__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

# 480 - JULIOL-AGOST 2019 2019 # 480 - JULIOL-AGOST

La natura, escola de convivència i de fraternitat


Església d Urgell Índex

6

LES RELÍQUIES DE SANTA BERNADETA VISITEN CASA NOSTRA Mn. Ignasi Navarri

4

MISSATGE SOCIAL DELS PARES DE L’ESGLÉSIA: SANT BASILI EL GRAN

5

Mn. Eduard Salinas

L’ALEGRIA, DINAMISME VITAL PER A L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE Mn. Jaume Mayoral

AINA, COLÒNIES PER VIURE Mn. Ramon de Canillo

10

BENEDICCIÓ I INAUGURACIÓ DE LA RESTAURACIÓ DE L’ERMITA DE SANTA MARIA DE LA SERRA

12

CELEBRACIÓ DE LA SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS A OLIANA

14

IN MEMORIAM MN. JUSÈP CONDÒ E SAMBEAT (1867-1919), EN EL CENTENARI DE LA SEVA MORT

16

12

Mn. Jusèp Amiell

14

XXXV PELEGRINATGE DIOCESÀ A TERRA SANTA

18

PERCEBRE LA PRESÈNCIA DEL GRAN MISTERI

20

Mn. Enric Prat

DOMESTICAR LA VIDA. OBJECTIU DEL TRANSHUMANISME

18

6

Dr. Francesc Torralba

21

DIETARI

23

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Som caminants i excursionistes

A

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

principi del mes de juliol, les Autoritats van anunciar el tancament de l’accés a alguns espais naturals davant l’alt risc d’incendis. La decisió implicava tancar els senders que permeten fer excursions per la muntanya, cosa que a molts omple de vida. Vetllem, doncs, pel respecte a la natura i perquè cap descuit humà no la destrueixi. Perdríem un bé molt gran per a tots. De fet, tots portem un excursionista dins. Som caminants i excursionistes. “Ex-cursus” vol dir sortir fora, admirar, veure, conèixer, saber... És bo aprendre a anar d’excursió i a programar les sortides en plena natura perquè aconseguim el màxim gaudi i felicitat. I l’excursionisme sempre, però ara a l’estiu encara més, és un bé preciós. A les conclusions del VI Congrés excursionista català de 2011, el darrer, es deia que “pel fort i ric coneixement de la muntanya cal cuidar i preservar la tradició a Catalunya de la cultura excursionista (història, geografia, meteorologia, llengua...) i dels valors excursionistes (germanor, catalanisme, altruisme, relació social, forma de veure la vida...), promovent l’aspecte competitiu, l’aspecte social i la superació personal en el medi”. I ho reblava dient que “l’esport nacional de Catalunya és l’excursionisme”. L’excursionisme està profundament arrelat a la societat civil catalana, esdevenint en molts moments l’aspecte clau en la conservació i recuperació de la llengua, la cultura i en el coneixement del país. L’excursionisme fomenta la cohesió del país a partir de la seva descoberta, la inclusió social de col·lectius de risc a través del gaudi de la natura, i facilita a tota la ciutadania l’accés a la natura de forma ordenada i sostenible. En tenim un gran exemple en el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), que des de l’any 1876 es reconeix en el seu

passat amb la voluntat d’obrir nous camins i sempre mogut per un desig de modernitat i d’innovació. Per al cristià, l’amor a la natura forma part indivisible de l’amor al Creador, ja que totes les coses creades reflecteixen d’alguna manera la glòria de Déu. Diu el salmista (Sl 19): “El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies l’un a l’altre es transmeten el missatge; l’una a l’altra se’l revelen les nits...“. I Sant Pau valorava que la creació fos camí cap a Déu, perquè Ell és l’Autor de tot. Sant Francesc d’Assís ho canta meravellosament en el seu “Càntic de les criatures”: “Lloat sigueu, Senyor, amb totes les criatures, i especialment el nostre germà sol...” I en els nostres dies, l’Encíclica “Laudato si” del Papa Francesc ha significat un gran progrés de la Doctrina Social de l’Església en tot el camp de l’ecologia integral i la responsabilitat ineludible de l’home. Podem pensar que els Papes Pius XI i Sant Joan Pau II foren grans amants de l’alpinisme i dels esports de muntanya. I a Catalunya són noms emblemàtics els de Mn. Cinto Verdaguer, Mn. Norbert Font i Segué (fundador de l’espeleologia), Mn. Jaume Oliveras (la Maladeta) o Mn. Antoni Batlle, introductor de l’escoltisme. Estimem la muntanya, sortim de nosaltres mateixos, fem excursions per retrobar la pau i l’harmonia, el goig de fer camí junts i de l’amistat, amb la mirada contemplativa, agraïda i humil del qui sap trobar la petjada de Déu en la seva creació. Que pugueu fer bones i belles excursions!

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Les relíquies de Santa Bernadeta visiten casa nostra

L’

Església considera les relíquies (les restes dels sants després de la seva mort o els seus objectes o vestits) dignes de veneració perquè són un mitjà que ens els fa presents com a models i intercessors. L’origen de llur culte data dels inicis del cristianisme, quan els cristians recuperaven i conservaven, amb gran cura i estima, les restes dels màrtirs, morts per la seva fe. Sant Jeroni afirmava: “venerem les relíquies dels màrtirs per tal d’adorar el Creador mitjan-

25 de novembre vinent les relíquies de Santa Bernadeta, unint-se a un projecte internacional organitzat des del Santuari de Lourdes per tal de celebrar l’Any Jubilar de la santa,

mera Comunió fent un gran esforç per seguir la catequesi i mostrant-se molt piadosa, modesta i devota de la Mare de Déu. Una nena que el 1858 rebé vàries vegades l’aparició de la Verge

L’Església, alhora que ens convida a venerar llur memòria i a demanar la seva intercessió, ens recorda que Santa Bernadeta és “exemple i ajuda per a la nostra fragilitat” çant els màrtirs presents en elles”. I el Concili Vaticà II recull aquesta tradició recordant que “les diverses formes de devoció popular per les relíquies dels sants, com el bes de les relíquies, la seva ornamentació amb llums i flors, la benedicció impartida amb les mateixes, treureles en processó, i portar-les als malalts per confortar-los i donar més valor a les seves súpliques per obtenir la curació, s’han de realitzar amb gran dignitat i mogudes per un autèntic impuls de fe”. L’Església, doncs, ens ensenya que les relíquies ens acosten als sants i que Déu fa servir aquests objectes per beneir els seus fidels. Amb aquest esperit de veneració, el nostre Bisbat acollirà els dies 23 al 4

Església d’Urgell

Urna de bronze i vidre amb el cos incorrupte de Santa Bernadeta, al convent de Saint-Gildard de Nevers.

amb motiu dels 175 anys del seu naixement i els 140 de la seva mort. Així, per exemple, de finals d’abril a finals d’agost, les relíquies han estat rebudes per trenta Diòcesis italianes; i des del 31 d’agost fins al 15 de desembre, el nou reliquiari serà acollit a més de quaranta-vuit Diòcesis espanyoles. Coneixem prou bé la força evangelitzadora del missatge de Lourdes que ens ha transmès Santa Bernadeta, aquella dona que va néixer el 7 de gener de 1844 al si d una família que patia greus penúries econòmiques. Una nena que, sense saber llegir ni escriure, als 14 anys va rebre la Pri-

Maria com a Immaculada Concepció. Una jove que demanà ser admesa a la comunitat de les Filles de la Caritat de Nevers, i que visqué la seva vida religiosa enmig de greus malalties, penes i humiliacions, entregada a la cura de les malaltes de la seva comunitat i de la sagristia. Una religiosa que morí el 16 d’abril de 1879, als 35 anys, tot dient: “l’he vista una altra vegada... Què bella és! Mare, pregueu per mi que sóc pecadora”. Santa Bernadeta va viure complint la voluntat de Déu. “La santa és morta”, proclamava la gent en el seu funeral. Ja era llavors un referent que portava a Crist. El


procés diocesà sobre la heroïcitat de les seves virtuts va començar el 20 d’agost de 1908; el 14 de juny de 1925 fou proclamada beata per Pius XI; i el 8 de desembre de 1933, el mateix Papa promulgà la seva santedat, establint el 16 d’abril com a data per a celebrar la seva memòria. El seu cos incorrupte descansa a la capella de l’antic convent de Sant Gildard de les Germanes de la Caritat de Nevers. L’Església, alhora que ens convida a venerar llur memòria i a demanar la seva intercessió, ens recorda que Santa Bernadeta és “exemple i ajuda per a la nostra fragilitat”. I ja que de cada deu pelegrins que van a Lourdes només un va a Nevers, ara tindrem una oportunitat de venerar les relíquies de Santa Bernadeta a casa nostra. Oració de Santa Bernadeta Oh Jesús! Doneu-me, us ho prego, el pa de la humilitat, el pa de la obediència, el pa de la caritat, el pa de la força per trencar la meva voluntat i fondre-la amb la teva. Dona’m, Senyor, el pa de la mortificació interior, el pa de la desafecció a tota cosa creada, el pa de la paciència per suportar els dolors que pateix el meu cor. Oh Jesús, que em voleu crucificada, Facis la teva voluntat! Dona’m, Senyor, el pa de la força per saber patir, el pa de veure’t només a Tu, en tot moment i sempre. Jesús, Maria, la creu, aquests són els meus amics, no en vull d’altres. Amén. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA ant Basili és un dels grans Pares de l’Església a qui els textos litúrgics bizantins defineixen com una llumenera de l’Església. Va ser un gran Bisbe del segle IV, admirat tant a l’Església d’Orient com a la d’Occident per la seva santedat de vida, per l’excel·lència de la seva doctrina i per la síntesi harmoniosa de les seves dots especulatives i pràctiques. Va néixer al voltant de l’any 330 en una família de sants, veritable Església domèstica, que vivia en un clima de profunda fe. Va estudiar amb els millors mestres d’Atenes i Constantinoble. Insatisfet dels seus èxits mundans, en adonar-se que havia perdut molt temps en vanitats, confessà: “un dia, com si despertés d’un somni profund, vaig tornar els ulls a l’admirable llum de la veritat de l’Evangeli..., i vaig plorar per la meva miserable vida”. Amb la seva predicació i els seus escrits va realitzar una intensa activitat pastoral, teològica i literària. Amb savi equilibri, va saber unir el servei a les ànimes i el lliurament a l’oració i a la meditació en la solitud. Aprofitant la seva experiència personal, va afavorir la fundació de moltes fraternitats o comunitats de cristians consagrats a Déu, a les quals visitava amb freqüència. En els seus escrits sobre dimensió social de la fe, trobem missatges amb ISSATGE SOCIAL extraordinària contundència i una fineDELS ARES DE sa literària excepcional: L SGLÉSIA ANT -“Preguntes que a qui ofens retenint el que és teu. Però digues-me: quins béns ASILI EL RAN són els teus? ¿D’on els has pres per durlos amb tu en vida? Com aquells que arriben primer a un espectacle impedeixen que hi participin els que arriben més tard, prenent per a ells allò que és per a l’ús comú de tothom, així són els rics: que apoderant-se primer del que és comú, se l’apropien després com si fos seu. Però si cadascú prengués el que cobreix la seva necessitat i deixés el superflu per als altres, ningú no seria ric, però ningú no seria pobre tampoc. Ja que estem dotats de raó, no ens mostrem més ferotges que les bèsties. Aquestes se serveixen del que proveeix la terra com a bé comú. I així, ramats d’ovelles pasturen sobre una única muntanya; innombrables cavalls pasturen sobre una sola i mateixa plana. I tots cedeixen d’aquesta manera els uns als altres el gaudi del manteniment necessari. Nosaltres, en canvi, amaguem a la nostra falda el que és de tots, i posseïm com si fos només nostre el que és de molts” (Homilia sobre el ric insensat, n.7). “Riquesa i amor al proïsme són incompatibles. Per tant, si tota la llei es resumeix en l’amor al proïsme (Gal, 514), el jove ric de l’Evangeli no havia guardat la llei, encara que ell cregués el contrari, atès que era molt ric” (Mc 10, 22). No podem afirmar que les riqueses no tinguin valor, les quals, com a creatures de Déu, son en si mateixes bones. Tanmateix, a la pregunta de per què el Senyor mana al jove ric vendre tot el que té i donar-lo las pobres, cal considerar que les riqueses tenen una dimensió social i han de ser administrades en bé dels pobres.

S

M

P

’E B

:S G

Mn. Eduard Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5


L’alegria, dinamisme vital per a l’educació en el lleure

Els participants als campaments d’estiu de l’Agrupament Escolta Ivarsenc, a la casa de colònies Cal Riera, a Ciuret (Parc Natural del Montseny).

“En molts adolescents i joves desperta especial atracció el contacte amb la Creació, i són sensibles cap a la cura de l’ambient, com ocorre amb els escoltes i amb altres grups que organitzen jornades de contacte amb la naturalesa, campaments, caminades, expedicions i campanyes ambientals. En l’esperit de Sant Francesc d’Assís, són experiències que poden significar un camí per a iniciar-se a l’escola de la fraternitat universal i en l’oració contemplativa” (Papa Francesc, “Christus vivit”, núm. 228) / Mn. Jaume Mayoral, Consiliari de Demarcació de MEGC / Fotos: Agustí Cucurulls, AEiG Ivarsenc

A

quest número de l’Exhortació Apostòlica que el Papa dedica, d’una manera especial, als joves, ens parla d’experiències d’educació en el lleure que al nostre Bisbat oferim a l’estiu, i que apleguen milers d’infants i adolescents i centenars de caps i monitors, a més de moltes altres 6

Església d’Urgell

persones que hi col·laboren per fer possible, any rere any, la proposta de retrobar camins per viure la fraternitat i compartir la pregària, com diu l’Exhortació “Christus vivit”. Voldria desgranar breument en aquestes línies algunes vivències viscudes en un dels campaments que han tingut lloc aquest estiu (en el meu

cas, des del món de l’escoltisme). Però abans voldria referir-me a un article publicat a Església d’Urgell (núm. 479, juny 2019, pp. 29-30) que us vull recomanar, ja que comparteixo el seu contingut i gairebé el seu títol. Bé, jo hi afegiria: “Jesús viu en els esplais i en les colònies i en els agrupaments”. Especialment m’ha agradat el recull


de les paraules del Jordi de Sant Vicenç dels Horts quan diu “Christus vivit quan som missioners de l’alegria. Feliços el qui sabeu admirar un somriure i oblidar una mala cara...”. Així, aquestes experiències viscudes voldran tenir com a clau en comú el somriure i l’alegria dels infants, dels adolescents i de nosaltres, els adults que els acompanyem. ¿Quin sentit té dedicar uns dies del teu temps de vacances per acompanyar i construir una altra família, una família d’amistat, de valors, de natura, de fe...? Per a mi n’hi ha un, de sentit, que m’hi ha portat: poder somriure de bat a bat, de veritat, sense formalismes ni hipocresies, perquè et ve de gust, perquè et trobes bé amb ells, quan la felicitat, aquella que ens transmet l’Evangeli a les Benaurances (“feliços vosaltres quan...”), troba la seva plenitud més autèntica.

Aquestes experiències viscudes voldran tenir com a clau en comú el somriure i l’alegria dels infants, dels adolescents i de nosaltres, els adults que els acompanyem Com deia, voldria que aquestes experiències (jo n’anomeno tastets, ja que la vida esta feta de petits tastets d’emocions, de persones, de sentiments, d’alegries...) ens ajudin a reflexionar i sobretot a encoratjar-nos a fer dels infants, adolescents i joves una part molt important de la nostra pastoral, de la nostra evangelització. La recompensa: una gran somriure, una felicitat viscuda i crescuda amb aquella “família” amb la qual vius i convius durant uns dies a l’estiu, des d’un projecte que els vol fer feliços, i des d’uns valors que no caduquen i per als quals no calen endolls ni tenir wifi perquè funcionin “a tope”. Tastets emmarcats en els campaments de l’Agrupament Escolta

Durant deu dies, grans i petits han compartit activitats de lleure i valors com la companyonia i el respecte per la natura.

Ivarsenc, d’Ivars d’Urgell, que van tenir lloc al Parc Natural del Montseny, i que van aplegar 125 escoltes de diferents edats així com un grup de caps molt motivats i d’unes cuineres entregades totalment a la seva tasca. Recordem, que també és bo i ens fa bé, que aquesta colleta de caps i cuineres ofereix el seu temps i el seu esforç des de la gratuïtat i la dedicació fraternal i altruista als altres. Una actitud que ens recorda alguna cosa de les que ens va predicar Jesús de Natzaret!

El tastet de l’esforç que esdevé “sentir-se bé” i anar tots a una, amb els més grans, els Pioners i Caravelles, dels quals n’hi havia una bona colla de 14 a 17 anys als campaments. Havien de fer la sortida llarga, dos dies per anar a fer muntanya, excursió i acampada, viure l’esperit de la “Laudato si” i fer de l’ecologia integral part de la seva formació, sense deixar de banda la convivència i l’aventura. Enguany la forta calor determinava moltes coses, entre les quals aquesta sortida llarga, i dels cims i pics que Església d’Urgell

7


Salutació amb els fulards en el dia reservat per a la visita de les famílies. A sota, tot i la calor ha estat possible fer algunes de les excursions previstes pels camins del Parc Natural del Montseny.

ens havíem marcat per fer només se’n va poder fer un. Ja podeu imaginar-vos el sentiment de derrota i fracàs per part de caps i joves, però poder compartir tenda i nit, picades de mosquits i els esplèndids raviolis nedant en tomàquet de llauna, i sobretot el llarg camí de tornada pel GR 5 (que va de Sitges a Arenys de Mar, travessant tot el Parc Natural del Montseny), ens va permetre reflexionar, suar, parlar, suar, cridar i tornar a suar, fins adonar-nos que 8

Església d’Urgell

havíem fet el veritablement important... No eren els cims, que romandran on són per a poder pujar-hi en una altra ocasió, sinó que tots junts, els trenta-set pioners i caravel·les i els caps, ens havíem acompanyat i animat, i havíem fet nostra la millor de les opcions: la d’anar tots junts i prendre les decisions tots junts, ens agradessin més o menys... I al final, un somriure. Això també et fa feliç i et fa valorar a la vida coses més importants que arribar al cim de tot,

a la feina, en les relacions personals, en els estudis o en els esports. El tastet de l’abraçada, per a mi un dels més bonics, potser perquè parla d’afecte i estima. De ben segur que podríem canviar el nom del protagonista i posar-hi altres noms de nens i nenes dels campaments que també ens van fer viure aquells moments màgics en què els infants ens ensenyen als més grans com trobar la felicitat. Aquest tastet parla del Guillem, un mestre dels escacs, un geni de les matemàtiques i un as del futbol, que diu que s’assembla més de caràcter a la seva mare. El Guillem té un somriure d’aquells autèntics i contagiosos, a més d’agradar-li la música d’Eminem (crec que vaig entendre aquest nom, i és que sóc més de Vivaldi i l’Escolania de Montserrat). El Guillem també té els seus defectes, és massa perfeccionista i en ocasions va una mica sobrat i envalentit. Tampoc no domina el hula-hoop, malgrat els tombs i tombs que li feia donar. No en tenia prou amb un i els volia tots, malgrat que era la primera vegada que hi jugava. El hula-hoop va ser el joc estrella dels campaments, juntament amb omplir d’aigua els càntirs de plàstic i mullar el personal bufant pel broc gros, i així alleugerir una mica la calor. La germana del Guillem, la Júlia, va patir una lleugera indisposició i la vam posar a descansar en un sofà de la sala dels caps (lloc inaccessible i vetat per als nens), i ja veus darrere la finestra la mirada del Guillem, que estava neguitós i un xic trist. No cal que us digui que una vegada el vam deixar entrar el somriure no li cabia a la cara, i tot seguit va fer a la seva germana l’abraçada i el petó més autèntic de tots aquells dies, la qual cosa no la va curar, però estic segur que la va ajudar molt, i a mi i als caps que hi érem ens va ensenyar que encara podem canviar moltes coses en el nostre món amb aquests sentiments d’autenticitat que ens regalen els més petits.


