Page 1

EsglĂŠsia

d Urgell

# 482 - OCTUBRE 2019 2019 # 482 - OCTUBRE

Urgell viu amb joia el Mes Missioner Extraordinari


Església d Urgell Índex “BATEJATS I ENVIATS: L’ESGLÉSIA DE CRIST EN MISSIÓ EN EL MÓN” Mn. Ignasi Navarri

4

6

60è ANIVERSARI DE MANS UNIDES URGELL VIU AMB JOIA EL MES MISSIONER EXTRAORDINARI

5 6

JORNADA DIOCESANA DE FORMACIÓ DE CATEQUISTES A LA SEU D’URGELL

10

JORNADES DE PASTORAL DE LA SALUT A MADRID

12

Mn. Eduard Salinas

Gna. Visitación Lorenzo, SFU

13

TROBADA DIOCESANA DE VIDA CREIXENT A AGRAMUNT

13

CELEBRACIÓ A MONTSERRAT DEL 60è ANIVERSARI DE MANS UNIDES

15

EL POBLE I L’ESGLÉSIA, GERMANS O GERMANASTRES?

16

Mn. Ramon Rosell

TROBADA DE CENTRES D’ESPLAI DE LA FEMN A BELLVÍS

18

PELEGRINATGE DIOCESÀ A ARMÈNIA

21

UN LLIBRE RET HOMENATGE A L’OBRA I LA MEMÒRIA DE MN. VIVES Mn. Benigne Marquès

25

21

LA CONTEMPLACIÓ MÍSTICA I CRIST Mn. Enric Prat

¿MILLORAR TECNOLÒGICAMENT LA CONDICIÓ HUMANA?

25

28

Dr. Francesc Torralba

29

JORNADES SOBRE LES PINTURES ROMÀNIQUES DE SANTA MARIA DE MUR

31

DIETARI

32

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli La missió no es clausura, està viva

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

l 31 d’octubre es clausurà el Mes Missioner Extraordinari volgut pel Papa Francesc, però no es clausura pas l’esperit missioner de l’Església, ni la pregària missionera, ni l’interès per l’evangelització, ni la solidaritat amb les Esglésies joves, amb el seu clergat o les noves vocacions, o amb la seva infància. Al llarg de l’any hem de mantenir el fervor missioner, l’interès pel creixement de les comunitats cristianes. El mateix Papa Francesc ens ha invitat durant aquest Mes Missioner Extraordinari a resar perquè l’Esperit Sant susciti una nova primavera missionera per a tots els batejats i enviats per l’Església de Crist. I ha explicat en què consisteix la “missio ad gentes” de l’Església (la missió enfora, als no-creients o que encara no coneixen Crist) que “busca arribar a les perifèries, als ambients humans, als ambients culturals i religiosos encara aliens a l’Evangeli”. Es manté viva i exigent la paraula de Jesús: “aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat” (Mt 28,19-20). En ordre a la pregària sostinguda per les missions i els missioners, per l’obertura dels cors a la llum de Jesucrist, el Papa va recomanar per a aquest Mes Missioner el rés del Rosari. També això no es pot clausurar. Octubre és el mes del Rosari perquè està dedicat a la Mare de Déu en la seva advocació del Roser, de tanta tradició a les nostres contrades. Però aquesta humil pregària sempre serà valuosa, i el Papa Francesc ha exhortat a demanar, per intercessió de Maria, mitjancera de gràcies, “pau per al món, saviesa per als governants, i fe i unitat per a les famílies”, i ha manifestat el desig que resem cada dia el Rosari, cosa que la Verge Maria ha recomanat en diverses aparicions

seves. Maria assegurava, diu el Papa, que “les gràcies implícites en aquesta oració serien salvífiques i portarien els homes a la felicitat en el cel”. Es tracta que, més enllà d’aquest mes marià i missioner, imitem el zel i l’impuls missioner de la Verge Maria, pregant perquè Déu ens faci millors anunciadors de Crist en cada ambient de la nostra vida. Quins camins tenim per col·laborar amb les Missions? Estimem els missioners que s’han ofert personalment a ser enviats per l’Església a tot el món. A ells els ajuden molts col·laboradors i voluntaris missioners, que dediquen el seu temps a informar i sensibilitzar la societat sobre la necessitat de l’ajuda missionera, o donen uns mesos de les seves vacances o un any de la seva professió per cooperar amb les Esglésies joves de missió. Una manera de col·laborar amb l’esperit missioner de l’Església i els missioners és la dels fidels que escolten i mediten la Paraula de Déu, i, en resar pels missioners, s’obren a aquesta dimensió eclesial, amb amor. L’oració és el do i la força que necessita l’Església per desenvolupar la tasca missionera cada dia. Ajudem-la i preguem per les missions. I encara, la col·laboració econòmica dels que comparteixen el que tenen o una part, ajudarà les missions i els missioners. A través de diverses jornades i campanyes en favor de les missions, és possible el funcionament i desenvolupament dels territoris de missió per dur a terme projectes d’evangelització i projectes socials. Deixem que l’Esperit ens inspiri!

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

“Batejats i enviats: l’Església de Crist en missió en el món”

E

l passat 9 de juny, el Papa Francesc demanava a tota l’Església viure “un temps missioner extraordinari, per tal de commemorar el centenari de la promulgació (el 30 de novembre de 1919) de la carta apostòlica “Maximum Illud” del Papa Benet XV, desvetllar la consciència missionera de la “missio ad gentes” (la missió que s’adreça als pobles que encara no coneixen o coneixen poc la fe catòlica), i reprendre amb nou impuls la transformació missionera de la vida i de la pastoral”. Amb la commemoració de “Maximum Illud” (centrada en la universalitat de la tasca missionera de l’Església, la problemàtica de les vocacions missioneres, les missions com a Esglésies locals o la teologia de la missió), el Sant Pare, doncs, vol renovar el compromís missioner de l’Església i impulsar l’anunci de la salvació de Jesucrist mort i ressuscitat a tots els pobles. La carta apostòlica “Maximum Illud”, publicada un any després de la fi de la I Guerra Mundial, respon a la necessitat de desvetllar la consciència de la tasca missionera de l’Església i constitueix un document profètic que obre les portes a la reflexió posterior sobre la missió ad gentes. Així, per exemple, Pius XI, amb “Rerum Ecclesiae” (1926), concreta moltes de les indicacions de Benet XV; Pius XII, a “Evangelii praecones” (1951) i “Fidei donum” (1957), s’obre a la universalitat de l’activitat missionera de l’Església i promou el ministeri episcopal en el clergat local; i Joan XXIII, a “Princeps pastorum” (1959), es centra en l’apostolat missioner, amb una jerarquia i un clergat indígenes ben preparats i uns laics que sostenen 4

Església d’Urgell

la tasca missionera amb les seves oracions i ajudes econòmiques. Les paraules de Benet XV continuen essent de gran actualitat. Avui, com llavors, l’Església enviada per Crist a comunicar l’amor de Déu a tots els pobles ha de dur a terme una gran tasca missionera. Sant Joan Pau II va fer notar que aquesta missió encara està als inicis i va insistir en la necessitat de l’adhesió dels cristians a aquesta tasca. És per això que va exhortar l’Església a un “renovat compromís missioner que reforci la fe i la identitat cristiana, i doni nou entusiasme i noves motivacions” (“Redemptoris missió”, 1990). El Papa Francesc, a “Evangelii gaudium” (2013), afirma que l’activitat missionera “representa encara avui el principal desafiament per a l’Església”, i declara que “la causa missionera ha de ser la primera”. Per això, exhorta les comunitats a destinar “tots els mitjans necessaris per avançar en el camí d’una conversió pastoral i missionera capaç de transformar-ho tot”, i anima a viure en un “estat permanent de missió” que modifiqui costums, estils, llenguatges i estructures eclesials en una via adequada per a l’evangelització del món. Amb aquest rerefons, Francesc convoca el mes missioner extraordinari com un temps de gràcia intensa i fecunda per intensificar l’oració, l’anunci de l’Evangeli, la reflexió bí-

blica i teològica sobre la missió, les obres de caritat i la solidaritat entre les Esglésies. Amb el lema “Batejats i enviats: l’Església de Crist en missió en el món”, el Sant Pare ens convida a complir el mandat de Jesucrist. Rebem el do de la fe gratuïtament en el Baptisme, ens recorda el Papa Francesc, i gratuïtament la compartim sense excloure’n ningú. La fe ens fa contemplar el món amb els ulls i el cor de Déu; l’esperança ens obre a l’horitzó etern de la vida divina; i la caritat ens porta als confins de la terra. En l’àmbit de l’Església universal s’han organitzat tres esdeveniments per viure el mes missioner extraordinari: les Vespres presidides pel Sant Pare (1 d’octubre); Rosari internacional a la Basílica de Santa Maria la Major, dirigit pel Cardenal Fernando Filoni, Prefecte de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles (7 d’octubre); i l’Eucaristia presidida pel Papa a la Plaça de Sant Pere durant la Jornada Missionera Mundial (20 d’octubre).


Les Vespres van obrir aquest mes amb tres referents de les missions: Santa Teresa de l'Infant Jesús, que ens va mostrar que l’oració és la força que necessita l’Església per dur a terme la seva tasca missionera; Sant Francesc Xavier, incansable evangelitzador a l’Índia i el Japó; i la venerable Paulina Jaricot, una dona treballadora que va sostenir les missions amb part del seu salari. Tres servents del Senyor que el Sant Pare ens mostrava com a diferents models de vida de l’apostolat missioner. L’ Eucaristia va tancar el mes amb una exhortació del Papa Francesc a testimoniar, beneir, consolar, aixecar i transmetre l’amor de Déu a tots els homes i dones de la terra. En l’àmbit de l’Església local també s’ha viscut aquest mes missioner extraordinari. L’1 d’octubre, festa de Santa Teresina de Lisieux, es va inaugurar amb una Eucaristia presidida per l’Arquebisbe; i es clausurà a la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell amb una altra celebració eucarística presidida per Mons. Luís Albeiro Maldonado, Bisbe de Mocoa-Sibundoy, una Diòcesi situada a l’Amazònia de Colòmbia. Mons. Albeiro, participant al Sínode de Roma sobre l’Amazònia, dirigí així mateix la primera jornada formativa del curs per als preveres d’Urgell. D’altra banda, la Diòcesi d’Urgell s’ha fet present de manera molt nombrosa a Montserrat amb motiu de la diada del Tren Missioner, en la qual també ha participat la resta de Diòcesis amb seu a Catalunya. A més, s’han dut a terme altres accions parroquials en el camp de la catequesi i amb la celebració de la jornada del DOMUND; i, sobretot, amb els moments de pregària, que, com recorda el Papa Francesc, és l’ànima de la Missió. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA ada vegada que anem sumant anys a la llarga experiència de lluita contra la pobresa i la fam, a Mans Unides aquesta paraula, “aniversari”, ens situa davant de sentiments oposats: d’una banda, l’alegre gratitud per tants anys portant esperança a milions de persones; i, per un altre costat, la consciència dolorosa de la persistència de la fam i la vulneració dels drets humans al món. Preferim parlar de “commemoració” perquè aquesta paraula ens permet mantenir viva la memòria del nostre naixement com a institució i també de la nostra finalitat: lluitar contra la fam, la pobresa i les seves causes, ajudant la persona necessitada perquè esdevingui agent del seu propi desenvolupament. Per això, aquest 60è aniversari és una esplèndida ocasió per agrair a totes les persones que han fet possible que Mans Unides sigui signe d’esperança i per trucar a un compromís renovat i ferm davant la degradació de les condicions en què viuen milions d’éssers humans. Aquesta degradació és encara més flagrant si parlem de la situació de la dona que, com denuncia el cartell de la nostra campanya d’enguany, tot i ser al segle XXI en moltes ocasions no és ni independent, ni viu segura ni té veu pròpia. Amb aquesta È ANIVERSARI campanya vam participar en l’àmplia reflexió de la nostra societat sobre els DE ANS NIDES desafiaments que enfronten avui les dones: violència, discriminació i exclusió. Manifestem també el nostre compromís per la igualtat de drets i oportunitats, així com el nostre rotund rebuig a qualsevol discriminació contra les dones. Les xifres segueixen corroborant una evidència: la pobresa al món té rostre de dona. Segons Nacions Unides, el 70% de les persones pobres del món són dones. Des de la nostra experiència de treball, estem convençuts que fomentar societats més inclusives per a les dones no només és el moralment correcte, sinó que suposa la millor inversió per a un desenvolupament humà integral i sostenible. És un repte, no només de la classe política, sinó de la ciutadania de cada país, necessitada d’aliances entre homes i dones que trenquin les barreres i els obstacles que minen la dignitat de les dones en la seva vida diària. Amb paraules del Papa Francesc, “fa mal constatar com en aquesta terra, que està sota la protecció de la Mare de Déu, tantes dones són desvalorades, menyspreades i exposades a una infinitat de violències. No es pot naturalitzar la violència cap a les dones, sostenint una cultura masclista que no assumeix el paper protagonista de la dona dins les nostres comunitats. No ens és lícit mirar a una altra banda i deixar que tantes dones, especialment adolescents, siguin trepitjades en la seva dignitat”. En aquests últims mesos de l’any, el 60è aniversari de Mans Unides segueix sent una oportunitat per renovar el nostre compromís amb la defensa de la dignitat i els drets de totes les persones, homes i dones, així com per subratllar la importància que tots seguim col·laborant per acabar amb la fam i la pobresa al món.

C

60 M

U

Mn. Eduard Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5


Urgell viu amb joia el Mes Missioner Extraordinari Unes dues-centes persones d’arreu de la Diòcesi van participar a Montserrat en la primera edició del Tren Missioner a Catalunya

A

mb la joia de ser “batejats i enviats”, més de 400 persones provinents d’arreu de Catalunya s’aplegaren a l’Abadia de Santa Maria de Montserrat el 19 d’octubre, vigília del Diumenge Mundial de les Missions (DOMUND), per “pujar” al Tren Missioner, activitat d’animació missionera amb la qual s’ha volgut posar en relleu les Diòcesis catalanes el Mes Missioner Extraordinari, convocat pel Papa Francesc en el centenari de la carta apostòlica “Maximum Illud” del Papa Benet XV, qui va voler renovar a tota l’Església l'impuls missioner per tal que l’Evangeli arribi a tothom.

Aquesta ha estat la primera vegada que el Tren Missioner ha tingut lloc a Catalunya. La iniciativa ha estat promoguda per la Conferència Episcopal Tarraconense a través de les Delegacions diocesanes de Missions, i coordinada per l’associació Cristians Sense Fronteres. De la Diòcesi d’Urgell s’hi van aplegar 176 participants d’Encamp, EscaldesEngordany, La Seu d’Urgell, Ponts, Balaguer, Guissona i diferents Parròquies de la Cerdanya. La jornada transcorregué en un clima de joia i fraternitat entre tots els participants, amb diversos moments destacats com ara els grups de reflexió per a nens i joves en els quals

van poder reflexionar sobre què és la missió i com pot viure cadascú aquesta vocació portant la Bona Nova de Jesús al seu entorn. Hi hagué estones d'animacions musicals i diversos testimonis missioners. A la capella de la Dolorosa es disposà un espai per fer una estona d’adoració. L’acte principal, però, va ser la celebració de l’Eucaristia al Santuari Basílica, presidida per Mons. Enric Benavent, Bisbe de Tortosa i President de la Comissió Episcopal de Missions de la Conferència Episcopal Tarraconense. Hi concelebraren els Arquebisbes de Barcelona i Tarragona; els Bisbes de Sant Feliu de Llobregat; Vic i Lleida, a més dels

L’acte central de la jornada va ser l’Eucaristia presidida per Mons. Benavent a la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat.

6

Església d’Urgell


2

1

3 4

5

6

8

7

9

1 i 2: Els grups de la Diòcesi a l’arribada a l'estació del cremallera de Montserrat. 3: Unes quatre-centes persones es van aplegar a l’esplanada de la Basílica de Montserrat per participar a la jornada. 4, 5 i 6: Durant el matí, els infants i joves van compartir estones d'esbarjo i estones per reflexionar per grups sobre el sentit de la missió i com ser missioner. 7: Alguns participants van aprofitar l’estada a Montserrat per fer una estona de pregària personal a la capella de la Dolorosa.

10

8: El P. Josep Maria Mallol, Rector del Santuari (a la tarima, el quart per l’esquerra), donà la benvinguda als participants. 9 i 10: La jornada es va cloure amb la “Festa de l’Enviament” i amb el compromís dels Església d’Urgell 7 participants de ser testimonis de la seva fe.


Oració pel Mes Missioner Extraordinari Pare nostre,

D’esquerra a dreta, Mons. Antoni Vadell, Bisbe auxiliar de Barcelona; el Bisbe de Tortosa, Mons. Enric Benavent; Mons. Joan Josep Omella, Cardenal Arquebisbe de Barcelona; l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas; el Bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova; i Mons. Sergi Gordo, Bisbe auxiliar de Barcelona.

