Església d'Urgell 481 by Bisbat d'Urgell

Església

d Urgell

Trobada dels Coprínceps a Andorra la Vella

# 481 - SETEMBRE 2019 2019 # 481 - SETEMBRE

Església d Urgell Índex 6

“SEMBRADOR DE PAU I ESPERANÇA”. VIATGE APOSTÒLIC DEL PAPA FRANCESC A MOÇAMBIC, MADAGASCAR I MAURICI Mn. Ignasi Navarri

L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA Mn. Eduard Salinas

TROBADA DELS COPRÍNCEPS A ANDORRA LA VELLA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE MERITXELL A ANDORRA CELEBRACIÓ A PONTS DE LA FESTA DE L’EXALTACIÓ DE LA SANTA CREU Mn. Jaume Mayoral 11

5 6 11 14

IV RECÉS CONJUNT DE CÀRITAS DIOCESANA D’URGELL I CÀRITAS ANDORRANA

JORNADES DE TEOLOGIA DEL BISBAT D’URGELL

18 20

REFUGIATS I EMIGRANTS AMB DRETS Mons. Joan-Enric Vives

EL FET RELIGIÓS A LA TELEVISIÓ PÚBLICA CATALANA Eduard Ibáñez

EL TRANSHUMANISME. ¿UNA NOVA UTOPIA? Dr. Francesc Torralba

AMOR NU

Mn. Enric Prat

PARÀBOLA DEL BON SAMARITÀ DEL SEGLE XXI Mn. Ramon de Canillo

23 25 27 28

DIETARI

QUADERNET CENTRAL: L’HOMILIA ECLESIÀSTICA PROCLAMADA A L’ESGLÉSIA D’ORGANYÀ

I-VIII

Mn. Benigne Marquès.

I-VIII

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958

A la llum de l’Evangeli “Hi ha esperances per al teu futur” (Jer 31,17)

“N

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

o ploris més, eixuga’t les llàgrimes, perquè les teves penes seran compensades. Hi ha esperances per al teu futur” (Jer 31,16-17), consola el profeta al poble d’Israel, anunciant-li la salvació i la nova aliança. Ens convé tant refer la nostra esperança amb el consol de Déu, amb l’amor sempre actiu de l’Esperit Sant, ara que s’obre al davant nostre un nou curs pastoral, un temps de gràcia i de servei humil i generós com a preveres i diaques. Tinguem presents alguns esdeveniments que marquen aquest curs 19-20: • El Papa Francesc, que acaba de viatjar un cop més a les perifèries de Madagascar, Moçambic i Illa Maurici, vol que ens interessem pels llocs menys afavorits del planeta, captem la seva situació i estimem les comunitats cristianes que hi ha i que treballen amb esperança i amb vitalitat. • Això també va marcant la renovació del Col·legi de Cardenals, com la que tindrà lloc a primers d’octubre, entre els quals l’Arquebisbe de Rabat, Card. Cristóbal López, salesià molt vinculat a Catalunya des de la infància. • Convé no deixar d’acollir les millors aportacions de l’Exhortació apostòlica postsinodal “Christus vivit” del 25 de març de 2019, amb moltes propostes que ajudaran a millorar la pastoral juvenil, i l’acollida de l’aportació dels joves en l’Església, així com del discerniment vocacional. • Ja des de l’octubre, amb la celebració del Mes Missioner, estem cridats a revifar l’esperit missioner de les comunitats cristianes, estimant els nostres missioners i missioneres, ajudant-los i acollint la crida del Senyor a anar pertot arreu, sense tancar-nos, anunciant l’Evangeli de la pau i de l’amor. • Del 6 al 23 d’octubre tindrà lloc el Sínode de Bisbes sobre l’Amazònia, que amb sis

milions de km2 constitueix la selva tropical més extensa del món i la “gran reserva verda”. Els Bisbes s’aplegaran per formular i respondre els seus reptes pastorals, mediambientals i d’atenció als pobles i cultures indígenes. L’objectiu principal és identificar nous camins per a l’evangelització d’aquesta porció del Poble de Déu, especialment dels indígenes, freqüentment oblidats i sense la perspectiva d’un futur serè, també com a resultat de la crisi dels boscos amazònics. • La inestabilitat política a Catalunya i a Espanya també marca l’inici d’aquest nou curs: les sentències del judici del procés, que podrien aportar crispació forta, la necessitat de trobar camins reals de diàleg i de reconciliació pel bé de tota la societat catalana i espanyola, i la necessitat que tenim de buscar solucions ni que siguin parcials que apuntin a un futur de pau, concòrdia i progrés que tothom anhela. • Durant el 2020 s’escaurà la commemoració del 25è. aniversari del Concili Provincial Tarraconense, i serà bo repassar-ne les resolucions i adonar-nos del valor d’aquell esdeveniment col·legial entre les Diòcesis amb seu a Catalunya i com podria ser referent encara avui en mols aspectes. • I al març de 2020 hi haurà renovacions a la Conferència Episcopal Espanyola, com n’hi ha hagut ja a la Conferència Episcopal Tarraconense, amb el nou Metropolità i President. Estiguem oberts a l’acció de l’Esperit. “Hi ha esperances per al nostre futur”, ens diu el profeta... Bon curs 2019-2020!

Església d’Urgell

SENTIRE CUM ECCLESIA

“Sembrador de pau i esperança” Viatge apostòlic del Papa Francesc a Moçambic, Madagascar i Maurici

ls viatges apostòlics dels Papes, a partir del Concili Vaticà II, tenen la finalitat de promoure l'evangelització mitjançant la divulgació de la Paraula de Déu i la celebració dels sagraments. Joan Pau II va dur arreu del món la missió començada per Pau VI, en un apostolat continuat per Benet XVI i Francesc. Els diferents Papes reflecteixen el seu carisma en aquest apostolat i, en conseqüència, llurs viatges manifesten diferents tarannàs: Pau VI i l’apertura de l’Església (21 de juny de 1963 – 6 d’agost de 1978). Seguint les directrius del Concili Vaticà II, Pau VI obre l’Església al món contemporani. Així, va escollir audiències com la seu de Nacions Unides i llocs remots com Austràlia, Índia, Sri Lanka, Filipines i Hong Kong. Joan Pau II, missatger d’esperança (16 d’octubre de 1978 – 2 d’abril de 2005). L’objectiu de Joan Pau II va ser animar i, sobretot, portar esperança a les comunitats cristianes d’arreu del món. El seu apostolat privilegiava, d’una banda, el trencament dels blocs de la Guerra Freda; i, de l’altra, l’aturada de les escoles de la teologia de l’alliberament, influïdes pel marxisme. Rússia i Xina es van negar a rebre’l. Benet XVI, conﬁrmar en la fe (19 d’abril de 2005 – 28 de febrer de 2013). La prioritat del Papa Benet XVI va ser confirmar en la fe els països que visitava, unint-los més íntimament a l’Església i enriquint-los amb la força de l’Esperit Sant per tal de anunciar i defensar llur fe amb paraules i obres (“Lumen Gentium” 11). Pel seu lide-

Església d’Urgell

ratge de pensament teològic al món, va donar preferència a Europa. Francesc, la misericòrdia i la reconciliació (13 de març de 2013). Francesc prioritza aquells països els problemes dels quals pot ajudar a resoldre: Bòsnia i Hercegovina, Sri Lanka, Cuba, Equador, Bolívia, Jordània, Israel, Palestina, Kenya,

En els seus viatges apostòlics Francesc prioritza aquells països els problemes dels quals pot ajudar a resoldre República Centreafricana, Uganda, Colòmbia i els Emirats Àrabs. En aquest context de misericòrdia i reconciliació, cal situar el viatge a Moçambic, Madagascar i Maurici, el lema del qual ha estat: “Sembrador de pau i esperança”. Repassem breument la visita papal a aquests tres països: -Moçambic ha viscut un llarg conflicte des de la seva independència de Portugal el 1975, que ha enfrontat sistemàticament el govern marxista amb la guerrilla antimarxista. Malgrat la pau del 1992, firmada a Roma, l’hostilitat entre aquests grups, convertits amb el temps en partits polítics, ha provocat inestabilitat permanent i crisis polítiques periòdiques. El 6 d’agost de 2019, motivats per la visita del Papa Francesc, es va firmar la pau definitiva. Així, les salutacions, discursos i oracions del Papa han girat a l'entorn de la reconciliació fraterna com a generadora d’una pau sòlida i

duradora. Va exhortar les autoritats del país a treballar juntes pel bé comú i als joves a construir el país; i als Bisbes, sacerdots i religiosos els va proposar el camí del sí generós a Déu. Important va ser la visita a l’Hospital de Zimpeto, amb professionals de diferents confessions religioses. -Madagascar és un dels països més pobres del món, on gairebé tres de cada quatre habitants viu sota el llindar de la pobresa. Des de la seva independència de França el 1960, viu una inestabilitat política permanent amb successius cops militars. La pobresa, la corrupció i el desinterès polític han afegit, a més, un greu deteriorament ecològic manifestat en la ràpida desforestació del país. Francesc, en els seus missatges, va destacar l’esforç democratitzador del país i va demanar més compromís en la lluita contra la corrupció i la degradació mediambiental que arrosseguen la població a una espiral de pobresa de la qual resulta difícil sortir. Va visitar Akamasoa, la ciutat de l’amistat (fundada pel missioner lazarista P. Pedro Opeka), on s’uneix treball, dignitat, atenció als més pobres i instrucció dels nens. Es va trobar amb religioses contemplatives, a les quals va recordar la necessitat de la fe i l’oració per construir ciutats dignes; amb els Bisbes, amb els quals va renovar el compromís de ser “sembradors de pau i esperança”, tenint cura del poble de Déu i dels sacerdots; i amb els joves, als que va animar a respondre a la crida de Déu de ser constructors del futur. -Per Maurici va passar Portugal al

segle XVI, Holanda al XVII, França al XVIII i Anglaterra des del XIX fins que el 1968 aconsegueix la independència. El 1992, Maurici es converteix en una república de la Commonwealth i des de llavors ha tingut una democràcia estable, amb eleccions lliures regulars i un rècord positiu de respecte als drets humans. Tot plegat ha atret considerables inversions estrangeres i ha assolit un dels ingressos per càpita més alts de l’Àfrica. Els missatges del Sant Pare van valorar la capacitat del país per assolir una pau estable des del reconeixement, el respecte i l’harmonització de les diferències en funció d’un projecte comú, i han esperonat a lluitar contra la discriminació, a acollir i protegir els migrants i a promoure una política econòmica que privilegiï una promoció integral dels més pobres. Com va recordar en l’Eucaristia celebrada al Monument a Maria Reina, viure l’Evangeli i les Benaurances en la situació benestant del país “és un antídot contra la temptació del benestar egoista i discriminatori i el ferment de la veritable felicitat, impregnada de misericòrdia, justícia i pau”. Als tres països, el Papa Francesc ha trobat una Església Catòlica viva i creixent en la qual es destaca l’apostolat dels laics catequistes junt amb la tasca de sacerdots i religioses en la pastoral eclesial. Les paraules del Papa adreçades a tots ells han insistit en la missió que se’ls ha encomanat, l’anunci de l’Evangeli, i en les exigències i dificultats que comporta; els ha recordat que són testimoni d’unitat, reconciliació i esperança; i els ha animat a seguir treballant pel Regne en l’oració i la lloança de Déu. I, com sempre, humilment, els ha donat les gràcies i els ha demanat que preguin per ell.

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA l Papa Francesc va declarar una emergència climàtica el 14 de juny d’enguany. El que està passant al nostre planeta és una veritable crisi social. Una catàstrofe ambiental. Els més vulnerables pateixen i el nostre planeta, literalment, crema. Centenars de milers de joves i adults es van aplegar a Nova York el 20 de setembre per protestar davant la seu de Nacions Unides amb ocasió de la Cimera d’Acció pel Clima. Mereixen una resposta a les seves demandes. Les actuals contribucions determinades a escala nacional per als diferents països amb prou feines representen un terç de la reducció d’emissions necessària per limitar l’escalfament a 1,5 °C. Ben al contrari, al ritme actual es preveu un augment de la temperatura del planeta de més de 3,5 °C a final del segle. Els líders haurien hagut de prestar més atenció al títol de la cimera (Acció pel Clima) i complir amb el seu deure moral. Certament, no falten idees justes, sostenibles i ben documentades perquè els governs les apliquin en una transició ecològica. Les comunitats, els moviments socials i les organitzacions civils tenen una gran experiència en models innovadors de producció d’aliments i energia que han demostrat que funcionen a gran escala, com l’agroecologia i els sistemes d’energia renovable. Les solucions EMERGÈNCIA basades en la naturalesa poden contribuir significativament a mantenir l’augment CLIMÀTICA de la temperatura mitjana global per sota d’1,5 °C evitant les emissions derivades de la desforestació, la degradació forestal i les pèrdues dels ecosistemes d'aiguamolls, la restauració de terres degradades i l'ampliació dels sistemes alimentaris agroecològics. No hi ha raó per recórrer a l’experimentació especulativa i potencialment catastròfica de la geoenginyeria. I tenim serioses preocupacions sobre altres solucions falses, com l’agricultura climàticament intel·ligent, la bioenergia a gran escala, els agrocombustibles, el carbó i l’energia nuclear. La urgència de fer front al canvi climàtic està assolint cada vegada més importància tant en les narratives científiques com en les basades en la fe. Uns anys després de la publicació de l’Encíclica “Laudato si”, el Papa Francesc ha convocat una assemblea especial de Bisbes del 6 al 27 d’octubre a Roma. El sínode té com a objectiu determinar com l'Església pot respondre a les injustícies i a l’extractivisme a la regió amazònica que alimenten el canvi climàtic. L’Església està definint com contribuir a la protecció de l’Amazònia (un recurs clau de les solucions basades en la naturalesa) i de les comunitats indígenes que implementen estratègies de restauració i conservació. Les comunitats indígenes són les principals defensores de la preservació dels ecosistemes. És més, igual com altres comunitats més vulnerables als impactes del canvi climàtic, aquestes són les menys responsables de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que ens col·loquen en aquesta posició de col·lapse humà i ecològic. Els ciutadans i les comunitats tenen un paper fonamental a exercir, però els seus esforços seran en gran mesura ineficaços sense un canvi sistèmic basat en polítiques transformadores.

L’

Mn. Eduard Salinas Muñoz Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell Església d’Urgell

Mons. Vives donà la benvinguda al Copríncep Francès davant el monument que commemora el setè centenari de la signatura dels primers Pariatges.

Trobada dels Coprínceps a Andorra la Vella

’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, S.E. Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, va mantenir una trobada oficial el divendres 13 de setembre amb el Copríncep i President de la República de França, S. E. Emmanuel Macron, en la que era la seva primera visita institucional al Principat. A l’exterior de la Casa de la Vall, l’antiga seu del Consell General d’Andorra, Mons. Vives va donar la benvinguda al Copríncep Francès davant el monument que commemora els set-cents anys dels primers Pariatges, acord signat el 1278 entre Pere d’Urtx, Bisbe d’Urgell, i el comte de Foix Roger Bernat III, en virtut del

qual es van instaurar a Andorra les bases del Coprincipat. Tot seguit, tots dos Coprínceps van saludar personalment els Consellers

La Síndica General agraí la visita al Copríncep Francès, tot recordant-li que és “dipositari d’una institució set cops centenària i, a la vegada, una institució moderna que ens confereix estabilitat” Generals, membres del Govern d’Andorra, Cònsols i Consellers de Comú, i altres autoritats i representants de

les principals institucions del país que els esperaven a la plaça del Consell General. Ja a l’interior de la Casa de la Vall, i en l’antic despatx del Síndic, van signar al Llibre d’Honor del Consell i van mantenir una reunió privada, acompanyats dels respectius Representants Personals al Principat, Mn. Josep M. Mauri i Patrick Strzoda. Acabada la reunió, els Coprínceps van situar-se amb els Consellers Generals, que anaven vestits amb el gambeto i el tricorni que conformen la indumentària de gala, per a la fotografia oficial de la jornada, i, en acabar, Mons. Vives es va acomiadar per tornar al Palau Episcopal,

Després de mantenir una reunió a la Casa de la Vall, tots dos Coprínceps van posar per a la fotograﬁa oﬁcial amb els Síndics, els Consellers Generals i els representants de les principals institucions andorranes. Església d’Urgell

Emmanuel Macron i Mons. Vives van signar al llibre d’honor del Consell General, i tot seguit van mantenir una reunió privada a l’antic despatx del Síndic General.

mentre que el Copríncep Francès va assistir a una sessió extraordinària del Consell General. La Síndica General, M. I. Sra. Roser Suñé, obrí la sessió amb una reivindicació explícita dels valors del parlamentarisme. “Parlamentar és dialogar, manifestar opinions i punts de vista per assolir acords en pro del bé comú i l’interès general. En català tenim una paraula molt bonica, “enraonar”, que en altres idiomes es tradueix com a “parlar” però que incorpora el matís de cercar la raó a partir de la paraula i, sobretot, de l’escolta. En una època en què la política es veu desprestigiada, som 8

Església d’Urgell

els polítics, i molt especialment els parlamentaris, els responsables de reivindicar aquests valors, indestriables avui de qualsevol societat que vulgui considerar-se plenament democràtica”. La Síndica es va referir també al “principal repte” que té plantejat avui Andorra: “l’encaix tant amb l’entorn més proper, que és l’europeu, com en relació amb la resta del món”, atès que cap país no pot ignorar avui dia els efectes de la globalització en tots els àmbits ni viure d’esquena a les realitats que l’envolten. “Fa anys que Andorra ha volgut deixar de ser una excepció al cor d’Europa. Efectiva-

ment, Andorra ha emprès el camí de la cooperació i la transparència, un camí que no ha estat exempt de dificultats. El procés de transformació és lent, mentre el món avança molt ràpid. És per això que us volem agrair, des d’aquesta Cambra, el suport que ens brindeu com a Copríncep”, va afirmar la Síndica General. I va concloure la seva intervenció agraint la visita al Copríncep Francès, tot recordant-li que és “dipositari d’una institució set cops centenària i, a la vegada, una institució moderna que ens confereix estabilitat i la necessària seguretat per encarar, amb garanties d’èxit, els reptes que tenim damunt la taula [...]. Desitjo, doncs, que us endugueu un bon record de la vostra estada al Principat i que continueu tenint present Andorra, tant com Andorra té presents els seus Coprínceps”. Emmanuel Macron va respondre amb un discurs en el qual va fer especial èmfasi en les negociacions que Andorra manté amb la Unió Europea per assolir un tractat d’associació que respecti les singularitats del Principat. Va afirmar que “Andorra és Europa”, no només per la seva situació geogràfica sinó perquè són

molts els lligams que l’uneixen amb les principals institucions europees al llarg de la història. I apel·lant a la història féu un ràpid repàs de les visites dels seus predecessors en el càrrec, des que el General De Gaulle protagonitzà la primera visita d’un Copríncep Francès en sis segles, així com dels successius acords signats amb institucions europees des de l’acord comercial de 1980, per concloure que Andorra no ha de tenir cap recel de l’apropament a la Unió Europea perquè no ha de suposar en cap cas “ni diluir la identitat del Principat ni renunciar a les seves singularitats”, sinó que, ben al contrari, suposa continuar construint una nació forta i independent, empresa per a la qual va oferir el seu suport institucional “des de l’estricte respecte a la sobirania del poble andorrà”. Abans d’arribar a la Casa de la Vall, la visita institucional del Copríncep Macron havia començat de bon matí amb la visita als comuns de Canillo, Encamp i Sant Julià de Lòria; i a la tarda, després del dinar a la Casa Museu d’Areny-Plandolit, va

Abans d’entrar a la Casa de la Vall, el Coprínceps i la Síndica General van saludar personalment els Consellers Generals, membres del Govern i altres autoritats que els esperaven a la plaça del Consell General.

prosseguir amb la visita als comuns de les altres quatre Parròquies (Ordino, La Massana, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella). A totes set corporacions va signar al llibre d’or i va departir breument amb els Cònsols i Consellers sobre diferents qüestions específiques de cada

La visita institucional del Copríncep Francès va ﬁnalitzar amb una al·locució pública als andorrans a la plaça del Poble d’Andorra la Vella.

