les Parròquies, a més d'altres aspectes de la vida eclesial de les dues zones pastorals del Bisbat d’Urgell.

CADENA DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS A GUISSONA La Parròquia de Guissona s’uní el 6 de novembre a la Cadena de Pregària per les Vocacions a les Diòcesis amb seu a Catalunya amb una convocatòria orientada al col·lectiu de la gent gran i als nois i noies que es preparen per a rebre la Confirmació. El Rector, Mn. Balagué, presidí una celebració eucarística per a la gent gran, en l’homilia de la qual els parlà de “la necessitat que tenim dins la nostra Església diocesana de nous sacerdots. Anys enrere tothom podia batejar-se, casar-se, o celebrar algun aniversari al dia i hora que ho sol·licitaven els interessats; però actualment ens veiem obligats a concretar horaris i dies per poder atendre tothom”. Així mateix, els va fer notar “la gran sort de tenir un servei religiós cada setmana”, i els demanà que, donat

Els infants de la Parròquia de Guissona que es preparen per a rebre la Confirmació van compartir un temps de meditació sobre la crida a la vocació sacerdotal.

que tenen la Reserva del Santíssim al Sagrari, hi facin una visita de tant en tant i preguin per les vocacions. D’altra banda, a la sessió de catequesi es va reunir el grup de confirmació a la sala de pregària de la Rectoria, on van compartir un bonic diàleg sobre la necessitat que hi hagi sacerdots i sobre si algú havia pensat de fer-se’n. Mn. Balagué féu una crida a la vocació sacerdotal i religiosa i després van pregar per noves vocacions i van dedicar uns minuts de silenci en meditació sobre la crida que Déu ens pot fer i el significat per a cadascú.

VISITA AL COPRÍNCEP DEL RAONADOR DEL CIUTADÀ D’ANDORRA El Copríncep Episcopal va rebre la tarda del 15 de novembre la visita institucional del Raonador del Ciutadà del Principat d’Andorra, M.I. Sr. Marc Vila Amigó, que l’informà de l’activitat de la institució que representa, les demandes més comunes dels ciutadans i el tipus de treball que duen a terme. En la conversa també van tractar sobre diferents qüestions de la situació social del Principat d’Andorra. La missió del Raonador del Ciutadà consisteix a

El Copríncep Episcopal va rebre el Raonador del Ciutadà d’Andorra al Palau Episcopal.

escoltar les queixes i reclamacions de la ciutadania en relació amb les administracions públiques i fer d’intermediari per tal de garantir els drets humans i civils, així com la qualitat de vida de tots els ciutadans, i especialment de les persones vulnerables, mitjançant l’elaboració d’estudis i la presentació de recomanacions i accions prop de les administracions, tal i com preveu la llei que l’empara.

CONFERÈNCIA A ANDORRA SOBRE “L’ESPIRITUALITAT ECOLÒGICA” El 14 de novembre, el Delegat Episcopal de Càritas Espanyola, Mn. Vicente Martín, va impartir una conferència a la sala d’actes de Santa Maria del Fener (Andorra la Vella) amb el títol “L’espiritualitat ecològica”, en la qual va subratllar els ensenyaments del Papa Francesc a l’Encíclica “Laudato si”, així com els vincles entre els valors de Càritas i el sosteniment d’una actitud de cura vers la natura i les persones.

Mn. Vicente Martín impartí a Andorra una conferència sobre “L’espiritualitat ecològica”. Església d’Urgell

47


Una cinquantena de laiques i religioses de les Missioneres de la Immaculada Concepció participà a la trobada de la Congregació a Agramunt.

Segons el ponent, “la gent de Càritas ens hem d’implicar, reflexionar i animar els altres a cercar noves alternatives per cuidar la nostra germana Terra, perquè, com bé diu el Papa, no només hem d’estimar els animals sinó que hem d’estimar i tenir cura de l’entorn global”. El ponent remarcà que Déu Creador té un designi amorós amb la natura i els seus fills, amb justícia i amb pau, i va encoratjar els

responsables i agents de Càritas a seguir endavant en el seu treball ambiental i de conservació de la casa comuna de la Creació.

TROBADA A AGRAMUNT DE LES MISSIONERES DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ El 16 de novembre es va aplegar a l’escola Mare de Déu dels Socós d’Agramunt, fundada l’any 1880, una cinquantena de lai-

ques i religioses de les Missioneres de la Immaculada Concepció per treballar el document del “Marc Inspiracional” del pla integrat de formació, una guia per a la formació dels membres de la Congregació sorgida del darrer Capítol general de l’any 2018. És un treball que aborda com anar del carisma a la missió en els centres i projectes de la Congregació, fundada per la religiosa francesa Mare

L’Arxiver Capitular d’Urgell, Mn. Benigne Marquès (segon per la dreta), assistí a la presentació dels volums relatius a Catalunya de la col·lecció “Chartae Latinae Antiquiores”.

48

Església d’Urgell

Alfonsa Cavín i present avui a Catalunya i al món, especialment a Amèrica Llatina i a l’Àfrica, amb centres educatius, hospitals i programes d’ajuda social als necessitats en barris i poblacions. A la trobada hi va assistir el Rector d’Agramunt, Mn. Jaume Mayoral, que va agrair la tasca que fa l’escola confessional i destacà com aquestes trobades ajuden a millorar l’àmbit de treball i acollida que han d’oferir les escoles amb ideari de centre catòlic. Després de la pregària inicial, els participants a la trobada van treballar primer per grups i posteriorment van fer una posada en comú, que va propiciar un diàleg ben viu i enriquidor. Van valorar i aprofundir les dimensions que des del carisma de la Congregació i la tasca endegada han de portar a viure i potenciar la Comunitat, l’Espiritualitat i la Missió. El treball compartit entre laics, laiques i germanes religioses és un tret particular de la Congregació des de la seva fundació, on, a través de l’educació i la sanitat, i ara amb implicació en projectes socials, es promou “adaptar-se a la realitat i procurar fer i rebre el bé, educant i sanant”. Després de compartir el dinar, els assistents a la trobada van visitar el Museu del Torró i l’església parroquial de Santa Maria, on van poder admirar la portalada esculpida del segle XIII i, dins del temple, la capella de la Mare de Déu dels Socós.


TRES VOLUMS RECULLEN ELS DOCUMENTS MÉS ANTICS DE CATALUNYA La Biblioteca Nacional de Catalunya acollí el 18 de novembre la presentació dels volums de la col·lecció internacional “Chartae Latinae Antiquiores” que compilen l’edició dels documents més antics de Catalunya, bona part dels quals pertanyen al fons documental de l’Arxiu Capitular d’Urgell. La col·lecció “Chartae Latinae Antiquiores” consta de 118 volums que recullen els documents més antics que es coneixen i que estan localitzats en diversos països del món. En representació del Bisbat d’Urgell hi assistí l’Arxiver Capitular, Mn. Benigne Marquès. La presentació anà a càrrec de Josep M. Salrach, Catedràtic emèrit d’Història Medieval, que destacà la gran tasca que ha fet possible l’edició d’aquest recull, del qual afirmà que no té comparació a nivell mundial. La recopilació l’ha dut a terme el Dr. Jesús Alturo, Catedràtic en paleografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració de Tània Alaix, investigadora també a la UAB. Els darrers documents incorporats al compendi han estat dos pergamins del Monestir de Gerri, completament inèdits, que van ser localitzats en un domicili particular. El segon dels volums presentats és el que conté l’edició dels documents corresponents als arxius

de la Catedral de La Seu d’Urgell, de la Catedral de Girona, i de la Biblioteca de Peralada. En conjunt, el fons documental d’Urgell és el que aporta documents més antics. En concret, el més antic de tots és un pergamí datat a Codinet el 15 d’octubre de 815. L’acte va ser presidit per la Consellera de Cultura de la Generalitat, Maria Àngela Vilallonga, i hi van assistir els Arxivers Capitulars de Barcelona i Girona, a més de Mn. Benigne, així com representants de moltes institucions eclesiàstiques i estudiosos i professionals del món de l’arxivística.