Bisbes auxiliars de Barcelona i un nombrós grup de sacerdots, molts dels quals acompanyaven els fidels de les seves Parròquies. A l’homilia, Mons. Benavent va destacar com tots els batejats hem de sentir l’anhel missioner que ens empeny a ser amics de Jesús i a donar-ne testimoni amb la nostra paraula, però sobretot amb la nostra vida. “Com a batejats que som, estem cridats a donar testimoni de la nostra fe al nostre voltant, com també ho fan milers de missioners arreu del món”, afegí el Bisbe de Tortosa, tot animant els fidels a valorar el treball de tants i tants missioners repartits arreu del món, i a saber donar-los suport amb la nostra ajuda i la nostra pregària. La jornada finalitzà amb la “Festa de l’Enviament”, moment en què els participants van manifestar el compromís de ser testimonis de la seva fe i, per tant, missioners en els seus entorns més propers, com la família, l’escola i els amics, i es repartiren llantions als preveres dels diferents grups perquè mantinguin viva la flama del Mes Missioner a les respectives Parròquies. El Tren Missioner ha estat una de les principals activitats amb què la 8

Església d’Urgell

Diòcesi d’Urgell s’ha sumat al Mes Missioner Extraordinari, amb la convocatòria del qual el Sant Pare ha volgut despertar la consciència de la “missió ad gentes” i reprendre amb un nou impuls la responsabilitat de tots els batejats per proclamar l’Evangeli. Així, el dimarts 1 d’octubre, festivitat de Santa Teresa de Lisieux, Patrona de les missions, es van convocar arreu de la Diòcesi diverses pregàries pels missioners i missioneres. A La Seu d’Urgell, el Mes Missioner Extraordinari va començar oficialment amb una Eucaristia a l’església de la Missió presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pels Vicaris generals de la Diòcesi, Mn. Josep M. Mauri i Mn. Ignasi Navarri; i pel Delegat diocesà de Missions, Mn. Jaume Soy, així com per altres preveres de la ciutat. L’església de la Missió és precisament al lloc on es va edificar el primer Seminari del Bisbat, manat pel Concili de Trento i fundat l’any 1592 pel Bisbe Andreu Capella (15291609). El temple actual fou bastit el 1899 dins l’edifici de l’antic Seminari, el qual havia estat cedit catorze anys abans a la Congregació dels Missio-

El vostre Fill unigènit Jesucrist, Ressuscitat d’entre els morts, encomanà als seus deixebles el mandat “Aneu i feu deixebles a tots els pobles”. Vós ens recordeu que, mitjançant el nostre baptisme, som partícips de la missió de l’Església. Pels dons del vostre Sant Esperit, concediu-nos la gràcia de ser testimonis de l’Evangeli, valents i tenaços, perquè la missió encomanada a l’Església, que encara està lluny de ser completada, pugui trobar manifestacions noves i eficaces que portin vida i llum al món. Ajudeu-nos a fer que tots els pobles puguin experimentar l’amor salvífic i la misericòrdia de Jesucrist. Ell que amb Vós viu i regna, en la unitat de l’Esperit Sant, Déu pels segles dels segles. Amén.

ners Diocesans de Sant Ermengol per voluntat del Bisbe Salvador Casañas i Pagès (1834-1908). A l’homilia, Mons. Vives va destacar com el Mes Missioner Extraordinari desenvolupa quatre dimensions assenyalades pel mateix Papa Francesc per a viure’l plenament: Oració: la trobada personal amb Jesucrist viu en la seva Església: Eucaristia, Paraula de Déu, pregària personal i comunitària. Testimoni: els sants, els màrtirs de la missió i els confessors de la fe, que són l’expressió de les Esglésies escampades per tot el món.


Formació: bíblica, catequètica, espiritual i teològica sobre la missió. Caritat missionera: ajuda material per sostenir el gran treball d’evangelització, de la “missió ad gentes” i de la formació cristiana de les Esglésies més necessitades. L’Arquebisbe també va subratllar com ens cal alimentar l’ardor de l’activitat evangelitzadora “ad gentes” (és a dir, “enfora”) de l’Església envers els qui encara no coneixen Jesucrist i el seu Evangeli d’amor, que abans pensàvem que eren en continents llunyans, i ara descobrim que estan ben a prop nostre, i que nosaltres mateixos som en “terra de missió”. I, en aquest sentit, va destacar com la Diòcesi d’Urgell i Catalunya han estat bressol de grans missioners, com Sant Pere Claver, Sant Antoni M. Claret i Sant Francesc Coll.

“La fe es comparteix per atracció” –deia recentment Mons. Dal Toso, President de les Obres Missionals Pontifícies–, i admetia que potser li hem tret aquest atractiu en convertir-la en un “moralisme”, en lloc de destacar el que de veritat és, “una relació personal amb Jesucrist”. Entre Església local i Església Universal no hi ha oposició, com si no ens haguéssim de preocupar pel que passa a les altres Esglésies del món, i especialment les més joves i potser també més necessitades. De fet, cap Església pot ser plenament local sense mantenir la relació de comunió amb l’Església Universal, ja que l’Església és Una. Convé avui desvetllar de nou aquest sentit d’universalitat en les Esglésies locals i recordar que la compartició és el nom de la caritat, perquè “donant es rep”. Això s’ex-

perimenta especialment quan una Diòcesi és capaç de donar una mica del que li és propi, per enriquir-ne una altra i enriquir-se així mútuament. La missió “ad gentes” compta sobretot amb el testimoni de la persona del missioner creient que té una gran força, perquè els missioners són aquells que ho han deixat tot per anunciar Jesucrist, confien en el Pare del cel, que és provident, i s’abandonen a la seva voluntat, anant allà on són enviats, amb la força del Senyor i una vida de sacrifici. I juntament amb els missioners, el més important per a la missió és l’oració. Unim-nos des de les nostres Parròquies i grups comunitaris a la vivència d’aquest Mes Missioner, i mirem de practicar els consells del Papa, encara més intensament durant aquest mes d’octubre.

Els preveres que acompanyaven els pelegrins van concelebrar l’Eucaristia a la Basílica de Montserrat, plena de gom a gom. A sota, al principi de la celebració una colla de voluntaris portà les banderes dels països on hi ha missioners de les Diòcesis de Catalunya.

Església d’Urgell

9


Jornada diocesana de formació de catequistes a La Seu d’Urgell

U

un bon nombre de catequistes de la Diòcesi van participar el dissabte 12 d’octubre a la jornada de formació i d’inici del curs convocada per la Delegació de Catequesi i presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i pel Vicari Episcopal i Delegat de Catequesi, Mn. Antoni Elvira. Després de la pregària inicial, l’Arquebisbe adreçà unes paraules de benvinguda als catequistes i féu un breu repàs dels esdeveniments eclesials previstos per al curs 20192020 i de la situació política que estem vivint.

Mn. Àguila va subratllar que ser catequista és una crida del Senyor, ja que Déu crida tota persona de diverses maneres, ja sigui a través de mediacions humanes, circumstàncies personals o esdeveniments. Cal saber discernir la veu del Senyor i ajudar a desvetllar-la en els nens, adolescents i joves; i requereix del catequista que visqui amb fidelitat la Paraula de Déu i que sigui assidu a la pregària i a participar en les celebracions litúrgiques de l’Església, i es prengui seriosament i responsablement el compromís cristià en el món.

que l’Església viu, celebra i creu, ja que no parla en nom propi sinó que porta el missatge que ha rebut de la comunitat cristiana i que el vol transmetre als joves. Per tant, el catequista ha de ser un membre actiu i responsable a la Parròquia, plenament integrat en ella. Mn. Àguila va insistir que cal que el catequista s’alimenti de l’Eucaristia i del sagrament de la reconciliació, perquè només així podrà ser creïble el seu testimoni. Cal una coherència de vida segons el criteri de l’Evangeli i els ensenyaments de l’Església, a més d’un gran sentit de comunió per treballar conjuntament amb els altres catequistes.

Cal que el catequista s’alimenti de l’Eucaristia i del sagrament de la reconciliació, perquè només així podrà ser creïble el seu testimoni, segons explicà Mn. Àguila També va voler destacar que el catequista és un company en el camí Un bon nombre de catequistes assistí a la jornada de formació. A la taula, d’esquerra a dreta, Mn. Elvira, Mons. Vives i Mn. Àguila. de la fe que ha d’ajudar a desvetllar-la en els inTot seguit donà la paraula a Mn. Els joves, adolescents i infants, fants, a més d’encoratjar-los en els Joan Àguila i Chavero, Director del reclamen un catequista que visqui seus dubtes o preguntes, i ha de Secretariat Interdiocesà de Cateque- allò que predica. Cal també que el tenir certes habilitats pedagògiques si de Catalunya i Balears (SIC) i Rector catequista se senti enviat per part i unes qualitats humanes com ara la de Valls (Arquebisbat de Tarragona), de l’Església ja que és un enviat per capacitat de comunicació, d’adaptaque pronuncià la ponència central de part de la comunitat cristiana. Això ció i formació constants per atendre la jornada, titulada “Ser catequista. implica que ha de conèixer, ensenyar les necessitats dels infants i joves, Una vocació per a la missió”. i testimoniar als catequitzants allò la capacitat de relació i escolta 10

Església d’Urgell


individualitzada a cada nen, i una certa capacitat de gestionar grups. Tot i que el fonamental és l’experiència personal en el creixement de la pròpia fe. Finalment, va resumir les sis dimensions fonamentals de la catequesi: afavorir el coneixement de la fe, l’educació litúrgica, la formació moral, ensenyar a pregar, incorporar a la comunitat cristiana i iniciar a la missió. Tanmateix, la catequesi és una responsabilitat de tota la comunitat cristiana, tal com ho recorda el Directori General per a la Catequesi en el seu número 220.

Mons. Vives va destacar com els catequistes han tingut en la història, i tenen en l’actualitat, un paper fonamental per tal de traspassar la fe a les noves generacions Després de la ponència de Mn. Àguila, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia a l’església del Seminari diocesà, dins la qual els catequistes van renovar el seu compromís i l’Arquebisbe els va

Després de la ponència de Mn. Àguila, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia a l’església del Seminari.

renovar la missió i els va impartir la benedicció perquè poguessin exercir bé el seu ministeri catequètic i la seva missió d’evangelitzar els nens i les famílies. A l’homilia va destacar com gràcies a la missió i a la catequesi de tantes i tantes persones, com Sant Pere Claver, la fe havia pogut arribar

Al vestíbul del Seminari s’instal·là una parada amb llibres i materials pedagògics per als catequistes.

a molts llocs de la comunitat Iberoamericana, i com els catequistes han tingut en la història, i tenen en l’actualitat, un paper fonamental per tal de traspassar la fe a les noves generacions. Va posar sota la protecció de la Mare de Déu del Pilar la convivència entre tots els ciutadans en aquest moment difícil de relacions entre Catalunya i Espanya, i va demanar als cristians ajudar amb la pregària i la caritat a la comunió, la reconciliació i la pau entre germans. Finalment, glossant l’Evangeli proclamat, va destacar que qui té una bona nova no se la pot guardar per a ell mateix, sinó que sent la necessitat imperiosa de transmetre-la als altres, i va demanar als catequistes que intentin sembrar la fe en el cor dels infants, adolescents i joves sense preocupar-se per recollir el fruit aviat i confiant en l’acció poderosa de Déu. Al final de l’Eucaristia, Mons. Vives els va lliurar personalment “l’agenda del catequista”. Un dinar de germanor compartit a la residència de la Sagrada Família d’Urgell clogué la joiosa jornada. Església d’Urgell

11


Jornades de Pastoral de la Salut a Madrid

D

el 16 al 18 de setembre van tenir lloc a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) a Madrid les Jornades de Pastoral de la Salut que organitza Comissió Episcopal de Pastoral de la CEE a través del Departament de Pastoral de la Salut. Enguany el tema fou “Acompanyar en la solitud” i l’objectiu de les jornades era prendre consciència d’aquesta nova “malaltia” de la solitud, conèixer millor aquesta realitat, analitzar les causes de les diferents formes de soledat, i compartir experiències sobre l’acompanyament a les persones que se senten soles. De la Diòcesi d’Urgell hi va participar la Delegada diocesana de Pastoral de la Salut, Gna. Visitación Lorenzo, SFU. Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona i Delegat Episcopal de la Pastoral de la Salut de la CEE, va obrir les jornades compartint amb els assistents la reflexió que “l’experiència de la solitud no minva, sinó que va sumant en la societat i cultura dels mitjans de comunicació digital. Ens cal descobrir causes i conseqüències de la solitud que pateixen no tan sols les persones grans, sinó ja a partir de la infantesa, i tenir en compte les nostres pròpies experiències de solitud al llarg de la nostra vida”. A continuació, va ser el torn del professor José Ángel Ceballos Amandi, Coordinador de les Ètiques Professionals de la Universitat de Comillas, que pronuncià la conferència “Perspectiva antropològica de la solitud”. Segons Ceballos, podem afirmar que la solitud no és un defecte antropològic. La condició humana té com element constitutiu la solitud; tanmateix, el problema s’esdevé quan la solitud es converteix en desemparament, en abandonament. La darrera conferència del dia, “Solitud 3.0”, anà a càrrec de Rosa María Pinto Lobo, Catedràtica de Teoria de 12

Església d’Urgell

Foto de grup dels participants a les Jornades de Pastoral de la Salut.

la Comunicació a la Universitat Pontifícia de Salamanca. El títol de la seva intervenció té a veure amb la web 3.0, una web semàntica, va explicar, on les relacions interpersonals són cara a cara, no virtuals. Va versar sobre “la sociologia, tipologia, proximitat i característiques dels grups social que pateixen la soledat i dels grups més vulnerables”. Es referí també a les dificultats en passar de la vida rural a la vida urbana, i a com els canvis influeixen molt negativament en les relacions que porten a la solitud. El dimarts 17 de setembre, la sessió de treball començà amb la ponència de Pilar Castro, cooperant de les Càritas diocesanes de Bilbao en programes de relacions humanes i socials, que abordà el tema de “La solitud en les persones grans”, amb tots els components que hi conflueixen en aquesta situació, com ara la influència de l’entorn en la vida de cada individu, l’afecte, l’acolliment, l'acceptació... Explicà així mateix la diferència entre sentir-se sol i estar sol. Sentir-se sol és sempre negatiu i dolorós; en canvi, estar sol ens parla d’una solitud profunda, positiva, enriquidora, que pot ser antropològica i teològica, depenent de la manera com viu cada persona. A continuació intervingueren el Dr. Pablo Morales Álvarez, Coordinador

de Pastoral a l’Hospital Beata María Ana de Madrid, que parlà sobre “La solitud en la malaltia”, i la Dra. Marta López Fernández-Escandón, del departament de psicologia clínica del Centro San Juan de Dios de Ciempozuelos, que tractà sobre “La solitud en les malalties mentals”. Van destacar que estem cridats a acompanyar des de la mirada amorosa i l’escalf humà; acompanyar l’altre amb tot el que som i tot el que tenim, intentant connectar amb els seus desitjos; i explicaren que no totes les solituds tenen la mateixa qualitat. La darrera jornada, el 18 de setembre, va ser el torn de Fernando Miguel Vidal Fernández, professor agregat de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Pontifícia de Comillas, col·laborador en programes de família i Pastoral de la Salut i coneixedor de les noves iniciatives adoptades als Estats Units, com a especialistes i pioners en els temes relacionats amb la solitud. Impartí dues conferències precisament sobre les ”Noves formes de solitud”, en les quals exposà les diferents situacions de solitud que està generant la nostra societat, i perquè, amb tota raó, és considerada com l’epidèmia del segle XXI. Visitación Lorenzo, SFU, Delegada diocesana de Pastoral de la Salut


Trobada diocesana de Vida Creixent a Agramunt

L

a ciutat d’Agramunt va acollir el 8 d’octubre la catorzena trobada diocesana anual de Vida Creixent, amb la participació d’unes 150 persones en representació dels més de quinze grups del Moviment presents arreu del Bisbat d’Urgell. La trobada fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i la Presidenta del Moviment, Maria Carme Ribes. Els acompanyaren en la salutació inicial a la sala d’actes parroquial el Consiliari i el Viceconsiliari, Mn. Manuel

munt els participants a la trobada; i Mons. Joan-Enric Vives, tot glossant el temari de reflexió per al curs que comença, va destacar en les seves paraules d’acollida com els integrants del Moviment Vida Creixent tenen un paper fonamental en la transmissió de la fe a les generacions més joves, demostrant que la vellesa és un bon moment per a

quen en el temple parroquial dues portalades romàniques, obertes respectivament al mur septentrional i al de ponent. Aquesta darrera és un dels millors exemples de l’anomenada escola de Lleida, per la riquesa de la seva decoració. Un dels elements més significatius és el grup esculpit en alt relleu, situat a les dovelles centrals de la porta-

Mons. Vives animà els integrants del Moviment Vida Creixent a perseverar en la seva fe i en el testimoniatge i apostolat, especialment en la pròpia família i ambient Pal i Mn. Josep M. Aresté, així com el Rector de la Parròquia, Mn. Jaume Mayoral, i la Regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Agramunt, Sílvia Fernàndez. També s’hi feren presents els Presidents Una fotografia de grup de tots els assistents i el posterior dinar de germanor van cloure la trobada. de Vida Creixent dels Bisbats de Solsona i de Tarragona, Vicenç viure la fe i anunciar-la a la família lada, el qual representa la Mare de Quinquilla i Josep M. Ferran. i als més propers. Déu amb l’Infant, flanquejada a l’esLa Presidenta diocesana va donar Després de l’acollida inicial, els querra per l’Anunciació i a la dreta la benvinguda als participants i va participants es repartiren en dos per l’Adoració dels Mags. També és agrair l’esforç de la presència en grups. El primer, visità l’església de especialment reeixida la capella dels una jornada d’amistat i aprofundi- la Mare de Déu Assumpta d’Agra- Socors, on hi ha la imatge de fusta ment en les arrels del Moviment. munt guiat per Mn. Josep Uriel Ál- policromada de la Mare de Déu dels Tot seguit, Mn. Jaume Mayoral va varez, actualment Rector d’Alp, però Socors, molt estimada i venerada a expressar la seva satisfacció per que durant sis anys va ser Rector Agramunt. poder acollir a la Parròquia d’Agra- de la Parròquia d’Agramunt. DestaEl segon grup visità l’Espai GuiEsglésia d’Urgell

13


novart, un centre artístic amb una trajectòria que ve marcada principalment per la voluntat del pintor i escultor Josep Guinovart i Bertran de bastir un espai per a la creació i la promoció de l’art contemporani i, alhora, disposar d’un espai per a l’exposició permanent de les seves obres inspirades en l’entorn, el paisatge i la gent d’Agramunt, localitat natal de la seva mare. L’obra de Josep Guinovart a Agramunt s’inspira en la seva estada a la població els anys 1937 i 1938, en plena Guerra Civil, quan ell tenia nou anys. El primer bombardeig d’Agramunt, el 5 d’abril de 1938, va determinar la fugida de la família al camp, on la família va viure en una cabana. Això el va dur a mantenir una relació directa amb la natura, les eines del camp i els animals. A les galeries laterals del centre artístic es mostren, de manera rotatòria, obres de la col·lecció de la Fundació Privada Espai Guinovart. El 2015 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura. L’acte central de la Jornada fou la celebració de l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per un bon grup de preveres que acompanyen els grups de Vida Creixent de les respectives Parròquies.

