__MAIN_TEXT__

Page 1

Església

d Urgell

# 479- -JUNY JUNY 2019 2019 # 479

Dedicació del nou altar de l’església parroquial de Sant Julià de Lòria


Església d Urgell Índex 6

UNA MIRADA A L’ACTIVITAT DE L’ESGLÉSIA A ESPANYA L’ANY 2017 Mn. Ignasi Navarri

ELS PARES DE L’ESGLÉSIA I EL SEU TESTIMONI DE CARITAT

12

Mn. Eduard Salinas

5

DEDICACIÓ DEL NOU ALTAR DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

6

IV JORNADA DIOCESANA DEL BISBAT D’URGELL

12

ORDENACIÓ EPISCOPAL DEL NOU ARQUEBISBE METROPOLITÀ DE TARRAGONA

16

XLI PELEGRINATGE DIOCESÀ A LOURDES

18

DOCTORAT HONORIS CAUSA PER A LA DRA. CARME BATLLE I PER A MONS. SERGIO B. PAGANO

20

ELS ÀNGELS, PORTADORS DEL MISSATGE EVANGÈLIC I PROTAGONISTES DE L’ART SACRE

21

Mn. Jaume Mayoral

EL TRANSHUMANISME: UNA PRIMERA APROXIMACIÓ Dr. Francesc Torralba

18

LA MESURA Mn. Enric Prat

JESÚS VIU EN ELS ESPLAIS I EN LES COLÒNIES

20

4

26 28

Mn. Ramon de Canillo

29

DIETARI

32

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Acollim amb afecte i comunió el nostre Arquebisbe Metropolità

U

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

n nou Arquebisbe Metropolità de Tarragona ha estat ordenat de Bisbe el dissabte dia 8 de juny. Es tracta de Mons. Joan Planellas i Barnosell i és gironí nascut a Verges fa 63 anys. És Doctor en Teologia i professor, i actualment era Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha estat elegit pel Sant Pare Francesc com a nou Arquebisbe Metropolità de Tarragona, successor de Mons. Jaume Pujol i Balcells, que ha servit durant quinze anys aquella Arxidiòcesi. En donem gràcies a Déu i supliquem ja des d’ara pel ministeri episcopal que és cridat a viure entre els germans de l’Arxidiòcesi Metropolitana i Primada de Tarragona, així com pel seu lliurament a la comunió que està cridat a exercir envers les seves sis Diòcesis sufragànies, com la nostra d’Urgell. Hem d’encomanar el servei de comunió interdiocesana entre les deu Diòcesis amb seu a Catalunya, que formem la Conferència Episcopal Tarraconense, que per dret presideix l’Arquebisbe de Tarragona. És necessària una nova empenta de presència evangelitzadora i de cooperació interdiocesana, en una societat catalana cada vegada més interrelacionada. Es tracta de reafirmar la nostra voluntat de servir amb amor i de forma unida el que ha estat una unitat pastoral que formem ara aquestes deu Diòcesis amb seu a Catalunya, Barcelona amb les seves dues sufragànies (Terrassa i Sant Feliu de Llobregat), i Tarragona amb les seves (Girona, Lleida, Solsona, Tortosa, Urgell i Vic), especialment si volem continuar fidels al que l’Esperit Sant ens va fer descobrir a través del Concili Provincial Tarraconense de 1995. Acceptant les sorpreses de Déu, hem de creure que és Jesucrist qui, per l’Esperit

Sant, continua guiant la seva Església. És Ell el primer interessat a fer-la lluminosa enmig del món i Ell ja sabrà ajudar-nos amb la fortalesa de l’Esperit Sant, perquè els descoratjats reprenguin l’alè i sigui la fe la nostra força. Tenim molt de treball evangelitzador i de servei caritatiu al davant. Cridats a ser Església samaritana, enviada a les perifèries, que afavoreix la cultura de l’encontre i el diàleg social. Fem-ho amb confiança i amb inventiva! Els reptes de l’Església a Catalunya, a Espanya i a Europa són molts i variats. El perill és agafar por, recels o desànims. Cal la confiança i el coratge que brollen de la fe en Crist Ressuscitat. Hem de saber convertir aquests reptes en oportunitats d’engrescament per a la missió, com a cooperadors del Regne de Déu i portadors de la seva salvació a tots. La nostra Diòcesi d’Urgell, la més gran de les deu en territori (7.630 km quadrats), però modesta en fidels (215.000), rica en visitants i noble per la seva història, saluda i acull amb afecte especial el seu nou Arquebisbe Metropolità, Mons. Joan Planellas, que ara és posat al davant dels germans perquè guiï l’Arxidiòcesi de Tarragona i presideixi les reunions dels Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense. Encomanem-lo fervorosament. Estem convençuts que Déu acompanya el camí de la seva Església i el fa evangèlicament eficaç. Ell suplirà les nostres mancances i farà arribar un devessall de gràcia i de consol a totes les Esglésies que fem camí a Catalunya.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Una mirada a l’activitat de l’Església a Espanya l’

L

a Conferència Episcopal Espanyola (CEE) acaba de fer pública la “Memòria anual de les activitats de l’Església d’Espanya” de l’any 2017. En paraules del Secretari general de la CEE, Mons. Luís J. Argüello, “es tracta d’un exercici de transparència. L’Església, a través d’aquesta Memòria, vol explicar allò que ella vol, allò que ella fa, com ho fa i amb quins medis ho fa”. També és, tal com diu Mons. Argüello, “un agraïment i un reconeixement a tants col·laboradors que ho fan possible”. I el Cardenal Ricardo Blázquez, President de la CEE, afegeix que aquesta Memòria vol mostrar l’acció de l’Església en el compliment de la seva missió, anunciant l’Evangeli, administrant, celebrant els sagra-

La Memòria vol mostrar l’acció de l’Església en el compliment de la seva missió, anunciant l’Evangeli (Mons. Ricardo Blázquez) ments, fent i ajudant en obres caritatives, socials, educatives i culturals, que són possibles gràcies al treball i a l’entrega generosa de milions de persones que, conscients de la seva missió, aporten el seu temps i els seus recursos al servei de l’Església. No mirem aquestes dades fredament. Sapiguem-hi descobrir al darrere el rostre amagat de tantes persones que treballen any rere any, desinteressadament la gran majoria d’elles, en la missió evangelitzadora de l’Església, com molt bé recorda Mons. Argüello. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell 4

Església d’Urgell

L’ESGLÉSIA A ESPANYA 23.021 Parròquies

ACTIVITAT CELEBRATIVA

17.754 sacerdots

214.271 baptismes

1.263 seminaristes

229.602 primeres comunions

441 diaques permanents 100.973 catequistes 70 Bisbats 801 monestirs

136.503 confirmacions 46.556 matrimonis 25.471 uncions dels malalts

9.202 monges i monjos de clausura 4.944 comunitats religioses 40.096 religiosos i religioses 12.998 realitats inscrites en el Registre d’Entitats Religioses 86 associacions i moviments laics nacionals 368.365 laics actius

MANS UNIDES 894 projectes en tot el món 59 països 1.682.397 persones ajudades en situació de pobresa

ACCIÓ CARITATIVA I ASSISTENCIAL 8.052 centres

ACTIVITAT EDUCATIVA

2.834.035 beneficiats

2.587 centres catòlics

70 Càritas diocesanes

1.497.111 alumnes

5.828 Càritas parroquials

2.452 centres catòlics concertats

89.027 persones dedicades a l’acció de Càritas

3.550.531 alumnes inscrits a la classe de Religió


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA

any 2017 ACTIVITAT PASTORAL (L’Amor dóna vida i sentit al dolor, diu el Papa Francesc) 18.861 voluntaris i agents de pastoral de la salut 162 capellans al servei de la pastoral penitenciària 2.700 voluntaris dins i fora de les presons

ACTIVITAT CULTURAL 3.111 béns immobles d’interès cultural pertanyen a l’Església 616 santuaris 3.888 confraries inscrites en el Registre d’Entitats Religioses 896.516 membres confrares Més de 300.000 pelegrins a Santiago de Compostel·la

ACTIVITAT EVANGELITZADORA 11.018 missioners 536 famílies en missió

s molt significatiu i eloqüent el testimoni dels Sants Pares sobre la riquesa. És cert que en ells existeix, més que un tractat sistemàtic i teològic sobre la riquesa, una doctrina i una praxi, àmpliament coneguda com la comunió cristiana dels béns. Parlar dels Pares de l'Església és citar un testimoni vàlid per a tots els temps. Les circumstàncies, les estructures econòmiques i fins i tot els llenguatges canvien, però l’esperit que va moure els Sants Pares a viure la caritat evangèlica és un principi vàlid sempre i en tot lloc. És indubtable que la doctrina dels Pares de l'Església, tot i que no va ser del tot sistemàtica pel que fa a la destinació universal dels béns, comprèn idees que van plasmar en la seva actuació pràctica. Aquestes són algunes de les idees de fons que ens deixaren en el seu compromís i en el seu testimoni de Jesús i el seu Evangeli: Que el destí universal dels béns de la terra passa clarament per sobre de la seva assignació privada, la qual és només un mitjà per a realitzar aquell. Que, precisament per això, tot allò que ens sobra, un cop complertes satisfactòriament les nostres necessitats, ja no és nostre, sinó que pertany als pobres. En donar el que ens sobra no fem més que restituir. No complim un acte de caritat sinó una obligació de justícia. I per això és imprescindible crear una cultura o una civilització de la comunió cristiana LS ARES dels béns i de la sobrietat compartida. DE L SGLÉSIA Les idees dels Sants Pares neixen en I EL SEU TESTIMONI un marc teològic que s’ha anat creant a partir del Nou Testament. La centralitat DE CARITAT cristiana de l’opció preferencial pels pobres forma part del llegat de l’Església apostòlica i de l’Església primitiva. L’Església dels primers segles deixà a la història futura aquest missatge ben senzill i decisiu: l’encarnació del Fill de Déu implica l’opció preferencial pels pobres, com dirà també el Document de Medellín. I si la fe en l’encarnació és el centre del Cristianisme, ja s’endevina la conseqüència. La fe ha d’estar profundament en relació amb la pràctica. Sense l’ànim d’idealitzar el que històricament representen els Sants Pares, són ells, certament, els més immediats continuadors d’aquesta doctrina de l’Església que van viure els apòstols, entesa com a pràctica de la virtut cristiana, aprofundint més en la teologia que porta a compartir els béns. Van tenir un pensament econòmic, es van referir en concret als béns d’aquest món i van demanar actituds concretes davant d’ells. Els Sants Pares van basar la seva ètica econòmica en conviccions clares i operatives: tots els béns han estat creats per a tots els éssers humans, de tal manera que la creació està en equilibri quan regeix l’equitat, la justícia i la solidaritat, sense exclusions. El dret a la propietat privada és legítim però no absolut; és subordinat al fi social universal dels béns, volgut pel mateix Déu Creador. Tots som imatge de Déu, i tots tenim la mateixa grandesa de dignitat de ser fills i filles de Déu.

É

E P ’E

Mn. Eduard Salinas Muñoz

Església d’Urgell

5


Dedicació del nou altar de l'església parroquial de Sant Julià de Lòria

L’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia de dedicació del nou altar de l’església parroquial de Sant Julià de Lòria i beneí els mosaics creats pel P. Marko Rupnik.

6

Església d’Urgell

E

n la festa litúrgica del Dilluns de Pentecosta, el 10 de juny, L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va presidir a l’església de Sant Julià i Sant Germà, a la Parròquia de Sant Julià de Lòria, la solemne Eucaristia en el transcurs de la qual va dedicar

el nou altar del temple i va beneir els nous mosaics, obra del P. Marko Ivan Rupnik, SJ, que embelleixen el presbiteri, el baptisteri i la capella dedicada a la Mare de Déu de Canòlich, a més d’una bona part dels murs de l’església. El projecte de remodelació ha inclòs també, a més


de l’altar, l’ambó, la seu i tot el sistema d’il·luminació del temple. L’església es va omplir de gom a gom amb el moltíssims fidels que van assistir a la celebració, la major part lauredians però també de la resta d’Andorra, encapçalats pel Cap de Govern del Principat, Xavier Espot;

els Cònsols Major i Menor de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila i Julià Call; els Consellers de Comú de la Parròquia; i l’Ambaixador del Regne d’Espanya a Andorra, Àngel Ros. Hi van concelebrar l’Arxiprest de les Valls, Mn. Sàrries; el Rector, Mn. Josep Chisvert, i la pràctica totali-

tat de sacerdots de l’Arxiprestat. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric va glossar el significat teològic dels mosaics que aquell dia es beneïen: Jesús, que ens dóna el Pare Nostre i que ho fa en la llengua pròpia del Principat d’Andorra: el català. Maria, que al costat de Crist amb la seva mà ens indica que hem d’atansar-nos a Jesús. El Misteri de l’Encarnació representat amb Josep, Maria i l’infant Jesús. I Jesús que, ja ressuscitat, davalla als inferns per rescatar Adam i Eva de la mort. Mons. Vives va animar els fidels a acudir al temple parroquial de Sant Julià de Lòria quan ens trobem ens els “inferns” de la nostra vida i a confiar en la Mare de Déu sota l’advocació de Canòlich, tan estimada per tots els lauredians, que amb la seva nova capella ha estat dignificada perquè els fidels li puguin oferir un millor culte. Sens dubte, la celebració de la dedicació d’un nou altar sempre és un motiu de joia per a una comunitat parroquial. Es tracta d’una celebració amb uns ritus específics de profund sentit teològic: • El cant de les lletanies: es demana la intercessió dels sants davant Jesucrist, únic Mitjancer, al qual es troben associats tots els sants com a participants de la seva passió i comensals del banquet del regne celestial. • Col·locació de les relíquies dels sants: després del cant de les lletanies, es col·locaren a l’altar les relíquies dels beats màrtirs d’Urgell Josep Tàpies i companys; amb les antigues de la beata Anna Maria Janer, de Santa Victòria i de Sant Mansuet. Els màrtirs i els sants manifesten el valor del sacrifici redemptor de Crist que se celebra en l'altar i que ells ja han assumit. • Pregària de dedicació i unció de l’altar: la celebració de l’Eucaristia és el ritu màxim i necessari per dedicar un altar; no obstant això, i d’acord amb la tradició de l’Església es proclama també una peculiar pregària de dedicació en la qual s’expressa Església d’Urgell

7


8

Església d’Urgell


A dalt, panoràmica del nou mosaic per a la paret central del presbiteri. Els mosaics laterals, l’altar, l’ambó i tot el sistema d’il·luminació també formen part del projecte creat pel P. Rupnik. A la dreta, nou aspecte del baptisteri. A la pàgina anterior, a sota, la capella dedicada a la Mare de Déu de Canòlich, després de la remodelació. Les imatges a banda i banda del reclinatori representen l’Anunciació de l’Arcàngel Gabriel (esquerra) a Maria.

Església d’Urgell

9


A l’esquerra, detall de la porta del sagrari. A la dreta, durant els treballs de col·locació del mosaic, Mons. Vives va poder conversar amb el P. Rupnik, que li va explicar alguns detalls del seu treball. A sota, foto de grup de l’Arquebisbe i el Rector amb el P. Rupnik i el seu equip de col·laboradors.