Gràcies, Guillem, per la teva lliçó, i gràcies per les moltes bones anècdotes i les petites grans coses que ens van anar regalant cada dia els cent nens i nenes dels campaments: vosaltres també ens ajudeu a créixer com a adults. Voldria oferir-vos unes paraules que ens va deixar el fundador de l’escoltisme, Robert Baden-Powell (1857-1941), i que apunta com aconseguir la veritable felicitat i un somriure en el nostre esperit des del servei i l’estima als altres, paraules que no són lluny del que Jesús ens va predicar i ens va anunciar a l’Evangeli. Ens Amb el Guillem, un vailet amb un somriure que s’encomana. diu Baden-Powell: -“La felicitat no s’obté pas fent-se pas cap a la felicitat és fer-vos sans i ric, ni tan sols reeixint en la carrera, forts mentre sou nois, perquè pugueu ni satisfent tots els gustos. Un bon ser útils i, per tant, gaudir de la vida

quan sigueu homes. L’estudi de la natura us demostrarà quantes belleses i meravelles ha posat Déu en el món que gaudiu. Acontenteu-vos amb el que hàgiu aconseguit i feu tot el possible per conservar-ho. Mireu el cantó bo de les coses, i no el dolent. Però el camí autèntic per arribar a la felicitat és fer feliç a l’altra gent. Procureu deixar aquest món una mica millor de com l’heu trobat, i quan us arribi l’hora de la mort podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps, sinó que heu fet tot el que heu pogut. Estigueu “sempre a punt” per viure feliços, sigueu sempre fidels a la vostra promesa escolta (àdhuc quan ja no sigueu nois) i Déu us hi ajudarà”.

Església d’Urgell

9


AINA, colònies per viure

É

s el capvespre de la Mare de Déu d’agost. La festa em convida seure davant la Mare de Déu de Meritxell. Li confio: “no us vinc a demanar res. Sols vull contemplar-vos”. El silenci que omple el Santuari és la simfonia que orna la intimitat. El primer foscant illumina el paisatge de les colònies d’estiu d’enguany: Grup Sardanista Montserrat, Món Màgic (3 torns), campaments CAINA (etapa camins) i TAMARROS; Sant Josep de la Muntanya i el curs de titulació de monitors. La mirada de la meva Confident em demana: “què has après en les colònies i en els campaments de l’Estiu Màgic 2019?” –“He après a viure”, li confio amb la resposta que guardava al cor. Viure és caminar. Camino pel Camí Ral, pel Camí de Natura, pels llacs de

Fontargent, pels Collels, pels cims d’Encampadana i del Comapedrosa... sense por, però amb respecte. Viure és fer els deures. Faig el que em toca fer cada dia sense sentir-me obligat; però sí amb amor. Viure és la mirada. M’emmirallo en la mirada dels infants sense

Viure és saber on vas. A colònies comparteixo un projecte: sense projecte la vida no té sentit. L’educació en el lleure és un gran projecte vergonya, però amb tendresa, com el muntanyenc contempla el seu rostre en l’aigua cristal·lina dels llacs andorrans. Viure és adonar-se de la riquesa

Una colla d’infants i joves de les colònies d’AINA, a prop de la riba del llac de Fontargent.

10

Església d’Urgell

interior. Educo deixant brollar els talents que Jesús em fa do, com brollen les fonts de la Vall d’Incles. Viure és no tenir por. Diu Jesús: “petit ramat, no tingues por”. La confiança de la patrulla esbandeix tota mena de por, menys la por a la por. Viure és compartir. Als campaments CAINA i TAMARROS la felicitat solitària no és felicitat. Viure és no guardar el que has rebut. El jove d’AINA fa l’opció de monitor per donar a la mainada el que va rebre quan era a la casa, a la borda i al campament d’AINA. Viure és perdre el temps. Eduquem en el temps lliure. A colònies i als campaments deixem molt de temps per perdre el temps, que és el temps de més creativitat i de més comunicació.


Viure és mirar el cel a la nit. Tinc estels per sostre, el silenci per música i la soledat per no sentir-me aïllat. Viure és crear lligams, diu el Petit Príncep. A AINA tinc amics per caminar junts per anar més lluny, i guanyar els cims més elevats que no faria mai sol. Viure és saber on vas. A colònies comparteixo un projecte: sense projecte la vida no té sentit. L’educació en el lleure és un gran projecte. Viure és ser estimat. Durant dues setmanes de colònies em sento estimat encara que no ho busco. Soc feliç. Viure és austeritat. La natura més verge implica assumir l’austeritat més radical. Ho assumeixo. Viure és llibertat. “Vull ser lliure”,

canta la mainada. “Sigues lliure”, entonen els monitors. A colònies, ric i ploro quan em ve de gust. Viure és contemplar la nit. A colònies, somio el món que anhelo sense viure somiant. Viure és mirar la nit. Acabo el foc de camp cantant “no has comptat mai les estrelles...”. Contemplo els estels sense oblidar-me de mi, dels altres i de res. Viure és perdonar. Al “bona nit” de cada dia demano perdó, que acompanyo amb una encaixada de mans a cada infant. Viure és ser. La natura, la mainada i els monitors em fan conscient del que sóc. Sóc feliç amb el que sóc. Viure és dialogar. Al campament

juguem al joc de la sinceritat, que ja jugava a la “canyauca” amb els monitors dels campaments del M.I. Consell l’estiu de 1967 a Engolasters. La sinceritat és la meva regla de diàleg. Viure és harmonia. Harmonitzo llibertat i responsabilitat. Saber mirar un nen, una nena, un jove, un home, una dona, un avi, una padrina amb les ulleres del Bon Déu. Una branca de gavernera. Dono gràcies per les colònies Món Màgic 2019 a la dolça Mare, la meva Confident. Gràcies a les colònies puc i sé fer, dir, pensar i estimar-ho tot una mica més. Mossèn Ramon de Canillo

L’Arquebisbe Joan-Enric visita els infants i monitors de les colònies d’AINA

E

l 8 d’agost, a punt de finalitzar el tercer torn de les colònies d’estiu organitzades per AINA, l’Arquebisbe Joan-Enric va visitar els infants i monitors, els responsables de la casa de colònies i el Rector de Canillo, Mn. Ramon Rosell, per agrair el bon treball

que realitzen des de fa tants anys i participar de la vida dels colonistes. L’Arquebisbe va poder conèixer de prop la marxa dels diversos equips i va dinar amb els monitors i treballadors de la casa de colònies. Al final de la visita, els infants, com és costum, li van dedicar la cançó del 2019. Abans dels tres torns de la Parròquia de Canillo n’hi va haver un d’organitzat per Lleida, i posteriorment n’hi haurà un altre de Sant Josep de la Muntanya de Barcelona. En total, aquest estiu AINA haurà organitzat cinc torns de colònies per a 800 infants i adolescents, amb 82 monitors de la Parròquia, que van formant els nous al llarg de l’any, i uns altres 25 de les altres dues tandes. Jocs, muntanya, focs de camp, reflexió, experiències d’amistat, de relació amb els joves i els adults, pregàries i moltes cançons que omplen les jornades inesborrables per als infants de Mons. Vives compartí el dinar amb Mn. Ramon i amb un grup de monitors i de treballadors de la casa de les Colònies. colònies d’AINA.

Església d’Urgell

11


Benedicció i inauguració de la restauració de l’ermita de Santa Maria de la Serra

L’

Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, va beneir i inaugurà el dissabte 22 de juny la recent restauració de l’ermita de Santa Maria de la Serra, a Burg (municipi de Farrera, Pallars Sobirà), en un acte al qual van assistir el Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet; el Tinent d’Alcalde de Farrera de Pallars, Àngel Bringué; el Vicari general d’Urgell, Mn Josep Maria Mauri; la Delegada diocesana de Patrimoni, Clara Arbués; el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina; el Rector de la Parròquia, Mn. Joan Dies; i un bon nombre de veïns de la localitat i de les poblacions de la rodalia.

L’ermita data del segle XI i està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local

Entre d’altres intervencions, la restauració ha permès refer completament la coberta amb llosses de pissarra (a dalt) i aixecar un mur per tancar l’esvoranc de la paret de l’absis.

12

Església d’Urgell

L’ermita de Santa Maria de la Serra, també coneguda com a església de la Mare de Déu de la Serra de Farrera, està situada sobre la carena d’una serralada als afores del municipi, dominant l’interfluvi dels barrancs de Farrera i de Burg. L’edifici, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, data del segle XI, amb modificacions al segle XII. Es pot deduir, per tant, que va ser una edificació important, si es té present el marc geogràfic i temporal en què es construí. Consta d’una sola nau i absis semicircular a la capçalera, un arc triomfal en degradació separa la capçalera de la nau. La referència documental més


Mons. Vives (a la fotografia de dalt, amb Mn. Dies –a l’esquerra de la imatge– i amb Mn. Codina) beneí i inaugurà la restauració del temple. A l’acte inaugural assistí, entre d’altres autoritats, el Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet (a sota, en un moment de la seva intervenció.)

antiga que es conserva correspon a la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós, elaborat arran de la visita que van fer a la vall els delegats de l’Arquebisbe de Tarragona l’any 1314. Segons fonts orals, durant la guerra civil l’edifici va servir com a niu de metralladores, i és per aquest motiu que es va fer un esvoranc a la part central del mur de l’absis.

Els treballs de restauració (amb un cost total de 96.778,46 euros) han consistit principalment en la consolidació estructural de l’edifici i de les cobertes. S’han substituït les bigues malmeses i s’ha cobert el sostre amb lloses de pissarra del país reciclades. També s’han rejuntat tots els paredats amb morter de calç, deixant a la vista les unions originals encara existents.

Així mateix, s’ha reconstruït l’absis i s’ha recuperat la seva volumetria, omplint la gran esquerda amb un mur ciclòpid per al qual s’han recuperat les pedres originals. S’ha reconstruït també la finestra absidal, i, a més de l’obertura de portes i finestres, s’han restaurat els brancals, llindes i arcs. Els promotors del projecte de restauració han estat l’Ajuntament de Farrera, el Bisbat d’Urgell i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat a través del programa “Reviure les velles ciutats” de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), el qual que té com a principal objectiu la recuperació i rehabilitació del patrimoni històric. Després dels parlaments de les autoritats, l’acte inaugural es va cloure amb una breu recital poètic i musical, i tot seguit els assistents van compartir una degustació de productes artesans del Pallars. Església d’Urgell

13


Celebració de la Solemnitat de la Mare de Déu dels Àngels a Oliana

L’

Arquebisbe d’Urgell presidí el 2 d’agost la solemne festa de la Mare de Déu dels Àngels a Oliana, d’antiga i arrelada devoció a la Parròquia. Hi van concelebrar l’Arxiver diocesà, Mn. Benigne Marquès, fill d’Oliana; Mn. Bonifaci Fortuny, antic Rector d’Oliana; el nou Rector, Mn. Jordi Vásquez; i Mn. David Codina, Secretari general del Bisbat. Com és tradicional any rere any, una gran quantitat de devots es congregaren a la capella on es venera habitualment la sagrada imatge de la Mare de Déu dels Àngels, i des d’allí s’inicià una bella processó fins a l’església parroquial de Sant Andreu d’Oliana. La imatge fou traslladada

14

Església d’Urgell

acompanyada pel poble fidel, la clerecia i les Autoritats locals i comarcals, encapçales per l’Alcaldessa d’Oliana, Carme Lostao, i el President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Miquel Sala, tot recorrent els principals carrers de la vila, especialment engalanats per retre homenatge a la Mare del cel i Senyora dels àngels. A l’homilia, l’Arquebisbe JoanEnric va glossar les lectures proclamades en aquell dia. Maria ensenyant a pregar els apòstols a Jerusalem, la carta als efesis recordant-nos que Déu “ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel”, ja que des del nostre baptisme som fets Fills de Déu i hereus del cel, i hem de ser també font

de benedicció per als altres. Maria, la Mare de Déu, és la criatura beneïda sobre tota altra criatura al cel i a la terra, la Reina dels àngels, a qui hem de demanar que ens ensenyi a pregar tal com ho vol el seu Fill. L’Arquebisbe destacà com els àngels són aquells “missatgers enviats de Déu i custodis dels homes” que porten bones notícies de part de Déu. L’Arquebisbe demanà als fidels que la vila de Oliana i els pobles veïns sabessin confiar sempre en la Mare de Déu dels Àngels i posar-nos sota el seu mantell i protecció perquè ajudi i beneeixi les famílies, els ancians, els joves, els matrimonis i tots els qui poguessin passar alguna necessitat corporal o espiritual. Demanà tam-


La celebració començà amb el trasllat de la imatge de la Mare de Déu en processó des de la seva capella fins a l’església parroquial.

bé que Oliana fos sempre un poble obert als altres, especialment als més vulnerables, i sobretot obert a Déu, i subratllà com tots els fidels podien desgranar gràcies i benediccions que havien rebut de l’estimada Mare de Déu dels Àngels, a qui havien acudit en les diverses necessitats i pregàries. Glossà l’Evangeli proclamat en aquell dia sobre la visita de Maria a Elisabet (Lc 1,39-56), i destacà com Maria és qui “anà decididament a la muntanya” perquè és la Mare de la caritat, que no dubta ni calcula a l’hora de fer el bé, i és tota generosa i valenta en l’acció i en el servei. Mons. Vives animà els fidels a saber reproduir aquesta actitud decidida en el servei de la Mare de Déu. Finalment, glossà la història de com la Basílica de Santa Maria dels Àngels d’Assís té al seu interior la venerable esglesiola de la Porciúncula, lloc de la vida evangèlica i fraterna de Sant Francesc d’Assís. El temple està dedicat a la Reina dels Àngels, la “Dama pobra” de la Porciúncula, que va guiar maternalment Sant Fran-

Mons. Vives presidí l’Eucaristia de la Solemnitat de la Mare de Déu dels Àngels davant un gran nombre de fidels que omplí l’església de Sant Andreu.

cesc i els germans de la comunitat de framenors naixent. Durant la celebració, Mons. Vives encomanà a Maria el ministeri de Mn. Jordi Vásquez com a nou Rector d’Oliana i pobles veïns (Peramola i Tragó), i posteriorment els fidels passaren a venerar amb profunda devoció la sagrada imatge de la Mare de Déu dels Àngels, mentre la coral

d’Oliana, que solemnitzà brillantment l’Eucaristia amb els seus cants, entonava l’Ave de Mn. Ribera a llaor de la Mare de Déu. Acabada l’Eucaristia i tot cantant els Goigs, la imatge fou retornada en processó solemne pel carrer Major fins a la seva capella, el seu emplaçament de tot l’any, on el poble la venera i estima. Església d’Urgell

15


In memoriam Mn. Jusèp Condò e Sambeat (1867-1919), en el centenari de la seva mort

D

iverses celebracions tenen de La Litera, i als tres anys, ecònom obedient al seu superior, curós de les lloc enguany a la Val d’Aran de Moror, a la Conca de Tremp. celebracions religioses i buscant la amb motiu del centenari de No falta a les seves cartes la pre- unió i la caritat entre els sacerdots. la mort de Mn. Jusèp Condò e Sam- ocupació pels estudiants, buscant Una virtut de Mn. Condò, quan beat, ocorreguda a Bossòst el 5 ajuda econòmica per a ells, i ell arribava a un poble desconegut per d’agost de 1919, als 52 anys d’edat. mateix preparant-los en l’estudi. Així a ell, més enllà de la relació amb els El distintiu que acompanya el seu també, a Gabassa i a Moror, la seva fidels, era conèixer i escriure sobre nom es: “Escrivan e poèta aranés”. atenció a alguns sacerdots, vells i la història, la cultura, els costums i Mn. Condò va rebre durant els malalts i als seus familiars. Apareix llegendes del lloc on anava a viure. anys d’estudi al Seminari de La Seu a les seves cartes com una persona Així ho fa a Gabassa i a Moror. Els d’Urgell (1884-1891) una bona forma- ordenada, perfeccionista en el seu seus escrits són publicats al Centre ció humanística. Eren els moments treball, sincer, exigent, però sempre Excursionista de Catalunya. D’aquesde la Renaixença catalana, ta entitat és soci i delegat. A els moments de Mn. Cinto Moror transcriu documents de Verdaguer. Els estudiants dels l’arxiu de la Col·legiata de Mur, seminaris se sentien captivats manuscrit que ara es conserva per la llengua catalana, i Mn. a la Biblioteca Nacional de CaCondò la va escollir com a talunya, junt amb uns apunts llengua pròpia, en viure fora sobre La Seu d’Urgell. de la Val d’Aran. Les seves És a Moror que escriu el cartes personals i la seva prollibre “Escuela de perfección ducció poètica eren escrites sacerdotal”, com diu ell, per a en català. recreació espiritual seva; obra Tota la seva vida literàque li recomanen que sigui ria, ben coneguda, anirà publicada. Ho farà l’any 1914: acompanyada per la seva un llibre de 375 pàgines de exemplaritat com a sacerdot. meditació i pregària, amb una Aquesta la trobem reflectida gran riquesa de cites d’autors en el seu epistolari de 27 clàssics. cartes personals, íntimes, Des del primer any de saadreçades al seu conseller cerdot a Sallent no deixarà de i pare espiritual, que fou prendre part en els concursos el seu Rector al Seminari i literaris que es convoquen després Canceller del Bisbat, a Lleida, a La Seu d’Urgell, a Dr. Lino Freixa; cartes en les Palamós..., on és premiat per què va explicant el seu dia a les seves obres. dia a les Parròquies, els seus Un moment que marcarà problemes, els seus dubtes, un complement a la seva vida demanant consell. literària serà l’any 1905, quan Mn. Condò, ordenat sacerés destinat com a Rector de dot l’any 1891, va ser destinat la parròquia de Gessa a la Val a la vicaria de Sallent de d’Aran. Serà un moment espeMontanisell, i als dos anys és rat per ell. Es podrà dedicar nomenat regent i després ecò- Bust erigit pel Conselh Generau d’Aran en memòria de Mn. Condò davant del tot a l’estudi, escriptura nom de Gabassa, a la comarca l’església parroquial de Montcorbau, la població on va néixer. i promoció de la seva llengua

16

Església d’Urgell


Mn. Condò, amb un grup de preveres d’Urgell durant uns exercicis espirituals a Vielha l’estiu de 1911.

aranesa. Tot seguit es posa en relació amb la Renaixença o els felibritges de la llengua occitana, en la seva variant gascona. El 1904 feia un any que havia sigut fundada “Era escolo deras Pirineos” per Bernard Sarrieu, de qui serà un gran amic. Envia els seus escrits als Jocs Florals que s’organitzen a la Gascunya, com un medi de donar a conèixer la llengua de la Val d’Aran. Als Jocs Florals de Barcelona, l’any 1915, rep un premi extraordinari pel seu poema “Era Maladeta”, en aranès. Envia també a l’Institut d’Estudis Catalans un ample qüestionari sobre l’aranès, que li és demanat, i també un esbós de gramàtica aranesa i vocabulari. Es nomenat Adjunt de dit Institut. Seguirà escrivint en català obtenint premis i diplomes. Escriu prosa en castellà sobre diversos temes que li son publicats al diari La prensa de Lleida. Gessa, Salardú i Bossòst seran les Parròquies que durant 14 anys servirà, escrivint constantment. Son més de vuitanta els escrits o temes sobre els que escriu i que es coneixen, descobrint-se’n encara alguns d’inèdits. Referent a la llengua aranesa

va fer un treball immens, ell tot sol, donant a conèixer una llengua que era viva enmig del poble, però que no s’havia escrit. Hi trobem poesia, teatre, costums, llegendes, contes... A la Val d’Aran l’escriptura quasi única era el català.