Parròquia, i així mateix va poder saludar els ciutadans que l’esperaven al carrer. La visita institucional del Copríncep Francès va finalitzar amb una al·locució pública als andorrans a la plaça del Poble d’Andorra la Vella, en la qual fou acompanyat pel Cap de Govern, M.I. Sr. Xavier Espot. El Cap de Govern va ser el primer a prendre la paraula per destacar que la visita del Copríncep Francès era una magnífica ocasió per refermar la llarga tradició de pactes que ha marcat la història d’Andorra, i per posar en valor les institucions centenàries que han fet d’Andorra un país pacífic i pròsper que sap construir la unitat des de la diversitat. De la seva banda, Emmanuel Macron va començar agraint l’acollida que li havien dispensat els representants institucionals i els ciutadans a les set Parròquies andorranes, i afirmant la seva profunda convicció en la institució del Coprincipat, i, consegüentment, en les obligacions que té com a Copríncep, d’acord amb la Constitució del Principat d’Andorra, entre les quals va destacar “garantir la independència del país i la sobirania del poble andorrà”. Església d’Urgell

Caritat 2019

CĂ ritas

Celebració de la festa de la Mare de Déu de Meritxell a Andorra

’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va presidir el diumenge 8 de setembre la solemne Eucaristia en honor de la Patrona del Principat d’Andorra, la Mare de Déu de Meritxell, al seu Santuari Basílica al terme parroquial de Canillo. Com és habitual any rere any, hi va assistir una gran quantitat de devots i pelegrins que des de primera hora del matí van anar pujant a peu des de totes les Parròquies del Principat, en una romeria constant, per tal de visitar el Santuari i pregar davant la imatge de la Mare de Déu.

El Cor dels Petits Cantors i el Cor de Cambra d’Andorra van solemnitzar la celebració amb passatges de la “Missa” del compositor noruec Ola Gjeilo En arribar al Santuari, l’Arquebisbe Joan-Enric, que anava acompanyat pel Representant personal del Copríncep i Vicari general d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri, va ser rebut pel Cap de Govern, M. I. Sr. Xavier Espot; la Síndica General de les Valls, M. I. Sra. Roser Suñé; el Director del Gabinet del Copríncep Francés, Sr. Pascal Escande; i l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries. A les onze del matí va començar la celebració amb l’entrada en processó dels concelebrants, mentre el Cor dels Petits Cantors d’Andorra, dirigit per Catherine Metayer, entonava les estrofes de l’“Ave de Meritxell”. Hi foren presents els més alts representants de les institucions nacionals andorranes encapçalats pel Cap de

En acabar la celebració eucarística, molts ﬁdels van saludar personalment l’Arquebisbe d’Urgell al Claustre del Santuari.

Govern, la Síndica, els Ministres i els Consellers Generals que van ser elegits democràticament la passada primavera i que per primera vegada, tal com va destacar Mons. Vives a l’homilia, participaven en els seus respectius càrrecs a la Festa Nacional

del Principat. També van assistir a la celebració els Cònsols de les set Parròquies i els representants de les principals entitats socials i econòmiques del país. A l’homilia, el Copríncep Episcopal va expressar la seva satisfacció Església d’Urgell

per la propera visita al Principat d’Andorra del Copríncep Francès, Sa Excel·lència Emmanuel Macron, President de la República Francesa, prevista per al 13 de setembre (veure pàgines 6 a 9 en aquest mateix número). La trobada dels dos Coprínceps en sòl andorrà, l’intercanvi amb les autoritats, i sobretot amb el Poble Andorrà, directament o a través de les institucions i les Parròquies, serà un moment significatiu que el Copríncep Episcopal va voler destacar. El Cor dels Petits Cantors i el Cor de Cambra d’Andorra van solemnitzar la celebració amb passatges de la “Missa” del compositor noruec Ola Gjeilo, i, en acabar, van interpretar l’himne andorrà mentre els fidels s’atansaven a venerar la imatge de la Patrona del Principat. Minuts més tard, al Claustre del Santuari, les autoritats i molts fidels van saludar personalment l’Arquebisbe, al temps que les notes d’una cobla convidava els pelegrins a una ballada de sardanes per cloure la jornada festiva, tot compartint un tast de coca i vi dolç. Amb ocasió de la Festa de la Mare de Déu de Meritxell, el Sant Pare va fer arribar al Poble Andorrà, a través del Copríncep Episcopal, el següent missatge de felicitació: Amb ocasió de la festa nacional del Principat d’Andorra, desitjo presentar a la Vostra Excel·lència i a tots els ﬁlls i ﬁlles d’aquesta estimada Nació les meves felicitacions juntament amb la meva oració al Senyor Jesús, demanant que els concedeixi abundància de pau, justícia i progrés espiritual i social, en la consolidació d’una convivència solidària i harmònica. Francesc PP Transcrivim a continuació un seguit de fragments escollits de l’homilia de Mons. Vives al Santuari Basílica de Meritxell1

Podeu escoltar l’homilia sencera a https:// www.youtube.com/watch?v=V7lTIJS2tHE

Església d’Urgell

Fragments de l’homilia de l’Arquebisbe Joan-Enric al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell en el dia de la Patrona d’Andorra

em pujat al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell en aquest diumenge per honorar i celebrar la Nativitat de la Verge Maria, i encomanar a la nostra Patrona el nou curs que s’estrena i les activitats que s’acosten. Encomanem-li les nostres famílies, les nostres persones, amb totes les necessitats materials i espirituals. Deixem, un any més, que Meritxell ens porti la certesa de la misericòrdia i l’amor de la nostra Mare del cel. Agraïm la seva protecció sobre el nostre Principat d’Andorra, que Ella acompanya, des d’una humil gavernera plena de llum celestial, des de fa tants segles. Estimats, fem festa en la Diada de Meritxell, ja que la Mare de Déu és Mare nostra i no deixa mai de protegir-nos, acompanyar-nos i donar-nos el seu Fill, Jesucrist. Seguint la llarga tradició, “pugem” a Meritxell, ni que sigui només amb el nostre pensament i les nostres peticions. Maria mai no decep ningú, i a la muntanya de Meritxell, en la cruïlla dels camins seculars andorrans, tots hi trobem la nostra Mare, la Verge Maria, plena de tendresa pels malalts, els pecadors, els necessitats, els qui caminem enmig dels desànims i els problemes del món d’avui. Ella, reina coronada però calçada amb els humils esclops, s’ha fet molt nostra. Ella és “el nostre consol i la nostra esperança”. Avui a Meritxell ens sentim molt joiosos per la propera visita del Copríncep francès, Sa Excel·lència el President de la República Francesa Emmanuel Macron. La trobada dels dos Coprínceps en sòl andorrà, l’intercanvi amb les autoritats i sobretot amb el Poble Andorrà, directament o a través de les institucions i les Parròquies, farà que el coneguem més de prop i que ell ens conegui. L’estimació reclama el coneixement i la comunió en uns ideals compartits. Aquesta visita ens ajudarà a estrènyer els llaços d’afecte i

de consideració per la persona del nostre Copríncep el President francès. I li agraïm ja des d’ara els seus esforços com a Cap d’Estat per liderar com a Copríncep d’Andorra el present i el futur del nostre país. En la Diada de Meritxell és bo de recordar-ho, de fer-ne pregària a la Mare de Déu i de celebrar-ho joiosament i amb autoestima, perquè ja són 741 anys ininterromputs els que ha funcionat el nostre cosenyoriu, convertit en Coprincipat. És pedra miliar de la nostra història com a poble que volem defensar, mantenir i responsablement omplir de sentit per al present i per al futur. Avui han pujat per primera vegada a la Festa de Meritxell, com a tals, el Cap de Govern, la Síndica, els Ministres i els Consellers que van ser elegits en la primavera passada. I a la tardor seran elegits també democràticament els Cònsols i els Honorables membres dels Comuns. Pensem i agraïm quanta història i quantes generacions darrere aquell Consell de la Terra del qual se’n compleixen els 600 anys, i que donà origen al nostre Consell General, un dels parlaments més antics del món, sempre amb activitat. Cada renovació de les funcions electives, cada cita electoral, cada etapa de la vida pública és una oportunitat per a tornar a la font i als punts de referència que inspiren la justícia i el dret, la pau i la participació democràtica. Estem convençuts que la bona política està al servei de la pau; respecta i promou els drets humans fonamentals, que són igualment deures recíprocs, de manera que es pot teixir un vincle de conﬁança i gratitud entre les generacions presents i futures del Principat. Gràcies, Molt Il·lustres i Honorables Autoritats, per la vostra dedicació i entrega. Que La Mare de Déu us protegeixi! Fa uns pocs dies, el primer de setembre, i amb la invasió de Polònia, començava fa 80 anys la més mortífera i global de les

guerres mai vistes, l’anomenada Segona Guerra Mundial. Fou l’“hora de les tenebres”, com digué el Papa Sant Joan Pau II en un memorable missatge quan es compliren els 50 anys d’aquell inici del conﬂicte més sagnant que s’hagi mai donat, amb 55 milions de morts arreu del món. Cal recordar-ho. Tenim el deure de recordar-ho per honorar els morts i per defugir per sempre aquells abismes de crueltat i de desgràcies, i treballar decididament pel perdó i la cooperació internacional. Perquè tenim el deure d’aprendre d’aquest passat de manera

a una sola família humana, estimada i reunida per Déu. Les Nacions Unides van néixer després de la Segona Guerra Mundial com a instrument de diàleg i de pau, basat en el respecte a la igualtat de drets dels pobles. També s’elaborà després de pocs anys d’acabat el conﬂicte la Declaració Universal dels Drets Humans, un gran referent per a l’ètica política i social. Igualment, entre les grans condicions per a la pau cal comptar amb l’elaboració de processos de cooperació, control i desarmament que facin impensable la guerra. Perquè deia Joan Pau II: “la guerra és

que mai més no es produeixi el cúmul de causes susceptible de desencadenar novament els odis i les explotacions. Aquells foren sis anys de menyspreu per la humanitat, culminant amb l’holocaust nuclear. I de totes aquestes mesures antihumanes n’hi ha una que sempre serà una vergonya per a la humanitat: la barbàrie planiﬁcada i ferotge contra el poble jueu. Amb motiu d’aquest trist aniversari, ens convé a tots un compromís per superar els prejudicis i combatre totes les formes de racisme i discriminació, acceptant reconèixer en tota persona la dignitat fonamental i el bé que hi resideix, per prendre més consciència de pertànyer

en si mateixa irracional, i el principi ètic de la solució pacífica dels conflictes és l’única via digna de l’home”. I cal afegir-hi la voluntat d’intensificar la cooperació en altres àrees, incloses les econòmiques i culturals. ¿No creieu que serà educant les joves generacions i fonamentant la vida pública en criteris ètics i en el respecte als drets humans que podrem bastir un futur de pau?. Es tracta de transmetre a les generacions més joves un estil de vida i una cultura inspirats en la solidaritat i l’estimació dels altres, una “cultura de l’encontre”, com reclama el Papa Francesc. En aquest

sentit, el cristianisme, que ha conﬁgurat tan profundament els valors espirituals del continent europeu, i de la nostra Andorra, hauria de ser una font d’inspiració constant amb la seva doctrina de la persona creada a imatge de Déu, que pot contribuir al creixement d’un humanisme integral renovat. La pau es guanya primer a causa dels valors humans, viscuts i transmesos pels ciutadans i pels pobles. Quan el teixit moral d’una nació s’esmicola, s’ha de témer tot. La memòria vigilant del passat hauria de fer que els nostres contemporanis estiguessin atents als abusos sempre possibles en l’ús de la llibertat que la generació d’aquella època va conquerir al preu de tants sacriﬁcis. L’equilibri fràgil de la pau es podria posar en perill si es despertés en les consciències l’odi racial, el menyspreu de l’estranger, la segregació dels malalts o els vells, l’exclusió dels pobres, l’ús de la violència privada i col·lectiva. Als ciutadans els correspon distingir i escollir, d’entre les propostes polítiques, aquelles que s’inspiren en la raó i els valors morals. I als Estats, els ha de ser molt important assegurar-se que s’aturen les causes de l’exasperació o la impaciència dels grups socials que poden sentir-se discriminats o desafavorits. Benvolguts, gaudim de la Diada de Meritxell, ja que la Mare de Déu és Reina de la Pau i ens guia per camins de Pau. Que avui sigui una festa ben joiosa per a tots els andorrans i per a totes les Parròquies del país. Que Maria amb la seva llum poderosa il·lumini tots els racons de la nostra existència com a nació sobirana, nosaltres que diem en el nostre himne nacional: “creient i lliure onze segles, creient i lliure vull ser”. + Joan-Enric Vives Església d’Urgell

Celebració a Ponts de la festa de l’Exaltació de la Santa Creu

l dissabte 14 de setembre es va celebrar a Ponts l’Eucaristia de festa major coincidint amb la solemnitat litúrgica de l’Exaltació de la Santa Creu. Hi va

haver una nombrosa participació de vilatans i veïns de la rodalia, que, tal com marca la tradició, van recórrer els carrers de la població acompanyats dels gegants i cap-

grossos que portaven els membres de la Colla Gegantera de Ponts i de les melodies que tocaven els músics de la cobla Ciutat de Solsona, en un animat cercavila que partí de l’Ajuntament i finalitzà a la plaça davant l’església parroquial. Van ser rebuts per Mn. Jaume Mayoral, que va saludar l’Alcalde, Josep Tàpies, i la resta de membres de la Corporació Municipal, als qui va agrair la seva participació en la celebració.

Al ﬁnal de la celebració, i seguint el costum, mentre la Coral Pontsicana cantava els goigs a la Santa Creu, els ﬁdels que omplien l’església van venerar la imatge del Crist

Un gran nombre de ﬁdels de Ponts i pobles veïns va omplir l’església parroquial en l’Eucaristia de la solemnitat litúrgica de l’Exaltació de la Santa Creu.

Església d’Urgell

A migdia va començar la solemne Eucaristia, presidida per Mn. Bonifaci Fortuny, que aquell dia celebrava els 30 anys de la seva arribada a Ponts com a prevere. També es complien en aquella data 12 anys de l’arribada a Ponts de Mn. Mayoral. Amb ells dos hi van concelebrar Mn. Sauter i el diaca Mn. Caba. La Coral Pontsicana va ser l’encarregada d’acompanyar la missa amb els cants i la música, i també es va fer present la colla de joves que col·labora i participa habitualment en les activitats i festes tradicionals de Ponts al llarg de l’any, com ara la festa del Roser. A l’homilia, Mn. Mayoral va parlar de la importància de viure la festa major amb un sentit celebratiu i festiu entre tots els pontsicans, de deixar-se interpel·lar per la neces-

La celebració eucarística va ser presidida per Mn. Bonifaci Fortuny i concelebrada per Mn. Sauter, el diaca Mn. Caba i Mn. Mayoral. La Coral Pontsicana (dreta) acompanyà els cants.

sitat de fer i construir poble entre totes les sensibilitats que hi pugui haver, amb un reconeixement per les moltes entitats ciutadanes que treballen pel poble, i especialment pels més joves. També va voler donar les gràcies als pontsicans pels 12 anys d’afecte i estima que ha rebut de tots ells, i els va demanar que ho continuessin fent amb el nou Rector que properament es farà càrrec de la Parròquia, Mn. Pere Morales. Al final de la celebració, i seguint el costum, mentre la Coral Pontsicana cantava els goigs a la Santa Creu, els fidels que omplien l’església

van venerar la imatge del Crist, i tot seguit el seguici va anar fins a la plaça Planell. Després, al passeig de Valldans es va fer una lluïda ballada de sardanes. També a la tarda, i dins dels actes de la festa major, hi va haver la Trobada de Colles Geganteres, que es va iniciar al pati de l’església. Enguany hi va haver el bateig (benedicció) dels gegants de Fraga, en Pau i l’Àgueda, així com els gegantets de Ponts, l’Estrelleta i la Tarongina, una bonica celebració que va acabar amb el repic de campanes i l’inici de la rua de les moltes colles

geganteres que hi van participar. La jornada festiva va acabar amb un sopar per a tots els grups participants, convidats per la Colla Gegantera de Ponts. S’hi van aplegar unes 300 persones, que van fer gala d’un gran sentit ecològic i van utilitzar el servei de lloguer de vaixella que ofereix Càritas d’Urgell. Un servei que va agradar molt als assistents, ja que a més de ser una iniciativa sostenible també ajuda a tirar endavant la tasca del Centre Especial de Treball de Grapats de Càritas diocesana, que treballa amb persones amb discapacitats.