A l’esquerra, detall de la porta del sagrari. A sota, el Cònsol lauredià, el P. Marko i el P. Óscar, durant la presentació dels mosaics als mitjans. A la dreta, durant els treballs de col·locació del mosaic, Mons. Vives va poder conversar amb el P. Rupnik, que li va explicar alguns detalls del seu treball. A sota, foto de grup de l’Arquebisbe i el Rector amb el P. Rupnik i el seu equip de col·laboradors.

la voluntat de consagrar per sempre l’altar al Senyor i es demana la seva benedicció. • Ungir, encensar, revestir i illuminar l'altar: expressen amb signes visibles quelcom d’aquella acció invisible que Déu realitza per mitjà de l’Església quan ella celebra els sagrats misteris, en especial l’Eucaristia. • Ungir l’altar: en virtut de la unció amb el Crisma, l’altar es converteix en símbol de Crist, que és per excel10

Església d’Urgell

lència l’“Ungit”, ja que el Pare el va ungir amb l’Esperit Sant i el va constituir Summe Sacerdot perquè, en l’altar del seu Cos, oferís el sacrifici de la seva vida per la salvació de tots. • Es crema encens sobre l’altar per significar que el sacrifici de Crist, que es perpetuarà en l’altar sacramentalment, puja fins Déu com perfum suau, i també per expressar que les pregàries dels fidels arriben agradables i propiciatòries fins al tron de Déu.

Revestir l’altar indica que l’altar cristià és l’ara del sacrifici eucarístic i al mateix temps la taula del Senyor, entorn de la qual els sacerdots i els fidels, en una mateixa acció de gràcies però amb funcions diverses, celebren el memorial de la mort i resurrecció de Crist i mengen la Cena del Senyor. Per això, l’altar, com a taula del banquet sacrificial, es vesteix i s’adorna festivament. Això significa clarament que és la taula del Senyor, a la qual tots els fidels •


s’apropen alegres per nodrir-se de l’aliment celestial que és el cos i la sang de Crist immolat. • La il·luminació de l’altar ens adverteix que Crist és “la llum que il·lumina les nacions”.

L’Esperit Sant com a inspirador L’equip del P. Marko Rupnik, jesuïta d’origen eslovè i artista plàstic reconegut internacionalment, va enllestir els mosaics per a l’església parroquial de Sant Julià tot just a les acaballes del mes de maig. L’Arquebisbe Joan-Enric va tenir ocasió de visitar els treballs ja en una fase molt avançada i va poder parlar amb el P. Rupnik, que li va explicar com s’ha volgut reflectir a través d’aquesta gran obra tota una pedagogia vinculada amb Sant Germà i Sant Julià, i quin és el mètode de treball que ha seguit la vintena d'artistes artesans de diverses edats i nacionalitats que han treballat en la instal·lació del mosaic al llarg de cinc dies (després de molts mesos de preparació als tallers del Centre d’Estudi i Recerca “Ezio Aletti”, a Roma) per fer possible el projecte des d’“una visió espiritual de l’espai”, en paraules del P. Rupnik. Abundant en aquesta mateixa idea, un dels seus col·laboradors, el P. Óscar Gutiérrez González, explicava que per a ells, per a les persones que treballen amb l’artista eslovè “la vida espiritual no és un concepte abstracte, sinó una vivència real en el centre de la qual està la Santíssima Trinitat”. I aquesta vivència impregna profundament el seu treball fins al punt que resulta indestriable on acaba la materialitat i on comença l’espiritualitat de cada obra. “En el nostre treball –afegia el P. Óscar– és important el concepte de sinergia, perquè ens parla de com Déu i l’home convergeixen per crear, amb la intervenció de l’Esperit Sant com a inspirador”; creació que sorgeix de la manera més natural del món, afirmava, perquè “quan vius en l’Esperit, allò que fas és fruit de l’Esperit”.

Aplec de Canòlich en el vintè aniversari de la Coronació de la Mare de Déu

L

a Parròquia de Sant Julià de Lòria va celebrar el 25 de maig amb molta joia el vintè aniversari de la Coronació canònica de la Mare de Déu de Canòlich al seu Santuari a la muntanya i també a l’església parroquial de Sant Julià i Sant Germà. Hi assistiren centenars de lauredians, així com un gran nombre de persones de tot Andorra i de les contrades veïnes de Catalunya i França. També van ser fidels a la tradició les principals autoritats comunals i nacionals, encapçalades pel Cap de Govern, Xavier Espot (tot just uns dies després del seu nomenament pel Consell General), i pel Cònsol Major de Sant Julià, Josep Miquel Vila. A dos quarts de vuit del matí van pujar els primers pelegrins fins al Santuari. Al llarg del matí es van celebrar tres misses, i a la del migdia va tenir lloc la benedicció del terme i la representació del Ball del Canòlich a càrrec de l’Esbart Laurèdia. En acabar, el Rector, Mn. Pepe Chisvert, beneí els panets que posteriorment es van repartit entre tots els assistents.

Mn. Chisvert es va referir a “les llàgrimes de persones que arriben i que, quan surten, es mostren clarament impressionants any rere any” per il·lustrar el clima de devoció que es viu a l’aplec de Canòlich, que sempre és “un dia per buscar la unitat, la concòrdia i la pau”. A més, aquest any ha estat encara més especial en coincidir amb la remodelació de l’església de Sant Julià i Sant Germà a càrrec de P. Marko Ivan Rupnik; remodelació que el Rector ha qualificat com “un regal per a Andorra i una petjada per a la història”. Església d’Urgell

11


IV Jornada diocesana del Bisbat d’Urgell

“U

nits i compromesos”. En resposta a aquesta crida, el dissabte 15 de juny es van aplegar a La Seu d’Urgell prop de cinc-centes persones, entre feligresos arribats de tots els racons del territori del Bisbat d’Urgell, voluntaris de Càritas i joves dels grups Txt de Puigcerdà, Balaguer, La Seu, Andorra i altres indrets de la Diòcesi, que per moments van deixar petita la Sala Sant Domènec, tot demostrant la seva estreta unió en la fe i el seu ferm compromís amb l’Església diocesana. “Units i compromesos” també com a lema de la IV Jornada Diocesana

del Bisbat d’Urgell, “que és ja una petita bona tradició que ens fa molt

“Aquesta és una jornada per alegrar-nos d’estar junts i de ser el que som, per gaudir de la comunió en la fe de Jesús, per sentir-nos honorats de ser el Poble de Crist en marxa” (Mons. Vives) de bé”, tal com va dir l’Arquebisbe Joan-Enric en la salutació inicial amb què va obrir la jornada. “Una

jornada per alegrar-nos d’estar junts i de ser el que som, per gaudir de la comunió en la fe de Jesús, per sentir-nos honorats de ser el Poble de Crist en marxa”, explicà Mons. Vives, fent notar alhora que “pertanyem a una gran família: els sants, el màrtirs, els missioners, els religiosos de vida consagrada, els preveres... tots són els nostres germans”. Consegüentment, “hem de ser un poble de misericòrdia, de tendresa i d’amor, perquè això és el que el món espera i necessita de nosaltres”. Les paraules de l’Arquebisbe d’Urgell van donar pas a un seguit de

Mons. Vives donà la benvinguda als participants a la jornada i els encoratjà a gaudir plenament la joia de pertànyer a la gran família de la Diòcesi d’Urgell.

12

Església d’Urgell


testimonis amb els quals es va anar dibuixant el gran mosaic (o una bona part si més no) on es reflecteixen les moltes i valuoses aportacions a la societat de les persones i moviments que conformen el dia a dia de l’Església diocesana. Mn. Ivan Ayala, de la Delegació de Joventut, va ser el primer a oferir el seu testimoni, en aquest cas en relació amb la Comunitat de Taizé, amb la qual cada cop hi ha una relació més assídua, sobretot pel que fa a la participació a les trobades que la comunitat organitza cada Cap d’Any en una ciutat europea, i que enguany es veurà ampliada amb un pelegrinatge al juliol a la seu central de la Comunitat. Un audiovisual va servir per traslladar als assistents les dades de la Memòria del 2018 de Càritas d’Urgell, les quals reflecteixen la important tasca que es fa en favor de les persones amb problemes d’exclusió social o que passen greus dificultats econòmiques i humanes a les diferents poblacions de la Diòcesi. Tot seguit intervingué el Director voluntari de Càritas d’Urgell, Josep Casanova, que va afegir que, més enllà de les xifres, les dades de la Memòria mostren que “fem el que hem de fer, que la nostra feina és útil per a les persones, i que hem de continuar treballant en la mateixa línia i no oblidar que per a ser fidels a la nostra missió hem d’innovar i alhora hem de perseverar”. Casanova va explicar alguns dels projectes que Càritas ha posat en marxa darrerament, especialment “Eco-canvi”, amb el qual es vol conscienciar la població de la necessitat de canviar d’hàbits per ser respectuosos amb el medi ambient i conservar el planeta per a les generacions futures, en la línia del magisteri del Sant Pare a l’Encíclica “Laudato si”. I finalitzà la seva intervenció convocant els assistents per fer al final del matí un petit pelegrinatge pel carrer dels Canonges, al casc antic de La Seu, a manera d’adhesió simbòlica

De dalt a baix, infants de l’escola bressol de la Parròquia de Sant Ot; alumnes de l’escola La Salle de La Seu d’Urgell; i uns joves dels grups Txt del Bisbat amb un dels seus monitors. Església d’Urgell

13


Acabat l’acte a la Sala Sant Domènec, l’Arquebisbe presidí l’Eucaristia a la Catedral. A sota, Mn. Ayala va explicar les experiències viscudes prop de la comunitat de Taizé. A la dreta, i de dalt a baix, els jardins del Seminari diocesà foren el punt d’acollida per als participants a la jornada. Dues parades a l’exterior de la Sala Sant Domènec els oferien informació de Càritas d’Urgell i de Nougrapats i productes de comerç just. La jornada es va cloure amb un dinar al Parc del Segre.

amb la proposta del Papa Francesc “Compartint el camí”, amb la qual ens invita a reflexionar sobre l’acompanyament als migrants i refugiats que cerquen un nou lloc i una nova comunitat on refer les seves vides. El darrer tram d’aquest mosaic vivent diocesà ha estat especialment entranyable perquè ha estat la millor demostració de com l’Església d’Urgell, que remunta les seves arrels als primers segles del cristianisme, segueix sent alhora una Església ben jove. I això és així, entre molts altres 14

Església d’Urgell

exemples possibles, per la tasca que es du a terme des de fa molts anys a l’escola bressol de la Parròquia de Sant Ot, tal com van explicar

el Rector, Mn. Ignasi Navarri, i la Directora de l’escola, Diana Aguilar; o per la formació integral que reben els alumnes de l’escola La Salle de


La Seu, que enguany commemora el tricentenari de la mort del Fundador, Sant Joan Baptista de la Salle; o encara a través de la convivència que s’estableix en el sí dels grups Txt d’arreu de la Diòcesi, tal com van explicar a l’auditori alguns dels joves que en formen part. I també en aquest darrer tram vam poder conèixer el cas del David, un nen nascut amb un sol braç, que ha esdevingut una persona molt especial i entranyable pel seu esperit de superació (ell mateix s’ha construït una pròtesi amb elements Lego), com així mateix va ser entranyable i emotiva la humanitat i l’amor que transmetia la seva família en explicar com els ha canviat la vida per a bé. Acabat l’acte a la Sala Sant Domènec, els assistents es van desplaçar fins a la Catedral de Santa Maria d’Urgell per participar de l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe i concelebrada pels sacerdots de la ciutat i els que van prendre part a la jornada acompanyant els feligresos de les respectives Parròquies. Al principi de la celebració, Mons. Vives exhortà els fidels a donar gràcies “per tot allò que Déu va fent misteriosament a través nostre, i, tot sovint, superant-nos”, i a “demanar al Senyor que vingui a nosaltres l’Esperit Sant i que el do de la Pasqua no s’esgoti en la Pentecosta”. Més tard, a l’homilia, l’Arquebisbe abundà en la idea que “som el Poble de la Pasqua. La Pasqua és el gran misteri de Déu; el misteri que fa que la Paraula tingui valor i Vida; que fa que l’Eucaristia sigui presència real del Crist”. “Conèixer, estimar i servir: aquests tres verbs comprenen el misteri de la felicitat plena; per a això hem estat creats”, afegí l’Arquebisbe, i tot glossant les lectures proclamades subratllà com Sant Pau ens parla d’un cristianisme compromès en una lluita entre la carn i l’esperit, que ens dóna la vida i ens fa estimar. “Deixeu-vos portar per l’Esperit, que

Acabada l’Eucaristia, els assistents van fer un petit pelegrinatge al casc antic de La Seu, pel carrer dels Canonges i fins al Parc del Segre, a manera d’adhesió simbòlica amb la proposta del Papa Francesc “Compartint el camí”.

sempre va més enllà dels nostres càlculs per fer-nos créixer com a humans i com a cristians”. I va concloure les seves paraules fent referència al lema de la Jornada Diocesana, “Units i compromesos”, que va definir com “un petit gran programa de present i de futur per

a la nostra Diòcesi. Confiem en Déu; confiem en Jesús”. Un animat dinar de germanor al Parc del Segre, amenitzat per la música d’en Truqui, va posar el punt final a la joiosa jornada abans d’emprendre el camí de tornada als respectius llocs d’origen. Església d’Urgell

15


Ordenació episcopal del nou Arquebisbe Metropolità de Tarragona

E

l dissabte 8 de juny, vigília de Pentecosta, va tenir lloc a la Catedral Metropolitana de Tarragona la celebració d’ordenació episcopal i presa de possessió canònica de l’Arxidiòcesi de Tarragona de Mons. Joan Planellas i Barnosell, presidida pel Cardenal-Arquebisbe Metropolità de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, i concelebrada pel Nunci de Sa Santedat, Mons. Renzo Fratini; l’Arquebisbe emèrit de Tarragona, Mons. Jaume Pujol; el Cardenal Ricardo Blázquez, President de la Conferència Episcopal Espanyola; i l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives; juntament amb tots els Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya, els Bisbes de Mallorca, auxiliars de València i de Madrid, els Abats de Poblet i Montserrat, i l’Abat del Monestir ortodox de Saint Nicolas de la Dalmarie, a França. Hi assistiren nombroses autoritats civils i polítiques, entre les quals la

Consellera de la Presidència i Portaveu del Govern de la Generalitat, Meritxell Budó; el Director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Marcel·lí Joan; el Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris; l’Alcalde en funcions de Tarragona, Josep-Fèlix Ballesteros; el President de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; el Subdelegat del Govern central a Tarragona, Joan Sabaté; els Alcaldes de diverses ciutats i pobles de l’Arxidiòcesi i una gernació de fidels que omplí de gom a gom la Catedral. L’Arquebisbe electe de Tarragona, anava acompanyat per Mn. Armand Puig, prevere de l’Arxidiòcesi, i Mn. Pere Bellvert, prevere de la Diòcesi de Girona. Va ser rebut solemnement a la porta principal de la Catedral pel Capítol catedralici. A invitació del Degà de la Catedral, Mn. Joaquim Fortuny, l’Arquebisbe electe va fer el jurament sobre els sants Evangelis de defensar

El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Omella, presidí la celebració de l’ordenació episcopal de Mons. Planellas (Foto: Arquebisbat de Tarragona).

