Page 1

EsglĂŠsia

d Urgell

# 478 - MAIG 2019

CommemoraciĂł del tricentenari de la mort de Sant Joan Baptista de la Salle


Església d Urgell Índex MEDJUGORJE: UN PAS ENDAVANT EN EL PROCÉS DE DISCERNIMENT Mn. Ignasi Navarri

6

EL DRET A LA PROPIETAT PRIVADA

11

14

Mn. Eduard Salinas

5

COMMEMORACIÓ DEL TRICENTENARI DE LA MORT DE SANT JOAN BAPTISTA DE LA SALLE

6

EL MUSEU DIOCESÀ D’URGELL POSA EN MARXA EL PROJECTE BANDA SONORA

11

XVI CÀTEDRA DE PENSAMENT CRISTIÀ DEL BISBAT D’URGELL: VERITAT, POSTVERITAT I FAKE NEWS

14

HOMENATGE A MN. TELLA I AL DR. PRIM BERTRAN A L’APLEC D’EL PEDRÍS

17

CARITAS DISPOSARÀ D’UN PIS D’ACOLLIDA TRANSITÒRIA A LA SEU D’URGELL

18

CELEBRACIÓ DE LA PASQUA DEL MALALT A LA LLAR SANTA ANNA

19

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA AL SANTUARI BASÍLICA DE MERITXELL

20

APLEC DE SANTA MARIA DE MUR I INICI DE “L’ANY MUR”

21

UN OCEÀ D’EMOCIONS (X): EL CONSOL, L’ART DE RECOLLIR ELS TROSSETS

22

Dr. Francesc Torralba

VINGUI A NOSALTRES EL VOSTRE REGNE Mn. Enric Prat

LA CONFIRMACIÓ ÉS UN DELS MÀXIMS VALORS DE LA VIDA

19

4

23

Mn. Ramon de Canillo

24

DIETARI

26

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli “Digues Sí al somni de Déu”. Pregària per les vocacions

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

n el diumenge pasqual del Bon Pastor té lloc la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i la Jornada de Vocacions Natives, enguany amb un lema inspirat en la darrera Jornada Mundial de la Joventut: “Digues Sí al somni de Déu”. Per dir sí, cal escoltar la crida, per això, el Papa Francesc es dirigeix als joves per dirlos: “No sigueu sords a la crida del Senyor. Si Ell us crida per aquest camí, no recolliu els rems a la barca; confieu en Ell. No us deixeu encomanar la por, que ens paralitza davant els cims més alts que el Senyor ens proposa. Recordeu sempre que, als qui deixen les xarxes i la barca per seguir el Senyor, Ell els promet l’alegria d’una vida nova, que omple el cor i anima el camí”. Des del Baptisme i la Confirmació, tots estem cridats a respondre cada dia amb nova disponibilitat a tot el que el Senyor ens va demanant. I Ell sempre dóna el coratge i les forces per dur-ho a terme. En aquest lema “Digues Sí al somni de Déu” ressonen les paraules que el mateix Sant Pare va dirigir als joves de tot el món reunits a Panamà: “Dir sí al Senyor és animar-se a abraçar la vida com ve, amb tota la seva fragilitat i petitesa. I és que la crida del Senyor no és una intromissió de Déu en la nostra llibertat; no és un pes que se’ns carrega a sobre; és la iniciativa amorosa amb què Déu ve al nostre encontre i ens convida a entrar en un gran projecte, del qual vol que participem, mostrant-nos a l’horitzó un mar més ampli i una pesca sobreabundant”. I insistia: “Déu té un somni amb cada un de nosaltres, amb els seus fills, amb els qui l’estimen i el segueixen”. I a Panamà va convidar els joves, però també a tots, encara que siguem majors, a obrir els cors i escoltar el que Ell ens està volent fer entendre: “Que Panamà avui sigui no només un canal que

uneix mars, sinó també un canal on el somni de Déu segueixi trobant vies per créixer, multiplicar-se i irradiar per tots els racons de la terra”. Jesús, el Bon Pastor, ha donat la vida per les ovelles. Dir “sí” al somni de Déu és seguir-lo i implica oferir-li tota la vida, i oferir-la del tot, per sempre. Diguem-li amb Sant Ignasi: “Preneu Senyor i rebeu tota la meva llibertat... tot és vostre!”. Dir “sí” al somni de Déu és acceptar amb alegria i llibertat la possibilitat que Déu se serveixi de nosaltres per a alguna obra bona, per edificar l’Església i construir el seu Regne. Els camins són oberts... plantegem-nos-ho, ajudem els infants, adolescents i joves a pensar-hi seriosament. Podem contribuir, amb Déu, a portar la seva salvació al nostre món. Haurem d’estar disposats a assumir riscos per amor. Aquesta és la vocació i aquesta és la resposta de la persona a Déu: dir “sí” al seu somni, al seu projecte d’amor per a nosaltres i per al món. Una vocació que concretem en el sacerdoci, en diferents formes de vida consagrada –religiosos, instituts seculars, verges consagrades, noves formes de vida consagrada i vida contemplativa– i en el lliurament missioner. Per això hem de demanar a l’Esperit Sant la seva assistència perquè molts escoltin la crida, deixin enrere els temors i converteixin la seva fe en servei; que cerquin la ruta, i es posin en camí. I demanem també a la Verge Maria, Mare nostra, que ens ajudi a trobar en el camí les persones adequades, disposades a orientar i acompanyar la resposta, i que somiïn també amb nosaltres.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

Medjugorje: un pas endavant en el procés de discerniment

M

edjugorje és un dels fenò- triomfem sobre l’enemic que ens vol mens religiosos que més apartar del camí de la salvació. interès ha suscitat a l’EsgléÉs per tant molt lògic que siguin sia de final del segle XX i de l’inici del milers i milers els catòlics que segle XXI. L’any 1981, Medjugorje co- es preguntin quin és el judici de mença a deixar de ser un poble gai- l’Església sobre la veracitat d’aquestes rebé insignificant, dins l’actual Bòs- suposades aparicions de fa quasi nia-Herzegovina, per convertir-se quaranta anys, i l’Església encara en un dels centres marians més re- no ha fet un pronunciament oficial. llevants d’Europa. Avui en dia, l’afluència de milions de pelegrins i visitants arribats dels cinc continents és molt gran, i va en augment. Els fruits espirituals i les gràcies obtingudes són molt grans. El Cardenal Schönborn, Arquebisbe de Viena, reconeixia que si no fos per Medjugorje no tindria Seminari ni el grup nombrós de persones que mantenen la vitalitat de les seves parròquies. Aquest fenomen de Medjugorje neix del tes- Façana principal del Santuari de Medjugorje. timoni de sis vidents, quatre noies i dos nois, que l’any 1981 L’Església procedeix d’una manera tenien entre 10 i 16 anys. Un testimoni extremadament prudent. Al llarg que en la seva essència consisteix d’aquests XX segles d’història cristiaen una escola de vida cristiana per a na han estat centenars i centenars les l’home d’avui, en la qual la Mare de suposades manifestacions marianes Déu presenta, d’una manera propera i que s’han donat arreu del món, però maternal, un programa de tracte amb les reconegudes per l’Església han Déu en el sí de l’Església a través de estat molt poques. la pregària amb el cor (especialment Un cas semblant, encara que en un la meditació del Rosari), la lectura de altre nivell, passa amb els miracles la Bíblia, la confessió, el dejuni i l’Eu- de Lourdes: dels 7.000 informes de caristia. Aquests cinc elements són guaricions presentats al centre mèproposats com les cinc pedres amb dic de Lourdes, només 69 casos han què David va vèncer Goliat, perquè estat reconeguts per l’Església com nosaltres ens apropem més a Déu i a miraculosos. 4

Església d’Urgell

Els criteris utilitzats per l’Església a l’hora de determinar l’autenticitat d’una aparició podríem dir que són essencialment aquests tres: la credibilitat dels vidents; l’ortodòxia: la sana doctrina dels eventuals missatges; i els fruits, és a dir, les conversions i les gràcies obtingudes vinculades al lloc de l’aparició. En el cas de Medjugorje, encara s’està en una fase d’estudi i discerniment. Ho recordava el Sant Pare en el viatge de retorn de Bòsnia-Herzegovina, el 6 de juny de 2015. El Papa Francesc va respondre als periodistes: “el Papa Benet XVI, al seu temps, va constituir una comissió presidida pel Cardenal Ruini, on hi havia també altres Cardenals, teòlegs i especialistes. Han fet un estudi i el Cardenal Ruini me l’ha entregat a mi. Han fet un bon treball”. Aquest estudi es va iniciar l’any 2010 i va ser presentat a la Congregació per a la Doctrina de la Fe el 18 de gener de 2014. En el vol de retorn de Fàtima, el maig de 2017, el Papa Francesc va manifestar que el document que s’està estudiant estableix una distinció entre les primeres aparicions marianes a Medjugorje i les posteriors. Sobre les “presumptes aparicions actuals”, el Papa va dir que “l’informe té els seus dubtes”, i és que són extremadament sovintejades. Ben recentment, el proppassat 12 de maig, el Papa Francesc va donar


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA la seva autorització per a l’organització de pelegrinatges al Santuari de Medjugorje, sempre i quan no impliqui un reconeixement de les aparicions, ja que, com s’ha dit, es troben en fase d’estudi per part de la Santa Seu. De manera conjunta van fer aquest anunci Mons. Henryk Hoser, Visitador Apostòlic amb caràcter especial per a la Parròquia de Mejugorje, i la Nunciatura Apostòlica a Sarajevo. Aquests pelegrinatges cal que evitin crear confusions o ambigüitat sobre l’aspecte doctrinal. Convé no oblidar allò que el mateix Papa Francesc va dir a la capella de Santa Marta: “n’hi ha que sempre necessiten novetats en la identitat cristiana i obliden que han estat elegits, ungits, que tenen

El 12 de maig el Papa va donar la seva autorització a l’organització de pelegrinatges a Medjugorje, sempre i quan no impliqui un reconeixement de les aparicions la garantia de l’Esperit; i busquen on estan els vidents per veure que dirà la carta que la Verge els enviarà a les 4 de la tarda? Per exemple, oi? I viuen d’això. Aquesta no és la identitat cristiana, la darrera paraula de Déu s’anomena Jesús i res més”. Tot i que no es referia explícitament al fenomen de Medjugorje, aquestes paraules del Papa són molt escaients a l'hora d’advertir del perill sempre latent davant de fets de possible origen sobrenatural de quedar-se en detalls o elements secundaris, deixant de banda el missatge principal, que sempre és una crida a la conversió. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ncara que apareix a la primera gran Encíclica social, la “Rerum Novarum”, i en el conjunt de la Doctrina Social de l’Església, el concepte de propietat privada és molt antic. Apareix ja en el dret romà. Com a exemple del tractament del tema, un dels autors cristians que l’han desenvolupat, sobretot en relació amb l’època medieval, és Alejandro A. Chafuen, qui argumenta des de la llei natural la necessitat i la conveniència de posseir alguna cosa com a pròpia perquè d’aquesta manera s’afavoreix la cura dels béns, el que no passaria amb una cosa que és comuna. Ja des de les societats més primitives se solien compartir certs drets de propietat, com el dret a caçar o pescar en un determinat lloc. Encara que existia certa propietat personal, com les armes o els estris de cuina, sembla que la propietat real era comuna. La terra no va començar a considerar-se com a propietat privada de les persones fins després de l’Edat Mitjana. Sota el sistema feudal, la terra podia ocupar-se però no se'n tenia la propietat. Aquesta ocupació implicava moltes obligacions. En el sentit modern de propietat, tan sols els monarques i l’Església posseïen la terra. L’ascens de la burgesia a la fi de l’època feudal afectà paulatinament la importància de la propietat real i personal. Històricament, la propietat personal no tenia importància en comparació amb la propietat de la terra. Per això, gairebé no existia una regulació sobre les propietats perL DRET A LA sonals. La creixent classe mitjana, que PROPIETAT PRIVADA acumulava riquesa, la podia transmetre fàcilment mitjançant un testament. Amb la Revolució Industrial, el consegüent abandó de l’agricultura i l’aparició d’accions en societats empresarials, la propietat personal va aconseguir la mateixa importància que la propietat real. La terra es va convertir en un bé que es podia comprar i vendre, com qualsevol altre bé. Així mateix, en el transcurs de la història, la propietat privada ha estat qüestionada per diversos corrents ideològics, com el comunisme i el socialisme del moment de la “Rerum Novarum”. Segons la teoria socialista, per exemple, la propietat dels mitjans de producció ha de ser comuna. Tant el comunisme socialista, com el col·lectivisme van ser qüestionats pels pontífexs, perquè arribaven a negar la propietat individual de la persona. En els temps moderns s’ha discutit vivament la qüestió de la propietat, sobretot perquè el marxisme ha volgut veure en la propietat privada dels mitjans de producció la causa de les alienacions econòmiques. Es pot dir, en termes generals, que l’home té, en virtut de la seva naturalesa mateixa espiritual i lliure, dret a la propietat respecte de les coses de la natura. Així, l’Església, sense deixar d’afirmar mai la validesa del principi de propietat privada, va anar matisant la seva absolutesa, passant per la seva relativització a causa del bé comú, fins a l’afirmació directa de la prioritat del destí universal dels béns sobre la propietat privada (Concili Vaticà II), que en els últims 25 anys s’ha vist completament refermada. Ja “Populorum Progressio” ho manifestava Pau VI amb singular força i claredat. En el mateix sentit, l’Encíclica “Centesimus Annus”, de Joan Pau II, dedica un amplíssim espai al tractament del tema.

E

E

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


Alumnes, professors i Germans de l’escola de La Salle de La Seu d’Urgell es van aplegar a la plaça dels Oms per commemorar el tricentenari de la mort de Sant Joan Baptista de la Salle. A sota, al principi de l’acte van intervenir l’Alcalde de La Seu i la Directora de l’escola La Salle. A la pàgina següent, logotip de l’any jubilar amb motiu de l’esmentada efemèride.

6

Església d’Urgell


Commemoració del tricentenari de la mort de Sant Joan Baptista de la Salle

A

lumnes, professors i Germans de l’escola de La Salle de La Seu d’Urgell es van aplegar la tarda del 14 de maig a la plaça dels Oms, davant la Catedral de Santa Maria d’Urgell i de l’Ajuntament, per commemorar el tricentenari de la mort de Sant Joan Baptista de la Salle (Reims, 1651 – Rouen, 1719), Fundador dels Germans de les Escoles Cristianes, en el marc de l’any jubilar declarat per la Santa Seu sota el lema “Un cor, un compromís, una vida”, amb ocasió de l’esmentada efemèride. S’hi van fer presents l’Arquebisbe Joan-Enric i el Rector de la Parròquia de Sant Ot i Vicari general d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri. En la primera part de l’acte va prendre la paraula l’Alcalde de La Seu, Albert Batalla, antic alumne de La Salle, per manifestar la seva satisfacció per aquesta commemoració festiva i felicitar la família lasal·liana per aquests tres segles d’història. Batalla també va voler reconèixer tots els valors que li van transmetre els seus professors en els anys escolars a La Salle i va agrair al centre urgellenc la seva aportació a la ciutat, que fa més fort el sistema educatiu. També va intervenir la directora de l’escola, Anna Sansa, que va llegir un text en record i homenatge al Fundador dels Germans de les Escoles Cristianes (el mateix text que s’ha llegit a tots els centres del territori espanyol on s’ha commemorat el tricentenari), en el qual, a partir dels valors que defensa la comunitat educativa de La Salle, s’albira amb il·lusió el futur que es pot construir amb les mateixes claus que el Fundador ja va fer seves

fa tres segles, i que inviten a seguir treballant perquè milers i milers de nens i joves tinguin l’oportunitat de

Mons. Vives va cloure l’acte commemoratiu agraint a Déu el treball que La Salle du a terme per l’educació integral i religiosa dels infants arreu del món créixer com a persones, inspirats pel missatge evangèlic. D’aquesta manera, la família lasalliana vol compartir amb tota la so-

cietat el llegat i el carisma de Sant Joan Baptista de la Salle, per tal que aquest any jubilar sigui una autèntica oportunitat per a augmentar tant la viabilitat com la vitalitat de la missió educativa almenys durant altres tres segles més. Finalitzat el torn de parlaments, alumnes i professors van anar omplint la Catedral de Santa Maria. Va prendre la paraula el Germà Ramon Baró, Cap de Pastoral de La Salle de La Seu d’Ur-

gell per resumir breument els orígens de l'escola, que va obrir les portes a la ciutat el 23 de maig de 1904, amb uns 840 alumnes i una vuitantena de professors, quan els Germans de La Salle, que ja s’havien estès per França, Itàlia, Canadà i altres països, van continuar la seva missió a Catalunya i a la resta del territori espanyol, deixant en cada nou centre la clara empremta de la seva obra: l’esperit de fe i de zel, que es concreta, per part dels Germans, en la consagració a Déu i en el lliurament de tota la seva persona al món educatiu; i per part dels educadors seglars i col·laboradors, en l’assumpció dels tres gran valors que defineixen l’Institut: fe, servei i solidaritat. A continuació va tenir lloc un concert a càrrec dels mateixos alumnes de l’escola, i, tot seguit, Mons. Vives va cloure l’acte commemoratiu tot expressant la seva satisfacció perquè els infants omplissin aquell dia el temple, i agraint a Déu tot el treball que des de l’escola La Salle de La Seu d’Urgell es va duent a terme per a l’educació integral i religiosa dels infants, adolescents i joves arreu del món. L’Arquebisbe va subratllar com per als cristians la mort és una nova naixença, i com recordar el Fundador Sant Joan Baptista de La Salle és fer memòria agraïda de la seva petjada a la ciutat de La Seu d’Urgell i al món. Així mateix, va recordar com moltes coses ens defineixen a la vida, i una de les essencials és l’escola on has anat de petit i de jove, i va animar els alumnes i professors a sentir-se orgullosos d’haver estat alumnes i ex alumnes de La Salle, tot desitjant-los que els valors que s’han Església d’Urgell