La jornada festiva continuà a la tarda amb la Trobada de Colles Geganteres, que es va iniciar al pati de l’església. Mn. Mayoral beneí els gegants de Fraga, el Pau i l’Àgueda, i els gegantets de Ponts, l’Estrelleta i la Tarongina (dreta). Església d’Urgell

IV recés conjunt de Càritas diocesana d’Urgell i Càritas Andorrana El predicà el Rv. Vicente Martín, Delegat Episcopal de Càritas Espanyola, que compartí la seva reﬂexió sobre el paper de Càritas en la cura de la Creació

àritas diocesana d’Urgell i Càritas Andorrana van organitzar el dimarts 3 de setembre un recés de formació conjunt a la residència de la Sagrada Família, a La Seu d’Urgell, predicat pel Rv. Vicente Martín, sacerdot de Badajoz, professor a l’Institut de Pastoral a Madrid i Delegat Episcopal de Càritas Espanyola. L’Arquebisbe Joan-Enric presidí el recés i obrí la jornada tot agraint la presència de tots els assistents i presentant el ponent.

El Rv. Vicente Martín (segon per l’esquerra) predicà el recés conjunt de Càritas d’Urgell i Càritas Andorrana, en el qual va prendre part una seixantena d’agents i voluntaris (a sota).

Vicente Martín exhortà els assistents al recés a prendre consciència que sovint tenim més del que necessitem i que no sempre més és igual a millor Hi van ser presents el Delegat diocesà de Càritas, Mn. Jaume Mayoral; els Directors de Càritas d’Urgell i de Càritas Andorrana, Josep Casanova i Amadeu Rocamora; i l’Arxiprest d’Aran, Mn. Pere Balagué; a més d’una seixantena d’agents i voluntaris de les Càritas parroquials d’arreu del Bisbat i del Principat d’Andorra. Després de la pregària inicial, el Rv. Vicente Martín proposà als assistents reflexionar en profunditat sobre les vinculacions entre els valors de Càritas i el sosteniment

Església d’Urgell

L’Arquebisbe Joan-Enric inaugurà i beneí les noves instal·lacions de Càritas Andorrana.

Càritas Andorrana estrena instal·lacions i una nova furgoneta

mb l’objectiu de donar més facilitats als seus usuaris, Càritas Andorrana va estrenar el 6 de setembre unes instal·lacions d’uns 400 metres quadrats al número 6 del Camí Borda Nova d’Andorra la Vella, destinades principalment a acollir el servei de rober. Les instal·lacions van ser beneïdes i inaugurades per l’Arquebisbe Joan-Enric, que en el mateix acte també beneí la nova furgoneta elèctrica de l’entitat. Hi foren presents el President de Càritas Andorrana, Amadeu Rocamora; l’Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries; el Director de Càritas d’Urgell, Josep Casanova; la Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Govern d’Androrra, Sílvia Calvó; la Consellera major del Comú d’Andorra la Vella,

d’una actitud de cura vers la natura i les persones, en el context de la celebració de la Jornada de Pregària per la Cura de la Creació, convocada pel Sant Pare per al dia 1 de setembre. Justament, el Papa Francesc havia demanat en aquell dia reflexionar sobre els estils de vida que hem assolit, especialment als països més desenvolupats, perquè l’home ha creat un estat d’emergència climàtica que amenaça la vida. Mn. Vicente Martín va exhortar “la gent de Càritas” a “implicar-se, reflexionar i animar els altres a cercar noves alternatives per cuidar la

Mònica Codina; i el Conseller de Comú d’Andorra la Vella, Carles Areny; entre altres autoritats. El nou local, amb el qual es vol millorar la reutilització i reciclatge del tèxtil que Càritas Andorrana porta a terme, consta de dues plantes. Al nivell del carrer hi ha una sala d’uns 150 metres quadrats que s’utilitzarà per al triatge de la roba i com a magatzem, a més d’una petita botiga de 50 metres quadrats (a la qual hi podran anar les persones que rebin l’autorització de Serveis Socials). A la primera planta hi ha tres sales que s’utilitzaran per a diferents tasques de magatzem i de gestió, a més d’un ampli espai que serà utilitzat per a la manipulació de les peces de roba.

nostra germana terra, perquè, com bé diu el Papa, no només hem d’estimar els animals, hem de tenir també amor i cura d’un entorn global”. Va destacar que “no sempre més és igual a millor”, tot assenyalant que cal que anem prenent consciència que moltes vegades tenim més del que necessitem; i, en aquest sentit, va recordar la campanya de Càritas l’eslògan de la qual fou: “cal viure senzillament perquè algú, senzillament, pugui viure”. El ponent destacà així mateix com Déu creador té un designi amorós amb la natura i els seus fills, amb

justícia i amb pau; va encoratjar els responsables i agents de Càritas a seguir endavant amb el programa Eco-canvi, i els felicità, a ells i a l’empresa d’inserció laboral Nougrapats, pel servei de lloguer de vaixelles pel que suposa d’estalvi en l’ús d’estris de plàstic i objectes d’un sol ús. En acabar el taller de formació, es va celebrar l’Eucaristia a la capella de la Sagrada Família, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pels sacerdots assistents al recés. La jornada es va cloure amb un dinar de germanor després de la celebració. Església d’Urgell

Les Jornades de Teologia proposen una reﬂexió sobre “El sentit de la vida”

“E

l sentit de la vida. Estimar a fons” ha estat el tema escollit per a les Jornades de Teologia del Bisbat d’Urgell d’enguany, que van tenir lloc els dies 29 i 30 d’agost a la sala Sant Domènec de La Seu d’Urgell, amb la participació com a ponents de la Dra. Begoña Román, professora d’Ètica de la Universitat de Barcelona, i del Dr. Francesc Torralba, professor de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell. Hi van assistir unes 140 persones, la major part dels quals

professors de Religió, catequistes i agents de pastoral de la salut i de joventut; a més de membres de Càritas d’Urgell i un bon nombre de sacerdots diocesans. El Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert, va obrir les Jornades el dia 29 agraint l’assistència i animant els professors de Religió en la seva feina; i tot seguit l’Arquebisbe d’Urgell adreçà unes paraules de benvinguda a tots els presents i agraí als ponents el tema triat, tot assenyalant que aquesta és una qüestió inherent a la condició humana, i, en particular, molt important per

Unes 140 persones es van inscriure a les Jornades de Teologia per seguir les ponències de la Dra. Begoña Román i del Dr. Francesc Torralba.

Església d’Urgell

als cristians, perquè estem cridats a donar raó d’aquesta esperança que dóna l’amor. És l’amor en si mateix el motiu per trobar el sentit de la vida, explicà Mons. Vives, i, tot citant Sant Bernat de Claravall, remarcà que, ben gratuïtament, "estimem per estimar." La sessió de treball començà amb la primera ponència de la Dra. Begoña Román, que parlà de com vèncer l’actual societat del desànim, la qual va associar amb la manca de vitalitat i la manca de ganes de viure, i va explicar el tret principal que la caracteritza: una societat que és fruit d’una concepció antropològica de l’ésser humà com un individu aïllat. Es tracta de la creació d’un home autosuficient, fet a si mateix, que no deu res a ningú, que no agraeix res a ningú, i que vol alliberar-se de qualsevol deute que amenaci la seva llibertat. I, per tant, no és capaç de fer aliances basades en la confiança i en l’amor, sinó que fa contractes en els seus projectes de vida. Contra aquesta tendència, la Dra. Begoña Román proposa superar la desorientació en què vivim assumint-la i encarant els riscos, és a dir, els errors. A la seva segona conferència, féu un repàs de com tracten la qüestió sobre el sentit de la vida diferents escoles filosòfiques al llarg de la història de la filosofia, tot centrant-se en Plató Accediu mitjançant aquest codi QR a les ponències enregistrades de les Jornades de Teologia d’enguany.

i Sant Agustí; Aristòtil i Sant Tomàs d’Aquino; Epicur, els estoics, Kant, els utilitaristes, els comunitaristes i els dialògics. I remarcà els trets en comú que porten a l’esperança en dos grans conceptes: la felicitat, i la justícia o dignitat. La Dra. Román finalitzà la seva aportació a les Jornades amb una tercera conferència sobre l’ètica i el sentit, remarcant la transformació del món. S’estengué en la distinció entre ètica i moral en temps accelerats, la distinció entre convicció i responsabilitat i l’ètica cívica, organitzativa, personal i professional. I explicà bellament la transformació del món, passant per la transformació d’un mateix, on l’estimar és el gran camí d’aprenentatge. A la tarda, els assistents a les Jornades van participar en l’Eucaristia presidida per Mons. Vives a la capella del Seminari diocesà d’Urgell, en el transcurs de la qual es va lliurar la “Missio canonica” als professors de Religió de la Diòcesi i es pregà per tots els qui en els pròxims dies havien de començar el curs 2019-2020. L’endemà, divendres 30 d’agost, l’Arquebisbe Joan-Enric obrí a dos quarts d’onze del matí la segona sessió de les Jornades tot convidant els assistents a resar plegats el Parenostre, una oració que ens ensenyà Jesús i que resumeix perfectament la resposta cristiana a la pregunta pel sentit de la vida. I al fil d’aquesta reflexió volgué fer un esment explícit del mosaic que el P. Marko Rupnik, SJ, i el seu equip van crear per a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria, i que Mons. Vives va beneir durant la celebració eucarística de la festa litúrgica del Dilluns de Pentecosta, el passat 10 de juny, on el Crist Majestat porta a la mà esquerra l'oració del Parenostre. Tot seguit el Dr. Francesc Torralba començà la seva intervenció comentant que el tema triat enguany a les Jornades de Teologia “ens toca a tots de ple”, perquè tothom, en un moment o altre de la seva existèn-

cia, es demana pel sentit de la vida; i proposà una resposta a aquesta pregunta des del punt de vista cristià començant tanmateix amb una primera ponència en la qual va voler situar la qüestió en el terreny del pensament contemporani. El títol d’aquesta primera ponència, “La voluntat de sentit”, es correspon, segons va explicar, amb una conferència del Dr. Viktor Frankl (Viena, 1905-1997), neuròleg, psiquiatre i filòsof d’origen jueu que des del 1942 fins al 1945 va patir

gunta pel sentit de la vida, malgrat cap d’aquests corrents ofereix una resposta concloent, va precisar. En canvi, sí podem trobar una resposta clara als Evangelis, i per això dedicà la segona ponència a explorar “El sentit de la vida a la llum de l’Evangeli”. I ho féu des d’un “treball interpretatiu” de les ensenyances de Jesús, atès que “Jesús no feia conferències”, sinó que el seu missatge l’hem d’anar destriant de les seves paràboles, també dels seus silencis, i sobretot de la seva vida.

Al ﬁnal de la primera Jornada, Mons. Vives presidí l’Eucaristia a la capella del Seminari diocesà d’Urgell.

la reclusió a diferents camps de concentració, i que durant la seva vida professional també va haver d’enfrontar-se a situacions realment difícils. A l’esmentada conferència, el Dr. Frankl es demanava com és que en una mateixa situació adversa, fins i tot desesperada, hi ha persones que lluiten per sobreviure i d’altres que hi renuncien, i apuntava com a resposta que aquells que s’enfronten a l’adversitat, per dura que sigui, ho fan perquè per a ells la vida té un sentit tan profund que està per damunt de qualsevol adversitat. A partir d’aquesta reflexió del neuròleg vienès, el Dr. Torralba va voler repassar algunes de les moltes i molt diverses maneres amb què els corrents filosòfics contemporanis han intentat respondre a la pre-

Un treball interpretatiu que, com a punt de partida, proposava imaginar quina resposta donaria Jesús a la qüestió sobre el sentit de la vida, per concloure que aquesta resposta no pot ser cap altra que l’amor, tal com va argumentar el Dr. Torralba a la tercera ponència, titulada “El sentit de l’amor és donar-se a fons perdut”, amb la qual va posar el punt final a les Jornades d’enguany. En aquesta darrera conferència, el Director de la Càtedra de Pensament Cristià va voler aprofundir en el significat del verb estimar a partir de les ensenyances de Jesús, per argumentar que llegint els Evangelis s’arriba a la conclusió que el sentit de la vida és estimar i ser estimats; “si no fos així, no valdria la pena viure”. Església d’Urgell

Refugiats i emigrants amb drets1

Aquests dies passats vam poder llegir el que les organitzacions que integren a Espanya la xarxa “Migrants amb drets” –Càritas, CONFER, Justícia i Pau, i la Comissió Episcopal de Migracions de la CEE– denunciaven Reivindicar el dret d’asil, sobre la manca d’iniciativa de molts fomentar l’acollida i geneperquè les persones rescarar actituds solidàries cap governs tades a bord dels vaixells de socors als refugiats que s’escapen (com l’Open Arms) poguessin ser de la violència, és un deure auxiliades i portades a port segur, per després ser acollides en països indefugible per part dels europeus que al final els acaben països europeus necessitant, ja que Europa envelleix que Jesús va recollir per unir en un ràpidament i perillosament. En el seu comunicat titulat “Miúnic manament l’amor a Déu i l’amor grants amb drets” valoraven que, al pròxim, com a tu mateix. Reivindicar el dret d’asil, fomentar gràcies a la tasca d’aquests abanl’acollida i generar actituds solidàries derats de la mar, milers d’emigrants cap als refugiats que s’escapen de la i refugiats poden ser atesos, acomviolència, és un deure indefugible panyats i reconeguts en la seva per part dels països europeus. I els dignitat i els seus drets. “Cada vida seus ciutadans democràticament compta –deien–, cada ésser humà és insubstituïble i és un projecte de ho volen. futur. És una qüestió d’humanitat que ni una sola d’aquestes vides s’estronqui. És també un deure ètic de la Unió Europea i els seus Estats membres arbitrar respostes eficaces i respectuoses amb els drets humans davant aquestes situacions. La manca de resposta suposa un incompliment flagrant dels acords internacionals i una gravíssima responsabilitat per omissió, davant les morts que es puguin Les organitzacions de la xarxa “Migrants amb drets” denunciaven aquest estiu la manca d’iniciativa de molts governs europeus per auxiliar arribar a produir en el

ies passats hem viscut amb molta preocupació la sort de diversos vaixells sobrecarregats de persones buscant refugi, que enmig del mar Mediterrani els havien recollit quan estaven a la deriva –com obliguen els tractats del mar– i que cercaven refugi al països europeus veïns, a l’Europa que es vanta de ser bressol dels drets humans. Després de moltes negociacions, es va acabar trobant una solució que donés resposta al clam de moltes associacions i de tants i tants ciutadans europeus que volien i que volen acollir aquests refugiats amb els braços oberts, perquè són persones que fugen de situacions d’injustícia i que cerquen un futur millor. No ens podem tancar en l’egoisme. La Bíblia en la seva llei reclama: “quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, al vostre país, no l’exploteu. Al contrari, considereu-lo

com un nadiu, com un de vosaltres. Estima’l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte” (Lv 19,33-34). Un text

les persones rescatades a bord dels vaixells de socors de la Mediterrània.

Article publicat al diari La Vanguardia del diumenge 25 d’agost

Església d’Urgell

present i en el futur”. Les institucions de la xarxa “Migrants amb drets” instaven els poders públics a arbitrar una solució a les situacions de greu desemparament que s’estan vivint en aigües del Mediterrani i a liderar el coratge polític necessari per evitar que tantes persones necessitades de protecció urgent segueixin patint. També recordaven les paraules del Papa Francesc en el seu missatge per

Al missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, el Papa recorda que “la resposta al desaﬁament plantejat per les migracions contemporànies es pot resumir en quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar” a la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat del 29 de setembre, on recorda que “la resposta al desafiament plantejat per les migracions contemporànies es pot resumir en quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar, que expressen la missió de l’Església en relació a tots els habitants de les perifèries existencials”. Ja en el Missatge per la Pau de gener de 2018, el Sant Pare havia reclamat una pau creativa envers els emigrants i refugiats, i proposava a tots els estats dos pactes internacionals (Global Compacts): un acord per una emigració segura, ordenada i regulada; i un altre sobre refugiats. Servirien per a desenvolupar propostes polítiques i posar en pràctica mesures concretes. I demanava que estiguessin inspirats per la compassió, la visió de futur i la valentia, per tal d’avançar en la construcció de la pau: només així el necessari realisme de la política internacional no es veurà derrotat pel cinisme i la globalització de la indiferència. +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell Església d’Urgell

Fira del Llibre del Pirineu i proclamació de les Homilies a la vila d’Organyà L’Homilia religiosa, proclamada enguany per Mn. Benigne Marquès

mb un èxit creixent de públic, la Fira del Llibre del Pirineu d’enguany va aplegar els dies 30 i 31 d’agost i 1 de setembre a Organyà una àmplia mostra de la vitalitat literària de les terres pirinenques, amb la participació d’una trentena d’editorials i llibreries, la major part de l’Alt Urgell i Andorra. El 31 d’agost s’hi va fer present l’Arquebisbe d’Urgell, que va ser rebut per l’Alcalde de la localitat, Celestí Vilà, i junt amb la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga; i la Ministra de Cultura i Esports del Govern d’Andorra, Sílvia Riva, va poder visitar la fira de llibres abans d’assistir a la lectura de l’Homilia religiosa a l’església parroquial de Santa Maria. Entre les diverses activitats al voltant de la literatura organitzades al llarg del cap de setmana destacà la “Carrerada de llibres”, que consistí en la lectura simultània de llibres a peu de la carretera C-14 al seu pas per Organyà i que va tenir com a participants els viatgers que en aquell moment travessaven la vila. Una altra de les propostes que tradicionalment aconsegueix concitar l’atenció d’un bon nombre de persones va ser les lectures de les homilies religiosa i laica, que enguany van anar a càrrec respectivament de Mn. Benigne Marquès, Arxiver Diocesà i Capitular d’Urgell, i de Raül Garrigasait, escriptor, traductor i editor de la col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge. Així mateix, durant la fira va tenir lloc el lliurament de premis del concurs literari Homilies d’Organyà, que en l’edició d’enguany ha tingut Mn. Benigne Marquès. els següents guardonats: Marcel Fité Argerich (premi Mn. Albert Vives de periodisme); Montserrat Nevado (premi Alt Urgell de joves autors per l’obra Carbó Hors, Núria Oliva Barceló i Berta Anglada Oriol “Gir a pedals); Manel Gibert Vallès (premi Josep Grau (premi Lletres de Dones de relats curts per les obres i Colell de poesia per l’obra “Port del silenci”); i Pere “La cirereta del pastís”, “La paret” i “Galetes de man- Gorgoll Noell (premi Pirineu de narració literària per tega”, respectivament); Rosa Maria Gurrera Martínez l’obra “No te’n vagis”). En aquesta darrera categoria (premi Germans Espar i Tressens de relats viscuts el jurat va destacar com a finalista l’obra “Pare, véns per l’obra “Altres terres, altres temps”); Joel Aubet a per mi”, de Juli Capilla Fuentes.