16

Església d’Urgell

sempre els drets primacials de la seu metropolitana i, seguidament, va fer una breu visita al Santíssim Sagrament, situat a la capella de Sant Fructuós. En començar la celebració, Mons. Jaume Pujol, com a Administrador apostòlic de l’Arxidiòcesi, va donar la benvinguda a Mons. Planellas en nom de l’Església de Tarragona; i el Cardenal Joan Josep Omella li demanà, a l’homilia, que no deixi de donar gràcies a Déu per tot el que li ha concedit: “la vida, el do de la fe, la família, el sacerdoci i l’episcopat. […] El Senyor et crida a seguir-lo amb generositat i amb alegria. […] Arribes a una comunitat de gran recorregut històric […] per evangelitzar a través del preciós, tot i que de vegades difícil, camí de la comunió. Comunió que s’ha d’estendre a les Esglésies de la Província Eclesiàstica Tarraconense, que a partir d’ara tu presidiràs, en treball pastoral conjunt amb les de la Província Eclesiàstica de Barcelona i en comunió amb les Esglésies germanes de les Diòcesis espanyoles". I hi afegí: “només es pot evangelitzar a través de l’espiritualitat de la comunió que ens interpel·la a tots i ens anima a buscar només allò que ens uneix i no allò que ens divideix i ens enfronta”. Mons. Omella també li va demanar que “pasturés” la comunitat cristiana de Tarragona amb amor i un complet lliurament. “Estimar les ovelles és servir, és estar en actitud de recerca, de sortida contínua. […] En el teu camí trobaràs cristians i no cristians, membres d’altres religions i algunes persones que no creuen en Déu. No oblidis que tots són, tots som, companys de ruta i no adversaris”. Va seguir el ritu d’ordenació amb la


lectura del mandat apostòlic i les promeses de l’escollit. Seguidament, les lletanies dels sants. El moment central d’aquest ritu va ser la imposició de les mans dels Bisbes i la pregària d’ordenació amb el llibre dels Evangelis col·locat sobre el cap de l’escollit. La unció del cap, el lliurament del llibre dels Evangelis i de les insígnies com són l’anell episcopal, la mitra i el bàcul pastoral van completar el ritu d’ordenació. Seguidament, el nou Arquebisbe s’assegué a la seva càtedra, moment en què prenia possessió de l’Arxidiòcesi entre aplaudiments mentre fidels i concelebrants cantaven els goigs dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi. Amb l’abraçada de pau per part dels Bisbes presents, el nou Arquebisbe va ser acollit al Col·legi Episcopal. A partir d’aquest moment l’Arquebisbe Joan Planellas va passar a presidir la celebració eucarística, la qual es va cloure amb un gest d’acció de gràcies, passant a beneir tots els assistents a la Catedral, acompanyat de Mons. Jaume Pujol, Arquebisbe emèrit de Tarragona, i Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense Abans de finalitzar, Mons. Joan Planellas va pronunciar la seva primera al·locució com a Arquebisbe Metropolità de Tarragona, saludant tot el poble sant que pelegrina a Tarragona i a tots els assistents, en especial els procedents de la Diòcesi de Girona, de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, i els seminaristes que es formen a la Facultat. “Spiritus iuvenem facit Ecclesiam” (“L’Esperit fa jove l’Església”) és el lema episcopal triat per Mons. Planellas, inspirat en una frase de la Constitució dogmàtica “Lumen Gentium” (4), del Concili Vaticà II. “Volem ser una Església dedicada i preocupada per fer néixer i créixer en el cor dels altres l’eterna joventut de l’Evangeli de Jesús”, va afirmar Mons. Planellas, qui també cità alguns fragments de

L’Arquebisbe d’Urgell i Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense concelebrà l’Eucaristia en la qual Mons. Planellas va ser acollit al Col·legi Episcopal. A sota, el moment de la primera al·locució al poble fidel del nou Arquebisbe de Tarragona (Fotos: Arquebisbat de Tarragona).

la recent Exhortació postsinodal del Papa Francesc “Christus vivit”. El rejoveniment de l’Església va ser el fil conductor de la seva al·locució. També quan féu referència a la mitra que li ha estat imposada en el moment de l’ordenació. “És la mitra del gran Arquebisbe d’aquesta seu, Mons. Josep Pont i Gol. […] L’Arquebisbe Josep estava convençut que el Concili Vaticà II, retornant a l’Evangeli, havia de portar la nova primavera de l’Església”. A més de l’Arquebisbe Pont i Gol, Mons. Planella va esmentar així mateix el testimoni d’altres prelats antecessors seus: “voldria exercir el meu ministeri a la llum i amb la lucidesa clarivident del Cardenal Vidal i Barraquer a l’hora d’acarar moments difícils; amb l’audàcia pastoral de l’Arquebisbe Ramon Torrella a l’hora de convocar el Concili Provincial Tarraconense; i gaudint part de l’extraordinària bondat de l’Arquebisbe Jaume».

La unitat pastoral de les Diòcesis amb seu a Catalunya i el seu treball conjunt, la necessitat d’escolta dels preveres i diaques, religiosos i religioses i els laics i laiques, l’important paper que ha de tenir la dona en la vida de l’Església, i la necessitat de perdó tant en l’àmbit eclesial com en el social i el polític, van centrar la resta del parlament del nou Arquebisbe Metropolità. Finalment, va adreçar unes sentides paraules a tota l’Església de Tarragona: “vull que la meva vida entre vosaltres sigui una donació d’amor, vull que tot el meu esforç esdevingui serè, respectuós i cordial perquè vull estimar i patir per aquesta estimada Església”. En acabar la celebració, molts dels presents van poder saludar personalment Mons. Joan Planellas. Arquebisbat de Tarragona Església d’Urgell

17


XLI Pelegrinatge diocesà a Lourdes

U

ns 450 pelegrins provinents de tots els indrets del Bisbat van prendre part els dies 3 al 6 de juny en el XLI Pelegrinatge diocesà a Lourdes, convocat per l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes del Bisbat d'Urgell, i acompanyats i encapçalats per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i una dotzena de preveres i diaques de la Diòcesi. Entre els participants al pelegrinatge hi havia un gran nombre de malalts,

assistits per un grup d'infermeres i de camillers. El lema pastoral escollit pel Santuari de Lourdes per a enguany és “Feliços vosaltres, els pobres”. Una crida a saber reconèixer totes les nostres pobreses en tots els àmbits de la vida, i a aprendre a confiar en la misericòrdia i l’ajuda de Déu. A la celebració penitencial, l’Arquebisbe Joan-Enric exhortà els pelegrins a viure amb intensitat el pelegrinatge i a saber-nos po-

bres davant de Déu, amb esperit d’humilitat, tal com ho va saber fer Santa Bernadeta. Enguany, al començament del pelegrinatge es van lliurar les respectives insígnies commemoratives als participants que compleixen els 25 i els 10 anys com a membres de l’Hospitalitat de Lourdes, entre els quals el Consiliari diocesà, Mn. Ignasi Navarri, que en aquesta ocasió complia el seu 25è any de participació consecutiva al pelegrinatge diocesà.

Al pelegrinatge hi va participar un gran nombre de malalts, assistits per un grup d'infermeres i de camillers. A sota, pregària davant una de les estacions del Via Crucis. Durant l'Eucaristia a la Gruta (a la dreta), l'Arquebisbe beneí una jove parella de nuvis que s'havia de casar en tornar de Lourdes.

18

Església d’Urgell


Foto de grup dels participants al XLI Pelegrinatge diocesà a Lourdes. A sota, celebració de la missa internacional a la Basílica Sant Pius X, durant la qual Mons. Vives beneí els malalts d’Urgell.

Un altre motiu de joia fou que entre els participants hi hagués una jove parella de nuvis, Alexander Ruiz i Yenny Caimán, que precisament el diumenge 9 de juny unirien el seu amor en el sagrament del matrimoni, i que van voler sumar-se al pelegrinatge de la Diòcesi d’Urgell per a preparar intensament i espiritualment aquest moment tan important en la seva vida. En l’ofertori de

l’Eucaristia a la Gruta de Lourdes, l’Arquebisbe Joan-Enric els va voler obsequiar amb una imatge de la Mare de Déu i va pregar per la seva felicitat conjugal. La participació a les celebracions del Santuari de Lourdes esdevé, any rere any, un moment fort de pregària i de vivència eclesial. Els malalts participen amb gran devoció de l’Eucaristia i reben amb una

profunda fe la benedicció amb el Santíssim Sagrament, que enguany fou presidida per Mons. Vives. Amb fervor els fidels preguen Maria durant el rés del Sant Rosari en la processó del vespre amb les torxes enceses. Amb gran il·lusió, l’Hospitalitat de Lourdes del Bisbat d’Urgell ja pensa a participar al pelegrinatge del 2020, previst per als dies 1 al 4 de juny. Església d’Urgell

19


Doctorat Honoris Causa per a la Dra. Carme Batlle i per a Mons. Sergio B. Pagano

L’

Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) va investir amb el doctorat Honoris Causa Mons. Sergio B. Pagano i la Dra. Carme Batlle i Gallart, directora de l’anuari d’estudis històrics Urgellia, en un acte solemne celebrat el 30 de maig a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona presidit pel Cardenal Joan Josep Omella, Gran Canceller de l’Ateneu i Arquebisbe de Barcelona. De la Diòcesi d’Urgell hi van assistir l’Arquebisbe JoanEnric; el Vicari general, Mn. Josep M. Mauri; l’Arxiver diocesà, Mn. Benigne Marquès; i el Secretari general, Mn. David Codina. També s’hi van fer presents diversos membres del consell d’estudis de l’anuari Urgellia, que van voler acompanyar la Dra. Batlle en un moment tan assenyalat. El Secretari general de l’AUSP, Dr. Miquel Ramón Fuentes, llegí l’acta del nomenament del Doctorat Honoris Causa atorgat a Mons. Pagano i a la Dra. Batlle. A continuació, el Dr. Ramon Corts i Blay va intervenir com a padrí de Mons. Pagano, de qui va elogiar i destacar la seva trajectòria com a Prefecte de l’Arxiu Secret del Vaticà, “un dels centres d’investigació històrica més importants del món”, que va donar a conèixer un gran fons documental de la història de la civilització i que recentment va anunciar que el 2 de març de 2020 obrirà els arxius relatius al pontificat de Pius XII. Mons. Pagano va expressar la convicció que som en un camí “de retorn cap a la culturització, i si produïm analfabetisme anem en contra d’aquest camí”. Tot seguit, el Dr. Josep M. Martí Bonet va pronunciar el reconeixement de la Dra. Carme Batlle, de 20

Església d’Urgell

qui va destacar el seu currículum amplíssim, amb més de 200 estudis i publicacions: “una activitat centrada en l’Edat Mitjana i especialitzada en els nuclis urbans i parroquials, sobretot, de Barcelona i La Seu d’Urgell”, amb la qual “ha contribuït a la difusió de la nostra història”. I afirmà que

rebre de mans del Cardenal Omella la birreta (vermella per a Mons. Pagano i blava per a la Dra. Batlle) “com a distintiu del magisteri”. També van rebre l’anell, “com a emblema del privilegi de signar i segellar els dictàmens”; els guants blancs, “símbol de la puresa i distinció de la categoria”;

El Gran Canceller de l’Ateneu i Arquebisbe de Barcelona investí la Dra. Carme Batlle amb els distintius propis de la seva nova dignitat.

“nosaltres, els arxivers, considerem que forma part d’aquesta família tan nostra, que té cura i gestió dels escrits del país, del nostre poble i de la nostra Església”. De la seva banda, la Dra. Batlle expressà “la profunda impressió per trobar-se en aquest marc tan grandiós”, i reconegué la distinció de què era objecte com “el punt final d’un llarg camí dedicat a la recerca històrica de la Catalunya Medieval”. A continuació, va dissertar sobre l’aljama de la comunitat jueva de La Seu d’Urgell. Després del parlaments, el Dr. Corts i el Dr. Martí van procedir a la investidura dels nous Doctors, que van

i una abraçada fraternal “dels qui s’honoren i es congratulen de ser els vostres germans i companys”. Finalment, Mons. Omella va felicitar els dos nous doctors honorífics tot comentant com és d’important “conèixer el passat i tot el que ha configurat la nostra història! Perquè el passat il·lumina el present i ens projecta cap al futur”. Així mateix, va agrair el “treball silenciós però il·luminador per conèixer la vida de l’Església i de la societat. [...] Els arxius ens ajuden a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a estimar la nostra història per després poder servir millor la societat i l’Església”.


Els àngels, portadors del missatge evangèlic i protagonistes de l’art sacre

E

l “Beatus” és, sens dubte, una de les obres més importants del fons del Museu Diocesà d’Urgell, tant des d’un punt de vista artístic com patrimonial. És un còdex datat a l’últim quart de segle X, amb 239 folis dels quals 79 d’il·lustrats, que conté el “Comentari de l’Apocalipsi” del Beat de Liébana. En aquella època se’n van fer tot un seguit de còpies, però en l’actualitat només n’hi ha vint arreu del món, i una la tenim a casa nostra. Aquesta obra ens permet admirar ja la figura representada dels “αγγελος”, dels àngels, les il·lustracions dels quals són molt presents en la rica iconografia del còdex, acompanyant diferents passatges comentats del llibre de l’Apocalipsi. Una iconografia que mostra, com explica Mn. Cagigós, “un equilibri en la composició, encara que les figures són planes i mancades de perspectiva i profunditat. A més, en aquesta escola el color adquireix un relleu extraordinari. Els fons són tractats amb franges de diversos colors, emmarcades, dins les quals hi ha diverses figures”1. I això es reflecteix en la composició estilística també dels àngels, que es van fer presents en el relat neotestamentari, i que estan representats en molts dels folis il·lustrats del “Beatus”. De fet, un dels grans protagonistes del relat de l’Apocalipsi són els enviats de Déu, que aquí compleixen la missió que els hi ha encomanat la divinitat. Per fer-nos una idea d’aquesta

Foli 160r del “Beatus” de La Seu d’Urgell (Museu Diocesà d’Urgell).

1 “El Beatus de la Seu d’Urgell i totes les seves miniatures”, Mn. Antoni Cagigós (Madrid, 2001). Amb Mn. Cagigós cal destacar també la gran tasca dels mossens del nostre Bisbat Pere Pujol (†), Albert Vives (†) i Benigne Marqués en l’estudi i la difusió d’aquest còdex tan important del patrimoni cultural de l’Església.

Església d’Urgell

21


“Políptic de Sant Miquel Arcàngel”, obra de Juan de Flandes. (Foto: Fundación Las Edades del Hombre).

riquesa iconogràfica i simbòlica de les representacions en el còdex, he elegit el foli 160r (que reproduïm en aquestes pàgines), el qual acompanya el capítol 16 de l’Apocalipsi. Com diu en el seu primer verset: “aleshores vaig sentir una veu forta que, del temple estant, deia als set àngels: aneu i aboqueu per la terra les set copes dels càstigs de Déu”. Aquesta és la imatge representada: 22

Església d’Urgell

deixant de banda el significat teològic, veiem els set àngels amb forma humana i vestits amb túniques, que porten a les mans les copes de les plagues que Déu abocarà a la terra, tal com ens descriu el passatge citat. Formes estilitzades, amb colors ben vius, amb les ales una d’oberta i l’altra plegada al cos, i coronats amb les aureoles de la santedat. Un dibuix molt esquemàtic però que

expressa perfectament el missatge que l’autor vol transmetre. Tanmateix, la bellesa i la riquesa iconogràfica i simbòlica dels àngels no queden restringides a determinades obres excepcionals com el “Beatus”, sinó que han acompanyat l’art sacre de tots els temps en totes les seves expressions: la pintura, l’escultura, l’orfebreria, els vitralls... Així ho palesa l’exposició


“La coronació de la Verge”, d’El Greco. (Foto: Fundación Las Edades del Hombre).