EL COL·LEGI SANT ERMENGOL, PREMIAT PER LES SEVES INICIATIVES AMBIENTALS La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Govern d’Andorra, Sílvia Calvó, va presidir el 20 de novembre l’entrega de premis de la 14a edició del Concurs d’Iniciatives Ambientals. Estava acompanyada pel Cònsol Menor d’EscaldesEngordany, Marc Calvet, i el Secretari d’Estat de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell. L’acte s’emmarcà dins la celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Del total de dotze projectes presentats a l’edició d’enguany, se n’han premiat cinc. En la categoria d’escoles, el primer premi ha estat per a la “comissió escola verda” del col·legi

El col·legi Sant Ermengol ha guanyat el primer premi del Concurs d’Iniciatives Ambientals del 2019.

Sant Ermengol pel projecte “Donem-li una segona vida”, que planteja un seguit d’accions orientades al desenvolupament sostenible i mitjançant la reutilització de materials, tot reduint el nombre de residus i potenciant el reciclatge. El certamen, organitzat pel Departament de Medi Ambient i el Comú d’Escaldes-Engordany, a través de l’impuls del Centre Andorra Sostenible, té com a principal objectiu

potenciar les iniciatives per a la conservació mediambiental que es fan a Andorra. En les tretze edicions anteriors s’han presentat 128 projectes i s’han entregat més de 70.000 euros en premis.

FESTA DE LA TROBADA DE LA ROSA A PALLEROLS DE RIALB Dissabte 23 de novembre es va celebrar a Pallerols de Rialb la tradicional Festa de la Trobada de

La processó de la imatge de la Mare de Déu del Roser precedí l’Eucaristia a l’església de Sant Esteve. Església d’Urgell

49


la Rosa, organitzada per l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra. La jornada va començar amb un acte per recordar la persecució religiosa a Espanya al segle XX, en el transcurs del qual es va visitar l’interior de la Rectoria on Sant Josepmaria Escrivà va passar la nit tan angoixant davant el dubte de si estava o no fent la voluntat del Senyor en refugiar-se al Principat d’Andorra. A continuació, a l’actual Rectoria es projectà un documental sobre les dificultats i perills que varen haver d’afrontar Sant Josepmaria i els seus companys fins arribar a Andorra. Després tingué lloc la processó de la imatge de la Mare de Déu al voltant de l’església de Sant Esteve, tot cantant els Goigs de la Verge del Roser. Un cop dins l’església, Mn. Rubén Mestre, sacerdot de l’Opus Dei, presidí l’Eucaristia. Hi concelebraren el Rector de Pallerols de Rialb, Mn. Bo-

nifaci Fortuny, i el Rector de Ponts, Mn. Pere Morales, amb altres sacerdots. A l’homilia, Mn. Mestre va destacar la confiança que sempre hem de tenir en el Senyor malgrat les dificultats que es presenten a la vida. També que cada un de nosaltres ha de demanar a la Verge Maria el seu signe de la rosa, perquè puguem trobar el camí personal que ens marca Déu. En acabar l’Eucaristia, Mn. Bonifaci Fortuny va dirigir una pregària pels difunts de Pallerols i va demanar la protecció de Maria en les nostres vides, i tot seguit es clogué la celebració amb el cant del Virolai i un animat i joiós dinar de germanor.

CONSELL DIOCESÀ DE CÀRITAS D’URGELL Dissabte 23 de novembre va tenir lloc a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell la 49a sessió ordinària del Consell diocesà de Càritas d’Urgell, presidida per l’Ar-

Al Consell diocesà de Càritas d’Urgell es van revisar les activitats de l’entitat durant el 2019.

50

Església d’Urgell

quebisbe d’Urgell i President de Càritas diocesana; pel Director voluntari de Càritas diocesana, Josep Casanova; pel Delegat Episcopal, Mn. Jaume Mayoral; i el Secretari general, Carles Martín. Hi assistí un bon nombre dels membres i voluntaris de les Càritas parroquials. La Jornada va començar amb la pregària inicial i la salutació de Mons. Vives, i tot seguit es va aprovar l’acta de la sessió anterior i es va donar la paraula a la Coordinadora general de Càritas, Marta Fortuny, que va resumir les activitats dutes a terme durant el 2019. Va destacar l’augmentat el nombre de voluntaris (302, respecte els 230 de l’any anterior), distribuïts en onze parròquies fonamentals; i va subratllar com una de les principals fites de l’entitat els pisos d’acollida transitòria situats a Balaguer i a La Seu d’Urgell. Al llarg de l’any, Càritas d’Urgell ha ajudat 845 persones amb més de 150.000 euros invertits en els diferents

projectes d’atenció i ajuda. També va destacar la participació en la IV Jornada diocesana de l’Església d’Urgell, el passat 15 de juny, i la difusió del treball de Càritas que s’ha fet a través de les diferents accions i campanyes al territori diocesà. El programa Càritas Ecocanvi ha estat un dels accents del treball de l’entitat d’aquest any, que ha permès complir, en les mesura del possible, allò que el Papa Francesc demana en l’Encíclica “Laudato si”. Finalment, la Coordinadora general va fer un resum de les principals dades que aporta el recent informe FOESSA, destacant com l’exclusió afecta sobretot tres àmbits: l’econòmic (quan les persones i famílies no tenen el necessari per al seu consum); el ciutadà (quan l’exclusió comporta que no es pugui participar en l’espai polític i en l’exercici dels drets socials per manca de documentació legal o de salut), i el social (quan l’exclusió fa que els llaços socials es trenquin i s’anul·len els vincles amb la família, els amics i la societat en general). L’informe FOESSA mostra que a Catalunya la societat està cada vegada més polaritzada entre els qui viuen d’una forma benestant i els qui pateixen una exclusió severa, i com les classes mitjanes estan decaient. Així mateix, posa en relleu com la precarietat laboral fa que moltes persones es trobin en una situació de pobresa malgrat tenir una feina remunerada. Tots aquests factors fan que


el concepte de “pobresa” es vegi greument ampliat amb solitud, mancança de vincles i aïllament personal. A continuació, Josep Casanova va informar sobre les activitats de l’empresa d’inserció laboral Nougrapats i dels preparatius per al desplegament d’un nou centre especial de treball de Càritas d’Urgell d’iniciativa social, que pugui oferir respostes i acompanyament a nois i noies amb discapacitats o malalties, a més d’una feina que els ajudi a sentir-se útils a la societat des de la seva tasca laboral. Prengué la paraula a continuació Mn. Mayoral per presentar la campanya de Nadal 2019 de Càritas, que porta per títol “Tots tenim un àngel, especialment per Nadal”, amb la qual es vol conscienciar la població perquè s’impliqui en ajudes concretes a les persones que ens envolten. Finalment es va informar sobre el “Codi de conducta dels agents de Càritas” i el “Codi ètic de Càritas Catalunya”, que han de fomentar la identitat cristiana de l’entitat i el compliment dels principis de la Doctrina social de l’Església, a més de vetllar per la salvaguarda dels drets individuals i col·lectius de les persones i especialment dels menors i adults vulnerables.

FESTA DE LES FILLES DE CRIST REI A AGRAMUNT El diumenge 24 de novembre l’Església celebrà la festa de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de l’Univers, viscuda amb gran alegria

Acabada l’Eucaristia, les tres religioses Filles de Crist Rei van posar per a una fotografia junt amb els membres de la Coral i alguns fidels que van voler tenir un record de la jornada.

per la comunitat de les Filles de Crist Rei que viuen a Agramunt, ja que aquest institut religiós també celebra en aquesta data la seva gran festa, i encara més en el poble on va néixer el seu fundador, el Venerable Mn. Josep Gras i Granollers (1834-1918). La comunitat va començar a preparar la seva festivitat amb un tridu de pregària, participat també per un bon grup de fidels. Així mateix, a les misses d’aquests dies es va pregar per les Filles de Crist Rei i la seva tasca educativa, sanitària i d’acció social present a Espanya, Albània, Itàlia, Argentina, Equador, Colòmbia, Togo, Perú, Senegal i Veneçuela. I el diumenge, com és costum en les Filles de Crist Rei, van renovar els seus vots religiosos en el transcurs de la celebració dominical a l’església de Santa Maria d’Agramunt, acompanyades pels fidels d’Agramunt i dels pobles de la rodalia que atenen en la seva tasca pastoral. L’Eucaristia, preparada

per les mateixes religioses, amb les monicions, les pregàries i les ofrenes, va ser presidida pel Rector, Mn. Jaume Mayoral, i acompanyada en els cants pel Cor Parroquial. Mn. Mayoral va destacar a l’homilia com s’ha d’ajudar a construir el Regne de Déu, ara i aquí; una tasca que cadascú ha de fer des del seu dia a dia, en la família, en el treball i en la vida religiosa. El moment més emotiu va ser quan les tres religioses de la comunitat d’Agramunt, les germanes Mª Dolores, Visitación i Ángeles, van expressar en veu alta el seu compromís i van renovar els vots al davant de l’altar i de la imatge de Crist Rei que va presidir la celebració. I a les ofrenes van aportar un exemplar de les Constitucions que les identifiquen com a Filles de Crist Rei; una espelma, com a signe de la tasca pastoral de ser portadores de la Paraula i el Missatge de Crist Rei; i el pa i el vi com allò que es parteix i es reparteix entre

tots els que van assistir a la festivitat. Acabada l’Eucaristia, les tres religioses van posar per a una fotografia junt amb els membres de la Coral i alguns fidels que van voler tenir un record de la jornada. Les religioses van agrair la presència dels agramuntins en la seva festa i es van acomiadar de l’acte pronunciant el seu lema, “Cristo reina!”, mentre les campanes de l’església repicaven per compartir el sentit de festa, viscuda amb emoció i compromís per part de les Filles de Crist Rei i dels fidels agramuntins que van omplir l’església parroquial.