Església d’Urgell

Abans de pronunciar la seva ponència sobre les Homilies d’Organyà, Mn. Benigne signà al llibre d’honor de la localitat.

El dissabte 31 d’agost, Mons. Vives i la Consellera de Cultura de la Generalitat (a la dreta, en primer terme) van poder visitar les parades de la Fira del Llibre del Pirineu.

Església d’Urgell

Fotograﬁa de grup de les autoritats, els homiletes i els guardonats en la convocatòria dels premis literaris Homilies d’Organyà d’enguany.

Raül Garrigasait va ser l’encarregat de llegir l’homilia laica.

Església d’Urgell

III

L’homilia eclesiàstica proclamada a l’església d’Organyà1

s per a mi un honor poder proclamar avui una Homilia al mateix lloc on foren proclamades les Homilies per primera vegada en la nostra pròpia llengua, la qual encara que es trobés en un estadi força primitiu i naixent, ja estava ben constituïda en una llengua nova. En aquest temple, avui bellament restaurat, on aquella primitiva canònica tenia els actes de culte i celebrava la litúrgia dels diversos temps de l’any. Es veia obligada a proclamar la Paraula de Déu, amb les explicacions i comentaris de les corresponents homilies. Enguany s’escau també el primer centenari de la mort del cèlebre investigador que les va trobar, estudiar i editar, en Joaquim Miret i Sans. És per això que m’ha semblat oportú que per tal de respondre i complir millor la comesa que m’haveu fet, hem de retornar als orígens. Tot va començar aquell 5 de juny, un dimecres, de 1090, quan amb l’assistència i presència dels senyors de Caboet, Guitard Isarn i la seva esposa Gebellina, es presentaren el Bisbe d’Urgell, Bernat Guillem, uns representants de les canòniques de La Seu d’Urgell, de Cardona i de Solsona, el prior de Tresponts i altres personalitats, els quals varen fundar en aquest temple de Santa Maria d’Organyà una nova canònica sota la regla de Sant Agustí i la dotaren esplèndidament. A partir d’aquest moment, els canonges d’Organyà comencen la seva missió de culte i lloança a Déu i a Santa Maria i tenen també la cura d’ànimes de la vila i terme d’Organyà. La predicació i les homilies en les celebracions de l’Eucaristia formaven una part essencial del seu ministeri ordinari en el transcurs de l’any. També a la fi del segle XI ens trobem a Europa, a la seva part central, que van creant-se i sorgint noves llengües romàniques, eixides de la seva llengua mare, el llatí. El poble comença a parlar una nova llengua i s’aparta del llatí, que deixa d’entendre. La predicació no produirà el seu efecte, si el poble no l’entén. Ja el concili de Tours del 813 va establir que la predicació s’havia de fer in rusticam romanam linguam, és a dir en

romanç, la llengua que sigui entenedora per al poble. En aquesta conjuntura neixen les diverses Homilies en llengua vernacla, que són una traducció o potser una acomodació dels anteriors homiliaris llatins. Així mateix, a la fi del segle XII o a inicis del segle XIII la canònica d’Organyà obtingué un manuscrit que contenia unes Homilies en la nova llengua del poble, el català. Aquestes Homilies foren proclamades, probablement llegides, o al menys consultades com a tema de la predicació dirigida al poble fidel. Passaren els anys i també s’extingí aquella canònica i les nostres Homilies caigueren en el silenci i en un oblit absolut. Hem d’esperar fins el setembre de 1905, quan el cèlebre historiador, en Joaquim Miret i Sans, trobà a la rectoria entre els pergamins de la canònica tres fulls en pergamí doblat que fan sis folis. Són uns folis d’aquelles antigues Homilies. I encara dos anys més tard el Rector d’Organyà, Mn. Bonaventura Riba, en trobà altres dos folis més. Són en total vuit folis que formaven un quadernet del manuscrit de les nostres Homilies. Amb tota seguretat el manuscrit era més extens, sense que sapiguem quina extensió tenia. Però es tracta de l’únic testimoni valuós que posseïm de les nostres Homilies, escrites en aquella primitiva llengua catalana. Aquest quadernet contenia certament les Homilies del temps de Sexagèsima a la Quaresma. Perquè aquest text fragmentari s’inicia amb allò que era l’acabament d’una homilia, que probablement seria de la dominica de Septuagèsima. Després segueixen sis homilies, senceres, i acaba amb unes primeres ratlles d’una altra homilia, que pertanyia a la tercera dominica de Quaresma, i que reporta la curació d’un mut, del capítol 11 de Sant Lluc. Per tant, només conservem el text sencer de sis homilies, que són: I- És el comentari de l’epístola de Sant Pau, de la primera carta als Corintis, capítol 13, que tracta de la caritat. Segons Armand Puig, que ha fet un estudi en profunditat sobre les nostres Homilies, era una Homilia

1 Ponència escrita per Mn. Benigne Marquès “en honor de les Homilies d’Organyà” i proclamada per ell a l’església de Santa Maria d’Organyà el 31 d’agost de 2019.

Església d’Urgell

que es predicava a les canòniques agustinianes, el 28 de febrer, la festa del trasllat de Sant Agustí. II- És el comentari de la dominica de Sexagèsima, del capítol 8 de l’Evangeli de Sant Lluc, que tracta sobre la paràbola del Bon Sembrador. III- És el comentari de la domínica de Quinquagèsima, del capítol 18 de l’Evangeli de Sant Lluc. Narra la curació del cec de Jericó. IV- És la homilia del Dimecres de Cendra, que versa sobre el capítol 2 del profeta Joel: sobre el tema “Convertiu-vos a mi de tot cor”. V- Correspon al primer diumenge de Quaresma i és un comentari al capítol 2 de l’Evangeli de Sant Mateu: són les temptacions de Jesús al desert. VI- És la dominica segona de Quaresma. Comenta el capítol 15 de l’Evangeli de Sant Mateu i narra la curació de la filla de la Cananea. Ara, si volem conèixer millor el contingut i especialment el valor de les nostres Homilies, serà

A la ﬁ del segle XII o a inicis del segle XIII la canònica d’Organyà obtingué un manuscrit que contenia unes Homilies en la nova llengua del poble, el català. Aquestes Homilies foren proclamades, probablement llegides, o al menys consultades com a tema de la predicació dirigida al poble ﬁdel bo que d’una forma succinta les comparem també amb unes altres Homilies contemporànies, de la nació veïna, França, les quals també foren considerades com una primera mostra de la nova llengua naixent. Les compararem, doncs, amb les Homilies de Maurice de Sully i amb les Homilies provençals de Tortosa. Maurice de Sully fou el Bisbe de París (1160-1196). Durant el seu pontificat s’inicià la construcció de la Catedral de Notre Dame de París. Escrigué unes homilies en llatí, seixanta-set, que comenten els Evangelis dels diumenges i de les festes de l’any litúrgic, probablement entre els anys 1168 i 1175. Posteriorment en féu una nova versió més reduïda en la llengua nova, la francesa, amb algunes modificacions, considerada també com una de les obres més antigues d’aquella llengua. L’Arxiu Capitular de Tortosa té al seu manuscrit núm. 106 vint-i-dues homilies en llengua provençal, que contenen sermons per als diumenges i festes

de l’any. Foren descobertes l’any 1896, i les dataren d’entre finals del segle XII i els inicis del segle XIII. Aquestes Homilies foren estudiades en profunditat per Josep Moran, el qual al Preàmbul del seu llibre les anomena “escrites en provençal catalanitzat i fragments en català”. Pel que fa a l’estil adoptat per les nostres Homilies d’Organyà, es caracteritzen per la seva sobrietat, senzillesa i brevetat. En efecte, les nostres Homilies s’inicien amb una breu cita en llatí del text bíblic que vol comentar, i que a continuació tradueix al català. Tot seguit passa a narrar el contingut del relat bíblic i alhora li dedica un senzill i curt comentari teològic o moral. Fa també unes breus explicacions d’aquelles significacions místiques que l’escena evangèlica suggereix a l’autor i en treu algunes exhortacions pràctiques per a la vida cristiana dels fidels. Tot amb un to de senzillesa i sobrietat, la qual cosa ens ve a indicar que el model d’homiliari en el qual s’inspiraren era força antic. Si les comparem amb les Homilies franceses de Maurice de Sully, trobem que també aquestes fan una exposició del text evangèlic o bíblic i en treuen els significats i exhortacions oportuns. Després s’allarguen i insisteixen en la pràctica d’una vida cristiana virtuosa. El to també és senzill i popular, però resulten quelcom més llargues que les nostres Homilies d’Organyà. Pel que respecta a les Homilies provençals de Tortosa, en general són quelcom més extenses que les que ens reporten els dos homiliaris anteriors. La majoria d’elles versen sobre les festes de durant l’any i d’alguns sants. Abunden menys les dominiques de durant l’any. També el seu estil és sobretot temàtic i no exegètic, com ho eren els homiliaris anteriors. Es prodiga més en les cites de textos bíblics i d’autoritats. No adopta un to retòric, sinó més aviat popular. D’aquesta presentació i comparació que acabem de fer entre sí dels tres homiliaris, podem deduir que no tenen una estricta dependència directa d’un amb els altres, és a dir, cap dels tres és una simple traducció dels altres. Malgrat tot, hem de fer un advertiment: la nostra Homilia IV d’Organyà, que correspon al dimecres de Cendra, s’inspira en alguns fragments del sermó del dimecres de Cendra que es troba a les Homilies provençals de Tortosa. En treu alguns trossos gairebé literals i en altres fragments només en guarda el sentit. Però l’homilia de Tortosa s’estén i s’amplia notablement amb altres comentaris i explicacions ulteriors, més extensos. En canvi, l’homilia

Església d’Urgell

d’Organyà, com de costum, esdevé una homilia més breu i sòbria. Una explicació d’aquestes afinitats entre ambdós homilies la podríem trobar en el fet que tal vegada el manuscrit que serví de model per a la traducció d’Organyà no contenia aquesta homilia del dimecres de Cendra, que el copista d’Organyà volia incloure en les seves homilies. I per aquest motiu, es decidí a redactar aquesta nova homilia, treta del model del manuscrit de Tortosa, o, si no, potser Organyà acudí a algun altre manuscrit provençal o llatí anterior, que d’alguna manera hagués estat utilitzat també pel copista del còdex tortosí. Resten encara altres qüestions sobre les Homilies per a les quals no tenim els elements suficients per a resoldre-les, com serien: quin fou el model a traduir, un homiliari llatí o potser ja un homiliari provençal? En quin escriptori es van composar i copiar les nostres Homilies? Qüestions aquestes, no resoltes, que de cap manera treuen valor a aquest únic i preuat manuscrit, que és un bell testimoni de la nostra llengua en el seu estadi primitiu o naixent, i que de fet fou trobat a Organyà i provenia de la seva antiga canònica. Tot el que precedeix fins ara ha estat una introducció sobre els orígens i gènesi de les nostres Homilies. Però crec que l’objecte d’aquest acte és que us faci la proclamació d’una homilia. Però he pensat que en

Església d’Urgell

compte de dirigir-vos una homilia nova, serà molt millor proclamar-vos la mateixa primera Homilia del nostre manuscrit, que versa sobre la caritat cristiana. Us la llegiré tot seguit. Però la seva lectura en la versió original del manuscrit esdevindria un xic difícil d’entendre i de seguir, perquè empra encara paraules molt arcaiques, i també perquè tampoc sabem quins eren els sons que els antics donaven als signes de la seva escriptura. Per això, he optat per fer-ne una lectura del text emprant una versió moderna feta per l’erudit Jordi Bruguera, la qual resulta ser molt entenedora i alhora molt ajustada al text i mots originals. *** Si linguis hominum loquar et angelorum karitatem autem non habeam, factus sum velut aes sonans aut cimbalum tiniens. Senyors, això vol dir i mostrar [...] que si hom parlava tan bé com un àngel o com el més savi home del món, i era cast i abstinent, però caritat no tenia en ell, no li seria de profit per a la salvació [...] tant com la campana que sona i s’esforça i a ningú no fa profit, sinó a aquells que la senten. Així mateix, tot el que l’home té i tot el que diu i fa en aquest segle, tot és vanitat i no té cap profit aquell qui no té caritat en

si mateix, si no la segueix fidelment. Per això digué el savi Salomó: Vanitas vanitatum et omnia vanitas, set caritas numquam excidit. Totes les coses del segle són vanitats i cauen i es converteixen en no res, però la caritat mai no caurà, i aquells qui la seguiran ja mai no s’hi defraudaran. I per això, senyors, si ens volem guardar de perdició i de vanitat, ens cal saber què és caritat. Karitas est dilectio Dei et proximi. Caritat és pròpiament que hom estimi Déu més que res, i tot cristià tant com a si mateix, fidelment. Aquest és l’amor de Déu o L’església parroquial d’Organyà es va omplir a vessar durant la intervenció de l’Arxiver Capitular i Diocesà d’Urgell. de tot cristià. Per això té el nom de caritat, car Déu és més car que res. Té caritat l’Epístola que cap obra no és bona ni perfecta sense en si aquell home a qui és més car allò que més car caritat. Això és: aquell qui té caritat no torna mal per li ha d’ésser, això és Déu i l’esperit de l’home, que mal, i fa avenir aquells qui estan malament. I encara, ja sempre durarà, i totes les altres coses temporals aquell qui té caritat no té enveja de res ni mou baradeixaran d’existir. I per això, senyors, per les coses lla a ningú ni mou baralles entre uns germans i uns que han de deixar d’existir no vulguem perdre el goig altres. Qui té això no té orgull. Qui té caritat no cerca del paradís perdurable ni per les vanitats del segle aquelles coses que són seves. Això és, que no vol la que llancen l’home a les penes de l’infern [...] Cari- voluntat de la carn, sinó solament de l’ànima; això tat aquella que llança l’home a la glòria del paradís és, que no té cor de fer mal, sinó de seguir dretura i [...segueix ara una frase il·legible i continua] seguirien veritat. Aquell home, senyors, que tem la persecució la caritat i tindrien l’amor de Déu [...] La Santa Escrip- del segle, sapigueu que no té perfecta caritat, car qui tura, la qual digué el profeta de Déu Nostre Senyor: té caritat no té por fora de Déu. I encara així digué Declinet a malo et faciat bonum, inquirat pacem et Sant Pau en l’Epístola: Sive prophetie evacuabuntur, sequatur eam. Això digué: que hom s’aparti del mal sive lingue cesabunt, sive sciencie destruentur. Això i cerqui la pau i la segueixi. Cerca la pau i la segueix vol dir i mostrar que totes les profecies cessaran el aquell home que no fa mal ni dany a aquells qui li fan dia del judici. D’aquí endavant no hi haurà ocasió de mal, per amor de Nostre Senyor. Senyors, caritat és predicar. En aquell lloc seran totes les coses acabades; abstinència de mal. Sapigueu, senyors, que per això en aquell lloc cessaran les llengües de tots; en aquell hom anomena l’almoina caritat més que cap altra lloc serà el saber dels homes destruït. Ex parte enim cosa, car és honorança de Déu més que no pas res, cognovimus et ex parte prophetamus. D’una part cocar aquell qui dona almoina fa bé al seu proïsme, i neixem i de l’altra profetitzem; això és, que coneixem a Déu, plaer i amor i honorança, i Déu els en donarà aquest segle que és no res, però profetitzem el reialme bon guardó perpetu, multiplicat per cent, i als bons de Déu, el qual és una perfecta causa; però aquelles i als dolents, del remei de l’infern i de la glòria del coses que són del segle deixaran d’existir. Cum essem paradís. Sapigueu, senyors, que tot el bé que hom fa parvulus, loquebar ut parvulus, sapiebam ut parvulus, o diu per bon cor i per penitència de Déu, tot és cari- cogitabam ut parvulus. Quan hom és un infant, pensa tat i salvació de l’ànima. I per això digué Sant Pau en com un infant i sap com un infant; però quan s’ha fet

Església d’Urgell

VII

Un moment de la intervenció de Mn. Benigne a l’església de Santa Maria d’Organyà. Entre els assistents hi eren (a la primera ﬁla, d’esquerra a dreta) l’Arquebisbe d’Urgell, la Consellera de Cultura de la Generalitat, l’Alcalde d’Organyà i la Ministra de Cultura i Esports d’Andorra.

home, deixa aquelles coses que són d’infant; moltes coses que ha fet en la infantesa són no res, car ja té hom vergonya de dir allò que deia quan era infant. Així serà aquest segle vil envers aquell qui ha de venir. Doncs, germans estimats tinguem caritat verdadera sense ira, sense avarícia, sense orgull, sense mala cobejança, per tal que la caritat de Déu sigui expandida en els nostres cors. Quod ipse prestare dignetur cum Patre… Que ens ho vulgui concedir aquell que viu amb el Pare en la unitat de l’Esperit Sant. Amen. *** El missatge de la Paraula de Déu és sempre actual. L’exposició que Sant Pau fa sobre la caritat a la primera carta als Corintis en el capítol 13 tenia plena vigència per a aquella antiga canònica i per al poble fidel a ella encomanada, com també la té ara per als cristians del segle XXI. La caritat és la virtut màxima i central per als cristians i té una doble di-

mensió d’un amor verdader a Déu i al proïsme. I, com molt bé posa en relleu aquesta Homilia d’Organyà, la caritat és abstinència de mal i seguir –diu– “dretura i vertitat”. Així doncs, tinguem caritat verdadera, sense ira, sense avarícia, sense orgull i sense males cobejances. I per a acabar la proclamació d’aquesta Homilia, deixeu-me recitar les seves darreres ratlles amb les mateixes paraules de la versió original del manuscrit, que diu així: Moltes coses que en mancipea a feites és nient, qar ja a om vergonia a dir zo que dezie quan ere macip. Així serà aquest segle vil envés aquel que és a venir. Donches, frares cars, ajam caritat vera senes ira, senes avarea, senes urgul, senes mala cobeeza, per zo que la caritad de Déu sia espandida els nostres cors. Quod ipse prestare dignetur cum Patre… Amen. Benigne Marquès Sala Organyà, 31 d’agost de 2019

BIBLIOGRAFIA: -Homilies d’Organyà, edició facsímil, Introducció i versió adaptada a cura de JORDI BRUGUERA, i edició crítica de JOAN COROMINES. Llibres del Mil·lenari, Barcelona, 1989. -Homilies d’Organyà, a cura de AMADEU J. SOBERANAS, ANDREU ROSSINYOL, I ARMAND PUIG. Editorial Barcino, Barcelona, 2001. -JOSEP MORAN I OCERINJAUREGUI, Les Homilies de Tortosa. Curial Edicions Catalanes, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990.