“Angeli”2 (“Àngels”), inaugurada a Lerma (Burgos) per la Fundación Las Edades del Hombre, la qual es pot visitar fins al novembre vinent. A través d’una norantena d’obres d’autors i estils ben diversos, la mostra vol atansar al visitant el diàleg entre fe i cultura en un discurs expositiu que té com a fil conductor la representació dels àngels en el ric patrimoni sacre al llarg de més de vuit segles d’història i d’art al servei de la fe. La mostra està dividia en tres espais expositius ubicats a tres temples de la vila, que no arriba als

2

tres mil habitants però que té un ric patrimoni religiós. Aquests espais són: l’ermita de Nostra Senyora de la Pietat, l’església de Sant Pere i el Monestir de l’Ascensió del Senyor. Entre tots tres espais es conforma un recorregut emmarcat en cinc capítols o àmbits temàtics que, a més de permetre gaudir de la qualitat artística de les obres, comprenen alhora una funció catequètica i evangelitzadora que permet, en aquest cas concret, admirar la grandesa i la bellesa de la realitat i la presència dels àngels en l’àmbit de la Creació i de la història de la salvació que Déu

ha portat a terme en la humanitat. Uns àngels que són servidors de Déu, portadors del missatge de la divinitat i protectors de la humanitat. Com ens recorda el Catecisme de l’Església Catòlica: “l’existència dels ésser espirituals, no corporals, que la Sagrada Escriptura anomena habitualment àngels, és una veritat de fe” (núm. 328). Així, al primer dels cinc grans capítols en què es divideix l’exposició, titulat “Àngels del Senyor, beneïu al Senyor!”, es fa un repàs de la iconografia dels Arcàngels Miquel (“Qui com Déu”), Gabriel (“Fortalesa de

Podeu ampliar la informació sobre l’exposició a la web “http://www.angeli2019.com”. Església d’Urgell

23


Déu”) i Rafael (“Medicina de Déu”), així com també de la seva presència en els relats de l’Antic Testament. El segon capítol, “Els àngels el servien”, proposa una mirada a la presència dels àngels lligada al servei de Jesucrist en la seva vida terrenal, des de l’anunci de l’arcàngel Gabriel a la Verge Maria, els àngels en el naixement de Jesús, i altres relats evangèlics on es fan presents i que l’art ha anat plasmant al llarg dels segles. “Sant, sant, sant és el Senyor” és el títol del tercer capítol, que atansa l’espectador a la funció dels àngels en la vida de l’Església i dels fidels, des de la litúrgia fins a les etapes de la vida dels homes, fins la mort i el més enllà. “Àngels i dimonis”, el quart capítol, fa referència a la presència en l’art sacre dels àngels caiguts i del simbolisme del Maligne i dels seus servidors. El darrer capítol, “La nova Jerusalem”, aplega obres que mostren representacions de la Jerusalem Celestial (aquí hi podríem afegir algunes de les il·lustracions del nostre “Beatus” que fan referència als passatges sobre la Jerusalem Celestial del relat bíblic de l’Apocalipsi). De les obres de la mostra que acompanyen aquest article n’expliquem amb deteniment dues que ens exposen aquesta presència dels àngels en la tradició i la devoció de l’Església des de dos relats ben diferents i a la vegada ben presents en la temàtica religiosa catòlica. D’una banda, el políptic dedicat a Sant Miquel Arcàngel, un oli sobre fusta de pi pintat per Joan de Flandes entre els anys 1506-1507, que procedeix de la Catedral Vella de Salamanca. L’Arcàngel ocupa el centre de l’obra, acompanyat als laterals per Sant Jaume el Major (amb el símbol de la petxina i el bastó de pelegrí) i Sant Francesc d’Assís (amb l’hàbit franciscà i els estigmes en mans i peus). A la predel·la hi ha les imatges de Sant 24

Església d’Urgell

Pere (amb les claus), la Pietat (al quadre central) i Sant Pau (amb el símbol de l’espasa). L’Arcàngel lluita contra el Maligne, representat en forma d’una mena de bèstia fantàstica. Va vestit amb armadura de cavaller, amb la qual se’l representava sovint a l’Edat Mitjana i el Renaixement (ens recorda el Sant Miquel de Bartolomé Bermejo [veure Església d’Urgell, núm. 474, gener 2019, pg. 29]). Al plastró de

la lluent armadura i a la rodella de l’escut hi podem veure reflectida una imatge de la destrucció de la ciutat de Jerusalem, tal com recull el Llibre de les Lamentacions. Sant Miquel branda una espasa amb la qual lluita, derrota i sotmet (per això l’Arcàngel està situat damunt del diable) les forces del Mal, unes forces presents en l’escena amb petits dimonis en la composició, tal com ens relata el llibre de l’Apoca-


símbol de la Creu, la victòria del Crist sobre l’Esperit del Mal, que ocupa la part superior de la llança cruciforme. Les seves impressionants ales estan obertes simbolitzant la baixada del cel, ales que porten tot d’ulls, anomenats en l’art “ulls heterotòpics”, els quals són molt presents als frescos romànics d’esglésies del nostre Bisbat i en els àngels que hi estan pintats. Ulls que simbolitzen aquesta mirada permanent de la divinitat cap a la humanitat, els àngels sempre desperts. Miquel també porta al cap la diadema crucífera com a símbol de ser el cap de la milícia angèlica, la “Miles Christi”. L’altra obra representa una devoció que ha acompanyat “Àngel de la Guarda”, la tradició popular d’Ani ello Stellato (a l’esquerra); i “Sant Gabriel religiosa des de fa Arcàngel, de Gregorio Fermolt de temps. És nández. (Fotos: Fundación una escultura de Las Edades del Hombre). fusta policromada i daurada que representa l’“Àngel de la lipsi en el capítol 12: “aleshores va guarda”, obra d’Aniello Stellato, feta esclatar una batalla al cel: Miquel i cap l’any 1613, i que procedeix del els seus àngels combatien contra el Monestir de les Dominiques de Sant drac. El drac també lluitava junta- Blai a Lerma. ment amb els seus àngels, però no El Papa Francesc, en una de les va poder guanyar, i perderen el lloc seves homilies (2015), feia una reque ocupaven al cel. El gran drac, ferència a aquesta devoció popular la serp antiga, l’anomenat diable i i molt present a l’Església Catòlica Satanàs, el qui enganya el món sen- i ens recordava que l’àngel de la cer, va ser llançat a la terra, i també guarda està sempre amb nosaltres, els seus àngels hi foren llançats amb ens custodia, i ens cal escoltar la ell”. A l’altra mà, l’Arcàngel sostè el seva veu, ja que ens vol aconsellar.

La seva presència també té un origen bíblic: el trobem a diversos relats de l’Antic i el Nou Testament, acompanyant diferents personatges. També el trobem descrit pel teòleg bizantí Pseudo-Dionís l’Areopagita en la seva obra “Les jerarquies celestials” (segle V dC), on fa un tractat d’angeologia (el primer conegut) en el qual descriu les diferents categories d’àngels que hi podem trobar. En aquesta escultura, l’àngel acompanya un infant i el condueix; l’infant mira l’àngel i confia en ell; mentrestant, van caminant. L’àngel porta les ales desplegades i amb el gest de la mà dreta, aixecada assenyalant cap al cel, indicant a l’infant que també hi miri, l’escultor vol expressar el sentit de conduir el petit pel bon camí. El nen porta les mans encreuades sobre el pit, que així mateix simbolitza la seva fe i confiança en el seu àngel custodi. Els més grans encara recordarem aquelles oracions populars que resàvem a l’àngel de la guarda perquè ens acompanyes i no ens deixes desemparats davant els mals que podíem trobar en el dia a dia de les nostres vides. Potser podríem aprofitar per visitar aquesta esplèndida exposició feta per l’Església en clau de restaurar, difondre i evangelitzar a través de l’art sacre, i centrada en un tema que darrerament ha estat molt de moda entre creients i no creients com és l’angeologia. I si Lerma ens queda una mica lluny, vulgueu acceptar el suggeriment de visitar el nostre Museu Diocesà d’Urgell per gaudir del “Beatus” i les representacions dels àngels que hi conté, o de la presència iconogràfica dels àngels en moltes de les obres que s’hi exposen (retaules, pintures, escultures i orfebreria), a més d’aprofundir en el seu significat teològic, àmpliament present en la Bíblia i en la Tradició i el Magisteri de l’Església. Mn. Jaume Mayoral, Rector de Ponts Església d’Urgell

25


Càtedra de Pensament Cristià

El transhumanisme: una primera aproximació

A

ls països d’influència cultural anglosaxona, el transhumanisme ha aconseguit una gran notorietat tant als mitjans de comunicació de masses tradicionals com a la universitat i a la literatura científica de divulgació. Qualsevol que faci el petit esforç de posar el mot transhumanism o posthumanism en un cercador de la xarxa es toparà amb milers de pàgines que, a la

El transhumanisme es presenta públicament amb un missatge ple d’esperança en el futur basat en la nova aliança entre la condició humana i la tecnologia

26

Església d’Urgell

vegada, es refereixen a d’altres pàgines, formant una teranyina realment complexa que cada dia creix de volum i d’intensitat. És un moviment planetari i incloent que pretén sumar ciutadans de tot el globus, independentment de quina sia la seva situació social, el seu origen o la seva llengua materna. No va adreçat, exclusivament, als treballadors o als artistes o als intellectuals. S’adreça a tot ésser humà que aspiri a millorar la seva qualitat d’existència, a viure més anys i a fruir d’unes capacitats i d’unes qualitats que la naturalesa no li ha atorgat de manera arbitrària. Com tot moviment, però, és un conglomerat que integra en el seu si

formacions i grupuscles de diferent naturalesa, però que té la pretensió de transcendir l’àmbit de l’acadèmia per esdevenir un moviment de transformació social i política. Se sustenta sobre la virtut de l’esperança i, per tant, està als antípodes de la moral de derrota, del desencís del món i del nihilisme polític i social. Enfront de la mirada apocalíptica i fatalista que dibuixa un futur negre, enfront del “no hi ha res a fer”, el transhumanisme es presenta públicament amb un missatge ple d’esperança en el futur basat en la nova aliança entre la condició humana i la tecnologia. La finalitat d’aquest moviment no es, d’entrada, transformar el món, alterar els sistemes de producció i de


El transhumanisme parteix del supòsit que l’ésser humà pot millorar qualitativament mitjançant ginys tecnològics incrustats en la seva mateixa naturalesa.

consum o bé esclafar el turbocapitalisme, en paraules d’Anthony Giddens (1938). És, prioritàriament, transformar la mateixa naturalesa humana i, d’aquesta manera, transformar el món. Per tant, el subjecte i l’objecte de la revolució són, exactament, el mateix: l’ésser humà. Es parteix del supòsit que l’ésser humà no és una realitat pètria, ni acabada, sinó dúctil i dinàmica, un “ens in fieri”, “a work in progress”, que pot millorar qualitativament, en tots els sentits imaginables, mitjançant la implementació de ginys tecnològics incrustats en la seva mateixa naturalesa. Alguns filòsofs europeus de la vella escola humanista el desqualifiquen injustament, prestant atenció, únicament, als esperpents del transhumanisme, a les seves versions sensacionalistes, mesclades de ficció cinematogràfica i de narracions fantàstiques, sense un estatut epistemològic. Ens proposem iniciar una sèrie d’articles sobre aquest moviment, però tota crítica, per ser ben exercida, pressuposa, necessàriament, el coneixement de la teoria que es critica, de les seves bases intel·lectuals i de les

1

seves variants, així com els arguments decisius que s’hi esgrimeixen. La crítica, en el sentit més genuïnament grec, és l’art de cercar criteris, de discernir. Com escriu el bioeticista belga Gilbert Hottois (Brusel·les, 1946): “el transhumanisme ha de ser contemplat com un punt de vista legítim. La seva rellevància no és tan sols acadèmica, comercial o cultural. La seva aportació cal prendre-se-la com un dels eixos del context polític. L’imaginari especulatiu associat a la millora, influeix en el ciutadà que compra i que vota: tant el món polític com el progrés han de preocupar-se i ocupar-se de les propostes transhumanistes”1. Lluny de ser universitaris i investigadors marginals, els transhumanistes ocupen llocs molt rellevants de poder. N’és un particular testimoni el projecte NBIC (Nanotechnology, Biotechnology, Information Technology and Cognitive Science), un projecte elaborat als Estats Units per iniciativa de la National Science Foundation (NFS) i del Departament de Comerç (DOF), que vetlla per la convergència de les noves tecnologies amb la clara finalitat de millorar tècnicament la

Alguns filòsofs europeus de la vella escola humanista el desqualifiquen injustament, prestant atenció, únicament, a les seves versions sensacionalistes “El transhumanisme ha de ser contemplat com un punt de vista legítim. La seva rellevància no és tan sols acadèmica, comercial o cultural. La seva aportació cal prendre-se-la com un dels eixos del context polític” (G. Hottois) condició humana. En l’informe del projecte, publicat el 2002, s’hi pot llegir: “És un moment únic en la història de les realitzacions tècniques: el millorament de les competències i habilitats humanes és possible mitjançant la integració de tecnologies”. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

G. Hottois, “Humanismo, transhumanismo, posthumanismo”, en Revista Colombiana de Bioética 8/2 (2013) 176. Església d’Urgell

27


El raconet de la mística

La mesura

C

ada vegada que parleu amb algú que treballa gratuïtament per als altres, siguin membres d’una ONG, voluntaris o missioners; o quan llegiu o escolteu una entrevista feta a alguna d’aquelles persones, sempre sentireu la mateixa resposta: “He rebut molt més del que he donat”. Com pot ser això, si ells han donat llur preciós temps, els diners, la cultura, la seva terra, la professió, la salut, la mateixa vida? Què han pogut rebre d’una gent pobra, analfabeta, malalta, marginada? No serà una frase feta, una justificació de la pròpia follia, una hipocresia, en darrer terme? Han rebut per ventura alguna cosa que no tenien i els feia molta falta, que nosaltres no entenem ni hem arribat a descobrir, i de la qual també en som orfes, sense saber-ho? Perquè han pogut rebre un bany

d’humilitat i de reconeixement, d’afecte i de gratitud, impensable al nostre món dels comptes bancaris i d’Internet. Han pogut rebre una consciència clara de sentit en la pròpia vida, que potser havien cercat infructuosament en les ideologies

El sentit rau en la profunditat de l’ésser humà, on es troben, de vegades indestriables, la grandesa i la misèria dels homes de moda, en el lèxic professional o social, o també en un consumisme desfermat sense límits ni escrúpols. Potser han descobert que el sentit rau en la profunditat de l’ésser humà, on es troben, de vegades indestriables, la grandesa i la misèria dels homes. Res de nou, però, ja que ens va deixar dit Jesús, fa dos mil anys:

“tal com mesurareu sereu mesurats, i encara hi afegiran” (Mt 4,21); i “doneu i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar; tal com mesurareu sereu mesurats” (Lc 6,58). No es pot pas dir més clar i amb més força; i em sembla que podem trobar, en les precedents cites, resposta teològica a les preguntes que ens fèiem abans, així com a la necessitat personal d’enriquir-nos interiorment. Només ens caldria eixamplar el nostre cor amb esperit evangèlic en totes direccions, tant per acollir-hi Déu plenament i donar-nos a Ell sense límits ni excepcions, com per veure en els germans que tractem el rostre del Crist i la imatge de Déu, i posar-nos generosament al seu servei i ajut. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h.

28

Església d’Urgell


Jesús viu en els esplais i en les colònies

É

s un neguit que ens acompanya sempre i que ha dut els Delegats de Joventut dels Bisbats catalans i els capellans compromesos en els moviments d’esplai i colònies a trobar-se els dies 10 i 11 de juny al Casal Sant Josep de La Salle de Cambrils. La inquietud no ens deixa dormir: “com viu Jesús en els infants i adolescents de les colònies? Com fer conèixer i estimar a la mainada el Jesús que els canta cada matí: “vine amb Mi, amic meu, farem junts el camí...”? Com respondre a l’emergència educativa? Tots cerquem una Església més evangèlica, més oberta, més comunicativa, més atractiva, més convincent per al nostre jovent decebut. Joan Baptista de La Salle, el sant de Reims que va morir l’any 1719, enguany fa 300 anys, ha perfumat les nostres deliberacions. El seu credo fou: “treure els infants de la misèria, desenvolupar els seus talents i ajudar-los a trobar el seu camí”. Un dels deixebles del Fundador dels Germans de l’Escola Cristiana, jubilat resident al Casal Sant Josep, que descansava al costat del seu caminador, em confiava: “els infants del carrer han estat els meus amics predilectes; per ells em vaig fer Germà de La Salle”. El fil conductor de la trobada convocada pel Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC) va ser el nostre afany de continuar trobant camins per compartir i contagiar l’alegria de l’Evangeli als infants, adolescents i monitors. El professor Enric Puiggros posà damunt la taula el missatge del recent Sínode sobre els joves al món de les colònies i dels esplais: l’Església no depèn d’ella mateixa; depèn de l’Evangeli. Hem de mirar els estels (veure el futur amb esperança) i ensems remar

amb més ganes que mai (veure el futur amb realisme). El text de referència per convertir la utopia “Christus vivit” en una realitat és Emmaús: 1.- Jesús camina amb els joves. El convenciment que Jesús camina sempre amb nosaltres és ferm. El problema és reconèixer aquest caminar. 2.- Els seus ulls s’obriren: l’acte de partir el pa, l’Eucaristia, obre els ulls dels deixebles. La fe com a gràcia i com a revelació no és només lògica. 3.- Van sortir sense tardar. La vivència de Jesús és encàrrec, és missió.