7


“Escoles cridades a ser experiències del Regne de Déu”

“F

a 300 anys que va morir Sant Joan Baptista de la missió educativa, inspirem-nos els uns als altres, i als nostres Salle, però mai no morirà als nostres cors”, diu Jai- alumnes, a ser proactius assegurant que tots, especialment me, un entre un milió, que és aproximadament el nombre els joves migrants, els refugiats i les famílies desplaçades, d’alumnes que estudien amb el Germans de les Escoles experimentin el Regne de Déu mitjançant l’accés a una aliCristianes a 80 països del món, assistits per uns 84.000 col- mentació suficient, aire pur i aigua potable, i a l’atenció salaboradors. nitària, l’educació i els moderns mitjans de comunicació”. Han estat un bon nombre d’actes els que s’han celebrat arreu el 14 de maig en el marc de l’any jubilar lasal·lià que “Un il·lustre pioner de l’educació popular” s’està celebrant des del 17 de novembre del 2018 i continuL’espiritualitat lasal·liana subratlla que “és principalment arà fins al 31 de desembre d’enguany. en la relació amb els alumnes i companys que la presènUna cançó composta per a l’ocasió explica la història de cia i l’amor de Déu, manifestat en Jesucrist, s’esclareix per Sant Joan Baptista de la Salle: un home nascut a França que mitjà de fets i paraules”. va seguir les petjades de Jesús i va Però aquesta espiritualitat “es viu expandir la llavor de la seva esperanen una relació educativa, inserta en ça. Jaime Martín, alumne de La Salle totes les dificultats i condicions de la a La Seu d’Urgell, l’ha après a classe vida, que poden engendrar relacions i explica, tot repassant la lletra, que conflictives i difícils”. Aquesta tensió De la Salle “va encendre la flama de esdevé profitosa quan els autèntics la pau d’una comunitat fraterna que lasal·lians troben la seva força i el continua la missió guiada per la fe i seu alleujament intentant “mirar amb ajuda els qui pateixen, ensenya amb els ulls de la fe”, complint la seva taspassió, guanya els cors amb amor i ca “amb zel i generositat”, i fent que dóna raons per creure. [...] Ell va voallò que creuen sigui el millor “per als ler estar amb els pobres i que aprenqui els han estat confiats”, diu el Gerguessin junts, i va compartir el seu mà Gerard Rummery. cor i la seva vida amb els demés. Ell Sant Joan Baptista de la Salle, Pava estimar i viu en els nostres cors tró dels educadors cristians, recorper sempre”. I hi afegeix que la candava que “Déu vol no tan sols que çó també diu que “tu pots canviar tots els homes arribin al coneixement Bust de Sant Joan Baptista de la Salle al campus de la vides”. de la Veritat, sinó que vol que tots els Universitat Ramon Llull a Barcelona. Els Germans de les Escoles Cristihomes se salvin”. Seguint les seves anes destaquen que “en celebrar el tricentenari de la mort passes, tretze Germans han estat canonitzats, setanta-set de Sant Joan Baptista de la Salle, seguim el seu exemple tot són beats, i altres vuitanta-sis, entre els quals nombrosos aportant la consciència de la presència de Déu en les nos- màrtirs, estan en la via de la santedat amb procés començat tres comunitats educatives i oferint als nostres alumnes, i a o en camí de concloure. tots aquells amb qui coincidim en algun moment, una expeSant Joan Pau II es va referir a De la Salle com “un ilriència del Regne de Déu. [...] Les nostres escoles estan cri- lustre pioner de l’educació popular de nens i joves”, i dades a ser experiències del Regne de Déu, on els últims són va destacar la seva dedicació a la formació de mestres. els primers: escoles acollidores, inclusives, alegres, desafi- “Aquesta institució segueix essent fonamental també avui, ants i receptives a les aspiracions educatives dels pobres”, ja que posa de manifest que l’educació suposa, d’una bandiu el Superior de la Congregació, Robert Schieler, en un co- da, la transmissió dels valors humans i cristians; i, d’altra municat. I hi afegeix que “mitjançant el nostre propi compor- banda, el testimoni d’adults que mostrin als joves què és tament i les nostres polítiques educatives, hem de modelar una vida bella i equilibrada”, afirmava el Papa Wojtyla. I els nostres alumnes de tal manera que se sentin inspirats concloïa que, per tant, “l’educació, més que un ofici, és per convertir-se en pròxims d’aquells que són menystinguts. una missió que consisteix a ajudar totes i cadascuna de les [...] La intensitat del foc que crema als nostres cors depèn de persones a reconèixer allò que té d’irreemplaçable i únic, la intenció de cada Germà i de cada col·laborador, de cada perquè creixi i es desenvolupi”. decisió, de dur a terme, junts, la nostra missió comuna”. El programa lasal·lià és inspirador: “a través de la nostra Patricia Navas

8

Església d’Urgell


Després dels parlaments, l’orquestra dels alumnes de La Salle interpretà un breu concert a la Catedral, i tot seguit l’Arquebisbe Joan-Enric va cloure l’acte commemoratiu.

après de petits a l’escola, així com el sentit cristià de tenir Jesús com a amic i Senyor, els acompanyi durant tota la seva vida. La commemoració ha estat alhora l’ocasió per recordar no només la figura de Sant Joan Baptista de La Salle, sinó també el carisma i la iden-

titat lasal·liana i a tots els que durant aquests tres segles s’han unit a la missió dels Germans de les Escoles Cristianes per a fer-la créixer junts, superant dificultats i barreres en el temps i en l’espai. La Institució dels Germans de les Escoles Cristianes actualment està

implantada a 80 països. Es dedica a l’educació basada en els valors humans i cristians, amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament de capacitats perquè arribin a ser persones autònomes, competents, creatives i implicades en la construcció d’una societat més justa i solidària. Com a Institució, està oberta a l’entorn i atenta a les demandes i necessitats del món educatiu, laboral i empresarial, com també està compromesa a portar endavant el seu projecte com a comunitat educativa. Per a això compta amb un equip de professionals competents centrats en la millora contínua i la innovació. Església d’Urgell

9


El Museu Diocesà d’Urgell posa en marxa el projecte Banda Sonora Es tracta d’una proposta innovadora perquè el visitant pugui gaudir de les obres exposades de manera més intensa

C

oincidint amb la celebració prés dels parlaments, la presentació També se’ls lliurarà un fulletó amb del Dia Internacional dels es va cloure amb una breu actuació una guia escrita per acompanyar el Museus, l’església de Sant del grup vocal Tornaveus, que va recorregut, que estarà marcat amb Miquel de La Seu d’Urgell acollí el interpretar un seguit de peces tradi- icones. A les pàgines següents repro17 de maig la presentació del pro- cionals del país. duïm la llista de músiques selecciojecte Banda Sonora, “un recorregut Als visitants del Museu Diocesà nades i l'obra d’art a la qual s’associa a través de dotze obres d’art del d’Urgell que vulguin gaudir de l’itine- cadascuna. Museu Diocesà i del Conjunt Cate- rari que proposa Banda Sonora se’ls Amb aquest projecte, el Museu Diodralici acompanyades de dotze pe- facilitaran uns auriculars i un repro- cesà d’Urgell es va adherir a la campaces musicals, pensat per oferir als ductor amb una llista de les cançons. nya d’actes del Dia Internacional dels visitants un itinerari en Museus organitzada de què música i imatge es manera conjunta pels combinen buscant una museus de la Xarxa de connexió emocional. Museus de Lleida i Aran, La visita al llarg de les de la qual forma part el obres seleccionades Museu Diocesà d’Urgell, pretén funcionar com i que enguany s’ha oriuna pel·lícula amb banentat a partir del lema da sonora, on ambdues “Els museus i el futur de expressions artístiques la tradició”. “Treballem estan estretament artien formes innovadores culades, amb l’objectiu de presentar les colde gaudir de l’instant, leccions i viure-les d’una aturar-se davant les altra manera”, explicà obres i sentir”, segons Arbués, que animà els va explicar la Delegada urgellencs a conèixer de Patrimoni del Bisbat la col·lecció que s’exd’Urgell, Clara Arbués. posa al Museu Diocesà A la presentació, pred’Urgell. sidida pel Vicari general, El Dia Internacional Mn. Josep M. Mauri, dels Museus se celebra també intervingué la anualment el 18 de maig musicòloga Núria Llodes de 1977. Convocat bet, que ha estat qui ha pel Comitè Internacional desenvolupat el projecdels Museus (ICOM), te. Llobet va destacar l’esdeveniment té com que per a dur a terme a objectiu conscienciar la proposta s’ha utilitzat els ciutadans sobre el una metodologia partipaper dels museus en El Vicari general d’Urgell i la Delegada diocesana de Patrimoni van presentar el projecte Banda cipativa que ha resultat Sonora a l’església de Sant Miquel. Al final de la presentació, el grup vocal Tornaveus (a sota) el desenvolupament de molt enriquidora. Des- interpretà un seguit de cançons tradicionals del país. les societats. Església d’Urgell

11


12

Església d’Urgell


Església d’Urgell

13


XVI Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell: Veritat, postveritat i fake news

Mons. Joan-Enric Vives (acompanyat a la taula pel Cònsol Major de la Parròquia i pels ponents) presidí l’acte inaugural a l’Auditori Rocafort de Sant Julià de Lòria, que acollí una nodrida assistència.

La transmissió veraç de la informació és un dels pilars de les societats democràtiques. També ho és la llibertat de pensament, de creences i d’expressió. Només si el ciutadà és informat amb veracitat pot forjar-se un criteri propi i exercir el seu dret a decidir. Partint d’aquestes premisses, la XVI Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell ha volgut aprofundir en el concepte de veritat i en el deure de veracitat com a exigència ètica dels professionals de la comunicació, amb les aportacions com a ponents del Dr. Carlos Ruiz, Professor d’Ètica de la Universitat Ramon Llull; el Dr. Joan García del Muro, filòsof i assagista, autor de “Good bye, veritat”; i del Dr. en Teologia i Filosofia i Director de la Càtedra de Pensament Cristià, Francesc Torralba.

L’

Arquebisbe i Copríncep, Mons. Joan-Enric Vives, presidí el 4 de maig l’acte inaugural a l’Auditori Rocafort de Sant Julià de Lòria, que acollí una nodrida assistència entre la qual hi eren molts alumnes del curs DECA de la Universitat d’Andorra, a més del Ministre de Sanitat en funcions, Carles Álvarez Marfany; el Vicari general d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri; el Vicari episcopal per a l’Acció Pastoral, Mn. Antoni Elvira; l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; i el Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert. 14

Església d’Urgell

Mons. Vives estava acompanyat a la taula presidencial pels ponents i pel Cònsol Major de la Parròquia, Josep Miquel Vila, que introduí el tema del seminari d’enguany tot referint-se a les definicions usuals de postveritat i fake news i a com aquests conceptes influeixen en els processos comunicatius en la nostra societat; apuntant com a conclusió que, de la mateixa manera que una societat democràtica no s’entén sense la defensa de la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió, també caldria reflexionar sobre el dret dels ciutadans a la garantia d’una informació veraç i de qualitat.

De la seva part, l’Arquebisbe Joan-Enric volgué recordar alguns passatges bíblics prou coneguts on es fa referència a la importància de la veritat (“La veritat us farà lliures”, Jn 8,32; o “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”, Jn 14,6), i esmentà així mateix el missatge del Sant Pare per a la Jornada de Mitjans de Comunicació Social de l’any passat, titulat precisament “Fake news i periodisme de pau: la veritat us farà lliures”; i, atès que el seminari tractava el tema de les notícies falses, abans de donar la paraula als ponents volgué posar com a contrapunt una notícia vertadera i


joiosa com és que en aquell mateix dia la Santa Seu anunciava la decisió del Papa Francesc del nomenar Mn. Joan Planella, actual Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, com a successor de Mons. Jaume Pujol a l’Arquebisbat de Tarragona. “Vivim en un món que encara no hem après a mirar; de fet, vivim simultàniament en dos móns paral·lels: el món real i el que anomenem “ciberespai”, i aquesta circumstància ens crea una sensació d’incertesa i alimenta les nostres pors, la qual cosa alhora afavoreix la difusió de fake news”. El Dr. Carlos Ruiz començà amb aquesta consideració la seva ponència, “Ètica de la comunicació i compromís de l’audiència”, tot advertint que no pretenia arribar a cap conclusió, “perquè l’única característica invariant del ciberespai és el canvi constant”, sinó senzillament compartir algunes reflexions en veu alta. Per al Dr. Ruiz, l’origen d’aquest món dual rau en la revolució tecnològica, la qual ha transformat els nostres sistemes de comunicació i ens ha con-

D’esquerra a dreta, el Dr. Carlos Ruiz, el Dr. García del Muro i el Dr. Torralba, ponents de l’edició d’enguany de la Càtedra de Pensament Cristià.

vertit en “audiències actives”, amb la capacitat d’influir en el pensament dels altres per crear noves realitats. I, a més, amb la particularitat que el concepte d’audiència activa no ens afecta només com a individus, sinó que canvia també el concepte de comunitat, i, consegüentment, afecta

“La revolució tecnològica ha transformat els nostres sistemes de comunicació i ens ha convertit en “audiències actives” amb la capacitat d’influir en el pensament dels altres per crear noves realitats” (Dr. Carlos Ruiz) a la transmissió de coneixements i valors, determinant aquells factors que defineixen el que entenem com a “veritat”. “Hem esdevingut una societat de la visibilitat (i, consegüentment, de la vanitat), on la imatge ocupa un

lloc central; amb l’equívoc afegit de pensar que veure equival a entendre, i no és així en absolut”, explicà el Dr. Ruiz. Aquesta preponderància de la imatge té una primera conseqüència immediata com és el combat per l’atenció, de manera que “per captar l’atenció de l’audiència cal fer un gest cada cop més estrident”. Sense

oblidar, però, que al ciberespai no regeixen les normes de les societats democràtiques sinó sobretot els interessos comercials. La condició d’audiència activa ens atorga determinades situacions de privilegi, val a dir, però també de compromís ètic. Així, per exemple, tenim el poder d’orientar la nostra mirada vers determinades imatges tot ignorant la resta; tenim el poder d’intervenir a la xarxa, fins i tot sovint per sobre de la nostra necessitat real de comunicació; i tenim el poder de desinformar i desinformar-nos per la via de seleccionar la nostra exposició a determinats emissors d’informació: vivim així en una bombolla informativa on només sentim el que volem sentir, la qual cosa contribueix a la crispació social i a la desaparició de tot marc interpretatiu de la realitat, sense adonar-nos que aleshores qualsevol interpretació és vàlida. El Dr. Ruiz va finalitzar la seva ponència indicant alguns preceptes que, des del seu punt de vista, hauríem d’adoptar com a individus per contribuir a la difusió d’una informació veraç i a minimitzar el risc de donar ales a la difusió de notícies falses, com ara exigir responsabilitats als mitjans i plataformes de comunicació, fomentar l’“educació mediàtica” o “conquerir temps de desconnexió”. Preceptes que resumia, tot parafrasejant el filòsof Hans Jonas, en “un nou imperatiu categòric: obra de tal manera que les teves accions comunicatives no posin en risc la democràcia”. Tot seguit intervingué el Dr. Joan García del Muro, amb la ponència “De què parlem quan parlem de postveritat?” La mateixa paraula ja comporta una primera definició que Església d’Urgell

15


respon aquesta pregunta: és allò que ve després de la veritat. La qüestió aleshores, és: què és la veritat?, i ara ja no resulta tan fàcil donar una resposta immediata, reflexionava el Dr. García del Muro. Així, començà recordant la definició aristotèlica de veritat (“la correspondència entre el discurs i els fets”) per constatar que no sempre resulta la més adient per a determinar la veracitat d’una situació o d’un discurs, a banda de recordar la crítica de Gianni Vattimo en el sentit que és una definició que condueix al dogmatisme. L’alternativa de Vattimo, tanmateix, condueix al relativisme, indicà el ponent, de manera que tampoc no seria una resposta definitiva a la pregunta original. De tota manera, per a García del Muro el més interessant del fenomen que anomenem postveritat no és tant l’origen sinó les conseqüències, tot admetent d’entrada que “postveritat no és igual a mentida; de fet, la postveritat és més perversa que la

“La diferència fonamental entre mentida i postveritat rau precisament en el receptor: com que tot és fals, jo trio quines mentides vull creure” (Dr. García del Muro) mentida”. Així, després d’examinar diferents exemples, el filòsof constatava que una primera conseqüència de la postveritat és que “preferim tenir una solució, encara que sigui falsa, que no tenir-ne cap i haver de cercar la veritat”. Una altra conseqüència és que des del punt de vista de la postveritat “importa més apel·lar a les emocions que no articular grans discursos, la qual cosa ens fa ser menys crítics”. De fet, “la diferència fonamental entre mentida i postveritat rau precisament en el receptor: com que tot és fals, jo trio quines mentides vull creure”. Una opció, però, “amb conseqüències nefastes per a la convivència perquè condueix a una mena de tri16

Església d’Urgell

balisme epistemològic on cada cop tenim menys contacte (i, per tant, més desconeixement) amb tot aquell que pensa diferent de nosaltres”. I, davant d’això, “ens cal educar en el pensament”, concloïa el Dr. García del Muro, “perquè si no penses per tu mateix, un altre ho farà per tu”. Després de la pausa per dinar, intervingué el Dr. Torralba amb la ponència “El compromís amb la veritat. Discerniment cristià”. Començà amb la pregunta sobre què significa dir la veritat, i per mirar de respondrela es referí al “deure de veracitat” tal com el plantejà el teòleg luterà Dietrich Bonhoeffer. El deure de veracitat, explicà, implica d’entrada que podem conèixer la veritat, i que podem dir-la; però no sempre és així, com quan som subjectes d’una experiència tan excepcional que no tenim paraules per explicar-la de manera entenedora. D’altra banda, el deure de veracitat no és tan sols un imperatiu deontològic per als professionals dels mitjans de comunicació, sinó que es dóna de diferents maneres en la nostra societat. Per exemple, en les relacions interpersonals, on no sempre és fàcil dir la veritat als que ens envolten perquè no els volem ferir o per por a les conseqüències que pot tenir dir-la. Un altre àmbit on es dóna el deure de veracitat és l’entorn institucional, en el qual, però, existeixen sovint relacions de poder que posen per davant allò que li convé precisament als òrgans de poder per perpetuar-s’hi. I encara un tercer àmbit on existeix el deure de veracitat és l’entorn sistèmic, on, de manera semblant, s’estableixen un seguit d’interessos particulars que en ocasions prevalen per davant de la veracitat. Tanmateix, és fàcil constatar que hi ha una relació molt estreta entre veritat i confiança, de manera que no és casual que determinats col·lectius siguin mereixedors d’un prestigi que d’altres han perdut precisament per no atendre de manera reiterada al deure de veracitat amb la societat;

i això és especialment greu, perquè sense confiança no hi ha teixit social, no és possible la convivència. D’altra banda, també succeeix que com més s’aferra algú a allò que pensa que li convé dir (a allò que considerem “políticament correcte”) més esclau esdevé d’aquest discurs; mentre que com menys lligada està una persona a interessos externs i com més alliberada dels propis prejudicis, més fort serà el seu compromís amb la veritat.