VIII

Església d’Urgell

El fet religiós a la televisió pública catalana1

empre he considerat que la Televisió Pública de Catalunya és globalment d’una gran qualitat. Així és reconegut majoritàriament al nostre país i els alts nivell d’audiència en són una prova. Ara bé, crec que això té una clara i preocupant excepció: el tractament del fet religiós, indigne de la qualitat general d’aquesta cadena. D’entrada, és fàcil constatar que la presència del fet religiós als informatius i en el conjunt de la programació és realment marginal o, com a mínim, completament insuficient per a la importància sociològica de la religió al nostre país. Segons el darrer Baròmetre de la Religiositat a Catalunya (2016), el 68% de la població catalana s’identifica amb una confessió religiosa, i almenys la meitat (50,09%) es consideren persones amb creences religioses. A més, una part significativa d’elles participa regularment en actes de culte i s’interessa pels esdeveniments i temàtiques religioses. D’altra banda, des d’un punt de vista qualitatiu, les creences religioses no són una afició o gust qualsevol, sinó que normalment constitueixen una dimensió fonamental i decisiva de la vida dels creients. Cada cop és més clar que les religions fan una aportació social de primera magnitud, oferint sentit a la vida de moltes persones, creant i promovent valors ètics essencials, donant suport als col·lectius més vulnerables i contribuint a l’educació, a la cultura i a la cohesió social. Els mitjans de comunicació públics ho han de reflectir de forma natural

i n’han d’informar objectivament. Malgrat tot això, el cert és que els continguts específicament religiosos al canals de la televisió pública de Catalunya són sorprenentment escassos.

És fàcil constatar que la presència del fet religiós als informatius i en el conjunt de la programació és realment marginal o, com a mínim, completament insuﬁcient per a la importància sociològica de la religió al nostre país Fa la impressió que darrere de la major part de notícies, reportatges, programes o telesèries existeix un missatge de fons que pretén associar el fet religiós a tota mena de realitats negatives Aquesta marginalitat és ben palesa sobretot si es compara amb la presència tan important i sistemàtica d’altres continguts que, tot i tenir el seu legítim interès i audiència, diria que no compten amb una adhesió o demanda popular molt més gran, com ara (per posar exemples a l’atzar), la cuina, els bolets, els castellers, el cinema, la dansa, el motociclisme, el bàsquet o les cotitzacions de l’IBEX 35,

que pràcticament cada dia visiten les pantalles (en alguns casos de manera terriblement repetitiva), per no parlar de l’omnipresència del futbol. La informació religiosa és excepcional i irregular i no gaudeix d’espai ni secció propis en els serveis informatius (com sí que hi és per “societat”, “política”, “internacional”, “economia”, “esports”, “cultura”, “el temps”, “anàlisi”, “comarques”...). Els reportatges dedicats o relacionats directament amb el fet religiós o amb la vida de les comunitats religioses són també molt rars. I si es miren programes d’entrevistes o tertúlies, s’observa que, mentre les persones dedicades a l’art, l’esport, la política, el periodisme, la ciència, la cuina o l’humor tenen una presència repetida i constant, la de responsables religiosos, teòlegs i altres persones de l’àmbit religiós, és completament excepcional (o inexistent en el cas de moltes confessions) i, curiosament, quan es dóna, difícilment tracta pròpiament del fet religiós. Certament, se’m dirà que hi ha una retransmissió d’una missa catòlica un cop al mes i que s’emeten dos programes dedicats específicament a l’actualitat religiosa cristiana, un de periodicitat setmanal (catòlic) i un altre de periodicitat mensual (evangèlic). Ara bé, algú s’imagina que tota la presència de la cultura, la ciència, l’esport o el temps es reduís estrictament a un sol i aïllat programa mensual o setmanal a les hores de més baixa audiència?

Article publicat el 6 de setembre al blog “Apunts eticopolítics” de Catalunya Religió Església d’Urgell

Un tractament esbiaixat Ara bé, més enllà del nivell de presència, el més preocupant és el tractament esbiaixat que rep el fet religiós: a banda d’ignorar habitualment els grans esdeveniments religiosos, locals o internacionals (celebracions i trobades multitudinàries, grans reunions de joves, congressos teològics...), el més greu és que els continguts oferts van associats pràcticament sempre amb la polèmica, els escàndols, els comportaments maliciosos, els fets excepcionals i xocants, l'humor (un recurs sistemàtic d’aquests programes)... o bé s’ofereix sovint informació amb poc rigor, poc contrast, amb errors i carregada de connotacions negatives. El mateix passa a les sèries televisives, on la presència del fet religiós té normalment alguna connotació negativa. En realitat, fa la impressió que darrere de la major part de notícies, reportatges, programes o telesèries existeix un missatge de fons que pretén associar el fet religiós a tota mena de realitats negatives: la superstició, la ultradreta, la xenofòbia, la violència, el terrorisme, l’homofòbia, les patologies sexuals... En particular, hom té la impressió que en alguns periodistes i guionistes existeix una voluntat deliberada de minar la credibilitat de l’Església catòlica. Per què? Els exemples són veritablement innumerables. Sense anar més lluny, fixem-nos en la informació religiosa que es va oferir el proppassat diumenge 1 de setembre. El Telenotícies Migdia informava que el Papa Francesc s’havia endarrerit uns minuts en la seva presència tradicional a l’Àngelus per haver quedat atrapat una estona en un ascensor. Però ignorava incomprensiblement que aquell mateix dia s’havia fet públic que un català (Mons. Cristòbal López) havia estat nomenat pel mateix Papa com a Cardenal, una de les més altes responsabilitats de l’Església. Més tard, el Telenotícies 24

Església d’Urgell

Nit oferia, sorprenentment com una notícia important, informació sobre la campanya d’una associació privada contra el finançament que rep l’Església per part de l’Estat. A banda que la notícia mostrava poc rigor, poc context i pràcticament cap veu de contrast al missatge de l’associació, el guió semblava identificar-se amb la campanya. En qualsevol cas, la pregunta és òbvia: ¿de debò que l’inici d’una campanya així d’una associació civil (sigui quina sigui la seva representativitat) era la notícia religiosa del dia digna del prime time? I aleshores ¿per què no ho és també quan l’Església o qualsevol associació o institució religiosa engega una campanya per qualsevol tema, religiós o no religiós? ¿I no eren tampoc notícia cap dels múltiples esdeveniments religiosos que van tenir lloc aquell mateix cap de setmana arreu en el món, o a Catalunya mateix, que van aplegar milers de persones? Es podrien posar molts altres exemples. Així, el passat mes de juny TV3 ignorava estranyament una notícia tan rellevant com l’anunci del nomenament d’un nou

Arquebisbe a Tarragona, un dels màxims responsables de l’Església a Catalunya. Però es podria parlar també d’altres exemples: donar en el Telenotícies que el Cardenal Arquebisbe de Barcelona va declarar com a investigat en un jutjat i després no informar en el mateix espai que ha estat exonerat i la causa s’ha arxivat; oferir màxima (i repetitiva) cobertura informativa als casos d’abusos sexuals en institucions cristianes (de qualsevol país) i molt poca o nul·la sobre els que es produeixen en altres àmbits; amplificar qualsevol campanya o posicionament crític respecte de l’Església; recollir de forma distorsionada o sense context les declaracions de responsables eclesials, etc. I encara que aquí parlo de televisió, malauradament a Catalunya Radio les coses van en la mateixa línia. Ens trobem davant d’una situació greu. La marginació general i l’intent habitual d’associar fet religiós (sobretot Església catòlica) amb elements negatius és un error i un menyspreu inacceptable a una bona part de la població. I és que una cosa és informar dels esdeveniments perjudicials que es produeixen en l’àmbit religiós, com en tots els altres, informació que té innegable interès públic, i una altra cosa és la pretensió de marginar o desacreditar les institucions religioses, que és completament illegítima als mitjans de comunicació públics. El seu deure és promoure una opinió pública ben informada i lliure. Això els obliga a informar amb transparència, objectivitat i professionalitat de tots els fenòmens socials rellevants i, per tant, a donar veu de forma normalitzada a les comunitats religioses i a no menysprear, estigmatitzar o ignorar la religió, un fet social amb el seu propi valor i interès. Eduard Ibáñez, Director de Justícia i Pau

Càtedra de Pensament Cristià

El transhumanisme. ¿Una nova utopia?

es del transhumanisme es proposa un canvi de la naturalesa humana mitjançant el seu millorament biotecnològic i, d’aquesta manera, es pretén accelerar i dirigir el procés evolutiu humà envers un horitzó dibuixat de bell antuvi. Les primeres manifestacions d’aquest corrent de pensament es remunten a la dècada dels vuitanta del segle passat, encara que, com veurem, el terme ja fou emprat, en 1966, per F. M. Esfandiary (1930-2000) quan ensenyava a la New School of Social Research de Nova York. També trobem l’ús del vocable en l’obra d’Abraham Maslow (1908-1970), “Towards a Psychology of Being” (1968), i en la de Robert Ettinger (1918-2011), “Man into Superman” (1972). En el nucli de la qüestió s’hi entreveu un ventall de temàtiques molt difícils de dilucidar a priori: ¿Què significa “naturalesa humana”? ¿Quins són els límits de la millora de la condició humana? ¿Què vol dir, pròpiament, millorar una persona? En aquest debat hi entren qüestions tan apassionants com el valor del cos, la ductilitat de la carn, la identitat personal i la llibertat de l’ésser humà, així com la relació entre cos i ment i la diferència substantiva entre l’ésser humà i l’artefacte tècnic, però també s’hi entrecreuen qüestions d’ordre polític, jurídic i, fins i tot, teològic. Com escriu Robin Hanson (1959), el transhumanisme és un moviment segons el qual les noves tecnologies canviaran, probablement, el món en el proper segle i en els següents, fins a tal punt que els nostres descendents ja no seran, en molts aspectes, éssers humans com nosaltres. Seran, més

Nick Bostrom és un dels principals pensadors del moviment transhumanista.

aviat, éssers transhumans i, fins i tot, éssers posthumans, però, en qualsevol cas, postdarwinians. El transhumanisme es nodreix intellectualment del darwinisme clàssic, però sensiblement transformat, perquè Charles Darwin (1809-1882), en “L’origen de les espècies” (1859), no va imaginar mai que l’ésser humà pogués arribar a esdevenir l’artífex de l’evolució, la causa eficient dels canvis evolutius del futur. Els pensadors transhumanistes consideren, en canvi, que l’ésser humà no solament és la resultant d’un procés evolutiu de milions d’anys, sinó que, en virtut de la seva intel·ligència, és capaç de dotar-lo d’una orientació, en definitiva, d’una teleologia immanent. El Punt Omega de Pierre Teilhard de Chardin (1881-1955), tal com l’interpreten els ideòlegs d’aquest moviment, no és la cristificació del món, com l’havia imaginada el poeta, paleontòleg i jesuïta francès a “El fenomen humà”, sinó l’adveniment del posthumà, un ésser que ha vençut, mitjançant les biotecnologies, la finitud.

El transhumanisme, tal com es desenvolupa en el present, parteix del supòsit que l’ésser humà pot elevar-se per sobre de la seva pròpia condició mitjançant l’aplicació de les biotecnologies. El prefix ‘trans’ evoca aquest moviment, aquest pas (‘Übergang’ és el mot que empra Friedrich Nietzsche per referir-se a l’ésser humà) d’una condició a l’altra. Aquest prefix està present també en un mot com ‘transgressió’, que designa superar una frontera moral, i en la paraula ‘transcendència’, que, com veurem després, es refereix a l’anhel d’elevar-se, de superar-se. En el transhumanisme, la voluntat de creuar el límit, d’anar més enllà de les fronteres, li és inherent. Encara que pugui semblar una paradoxa, som més a prop del transhumanisme del que pensem. Els ideòlegs més optimistes afirmen que en la segona dècada del segle XXI ja serem plenament transhumans. Hi ha, segons ells, alguns indicis que permeten justificar aquesta afirmació. En els darrers temps, la ciència ha Església d’Urgell

ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

permès augmentar lleugerament la nostra esperança de vida. En aquesta àrea del planeta que s’ha anomenat el Primer Món, la longevitat s’ha dilatat significativament i no solament això, sinó que la qualitat de vida de les persones grans ha millorat extraordinàriament. Vivim més anys i amb més qualitat d’existència. Disposem de medicaments eficaços per fer front a nombroses patologies, de pròtesis

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC.

SI JA “SMARTPHONE” INSTAL·LAT

TENIU UN I TENIU

EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES

per reparar els genolls, els braços, les cames, les artèries, les venes, les vàlvules del nostre cor, les nostres dents i ossos. Podem implementar una mà biònica, un cor o, fins i tot, un rostre nou. Hem creat pròtesis, com les lents de contacte, per lluitar contra les nostres imperfeccions físiques. Des d’aquest punt de mira, el transhumanisme irromp com la simple continuació d’un moviment antic, com la persecució d’un somni: el de curar les nostres deficiències. La invenció de les ulleres, per exemple, ja anava en aquesta direcció. ¿Per què ens hauríem de felicitar per la invenció de les ulleres i refusar la cirurgia ocular que permet suprimir la miopia? ¿Per què s’hauria de rebutjar una tecnologia que permet tornar la vista als cecs? ¿Qui refusarà una pròtesi de genoll quan l’artrosi destrueix l’autonomia funcional? Nick Bostrom (1973), el màxim exponent d’aquest moviment, defineix el transhumanisme com “un moviment cultural, intel·lectual i científic que afirma el deure moral de millorar la capacitat física i cognitiva de l’espècie humana i d’aplicar les noves

tecnologies a l’home, de tal manera que es puguin eliminar els aspectes no desitjats i no necessaris de la condició humana com el sofriment, la malaltia, l’envelliment i fins i tot, l’ésser mortal”1. La fe en la tecnologia substitueix la fe en Déu. En aquest punt, la crítica del transhumanisme a les tradicions religioses i espirituals no conté cap novetat. Reprodueix mimèticament alguns aspectes de la crítica positivista i, en particular, comtiana, de l’estadi religiós, i de la crítica marxista del segle XIX. Es contempla la tradició religiosa com un obstacle al desenvolupament científic i tecnològic i, a la vegada, com un mur al progrés social i a l’emancipació de la humanitat mitjançant la tecnologia. Des del transhumanisme es pretén atendre els grans problemes socials que assetgen la humanitat, com la pobresa, la injustícia, la desigualtat i, també, el canvi climàtic, però es considera que el progrés de les tecnologies i la seva aplicació, lliurement consentida, orientada al millorament físic, cognitiu i moral constitueix un factor essencial per trobar les solucions a aquests immensos problemes del present. El transhumanisme ofereix un nou relat en aquest supermercat esgotat d’ideologies i d’utopies. No es presenta a si mateix com una utopia low cost, ni com un gran relat d’últimes existències. Es presenta públicament com un relat nou que conté una visió nova i una clau de futur. Així, doncs, el transhumanisme connecta amb la sensibilitat postmoderna, però la transcendeix, perquè recupera el vector utòpic de la Modernitat. Però la seva no és una utopia de caire social, polític i revolucionari a l’estil de Karl Marx (1818-1883), sinó una utopia que té el seu fonament en la ciència i en les biotecnologies. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosoﬁa

LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG 26 Església d’Urgell

1 N. BOSTROM, "Intensive Seminar on Transhumanism", Yale University, 26 de juny de 2003

El raconet de la mística

Amor nu

odríem dir que el nostre amor a Déu és nu quan està despullat de qualsevol pensament, ni que sigui espiritual; i també de tot record que fa referència al subjecte, tant pel que fa al passat com al present. “Rebuig de tot pensament, sigui bo o dolent” (Llibre de l’“Orientació Particular”, d’autor anònim). Llavors, el qui prega es troba entre el “núvol del no saber” (sobre Déu) i “el núvol de l’oblit” (sobre si mateix). Afegeix el llibre esmentat: “Déu pot ésser estimat, però no pot ésser pensat, pot ser percebut per l’amor, però mai pels conceptes”. És aquesta la situació espiritual que ens portaria de dret a la il·luminació, que es donaria espontàniament seguint els dos passos que ens demana l’autor del llibre “Orientació Particular”: “el primer és el rebuig de tots els pensaments tocants a què sóc jo i què és Déu, amb la intenció de restar conscient únicament de