La teòloga de Lyon digué al Papa Francesc i als germans sinodals: “avui, els joves no els aplegarem a les esglésies; sí, a l’escoltisme, a Alpha, als Eclaireurs i als moviments afins”. L’afirmació radical de la representant de la Diòcesi de Lyon al Sínode sobre els joves ens dugué a preguntar-nos: 1.- De quina manera un esplai, unes colònies poden ajudar a la pastoral global d’una Parròquia? 2.- Què podem oferir com a moviment de colònies i d’esplai a les Delegacions de Joventut dels Bisbats catalans?

Un grup d’ainistes gaudint de la bellesa de les muntanyes d’Andorra.

Tots cerquem una Església més evangèlica, més oberta, més comunicativa, més atractiva, més convincent per al nostre jovent decebut Per això, els deixebles de Jesús no poden quedar-se quiets. El P. Enric ens encoratjà a viure l’atreviment, la gosadia, a ser Església en sortida podant de l’arbre tot allò que no dóna fruit amb l’ajuda del discerniment (reconèixer, interpretar i elegir).

3.- Els esplais i les colònies, què demanen a les Delegacions diocesanes de Joventut? La pluja de reivindicacions, d’iniciatives, de suggeriments... fou generosa per als nostres camps i sembrats: Christus vivit quan treballem unànimement. “Quan els deixebles estaven junts, reberen l’Esperit que fa jove l’Església. Gràcies a l’Esperit ens comprometem a la permanent activitat i a no tenir por a la renovació” (Mons. Joan Planellas, Arquebisbe de Tarragona). Església d’Urgell

29


ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC.

SI JA “SMARTPHONE” INSTAL·LAT

TENIU UN I TENIU

EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG 30 Església d’Urgell

Christus vivit si practiquem la disponibilitat i la gratuïtat dins del moviment. La Pentecosta envià els apòstols a anunciar la Bona Nova, missió que acompliren amb altruista disponibilitat i generosa gratuïtat (Mons. Sergi Gordo, Bisbe auxiliar de Barcelona). Christus vivit si en la societat addicta a la tecnologia sabem desconnectar per conquerir la llibertat: “perdent la vida, la guanyem!” Els dies d’esplais i de colònies són fugides vers el nostre interior. Retrobo la meva llibertat desitjada (professor Enric Puiggros). Christus vivit amb les tres “e” de l’ADN del monitor: escoltar; encoratjar i evangelitzar ( Mn. Ramon Rosell). Christus vivit en l’acompanyament dels nois i noies fidels, dels allunyats i dels absents. Gràcies a la proximitat, “el pastor coneix les ovelles i les ovelles el Bon Pastor” (Mn. Joan Pau Esteban, Rector de Sort). Christus vivit quan usem el llenguatge que comprèn el jove. Els nois i noies de les colònies són al·lèrgics a la pastoral de firetes o de fotografia. “La Paraula es féu carn. La Paraula és Vida” (Roger, de Lleida). Christus vivit quan som missioners de l’alegria. “Feliços els qui sabeu admirar un somriure i oblidar una mala cara. L’humor és una forma d’amor, potser la més refinada. El camí serà assolellat!” (Jordi, de Sant Vicenç dels Horts). Christus vivit en la pregària, que és essencial en unes colònies. I l’essencial és pregar amb els altres. Som una comunitat. Pregar amb un cant, amb una paràbola, amb uns minuts de silenci... i el diumenge a l’església de la Parròquia que ens acull. (Clara, del MCECC). Christus vivit en la passió de preguntar. Els dubtes, les interpellacions, la recerca de la veritat ens fan educadors. Responem des de la humilitat amb la nostra set de compartir, de donar i donar-se, de ser generós del temps del jove, de la seva

tendresa, de la necessitat d’estimació. (Pere, de Reus). Davant la meva Confident, Meritxell, Llum de Migdia, veig que des de la foscor es percep on està la Llum i els seus punts lluminosos. A la dolça Mare li dono gràcies per les ganes de continuar treballant a colònies que m’han encomanat els germans participants a la trobada. Amb la dolça Mare faig el recompte de les idees que dinamitzen les colònies cristianes: 1.- Oferir un acolliment complet. 2.- Germanor de carrer: fer confiança als joves. 3.- Retorn a l’admiració superant els sorolls i enfrontaments de la nostra generació. 4.- La passió per l’Evangeli, per tenir un GPS (G de grup, P de pregària i S de servir) per al camí de la vida (“Quants joves no tenen camí?”, es pregunta Sponville, periodista de Le Monde). 5.- L’esplai, les colònies: una manera de ser comunitat en el segle XXI. 6.- Els colonistes es nodreixen de les tradicions, de les devocions populars, del patrimoni cultural religiós de l’entorn. 7.- Els adolescents gaudeixen de les colònies i de l’esplai amb la missió de transmetre el que han après: “quan es transmet el que s’ha rebut, la fe s’enforteix”. 8.- Els monitors deixaran espais d’espiritualitat per als creients i per als no creients, “per a l’escolta de la natura, d’un mateix, de Déu”. 9.- Practicar l’hospitalitat: “a l’estiu, cap infant sense colònies”, encara que no les pugui pagar. 10.- Ser positius per naturalesa: creure quan tots dubten; tenir bon humor quan els afers es compliquen; veure la bellesa quan domina la mediocritat o la lletjor... Hem de ser coratjosos quan moltes circumstàncies ens menen al desànim. Tenim l’exemple de Maria, la dona forta tota la seva vida, que va culminar al peu de la creu de Jesús. Mossèn Ramon de Canillo


Aquest estiu, sumem il·lusions per a la infància

Col·labora perquè els infants més vulnerables gaudeixin de campaments d’estiu Actualment, a Catalunya hi ha més de 300.000 nens i nenes en situació de vulnerabilitat. A l’Obra Social ”la Caixa”, a través de la iniciativa Invulnerables, treballem perquè aquests milers d’infants i les seves famílies, sigui quin sigui el seu origen, tinguin les mateixes oportunitats que els altres. Perquè sabem que l’educació és la millor eina per trencar el cercle de la pobresa hereditària. Amb el teu ajut, sumarem il·lusions i oportunitats: Número de compte: ES12 2100 9046 9302 0001 5732 Telèfon: 623 610 163


Dietari aquest camp de la pastoral litúrgica.

XI TROBADA D’ANIMADORS DE LA LITÚRGIA A LA SEU D’URGELL Dissabte 1 de juny va tenir lloc a la sala d’actes del Seminari diocesà d’Urgell la segona jornada de la XI Trobada d’Animadors de la Litúrgia de la Diòcesi d’Urgell, a la qual assistiren una trentena de participants. La primera jornada s’havia celebrat el dissabte anterior, 25 de maig, a Balaguer. Obrí la sessió l’Arquebisbe d’Urgell, que posà en valor la continuïtat d’aquesta trobada formativa des de fa onze anys, així com que es pugui fer en dos sessions, per tal de donar major cobertura al territori del Bisbat; i va demanar als assistents for-

32

Església d’Urgell

VEÏNS D’ALBESA VISITEN LA SEU D’URGELL

Mons. Vives posà en valor la continuïtat de la Trobada d’Animadors de la Litúrgia des de fa onze anys.

mar-se en litúrgia perquè d’aquí viu tota l’Església, especialment en els temes que aquell dia tractarien. Després presidí la pregària de l’Hora Menor. A continuació intervingueren com a ponents Mn. Xavier Parés i Mn. Emili

Villegas, que tractaren de “Les celebracions dominicals en absència o en espera de prevere”, i “El ministeri de la comunió als malalts”. La trobada acabà amb el testimoni de religiosos i laics de diverses experiències en

Una cinquantena de feligresos de la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta d’Albesa, acompanyats pel seu Rector, Mn. Alfons Velásquez, van visitar l’1 de juny la ciutat de La Seu d’Urgell, on, a la seva arribada, foren acollits al Seminari diocesà per l’Arquebisbe d’Urgell i pel Rector del Seminari, Mn. Gabriel Casanovas. Mons. Vives els saludà afablement i els explicà la història del Seminari diocesà d’Urgell, construït mitjan el segle XIX a iniciativa de Mons. Josep Caixal, en substitució del que hi


L’estada a La Seu es completà a la tarda amb una visita al Conjunt Catedralici.

DARRERA REUNIÓ DEL CURS DE LA COMISSIÓ PERMANENT DE VIDA CREIXENT

Una cinquantena de veïns d’Albesa visitaren La Seu i celebraren l’Eucaristia a l’església del Seminari diocesà.

havia al col·legi de Sant Andreu. A continuació, van celebrar l’Eucaristia a l’església del Seminari, presidida per Mn. Casanovas i concelebrada per Mn. Velásquez. Després de la celebració continuaren la visita a la Catedral de Santa Maria d’Urgell i al Museu Diocesà d’Urgell, i posteriorment compartiren un dinar de germanor al Parc Olímpic del Segre. El recorregut per la ciutat es completà a la tarda amb una visita al Museu del Formatge.

alumnes del Lycée François Arago de Perpinyà. Al grup hi era el President de la Federació d’Associacions de Gent Gran d’Andorra, Simó Duró Coma. Durant l’estada a la ciutat van poder visitar el Seminari diocesà d’Urgell i el Palau Episcopal, guiats per la Secretària

general dels Serveis del Copríncep, Concepción Garcia Moyano. Mons. Joan-Enric Vives els rebé afectuosament amb una calorosa benvinguda, i els explicà els punts més significatius de la figura de l’Arquebisbe Copríncep i del Palau Episcopal de La Seu d’Urgell.

El 4 de juny, els membres de de la comissió permanent de Vida Creixent van retrobar-se a la Casa del Bisbat per celebrar la darrera reunió del curs. La trobada començà amb la pregària i l’himne de Vida Creixent, i tot seguit valoraren la XXXIII Trobada interdiocesana a Montserrat, que tingué lloc el 9 de maig, i encetaren els preparatius per a la XIV Trobada diocesana, prevista per al 8 d’octubre a Agramunt. També es va analitzar el temari per al curs 2019-2020, encomanats a la comissió interdiocesana, i es va fixar per al 9 de juliol la participació del President del Moviment,

EXALUMNES DEL LYCÉE FRANÇOIS ARAGO DE PERPINYÀ VISITEN LA SEU D’URGELL L’1 de juny va visitar La Seu d’Urgell una seixantena de membres de l’associació “L’Amicale des Anciens d’Arago”, que té com a objectiu fomentar i consolidar els llaços d’amistat entre els antics

Mons Vives, amb els membres de “L’Amicale des Anciens d’Arago”, a l’escala noble del Palau Episcopal. Església d’Urgell

33


LLIURAMENT DE PREMIS DEL XXV CONCURS BÍBLIC

L’

1 de juny va tenir lloc a la Casa del Bisbat el lliurament de premis del XXV Concurs Bíblic de Catalunya, en un acte presidit per l’Arquebisbe Joan-Enric. El concurs té la finalitat d’apropar a les noves generacions el coneixement de la Bíblia. Sota el lema: “No tinguis por, que jo sóc amb tu” (Is 43, 5), en la present edició han participat una quarantena d’escoles i tres parròquies, que han presentat un total de 3.376 treballs en les diferents modalitats de la convocatòria. Dins del Concurs Bíblic Inicial, els primers premis han estat per Lucas Paituví (1a categoria) i Èric Marín (2a categoria), de l’Escola Vedruna de Puigcerdà; i per Laia Rodríguez (3a categoria), del col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella. El premi per a l’escola que ha presentat els millors treballs ha estat atorgat al col·legi Mare Janer de Santa Coloma. Pel que fa al Concurs Bíblic Bàsic, han resultat guanyadores Chloe Izquierdo (1a categoria), de l’Escola Andorrana d’Ordino; Itziar Donoso (2a categoria), de l’Escola Andorrana d’Encamp; i l’Andrea Segovia (3a categoria), de l’Escola Vedruna de Puigcerdà. En la modalitat de dibuix, van obtenir el primer premi Aleix Ga-

34

Església d’Urgell

baldon (1a categoria), de l’escola Salvador Espriu de Vallfogona de Balaguer; Isabel Domenjó (2a categoria), de l’escola Mare de Déu del Roser

de Guissona; i Lucia Segovia (3a categoria), de l’escola Vedruna de Puigcerdà. El Concurs Bíblic Informàtic té per als par-

ticipants la dificultat afegida que només hi ha una convocatòria per a tot el territori català. En aquesta modalitat, Laia Burgos i Marta Carmona, del col·legi Mare Janer de Santa Coloma, van obtenir el premi al mèrit com a reconeixement als seus treballs; mentre que Júlia Escabias, de l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp, va guanyar el premi al millor mem informàtic, convocat enguany per primer cop.


La comissió permanent de Vida Creixent va celebrar la darrera reunió del curs a la Casa del Bisbat.

La sala hipòstila de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona va acollir un sopar solidari amb motiu del 25è aniversari de l’ACIDH.

Sergi Òliba, a la tertúlia d’estiu als jardins de la residència de la Sagrada Família a La Seu d’Urgell.

la Catedral, presidida per Mons. Novell, i van acabar la trobada amb un dinar de germanor i una sobretaula en la qual van compartir les realitats dels diferents Capítols de les Diòcesis amb seu a Catalunya.

TROBADA DELS CANONGES DE CATALUNYA A SOLSONA Dijous 6 de juny es va celebrar a Solsona la trobada anual dels Canonges de les Diòcesis amb seu a Catalunya. Per primera vegada hi van assistir tres Canonges de la Seu-Col·legiata de Manresa, i també el Vicari general de Sant Feliu de Llobregat, Diòcesi que no te Capítol Catedral, com

tampoc no en té el Bisbat de Terrassa. Del Bisbat d’Urgell hi van participar sis Canonges. Després de resar l’Hora entre dia (Sexta), es va projectar com a primícia un documental sobre la Diòcesi de Solsona, el qual es projectarà properament a totes les comarques d’aquell Bisbat. La visita a la Catedral, amb la guia i les explicacions del seu arquitecte, els va portar a venerar la Mare de Déu del Claustre, Patrona de la ciutat. Van celebrar amb tota solemnitat l’Eucaristia a

La trobada anual dels Canonges de Catalunya s’ha fet enguany a Solsona.