14

Església d’Urgell

Durant el matí, els assistents es van dividir en dos grups, un dels quals va visitar l’església de la Mare de Déu Assumpta d’Agramunt guiat per Mn. Josep Uriel Álvarez, i l’altre va visitar l’Espai Guinovart (a sota).

A l’homilia, l’Arquebisbe glossà les lectures proclamades en aquell dia. La primera lectura del llibre de Jonàs (Jn 3,1-10) destacava com Nínive, la gran ciutat, era perdonada malgrat Déu havia amenaçat de destruir-la, i com això, en un primer moment, no va agradar a Jonàs. Ens cal confiar en la misericòrdia de Déu, ja que “per a Déu res no és impossible” i pot convertir fins i tot 0les persones més dures de cor. Per això, Mons. Vives

animà els integrants del Moviment Vida Creixent a perseverar en la seva fe i en el testimoniatge i apostolat, especialment en la pròpia família i ambient, ja que mai no sabem el fruit amagat del nostre testimoni. També glossà l’Evangeli proclamant en aquell dia (Lc 10,38-42), on Jesús lloa l’actitud de Maria “que ha escollit la part millor i no li serà pas presa”. L’Arquebisbe animà els membres del moviment diocesà a viure la seva espiritualitat amb intensitat i nodrir-se de la Paraula de Déu i de la compartició de l’amistat en la vellesa però també a ser diligents i actius en l’acció d’anunciar l’Evangeli i de proposar-lo als altres sense vergonya, a ser agosarats en la proposta de la fe, ja que, com va dir Sant Joan Pau II, “la fe no s’imposa, es proposa”, però cal tenir coratge per proposar-la als altres. Els fidels de les diferents Parròquies on és present el Moviment van fer les pregàries que havien preparat prèviament i al final de la celebració es cantà l’himne Vida Creixent. Una fotografia de família i un dinar de germanor van cloure la joiosa trobada.


Celebració a Montserrat del 60è aniversari de Mans Unides

E

l dissabte 5 d’octubre va tenir lloc la trobada interdiocesana de Mans Unides a Montserrat per celebrar el 60è aniversari de l’associació pública de fidels i alhora donar gràcies per tota la feina feta. La Delegació d’Urgell s’hi va fer present, encapçalada per Mons. JoanEnric Vives, per la Presidenta Delegada, Teresa Cabanas; i pel consiliari diocesà, Mn. Lluís Eduard Salinas. La jornada va començar amb la benvinguda i l'actuació de l’Esbart Rocasagna de Gelida. Tot seguit, la religiosa benedictina Gna. María Dolores Martín pronuncià una conferència sobre la tasca de Mans Unides, la solidaritat amb els que pateixen situacions de fam i subdesenvolupament, i la promoció de la dona. L’acte central de la jornada fou l’Eucaristia d’acció de gràcies a la Basílica de Montserrat, presidida per Mons. Agustí Cortés, Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, i concelebrada per Mons. Vives, Mons. Vadell i l’Abat Josep Maria Solé, a la qual van assistir molts fidels i membres voluntaris de Mans Unides de les Diòcesis amb seu a Catalunya. El Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, s’hi va poder incorporar més tard. El Bisbe Agustí recordà els inicis de Mans Unides, quan les dones d’Acció Catòlica, mirant el món com Jesucrist, van capgirar la forma d’actuar i van començar a lluitar contra la fam al món. Però, donat que continua havent-hi moltes necessitats, va animar tothom a actualitzar aquesta mirada per seguir treballant per erradicar la fam. Davant els 60 anys d’història de Mans Unides, Mons. Cortés va proposar fer una doble mirada: cap al passat i cap al futur. Cap al passat, per donar gràcies perquè durant 60 anys ha mantingut

L’acte central de l’aniversari fou l’Eucaristia d’acció de gràcies a la Basílica, i posteriorment hi hagué un dinar festiu que va servir també per compartir i estrènyer llaços de germanor entre els voluntaris de les Delegacions diocesanes de Mans Unides.

la flama de la fe, perquè ha treballat en favor dels pobres, i perquè ha creat vincles d’amor i unitat amb les persones que afavoreix. I cap al futur, amb penediment, perquè encara hi ha diferències entre el que Déu vol i la realitat, perquè la nostra manera de viure és la responsable de les desigualtats al món. Així mateix, va recordar que els milers de voluntaris i membres de Mans Unides no són activistes, sinó persones compromeses amb l’amor de Déu que continua donant esperança a aquells que no la tenen. Després de la celebració tingué lloc el dinar festiu, dins el qual l’Abat de Montserrat, el Secretari general de Mans Unides i la Directora de Programes dels Serveis Centrals a Madrid

adreçaren uns breus parlaments als voluntaris i col·laboradors de l’entitat. En ser poques les ocasions en què es poden reunir els voluntaris de Mans Unides i trobar-se amb persones que, d’una forma o altra, estan vinculades a l’entitat, la celebració del 60è aniversari va ser una reunió plena de joia en la qual els assistents es van poder retrobar, conèixer millor, i compartir i estrènyer llaços de germanor. Fou una ocasió magnífica per trobar-se a Montserrat, als peus de la Mare de Déu, i oferir-li la feina de tants anys, demanar-li ajuda, protecció i que continuï donant ànims per treballar en favor dels nostres germans més necessitats i a favor de la solidaritat i la justícia. Església d’Urgell

15


El Poble i l’Església, germans o germanastres?

E

m permeto una traducció lliure del tema de la Trobada de Santuaris d’Espanya a El Cerro de los Ángeles (Getafe, Madrid), que resava “Piedad popular y día del Señor, ¿cercanos y distantes?”. Meritxell hi ha estat fidel un any més. Montserrat, Lluçà d’Osona, Sagrada Família de Barcelona han estat la presència catalana que completava la llista dels quaranta-vuit Santuaris del mapa d’Espanya: Torreciudad, Basconcillos de la Vega, Burgos, Jerez de la Frontera, Zamora, Saragossa, Santiago, Rocío... fins

a les cinc denes d’un Rosari. “Església i missió” és el fil conductor de la Trobada. Amb aquest advertiment centrà el treball Mons. Santiago Gómez, Bisbe Responsable del Departament de Rectors de Santuaris i Delegats de Pelegrinatges, Pietat Popular y Germandats. D. Eugenio Abad, Director del Departament, completà les paraules de benvinguda: “no parlem altre llenguatge que el de l’amor”. Vivim en una societat immersa en una carrera d’egos. Tots els assistents participem amb l’anhel de

Els participants a la Trobada de Santuaris d’Espanya, davant el monument al Sagrat Cor erigit a El Cerro de los Ángeles.

16

Església d’Urgell

conjugar el verb estimar en totes les seves persones i en tots els temps. La cooperació de talaies privilegiades que és cada un dels Santuaris, edificades arreu de la pell ibèrica és l’eina utilitzada per complir amb la missió confiada: fer visible la pau, punt en comú de tots els pobles i de totes les religions. La pau no sols de no fer la guerra. La pau amb un mateix. La pau amb els pobles creant relacions humanes no violentes i espais de diàleg i germanor. Per trobar la resposta a l’interrogant posat sobre la taula de la resi-


dència de La Asunción i d’El Cerro de los Ángeles, on acullen els dies 23, 24 i 25 de setembre i comptem amb el mestratge d’un sociòleg, d’un teòleg i de dos pastoralistes. L’anàlisi del sociòleg Joan Maria González, sociòleg, constata el descens en picat de la pràctica religiosa (no cal anar a missa per ser cristià, diuen avui); l’allunyament dels joves de la religió i la seva ignorància en cultura religiosa; el canvi d’ús del temps lliure; l’individualisme que s’ha accentuat... Així com l’opacitat del missatge de l’Església i el fet que l’Església no percep el que neix avui al món. González encoratjà a viure un lideratge compartit per Bisbes, sacerdots i laics; motivar en els joves les ganes d’aprendre, de trobar el camí; que el domini de l’Església sigui l’excel·lència; oferir el missatge valuós que tenim amb el millor màrqueting; mostrar que Déu és útil; trobar un nou llenguatge. L’anàlisi del teòleg Francisco Jesús Martin, Rector del Santuari del Rocío, exposà l’anàlisi teològica i litúrgica: treballem per donar al diumenge la seva ànima i per donar a l’ànima el seu diumenge. El diumenge celebrem el dia de la Creació. Com Sant Francesc, omplim-nos de la bellesa de la natura; celebrem el dia de la Resurrecció i de la Pentecosta, omplim-nos de la litúrgia. Tinguem molta cura de l’homilia. Hauria de ser tan real que s’hauria de poder dibuixar (aquí vaig pensar en la Pilarín Bayés; que quan parla, dibuixa); celebrem el dia de l’assemblea, sentim-nos poble, comunitat; celebrem el dia de l’home i de la dona, regalem-nos el descans, la solidaritat, la festa. L’anàlisi pastoralista Mossèn José, del Santuari rural de la Vega, ens confia: som Santuari rural en un món global. Allò que interessa de veritat és ser resposta a

Mons. Santiago Gómez (dreta), Bisbe Responsable del Departament de Rectors de Santuaris i Delegats de Pelegrinatges, Pietat Popular y Germandats; i D. Eugenio Abad, Director del Departament, durant la seva intervenció a la Trobada de Santuaris.

la Paraula de Déu, avui. Aconseguim que la vida nova en comunitat sigui viva, perquè el poder de Déu és actiu en nosaltres. Mossèn Álvaro, del Santuari urbà de Nostra Senyora dels Desemparats de València, resumeix la comunicació en una paraula: “somriure”. Acollim amb un somriure perquè som el rostre de l’Església per als creients i per als allunyats; respectem la diversitat (fidels devots, turistes, agnòstics); informem; treballem les xarxes socials; difonguem la devoció amb la botiga de records i fem-ne una font d’ingressos per als desemparats. Una de les preguntes dels treballs de grup fou: com fem present el Santuari en la vida de les persones tots els dies de l’any? L’aportació del Santuari de Meritxell que comparteixo amb els companys de la Trobada a El Cerro de los Ángeles és: 1.- El Santuari es fa present amb el

sacerdot en actitud d’escolta. Diu el Papa Francesc: “no hi ha pena més gran que visitar un Santuari i no trobar ningú amb qui parlar”. 2.- Amb la publicació de llibrets, fulls parroquials i estampes, de manera que el turista esdevingui també un xic pelegrí. 3.- Amb l’obra social que, per ADN, és d’actualitat tots els dies de l’any. La persona que ofrena un llantió és conscient que ajuda un nen, una nena, un jove a créixer en valors a través de l’obra educativa, lúdica i social del lleure. Dono gràcies a la meva Confident per l’enriquiment que m’ha aportat la Trobada i li faig present l’anhel de Mons. Santiago Gómez: “que la nostra pastoral no sigui sols de manteniment, que sigui creativa davant una societat en permanent canvi”. Mossèn Ramon Rosell, Delegat diocesà de Santuaris, Pelegrinatges i Turisme Església d’Urgell

17


Trobada de centres d’esplai de la FEMN a Bellvís

D

issabte 5 d’octubre, la localitat de Bellvís va acollir la trobada de centres d’esplai de la Fundació d’Esplais de Santa Maria de Núria (FEMN), que cada dos anys s’encarrega d’organitzar un dels membres de l’entitat. Aquest any el paper d’amfitrió va recaure en l’esplai Xino Xano, que organitzà la trobada amb la collaboració dels esplais Sió i Guissona i el suport dels membres del patronat, l’equip de la fe i la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Bellvís. A més dels organitzadors, van participar en totes les activitats programades els esplais Gaspar de Portolà, Santa Maria i l’Albada, de la Parròquia de Balaguer; La Freixa, de la Parròquia de Penelles; AINA, de la Parròquia de Canillo; i els grups TXt del Bisbat. El fil conductor de la jornada va ser la festa popular de Bellvís “Els Firals”, que alhora va servir de guió als nens i als monitors per fer una divertida gimcana pel poble. A migdia va tenir lloc a l’església parroquial una celebració eucarística presidida pel Consiliari general de la Fundació, Mn. Joan Pau Esteban, acompanyat per Mn. Josep Maria Aresté, Rector de Bellvís, Mn. Ramon Balagué, Consiliari dels esplais Xino-Xano i Sió, i Mn. Jaume Mayoral, Consiliari de Demarcació de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. La celebració va ser acompanyada en els cants per un grup musical de la FEMN i preparada pel grup de la Fe-FEMN. També es va fer present el President de la Fundació, Eloi Villalta, i altres membres de l’entitat, que van agrair la tasca que es fa als esplais i que de vegades es poc reconeguda per 18

Església d’Urgell

El Consiliari general de la FEMN presidí l’Eucaristia a l’església parroquial de Bellvís.

la nostra societat; una tasca que agermana infants, monitors i famílies. Mn. Esteban va destacar a l’homilia la importància de sentir-se capaços de transformar el món, de

cuidar-lo i estimar-lo. Així mateix, a la celebració es va subratllar la importància dels esplais al llarg de la seva història, a través de la seva música, els seus símbols i, sobretot, per fer, des de sempre, del temps de


A més de participar a la celebració eucarística, els infants i monitors van tenir temps per saltar i cantar, recórrer els carrers de Bellvís tot fent una gimcana, ballar amb els gegants de la població i escoltar rondalles.

lleure un espai de formació i d’educació integral i, per tant, espiritual. Acabada la celebració, i abans de cantar tots junts l’himne de la Mare de Déu de l’Alegria, Mn. Balagué va explicar la història popular de la Mare de Déu de les Sogues, Patrona de Bellvís. Tot seguit, a l’exterior de l’església es van interpretar diferents balls populars que tradicionalment es ballen per la festa d’Els Firals (la darrera setmana de juliol), i que van ser molt aplaudits pels nens i monitors dels esplais. Després, acompanyats pels gegants

de Bellvís i la Colla de Grallers, es va anar en cercavila fins al pavelló

La celebració va subratllar la importància dels esplais per fer del temps de lleure un espai de formació i d’educació integral poliesportiu per compartir el dinar i la gresca de la tarda. I després del dinar i abans de compartir el berenar ofert per l’Associació de Dones de Bellvís Pou d’Or, el grup d’animació

infantil Xip Xap va fer ballar i saltar i passar-s’ho molt bé a tots els que s’hi van aplegar a la trobada. Com deia el Pere, un nen de l’esplai La Freixa, va ser “un dia molt divertit, per fer amics, jugar i no estar al sofà de casa avorrit”. Sembla que l’objectiu de la trobada es va aconseguir amb escreix una vegada més. Amb l’esperança i la il·lusió de retrobar-nos d’aquí a dos anys, quan tots siguem una mica més grans, fent camí, compartirem noves experiències en la propera trobada dels centres d'esplai de la FEMN. Església d’Urgell

19


Caritat 2019

CĂ ritas


Pelegrinatge diocesà a Armènia

L

a partida des del Bisbat d’Urgell va ser el 18 de setembre, però no fou fins ben entrada la matinada de l’endemà que la trentena de persones que es van sumar al primer pelegrinatge diocesà a Armènia va arribar Erevan, la capital del país. Tot i la durada del viatge, els pelegrins van aprofitar la jornada per visitar diferents indrets de la ciutat, entre els quals dos monuments especialment significatius: Mair Hayastan i Tsitsernakaberd. Mair Hayastan (nom que es tradueix com “Mare Armènia”) és un

que vetlla pels seus fills. A Tsitsernakaberd (“Turó de les orenetes”) hi ha el memorial i el museu dedicat al genocidi armeni sota la dominació otomana. Els pelegrins d’Urgell van poder visitar detingudament l’exposició que recorda els tres moments històrics del genocidi armeni: el primer, els anys 18951898, va causar la mort de 300.000 persones; el segon moment és el del gran genocidi, entre els anys 1915 i 1918, amb un milió de morts i pobles sencers destruïts, terres confiscades i multitud de deportats; i, finalment, entre els anys 1922 i 1923 hi va haver

1

turc). Al centre, sempre encesa, la flama eterna. Un mur de cent metres conté el nom de les ciutat i pobles que van ser massacrats ara fa cent anys. Van pregar per les víctimes, feren una ofrena floral i deixaren una cinta amb la frase, escrita en català i en anglès, “L’Església Catòlica d’Andorra i Catalunya, en solidaritat amb el poble armeni”. A la tarda encara van tenir temps per visitar la nova Catedral armènia, dedicada a Sant Gregori l’Illuminador. Un edifici modern, bastit pel Patriarcat armeni i finançat pels fidels, on es guarda la relíquia del

Vista del monestir de Khor Virap, amb el cim nevat del mont Ararat al fons.

monument de l’època de la dominació soviètica, transformat ara en un homenatge a la nova Armènia com a república independent. El monument, de 54 metres d’alçada, consisteix en una torre quadrangular de pedra damunt la quals s’alça una escultura de bronze de 21 metres d’alt que representa una mare forta 1

una nova onada de repressió del poble armeni amb 200.000 morts més. Entre tots tres episodis, el genocidi va suposar en total 1.500.000 morts, la majoria dels quals ben documentats. El monument és de basalt, en forma d’estela, amb 12 lloses que representen les dotze províncies perdudes (actualment en territori

sant que Joan Pau II els va obsequiar en la seva visita al país. La segona jornada del pelegrinatge, el divendres 20 de setembre, començà amb la visita al Centre d’Art Cafesjian, anomenat així en record de Gerad L. Cafesjian, un mecenes dels Estats Units d’origen armeni que va donar al país la seva col·lecció

Text escrit a partir de les cròniques enviades per Mn. Ramon Sàrries, Arxiprest de les Valls d'Andorra, durant l'estada a terres armènies. Església d’Urgell

21


particular d’art contemporani. El museu forma part d’un conjunt arquitectònic de forma esglaonada i amb salts d’aigua, raó per la qual se l’anomena “Cascade”. Més tard van anar a l’Institut Mashtóts d’investigacions sobre els manuscrits antics, centre conegut també amb el nom de Matenadaran (“biblioteca”, en armeni). El seu fons compta amb més de 17.000 manuscrits i al voltant d’uns 300.000 documents, entre els quals el primer alfabet armeni, inventat l’any 405 pel monjo, teòleg i lingüista Mesrob Mashtóts. El mateix divendres també visitaren la Parròquia armenio-catòlica

A dalt, a l’esquerra, vista del monestir de Goshavank. A sota, Mn. Sàrries va presidir l’Eucaristia dominical per als pelegrins d’Urgell a la Parròquia armenio-catòlica d’Erevan. A la dreta, el monestir de Noravank (a dalt) i l’església dedicada a Santa Hripsime, la primera màrtir cristiana d’Armènia

d’Erevan, on celebraren l’Eucaristia. La Parròquia està a càrrec dels religiosos magitaristes; la porten dos pares i tenen un Seminari menor amb 16 nois de 13 a 18 anys, tots armenis, els quals, en complir els 18 anys, van a estudiar a un centre que tenen a Itàlia. El diumenge al matí es reuneixen les famílies catòliques i la trobada esdevé una festa. Van agrair molt la visita, que va servir per establir vincles de comunió amb Urgell. El dissabte 21 de setembre, els pelegrins d’Urgell van visitar dos monestirs. El primer, al llindar de la frontera amb Turquia i a la vista de la muntanya de l’Ararat, al cim de la qual s’aturà l’arca de Noè (Gn 8,4).

El monestir és conegut amb el nom de Khor Virap (“pou profund”), en referència a la tradició segons la qual Sant Gregori l’Il·luminador hauria passat 13 anys empresonat al fons d’un pou. Havent guarit Tiridates III d’Armènia de la seva malaltia, el rei i tot el país és van convertir al cristianisme. Era l’any 301 i fou el primer país convertit a la fe en Jesucrist. El monestir conserva una església dedicada a Sant Gregori, bastida sobre el pou del captiveri. La Basílica està dedicada a Santa Maria, i tota l’edificació està emmurallada i té un marcat aspecte de fortalesa. Al sud de Khor Virap, en un espectacular entorn natural, es troba


Al monument de Tsitsernakaberd, els pelegrins d’Urgell van visitar el museu en memòria del genocidi armeni (a sota), hi van fer una ofrena floral i deixaren una cinta amb la frase, escrita en català i en anglès, “L’Església Catòlica d’Andorra i Catalunya, en solidaritat amb el poble armeni”.

Noravank (“el nou monestir”). El seu origen es remunta al segle IX, i fins al segle XIX fou un important centre religiós. El conjunt monumental està presidit per la Basílica dedicada a Santa Maria i l’església dedicada a Sant Esteve. S’hi conserven diverses esteles funeràries en pedra, anomenades “khachkars”, i manté les muralles del segle XVII. De retorn a Erevan, va ser una bona ocasió

per reflexionar sobre les diverses aliances de Déu amb els homes que trobem a la Bíblia: la de Noè, després del diluvi, amb el signe extern de l’arc de Sant Martí; la d’Abraham, amb el signe visible de la circumcisió; la de Moisès, al Sinaí, amb el Decàleg; i la de Jesucrist, l’aliança nova i eterna, amb els signes eucarístics del pa i el vi. El diumenge 22 de setembre fou un dia de marcat sentit eclesial i

ecumènic. Els pelegrins van celebrar l’Eucaristia en una església ortodoxa armènia, acollits fraternalment pel sacerdot, i després, a Echmiadzin, visitaren el Patriarcat (el “Katolhikos”) on van participar en els ritus inicials de la seva celebració. La seva Catedral, Mayr Tachar (nom que significa “Jesús és manifesta”), datada en l’any 303, és la mes antiga del món. Està edificada al lloc on, Església d’Urgell

23


segons la tradició, Sant Gregori l’Il·luminador hauria tingut la visió de Jesús, que li va indicar que construís el temple en aquell precís indret. Van visitar també el museu del Patriarcat i l’església dedicada a Santa Hripsime, la primera màrtir cristiana d’Armènia, abans que el rei i el país és convertissin al cristianisme. És un temple de l’any 618 que es conserva íntegre i guarda les restes de la santa. A la tarda visitaren les ruïnes de l’antiga catedral de Zvartnots (“els àngels del cel”), de la qual en queda només l’estructura de la planta baixa, en forma de creu grega i la columnata. Es creu que l’edifici, datat al segle VII, hauria tingut tres nivells encara que potser hauria quedat inacabat i hauria estat Els pelegrins d’Urgell, davant l’Institut Mashtóts d’investigacions sobre els manuscrits antics. destruït per un terratrèmol o en alguna guerra. dins del llac s’hi troba el monestir segons la tradició, s’hi custodià Les dues jornades següents del de Sevanavank, un conjunt arqui- durant molt de temps la llança amb pelegrinatge, el dilluns 23 i el dimarts tectònic amb tres esglésies a les la qual el soldat Longinus traspassà 24 de setembre, el grup d’Urgell quals s’accedeix per una escala de el costat de Jesús a la creu. La llança tingué ocasió d’anar al monestir de 232 esglaons. I encara a la vora del es custodia actualment al museu del Goshavank, fundat l’any 1191 en una llac van visitar el poble de Noratus, Patriarcat. vall paradisíaca pel monjo Mkhitar conegut per les prop de 900 esteles Tingueren encara temps per a una Gosh, savi fabulista i eminent jurista, funeràries de pedra que hi ha al seu segona visita, en aquest cas al temple primer redactor del Codi Civil arme- cementiri. Els monòlits s’esculpien pagà de Garni, construït al segle I dC ni. Allí van tenir un cordial encontre en honor a persones notables de la per commemorar la victòria d’Aramb el monjo Tadheus, que els va comunitat i es posaven davant la mènia sobre les legions de Roma. El explicar que “no mirem tant amb els seva sepultura. Estan decorats amb sostre del temple descansa sobre ulls del cos les parets externes com la creu armènia en el centre, amb vint-i-quatre majestuoses columnes, la fe que molts cristians han trobat i una al·lusió al món dels vius en la coronades amb capitells jònics; i a viscut en aquests indrets”; i que “més part inferior i la representació de l’interior s’ hi troba el temple dedicat important que conèixer les diverses la Gloria en la part superior. Tot el al déu Mitra, segons es llegeix en grec esglésies cristianes és saber que cementiri forma un impressionant antic en una inscripció manada pel tots seguim Jesucrist”, i que “som entorn que mou qui el visita a una rei Tiridates I d’Armènia. pelegrins, per tant no ens quedem profunda reflexió. De tornada cap a terres catalanes, solament en veure els monuments, Els pelegrins aprofitaren el darrer el balanç que van fer els qui van sinó que deixem que el nostre cor dia de l’estada a Armènia, el 24 de participar al pelegrinatge va ser s’elevi a Déu amb la pregària”. I així setembre, per anar al monestir de molt positiu. En conjunt ha estat una va ser: van resar plegats una pregaria Gueghardavant, fundat al segle IV. aproximació a la història, la tradició, que es va cloure amb l’oració del El monestir es va excavar a la roca l’art i l’espiritualitat d’un poble llunyà Parenostre en armeni i en català. a un lloc on hi havia una font, per la geogràficament però amb profunds Dilluns també anaren al llac Sevan, qual cosa va ser conegut inicialment lligams religiosos amb nosaltres a situat a 1.900 metres d’alçada, amb amb el nom de “monestir de la font”. través de la fe en Jesucrist. A Ell, tot una superfície de 1.240 quilòmetres El nom actual, però, significa en ca- honor i tota gloria pels segles dels quadrats. En una petita península talà “monestir de la llança”, perquè, segles. Amén. 24

Església d’Urgell


Un llibre ret homenatge a l’obra i la memòria de Mn. Vives “Mossèn Albert Vives i Mir. El poeta, el músic i una persona amant del seu país” es presentà a la sala La Immaculada de La Seu d’Urgell

L’

objecte del present llibre és presentar i retre homenatge a una persona molt il·lustre de l’Alt Urgell, Mossèn Albert Vives i Mir, prevere del Bisbat d’Urgell. Volem que el llibre serveixi per a perpetuar-ne la seva memòria a les generacions futures, que ja no l’hauran conegut. La seva personalitat excel·lí en múltiples camps de la cultura: la llengua, la poesia, la música i la història de l’art, manifestant sempre el seu amor a la terra. No podíem incloure ni descriure en un mateix llibre tot l’ampli ventall de la seva vasta obra cultural. Però sí que en serà una bona mostra de la seva personalitat i obra cultural la present versió que us oferim: “El poeta, el músic i una persona amant del seu país”. I encara ni així, el llibre no pretén ser complet, només vol presentar-ne alguna mostra en els camps elegits. Concretament el llibre consta de tres parts. La primera part: La persona. És la presentació de la personalitat de Mossèn Albert Vives que en fa Josep Varela. Després d’una petita introducció reprodueix el text de l’entrevista que ell li va fer l’any 1987, i que va publicar l’any següent a Converses a Lleida (Editorial Virgili i Pagès, Lleida 1988, p. 93-112).

1

En aquesta llarga entrevista –vint pàgines- és el mateix Mossèn Vives, qui d’una manera senzilla i diàfana es presenta i ens revela la seva persona i activitats.

La segona part: El poeta. És l’edició dels poemes, continguts en dos àlbums (llibretes), que Mn. Vives composà en la seva joventut: essent seminarista i vicari de Balaguer. Mn. Manuel Pal s’ha ocupat de preparar

la seva edició. Hem completat també aquesta segona part del llibre afegint-hi dos diàlegs versificats: un Apostòlic i l’altre Catequístic, que Mossèn Vives va fer escenificar durant el temps de vicari de Balaguer. A més, hem afegit un ramell de poesies d’èpoques posteriors, catorze poemes. Aquest ramell de poemes afegits ens mostra l’excel·lent qualitat que Mn. Vives exhibeix en la confecció dels seus poemes, fets ja en la seva edat madura. Finalment, la tercera part: El músic. Ell va contribuir a realitzar un recull de la Cançó Popular a l’Alt Urgell. En efecte, el seu Manuscrit musical aplega 24 cançons. L’any 1977, Mn. Vives va publicar un article a Església d’Urgell1, on parla i valora aquest recull de la Cançó Popular de l’Alt Urgell i alhora explica quins són els orígens de la Cançó Popular en general, tot mostrant-ne alguns exemples, tal com apareix al propi cançoner de l’Alt Urgell. Més tard, l’any 1983, va editar i fins i tot va ampliar aquell primer recull, en fer un enregistrament en dues cassets, interpretades per Maria Dolors Masferrer, acompanyada amb el piano tocat pel mateix Mn. Vives. Les dues cassets afegeixen altres 29 cançons a aquelles que es trobaven al seu Manuscrit musical.

Veure Església d’Urgell, núm. 59, octubre 1977, pgs. 23-27. Església d’Urgell

25


I encara la Parròquia de Vielha li va demanar que harmonitzés i arrangés, per cantar a un cor a veus, unes cançons del Cançoner Popular Aranès. En total són 12 partitures més musicals. Tot aquest material ha estat editat en aquest llibre, amb les corresponents partitures musicals i la seva lletra. Aquesta part musical ha estat preparada per Joan Benavent. L’ha presentat amb unes adequades introduccions de cada secció, i ha fet la transcripció musical del Manuscrit i de les dues cassets. A més, ho ha completat amb els corresponents índexs i una abundant bibliografia sobre la Cançó Popular. En el pròleg, Mons. Joan-Enric Vives escriu: “no podem oblidar els grans mestres de la nostra vida. I certament que Mn Albert Vives és

un personatge que destaca en l’estela de bons sacerdots del nostre Bisbat d’Urgell, amants del país i de la cultura, en totes les seves branques, que deixaren petjada notable. Fou un Canonge de La Seu d’Urgell que s’inscriu en la llarga llista de Canonges que van influir en els seus temps i entre els seus contemporanis: des de Jaume Fiella, eximi jurista de la cort papal i President de la Generalitat de Catalunya, fins a Sant Josep de Calassanç, fundador de la primera escola pública d’Europa, i dels Escolapis, amb la seva dedicació als infants des del seu lema “pietat i lletres”; des de Pau Claris, gran defensor de la nació catalana, fins a l’esplèndid músic, el beneficiat Joan Brudieu; des de l’arxiver Pere Pujol, home molt

vinculat a Josep Puig i Cadafalch i a l’Institut d’Estudis Catalans, fins a Josep Moles i Torrents, Canonge penitencier i Rector del Seminari, que encapçala les lluminoses figures dels venerables sacerdots màrtirs del Bisbat durant la persecució religiosa de la Guerra Civil. Recordar en aquests moments Mn. Albert Vives i Mir, als inicis del segle XXI, quan escassegen els elogis al valor d’una vida sacerdotal totalment entregada i a la seva fecunditat pel que fa a la vida social de les ciutats i del país, ens admira per tot el que sabé viure i construir, partint de mitjans molt precaris, amb el potencial del seu treball i el valor que sabé imprimir a la seva dedicació sacerdotal i al seu compromís humil per la cultura i la pàtria catalanes”.

Mn. Albert Vives, recordat i estimat fill d’Oliana

A

lbert Vives i Mir nasqué a Oliana el 3 d’agost de 1907, fill de Salvador Vives i Segura, mestre d’Organyà, i d’Àngels Mir i Antigues. Mn. Escolà, organista d’Oliana, l’inicià als sis anys en els estudis musicals, formació que va continuar al Seminari diocesà d’Urgell amb Mn. Enric Marfany, aleshores organista de la Catedral. 1

26

Fou ordenat de prevere pel Bisbe d’Urgell Justí Guitart el 14 de juny de 1931, i aquell any fou nomenat vicari organista de Balaguer. Durant els anys 1936-1939 exercí d’organista a Cahors (França) i actuà d’organista i de mestre d’escola a Arceniaga (País Basc). Retornà a Balaguer com a vicari i organista la tardor de 1939. El setembre de 1944 fou nomenat professor del Seminari d’Urgell en les assignatures d’història, literatura i música, on practicà un llarg mestratge fins l’any 1971. Fou beneficiat de la Catedral des de 1959 i Canonge des de 1980. Des de 1968 dirigí la càtedra de llengua i cultura catalanes “Mn. Pere Pujol” a La Seu d’Urgell. Des de 1971 fou President del grup d’Òmnium Cultural de l’Alt Urgell, i durant molts anys impartí cursos de reciclatge en llengua i cultura catalanes per als mestres de l’Alt Urgell, Andorra i Cerdanya. L’any 1975 fou nomenat Director del Museu Diocesà d’Urgell, càrrec que exercí fins l’any 1990, i va confegir el catàleg de llurs peces, que publicà a Urgellia. Fou el corrector oficial de les publicacions del Bisbat, Urgellia i Església d’Urgell. Guardons rebuts per la Generalitat: en 1984, el Diploma de Reconeixement de Mèrits de la Generalitat de Catalunya, Direcció del Patrimoni Artístic; en 1985, el guardó de la Creu de Sant Jordi; i en 1988, la Medalla Francesc Macià. Morí el 6 de maig de 1992 a Igualada i fou enterrat a Oliana, la seva vila natal.1

Dades incloses a la glosa biogràfica de la solapa esquerra del llibre.

Església d’Urgell


A sota, d’esquerra a dreta, Mn. Pal, Mons. Vives, Mn. Marquès i Joan Benavent durant la presentació del llibre “Mossèn Albert Vives i Mir. El poeta, el músic i una persona amant del seu país” a La Seu d’Urgell. La presentació es va cloure amb una actuació del Cor Caterva (a la dreta).

La coordinació de tots els treballs de la confecció del llibre i de la edició ha estat a cura de Mn. Benigne Marquès, com Arxiver Diocesà d’Urgell. El llibre ha estat editat pel Bisbat d’Urgell i per Pagès editors, i es pot adquirir a les oficines del Bisbat al preu de 20€. Presentació del llibre a La Seu d’Urgell i a Oliana El vespre del 27 de setembre, la sala La Immaculada de La Seu d’Urgell acollí la presentació del llibre “Mossèn Albert Vives i Mir. El poeta, el músic i una persona amant del

seu país”. Davant el nombrós públic que omplí el recinte, intervingueren Mn. Benigne Marquès, Arxiver Diocesà i Capitular d’Urgell, com a coordinador de l’obra; Mn. Manuel Pal, responsable del capítol dedicat a l’obra poètica de Mn. Vives; i Joan Benavent, que s’ocupà de disposar tota la part musical i de lliurar-la a l’impremta. La presentació es va cloure amb una actuació del Cor Caterva de la Seu d’Urgell, que va interpretar una breu selecció de les cançons recollides en el llibre. Posteriorment, la tarda de l’11

d’octubre, el llibre es va presentar a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Oliana, la vila nadiua de Mossèn Albert, on el seu record és ben viu i molt estimat per tots els veïns. Intervingueren Mn. Benigne Marquès i Joan Benavent, i hi assistí un bon nombre de veïns, encapçalats per l’Alcaldessa, Carme Lostao, acompanyada dels Regidors del consistori Susana Fajula i Josep Coma, qui s’encarregà de presentar els ponents al públic assistent. Mn. Benigne Marquès, Arxiver Diocesà i Capitular d’Urgell Església d’Urgell

27


El raconet de la mística

La contemplació mística i Crist

L

a tradició cristiana, la teologia i la litúrgia, del tot d’acord amb el Nou Testament, proposen sempre Crist com el centre de l’oració: “En el nom de Crist... Per nostre Senyor Jesucrist”. Llavors, si l’oració contemplativa suposa la buidor més absoluta d’imatges i de raonaments, ¿com podem posar Crist en la nostra pregària, justament com a centre de la mateixa, si el Crist històric és inseparable de la seva imatge, de la seva paraula i del seu entorn? Els autors místics, amb tot, sense plantejar-se el problema, l’han resolt positivament. Sant Joan de la Creu, per exemple, quan es refereix a Jesús, ho fa quasi sempre amb el nom del Verb Diví. Sembla com si no s’interessés ni poc ni molt pel que ara anomenem el Crist històric, i com si tingués sempre davant el pensament del Crist ressuscitat del qual ens és impossible formular una imatge adequada. Un autor anglès fa un comentari al

passatge de Marta i Maria, de l’Evangeli de Sant Lluc, on escriu: “Maria no féu altra cosa que estar asseguda als seus peus. Restava tan embadalida escoltant-lo que no prestava atenció a què feia Marta... No se n’adonava tampoc de l'aspecte humà de nostre Senyor, de la bellesa del seu cos mortal o de la dolcesa de la seva veu o

Per la seva mort, Crist accedí a una nova dimensió per mitjà de la qual se’ns fa místicament present; ara d’una manera obscura i limitada, preludi de la plenitud que assolirem després de la mort conversació humana... Però s’oblidà de tot això i restava totalment absorta en l’altíssima saviesa de Déu oculta en l’obscuritat de la seva humanitat... S’assegué en perfecta calma amb l’amor joiós i secret del seu cor dis-

parat vers el núvol del no saber entre ella i el seu Déu... I fou vers aquest mateix núvol on Maria dirigí l’anhel ocult del seu cor amant”. El discurs dels místics, del què acabem de donar un tast, ens recorda el pensament de Teilhard de Chardin quan ens parla del Crist còsmic. Per la seva mort, Crist accedí a una nova dimensió per mitjà de la qual se’ns fa místicament present a nosaltres i a tot l’univers; ara d’una manera obscura i limitada, preludi de la plenitud que assolirem després de la mort. Ara, podem entendre una mica millor allò que Jesús digué als Apòstols: “convé que jo me’n vagi”. Perquè els deixebles aprenguessin a donar menys importància al fet històric del seu cos temporal i de la seva estança a la terra i entressin de ple al misteri Pasqual, cosa que fou més fàcil per a Pau a qui, només de lluny, havia arribat la notícia del ministeri terrenal de Jesús. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. 28

Església d’Urgell


Càtedra de Pensament Cristià

¿Millorar tecnològicament la condició humana?

L

a idea de millorar l’espècie humana mitjançant la implementació de les biotecnologies per constituir una nova espècie evolucionada, lluny de la naturalesa primitiva, troba cada cop més eco en la literatura i en la filosofia. Aquest moviment sosté que els éssers humans tenim la possibilitat de realitzar un salt evolutiu com a conseqüència del vertiginós desenvolupament de les biotecnologies. L’objectiu final, doncs, és que l’ésser humà pugui alliberar-se de la seva postració orgànica i de la seva endèmica precarietat per tal d’assolir una vida més plena, més llarga i de més qualitat en tots els sentits. Aquesta esperança s’alimenta des de la dècada dels vuitanta del segle passat a partir d’una sèrie d’innovacions tecnològiques que feien somiar un món nou i millor: el desenvolupament de les nanotecnologies per reconstruir radicalment els nostres cossos amb l’ajuda de nanorobots que nedarien

No es tracta d’emprar la tecnologia únicament per pal·liar dèficits, sinó d’implementar-la en el sistema nerviós per millorar les habilitats i les capacitats humanes. per la nostra sang per reparar errors en l’ADN o combatre elements patògens durant el creixement corporal, o les investigacions sobre criogènia com un mitjà de frenar la degradació biològica. Tot plegat infonia una gran esperança en un futur immediat. Els progressos en psicofàrmacs i medicaments per millorar el to muscular o esborrar selectivament alguns

El transhumanisme sosté que els éssers humans tenim la possibilitat de realitzar un salt evolutiu com a conseqüència del vertiginós desenvolupament de les biotecnologies.

records, juntament amb l’anàlisi genètica prenatal o preimplantatòria i un altre tipus de teràpies que podrien emprar-se per millorar la qualitat de vida o per curar malalties representen, per als transhumanistes, un conjunt d’arguments que nodreixen la seva utopia. No es tracta, doncs, d’emprar la tecnologia únicament per pal·liar dèficits, mancances o disfuncions de la naturalesa humana. L’objectiu és implementar-la en el cos, en l’estructura més íntima del sistema nerviós, per millorar les seves destreses, les seves habilitats i les seves capacitats; en definitiva, les potències inherents a la condició humana i, a més a més, crear-ne de noves que, fins a aquest moment, són alienes a l’espècie humana. En aquesta utopia es parteix de la confiança que els éssers humans tindrem l’oportunitat d’escollir el millor mode de conservació de la pròpia intel·ligència mitjançant un dispositiu bioorgànic o en un patró d’ones

conscients o en robots perdurables o en una gran plataforma informàtica global que pugui preservar aquests pensaments en una gran xarxa de coneixement. Els teòrics del transhumanisme vinculen aquest moviment cultural, social i tecnològic en línia de continuació del projecte il·lustrat, com a continuació de la Modernitat progressista i de l’humanisme laic. Representa, al seu criteri, una anella més en la cadena. En les arrels filosòfiques del transhumanisme s’hi troba el “Discurs de la dignitat de l’home” (1486) de Pico della Mirandola (1463-1494), el “Novum Organum” (1620) de Francis Bacon (1561-1626) i les obres dels il·lustrats francesos Nicolas de Condorcet (1743-1794) i Julien Offray de La Méttrie (1709-1751). Nick Bostrom (1973) assenyala, però, que el pilar fonamental del transhumanisme és a “L’origen de les espècies” (1859) de Charles Darwin. Pico della Mirandola defineix l’ésser Església d’Urgell

29


ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC.

SI JA “SMARTPHONE” INSTAL·LAT

TENIU UN I TENIU

EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES

humà com una entitat inacabada, en constant invenció, com un ésser no fixat, que no té un sostre fix, sinó que pot arribar a ser allò que es proposi. Es forja, es modela i es transforma a si mateix adoptant la forma de qualsevol ésser de la Creació. Aquí rau la seva grandesa i la seva excelsa dignitat en el conjunt de la Creació. En això rau, justament, la seva dignitat, allò que el fa radicalment distint dels altres éssers de la creació. El pensador renaixentista invoca el mite de Prometeu, en el qual l’ésser humà arriba tard al repartiment de dons i de virtuts i el seu destí acaba essent, justament, el de no tenir un lloc propi en la Creació, cap essència o qualitat que el defineixi. El mecanicisme de René Descartes (1596-1650) és, també, una altra font d’inspiració del transhumanisme1. La recepció de la filosofia cartesiana no deixa de ser polèmica, perquè el pare de la filosofia moderna defensa l’existència de l’ànima i, suposadament, demostra la mateixa existència de Déu en les “Meditacions metafísiques”, però els ideòlegs transhumanistes, sobretot de tradició francesa, veuen en el pensament de l’autor del “Discurs del mètode”, un dels inspiradors del seu moviment. Segons René Descartes, l’ésser humà és la resultant de la unió accidental entre la res cogitans (la cosa que pensa) i la res extensa (la cosa material) o, dit d’una altra manera, l’ànima i el cos. L’ànima, com explica René Descartes a les “Meditacions metafísiques”, és eterna i immortal, mentre que el cos és mortal i efímer. La descripció que elabora el pare de la filosofia moderna de la realitat corporal és purament mecànica. Aquest punt inspira el transhumanisme contemporani, ja que també veu en el cos humà un sistema mecànic, una mena d’artefacte molt complex fet de sistemes i d’engranatges que poden ser coneguts, explicats i, per

tant, també, modificats, ampliats i alterats com si es tractés d’un giny fet de peces associades. En una obra poc coneguda del pensador francès, l’“Òptica” (1634), René Descartes defensa el discurs del millorament humà sobre la base d’un model mecanicista del cos viu. Inscriu aquest projecte de millorament físic dins el marc de la medicina clàssica i dels seus fins explícitament morals. Una altra font d’inspiració que evoquen els transhumanistes és l’obra d’un altre filòsof francès, el Marquès de Condorcet, ferm defensor del progrés continuat de l’espècie humana. És el primer pensador que defensa l’ús de la medicina per eixamplar l’esperança de vida i no solament per guarir malalties i pal·liar dolors. Condorcet és un dels principals defensors de la idea moderna de progrés i expressa la seva confiança en la ciència per emancipar l’home de tots els seus mals. En el seu conegut llibre de filosofia de la història, “Esbós d’una història universal”, sosté el lligam entre el progrés cientific i tècnic i el progrés social de la humanitat, tesi que ha estat àmpliament discutida, i fins i tot refutada, en la segona meitat del segle XX. Segons el filòsof materialista francès Julien Offray de La Méttrie, una altra de les fonts d’inspiració del transhumanisme francòfon, l’ésser humà no és altra cosa que un animal, que una colla de ressorts que s’impulsen els uns amb els altres. En la seva coneguda obra “L’home màquina” (“L’homme machine”; 1778), l’ésser humà és concebut, literalment, com un autòmat. Aquesta tesi està en el substrat del transhumanisme, en el seu ADN. L’ésser humà es redueix a pura materialitat, a un sistema d’òrgans conjugats que li permet desenvolupar les funcions que fa. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG 30 Església d’Urgell

1 A. VACCARI: “Dissolving nature: how Descartes make us posthuman”, en Research in Philosophy and Technology 16/1 (2012) 138-186.


Jornades sobre les pintures romàniques de Santa Maria de Mur

E

l divendres 27 de setembre, a la sala d’actes del Palau Marc de Barcelona, i l’endemà a l’església de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà), van tenir lloc unes jornades tècniques per donar a conèixer la importància de les pintures romàniques de la Col·legiata de Mur en la història de l’art català. Aquests frescos van ser els primers del país en ser arrencats, venuts i exportats als Estats Units, i van ser el punt de partida de la campanya de salvament del romànic del Pirineu. L’obertura de les jornades al Palau Marc anà a càrrec de la Directora general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar, i de Mn. Josep M. Mauri, Vicari general del Bisbat d’Urgell. A continuació van intervenir la Dra. Milagros Guardia, de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona, que parlà “De com les esglésies van quedar desproveïdes de la seva epidermis”; i la Dra. Montserrat Pagès, historiadora de l’art i ex conservadora de l’Àrea d’Art Romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), amb la ponència “La venda de les pintures de Mur i la resposta de la Junta de Museus”, en la qual va proposar una lectura interpretativa de les pintures de l’església de Santa Maria de Mur amb l’objectiu de comprendre’n la iconografia i, a la vegada, situar estilísticament els frescos i explicar-ne les circumstàncies i peripècies que van viure al llarg de la història. Després d’una breu pausa fou el torn del conservador i restaurador Pere Rovira, coordinador de l’especialitat de pintura mural i escultura en pedra del Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya, del Departament de Cultura de la Genera-

litat, que presentà la ponència “La conservació de les pintures murals arrencades i recol·locades en el seu lloc d’origen”; i tot seguit intervingueren Paz Marquès, conservadora i restauradora de pintura mural de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del MNAC, i Núria Oriols, química del mateix departament, amb la ponència “Estat de conservació, intervencions i anàsegon dia de les jornades es va fer una visita guiada a l’església de Santa lisis de les pintures El Maria de Mur. murals arrencades i traspassades, conservades al Museu conservador restaurador de l’emNacional d’Art de Catalunya”. presa Arcovaleno Restauro SL, van La sessió de la tarda començà conduir una visita a l’església de Santa amb la ponència “Les pintures mu- Maria de Mur en la qual van explicar rals de Santa Coloma d’Andorra. la intervenció que es va fer sobre les Una aventura fantàstica”, a càrrec restes de pintura mural que encara de Berna Garrallà i Marta Planas, es conserven al seu lloc d’origen, i caps respectivament de l’Àrea de les principals característiques de la Béns Mobles i de l’Àrea de Museus i presentació actual de la còpia que Monuments del Ministeri de Cultura s’hi instal·là l’any 2008. Després de del Govern d’Andorra. Tot seguit, la dinar, va tenir lloc una visita guiada a Dra. Imma Lorés, del Departament l’església de Moror, on es conserven d’Història de l’Art i Història Social restes de pintura romànica original de la Universitat de Lleida, parlà d’estil molt proper a les de Mur. de “Les museografies de la pintura El conjunt d’activitats del programural romànica”; i clogué la primera ma “Mur, 1919-2019” està organitzat jornada la ponència d’Albert Sierra, per l’Ajuntament de Castell de Mur, responsable de noves tecnologies l’Institut per al Desenvolupament i la de l’Àrea de Programes Públics de Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAl’Agència Catalana del Patrimoni PA), el Bisbat d’Urgell, el Consell CoCultural, titulada “De la pintura ro- marcal del Pallars Jussà, l’associació mànica al 3D. Les noves tecnologies Pirineus.Watt, Peperepep Cultural en la difusió del patrimoni”. i Cal Soldat. L’activitat s’emmarca El segon dia de les jornades, el res- dins de l’Any del Turisme Cultural taurador Pere Rovira i Rudi Ranesi, 2019. Església d’Urgell

31


Dietari XX TROBADA DE CORALS DE CERDANYA AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE TALLÓ El diumenge 30 de setembre va tenir lloc la XX Trobada de Corals de Cerdanya al Santuari de la Mare de Déu de Talló, amb un notable èxit de participació i de públic. La trobada va reunir els aficionats al cant amb els grups que van prendre part, alguns dels quals hi participen des de la primera edició, i d’altres que s’hi han anat afegint des d’aleshores ençà: Capella de Santa Maria, Coral Flor de Neu, Coral Cerdanya Canta, Cor de Cambra Cerdanya Canta, Ensemble Vocal de Cerdagne, Les Camilleres, Petits Cantaires, Coral del Capcir, Carol en Musique, Eurídice, Cor Signum, Coral de l’Escola Municipal de Música Issi Fabra, A 4 Veus, A 4 Cors, Coral de la Casa Pairal d’Andorra la Vella, Cor ADIS, Conjunt Vocal i Consonant, i Coral de Bellver.

La Coral Signum va ser un dels grups que va participar a la XX Trobada de Corals de Cerdanya.

“continua el procés de refermament de les seves estructures internes i la seva projecció cap enfora”, segons afirmà el Rector, Dr. Armand Puig. L’acte fou presidit pel Cardenal Joan Josep Omella, Gran Canceller de l’AUSP, i hi van assistir els Bisbes de les Diòcesis catalanes. “Som una institució

eclesiàstica, però no clerical, sinó profundament eclesial, que té la tasca de formar intel·lectualment els futurs pastors del poble de Déu i altres agents i treballadors dels diversos camps pastorals”, explicà el Dr. Puig. l’Ateneu “és com un gran paraigua acadèmic que aixopluga fins a dotze realitats: tres

facultats, un centre afiliat i vuit instituts, amb un total de 2.500 alumnes”. El Dr. Albert Viciano, professor de la Facultat Antoni Gaudí, va impartir la lliçó inaugural del curs, titulada “El debat teològic en la crisi iconoclasta dels segles VIII i IX a l’Imperi Bizantí”, en la qual explicà que “una de les diferències entre la tradició cristiana oriental i occidental és la significació de les representacions en imatges d’allò sagrat: mentre que a les Esglésies orientals les icones es pinten representant la substància del sagrat, l’Església occidental entén les imatges com una figuració didàctica, votiva i de culte”. “Pel que fa a l’estil, a la tradició catòlica és lliure i adaptat a cada moment, mentre que a la tradició oriental la pintura sacra parteix d’uns paràmetres

INICI DEL CURS A L’ATENEU UNIVERSITARI SANT PACIÀ L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) va celebrar el 2 d’octubre a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona la sessió d’inici del nou curs 2019-2020. Després de quatre cursos acadèmics des que es va fundar, l’AUSP 32

Església d’Urgell

Mons. Planellas (quart per l’esquerra) participà per primer cop com a Vicegran Canceller en l’acte inaugural del nou curs a l’AUSP.


un sopar de germanor amb una acollida especial per al nou Arquebisbe metropolità i pels nous seminaristes que comencen el seu itinerari formatiu inicial. Les set Diòcesis de la província eclesiàstica Tarraconense que formen el SMI agrupen 28 seminaristes en aquest curs 2019-2020. Per Diòcesis, Tarragona en té 6; Urgell, 4; Girona, 4; Vic, 1; Lleida, 1; Solsona, 7; i Tortosa, 5.

VOLUNTÀRIES DE CÀRITAS BALAGUER VISITEN GRAPATS

Mons. Planelles presidí el rés de Vespres a l’acte inaugural del curs 2019-2020 al SMI.

fixos i pressuposa una preparació interior del pintor per tal que la transfiguració de la imatge sigui possible”. Així mateix, el Dr. Viciano va indicar esquemàticament els cinc moments de la crisi iconoclàstica amb una primera fase oposada a la prohibició i destrucció d’imatges. En segon lloc, amb un intent de solucionar la crisi convocant el Concili iconoclasta d’Hièria, la qual cosa no va funcionar. Seguidament, amb la victòria iconofílica del Concili ecumènic de Nicea II. En quart lloc, el renaixement iconoclasta sota l’emperador Lleó V l’Armeni. I, finalment, la cinquena època amb la victòria final del culte de les icones al Concili de Constantinoble. Des de llavors, la devoció i el culte de les icones han quedat inalterats a les Esglésies cristianes d’Orient. “A dia d’avui, el culte de les imatges de Crist ha d’enquadrar-se en altres parà-

metres culturals, orientat al servei dels pobres i a la dignificació de la condició humana”, conclogué el Dr. Viciano. De la seva banda, Mons. Omella, en cloure l’acte inaugural del curs explicà que “parlar de pastoral no és parlar d’un aspecte de la formació, sinó de quelcom que els engloba tots. [...] La totalitat dels aspectes de la formació queden inclosos en la imatge del Bon Pastor, ja que la caritat és l’aspecte fonamental de totes les virtuts. [...] Per ser missioners i apòstols, abans hem de ser deixebles. La missió d’aquests centres de formació és formar bons pastors que comuniquin la vida de Jesucrist a les nostres comunitats”.

de Tarragona, Mons. Joan Planellas, el 2 d’octubre va tenir lloc la festa d’inici del curs 2019-2020 a la seu del Seminari Major Interdiocesà (SMI), a Barcelona, amb la presència dels Bisbes i els Rectors dels set Seminaris integrats en l’Interdiocesà, i els alumnes. Mons. Planellas va demanar a tots que iniciessin el treball i l’acompanyament formatiu de creixement amb il·lusió i esperança, deixant-se guiar per l’Esperit que tot ho fecunda. Posteriorment van compartir

Un grup de voluntàries del centre Sant Domènec de Càritas Balaguer va visitar l’1 d’octubre les instal·lacions de recollida selectiva de roba i complements, les oficines centrals i les botigues del projecte Grapats a La Seu d’Urgell, així com el centre Sant Ot de Càritas d’Urgell, tot destacant la importància del projecte social i el perfil dels treballadors que en formen part. L’objectiu de la visita era conèixer les diferents línies de negoci del projecte:

INICI DEL CURS AL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ Amb unes solemnes Vespres presidides per l’Arquebisbe metropolità

Els grup de voluntàries de Balaguer, durant la visita a les instal·lacions de recollida selectiva de roba de Grapats. Església d’Urgell

33


REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE A BARCELONA

E

ls dies 2 i 3 d’octubre va tenir lloc a l’edifici del Seminari Conciliar de Barcelona la reunió núm. 232 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per Mons. Joan Planellas Barnosell, Arquebisbe metropolità de Tarragona i Primat. Hi han assistit tots els seus membres. El matí del dia 2, els Bisbes van participar en la inauguració del curs 2019-2020 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. El Bisbe Antoni Vadell, President del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), acompanyat de Mn. Joan Àguila i Mn. Albert Para, Director i Ecònom del SIC, respectivament, va presentar el treball que s’està fent en aquests moments de cara a revitalitzar la catequesi d’infants i joves a les nostres Diòcesis. Van informar també

34

Església d’Urgell

de les XII Jornades de Formació per a Catequistes, que se celebraran a Vic els dies 15, 16 i 17 de novembre i que tindran com a lema “La catequesi al cor de la comunitat”. Els Bisbes van rebre la visita del P. Enric Puig, Secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), que presentà un ampli informe de la situació actual de l’ensenyament a casa nostra, així com també els reptes que viu l’escola cristiana. També informà de les actuacions que es preveuen des de la FECC per al curs que acaba de començar. Mn. Pepe Rodado, Director del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya, i la Sra. Maria Martínez, Presidenta d’Acció Catòlica Obrera (ACO), van presentar als Bisbes les prioritats del curs

2019-20 en l’àmbit de la pastoral obrera, com ara l’aprofundiment sobre el tema del treball decent. Precisament, el 7 d’octubre se celebra la Jornada Mundial pel Treball Decent i les entitats de l’Església o d’inspiració cristiana s’hi afegeixen per denunciar la situació dramàtica a què es veuen abocades moltes persones que estan en risc de perdre el seu lloc de treball habitual. Així mateix, es va tenir en consideració la celebració del 25è aniversari de la publicació del document de la CEE “La pastoral obrera de tota l’Església”, que va marcar una data històrica plena d’esperança per a l’evangelització del món obrer. El proper gener s’escau el 25è aniversari de l’inici del Concili Provincial Tarraconense del 1995. Durant tot aquest proper

any es portaran a terme diverses iniciatives per commemorar la “joiosa experiència eclesial” que va significar el Concili Provincial. Estan previstos diversos actes a les Diòcesis, un acte acadèmic a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, la reedició comentada dels documents i resolucions, i la celebració eucarística a la Catedral de Tarragona la vigília de la Pentecosta. Els Bisbes van tractar també diverses qüestions relatives al Mes Missioner Extraordinari que acaba d’iniciar-se a tot el món, a la pastoral de les exèquies, i a la presència de l’Església en els mitjans de comunicació. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC) Barcelona, 3 d’octubre de 2019


recollida selectiva de roba i objectes, servei de bugaderia ecològica, lloguer de vaixelles, missatgeria sostenible i punt de recollida. Les voluntàries es van interessar especialment en el tractament dels residus tèxtils i com es reciclen posteriorment per a la venda a la botiga. Així mateix, van elogiar l’ús que es fa de les donacions dels ciutadans.

EUCARISTIA D’INICI DE CURS AL COL·LEGI MARE JANER D’ANDORRA LA VELLA El dimecres 2 d’octubre, els alumnes de primer i segon curs d’ESO del collegi Mare Janer d’Andorra la Vella, acompanyats pels professors i la Directora del centre, van participar a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria en l’Eucaristia d’inici del curs escolar, presidida per Mn. Pepe Chisvert, Rector i

Delegat diocesà d’Ensenyament. La celebració eucarística fou solemnitzada per la coral de l’escola, dirigida per la professora de música, i coordinada per l’equip de pastoral de l’escola. De la seva banda, Mn. Antoni Elvira, Vicari Episcopal de Pastoral i Rector d’Encamp, va presidir les celebracions de la Paraula de l’inici del curs escolar amb els alumnes de primària del col·legi, amb els quals va treballar el lema d’enguany del centre: “construïm i compartim la vida”.

INICI A CÀRITAS D’URGELL DE NOUS CURSOS DE CATALÀ I CASTELLÀ Càritas d’Urgell va iniciar el 30 de setembre al centre de Sant Ot de La Seu d’Urgell nous cursos de català i castellà, emmarcats dins el programa d’acompanyament de persones de l’en-

Càritas d’Urgell ha pogut posar en marxa enguany el doble de cursos que l’any passat.

titat. Aquest any, i gràcies a la incorporació de dos nous voluntaris, s’han pogut posar en marxa un total de quatre cursos, el doble que l’any anterior, amb una resposta molt positiva, tant per part dels alumnes com dels voluntaris. Els cursos del programa d’acompanyament grupal tenen uns horaris definits. Els alumnes poden cursar alfabetització en català, els dijous, on aprenen a escriure i a parlar en català; català inicial (dilluns i

Els alumnes de primer i segon curs d’ESO del col·legi Mare Janer d’Andorra la Vella van celebrar l’Eucaristia d’inici de curs a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria.

dimecres), on s’imparteix un nivell de català més avançat; alfabetització en castellà (dimarts), on es poden aprendre nocions bàsiques d’aquesta llengua; i castellà inicial (dimecres), amb un nivell més avançat. Les classes duren una hora i són molt dinàmiques per tal que els usuaris puguin ampliar els seus coneixements de cara a la integració social i laboral.

COMENCEN LES MISSES D’INFANTS I JOVES A SANT JULIÀ La Parròquia de Sant Julià de Lòria va celebrar el 5 d’octubre la primera missa jove i missa familiar d’aquest curs, que va aplegar un bon nombre d’infants i joves amb els seus pares i familiars en un clima distès i molt proper. Mn. Pepe Chisvert, que va presidir la celebració, els va animar a viure seguint la guia de l’Evangeli i a fer-se conscients d’altres realitats, com les que viuen els missioners en terres d’Amèrica i Àfrica, millorant les condicions de vida i de formació de molts Església d’Urgell

35


MISSA A GÓSOL EN SUFRAGI DE MN. RAMON ANGLERILL

E

l 6 d’octubre, dins la celebració dominical a la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Gósol, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir una Eucaristia en sufragi de l’ànima de Mn. Ramon Anglerill i Vilar, prevere incardinat a Solsona, Rector de Gósol, Tuixent i pobles veïns des de feia 48 anys, mort a Berga el dia 28 de setembre. Hi concelebraren el Vicari general, Mn. Josep M. Mauri, i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. Hi van assistir la família de Mn. Ramon Anglerill i una gran quantitat de fidels de Gósol i dels pobles veïns de Tuixent, Adraén, La Vansa i Fornols del Cadí, encapçalats per l’Alcalde de Gòsol, Lluís Campmajó. La celebració fou solemnitzada bellament pels cants de la coral parroquial de Gósol, Saldes i Tuixent. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà les lectures proclamades en aquell

36

Església d’Urgell

diumenge XXVII de durant l’any. Recordà la profecia d’Habacuc, que “el just viurà perquè ha cregut”. Ens cal tenir fe i esperança en el Senyor de la història, que venç amb la seva passió, mort i resurrecció tots els mals i ens dóna la salvació. I féu notar que, a la segona lectura, Sant Pau recorda a Timoteu que ha de procurar “revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans”, perquè el tresor del ministeri ordenat “és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en

nosaltres”. Aquest tresor del ministeri ordenat que té tot prevere per l’ordenació presbiteral va brillar intensament en la vida de servei abnegat i entregat pastoralment de Mn. Ramon Anglerill. Finalment, comentà el passatge de l’Evangeli on els apòstols demanen tenir més fe, una pregària que hem de fer nostra. Jesús diu que només ens caldria tenir “una fe menuda com un gra de mostassa”. Tot cristià és un home de fe, i especialment el prevere, ja que ha de donar testimoni amb les

seves obres i l’exercici de la caritat pastoral de la seva pròpia fe. L’Arquebisbe destacà com a Mn. Ramon Anglerill li esqueien les paraules que Jesús destaca a l’Evangeli d’aquest diumenge, que convé que ens creiem: “som servents sense cap mèrit, inútils: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”. Treballar en la vinya del Senyor, cooperar com a deixebles, però sempre amb humilitat, sense donar-nos importància ni esperar condecoracions. Hem d’estar contents de poder treballar amb Jesús i per a Jesús, i pel seu Cos que és l’Església, sempre al servei de tothom sense distincions. Mn. Ramon n’és bon exemple. L’entrega senzilla, constant i exemplar al poble acompanya la lluminositat del testimoniatge sacerdotal de Mn. Ramon, i n’hem de donar gràcies a Déu, tot esperant la seva intercessió per nosaltres. Al final de l’Eucaristia, l’Arquebisbe acompanyat de la família de Mn. Ramon i de molts fidels, es van traslladar al cementiri on reposen les seves despulles, al costat de les de Mn. Josep M. Ballarín, i allà va presidir una darrera pregària per l’etern repòs de la seva ànima, acompanyada dels cants de la coral parroquial, que li va dedicar els goigs a llaor de la Mare de Déu de Gósol.


Mn. Chisvert animà els infants a viure seguint la guia de l’Evangeli.

joves i infants. En acabar, i amb motiu de la celebració del Mes Missioner Extraordinari, els participants van rebre la revista missionera juvenil Gesto.

38a JORNADA DE DELEGATS DE FAMÍLIA I VIDA A MADRID El dissabte 5 d’octubre va tenir lloc a Madrid la 38a Jornada de Delegats diocesans de Pastoral per a la Família i la Vida, convocada per la Conferència Episcopal Espanyola sota el lema ”El matrimoni, escola i camí de santedat”, i presidida per Mons. Mario Iceta, Bisbe de Bilbao, que va celebrar l’Eucaristia inicial i va presentar la Jornada. Del Bisbat d’Urgell hi van participar els Delegats diocesans: Conxita Salvadó i el seu espòs, el diaca Mn. Josep Montoya. La primera ponència va anar a càrrec de Mn. Daniel Granada, que amb una visió teològica va anar desgranant l’Exhortació del Papa Francesc “Gaudete et exsultate” en les seves

referències als esposos, la família i el matrimoni. L’amor, el camí i la missió com a principi vital per a assolir la santedat en la família i com a família aixoplugats pel misteri de Déu, van ser els punts més rellevants. Sabedors de l’experiència del reconeixement del do de Déu a ser família, va animar a seguir l’actitud del caminant. Família activa i amb audàcia apostòlica i, com a contemplativa, penetrada de l’alegria i la pregària. En el diàleg es féu ressò que malgrat les estadís-

tiques indiquen un clar descens dels casaments beneïts pel sagrament del matrimoni (l’any 2000 eren el 77%, mentre que el 2018 eren el 23%) el percentatge dels divorcis i separacions són, en nombre, els mateixos que els qui es separen o divorcien feta la unió civil. Va constatar que aquest fet no ve donat per un tema de fe, sinó més aviat per un tema de preparació al sagrament i a la convivència i el compromís. També es va exposar el sentiment de no visibilitat, ja que els matrimonis ca-

sats amb el sagrament del matrimoni s’han de fer més visibles, i que la societat està demanant un canvi en l’actitud de l’Església perquè no veu bons referents. Mons. Iceta va parlar així mateix del nou model de joves d’avui dia, aquells que no volen tenir nuvi o núvia, la deconstrucció de l’ésser humà, la disminució dels fruits que dóna la iniciació cristiana: objectivament, rebem el sagrament; però subjectivament no hi ha encontre, experiència. Cal trobar l’antibiòtic de la iniciació, ja que el cultiu (la cultura) està infectat. Després de compartir el dinar i una sobretaula engrescadora i rica, es va resar el Rosari al jardí en comunitat. A continuació, el matrimoni de la delegació de Getafe va fer la seva exposició testimonial. Van reflexionar com a matrimoni, fent un discerniment basant-se en cinc preguntes que es formulen ells mateixos en preparar-se el temari: de què parlem quan diem matrimoni? Nosaltres mateixos, tenim clara la grandesa del matrimoni?

A la Jornada de Delegats diocesans de Pastoral per a la Família i la Vida es constatà que els matrimonis casats amb el sagrament del matrimoni s’han de fer més visibles. Església d’Urgell

37


Som plenament conscients en què ens converteix als esposos el sagrament del matrimoni? Cap a on ens dirigeix? Què se’ns demana? Finalment, es va dedicar una hora a l’exposició de les novetats d’algunes Diòcesis (València, Getafe, Barcelona), es van triar els lemes per a la jornada de les famílies de final d’any i per al dia de la vida, el mes de març, i fins i tot van sorgir diferents temes per al curs formatiu de l’estiu a Guadarrama. Mons. Iceta va acordar que miraria d’escollir un parell de les opcions parlades per ferne votació. Amb el rés de la Salve van concloure la Jornada.

CELEBRACIÓ A GUISSONA DELS 10 ANYS DE LA CANONITZACIÓ DEL P. FRANCESC COLL Els infants, joves i mestres de l’escola FEDAC de Guissona van celebrar l’11 d’octubre una Eucaristia per commemorar el 10è aniversari de la canonització del Pare Francesc Coll, que fou presidida pel Rector, Mn. Ramon Balagué, a l’església parroquial de Santa Maria. La Congregació ha volgut que totes les comunitats, escoles i grups de joves on les Germanes Dominiques de l’Anunciata, fundades pel P. Coll, estan presents arreu del món celebrin aquest esdeveniment com un gest de “família anunciatista” que els vol connectar més enllà de les fronteres de cada país. D’aquesta manera, l’escola de les Dominiques de l’Anunciata 38

Església d’Urgell

Mn. Balagué presidí l’Eucaristia en commemoració del 10e aniversari de la canonització del P. Coll.

a Guissona es va unir a totes les escoles que van celebrar una pregària o una Eucaristia, mitjançant l’al·legoria d’un rellotge a les agulles del qual es pot llegir “esperit de passió” i “esperit de fe”, com a símbol del que el P. Coll ens va ensenyar: oferir el nostre temps als infants, adolescents i joves de poblacions grans i petites; i acompanyar les famílies a fer costat a qui pateix i se sent sol. La celebració, com va glossar Mn. Balagué a l’homilia, va permetre a alumnes i professors donar gràcies al Senyor per la canonització del Pare Francesc Coll com el dia en què es va reconèixer, davant de tot el món, que va passar per la vida fent el bé i transformant la realitat del seu entorn. En concret, fundant escoles perquè les noies poguessin tenir una formació, i perquè les que se sentissin cridades a seguir Jesús de Natzaret d’una manera especial i senzilla poguessin fer-ho a la congregació de les Do-

miniques de l’Anunciata. Al llarg dels anys, tant Sant Francesc Coll com les germanes i educadors han compartit, i nosaltres vivim i compartim, el nostre temps per portar a terme la missió que se’ls ha encomanat: donar a conèixer Jesús de Natzaret i donar-ne testimoni.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR A LA SEU D’URGELL Mn. Ignasi Navarri, Vicari general i Rector de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell, va presidir el 12 d’octubre a la caserna de

la Guàrdia Civil de la ciutat la celebració eucarística amb motiu de la festa de la Mare de Déu del Pilar, Patrona del cos. Hi van assistir el Representant personal del Copríncep Episcopal, Mn. Josep M. Mauri, l’Ambaixador del Regne d’Espanya davant Andorra, Excm. Sr. Àngel Ros, i altres autoritats. D’altra banda, el Degà del Capítol Catedral, Mn. Xavier Parés, va presidir l’Eucaristia de la festa de la Mare de Déu del Pilar a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, a la qual va assistir un bon nombre de fidels. Tots dos es van referir a com Maria és Pilar de fe, i van demanar saber-nos refugiar sota el seu mantell celestial i fer realitat el que diu l’oració col·lecta d’aquesta festa litúrgica: “concediu-nos, per la seva intercessió, fortalesa en la fe, seguretat en l’esperança i constància en l’amor”. Així mateix, l’Evangeli proclamat (Lc 11,27-28) destaca que davant la lloança que rep Jesús per part d’una dona que crida entre la gent, Ell respon: “sortosos més aviat els qui escolten la Paraula de

Mn. Navarri celebrà a la caserna de la Guardia Civil de La Seu l’Eucaristia de la festa de la Patrona del Cos, la Mare de Déu del Pilar.


Mons. Vives demanà als confirmands que perseverin en la fe i en la vivència de la pregària i de l’Eucaristia dominical.

Déu i la guarden”. Cal saber escoltar i alimentar-nos cada dia de la Paraula de Déu en l’Eucaristia diària i estimar la Mare de Déu, que, segons una venerable tradició, es va manifestar sobre una columna o pilar, signe visible de la seva presència, i es va aparèixer a l’apòstol Sant Jaume per animar-lo en la tasca de predicar l’Evangeli. Tinguem, per tant, confiança en què Maria ajudarà sempre els apòstols i ens traurà de qualsevol desànim o dificultat.

als confirmands que, a més d’obrir-se al do de l’Esperit Sant, tinguessin comunió amb el Sant Pare Francesc i el Sínode de l’Amazònia, que s’alegressin amb la canonització de cinc nous sants a Roma, i que preguessin per la concòrdia i el respecte als drets de les persones, en espera de la sentència del procés. A l’homilia, l’Arquebisbe remarcà que Jesús ve a alliberar-nos de tota lepra, en la qual hi podem

veure moltes xacres de la joventut d’avui i del món que sovint és ple d’injustícies i violència. Jesucrist allibera i reclama la fe, i només és entès per un dels deu leprosos guarits, que torna enrere, glorificant Déu i donant-li gràcies a Jesús, dues actituds que Mons. Vives demanà als joves que es confirmaven: que Déu ocupi la prioritat en la nostra vida, que el glorifiquem i li donem gràcies per tants dons rebuts gratuïtament. I que estimem també nosaltres amb gratuïtat envers tots els qui ens envolten. Els demanà així mateix que perseverin en la fe i en la vivència de la pregària i de l’Eucaristia dominical, que llegeixin la Paraula de Déu i que facin per manera de prestar serveis a les persones que els necessitin. Al final de la celebració, l’Arquebisbe regalà a cada confirmand un exemplar del Nou Testament; i la Parròquia, una creu i un recordatori.

10è ANIVERSARI DE LA MORT DE L’ARQUEBISBE JOAN MARTÍ ALANIS El diumenge 13 d’octubre, Mons. Joan-Enric Vives presidí la missa vespertina capitular a la Catedral d’Urgell, on es va pregar per l’etern repòs de l’Arquebisbe Joan Martí i Alanis en el desè aniversari del seu traspàs, que s’esqueia el dia 11 d’octubre. Hi assistí el Capítol Catedral, encapçalat pels Vicaris generals de la Diòcesi i pel Degà del Capítol, Mn. Xavier Parés. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric va glossar la Paraula de Déu proclamada en aquell diumenge on Jesús subratlla l’actitud de glorificació de Déu i d’agraïment d’un samarità que, tenint la lepra, és l’únic capaç d’adonar-se en ser curat que primer ha de donar gràcies a Jesús i glorificar Déu; i va demanar als fidels de ser agraïts amb els dons que rebem de Déu cada dia. També va voler agrair i pregar per la figura del qui

CONFIRMACIONS A SANT FELIU DE SORT Diumenge 13 d’octubre, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a nou joves de Sort, Llessuí, Montardit, Altron i Pujalt, dins l’Eucaristia dominical a la Parròquia de Sant Feliu de Sort (Pallars Sobirà). A l’inici de l’Eucaristia, concelebrada pel Rector, Mn. Joan Pau Esteban, i molt participada pels joves, l’Arquebisbe demanà

A la missa vespertina capitular de l’11 d’octubre a la Catedral d’Urgell, es va pregar per l’etern repòs de l’Arquebisbe Joan Martí en el desè aniversari del seu traspàs. Església d’Urgell

39


fou Pastor d’Urgell durant 32 anys (1971-2003), Mons. Joan Martí i Alanis, tot destacant-ne les seves dots pastorals de govern i l’impuls decidit que va donar en promoure la Constitució democràtica del Principat d’Andorra l’any 1993. Al final de la missa, Mons. Vives va explicar als fidels que havia fet servir a la celebració el bàcul que Mons. Martí utilitzava habitualment, on figura el seu lema episcopal, “la unitat en la caritat”, i l’escut del Principat d’Andorra. D’altra banda, el divendres 11 d’octubre, dia en què s’esqueien justament els 10 anys de la mort de l’Arquebisbe Joan Martí, el Rector de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri, presidí a l’església de La Missió de La Seu d’Urgell una Eucaristia en sufragi de l’ànima de Mons. Martí, concelebrada pels sacerdots de la ciutat.

40

Església d’Urgell

Unes 450 persones es van aplegar al Santuari de Meritxell per participar en la Festa Magna de la Gent Gran del Principat d’Andorra.

FESTA MAGNA DE LA GENT GRAN D’ANDORRA AL SANTUARI DE MERITXELL El 15 d’octubre va tenir lloc al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell la tradicional Festa Mag-

na de la Gent Gran del Principat d’Andorra, que aplega la Federació d’Associacions de la Gent Gran i Cases Pairals així com les residències d’ancians del Principat d’Andorra. Hi van participar unes 450 persones.

La festa s’inicià amb una joiosa celebració eucarística presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per l’Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries, i per Mn. David Codina. La coral de La Massana animà els cants, i les ofrenes de


COMUNICAT DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE DAVANT L’ACTUAL SITUACIÓ SOCIAL I POLÍTICA n el moment de fer-se pública la Sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2019, els Bisbes de Catalunya han emès el present comunicat: “En aquests darrers temps, la situació social i política del nostre país ha esdevingut força complexa. Són temps en què entreveure solucions es fa difícil perquè es produeix un atrinxerament en les pròpies posicions, amb desqualificacions sovintejades de l’altre. Les raons queden sotmeses sovint als sentiments de cadascú. Això dificulta una mirada serena sobre la realitat. Fàcilment tothom se sent ofès: hi ha el perill que el greuge sigui l’actitud dominant. Catalunya no és una societat violenta però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu. Malgrat tot, la convivència és un bé preciós que cal salvaguardar: la persona és primer que la idea, la unitat preval sobre el conflicte, el tot per sobre de la part (cf. Papa Francesc, “Evangelii gaudium”, 222-237) i, per això, l’instrument essencial és la paraula i, per tant, el diàleg esdevé fonamental. Com a pastors de l’Església que pelegrina a Catalunya, volem oferir una mirada des de l’Evangeli de Jesucrist i constatem l’existència de sentiments diferenciats i, sovint, barrejats entre les identitats espanyola i catalana. Tal com han mostrat els esdeveniments dels darrers anys, particularment les diverses eleccions, aquests sentiments es concreten en un ventall ampli d’opcions polítiques. Aquestes opcions es manifesten de manera diversa sobre la situació de Catalunya en relació a l’Estat espanyol. Els esdeveniments de l’any 2017 van comportar, entre d’altres coses, l’empresonament preventiu de nou persones, membres del Govern, càrrecs electes i dirigents socials catalans, i la sortida d’alguns altres a un país estranger. La presó preventiva ha durat gairebé dos anys, i l’hem viscuda amb la pena al cor pel que suposava per als presos i per a les seves famílies i amics. El judici dut a terme en el Tribunal Suprem durant aquest any 2019 i la posterior sentència, s’inscriuen en l’estat de coses que hem descrit anteriorment. El Tribunal ha dictat sentència i, encara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valoracions distintes, cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus. En un estat democràtic, les lleis fonamentals que regulen el sistema polític i que han estat votades i aprovades pels ciutadans, constitueixen un referent bàsic de l’ordenament social.

E

Creiem també que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei. En el discurs d’obertura del Concili Vaticà II, el Papa Sant Joan XXIII va afirmar que “és preferible fer servir el remei de la misericòrdia que no pas empunyar les armes de la severitat; i pensa que no és precisament condemnant […], com cal atendre a les necessitats del nostre temps”. Poc més endavant, indica com els homes i dones d’avui “cada dia estan més convençuts que la dignitat de la persona i la seva deguda perfecció són uns valors essencials”. (Al·locució “Gaudet Mater Ecclesia”, de l’11 d’octubre de 1962, núm. 7). Per a poder viure això, és necessari, en primer lloc, que s’apliqui la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acumulada aquests darrers anys i retornar a l’únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada, sabent que dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d’aproximar-se a l’altre i imaginar entre tots una solució satisfactòria. En segon lloc, es tracta de retornar al poble el sentit de futur, de donar a les persones un horitzó que dissipi la sensació que no hi ha camins per on tirar. Tot projecte humà se sosté sobre l’adhesió lliure i democràtica de les persones. Cal convèncer i persuadir, cal el debat polític i social respectuós, cal l’intercanvi d’opinions i la recerca comuna de solucions negociades. En tercer lloc, es tracta de construir una societat justa, solidària, respectuosa de la igualtat de les persones, propera als qui passen necessitat, que s’inscrigui en el món global i no es refugiï en un petit món local. La societat catalana ha de treure fora les grans energies que posseeix de creativitat i innovació, de proximitat als qui vénen de lluny, de foment de l’educació i del teixit cultural i associatiu que la caracteritza. El Papa Francesc, en el missatge urbi et orbi del dia de Pasqua d’enguany (21 abril 2019), afirmava: “que davant els nombrosos sofriments del nostre temps, el Senyor de la vida no ens trobi freds ni indiferents. Que faci de nosaltres constructors de ponts i no de murs”. I pregava perquè Jesús ressuscitat “obri els nostres cors” a les necessitats “dels indefensos, dels pobres, els sense feina, els marginats, els qui truquen a la nostra porta a la recerca de pa, d’un refugi o a la recerca de la seva dignitat”. Els Bisbes de Catalunya, 14 d’octubre de 2019

Església d’Urgell

41


flors i les pregàries foren ben participades. L’Arquebisbe comentà a l’homilia la Paraula de Déu, remarcant que res no ens podrà separar de l’amor de Déu i que les persones ancianes, com Simeó i Anna, foren les que reconegueren la presència de Déu en l’infant Jesús que entrava al temple, i l’aclamaren com a Salvador i Llum del món. Animà els padrins a posar vida als anys, i els recorda els pilars del Moviment Vida Creixent: l’amistat i la fraternitat; l’espiritualitat; i l’acció de servei als altres. La gent gran ha fet molt per Andorra, ha vist la seva transformació i n’ha estat el seu motor, i ara és just que rebi l’homenatge del país. Cal ajudar aquells que necessiten un cop de mà en les pensions, habitatge i altres necessitats. I predicà l’optimisme i l’esperança en el darrer tram de la nostra vida, perdonant-se un mateix els errors realitzats i perdonant tothom, per obtenir així la pau i obrir-se a la misericòrdia de Déu i mirar amb serenor l’eternitat. La Festa Magna continuà després al Complex Esportiu i Sociocultural d’Encamp amb un berenar de germanor, en el transcurs del qual se succeïren els discursos del President de la Federació de Gent Gran, Fèlix Zapatero; el Ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy; i el Cap de Govern, Xavier Espot. Va cloure els parlaments el Copríncep Joan-Enric Vives. Posteriorment s’obrí un ball de festa. 42

Església d’Urgell

A la reunió ordinària del Patronat del Col·legi Sant Ermengol es van comentar futures millores a emprendre a l’escola.

REUNIÓ DEL PATRONAT DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL El 16 d’octubre va tenir lloc la reunió ordinària del Patronat del Col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella, a la qual van assistir-hi per primera vegada la Ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, com a Vicepresidenta, i la Vicedirectora. Va presidir la reunió Mons. Joan-Enric Vives, i hi van assistir la Directora,

Anna M. Villas, i els altres membres del Patronat. Van tractar tots els temes de l’ordre del dia, entre els quals l’inici del nou curs 2019-20, el tancament de balanç i memòria del curs 2018-2019, i futures millores a emprendre a l’escola.