L’oblit de nosaltres mateixos l’hem de considerar com un alliberament. No precisament del fet de ser, sinó l’oblit d’ésser com som que jo existeixo i que Déu existeix... El segon pas és el rebuig de tot pensament i sentiment del meu propi ésser per estar conscient només del ser de Déu”. Amb aquestes paraules, l’autor ens vol conduir a l’oblit total de nosaltres mateixos i portar-nos a una consciència exclusiva de l’Ésser a qui estimem. L’oblit de nosaltres mateixos l’hem de considerar com un alliberament. No precisament del fet de ser, sinó l’oblit d’ésser com som: un ésser incomplet, una existència limitada que ens causa angoixa. L’autor esmentat suggereix una pregària alliçonadora i pregona: “jo t’ofereixo... allò que sóc i la manera com sóc”. Aquesta actitud dóna a entendre que hom posa el propi

ésser i la manera com s’és en mans de Déu, per tal que no sigui ni limitada ni perversa. William Johnston escriu: “si l’home es nega a estimar, el seu “jo” separat es manté en el seu aïllament angoixós sense un acabament definitiu, encara que ontològicament Déu estigui en el seu ésser. Si estima, escull la mort per al “jo” separat i la vida per al “jo” ressuscitat. Precisament el “jo” ressuscitat és el que actua en la contemplació, i aquesta per mai més no cessarà”. Probablement l’actitud d’oració que proposem ens semblarà una muntanya inaccessible; però, no ho és. Es tracta només d’aclarir ben bé en què consisteix, fer-ne la prova amb perseverança, i deixar-se portar per l’Esperit. Crec que aviat ens hi trobarem bé i ens adonarem, amb una gran llibertat d’esperit, que hem aconseguit fer allò que ens ha estat demanat: “Pregueu sempre, sense defallir”. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. Església d’Urgell

Paràbola del bon samarità del segle XXI

na bona persona excursi- una altra vegada se senyi més bé onista, enamorada de les abans de sortir de casa i li regala el muntanyes d’Andorra, d’una programa de la Festa de la Mare de seixantena d’anys, baixa pel camí Déu de Meritxell. ral de Prats a Meritxell. En passar Passa l'autoritat i el renya: “no pel pont sobre el rierol de les Bar- saps que la llei és la llei? Un no pot reres que baixa del bosc dels Ceps, sortir de la norma!” patina i cau en un clot que s’havia fet en el terreny lliscós. Quin esglai! Els ais arriben fins al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell! Passa per allí un filòsof cartesià. Mira el ferit dins del clot i li diu: “sou poc racional; hauríeu d’haver vist el clot”. Una dona piadosa resa el rosari. Té aires d’una gran espiritualitat. Pelegrina vers el Santuari de Meritxell. Veu el ferit i li diu: “algun pecat greu haureu fet perquè el pecat fa forat”; i segueix mormolant avemaries. Un científic excursionista baixa d’Encampadana tan cansat que no pot dir “aquesta ànima és meva”. Amb tot i això, s’atura i calcula la profunditat del clot. Un periodista que fa un Una colla d’ainistes arribant al Santuari Basílica de Meritxell. monogràfic sobre el turisme a la Parròquia de Canillo demana al Segueix el Papa. El contempla amb ferit si el pot entrevistar sobre els una mirada compassiva. Es diu a si seus dolors físics i morals. mateix: “quanta raó tinc en demanar Un iogui que s’aixopluga a la Borda que l’Església sigui un hospital de de Meritxell, on imparteix un curs campanya!” d’autoajuda, consola el ferit: “el clot Un metge que lamenta la caiguda no existeix, és un producte de la teva del bon home i li ofereix uns calment, com el teu dolor”. mants... i continua camí ral amunt. El pagès que conrea el camp de L’infermer que l’acompanya s’atutabac de sobre el pontet exclama: “hi ra, s’asseu al seu costat i plora amb ha persones que no miren on posen ell. el peu!”; i continua arramassant fulles Una advocada li demana si està de tabac. ben assegurat i li ofereix la targeta Passa el capellà de Canillo, li dóna del despatx. una benedicció, li aconsella que Un mestre es lamenta que l’home 28

Església d’Urgell

caigut no sàpiga llegir els rètols del camí que posa el Comú de Canillo per advertir-nos dels perills. Un terapeuta li suggereix que busqui les raons per les quals estava predestinat a caure en el clot i d’aquesta manera evitar noves caigudes. Passa el Cap de Govern i li promet que ho farà saber al ministre d’Ordenament Territorial. El ministre es posa les mans al cap: “com és que no s’ha arreglat el forat si ja estava tot signat?” I hi envia un cop més una comissió d’obres. Un dels polítics de l’oposició fa una nota de premsa on denuncia que a Andorra es comença per un clot i s’acaba amb una esllavissada. Un practicant del pensament positiu exhorta el ferit: “si vols sortir del clot, pots fer-ho”. Un optimista li somriu: “has estat de sort; et podies haver trencat una cama”. Un pessimista, amb paraules compungides, li adverteix: “això pinta malament!” Baixa una patrulla d’ainistes fent una gimcana meritxel·liana. Veuen la bona persona dins del clot. Es treuen els fulards tricolors. Els enllacen. Allarguen la cordada al ferit. L’estiren. El treuen del forat. Criden la monitora de la farmaciola. En arribar als peus de la dolça Mare i Confident, la Mare de Déu de Meritxell, li ofrenen un llantió per demanar que l’accident no sigui res més que un ensurt! Amb quin dels personatges m’identifico? Com reconec el germà que em necessita? Mossèn Ramon de Canillo

Dietari FUNERAL A ANDORRA PER LA MARE DE MN. ANTO PALLIKUNNEN Dilluns 2 de setembre l’Arquebisbe Joan-Enric presidí a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella el funeral per l’ànima de la Sra. Elisabeth Pallikunnen, que s’adormí en la pau de Crist a Kèrala (Índia) el passat 5 d’agost, als 84 anys d’edat. Gran cristiana i gran devota de la Mare de Déu del Perpetu Socors, havia tingut set fills, el més gran dels quals és Mn. Anto, prevere de la Diòcesi d’Urgell. Mons. Vives comentà a l’homilia les lectures proclamades, que parlaven de l’alliberament que ve a portar Crist, ple de l’Esperit de Déu i com la resurrecció del Senyor és esperança certa de resurrecció per als qui creuen en Ell, i que

esperen vetllant la seva vinguda. S’hi aplegaren molts fidels de les Parròquies andorranes per mostrar a Mn. Anto el seu condol i el seu suport, pregant per la seva mare. Al final de la missa fou el mateix Mn. Anto qui agraí aquestes mostres de fraternitat del Bisbe, els preveres i els fidels, i recordà que estava molt joiós i agraït per l’acollida rebuda al Bisbat d’Urgell i al Principat d’Andorra, ara que s’escauen els 10 anys de la seva arribada al país.

40 ANYS DE FERROCARRILS DE LA GENERALITAT El 5 de setembre, data justa en què s’esqueien els 40 anys de la signatura del decret amb el qual es constituïa l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), al Palau de la Generalitat va tenir lloc l’acte de cloenda de les diverses celebracions que durant tot

l’any s’han realitzat per commemorar aquesta efemèride. L’acte fou presidit pel President de la Generalitat, M.H. Sr. Quim Torra; el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Hble. Sr. Damià Calvet; i el President de FGC, Sr. Ricard Font; i va comptar amb l’assistència l’Arquebisbe d’Urgell, per la gran relació del Santuari de Núria amb FGC, així com d’un gran nombre d’autoritats d’arreu de Catalunya. FGC va assumir la gestió de les xarxes de ferrocarril traspassades al govern català per l’Estat. Això va suposar el manteniment i conservació de diferents línies de ferrocarril al territori català, algunes de les quals es trobaven aleshores en un avançat estat de degradació i decadència que les abocava al tancament. Durant la dècada dels vuitanta, FGC va dur a terme un ambiciós pla de modernització dels trens i les estacions que, en alguns casos, com el de la línia entre Martorell

i Igualada, adoptaven un caràcter d’urgència per l’estat de la infraestructura. L’any 1986 la companyia va integrar el cremallera de Núria, la qual cosa va suposar la incorporació de les instal·lacions d’esquí de Vall de Núria i La Molina, a la Cerdanya. Així mateix, es van modernitzar els funiculars de Montserrat: el de Sant Joan, inaugurat l’any 1918, va ser dotat de noves carrosseries l’any 1997 i de nous vehicles i maquinària els anys 2015 i 2016. Al funicular de la Santa Cova, en funcionament des del 1929, es va renovar la carrosseria l’any 2001. L’any 2003, la companyia va reobrir el cremallera de Montserrat, que havia entrat en servei l’any 1892 amb locomotores de vapor i cotxes de viatgers de fusta, i que es va haver de clausurar el 1957 per manca d’inversions i manteniment. Dos anys més tard, el 2005, es va inaugurar el Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, més conegut com a Tren del Ciment, que ha esdevingut un dels principals atractius turístics de la comarca del Berguedà.

EUCARISTIA D’INICI DE CURS AL COL·LEGI SANT ERMENGOL

Mons. Vives presidí a Andorra la Vella la missa funeral per l’ànima de la mare de Mn. Anto Pallikunnen.

L'Arquebisbe d'Urgell assistí a l’acte de cloenda de les celebracions pel quarantè aniversari de l’empresa FGC.)

El 6 de setembre, gairebé a les vigílies de la festa de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra, el personal docent i Església d’Urgell

CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE SANT GIL A NÚRIA

L’

Arquebisbe JoanEnric va presidir el diumenge 1 de setembre la Festa de Sant Gil al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Núria. Com és tradició, hi van participar els pastors de la vall i diversos representants polítics, enguany encapçalats pel Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Hble Sr. Damià Calvet. Els actes de la jornada van començar amb l’arribada de les autoritats a l’estació de Ribes-Vila, entre les quals, a més del Conseller Calvet, el President de Ferrocarrils de la Generalitat, Ricard Font; l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau; l’Alcaldessa de Ribes de Freser, Mònica Santjaume; i el President de la Diputació de Girona, Miquel Noguer. Posteriorment, a l’estació de Queralbs s’hi va afegir l’alcaldessa de la població, M. Immaculada Constans. A l’estació de Ribes-Vila es van presentar les obres que s’han efectuat dins l’estació per millorar-ne l’accessibilitat i la comoditat, així com a les vies del tren cremallera per augmentar-ne la seguretat. També es va presentar la nova locomotora i els quatre cotxes de viatgers adquirits recentment, els quals milloren molt les condicions de recepció i transport dels passatgers. En arribar al Santuari de

Església d’Urgell

Núria, les autoritats van procedir a la inauguració d’una nova locomotora

que portarà el nom del destacat polític Salvador Carrera (a.c.s.), que fou

espòs d’Irene Rigau, alcalde de Ribes de Freser i defensor de la Vall de Núria. A continuació es van presentar les millores al telecabina de la Coma del Clot i les obres de qualitat mediambiental que s’han dut a terme per reduir els residus en tot el Santuari, fent-lo un lloc màximament ecosostenible, de zero emissions i zero residus. Tot seguit tingué lloc la celebració eucarística a l’església del Santuari, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada per Mn. Emili Villegas, Mn. David Codina i el diaca Mn. Josep Caba. A l’homilia, Mons. Vives va glossar les lectures proclamades en aquell diumenge, que remarcaven els valors de la humilitat i la senzillesa per a la vida cristiana, ja que “qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit”, així com els

Mn. Chisvert presidí l’Eucaristia d’inici de curs al col·legi Sant Ermengol.

valors de la generositat i la misericòrdia. L’Arquebisbe va destacar com cada any, en unió amb els germans ortodoxos, i amb l’adhesió d’altres Esglésies i comunitats cristianes, l’1 de setembre celebrem la “Jornada mundial de pregària per la cura de la Creació”, que vol oferir a cada creient i a les comunitats una valuosa oportunitat de renovar l’adhesió personal a la pròpia vocació de custodis de la Creació. Va destacar com el proper “Sínode de l’Amazònia” és una oportunitat per a tota l’Església de fer una escolta atenta al crit de la terra i de les persones empobrides, i va animar els presents a buscar el sentit profund de la vida: “estimar a fons, estimar i donar-se a fons perdut”. Finalment, l’Arquebisbe va exhortar els fidels a portar a la Mare de Déu de Núria, Patrona

de la Diòcesi d’Urgell, tots els neguits i necessitats personals i col·lectives, demanant especialment perquè Catalunya pugui trobar encert per la pau i la reconciliació dels seus ciutadans. Així mateix, es referí al paper dels pastors i de tots els qui són cridats a anar al davant, ja sigui de les comunitats polítiques, eclesials o familiars, perquè ho facin amb humilitat i senzillesa i, al mateix temps, tal com ho demana el Papa Francesc, a vegades sabent obrir camí; a vegades caminant al darrere, per encoratjar els més febles; i a vegades anant entremig del ramat, per seguir allò que el mateix ramat ja intueix. Després de l’Eucaristia va tenir lloc la tradicional processó de la Mare de Déu portada pels pastors fins a l’ermita de Sant Gil, davant la qual van tenir lloc els parlaments de les autoritats civils.

no docent del col·legi Sant Ermengol es va reunir per celebrar l’Eucaristia d’inici de curs amb Mn. Josep Chisvert, Delegat diocesà d’Ensenyament i prevere del centre. La celebració, preparada segons el lema d’enguany a les escoles de la Sagrada Família d’Urgell, “Construïm i compartim la vida”, es basà en dos passatges del Nou Testament: la vida de les primeres comunitats cristianes (Fets dels Apòstols 2, 44-47) i la paràbola de la casa sobre la roca (Mateu 7, 24-27). Mossèn Chisvert va glossar a l’homilia el sentit dels dos fragments llegits, tot relacionant els seus ensenyaments amb la nostra vocació d’educadors i la seva importància per als nostres alumnes i per a les famílies que ens els confien. Després de la celebració es va organitzar una activitat de convivència per facilitar que educadors i personal no docent es coneguessin fraternalment per poder portar a terme com un bon equip la tasca encomanada. Un aperitiu i brindis pel nou curs clogué la jornada.

EUCARISTIA A L’ESCOLA REGINA CARMELI DE RUBÍ Dissabte 7 de setembre, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia a l’escola Regina Carmeli de Rubí, convidat per les Germanes Carmelites de Sant Josep, dins la qual va tenir lloc l’acció de gràcies pels 25 anys de professió religiosa de la Gna. Melchora Quintana, Directora i Titular de l’escola, la professió perpètua de la qual havia presidit Mons. Vives fa més de vint anys a Barcelona. Assistiren a l’Eucaristia la Superiora general de l’Institut, Rvma. M. Ascensión Ortega, així com Germanes de l’Institut, els familiars de la Gna. Melchora i una gran quantitat de professors, alumnes i exalumnes, i treballadors de l’escola, que van voler acompanyar-la amb la seva pregària i acció de gràcies en aquest dia de tanta joia per a tot l’Institut religiós. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric subratllà com en la vocació de Jeremies s’hi descobreix la crida de Déu que capacita la persona per superar les seves pors i limitacions i la prepara per a la missió, que Església d’Urgell

lutació de l’Alcalde de la població, Joan Carles Sánchez Rico, que recentment estrenà el càrrec, i del President dels Amics de l’Horta, Enric Saltiveri, l’Associació oferí als presents un refrigeri, durant el qual es va celebrar un sorteig d’obsequis donats per diferents empreses del poble, el qual serveix per recaptar fons per al manteniment de l’ermita. Mons. Vives, amb les religioses Carmelites de Sant Josep de l’escola Regina Carmeli de Rubí.

comportarà contradiccions i sofrença. I que el que fem als petits és el protocol del judici de Déu, l’amor misericordiós a semblança del Pare celestial. Una religiosa és una persona que ha escoltat la crida de Déu i que s’ha consagrat en els vots de castedat, pobresa i obediència segons el carisma propi de l’Institut de Germanes Carmelites de Sant Josep, i que, amb la gràcia i l’ajuda de Déu, s’ha anat donant als germans. Mons. Vives va destacar com, en celebrar els 25 anys de la professió religiosa d’una Germana, els fidels han d’agrair i valorar la vida consagrada en el si de l’Església. I féu especial esment de la frase escollida per la Gna. Melchora en el seu recordatori de la festa: “No sé hacia dónde Dios me lleva, pero sé que Él me guía”. Una frase de Santa Edith Stein que va confiar plenament en la providència de Déu fins i tot en els moments més durs de la seva vida, com la seva mort martirial al camp de concentració d’Auschwitz. 32

Església d’Urgell

Finalment, destacà com l’amor a la Mare de Déu i a Sant Josep, tant propi del carisma de l’Institut (Carmelites de Sant Josep) haurien de ser dos distintius que ajudessin la Gna. Melchora en la seva entrega generosa. Acabada l’homilia va tenir lloc l’acte de renovació del seu lliurament d’entrega a Déu amb els vots, per part de la Gna. Melchora; i després de l’Eucaristia es compartí un petit refrigeri de germanor i de festa al pati de l’escola.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE L’HORTA A IVARS D’URGELL El diumenge 8 de setembre va tenir lloc, davant l’ermita d’Ivars d’Urgell, la XXXV festa de la Mare de Déu l’Horta, Patrona de la població. El Rector, Mn. Carles Albert Ospina, presidí l’Eucaristia, solemnitzada amb els cants del cor parroquial de Santa Maria de Barbens i a la qual van assistir prop de tres-centes persones, moltes de les quals provinents de diver-

sos pobles de la comarca. Mn. Ospina va agrair la tasca que du a terme l’Associació Amics de l’Horta, que té cura de l’ermita; va donar la benvinguda als assistents a aquesta festa “tan entranyable” per als ivarsencs, i tingué unes paraules de record pels mossens Jordi Coll i Lluís Baro. Durant l’Eucaristia es feren les tradicionals ofrenes per part de les entitats del poble, i al final de la celebració els assistents pogueren venerar la imatge de la Mare de Déu de l’Horta al cambril. En acabat, i després d’unes paraules de sa-

LA CATEDRAL DE LA SEU ACULL LA PRIMERA TROBADA D’URGELLS El diumenge 8 de setembre, dia en què se celebra el naixement de la Mare de Déu i tradicionalment també la festa de les Marededeus trobades, la Catedral de Santa Maria d’Urgell va acollir la primera trobada de persones que han estat batejades o porten el nom d’Urgell, organitzada per dones de la comarca amb el suport del Bisbat d’Urgell, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de La Seu d’Urgell. El Rector de la Catedral, Mn. Ignasi Navarri, va presidir l’Eucaristia a mig matí, l’acte central de la

Unes tres-centes persones d’Ivars d’Urgell i de diverses poblacions de la rodalia van participar a l’aplec de la Mare de Déu de l’Horta.

trobada. Les Urgells que s’hi aplegaren van fer una ofrena floral a la Mare de Déu i, després d’unes paraules, Mn. Navarri els va regalar una imatge de la Verge. Tot seguit, la vintena d’Urgells de la trobada es van fer una fotografia de grup al Claustre amb la geganta de la ciutat, que també es diu Urgell Segons l’Institut d'Estadística de Catalunya, a les comarques catalanes hi ha 57 dones i 4 homes que es diuen Urgell o Maria Urgell. La idea de la trobada és precisament difondre el nom d’Urgell, molt arrelat a la comarca de l’Alt Urgell. El primer esment documentat del nom Urgell és a les actes del concili eclesiàstic celebrat el 531 a Toledo. Feia referència al lloc de procedència del Bisbe Just, que havia acudit al concili en representació de la seva Diòcesi (la Diòcesi d’Urgell, és clar).