SOPAR SOLIDARI EN EL 25è ANIVERSARI DE L’ACIDH El 5 de juny, la sala hipòstila del recinte modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona va acollir un sopar solidari amb motiu del 25è aniversari de l’Associació

Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (ACIDH), fundada per Montserrat Baró i presidida actualment pel Dr. Ferran Morell. Durant l’acte es projectà un vídeo sobre la situació actual de l’ACIDH i intervingué el Dr. Cristóbal Colón, de La Fageda, que compartí algunes experiències personals. Al sopar, amb un menú preparat pel taller de cuina de la xef Ada Parellada, hi assistiren dues-centes persones, entre les quals l’Arquebisbe d’Urgell, que és membre del Patronat d’ACIDH, així com altres autoritats de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, membres del Patronat de la Fundació i molts amics i familiars. L’ACIDH és una entitat declarada d’utilitat pública que des de 1994 treballa en l’atenció de les persones amb Intel·ligència Límit (IL) i discapacitat intel·lectual lleugera. La seva funció principal és la prestació de serveis per cobrir les necessitats d’aquestes persones en els àmbits social, laboral i formatiu, i per millorar la seva qualitat de vida. Església d’Urgell

35


EL COPRÍNCEP EPISCOPAL REP EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

L’

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el matí del 7 de juny al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell el President de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Quim Torra, coincidint amb la presència del President a la ciutat amb ocasió de la XXX Trobada Empresarial al Pirineu, en la qual va pronunciar la conferència inaugural. El President Torra anava acompanyat per l’Alcalde de La Seu, Illm. Sr. Albert Batalla; la Delegada territorial del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Il·lma. Sra. Maria Rosa Amorós; el Director de l’Oficina del President, Sr. Joan-Ramón Casals; i el Director de Relacions Externes, Sr. Carles Fabró. A la seva arribada al

ENTREGA DE LA MEDALLA D’OR AL MÈRIT CÍVIC A ARCADI OLIVERES El 6 de juny, el Dr. Arcadi Oliveres i Boadella, economista i activista de la pau, expresident de Justícia i Pau de Barcelona i d’Espanya, va rebre la medalla d’or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona de mans de l’Alcaldessa en funcions, Excma. Sra. Ada Colau, en un acte celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament. El guardó li ha estat atorgat en reconeixement a la seva trajectòria a favor de la pau i del desarmament, 36

Església d’Urgell

Palau Episcopal fou rebut pel Representant del Copríncep, Mn. Josep M. Mauri; i per la Secretària general dels Serveis del Copríncep, Sra. Concepción Garcia Moyano. La trobada fou cordial,

les accions cíviques i l’educació per a la no violència. L’Ajuntament també li ha reconegut l’impuls des de ben jove a les iniciatives en favor dels drets humans i la justícia social des de la seva matriu cristiana. El Dr. Arcadi Oliveres, que estava acompanyat de la seva esposa, fills i néts, així com de moltíssims amics i representants de moltes institucions de justícia i de pau, i veïnals, va agrair el guardó amb unes paraules en les quals va defensar que ciutats com Barcelona han de ser obertes per acollir totes les persones que es ve-

en el marc de les relacions de bon veïnatge i de cooperació entre el Principat d’Andorra i la Generalitat de Catalunya, i, en acabar, van intercanviar un obsequi: Mons. Vives va lliurar al

President un llibre sobre la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell i el M. Hble. Quim Torra hi correspongué amb un llibre de mapes antics de diferents èpoques del territori de Catalunya.

L’Alcaldessa en funcions de Barcelona lliurà al Dr. Arcadi Oliveres la medalla d’or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament.

uen obligades a fugir dels seus països d’origen. Així mateix, va fer públic el seu suport a tots els refugiats

que arriben a la ciutat per començar una vida nova i va qualificar d’injust l’actual sistema econòmic


perquè “no cobreix les necessitats de les persones, genera diferències socials cada cop més fortes i contribueix sistemàticament a la destrucció del planeta“. Com a alternativa, l’economista proposà un model basat en l’economia social, solidària, ecològica, cooperativa i ètica. Finalment, el Dr. Oliveres definí l’1-O com un “exemple clar de desobediència civil” i manifestà el seu respecte i la seva solidaritat amb els líders independentistes en presó preventiva o a l’exili per “haver dut a terme l’aplicació de la voluntat popular, sense cap forma de violència”.

SISTEMA PER FER DONATIUS A TRAVÉS DEL TELÈFON MÒBIL La Catedral de Santa Maria d’Urgell, la Parròquia de Santa Maria de Balaguer i la Parròquia de Sant Miquèu de Vielha podran rebre donatius des de qualsevol lloc gràcies a un nou sistema digital que permet

Mons. Joan Planellas i Mons. Sergi Gordo (al centre), envoltats dels participants a la Trobada de Delegats de Joventut dels Bisbats catalans a Cambrils

a l’usuari fer la donació sense ser-hi físicament al temple mitjançant una aplicació del telèfon mòbil, de forma senzilla, en pocs passos i sense introduir números de compte.

TROBADA DE DELEGATS DE JOVENTUT DE CATALUNYA I CONSILIARIS DEL MCECC Els dies 10 i 11 de juny, els Delegats diocesans de Joventut de les Diòcesis amb seu a Catalunya,

L’Arquebisbe Joan-Enric comprovà a la Catedral el funcionament del nou sistema per fer donatius.

acompanyats de Mons. Sergi Gordo, Bisbe auxiliar de Barcelona i encarregat d’aquest àmbit pastoral a la Conferència Episcopal Tarraconense, van celebrar la reunió de final de curs a la Casa de Sant Josep de Vinyols i els Arcs (Germans de les Escoles Cristianes, Cambrils). També hi van participar els Consiliaris i animadors de la fe del Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC). El nou Arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, presidí l’Eucaristia del dilluns al vespre, en la qual animà els presents a continuar el treball pastoral conjunt que des de fa anys es du a terme a Catalunya. A la reunió es va treballar com concretar en la pastoral juvenil de Catalunya el contingut de l’Exhortació apostòlica del Papa Francesc “Christus vivit” (“Crist viu”), a més de revisar les activitats del curs present i avançar la programació del proper curs pastoral 2019-2020, durant el qual és previst un pelegrinatge

jove des de Manresa a Montserrat, el dies 25 i 26 d’abril, així com una jornada d’animadors de joves, també a Manresa, el 8 de febrer. També es vol activar en breu la nova pàgina web del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ), que portarà per nom “Església Jove”.

HOMENATGE A L’ARQUEBISBE JOAN MARTÍ A ALCOVER El 7 de juny va tenir lloc a Alcover (Tarragona) un acte d’homenatge a Mons. Joan Martí i Alanis, Arquebisbe d’Urgell I Copríncep d’Andorra, i un dels grans artífexs de la Constitució democràtica del Principat d’Andorra de 1993. Mons. Martí (1928-2009) era nascut a El Milà, al terme d’Alcover, i el poble i la Parròquia van promoure l’homenatge a l’Arquebisbe Joan i al seu germà, més jove i també desaparegut, Dr. Antoni Martí, professor de Literatura i Llengua a London (Canadà). Van assistir-hi l’Arquebisbe Església d’Urgell

37


XXX TROBADA EMPRESARIAL AL PIRINEU

E

ls dies 6 i 7 de juny va tenir lloc a la Sala Sant Domènec de La Seu d’Urgell la XXX Trobada Empresarial al Pirineu, presidida per l’empresari Vicenç Voltes, la qual aplegà més de 600 persones (la major part empresaris catalans i andorrans) al voltant del tema genèric “Definim l’agenda empresarial”. L’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat pel Representant personal del Copríncep, Mn. Josep M. Mauri, i el Vicari general i Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri, va ser present a la conferència inaugural que pronuncià el M. Hble. Sr. Quim Torra, President de la Generalitat de Catalunya, i a la cloenda de la present edició, que anà a càrrec del Ministre de Foment en funcions del Regne d’Espanya, Excm. Sr. José Luis Ábalos, i pel Cap de Govern del Principat d’Andorra, M.I. Sr. Xavier Espot.

administrador apostòlic de Tarragona, l’Alcalde en funcions d’Alcover i el Rector de la Parròquia, i hi van pronunciar sengles ponències tres persones vinculades a Mons. Joan Martí, com Mn. Nemesi Marquès, Mn. Ramon Viñes i Mn. Jordi Figueras. L’Arquebisbe d’Urgell va enviar un missatge a Mons. Pujol, que el va llegir a l’acte, per no poder assistir-hi a causa de la concurrència de la presència a La 38

Església d’Urgell

ASSEMBLEA DE CÀRITAS CATALUNYA

El poble d’Alcover va acollir l’homenatge a l’Arquebisbe Joan Martí i al seu germà, el Dr. Antoni Martí.

Seu d’Urgell aquell mateix dia del President de la Generalitat de Catalunya, del

Cap de Govern d’Andorra i del Ministre de Foment en funcions d’Espanya.

El dimecres 12 de juny va tenir lloc a la seu de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), a Barcelona, l’assemblea de Càritas Catalunya, presidida pel Bisbe delegat, el Cardenal Joan Josep Omella, i pel President de l’entitat, Francesc Roig. En representació de Càritas diocesana d’Urgell hi van participar el seu Director,


A l’assemblea de Càritas Catalunya es va presentar l’informe anual i es van tractar diferents propostes per al territori, entre d’altres qüestions.

Sr. Josep Casanova, i el Delegat Episcopal, Mn. Jaume Mayoral. Prèviament, els membres del Patronat del Centre Català de Solidaritat (CECAS) van mantenir una reunió informativa sobre la tasca que fa l’entitat. Mons. Omella obrí l’assemblea amb unes paraules de benvinguda i dirigí la pregària inicial. Tot seguit, es llegí i aprovà l’acta de la darrera sessió i es començà a desenvolupar l’ordre del dia amb l’agraïment als voluntaris que han collaborat en els darrers anys amb Càritas Catalunya. El President va presentar l’informe anual, i a continuació els diferents coordinadors van exposar un seguit d’informacions sobre activitats, campanyes i projectes arreu del territori. Així mateix es va presentar l’auditoria comptable de Càritas Catalunya i es van avançar les principals dades de l’Informe Foessa Catalunya, que es vol presentar als mitjans

de comunicació del país el 3 de juliol. També es va presentar a l’assemblea el llibre “Vuit anys de Trobades de Càritas Catalunya”, que recull algunes ponències de les Trobades que es fan cada 2 anys. Així mateix, la responsable de la Comissió d’Acció Social, Concepció Marquès, va informar sobre l’elaboració i edició de la Memòria de Càritas Catalunya de l’any 2018.

Després d’una pregària d’acció de gràcies es va donar per finalitzada la reunió.

FESTA DE SANT ANTONI DE PÀDUA A PONTS El dijous 13 de juny, festivitat de Sant Antoni de Pàdua, va tenir lloc a Ponts la tradicional festa en honor del sant franciscà, que ens dóna exemple d’obediència i humilitat. Així, a la

tarda, va tenir lloc el rés del Rosari davant la capelleta del carrer Vilanova on es venera una imatge del sant, amb la participació de més d’un centenar de persones, entre les quals l’Alcaldessa en funcions, i veïna del carrer Vilanova, Alba Basomba. Es va pregar pels difunts del darrer any, pels paletes (dels qui Sant Antoni és Patró), i també pels estudiants que en aquestes dates fan els exàmens de la selectivitat. En acabat, es va repartir coca i xocolata entre tots els assistents, en un bonic clima de devoció al sant i d’agraïment per mantenir les tradicions del poble. La festa es clogué després que les alumnes del curs de sardanes del Centre Cívic van ballar diferents peces.

VISITA DEL PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ D’ANDORRA El 13 de juny, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell el President de la

Més d’un centenar de veïns de Ponts van resar el Rosari davant la capelleta dedicada a Sant Antoni. Església d’Urgell

39


D’esquerra a dreta, Miquel Armengol, Mons. Vives, Ramon Ginesta i Mn. Mauri, al Palau Episcopal.

Cambra de Comerç d’Andorra, Sr. Miquel Armengol Pons, i el Vicepresident comercial, Sr. Ramon Ginesta Julian. A la reunió va ser present el Representant Personal del Copríncep, M.I. Mn. Josep M. Mauri. Els membres del Comitè executiu de la Cambra de Comerç d’Andorra van informar el Copríncep sobre la missió de promoció econòmica i la defensa dels interessos generals de les empreses andorranes que formen la Cambra. D’una part, duent a terme actuacions d’interès general que

contribueixin al foment, la defensa i el recolzament de l’activitat econòmica i empresarial en general; i de l’altra, amb l’exercici de les competències públiques administratives que la llei els atribueix, i, finalment, prestant serveis que les empreses poden utilitzar individualment.

COMIAT DE L’ALCALDE EN FUNCIONS DE LA SEU D’URGELL El 14 de juny, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre al Palau Episcopal de La

Una trentena de membres de la FRATER va visitar La Seu d’Urgell.

Seu d’Urgell l’Alcalde en funcions de la ciutat, Albert Batalla i Siscart, que va voler acomiadar-se de Mons. Vives en haver arribat al final del seu mandat al capdavant del consistori alturgellenc. En un clima de molta cordialitat, van destacar la bona relació institucional entre l’Ajuntament de La Seu i el Bisbat d’Urgell al llarg dels anys de mandat de l’Alcalde Batalla, i Mons. Vives va voler agrair l’esperit de servei i de generositat que l’Alcalde Batalla ha manifestat al llarg dels seus onze anys de mandat (abril 2008 - juny 2019) en bé de la ciutat i de les comarques de l’Alt Pirineu i el Principat d’Andorra. Al final de l’entrevista es van intercanviar uns petits obsequis de record i agraïment mutu.

LA FRATER VISITA LA SEU D’URGELL

L’Alcalde en funcions de La Seu (dreta) va acomiadar-se de Mons. Vives en haver arribat al final del seu mandat al capdavant del consistori.

40

Església d’Urgell

Un grup de 30 persones de la FRATER (Fraternitat cristiana de persones amb discapacitat), provinents de les Diòcesis de Tarragona, Girona, Solsona i Vic, van visitar els dies 15

i 16 de juny La Seu d’Urgell acompanyats pel seu Consiliari, Mn. Lluís Simón, prevere de l’Arquebisbat de Tarragona. El dia 15 visitaren l’Espai Ermengol i l’endemà participaren a l’Eucaristia de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, on el Vicari general i Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri, els acollí i els explicà els trets més característics del Conjunt Catedralici i del Bisbat d’Urgell. Un dinar de germanor al Parc Olímpic del Segre clogué la joiosa trobada de convivència i festiva a la ciutat de La Seu d’Urgell.

TROBADA DE PREVERES I DIAQUES A VALLBONA DE LES MONGES Els dies 17 al 19 de juny va tenir lloc al Monestir de Vallbona de les Monges (Tarragona) una trobada de recés i de formació permanent dels preveres i diaques de la Diòcesi, acompanyats per l’Arquebisbe Joan-Enric. Hi participaren dotze preveres i dos diaques permanents, que foren acollits a l’hostatgeria del Monestir,


II JOCS ESPORTIUS DE LA GENT GRAN D’ANDORRA

L’

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal d’Andorra va inaugurar oficialment els II Jocs Esportius de la Gent Gran del Principat d’Andorra el diumenge 16 de juny, en una cerimònia a l’Estadi Comunal d’Andorra la Vella. A la seva arribada fou rebut per la Cònsol Major, Hble. Sra. Conxita Marsol; el Cap de Govern, M.I. Sr. Xavier Espot; i la Síndica General M. I. Sra. Roser Suñé. Després va poder saludar les autoritats convidades, entre les quals la Cònsol Major d’Escaldes-Engordany, la Ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Consellers d’Afers Socials dels diferents

compartint amb les germanes de la comunitat cistercenca la pregària i les celebracions litúrgiques, en uns dies intensos de renovació espiritual i de fraternitat sacerdotal entorn del Bisbe. La trobada comença amb l’acollida per part de la Mare Abadessa Anna Maria

comuns, i el President de Comitè Olímpic Andorrà, Sr. Jaume Martí, a més dels quatre campions olímpics que té el Principat, i que van ser els portadors de la bandera dels Jocs durant la cerimònia d’obertura, en la

i la Germana Hostatgera Josepa, que van oferir als preveres un testimoni personal sobre la seva vocació al monacat. A continuació, van poder gaudir d’un audiovisual sobre Vallbona de les Monges que els introduí en la història del Monestir, l’església, la Sala Capitular i la primitiva farmàcia.

qual els diferents grups parroquials de gent gran van portar el foc olímpic fins al pebeter. Els Jocs apleguen persones de més de 60 anys dels centres de dia i casals parroquials de les set Parròquies d’Andorra.