“Com menys lligada està una persona a interessos externs i com més alliberada dels propis prejudicis, més fort serà el seu compromís amb la veritat” (Dr. Torralba) Tenint presents aquestes premisses, el ponent retornà a la pregunta inicial (“què significa dir la veritat?”) per explicar que hi ha dues maneres de respondre-la: des de l’escepticisme o des del dogmatisme. En el primer cas, l’escèptic acaba concloent que no és possible una resposta perquè no és possible conèixer la veritat, sinó que només hi ha diferents interpretacions possibles. En canvi, el dogmàtic es creu en possessió de la veritat absoluta, i, per tant, excloent de qualsevol altre punt de vista. Per superar aquest dilema, el Dr. Torralba proposava apropar-se al concepte de veritat des del perspectivisme (que cal diferenciar del relativisme). Aquesta aproximació implica, en primer lloc, assumir el principi d’humilitat i admetre que hi pot haver diferents punts de vista sobre un mateix fet, de tal manera que és precisament considerant les diferents perspectives que podem tenir una concepció el més clara i completa possible del fet. Després de la conferència del Dr. Torralba, l’Arxiprest de les Valls d’Andorra clogué la jornada tot agraint l’assistència del públic i les aportacions dels ponents.


Homenatge a Mn. Tella i al Dr. Prim Bertran a l’aplec d’El Pedrís

A

l tradicional aplec de Pasqua atordits pels nostres problemes i de l’antiga església romànica, del a l’ermita de Sant Pere Màrtir dificultats hem de confiar que Crist segle XII, de la qual encara queden d’El Pedrís, situada al terme Ressuscitat està amb nosaltres i ens algunes restes en peu. En va parlar de Bellcaire d’Urgell, el diumenge 28 acompanya sempre. l’actual Rector, Mn. Ivan Ayala, que d’abril es va retre homenatge a la Així mateix, va encoratjar els as- va recordar el que Mn. Tella havia memòria de Mn. Josep significat personalment M. Tella i de l’historien la seva vocació; i ador Dr. Prim Bertran l’Alcalde de Bellcaire (que fou col·laborador va destacar la gran habitual de l’anuari Urvocació de servei del gellia del Bisbat d’Ursacerdot vers totes les gell), en un acte prepersones del poble. sidit per l’Arquebisbe També es va homed’Urgell i en el qual van natjar l’historiador participar molts veïns medievalista Dr. Prim de la contrada, encapBertran, gran coneixeçalats per l’Alcalde de dor de Sant Ermengol, Bellcaire d’Urgell, Jaufill de la contrada, que me Pedrós, acompava iniciar les seves prinyat per bona part del meres investigacions consistori, i per la famíjustament a El Pedrís, lia del Dr. Prim Bertran, que va ser el motiu de íntimament vinculada la seva tesina el 1973, i al poble. que va fer de Bellcaire L’Eucaristia fou conun “laboratori” d’invescelebrada per Mn. Ivan tigacions i de treballs de David Ayala, Rector de camp sobre la història Bellcaire d’Urgell, i Mn. medieval. Van glossar David Codina, i solemàmpliament la seva nitzada per la coral Flor L’Arquebisbe d’Urgell presidí l’Eucaristia a l’aplec de Pasqua a l’ermita de Sant Pere Màrtir d’El personalitat la Sra. de Lli de Linyola, que va Pedrís. En acabat, es va retre homenatge a Mn. Tena i al Dr. Prim Bertran. Maria Torrent, veïna interpretar peces a llaor del poble, i també la a la Mare de Déu de Montserrat, en ser sistents a ser persones que creuen seva esposa Montserrat, que va aquell diumenge el dia després de la i confien en Déu i els altres, tal com poder agrair en nom de la família, celebració de la Patrona de Catalunya. Jesús Ressuscitat va demanar a dels seus fills i néts, l’afecte de tots Mons. Vives va glossar a l’homilia l’Apòstol Tomàs: “no siguis incrèdul, i l’estima per la gran tasca del Dr. les lectures del II Diumenge de Pasqua sigues creient!”. Bertran: “era una gran persona i es o de la Divina Misericòrdia, recordant Al final de la celebració eucarística va haver d’enfrontar a molts obstaque Crist Ressuscitat porta misericòr- es féu la benedicció del terme, com cles a la vida, que li van donar una dia, reconciliació i pau a tots els qui és tradició, i en acabar, es va retre perspectiva especial”. confien en el seu nom. I referint-se a un sentit homenatge a Mn. Josep M. Durant la celebració es van estrenar la darrera Exhortació apostòlica del Tella, que fou Rector de la Parròquia les obres de millora del temple, amb Papa Francesc, “Crist viu”, va subrat- durant vint anys i que va impulsar un retaule modern de fusta al presllar com Jesús Ressuscitat viu i ens la millora i la cura de l’actual ermita biteri, darrere la Mare de Déu que el vol vius. Quan ens sentim tristos i dedicada a Sant Pere Màrtir, al costat presideix. Església d’Urgell

17


Càritas diocesana disposarà d’un pis d’acollida transitòria a La Seu d’Urgell

C

àritas diocesana d’Urgell M. Mauri; la Tinent d’Alcalde de gat rebut de la Sra. Maria Molines. disposarà a partir de juny l’àrea d’Atenció a les Persones de Disposa de quatre habitacions i té d’un pis d’acollida transitò- l’Ajuntament de La Seu, Anna Vives; capacitat per a acollir una o dues uniria a La Seu d’Urgell, tats familiars. Càritas el qual donarà resposd’Urgell es farà càrrec ta integral (habitatge de totes les despeses per un temps limitat, derivades de l’habitatge suport emocional, forsempre que la família no mació laboral i atenció les pugui assumir. L’essocial) a famílies o pertada no serà superior sones que es trobin en a sis mesos, tot i que situació de vulnerabiliaquest període podria tat màxima mentre no ser ampliat de forma es posen en marxa els excepcional amb una ressorts que permetin pròrroga de fins a tres la seva integració en mesos a petició de la l’àmbit laboral o socipersona responsable de al, de manera similar El Centre Sant Ot de Càritas diocesana acollí l’anunci de l’obertura d’un nou pis d’acollida l’acollida. Les famílies transitòria a La Seu. al servei que ofereix el o persones beneficiàpis d’acollida de Càritas diocesana la Presidenta del Taller Claror, Tile ries estaran acompanyades en tot a Balaguer. Nadal; i l’Arquitecte Amadeu Ma- moment per un tècnic responsable L’anunci d’aquest nou habitatge tosas, així com els industrials que del projecte, que també realitzarà social va tenir lloc el 21 de maig al han col·laborat en l’adequació de funcions de supervisió. Centre Sant Ot de La Seu d’Urgell, l’habitatge, i els voluntaris, donants Càritas diocesana va obrir un en un acte presidit per l’Arquebisbe i responsables de serveis socials habitatge d’acollida transitòria a Joan-Enric i en el qual van ser pre- de diverses institucions i entitats Balaguer ara fa dos anys; temps en sents el Director de Càritas dioce- de la ciutat. el qual s’ha pogut constatar que es sana, Josep Casanova; el Rector de L’habitatge situat a La Seu d’Urgell tracta d’una fórmula molt útil en la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi és fruit d’una cessió d’ús a 20 anys moments de grans dificultats per a Navarri; el Vicari general, Mn. Josep de la Parròquia de Sant Ot d’un lle- les persones.

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 18

Església d’Urgell


Celebració de la Pasqua del Malalt a la Llar Santa Anna

L

a Llar Santa Anna dels Germans la Llar Santa Anna; la Gna. Visitación la salut i de la malaltia, i el seu judici Franciscans de Creu Blanca, al Lorenzo, en relació a la tasca que du a la llum de la Paraula de Déu; d’asCastell del Remei (Penelles) a terme a l’Hospital de La Seu; i la Sra. sumir com a tasques importants la acollí el 18 de maig la celebració de Carme Bescós, que ha estat vinculada prevenció de la malaltia, la promoció la XXIII Pasqua del Malalt del Bisbat durant molts anys a l’Hospitalitat de de la salut i la lluita contra estructures d’Urgell, presidida per injustes que produeixen l’Arquebisbe Joan-Enric malaltia i marginació; de i la Delegada diocesana prendre consciència que de Pastoral de la Salut, el voluntari és un enviat Gna. Visitación Lorenper l’Església i és fidel a zo, SFU. Hi va assistir les seves orientacions en un nombrós grup de el camp de la pastoral de professionals i voluntala salut; de l’atenció interis vinculats a l’entorn gral al malalt i a la seva sanitari, així com agents família; de fer una opció de la pastoral de la sapreferencial pels malalts lut i també malalts amb i els col·lectius més desaels seus acompanyants, tesos i marginats; de la en un ambient de bona coordinació amb d’altres germanor. El lema de la Professionals i voluntaris vinculats a l’entorn sanitari, agents de la Pastoral de la Salut i malalts grups i associacions de trobada va ser “El volun- amb els seus acompanyants van assistir a la Pasqua del Malalt a la Llar Santa Anna. la pastoral de la salut de tariat en la pastoral de la Diòcesi i de l’Església; la salut: De franc ho heu rebut; do- Lourdes. Es va parlar de la gratuïtat de i de la col·laboració necessària amb neu-ho de franc”. la tasca del voluntari, recordant que grups públics o privats per humanitLa jornada començà amb unes Jesucrist és l’exemple a imitar i la mo- zar la sanitat. paraules de benvinguda per part de tivació fonamental de la determinació Posteriorment, a l’homilia de la Mons. Vives, que posà en relleu la responsable del voluntari de dedicar celebració eucarística, l’Arquebisbe importància d’humanitzar l’atenció part de la seva vida, gratuïtament, a volgué posar en valor la percepció a les persones que estan malaltes dels voluntaris com una gran família i pateixen. Tot seguit, la Delegada A l’homilia de la celebració que s’ajuda entre els seus membres, diocesana de Pastoral de la Salut va així com la gratuïtat del lliurament eucarística, l’Arquebisbe agrair als presents la seva assistència, voluntari vers els altres. la qual contribueix a enfortir l’ager- volgué posar en valor la Tot glossant les lectures proclamanament de totes les persones que gratuïtat del lliurament mades, Mons. Vives va recordar que dediquen els seus esforços a l’atenció voluntari vers els altres “el Senyor infon dons en els nostres als malalts, ja sigui com a familiars cors, gràcies que vénen de l’Esperit o com a professionals o voluntaris. treballar com a voluntari en el món de Sant. Quan un és molt orgullós o quan Intervingué a continuació el Vicari la salut i de la malaltia; de la formació és molt jove, es creu que vénen d’ell general i Rector de Sant Ot, Mn. Ignasi permanent en les dimensions huma- mateix; després se n’adona que ell Navarri, que exposà el “Decàleg del na, social i teològic-pastoral per dur és un més, que podrà aportar el seu Voluntari de Pastoral de la Salut”, on a terme la tasca que se li encomana granet de sorra, però sempre segons es recullen tots els punts essencials amb “professionalitat”; i del treball els dons que ha rebut de Déu. Gratudel treball assistencial i pastoral en- en equip i l’esforç personal perquè ïtament ho heu rebut i gratuïtament vers el malalt. aquest equip es converteixi en una ho heu de donar”. L’eix principal de la trobada van ser petita comunitat cristiana. Acabada l’Eucaristia, els assistents els testimonis personals que aportaAls testimonis es va parlar també van compartir un dinar de germanor ren el Gmà. Mikel Montero, Superior de de l’estudi de la realitat del món de per cloure la jornada. Església d’Urgell

19


Festa de la Mare de Déu de Fàtima al Santuari Basílica de Meritxell

L

a comunitat portuguesa del Principat d’Andorra, amb altres devots, va participar molt activament en la celebració de la festa de la Mare de Déu de Fàtima al Santuari Basílica Meritxell la nit del diumenge 12 de maig. Presidits per l’Arquebisbe Joan-Enric i pel P. Albano Teixeira Fraga, sacerdot portuguès encarregat de l’atenció pastoral a la comunitat portuguesa d’Andorra, els fidels i els sacerdots de les Valls d’Andorra, amb l’Arxiprest de les Valls i el capellà custodi del Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, es van aplegar al peu de la carretera general que puja fins al temple per resar el Sant Rosari tot fent una processó amb torxes, portant la Sagrada Imatge de la Mare de Déu de Fàtima, i amb llums a les mans. Arribats al Santuari, tingué lloc la celebració de l’Eucaristia, tota en llengua portuguesa, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; i pels Rectors de Canillo, Encamp, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany, i La Massana; a més del P. Albano Teixeira, Mn. Jordi Miquel i Mn. David Codina. A l’homilia, l’Arquebisbe subratllà que celebrar la festa de Nostra Senyora de Fàtima ens porta a donar a la Verge Maria el lloc central que ocupa sempre en la celebració de la Pasqua de Resurrecció. Ella es mantingué ferma al peu de la Creu de Jesús, l’acompanyava adolorida, silenciosa i envoltada de soledat, però plena de fe i d’esperança; font de llum i de vida, perquè va creure i va estimar de forma única. Per l’Evangeli sabem que Ella va rebre dels llavis del mateix Jesús el 20

Església d’Urgell

L’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia, celebrada en potuguès.

gran do de ser Mare del deixeble que Jesús estimava, Mare de l’Església i Mare de tota la humanitat: “Aquí tens el teu fill”. I va fer notar que els fidels que omplien aquella nit santa i joiosa el Santuari de Meritxell venien com a pelegrins; no dormien, sinó que vetllaven per rebre-la i acollir-la a casa seva, com feren els petits pastors de la cova de Leiria, per tenir-la ben en el nostre cor. Va animar a estimar la nostra Mare celestial, venerar-la i omplir-nos de reconeixença agraïda. La Pasqua va portar l’esclat de joia dels deixebles i el seu enviament per a la missió, i Maria els acompanyà, els reuní per pregar amb ells, i amb ells esperà el do de l’Esperit Sant a la Pentecosta, que corroborava la seva missió apostòlica. Maria continua acompanyant i ajudant el poble cristià en totes les seves necessitats, i en aquesta Pasqua ens demana que no siguem sords a la crida del seu Fill, el Ressuscitat, que venç la por. Com Maria li va dir que sí a Déu, i va acceptar a la Creu la seva vocació maternal, podem entendre que dir-li

sí al Senyor és animar-se a abraçar la vida com ve, amb tota la seva fragilitat i petitesa, diu el Papa Francesc. I és que la crida del Senyor, no és una intromissió de Déu en la nostra llibertat; no és un pes que se’ns carrega a sobre; és la iniciativa amorosa amb què Déu ve al nostre encontre i ens convida a entrar en un gran projecte, del qual vol que participem. Finalment, va animar els fidels a portar-li a la Verge de Fàtima tots els anhels i les necessitats dels portuguesos, dels andorrans i de tots els homes i les dones del món, especialment els emigrants i els qui sofreixen. Ella ens farà instruments del seu amor i Ella serà la font d’aigua viva que ens aporti confort espiritual, conhort i força enmig de les contrarietats i les tempestes de la vida. En acabar la celebració eucarística els fidels volgueren agrair la presència de l’Arquebisbe i l’obsequiaren amb uns productes propis de Portugal. La celebració va acabar amb la veneració a la Mare de Déu de Fàtima amb profunda devoció i emoció per part dels fidels.


Aplec de Santa Maria de Mur i inici de “l’Any Mur”

L’

Arquebisbe d’Urgell i l’Alcalde de Castell de Mur, Josep M. Mullol, van presidir el diumenge 5 de maig els actes de la celebració de l’aplec de Santa Maria de Mur (municipi de Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà). Entre els assistents hi eren el Vicari general d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri; l’Arxiprest, Mn. Joan A. Mateo; la Delegada del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós; el Director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Josep Serra; i el Director general de l’Agència Catalana de Turisme, David Font; així com molts Alcaldes del Pallars Jussà i Conca Dellà. Els actes van començar amb la rebuda dels estendards dels pobles de l’actual terme i antiga pabordia, que van fer homenatge a l’estendard de Mur. La comitiva, encapçalada per l’Arquebisbe i l’Alcalde de Castell de Mur, es va desplaçar fins a l’esplanada de davant de l’església, on es van fer els parlaments. L’Alcalde va destacar que en aquest 2019 es complien els cent anys de l’arrencament de les pintures romàniques de l’absis de la Canònica de Santa Maria de Mur, per la qual cosa l’aplec d’enguany ha estat alhora el començament d’un “Any Mur” dedicat a aquesta efemèride. De la seva banda, el Director del MNAC va destacar que el museu vol posar en relleu les pintures murals i les escultures romàniques dels temples pirinencs que es conserven a Barcelona amb una nova museïtzació que destaqui l’origen de les peces. Finalment, David Font va destacar el propòsit de promoure el coneixement de Mur i del romànic català, especialment davant la presència a l’aplec d’uns operadors turístics de

Després de l’Eucaristia, Mons. Vives beneí el terme demanant aigua i bones collites, protecció de les maltempsades, salut, vida i amor per a les famílies, per a tots els pobles del Pallars i de Catalunya, i la pau per al món.

Boston (on actualment es conserven les pintures originals de Mur, al Museum of Fine Arts) i d’altres indrets dels Estats Units. Després dels parlaments tingué lloc la celebració de l’Eucaristia, presidida per Mons. Vives i concelebrada per Mn. Mauri, Mn. Mateo i Mn. Codina. A l’homilia, l’Arquebisbe expressà la seva satisfacció per poder presidir enguany l’aplec, i va voler saludar especialment la presència de les autoritats i el que representaven tot just abans que s’iniciés la campanya electoral per a les eleccions municipals i europees, destacant el servei democràtic que exerceixen. Mons. Vives va subratllar com l’any 1919 el Bisbat d’Urgell era pobre i despoblat i com la pèrdua de les pintures murals va ser una llàstima immensa per a tots: el Bisbat i la població de Mur. Però alhora va destacar com precisament no ens cal centrar-nos en el passat sinó mirar el futur amb esperança, perquè aquell fet va ser el detonant perquè cresqués el valor i la consciència de la riquesa del patrimoni que es conservava al Pirineu. I la necessitat de conservar-lo i prote-

gir-lo amb un Museu Nacional i amb els Museus Diocesans. Va agrair tots els qui al llarg dels segles han treballat perquè el conjunt monumental de Mur llueixi amb la seva esplendor i va animar els cristians a viure la joia de la Pasqua perquè enmig de les vicissituds el Senyor Ressuscitat fa camí amb nosaltres i sempre ens acompanya. La Col·legiata de Santa Maria de Mur, al costat del Castell de Mur, es va començar a construir mitjan el segle XI i va ser consagrada el 1069 pel Bisbe Guillem d’Urgell. Se’n conserva l’església, el claustre i les dependències canonicals, amb una còpia de les pintures romàniques de l’absis. Després de l’Eucaristia, l’Arquebisbe d’Urgell va beneir el terme impartint la benedicció i invitant els fidels a girar-se cap als quatre punts cardinals, demanant aigua i bones collites, protecció de les maltempsades, salut, vida i amor per a les famílies, per a tots els pobles de la comarca del Pallars i de Catalunya i la pau per al món. Va tenir lloc després un àpat fratern compartit pels assistents a l’aplec. Església d’Urgell

21


Càtedra de Pensament Cristià

Un oceà d’emocions (i X): El consol, l’art de recollir els trossets

E

ns trenquem. La duresa irromp i tot allò que semblava sòlid es liqua. La vida no és una successió continuada i estipulada de moments; no és un cercle que dóna voltes sobre si mateix sempre en la mateixa cadència. Està feta de rutines i de talls, de cesures i de fractures. Hi ha les situacions límit, però també les experiències cimal; l’ànima recorre valls molt fosques, però també s’eleva a cims molt lluminosos. Som, com diu Hans Blumenberg, éssers necessitats de consol.

Demanar consol no és un acte d’humiliació. És un acte humà. Donar-lo és una mostra d’humanitat, però el bon consol es dóna de manera discreta El sofriment posa de manifest la misèria i la finitud, les limitacions de l’existència, la indefensió, la debilitat i la necessitat que tots tenim dels altres, especialment quan tot es torça. Necessitem compartir les alegries i celebrar-les, però encara més les penes i els patiments. La necessitat de consol irromp quan sentim que tot es trenca. De vegades són les relacions, altres cops els projectes. Hi ha relacions que havien començat amb un entusiasme quasi sobrenatural i que es trenquen per una traïció. Hi ha projectes que semblaven invulnerables i es desintegren per causes molt diverses. La tecnologia més sofisticada tampoc no és incòlume a l’error. Allò que no podia espatllar-se, s’espatlla; allò que 22

Església d’Urgell

no podia patinar, patina. La promesa d’ahir es converteix, al cap de poc temps, en un silenci eixordador. Viure és trencar-se i compondre’s de bell nou. Consolar és agafar les miques i enganxar-les amb paciència, una al costat de l’altra, amb l’esperança de refer aquell ordre primordial. Quan hi ha tants bocins, un té la impressió que no hi ha manera de recompondre el gerro. És, aleshores, quan cal el consol d’algú, l’atenta mirada d’algú que s’agenolla al bell mig de la sala i recull bocí a bocí per recompondre’l. Quan ens trenquem, sentim un ofec al pit i una infinita tristesa. Ens adonem que no tenim control sobre la pròpia vida, ni sobre allò que ens passa. Captem la fragilitat. Aleshores, irromp la necessitat de consol. No sempre es manifesta aquesta necessitat. Per ferho, ha de vèncer la closca que l’ego ha bastit lentament. L’ego no suporta el consol de l’altre, perquè creu que tot sol se’n sortirà. Abans de suplicar ajuda, s’arrossega com un cuc. Demanar consol, però, no és un acte d’humiliació. És un acte humà. Donar-lo és una mostra d’humanitat, però el bon consol es dóna de manera discreta, de tal manera que la persona trencada no tingui la sensació de ser carn de consolació. L’inventari de calamitats humanes és oceànic. La vida les administra aleatòriament. Toca qui toca. Mai no se sap quan, ni a qui. Mai no es pot anticipar la víctima. La desgràcia, per dir-ho amb Simone Weil, irromp i, com la gravetat, tensa cap avall. Mentre davallem a les profunditats, experimentem la necessitat de tornar a surar, de pujar, de nou, al pla de la

normalitat, un pla, aquest, molt efímer, ple de forats i d’ondulacions. Advé el mal i el mal desendreça el precari cosmos de la vida quotidiana. Allò que semblava ferm, s’esmicola. És, aleshores, quan se sent la necessitat de ser consolat. Consolar és eixugar les llàgrimes, combatre la soledat de l’altre, entrar en el seu abisme, per fosc que sigui i encendre-hi un llumí. És fer silenci amb l’altre. És escoltar les seves blasfèmies i esgarips, sense jutjar-lo. És davallar al seu infern; sense por, amb la confiança de poder ajudar. De vegades, el sofriment de l’altre és tan intens i sòrdid que el consol es presenta com una tasca impossible. Aleshores se sent la impotència de consolar i un es pregunta: qui pot consolar? O, què pot consolar l’altre? De vegades, les paraules curen, però, altres cops, són tan fútils com picar ferro fred. En aitals situacions, només queda la pregària muda, que és la més humana de totes. Consolar és un acte vulnerable. No depèn, només, de la bona voluntat. Voler consolar encara no és consolar. Voler ser consolat encara no és ser consolat. Quan el pou és molt profund i l’ànima s’ha perdut per les entranyes de la terra, el consol esdevé una tasca titànica. En el cor de la consolació, però, hi ha l’esperança, també la confiança; l’esperança de què serà possible sortir del pou i veure la llum; la confiança de què no estic sol, fins i tot quan em sento més sol que mai. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia


El raconet de la mística

Vingui a nosaltres el vostre Regne

Q

uè és i com és el Regne de Déu? La sagrada Litúrgia ho expressa en una bella fórmula: “Regne de veritat i de vida, de justícia, d’amor i de pau”. Al Nou Testament –en especial, als Evangelis– es parla amb abundància del Regne de Déu o del Regne del cel, sense que ens diguin del tot en què consisteix. Algunes paràboles de Jesús són les referències més clares i més extenses al tema, davant d’un auditori rude i illetrat: “el Regne del cel s’assembla...” La conclusió és que l’únic que té un concepte ben clar del Regne és Jesús: una situació de benestar total per a tot el poble ara i per sempre, propiciada pel Pare, proclamada per Jesús i duta a terme amb la col·laboració de tots els beneficiats. Una situació que encara no es dóna (“vingui a nosaltres el vostre Regne”), però que ja ha començat. I la seva plenitud és una promesa en ferm, perquè és el seu projecte,

la seva voluntat. Un projecte que ha d’ésser anunciat mitjançant la predicació de l’Evangeli i la captació de les voluntats d’aquells que hi són convidats. Un Regne que serà vigent a la terra i al cel, ara, després i sempre. Un Regne al que tots som convidats:

Al Nou Testament –en especial, als Evangelis– es parla amb abundància del Regne de Déu o del Regne del cel, sense que ens diguin del tot en què consisteix “aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces a tothom qui trobeu” (Mt 22,9). Un Regne que comença a l’interior de cadascú, com la llavor al cor de la terra: “amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar

en el seu camp”. Un Regne que creixerà i s’expandirà per tota la terra i el cel, per tota la creació, perquè és el projecte de Déu: “la mostassa és la més petita de totes les llavors, però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre”. Urgeix pregar perquè vingui aquest Regne perquè, encara que la llavor és ja present a la terra, a l’interior del petit ramat estès per la rodonesa del món, encara que un nombrós grup de súbdits ja frueix de la plenitud en el cel, la immensa majoria dels terrícoles encara viu en el regne de la mentida, de la cultura de la mort, de la injustícia, de l’odi i de la guerra. I l’univers sencer encara gemega fins que sigui del tot alliberat: “sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors de part” (Rm 8,22), fins que els cridats al Regne no acceptin amb goig la generosa invitació. Mn. Enric Prat

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h.

Església d’Urgell

23


La Confirmació és un dels màxims valors de la vida

L’

acudit és de molt mal gust. Provoca acidesa d’estómac. El conto: “un company mossèn es veu les mil i una per espantar el vol de coloms del campanar de l’església parroquial, que té 27 metres d’alçada. Un dels veïns, que no és de missa, s’ho passa bé veient el patiment del capellà, que no guanya prou sous per pagar una dona de neteja. El veí, amb la ironia d’un menjacapellans, diu al Rector: “doni la confirmació als coloms i ja no els veurà més!”. Al bon capellà no li fa cap gràcia l’acudit. Amb tot i això, reconeix que els adolescents de la Parròquia, una vegada el Bisbe els ha confirmat, malauradament no els veu més per l’església ni en pintura!”

Trobada de Confirmació dels diumenges a la tarda a AINA

24

Església d’Urgell

El diumenge 26 de maig, l’Arquebisbe Joan-Enric administrà al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Meritxell el sagrament de la Confirmació a 19 adolescents. Per què?

Els pares, les mares, els educadors, tots ens fan present la Paraula de Déu que guia, que ens fa forts, que genera espiritualitat Amb quines pretensions el reben? Davant la festa, em fa feliç rememorar moments viscuts en les trobades dels diumenges a la tarda a AINA i en les convivències del Nadal Jove i la Pasqua Jove, durant el camí vers el sant sagrament de l’Esperit Sant:

–Hem vist el film “Dieu n’est pas mort”. El professor de filosofia ensenya que Déu ha mort. Ezequiel planta cara al professor: —“Déu no ha mort”. El filòsof insisteix: —“a Déu no l’ha vist ningú”. L’alumne comenta amb timidesa: —“Déu és com el sucre que em posa cada matí l’àvia a la llet. No el veig, però endolceix la vida”. Té raó el noi. Amb l’Esperit de Jesús assaborim el moment present, que és el meu, el més important. Amb l’Esperit endolcim el creixement en ciència, ja que la ignorància és sinònim de pobresa. La dolçor ens ajuda a trobar el perquè de totes les coses. Ens fa entenimentats. Els pares, les mares, els educadors (també el professor que defensa que


“Déu ha mort”), tots ens fan present la Paraula de Déu que guia, que ens fa forts, que genera espiritualitat i, sobretot, ens fa do de la nostra raó de ser: l’Amor. Jean Vanier, que ens deixà el 7 de maig i de qui he seguit les seves petjades, mogut per l’Esperit Sant fundà “L’Arche de la Tendresse” per als infants més febles. La tendresa és el llenguatge de l’Amor. –El sagrament de la Confirmació és un pas cap endavant vers el compromís que dóna sentit a la vida. Hi ha tres maneres d’anar a la muntanya: vas al bosc, en gaudeixes, hi dines i te’n vas deixant la brossa per terra; o bé vas al bosc, en gaudeixes, hi

El sagrament de la Confirmació és un pas cap endavant vers el compromís que dóna sentit a la vida dines i, abans de marxar, reculls la brossa que has fet; o bé vas al bosc, en gaudeixes, hi dines i, abans de marxar, reculls la teva brossa i la dels altres. Els nois i les noies confirmats amb l’Esperit de Jesús es comprometen no sols a netejar la seva parcel·la dins el bosc de la societat, sinó també a netejar la dels altres i a fer-los ajudar. I amb aquest tarannà, sentir-se molt feliços. –El tercer record és el més emotiu. El Serni es va confirmar als 11 anys. No sols no desaparegué de la Parròquia sinó que continuà participant a les trobades mensuals dels diumenges a la tarda a AINA. Gràcies a l’Esperit rebut en la Confirmació, ha fet colònies a les bordes d’AINA, campaments als Tamarros i s’ha tret el títol de monitor a l’escola de la FEMN i Verge Blanca, a AINA, gràcies al qual ha fet dos anys de monitor als ainistes de la casa. Fa dos estius que el Serni, amb sis companys més de la Universitat de París, va anar a Nairobi per donar un cop de mà a l’orfenat que dirigeixen les Germa-

nes de la Caritat. A la Pasqua Jove d’AINA, el Dissabte Sant al matí, els monitors donen testimoniatge de les opcions compromeses a favor de causes socials durant el curs. El Serni explicà: “les monges de la Caritat viuen en un casalot sense mobles i amb molt poca llum. A les sales hi havia nens que no paraven de plorar. Em vaig quedar sense respiració. La germana, amb una bata blanca que il·luminava la sala, no deixava de somriure tendrament mentre socorria els nadons. Els meus companys ajudaven les altres germanes a l’exterior de la casa. De sobte, la monja agafa un nen de mesos, me’l posa als braços i em diu: “ara dóna-li tot l’amor que puguis”. I em va deixar sol amb el nadó. Vaig cantar-li cançons, vaig fer-li petons, el vaig gronxar. El nen deixà de plorar. Em va somriure i es va adormir. Vaig vetllar el seu son... Però, cap al vespre, el nen va morir. Em desesperava. La monja em consolà amb una abraçada: “Els teus braços han estat els braços de Déu Pare que l’ha acollit per sempre més. No renunciïs mai a aquest Esperit de Déu que dus a dins”. Cada nit somio amb el meu angelet de Nairobi. Gràcies a ell comprenc les coses de Déu, l’amor dels meus pares, el sentit que té la lluita per la vida, sobretot quan camino amb els amics”. Les paraules de Santa Teresa de Calcuta segellaren el testimoniatge del Serni: “passem per la vida una sola vegada; qualsevol cosa bona que pugui fer per als humans, ho he de fer ara, perquè no passaré de nou per aquí”. Al peus de la Mare de Déu de Meritxell, la meva Confident, la dolça Mare ens recordà les paraules de l’abbé Guy Gilbert: “sigueu lliures com els ocells i sol·lícits com les gallines”. Per molts anys, confirmats del 2019, el camí segueix!

ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC.

SI JA “SMARTPHONE” INSTAL·LAT

TENIU UN I TENIU

EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU

Mossèn Ramon de Canillo

DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG Església d’Urgell 25


Dietari APLEC DE SANT PERE DE PONTS L’1 de maig es va celebrar a la Col·legiata de Sant Pere de Ponts l’aplec que cada any organitza l’associació “Amics de Sant Pere”, que té cura d’aquest espai tant estimat pels pontsicans, en col·laboració amb diferents entitats de la ciutat. A primera hora del matí, el Centre Excursionista Pontsicà va organitzar una caminada popular fins a la Col·legiata i va recollir entre els participants aliments i donatius per a Càritas Parroquial. Tal com mana la tradició, la campana Maria va tocar el repic que avisa els fidels de la celebració de l’Eucaristia, enguany presidida per Mn. Bonifaci Fortuny, que va tenir un record pels difunts del darrer any, i especialment pels membres difunts de l’associació “Amics de Sant Pere”. Al final de la celebració, acompanyada en els cants per la Coral Pontsicana, els fidels van cantar els Goigs de Sant Pere de Ponts, per demanar la seva protecció i la seva ajuda. Un breu concert de l’Orquestra Dissonants, de l’Escola Municipal de Música, que va ser molt aplaudida pels assistents, va donar pas a un dinar popular. L’aplec es completà, a la tarda, amb un espectacle per als més petits. A més, durant tot el dia es va poder visitar un petit museu annex a l’església parroquial. 26

Església d’Urgell

Un bon nombre de fidels de Ponts i rodalies va participar a l’aplec de Sant Pere.

APLEC DE LA MARE DE DÉU DE LES SOGUES Des de temps immemorials, els fills i filles d'El Poal acudeixen en pelegrinatge el mes de maig als peus de la Mare de Déu de les Sogues com a compliment

d’una festivitat devota dels seus avantpassats. Enguany, el pelegrinatge i l’aplec es van fer l’1 de maig amb gran presència de fidels, veïns i amics. Antigament hi acudien fidels des de molts pobles del Pla d’Urgell. Cal recor-

dar que “el benefici de la pluja”, un dels que demanaven els devots, era cabdal per a les collites i pel consum domèstic a les nostres contrades. L’aplec se celebrava tradicionalment el 9 de maig, festivitat de Sant Gregori. Actualment,

Al final de l’Eucaristia, es cantaren els goigs a la Mare de Déu de les Sogues i es venerà la sagrada imatge.