L’ARQUEBISBE EMÈRIT DE TARRAGONA PRESIDEIX LA FESTA MAJOR DE GUISSONA Guissona va celebrar els dies 7 i 8 de setembre la seva Festa Major en honor de la Patrona de la població, la Mare de Déu del Claustre. Els actes i celebracions litúrgiques foren presidides per l’Arquebisbe emèrit de Tarragona, Mons. Jaume Pujol i Balcells, fill de la vila. El dia 7 tingué lloc el final de la Novena a la Mare de Déu del Claustre amb el cant solemne de Vespres i l’Eucaristia. El diumenge, festivitat de la Nativitat de

Foto de família de les participants a la primera trobada d’Urgells amb la geganta Urgell de La Seu.

la Mare de Déu, se celebrà l’Eucaristia amb gran participació de fidels i cantada pels cors parroquials catòlic i de la comunitat ucraïnesa de Santa Maria de Guissona. A l’homilia, l’Arquebisbe Jaume féu un recorregut per la vida de Maria des del seu sí al pla salvífic de Déu, fins a la vivència del Ressuscitat. Maria digué sí a la proposta de Déu; amb por i amb dubtes, però un sí que fou fidel en el silenci

i acompanyament de Jesús en la infància i en la seva vida pública; s’estigué al peu de la Creu tot esdevenint la Mare de l’Església i, sobretot, fou present en la comunitat creient en la pregària. Després de l’Eucaristia es feu la salutació a la Verge del Claustre i l’Arquebisbe Jaume pogué saludar els feligresos. L’endemà, dilluns 9 de setembre, Mons. Pujol presidí l’Eucaristia que

Al ﬁnal de l’Eucaristia dominical del 8 de setembre, el ﬁdels de Guissona veneraren la imatge de la Mare de Déu al seu cambril.

se celebrà a la capella de Sant Plàcid, copatró de la Parròquia, tot fent record dels fidels difunts.

INICI DEL CURS DEL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ Els dies 9, 10 i 11 de setembre va tenir lloc la trobada dels antics i nous seminaristes que formaran la comunitat del nou curs al Seminari Major Interdiocesà (SMI) a partir del dilluns 16 de setembre a Barcelona. S’hi aplegaren a la casa de colònies AINA, a Canillo (Principat d’Andorra), acompanyats pel Rector, Mn. Javier Vilanova, el Vicerector, Mn. Gabriel Casanovas, i el Director espiritual, Mn. Jaume Gené. Dilluns dia 9 els va acollir a La Seu d’Urgell l’Arquebisbe Joan-Enric. Els acompanyà en la visita al Palau Episcopal, la Catedral i el Seminari diocesà, on van celebrar l’Eucaristia; i a la tarda els va exposar allò que marcarà el nou curs, eclesialment i socialment, Església d’Urgell

A la primera assemblea del curs de la FEMN es va fer un balanç positiu dels torns de colònies del passat estiu. Mons. Vives acompanyà els seminaristes en la seva visita a la Catedral d’Urgell.

i entre tots van anar compartint allò que els havia ajudat més durant aquest estiu. Al vespre, de tornada a AINA, van compartir un foc de camp. L’endemà, acompanyats pel Rector de Canillo, van visitar l’església de Sant Joan de Caselles; i a la tarda, el Vicari Episcopal i Delegat de Catequesi, Mn. Antoni Elvira, els va predicar un recés al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell, i, després d’un temps de silenci i pregària, van celebrar-hi l’Eucaristia. A la nit van preparar els serveis i diaconies del proper curs. El darrer dia, el dijous dia 11, acompanyats per Mons. Vives i l’Arxiprest, Mn. Ramon Sàrries, van visitar la Casa de la Vall, les esglésies de Sant Esteve i de Santa Coloma d’Andorra la Vella, i els mosaics de Rupnik a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria.

de la Delegació diocesana de Joventut, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i el Vicari Episcopal de Pastoral, Mn. Antoni Elvira. Hi van ser presents els representants dels diversos àmbits de treball de la Delegació: FEMN, grups Txt, universitaris, escoles i Taizè. La reunió va començar amb una sentida pregària per la recuperació del Delegat, Lluís Plana, i a continuació es van revisar les activitats realitzades a l’estiu i el Vicedelegat, Mn. Gabriel Casanovas, i la Coordinadora de la Delegació, M. Carme Girart, van informar sobre el calendari d’activitats per al curs que comença.

ASSEMBLEA DE LA FEMN A BALAGUER La Fundació d’Esplais Mare de Déu de Núria (FEMN) va celebrar el dissabte 14 de setembre la primera assemblea del curs 2019-2020 al centre d’esplai Santa Maria, a Balaguer. Hi assistiren els membres del Patronat i representats de diversos centres d’esplai d’arreu del Bisbat. Es va obrir la reunió amb la salutació i la pregària preparada pel consiliari, Mn. Joan Pau Esteban, ambientada i emmarcada en l’Evangeli del diumenge XXIV del temps de durant l’any, que proclama la misericòrdia de Déu a través

REUNIÓ DE LA DELEGACIÓ DE JOVENTUT El dimecres 11 de setembre va tenir lloc a la Casa del Bisbat la reunió del ple 34

Església d’Urgell

A la reunió de la Delegació de Joventut es va repassar el calendari d’activitats per al nou curs.

de la senzillesa de tres paràboles: l’ovella perduda, la moneda trobada i el fill pròdig. Seguint l’ordre del dia es va parlar de la preparació de La Trobada de Centres d’Esplai de la FEMN, que tindrà lloc a Bellvís el 5 d’octubre. Tot seguit es va passar a l’assignació de cases per a les colònies de l’estiu del 2020 i la revisió de preus i altres qüestions administratives. Així mateix, es van avaluar els diferents torns de colònies, rutes i el curs de monitors. En general, l’avaluació va ser força positiva, sense cap incidència i amb la satisfacció de la feina ben feta en l’acompanyament a infants i joves. També va participar a l’assemblea la Coordinadora de Pastoral Juvenil, M. Carme Girart, que va presentar el calendari d’activitats de la Delegació per aquest curs i va convidar tothom a participar-hi i fer-ne difusió als centres d’esplai. També va informar de l’estat de salut del Delegat de Joventut, Lluís Plana, a qui va visitar el dia anterior i va enviar records per a tots.

Foto de grup dels assistents a l’aplec de Sant Sebastià d’El Gos.

APLEC DE SANT SEBASTIÀ A EL GOS (OLIOLA) El dimarts 17 de setembre es va celebrar a l’església d’El Gos (municipi d’Oliola) l’aplec en honor del seu titular, Sant Sebastià, tot agraint la seva intervenció guaridora de la pesta que assolà la contrada ara fa uns segles. A la celebració es va aprofitar per inaugurar les darreres obres que s’han dut a terme a l’església. Els treballs efectuats han servit per netejar els carreus que basteixen l’interior de l’edifici i que fins ara estaven coberts de guix, s’ha reduït l’espai del cor i s’ha refet el terra. Aquesta actuació completa les que s’han anat fent els darrers anys per recuperar aquesta església datada al segle XIII, d’una sola nau, amb absis semicircular i petita espadanya a la façana de ponent. Les obres han estat finançades amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Parròquia i les aportacions dels veïns. A migdia se celebrà l’Eucaristia d’acció de gràcies a Sant Sebastià, amb la

participació dels veïns d’El Gos i altres fidels de la rodalia, entre els quals l’Alcalde d’Oliola, Santiago Cisquella. La celebració fou presidida per Mn. Ramon Balagué, Arxiprest de l’Urgell Mitjà, i concelebrada per Mn. Josep Sauter, Rector de la Parròquia, i Mn. Jaume Mayoral. A l’homilia, Mn. Balagué es va referir a la devoció a Sant Sebastià i a la seva ajuda en moments difícils que tenen les persones. També va agrair la tasca de col·laboració d’institucions i entitats que permeten poder salvaguardar el patrimoni cultural i religiós d’arreu del Bisbat, un patrimoni molt nombrós que necessita de diferents actuacions per poder conservar-lo. Al final de la celebració, l’Alcalde d’Oliola va agrair la col·laboració dels veïns per poder sufragar les obres de conservació del temple, i tot seguit va prendre la paraula la Sra. Carme de Cal Mallol, que va felicitar totes les parts implicades en el projecte per la seva entrega per millorar aquesta petita

església, tan estimada per la gent de la rodalia. En acabar es van cantar els goigs de Sant Sebastià i es van venerar les seves relíquies, i, ja a l’exterior del temple, els assistents es van fer una fotografia de record i van compartir un aperitiu popular.

EUCARISTIA AMB ELS RESPONSABLES DE LES ESCOLES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL Divendres 20 de setembre, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir a la capella de la residència de la Sagrada Família d’Urgell de La Seu d’Urgell una Eucaristia amb els Directors, Titulars, Pastoralites i Encarregats de Comunicació de les escoles de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell, que durant aquell dia havien tingut una sessió de treball a La Seu d’Urgell per tal de compartir experiències i mètodes per imbuir el carisma de la beata Anna Maria Janer en tots els àmbits de les respectives escoles. Entre la vuitantena de participants hi eren les

Germanes Conselleres del Govern General de l’Institut: Gna. Aida López, Secretària general i encarregada de la secció de La Seu d’Urgell; i Gna. Victòria Bertran, encarregada de la regió de Cervera; així com les Religioses de la comunitat de La Seu d’Urgell i altres fidels de la ciutat. Els participants provenien del Principat d’Andorra i de Guinea Equatorial, a més de les ciutats de Madrid, Avinyó (Barcelona), Sabadell, Lleida, Matadepera, Viladecans, Masnou, Sevilla i Utrera. A l’homilia, l’Arquebisbe subratllà la importància del laïcat al món educatiu i la conveniència de formar-se i educar-se per tal que la pastoral no sigui només un element de l’oferta educativa, sinó que imbueixi de forma transversal tot l’equip humà que treballa a les escoles de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell. Va destacar com la millor programació per a un professor és intentar viure personalment i fer viure als alumnes l’Evangeli de Jesús, i com Sant Pau, a la carta als cristians de Galàcia (5,16-17), subratlla com els fruits de l’Esperit són l’amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud i la sobrietat. I animà els educadors a saber desplegar en els nens, adolescents i joves totes les seves capacitats i virtuts com un gran ventall, sense menystenir-ne cap, i fent especialment referència a la importància d’obrir els infants i joves a la transEsglésia d’Urgell

PROFESSIÓ PERPÈTUA DE LA GNA. MARCELA CORNEJO GARCÍA, SFU

l 21 de setembre, a l’església de la residència de la Sagrada Família d’Urgell de La Seu d’Urgell, prop d’on reposen les despulles de la beata Anna Maria Janer, la Germana Marcela Cornejo García, amb gran goig, es va consagrar perpètuament al Senyor mitjançant els vots de pobresa, castedat i obediència. Fou en una Eucaristia molt viscuda i ben preparada, acompanyada d’un bon nombre de Germanes de la Congregació, animadors de la pastoral als centres de la Congregació, amics i companys en la feina que ha desenvolupat al llarg d’aquests cinc anys de vida consagrada i la presència espiritual dels seus pares i família, dels que ha rebut sempre tot el seu suport per seguir aquest camí d’entrega a Déu i als germans més febles. La celebració començà amb una monició d’entrada molt bonica i significativa, d’acció de

Església d’Urgell

gràcies a Déu, que la va cridar, i als seus pares, que en tot moment la varen acompanyar, així com a la Congregació de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, que la va acollir i la va ajudar a seguir el Carisma que Anna Maria Janer va desvetllar en la Germana Marcela; i amb una solemne processó d’entrada, formada per religioses de la Congregació i amb la presència de la Germana Victòria Bertran, Consellera

general de la Regió de Cervera, com a representant de la Superiora general, Laura Garione; que junt amb Mn. Ignasi Navarri, Vicari general i Rector de la Parròquia Sant Ot, acompanyaren la Germana Marcela Cornejo vers l’altar. A la celebració també hi foren presents la Secretària General i primera Consellera, Germana Aida López; i el Rector de la Parròquia de Cervera, Mn. Xavier Romero, on la Germana Marcela estarà

destinada a partir d’ara, a la Casa de Caritat. Després de l’homilia va tenir lloc el ritus de la professió religiosa dels vots perpetus de pobresa, castedat i obediència, segons les constitucions de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. Tot seguit tingué lloc la benedicció solemne o consagració de la professa, agenollada davant el sacerdot que, amb les mans esteses sobre el seu cap, la beneeix amb una oració del Ritual molt bonica i emocionant. A continuació la Consellera general va expressar amb unes paraules que la professa havia estat incorporada per sempre a la família religiosa. Després de l’Eucaristia, es compartí un berenar-sopar de germanor que va ser com un fermall d’or dels vots perpetus de la Germana Marcela.

Mons. Vives animà els educadors a saber desplegar en els nens, adolescents i joves totes les seves capacitats i virtuts sense menystenir-ne cap.

cendència i al fet religiós. Finalment, en la memòria dels màrtirs Sant Andreu Kim Taegon, prevere, i Sant Pau Chong i companys, laics, màrtirs a Corea, va recordar com l’Església de Corea de finals del segle XIX va ser capaç de mantenir-se, malgrat la persecució religiosa a molts preveres i diaques, gràcies al compromís ferm de molts cristians laics que van mantenir la fe i la van ensenyar a les generacions més joves.

NOCES D’OR SACERDOTALS DE MONS. ASENJO El dissabte 21 de setembre, Mons. Juan José Asenjo, Arquebisbe de

Sevilla, va celebrar les seves noces d’or sacerdotals amb una Eucaristia d’acció de gràcies a la Catedral de la ciutat, en la qual van participar més de dos mil persones i una dotzena de Bisbes espanyols, entre els quals Mons. Vives. A la celebració, Mons. Asenjo, visiblement emocionat, proclamà “sense cap rubor que ‘el Senyor sosté la meva vida’. A la seva providència amorosa dec tot el que sóc, el do de la vida, la vocació cristiana, el do del baptisme i la mercè sempre immerescuda del sacerdoci”. Va recordar i agrair especialment “els meus bons pares, als quals tant dec; als formadors i professors del Seminari de

Mons. Vives felicità Mons. Asenjo per les seves noces d’or sacerdotals i concelebrà l’Eucaristia d’acció de gràcies a la Catedral de Sevilla.

Sigüenza, al Bisbe que em va ordenar; al Papa Sant Joan Pau II; que em va cridar al ministeri episcopal; i al papa Benet XVI, que em va portar a aquesta Església de Sevilla”. També es va referir a la seva vocació, assegurant humilment que “el Senyor es va fixar en mi per pur amor, i em va cridar al ministeri sacerdotal per pura misericòrdia, sense cap mèrit de la meva part, ja que, com ens digué el Papa Benet XVI, ningú té dret al sacerdoci”. En aquesta línia, demanà perdó a Déu “per les meves deficiències i debilitats”, i confessà que “Jesús ha estat el cor de la meva vida, i així ho serà amb la seva ajuda fins al final dels meus dies. Ell és el cor i la font de sentit i d’esperança per a la nostra vida”. Durant l’homilia, l’Arquebisbe també mostrà la seva gratitud a la pròpia Església, ja que, “si no fos per Ella, estaria condemnat a viure la meva fe a la intempèrie. Gràcies a Ella, puc viure encoratjat i acompanyat per una autèntica comunitat de germans”. A més de declarar el seu amor a l’Església Universal, Mons. Asenjo agraí a les Esglésies particulars a què ha servit, “especialment a aquesta Església a Sevilla que el Senyor m’ha encomanat. Avui més que mai voldria seguir servint-la amb entrega generosa, de manera que el que l’Església és per a mi ho sigui també a través de mi, és a dir: pont, escala, llar fraterna, taula i deu i, sobretot, anun-

ci emocionat i convincent de Jesucrist”. Mons. Asenjo també renovà la seva comunió i adhesió al Papa, tot afirmant que “l’amor al Papa i el sentir amb el Papa han estat sempre un signe distintiu dels bons catòlics, com ho ha estat també l’acollida, docilitat i obediència als seus ensenyaments”.