La tarda del dia 17, Mn. Ramon Sàrries, Arxiprest de les Valls d’Andorra i expert biblista, impartí dues conferències formatives sobre l’Esperit Sant i les seves diverses manifestacions en l’Església primitiva, i invità els presents a ser capaços de copsar els dons i l’acció de l’Esperit

Entre el diumenge 16 i dilluns 17 hi van participar 300 atletes i 70 voluntaris en 13 modalitats esportives, des de tennis taula a golf, i en jocs d’agilitat mental com el dòmino, botifarra i escacs, entre d’altres.

Sant en el moment eclesial actual. El matí del dia 18, després de celebrar l’Eucaristia amb la comunitat, els preveres i diaques van desplaçar-se a Tarragona per visitar el Museu Bíblic guiats pel responsable del centre, Andreu Muñoz. A continuació, acompanyats Església d’Urgell

41


L’arqueòleg Andreu Muñoz guià els preveres i diaques d’Urgell en la seva visita al Museu Bíblic, del qual n’és el Director.

per Mn. Norbert Miracle, Rector d’El Vendrell i Canonge de la Catedral de Tarragona, van visitar el temple catedralici així com el Claustre i l’edifici del Seminari diocesà, i tot seguit es van desplaçar al Palau Episcopal de Tarragona on foren rebuts pel nou Arquebisbe Metropolità, Mons. Joan Planellas, que els donà la benvinguda personalment i amb qui pogueren visitar les dependències del Palau. La tarda del dia 18, de retorn a Vallbona de les Monges, Mn. Miracle els va impartir altres dues conferències, en aquesta ocasió sobre la gènesi que va preparar la celebració del Concili Vaticà II, amb els diversos moviments que el van anticipar, com el litúrgic, eclesial, bíblic, etc; i sobre el Concili Provincial Tarraconense, del qual l’any vinent es complirà precisament el 25è aniversari de la seva celebració. El dia 19, després del rés de Laudes i l’Eucaristia, 42

Església d’Urgell

els preveres i diaques van visitar la vila-mausoleu de Centcelles, acompanyats de l’arqueòleg Andreu Muñoz que els va fer de guia. És un dels monuments romans conservats més antics amb una cúpula recoberta de mosaics d’excepcional valor i ja clarament cristians. També van visitar el Santuari del Tallat on van pregar davant a la Mare de Déu.

Van ser uns dies de convivència, pregària i comunió fraternal que han estat molt valorats per tots els participants.

REUNIÓ DE L’ASSEMBLEA PLENÀRIA DEL SIC El Seminari de Vic va acollir del 17 al 19 de juny l’assemblea plenària anual del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC),

que aplega els Delegats de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears. Durant el primer dia es tractà de la formació dels catequistes i s’ultimaren els detalls de la propera jornada de formació que tindrà lloc a Barcelona els dies 5 i 6 de juliol amb el títol “La catequesi, al cor de la comunitat”. Així mateix s’aprofità l’ocasió per visitar els diversos espais que acolliran les jornades de formació de catequistes que es faran del 15 al 17 de novembre. La iniciació cristiana dels infants fou el segon bloc de treball que ocupà tot el matí del dimarts. Entorn d’aquest nucli temàtic giraren altres aspectes tan estretament vinculats com ara els materials catequètics, la relació amb les famílies, l’acompanyament, la celebració de l’Eucaristia i la comunitat cristiana. A la tarda participaren en la reunió els delegats

El Seminari de Vic acollí els participants a l’assemblea plenària anual del Secretariat Interdiocesà de Catequesi.


del catecumenat del SIC. Es remarcà la importància del procés catecumenal com a itinerari de descoberta de la fe i el catecumenat dels infants en edat catequètica, i s’apuntaren diverses accions de cara a seguir aquest itinerari. A continuació hi hagué temps per tractar alguns aspectes referents a l’àmbit de la comunicació (cartell i lema del proper curs catequètic, la web del SIC...) i també del nou plantejament de la revista Catequesi, editada pel SIC. En el darrer dia de l’assemblea, Mn. Emili Marlés pronuncià les ponències “Una catequesi evangelitzadora en una Parròquia en sortida” i “El catequista com a agent evangelitzador”. Totes dues aportaren unes claus interessants que després es comentaren en un diàleg molt participat, cercant d’incloure algunes propostes a l’acció catequètica a les Parròquies. Seguidament els delegats reberen la informació de part de l’equip de gerència del Seminari de Vic i s’acordaren alguns aspectes de logística i d’organització de les jornades de formació de catequistes que es faran novembre vinent a la ciutat de Vic.

ENTREVISTA AMB EL SUPERIOR GENERAL DELS FRANCISCANS DE CREU BLANCA El 19 de juny, l’Arquebisbe Joan-Enric es va reunir amb el Superior General dels Germans Franciscans de Creu Blanca, Rvdm. Ger-

L’Arquebisbe Joan-Enric es va reunir amb el Rvdm. Germà Luis Miguel Martell a la Llar Santa Anna.

mà Luis Miguel Martell, a la Llar Santa Anna (Castell del Remei). A la trobada també va ser present el Superior de la comunitat de la residència, Germà Mikel Angel Montero Luque. En un clima de fraterniBellmunt d’Urgell tat, l’Arquebisbe va agrair al Gmà. Martell la presència de la Congregació a la Diòcesi i la bona tasca que porten a terme en l’atenció als residents amb necessitats especials acollits a la Llar Santa Anna, amb un nombrós voluntariat que hi treballa admirablement.

Cerdanya i de Prades de Conflent. El punt de reunió va ser la central solar Thémis, una planta de producció d’electricitat a partir de l’energia solar, i després van encaminar-se a Llo per conèixer les instal·lacions de la central solar termodinàmica per concentració que properament serà inaugurada oficialment. La central ocupa trentasis hectàrees, genera una potència elèctrica de nou megawatts (suficient per abastir una ciutat de dos mil habitants tot un any),

i es la primera en matèria d’emmagatzematge d’energia solar a Europa per vapor d’aigua, que posteriorment mou la turbina que produeix l’electricitat. Tot seguit, els preveres van poder visitar detingudament l’església de Llo, del segle XII, dedicada a St. Fructuós, on van rebre les explicacions de la guia, i després van pregar amb l’Hora d’entre dia i l’Àngelus. Un dinar de germanor va cloure la jornada joiosa de convivència entre els preveres.

FELICITACIÓ DE LA CÚRIA A L’ARQUEBISBE EN LA FESTA DE SANT JOAN Una àmplia representació de la Cúria diocesana i dels treballadors del Bisbat es va aplegar a la sala d’actes de la Casa del Bisbat el divendres 21 de juny a migdia per felicitar l’Arquebisbe Joan-Enric Vives amb motiu de la seva onomàstica. El Vicari general, Mn. Josep Maria Mauri, fou

TROBADA TRANSFRONTERERA DE PREVERES DE LA CERDANYA El dijous 20 de juny va tenir lloc la trobada transfronterera que organitzen anualment els preveres dels Arxiprestats de NúriaCerdanya i Perpinyà-Elna. Enguany s’hi van aplegar a les viles de Targassona i Llo, i s’hi van sumar l’Arquebisbe d’Urgell i els Vicaris generals d’Urgell i Perpinyà-Elna, així com els dos Arxiprestos-Degans de

Els preveres dels Arxiprestats de Núria-Cerdanya i de Perpinyà-Elna van visitar l’església de Llo, del segle XII, dedicada a Sant Fructuós. Església d’Urgell

43


Mn. Mauri fou l’encarregat de felicitat Mons. Vives en nom de tots els preveres, religiosos, consagrats i laics que conformen la Cúria diocesana.

l’encarregat de transmetre els millors desitjos a l’Arquebisbe, tot destacant aquells elements de Sant Joan Baptista que conflueixen a fer de la celebració un moment important. L’Arquebisbe agraí les paraules de Mn. Mauri i posà en valor el treball de tots els preveres, diaques i laics i laiques que conformen la Cúria diocesana, des dels més veterans als més novells. Mn. Jordi Gasch, en nom

de tots els preveres residents al Seminari diocesà, va declamar una poesia de felicitació a l’Arquebisbe Joan-Enric.

TROBADA DE FINAL DE CURS DE VIDA CREIXENT DEL PALLARS JUSSÀ Els grups de Vida Creixent d’Isona, Tremp i la Pobla de Segur van fer una trobada de cloenda del curs el dia 17 a la Parròquia de la Pobla de Segur. A la

La vigília de la festa, els fallaires de La Pobla de Segur van fer l’ofrena a la Mare de Déu de Ribera.

reunió es va fer una bona valoració de les activitats i de l’assistència registrada durant el curs, es van compartir les conclusions a partir de diversos testimonis cristians del segle XX i, en acabar, se celebrà una Eucaristia d’acció de gràcies a l’església de Santa Maria de Ribera, presidida pel Rector de La Pobla, Mn. Josep Eliüd Arias, que va animar els assistents a seguir deixant la llavor del seu aprenentatge i el suport

a les generacions futures. Per cloure la trobada, van compartir un aperitiu de germanor a la sala parroquial. Gràcies a totes les persones que ho van fer possible: afegint vida als anys.

FESTA MAJOR EN HONOR A LA MARE DE DÉU DE RIBERA A LA POBLA DE SEGUR El dimarts 18 de juny, la parròquia de La Pobla de

Els grups de Vida Creixent del Pallars Jussà van cloure el curs amb una Eucaristia d’acció de gràcies a l’església parroquial de La Pobla de Segur.

44

Església d’Urgell


Segur va celebrar la seva festa en honor a la Mare de Déu de Ribera. La vigília es va fer l’ofrena floral dels fallaires, i el mateix dia es va celebrar la missa solemne presidida pel Rector de la Parròquia, Mn. Josep Eliüd Arias, i concelebrada pels sacerdots de l’Arxiprestat. “Maria que camina, Maria troba i Maria que s’alegra” fou l’eix de l’homilia de Mn. Arias, que va convidar els fidels a ser gestors i també conreadors de la cultura de l’encontre, i a construir espais de convivència on ningú no se senti exclòs. La celebració fou molt participada pels pobletans i veïns de les poblacions properes, i comptà amb una àmplia representació de les autoritats locals.

ACABA EL CURS DE CÀRITAS DE LLENGUA I CULTURA PER A NOUVINGUTS A LA POBLA DE SEGUR El dimecres 19 de juny va tenir lloc la cloenda del curs de llengua i cultura catalana i espanyola que Càritas parroquial de La Pobla de Segur va començar el setembre de l’any passat com a suport i orientació per a les persones immigrants de la comarca que necessitaven un major coneixement de totes dues llengües per a la seva integració social. El Rector de la Parròquia, Mn. Josep Eliüd Arias, va voler agrair de tot cor a totes les persones que han fet possible aquest servei voluntari

Els alumnes del curs de llengua i cultura catalana i espanyola de Càritas de La Pobla de Segur van cloure el curs compartint un tast de la gastronomia dels seus països d'origen.

amb tant d’impacte social, tant els mestres com els mateixos alumnes, per la seva bona predisposició i perseverança. Fa vuit anys que Càritas de La Pobla de Segur va encetar aquest projecte, el qual ha tingut molt bona resposta en el col·lectiu dels nouvinguts. Per cloure l’acte de lliurament de diplomes es va compartir un pica-pica elaborat, gràcies a la generositat dels alumnes, que van voler aportar una mostra de la rica i

variada gastronomia dels respectius països d'origen.

EUCARISTIA DE FI DE CURS DEL COL·LEGI MARIA IMMACULADA DE TREMP Divendres 21 de juny, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia a la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp amb ocasió de la celebració de final de curs del col·legi Maria Immaculada de les Missioneres Claretianes. Hi van concelebrar

el Rector de Tremp, Mn. Joan Antoni Mateo, i Mn. David Codina. L’Eucaristia que fou bellament preparada pels responsables de pastoral del col·legi, amb música interpretada pels alumnes i intervencions diverses, seguint el lema d’esperança i optimisme que han treballat al llarg del curs: “Llança’t!”. Mons. Vives subratllà com aquest lema porta implícit la virtut de la confiança en Déu, ja que és gràcies a la misericòrdia de sentir-nos sempre acompanyats per la bondat de Déu que ens podem sentir capaços de superar les nostres pors i confiar en el Pare que ens estima. Remarcà molt l’acció de gràcies pel curs que acaba, i la confiança per a l’estiu, per al nou curs, i per a sempre: “el cristià és una persona que viu sempre en la confiança de les mans amoroses de Déu”. Al final de la missa, una mare i catequista

Acabada l’Eucaristia de final de curs del col·legi Maria Immaculada de Tremp, Mons. Vives pogué departir una estona amb alguns dels alumnes. Església d’Urgell

45


FESTA DEL CORPUS A LA CATEDRAL I ARREU DEL BISBAT que enguany havien rebut la seva primera comunió, amb els seus familiars, religiosos de la ciutat i molts fidels. Mons. Vives va glossar a l’homilia el gran misteri que la litúrgia celebra en aquella diada: la donació del Memorial del Senyor

E

l dissabte 22 de juny i el diumenge dia 23, a totes les Parròquies del Bisbat es va celebrar amb solemnitat la festa del Corpus Christi, exaltació de l’amor a Jesús fet Eucaristia per a la salvació del món, i manifestació de fe popular en la seva presència real. A moltes poblacions va tenir lloc un acte eucarístic al final de la missa major; en d’altres, una processó pels carrers engalanats amb catifes de flors, amb el desig que el Senyor, sortint

tingué unes paraules especialment dedicades als que en aquell dia cloïen una etapa de formació al col·legi, els joves de 4t d’ESO, que el curs vinent ja s’hauran de desplaçar a l’institut per prosseguir els seus estudis, i, al seu torn, els alumnes que acabaven la seva estada a l’escola agraïren amb unes paraules emocionades l’amistat dels seus companys i la tasca dels seus professors i de tot l’equip docent del col·legi Maria Immaculada de Tremp. 46

Església d’Urgell

en l’Eucaristia, el més gran dels sagraments, que en dóna la presència real del Senyor Jesús sota les espècies sacramentals del pa i del vi. Jesús ens va deixar el seu Cos i Sang com a aliment per al camí i salut d’eternitat que ens dóna forces i ens refà en

del temple, visiti amb la seva presència salvadora tots els racons de la vida de cada dia i tots els racons de les existències dels homes i les dones. A la Catedral de La Seu d’Urgell, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia a migdia, acompanyat del Vicari general i Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri; de Mn. Josep M. Solé, i de Mn. David Codina, i la processó pel Claustre en la qual va participar un bon grup d’infants

VISITA A L’ESGLÉSIA DE SEURÍ DEL PRESIDENT QUIM TORRA El matí del 23 de juny, el President de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Quim Torra, va visitar privadament l’església de Sant Víctor de Seurí (Pallars Sobirà), de camí a les festes de les Falles de Sant Joan d’Isil. En no poder-hi ser present l’Arquebisbe Joan-Enric, que celebrava la solemnitat del Corpus a la Catedral, va enviar-hi per acollir-lo Mn. Josep

Mn. Mauri explicà al President Torra la intervenció pictòrica de Santi Moix a l’església de Seurí.