PROFESSIÓ PERPÈTUA DE LA GERMANA ANDREA DE LES GERMANETES DELS ANCIANS DESEMPARATS Amb molta alegria, la Gna. Andrea Maye Flores, de les Germanetes dels Ancians Desemparats, actualment a la Residència de Sant Josep de La Seu d’Urgell, va emetre la seva professió perpètua a Saragossa el dia 30 d’abril, juntament amb dues germanes més. L’endemà va celebrar-ho amb els ancians de La Seu d’Urgell i s’hi féu present Mons. Joan-Enric Vives i Mn. David Codina. La cerimònia fou presidida

però, per tal de facilitar la participació dels fidels, es fa el dia primer de maig. A les nou del matí es va celebrar la missa solemne i, en acabar, desprès d’entonar els goigs, tothom pujà al cambril a venerar la imatge de la Mare de Déu. Posteriorment, la Parròquia de Bellvís, que va acollir els pelegrins, els obsequià amb coca i xocolata. La festivitat acabà, de tornada al poble d’El Poal

per l’Arquebisbe de Saragossa, Mons. Vicente Jiménez, i la pogueren acompanyar Mn. Ignasi Navarri, Vicari general, i Mn. Pau Bellido, del Bisbat d’Urgell, amb altres preveres, així com la Superiora de La Seu, la Gna. Rosario Fernández; la M. Provincial i moltes germanes, familiars i amics. La Gna. Andrea té 26 anys, va néixer a Arequipa (Perú) i feia 6 anys que havia fet la seva professió temporal.

amb el compromís de pelegrinar l’any següent com a testimoni i en record del vot que els nostres avantpassats van fer a la Mare, en agraïment a la seva protecció i empara: “...de l’Urgell, Mare i Patrona, sigueu per a tots advocada”. L’actual imatge de la Mare de Déu de les Sogues és una còpia de l’original, destruïda l’any 1936. Aquesta còpia havia estat encarregada, en el seu

moment, per la família de cal Puig d’El Poal, grans devots de la Mare de Déu. Primer la veneraven a la seva casa pairal d’El Poal, al carrer Major; i desprès, al Talladell, on residien darrerament. L’any 1939 la donaren a la Parròquia de Bellvís. Per aquest motiu, la talla actual guarda una gran similitud amb l’exemplar original, davant la qual tantes generacions d’urgellencs van poder pregar.

MONS. VIVES, AMB ELS RESPONSABLES DE LA FEDERACIÓ MOTOCICLISTA D’ANDORRA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va poder saludar el 4 de maig al Centre de Congressos de Sant Julià de Lòria la Presidenta de la Federació Motociclista d’Andorra, Natàlia Gallego, i l’Adjunt a la Presidència, Antoni Església d’Urgell

27


Mons. Vives, amb la Presidenta i l’Adjunt a la Presidència de la La Catedral de Santa Maria d’Urgell es va omplir per escoltar la interpretació de dues obres del compositor Federació Motociclista d’Andorra. noruec Ola Gjeilo.

Clascà, que el van informar sobre la prova del Trial 3 Nacions que es va fer a la Parròquia els dies 4 i 5 de maig, la qual omplí els carrers d’aficionats al motociclisme. El Trial 3 Nacions consta de tres proves: una puntuable al Campionat de Trial d’Andorra, una altra puntuable al Campionat de Trial d’Espanya, i una tercera puntuable al Campionat de Trial de França.

CONCERT A LA CATEDRAL D’URGELL AMB OBRES ESPIRITUALS D’OLA GJEILO La Catedral de Santa Maria d’Urgell va acollir el diumenge 5 de maig l’actuació del Cor dels Petits Cantors d’Andorra, el Cor de Cambra Valls d’Andorra i l’Orquestra Ensemble Andorra, dirigits per Catherine Metayer i el concertino Jordi Albelda, que van interpretar les obres “Luminous night of the soul” i “Sunrise Mass”, del compositor Ola Gjeilo. Hi assistiren l’Arquebis28

Església d’Urgell

be d’Urgell, la recentment elegida Subsíndica del Consell General d’Andorra, l’Ambaixadora de França a Andorra, l’Alcalde de La Seu d’Urgell, el Conseller i President del Cor dels Petits Cantors, el Vicari general i Representant del Copríncep Episcopal, el Vicari general i Rector de Sant Ot, altres Canonges i un fervorós públic. Ola Gjeilo és un acreditat compositor i pianista catòlic, nascut precisament el 5 de maig de 1978 a Noruega i resident als Estats Units, que ja composava als 7 anys. Les majoria de les seves obres són de música

coral, obres per a piano i partitures per a orquestres simfòniques.

MISSIONS FAMILIARS DE SCHOENSTATT A LA SEU D’URGELL La Verge Pelegrina de Schoenstatt ha itinerat la primera setmana de maig pels carrers de La Seu d’Urgell en braços de diverses famílies amb nens i joves, arribades de diversos punts de Catalunya a la capital alturgellenca amb el desig de fer créixer l’amor a la Mare de Déu i il·luminar la ciutat amb la seva llum. Les famílies

pertanyen al moviment apostòlic de Schoenstatt i durant l’estada a La Seu han estat acompanyats de la Gna. Lucia i el P. Borja Coelho de Portugal. Les missions familiars van començar amb una missa i un dinar a l’aire lliure a l’ermita de Sant Antoni del Tossal el dimecres 1 de maig, amb la participació d’un bon nombre de veïns dels pobles de la rodalia. També van tenir ocasió de visitar els padrins de la Llar de Sant Josep i els nens de catequesi i van animar una festa per a famílies amb nens. Activitats que van compaginar amb adoraci-

Un grup de famílies del moviment apostòlic de Schoenstatt va visitar La Seu la primera setmana de maig.


ons i misses a l’església de la Missió, a la Catedral i a la capella de La Salle, on s’han allotjat. Diverses persones de la ciutat van comentar que els missioners de Schoenstatt els han ajudat a revifar la seva fe i els han fet sentir-se en família, acompanyats i feliços. El Rector de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, destacà la senzillesa, alegria i fraternitat de les famílies missioneres, les quals li van expressar l’agraïment per l’acollida que han rebut i l’experiència viscuda en un lloc com La Seu, que els ha semblat de gran bellesa.

ATRIBUÏDA L’AUTORIA DEL SANT CRIST DE TREMP Joan Bosch, historiador de l’art especialista en l’època moderna, ha atribuït a Agustí Pujol, considerat l’escultor català més destacat del període tardorenaixentista, l’autoria del Sant Crist de la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp. Agustí Pujol El Jove (Vilafranca del Penedès, 1585 Reus, 1628), fill de l’escultor Agustí Pujol El Vell, va realit-

Imatge del Sant Crist de la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors.

zar i va col·laborar en moltes obres escultòriques, entre les quals destaquen el retaule de la Puríssima Concepció a l’església de Santa Maria de Verdú, així com els retaules per a les esglésies de Terrassa, Martorell, Sarrià, Berga, Reus i Arenys de Mar. Joan Bosch és professor d’història de l’Art a la Universitat de Girona (UdG) i Director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, adscrit a la UdG. El seu àmbit de recerca és l’art català dels segles XVI i XVII, i és especialista en l’obra d’Agustí Pujol. Actualment col·labora, juntament amb Francesc

Els preveres van compartir amb Mons. Vives allò que els sosté en el seu ministeri presbiteral i diaconal, espiritualment, pastoralment i personalment.

D’esquerra a dreta, Roser Suñé, Mons. Vives i Meritxell Palmitjavila al Palau Episcopal.

Miralpeix, amb el Museu Diocesà d’Urgell, on coordinen els estudis de recerca sobre la col·lecció de l’època moderna.

TROBADA AMB ELS PREVERES DE L’ARXIPRESTAT DE NOGUERA El 6 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell es va reunir amb tots els preveres i els dos diaques permanents de l’Arxiprestat de Noguera a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer. Era la darrera reunió de totes les que ha mantingut amb els preveres de la Diòcesi a través dels Arxiprestats. Després de la pregària inicial, l’Arquebisbe va escoltar de primera mà la veu i reflexions dels preveres, que van compartir allò que els sosté en el seu ministeri presbiteral i diaconal, espiritualment, pastoralment i personalment. En un clima de fraternitat i de molta confiança es van anar exposant diferents aspectes, com l’exercici de la caritat pastoral, la Litúrgia de les

Hores, l’Eucaristia diària, el compartir amb els pobles el ministeri, el servei pastoral, la caritat amb tothom, l’obertura a la gent diversa, i d’altres que fan que enmig de les dificultats diàries experimentin que Jesús Ressuscitat els sosté i els anima. Un dinar compartit amb una llarga sobretaula sobre qüestions pastorals i diocesanes va cloure la joiosa trobada.

VISITA DE LES NOVES SÍNDIQUES D’ANDORRA AL COPRÍNCEP EPISCOPAL L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el dimarts 7 de maig al Palau Episcopal la visita institucional de la nova Sindicatura General d’Andorra, elegida la setmana anterior. Per primera vegada són dues dones: la Síndica General, M. I. Sra. Roser Suñé; i la Subsíndica General, M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila. La trobada forma part de les relacions institucionals Església d’Urgell

29


REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LORETO (TARRAGONA), LA DARRERA PRESIDIDA PER L'ARQUEBISBE PUJOL

E

ls dies 2 i 3 de maig tingué lloc la reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) al Santuari de la Mare de Déu de Loreto, a Tarragona, presidida per Mons. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona. Hi van participar tots els Bisbes, llevat de Mons. Agustí Cortés. 1. Els Bisbes van rebre l’informe sobre la pastoral hospitalària a les Diòcesis de Catalunya que els presentaren Mn. Joan Bajo, la Dra. Carmen Benito i Mn. Sebastià Aupí, Delegats de pastoral de la Salut dels Bisbats de Tortosa, Barcelona i Girona, respectivament. Van informar de la situació actual de l’atenció religiosa als hospitals i de les relacions amb l’administració de l’Institut Català de la Salut, així com

habituals entre el Copríncep i el Consell General, tal com preveu la Constitució d’Andorra. En el transcurs de la reunió es va tractar dels reptes que es presenten en aquesta legislatura i de qüestions relacionades amb l’actualitat institucional, política i social del Principat d’Andorra.

APLEC DE SANT MIQUEL A ENGOLASTERS El 8 de maig va tenir lloc l’aplec de Sant Miquel a l’església de Sant Miquel d’Engolasters (EscaldesEngordany, Andorra), amb la presència de l’Arquebis30

Església d’Urgell

també de les necessitats i reptes que planteja aquesta atenció religiosa catòlica als hospitals inclosos en la xarxa d’internament d’utilització pública de Catalunya. Els Delegats van insistir en la importància de la formació de les persones que realitzen aquest servei pastoral i d’algunes iniciatives en aquesta línia

be Joan-Enric, acompanyat dels sacerdots de la Parròquia: el Rector, Mn. Jaume Soy, i Mn. Emili Villegas. També van ser-hi presents les autoritats parroquials encapçalades pel Cònsol Menor i pel Conseller Xavier Espot, que es presenta a l’elecció com a Cap de Govern. Així mateix, era la jornada en què s’estrenaven els nous fadrins i pubilles d’Escaldes-Engordany. L’Arquebisbe va insistir en les seves paraules que hem de pregar a Sant Miquel Arcàngel que ens protegeixi del mal i ens acompanyi i defensi en el camí de la vida. Destacà

que es posaran en marxa el proper curs. 2. Els Bisbes reberen el Coordinador del projecte Catalonia Sacra, Daniel Font, i el Director del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat (SICPAS), Mn. Josep Maria Riba, que els van presentar la memòria anual de les activitats de

Catalonia Sacra i el balanç econòmic de l’any 2018. També els presentaren les activitats que s’estan realitzant durant aquest any i el corresponent pressupost, que els Bisbes van aprovar pel que fa a la difusió del patrimoni sacre de les Diòcesis de la CET. Van destacar la presència de Catalonia Sacra a Roma,

L’aplec de Sant Miquel és la celebració de l’any en què tradicionalment s’estrenen els fadrins i les pubilles de la Parròquia.

que ens calia tenir una mirada amb perspectiva, com quan pugem a la muntanya per veure millor totes les realitats, i alhora

tenir present la nostra història i tradicions, amb les arrels cristianes que són ben patents a Engolasters. I saber mantenir la fe, amb


a la Conferència Internacional “Déu ja no habita aquí?”, organitzada pel Consell Pontifici per a la Cultura, la Conferència Episcopal Italiana i la Universitat Pontifícia Gregoriana, que van creure que Catalonia Sacra és una iniciativa valuosa que pot servir d’exemple a les Diòcesis d’altres països, tant pel plantejament interdiocesà que la motiva com per l’orientació concreta del projecte. 3. El President de Càritas Catalunya, Francesc Roig, informà de la memòria d’activitats i presentà als Bisbes diverses iniciatives que es porten a terme per orientar, coordinar i realitzar l’acció social i caritativa de l’Església. 4. Els Bisbes es van reunir amb la nova Junta Directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) formada per fra Eduard Rey, Superior provincial

compromís d’amor i servei envers els germans. Al final de la missa es va beneir el terme i el Comú invità els assistents al tradicional tast de coca i moscatell.

COMIAT DEL CAP DE GOVERN ANTONI MARTÍ L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, es va reunir el dijous 9 de maig al matí al Palau Episcopal amb el Cap de Govern en funcions del Principat d’Andorra, M. I. Sr. Antoni Martí i Petit, amb qui va mantenir una

dels Caputxins de Catalunya i nou president de la URC; la Gna. Rosa Masferrer, Provincial de les Religioses de Sant Josep de Girona (Vicepresidenta), la Gna. Maria Rosa Masramon, Provincial de les Dominiques de l’Anunciata de Catalunya i Balears; el P. Eduard Pini, Provincial de l’Escola Pia de Catalunya; la Gna. Mercè Arimany, Superiora general de les Hospitalàries de la Santa Creu; el P. Llorenç Puig, Delegat permanent de la Companyia de Jesús a Catalunya; i el Gmà. marista

Lluís Serra Llansana, Secretari general de la URC. Els religiosos exposaren els reptes que planteja la reestructuració de la vida religiosa a les Diòcesis catalanes i la manera com s’està enfocant des de les diverses Congregacions. Van dialogar també sobre els projectes per protegir els infants i els adults vulnerables i per contribuir a erradicar de la nostra societat la cultura de l’abús sexual, econòmic, de poder i de consciència. 5. S’ha iniciat l’estudi dels preparatius del vint-i-

cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995 i s’ha encarregat a Mons. Francesc Pardo i a la Secretaria de la CET la coordinació de la comissió que haurà de preparar aquesta commemoració. 6. Els Bisbes van tractar també diverses qüestions relatives als mitjans de comunicació, la celebració de les exèquies i la formació permanent dels preveres. 7. Finalment, reberen la visita del P. Joan Maria Mayol, OSB, Rector del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, que els lliurà l’acreditació com a confrares de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. Els Bisbes van signar en el llibre d’honor de la Confraria. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC)

entrevista llarga i plena de cordialitat. La trobada va servir per fer balanç dels darrers quatre anys de legislatura, la segona amb Martí al capdavant del Govern. Van poder comentar allò de més rellevant de l’acció de l’Executiu així com l’actual panorama polític després de les eleccions generals celebrades el 7 d’abril. El Copríncep va voler reconèixer la gran donació i responsabilitat del Cap de Govern Antoni Martí i dels seus Ministres i collaboradors, amb moments delicats de sacrificis per a ell i el seu gabinet, i

Mons. Vives i el Cap de Govern en funcions del Principat d’Andorra van mantenir una entrevista llarga i plena de cordialitat al Palau Episcopal.

l’agraïment que el país li tindrà per la llarga entrega en diversos càrrecs

institucionals de servei al bé comú del Principat, culminats amb la dedicació Església d’Urgell

31


Mn. Ramon Balagué presidí l’Eucaristia a l’aplec de Bastanist.

en la governació de l’Estat Andorrà. La trobada s’inscriu dins el marc de les relacions institucionals habituals entre el Copríncep i el Cap de l’Executiu, tal com preveu la Constitució del Principat d’Andorra.

APLEC DE BASTANIST El diumenge 5 de maig va tenir lloc el tradicional Aplec al Santuari de la Mare de Déu de Bastanist, prop de Montellà, dessota el massís del Cadí. Ja a primera hora van anar arribant pelegrins que visitaven la Imatge de la Mare de Déu, li dipositaven un ram de flors i li encenien ciris. A migdia se celebrà l’Eucaristia, presidida per Mn. Ramon Balagué, que és qui durant l’any té cura de la capella i de la casa de colònies. Aquest any es va poder inaugurar el nou cor, que estava inhabilitat per a acollir les persones, ja que estava molt deteriorat. Després de la missa hi va haver una ballada de sardanes a la terrassa de davant el Refugi, i a continuació 32

Església d’Urgell

els participants a l’aplec es reuniren per grups, familiars o d’amistat, per compartir el dinar. Jaume Coma, manyà de Ripoll, va obsequiar el Santuari amb una imatge de la Verge de Bastanist que ha treballat ell mateix amb fusta de boix. Un autèntica talla ben aconseguida i fidel a l’original.

CONSELL DE FRATERNITATS DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS DE CATALUNYA El 4 de maig va tenir lloc al casal parroquial de La Seu d’Urgell la XI Reunió Pelegrina del Consell de les Fraternitats de la Mare de Déu dels Dolors de Catalunya, amb una intensa i animada participació. Les participants a la reunió van ser acollides per la Parròquia de Sant Ot i per l’Associació de Dones i Confraresses de l’Alt Urgell, A la reunió, en compliment de l’objectiu fonamental del Consell “Servites de Catalunya” de “ser el vincle d’unió de les

Mn. Navarri acompanyà les participants al Consell de Fraternitats de la Mare de Déu dels Dolors de Catalunya en una visita guiada al Conjunt Catedralici i a la ciutat de La Seu d’ Urgell.

Fraternitats dels Dolors, per tal de coordinar-se i ajudar-se mútuament en el seu camí de servei a Déu i als germans”, es van tractar i decidir diversos aspectes del funcionament, l’espiritualitat i la devoció a la Mare Dolorosa de les Fraternitats participants; les quals, seguint l’exemple de Maria d’estar al peu de la creu, al costat de tants i tants que sofreixen injustament, víctimes del comportament egoista de molts. A la tarda, després del dinar, Mn. Ignasi Navarri, Rector de la Parròquia, acompanyà les partici-

pants en una visita guiada al Conjunt Catedralici i a la ciutat de La Seu d’ Urgell.

TROBADA INTERDIOCESANA DE VIDA CREIXENT A MONTSERRAT Dimecres 8 de maig, uns cinc-cents membres del moviment Vida Creixent de Catalunya, Balears i Andorra es reuniren a la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat per celebrar la XXXIII Trobada Interdiocesana. P re s i d í l ’ E u c a r i s t i a Mons. Agustí Cortés, Bisbe de Sant Feliu de Llobregat,

Els participants a la XXXIII Trobada Interdiocesana de Vida Creixent van omplir la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat.


que parlà a l’homilia sobre la vida eterna, assenyalant que si ens trobem en pau amb el Senyor ja la podem gaudir en aquests moments de la nostra vida. Al final de la celebració, l’Escolania de Montserrat cantà el “Salve Regina”; i tot seguit el “Virolai”, acompanyada per les veus de tots els assistents. L’endemà, el dijous dia 9, la celebració eucarística fou presidida per Mons. Salvador Giménez Valls, Bisbe de Lleida, i concelebrada per l’Abat Josep Maria Soler. El cant final, “Rosa d’abril”, fou l’adéu a la Moreneta, tan estimada pels membres de Vida Creixent, que portant al coll l’identificador i al cor l’estimació a la “Reina dels cels” anaren pas a pas a gaudir de l’àpat de germanor. I després, amb l’eufòria d’haver gaudit d’un dia magnífic i amb la caloreta del mes de maig, retornaren cap a les seves Diòcesis d’origen. “Il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al cel”, li resem a la Mare de Déu.

FESTA DE LA MARE DÉU DELS DESEMPARATS A LA SEU El dissabte 11 de maig, festa de la Mare de Déu dels Desemparats, la comunitat de Religioses dels Ancians Desemparats de la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell va celebrar amb tota solemnitat la seva festa patronal. L’Eucaristia fou presidida per Mn. Ignasi Navarri, Vicari general de la Diòcesi, i concelebrada per Mn. Da-

dre atenta al peu de la creu als sofriments del seu Fill. La mirada inclinada, “geperudeta”, de la Mare de Déu dels Desemparats ens ajuda perquè li preguem en el rés de la Salve que Maria, Reina i Mare de misericòrdia, “giri vers nosaltres aquests ulls seus tan misericordiosos”.

ALUMNES DE LA FACULTAT ANTONI GAUDÍ VISITEN LA SEU I ANDORRA La imatge de la Mare de Déu dels Desemparats presideix el presbiteri de la Llar Sant Josep de La Seu d’Urgell.

vid Codina. A l’homilia, Mn. David va posar en relleu com Santa Teresa Jornet va voler que la Verge dels Desemparats imbuís l’espiritualitat de la Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats, ja que les llars de la Congregació volen ser com el mantell acollidor de la Mare de Déu dels Desemparats, Mare dels pobres, on els ancians trobin satisfetes les seves necessitats materials i espirituals. Va explicar breument l’origen històric de la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, vinculada estretament al naixement, l’any 1410, del primer hospital psiquiàtric del món, conegut com “Hospital de Ignoscents, Folls e Orats”, i com gràcies al fet que algú va estar atent a aquesta necessitat va néixer una obra caritativa i de misericòrdia. Finalment va anar desgranant els elements icònics de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats que presideix el presbiteri

de la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell: l’origen que la imatge estigui corbada i sigui “geperudeta”; la rosa i el lliri que porta a la mà dreta, símbol de la seva Puríssima Concepció; els sants nens innocents màrtirs que reposen sota els seus peus, canonitzats sense ús de raó per posar de manifest que també per als privats de raó hi ha un lloc al cel; la Creu i el Nen Jesús que al braç esquerre sosté la Imatge, símbol que la Verge sempre va roman-

Un grup d’alumnes de la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí va visitar La Seu d’Urgell i Andorra els dies 6 i 7 de maig, acompanyats pel Dr. Robert Barò, Canonge barceloní, historiador i arxiver. Van poder visitar l’Arxiu Diocesà, el Museu Diocesà, la Catedral, el Palau Episcopal i l’espai Columba de Santa Coloma d’Andorra la Vella, acompanyats i guiats per l‘Arquebisbe Joan-Enric, la Delegada diocesana de Patrimoni, l’Arxiver diocesà i el Vicari general.

Els alumnes de la Facultat Antoni Gaudí, amb l’Arquebisbe Joan-Enric i la Delegada diocesana de Patrimoni, a la Casa del Bisbat d’Urgell. Església d’Urgell

33


MONS. VIVES PRESIDEIX L’EUCARISTIA DOMINICAL DE TV2 El 12 de maig, IV Diumenge de Pasqua o del Bon Pastor, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir l’Eucaristia que setmanalment retransmet TV2 per al circuit de Catalunya des del Monestir de les RR. Dominiques de Sant Domènec, a Sant Cugat del Vallès. Hi concelebrà el prevere que presideix la celebració habitualment, Mn. Carles Cahuana, Secretari general del Bisbat de Terrassa. A l’homilia, Mons. Vives va demanar als fidels que acollissin amb força les paraules recents del Papa Francesc als joves, i a tots, en l’Exhortació “Christus vivit”: “Crist viu, esperança nostra, i Ell és la més bella joventut d’aquest món... Ell viu i et vol viu! Ell està en tu, Ell està amb tu i mai no se’n va. Per més que te n’allunyis, allà hi ha el Ressuscitat, cridant-te i esperant-te per tornar a començar. Quan et sentis envellit per la tristesa, les rancúnies, les pors, els dubtes o els fracassos, Ell hi serà per retornar-te la força i l’esperança” (n.1-2). La llum de Crist ho envaeix tot, ho omple i transforma tot. La tenebra, el pecat i la mort han estat vençuts. Per l’amor crucificat del Senyor, tot el món ha estat renascut, amb una vida i una pau noves. La misericòrdia del Senyor és més forta que el pecat i que la mort, i tot ho guareix i ho salva. Crist ja ho ha pagat tot per a tots! Estimar és imitar-lo i donar la vida pels germans. 34

Església d’Urgell

Mons. Vives va animar els fidels a pregar intensament que l’Esperit Sant ajudi a que molts joves escoltin la crida.

Mons. Vives també va tenir molt present la Jornada de pregària per les Vocacions i les Vocacions Natives, que enguany tenia com a lema “Digues sí al somni de Déu”. Com Maria li va dir que sí a Déu, i va acceptar a la creu la seva vocació maternal, podem entendre que dir-li sí al Senyor és animar-se a abraçar la vida com ve, amb tota la seva fragilitat i petitesa, diu el Papa Francesc. I és que la crida del Senyor, no és una intromissió de Déu en la nostra llibertat; no és un pes que se’ns carrega a sobre; és la iniciativa amorosa amb què Déu ve al nostre encontre i ens convida a entrar en un gran projecte, del qual vol que participem, mostrant-nos a l’horitzó un mar més ampli i una pesca sobreabundant. A la Jornada Mundial de la Joventut a Panamà, el passat gener, el Papa Francesc deia als joves: Déu té un somni amb cada un de nosaltres, amb els seus fills, amb els qui l’estimen i el segueixen. Dir sí al somni de Déu és seguir-lo i implica oferir-li

tota la vida, i oferir-la del tot, per sempre. Finalment, l’Arquebisbe va recordar com dir sí al somni de Déu és acceptar amb alegria i llibertat la possibilitat que Déu se serveixi de nosaltres per a alguna obra bona, per edificar l’Església i construir el seu Regne. Tots tindrem moments diversos vocacionals al llarg de la nostra vida de fe; estiguem oberts a respondre amb generositat a les crides del Senyor. Sempre hem de dir que sí, perquè segur que si Déu ho vol, és bo per a nosaltres. I va animar els més grans a pregar molt i a ajudar els infants, adolescents i joves a pensar seriosament en la crida de Déu en la seva vida. Podem contribuir amb Déu a portar la seva salvació al nostre món. Sempre podem donar el més gran testimoni, a totes les edats. Va animar a pregar intensament que l’Esperit Sant ajudi a que molts joves escoltin la crida, no tinguin tanta por i converteixin la seva fe en servei. Que cerquin la ruta, i es posin en camí.

Per últim, va recordar com la Verge Maria, Mare nostra, en aquest mes de maig, Mes de Maria, és la qui més pot ajudar a trobar el camí cap a Déu, i a Ella hem de confiar les vocacions eclesials. Acabada la celebració, Mons. Vives entrà a saludar la comunitat de religioses dominiques del Monestir de Sant Domènec, que l’acolliren amb joia i pogueren mantenir una llarga estona de diàleg.

APLEC DE COVET Un bon nombre de fidels de Covet, Isona, Conca Dellà i altres poblacions de l’entorn van omplir l’església de La Nativitat de Covet el diumenge 12 de maig per celebrar l’aplec popular que cada any organitza el Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà. L’aplec començà amb una representació de la història de l’església de Santa Maria de Covet per part de l’actor d’Isona Ivan Caelles. A continuació, se celebrà l’Eucaristia, que enguany fou presidida pel


Mn. Josep Maria Mauri presidí l’Eucaristia a l’aplec de La Nativitat L’Arquebisbe exhortà els membres de Càritas Andorrana a viure la Pasqua del Senyor Ressuscitat amb alegria de Covet. i essent-ne testimonis.

Vicari general d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri, i que fou solemnitzada per la Coral d’Isona. Al final de la celebració es van cantar els goigs a la Mare de Déu de Covet, i tot seguit, a la plaça al costat de l’església, una degustació de productes de la Conca va ajudar a estrènyer les bones relacions de veïnatge entre els assistents. L’església de La Nativitat de Covet, del segle XII, catalogada com un bé cultural d’interès nacional, té una de les portalades més originals del romànic català. El Bisbat d’Urgell va impulsar-ne la restauració dins del programa Romànic Obert de l’Obra Social La Caixa i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

la conferència de la Dra. Carmen Borbonés titulada “L’aposta de Càritas per la veritable ecologia”, en la qual va explicar el nou programa “ECO Canvi” de Càritas. El programa comprèn diferents accions i activitats, com construir espais de convivència, conscienciar la població de la necessitat de consumir de manera sostenible (fent ús de la regla de les tres “R”: reciclar, reduir i reutilitzar), i el projecte d’economia social i ecològica dut a terme per Grapats Empresa d’Inserció. Així mateix, el programa promou una manera d’entendre la vida a la llum de l’Encíclica

del Papa Francesc “Laudato si”.

ASSEMBLEA DE CÀRITAS ANDORRANA El 13 de maig va tenir lloc a l’església de Santa Maria del Fener d’Andorra la Vella l’assemblea anual de Càritas Andorrana, que es va iniciar amb la celebració de l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per Mn. Ramon Sàrries, Arxiprest de les Valls d’Andorra, i Mn. David Codina. A l’homilia, l’Arquebisbe exhortà els membres de Càritas Andorrana a viure la Pasqua del Senyor Ressuscitat amb alegria

CONFERÈNCIA DE LA DRA. BORBONÉS A LA SEU D’URGELL EL 13 de maig, una quarantena de persones s’aplegà al Casal Parroquial de La Seu d’Urgell per escoltar

La Dra. Borbonés va explicar a La Seu el nou programa “ECO Canvi” de Càritas.

i essent-ne testimonis, especialment envers els més pobres i desafavorits de la societat. Va glossar les lectures proclamades en aquell dia, en les quals els convertits al judaisme censuraven l’apòstol Pere perquè havia entrat a casa d’incircumcisos i havia menjat amb ells (Fets 11,1-18), després que Pere hagués sentit la veu del Pare que li deia: “no tinguis per impur el que Déu ha fet pur”. Ens cal sempre una actitud universal i oberta als altres per tal de poder aprendre d’ells, i aquesta actitud d’obertura l’Arquebisbe la reclamà especialment dels voluntaris i treballadors de Càritas perquè siguin capaços de copsar amb el cor obert i atent les noves necessitats socials presents a la societat andorrana; per entendre els nous camins que l’Esperit Sant ens vol fer recórrer. Mons. Vives va destacar també que Jesús és la porta per la qual tots podem accedir a la salvació i com l’Església, Cos Església d’Urgell

35


VISITA DEL DELEGAT EPISCOPAL DE CÀRITAS D’URGELL A LES SEUS DE CARITAS INTERNATIONALIS I DE CÀRITAS ITALIANA A ROMA

El dilluns 13 de maig, el Delegat episcopal de Càritas d’Urgell, Mn. Jaume Mayoral, va visitar la seu vaticana de Caritas Internationalis, on va saludar el Secretari General, Michel Roy, i l’assistent eclesiàstic, Rv. Pierre Cibambo. Tot seguit, va mantenir una reunió de treball amb la Directora de Política Internacional, Martina Liebsch, que també és responsable dels àmbits de migracions, tràfic de persones, canvi climàtic i desenvolupament sostenible. A la reunió es va fer un repàs de l’estatut d’organisme internacional de Caritas Internationalis i la seva presència a les

de Crist, i els agents de Càritas també han de ser una porta oberta quan la gent no té sortida o troba que totes les altres portes li han estat tancades. Que en nosaltres sempre trobin obertura i llum. Posteriorment es va celebrar l’assemblea a la Casa 36

Església d’Urgell

Nacions Unides, que busca defensar i ajudar les persones en situació de risc i vulnerabilitat social, així com de les cinc grans àrees d’actuació i estructura de la feina que es du a terme des de la seu de Roma, on una trentena de persones fa possible que la Doctrina Social de l’Església i el seu missatge siguin efectius a tot el mon. Mn. Mayoral va poder explicar-li algunes de les iniciatives en marxa a Càritas d’Urgell, especialment aquelles relacionades amb el missatge del Papa Francesc a “Laudato si”, com el nou programa “ECO canvi”, i com el projecte de reciclatge de roba “Moda re”

de l’Església, amb representació de la junta directiva i de totes les Parròquies del país, la qual va tenir com a punt central la presentació de la Memòria d’activitats corresponent a l’any 2018, amb l’aprovació dels comptes anuals i de possibles nous projectes i missions.

i altres que es fan en clau de sostenibilitat. Aprofitant que al mateix edifici de la seu de Caritas Internationalis, al Palazzo San Calisto, hi ha el Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, Mn. Mayoral també hi va fer una breu visita, durant la qual li van poder explicar la tasca que fa el Dicasteri i el seu servei des de l’Església al món. Uns dies abans, el dimecres 8 de maig, Mn. Jaume Mayoral ja havia visitat la seu de Càritas Italiana a Roma, on li van informar de les diferents àrees de treball i la tasca que realitzen al territori italià, i, especialment, dels projectes d’actuació

ELS ALUMNES DE BATXILLERAT I ESO DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL HONOREN MARIA AUXILIADORA El mes de maig honorem Maria Auxiliadora dels cristians, i al col·legi Sant Ermengol, fidels a la

amb els immigrants. Així mateix, van poder conversar sobre la necessitat d’un treball amb xarxa a tots els nivells de Càritas i de l’Església, i els responsables de Càritas Italiana es van interessar per la qüestió dels menors no acompanyats a casa nostra, així com per l’estructura de treball de Càritas d’Urgell, Càritas Catalunya i Càritas Espanyola. Mn. Mayoral va estar acompanyat pel responsable de l’oficina per a l’Amèrica Llatina i el Carib, Maurizio Verdi. També va poder saludar el Vicedirector de Càritas Italiana i Coordinador de l’Àrea Internacional, Paolo Beccegato.

tradició, els alumnes de batxillerat van participar el dimecres 15 de maig a la capella del centre en una Eucaristia viscuda i ben preparada, presidida per Mn. Pepe Chisvert. També és tradició al col·legi unir la festa mariana amb els Jocs Florals,


i de molt bona convivència entre professors i alumnes.

NEIX EL CONSELL DE JOVES DEL CANÒLICH MUSIC

Mn. Chisvert presidí l’Eucaristia per als alumnes de batxillerat i ESO del col·legi Sant Ermengol en la festa de Maria Auxiliadora.

enguany en la seva 35a edició. Així doncs, els alumnes d’ESO van pujar fins als peus de la Verge de Meritxell per a celebrar una Eucaristia i un certamen literari. L’Eucaristia, també presidida per Mn. Chisvert, va començar amb una coreografia que volia evocar el lema del curs a les escoles de la Sagrada Família d’Urgell: “Rebem la vida”. Els cants de tota la secció van ressonar a la nau del Santuari. Mn. Chisvert va recordar a l’homilia els valors

cristians de l’alegria, l’esperança, l’amor i la fe, tot convidant els presents a donar gràcies per la vida rebuda. Tot seguit, al claustre es van lliurar els premis de poesia en llengua catalana. Els poemes, presentats en Bellmunt d’Urgell dues categories i escrits sobre diferents temes (amor, pàtria i fe), van ser de gran qualitat i molt emotius. Per acabar la jornada, els alumnes d’ESO van anar a peu des del Santuari Basílica de Meritxell fins a la casa de colònies AINA, on van gaudir del bon temps

Una vintena de joves, alumnes de les tres escoles confessionals del Principat d'Andorra (Sant Ermengol, Sagrada Família i Mare Janer) i membres del Txt d’Encamp, es van trobar a la Casa de l’Església de Santa Maria del Fener per posar en comú les propostes que serviran per configurar la setena edició del festival Canòlich Music. El Consell de Joves, que es va constituir el 12 d’abril en la seva reunió inicial, vol donar veu als protagonistes d'aquest festival de música cristiana, que enguany vol reinventar-se amb un format innovador. Els joves van exposar les idees treballades prèviament per grups i van acordar una primera proposta de fil conductor del festival, eslògan i possibles activitats. Tota una de-

El Consell de Joves del Canòlich Music prepara un seguit de noves propostes per a l’edició d’enguany del festival.

claració d'intencions que s'acabarà de concretar en la propera reunió del Consell, fixada per al dia 14 de juny. L’edició d’enguany del Canòlich Music tindrà lloc a Sant Julià de Lòria els dies 22 i 23 de novembre vinent.

CONFERÈNCIA PASQUAL DE MONS. VIVES A ANDORRA LA VELLA L’Arquebisbe d’Urgell va impartir el 14 de maig, a la Casa de l’Església de Santa Maria del Fener, a Andorra la Vella, una de les conferències programades per l’Arxiprestat de les Valls per al temps pasqual d’enguany. Hi van assistir l’Arxiprest, Mn. Ramon Sàrries; el Vicari episcopal i Rector d’Encamp, Mn. Antoni Elvira; l’Ambaixador d’Espanya a Andorra, Àngel Ros; i els Rectors de les Parròquies d’Andorra, a més d’un bon grup de fidels. Amb el títol “Per un cristianisme més virtuós”, l’Arquebisbe va animar a viure amb més intensitat i radicalitat la fe cristiana, desenvolupant el sentit profund del “Magis” ignasià. Va destacar com el cristianisme és la trobada personal amb Jesús, i com aquesta trobada personal ha d’impregnar la totalitat del nostre viure i s’ha de traduir amb obres concretes d’estimació a Déu i als altres. Va desgranar algunes de les actituds fonamentals de tot cristià: la comunió de vida i amor amb la Trinitat, el compromís encarnat, ser instruments de pau, el diàleg amb tothom, l’obertura Església d’Urgell

37


VISITA AL COPRÍNCEP DEL NOU CAP DE GOVERN D’ANDORRA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el divendres 17 de maig al Palau Episcopal la visita del nou Cap de Govern d’Andorra, M. I. Sr. Xavier Espot i Zamora, elegit pel Consell General, i que va jurar el càrrec el dia anterior, 16 de maig. A la reunió, que es va desenvolupar en un ambient molt cordial, el Copríncep va felicitar el Cap de Govern, i es van tractar diverses qüestions: els reptes que vol afrontar el seu nou govern de coalició, el programa del Govern i la situació social, política i institucional del Principat d’Andorra, especialment les relacions amb els estats veïns, i amb les altres nacions

Mons. Vives va rebre al Palau Episcopal el nou Cap del Govern d’Andorra.

dins el context europeu i mundial. La trobada és l’inici de les relacions institu-

cionals que han de ser habituals entre el Copríncep Episcopal i el Cap de Govern, així com amb

A la Casa de l’Església de Santa Maria del Fener, l’Arquebisbe va animar a viure amb més intensitat i radicalitat la fe cristiana, desenvolupant el sentit profund del “Magis” ignasià.

als altres, posar els pobres i els marginats al centre de 38

Església d’Urgell

la nostra Església... Per a fer això cal una intima unió

amb Jesús a través de la lectura de la Paraula de

les institucions andorranes, tal com preveu la Constitució del Principat d’Andorra.

Déu, la participació en els Sagraments, i la confiança en la Mare Església. Finalment, va presentar el camí evangelitzador amb les paraules del Cardenal Bergoglio a les Congregacions Generals abans de la seva elecció com a Papa: l’Església ha d’evangelitzar tothom sortint de si mateixa, anant a les perifèries existencials per no caure en l’autoreferencialitat ni en la mundanitat espiritual. Tot un programa per a l’Església ja indicat pel Cardenal Bergoglio que després ha procurat exercir un cop escollit com a Papa Francesc.


TRASLLAT DE LA MARE DE DÉU DE CANÒLICH A SANT JULIÀ DE LÒRIA Divendres 17 de maig, tingué lloc el trasllat de la Sagrada Imatge de la Mare de Déu de Canòlich, mentre el poble fidel cantava l’“Ave Maria”, des del lloc que ocupava fins ara al seu nou emplaçament a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria, en un Cambril que la farà lluir amb major esplendor i dignitat.

Està previst que el proper 10 de juny l’Arquebisbe pugui presidir l’Eucaristia solemne d’Acció de gràcies en la qual es durà a terme la dedicació del nou altar de la Parròquia i la benedicció dels nous mosaics creats pel P. Marko Ivan Rupnik per a l’església parroquial de Sant Julià i Sant Germà. Prèviament, a la seva arribada a Sant Julià, Mons. Vives fou rebut pel Cònsol Major de la Parròquia, Josep Miquel Vila Bastida, amb molts Consellers del Comú, i pel Rector, Mn. Josep Chisvert; i, tot seguit,

presidí l’Eucaristia en el transcurs de la qual va administrar el sagrament de la Confirmació a 41 joves i 4 adults lauredians. A l’homilia, l’Arquebis-

be, utilitzant la imatge de la renovació del temple parroquial, animà els joves que en aquell dia rebien la plenitud de l’Esperit Sant a renovar-se espiritualment i

a creure en les realitats més profundes de la vida, que no són les que es poden tocar i veure només amb els sentits, sinó que l’ànima de les persones, petjada de Déu en els éssers humans, és quelcom molt real, malgrat que no la puguem analitzar des del punt de vista científic. Així mateix, recordà com l’amor és el que dóna fonament i sentit a l’existència humana, i com les realitats més profundes de la vida només es poden conèixer a partir d’una raó oberta a un tipus de coneixement que va més enllà del teòric científic. Jesús Ressuscitat, que s’apareix al cenacle, anima els Apòstols, especialment Sant Tomàs, a “no ser incrèduls, sinó creients”. Al final de la celebració, cadascun dels joves confirmats rebé de mans de Mons. Vives un Nou Testament mentre el besava com una mostra d’estimació i reverència a la Paraula de Déu.

Església d’Urgell

39


Mare de Déu de Meritxell, centre del viatge. Finalment, es va compartir la feina feta en una senzilla pregària. Els nois i noies s’emportaren cap a casa una matinal d´amistat i companyonia amb el compromís de ser bons deixebles de Jesús i bons fills de Maria.

Mons. Vives va rebre a la Casa del Bisbat els religiosos jesuïtes P. Elango Arulanandam i P. Papaiah Dasaeim.

VISITA DE RELIGIOSOS JESUÏTES DE L’ÍNDIA Diumenge 19 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre a la Casa del Bisbat la visita dels religiosos jesuïtes P. Elango Arulanandam i P. Papaiah Dasaeim, arribats de l’Estat d’Andhra Pradesh (Índia), que van informar Mons. Vives sobre els projectes de desenvolupament i ajuda que realitzen en aquell país, els quals permeten ajudar la població en les seves necessitats. Els religiosos anaven acompanyats de la Sra. Martine Lhuillier, de Llorts (Ordino).

la casa de colònies AINA van acollir els joves i els seus monitors en l’activitat inicial i l’esmorzar; i, tot seguit, van compartir una reflexió al voltant de la figura de la Verge Maria. Es va treballar en petits grups, per tal de conèixer els companys d'altres Parròquies, i es va viatjar virtualment (el mal temps va obligar a anul·lar la caminada prevista) fins a l´Església de la Santa Creu, la creu dels set braços, l´Església de Sant Miquel de Prats i els oratoris, fins arribar al Santuari de la

51È ANIVERSARI DE LA COMUNITAT DE SANT’EGIDI A BARCELONA El 19 de maig, V Diumenge de Pasqua, la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona acollí la joiosa celebració del 51è aniversari de la fundació de la Comunitat de Sant’Egidi a Roma per Andrea Riccardi i els seus companys. L’Eucaristia va ser presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada per Mn. Armand Puig, Mn. Jaume Gené i altres preveres i diaques. Hi assistiren molts fidels, membres i simpatitzants de la Comunitat, vinguts de Barcelona, Tarragona, Manresa i Andorra.

També comptaren amb la presència del President a Catalunya, Jaume Castro, que adreçà unes paraules als assistents al final de la celebració. La bellesa de la basílica, els cants i pregàries, signes i paraules de la celebració ajudaren a viure un moment serè i emotiu d’acció de gràcies per tot el treball per la pau i el servei de caritat als pobres, de pregària i d’amor a la Paraula de Vida, de denúncia de la pena de mort i treball per les persones migrants, i per mediacions de pau i corredors humanitaris que duu a terme la Comunitat de Sant’Egidi arreu del món. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric va destacar aquesta proximitat de la caritat que vol viure sempre la Comunitat com a distintiu envers les persones amb necessitats, destacant les que pateixen la soledat de les grans ciutats i les carències dels descartats pel món d’avui. Comentà les paraules del

CONVIVÈNCIES DE JOVES DE PRECONFIRMACIÓ A ANDORRA Setanta nois i noies de 3r curs de catequesi de les Parròquies andorranes es van reunir el dissabte 18 de maig a Canillo per participar en la tercera i darrera jornada de convivència del curs catequètic, organitzada sota el lema “Caminant... volem fer camí”. L’església romànica de Sant Joan de Caselles i 40

Església d’Urgell

La tercera i darrera jornada de convivència del curs catequètic a Andorra va aplegar una setantena de nois i noies a Canillo.


El President a Catalunya de la Comunitat de Sant’Egidi, Jaume Castro, adreçà unes paraules als assistents al final de la celebració del 51è aniversari.

Senyor a l’Evangeli que ens mana estimar-nos els uns als altres, tal com Ell ens estima; i com per aquest amor amb obres i de veritat se’ns reconeixerà. I animà a viure amb esperança pasqual, treballant per totes les persones vulnerables, amb escalf i companyia. Acabada la celebració tingué lloc un refrigeri als locals de l’Acadèmia de Bones Lletres, davant de la Basílica dels Sants Just i Pastor, que l’Arquebisbe de Barcelona ha confiat a la Comunitat de Sant’Egidi a la ciutat, i amb un clima joiós hi hagué el retrobament dels grups de Catalunya

assistents, amb els voluntaris i els col·laboradors.

TROBADA DE PREVERES JOVES AMB L’ARQUEBISBE DE RABAT Dilluns 20 de maig va tenir lloc a la casa d’espiritualitat Maria Immaculada de Tiana (Barcelona) una trobada dels preveres de Catalunya incardinats en els darrers 10 anys, presidida pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i que va comptar amb la presència de l’Arquebisbe d’Urgell i Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense,

La casa d’espiritualitat Maria Immaculada de Tiana acollí la trobada dels preveres de Catalunya incardinats en els darrers 10 anys.

El Papa Francesc va rebre en audiència els alumnes del XXXII Curs d’Actualització Sacerdotal, entre els quals el Rector de Ponts (a la foto, a l’esquerra del Sant Pare).

i de vuit preveres de la Diòcesi d’Urgell. Fou una trobada de comunió i de reflexió, on les ponències anaren a càrrec de Mons. Cristóbal López Romero, SDB, Arquebisbe de Rabat (Marroc). Mons. Cristòbal López (nascut a Vélez Rubio, Almería, el 1952) va ajudar els preveres a redescobrir la joia del ministeri viscut amb esperit missioner, sobretot quan no es veuen els fruits o quan es troben grans obstacles a la missió evangelitzadora. Ell té cura pastoral d’una Arxidiòcesi en un país musulmà on no s’hi poden fer conversions al cristianisme, ja que el codi penal castiga el proselitisme. L’Arquebisbe de Rabat presentà en tres intervencions la situació de la seva Diòcesi de Rabat, l'experiència pastoral al llarg dels seus llargs anys de ministeri sacerdotal salesià, i finalment oferí als presents uns textos i reflexions que van treballar per grups amb una reflexió conjunta. El presbiteri de la Diòcesi de Rabat el formen 32

sacerdots i un centenar de religiosos i religioses. Església viva però minoritària en un país totalment musulmà, que actualment creix amb l’emigració subsahariana. Recentment ha estat qui ha rebut el Sant Pare Francesc en el seu viatge al Marroc.

CELEBRACIÓ DE SANTA RITA A SANAÜJA El dimecres 22 de maig, festa de Santa Rita, l’església de l’antic convent de la Mare de Déu del Pla acollí a migdia una Eucaristia participada per molts fidels de Sanaüja i d’altres indrets del Bisbat que es van atansar a venerar la imatge de la santa de Càssia (Itàlia), fer-li ofrena d’un llantió i, com marca el costum, la benedicció, amb el “Virolai” cantat per tots els fidels, de les roses que després es repartiran entre familiars i amics per demanar salut i la protecció de Santa Rita. Hi concelebraren Mn. Jaume Mayoral, Mn. Bonifaci Fortuny i el diaca Mn. Josep Caba. A l’homilia es va parlar de com la devoció als sants, les tradicions de la Església d’Urgell

41


L’església de l’antic convent de la Mare de Déu del Pla acollí l’Eucaristia en la festa de Santa Rita.

nostra religiositat popular, poden ajudar a trobar-se amb Déu i també amb els germans necessitats. A les pregàries es va tenir un record pels difunts, i es va demanar perquè aquells que sortissin elegits en la propera jornada electoral puguin fer una bona feina des dels respectius consistoris o bé des de les institucions europees.

CURS D’ACTUALITZACIÓ SACERDOTAL A ROMA Del 25 d’abril al 24 de maig ha tingut lloc a la seu del Pontifici Col·legi Espanyol de Sant Josep el XXXII Curs d’Actualització Sacerdotal. Hi van participar 34 preveres de diferents Bisbats espanyols (entre els quals el Rector de Ponts, Mn. Jaume Mayoral), que van rebre una formació complementària en Teologia de mans d’un grup de professors de les grans Universitats Pontifícies amb seu a Roma (Gregoriana, Lateranense, Urbaniana, Institut Bíblic, Santa Creu, Antonianum, 42

Església d’Urgell

Alfonsianum,...) entre els quals Juan Carlos Ossandán, Alberto Mingo, José Granados, Dario Vitali, José San José, Alfonso Crespo, Martín Carbajo i Mons. Piero Marini. Durant el curs, els alumnes han aprofundit en diferents qüestions relacionades amb les àrees de: Sagrada Escriptura, Cristologia, Història de l’Església, Dret Canònic, Espiritualitat, Moral i Litúrgia. A més de la formació

acadèmica, els alumnes han pogut gaudir de temps lliure per conèixer la ciutat de Roma, i per compartir una diada de recés i conèixer de prop la vida litúrgica i espiritual que es viu quotidianament al Col·legi. Els alumnes del curs van ser rebuts en Audiència pel Papa Francesc, que es va mostrar molt amable i proper. També van visitar la Congregació del Clergat, on van ser rebuts pel Cardenal Prefecte, Mons. Beniamino Stella, i per Mons. Jorge Carlos Patrón Wong, Secretari per als Seminaris. I així mateix van rebre la visita ocasional de diferents Bisbes, Arquebisbes i Cardenals espanyols durant les seves estades de treball a la Santa Seu, compartint amb ells taula i conversa.

PADRINS DE LA LLAR DE JUBILATS D’ESCALDESENGORDANY VISITEN EL PALAU EPISCOPAL Una cinquantena de pa-

Mons. Vives guià els padrins d’Escaldes-Engordany en la seva visita al Palau Episcopal.

drins de la Llar de Jubilats d’Escaldes-Engordany va visitar el dijous 23 de maig el Palau Episcopal, corresponent a la invitació de Mons. Vives durant la visita pastoral a la Parròquia el passat mes de novembre. Anaven acompanyats per la Consellera Menor del Comú, Núria Gómez; la Consellera de Gent Gran i d’Infància i de Promoció Econòmica, Sandra Tomàs; i Mn. Emili Villegas, Vicari de la Parròquia. Van ser rebuts per l’Arquebisbe i Copríncep, que els va guiar en un recorregut per les estances principals del Palau i els va anar explicant diferents episodis de la història d’Andorra que hi estan relacionats, a més de respondre les preguntes dels padrins sobre l’activitat del Copríncep i els actes majors de representació del Principat que es duen a terme a Palau. En acabar, i després d’un berenar de germanor, la Consellera Menor va agrair al Copríncep la seva atenció


i proximitat, i Mons. Vives els va encoratjar a seguir endavant amb il·lusió en la tasca de “fer Andorra”, perquè tots, en la mesura de les pròpies possibilitats, podem seguir fent coses pel país i per la comunitat. En el cas de la gent gran, els va recordar que l’experiència i els coneixements adquirits els fan especialment valuosos per a les noves generacions, i que el Principat sempre els estarà en deute per tot el que ells han contribuït al creixement del país.

HOMENATGE AL PINTOR FRANCESC GALOBARDES A CANILLO El 23 de maig, a l'auditori del Palau de Gel d’Andorra, el Comú de Canillo va dedicar un sentit homenatge al pintor Francesc Galobardes en la presentació i inauguració de l’exposició “Canillo, els ulls del paisatge andorrà”. L’Arquebisbe d’Urgell clogué l’acte tot destacant els valors com a persona i com artista de Francesc Galobardes, de 88 anys, que al llarg de la seva vida ha donat a conèixer Andorra al món amb les més de 200 exposicions que ha fet arreu. El primer a prendre la paraula fou el Director del Palau de Gel, Francesc Oriol, i tot seguit intervingué el mateix pintor per expressar el seu agraïment al Comú i totes aquelles persones que han fet possible l'exposició, així com el conveni amb les autoritats comunals que permetrà en el futur obrir un museu a l’edifici del Te-

VISITA A TREMP DE LA SUPERIORA GENERAL DE LES MISSIONERES CLARETIANES

D’esquerra a dreta, Josep M. Mandicó, Francesc Galobardes, Mons. Vives i Xavier Espot, a la inauguració de l’exposició del pintor a Canillo.

lecabina dedicat a la seva obra. També va recordar els inicis, als anys 60, quan va començar a treballar a Andorra, i el seu anhel ja aleshores perquè la seva obra restés a Canillo. Al seu torn, el comissari de l’exposició, Josep Maria Ubach, va glossar l’obra de Galobardes i la seva tècnica pictòrica, mentre que Rafael Casal, Conseller del Comú i amic personal de l’artista i, va recordar la relació que els seus pares van encetar a la Vall d’Incles, quan l’un pintava i l’altre feia de pagès; i que s’ha mantingut entre les dues famílies durant més de 40 anys. El Cònsol Major de Canillo, Josep M. Mandicó, es va congratular que després d’un temps de cercar un lloc adient, finalment es podrà dur a terme el projecte d’obrir un espai dedicat a l’obra de Galobardes i va agrair la cessió d’obres que l’autor fa perquè aquesta exposició permanent sigui possible, honorant i enriquint així el llegat cultural de Canillo.