VISITA DE LA FUNDACIÓ PRIVADA TUTELAR D’ANDORRA L’Arquebisbe Joan-Enric va rebre el 27 de novembre al Palau Episcopal la visita del President de la Fundació Privada Tutelar d’Andorra, Josep Rodríguez, i del Gerent de l’entitat, Carles Salvadó, que van inEsglésia d’Urgell

51


L’Arquebisbe Joan-Enric, amb el President (esquerra ) i el Gerent de la Fundació Privada Tutelar d’Andorra.

formar Mons. Vives de les activitats de la Fundació. La missió principal de la Fundació Privada Tutelar, constituïda l’any 2007, consisteix a millorar, en l’àmbit del Principat d’Andorra, la qualitat de vida dels menors desemparats i malalts mentals i de tutelar les persones grans, amb la defensa dels seus drets i la promoció de la seva autonomia personal. El seu codi ètic està inspirat directament en el de la Fundació Malalts Mentals de Catalunya i en el de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines. El Patronat d’Honor està encapçalat per la Síndica d’Andorra i per una representació dels dos Coprínceps.

A la trobada es va fer una valoració de les dades recollides a les respectives Memòries anuals i es van revisar tots aquells temes de gestió que afecten Càritas i que es van abordar des de les diferents experiències per compartir informació, unir esforços i crear sinergies de treball. També es va parlar dels articles d’opinió que s’enviaran als mitjans de comunicació en els mesos vinents, entre els quals el que és previst de publicar cap al Nadal per difondre el lema de la campanya nadalenca: “Tots tenim un àngel. Especialment per Nadal”.

D’esquerra a dreta, Rv. Anselmo Matilla, Mons. García Burillo, Mons. Vives i Rv. Juan Carlos Sánchez, ponents al congrés “Duc in altum”.

Un altre dels punts de la trobada va ser els projectes de formació que es volen endegar conjuntament, així com les ajudes, convenis i altres qüestions comunes a totes tres Càritas.

CONGRÉS “DUC IN ALTUM” EN ELS 250 ANYS DEL SEMINARI DE CIUDAD RODRIGO El 30 de novembre, amb una solemne Eucaristia presidida per l’Arquebisbe metropolità de Valladolid i President de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Cardenal Ricardo Blázquez, i concelebrada per l’Administrador Apostòlic de Ciu-

REUNIÓ DE LES CÀRITAS DIOCESANES DE LLEIDA, SOLSONA I URGELL El 29 de novembre va tenir lloc al Centre Sant Domènec de Balaguer la reunió del “Tamboret”, que aplega els equips directius de les Càritas diocesanes amb seu a la província de Lleida (Lleida, Solsona i Urgell). 52

Església d’Urgell

Els equips directius de les Càritas de Solsona, Lleida i Urgell es van reunir a Balaguer.

dad Rodrigo (Salamanca), Mons. Jesús García Burillo; per Mons. José González, Bisbe originari de Ciudad Rodrigo missioner al Brasil; i per Mons Vives; a més d’un bon nombre de preveres, va concloure l’important congrés “Duc in Altum”, convocat amb motiu dels 250 anys del Seminari diocesà San Cayetano de Ciudad Rodrigo, que durant quatre dies, del 26 al 29 de novembre, va acollir un ampli programa de ponències i comunicacions. El Director del Congrés, Rv. Juan Carlos Sánchez, i l’actual Rector del Seminari, Rv. Anselmo Matilla, van tenir-hi un paper preponderant per fer arribar a bon port aquest important congrés que exposà la feina feta en aquests 250 anys, amb uns 7.000 alumnes educats, així com la projecció sacerdotal, social i educativa, molt important per aquelles contrades salmantines. Hi van participar com a ponents Mons. Antonio Gómez, Bisbe de TerolAlbarracín i encarregat de Joventut per la CEE; i l’Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió


de Seminaris i Universitats de la CEE, que pronuncià la ponència de clausura el 29 de novembre sobre “El sacerdot avui, segons el magisteri del Papa Francesc”. La nit del dia 29 tingué lloc a la bella església herreriana d’El Sagrari un concert amb el Cor Tomás Luis de Victoria de la Pontifícia Universitat de Salamanca com a cloenda del congrés; i l’endemà, després de l’Eucaristia a la Catedral, tingué lloc la cloenda de l’exposició artística i històrica sobre el Seminari per part del Cardenal Blázquez i de Mons. García Burillo.

MONS. VIVES VISITA EL TEOLOGAT D’ÀVILA A SALAMANCA De camí cap al congrés “Duc in Altum” de Ciudad Rodrigo, Mons. Joan-Enric Vives, President de la Comissió episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola, va visitar el 28 de novembre el Teologat de la Diòcesi d’Àvila a Salamanca. Va recórrer les installacions, va conèixer els seminaristes i va celebrar amb ells i els seus formadors l’Eucaristia, i posteriorment també va poder compartir el sopar. A l’Eucaristia van concelebrar el Rector, Rv. Gaspar Hernández; l’eximi professor emèrit de Teologia de la Universitat Pontifícia de Salamanca (UPSA), Dr. Olegario González de Cardedal; i els altres formadors, i els va dirigir l’homilia. Al Teologat de la Diòcesi d’Àvila a Salamanca s’hi

Els joves dels grups AMJ van conèixer les diferents tasques que es fan des de Càritas parroquial de Sant Julià.

apleguen en l’actualitat 17 seminaristes de set Diòcesis castellanes: Àvila, Ciudad Rodrigo, Salamanca, Zamora, Palència Segòvia i Plasència. Tots amb molt esperit comunitari i formatiu. Cursen estudis a les Facultats de la UPSA i els caps de setmana conviuen en les Parròquies de les respectives Diòcesis.

ELS GRUPS ANNA MARIA JANER VISITEN CÀRITAS SANT JULIÀ Els grups Anna Maria Janer (AMJ) de primària

i secundària del Col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella van gaudir el dissabte 30 de novembre d’un matí de convivències a les dependències de Càritas parroquial de Sant Julià de Lòria. Els voluntaris de l’entitat els van explicar quins serveis presten: atenció a persones grans i malaltes, acompanyant-les al metge o a fer diversos tràmits; visita als interns del centre penitenciari, campanya d’aliments i gestió del rebost solidari, recollida i distribució de roba de segona mà, visita

a residències de gent gran, acolliment d’una família siriana, detecció de necessitats de la gent a la Parròquia i ajuda a transeünts, entre altres. Després van anar a l’església parroquial, on el Rector, Mn. Chisvert, els va explicar amb tot detall el sentit dels mosaics i tota la remodelació del temple que va fer l’equip del Pare jesuïta Marko Ivan Rupnik. Els joves dels grups AMJ van estar molt atents a totes les explicacions rebudes i alguns d'ells es varen mostrar interessats a participar en alguns dels voluntariats que han conegut.

RECÉS DELS GRUPS DE LA RENOVACIÓ CARISMÀTICA DIRIGIT PER MONS. VIVES L’1 de desembre, primer diumenge d’Advent, l’Arquebisbe d’Urgell va predicar a la sala d’actes de la Institució Balmesiana de Barcelona el recés dels grups de la Renovació Ca-

Mons. Vives, amb els seminaristes i formadors del Teologat d’Àvila a Salamanca. Església d’Urgell

53


L’Arquebisbe, amb la Diputada de l'Assemblea de França, Samantha Cazebonne.