Tota la vida literària de Mn. Condò anirà acompanyada per la seva exemplaritat com a sacerdot, com es reflecteix en l’epistolari de 27 cartes personals, íntimes, adreçades al seu conseller i pare espiritual Aquest any, Mn. Condò, en el centenari de la seva mort, rep merescuts homenatges per part de les institucions culturals de la Val d’ Aran. Podem dir que mai havia sigut oblidat. Ja l’any 1925, sis anys després de la seva mort, a Les es fa molt present el seu record en una setmana cultural. Després de la guerra de 1936, coses culturals de la Val d’Aran havien pogut ser oblidades un temps. Més ja l’any 1967 rep un

homenatge posant una placa a la seva casa natal, recordant-lo com a “escrivan e poèta aranès”. L’any 1982, la Diòcesi d’Urgell el declara “Persona il·lustre de l’Església d’Urgell”. L’any 1991, Bossost li fa un homenatge literari i dignifica la seva sepultura. També a la Catedral de Sant Bertrand de Comenge, l’any 1999, l’Acadèmia Lacaze de Luchon el recorda en un acte cultural. Des de fa vint-i-nou anys, el Conselh Generau d’Aran convoca anualment un concurs literari que porta el nom de Mn. Condò Sambeat. També enguany, el Conselh Generau ha collocat un bust de l’escriptor i poeta davant l’església de Montcorbau. A una de les seves poesies “Horaci a Mecenes” es considera poeta de dues lires, dues llengües, aranesa e catalana. Escriu: “Tu es Mecenes, lengua catalana, jo era lengua aranesa ta germana. Sò eth poèta que non me morirè, ja que soleta anar peth mon non sabi, e mentre de hèr-me fòrta e grana acabi, da-me era man e atau non queirè”. Mn. Jusèp Amiell Església d’Urgell

17


XXXV Pelegrinatge diocesà a Terra Santa

U

na trentena de pelegrins de diverses localitats del territori diocesà van participar en el pelegrinatge a Terra Santa que cada any organitza el Bisbat d’Urgell, enguany del dimecres 26 de juny fins al 5 de juliol, amb el guiatge de Mn. Sàrries, Arxiprest de les Valls d’Andorra i gran coneixedor dels sants llocs vinculats amb la vida de Jesús, que enguany sumava el seu trenta-cinquè viatge als Sants Llocs de manera ininter-

rompuda acompanyant els pelegrins d’Urgell. Els pelegrinatge començà a Natzaret, on van visitar en primer lloc la Basílica de l’Anunciació, custodiada pels Pares Franciscans, i van poder celebrar l’Eucaristia, presidida per Mn. Sàrries. El temple va ser construït el 1969 damunt les restes d’un temple de l’època bizantina, i al seu interior s’hi troba la Gruta de l’Anunciació, on la tradició situa la casa de la infància de Maria. A

la Basílica hi ha també una galeria amb diversos mosaics a les parets en els quals es representen algunes de les advocacions marianes més importants d’arreu, entre les quals la Mare de Déu de Meritxell, Patrona d’Andorra, i la Mare de Déu de Montserrat, Patrona de Catalunya. Els pelegrins també van poder viatjar fins a Canà de Galilea, on els matrimonis que hi havia al grup van poder renovar solemnement els vots conjugals en el transcurs d’una

Els pelegrins d’Urgell davant l’església de les Benaurances (a dalt), i a l’església del Primer Miracle, a Canà, on els matrimonis que hi havia al grup van poder renovar solemnement els vots conjugals. A la dreta, a la riba del riu Jordà, a Betània.

18

Església d’Urgell


celebració a l’església del Primer Miracle, i posteriorment va anar fins a la riba del riu Jordà a Betània, on, segons recullen els textos bíblics, Sant Joan va batejar Jesús. Durant l’estada a Terra Santa van poder visitar diversos indrets relacionats amb la vida de Jesús, com ara Betlem, Cesarea, el llac Tiberíades, Genesaret, Magdala, Cafarnaüm, el mont Tabor, el Carmel, Jafa, Jerusalem, la muntanya de les Oliveres, el Cenacle... i així mateix van poder copsar el clima en què viuen els cristians a Terra Santa. També van poder pregar i participar de les celebracions eucarístiques presidides per Mn. Sàrries a diferents temples i capelles, entre els quals alguns tan importants per als catòlics com la Basílica del Sant Sepulcre, aixecada al cim del Gòlgota (el Calvari), el turó on va ser crucificat Jesús, tal com narren les Sagrades Escriptures. A l’interior de la Basílica, dins una edícula, hi ha el lloc on la tradició situa el sepulcre de Jesús. A l’església de la Nativitat, a Betlem, els pelegrins van ser rebuts pel P. Artemio Vítores, ofm, de la Custodia dels Franciscans a Terra Santa, que els va explicar el clima en què han hagut de treballar els franciscans i les dificultats que s’han superat en els anys de custodia dels Llocs Sants, espurnejat d’anècdotes personals.

Eucaristia presidida per Mn. Sàrries a la Basílica de l’Anunciació, on hi ha una galeria amb diversos mosaics que representen algunes de les advocacions marianes més importants d’arreu, com la Mare de Déu de Meritxell i la Mare de Déu de Montserrat. A sota, a l’esquerra, celebració eucarística a la Basílica de la Transfiguració, al Mont Tabor. A la dreta, a la Basílica del Sant Sepulcre.

Església d’Urgell

19


El raconet de la mística

Percebre la presència del Gran Misteri

S

i anem a la Bíblia (Gn 2,8.15 i 3,8) entendrem que l’home ha estat creat i enriquit amb la capacitat natural de percebre la presència del seu Creador, Déu, que es passejava pel Jardí de l’Edèn. El Salm 138 descriu la interacció entre Déu i l’home quan diu: “m’estrenys a banda i banda, has posat damunt meu la teva mà”. I també: “res del meu cos no et passava per alt quan m’anava fent secretament com un brodat en el si de la mare”. L’home del Paradís tenia, doncs, la facultat de percebre, de sentir la presència de Déu. Era l’home naturalment contemplatiu, com ho hauríem hagut de ser tots els seus descendents. L’expulsió del Paradís comportà la pèrdua d’aquella facultat: la d’experimentar, la de percebre la presència de Déu, que, amb tot, està amb nosaltres. Hug de Sant Víctor explica que Déu havia creat l’home amb tres ulls. Un corporal, un altre racional, i un tercer: l’ull de

la contemplació; i que en sortir del Paradís li havia quedat debilitat el primer, pertorbat el segon i cec el tercer. La cultura que ens ha precedit, i especialment la que patim ara, s’ha dedicat –i es dedica– a desenvolupar la raó i en pateix les conseqüències, com ho expressa amb claredat Carl Gustav Jung referint-se a la situació religiosa: “mentre la religió no sigui sinó creença i forma exterior i la funció religiosa no es converteixi en experiència de la pròpia ànima, no ha tingut lloc encara allò fonamental”. Els sants místics i alguns mestres espirituals ens conviden a recuperar aquell tercer ull de que parla Jung com la urgència més punyent a dia d’avui, quan la preponderància, ja no sols de la raó, sinó també dels sentits externs i de la imaginació, ocupen tot l’espai de la nostra activitat personal. Alguns diuen que cal abandonar l’exercici del primer i del segon ull, per tal que pugui entrar en funcionament el tercer. Santa

Teresa ens recorda que “el Senyor Ressuscitat entrà amb les portes tancades”. S’entén que les portes són els sentits i les potències. I Sant Joan de la Creu escriu: “l’ànima, per poder-se guiar bé per la fe a aquest estat, no sols s’ha de quedar a les fosques segons la part sensible, sinó que també s’ha de quedar a cegues i ofuscar-se segons la part racional”. Per acabar, citem a Ana María Schlüter, que a la presentació de l’edició en castellà del llibre “El núvol del no-saber” escriu: “quan allò que emergeix del fons és el jo mateix, la persona experimenta una unitat profunda, i aquesta unificació s’anirà intensificant fins a arribar a l’experiència de la unitat amb el Tot... I l’home ho viu com l’“Envoltant”: com Llum, Amor, Origen o com el Tu, “que ens estreny pel darrere i pel davant, que ens cobreix amb la palma de la mà” (Salm 138)”. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. 20

Església d’Urgell


Càtedra de Pensament Cristià

Domesticar la vida. Objectiu del transhumanisme

L

a domesticació de la vida és l’objectiu central dels transhumanistes. El seu focus d’atenció està posat, sobretot, en la condició humana, però també s’estén, indirectament, en altres formes de vida, com la vegetal i l’animal. Mitjançant la tecnologia no solament som ja capaços d’alterar i de modificar la nostra pròpia naturalesa, sinó també la dels éssers que ens envolten, la de les plantes i la dels animals, la dels microorganismes i la dels éssers unicel·lulars. Aquesta voluntat de domesticar la vida mitjançant el poder tecnològic obre una tensió dialèctica de gran profunditat entre el transhumanisme i els corrents ecologistes. Cal subratllar aquest xoc ideològic. Des del transhumanisme, com veurem, es qualifica la posició ecologista de bioconservadora, en la mesura en què defensa un respecte, quasi sagrat, de l’ordre natural, dels ecosistemes, de la naturalesa tal com ens ha estat donada: mentre que des del transhumanisme es defensa el legítim dret de l’ésser humà no solament d’alterar-se tecnològicament a si mateix, si així ho desitja, sinó, també, els altres éssers que configuren el món sempre i quan això millori el seu confort i qualitat de vida. El supòsit del qual parteix el transhumanisme és problemàtic i discutible: l’ésser humà, mitjançant l’instrumental tecnològic de què disposa, és capaç de dominar i de sotmetre no solament la seva naturalesa, sinó la naturalesa dels altres éssers i posar-la al servei del progrés radical. En aquest supòsit, però, hi ha una sèrie de prenotanda que són

La tecnologia actual permet no tan sols modificar la naturalesa dels éssers que ens envolten, sinó també la pròpia naturalesa humana.

discutits tant per biòlegs com per ecòlegs i filòsofs. Hi ha, com a mínim, quatre qüestions que mereixen ser dilucidades: ¿Què s’entén per progrés radical? ¿A qui pertany la naturalesa? ¿És un bé que està a disposició de l’espècie humana? ¿Quines conseqüències d’ordre global pot tenir aquest procés de domesticació de la vida, si és veritat que tot és interdependent i que la modificació d’una part, per petita que sigui, acaba afectant-hi la totalitat? No és el moment, encara, d’endinsar-se en aquestes preguntes. Segons els transhumanistes, la humanitat no té cap escrúpol d’emprar totes les possibilitats de transformació de l’ésser humà que ofereix la ciència. Aquesta ideologia es presenta públicament com a progressista en la mesura en què pretén estendre els

beneficis de la tecnologia a tots els éssers humans sense distinció. Els transhumanistes formen un lobby d’esquerres que desitja reforçar l’Estat providencial gràcies als beneficis de la tecnologia. Oposar-s’hi és com legitimar les desigualtats biològiques i defensar una societat de diferents velocitats. No solament subratllen el valor de la libertat, que ocupa un dels llocs preeminents de la piràmide axiològica transhumanista, sinó també, a més a més, el valor de la igualtat. Consideren lògic que s’empri la tecnologia per millorar les nostres capacitats físiques i mentals. Entenen que la malaltia, el dolor, l’envelliment, la decrepitud i la mateixa mort no són una fatalitat i que és legítim aspirar a una vida més llarga, més agradable, sense sofriment ni limitacions. Per Església d’Urgell

21


ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC.

SI JA “SMARTPHONE” INSTAL·LAT

TENIU UN I TENIU

EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG 22 Església d’Urgell

als transhumanistes, el debat no rau en si són o no legítimes aquestes transformacions tecnològiques, sinó en els mitjans per assegurar la igualtat de tothom en l’accés a aquestes tècniques. Més enllà, però, del debat sobre com assolir l’extensió universal de les millores, hi ha una discussió prèvia que, en la literatura crítica, ha captat molt l’atenció. Ens referim a la hipotètica legitimitat de modificar o no substancialment la naturalesa humana mitjançant la tecnologia. És una qüestió ontològica i ètica que suscita reaccions visceralment oposades. En el debat hi ha latent la pregunta per l’ésser de la persona (per això és ontològica), però també la pregunta pel deure, és a dir, per allò que hem de fer amb nosaltres mateixos (per això és ètica). Si hom s’endinsa en el terreny del biodret comparat, observa que, en virtut de les tradicions culturals i religioses de cada àrea del món, s’articula un o altre ordenament jurídic. Això ja es una realitat en matèria de manipulació genètica i embriològica. A mesura que les idees transhumanistes agafin volada, hi haurà llocs del món on es permetran legalment certes millores físiques, mentals i emocionals, mentre que, en altres nacions, es prohibiran. El debat no rau, solament, en dilucidar si l’ésser humà pot o no ser millorat biotecnològicament, sinó en qui tindrà accés a aquest tipus de millores i, en segon lloc, si aquesta pràctica de millorament ha de tenir algun límit i, en el cas que n’hagi de tenir algun, quin és. La història mostra que l’ésser humà no es resisteix a l’atracció del que és nou, a la fascinació de la novetat. El novum, per definició, és fascinant, encara que només sigui perquè trenca la rutina i la repetició dels llocs comuns. Jacques Maritain (1882-1973), filòsof tomista heterodox, es referia a la novolatria com un mal de l’època contemporània: el culte cap allò nou pel sol fet de ser nou, ja sigui una

ideologia o una moda estètica. A hores d’ara, no sabem quin recorregut tindrà el transhumanisme. És aventurat afirmar que es consolidarà com la gran ideologia del segle XXI, però també que es volatilitzarà en l’aire i no en quedarà res. És temerari fer prospectiva en aquest terreny, però, independentment del que s’esdevingui, el debat que el transhumanisme posa en joc al bell mig de l’àgora mereix l’atenció i la crítica. Ara per ara, pot ser que molts ciutadans se sentin fascinats pel transhumanisme perquè es presenta, a si mateix, com una “neue Philosophie”, per emprar l’expressió de Ludwig Feuerbach (1804-1872), però no sembla tan obvi que sigui nova. Com veurem després, la fe en el poder omnipotent de la tecnologia, el que, pròpiament, s’anomena tecnocràcia, no és cap novetat en la història de les idees. Hi ha precedents en la primera i en la segona Modernitat, però les possibilitats que s’albiren en l’actualitat són qualitativament superiors a les de qualsevol altre temps. És difícil imaginar que algú es resisteixi a la revolució biotecnològica, especialment si aquesta revolució li promet un desenvolupament de la seva potència i una victòria sobre la seva mort. La lluita contra la finitud, contra la indigència, la vulnerabilitat, la decrepitud, el sofriment i la mort és consubstancial a la condició humana. La voluntat de transcendir les limitacions és una constant que travessa diacrònicament la història. El transhumanisme persisteix en aquesta tessitura, però sobre la base d’unes possibilitats tecnològiques que superen, amb escreix, qualsevol època precedent. La tecnologia adopta un paper messiànic perquè ve a redimir l’home dels seus mals endèmics i estructurals, ve a oferir-li una nova naturalesa, una nova vida, alliberada de les servituds de la finitud. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia


Dietari COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL CONVENI AMB FERROCARRILS DE LA GENERALITAT El 3 de juliol va tenir lloc al Palau Episcopal la reunió de la comissió de seguiment prevista en el conveni entre el Bisbat d’Urgell i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Turisme i Muntanya, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i el President de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ricard Font. Hi van assistir per part del Bisbat d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, Mn. David Codina i el Sr. Carles Martín; i per part de Ferrocarrils de la Generalitat hi eren presents el Director, Antoni Sanmartí; Antoni Casals; Josep Verdaguer i Teresa Launes. Es va presentar la memòria de Vall de Núria 2018 i

el seguiment de l’activitat a Vall de Núria durant el 2019, amb les millores que es preveuen dur a terme properament. Així mateix, s’aprofità la reunió per retre comiat al Sr. Josep Verdaguer, Director de l’Assessoria Jurídica de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que es jubila en els propers mesos, i hi va assistir per primera vegada la nova Directora, Sra. Teresa Launes del Campo.

PRIMERA VISITA OFICIAL DEL NOU ALCALDE DE LA SEU D’URGELL A MONS. VIVES L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre el 3 de juliol al Palau Episcopal el nou Alcalde de La Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega i Sabaté, en la seva primera visita oficial després de les darreres eleccions municipals i la

D’esquerra a dreta, Jordi Fàbrega, Mons. Vives i Francesc Viaplana, al Palau Episcopal.

seva presa de possessió el 15 de juny. L’Alcalde anava acompanyat del Primer Tinent d’Alcalde i Regidor d’Administració i Governació, Francesc Viaplana. També va ser present a la reunió el Vicari general i Rector de la Parròquia de La Seu d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri. La trobada serví per departir sobre diversos assumptes d’interès comú

A la reunió de la comissió de seguiment del conveni entre el Bisbat d’Urgell i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es va presentar la memòria de Vall de Núria 2018.

i destacar les bones relacions entre l’Ajuntament i el Bisbat, com també amb el Principat d’Andorra.

CONCERT INAUGURAL DE LA IX EDICIÓ DEL FEMAP La IX edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) es va inaugurar a la Catedral de Santa Maria d’Urgell el divendres 5 de juliol amb una producció pròpia de l’Ensemble FlandriaePyrenaei, un grup de músics flamencs i catalans creat especialment per a l’ocasió, que interpretaren obres de Pierre van Maldere, Francesc Valls, Henricus-Jacobus de Croes, Pere Rabassa, Francesc Manalt i Josep-Hector Fiocco. Al concert hi va assistir el President de la Generalitat de Catalunya, M.H. Quim Torra, que va ser rebut per l’Arquebisbe d’Urgell a la seva arribada a la Catedral. També hi assistiren la Delegada de la Església d’Urgell

23


NOMENAMENTS PARROQUIALS A LA DIÒCESI D’URGELL L’Arquebisbe-Bisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, ha signat els següents Nomenaments parroquials: Mn. Jaume Mayoral i Martí, Rector de les Parròquies de la Mare de Déu Assumpta d’Agramunt; St. Pere de Bellver de Sió; St. Salvador de Claravalls; la Mare de Déu Assumpta de Coscó; St. Pere de Les Ventoses; la Mare de Déu Assumpta de Pradell de Sió; St. Pere de Preixens; St. Jaume de Montclar d’Urgell; St. Pere de Donzell d’Urgell; St. Llorenç de Mafet; St. Miquel de Montfalcó d’Agramunt; St. Pere de Puigverd d’Agramunt i Santa Maria de Santa Maria de Montmagastrell. Mn. Pere Morales i Moreno, Rector de les Parròquies de Sta. Maria de Ponts; la Mare de Déu Assumpta de Sanaüja i de Ribelles i de St. Miquel de Vilanova de l’Aguda. Prevere adscrit a les Parròquies de St. Joan Baptista de Cabanabona; St. Serni de Bellfort; St. Andreu d’El Puig de Rialb; Sta. Maria de Gualter; St. Iscle i Sta. Victòria de La Torre de Rialb; la Mare de Déu Assumpta de Palau de Rialb; St. Esteve de Pallerols de Rialb; St. Pere de Tiurana-Solers i St. Miquel de Vilaplana. Mn. Josep Uriel Álvarez i Bedoya, Rector de les Parròquies de St. Pere d’Alp; Sta. Eulàlia de Mèrida d’Estoll; St. Martí d’Urtx; St. Julià d’Age; St. Esteve de Guils de Cerdanya; St. Esteve de Les Pereres; Sts. Cosme i Damià de Queixans; St. Vicenç de Saneja i St. Andreu de Vilallobent. Mn. Jordi Vásquez Avendaño, Rector de les Parròquies de St. Andreu d’Oliana; Sts. Just i Pastor de La Valldan; St. Miquel de Peramola; St. Serni d’Aguilar i la Mare de Déu del Roser de Santa Llúcia de Tragó. Continua com a Rector d’Organyà i pobles veïns.

Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, els Alcaldes de La Seu i La Pobla de Segur, i el Vicari general i Rector de La Seu, a més d’altres autoritats. En finalitzar el concert, el President de la Generalitat va signar el Llibre de Visites de la Catedral, i junt amb l’Arquebisbe d’Urgell van saludar els intèrprets i els joves que formaren part del FeMAP social. 24

Església d’Urgell

Mn. Emili Villegas Artacho, Administrador parroquial de les Parròquies de la M. de Déu Assumpta de Ribes de Freser; St. Jaume de Queralbs, amb el Santuari de la Mare de Déu de Núria; St. Martí de Campelles; St. Serni de Fustanyà; St. Cristòfol de Nevà; St. Cristòfol de Toses; St. Feliu de Bruguera; St. Esteve de Pardines; St. Vicenç de Planoles i St. Cristòfol de Ventolà. Mn. Gabriel Casanovas i Vila, Administrador parroquial de les Parròquies de St. Jaume de Bellver de Cerdanya; St. Eloi de Martinet; St. Andreu de Baltarga; St. Esteve de Prullans; St. Serni de Prats i Sansor, Sta. Eulàlia de Mèrida d'Eller-Cortàs; St. Serni de Montellà de Cadí; Sta. Eulàlia de Mèrida de Pi; St. Julià de Pedra-Bor; St. Serni de Coborriu; St. Joan Baptista de Riu; Sta. Eugènia de Santa Eugènia de Nerellà; St. Iscle i Sta. Victòria de Talltendre-Ordèn; St. Martí d'Arànser; St. Pere de Lles de Cerdanya; St. Fructuós de Músser; St. Iscle i Sta. Victòria de Sanavastre; St. Llorenç de Das; i de la Mare de Déu Assumpta de Mosoll i de St. Climent d'Urús. Mn. Josep Montoya i Viñas, Diaca adscrit a les Parròquies de St. Jaume de Bellver de Cerdanya; St. Eloi de Martinet; St. Andreu de Baltarga; St. Esteve de Prullans; St. Serni de Prats i Sansor, de Montellà de Cadí i de Coborriu; Sta. Eulàlia de Mèrida d'Eller-Cortàs i de Pi; St. Julià de Pedra-Bor; St. Joan Baptista de Riu; Sta. Eugènia de Santa Eugènia de Nerellà; St. Iscle i Sta. Victòria de Talltendre-Ordèn i de Sanavastre; St. Martí d'Arànser; St. Pere de Lles de Cerdanya; St. Fructuós de Músser; St. Llorenç de Das; i de la Mare de Déu Assumpta de Mosoll i de St. Climent d'Urús.

Un moment de l’actuació de l’Ensemble Flandriae-Pyrenaei a la Catedral de Santa Maria d’Urgell.


MISSA EXEQUIAL PER LA GNA. CARME CUGAT ALSINET

L’

1 de juliol va tenir lloc a la residència de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell la missa exequial per la Gna. Carme Cugat Alsinet, de 88 anys d’edat i 65 de vida religiosa consagrada a l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. L’Eucaristia fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada pel Vicari general, Mn. Ignasi Navarri; i Mn. Manuel Pal, capellà de la Residència; amb altres preveres de la ciutat. Hi fou present la Superiora de la comunitat de La Seu d’Urgell, M. Carme Gros, així com les germanes de les comunitats religioses de La Seu i d’Andorra. També hi assistiren els nebots i altres familiars de la Gna. Carme, a més d’un gran grup de fidels de la ciutat que la van conèixer i que van voler acompanyar-la en aquesta Eucaristia pel seu etern repòs. En començar la celebració exequial, la Gna. Visitación Lorenzo va llegir una ressenya bio-

NOCES D’OR DE PROFESSIÓ DE CINC RELIGIOSES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL Dissabte 6 de juliol, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir a la residència de la Sagrada Família d’Urgell l’Eucaristia d’acció de gràcies per les noces d’or de

gràfica de la Gna. Carme Cugat i va destacar-ne el seu perfil humà i cristià quan demanava insistentment: “no patiu, no patiu per mi, que estic bé”; i el relleu del seu servei generós durant tota la seva vida. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà la vida lliurada i entregada de la Gna. Carme com a religiosa de la Sagrada Família d’Urgell. Ella féu realitat allò que l’Evangelista Joan explica del darrer sopar de Jesús amb els seus deixebles, quan els rentà els peus i els digué: “si jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu, tal com jo us ho he fet”. Aquesta actitud de servei i lliurament, la Gna. Carme Cugat la va saber viure al llarg de tots els seus anys de religiosa en les diverses tasques que li va correspondre dur a terme. Mai ningú no la va veure molesta o enfadada. Sempre humil,

professió religiosa de cinc germanes de la Sagrada Família d’Urgell: M. Isabel Albillos Albillos; Roser Ballesté Torà; Petra Durántez Lera; Ana M. Montero Chávez i Carme San Martín Boncompte. Havien professat en aquella mateixa capella feia cinquanta anys. Fou una joiosa Eucaristia, molt viscuda amb la

entregada, procurant el bé i la felicitat dels germans. Mons. Vives va destacar també com n’és d’important en el nostre món valorar la vida consagrada i les monges, que són totes de Déu, esposes

presència de la Superiora General de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, M. Laura Carolina Garione; diverses Conselleres Generals; religioses i familiars i amics de les germanes que celebraven aquell dia les noces d’or dels seus primers vots com a consagrades en castedat, pobresa i obediència.

del Senyor, i que ens mostren com de fecunda pot arribar a ser una vida entregada i lliurada sota els vots de l’obediència, la pobresa i la castedat, segons el carisma de la beata Anna Maria Janer, fundadora de l’Institut.

A l’homilia, l’Arquebisbe felicità les germanes i volgué subratllar com tota vida religiosa és un do per a l’Església, ja que la vida consagrada forma part de la mateixa naturalesa de l’Església. Volgué destacar com, ara fa 50 anys, el 6 de juliol de 1969, cinc joves professaren els seus vots religiosos Església d’Urgell

25


VISITA A L’ARQUEBISBE I COPRÍNCEP DEL CAP DE GOVERN I LA SÍNDICA GENERAL D’ANDORRA

L’

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre la tarda del 3 de juliol al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell el Cap de Govern del Principat d’Andorra, M.I. Sr. Xavier Espot, i la Síndica General, M. I. Sra. Roser Suñé. Aquesta era la primera trobada institucional amb el Copríncep Episcopal del Cap de Govern i la Síndica General conjuntament després d’assu-

segons el carisma i les Constitucions de l’Institut fundat per la beata Anna Maria Janer i dipositaren aquesta professió en el mateix altar on aquell dia celebràvem l’Eucaristia d’acció de gràcies per una vida de lliurament joiosa, seguint l’exemple i l’estil d’humilitat de la M. Janer en diversos serveis. Mons. Vives explicà també com la vida de tota religiosa és sempre fecunda:

mir les seves respectives funcions institucionals. La trobada s’emmarca dins de les disposicions de la Constitució del Principat d’Andorra, que preveu que els Coprínceps siguin informats regularment dels afers de l’Estat. En un clima de molta cordialitat, el Cap de Govern i la Síndica General presentaren al Copríncep els projectes de la nova legislatura,

malgrat no poder ser mare de fills, el Senyor beneeix amb una infinitat de fills les religioses que es consagren al seu servei. I glossà l’Evangeli proclamat en aquella festa (Mt. 25), tot destacant com per al Papa Francesc és el nucli de la santedat, amb les Benaurances, signe d’identitat dels cristians: la caritat concreta que en l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell s’expressa amb l’estil

així com un balanç de l’actualitat i dels temes

característic que va viure la Mare Janer. Finalment, l’Arquebisbe va animar les religioses a preparar-se per aquest darrer tram del seu servei en aquest món, sabent despullar-se de tantes i tantes coses i preparar-se per a viure l’ancianitat, ja que segons ens recorda el Papa Francesc la formació per a un cristià i, especialment, per a una consagrada, sempre és contínua i sempre

generals del Principat d’Andorra.

podem fer més per a millorar el nostre seguiment del Senyor Jesús. Després de l’homilia i la professió de fe, les cinc religioses, emocionades, van renovar públicament els seus vots davant Déu i l’Església. Al final de l’Eucaristia es cantà l’himne de la beatificació de la Mare Anna Maria Janer (“Estimar-te i servir-te, sempre i en tot”), i tot seguit l’Arquebisbe pogué saludar les religioses i els familiars presents a la celebració i junts compartiren un dinar de germanor a la mateixa residència de la Sagrada Família d’Urgell.

FESTA DEL VOLUNTARIAT A LA LLAR SANTA ANNA DELS FRANCISCANS DE CREU BLANCA

L’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia d’acció de gràcies per les noces d’or de professió religiosa de cinc germanes de la Sagrada Família d’Urgell.

26

Església d’Urgell

El dissabte 6 de juliol, va tenir lloc a la Llar Santa Anna dels Germans Franciscans de Creu Blanca, al Castell del Remei (Penelles), la ja tradicional


Mons. Vives animà els fidels a saber valorar el treball generós i entregat dels Germans Franciscans de Creu Blanca.

festa de final de curs amb el nombrós voluntariat que admirablement hi treballa, així com els religiosos, els acollits i les seves famílies. L’Eucaristia, molt concorreguda i molt ben preparada per la comunitat de Germans de Creu Blanca, fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada per Mn. Carles Albert Ospina i Mn. David Codina. Hi van assistir l’Alcalde de Penelles, Eloi Bergós; i la Vicepresidenta del Consell Comarcal i Alcaldessa de Bellmunt d’Urgell, Sònia Valero. El Superior de la Comunitat, Gmà. Miguel Ángel Montero Luque, va agrair la presència de tots a l’Eucaristia i a la posterior celebració, tot destacant com sempre els Germans Franciscans de Creu Blanca volen que la seva atenció als residents sigui una autèntica obra d’amor i que s’hi puguin sentir com en una Llar. A l’homilia, l’Arquebisbe va glossar les lectures proclamades d’aquell diumenge on Jesús “en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin

de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar”. Mons. Vives explicà com el passatge evangèlic mostra que l’Evangeli i el missatge de Jesús no és només per a uns quants, els 12, sinó que és per a molts més, per a tothom, ja que el món té necessitat de Jesús. I l’Església sempre és enviada al món, seguint el voler fer Redempció de la Trinitat. També destacà que hem de viure l’alegria de poder compartir la trobada de tots i l’Eucaristia d’acció de gràcies, agraint ben sincerament el treball de tantes persones que permeten que la Llar Santa Anna sigui una autèntica llar i una família per a tots els que hi viuen i que tenen necessitats especials, i destacà que quan donem realment rebem molt més d’elles perquè ens ensenyen allò més important a la vida: la gratuïtat i l’amor. Aquest és l’autèntic carisma Franciscà de Creu Blanca que impregna els treballadors i voluntaris de la Llar, i que es traspua i destacà el valor de fer festa

i celebrar la fe, perquè d’alguna manera anticipem el banquet del cel. Finalment, Mons. Vives animà els fidels a saber valorar el treball generós i entregat dels Germans Franciscans de Creu Blanca que, com a religiosos consagrats, amb la seva presència i el seu estil evangèlic fan present l’amor de Jesús pels més pobres i els vulnerables. En finalitzar la celebració es va fer l’acte de record i homenatge al fundador de l’Institut, el P. Isidoro Lezcano, amb la tradicional ofrena floral davant el seu bust al jardí de la residència. Un berenar de germanor amb els residents i els familiars i voluntaris, on l’Arquebisbe pogué saludar i compartir l’ambient festiu amb tots, clogué la joiosa celebració d’acció de gràcies.

CELEBRACIÓ DE SANT CRISTÒFOL A LA DIÒCESI El diumenge 7 de juliol va tenir lloc a les Parròquies de Sant Pere de Ponts i de Sant Ot de La Seu d’Urgell,

així com en altres localitats del Bisbat, la tradicional benedicció de vehicles amb motiu de la festa de Sant Cristòfol, celebració que va servir alhora per recordar als conductors i vianants la necessitat d’una educació viària que faci respectar les normes per a una millor conducció i una actitud responsable al volant, en coincidir aquell diumenge la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit, convocada pel Departament de Pastoral de la Carretera de la Conferència Episcopal Espanyola sota el lema: “Fes als altres tot allò que vols que et facin a tu”.

CELEBRACIÓ DE SANT OT A LA SEU D’URGELL Diumenge 7 de juliol, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la solemne celebració eucarística a la Catedral per commemorar la solemnitat litúrgica de Sant Ot, Patró de la Parròquia i de la ciutat de La Seu d’Urgell. Hi van concelebrar el Vicari general i Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri; el Degà

Mn. Navarri va beneir els vehicles que s’hi van aplegar al passeig Brudieu de La Seu. Església d’Urgell

27


EL COPRÍNCEP REP ELS REPRESENTANTS DELS GRUPS PARLAMENTARIS AL CONSELL GENERAL D'ANDORRA

L’

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre durant la primera setmana de juliol al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell els representants dels diferents Grups Parlamentaris al Consell General del Principat d’Andorra, que li explicaren les seves prioritats per a la legislatura que comença. Així, el 2 de juliol va rebre el Sr. Carles Enseñat i la Sra. Mònica Bonell, President i Presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata. A continuació va rebre el

28

Sr. Pere López i la Sra. Rosa Gili, President i Presidenta suplent del Grup Parlamentari Socialdemòcrata. I la tarda del mateix 2 de juliol, el Copríncep va rebre el Sr. Ferran Costa i el Sr. Marc Magallon, President i President suplent del Grup Parlamentari Liberal. L’endemà, 3 de juliol, Mons. Vives rebé el Sr. Josep Pintat i la Sra. Carine Montaner, President i Consellera del Grup Parlamentari Terceravia + Unió Laurediana + Independents; i el divendres dia 5 va rebre el Sr. Carles

Naudí d’Areny-Plandolit i el Sr. Raül Ferré, President i President suplent del Grup Parlamentari Ciutadans Compromesos. Aquestes trobades

s’inscriuen en el marc de les relacions habituals que el Copríncep manté amb els representants elegits per al Consell General. GRUP DEMÒCRATA

GRUP SOCIALDEMÒCRATA

GRUP LIBERAL

GRUP TERCERAVIA-UNIÓ LAUREDIANA-INDEPENDENTS

GRUP CIUTADANS COMPROMESOS

Església d’Urgell


Després de l’Eucaristia a llaor de Sant Ot, la festivitat continuà amb una ballada de sardanes a l’exterior de la Catedral.

del Capítol Catedral, Mn. Xavier Parés; i d’altres preveres residents a la ciutat. Hi van assistir l’Alcalde de La Seu, Jordi Fàbrega; representants dels cossos i forces de seguretat, i una bona quantitat de fidels que van voler honorar el Sant Patró de la ciutat, a qui se li atribueix la construcció de l’actual Catedral Romànica del segle XII, joia del patrimoni català. A l’homilia, l’Arquebisbe va glossar la figura de Sant Ot com un gran Pastor d’Urgell que va vetllar per dignificar el culte litúrgic i que es dedicà totalment als pobres i necessitats del seu temps. Sant Ot s’inscriu dins la llarga i fecunda cadena apostòlica de pastors que han ocupat la càtedra de la Diòcesi d’Urgell. Glossant l’Evangeli proclamat, exhortà els fidels a saber viure el manament nou de l’amor que Sant Ot va intentar viure al llarg de tota la seva vida, estimant els altres amb gestos concrets. Per això animà a saber superar les legítimes diferències i a

treballar per la comunió del teixit eclesial i social de la ciutat de La Seu d’Urgell, amb una actitud de perdó i estimació mútua magnànima que faci capaç a tots de conviure en concòrdia i pau. En acabar l’Eucaristia es van cantar els antics goigs a llaor de Sant Ot i es va beneir la coca que després es repartí amb un glop de vi a l’exterior del temple per compartir amb tots els assistents una estona de germanor, i l’Ajuntament va oferir la tradicional ballada de sardanes al redós de la Catedral, joia de la ciutat.

de l’artista eslovè P. Marko Ivan Rupnik, SJ. L’Eucaristia fou concelebrada pel Rector de Sant Julià i per quatre sacerdots de la Prelatura de l’Opus Dei: Mn. Joaquim Gonzàlez Llanos, que presidí la celebració; Mn. Pere Pascual, de Barcelona; Mn. Josemaría Sanchís, que anava amb un grup de 28 nois joves procedents de València, Lleida i Màlaga, i que feren a peu el trajecte de Pallerols a Sant Julià de Lòria en 5 dies; i Fr. Donchan, que anava amb un grup de 12 nois procedents d’Irlanda, que arribaren també a peu a Sant Julià per unir-se a l’aplec. A l’homilia, Mn. Joaquim ressaltà l’amor de Sant Josepmaria a l’Església i al Papa, successor de Pere, tota vegada que la celebració eucarística corresponia a la solemnitat dels apòstols Pere i Pau; i en acabar l’Eucaristia es van venerar unes relíquies del sant mentre es cantaven els goigs de la Mare de Déu de Canòlich, Patrona de Sant Julià de Lòria. Tota la celebració eucarística fou magnífica-

ment acompanyada amb l’orgue i cants dirigits pel jove Jerrick, organista de l’església de Sant Julià.

TROBADA D’ESTIU DE VIDA CREIXENT A LA SEU La tarda del dimarts 9 de juliol, seient vora la imatge de Maria, als jardins de la residència de la Sagrada Família de La Seu d’Urgell va tenir lloc la trobada d’estiu de Vida Creixent, un any més amb en Sergi Òliva (de Barcelona) i la seva esposa, que ens oferiren la seva amistat venint a passar uns dies a la ciutat. I així mateix va ser un regal retrobar-se amb els amics i amigues de Puigcerdà, Isona, La Seu i Andorra i experimentar un any més com Vida Creixent està present en cada una de les persones reunides. També va ser important per a tots la presència de l’Arquebisbe Joan-Enric i de Mn. Manuel Pal, amb les seves paraules fetes experiències que agraírem escoltar. Entre altres comentaris, en Sergi Òliva ens féu participar del nou temari de reflexió i treball

VIII APLEC DE SANT JOSEPMARIA ESCRIVÀ A SANT JULIÀ DE LÒRIA El dissabte 29 de juny es va celebrar a Sant Julià de Lòria el VIII Aplec de Sant Josepmaria Escrivà per commemorar la festa del sant, que se celebra el 26 de juny. Aquest any la trobada festiva fou a l’església i al poble de Sant Julià de Lòria, amb motiu de la recent inauguració del nou retaule del temple parroquial, obra

Mn. González Llanos, de la Prelatura de l’Opus Dei, presidí L’Eucaristia en l’aplec de Sant Josepmaria Escrivà a Sant Julià de Lòria. Església d’Urgell

29


TRES GRUPS DE LES GERMANES CARMELITES DE SANT JOSEP VISITEN A LA SEU D’URGELL DURANT L’ESTIU

L’

11 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell la visita de divuit religioses de l’Institut de Germanes Carmelites de Sant Josep, que havien clos una tanda d’exercicis espirituals a la residència La Immaculada al Pla de Tartera (Prats i Sansor) i que aquell dia visitaven la ciutat de La Seu d’Urgell en una jornada de descoberta i convivència. L’Arquebisbe les explicà alguns dels trets més destacats de la història del Palau Episcopal i del Principat i a continuació, acompanyats també del Secretari i Canceller, Mn. David Codina, van visitar detingudament la Catedral de Santa Maria d’Urgell i van celebrar l’Eucaristia en la festa de Sant Benet, Patró d’Europa. Amb els seus cants i la seva pregària van participar de forma privilegiada a l’Eucaristia al cor

de grups del Moviment per al curs 2019-2020, titulat “Per una Vida Creixent. Descobrir i viure les riqueses de la vellesa”. El temari ha estat redactat pel claretià Josep Codina Farrés. Finalitzant la tertúlia, vam gaudir d’un bon tall de coca i xocolatines al temps que recordàvem les paraules del nostre Arquebisbe del 23 de juny: “que l’estiu sigui temps aprofitat. Per a descansar i per a servir. Per a viure més en família i obrir-nos a gent nova. Per 30

Església d’Urgell

de la Catedral, als peus de Santa Maria d’Urgell. A l’homilia, Mons. Vives va glossar el passatge evangèlic on Jesús diu als deixebles que “tothom qui pel meu nom ha deixat cases, germans i germanes, pare i mare, fills o camps, en rebrà molt més i posseirà la vida eterna”. Aquesta és la vida de tants i tantes religiosos i religioses, com les Germanes Carmelites de Sant Josep, que seguint el carisma propi de la seva Fundadora, la M. Rosa Ojeda, intenten ser dones que viuen de la Paraula de Déu i dels sagraments i ser consagrades amb pregària intensa que els permeti amarar-se de Déu per després servir generosament les diferents obres d’apostolat de l’Institut: col·legis i centres d’educació; residències d’ancians, hospitals, missions, etc. Tot seguit, es van des-

VISITA DEL NOU CAP DELS MOSSOS D’ESQUADRA DE LA REGIÓ POLICIAL PIRINEU OCCIDENTAL

Els jardins de la residència de la Sagrada Família de La Seu d’Urgell van acollir la trobada d’estiu de Vida Creixent.

a reflexionar, llegir, pregar i repassar les activitats

viscudes i les que viurem a la tardor”.

El 12 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre al Palau Episcopal la visita institucional del nou cap dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial Pirineu Occidental, comissari Miquel Esquius, que va voler complimentar Mons. Vives després de la seva designació el passat mes de juny. La Regió Policial Pirineu


plaçar fins a la Llar de Sant Josep on van compartir un dinar de germanor amb les Germanetes dels Ancians Desemparats, al final del qual van cantar uns cants de joia i lloança al Senyor i van felicitar l’Arquebisbe ja pròxima la festa de St. Enric, tot fent-li lliurament d’un preciós corporal brodat per elles. La visita es clogué amb una visita al Museu Diocesà d’Urgell abans de retornar a la residència La Immaculada al Pla de Tartera. Un dia de joiosa convivència que es va repetir encara el 30 de juliol i el 12 d’agost, dates en què altres dos grups (de 12 i 13 de religioses, respectivament) de les Germanes Carmelites de Sant Josep van visitar La Seu d’Urgell. El 30 de juliol, l’Arquebisbe les va rebre a la Catedral, on van celebrar l’Eucaristia; i, en acabat, l’Arquebisbe els explicà la història del temple amb

Occidental integra les comarques de Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell i Cerdanya. El comandament està ubicat a la comissaria de La Seu d’Urgell, i les seves funcions consisteixen a dirigir els serveis bàsics de seguretat ciutadana, d’investigació, de policia científica i de trànsit. A la reunió, que va transcórrer en un clima de molta cordialitat, van poder tractar diverses qüestions d’interès comú.

els elements més importants que el conformen, especialment l’ara romànica que presideix l’altar, datada entre els segles VIII i IX. A continuació, acompanyades per Mn. David Codina, van visitar el Palau Episcopal i l’Arxiu Diocesà d’Urgell, on l’Arxiver, Mn. Benigne Marquès, els ensenyà alguns dels

tresors documentals que s’hi custodien. Després van compartir el dinar amb les Germanetes dels Ancians Desemparats a la Llar de Sant Josep, i a la tarda clogueren la seva estada a La Seu amb una visita al Museu Diocesà El tercer grup Germanes Carmelites de Sant Josep que visità Las Seu aquest estiu ho féu el 12 d’agost.

Mons. Vives les va rebre al Palau Episcopal, i després van visitar el conjunt Catedralici: la Catedral, el Claustre del segle XIII, l’església de Sant Miquel i el Museu Diocesà. Tot seguit van anar al Seminari diocesà d’Urgell, on van celebrar l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, que les agraí la seva visita a i la seva descoberta de la Diòcesi d’Urgell, que d’alguna forma és també la seva Diòcesi a partir de la presència de Vida Consagrada a la residència de La Immaculada de Prats de Cerdanya. Després de l’Eucaristia, l’Arquebisbe els ensenyà les principals dependències del Seminari diocesà, i posteriorment compartiren el dinar amb les Germanetes dels Ancians Desemparats de la Llar Sant Josep. I encara van gaudir d’una passejada pel Parc del Segre abans de tornar a la residència La Immaculada.

COLÒNIES DELS GRUPS TXT A LA SEU D’URGELL

Mons. Vives va rebre el comissari Miquel Esquius al Palau Episcopal.

Els dies 8 al 14 de Juliol, una trentena de membres dels grups Txt, entre nois i monitors, van participar a La Seu d’Urgell en unes colònies organitzades per la Delegació de Joventut del Bisbat d’Urgell sota el lema “On esta el teu tresor, allí està el teu cor”. Van pernoctar al Seminari diocesà, i els àpats i les activitats les van poder fer a la Casa Molines, que va cedir generosament Església d’Urgell

31


Una colla de joves dels grups Txt va gaudir d’una setmana de colònies a La Seu d’Urgell.

la Fundació Llar Cristiana Maria Maestre per dur a terme l’activitat. Durant la setmana van compartir, viure i transmetre els valors evangèlics. Així mateix, l’activitat ha estat una manera de fomentar la convivència entre els joves tot desenvolupant les seves qualitats individuals i com a grup, i

educant mitjançant les diverses propostes lúdiques, el contacte amb la natura, la música, o el repartiment de les tasques de funcionament de la casa. Així, el primer dia van decorar el menjador, la sala d’estar i altres espais de la casa, i durant la setmana van fer una excursió a Castellbò; van gaudir d’un dia

CONDOL PER LA MORT DE LA MARE DEL CAP DE GOVERN D’ANDORRA

sencer a Naturlàndia i van poder conèixer millor La Seu d’Urgell, entre d’altres activitats.

VISITA A ANDORRA DE MONS. CHRISTIAN RODEMBOURG El segon cap de setmana de juliol, Mons. Christian Rodembourg, Bisbe de la Diòcesi de Saint-Hyacinthe al Quebec (Canadà) i membre de la comunitat dels Missioners dels Sants Apòstols, va visitar el Prin-

cipat d’Andorra, on fou acollit pel Rector de Sant Julià de Lòria i per les Verges Consagrades Suzanne Giuseppi Testut i Cristina Ribot Poitevin. Al vespre d’aquell dia, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra pogué celebrar amb ell i la comunitat de fidels parroquial l’Eucaristia a l’església de Sant Julià de Lòria. En iniciar la celebració eucarística, Mons. Vives li donà la benvinguda a la Diòcesi d’Urgell i al Principat d’Andorra, tot subratllant com aquell era un bonic signe de comunió eclesial entre Bisbes i entre Diòcesis, ja que l’Església és universal. Mons. Christian Rodembourg va agrair la calorosa acollida i durant la seva estada va poder conèixer altres llocs emblemàtics d’Andorra i Catalunya, com la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat i l’Espai Columba a Andorra, on s’exposen els frescos romànics de l’església de Santa Coloma.

L’

11 de juliol, Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, es va traslladar a la capella ardent de la mare del Cap de Govern d’Andorra i esposa de l’antic Ministre d’Exteriors, Sra. Melània Zamora Bonet, que va morir en aquella matinada després d’una llarga i dolorosa malaltia, i que rebrà cristiana sepultura després de les exèquies a la Parròquia de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany. L’Arquebisbe, que anava acompanyat pel Rector d’Escaldes-Engordany, Mn. Jaume Soy, va donar el seu sentit condol al Cap de Govern, M.I. Sr. Xavier Espot Zamora, i als familiars i amics de la difunta, i dirigí una pregària amb els més íntims al mateix tanatori, demanant pel seu repòs etern i per l’esperança i la fortalesa dels seus familiars.

32

Església d’Urgell

La Parròquia de Sant Julià de Lòria acollí la visita de Mons. Rodembourg (esquerra) a Andorra.


ENCONTRE DE SEMINARISTES DE BATXILLERAT A CANÀRIES Del 7 a l'11 de juliol, va tenir lloc al Seminari de la Immaculada Concepció de la Diòcesi de Canàries la Trobada Nacional de Seminaristes de Batxillerat, que tots els estius organitza la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola, juntament amb els Rectors i formadors dels Seminaris Menors d’Espanya. Convocada enguany sota el lema “Puja a l’onada de la vocació”, s’hi va aplegar un centenar de participants, entre formadors i seminaristes menors, provinents d’una vintena de Diòcesis espanyoles, acompanyats pel Rv. Sergio Requena, secretari de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats, des d’on es coordinen aquestes activitats per als seminaristes. Els participants han pogut compartir uns dies d’oci i convivència i conèixer la història, llocs, cultura, ús i costums, gastronomia, tradicions i folklore de la Diòcesi de Canàries. Encara que potser el més bonic, important i emocionant és l’espai que es crea perquè els seminaristes comparteixin els testimonis, vivències i experiències de vocació que cadascú viu a la seva Diòcesi, i més especialment entre aquells que després de finalitzar el seu procés d’estada al Seminari menor han decidit donar el pas al Seminari Major per continuar amb

La Diòcesi de Canàries acollí la Trobada Nacional de Seminaristes de Batxillerat, amb un centenar de participants.

la seva formació, discerniment i preparació a la vocació sacerdotal. El Bisbe de la Diòcesi de Canàries va presidir el 10 de juliol la vetlla on setze joves seminaristes van compartir la seva experiència i testimoni sobre els seus anys d’estudi i formació vocacional, i animà tots els joves a “ser conscients i no tenir por davant les dificultats presents del moment; a reconèixer la

nostra debilitat davant Jesús, i a sentir la gràcia i la fortalesa que el Senyor dóna a cadascú amb la crida vocacional a fer el pas al Seminari Major”.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME AMB LES CARMELITES DE SANT JOSEP El 16 de juliol, festa de la Mare de Déu del Carme, l’Arquebisbe d’Urgell va

presidir a la residència de La Immaculada, a Tartera (Prats i Sansor) una celebració eucarística que aplegà les religioses de la Comunitat de Carmelites de Sant Josep que hi resideixen i un bon grup de devots. Concelebraren Mn. Enric Bonet, capellà de la residència, Mn. Gabriel Casanovas i Mn. David Codina. L’Arquebisbe comentà la pàgina de l’Evangeli

En la festa de la Mare de Déu del Carme, l’Arquebisbe presidí l’Eucaristia a la capella de la residència de La Immaculada. Església d’Urgell

33


REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE A SALARDÚ

E

ls dies 17, 18 i 19 de juliol va tenir lloc a Salardú (Vall d’Aran) la reunió núm. 231 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per primer cop per Mons. Joan Planellas i Barnosell, Arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència de tots els seus membres. 1. Els Bisbes van reflexionar sobre la pastoral de joventut a partir de les dades de la memòria explicativa del curs 2018 -19, que els van presentar Mons. Sergi Gordo i Mn. Josep Mateu, Director del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ). Durant el curs, entre altres activitats, joves dels nostres Bisbats han participat a la Trobada Europea de Joves a Madrid i a la Trobada de Joves a Mataró coincidint amb la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut a Panamà. Els Delegats de joventut s’han reunit mensualment i han realitzat diverses

de Joan que presenta la donació de Maria com a Mare dels deixebles, i la rebuda pel deixeble que Jesús estimava, que fou proclamat en la seva festa. Així mateix, la lectura que presenta la visió del profeta Elies de l’arribada de la fecunditat de la pluja després de la gran sequera, per mitjà d’un petit núvol sobre el mar, que fa referència a Maria que ens porta 34

Església d’Urgell

accions en l’àmbit de la comunicació a través de les xarxes socials i les webs diocesanes. Mn. Josep Mateu va presentar també la programació del curs 2019-20, en la qual destaca especialment la Jornada d’animadors de joves a Manresa el febrer de 2020, i la ruta jove des de Manresa a Montserrat que es farà durant el temps pasqual. Així mateix, durant el proper curs els Delegats de pastoral de joventut treballaran per impulsar

la pluja de la salvació que ve del Crist. I encara amb la segona lectura, parlant de l’Encarnació de Jesús “nascut d’una dona sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei”, fent referència a Maria. L’Arquebisbe remarcà l’ideal dels carmelitans de “viure en obsequi de Jesucrist” que les Carmelites de Sant Josep i tots els devots de la Mare de Déu

la recepció de l’exhortació apostòlica postsinodal “Crist viu” del Papa Francesc. 2. Després d’un llarg i

del Carme podem i hem de viure, adaptant-lo en els nostres compromisos i situacions personals. Pregaren també pels mariners i la gent vinculada al mar, així com per tots els carmelitans d’arreu del món, i les necessitats de les nostres famílies. Un esmorzar amb coca i xocolata desfeta preparada per les Germanes posà alegria i amaní la conversa

profund treball de les Delegacions diocesanes de Litúrgia amb la col·laboració d’experts diversos, Mons. Joan-Enric Vives i Mn. Joan Baburés, Secretari de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia (CIL), van presentar als Bisbes la traducció catalana ja acabada de la tercera edició esmenada del Missal Romà. Els Bisbes la van aprovar per unanimitat. A partir d’ara es continuarà el camí prescrit per a la confirmació d’aquesta traducció per part de la Congregació per al Culte Diví i la disciplina dels Sagraments.

entre tots els fidels, la comunitat i l’Arquebisbe.

RELIGIOSOS FILLS DE LA SAGRADA FAMÍLIA VISITEN TREMP I LA SEU D’URGELL El 17 de juliol, una trentena de religiosos Fills de la Sagrada Família van visitar Tremp i La Seu d’Urgell seguint les petjades del seu Fundador, Sant Josep Ma-


Els Bisbes també van aprovar la traducció al català de la pregària collecta de la memòria de Sant Pau VI, que s’ha inscrit al Calendari Romà i que se celebrarà el dia 29 de maig. 3. Mons. Francesc Pardo presentà als Bisbes alguns projectes encaminats a commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la celebració del Concili Provincial Tarraconense de 1995, els quals van ser estudiats i es concretaran en la propera reunió de la CET. 4. Mons. Enric Benavent, responsable de l’àmbit de la pastoral missionera a la CET, exposà les diverses activitats que es portaran a terme el proper mes d’octubre a les nostres Diòcesis amb motiu del Mes Missioner Extraordinari convocat pel Papa Francesc per desvetllar la consciència de la missió ad gentes i alhora impulsar la responsabilitat missionera de tots els batejats. 5. Els Bisbes van tractar diverses qüestions rela-

nyanet, dins d’un curs de formació congregacional que estan duent a terme aquests dies a Barcelona. Hi anaven acompanyats pel Secretari general de la Congregació, P. Jesús Diaz, i pel P. Josep Maria Blanquet. Al matí van visitar a Tremp el Casal Manyanet, que és la casa on va néixer Sant Josep Manyanet i Vives el 7 de gener de 1833 i que guarda records entra-

tives a l’ensenyament i a l’Escola Cristiana i van encarregar a l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, la presidència del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió Catòlica (SIERC). 6. També segons els estatuts actualment vigents, van escollir l’Arquebisbe Joan Planellas Vicegran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. 7. Els Bisbes, a partir de l’exposició de Mons. Salvador Giménez, Bisbe de Lleida, també van reflexionar sobre diverses

qüestions relatives als mitjans de comunicació, i més en concret sobre els programes “Signes dels Temps” i “Paraules de Vida”, que s’emeten a TV3 i a Catalunya Ràdio en virtut d’un conveni signat entre la Conferència Episcopal Tarraconense i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. “Signes dels Temps” es va estrenar a Televisió de Catalunya l’any 1986 i des de llavors es manté en antena de manera continuada, fet que l’ha convertit en un dels espais més veterans

Els religiosos Fills de la Sagrada Família, davant l’escultura memorial de Sant Josep Manyanet al Palau Episcopal.

de la cadena, amb més de 1.400 programes emesos. 8. Es van revisar diverses qüestions relatives a la difusió de la Sagrada Escriptura, la pastoral obrera, la celebració de les exèquies cristianes i la formació permanent dels preveres. 9. En el transcurs de la reunió, el recentment elegit Síndic de la Vall d’Aran, Magnf. Sr. Francés X. Boya, acompanyat del Conseller i Alcalde de Bossòst, Magnf. Sr. Amador Marquès, es van desplaçar a Salardú per saludar els membres de la CET. 10. Durant l’estada dels Bisbes a la vall van celebrar l’Eucaristia a Vielha i a Salardú, i van rebre l’atenció de l’Arxiprest d’Aran, Mn. Pere Balagué, i de Mn. Jusèp Amiell, expert lingüista de l’aranès i Creu de Sant Jordi. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC). Salardú, 19 de juliol de 2019

nyables del Fundador dels Fills de la Sagrada Família. A continuació van celebrar l’Eucaristia a la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, on van ser acollits pel Rector i Arxiprest, Mn. Joan Antoni Mateo, i pel P. Antonio Facerias, SF, que col·labora pastoralment amb la Parròquia de Tremp. A la tarda es van desplaçar a La Seu d’Urgell, on van ser acollits pel Església d’Urgell

35


Secretari general de la Diòcesi, Mn. David Codina. Van visitar la Catedral i el Palau Episcopal, on el P. Manyanet havia exercit durant dotze anys com a sacerdot familiar del Bisbe i Copríncep Josep Caixal, i com a Vicesecretari del Bisbat i Secretari de Visites Pastorals i Bibliotecari del Seminari. Precisament al claustre del Palau Episcopal es van poder fer una fotografia de grup davant l’escultura memorial de Sant Josep Manyanet que fou inaugurada amb motiu de la seva canonització per Sant Joan Pau II el 16 de maig de 2004.

RESTAURADA LA PORTA DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CUBELLS L’Ajuntament de Cubells (Noguera), amb la collaboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, ha enllestit la restauració de la porta de fusta de l’entrada romànica de l’església dedicada a Santa Maria, únic edifici conservat de l’antic castell de Cubells. Els treballs han comportat també una millora en l’edifici, que és un tresor religiós, artístic i històric del poble. L’església de Santa Maria es troba al punt més alt de la vila. Bastida al segle XIII, és un exponent del darrer romànic de “l’escola de Lleida” i era la capella del castell. Ampliada per ponent el 1748, al segle XIX esdevingué un simple atri de l’església nova, bastida perpendicularment a la nau romànica. La restauració recent li ha retornat la seva autonomia i la seva 36

Església d’Urgell

funció original. Tret d’algun detall ornamental de l’interior, la decoració escultòrica es concentra en la magnífica portalada romànica del mur de migdia. D’influència mudèjar, està formada per sis grups d’arquivoltes i la darrera forma guardapols. El material emprat és la pedra sorrenca, poc resistent a l’erosió, que tanmateix s’ha mantingut fins ara gràcies a la profunditat de les arcades. D’aquesta capella prové la imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu del Castell o de la Llet (s. XIII), actualment guardada a l’església parroquial de Sant Pere de Cubells (ss. XIII-XIV).

TROBADA AL MONESTIR DE SANTA MARIA DE GUALTER El dissabte 20 de juliol va tenir lloc a Gualter (La Baronia de Rialb) la XXVI Festa del Monestir de Santa Maria, organitzada pel Patronat d’Amics i Protectors del Monestir

Mn. Bonifaci Fortuny va presidir l’Eucaristia en la XXVI Festa del Monestir de Santa Maria de Gualter.

de Santa Maria i Romànic de La Baronia de Rialb, amb la col·laboració de l’Ajuntament, de la Parròquia i altres entitats. Una diada en què es vol mostrar des dels àmbits religiós, cultural i festiu la riquesa patrimonial de Gualter, i més concretament del seu Monestir (del segle XII), que és una de les obres més emblemàtiques del patrimoni cultural de La Baronia de Rialb i de la comarca de La Noguera. Al vespre va tenir lloc

Aspecte de la portalada de migdia de Santa Maria de Cubells, un cop restaurada la porta de fusta.

la celebració eucarística, presidida per Mn. Bonifaci Fortuny, Rector de Gualter, acompanyat per Mn. Jaume Mayoral. Hi van assistir, entre altres autoritats, la Directora General de l’Administració Local de la Generalitat de Catalunya, Roser Vestit, i l’Alcalde de la Baronia de Rialb, Antonio Reig. La celebració va estar acompanyada per la banda de música Bellpuig Cobla. A l’homilia, Mn. Fortuny va fer una reflexió sobre la trobada de Jesús amb Marta i Maria, a Betània, tot recordant la necessitat d’ajudar i servir als altres però també de contemplar i pregar Déu. Una mirada que es feia més escaient en l’església del Monestir, que no té sostre a la nau central perquè una explosió durant la Guerra Civil el va malmetre. Acabada la celebració amb un record pels difunts del darrer any i unes pregàries que demanaven pel país i la seva gent, va tenir lloc un concert de Bellpuig Cobla amb una selecció de


música popular catalana, que va ser molt aplaudida pels molts assistents que omplien l’església. Després hi va haver al Claustre una cantada d’havaneres, on no hi va faltar el tradicional rom cremat. Així mateix, els assistents a la festa van poder visitar un seguit d’exposicions i veure un audiovisual sobre la contrada a les instal·lacions adjacents de l’Ajuntament.

APLEC DE SANTA MARGALIDA A BAGERGUE Al llarg de l’estiu, els veïns dels diferents pobles de la Vall d’Aran, i els turistes que vénen a passar uns dies gaudint del clima i naturalesa formosa i verda d’aquestes muntanyes, es reuneixen en diversos aplecs al redós de les ermites i santets, situats normalment en llocs alts, venerant el patró de cada lloc. Hem tingut els aplecs de Montgarri, l’Artiga de Lin, Sant Pelegrin, Sant Jaume, santet d’Escunhau, santet de Casau...

El dissabte 20 de juliol, els residents a Bagergue i els veïns dels pobles del contorn ens aplegàrem a l’ermita de Santa Margalida, en un petit turó als afores de Bagergue, i celebrarem l’Eucaristia recordant la vida de la santa, que va saber escollir “la part millor”, com Maria de Betania, que escoltava als peus de Jesús. Acabada l’Eucaristia, es feu la tradicional benedicció del pa i formatge, que es repartiren a tots els presents. La música i el ball clogueren la trobada.

EXERCICIS ESPIRITUALS PER A DIAQUES I PREVERES D’URGELL Del 22 al 26 de juliol va tenir lloc al Seminari de La Seu d’Urgell la tanda d’estiu d’exercicis espirituals per als diaques i preveres d’Urgell, predicats per Mons. Ciriaco Benavente, Bisbe emèrit d’Albacete. Hi va participar una vintena de preveres i diaques, que compartiren unes jornades d’intensa fraternitat i recolliment.

Mn. Pere Balagué presidí la celebració eucarística en l’aplec de Bagergue.

Mons. Ciriaco Benavente (a la taula, al costat de Mons. Vives) predicà els exercicis espirituals d’estiu per als diaques i preveres d’Urgell.

L’Arquebisbe Joan-Enric va presidir l’acte d’obertura dels exercicis amb unes paraules de benvinguda i presentació de Mons. Benavente, i compartí amb els presents les notícies recents de la Diòcesi.

LA DIÒCESI D’URGELL, A “SIGNES DELS TEMPS” Durant tres diumenges de juliol, els dies 7, 14 i 21, la Diòcesi d’Urgell ha ocupat un lloc destacat a “Signes dels temps”, el programa que la televisió pública de Catalunya ofereix des de l’any 1986, ara en horari de matí els diumenges, dirigit pel periodista Francesc Rosaura. En concret, el programa va emetre les

entrevistes a Mn. Pere Balagué, Arxiprest de la Vall d’Aran; al diaca Mn. Josep Montoya i la seva esposa, Conxita Salvadó, que tenen confiada la cura pastoral de la Vall Fosca, al Pallars Sobirà; i al Canonge d’Urgell Mn. Jusèp Amiell, lingüista de la llengua aranesa, resident a Vielha i actualment ajudant a Garòs i altres pobles de la vall. Tots tres programes ajuden a fer conèixer millor la nostra realitat diocesana, de preveres i diaques arrelats al nostre territori, que estimen el seu ministeri i s’entreguen als seus feligresos i a tothom, amb esperit pastoral molt generós, fent que la dedicació pastoral els encarni en les

Francesc Rosaura entrevistà Mn. Amiell per al programa “Signes dels temps”. Església d’Urgell

37


realitats socials i culturals de la gent que el Senyor els ha confiat a través de la missió del Bisbe. Tots tres programes es poden veure a la web de Televisió de Catalunya mitjançat el servei “TV3 a la carta”.

FESTA DE SANT JAUME A LA RESIDÈNCIA FIELLA DE TREMP El 25 de juliol, solemnitat de Sant Jaume apòstol, va tenir lloc la festa patronímica de la residència Jaume Fiella de Tremp, amb diversos actes entre els quals destacà la solemne Eucaristia al pati de l’edifici, presidida pel Vicari general i membre del Patronat de la Fundació Jaume Fiella, Mn. Josep M. Mauri. Hi concelebraren el Rector de Tremp i President de la Fundació, Mn. Joan Antoni Mateo; i el P. Antoni Facerías SF, collaborador de la residència, amb els mossens que s’hi relacionen: Mn. Joan Pere-

tó i Mn. Jaume Vila. Prèviament a la celebració eucarística va tenir lloc una reunió ordinària del Patronat, per al seguiment del dia a dia de la residència, atesa per les Religioses Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria (fundades per la Mare Maria Güell), les Monges de la Vetlla, que són presents a Tremp des de 1907, sempre al servei dels malalts i ancians. L’actual residència dóna acollida, atenció i suport sanitari a persones majors de 65 anys de la comarca del Pallars Jussà, especialment necessitades, en règim indefinit.

VISITA DEL NOU PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE L’ALT URGELL El 25 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre al Palau Episcopal la visita del recentment elegit President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Miquel Sala, actualment Regidor d’Oli-

El nou President del Consell Comarcal i l’Arquebisbe d’Urgell, al Palau Episcopal.

ana, i Alcalde d’Oliana els darrers vuit anys. En un to de gran cordialitat, van poder compartir les prioritats del treball al Consell Comarcal i els reptes de futur a la comarca de l’Alt Urgell, on està la capital del Bisbat d’Urgell i la seu del Copríncep Episcopal d’Andorra.

FESTA DE SANTA ANNA A ESCALDES-ENGORDANY El 26 de juliol, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la celebració solemne de la festa major a la Par-

Mn. Mauri presidí l’Eucaristia a la residència Fiella en la solemnitat de Sant Jaume apòstol.

38

Església d’Urgell

ròquia de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany, a la qual van assistir els Cònsols de la Parròquia i el Cap de Govern d’Andorra, entre d’altres autoritats. L’Arquebisbe, a l’homilia de la solemnitat de Santa Anna, va animar a viure amb fidelitat i esperança, com Joaquim i Anna, els avis de Jesús, posant tots els nostres esforços a servir Déu i el proïsme. Ells contemplaren amb joia l’arribada de la salvació a través de Jesús, i nosaltres participem de la joia de conèixer i posseir els tresors del Regne de Déu. Destacà els valors de la festa major dels pobles en els cors dels homes i dones, de les famílies i dels països, i l’acollida i manteniment cordial de les tradicions i arrels pròpies, per transmetre-les a les generacions que vindran. Així mateix, volgué valorar tot el que la Parròquia d’Escaldes-Engordany està fent per créixer i tenir un gran dinamisme, i animà a estimar especialment les persones grans i a mantenir les llars obertes i acollidores als germans.


Els joves aplegats a Taizé participaren de l’estil de vida i de les pregàries dels monjos de la comunitat.

Els dansaires més petits de l’Esbart Santa Anna van participar de les celebracions de la festa major a la Parròquia d’Escaldes-Engordany.

Posteriorment va tenir lloc a la plaça Santa Anna la tradicional ballada de danses populars andorranes amb l’Esbart Santa Anna, dins la qual les autoritats són convidades a obrir el ball de Santa Anna i a fer festa per a goig de tots els assistents. Un aperitiu popular a la plaça de l’Església i un dinar amb els preveres de la vila tancaren les celebracions, en les quals participà per primera vegada l’Arquebisbe Copríncep.

marcal i altres autoritats, a més d’un nombrós públic. Obrí la vetllada el músic i impulsor de la Trobada, Artur Blasco, i posteriorment inter vingué el Regidor de Cultura de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, Carles Guàrdia, que volgué reconèixer públicament la important tasca de Blasco en favor de la cultura popular al Pirineu, i així mateix agraí

el suport d’entitats i institucions de l’Alt Urgell, entre les quals el Bisbat d’Urgell, pel seu suport al festival, que se celebra ininterrompudament des del 1976 i ha esdevingut un referent mundial en l’àmbit de la música popular.

JOVES D’URGELL PARTICIPEN A LA TROBADA D’ESTIU DE TAIZÉ Un grup de joves dels grups Txt de la Diòcesi d’Urgell van participar del 21 al 28 de juliol a la

trobada que es fa a l’estiu a la comunitat de Taizé, a la localitat del mateix nom a la Borgonya francesa, juntament amb 2.500 joves d’arreu d’Europa. Durant la setmana es van incorporar a l’estil de vida i de pregària dels monjos de la comunitat, compartint la pregària al matí, abans de dinar i després de sopar. Un cop al dia, agrupats per edats, joves de diferents nacionalitats compartien una estones de reflexió sobre l’Evangeli; i més tard, tothom col·laborava en diferents tasques per

INAUGURACIÓ AL SEMINARI DE LA XLIV TROBADA D’ACORDIONISTES AL PIRINEU El pati de Sant Lluís del Seminari d’Urgell va acollir la nit del divendres 26 de juliol el concert inaugural de la Trobada d’Acordionistes del Pirineu d’enguany, al qual van assistir l’Arquebisbe d’Urgell i els Vicaris generals, Mn. Navarri i Mn. Mauri; el President del Consell Co-

El pati de Sant Lluís del Seminari d’Urgell va acollir el concert inaugural de la Trobada d’Acordionistes del Pirineu. Església d’Urgell

39


al bon funcionament de la convivència i del poble. En aquesta trobada, les activitats es concentraren en la reflexió, passejar, establir relacions amb nova gent i participar en activitats lúdiques, que a la nit es convertien en una vetllada internacional. El missatge que se’n van endur cap a casa és que la felicitat consisteix a treballar per la misericòrdia envers l’altre, i la joia d’escoltar i compartir amb els que ens envolten allò que un és.

TESTIMONI MISSIONER DEL P. MIQUEL BETBESÉ Les Parròquies de Guissona, Ponts i Agramunt van tenir l’oportunitat d’escoltar els dies 27 i 28 de juliol el testimoni personal de lliurament i entrega del P. Miquel Betbesé, missioner de la Diòcesi d’Urgell en actiu al Senegal. El P. Miquel Betbesé forma part de la congregació dels Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de l’Escola Pia, i fa 48 anys que va començar a treballar a l’Àfrica, primer al Senegal, després, durant uns anys, al Camerún, i finalment, i des de fa uns deu anys, novament al Senegal, concretament a la regió la Casamance, una zona rural molt empobrida on ha posat en marxa diversos projectes relacionats amb l’educació d’infants i joves; de formació a grups d’adults, especialment dones, en tasques agrícoles; i de suport en les activitats 40

Església d’Urgell

El P. Betbesé, durant la seva xerrada a l’església parroquial de Ponts.

pastorals de les Parròquies d’Oussouye, a la ciutat de Zinguinchor. A més de concelebrar l’Eucaristía a Guissona, Ponts, i Agramunt, a les seves intervencions el P. Betbesé va glossar el Parenostre, tot posant l’èmfasi en la necessitat de posar en pràctica aquesta pregària, sentint que no és només una pregària de petició sinó també de compromís, fent que les nostres mans i les nostres accions siguin les que Déu ens demana, ajudant

al pròxim, escoltant-lo i sortint d’aquesta manera del nostre egoisme.

VISITA DE L’ARQUEBISBE A QUERALBS I NÚRIA Diumenge 28 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell va visitar la Parròquia de Sant Jaume de Queralbs i hi va celebrar l’Eucaristia dominical. Va poder saludar els fidels que s’hi aplegaren al temple parroquial en el diumenge dins les festes del Patró de la vila, entre els quals els qui

normalment tenen cura de tenir a punt l’església i preparar les celebracions, i va animar-los a sentir-se Església viva i a ser ferms en l’oració que salva el món i és intercessora per a tots els germans. L’Arquebisbe pujà després al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Núria, Patrona del Bisbat d’Urgell, on saludà els treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat i els mossens i grups de pelegrins que hi havia, i presidí la solemne Eucaristia dominical. A l’homilia recordà el valor de la intercessió del nostre pare en la fe, Abraham, que intercedí per la ciutat, regatejant amb Déu la seva misericòrdia, i féu notar com l’Evangeli ens dóna la més bella i la més gran de les pregàries, el Parenostre. Jesús pregava i atreia els deixebles cap al Pare. Els donà l’oració del Parenostre, que hem de tenir en gran estima i resar-lo cada dia i en moltes

Durant la visita a Núria, Mons. Vives va poder saludar els infants i adolescents de l’esplai Gaspar de Portolà de Balaguer.


ocasions. I animà a captar el valor del demanar, trucar i cercar, per obtenir el do de l’Esperit Sant. I remarcà que Núria és un indret on el poble cristià ha venerat des de fa molts segles la Santa Mare de Déu, que ens dóna el seu Fill Jesucrist, que ens beneeix i ens dóna l’Evangeli, que va descalç perquè es féu pobre per nosaltres, per tal d’enriquir-nos a tots, i que ens el dóna als pelegrins, excursionistes i devots, perquè puguem trobar vida, fecunditat en bones obres, i unió i amor a les famílies. Mons. Vives va aprofitar la visita a Núria per trobar-se amb els infants i adolescents de l’esplai Gaspar de Portolà de Balaguer, membre de la Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria, que estaven passant uns dies a l’alberg i casa de colònies de La Farga de Queralbs, i que el dia abans havien sofert les inclemències d’una gran tempesta que els obligà a abandonar les tendes i aixoplugar-se on els va acollir Mn. Joan Perera, capellà del Santuari, al qual tots li estaven molt agraïts.

Els residents de la Llar van presentar les ofrenes en la litúrgia eucarística com a signes de les seves vides, que oferien al Senyor.

RELIGIOSOS ESCOLAPIS VISITEN LA SEU D’URGELL

En la celebració de la festa de Santa Marta, els residents de la Llar Sant Josep van presentar les ofrenes com a signes de les seves vides, que oferien al Senyor.

pel P. Angel, sacerdot de la Diòcesi de Lleó, i per Mn. David Codina. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà les lectures proclamades tot subratllant l’acolliment amorós que Jesús rebé a Betània, que ha de ser un exemple de caritat envers tots els residents a la Llar de Sant Josep, especialment per a les Religioses i els treballadors de la residència. Va recordar com les actituds

de Marta i Maria han de ser complementàries en la nostra vida de cristians, ja que hem de ser diligents en el servei i la caritat però sempre buscant estones per escoltar la Paraula de Jesús i estar amb Ell. I subratllà com Marta es preocupa per les coses materials mentre Maria opta per “la part millor, que no li serà pas presa”: els béns del cel, la Paraula de Déu, que eternament lloarem.

Una quarantena de joves religiosos de 13 nacionalitat que aviat faran la seva professió solemne dins la Congregació dels Pares Escolapis de Sant Josep de Calassanç van visitar el dimarts 30 de juliol la Catedral de Santa Maria d’Urgell, el Museu Diocesà i l’Arxiu Diocesà i el claustre del Palau Episcopal durant un recorregut pels espais on va viure i treballà el seu Fundador. A l’Arxiu Diocesà van ser rebuts per l’Arxiver, Mn. Benigne Marquès, que els mostrà alguns dels principals documents vinculats amb Sant Josep de Calassanç, i al Palau Episcopal pogueren visitar el monument commemoratiu dedicat al sant.

FESTA DE SANTA MARTA A LA LLAR DE SANT JOSEP Dilluns 29 de juliol, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir la festa de Santa Marta a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell, que regeixen les Germanetes dels Ancians Desemparats, congregació de la qual Santa Marta és Patrona. Mons. Vives estava acompanyat

A l’Arxiu Diocesà, els futurs escolapis van poder contemplar alguns dels principals documents vinculats amb Sant Josep de Calassanç. Església d’Urgell

41


El Trio Constanza ha estat un dels grups que ha actuat al cicle “Romanic musicau” d’enguany.

CICLE “ROMANIC MUSICAU” A LA VAL D’ARAN Del 2 al 30 d’agost, la Val d’Aran acollí el XXI cicle “Romanic musicau”, una iniciativa del Conselh Generau d’Aran que començà l’any 1997 amb l’objectiu d’apropar el patrimoni religiós, mitjançant visites nocturnes a les esglésies i un concert posterior gratuït. Així, la música complementa l’explicació d’una historiadora que, amb el suport d’imatges i indicacions sobre el terreny, desenvolupa la

història del temple en el transcurs dels anys. Enguany, el cicle ha tingut com a escenaris les esglésies de Sant Andreu de Salardú (2 d’agost), Sant Blai de Les (9 d’agost), Santa Eulàlia d’Unha (16 d’agost), la Purificació de Maria de Bossòst (23 d’agost) i Sant Miquèu de Vielha (30 d’agost).

XX FESTIVAL D’ORGUE DE LES VALLS D’ANDORRA Les Parròquies del Principat d’Andorra han acollit al llarg del mes d’agost la vintena edició del Festival

L’organista Loreto Aramendi va ser l’encarregada d’obrir el Festival Internacional OrgueAnd amb un concert a l’església de La Massana.

42

Església d’Urgell

Internacional OrgueAnd, enguany sota el títol genèric de “Poètiques”. La programació musical començà el 10 d’agost a La Massana amb el concert “Vents, cordes i pedres”, amb la participació de Loreto Aramendi, organista titular de la Basílica de Santa María del Coro de San Sebastián, acompanyada per instruments musicals ètnics (com el duduk d’Armènia), cant i violí. El següent concert, titulat “Alemanya, poètiques en alternança”, tingué lloc el 12 d’agost a l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany, i anà a càrrec d’Atsuko Takano, directora musical i organista titular de la Parròquia de Sant Nicolau de València, i Pablo Márquez Caraballo, organista de la Catedral de València i catedràtic de clavecí del Conservatori d’aquella ciutat, que interpretaren obres de Bach, Kittel i Böhm. El 14 d’agost, l’organista Axel Flierl palesà en la seva actuació a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella la influència de Johann Sebastian Bach en compositors del segle XIX com Franz Liszt i Robert Schumann. I tres dies després, també a l’església de Sant Esteve, Ignacio Ribas Taléns i Nathalie Forget interpretaren obres d’autors del segle XX en el concert titulat “Noves poètiques”, en el qual van combinar la sonoritat de l’orgue amb el de les “ones Martenot”, un instrument inventat el 1928 pel violoncel·lista francès Maurice Martenot, el qual consta d’un teclat, diver-

sos altaveus i un generador d’ones. El 19 d’agost, “Poètiques del barroc a l’actualitat” dugué també a l’església parroquial d’Andorra la Vella la interpretació de Gabriele Pezone a l’orgue i Valentin Kovalev al saxofon, amb un programa integrat per obres de Donizetti, Bizet, Paganini, Schubert, Bonis, Händel, Bartok i Morricone. El festival acabà el 21 d’agost amb l'actuació de Ludger Lohmann, organista titular de la Catedral de Stuttgart i professor d’orgue al Conservatoria de Colònia, que interpretà “Fantasies corals”, amb obres de Bach, Buxtehude, Mendelssohn-Bartholdy i Franck. El repertori triat volia ser una mostra de com la música per a coral protestant exerceix un paper fonamental en la música d’orgue alemanya, amb preludis que podrien usar-se en una funció litúrgica o bé amb fantasies de gran format.

CELEBRACIÓ EUCARÍSTICA A LA RESIDÈNCIA LA IMMACULADA Diumenge 4 d’agost, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia dominical a la residència La Immaculada de les Gnes. Carmelites de Sant Josep, a Prats de Cerdanya, acompanyat pel seu capellà, Mn. Enric Bonet, i el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina. Va ser una celebració molt concorreguda de famílies estiuejants, a les quals saludà en acabar la missa. Els animà a viure


L’Arquebisbe d’Urgell acompanyà les Gnes. Carmelites de Sant Josep durant la setmana d’exercicis Al final de l’aplec de Sant Salvador, l’Arquebisbe beneí els sembrats i els ramats, la Parròquia, el poble, i tota la Cerdanya. espirituals.

en el despreniment i en la confiança posada en Déu, ja que totes les coses són secundàries, són “vanitat”, i només Déu ha de tenir la primacia. En aquell mateix dia començava una tanda d’exercicis espirituals per a les religioses de la Congregació, dirigits per Maria Daniela Biló Repetto, de l’Orde seglar dels Carmelitans Descalços, de Salamanca. L’Arquebisbe s’hi estigué a la residència del 4 al 10 d’agost per acompanyar sacerdotalment els exercicis i atendre la Congregació en la missa, confessions i exposició del Santíssim, i en el suport d’acompanyament.

APLEC DE SANT SALVADOR A PRATS I SANSOR Els Amics de Sant Salvador; l’Alcalde de Prats i Sansor, Xavier Picas, i altres membres del consistori; i molts amics i estiuejants a la Cerdanya es van aplegar el 6 d’agost al turonet on s’alça l’ermita romànica de Sant Salvador (s. XII)

per celebrar el tradicional aplec, que enguany va ser presidit per l’Arquebisbe Joan-Enric i el nou diaca adscrit a la Parròquia, Mn. Josep Montoya. Va ser un dia de sol i festa, que veié com al final de la Bellmunt d’Urgell missa es cantaren els goigs, foren beneïts els pans i distribuïts als assistents i es compartí coca i vi dolç. Abans, a l’homilia, l’Arquebisbe havia insistit, tot comentant l’Evangeli de la Transfiguració del Senyor, que el creient ha de ser un “contemplatiu” que capta més enllà de les aparences i que l’Esperit guia per reconèixer en l’home Jesús la plenitud de la divinitat. El Fill de Déu, l’escollit a qui hem d’escoltar. Cal pujar a la muntanya, aprendre a veure-hi a fons, escoltar i admirar, per gaudir de la presència del Ressuscitat que ja testimonien la Llei i els Profetes; i després, el contemplatiu ha de baixar de la muntanya per comprometre’s en el pla, en el fang, i donar testimoni enmig de la grisor i la vulnerabilitat de la vida encarnada i

concreta. I animà a trobar els moments de gaudi per Crist a qui hem conegut, a qui estimem i a qui servim. Al final de l’aplec, l’Arquebisbe, girant-se cap els quatre punts cardinals amb tots els assistents, beneí els sembrats i els ramats, la Parròquia, el poble, tota la Cerdanya, i tot el país, pensant especialment en les famílies, els necessitats i malalts, i en el futur d’esperança que necessitem.

FESTA MAJOR A L’ALZINA DE MOROR Dissabte 10 d’agost, solemnitat del diaca Sant Llorenç, a l’església de la Santa Creu de l’Alzina de Moror (municipi de Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà), el Vicari general de la Diòcesi i fill del poble, Mn. Josep M. Mauri, va presidir l’Eucaristia en la festa major de la localitat. Hi va assistir un bon grup

Mn. Mauri presidí l’Eucaristia de festa major a l’Alzina de Moror en la solemnitat de Sant Llorenç. Església d’Urgell

43


de fidels, entre els quals el Regidor de l’Ajuntament Francisco Mirabet Castells. A l’homilia, Mn. Mauri va destacar que celebrar la festa major en un poble sempre ha de ser un motiu per donar gràcies a Déu i demanar el do de la unió i la comunió entre totes les persones que l’habiten. Va animar a saber valorar les pròpies arrels, especialment les de la fe rebuda per part dels nostres avantpassats, i a saber-les transmetre a les generacions futures. I va destacar el fet que l’església de l’Alzina de Moror té com a titular la Santa Creu del Senyor, que tots d’alguna manera portem en la nostra vida, i com la fe en el Senyor mort i Ressuscitat ens ajuda a saber-les portar personalment i mútuament els uns als altres. En acabar l’Eucaristia es va fer la tradicional benedicció del poble demanant al Senyor per totes les famílies i conreus.

DONATIU A CÀRITAS DEL CLUB DE GOLF DE FONTANALS DE CERDANYA Per segon any consecutiu, el Club de Golf de Fontanals de Cerdanya va organitzar un certamen a benefici de Càritas Puigcerdà obert a socis i aficionats. La competició esportiva va tenir lloc el dissabte 10 d’agost, i al vespre es van lliurar els premis a la seu social del club, i es van repartir els lots oferts solidàriament per institucions i 44

Església d’Urgell

FESTA MAJOR DE SANT VÍCTOR A SEURÍ

El Club de Golf de Fontanals de Cerdanya va organitzar un certamen a benefici de Càritas Puigcerdà.

comerços de Puigcerdà i de La Cerdanya. Es va fer donació a Càritas de set mil euros. L’entrega de premis, en un ambient joiós i distès, va anar a càrrec del President del Club, Agustí Torelló; la Directora de Càritas Puigcerdà, Pepita Torrent; i l’Arquebisbe d’Urgell i President de Càritas Diocesana.

REPRESENTACIÓ DEL RETAULE DE SANT ERMENGOL AL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL Del 3 al 10 d’agost van tenir lloc al Claustre de

Una escena d’“El retaule de Sant Ermengol”.

la Catedral d’Urgell les representacions d’enguany d’“El retaule de Sant Ermengol”, amb la participació d’un centenar d’actors voluntaris sota la direcció artística de Xavier Piguillem. A l’última funció hi assistí l’Arquebisbe Joan-Enric, qui, acabada la representació, felicità a totes les persones que fan possible aquest magnífic espectacle teatral que ens acosta a uns temps llunyans que en algunes coses ens donen lliçons per al present. Les funcions d’enguany han aplegat en total més de vuit-cents espectadors.

El diumenge 11 d’agost, solemnitat de Sant Víctor màrtir, se celebrà la festa major a Seurí (Pallars Sobirà). Enguany, l’Arquebisbe d’Urgell presidí l’Eucaristia dominical acompanyat del nou Rector de la Parròquia, Mn. Lluís Miquel Sánchez. Només començar la celebració, una veïna del poble, la Sra. Dominga, recità a l’Arquebisbe la mateixa poesia que de petita havia recitat al Bisbe d’Urgell Mons. Ramon Iglesias en la seva visita pastoral a Seurí. També al final de la missa recità una poesia dedicada a la Verge Maria, que omplí de goig a tots els presents i especialment a l’Arquebisbe. A l’homilia, l’Arquebisbe féu notar com aquesta església és ara un gran cant a la bellesa de la Creació que lloa el seu Creador, i vers el qual ens atreu i dirigeix. Tota església és “la casa de Déu i la porta del cel”, i també a Seurí l’església parroquial és el cel a la ter-


parlar i animar Mn. Jaume Vila, assistit en aquestes darreres setmanes a la residència i que va millorant molt de salut. Així mateix visità Mn. Enric Prat, resident a Sort i ara atès a l’hospital de Tremp, on va ser operat el dia 6 d’una fractura del fèmur, de la qual s’està recuperant satisfactòriament. A tots beneí i agraí els seus treballs, animant-los a servir l’Església des del lloc on ara els demana el Senyor.

Els veïns de Seurí ompliren l’església parroquial en la celebració eucarística de la festa de Sant Víctor.

ra, el cel que visita la terra, i ens acompanya pel camí de la vida vers l’eternitat anhelada. La decoració de flors, animalets, colors, formes noves i suggeridores, amb fragments de poemes de Sant Francesc d’Assís (del “Càntic de les criatures”), i també de J.V. Foix, dels salms, que culmina amb una rosa de vidre monumental a l’absis, portant el visitant des de la llum i els colors del Pallars a les llums interiors que remeten al Creador i a la Bellesa que es mostra alhora en les coses grans

i en les coses humils de la terra, i ens porta cap a la Bellesa infinita. A l’entrada de l’església Santi Moix hi dibuixà el text de les Benaurances de Jesús, cimal de la revelació del Regne de Déu per Jesucrist. També demanà que la festa major ens porti a créixer en la fe i en l’amor, que tant necessitem avui a l’Europa que tenim descreguda i plena de soledat humana, de deshumanització i de descontrol de l’explotació de la natura i de desamor envers els emigrants.

Mons. Vives, amb les Religioses Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria de la residència Fiella.

VISITA DE L’ARQUEBISBE A LA RESIDÈNCIA FIELLA I A L’HOSPITAL DE TREMP La tarda de l’11 d’agost, l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat de Mn. David Codina, visità la residència Fiella de Tremp i les Religioses Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria que la regenten, animant-les en el servei que elles fan tan exemplar envers els ancians que hi són acollits. També pogué

CELEBRACIÓ DELS BEATS MÀRTIRS D’URGELL Tota la Diòcesi d’Urgell celebrà el 13 d’agost amb molta joia i devoció la memòria dels beats Mn. Josep Tàpies i sis companys preveres urgellitans, màrtirs a Salàs de Pallars en la persecució religiosa per odi a la fe que va tenir lloc als inicis de la Guerra Civil espanyola. El Papa Benet XVI els va declarar beats en una cerimònia a Sant Pere de Roma el 29 d’octubre de 2005, el mateix any que ell

Mn. Navarri presidí a la Catedral un acte de veneració en memòria dels beats màrtirs Mn. Josep Tàpies i sis companys preveres urgel·litans. Església d’Urgell

45


TROBADA A BOLVIR AMB JOVES I AMB MATRIMONIS DE LA CERDANYA

P

er novè any consecutiu, el 16 d’agost va tenir lloc la trobada de joves de la Cerdanya amb l’Arquebisbe Joan-Enric al Santuari de la Mare de Déu del Remei, a Bolvir. La trobada permet als joves d’ESO, Batxillerat i universitaris mantenir una aprofundida vetllada amb l’Arquebisbe i compartir un llarg espai de pregària, diàleg i reflexió sobre la fe i el testimoni cristià. L’acte central fou la celebració de l’Eucaristia, concelebrada pel Rector de Bolvir, Mn. Xavier Parés, i per Mn. David Codina. A l’homilia, l’Arquebisbe va mostrar la seva satisfacció per poder compartir l’Eucaristia i el sopar i vetlla posterior amb els joves i els va animar a viure amb intensitat la seva pròpia vocació, ja que pel baptisme tots hem estat fets fills de Déu i hem rebut una crida de Déu, una vocació, en diverses formes variades: la vida laical compromesa, la vida familiar, la vida consagrada, missionera, o el ministeri diaconal o presbiteral. En aquest sentit, subratllà com Jesús ja afirmava que el Regne de Déu és el més important, i que pel sagrament del baptisme som incorporats a l’Església, la comunitat dels creients en Jesús, que supera els lligams de la família pròpia i que ens uneix en la caritat i l’amor. Conèixer i estimar Jesús és la “perla de més preu” al

46

Església d’Urgell

costat de la qual la resta de coses creades per Déu adquireixen la seva justa mesura. L’Arquebisbe destacà com el Papa Francesc tracta el tema de la vocació al capítol vuitè (nn. 248-277) de l’Exhortació “Crist viu”, i animà els joves a llegir amb deteniment el document (ja que el Papa s’adreça

especialment a ells i els demana tenir una mirada oberta al món), i a discernir i descobrir el que Jesús vol de cadascú d’ells. Finalment, glossant la carta de Sant Pau als cristians de Filipos, Mons. Vives encoratjà els joves a interessar-se per tot allò que “és veritat, respectable, just, net, amable, de

bona reputació, virtuós i digne d’elogi”, superant la temptació de l’hedonisme i l’egoisme, tot “acudint a la pregària i a la súplica, presentant a Déu les peticions amb acció de gràcies”. Acabada l’Eucaristia, els joves es desplaçaren al Centre Social de Bolvir, on compartiren un senzill sopar amb el que ells mateixos portaven, i a continuació tingué lloc un diàleg obert amb l’Arquebisbe Joan-Enric, on li exposaren espontàniament les seves preguntes i inquietuds. Aprofundiren en els valors cristians en la parella i la família, la vocació sacerdotal, la transmissió de la fe als companys i amics, especialment als qui no comparteixen la fe, o les dificultats per a viure la fe en ambients juvenils. A mitjanit, amb el rés del Parenostre, que l’Arquebisbe demanà que fos especialment una pregària per tots els joves d’arreu


del món, es clogué amb joia la trobada; i l’endemà, 17 d’agost, se celebrà a l’ermita del Santuari de la Mare de Déu del Remei la XVI trobada de matrimonis de Cerdanya amb l’Arquebisbe Joan-Enric. A l’homilia, tot glossant el passatge evangèlic on Jesús diu als seus deixebles: «he vingut a calar foc a la terra; com voldria ja veure-la cremar!” (Lc 12,4957), l’Arquebisbe subratllà com la Paraula de Déu insisteix en la radicalitat del missatge de Jesús que exigeix autenticitat de vida i transparència personal i comunitària que faci superar les aparences i les hipocresies per viure les exigències de l’Evangeli. En aquest sentit, Mons. Vives recordà com al llibre de l’Apocalipsi l’àngel diu a la comunitat de Laodicea: “conec les teves obres i sé que no ets fred ni calent; tant de bo fossis o fred o calent, però ja que no ets ni una cosa ni l’altra, sinó tebi, estic a punt de vomitar-te”. L’Arquebisbe animà a escoltar amb atenció els

profetes, que són capaços de denunciar les injustícies i les falsedats perquè estan molt íntimament units a Déu, i advertí de la temptació del cinisme i del pessimisme que es pot donar especialment en els més grans, que veuen l’entusiasme i la radicalitat dels més joves com quelcom il·lusori. I recordà com el Papa, a l’Exhortació “Crist viu”, diu als joves que “l’Església necessita el vostre entusiasme, les vostres intuïcions, la vostra fe. Us necessitem! I, quan arribeu allà on nosaltres encara no haurem arribat, tingueu paciència i espereu-nos”. Després de l’Eucaristia, al Centre Social d’All, tingué lloc un sopar de germanor amb les famílies, al qual va seguir un torn obert de preguntes a l’Arquebisbe Joan-Enric sobre l’exhortació “Amoris laetitia”; la transmissió de la fe a les generacions més joves; el transhumanisme i la ideologia de gènere; la manca de vocacions a Europa o el futur de l’Església, entre d’altres temes.

va ser elegit pontífex de l’Església. Es tracta dels beats Mn. Josep Tàpies i Sirvent (nascut a Ponts el 1869), Mn. Pasqual Araguàs i Guardia (El Pont de Claverol, 1899), Mn. Silvestre Arnau i Pascuet (Gòsol, 1911), Mn. Josep Boher i Foix (Sant Salvador del Toló, 1887), Mn. Francesc Castells i Brenuy (La Pobla de Segur, 1866), Mn. Pere Martret i Moles (La Seu d’Urgell. 1901), i Mn. Josep Joan Perot i Juanmartí (Boulonge, França, 1877). A la Catedral d’Urgell, on reposen les despulles dels beats màrtirs, el Vicari general i Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri presidí un senzill però emotiu acte de veneració. A la web diocesana hi trobareu les biografies i la Carta pastoral que va escriure l’Arquebisbe Joan-Enric, “Set sacerdots d’Urgell, màrtirs del Crist», que ens pot ajudar a conèixer la vida d’aquests exemplars màrtirs de la fe cristiana.

RESTAURACIÓ DE LES PINTURES MURALS A L’ESGLÉSIA DE BUTSÈNIT A l’església parroquial de la Mare de Déu Assumpta de Butsènit s’ha enllestit recentment la restauració de les pintures barroques que han adornat des dels orígens de la seva construcció, una de les dues capelles laterals, i s’ha descobert amb sorpresa que és una pintura sobre la Passió de Crist, amb les imatges de la Mare de Déu i de Sant

Joan en posició central, al davant d’una representació de les cases i murs de la ciutat de Jerusalem i dessota de la imatge de la cara de Jesucrist en el llenç de Santa Verònica. Aquesta restauració s’afegeix a la que es va realitzar fa dos anys a l’altra capella lateral, a la dreta de l’altar. El maig de 2017 es van trobar a l’església de Butsènit unes pintures murals de gran importància a les capelles laterals i als murs i sostre del temple, amb unes característiques singulars que només es troben en tres o quatre esglésies d’arreu de Catalunya. Són pintures barroques originals, datades en el 1761, poc després de la construcció del temple (entre els anys 1746 i 1756). En un primer moment es van descobrir les pintures d’una de les capelles, on es pot veure la representació d’un retaule dedicat a Sant Nicolau, amb les imatges de Sant Miquel Arcàngel, Sant Antoni de Pàdua i Sant Joan de la Creu. Les pintures descobertes estan realitzades al tremp de cola sobre guix, amb tota la gama de colors i amb molt bona qualitat artística. La capella que ha quedat restaurada ara mostra unes peces de ferro de la mateixa època que les pintures, que se sospita que haurien sostingut un Jesucrist a la crucifixió. Les pintures descobertes també representen un retaule, com en l’altra capella, i en el seu conjunt volen explicar un moment molt concret de la PasEsglésia d’Urgell

47


MN. ÀNGEL SABALL I CREUS DESCANSA EN LA PAU DE CRIST El 21 d’agost va morir a Lleida Mn. Àngel Saball i Creus, als 76 anys d’edat i 51 de ministeri presbiteral. La missa exequial va tenir lloc el divendres 23 d’agost a la Parròquia de Santa Maria de Ponts, presidida pel Vicari general de la Diòcesi, Mn. Josep M. Mauri, i concelebrada per un bon nombre de preveres i diaques d’Urgell, entre els quals Mn. Jaume Mayoral, Mn. Bonifaci Fortuny, Mn. Josep Caba, l’Arxiprest de la Vall d’Aran, Mn. Pere Balagué; l’Arxiprest de Noguera, Mn. Joan Pujol; i l’Arxiprest d’Urgell Mitjà, Mn. Ramon Balagué. Hi van assistir molts fidels de Cabanabona, encapçalats per l’Alcalde, Lluís Clotet Oliva. A l’inici de la celebració, Mn. Ramon Balagué, com és bell costum de la Diòcesi, llegí un breu recorregut pastoral de la vida entregada de Mn. Àngel Saball, el qual transcrivim tot seguit: “Mn. Àngel Saball i Creus

48

Església d’Urgell

va néixer a Cabanabona el 22 de novembre de 1942. Cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari diocesà d'Urgell i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i fou ordenat de prevere a Ponts el 29 de juny de 1968. Posteriorment es traslladà a Barcelona per ampliar els seus estudis acadèmics i exercí de professor de Religió a l’Institut de Balaguer dels anys 1989 a l’any 2000. El 31 d’octubre de 1988 fou nomenat Rector de les Parròquies de Seró i Tiurana, i un any més tard, Rec-

tor de Montclar d’Urgell, Tudela i Donzell d’Urgell, a les quals s’hi afegí l’any 2000 Colldelrat. El 2002 passà a ser Rector de les Parròquies de Santa Maria de Meià, Vilanova de Meià, Argentera-Gàrzola, Folquer-Comiols, Lluçars, Montargull i Vall-llebrera, que serví pastoralment fins que l’any 2007 passà a ser Rector de La Figuerosa i el Canós, que ha servit pastoralment durant 12 anys, fins el moment darrer de la seva mort”. Que el Senyor misericordiós l’aculli amb la seva bondat, i pugui contemplar eternament la faç de Déu! Una setmana després, la tarda del dissabte 31 d’agost, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí una Eucaristia en sufragi de l’ànima de Mn. Àngel Saball a Cabanabona, la seva localitat natal. Hi van concelebrar, l’Arxiprest, Mn. Ramon Balagué, i els sacerdots de Ponts, Mn. Jaume Mayoral i Mn.

Bonifaci Fortuny, a més del diaca Mn. Josep Caba; Mn. Antoni Ballester, Mn. Eulogio González i Mn. David Codina. Hi va assistir l’Alcalde de Cabanabona, Lluís Clotet i Oliva. Mons. Vives destacà la dedicació de Mn. Saball i el bon exemple que va donar amb la seva llarga i dolorosa malaltia. I glossant les lectures dominicals destacà els valors de la humilitat i la senzillesa per a la vida cristina, ja que “qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit”, així com els valors de la generositat i la misericòrdia, que ens fan semblants a Déu Pare misericordiós, que ens recompensarà “quan ressuscitaran els justos”. En acabar l’Eucaristia, al cementiri de Cabanabona, davant el lloc on reposen les despulles de Mn. Saball, l’Arquebisbe va pregar pel seu etern repòs, acompanyat dels seus familiars i amics.


L’Arquebisbe va tenir una trobada amb elles i va celebrar l’Eucaristia, després de visitar la cripta on hi ha el sepulcre de la M. París. Aquesta Congregació va fundar-se a Cuba i la primera fundació fora de l’illa va ser a Tremp, cridades pel Bisbe Caixal, amic de la Mare París i del Pare Claret. Des de juliol i fins al setembre, sota el títol “E.Voc.Ando” té lloc a Reus un encontre de missioneres claretianes d’arreu del món, ja professes, per renovar la vocació, amb la Vicària general, Gna. Ana M. Mandrile.

Aspecte de les pintures murals restaurades recentment a l’església de Butsènit.

FESTA DE SANTA TERESA DE JESÚS JORNET A LA LLAR DE SANT JOSEP

sió: el que es reflecteix a l’Evangeli de Sant Joan (19, 26-27), quan el deixeble estimat roman al costat de la creu del crucificat i rep María com la seva pròpia mare. A la part superior es representen un sol i una lluna, es creu que en al·lusió al moment de la mort de Crist, quan “és féu una gran foscor”.

Les Germanetes dels Ancians Desemparats van celebrar el 26 d’agost a la Llar Sant Josep de La Seu d’Urgell la festa de la Fundadora de la Congregació, Santa Teresa Jornet i Ibars. L’Eucaristia solemne fou presidida pel Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, i concelebrada per Mn. David Codina. Hi van assistir

VISITA A LES MISSIONERES CLARETIANES A REUS Dimecres 14 d’agost, l’Arquebisbe d’Urgell va visitar la casa d’espiritualitat de les Missioneres Claretianes de Reus, on està el sepulcre de la seva Fundadora, la Venerable Mare Maria Antònia París.

L’Arquebisbe d’Urgell va visitar la casa d’espiritualitat de les Missioneres Claretianes de Reus.

la Superiora de la Llar, Gna. Rosario Martínez; les religioses de la comunitat i tots els residents i benefactors de la residència. A l’homilia, Mn. Codina va predicar sobre la vida de Santa Teresa de Jesús Jornet (9 de gener de 1843, Aitona, Lleida - 26 d’agost de 1897, Líria, València). Destacà com amb els seus 54 anys de vida va deixar un gran llegat espiritual i evangèlic, no només per a la seva Congregació, sinó per a tots els cristians. Ella deia que cal tenir Déu al cor, l’eternitat al pensament i el món sota els peus. Així mateix, va glossar la carta 201 de Santa Teresa de Jesús Jornet sobre “imitar la pobresa de Jesús”, on s’adreça a les religioses dient-les que han de practicar les virtuts de l’obediència, la humilitat, la pobresa, la paciència i, sobretot, la caritat. Finalment, recordà les paraules de Sant Pau VI a l’homilia de l’Eucaristia de canonització de la santa, el 27 de gener de 1974,

Mn. Navarri presidí a la Llar Sant Josep l’Eucaristia en la festa de Santa Teresa de Jesús Jornet, Fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats. Església d’Urgell

49


A les Jornades de les Delegacions de Missions de Catalunya es va avançar en la preparació del Mes Missioner Extraordinari.

quan digué que “Teresa Jornet va tenir quelcom, misteriós si es vol dir, que ens atrau. Al seu costat podem sentir la presència inefable de la Vida que la va sostenir i animar en els seus afanys de consagració a Déu i al pròxim, orientant-la envers el camí concret de la caritat assistencial”. Al final de la Missa es va venerar la relíquia de la Santa per part de tots els fidels.

JORNADES D’ESTIU DE LES DELEGACIONS DE MISSIONS DE CATALUNYA Els dies 26 al 28 d’agost van tenir lloc a la casa d’espiritualitat Santa Elena de Solius les Jornades d’estiu de les Delegacions de Missions amb seu a Catalunya, presidides pel Bisbe de Tortosa, Mons. Enric Benavent. També es va fer present Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona, Diòcesi que acollia la trobada. Del Bisbat d’Urgell hi van participar Mn. Jaume Soy, Delegat diocesà de Missions, i Anahí Biorci, OV. 50

Església d’Urgell

Les jornades van comptar amb testimonis missioners i reunions d’avaluació i de treball, sobretot de cara a la celebració del Mes Missioner Extraordinari, l’octubre d’enguany, convocat pel Sant Pare Francesc amb motiu del centenari de la Carta Apostòlica del Papa Benet XV “Maximum Illud”. Aquest Mes Missioner es vol celebrar d’una manera especial a Catalunya amb el “Tren Missioner”, una trobada oberta a tothom el 19 d’octubre, vigília de la Jornada del DOMUND, al Monestir de Santa Maria de Montserrat.

Una vintena de persones va prendre part als exercicis espirituals que Mn. Joan Antoni Mateo va dirigir a Barcelona per als membres dels Grups d’Oració i Amistat.

va considerar particularment la presència i acció de l’Esperit Sant en la vida de l’Església i de cada fidel. Els GOA foren fundats fa 50 anys per Mons. Josep M. Cases, que fou Bisbe de Sogorb-Castelló. Aquests grups apostòlics, a més de fomentar la pregària i l’amistat, també animen els seus membres a participar en diverses iniciatives parroquials i diocesanes. Aquesta tardor està prevista una visita de la Presidenta dels GOA a Tremp i comarca per veure si s’hi pot fundar un grup.

45è ANIVERSARI DEL COR PARROQUIAL DE TORNABOUS El Cor Parroquial de Tornabous celebra enguany el seu 45è aniversari. Per commemorar aquest fet, i coincidint amb la Festa Major del Roser, el dia 6 d’octubre vinent s’oficiarà a Tornabous una missa de celebració i acció de gràcies. El Cor Parroquial de Tornabous, format per dones i homes de la Parròquia, ha contribuït durant tots aquests anys a acompanyar d’una manera

MN. MATEO PREDICA EXERCICIS ESPIRITUALS ALS GRUPS D’ORACIÓ I AMISTAT Del 26 al 30 d’agost, Mn. Joan Antoni Mateo va dirigir una tanda d’exercicis espirituals per als membres dels Grups d’Oració i Amistat (GOA) a la casa d’espiritualitat P. Francesc Palau a Barcelona. Hi van participar vint-i-quatre exercitants. Sota el tema “Retorn a l’essencial”, es

El Cor Parroquial de Tornabous, en una actuació retransmesa per La 2.


sentida i participada la litúrgia en totes les misses i actes religiosos que s’hi han oficiat. En donem moltes gràcies a Déu. Per molts anys!

XXVII CURS PER A ORGANISTES A MONTSERRAT Del 24 al 31 d’agost va tenir lloc a Montserrat el XXVII Curs per a Organistes d’Església, organitzat per la Comissió Interdiocesana de Litúrgia i Música de la Conferència Episcopal Tarraconense i l’Abadia de Montserrat. El dilluns 24 d’agost va inaugurar el curs el Rvm. P. Abat, Josep Maria Soler, i el dissabte 31 d’agost va cloure el curs Mons. JoanEnric Vives, Arquebisbe d’Urgell i encarregat de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconenses (CET). El responsable del curs, que ja fa molts anys que es convoca, és el Gà. Ramon Oranias, OSB. Hi va participar una trentena d’alumnes de diverses Diòcesis de Catalunya i altres de la resta d’Espanya i fins de Mèxic. El divendres 30 va tenir

Una quarantena de padrins de Guissona va gaudir a Bastanist d’unes molt grates jornades de convivènca.

lloc un concert d’orgue a la Basílica de Santa Maria de Montserrat a càrrec de Juan de la Rubia, organista de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona i famós instrumentista. L’Arquebisbe Joan-Enric, a la clausura del curs va remarcar la importància de l’orgue per a la litúrgia i la vida de l’Església, ja que sosté el cant de la comunitat cristiana i obre el cor dels creients a la Bellesa en diversos moments de la pregària i de la vida

A la clausura del curs, Mons. Vives va remarcar la importància de l’orgue per a la litúrgia i la vida de l’Església.

eclesial. Per això cal formar-se convenientment, i convindria fomentar que els virtuosos de l’orgue valoressin la dimensió litúrgica tan important per al seu instrument. També és missió dels responsables de les comunitats afavorir l’ús de l’orgue en les celebracions i la dedicació de persones preparades envers aquest servei litúrgic.

JORNADES DE CONVIVÈNCIA PER ALS PADRINS DE GUISSONA Una quarantena de padrins de la residència geriàtrica de Guissona, acompanyats d’una dotzena de treballadors i voluntaris, va compartir els dies 27 i 28 d’agost a la casa de colònies del Santuari de Bastanist unes jornades de convivència i comunió amb l’objectiu d'aprofundir en una coneixença mútua i més viscuda. Es

van organitzar tallers de manualitats, jocs de taula, passejades per l’entorn, un foc de camp, i es va celebrar l’Eucaristia presidida pel Rector de Guissona, Mn. Ramon Balagué. A l’homilia, Mn Balagué va valorar l’esforç que feien els dirigents, treballadors i voluntaris per a aventurar-se en una sortida de dos dies en plena natura amb persones d’edat avançada, moltes de les quals amb mobilitat reduïda, tot i que el resultat gratifica l’esforç amb escreix, com manifestaven els mateixos participants a l’hora de tornar a Guissona. Aquestes jornades de convivència van començar l’any 2006 i s’han continuat fent fins a enguany de manera gairebé continuada, amb la sola excepció de tres anys. En tots els casos, però, els padrins que hi han pres part en guarden un molt bon record. Església d’Urgell

51


Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 480  

Juliol-agost 2019

Església d'Urgell 480  

Juliol-agost 2019

Advertisement