Finalment, el Cap de Govern, Xavier Espot, i el Copríncep Episcopal clogueren l’acte amb paraules ben sentides i records de com l’obra de Galobardes ha acompanyat les seves vides en relació amb Andorra i els seus paisatges emblemàtics. Així mateix, Mons. Vives demanà que s’afavoreixi el mecenatge a Andorra.

Els dies 21 al 23 de maig la Superiora General de les Religioses Missioneres Claretianes, Gna. Jolanta Maria Kafka, acompanyada de la Vicària general, Gna. Ana M. Mandrile, van visitar la Comunitat de Religioses de Tremp, la primera comunitat fundada per la M. Maria Antònia París a Espanya, i que actualment continua regint el Col·legi Maria Immaculada, molt estimat per tots els trempolins. En el curs de la seva estada van rebre la visita de l’Arquebisbe Joan-Enric, que amb el Rector, Mn. Joan Antoni Mateo, van fer-se sabedors de les resolucions capitulars i de la vida apostòlica que porten a terme en tants països del món. Així mateix, l’Arquebisbe els va expressar

Durant la seva estada a Tremp, la Superiora general (esquerra) i la Vicària general de les Missioneres Claretianes van poder conversar amb l’Arquebisbe Joan-Enric. Església d’Urgell

43


VISITA INSTITUCIONAL DEL NOU GOVERN D’ANDORRA AL COPRÍNCEP EPISCOPAL L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre la tarda del divendres 24 de maig al Palau Episcopal els M.I. Ministres del nou Govern d’Andorra, encapçalats pel Cap de Govern, M.I. Sr. Xavier Espot. Mons. Vives els va saludar personalment i van passar al Saló del Tron, on es féu un breu acte de salutació i felicitació. El Cap de Govern va adreçar unes paraules al Copríncep, que aquest va contestar encoratjant el nou Govern de coalició en la seva tasca futura i agraint-los l’esforç de negociació que permet començar al país la legislatura amb estabilitat. En acabar van poder compartir un petit refrigeri.

el goig i l’acció de gràcies pel nomenament tot just una setmana abans, el 14

de maig, de la Gna. Jolanta com a Presidenta de la UISG (Unió internacional

de Superiores Generals), amb seu a Roma, per al trienni 2019-2022, i el com-

Amb la tradicional ofrena floral i els seus cants, els més petits van mostrar l’estimació cap a la Mare del seu amic Jesús.

44

Església d’Urgell

promís d’acompanyar-la amb la pregària, proximitat i suport en aquesta nova missió que se li ha confiat a l’Església per al bé de tota la vida religiosa. Les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes foren fundades a Cuba el 1855 per l’Arquebisbe Sant Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, 1807 - Fontfreda, 1870) i la Venerable Mare Maria Antònia París i Riera (Vallmoll, 1813 – Reus, 1885), i foren cridades pel Bisbe d’Urgell Mons. Josep Caixal i Vilardebò, amic del P. Claret, a establir la primera fundació fora de Cuba a Tremp el 1859.


ELS ALUMNES D’INFANTIL I PRIMÀRIA DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL CELEBREN LA FESTA DE MARIA AUXILIADORA El 24 de maig, els alumnes i mestres d’infantil i primària del Col·legi Sant Ermengol (Andorra la Vella) van celebrar la festa de la nostra Mare Maria, sota l’advocació d’Auxiliadora. Van començar la celebració amb la tradicional ofrena floral per part dels més petits de la casa, els quals, amb la seves flors i els seus cants, van mostrar l’estimació cap a la Mare del seu amic Jesús. Tot seguit, els alumnes de primària també van prendre part en la celebració litúrgica que va presidir Mn. Antoni Elvira, Rector d’Encamp i Vicari episcopal per a l’Acció Pastoral. Hi va haver una bona participació amb la lectura de l’Evangeli, les pregàries, l’escolta atenta i els cants. Els alumnes dels grups Anna Maria Janer van presentar també la seva ofrena i acció de gràcies amb unes boniques pedres decorades i col·locades amb forma de cor als peus de la imatge de Maria.

L’Arquebisbe d’Urgell repartí les acreditacions i diplomes als alumnes de l’Escola Diocesana de Formació Permanent.

S’inicià la darrera matinal amb el rés de Laudes, i tot seguit el curs bàsic comptà amb les dues darreres sessions del Credo, amb “Crec en la comunió dels sants”, impartida per Mn. Elvira, i sobre “La resurrecció de la carn i la Vida perdurable”, que impartí l’Arquebisbe Joan-Enric. La darrera sessió del curs d’aprofundiment, que aquest any ha estat sobre “Història de l’Església”, va anar a càrrec de Mn. Norbert Miracle, amb el tema “L’Església durant la Guerra Civil espanyola (1936-39)”, i també sobre “El Concili Vaticà II”. Finalment, l’Arquebisbe

repartí les acreditacions i diplomes als alumnes dels diferents cursos, i tot seguit es clogué la jornada amb una pregària a la capella de la casa d’espiritualitat i un dinar de germanor.

XI TROBADA D’ANIMADORS DE LA LITÚRGIA A BALAGUER Dissabte 25 de maig va tenir lloc al Santuari del Sant Crist de Balaguer la XI Trobada d’Animadors de la Litúrgia de la Diòcesi d’Urgell, amb una trentena de participants. Obrí la sessió l’Arquebisbe JoanEnric, que valorà molt la continuïtat de la Trobada

des de fa onze anys i que es pugui fer per partida doble, ja que el dissabte dia 1 de juny també se celebrarà a La Seu d’Urgell per tal de donar major cobertura al territori del Bisbat. La Trobada aprofundí amb la intervenció de dos ponents, Mn. Xavier Parés i Mn. Emili Villegas, en el tema de “Les celebracions dominicals en absència o en espera de prevere” i sobre “El ministeri de la comunió als malalts”.

JORNADA DE FORMACIÓ DE PREVERES I DIAQUES A TREMP El 27 de maig va tenir lloc a la Fundació Fiella de Tremp la tercera jornada de formació permanent del curs per als preveres i diaques d’Urgell, amb una quarantena de participants. També hi van assistir el Subdelegat diocesà de Joventut, Mn. Gabriel Casanovas; la coordinadora de la Delegació, Maria Carme Girart; i Ramon Oromí, Mn. Jaume Mayoral, Mn. Alfons Velásquez i Mn. Ivan Ayala com a membres de la Delegació.

FINAL DEL CURS A L’ESCOLA DIOCESANA DE FORMACIÓ PERMANENT Dissabte 25 de maig va tenir lloc a Balaguer la darrera sessió conjunta dels dos cursos del període 20182019 de l’Escola Diocesana de Formació Permanent del Bisbat d’Urgell, que dirigeix el Vicari episcopal, Mn. Antoni Elvira.

Una trentena de persones participà a la XI Trobada d’Animadors de la Litúrgia de la Diòcesi d’Urgell a Balaguer. Església d’Urgell

45


Mn. Raúl Tinajero (a la taula, al costat de Mons. Vives) va ser un dels ponents de la jornada de formació per a preveres i diaques d’Urgell.

La jornada fou presidida per l’Arquebisbe JoanEnric i intervingueren com a ponents els sacerdots Sergio Requena Hurtado, Director del Secretariat de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), i Raúl Tinajero Ramírez, Director del Departament de Joventut de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar de la CEE. Després de la pregària inicial de l’hora menor, Mn. Requena va presentar una síntesi clara i precisa de l’Exhortació apostòlica postsinodal “Christus Vivit”, adreçada als joves i a tot el Poble de Déu, en la qual va anar desgranant els punts principals dels seus 9 capítols, dividits en 299 paràgrafs. Si volem que el missatge de l’Evangeli sigui acollit pels joves, el Papa ens recorda les tres veritats fonamentals que aquests deuen captar quan s’acosten a l’Església: -La primera és que Déu és Amor. Un jove ha de viure de la certesa que, més 46

Església d’Urgell

enllà del que li succeeixi en la vida, Déu l’estima infinitament i en qualsevol circumstància; que és algú important i valuós per a Déu; que no vol portar el compte dels seus errors i l’ajudarà a aprendre de les seves caigudes. -La segona veritat que un jove ha d’escoltar és que Crist el salva, que “per amor es va lliurar en la creu per a salvar-te” (118). Si Ell ha donat la vida per nosaltres, hem de pensar que no es cansa de tornar a carregar-nos sobre la seves espatlles “una vegada i una altra” (119). Per això, ningú no hauria de tenir por ni vergonya de tornar a alçar-se i acostar-se a Jesús quan s’ha allunyat d’Ell pel pecat. Crist sempre acull “amb una tendresa que mai ens desil·lusiona i que sempre pot retornar-nos l’alegria” (119). -La tercera veritat és inseparable de l’anterior: “Ell viu!” (124). Un jove es queda indiferent davant Crist si té la idea que solament és un personatge històric que fa dos mil anys ens va donar un bon exemple. “El

que ens omple amb la seva gràcia, el que ens allibera, el que ens transforma, el que ens sana i ens consola és algú que viu” (124). Per això pot omplir la nostra vida de llum; té sentit cultivar la seva amistat i créixer en ella com quelcom que omple d’esperança. En Ell es poden trobar forces per lluitar pel bé malgrat les dificultats que trobem al nostre món, perquè en la seva resurrecció la prepotència del mal ha estat vençuda per l’omnipotència de l’amor. A continuació, Mn. Raúl Tinajero va presentar als assistents la seva experiència com a representant de la CEE en el treball previ al Sínode i durant la seva participació en ell, i les conclusions personals per a treballar un cop es va cloure. El ponent va insistir en la necessitat de passar d’una pastoral dels joves o per als joves a una pastoral amb els joves, on ells siguin els autèntics protagonistes de l’acció pastoral. Això reclama tenir capacitat d’escolta i d’acompanyament, dedicant temps i esforç a viure la realitat dels joves, en una actitud oberta a les seves inquietuds i demandes. L’Església té la necessitat de transmetre el missatge de Jesús a les generacions joves, i, tal com el Sínode va posar de manifest, el desig de transcendència i de Jesús està viu en la joventut. Però calen persones disposades a acompanyar els joves i a presentar-los la fe cristiana. Així mateix, va demanar defugir una actitud pessi-

mista i tancada que posa mil obstacles a l’acció pastoral amb els joves i ser capaços de sortir al seu encontre, participant de les seves vivències i escoltant-los; i fugir d’una pastoral dels joves fonamentada en les accions puntuals d’esdeveniments però que no tingui en compte l’acompanyament ordinari del jove en el dia a dia. Per això cal que els preveres treballin en comunió els uns amb els altres, juntament amb els laics i responsables de la pastoral diocesana de joventut, perquè només el treball en xarxa fonamentat en la creativitat pastoral i en fer que el jove es trobi d’una manera personal amb Jesús Ressuscitat podrà donar fruit. Un diàleg ric entre els ponents i els assistents va cloure la jornada de formació.

JORNADES NACIONALS DE DELEGATS DIOCESANS DE MISSIONS Del 20 al 22 de maig van tenir lloc a Madrid les Jornades Nacionals de Delegats Diocesans de Missions i l’Assemblea Nacional de Directors Diocesans de les Obres Missionals Pontifícies (OMP), amb el lema: «Els joves i la missió». Del Bisbat d’Urgell hi participà el Delegat diocesà de Missions i Director diocesà d’OMP, Mn. Jaume Soy. El convidat principal de les Jornades fou el responsable del Departament de Joventut de la Conferencia Episcopal Española, Mons. Carlos Manuel Escribano


L’Ambaixador Àngel Ros (a la taula, el primer per l’esquerra) fou l’encarregat de presentar el llibre “La saviesa d’escoltar-se. Diàleg entre cosmovisions”.

Subías, que des de la seva experiència va oferir “principis i pautes per atreure els joves a l’àmbit de la missió”. Indicà com en l’Exhortació postsinodal “Christus vivit” podem trobar l’horitzó que l’Església ofereix per realitzar aquest servei pastoral, en el qual els joves poden descobrir-se com a “nous missioners”. A més de les reunions de treball dels Delegats i Directors diocesans, a les Jornades hi participaren diferents joves que donaren testimoni de les seves experiències missioneres.

de l’any passat de la Càtedra de Pensament Cristià. La presentació va anar a càrrec de l’Ambaixador del Regne d’Espanya a Andorra, Àngel Ros, que va aprofundir en les principals aportacions dels ponents. L’Arxiprest de les Valls, Mn. Sàrries, va ser l’encarregat d’obrir l’acte, al qual van assistir la Síndica General d’Andorra, Roser Suñé; el Representant personal del Copríncep, Mn. Josep M. Mauri; el Vicari de Pastoral, Mn. Antoni Elvira; i l’editor del llibre, Lluís Pagès, a més d’altres auto-

ritats i representants del col·lectiu educatiu i de les entitats socials d’Andorra.

MINISTERI DE LECTOR AL SEMINARISTA MARTÍN CANDELA AZORÍN A l’església del Seminari Major Interdiocesà (SMI), el 30 de maig, festa litúrgica del Beat Pere Tarrés, l’Arquebisbe d’Urgell va conferir dins l’Eucaristia el ministeri del Lectorat al seminarista Martín Candela i Azorín. Estava acompanyat pel Rector del SMI, Mn. Javier Vilanova; pel Rector del Seminari

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “LA SAVIESA D’ESCOLTARSE. DIÀLEG ENTRE COSMOVISIONS” L’Arquebisbe d’Urgell va presidir el dimecres 29 de maig a la sala d’actes de la Casa de l’Església de Santa Maria del Fener, a Andorra la Vella, la presentació del llibre “La saviesa d’escoltar-se. Diàleg entre cosmovisions”, que recull les ponències de l’edició

Mons. Vives conferí el ministeri del Lectorat al seminarista Martín Candela i Azorín.

d’Urgell i Vicerector del SMI, Mn. Gabriel Casanovas; pels Vicaris Generals i Episcopals d’Urgell; així com per un bon grup de preveres amics del jove seminarista, pels seus pares, Martín i María, que amb molta emoció van participar de l’Eucaristia, i per la resta de seminaristes que conformen la comunitat del Seminari Major Interdiocesà. A l’homilia, l’Arquebisbe Joan-Enric va subratllar com ser Lector dura tota la vida, ja que es tracta de llegir, creure, ensenyar i testimoniar la Paraula de Déu a tothom i per sempre. Ha fet adonar com el creient Lector ha de ser el portaveu de la Paraula de Déu que l’ha de fer arribar amb els llavis i la vida a tots els qui l’esperen. Primer l’ha d’haver gustat, tastat i rumiat, perquè després la pugui proclamar amb credibilitat entre els seus germans. Animà el jove seminarista a viure sempre de la Paraula de Déu que aquell dia li era lliurada amb l’entrega de la Bíblia, i destacà com les imatges romàniques d’Urgell (Taüll, Meritxell, Núria, etc.) mostren sempre el Fill de Déu sostenint el llibre de la Paraula. Al final de l’Eucaristia, l’Arquebisbe volgué tenir unes paraules per als pares del seminarista agraint-los el do de la vida del seu fill, valorant la seva tasca en educar-lo, i manifestant-los l’alegria de la Diòcesi d’Urgell perquè aquest jove pugui esdevenir un dia, amb l’ajuda de Déu, prevere de l’Església d’Urgell. Església d’Urgell

47


“SIGUEU EN TOT MOMENT TESTIMONIS DE L’AMOR DE JESÚS”

A

l llarg del mes de maig, l’Arquebisbe Joan-Enric impartí el sagrament de la Confirmació a un total de 255 joves i 11 adults de les Parròquies d’Andorra la Vella, Balaguer, Escaldes-

EL POAL

LA MASSANA

BELLVÍS

48

Església d’Urgell


ESCALDES-ENGORDANY

SANT JULIÀ DE LÒRIA

ESCALDES-ENGORDANY

BALAGUER

GUISSONA

Església d’Urgell

49


Engordany, Puigcerdà, Guissona, La Massana, Sant Julià de Lòria, El Poal, Bellvís i Canillo. L’Arquebisbe recordà als confirmands que rebre el do de l’Esperit Sant suposa un compromís de servei, de bondat i d’obertura als altres i a Déu; i els exhortà a donar testimoni de l’Amor de Jesús en tots els àmbits de la seva vida, també en els moments d’adversitat o d’incomprensió que s’hi puguin trobar. Cal confiar sempre en l’amistat amb Jesús el Bon Pastor perquè Ell mai no els abandonarà, els digué Mons. Vives, tot recordant-los que cal també conrear l’amistat amb Jesús mitjançant la pregària, l’Eucaristia dominical, la confessió i les bones obres al servei dels pobres i necessitats, perquè l’estimació concreta envers els germans és el signe d’identitat del cristià i la demostració de la fe. També tingué unes paraules per als pares i familiars dels confirmands, felicitant-los per haver triat una opció de vida que els permet conèixer i estimar Jesús.

CANILLO

50

Església d’Urgell

ANDORRA LA VELLA

PUIGCERDÀ


Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 478  

Maig 2019

Església d'Urgell 478  

Maig 2019

Advertisement