L’Arquebisbe d’Urgell va predicar el recés dels grups de la Renovació Carismàtica a la sala d’actes de la Institució Balmesiana de Barcelona.

rismàtica, dels quals és el Coordinador el Sr. Ricard Martínez. Foren un centenar els qui hi dedicaren la jornada per a la lloança, la meditació, la compartició, l’adoració i la celebració joiosa de l’Eucaristia. Després de ser acompanyat per la fervent oració dels assistents, Mons. Vives va desgranar diversos temes en dues intervencions: la vinguda de Déu preparada pacientment, un Pare que s’apiada de la situació de mort en què viu la humanitat pecadora; l’Encarnació real en un home, Jesús, germà nostre; el voler del Déu d’infinita misericòrdia, que arriba a

totes les perifèries; la Verge Maria que, obedient a la proposta de l’àngel, dóna el seu sí, “fiat”, perquè Déu arribi; l’Esperit d’amor i de consol que guia i mou els cors; i els pastors que en el naixement corren a anunciar-ho a tothom. Un recés que va ajudar a renovar-se per la docilitat a l’Esperit i l’abandó a les mans de Déu.

VISITA DE LA DIPUTADA FRANCESA SAMANTHA CAZEBONNE AL COPRÍNCEP EPISCOPAL L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre el dimarts 3 de de-

sembre la visita de la Sra. Samantha Cazebonne, Diputada al Parlament Nacional de França. Samantha Cazebonne és membre de l’Assemblea Nacional de la cinquena circumscripció de residents a l’estranger, que inclou Espanya, Portugal, Mònaco i Andorra. En la seva visita al Copríncep Episcopal, anava acompanyada de la Directora del Cor dels Petits Cantors d’Andorra, Sra. Catherine Métayer, i de la seva encarregada de Comunicació, Sra. Mathilde Archambault. En un clima de molta cordialitat, la Diputada va poder conèixer de primera mà el Copríncep Episcopal i interessar-se pel Principat d’Andorra.

AUDIÈNCIA DEL COPRÍNCEP A LA CÒNSOL GENERAL DE COLÒMBIA A BARCELONA

Mons. Vives va rebre al Palau Episcopal la Cònsol General de Colòmbia a Barcelona.

54

Església d’Urgell

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre el 3 de desembre a migdia al Palau Episcopal la Cònsol General de Colòmbia a Barcelona, Excma. Sra. Daniela Echevarría Vásquez.

A la reunió, que ha palesat els cordials i estrets vincles que manté des d’antic el Bisbat d’Urgell amb aquell país americà, s’han tractat diverses qüestions d’interès mutu per a les relacions entre la República de Colòmbia i el Principat d’Andorra.

RECEPCIÓ ALS ATLETES ANDORRANS INTERNACIONALS DURANT EL 2019 L’Arquebisbe Joan-Enric va rebre la tarda del 3 de desembre al Palau Episcopal la Ministra d’Esports i Cultura, Sílvia Riva, i el Secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz, amb els membres de la Junta del Comitè Olímpic Andorrà, encapçalats pel seu President, Jaume Martí Mandicó, i una vintena d’esportistes i entrenadors andorrans que han participat en competicions internacionals durant el 2019. L’Arquebisbe i Copríncep va agrair la dedicació i esforç dels esportistes per abanderar el nom del Principat arreu del món, ja que al llarg de l’any 2019 han participat en els Jocs


Mons. Vives, envoltat dels esportistes internacionals d’Andorra i les autoritats esportives andorranes al Palau Episcopal.

dels Petits Estats d’Europa celebrats a Montenegro, el Festival Olímpic d’Hivern de la Joventut Europea, a Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina); els Jocs Europeus celebrats a Minsk (Bielorússia), el Festival Olímpic de la Joventut Europea a Bakú (Azerbaidjan), i els Jocs Mediterranis de Platja a Patras (Grècia).

FESTA DE L’ESCOLA MARE DE DÉU DEL SOCÓS D’AGRAMUNT La comunitat educativa de l’escola Mare de Déu del Socós, que dirigeix la Congregació de les Missioneres de la Immaculada Concepció, va celebrar el 5 de desembre la festa de la Immaculada Concepció de Maria (8 de desembre) amb un seguit d’activitats lúdiques i d’altres orientades vers l’espiritualitat i les estones de reflexió i companyonia entre els alumnes. Al matí va tenir lloc una senzilla litúrgia de la Paraula que va preparar

l’equip de pastoral de l’escola, dividida en dos moments: un adreçat als nens i nenes de cicle inicial (1r i 2n) i l’altre als alumnes de cicle mitjà i superior (3r, 4t, 5è i 6è). Després d’encendre el primer ciri de l’Advent es va projectar un petit vídeo sobre l’Anunciació de Maria, que més tard també van poder veure els alumnes més grans. Tot seguit van llegir diferents textos dels alumnes que

demanaven per la pau, per l’acollida, per ser més bons, per compartir amb els més necessitats..., entre els quals un de ben bonic que donava gràcies pels amics i amigues que havia fet a l’escola durant els 12 anys que ha estat a les aules. Un karaoke amb cançons a la Mare de Déu, i un joc per “passar” la llum, la Bona Nova, van donar pas a compartir un dolç esmorzar de coca i xoco-

lata, ofert per l’AMPA del col·legi agramuntí. Després es van representar dues obres de teatre preparades pels mateixos alumnes, molt aplaudides pels companys i familiars, i a la tarda, per acabar d’arrodonir la festa, es va projectar a la sala d’actes del Foment Parroquial la pel·lícula “Aviones de papel”, que parla dels valors de l’amistat, del treball en equip i la família. Tot un dia ple de moments per a poder celebrar junts una festa especialment important per a les Germanes de la Immaculada Concepció, i per a la seva missió d’acompanyar i educar una bona colla d’infants en el seu camí per la vida.

NOCES D’OR DE DUES CARMELITES A TARTERA El diumenge 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, l’Arquebisbe JoanEnric, acompanyat de Mn. Enric Bonet, va presidir

Una de les representacions que van preparar els alumnes de l’escola Mare de Déu dels Socós per celebrar la festa de la Immaculada Concepció de Maria. Església d’Urgell

55


FELICITACIÓ AL SANT PARE EN ELS SEUS 50 ANYS DE SACERDOCI El 13 de desembre, quan es compleixen els 50 anys de l’ordenació sacerdotal del Papa Francesc, l’Arquebisbe d’Urgell va enviar-li a través de la Nunciatura Apostòlica una carta de felicitació en nom de la Diòcesi d’Urgell i del Principat d’Andorra, amb el text següent: “Santo Padre: Desde la Diócesis de Urgell (en España y Andorra) nos unimos a Su acción de gracias a Dios, y a la de la Iglesia de Roma y de la Iglesia Universal, por todos los beneficios recibidos y por todo el bien que el Señor ha ido realizando a través de Su ministerio sacerdotal

del que hoy se cumplen los 50 años. Que el Señor premie y bendiga toda Su entrega y Le dé la confianza apostólica de Pedro por su total dedicación al Reino de Dios. Los católicos y las personas de buena voluntad en nuestra Diócesis, en Cataluña y en el Principado de Andorra le queremos y deseamos aprovechar Sus bodas de oro sacerdotales para reconocer a V.S., pero sobre todo al Señor, todos sus beneficios y el don del sagrado ministerio en su Santa Iglesia.

Damos gracias a Dios por Su entrega y Su dedicación al ministerio desde la consagración religiosa y apostólica, como miembro de la Compañía de Jesús, y como Obispo auxiliar y después Arzobispo de Buenos Aires y Cardenal primado, especialmente por tantos años al servicio de la Iglesia en Argentina

Tota la comunitat de religioses Carmelites de Tartera va acompanyar les Gnes. Maria Nigdàlia i Montserrat en la celebració de les seves noces d’or de professió religiosa.

56

Església d’Urgell

y ahora, por designio providencial del Señor, por toda su abnegada entrega a Dios, a los creyentes y a los pobres. Reciba Santo Padre nuestra cordial felicitación en Cristo Jesús. Le encomendamos a Dios para que continúe la obra que Él ha comenzado en Vuestra Santidad y la lleve a la plenitud. Que sea siempre muy feliz en el ejercicio del ministerio sacerdotal y en la entrega sin medida a la acción evangelizadora y misericordiosa. Encomendando a Dios que le bendiga y le colme de felicidad en su Iglesia, pedimos la Bendición Apostólica de Vuestra Santidad”.

l’Eucaristia dominical a la capella de la residència de la Immaculada de Tartera (Prats i Sansor, Cerdanya) dins la qual van donar gràcies per la seva vida consagrada les Gnes. Maria Nigdàlia Rodríguez i Montserrat García Peña, que complien 50 anys de professió religiosa. A l’Eucaristia hi va assistir tota la comunitat de les Germanes Carmelites, encapçalades per la Gna. Ascensión Ortega, Superiora General. L’Arquebisbe va destacar a l’homilia com la celebració litúrgica de la Immaculada Concepció omple de goig tota l’Església, i especialment la residència de la Immaculada a Tartera, que la té per Santa


ritual va cloure amb la benedicció del Santíssim Sagrament i les lloances a Jesús sagramentat.

RECÉS A LES GERMANETES DELS ANCIANS DESEMPARATS DE LA SEU

Mn. Pau Bellido predicà el recés d’Advent a l’església de la Missió.

Advocada i Protectora. Va posar de manifest com la vida consagrada forma part de la mateixa naturalesa de l’Església i com, en celebrar les noces d’or de professió religiosa de dues germanes, donàvem gràcies a Déu pel do que en l’Església suposen els consagrats que amb la seva vivència dels consells evangèlics de pobresa, castedat i obediència s’identifiquen plenament amb Jesucrist. Va remarcar el do de la perseverança que aquestes religioses manifestaven, i com tots els cristians hem de viure donant testimoni de la gràcia que ens ajuda a mantenir-nos i a créixer en el seguiment del Senyor.

l’església de la Missió un recés per als fidels, preparatori de la celebració del Nadal, predicat per Mn. Pau Bellido. Després d’exposar el Santíssim Sagrament, Mn. Bellido va presentar la figura de Maria, la Mare de Déu, com a model d’esperança certa del poble que camina. La Mare de Déu ens és model i guia en el temps d’Advent i ens ajuda a preparar la vinguda de Jesús. L’hora de recés espi-

El 10 de desembre, l’Arquebisbe Joan-Enric va predicar el Recés d’Advent a la comunitat de Germanetes dels Ancians Desemparats a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell. Va desenvolupar dues plàtiques: la primera, aprofundint el text de la recent Carta Apostòlica del Papa Francesc sobre el Pessebre, “Admirabile signum”; i una segona, aprenent a pregar amb el mode de “lectio divina” sobre les lectures d’aquell dia, centrals en l’Advent: la consolació de Déu, segons el capítol 40 del profeta Isaïes, i el Déu que ve a salvar el seu poble com a Bon Pastor, que surt a buscar l’ovella perduda.

Amb el rés de Vespres i l’exposició del Santíssim i la benedicció es clogué el dia de recés que donava orientació a les setmanes de l’Advent i el Nadal.

VISITA DEL GRUP MUNICIPAL COMPROMÍS PER LA SEU Dimarts 10 de desembre, Mons. Joan-Enric Vives va rebre al Palau Episcopal la visita d’Òscar Ordeig Molist, Diputat al Parlament de Catalunya i cap del grup polític Compromís X La Seu, amb representació a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell. Anava acompanyat de quatre representants del grup: Carlota Valls, Joan Barrera, Antoni Nadal i. Àngel Rubio. En un bon clima de cordialitat, informaren l’Arquebisbe sobre els treballs al municipi, les inquietuds socials del seu grup i l’esperit de cooperació amb les institucions en bé de la ciutadania, en l’àmbit de la gestió local.

RECÉS D’ADVENT A LA SEU El 8 de desembre, segon diumenge d’Advent, tot coincidint amb la reunió mensual del Moviment Vida Creixent de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell, va tenir lloc a

El grup polític Compromís X La Seu a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell va visitar Mons. Vives al Palau Episcopal. Església d’Urgell

57


El Director de Càritas d’Urgell (esquerra), amb els representants de la resta d’entitats que participen en la campanya de recollida de joguines.

CAMPANYA DE RECOLLIDA DE JOGUINES DE CÀRITAS Amb el lema “El món és màgic, si tots els infants tenen joguines”, el 10 de desembre es presentà la campanya de recollida

58

Església d’Urgell

de joguines que Càritas d’Urgell organitza cada any conjuntament amb altres entitats del territori diocesà per tal d’aplegar joguines en bon estat per donar-les als nens i nenes de famílies sense recursos

o en risc d’exclusió. Enguany, les entitats que s’hi ha sumat a la campanya són SEDIS, Cadí Hoquei, EDFOR, l’Associació d’Hostaleria, Caser residencial, i el Consorci d’atenció a les persones

de l’Alt Urgell, a més de Càritas d’Urgell. En la presentació de la campanya, el Director voluntari de Càritas d’Urgell, Josep Casanova, va recordar que l’any passat es van recollir 369 regals, dels quals es van desestimar 157 (un 40% aproximadament) pel seu mal estat, per la qual cosa va insistir en la importància que les donacions estiguin en bon estat per poder arribar al màxim de famílies possible, a banda de fomentar la sostenibilitat mitjançant la reutilització de les joguines.

LA PARRÒQUIA D’ORGANYÀ BENEEIX UN NOU PESSEBRE Seguint la recent Carta Apostòlica del Papa Francesc, “Admirabile signum”,


Patrimoni i Innovació Rural PATRIM, va aprofundir en els següent eixos: activitats que es desenvolupen en els museus pirinencs, participació de la població local i foment del turisme cultural. A més, els participants presentaren el context socioeconòmic en el qual es troben els seus centres i els pressupostos amb què compten per a la seva gestió, amb l’objectiu d’emmarcar adequadament el debat. La Parròquia d’Organyà ha inaugurat enguany un nou pessebre monumental.

on destaca el valor i significat del pessebre que “parla de l’amor de Déu, el Déu que s’ha fet Infant per a dir-nos com és a prop de tot ésser humà, sigui quina sigui la seva condició”, la Parròquia de Santa Maria d’Organyà va beneir el 8 de desembre un nou pessebre monumental, elaborat pel Rector, Mn. Jordi Vásquez, amb gran destresa i cura, que restarà obert a l’església fins el 6 de gener, festa de l’Epifania del Senyor, perquè el pugui contemplar tothom que ho vulgui de dilluns a dissabte de les 18 a les 19 hores, i el diumenge de 12.15 a 13.15 hores. D’altra banda, el diumenge 29 de desembre, amb motiu del pessebre vivent que s’organitza a la vila, l’església també romandrà oberta a la tarda (de 18 a 19 h). En aquest nou pessebre, tot i que està ambientat a la Palestina de l’època de Jesús, no hi manquen elements característics de la tradició catalana, com ara el tió o les masies. També

s’hi pot trobar una referència al poble d’Organyà, ja que el presideix una rèplica de la muntanya de Santa Fe.

LA DELEGADA DE PATRIMONI PARTICIPA A SANT SEBASTIÀ EN UN SEMINARI SOBRE GESTIÓ DE MUSEUS La Delegada diocesana de Patrimoni i Vocal de la Fundació Museu Diocesà d’Urgell, Clara Arbués, va participar el 13 de desembre a Sant Sebastià en un seminari organitzat per la Universitat del País Basc amb la ponència “Gestio-

nar museus als Pirineus: fortaleses i debilitats”. Precisament l’objectiu del seminari era analitzar les fortaleses i debilitats que es plantegen en la gestió dels museus pirinencs mitjançant taules de debat en les quals participaren diferents responsables dels museus situats a les poblacions dels Pirineus, així com el President del Consell Internacional de Museus (ICOM), Luis Grau Lobo, Director del Museu de León. El seminari, organitzat en el marc del projecte Xarxa Pirinenca de Centres de

La Delegada diocesana de Patrimoni (dreta) participà en un seminari sobre la gestió dels museus pirinencs.

RECÉS D’ADVENT PER ALS FIDELS D’URGELL La casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer va acollir el dissabte 14 de desembre el recés d’Advent per als fidels d’Urgell, predicat pel Delegat Episcopal per a l’Acció Pastoral, Mn. Antoni Elvira. Hi va participar una cinquantena de persones. El recés va començar amb la pregària de laudes, i tot seguit Mn. Elvira indicà els textos per a la meditació, distribuïts en dos moments, basant-se en la figura de Maria com a model per a disposar la nostra vida a rebre el Senyor. L’Anunciació (Lc 1, 39-45) i el Càntic de Maria (Lc 1, 46-55) van ser les principals cites bíbliques comentades i meditades amb la finalitat d’introduir els moments de pregària personal. La celebració de l’Eucaristia, en la festa de Sant Joan de la Creu, clogué la jornada de recés, i seguidament es compartí el dinar amb la major part dels participants en aquesta preparació al Nadal. Església d’Urgell

59


Una cinquantena de persones participà en el recés d’Advent per als fidels d’Urgell a Balaguer.

CONFIRMACIONS A CASTELLSERÀ I A BELLCAIRE D’URGELL El 15 de desembre, III Diumenge d’Advent, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la

60

Església d’Urgell

Confirmació a sis joves de Castellserà i un de Bellmunt a la Parròquia de Santa Magdalena de Castellserà, i posteriorment a altres deu joves de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Bellcaire d’Urgell. Les

celebracions foren solemnitzades respectivament per la coral parroquial de Castellserà i per les corals Bellcant i Flor de Lli de Bellcaire d’Urgell. Acompanyat en ambdues celebracions pel Rector de totes dues Parròquies, Mn. Ivan David Ayala, l’Arquebisbe va destacar com el III Diumenge d’Advent és conegut en l’Església com el diumenge “Gaudete” (“de l’alegria”), perquè el Senyor arriba. El nom li ve de la primera paraula del cant d’entrada en llatí propi d’aquest diumenge, extret de la carta als Filipencs (Fl 4,4), que diu: “Gaudete semper in Domino” (“Viviu sempre contents en el Senyor”). Per al cristià, l’alegria no s’identifica amb la disbauxa del món, sinó amb la

confiança que malgrat les dificultats i els problemes Déu sempre ens estima i s’ha fet carn, un de nosaltres, per acompanyar-nos en la vida. És per això que l’Arquebisbe animà als joves confirmands a buscar sempre en la seva vida la presència de Jesús, tal com ho va fer Sant Joan Baptista, el precursor, que en aquell diumenge pregunta als seus deixebles: “què heu sortit a veure al desert?” Mons. Vives destacà com Jesús respon als deixebles de Joan Baptista no pas amb un discurs teòric, ni amb moltes paraules, sinó convidant les persones a fer-ne experiència personal de primera mà del que Jesús fa i viu, tal com ell ho demana a l’Evangeli de Joan: “veniu i ho veureu”.


el seu 83è aniversari de naixement i 50è de ministeri presbiteral. Presidits per l’Arquebisbe, una solemne Eucaristia al Santuari del Sant Crist va calar en l’ànim de tots, acompanyats per les religioses Clarisses. La trobada es clogué amb el dinar nadalenc de la família sacerdotal, amb cant de nadales i atencions als més grans.

L’Arquebisbe animà els joves confirmands a buscar sempre en la seva vida la presència de Jesús.

Això fa que els cristians experimentem l’alegria profunda de la fe que ens permet viure les malalties, problemes i dificultats de la vida amb una força nova, ja que tenim el Senyor al nostre costat. Finalment, l’Arquebisbe exhortà els joves confirmands a prosseguir sempre en el camí d’amistat que han après a la catequesi i a la Parròquia i exhortà els seus pares, padrins i familiars a acompanyar els joves i a fer-los participar de la vida parroquial en els grups Txt de la Diòcesi. Al final d’ambdues celebracions, l’Arquebisbe regalà als joves confirmands un Nou Testament, animant-los a llegir cada dia un petit fragment perquè poguessin estimar i aprofundir en la Paraula del Senyor Jesús.

RECÉS I TROBADA NADALENCA DELS PREVERES I DIAQUES A BALAGUER Dilluns 16 de desembre, com ja és una bella tradició

prop del Nadal, va tenir lloc al Santuari del Sant Crist de Balaguer el recés d’Advent de la família presbiteral i diaconal de la Diòcesi d’Urgell amb l’Arquebisbe Joan-Enric. Després d’aportar les informacions més rellevants sobre el presbiteri diocesà, l’Arquebisbe oferí una bella contemplació sobre el valor del pessebre a partir de la recent Carta Apostòlica del Papa Francesc “Admirabile Signum”, tot destacant com el bell signe del pessebre cal contemplar-lo amb fe i profunditat, ja que és l’Evangeli fet vida. El pessebre, explicà Mons. Vives, manifesta la tendresa de Déu que, essent el Creador, s’abaixà a la nostra petitesa, i és una invitació a “tocar” la pobresa que el Fill de Déu va viure. Va subratllar Maria com la qui ho conservava tot en el seu cor, mestra i model de contemplació, ja que mostra el seu Fill a tots els qui vénen a visitar-lo. Josep és representat com a custodi de la família, al costat de Maria, en una actitud de

protecció de l’Infant i de la seva Mare. L’Arquebisbe comentà així mateix el valor dels personatges que colloquem al pessebre, com els pastors, els pobres, els reis mags... I, finalment, animà els preveres i diaques a viure el ministeri en les dates nadalenques de forma que permeti als fidels i a les comunitats transmetre la joia del Nadal. Després del recés va seguir una hora de pregària i temps apte per a celebrar el sagrament de la reconciliació. A continuació, els preveres van concelebrar l’Eucaristia i van pregar pel Sant Pare Francesc en

TROBADA FORMATIVA DELS PREVERES RECENTMENT ORDENATS O INCARDINATS A URGELL Els dies 16 i 17 de desembre, els preveres recentment ordenats o incardinats a la Diòcesi d’Urgell van celebrar al Sant Crist de Balaguer la tradicional trobada anual. Van assistir-hi tretze preveres i diaques, acompanyats per l’Arquebisbe i el Vicari de Pastoral, Mn. Antoni Elvira. Foren dos dies de formació permanent, de fraternitat sacerdotal i de pregària amb el Bisbe, amb esperit de comunió. Primer van visitar la comunitat de Germanes grans de les Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de

Al recés d’Advent, els preveres i diaques d’Urgell van pregar pel Papa Francesc en el seu 83è aniversari de naixement i 50è de ministeri presbiteral. Església d’Urgell

61


hi ha les arrels històriques de la ciutat i la comarca de La Noguera, i tot seguit van visitar i pregar en dos temples emblemàtics de la ciutat: Santa Maria i El Miracle. La trobada formativa es clogué amb un dinar de germanor al Santuari del Sant Crist de Balaguer.

Els preveres recentment ordenats o incardinats a la Diòcesi van visitar la comunitat de Germanes grans de les Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria.

Maria a la seva residència de Balaguer. Allà van compartir pregària i una tertúlia on la superiora de la comunitat va explicar el carisma de la Fundadora, Maria Güell Puig, i animades per l’Arquebisbe Joan-Enric van explicar la seva vocació consagrada en un clima de molta fraternitat. Van voler manifestar als preveres la seva estima i com pregaven per ells cantant-los una bonica cançó vocacional. En finalitzar la joiosa trobada, l’Arquebisbe els va impartir la benedicció apostòlica. A continuació va tenir lloc una conferència de Mn. Ferran Solé Mianes, prevere d’Urgell que collabora com a coordinador tècnic al Centre Català de Solidaritat (CECAS), a Barcelona, una Fundació de l’Església catòlica, instituïda l’any 1991, que es dedica a l’atenció de persones amb drogodependències, especialment aquelles que es troben en risc d’exclusió social, amb tractaments mèdics, psicològics, socials i reeducatius de les drogodependències i considerant les patolo62

Església d’Urgell

gies derivades. El CECAS disposa de centres a Barcelona, Tarragona i Lleida i centres d’informació i derivació a totes les Càritas diocesanes de Catalunya. Forma part de la Xarxa de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya i del Pla de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Al final de la conferència, els preveres van tenir una estona de diàleg amb Mn. Solé, que els va informar de les realitats amb les quals es troba en la seva tasca. Posteriorment, després del rés de Vespres, pogueren compartir plegats la projecció d’una pel·lícula amb valors ètics. L’endemà, dia 17, els preveres van iniciar la jornada amb la pregària de Laudes i la celebració de l’Eucaristia, presidits per l’Arquebisbe. Després, Mons. Vives els va comunicar diferents informacions rellevants de la Diòcesi i els preveres van mantenir un diàleg pastoral amb ell. A continuació, el grup es va desplaçar al Museu Comarcal de Balaguer, on

CELEBRACIÓ NADALENCA A LA RESIDÈNCIA CLARA RABASSA D’ANDORRA LA VELLA El dimecres 18 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell i President del Patronat Rector de la Fundació Clara Rabassa, va visitar la residència per a ancians que gestiona la Fundació a Andorra la Vella. L'acompanyaven l’Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries, i la Presidenta delegada del Patronat de la Fundació, Eloisa Ortega. Va visitar les millores efectuades darrerament en les dependències de la residència, va poder conversar amb els residents més dependents, i va conèixer de prop la realitat present de

la residència i les fites de futur que el Patronat es va plantejant. Posteriorment va presidir la joiosa Eucaristia que anticipava les festes nadalenques, ja pròximes. A l’homilia destacà l’esperança com a gran virtut d’aquests dies que precedeixen el Nadal. Jesús ve a salvar tot el que és humà, a dissipar les tenebres de les nostres vides per fer-les entrar en la seva llum admirable i consoladora. Viure és caminar amb Jesús, perquè Ell s’ha fet home, germà nostre i ens va al davant fins a la felicitat eterna. Un cop acabada la celebració, tots els presents van visitar el gran pessebre dels padrins i van compartir el dinar de germanor amb els responsables de la residència i del Patronat rector.

MISSA DE PREPARACIÓ AL NADAL AL CENTRE PENITENCIARI D’ANDORRA Mons. Joan-Enric Vives va presidir el dimecres 18 de desembre la tradicional

A la residència Clara Rabassa, Mons. Vives va poder conversar amb alguns dels residents i conèixer de prop la realitat present del centre.


celebració nadalenca al Centre Penitenciari de La Comella, al Principat d’Andorra. Fou rebut a la seva arribada pel Director del Centre, Francesc Tarroch, i pel Director adjunt, Ismael Hernando, amb els quals va mantenir una entrevista personal i el van informar que actualment hi ha ingressats 58 interns, 6 dels quals són dones. Hi ha reclusos de diversos països, tot i que la major part són de nacionalitat andorrana o residents. Mons. Vives va animar la direcció del Centre a mantenir i ampliar els tallers i espais de formació per als interns. Actualment hi ha quatre monitors de formació, a més del personal que ajuda en el tallers d’art i manualitats. A més, un equip de voluntaris ajuda en la formació dels interns que volen millorar el seu nivell d’estudis i preparar-se per a l’accés a la universitat. Tot seguit presidí la celebració eucarística, amb un bon nombre d’interns assistents, que fou concelebrada per l’Arxiprest de les Valls i Delegat diocesà de Pastoral Penitenciària, Mn. Sàrries, i solemnitzada per una colla d’alumnes de l’escola Mare Janer de Santa Coloma i del col·legi Sant Ermengol, acompanyats de mestres i professors i de la Directora del col·legi Sant Ermengol, Anna Villas. A l’homilia, l’Arquebisbe animà els interns a tenir coratge en la situació de privació de llibertat, recordant-los que és al Nadal quan Jesús ve al món per

Posteriorment, hi hagué un petit acte d’agraïment de la Direcció envers els joves escolars i mestres que havien participat en la celebració i una explicació del tipus de tallers que fan els interns. El Copríncep hi correspongué agraint en nom de tot el país el treball dels funcionaris del Cos Penitenciari d’Andorra en l’exercici de la seva funció. Un grup d’alumnes dels col·legis Mare Janer i Sant Ermengol va solemnitzar l’Eucaristia que Mons. Vives presidí al Centre Penitenciari de La Comella.

salvar els homes, i que hi ha moltes persones que també viuen amb duresa aquests dies: les que estan sotmeses a la penúria de la guerra, les que viuen separats i lluny dels que estimen, els malalts, els que fan treballs que els obliguen a estar lluny... La manca de llibertat és molt dura especialment en aquestes festes, però els seus familiars i éssers estimats estan a prop, i també l’Arquebisbe vol estar molt a prop seu, en nom de Jesús. Va pregar per tots i els va animar a fer un silenci de

record i pregària pels familiars i amics que estimen, i, finalment, els va exhortar a no desanimar-se perquè tots són molt estimats per Déu. En acabar, cada intern rebé un obsequi de Càritas Andorrana i un llibre del comentari de l’Evangeli per a cada dia, i els que ho van voler van poder tenir una breu trobada i diàleg amb l’Arquebisbe, en la qual li transmeteren les seves inquietuds personals i el seu agraïment per la visita en uns dies tan assenyalats.

TROBADA DE NADAL DE L’EQUIP DE CÀRITAS I GRAPATS Divendres 20 de desembre, l’equip de treballadors, treballadors de reinserció laboral i treballadors de diversitat funcional de Càritas i Grapats es van aplegar a la nau de La Seu d’Urgell per compartir un dinar de germanor que ells mateixos van cuinar per celebrar plegats la proximitat del Nadal. Van fer servir plats i gots del servei de lloguer de vaixelles de Grapats per contribuir a fomentar

Els treballadors de Càritas d’Urgell i de Grapats van compartir el dinar de Nadal en un clima d’amistat i fraternitat. Església d’Urgell

63


una ecologia integral, que també forma part dels àmbits que treballa Càritas d’Urgell i Grapats. Els gairebé 40 treballadors van estar acompanyats pels membres de l’equip directiu de Càritas diocesana, i pel Delegat Episcopal, Mn. Jaume Mayoral, que els va adreçar unes paraules sobre el sentit de ser i fer família, com a veritable missatge del Nadal cristià. També el Director de Càritas diocesana, Josep Casanova, volgué traslladar-los un missatge sobre el sentit del treball en equip que han de dur a terme tant els agents de Càritas com els treballadors del projecte laboral de Grapats, i va agrair l’esforç

de tots els presents, vinguts dels centres diocesans de Càritas d’arreu del Bisbat: La Seu, Balaguer, Tremp, Vielha i Puigcerdà. A les postres no hi van faltar els torrons, el tronc de nadal i també un seguit de nadales que van cantar en un clima d’amistat i fraternitat. Tot seguit es va fer la fotografia de família i per acabar es van felicitar el Nadal i el nou any.

IMPOSICIÓ DEL PAL·LI A L’ARQUEBISBE DE TARRAGONA El nou Nunci de Sa Santedat a Espanya i Andorra, Mons. Bernardito C. Auza, va presidir el dissabte 21 de desembre a la Catedral

de Tarragona l’Eucaristia d’imposició del pal·li a Mons. Joan Planellas i Barnosell, Arquebisbe metropolità de Tarragona i Primat de les Espanyes. Mons. Auza, acompanyat de l’Arquebisbe Joan Planellas, del Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona, i de l’Arquebisbe Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell i Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, foren rebuts solemnement a la Catedral pel Capítol, amb el Degà Mn. Joaquim Fortuny al capdavant. Seguidament, va fer una breu visita al Santíssim Sagrament, situat a la capella de Sant Fructuós de la Catedral.

La celebració començà amb les paraules de Mons. Auza, que va definir la virtut de la caritat com el principi de la unitat i de la comunió que s’expressa amb els Bisbes de la província eclesiàstica i de tots ells amb l’Església Universal presidida pel successor de Pere. El Nunci apostòlic va recordar també les paraules del Papa Francesc en la celebració del 29 de juny al Vaticà, quan va dir que el pal·li “és signe que els pastors no viuen per a si mateixos sinó per a les seves “ovelles”, ja que per a posseir la vida és necessari perdre-la, lliurar-la”. Tal com indica el ritu d’aquesta celebració el

FESTA DE LES RELIGIOSES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL A LA SEU

E

l 29 de desembre, diumenge dins l’Octava de Nadal, es va celebrar la festa litúrgica de La Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, i la Jornada de la Sagrada Família, una festa que es viu amb intensitat a La Seu d’Urgell, atès que les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell, prop del sepulcre de la seva Fundadora, la beata Anna Maria Janer, celebren una joiosa trobada de les comunitats de La Seu i Andorra i l’Eucaristia d’acció de gràcies, dins la qual és tradició que les germanes renovin els seus vots i facin ofrena perenne al Senyor de la seva vida consagrada. Dins l’Eucaristia a la capella de la Mare Janer, presidida per l’Arquebisbe

64

Església d’Urgell

Joan-Enric, es va pregar per les famílies de la Diòcesi i del món, i foren consagrades a Déu per intercessió de la família de Jesús, Maria i Josep. Mons. Vives remarcà a l’homilia la necessitat de mirar contínuament

el model de Natzaret per aprendre’n les grans virtuts de l’amor, l’oració, el treball, la cura de les persones febles o malaltes, dels infants i els avis. I féu notar com l’Evangeli de Mateu té interès a destacar que Jesús patí l’exili polític

a Egipte i hi fou refugiat. I demanà pregàries per les famílies refugiades o exiliades d’arreu del món. Tot seguit, les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell compartiren aquesta bella pregària de renovació dels vots a l’ofertori: “Renovo la meva consagració a Déu en l’Església, i el meu compromís de seguir Jesucrist vivint els vots de castedat, pobresa i obediència, segons les Constitucions de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. Confio en la gràcia de Déu, que demano per intercessió de la Sagrada Família, i en l’ajut de les meves germanes,


El Nunci de Sa Santedat, Mons. Auza, presidí la imposició del pal·li a l’Arquebisbe Joan Planellas a la Catedral de Tarragona.

Nunci va començar presidint-la fins a la imposició del pal·li, moment en què l’Arquebisbe Joan es va agenollar davant Mons.

per ser fidel a la meva consagració”. Acabada l’Eucaristia, tingué lloc un dinar de germanor a la mateixa residència que clogué amb el cant de nadales. La tarda del dia abans, dissabte 28, l’Arquebisbe Joan-Enric va visitar els malalts i residents de llarga estada de la residència del Sant Hospital

Auza i va fer la professió de fe. Revestit ja amb el pal·li, l’Arquebisbe de Tarragona va rebre l’abraçada o òscul de la pau per part del Nun-

de La Seu d’Urgell i hi va celebrar l’Eucaristia de la festa de la Sagrada Família acompanyat per la Gna. Visitación Lorenzo, SFU, Delegada diocesana de Pastoral de la Salut i ànima per als malalts de l’hospital i de la residència. Hi va assistir una trentena de residents. Mons. Vives va recor-

ci i dels Bisbes sufraganis, al mateix temps que el Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral, acompanyats per l’orgue, entonaven els goigs dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi i repicaven les campanes de la Catedral. A partir d’aquest moment, l’Arquebisbe Joan Planellas va passar a presidir la celebració eucarística. “El pal·li que m’ha estat imposat em recorda que tinc el deure d’explicitar aquest rostre maternal de la Mare Església”, afirmà Mons. Planellas a l’homilia, “[...] perquè la missió de l’Església és guarir ferides i ser portadora del consol i de l’esperança en Jesucrist”. I hi afegí: “en

dar que en aquell hospital fou fundada la congregació de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell per la beata Anna Maria Janer, amb el suport del Bisbe d’Urgell Josep Caixal, sempre sota els exemples de la família de Jesús, Maria i Josep, que a Natzaret van encarnar de manera exemplar les virtuts familiars.

comunió, per tant, amb la seu de Pere, i exercint la maternitat eclesial, l’Església metropolitana i primada de Tarragona ha d’estendre aquests llaços d’unitat i de caritat amb els altres Bisbes i amb les altres Esglésies veïnes. A problemes semblants calen solucions semblants, cercades conjuntament. Convençuts de la unitat pastoral entre les diòcesis amb seu a Catalunya, podem treballar conjuntament i hem de fer-ho així, per tal de viure la llibertat de l’Evangeli”. Mons. Planellas, que en la celebració va dur el bàcul del beat Manuel Borràs, l’últim Bisbe màrtir de l’Església de Tarragona,

Pregaren per les famílies dels residents i per totes les famílies de la terra, perquè tinguin l’ajuda del cel per viure amb amor, treball i concòrdia, i l’Arquebisbe recordà especialment les famílies que, com la de Jesús a Egipte, han de viure la prova de l’exili o l’emigració.

Església d’Urgell

65


va manifestar que “la seu metropolitana de Tarragona és l’Església de Pau i Fructuós, que va rebre l’Evangeli en l’antigor cristiana i, en ordre d’antiguitat i de principalitat, aquesta “tradició viva” rebuda en els orígens, l’ha d’irradiar a les altres seus, però sense obviar mai la seva romanitat. El prelat també va fer esment a la celebració del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995 que s’escau durant l’any 2020. “Aquesta celebració ens ha d’estimular en el treball de comunió eclesial”, va subratllar. La missa d’imposició del pal·li va ser concelebrada per tots els Arquebisbes i Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya i els seus quatre Bisbes emèrits, els Abats dels Monestirs de Poblet i Montserrat, l’Arquebisbe castrense i nombrosos preveres de l’Arxidiòcesi. L’Arquebisbe Joan també fou acompanyat pels seus familiars. El pal·li és un ornament litúrgic que porten el Papa i els Arquebisbes metro-

politans com a signe de comunió amb Roma. Té forma d’una faixa circular per damunt de la qual pengen dues tires rectangulars que es col·loquen sobre el pit i l’espatlla de l’Arquebisbe metropolità. És de caràcter personal i també té caràcter local, ja que només es pot utilitzar dintre dels límits de la corresponent província eclesiàstica. La celebració de recepció i benedicció del pal·li se celebra al Vaticà, de forma simbòlica, el dia 29 de juny de cada any, solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau, mentre que la imposició del pal·li actualment té lloc a la respectiva Diòcesi seguint les noves disposicions signades pel papa Francesc l’any 2015.

NADAL AL SEMINARI DIOCESÀ I A LA RESIDÈNCIA SACERDOTAL SANT ERMENGOL L’Arquebisbe Joan-Enric, els formadors i seminaristes d’Urgell van poder reunir-se el 24 de desembre al Seminari diocesà, i juntament amb els preveres jubilats i els qui

El seminaristes d’Urgell, els preveres jubilats i els qui comparteixen la vida a la residència Sant Ermengol van celebrar plegats el Nadal del Senyor el 24 de desembre al Seminari diocesà.

66

Església d’Urgell

L’Arquebisbe, alguns preveres de la ciutat i els sacerdots ancians de la residència Sant Ermengol van compartir el dinar de Nadal amb els padrins de la Llar Sant Josep.

comparteixen la vida a la residència Sant Ermengol van celebrar la joiosa festa del Nadal del Senyor, amb sobretaula plena d’alegria mentre es cantaven Nadales de diferents països. Una bella festa de trobada entre generacions de sacerdots i els seminaristes per a preparar el Nadal.

FESTA DE NADAL A LA LLAR SANT JOSEP El dia 24 de desembre al vespre, amb la solemne Eucaristia de la nit de Nadal, i el dia 25, amb l’àpat i la festa de germanor, es va celebrar a la Llar Sant Josep de La Seu d’Urgell la joiosa festa del Naixement del Senyor, amb la companyia de l’Arquebisbe JoanEnric i els preveres de la residència Sant Ermengol del Seminari de La Seu. A la missa de la nit, acompanyada per Mn. Josri Miquel i el cor reforçat de les Germanetes dels Ancians Desemparats, l’Arquebisbe va subratllar la humilitat dels qui tenim poc però ens acostem a Betlem amb el cor obert i delerós de ser salvats i de rebre la penyora de l’eternitat que

ens promet la salvació de Jesús. Va fixar la mirada agraïda de fe en els pastors que donen glòria a Déu anant a Betlem a veure el Messies i després anuncien a tothom el que han vist i experimentat. Ancians i més joves, tots hem de ser anunciadors per l’amor de la bona notícia de l’Evangeli i no desanimar-nos mai ni perdre l’esperança, que s’ha de fonamentar en les promeses de Jesús. Després de la Missa va tenir lloc una bonica festa animada per les Germanes i pel músic Truqui, famós a La Seu pels seus alegres acompanyaments de les festes. L’endemà, després del pontifical a la Catedral, l’Arquebisbe Joan-Enric, alguns preveres de la ciutat, i els sacerdots ancians de la residència Sant Ermengol van dinar plegats a la Llar Sant Josep. Nova festa de germanor i d’alegria, amb cançons i participació de les Germanes, les persones que cuiden els ancians i els sacerdots. Clogueren la diada amb una visita al pessebre monumental que cada any es disposa a la Llar Sant Josep.


LES AMPOLLES, POTS I FLASCONS DE VIDRE QUE LLENCES AL GRIS, NO VAN AL GRIS. ȿsD=sY

Ampolles de vidre

Pots de vidre

Flascons de vidre

Ȗ

ȿ

Ciutadania, empreses, institucions. Reciclem bé. Separem bé.




Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 483  

Novembre-desembre 2019

Església d'Urgell 483  

Novembre-desembre 2019

Advertisement