XLVIII TROBADA DE RECTORS I FORMADORS DE SEMINARIS MAJORS A MADRID Els dies 18, 19 i 20 d’octubre va tenir lloc a Madrid la

XLVIII Trobada de Rectors i Formadors de Seminaris Majors d’Espanya, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, President de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Hi assistiren també altres Bisbes membres de la Comissió: Mons. Eusebio Hernández, Mons. Salvador Cristau i Mons. Sebastián Chico, així com el Director del Secretariat de la Comissió, Rv. Sergio Requena. De Ca-

La XLVIII Trobada de Rectors i Formadors de Seminaris Majors d’Espanya fou molt participada per part dels 104 inscrits.


talunya hi participaren els Seminaris de Tarragona, Terrassa, Lleida i Urgell. Convocada sota el lema “Pastors missioners: l’avui i el demà de la formació en els nostres seminaris”, Els participants a la Trobada es van centrar a aprofundir el nou pla de formació dels preveres a l’Església d’Espanya, que està a punt de ser donat a conèixer quan rebi el reconeixement de la Congregació per al Clergat de la Santa Seu. A la Trobada hi aportaren ponències Mons. Luis Argüello, Bisbe auxiliar de Valladolid i Secretari general de la CEE, que parlà de la dimensió espiritual de la formació; i el nou Bisbe auxiliar de Cartagena, Mons. Sebastián Chico, que tractà sobre la dimensió humana de la formació al ministeri. També hi hagué les ponències del Rector d’Àvila i professor de la Universitat Pontifícia de Salamanca, Dr. Gaspar Hernández, sobre el nou pla de formació; del professor Norbert Miracle, sobre els agents formatius; i del Rector de Toledo, Rv. José M. Anaya, sobre el curs propedèutic. De la seva banda, el Rv. Juan Carlos Mateos i el Rv. Sergio Requena van informar sobre una trobada recent a Zagreb sobre abús d’autoritat, de consciència sexual, i sobre el Curs de Prevenció d’Abusos que es du a terme actualment als Claretians de Madrid. La Trobada fou molt participada per part dels 104 inscrits, i en tot moment

es va viure un gran clima de comunió i d’animació envers la important tasca formativa dels futurs preveres.

DONATIU DE LA FUNDACIÓ LLAR CRISTIANA MARIA MAESTRE A L’HOSPITAL DE LA SEU D’URGELL La Fundació Llar Cristiana Maria Maestre va lliurar el 24 d’octubre un donatiu de 500.000€ al Patronat de la Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell, destinat a la renovació de la seva residència sòciosanitària, que atén malalts i ancians de la ciutat i de la comarca de l’Alt Urgell. L’Arquebisbe d’Urgell, com a President de la Fundació Llar Cristiana Maria Maestre, va fer entrega del donatiu a l’Alcalde de La Seu d’Urgell i President de la Fundació Sant Hospital, Jordi Fàbrega, a la sala d’actes del Bisbat d’Urgell en un acte senzill i sobri, en el qual van ser presents també diversos representants dels respectius patronats. La Fundació Llar Cristiana Maria Maestre és una fundació canònica, amb reconeixement civil a Espanya, que es va crear l’any 2014 per voluntat testamentària de la Sra. Maria Dolors Maestre Pal (a.c.s.), que la va dotar amb una part substancial de la seva herència. L’Arquebisbe destacà l’agraïment que la ciutat i tots hem de tenir a aquesta persona de molt bona voluntat que dedicà de manera altruista bona part dels seus béns als

L’Arquebisbe Joan-Enric lliurà a l’Alcalde de la Seu i President de la Fundació Sant Hospital el donatiu de la Fundació Llar Cristiana Maria Maestre.

necessitats. La Fundació està inscrita en el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia d’Espanya. Es regeix per una Junta de Patronat, de la qual l’Arquebisbe d’Urgell n’és el President nat. Té l’obligació, establerta per la testadora, de realitzar obres de pietat, apostolat o caritat cristianes, especialment envers els pobres, amb caràcter social o religiós. Quan ha pogut vendre uns béns ho ha hagut de fer per complir amb la voluntat imperativa de la testadora. La Fundació ajuda Càritas diocesana d’Urgell i les seves empreses: la d’inserció laboral, Nougrapats, i el Centre Especial de Treball Grapats. També ajuda altres entitats, com

la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell, el Club Esportiu Sedis AIRAM, la Fundació Claror-Alt Urgell, i la Delegació a La Seu d’Urgell de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, entre d’altres. La Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell ha tingut des dels seus inicis una gran vinculació amb el Bisbat d’Urgell, després de l’impuls definitiu que rebé del Bisbe Josep Caixal l’hospital que funcionava a l’antic convent dels Agustins (segle XIX). Mons. Caixal confià a la Gna. Anna Maria Janer la seva organització, i l’any 1860 es va erigir l’Institut Religiós de la Sagrada Família d’Urgell per fer front a les necessitats organitzaves del moment. Anys més tard, amb l’enEsglésia d’Urgell

43


trada de nous metges i la realització d’obres en les instal·lacions, es va crear l’any 1969 l’actual Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell.

CATALONIA SACRA OBRE A LA VAL D’ARAN EL CURS DE FORMACIÓ 2019-2020 Les esglésies romàniques de la Val d’Aran han centrat els dies 25 i 26 d’octubre la primera sessió del curs de formació 2019-2020 de Catalonia Sacra, sota la direcció del Dr. Marc Sureda. A més de la presentació oficial del curs, en aquesta primera sessió han intervingut Daniel Font, Coordinador de Catalònia Sacra; Elisa Ros, responsable de Cultura del Conselh Generau; i Clara Arbués, Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell; i després de les ponències els inscrits van poder visitar les esglésies de Santa Eulàlia d’Unha, Santa Maria d’Arties, Sant Andreu de Salardú i l’Assumpció de Bossòst. L’objectiu del curs és facilitar als participants la comprensió del patrimoni cultural de l’Església a Catalunya i donar-los eines perquè el puguin explicar amb rigor. El curs 2019-2020 comprèn altres tres sessions: el 9 de desembre, a Sant Llorenç de Morunys; el 24 de febrer, al Monestir de Bellpuig de Les Avellanes; i el 20 de març, a l’església de Santa Maria de Barberà del Vallès. Catalonia Sacra és una iniciativa dels Bisbats amb 44

Església d’Urgell

presidir l’Eucaristia de la festa patronal del col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella, a la qual van assistir els alumnes d’ESO i Batxillerat. Concelebraren Mn. Josep Chisvert, que anteriorment havia celebrat una altra Eucaristia amb un altre grup Els inscrits al curs de Catalonia Sacra van poder visitar d’ESO i Batdiverses esglésies de la Val d’Aran, entre les quals l’As- xillerat, i Mn. sumpció de Bossòst. David Codina. També Mn. Anseu a Catalunya per donar toni Elvira, Vicari episcoa conèixer el patrimoni pal de Pastoral i Rector arquitectònic i artístic vin- d’Encamp, va presidir culat a l’Església Catòlica, aquell mateix matí una i fomentar-ne la difusió. celebració litúrgica amb els alumnes d’infantil i primària. FESTA PATRONAL A l’homilia, adreçada AL COL·LEGI SANT especialment als joves, ERMENGOL D’ANDORRA l’Arquebisbe glossà sucLA VELLA cintament la vida de Sant Divendres 25 d’octubre, Ermengol, que el Bisbat l’Arquebisbe d’Urgell va d’Urgell té com a Patró

secundari i que el col·legi té com a insigne protector. Va destacar que va viure la seva vida construint ponts i carreteres perquè els pobles del Pirineu i la seva gent poguessin estar ben comunicats. Així va servir el poble de Déu fins a la seva mort, precisament quan dirigia les obres de construcció d’un pont per comunicar La Seu d’Urgell i Cerdanya, al lloc anomenat El Pont de Bar. També va comentar l’Evangeli proclamat en aquell dia (Mt 14,22-23), on Jesús camina sobre l’aigua i diu als deixebles: “no tingueu por, que sóc jo”. Llavors, Pere li digué: “Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua”. I Jesús li respongué: “ja pots venir”. L’Arquebisbe explicà com pels antics l’aigua era lloc del perill i de por, i com Jesús ens anima a vèncer les nostres pors i caminar per sobre d’elles gràcies a la seva ajuda. Recordà la pregària de la reina Ester (“Allibe-

Mons. Vives recordà als joves que el cristià ha de ser una persona que veu els altres com a germans i fills de Déu.


ra’ns de la mà d’aquests malvats, i a mi allibera’m de la meva por”) i com aquesta hauria de ser una pregària constant per als cristians, i especialment per als joves, que tenen por a moltes coses com no tenir feina, no encertar els estudis, i, en definitiva, no sentir-se estimats i valorats. També els glossà el “perfil competencial de sortida” que el col·legi vol que sigui el referent quan els joves surtin de l’escola: ser uns experts en humanitat que engloba diverses actituds: l’ètica, l’acollida, l’assertiva i reflexiva; la coherència de vida, el respecte, el ser proactius, el ser oberts al coneixement de la realitat i del món, la resiliència, la creativitat, la competència en noves tecnologies, el respecte, els hàbits de vida saludable, el sentit crític amb la realitat, el plurilingüisme i, sobretot, els valors humans i cristians que tenen en Crist el seu màxim exponent. Així mateix, recordà als joves un altre lema d’aquest curs: “stop bullying, no creuis la línia”, per glossar com el cristià ha de ser una persona que veu els altres com a germans i fills de Déu i com en l’escola s’ha de valorar el diferent i la singularitat. Finalment, els felicità per la iniciativa que al col·legi es realitza en reconèixer els alumnes més solidaris d’ESO. Les pregàries foren fetes pels alumnes mentre preparaven un bonic mural sobre Sant Ermengol. Els

El tema central de la reunió del Consell Pastoral Diocesà d’Urgell fou la presentació del congrés de laics “Poble de Déu en sortida”, promogut per la CEE.

cants foren animats pels professors de música i els alumnes del centre. Després de l’Eucaristia, Mons. Vives compartí amb alguns professors i l’equip directiu del col·legi l’esmorzar i una bona estona de diàleg i convivència.

REUNIÓ DEL CONSELL PASTORAL DIOCESÀ D’URGELL El 26 d’octubre va tenir lloc al Seminari diocesà d’Urgell la reunió ordinària del Consell Pastoral Diocesà d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe JoanEnric i per la Secretària del Consell, Ester Sibís. La reunió va començar amb unes paraules de benvinguda de l’Arquebisbe i la pregària de l’Hora entre dia. Tot seguit, el Vicari general i Consiliari de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, Mn. Ignasi Navarri, va presentar el programa previst de l’acollida de les Relíquies de Santa Bernadeta al

Bisbat d’Urgell, que està prevista per al 23 de novembre a Balaguer, i els dies 24 i 25 de novembre a La Seu d’Urgell. El tema central de la sessió fou la presentació per part del Vicari Episcopal de Pastoral, Mn. Antoni Elvira, del congrés de laics promogut per la CEE, “Poble de Déu en sortida”, que tindrà lloc a Madrid dels dies 14 al 16 de febrer de 2020. L’objectiu del Congrés és impulsar la conversió pastoral i missionera del laïcat en el Poble de Déu, com a signe i instrument de l’anunci de l’Evangeli de l’esperança i de l’alegria, per acompanyar els homes i les dones en els seus anhels i les seves necessitats, en el camí vers una vida més plena. Els organitzadors del congrés volen que no quedi només en un esdeveniment, sinó que sigui l’inici d’un nou itinerari que ens ajudi a impulsar la crida missionera de l’Església

en el moment present. En aquest sentit, constarà de tres etapes: -La primera etapa es realitzarà en l’àmbit diocesà i en els moviments i associacions (fins a final d’octubre del 2019). En aquest moment es proposa treballar el document qüestionari en grups diocesans constituïts a aquest efecte i en qualsevol grup existent. Després es recolliran tots els suggeriments i s’elaborarà una síntesi d’aportacions que serviran de referència per a l’elaboració d’un instrumentum laboris, que es treballarà fins al gener del 2020, especialment per aquells que participaran en el congrés, i marcarà, juntament amb les ponències del mateix congrés, les línies generals del camí que s’iniciarà després de la seva celebració. -La segona etapa és pròpiament la celebració del Congrés. L’objectiu fonamental és determinar propostes concretes Església d’Urgell

45


i línies d’actuació per dinamitzar el laïcat en les nostres Diòcesis de cara als propers anys, per la qual cosa es prioritzarà el treball en comú entorn de quatre itineraris fonamentals que ens pertoquen a tots: primer anunci, acompanyament, processos formatius i presència en la vida pública. Juntament amb això, també hi haurà ponències que ens serviran per contextualitzar els diferents treballs i afavorir la reflexió. Tot el Congrés estarà fonamentat en dues claus de caràcter transversal: la sinodalitat (comunió) i el discerniment; i es tindrà especial cura dels moments celebratius i festius. -La tercera etapa no es concep com el final del procés, sinó com l’inici de nous camins que permetin concretar tot allò que s’ha reflexionat en la fase diocesana i tot el que s’ha viscut amb motiu del Congrés. Després de la presentació del congrés també s’informà sobre el Comunicat dels Bisbes de Catalunya en fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem. La reunió es clogué amb el rés de l’Àngelus a l’església del Seminari diocesà, i amb un dinar de germanor de tots els Consellers al Seminari, amb precs i preguntes al final.

TREBALL PASTORAL CONJUNT DE LES DELEGACIONS DE JOVENTUT I PASTORAL VOCACIONAL Dilluns 28 d’octubre es van reunir els Delegats de 46

Església d’Urgell

Els Delegats de Joventut i els Delegats de Pastoral Vocacional de les Diòcesis amb seu a Catalunya van reflexionar sobre com promoure la pastoral de conjunt joves i vocació.

Joventut de les Diòcesis amb seu a Catalunya, presidits per Mons. Sergi Gordo, Bisbe auxiliar de Barcelona i responsable de la Pastoral Juvenil de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), i els Delegats de Pastoral Vocacional. Va excusar l’assistència Mons. Josep Àngel Saiz, Bisbe de Terrassa i responsable de Pastoral Vocacional de la CET. L’objectiu de la trobada era promoure la pastoral de conjunt joves i vocació, tal com demana l’Exhortació Apostòlica del Papa Francesc “Crist viu”. Partint d’aquesta comunió, van decidir fer de la jornada d’animadors d’enguany (el dissabte 8 de febrer a la Cova de Manresa) una trobada on es parlarà sobre la cultura vocacional i l’acompanyament en les diferents vocacions. La comissió que treballarà aquesta jornada en profunditat, formada per dos Delegats de Pastoral Juvenil i dos Delegats de

Pastoral Vocacional, programaran la feina per tal que no sigui només un dia per escoltar xerrades, sinó que els qui hi assisteixin retornin a casa també amb preguntes sobre el discerniment propi i amb eines per tal de poder acompanyar aquells joves que ho necessitin.

X CONGRÉS D’HOSPITALITATS DE LA MARE DÉU DE LOURDES DE CATALUNYA El centre tarraconense El Seminari va acollir el 26 d’octubre el X Congrés d’Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes de Catalunya. El congrés s’esqueia en la commemoració del 175è aniversari del naixement de Santa Bernadeta Soubirous i el 140è del seu traspàs, i també en el moment en què les relíquies de la santa estan essent acollides a nombroses Diòcesis d’arreu d’Espanya, i aviat a Catalunya.

El Congrés va començar amb una pregària per encomanar la jornada i les paraules de benvinguda del President de l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes de Tarragona, Miquel Domènech, el qual va presentar el tema triat per a la jornada d’enguany: “L’acolliment”. L’acompanyament i l’acollida són l’essència de Lourdes i de tot hospitalari, va explicar Domènech. Seguidament, el nou Consiliari de l’Hospitalitat diocesana de Tarragona, Mn. Lluís Simón, va agrair la confiança dipositada en ell per a aquesta responsabilitat, i va pronunciar una conferència sobre el tema de l’acolliment, compartint les seves pròpies reflexions i experiències viscudes pelegrinant a Lourdes. Mn. Simón va explicar que l’acolliment està estretament lligat a la fe, a la fraternitat i al servei als altres, i va subratllar que els santuaris marians,


El X Congrés d’Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes de Catalunya va reflexionar sobre l’acolliment.

i en especial el Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, són llocs privilegiats on fer experiència de Déu, on “obrir el cor i tornar a l’essencial”. També va esmentar di-

ferents actituds indispensables per a un veritable acolliment: “la comprensió, posar-se en la pell de l’altre per no jutjar-lo; l’autenticitat i un treball interior humà i espiritual;

l’acceptació incondicional de l’altre més enllà de les errades i les ambigüitats; i el servei als altres, són algunes de les actituds que ens poden ajudar”. I es va referir així mateix als grans reptes que tenen avui les Hospitalitats i l’Església en general: “tal i com diu el Papa Francesc, ens cal créixer en comunió i fraternitat, i que la nostra crítica sigui constructiva”. Durant la segona part del matí, els assistents van poder conèixer l’acollida que es dóna en d’altres àmbits o situacions, com ara en les persones que afronten el final de la seva vida; amb els usuaris d’una Càritas parroquial o

en el món de les presons. És el cas particular del Centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar. Joe Vinyes, psicòleg de l’equip d’atenció psicosocial de la Fundació Vilaniu; Miquel Riera, voluntari de Càritas parroquial de Sant Pau de Tarragona; Enric Maestre, jurista; i Marta Garcia, educadora social, van ser els ponents d’aquesta taula rodona. A la tarda, es va treballar en grups per aprofundir en els diferents aspectes que tenen relació amb l’acollida, i, en acabat, una celebració eucarística presidida per l’Arquebisbe de Tarragona va cloure el congrés.

Església d’Urgell

47


Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 482  

Octubre 2019

Església d'Urgell 482  

Octubre 2019

Advertisement