M. Mauri, Vicari general i Director del Museu Di-

ocesà, que li va mostrar la decoració interior del


la nostra vida. A l’Evangeli de Sant Joan, especialment al capítol 6è, Jesús ens diu que Ell és “el Pa viu, baixat del cel; qui menja aquest pa, viurà per sempre”. Més encara: “el pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món; qui en menja està en Mi i Jo en ell”. I destacà així mateix com hem d’agrair a Jesús que hagi volgut quedar-se entre nosaltres, ja que quan el prenem en la comunió ens humanitza i ens divinitza perquè el tenim dins nostre, Déu i home vertader, i ens fa participar de la seva persona. L’Arquebisbe explicà que el gest que en aquell dia realitzàvem de fer una processó volia indicar que Jesús camina sempre amb nosaltres i ens acompanya amb la seva presència real, i que arriba a tot arreu amb el seu amor que guareix i dóna vida eterna. Per això va convidar els fidels a participar en la processó,

temple realitzada per Santi Moix i inaugurada la tardor passada amb l’aleshores Consellera de Cultura, Hble. Sra. Laura Borràs. De la bellesa de la terra a la bellesa infinita, agrada dir a Mn. Mauri en presentar els murals de l’artista internacional Santi Moix, que decoren tota l’església, inicialment romànica i posteriorment arranjada al segle XVIII. La intervenció pictòrica de l’artista Santi Moix es basa en quatre pilars: la

ja que “les processons són per a participar-hi i no per a contemplar-les passivament” Finalment, Mons. Vives va recordar que en aquella data també se celebra el dia de la Caritat (i, per tant, la col·lecta es destinà íntegrament per a obres de caritat), perquè l’Eucaristia no pot ser real si no ens porta a l’amor envers els germans, especialment els més necessitats. En acabar l’Eucaristia va tenir lloc la processó amb el Cos de Crist per la Catedral i pel Claustre romànic en un clima de molta devoció, acompanyats per cants eucarístics i amb els infants llençant flors i pètals al pas del Senyor i declamant algunes oracions a la seva presència. Al mig del Claustre romànic, que lluïa amb la seva bella austeritat, i amb la font al centre, que brolla ja que Déu ens fa brollar totes les seves benediccions,

va tenir lloc una petita statio amb la benedicció des d’allí amb el Santíssim Sagrament envers tots els fidels de La Seu i de tota la Diòcesi d’Urgell i, ben especialment, els malalts, els marginats, els empresonats, els qui no tenen feina o llar i els qui poden passar per moments de dificultat o de soledat. Els infants de la primera comunió van adreçar-se a Jesús sacra-

mental amb unes boniques jaculatòries. Al final de la processó l’Arquebisbe beneí el Poble de Déu amb el Santíssim Sagrament i volgué agrair tots els qui amb el seu esforç van fer possible l’acte eucarístic guarnint amb catifes de flors el Claustre de la Catedral. Posteriorment es fotografià amb els nens i nenes que havien participat a l’Eucaristia.

natura com a element de la cosmogonia religiosa, els colors, la gent de la vall i l’espai de recolliment, meditació i pregària.

APLEC DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI A BOLVIR

Centenars de fidels d’arreu de Cerdanya van participar a l’aplec de la Mare de Déu del Remei.

El 24 de juny, solemnitat de Sant Joan Baptista, es va celebrar a Bolvir el tradicional aplec de la Mare de Déu del Remei, presidit pel Rector de la Parròquia, Mn Xavier Parés. Unes cinc-centes persones dels pobles de la Cerdanya a Església d’Urgell

47


L’Arquebisbe d’Urgell assistí a la inauguració de l’exposició “La Bíblia: un viaje por las lenguas del mundo” a la seu de CaixaForum Madrid.

banda i banda de la frontera van pelegrinar, en molts casos caminant, fins a l’ermita del Remei per venerar la Mare de Déu. Tant la missa primera de les nou del matí com la solemne celebració de migdia van omplir l’església i la plaça de devots. I a la una de la tarda, un aperitiu popular i una ballada de sardanes a la plaça, amb la Cobla Taradell, van cloure la festa joiosa de l’aplec del Remei.

CAIXAFORUM EXPOSA A MADRID UN VIATGE PER LES LLENGÜES DEL MÓN A TRAVÉS DE LA BÍBLIA CaixaForum Madrid va inaugurar el 27 de juny l’exposició “La Bíblia: un viaje por las lenguas del mundo”, organitzada per la Fundació La Caixa amb la col·laboració del Govern d’Andorra i l’Arxiprestat d’Andorra. La mostra reuneix 1.600 volums de la Bíblia, editats en més de 1.900 llengües diferents, que formen part de l’extensa col·lecció de 48

Església d’Urgell

Pere Roquet, que des de 1995 atresora exemplars de l’Antic i el Nou Testament procedents dels cinc continents. Més enllà del seu significat religiós, la col·lecció permet valorar la diversitat lingüística mundial. Amb més de 6.000 milions d’exemplars publicats, segons algunes estimacions, la Bíblia és el llibre més editat de la història, així com l’obra més traduïda: en l’actualitat és possible llegir-la totalment o parcialment

en 3.350 llengües. Entre les que es mostren a Madrid, destaquen exemplars com la Bíblia Septuaginta o l’escrita en esperanto; a més de llibres llegits en la clandestinitat, com una Bíblia procedent de Corea del Nord; volums editats en llengües minoritàries o en perill d’extinció, així com adaptacions a nous llenguatges, com una Bíblia en format de còmic. A la inauguració assistí l’Arquebisbe d’Urgell; el director general de la Fundació La Caixa, Jaume Giró; i la ministra de Cultura i Esports del Govern d’Andorra, Sílvia Riva. L’exposició es pot visitar fins a l’1 de setembre a CaixaForum Madrid (Paseo del Prado, 36).

CONSTITUCIÓ DE LA FUNDACIÓ PRIVADA NTRA. SRA. DE MERITXELL Els membres del Patronat de l’Escola Especialitzada de Nostra Senyora de Meritxell (EENSM) es van reunir el 26 de juny per signar l’acta notarial de

constitució de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, entitat que substitueix precisament l’anterior Patronat de l’escola en aplicació de la llei aprovada recentment pel Consell General d'Andorra. A l’acte van assistir la Presidenta, Maria Pilar Díez; Mn. Antoni Elvira, com a representant del Bisbat d’Urgell; els Ministres d’Afers Socials, Victor Filloy, i d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla; la Directora general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, Joaquima Sol; Sílvia Bonet, com a representant de la societat civil i futura tresorera del patronat; i Meritxell Teruel, com a membre de l’Associació d’Usuaris, Familiars i Representants Legals de la nova fundació. L’organigrama del nou patronat estarà encapçalat pel Copríncep Joan-Enric Vives, que exercirà com a President honorífic. La constitució de la nova entitat comporta també una nova imatge corporativa, amb un traç més definit

El 26 de juny es va signar l’acta notarial de constitució de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.


diocesans d’entitats canòniques.

RECEPCIÓ DE SANT PERE I COMIAT DEL NUNCI A ESPANYA I ANDORRA

A la reunió dels Secretaris generals i Cancellers de les Diòcesis espanyoles es van tractar, entre molts altres temes, qüestions relatives a la recollida d’informació per a l’elaboració de la memòria anual d’activitats de la CEE.

que simula la forma d’unes muntanyes que serveixen per identificar la institució amb el país i el seu arrelament al territori, i que vol transmetre la solidesa d’un projecte que compta amb 50 anys d’història.

collida d’informació per a l’elaboració de la memòria anual d’activitats de la CEE; de les oficines de transparència de les Diòcesis; i de la posada en marxa de la Llei de Protecció de dades; a més d’altres temes

com ara el dipòsit legal de les publicacions eclesiàstiques, les implicacions per a l’Església catòlica en temes de vigilància d’institucions, la rendició de comptes de les entitats canòniques i els registres

REUNIÓ DE SECRETARIS GENERALS I CANCELLERS A MADRID El 27 de juny va tenir lloc a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) a Madrid una reunió dels Secretaris generals i Cancellers de les Diòcesis espanyoles amb el Vicesecretari per als Assumptes Generals, D. Carlos López Segovia, i el Vicesecretari per als Assumptes econòmics, Sr. Fernando Giménez Barriocanal. De Catalunya hi assistiren els Secretaris generals de les Diòcesis de Tarragona, Girona, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i Urgell. A la reunió es van tractar qüestions relatives a la re-

En el seu discurs de comiat, Mons. Fratini va tenir paraules d’agraïment per al Copríncep Episcopal.

El 29 de juny, festa de Sant Pere i Sant Pau, va tenir lloc a la seu de la Nunciatura Apostòlica, a Madrid, la celebració de la Diada de Sant Pere i Nacional del Vaticà, que coincidí alhora amb el comiat del Mons. Renzo Fratini, que ha estat Nunci de Sa Santedat a Espanya i Andorra des de l’agost de 2009, i que ara deixa el càrrec per raons d’edat. Hi van assistir l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra acompanyat per l’Ambaixador d’Andorra a Espanya, Excm. Sr. Jaume Gaytan, així com una representació dels Cardenals, Arquebisbes i Bisbes d’Espanya, encapçalats pel President de la Conferència Episcopal Espanyola, Cardenal Ricardo Blázquez. També hi van ser presents molts representants del Cos Diplomàtic acreditat a Espanya, d’institucions eclesials i de la societat madrilenya i espanyola. Mons. Fratini, que es va dirigir amb agraïment al Cap d’Estat andorrà, va pronunciar unes sentides paraules agraint la felicitació al Papa Francesc i el reconeixement deferent envers la seva persona, amb els quasi deu anys dedicats a Andorra i Espanya, amb els quals ha culminat el seu servei eclesial com a Nunci. Es Església d’Urgell

49


FESTA DEL ROSER A PONTS

E

l 30 de juny, diumenge següent a la festa del Corpus, va tenir lloc a Ponts la festa dedicada a la Mare de Déu del Roser. Durant tot el dia, els actes populars, tradicionals i religiosos van invitar els pontsicans de totes les edats, des dels més petits fins als més grans, a participar activament en aquesta data tan assenyalada del calendari litúrgic i de les festivitats tradicionals de la vila, animats tots plegats per l’entusiasme de les majorales del Roser. La festa començà a les 6 del matí, quan la banda del Roser va fer el tradicional “toc d’albada” per despertar els veïns. A les 8 del matí es va resar pels carrers del poble el “Rosari de l’aurora”: les majorales de la festa i 50

Església d’Urgell

altres majorales d’altres anys van acompanyar la imatge de la Mare de Déu en aquesta pregària del matí, en la qual també va prendre part una bona colla de joves, molt implicats en la festa i en la continuïtat de les tradicions de la vila.

A migdia, el repic de campanes va anunciar la tradicional Missa del Roser, amb la presència de l’Alcalde de Ponts i altres regidors de l’Ajuntament, presidida pel Rector de Ponts, Mn. Jaume Mayoral, que va destacar a l’homilia la necessitat

de fer d’aquestes festes tradicionals un bon moment per trobar-se amb la fe de cadascun, i poder veure que l’Església vol estar al costat del poble perquè vol ser part del poble. Per segon any van acompanyar el seguici de la festa els gegants


que la representen, i que porten el nom de Roser i de Manel. Al final de la celebració es va fer el relleu de les majorales. Van deixar el càrrec la Gemma Bajona i la Mireia Santamaria i van prendre el relleu la Vanessa Zaes i la Irene Castillo. I tot seguit es van beneir les roses que després es fan arribar a la gent del poble, especialment els malalts i la gent gran. Acabada la celebració eucarística, davant de l’església tingué lloc l’esperat “Ballet de Déu”, que va estar acompanyat i aplaudit per molts

convilatans. Tot seguit, les majorales van fer el tradicional “llevat de taula” per poder recollir donatius per poder fer la festa. I, com a moment final de la Diada del Roser, l’actuació de músics, balladors del Roser i ballets tradicionals, que van rebre l’agraïment dels centenars de veïns que van omplir el local municipal, els quals van coincidir en un comentari general de satisfacció i felicitació per com havien anat tots els actes que van omplir i acompanyar la festa mariana i pontsicana.

Un gran nombre de Bisbes, preveres i fidels d’arreu del territori espanyol participà en l’Eucaristia del centenari de la consagració d’Espanya al Sagrat Cor de Jesús.

jubilarà fixant la seva residència a una Parròquia de la seva Diòcesi d’origen, Macerata, a Itàlia.

CENTENARI DE LA CONSAGRACIÓ D’ESPANYA AL SAGRAT COR DE JESÚS El diumenge 30 de juny, al Cerro de los Ángeles (Getafe, Madrid), va ser renovada la consagració d’Espanya al Sagrat Cor de Jesús en una solemne Eucaristia precedida d’una vigília nocturna. L’acte va ser presidit pel Cardenal Arquebisbe metropolità de Madrid, Mons. Carlos Osoro, i el Bisbe de Getafe, Mons. Ginés García Beltrán, amb el seu Auxiliar, Mons. José Rico. Hi

va assistir l’Arquebisbe d’Urgell, així com una vintena de Bisbes de diferents Diòcesis espanyoles i el Nunci de Sa Santedat, Mons. Renzo Fratini, a més d’una gran quantitat de religiosos i fidels vinguts de molts llocs d’Espanya. Es rememorava l’acte que el 1919 va portar a la consagració de l’Estat i ara es volia que la centralitat l’ocupés el Poble de Déu que se sent estimat i perdonat per Jesucrist, i vol correspondre amb una estimació indefallent a Jesús i al pròxim. “Les seves ferides ens han guarit” és el lema d’aquest centenari i de tot l’Any Jubilar que ha de prolongar-se fins al desembre vinent. Església d’Urgell

51


“REBEU L’ESPERIT SANT AL VOSTRE COR”

D

urant el mes de juny, l’Arquebisbe Joan-Enric impartí el sagrament de la Confirmació a un total de 74 joves i 14 adults de les Parròquies d’Encamp (al mateix poble d’Encamp i també, LA FULIOLA

IVARS D'URGELL IVARS D'URGELL

52

Església d’Urgell


TÉRMENS

LA SEU D'URGELL

AGRAMUNT

BARBENS

MENÀRGUENS

Església d’Urgell

53


uns dies més tard, a El Pas de la Casa), Barbens, La Fuliola, Ivars d’Urgell, Agramunt, La Seu d’Urgell, Ordino, Térmens i Menàrguens. L’Arquebisbe va animar els confirmands a tenir la seva mirada fixa en les coses del cel i en els béns que perduren: els valors o virtuts autèntics que hem après a la família, a l’escola, amb els amics i amb les persones que ens estimen; el principal de tots els quals és el do de la fe en Jesús, Nostre Senyor. I els advertí del perill que pot suposar viure aïllats en el món virtual d’Internet o de les xarxes socials que pot esdevenir perjudicial quan ens tanca a la realitat i als altres. Així mateix, tot recordant les paraules de Jesús Ressuscitat als Apòstols, “rebeu l’Esperit Sant” (Jn 20,22), demanà als confirmands que rebessin l’Esperit Sant al cor, i els recordà que la Resurrecció de Crist ha omplert el món d’alegria i joia; i també d’esperança perquè sabem que un dia ens cridarà a nosaltres a participar de la Vida Plena en el cel. Al final de les respectives celebracions, tots els confirmands reberen un exemplar del Nou Testament, amb la recomanació de l’Arquebisbe que el fessin el seu llibre més estimat, perquè els aproparà encara més a Jesús.

PAS DE LA CASA

ORDINO

ENCAMP BELLVÍS

54

Església d’Urgell


incendis.gencat.cat

No oblidis. RASQUERA

No oblidis. Si oblidem la història, es tornarà a repetir. Al bosc i en zones properes, recorda-ho: no hi llencis burilles ni deixalles, no hi encenguis coets, no hi deixis restes de treballs forestals i no hi facis barbacoes. #ElFocNoSoblida

Contra els incendis forestals, cap foguera, cap cigarreta, cap descuit.


Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 479  

Juny 2019

Església d'Urgell 479  

Juny 2019

Advertisement