FESTA DE SANT MAURICI A ESPOT Diumenge 22 de setembre Espot va celebrar joiosament la festa del màrtir Sant Maurici a l’ermita que l’honora dins el parc nacional d’Aigües Tortes, al peu de la muntanya d’Els Encantats. Moltíssims fidels i devots van acudir a l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, i concelebrada pel Rector, Mn. Andreu Rodríguez. La pluja no va desmerèixer els actes previstos, com ara la processó amb la imatge del sant fins a la font propera i el repartiment de coca beneïda i vi dolç, que animà la trobada fraterna de tots els devots. L’Arquebisbe posà en relleu l’amor a Crist del jove legionari Maurici, que, amb els seus companys legionaris, va preferir morir abans que renegar de la seva fe. La vida esdevé vida bona per les decisions que anem prenent vers el bé i la bondat. Creure és preferir les riqueses de Déu i menysprear les corrupcions i les opressions, segons remarcava la Paraula de Déu. Mons. Vives animà els fidels a ser valents i generosos, no calculadors i poEsglésia d’Urgell

de conversió personal, pastoral i estructural de l’Església per tal de tenir la missió “ad gentes” com a paradigma de tota obra evangelitzadora, ja que l’Església neix de la missió i per a la missió. A més, el testimoni dels missioners va ajudar a conèixer de primera mà les situacions extremes de pobresa o de perill a què s’exposen per portar la Bona Nova a determinats llocs d’Amèrica Llatina o d’Àfrica. Un bon nombre de ﬁdels va celebrar la festa de Sant Maurici a l’ermita que li és dedicada al parc nacional d’Aigües Tortes.

rucs, i confiar en el poder de la gràcia de Déu. I així mateix es referí a l’amor a la Creació que tot cristià ha de viure, tot esmentat la conversió ecològica que reclama el Papa Francesc a “Laudato si”, amb motiu de la cimera de les Nacions Unides per abordar el canvi climàtic.

CONGRÉS NACIONAL DE MISSIONS A MADRID Els dies 19 al 22 de setembre es va celebrar a Madrid el “Congreso Nacional de Misiones”, organitzat per les Obres Missionals Pontifícies (OMP). Hi partici-

paren presencialment unes 420 persones, a més de les que van poder seguir els actes en directe a través de les xarxes socials. A més del Director Nacional de les OMP, D. José María Calderón, hi foren presents el Cardenal Ricardo Blázquez, Arquebisbe de Valladolid i President de la CEE; el President de la Comissió Episcopal de Missions de la CEE, Mons. Francisco Pérez, Arquebisbe de Pamplona y Tudela; el Cardenal Carlos Osoro, Arquebisbe de Madrid; i D. Guy Bognom, Secretari general de l’Obra Pontifícia de Sant Pere Apòstol. Del

El "Congreso Nacional de Misiones" ha estat l’inici oﬁcial a Espanya del Mes Missioner Extraordinari convocat pel Papa Francesc.

Església d’Urgell

Bisbat d’Urgell hi participà Anahí Biorci, OV, membre de la Delegació diocesana de Missions. El Congrés ha estat l’inici oficial a Espanya del Mes Missioner Extraordinari, convocat pel Papa Francesc per a l’octubre d’enguany, que vol tenir un marcat caràcter diocesà a través de les diverses accions d’animació missionera que es facin a cada diòcesi. Es va reconèixer amb agraïment el patrimoni històric missioner del nostre país, la creixent participació dels laics en la missió i també es va constatar la urgent necessitat

TROBADA DE LES CÀRITAS TRANSFRONTERERES DEL PIRINEU El dimarts 24 de setembre es van reunir al centre Sant Ot de La Seu d’Urgell els equips directius de Càritas diocesana d’Urgell, Càritas Nacional d’Andorra i Càritas Aude-Rousselló i Pirineus Orientals. La trobada va servir per conèixer i intercanviar opinions sobre els respectius projectes, a més de plantejar possibles col·laboracions futures. Van visitar la botiga d’Encants Grapats i la nau on es porten a terme els serveis de recollida de roba, bugaderia i préstec de vaixelles,

Els equips de les Càritas transfrontereres del Pirineu, a la botiga d’Encants Grapats.

i on els responsables de l’empresa d’inserció laboral de Càritas diocesana d’Urgell els van explicar el funcionament de cadascun d’ells. La trobada es va cloure amb una pregària conjunta a l’església de la Sagrada Família de La Seu, seguida d’un dinar de germanor.

REUNIÓ DEL SECRETARIAT INTERDIOCESÀ D’ENSENYAMENT DE LA RELIGIÓ El 18 de setembre va tenir lloc a la seu de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) a Barcelona la reunió del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió (SIERC), presidida per primer cop per Mons. Joan Planellas, Arquebisbe de Tarragona i encarregat d’Ensenyament a la CET. Els delegats van fer una revisió de com s’ha iniciat aquest curs 2019-20 a les escoles i especialment com s’atén la classe de Religió i moral catòlica a les escoles públiques i les adjudicacions de les places docents que s’han realitzat. També van començar a preparar

la jornada interdiocesana de mestres i professors de Religió, així com altres aspectes relacionats amb les orientacions per a l’avaluació dels alumnes.

REUNIÓ CONJUNTA DEL CONSELL PRESBITERAL I ELS ARXIPRESTOS El 26 de setembre va tenir lloc a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell la reunió conjunta del Consell Presbiteral i els Arxiprestos d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. Després de la pregària inicial de l’Hora Menor, l’Arquebisbe informà als Consellers àmpliament sobre les darreres activitats de la vida diocesana així com l’estat de salut dels preveres diocesans. El tema central de la reunió del Consell fou una exhaustiva i àmplia informació per part de Mn. Ignasi Navarri sobre el Mes Missioner Extraordinari per tal d’alimentar l’ardor de l’activitat evangelitzadora de l’Església “ad gentes”, és a dir: “enfora”, envers els qui encara no coneixen Jesucrist i el seu Evangeli d’amor.

A la reunió del SIERC es van repassar diferents temes relacionats amb l’ensenyament de la Religió a les escoles.

A la reunió del Consell Presbiteral amb els Arxiprestos, Mn. Ignasi Navarri oferí una exhaustiva i àmplia informació sobre el Mes Missioner Extraordinari.

Aquest Mes Missioner Extraordinari ha estat convocat per al mes d’octubre, quan s’escau el Domund, amb motiu dels cent anys de la promulgació de la Carta apostòlica de Benet XV “Maximum illud” sobre l’activitat missionera, feta pública el 30 de novembre de 1919. El Mes Missioner Extraordinari té com a lema “Batejats i enviats: l’Església de Crist en missió en el món”, i desenvoluparà quatre dimensions assenyalades pel mateix Papa Francesc per a viure aquest camí: oració, testimoni, formació i caritat. De la seva banda, el Vicari Episcopal d’Acció Pastoral, Mn. Antoni Elvira, presentà el congrés de laics “Poble de Déu en Sortida”, que tindrà lloc a Madrid del 14 al 16 de febrer de 2020, i que vol impulsar la conversió pastoral i missionera del laïcat en el Poble de Déu com a signe i instrument de l’anunci de l’Evangeli de l’esperança i de l’alegria per acompanyar els homes i dones en els seus anhels i necessitats, en el seu camí cap a una vida més plena. Altres objectius específics del congrés són la

vocació baptismal del laïcat per a la missió, la dimensió sociopolítica de la fe, viure la missió amb alegria i esperança, comunió per a l’acció missionera i la crida a ser “deixebles missioners” en l’Església i en el món. En la fase prèvia a la celebració d’aquest Congrés Nacional d’Apostolat Seglar (convocat per la Conferència Episcopal Espanyola) es treballarà amb el Consell Pastoral diocesà un qüestionari proposat. Els Consellers i Arxiprestos van poder acordar el calendari de sessions formatives als Arxiprestats per al curs 2019-2020 impartides pel Dr. Francesc Torralba, així com aprofundir en alguns aspectes de l’atenció al culte i atenció als temples cristians. Un altre tema que tractaren a la reunió fou l’acollida de les relíquies de Santa Bernardeta Soubirous, que està previst que pelegrinaran a la Diòcesi d’Urgell els dies 23, 24 i 25 de novembre. També es presentà la programació de l’Escola Diocesana de Formació Permanent del Bisbat d’Urgell, que enguany arEsglésia d’Urgell

EXÈQUIES DE MONS. GREGORIO MARTÍNEZ A ZAMORA

entenars de persones van assistir el 23 de setembre a la Catedral de Zamora a la missa exequial pel Bisbe de Zamora, Mons. Gregorio Martínez Sacristán, qui va morir el divendres 20 de setembre als 72 anys d’edat després d’una llarga i penosa malaltia. La cerimònia va ser presidida per l’Arquebisbe metropolità de Valladolid i President de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Cardenal Ricardo Blázquez, i concelebrada per una trentena de prelats, entre els quals l’Arquebisbe d’Urgell, President de la Comissió episcopal de Seminaris de la CEE, de la qual Mons. Martínez Sacristán era membre. Mons. Ricardo Blázquez va revelar durant l’homilia que “a don Gregorio l’ha marcar profundament la creu de la malaltia. Va tenir l’oportunitat d’escoltar diàriament la

ribarà al seu novè any de funcionament, amb els dos cursos que s’oferiran: el curs bàsic i el curs d’aprofundiment, que enguany tractarà sobre la història de l’Església a Catalunya. Al migdia es va celebrar l’Eucaristia a l’església del Seminari diocesà d’Urgell i es va pregar per l’etern repòs de l’ànima de Mn. Àngel Saball, prevere traspassat des de la darrera reunió del Consell. També l’Arquebisbe Joan-Enric, assabentat de la recent mort de Jacques Chirac, 40

Església d’Urgell

invitació del Senyor: Veniu a mi els qui esteu cansats i afeixugats i jo us faré reposar. Va patir molt de temps insuficiència renal i diàlisi. Va haver d’esperar el transplantament. Va patir l’operació i la recuperació, transcorrent entre esperances i lentitud.

Quan semblava que havia arribat a una fase de viure saludablement, arribà un diagnòstic aclaparador: càncer agressiu i amb pas accelerat”, explicà Mons. Blázquez, que posà l’èmfasi en la “debilitat corporal i la malaltia interior que limiten la

capacitat de dedicació i la relació amb les persones” i va expressar la convicció que Mons. Gregorio “ha portat les nafres de Jesús al seu cos”. Mons. Gregorio Martínez va rebre l’ordenació episcopal el 4 de febrer de 2007 a la Catedral de Zamora en una celebració presidida pel Cardenal Rouco Varela. La catequesi va ser el camp apostòlic al qual va dedicar més atenció pastoral. Havia estudiat Catequètica a París i va ser mestre de molts catequistes, va recordar Mons. Blázquez. Després de l’Eucaristia, l’enterrament es va fer al rerecor de la Catedral. Posteriorment, Mons. Vives va visitar el Seminari de Sant Atilano de Zamora i va dinar amb els formadors i seminaristes del Seminari Major i del Seminari Menor en un bonic clima de fraternitat.

Copríncep d’Andorra entre 1995 i 2007, va pregar pel seu etern descans.

INICI DEL CURS A L’ESCOLA DIOCESANA DE FORMACIÓ PERMANENT El dissabte 28 de setembre va tenir lloc a Balaguer l’inici del curs de l’Escola Diocesana de Formació Permanent amb una senzilla cerimònia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat pel Director de l’Escola, Mn. Antoni Elvira, i el recentment

Mons. Vives presidí l’Eucaristia d’inici del curs a l’Escola Diocesana de Formació Permanent.

nomenat Vicedirector Mn. Emili Villegas. Després de la pregària inicial de Laudes, la pre-

sentació dels dos cursos, el cíclic i el d’aprofundiment, aquest darrer sobre la història de l’Església a

CONDOL PER LA MORT DE S. E. JACQUES CHIRAC, COPRÍNCEP D’ANDORRA ENTRE 1995 I 2007

L’

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep, Mons. Joan-Enric Vives, amb motiu de la mort de S.E. Jacques Chirac, que fou President de la República Francesa i Copríncep d’Andorra entre 1995 i 2007, amb data 26 de setembre de 2019 va enviar una carta de condol a S.E. M. Emmanuel Macron, Copríncep d’Andorra i President de França, on entre altres coses diu: “Amb motiu de la mort de l’Excm. Sr. Jacques Chirac, que fou Copríncep d’Andorra i President de la República Francesa entre 1995 i 2007, així com Primer Ministre de França i Alcalde de París, us envio el meu sincer condol a V.E. i a tot el Poble de l’estimada França, en nom propi i en el de les Autoritats i el Poble del Principat d’Andorra. “Recordem amb agraïment tot el treball realitzat per S.E. Mr. Jacques Chirac en bé del nostre Principat,

Catalunya, anà a càrrec de Mn. Elvira, que exposà els elements més rellevants. Tot seguit ja van començar les classes amb les exposicions del professor Mn. Xavier Parés sobre Introducció a la Litúrgia, i del professor Mn. Robert Baró sobre l’inici del cristianisme a Catalunya i els primers màrtirs de la fe. Després de les classes, alumnes i professors participaren de l’Eucaristia presidida per Mons. Vives.

com a Cap d’Estat, i la seva memorable Visita a Andorra els dies 15 i 16 de setembre de 1997, en comunió amb el meu predecessor S.E. Mons. Joan Martí i Alanis. “Sento molt la seva pèrdua i prego per ell, perquè Déu li concedeixi la vida eterna de la glòria. També vulgueu transmetre a tota la seva família i al Poble de França el nostre dolor, mentre elevem fervents oracions pel seu repòs etern”. Posteriorment, el dilluns dia 30 de setembre, Mons. Joan-Enric Vives, acompanyat del M.I. Sr. Xavier Espot, Cap de Govern d’Andorra, i la M.I. Sra. Roser Suñé, Síndica General d’Andorra, van assistir al funeral oficiat en memòria de S. E. Jacques Chirac a l’església de Saint-Sulpice, a París, en el qual també van ser presents caps d’Estat i de Govern d’arreu del món.

CONFIRMACIONS A VIELHA El diumenge 29 de setembre, festa de l’Arcàngel Sant Miquel, Patró de Vielha, 18 joves pertanyents a diferents Parròquies de la Val d’Aran van rebre el sagrament de la Confirmació a l’església de Sant Miquèu de la capital aranesa. Presidí l’Eucaristia l’Arquebisbe emèrit de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, atès que l’Arquebis-

Mons. Pujol invità els conﬁrmands a ser agraïts amb els dons que Déu sempre ens ofereix. Església d’Urgell

MN. RAMON ANGLERILL I VILAR DESCANSA EN LA PAU DE CRIST

l 28 de setembre va morir a Berga Mn. Ramon Anglerill i Vilar, prevere incardinat a Solsona, Rector de Gósol, Tuixent i pobles veïns des de feia 49 anys, a l’edat de 81 anys i 57 de ministeri presbiteral. La missa exequial va tenir lloc el dilluns 30 de setembre a la Parròquia de Santa Maria de Gósol, presidida pel Bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, i concelebrada pels Vicaris generals de Solsona i Urgell i per una seixantena de preveres i diaques de totes dues Diòcesis. Hi va assistir una gran quantitat de fidels que ompliren el temple parroquial i els exteriors de la plaça adjacent, encapçalats per l’Alcalde de Gòsol, Lluís Campmajó. L’Eucaristia va ser solemnitzada bellament pels cants de la coral parroquial de Gósol, Saldes i Tuixent. Al inici de la celebració, el Vicari general de Solsona llegí un breu recorregut pastoral de la vida entregada de Mn. Ramon Anglerill, que transcrivim a continuació: Ramon Anglerill i Vilar

be Joan-Enric era a París per participar en la missa exequial de Jacques Chirac. Hi concelebraren els sacerdots de la vall. Fou una celebració molt preparada pels catequistes i pels confirmands i molt 42

Església d’Urgell

va néixer a Olvan el 10 de gener de 1938. Va iniciar els estudis eclesiàstics al Seminari de Solsona l’any 1950 i va ser ordenat de prevere el 22 de juliol de 1962 a Guardiola de Berguedà. Durant els seus anys de ministeri va servir pastoralment les Parròquies de Palau d’Anglesola, Montpol, Timoneda, Saldes, L’Espà i Maçaners. També va exercir el ministeri a Parròquies del Bisbat d’Urgell com a capellà extradiocesà: des de l’any 1970 a Gósol, l’any 1979 a Tuixent, i l’any 2004 a Fornols del Cadí, Adraén i La Vansa. Cal destacar que Mn. Josep M. Ballarín va inspirar-se en Mn. Ramon Anglerill per escriure el llibre “Mossèn Tronxo”. Des de les Diòcesis de Solsona i Urgell volem agrair a Mn. Ramon tots els anys dedicats al ministeri presbiteral. Preguem per ell i que el Senyor el tingui a la seva glòria. Descansi en pau. Acabada la celebració exequial, Mn. Ramon Anglerill fou enterrar al cementiri de Gósol, al costat de Mn. Josep M. Ballarín.

viscuda per tots els participants, pares i familiars i membres de la comunitat parroquial. A l’homilia, Mons. Pujol parlà de Sant Miquel, que vol dir “qui com Déu”, a no prescindir mai de Déu en

la vida, a tenir-lo sempre present. Invità els confirmands a ser agraïts amb els dons que Déu sempre ens ofereix: el seu Esperit, el do de la vida, el do de la família, el do de la formació... I els invità a viure la

fe i a donar-ne testimoni en la realitat de cada dia. Al final de la celebració obsequià els confirmands amb un exemplar del Nou Testament en llengua aranesa. Que l’Esperit Sant ens guiï sempre a tots.

Fer

cada dia una banca socialment responsable CaixaBank ajuda a millorar NoGFWECEKĂ? ÇĽPCPEGTC FG OĂ&#x2026;U de 14.000 persones

# %CKZC$CPM HGO SWG NC EWNVWTC ÇĽPCPEGTC CTTKDK C VQVJQO + RGT RTQOQWTG NC JGO KORCTVKV OĂ&#x2026;U FG VCNNGTU UQDTG ÇĽPCPEGU DÂźUKSWGU CFTGĂ&#x192;CVU C EQNÂ&#x201C;NGEVKWU XWNPGTCDNGU + CKZĂ&#x17D; Ă&#x2026;U HGT WPC DCPEC socialment responsable. CaixaBank. Escoltar Parlar Fer

EsglĂŠsia dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell