Page 1

Església

d Urgell

# 477 - ABRIL 2019

Joiosa celebració de la Setmana Santa a la Diòcesi d’Urgell


Església d Urgell Índex 6

LA SALLE: 300 ANYS AL SERVEI DE L’EDUCACIÓ CRISTIANA Mn. Ignasi Navarri

EL DESTÍ UNIVERSAL DELS BÉNS EN LA PRAXI CRISTIANA Mn. Eduard Salinas

5

BENEDICCIÓ DELS RAMS A LA DIÒCESI I CELEBRACIÓ A LA CATEDRAL

6

EXHORTACIÓ APOSTÒLICA “CHRISTUS VIVIT”

8 11 13 20

UN OCEÀ D’EMOCIONS (IX): LA HUMILITAT, LA CONSCIÈNCIA DELS LÍMITS

23

PREGÓ DE SETMANA SANTA DE L’ARQUEBISBE D’URGELL JORNADA SACERDOTAL DELS PREVERES I DIAQUES D’URGELL 13

CELEBRACIONS DEL TRIDU PASQUAL ARREU DE LA DIÒCESI

Dr. Francesc Torralba

XIII JORNADA DE MESTRES I PROFESSORS DE RELIGIÓ DE CATALUNYA Giec 24

JESÚS, L’INCOMPRÈS Mn. Ramon de Canillo

SIGUI SANTIFICAT EL VOSTRE NOM

26

4

24 26

Mn. Enric Prat

27

DIETARI

28

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli Les paraules lluminoses de Jesús a la Passió

E

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

ntrem amb decisió a la Setmana Santa amb la celebració del Diumenge de Rams, aclamant el Crist Rei, el nostre únic Senyor, que venç el mal i que ens atreu a seguir-lo, vivint com Ell, i, sobretot, estimant com Ell. Diumenge de Rams és diumenge de palmes i llorers, sí, perquè Crist no fracassà sinó que vencé en el seu martiri de crucifixió. Però el que convé és que escoltem i gravem amb atenció el relat de la seva Passió, les seves paraules plenes de llum, perquè així i fins aquest extrem ens ha estimat Déu! A la creu, Jesús pregava amb les paraules del salm 21, “Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?”. Recollia en el seu cor tots els abandonaments, les traïcions, els fracassos, els patiments de la humanitat... i els feia pujar al seu Pare, reclamant ajuda i pietat. En aquest clam del Crucificat, Déu va obrir a Chiara Lubich, iniciadora del Moviment dels Focolars, un accés especialment intens al seu misteri. En l’abisme del patiment del Déu fet home s’il·luminen i prenen sentit tots els sofriments humans. Reben llum de part de Crist. I la unió profunda del Pare amb el Fill en l’Esperit Sant, que es revela i es dóna precisament en aquell crit, esdevé el model de la unitat entre els homes. Penetrant en aquesta nafra interior de Jesús, Chiara començà un camí espiritual del qual nasqué el Moviment dels Focolars, una nova realitat eclesial que es difon i es consolida, arreu del món, durant el segle XX. És la proposta de viure sempre l’amor a Jesús Abandonat. I des d’aquest amor, estimar tothom. Al llarg de la Setmana Santa estem cridats a guardar i meditar les paraules de Jesús a la Passió segons Sant Lluc, que proclamem el Diumenge de Rams o de Passió. Jesús a Getsemaní recomana als seus apòstols:

“Pregueu Déu que no us deixi caure en la temptació”. I després un xic lluny, pogueren escoltar la seva oració al seu Pare, Abbà: “Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra”. Vetllem per no caure en la temptació d’abandonar Déu i viure com si no existís. Al contrari, cerquem sempre el que Déu vol, el que li plau, el que Ell faria. També escoltem el que diu mirant els qui el mataven: “Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan”. Perdona i excusa. Perdona i oblida. Perdona i guareix. Perdona i anima a tirar endavant... Quanta grandesa en l’amor de Jesús! “El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor”. I al lladre penedit, que inspirant-se en la pregària dels jueus (recorda Israel...) gosa dir-li: “Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”. I Jesús li respon: “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”. Què de més gran podia esperar? Compartia el suplici del Senyor, i compartiria –Ell i només Ell li ho podia assegurar– el seu Regne de felicitat i de pau. Finalment en el que més insisteix la Passió segons Sant Lluc és que Jesús mor, pregant amb el salm, i abandonant-se al seu Pare, Abbà: “Pare, confio el meu alè a les vostres mans”. Confiança, paraula clau davant el misteri de la nostra existència, davant l’enigma de la mort, davant l’interrogant sobre el sentit de tot el que ara ens toca de sofrir i de viure. Si confiem en Ell, també ressuscitarem amb Ell.

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

La Salle: 300 anys al servei de l’educació cristiana

E

l 7 d’abril es van commemorar els 300 anys de la mort de Sant Joan Baptista de la Salle a Rouen (França). Fill d’una família adinerada, va néixer el 30 d’abril de 1651 a Reims. Estudià al Seminari de Sant Sulpici de París i fou ordenat de prevere als 27 anys. En morir el seu director espiritual, el P. Nicolas Barré, Fundador de les Germanes del Nen Jesús, comunitat dedicada a l’educació de nens necessitats, Joan Baptista de la Salle es va encarregar del guiatge espiritual de les religioses, i d’aquesta manera va tenir el seu primer contacte amb l’educació dels més pobres. És ben bé que Déu es val de totes les circumstàncies de la vida per tocar els cors de les persones i fer-los canviar horitzons i projectes. Aquell jove sacerdot potser hauria pogut arribar a fer una llarga carrera, però el Senyor el va conduir a entregar-se a Ell i entregar les seves riqueses al servei dels més necessitats. Aquesta inquietud portà el jove sacerdot a reunir-se l’any 1680 amb un grup de mestres per tal d’oferir-los formació pedagògica i cristiana. I aquesta fou precisament la llavor que arribà a donar el fruit del gran Institut dels Germans de les Escoles Cristianes, tenint com a epicentre del seu carisma l’educació. En aquell moment, França vivia una situació social molt desigual: unes poques persones vivien en el luxe mentre que la majoria de la gent (pagesos que vivien en les zones rurals i molts habitants dels suburbis de les ciutats) era extremadament pobre. Pocs nens podien anar a escola i, per tant, tenien poques esperances de futur. 4

Església d’Urgell

De la Salle va sentir la necessitat el 17 de novembre de 2018, data en de crear escoles en les quals els la qual es recorda la dedicació del fills dels artesans i dels pobres Santuari de Sant Joan Baptista de la aprenguessin gratuïtament a llegir, Salle a la Casa Generalícia de Roma, i escriure i aritmètica, i rebessin es prolongarà fins al 31 de desembre una educació cristiana a través del de 2019. catecisme i altres institucions aproTambé recordava el Gmà. Schieler piades per a la formació de bons que l’Any Jubilar és un temps oportú cristians. Amb aquest propòsit, va per a expressar la nostra fe a través reunir un grup d’homes solters i va d’accions concretes en favor dels treballar per fer-los viure d’una manera coherent amb la finalitat de l’Institut i dels principis de la vida cristiana. En l’actualitat, la missió dels Germans de les Escoles Cristianes s’estén per 80 països dels cinc continents, amb més d’un milió d’alumnes que es preparen en 1.083 centres educatius, incloses 70 universitats. L’Institut compta avui amb la presència de 3.652 germans en 681 comunitats i amb més de 100.000 docents col·laboradors seglars. El 27è Superior Estàtua de Sant Joan Baptista de la Salle a la façana de la Basílica de Sant Pere. General de l’Institut, el Gmà. Robert Schieler, informava més necessitats. I invitava a celebrar amb joia que la Santa Seu “ha declarat aquest Any Jubilar fent actes concrets l’any 2019 un Any Jubilar en honor de caritat en favor sobretot dels jodel 300 aniversari de la mort de Sant ves necessitats de misericòrdia i de Joan Baptista de la Salle”. Sota el lema comprensió. “Units com a Lasal·listes amb un sol Avui, que tant es parla d’educació cor, un compromís, una sola vida”, integral de la persona, cal recordar aquest temps de gràcia es va iniciar que ja al segle XVII De la Salle ho


ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA posà en pràctica i amb gran èxit. Transformant el model d’educació de l’època, De la Salle invitava els alumnes a créixer en el coneixement de la presència de Déu. Va ser un pioner a saber ensenyar en grup, amb caritat i sense càstigs. A ensenyar, cuidar, afirmar, reforçar i animar els joves. A educar en l’amor a Déu i al proïsme. A educar en el camí vers la presència de Déu. De la Salle també fou pioner en la fundació d’escoles de formació de mestres i d’escoles especialitzades per a joves amb condemnes judicials; escoles tècniques i escoles secundàries per a llengües modernes, lletres i ciències. Les seves obres escrites són importants i reconegudes i ja formen part del patrimoni pedagògic de la humanitat. Entre d’altres, subratllem: • “Guia de les escoles cristianes” (considerat el millor llibre de pedagogia del segle XVII). • “Regles de la cortesia i urbanitat cristianes”. • “Meditacions” (un complet itinerari espiritual per als mestres cristians). La vida i l’obra de Joan Baptista de la Salle fou reconeguda pel Papa Lleó XIII, que el declarà sant el 24 de maig de l’any 1900; i pel Papa Pius XII, que, per la seva vida i pels seus escrits inspiradors, l’any 1950 el declarà Sant Patró de tots els educadors cristians. La Diòcesi d’Urgell s’uneix a aquest Any Jubilar Lasal·lista i dóna gràcies a Déu per la presència dels Germans de La Salle a La Seu d’ Urgell: més de 100 anys de presència han deixat petjada en milers i milers d’alumnes de la ciutat, de la comarca, del veí Principat d’Andorra i, també, d’arreu de les comarques de Lleida, per l’alta qualitat de l’ensenyament professional. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

E

l destí universal dels béns és un dels principis bàsics o eixos clau de la Doctrina Social de l’Església, que el Concili Vaticà II recull en la Constitució pastoral “Gaudium et Spes”, donant-li una extraordinària profunditat i actualitat. L’Església, des de l’era apostòlica, els Sants Pares i fins avui, sempre ha entès l’exigència del Senyor d’estar al costat dels pobres i dels necessitats d’una manera preferent; i és per això que és una de les crides constants a la societat política perquè hi hagi una sol·lícita atenció als pobres; és a dir, perquè sigui canalitzada l’economia i els béns de la terra de manera que siguin ateses les necessitats de tots els homes, fills de Déu. La destinació dels béns és un tema rellevant en els documents més recents del magisteri de l’Església. Entre d’altres: el Compendi de la Doctrina Social de l’Església, el Catecisme de l’Església Catòlica i les Encícliques de Joan Pau II, especialment “Centessimus annus”. Afirma el Compendi de la Doctrina Social de l’Església que els béns, tot i posseïts legítimament, conserven sempre un destí universal. Tota forma d’acumulació indeguda és immoral perquè es troba en oberta contradicció amb la destinació universal que Déu creador va assignar a tots els béns. En aquest sentit, es pot apreciar una important evolució de la Doctrina Social de l’Església des de Lleó XIII fins als nostres dies. D’una absolutització del tema de la propietat privada a una L DESTÍ UNIVERSAL relativització, en bé de la dimensió social, és a dir, de la destinació uniDELS BÉNS EN LA versal dels béns. PRAXI CRISTIANA El Catecisme de l’Església Catòlica, citant el llibre del Gènesi, estableix que “al començament Déu va confiar la terra i els seus recursos a l’administració comuna de la humanitat perquè tingués cura d’ells, els dominés mitjançant el seu treball i es beneficiés dels seus fruits”. Els béns de la creació estan destinats, doncs, a tot el gènere humà. No obstant això, la terra està repartida entre els homes per donar seguretat a la seva vida, exposada a la penúria i amenaçada per la violència. L’apropiació de béns és legítima per garantir la llibertat i la dignitat de les persones, per ajudar a atendre les necessitats individuals fonamentals i les necessitats dels qui en depenen directament. Ha de fer possible que es visqui una solidaritat natural entre els homes. El dret a la propietat privada, adquirida per la feina o rebuda d’un altre per herència o per regal, no anul·la la donació original de la terra al conjunt de la humanitat. El destí universal dels béns continua sent primordial, encara que la promoció del bé comú exigeix el respecte de la propietat privada, del seu dret i del seu exercici. La propietat d’un bé fa del seu amo un administrador de la Providència per fer-lo fructificar i comunicar els seus beneficis als altres, i als seus pròxims abans de tot. Els béns de producció –materials o immaterials– com terres o fàbriques, professions o arts, requereixen la cura dels seus posseïdors perquè la seva fecunditat sigui de profit per al major nombre de persones. Els posseïdors de béns d’ús i consum han d’usar-los amb temprança, reservant la millor part a l’hoste, al malalt, al pobre. L’autoritat política té el dret i el deure de regular l’exercici legítim del dret de propietat privada en funció del bé comú.

E

Mn. Eduard Salinas Muñoz, Consiliari de Mans Unides Església d’Urgell

5


Setmana Santa a la Diòcesi d’Urgell

Benedicció dels rams a la Diòcesi i celebració a

A

rreu de la Diòcesi d’Urgell, el 14 d’abril es va celebrar el Diumenge de Rams amb la tradicional benedicció dels rams, les processons i la celebració eucarística de la Passió del Senyor. Centenars de persones, famílies senceres amb infants, i moltes acompanyades pels avis, es van acostar a les respectives Parròquies per beneir les seves palmes, palmons, i rams d’olivera i llorer, i aclamar Jesús que entra a Jerusalem. A la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, la celebració va ser presidida per l’Arquebisbe JoanEnric. Hi van concelebrar el Rector de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri; Mn. 6

Església d’Urgell

Josep M. Solé i Mn. David Codina. La celebració fou intensament viscuda pels infants, que van participar activament a la litúrgia, prop de l’altar en els moments de lloança i aclamació. A l’homilia, en la qual va alternar les llengües catalana i castellana, l’Arquebisbe va remarcar com les paraules de Jesús a la creu ens han d’acompanyar durant els dies de Setmana Santa: “Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan”. El perdó, l’amor misericordiós de Déu Pare que sempre està disposat a perdonar i a estimar-nos, malgrat les nostres faltes i pecats. Mons. Vives felicità les famílies, pares i mares, padrins i padrines,

que s’esforcen per educar els fills i viure l’amor malgrat les dificultats del dia a dia, i els animà a saber-los testimoniar també la fe en Jesucrist. Així mateix, animà els pares a donar testimoni als fills d’aquells valors que no passaran mai. A d’altres Parròquies de la Diòcesi, els respectius Rectors van presidir l’Eucaristia i van beneir els rams portats pels fidels en commemoració de l’entrada de Jesucrist a Jerusalem, on va ser acollit amb alegria i amb la gent alçant les palmes i branques d’olivera i llorer per rebre’l, aclamant-lo com a Salvador. Començà així la gran Setmana dels cristians.


la Catedral LA SEU D’URGELL

LA MASSANA ESCALDES-ENGORDANY

PONTS

SANT DE SAN S ANT JJULIÀ ULLIÀ D ULI UL E LLÒRIA ÒRI ÒRI ÒR RIA

BALAGUER BAL BA ALLA A AG AGU GU G UER ER Església d’Urgell

7


Setmana Santa a la Diòcesi d’Urgell

Inauguració de la nova sala d’actes de la rectoria de la Parròquia de Sant Ot Mons. Vives beneí la sala i pronuncià el pregó de Setmana Santa

D

issabte 13 d’abril, l’Arquebisbe d’Urgell inaugurà i beneí la sala “Santa Maria d’Urgell”, habilitada a la rectoria de la Parròquia de Sant Ot com un nou espai per acollir conferències i altres actes culturals. Durant l’acte, Mons. Joan-Enric Vives pronuncià el V Pregó de Setmana Santa de La Seu d’Urgell, el qual reproduim íntegrament en aquestes mateixes pàgines.

Mn. Ignasi Navarri, Vicari general i Rector de la Parròquia, va acollir amb agraïment les moltes persones que ompliren la sala, entre les quals hi eren els anteriors pregoners de Setmana Santa (Xavier Galindo, Lluís Obiols i Climent Miró) així com el també Vicari general de la Diòcesi, Mn. Josep M. Mauri; el Degà del Capítol Catedral i anterior Rector de Sant Ot, Mn. Xavier Parés; i la Síndica de Greuges de La Seu d’Urgell, Anna

Martí, a més dels representants dels cossos i forces de seguretat de la ciutat i un bon nombre de fidels. Després de la intervenció de l’Arquebisbe Joan-Enric, l’arquitecta Lourdes Espar que, junt amb el seu marit, l’arquitecte Àngel Tuset, ha estat la responsable del projecte de remodelació de la rectoria, va explicar als assistents les principals particularitats del disseny i condicionament de la nova sala.

Pregó de Setmana Santa de l’Arquebisbe d’Urgell n Pregoner (o nunci) és la persona que fa les crides en veu alta, precedit del toc de trompeta o de les campanes, i que comunica noves d’interès general per al poble. Anuncia als seus conciutadans fets passats o que passaran, decisions dels ajuntaments, mercats interessants, festes que arriben o defuncions dels veïns. Anuncia les noves. Fou un personatge ben viu i estimat dels pobles i ciutats al llarg de la història. Encara és viu a Solsona i en molts altres indrets. Avui sóc jo el pregoner, que com a capellà i Bisbe estic cridat a ser “pregoner” de l’Evangeli. Enviat a anunciar la bona notícia sobre Jesús a tothom, no només als creients. Perquè escoltant-la, puguin obrir les oïdes i el cor, i es puguin acostar a la salvació de Jesús. Per això, avui em toca anunciar-vos amb joia que aquest vespre, a la posta del sol, comença ja el Diumenge de Rams o de Passió, i amb ell, la gran Setmana Santa que commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem per

U

8

Església d’Urgell

sofrir la seva Passió i renovar la seva Resurrecció que dóna vida al món. D’aquesta Setmana i del que s’hi celebra, han nascut moltes tradicions de fe i de cultura popular, com també d’alta cultura (només cal pensar com s’hi han inspirat pintors i músics, des de Diego Velázquez i Doménikos Theotokópoulos “El Greco” (amb les més belles representacions del Crist crucificat o ressuscitat) fins al cimall de la música sacra que eleva els esperits (amb les passions de Johann Sebastian Bach o Krzysztof Penderecki). Moltes tradicions antiquíssimes, totes elles empeltades en la fe cristiana, envoltaran aquests dies. La secularització avança, certament, però en aquests dies captem que la fe cristiana continua arrelada en el cor de les famílies i de les nostres comarques. I m’atreveixo a enumerar-vos aquestes tradicions litúrgiques i populars que a La Seu podem viure al llarg

d’aquesta Setmana: Palmes i palmons, amb els llorers i el rams d’olivera inicien el retorn d’un gran seguit de tradicions antiquíssimes. Seguirà el rentament dels peus, quan comprendrem el signe evangèlic que en el Regne de Déu els primers s’hagin de fer últims i aprendre a servir els germans, rentant-los els peus. Després fer el Monument del Dijous Sant, amb molts ciris i flors, amb les peculiars besses plantades i amorosament guardades de la llum, per a homenatjar el Senyor fet Pa de Vida. I la fragància de l’encens vingut de països remots de l’Orient. Amb les visites als monuments de les esglésies. L’endemà collirem farigola per a la Creu de Jesús. Seguirem el seu viacrucis amb devoció per tots els carrers de la nostra ciutat i a la tarda celebrarem la fe amb l’acció litúrgica, quan el Senyor puja a la Creu lliure i valent, Senyor de la història i carregat amb els nostres pecats i


dolors. Escoltarem la Passió segons Sant Joan, com ja feien a Jerusalem els primers cristians en aquest dia, i adorarem la Creu, que des de Jesús ha passat de ser instrument de suplici ignominiós i bàrbar per matar, a ser el signe de l’amor, més enllà de la fe confessant. Creu que ens eleva al cel, pal vertical; i braços oberts per acollir tothom, pal horitzontal. Creu que ens és signe en arribar al món i serà el nostre darrer senyal d’esperança. Creu que és present a les nostres llars o als llocs públics, o que pengem al coll, petita o gran. Creu, va dictaminar la Cort Europea de Drets Humans, que “no és un adoctrinament, sinó l’expressió de la identitat cultural i religiosa dels països de tradició cristiana”. Al vespre del Divendres Sant, traurem els Passos de la nostra estimada Processó, una de les més antigues de Catalunya, que des de 1603 acompanya les oracions i els anhels dels penitents i dels devots que, amb els de La Seu d’Urgell de sempre i els nouvinguts, fem tota processó devota i silenciosa, o la mirem calladament quan passa, agermanats, mentre dels ulls se’ns escapa una llàgrima de penediment pels pecats de tot l’any, de tota la vida; i del cor emergeix un sentiment de pregària i d’amor al Senyor i a la seva Mare la Dolorosa, la Mare de la Pietat i del Silenci, de la Soledat del Calvari, que ens acompanya al llarg de l’any en els nostres grans o petits sofriments, en les malalties, en la mateixa mort que ens obre la porta misteriosa del més enllà. Silenci emocionat del Dissabte Sant, amb la pregària de l’Ofici de tenebres divendres i dissabte, la sola esperança pendent de la Resurrecció. I vindrà la celebració de la Vetlla Pasqual, amb els baptismes dels nous fills de Déu, i amb els ciris entrant a les fosques tot seguint la llum del Ciri Pasqual, que ens acompanyarà tota la cinquantena pasqual. Al “Glòria” no poden faltar les campanes amb repic

de festa, brillant, que ho anuncia als de dintre i als de fora: Crist ha Ressuscitat! Aquesta és la nostra fe! Vénen Lectures, benedicció de l’aigua baptismal, acompanyament dels sants i renovació de les promeses baptismals. Una missa de Vetlla, que és la mare i matriu de totes les misses de l’any, que ens donen la presència real del Crist Ressuscitat, que ja no hem de

necessitem “aplegar-nos” de tant en tant, que som “poble”, nació de germans “nascuts” (d’aquí ve “nació”, de néixer) dins una tradició lingüística i cultural pròpia, la nostra. Per això quan millor hem de ballar sardanes és per Pasqua, ja que aquesta és la dansa que ens agermana. Que bé que ho diu el poeta Joan Maragall: “la sardana és la dansa sencera d’un poble que

L’Arquebisbe Joan-Enric beneí i va inaugurar la nova sala d’actes de la rectoria de la Parròquia de Sant Ot, i pronuncià el V Pregó de Setmana Santa de La Seu d’Urgell.

buscar entre els morts sinó que Viu. De la Pasqua neixen tantes tradicions populars! Les Caramelles joioses, que escampen per carrers i places la joia de la primavera i la certesa que viurem per sempre, si vivim com Jesús ens ha ensenyat. Caramelles dels petits i dels grans. El Claustre de la nostra Catedral s’omple de gatzara dels petits i dels seus colors, amb catalans i catalanes rondant i cantant per al Bisbe i per a tots. De Pasqua neix a Catalunya la mona dels padrins, que ens recorda el baptisme, i amb els ous de xocolata o bullits i pintats, manifesta que la vida està amagada com dins un ou, però que ressuscitarà, i que en sortirà vida nova. I la Pasqua ens agermana en els àpats de les famílies, i ens fa tornar a viure els Aplecs dels nostres pobles, per menjar la mona i redescobrir que ens necessitem els uns altres, que

estima i avança donant-se les mans”. I la Pasqua es prolonga el dilluns i tota l’Octava. Enguany viurem la Setmana de Pasqua unida a les dues grans festes cristianes dels Patrons de Catalunya: La Mare de Déu de Montserrat, i el Patró Senyor Sant Jordi. La Mare que ens fou donada a la Creu (Aquí tens la teva Mare!) ens acompanya i ajuda, i el gran màrtir Patró Sant Jordi, ens ensenya a donar la vida pels ideals justos de la fe i pels febles i necessitats, per tants que com la donzella esclavitzada pel dragó, viuen captius de les injustícies, les pobreses, les presons... Aquest pregoner us invita a viure i a fruir de les tradicions però anant a les seves arrels, i vivint-les eclesialment. Les nostres tradicions quasi sempre estan unides a les festes litúrgiques del calendari. No ens n’oblidem, no les traïm.

Església d’Urgell

9


Setmana Santa a la Diòcesi d’Urgell A través de la Litúrgia d’aquests dies sants, aclamem el Misteri més gran i central de la fe cristiana, el misteri pasqual de la Mort i la Resurrecció de Crist. Un home, un crucificat, un que pren damunt seu tot el sofriment i les injustícies, el pecat i les esperances de la humanitat, se’ns revela com el

mateix Déu. Des d’ara sabem que Déu pateix, que vol patir amb nosaltres i per nosaltres. Que les nostres vides li importen. Que no està lluny de cada un de nosaltres, ni dels que pateixen. Perquè continua patint en nosaltres. I ens redimeix. Visquem la Setmana Santa participant en la litúrgia de l’Església.

En l’acte inaugural també intervingué l’arquitecta Lourdes Espar, que explicà els detalls del projecte de remodelació de la sala.

Fill de Déu per la Resurrecció. Ell té l’única resposta vàlida davant el dolor, el sofriment i la mort. Perquè Ell és la vida! L’eternitat! L’amor que venç el mal i esdevé etern! La bellesa que salva el món! Tots ens fem preguntes. Qui més qui menys, vol tenir una resposta raonable davant l’enigma del dolor i de la mort. Jesús ens convenç amb la seva passió i la seva mort, perquè sabem que és una mort per amor. Ell venç el mal amb l’amor. I ho aconsegueix amb la Creu i la Resurrecció. Enfront de tantes mesquineses, patiments i dolor, sobretot el dolor de tants innocents, emergeix un rostre. El rostre humiliat i ensangonat del Senyor Jesús. “Aquest sí que és el Fill de Déu”, va exclamar el centurió romà en veure’l morir. En el rostre de Jesús resplendeix el rostre totpoderós-en-l’amor del

Aprendrem una nova manera de viure i estimar: amb fe, confiança, perdó per a tothom, i amor que dóna vida. Entrem a la Setmana Santa brandant els rams de la victòria de Jesucrist, el Nostre Senyor i el nostre únic Rei! Tota aquesta Setmana farem memòria creient i agraïda del do de la Vida Nova del Crist. Per això ens cal fer-nos humils i senzills, com els infants, i rebre el Senyor a casa nostra, acollint-lo com el nostre Salvador, amb el compromís d’obeir tots els seus manaments. Entrem-hi perquè el Bisbe consagrarà el Crisma i els Sants Olis el dilluns a la Catedral, –envoltat de tot el presbiteri diocesà que renova fidelment les seves promeses sacerdotals– i aquests olis duran i prolongaran la santificació pasqual a tots els fidels, en tots els temples de la Diòcesi, durant tot l’any.

Entrem-hi a rebre el perdó del Pare. En algun d’aquests dies, viurem amb major intensitat la celebració del perdó sacramental, revivint la tradició que el Dijous Sant, el Bisbe reconciliava els penitents públics i els tornava a unir a la comunió eucarística. Entrem-hi perquè Dijous, en el Cenacle, podrem agrair el do de l’Eucaristia que fa que la Pasqua sigui permanent, quotidiana, i esdevingui “el nostre pa de cada dia”. I podrem ser omplerts de la caritat del Crist, que s’abaixa fins a rentar els peus, i omple els nostres cors i les nostres accions, per un do de l’Esperit Sant. També agrairem el do dels ministres ordenats, que fan present enmig nostre el Crist, el Bon Pastor. Entrem-hi perquè Divendres reviurem la seva Passió i la seva Mort, i estarem amb Maria i el deixeble que Jesús estimava al peu de la Creu. Adorarem la Creu que omple de sentit el sofriment i dóna esperança, i pregarem per tots. Entrem-hi perquè Dissabte callarem, confiarem i pregarem en silenci, esperant que Déu no abandonarà mai el seu Fill, i el Ressuscitarà d’entre els morts, obrint la nostra esperança a la vida nova i eterna dels ressuscitats. Entrem-hi perquè, com en un nou baptisme, serem totalment renascuts a la Vetlla Pasqual i, al Diumenge, gustarem l’Amor que tot ho venç, sense deixar de cantar l’Al·leluia, perquè Crist ha vençut, ha ressuscitat, i tot ha estat renovat. Amics, que visquem una bella, gran i sentida Setmana Santa. Entrem amb Jesús a Jerusalem, i visquem de forma cristiana la Setmana més gran de totes! +Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell


Jornada Sacerdotal dels preveres i diaques d’Urgell

E

ls preveres i diaques de la Diòcesi d’Urgell es van aplegar el 15 d’abril, Dilluns Sant, al Seminari diocesà d’Urgell per celebrar la Jornada Sacerdotal, presidida per Mons. Joan-Enric Vives i per Mons. Luis Javier Argüello García, Bisbe auxiliar de Valladolid i Secretari General de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que pronuncià la conferència “El pastor, sagrament de la conversió pastoral”. Després de la salutació inicial, l’Arquebisbe Joan-Enric comunicà als assistents les darreres informacions diocesanes d’interès, tingué unes paraules de record pels set preveres

Mons. Luis Javier Argüello García (a dalt, a la dreta) pronuncià la conferència “El pastor, sagrament de la conversió pastoral” a la Jornada Sacerdotal d’enguany. Després de l’acte acadèmic tingué lloc la Missa Crismal a la Catedral, durant la qual es beneïren els Sants Olis.

Durant la Jornada Sacerdotal, l’Arquebisbe tingué unes paraules de record pels set preveres difunts des de la darrera Pasqua difunts des de la darrera Pasqua, i felicità els preveres que enguany celebren les Noces d’Or (Mn. Pere Cañada i Mn. Albano Teixeira Fraga) i les Noces d’Argent sacerdotals (Mn. Josep Eliüd Arias i Mn. José de Jesús Navas). Tot seguit prengué la paraula Mons. Argüello, que a la seva ponència va posar de manifest com l’autèntica conversió pastoral en l’Església es fonamenta no tant en innovacions extrínseques sinó en tornar a posar la nostra mirada en la primera comunitat apostòlica i escoltar els batecs del Cor de Crist, que amb la seva mirada sobre el món ens diu que som “com ovelles sense Pastor”. Mirar la vida apostòlica original és la millor manera de descobrir els signes que

necessitem perquè el missatge de Jesucrist sigui atraient en el nostre món actual. Cal que ens tornem a centrar en els dotze apòstols, en els 72, en la multitud i en els pobres que van ser cridats gràcies al seu testimoniatge humil, sincer i discret de la primera comunitat, però que era vigorosament atraient.

El Secretari general de la CEE i Bisbe auxiliar de Valladolid va insistir en com ens cal defugir una actitud defensiva davant les moltes incomprensions o realitats que no entenem prou bé del nostre món, i passar a tenir una actitud de proposta, d’anunci del Kerigma cristià, en el que el Papa Francesc ha anomenat Església d’Urgell

11


Setmana Santa a la Diòcesi d’Urgell una Església “en sortida”. Per fer-ho, va destacar com cal estar atents als batecs de l’ésser humà, que ell va sintetitzar en tres trets positius i tres de negatius. Els positius: la llibertat, l’amor i l’alegria. Els negatius: l’avorriment, la nostàlgia i la desil·lusió. Va exhortar els preveres a ser conscients que cadascú d’ells, per l’ordenació sagrada rebuda, és “re-presentació” de Jesucrist, i que en cadascun dels ministres ordenats actua Jesucrist Cap i Pastor, Espòs i Servent. Finalment, va recordar com allò que ha de sostenir els preveres diocesans és la “caritat pastoral” viscuda com una forma concreta d’estimació en el celibat, que és donació per amor al Poble de Déu al qual el sacerdot vol servir. Cal tornar a valorar la forma de vida apostòlica basada en la fraternitat en una missió que ha d’estar centrada en saber passar de la “delegació” a la “implicació”, on tots els batejats se sentin coresponsables i on no importi tant la funció concreta que realitzem en l’Església com la implicació en la vida eclesial en el seu conjunt. Després de la conferència del Bisbe auxiliar de Valladolid va tenir lloc a

la Catedral de Santa Maria d’Urgell la Missa Crismal, que fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per Mons. Argüello, així com per la pràctica totalitat dels preveres i diaques de la Diòcesi d’Urgell, i a la qual van assistir molts fidels enguany. A l’homilia, Mons. Vives va recordar com la Missa Crismal anticipa la Pasqua i ens la fa present sacramentalment, i com és una Eucaristia que estreny la comunió del Bisbe amb els preveres i diaques i amb tot el Poble de Déu. L’Arquebisbe va animar els preveres a fer més ferm i fonamentat el seu seguiment de Jesús, especialment en els temps de temptació i de creu. És precisament en aquests moments quan cal repetir més que mai la invocació que Simó Pere va fer a Jesús: “Senyor, a qui aniríem? Només Vós teniu paraules de vida eterna i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu”. Va recordar com, a través de la unció de les mans del prevere amb el Sant Crisma el dia de la seva ordenació presbiteral, es manifestà la peculiar participació dels preveres en el sacerdoci de Crist, i va glossar les

JUN S 12

Església d’Urgell

paraules que escolta aquell dia el prevere: “que nostre Senyor Jesucrist, a qui el Pare va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, sigui sempre amb tu, perquè santifiquis el poble cristià i ofereixis el sacrifici a Déu”. Així mateix, l’Arquebisbe JoanEnric també va destacar la importància de ser les mans de Crist: mans que beneeixen, que ajuden, que treballen, que sostenen, que eixuguen llàgrimes, que consolen, que renten els peus, que obren camins de reconciliació i de pau... Ser humils mans de Crist. Dins la celebració eucarística es va beneir l’Oli dels Malalts dins el cor de l’anàfora, i, després de la comunió, l’Oli dels Catecúmens; i especialment es va consagrar el Sant Crisma, que acompanyarà la vida sacramental de la Diòcesi al llarg de tot l’any. La Jornada sacerdotal es va cloure amb un dinar de germanor sacerdotal a la residència de la Sagrada Família d’Urgell, on els preveres que celebraven les seves Noces d’Or i d’Argent sacerdotals van adreçar unes paraules plenes d’emoció i agraïment als seus companys de presbiteri.

X UN Món MillOR

Marcant la X a favor de l’Església a la teva declaració de la renda el fas possible.


Celebracions del Tridu Pasqual

D

ijous Sant, dia 18 d’abril, van començar les celebracions del Tridu Pasqual a totes les esglésies i comunitats religioses de la Diòcesi d’Urgell, amb la solemne celebració de l’Eucaristia del Dijous Sant o de la Cena del Senyor. A la Catedral de Santa Maria d’Urgell, la celebració vespertina va ser presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pels Canonges i els sacerdots de la ciutat. Mons. Vives va destacar a l’homilia els misteris que se celebren el Dijous Sant: la institució de l’Eucaristia per part del Senyor, tot celebrant l’últim sopar amb els deixebles; el manament de la caritat i l’amor fratern, que ens porta a servir els altres tot rentant-los els peus; i la institució del sacerdoci

ministerial per voluntat del Senyor, que vol que, a través dels sacerdots, es faci present el seu Amor per tots els homes. L’Arquebisbe animà els fidels a estimar molt l’Eucaristia, on, pels cristians, Jesús es fa present misteriosament però realment sota les espècies eucarístiques del pa i del vi. També subratllà com hem d’agrair el do del ministeri ordenat i de tants i tants sacerdots que aquests dies es multipliquen per portar l’Eucaristia a tots els pobles de la Diòcesi, i va exhortar els fidels a estimar-los i acompanyar-los amb la pregària i la fraternitat perquè davant les dificultats del moment actual no es desanimin. Així mateix, glossà l’actitud creient i agraïda de la jueva convertida al catolicisme,

Raïssa Maritain, que sempre donà gràcies a l’Església per tot el que en ella havia trobat, especialment els sagraments i la gràcia. L’Església sempre va complir. Finalment, Mons. Vives animà els fidels a viure amb intensitat el Tridu Pasqual i a tenir-hi presents especialment els pobres, els malalts, els empresonats, els refugiats i tots els qui pateixen en aquests dies. En acabar, l’Arquebisbe rentà els peus a quatre feligresoss, per significar el servei i l’amor que són el manament nou del Senyor. La celebració es va cloure amb una senzilla processó amb el Santíssim Sagrament per l’interior de la Catedral fins al Monument i la seva adoració devota. Església d’Urgell

13


Setmana Santa a la Diòcesi d’Urgell Pasqua jove dels grups Txt del Bisbat a Santa Maria de Meià

U

ns trenta-cinc joves dels grups Txt diocesans es van reunir a la casa de colònies de Santa Maria de Meià els dies 13, 14 i 15 d’abril per celebrar junts l’entrada a la Setmana Santa i la Pasqua jove. Estaven acompanyats per Mn. Gabriel Casanovas, Vicedelegat diocesà de Joventut, amb la Coordinadora de la Delegació, M. Carme Girart, i l’acompanyament com a monitors de César Arranz, Toni Egea i Bernat Montoya. Durant l’estada a la casa de colònies, els joves van compaginar diferents activitats amb estones

de pregària, a més de participar activament en la celebració eucarística del Diumenge de Rams. Així mateix, van tenir molt present el seu amic i formador, Lluís Plana,

en aquests moments malalt, i es va pregar per ell i per la seva recuperació. L’Arquebisbe d’Urgell els va enviar un sentit missatge: “Amics joves que participeu de la Trobada de Pasqua a Vilanova de Meià, Dono gràcies a Déu per la vostra trobada de grups Txt d’Urgell per viure junts uns dies de comunió, pregària, reflexions i activitats. Déu us ompli de joia pasqual i us faci ferms i valents en el seguiment de Jesús. Ben units, us tenim ben presents, +Joan-Enric, Arquebisbe d’Urgell”.

Missatge als joves que celebren la Pasqua a AINA i a Les Avellanes

L’

Arquebisbe d’Urgell va enviar el següent missatge de felicitació pasqual i comunió als joves que des del Dijous Sant fins al Diumenge de Pasqua (18 al 21 d’abril) celebraren la Pasqua Jove a la casa de colònies AINA (a Canillo, Andorra) i al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes (Noguera): “Benvolguts amics que celebrareu la Pasqua Jove a l’estimada Casa de Colònies AINA i al Santuari de Les Avellanes des d’avui Dijous Sant fins al Diumenge de Pasqua, 21 d’abril, Us animo a viure aquests dies amb obertura de cor i ulls ben oberts. Que estigueu ben units a la persona de Jesús, el Senyor, que mor i ressuscita per nosaltres. Ell és el fonament del que som i del que fem, de la vostra entrega generosa al servei dels infants i joves, i dels vostres compromisos en els estudis, el treball i la vida social en els vostres pobles i ciutats. I Jesucrist ha de ser la llum que guiï tota la vostra vida, ja ara en la joventut, però també en l’adultesa i en la vellesa... fins que ens porti amb Ell, per gaudir de la felicitat eterna. Estem cridats a la felicitat que no mor mai, i sabem que per l’amor ja hi tenim accés des d’ara. Aquest és el profund missatge de la Pasqua: Jesús ha inaugurat la primavera dels cors per a tota la humani-

14

Església d’Urgell

tat! Estarem ben units, jo des de la Catedral de Santa Maria d’Urgell i vosaltres des del Santuari de la Mare de Déu de Meritxell i Canillo, i des de Les Avellanes. I sempre units amb tots els cristians del món que celebrem amb alegria i fraternitat la festa més important de la nostra vida, i renovem els nostres compromisos baptismals. Bona Pasqua a tots! +Joan-Enric, Arquebisbe d’Urgell.


A la nit, tot recordant la pregària a l’hort de les Oliveres, molts fidels es van aplegar en les vetlles d’oració i adoració al Senyor que es van fer a diverses Parròquies de la Diòcesi, rellegint les paraules del Senyor i el Mestre al darrer sopar. L’endemà, Divendres Sant, molts fidels es van reunir al matí a diferents Parròquies del territori diocesà per pregar plegats, tot seguint les estacions del Via Crucis en record del camí que Jesús féu, carregant la creu al coll, abans de la seva Passió, Mort i Resurrecció. Pels carrers del barri antic de La Seu d’Urgell, acompanyats pel Rector, Mn. Ignasi Navarri, i per Mn. Josep M. Solé, els fidels van meditar els passos que Jesús va fer en morir a la creu, en un clima de silenci i pregària. També pels carrers del barri de Santa Magdalena de La Seu d’Urgell va tenir lloc un devot Via Crucis, presidit per l’Arquebisbe i pel prevere encarregat d’aquella Església, Mn. Jordi Miquel. Van recórrer els carrers adjacents i, al final de la celebració, l’Arquebisbe donà una breu al·locució remarcant que besar la creu al final del Via Crucis havia de ser un gest carregat de sentit,

ben ple de fe i afecte pel Senyor, viscut intensament, amb les intencions per moltes persones que estimem i el compromís d’acollir i viure la misericòrdia amb obres i de veritat. Posteriorment, Mons. Vives presidí a la Catedral l’Ofici de Lectura ampliat amb les Lamentacions i la Passió del Senyor, i seguidament la Pregària de Laudes. Aquest Ofici agrupà els sacerdots i seminaristes, persones de Vida Consagrada de la Ciutat, i un grup de fidels que celebren així la Litúrgia orant de l’Església en els dies sants de la Passió, la Mort i la Resurrecció del Senyor. A moltes residències de malalts i ancians impossibilitats també es pregà seguint les estacions del Via Crucis, així com en molts poblets petits que no poden tenir els Oficis de Setmana Santa, però sí aquest acte pietós del Via Crucis. A la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, la Celebració de la Passió del Senyor va ser presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat pel Vicari general i Rector de la Parròquia, amb alguns sacerdots de la ciutat i amb l’assistència de molts fidels de la Parròquia.

A l’homilia, l’Arquebisbe glossà l’excepcionalitat de la Passió segons Sant Joan que la Litúrgia proclamà aquell dia en la celebració litúrgica de la Passió i Mort del Senyor. Va animar els fidels a valorar i posar la mirada en la crucifixió del Senyor, que és expressió del seu amor redemptor per a tota la humanitat, especialment pels més “crucificats” del nostre món: els malalts, els pobres, els qui viuen sense sentir-se estimats i sense esperança... Va remarcar com, a la Passió segons Sant Joan, “un dels soldats li donà una llançada al costat i a l’instant en sortí sang i aigua”, com a signe del Baptisme i de l’Eucaristia, sagraments de la Vida Nova que el Senyor ens porta. I recordà com en el Sagrat Cor de Jesús hi trobem la font del perdó, de la misericòrdia i del consol, i va demanar als fidels saber-se encomanar a aquest Cor de Jesús Redemptor, ple d’amor misericordiós per a tots els qui el busquen. Al vespre, l’Arquebisbe va participar a la processó pels carrers de La Seu, darrere el pas principal del Crist de la preciosíssima Sang. La processó de La Seu d’Urgell és una de les més antigues (les primeres datacions de Església d’Urgell

15


1

3

2

• Divendres Sant, Via Crucis a: Albesa (1); Andorra la Vella (2); Oliana (3); Ponts (4); Sant Julià de Lòria (5); Parròquia de Sant Ot – La Seu d’Urgell (6); Parròquia de Santa Magdalena – La Seu d’Urgell (7); Parròquies de la Vall Fosca (8). • Processons de Divendres Sant: Balaguer (9); Guissona (10); La Seu d’Urgell (11, 12 i 13); Ponts (14). • Vetlla Pasqual a La Seu d’Urgell (15 i 16).

4

5

6

7

8


10

9

12

11

14 13

16 15


Setmana Santa a la Diòcesi d’Urgell la processó són de 1603) i rellevants de Catalunya i la més important del Pirineu. Actualment participen a la processó deu passos, alguns de molt llarga tradició i d’altres incorporats a final del segle XIX. Fa uns anys se li va donar un nou impuls i hi participen molts col·lectius ciutadans en el manteniment dels passos i del cos dels Armats. Tradicionalment, els encarregats d’obrir la processó són precisament els Armats i els Hebreus, que representen la cohort romana, i que es van incorporar a la processó a final del segle XIX. Hi segueixen els passos de “L’oració de Jesús a l’hort de Getsemaní”, a càrrec de l’agrupació de pagesos i del qual se’n té constància des de l’any 1661; “El bes de Judes”, confiat al gremi dels comerciants des de l’any 1947; “La flagel·lació”, a càrrec del gremi de la pell i de la Unió de Botiguers; “Jesús és condemnat a mort”, un dels més recents, a càrrec de la Germandat de Sant Sebastià; “El natzarè”, també de l’any 1947 i conduït per alumnes i ex alumnes del col·legi de La Salle; “El Crist de

l’agonia”; “El Crist de la preciosíssima Sang”, a càrrec de la Congregació de la Sang, fundada l’any 1603 i que esdevé la primera dada històrica de la processó; “La Pietat”, pas confiat antigament al gremi de constructors i avui als estudiants universitaris; “El Sant Sepulcre”, que antigament portaven els confrares cavallers del Sant Sepulcre, i del qual enguany s’ha restaurat la plataforma; i “La Dolorosa”, a càrrec de la Confraria dels Dolors (de la qual es té constància des de 1725) i l’Associació de Dones i Confraresses de l’Alt Urgell. Dissabte Sant està litúrgicament marcat pel silenci i la pregària prop del sepulcre del Senyor, rellegint la Paraula de Déu plena d’esperança i imitant la Mare de Déu que esperava amb fe la resurrecció del seu Fill. Ella és el nostre model de fe i esperança. Així, al matí, a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, va tenir lloc l’Ofici de Lectura i Laudes en nom de tota la Diòcesi, presidit per l’Arquebisbe Joan-Enric. I després, ja passat el migdia, els infants de la ciutat, acompanyats per molts pares, om-

pliren el Claustre per cantar l’alegria de la Pasqua. La vida nova del Crist Ressuscitat, la primavera, la Llum i la Vida que reneixen, eren les lletres de les cançons de les Caramelles, sota la batuta del professor i director de cant Rafel Llobet. A la nit, l’Arquebisbe presidí la Vetlla Pasqual a la Catedral. Hi concelebraren el Rector de Sant Ot i Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, així com altres sacerdots de la ciutat, i hi assistí un bon grup de fidels. La celebració començà amb la benedicció del foc nou i l’encesa del Ciri Pasqual davant la porta de la Catedral. En una breu i bonica catequesi, l’Arquebisbe explicà la significació del ritu de l’encesa i benedicció del foc nou que crema el que és vell i tot ho renova i purifica. L’Església sempre reneix confiant en la Resurrecció del Senyor. A continuació, els fidels entraren en processó al temple il·luminats per la llum dels ciris, que representa la Llum de Crist Ressuscitat. El Canonge Mn. Agustí Brescó va cantar el pregó pasqual per recordar la “culpa sortosa que ens ha merescut un Redemptor

140 anys dels Armats i 25 anys de la Passió Viva a Oliana a Parròquia d’Oliana celebrà aquests dies de Setmana Santa dues efemèrides: el 140è aniversari de la fundació dels Armats d’Oliana, i el 25è aniversari de la Passió Viva. Els Armats apareixen documentats per primera vegada l’11 d’abril de 1879, en un Divendres Sant, amb la col·lecta del passacarrers per la vila d’Oliana amb una quantia de 6 duros, 15 rals i 16 cèntims. Així s’hi reflecteix al llibre comptable de la Confraria de Sant Josep, que fou fundada per Josep Berenguer, Rector d’Oliana, aquell mateix any 1879, el 19 de març, dia del seu patrocini. L’any 2008, se li va voler donar un nou impuls i, com a continuïtat, es creà l’Associació Cultural Armats d’Oliana. Dins la confraria cal destacar les activitats de la Setmana Santa que realitzen els Armats el Divendres Sant: acompa-

L

18

Església d’Urgell

nyen a primera hora el Via Crucis, posteriorment duen a terme l’exhibició pels carrers de la vila, i a la nit participen en la Processó del Silenci. D’altra banda, la Passió Viva fa 25 anys que es va començar a organitzar amb el format d’un recorregut en el qual es poden veure les escenes més rellevants de la Passió, recreades pels veïns a diferents indrets i carrers del casc antic de la població, fins arribar a la plaça del Lledoner, on es representen de manera molt impactant les escenes finals de la crucifixió de Crist i la Dolorosa. Hi participen més de 200 persones de manera voluntària, i, en acabar, es convida a una xocolatada popular als participants. Dr. Joan Orrit, Oliana


tan gran! Oh nit benaurada! Només tu vas saber l’hora en què Crist ressuscità d’entre els morts. Aquesta és la nit de la qual diu l’Escriptura: la nit us és tan clara com el dia, llum o fosca us són igual”. Després va començar la llarga Vetlla amb la proclamació de totes les lectures proposades de la Paraula de Déu, amb cants i oracions, que ens recorda l’obra realitzada per Déu. A l’homilia, l’Arquebisbe glossà el misteri de llum i de vida que la Resurrecció de Crist ens porta: la redempció que el Fill de Déu ens ofereix. Animà els fidels a sortir dels nostres sepulcres i córrer amb fe i confiança envers el Senyor perquè ens guareixi de les nostres ferides. I també animà a fer memòria del que el Senyor ens ha dit al llarg de la Vetlla tal com els va dir a les dones. Exhortà els fidels a comunicar l’alegria de la Resurrecció i a ser-ne testimonis a través de la pròpia vida i dels nous mitjans de comunicació digitals que ens permeten fer arribar el missatge del Ressuscitat als nous areòpags del món. Acabada l’homilia, va tenir lloc la benedicció de l’aigua baptismal i la renovació de les promeses del baptisme. A continuació, l’Arquebisbe aspergí el poble fidel amb l’aigua beneïda per recordar el baptisme que en altre temps ens va fer Fills de Déu i pel qual rebem la vida divina. La Vetlla continuà amb la Litúrgia de l’Eucaristia i acabà amb el cant joiós del “Regina Coeli” per proclamar amb Maria Reina del cel la Resurrecció de Crist que ens omple de joia i de Vida. Una alegria que es prolongarà durant tot el temps pasqual. L’endemà, 21 d’abril, Diumenge de Pasqua Florida, arreu de la Diòcesi els preveres i diaques es van multiplicar perquè es pogués celebrar al màxim nombre de Parròquies la gran solemnitat de la Resurrecció del Senyor. “Avui és el dia en què ha actuat el Senyor. Alegrem-nos i celebrem-lo”, diu el salm responsorial d’aquest dia, i aquests mots ressonaran al llarg de tot el temps pasqual.

LA SEU D’URGELL

PONTS

A la Catedral, l’Arquebisbe oficià una solemne Eucaristia, amb la renovació de les promeses baptismals dels fidels i amb la benedicció apostòlica, amb indulgència plenària. Hi concelebraren Mn. Ignasi Navarri i Mn. Josep M. Solé,. Hi assistí una multitud de fidels, als quals l’Arquebisbe felicità la Pasqua, i, a l’homilia, demanà que tots els cristians esdevinguem testimonis joiosos i pacífics de la fe en Jesucrist Mort i Ressuscitat, i que la llum de l’Esperit ajudi a anar més enllà a la raó per deixar-se guiar per l’amor i la fe, i creure amb confiança en els Evangelis i en els testimonis, i encara, en la presència viva del Senyor en l’interior del propi cor, on Ell sempre ens parlarà i acompanyarà. També tingué paraules de suport per als cristians i altres persones assassinats a Sri Lanka aquell matí en un terrible atemptat terrorista. Així mateix, expressà el dolor que li

produïa que a la seva ciutat Divendres Sant, en acabar la processó, un grup nombrós de joves s’hagués dedicat a un “birracrucis” amb cerveses, fent escarni i mofa de Jesús camí del Calvari i de la processó tan tradicional a La Seu. Demanà que això ens portés a una reflexió i que les famílies i les autoritats de la ciutat reaccionem, perquè no es doni aquest atac als sentiments religiosos, i que la llibertat religiosa i de culte rebin el suport que es mereixen els cristians i les tradicions seculars que han forjat aquesta ciutat de La Seu, amb tanta gent com la prepara i hi participa respectuosament. En acabar la celebració eucarística, davant la Catedral va tenir lloc una cantada de Caramelles pels caramellaires de la ciutat, acompanyats d’un grup instrumental, tots ells dirigits per Lluís Obiols, als qual s’uní l’Arquebisbe en dues cançons. Església d’Urgell

19


La Santa Seu fa pública l’Exhortació Apostòlica “Christus vivit ” del Papa Francesc El document recull els fruits del Sínode dels Bisbes sobre els joves, la fe i el discerniment vocacional

“V

iu Crist, esperança nostra, i Ell és la més bella joventut d’aquest món. Tot allò que Ell toca es torna jove, es fa de nou, s’omple de vida. Així, doncs, les primeres paraules que vull adreçar a cadascun dels joves cristians són: Ell viu i et vol viu!”. Aquest és el primer paràgraf de

celebrat l’octubre passat a Roma. El document, de 299 punts distribuïts en nou capítols, és el cinquè de magisteri extens del Papa Francesc després del programàtic “Evangelii Gaudium”; de “Laudato si”, sobre l’ecologia, d’“Amoris Laetitia”, sobre la família; i de “Gaudete et Exsultate”, sobre la santedat. Segons el Carde-

diu el Sant Pare: “a tots els joves cristians els escric amb afecte aquesta Exhortació apostòlica; és a dir, una carta que recorda algunes conviccions de la nostra fe i que al mateix temps encoratja a créixer en la santedat i el compromís amb la pròpia vocació. Però com que és una fita dins un camí sinodal, m’adreço així mateix a tot el Poble de Déu, als seus pastors i als seus fidels, perquè la reflexió sobre els joves i per als joves ens convoca i ens estimula a tots”.

“És molt important contemplar el Jesús jove que ens mostren els Evangelis, perquè Ell va ser veritablement un de vosaltres. [...] En Jesús tots els joves s’hi poden reconèixer” (Papa Francesc) El Sant Pare va signar l’Exhortació “Christus vivit” el 25 de març, Solemnitat de l’Anunciació del Senyor, al Santuari de Loreto.

l’Exhortació Apostòlica del Papa Francesc “Christus vivit” (“Crist viu”), expressament adreçada en el seu encapçalament “als joves i a tot el Poble de Déu”, feta pública per la Santa Seu el 2 d’abril, i en la qual es recullen els fruits del Sínode dels Bisbes sobre els joves, la fe i el discerniment vocacional 20

Església d’Urgell

nal Lorenzo Baldisseri, Secretari general del Sínode dels Bisbes, el missatge fonamental de l’Exhortació és que “Jesús no pertany al passat, sinó al present i al futur, perquè Ell és l’etern Vivent. Tota generació de creients descobreix en Crist un contemporani i un company de viatge”. A la introducció del document,

Al primer capítol, el Papa fa un extens recull de passatges de l’Antic Testament i del Nou Testament amb el propòsit de “rescatar alguns tresors de les Sagrades Escriptures, en els quals es parla diverses vegades dels joves i de com el Senyor surt al seu encontre”. Al capítol segon (“Jesús sempre jove”), comença fent notar que “és important prendre consciència que Jesús fou jove. Va donar la seva vida que avui es defineix com la d’un adult jove. En


la plenitud de la seva joventut va i de la necessitat de “posar fi a tota “l’Esperit dóna vida”, on, entre començar la seva missió pública i mena d’abusos”, però el clou amb un d’altres consideracions, recomana així “resplendí amb gran llum” (Mt clar missatge d’esperança i amb una als joves: “invoca cada dia l’Esperit 4,16), sobretot quan va donar la crida a viure la joventut amb auten- Sant perquè renovi constantment seva vida fins al final”. I després de ticitat i plenitud: “pots arribar a ser en tu l’experiència del gran anunci. repassar alguns textos bíblics sobre allò que Déu, el teu Creador, sap que Per què no? No hi perds res i Ell pot la joventut de Jesús, el Papa interpel- ets, si reconeixes que estàs cridat a canviar la teva vida, pot il·luminar-la la directament els joves: “Jesús no molt. Invoca l’Esperit Sant i camina i donar-li un rumb millor”. us il·lumina a vosaltres, joves, des amb confiança cap a la gran meta: la Aquesta darrera idea la tracta de lluny o des de l’exterior, sinó més extensament el Sant Pare des de la seva pròpia joventut, al capítol cinquè, “Camins de que comparteix amb vosaltres. joventut”, on adverteix al jovent És molt important contemplar que “per més que visquis i exel Jesús jove que ens mostren perimentis no arribaràs al fons els Evangelis, perquè Ell va ser de la joventut, no coneixeràs veritablement un de vosaltres, la plenitud de ser jove si no i en Ell es poden reconèixer trobes cada dia el gran amic, si moltes notes dels cors joves. no vius en amistat amb Jesús. [...] En Jesús tots els joves s’hi [...] L’amistat amb Jesús és poden reconèixer”. indestructible. Ell mai no se’n El tercer capítol es titula va, encara que de vegades sem“Vosaltres sou l’ara de Déu”. bla que guarda silenci. Quan Entre d’altres consideracions, el necessitem es deixa trobar el Sant Pare recorda que “la per nosaltres (cf. Jr 29,14) i joventut no és quelcom que es està al nostre costat on sigui pugui analitzar en abstracte. que anem (cf. Jos 1,9). Perquè De fet, “la joventut” no exisEll mai no trenca una aliança. teix: existeixen els joves amb A nosaltres ens demana que les seves vides concretes. En no l’abandonem: “Quedeu-vos el món actual, ple de progresunits a mi” (Jn 15,4). Però si ens sos, moltes d’aquestes vides n’allunyem, “Ell roman fidel, estan exposades al sofriment perquè no pot negar-se a si mai la manipulació”. I detalla als teix” (2 Tm 2,13)”. Encara més, paràgrafs següents algunes de el Papa encoratja el jovent a les formes de violència, manicomprometre’s activament amb pulació, explotació, esclavitud, el seu entorn i a ser testimonis etc., que afecten multitud de de l’Evangeli. joves d’un gran nombre de El capítol sisè es titula “Joves països, i no només del Tercer amb arrels”, perquè és imposMón, sinó també d’entre els sible que ningú creixi si no té més desenvolupats. I hi afegeix Portada de la traducció al català del text del Sant Pare, publicat per arrels fortes que ajudin a estar el Papa Francesc: “no siguem Editorial Claret. ben agafat a la terra. És fàcil una Església que no plora “volar-se quan no hi ha on agadavant aquests drames dels seus santedat. Així no seràs una fotocòpia. far-se”. I precisa que “comprendre fills joves. No ens hi acostuméssim Seràs plenament tu mateix”. això permet distingir l’alegria de mai, perquè qui no sap plorar no és “El gran anunci per a tots els joves” la joventut d’un fals culte al jovent mare. Nosaltres volem plorar perquè és el títol del quart capítol, el qual el del qual alguns se’n serveixen per la societat sigui més mare, perquè Sant Pare el dedica a desenvolupar seguir els joves i utilitzar-los per en lloc de matar aprengui a parir, “allò que mai no s’hauria de callar. als seus fins”. perquè sigui promesa de vida”. [...] Tres grans veritats que tots neEl Papa Francesc aborda “La També en aquest capítol s’ocupa cessitem escoltar sempre, un i altre pastoral dels joves” al capítol setè, extensament dels pros i contres de cop: un Déu que és amor; Crist et el qual el comença amb la reflexió “l’ambient digital”, d’“els immigrants salva; i Ell viu”. I hi afegeix un quart que “la pastoral juvenil, tal com com a paradigma del nostre temps” apartat amb un títol prou explícit, acostumàvem a dur-la endavant, ha Església d’Urgell

21


patit l’embat dels canvis socials i culturals. Els joves, en les estructures habituals, sovint no troben respostes a les seves inquietuds, necessitats, problemes i ferides. La proliferació d’associacions i moviments amb característiques predominantment juvenils poden ser interpretats com una acció de l’Esperit que obre camins nous. Es fa necessari, tanmateix, aprofundir en la participació d’aquestes entitats en la pastoral de conjunt de l’Església”. La pastoral juvenil, afirma el Papa, “només pot ser sinodal; és a dir, conformant un caminar junts”, i hi afegeix que aquest plantejament “implica dues grans línies d’acció. Una és la recerca, la convocatòria, la crida que ha d’atreure nous joves a l’experiència del Senyor. L’altra és el creixement, el desenvolupament d’un camí de maduració dels que ja han tingut aquesta experiència”. I fa referència també a “la necessitat de potenciar i desenvolupar molt més la nostra capacitat d’acollida cordial”, des de les mateixes institucions

22

Església d’Urgell

eclesials, però també des de l’escola, des de l’educació en el lleure, des de la cultura, des de l’esport... Conclou el Sant Pare el capítol setè amb un breu apartat dedicat a l’acompanyament dels adults, en el qual recorda primer de tot que “els joves han de ser respectats en la seva llibertat”, per desenvolupar després la importància de la família, de la comunitat i de les pròpies institucions eclesials en aquest acompanyament. Al capítol vuitè, després de recordar que “allò fonamental és discernir i descobrir que el que Jesús vol per a cada jove és abans que res la seva amistat; aquest és el discerniment fonamental”, el Sant Pare posa l’èmfasi en la vocació entesa en el sentit precís de la crida al servei missioner dels altres, [...] perquè la nostra vida a la terra assoleix la plenitud quan esdevé ofrena”. A continuació segueixen dos apartats dedicats a “l’amor i la família” i al “treball”, i el capítol es completa amb un breu apartat final dedicat

a les “vocacions a una consagració especial”. El Papa Francesc adverteix en obrir el novè i darrer capítol, “El discerniment”, que tot i haver-se ocupat extensament d’aquest tema a l’Exhortació apostòlica “Gaudete et exsultate”, del que es tracta en aquest cas és de “reprendre algunes d’aquelles reflexions aplicant-les al discerniment de la pròpia vocació en el món”. I clou el document amb un breu paràgraf a manera d’epíleg, titulat “I al final... un desig”, en el qual interpel·la directament el jovent: —“Benvolguts joves, seré feliç veient-vos córrer més ràpid que els lents i temorosos. Correu atrets per aquell Rostre tan estimat, que adorem a la Sagrada Eucaristia i reconeixem en la carn del germà sofrent. Que l’Esperit Sant us empenyi cap endavant en aquesta cursa. L’Església necessita el vostre entusiasme, les vostres intuïcions, la vostra fe. Ens feu falta! I quan arribeu on nosaltres encara no hem arribat, tingueu paciència per esperar-nos-hi”.


Càtedra de Pensament Cristià

Un oceà d’emocions (IX): La humilitat, la consciència dels límits

L

a humilitat és un sentiment, però també una virtut. És una qualitat del caràcter admirada i estimada per tothom. És el reconeixement dels propis límits, de la pròpia vulnerabilitat. No és l’autodestrucció, ni la negació d’un mateix; tampoc aquell sentiment que anul·la la persona i la redueix al no res. És la pròpia mesura pròpia d’un mateix, un exercici de transparència. La imatge que un es forja expressa el seu ésser, s’ajusta a la seva naturalesa; no sent necessitat d’inflar-la com un globus, però tampoc de negar-la.

La persona humil no exhibeix els seus talents com a propietats. Els dóna; sap que li han estat donats i entén que només donant-los poden créixer Aquesta visió ajustada, proporcionada, viscuda amb senzillesa i naturalitat és la humilitat. Consisteix a reconèixer que el més valuós ens ha estat donat, que no hem fet mèrits per obtenir-ho, que és un do. La persona humil no exhibeix els seus

talents com a propietats. Els dóna; sap que li han estat donats i entén que només donant-los poden créixer. Entre la vanitat i la commiseració per un mateix, hi ha el sentiment d’humilitat, que es mou en un terreny equilibrat. El vanitós s’infla per sobre de les seves possibilitats, no reconeix límits en el seu ésser, perquè es creu omnipotent, una espècie de déu a la terra. La commiseració és el sentiment de llàstima que, molt sovint, neix d’una visió desenfocada d’un mateix, d’una mirada que anul·la les pròpies capacitats de tal manera que un arriba a concloure que no és res, que no pot res, que no té res per donar. La humilitat neix de l’autoconeixement ajustat de les pròpies possibilitats i limitacions. És autoconsciència de la mortalitat. És adonar-se que la necessitat, la malaltia, l’errada, la decrepitud, la falta, la fallada, formen part de la condició humana. Reconèixer-ho és practicar la humilitat. L’ésser humil és guanya tota mena de simpaties. Hi ha, però, una falsa humilitat, que consisteix en simular-la, en estrafer-la amb un gest o unes paraules més o menys estudiades per

atreure el reconeixement dels altres, però que, en el fons, amaga, rere aquesta ficció, el més refinat orgull. La falsa humilitat és una expressió d’orgull, però tan refinada que pot donar la impressió d’humilitat. Hi ha persones per quan les feliciten sincerament d’algun èxit obtingut, contesten amb infinitat d’escarafalls i rebaixant tot allò que ells han fet, dient que allò no val res i altres coses per l’estil, perquè saben que, com més ells aparentment s’humiliïn, els altres seguiran amb elogis cada vegada més exagerats i les oïdes seves podran gaudir més estona dels elogis, dels quals elles tenen fam i no sap com dissimular-ho. Si algú prova, un dia, de dir a aquesta persona que allò que ha fet no val res, que està equivocat, que el seu treball és un bunyol, trobarà tota mena d’excuses i de justificacions, de paraules i arguments per defensar el seu criteri, això suposant que no arribi a renyir i a perdre l’amistat amb qui així li ha parlat. Molts prefereixen no saber la veritat. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

23


La XIII Jornada de Mestres i Professors de Religió de Catalunya aplega uns 300 docents a Sabadell

R

etrobament, tallers, intercanvi d’experiències, sentiment de pertinença... El dissabte 6 d’abril, prop de 300 docent van omplir el col·legi Sagrada Família de Sabadell per participar en la XIII Jornada de Mestres i Professors de Religió de les Diòcesis amb seu a Catalunya, organitzada conjuntament per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) i el Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC). Del Bisbat d’Urgell hi van participar uns setanta mestres i professors de Religió, encapçalats pel Delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert.

a “inscriure”, “gravar” o “influir” en els joves “en uns temps en què la televisió o les xarxes socials tenen

més influència que les famílies, l’escola o la Parròquia”. Mons. Saiz Meneses va encoratjar els mestres

Mons. Saiz Meneses destacà la importància del verb “incidir”, “en uns temps en què la televisió o les xarxes socials tenen més influència que les famílies, l’escola o la Parròquia” “Davant els desafiaments del món actual (odi, mandra, tristesa, guerra, empobriment espiritual...), estem cridats a donar-hi resposta des de l’educació”, va afirmar a l’inici de l’acte el Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, qui va recordar que “la tasca de l’escola, en col·laboració amb la família, és clau”. També va destacar la importància del verb “incidir”, entès com 24

Església d’Urgell

A dalt, acte inaugural de la XIII Jornada de Mestres i Professors de Religió de Catalunya. A sota, el grup SAFA Jazz, de l’escola amfitriona, dirigit per la professora Gemma Sostres, va interpretar un seguit de coreografies en la cloenda de la Jornada. (Fotos: GIEC).


i professors de Religió a seguir fent la seva feina “tan bé com ara, assumint que l’aprenentatge dura tota la vida”. El secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, P. Enric Puig, va posar en valor la missió dels mestres i professors de Religió, atès que “esdevenen testimonis de fe i, de vegades, l’únic vincle dels alumnes amb el fet religiós”. També va assenyalar que el professor de religió ha de ser “acollidor, sobretot amb els que més ho necessiten”, i va recordar que el Papa Francesc ha animat repetidament a “treballar a la perifèria”, entesa no sols com a llunyania econòmica, sinó també espiritual. Al seu torn, el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Marcel·lí Joan, va afirmar que el fet religiós, “lluny de desaparèixer, continua tenint una gran rellevància i és imprescindible per conèixer el passat, el present i el futur”. També va insistir que tothom té dret a expressar la seva creença religiosa en públic i en privat. L’Arquebisbe de Tarragona i President del SIERC, Mons. Jaume Pujol, es va felicitar per la “tasca tan bonica” que fan els mestres i professors de Religió, i va assegurar que “no hi pot haver una autèntica educació integral si falta la dimensió religiosa”. Va concloure que la tasca desenvolupada pels docents de religió és “missió eclesial”. “Lectura pastoral” del darrer Sínode Després dels parlaments inicials, el primer a intervenir va ser el sacerdot salesià Koldo Gutiérrez amb la conferència “Frecuentar el futuro. Lectura pastoral del Sínodo de los jóvenes”, en la qual va fer un recorregut minuciós pel document sorgit del Sínode celebrat l’octubre de 2018 a Roma. Va afirmar que “hi ha dos aliats importantíssims de l’evangelització: famílies i joves”, i va recordar que el Papa Francesc

valora “l’escolta com la principal tasca encomanada no sols als religiosos, sinó també als docents i als adults en general”. Segons el sacerdot salesià, el Papa vol que «adults i joves s’escoltin i que hi hagi col·laboració entre generacions”. També va subratllar tres verbs sorgits del Sínode: “reconèixer”, “interpretar” i “escollir”. El reconeixement significa que “només una Església que s’escolta es pot transformar”. La interpretació “parla de Jesús: hi ha joves propers a Jesús i d’altres que no, però Jesús

ACCEDIU A LA WEB DEL BISBAT D’URGELL DES DEL VOSTRE MÒBIL

“Els mestres i professors de Religió esdevenen testimonis de fe i, de vegades, l’únic vincle dels alumnes amb el fet religiós” (P. Enric Puig) té un vincle amb tots ells”. Per últim, “escollir té a veure amb el discerniment d’allò que t’ajuda a sortir de tu i t’impulsa vers els altres, a adonar-te que hi ha gent que et necessita; es posa en valor la vocació que el Senyor ha posat en tots nosaltres”. I va cloure la ponència afirmant que el Sínode es pot resumir en quatre idees: “caminar junts, pastoral en clau de vocació, l’important està en les relacions i projectes de missió”. Les activitats del matí es van completar amb un seguit de tallers patrocinats per les editorials Baula, Cruïlla, Santillana, Casals i Vicens Vives; i després del dinar la Jornada es va reprendre amb una actuació a càrrec de SAFA Jazz, grup de l’escola amfitriona dirigit per la professora Gemma Sostres, que va oferir diverses coreografies amb música internacional i del país. Una Eucaristia a l’església de Sant Fèlix presidida pel Bisbe de Terrassa posà el punt final a la Jornada Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC)

SI TENIU UN MÒBIL TIPUS “SMARTPHONE” (TELÈFON INTEL·LIGENT) AMB CONNEXIÓ A INTERNET, EL PODEU UTILITZAR PER A CONNECTAR-VOS A LA WEB DEL NOSTRE

PODREU

BISBAT.

ACCEDIR A

LES NOTÍCIES I TOT EL CONTINGUT DE LA WEB DES D’ALLÀ ON SIGUEU MITJANÇANT EL LECTOR DE CODIS

QR,

QUE SERVEIX PER

A ACCEDIR DIRECTAMENT A PÀGINES WEB, VÍDEOS, DESCÀRREGUES, ETC. TENIU UN

SI

JA

“SMARTPHONE”

I TENIU INSTAL·LAT EL LECTOR DE CODIS

QR,

A TRAVÉS DEL

CODI QUE REPRODUÏM DAMUNT D’AQUESTES LÍNIES ACCEDIREU DIRECTAMENT A LA WEB WWW.BISBATURGELL.ORG Església d’Urgell 25


Jesús, l’incomprès

“N

ingú no comprèn ningú”... Amb el cant comença la pregària del Divendres Sant a primera hora del matí a l’església de la Santa Creu de Canillo. “Ningú no comprèn ningú, / que la terra no és partida com un mapa mal pintat / i que això és una mentida de molt mala voluntat”. La seixantena de monitors contemplen la creu barroca de 1577. El sol i la lluna damunt de cada braç ens parlen d’un Jesús Déu i d’un Jesús Home. Al peu de la creu, les dues persones més fidels al Mestre: Maria, la seva Mare, i Joan, el més jove dels deixebles, el deixeble estimat. Per què els jerarques i polítics l’han crucificat? Per què els amics l’han abandonat? La incomprensió. Jesús ha anat massa lluny en les seves exigències per a la mentalitat del seu temps. “Jesús de nou crucificat” fou

infants”; i Jesús em diu: “tingues fe”. –Jo dic, “estic estressat, enfonsat, en un pou profund i negre”; i Jesús em diu: “tranquil, Ramon, parla amb el silenci”. –Exclamo, “passo de tot, em quedo a casa meva”; i Jesús em diu: “segueix-me”. –Ordeno la vida al meu gust i Jesús em mana: “oblida-te’n!” –Cerco mitjans econòmics per a la formació de monitors i per oferir beques a qui ho necessita i Jesús em diu: “abandona els béns materials”.

–Prego Jesús: “vull seguretat”; i Jesús hi insisteix: “no et prometo res”. –Vull trobar un sentit a la meva vida i Jesús em demana: “dóna la vida!” –La majoria de vespres en el meu examen de consciència em dic: “sóc bona persona”; i Jesús em respon: “no n’hi ha prou”. –M’agrada que em serveixin, encara que ho dissimuli; i Jesús em diu: “serveix!” –Vull manar, si més no dins d’AINA, i Jesús em diu: “obeeix!”

No entenem avui Jesús com no el va entendre la seva gent. No és estrany que la societat d’avui el margini de nou un dels meus llibres de joventut. El fet s’agreuja. En els nostres temps de democràcia, de reivindicacions d’igualtat, d’integració, de llibertat d’expressió... Jesús és el gran incomprès: –Jo dic, “em treu de polleguera aquesta gent”; i Jesús em diu: “perdona!” –Jo dic, “tinc por a la creativitat, a la innovació”; i Jesús em diu: “coratge!” –Jo dic, “no entenc res del món dels meus superiors fins al món dels 26

Església d’Urgell

Els participants a la Pasqua Jove d’AINA, a l’església romànica de Sant Joan de Caselles, Dissabte Sant al matí.


El raconet de la mística

Sigui santificat el vostre nom

E

l nom de Déu. Solem dir que el nom no fa la cosa. No és així en el cas que ens ocupa, perquè el nom de Déu és, ni més ni menys, que la identitat de Déu. El nom de Déu és Déu mateix. Per això, quan pretenem santificar el nom de Déu, és Déu mateix a qui volem santificar, lloar, admirar, estimar, glorificar, enaltir, aclamar i magnificar. La pregària del poble hebreu tenia ben present aquesta identitat entre Déu i el seu nom, com ara en aquest passatge: “Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom. [...] Senyor, fins de nit recordo el vostre nom, i vetllo pensant en la llei” (salm 118). Podríem dir que, quan ens proposem santificar el nom de Déu, intentem apartar la mirada de nosaltres mateixos per atribuir a Déu tot el protagonisme que nosaltres de cap manera no podem tenir. L’oblit de si mateix i de les nostres necessitats, per ocupar-nos solament de Déu i de la seva glòria és el cos i l’anima d’una autèntica oració. És més, quan diem “sigui santificat el vostre nom”

El nostre món és esquizofrènic. Parlem de poesia i oblidem tocar de peus a terra. Volem claredat i no entenem les paràboles. Cada dia hi ha més tics de violència, gent que treu la seva espasa, que rumia venjança, que divideixen les comunitats, que donen cops de colze per ser a dalt de tot... i Jesús predica pau, guardar l’espasa a la beina, parar l’altra galta, sembrar llavors de valors humans i evangèlics, ser com els nens: “els

confessem la nostra incapacitat de santificar-lo, tot demanant que la glorificació d’aquest sant nom s’esdevingui a la terra per un do gratuït del mateix Déu a cadascú de nosaltres i a tots els vivents de l’univers; fet que tindrà lloc quan,

Quan ens proposem santificar el nom de Déu, intentem apartar la mirada de nosaltres mateixos per atribuir a Déu tot el protagonisme que nosaltres de cap manera no podem tenir per obra de la gràcia, s’aixequi a tot l’univers una lloança pura del nom de Déu feta de pensament veritable, de lloança agraïda, de sentiments nets i d’obres pures de tota maldat. La importància capdal d’aquesta pregària resta evident pel llegat que Jesús ens deixà quan ensenyà als seus deixebles com calia pregar al Pare del cel. La proposà com la primera i essencial de totes les peticions: “Pare nostre que esteu

últims seran els primers!”. Quan pequem de fer veure a tothom el que fem, Jesús arruga les celles, i ens diu: “treballeu en el secret”. Jesús és l’incomprès. No entenem avui Jesús com no el va entendre la seva gent. No és estrany que el crucifiquessin. No és estrany que la societat d’avui el margini de nou. També alguns dels seus, adverteix el Papa Francesc. Confesso que he pecat de dubtar sobre les seves

en el cel, sigui santificat el vostre sant nom”. En la reciprocitat d’amor entre Déu i nosaltres cal salvaguardar la norma bàsica del veritable amor: que cadascú s’ocupi en primer lloc del bé de l’estimat. Per part de Déu queda assegurada la seva acció en una promesa que llegim en el salm 90, on diu: “ja que ell s’ha fet tan meu, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom, [...] el salvaré i l’ompliré de glòria; saciaré el seu desig de llarga vida, i fruirà de la meva salvació”. Per la seva part, el poble orant tenia clara consciència de la prioritat del seu amor i reverència pel nom de Déu: “que el meu cor, tot sencer, veneri el vostre nom. [...] Tots els pobles que heu creat vindran a fer-vos homenatge y glorificaran el vostre nom” (salm 85). No és gens difícil acostumar-se a repetir com un mantra: “sigui santificat el vostre nom”. Així seguiríem el mandat del Crist de orar sempre i vetllar en oració. Mn. Enric Prat

petjades a seguir. M’agafo a Pere: “no conec ningú que tingui com Ell paraules de vida eterna”. Cantem al peu de la creu amb la dolça Mare, la meva Confident, i el deixeble estimat: “ningú no comprèn ningú / però nosaltres som nosaltres / i sabem allò que és bo / sentir el sol damunt la cara i estimar-se de debò”. Mossèn Ramon de Canillo Església d’Urgell

27


Dietari TROBADA DE DELEGATS DE PASTORAL VOCACIONAL A MADRID Del 26 al 28 de març, els Delegats de Pastoral Vocacional de les Diòcesis d’Espanya es van reunir a Madrid, convocats per la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats que presideix l’Arquebisbe d’Urgell. Del Bisbat d’Urgell hi participà Mn. Alfons Velásquez. El lema de la trobada fou “Escoltar, fer-se pròxim, testimoniar”, per tal d’aprofundir en l’acompanyament a les vocacions dels joves. El primer dia va intervenir el Director de Comunicació de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Rv. José Gabriel Vera Beorlegui, amb la ponència “Aportacions del Sínode a la comunicació amb els joves”. A continuació, el Bisbe de Tarazona, Mons. Eusebio Hernández Sola, Vocal de la Comissió per a la Pastoral Vocacional, va presentar la ponència “El Sínode i els joves”. Al vespre va tenir lloc un col·loqui on els assistents van poder compartir el seu propi camí vocacional. El segon dia va intervenir el P. David Guindulain Rifà, SJ, llicenciat en Psicologia Educativa i Rector del Centre d’Espiritualitat Ignasiana de Manresa, amb dues ponències titulades “Et cridaran amb un nom nou (Is 62,2)” i “Acompanyar en la llibertat de Crist”. A la tarda va 28

Església d’Urgell

Els participants a la trobada de Delegats de Pastoral Vocacional a Madrid van aprofundir en l’acompanyament a les vocacions dels joves.

tenir lloc un treball per grups, on els Delegats van compartir les experiències diocesanes en el camp de la pastoral vocacional i van compartir materials vocacionals diversos. Al vespre es va projectar una pel·lícula relacionada amb el tema central de la trobada. El dijous 28 de març, les jornades es van cloure amb una taula rodona sobre “Com i on crear espais per als joves que es plantegen la seva vocació?”, amb la participació de diversos testimonis, i amb una sessió informativa a càrrec del Rv. Luis Manuel Romero, Director del Secretariat de la Comissió d’Apostolat Seglar de la CEE, sobre la Jornada Mundial de la Joventut i sobre el Congres de Laics que tindrà lloc el febrer de 2020; així com una informació sobre la propera Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, a càrrec de Mons. Vives.

REUNIÓ DE LA DELEGACIÓ DE JOVENTUT D’URGELL El divendres 29 de març, va tenir lloc a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell la reunió del ple de la Delegació de Pastoral Juvenil d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i el Vicari Episcopal de Pastoral, Mn. Antoni Elvira. Hi van ser presents els representants de tots els àmbits de treball (FEMN, esplais, escoltes, grups Txt, universitaris, escoles i

Taizè) i el Vicedelegat, Mn. Gabriel Casanovas. Van pregar per la recuperació del Delegat diocesà, Lluís Plana, i l’Arquebisbe va anunciar la designació de M. Carme Girart com a Coordinadora de la Delegació, que amb Mn. Gabriel servirà els diversos projectes pastorals i estaran al servei de tots els àmbits de la Delegació. Es va repassar el calendari d’activitats de la Delegació fins a final d’estiu, i es van fer algunes propostes de

A la reunió de la Delegació de Pastoral Juvenil es va repassar el calendari d’activitats fins a final d’estiu.


futur. Es posà molt d’interès en l’anada al recés a Taizè la primera setmana d’agost. Així mateix, l’Arquebisbe va exposar els continguts de la nova Exhortació postsinodal del Papa Francesc, “Viu Crist!”, dirigida sobretot als joves i plena d’esperança i d’alegria, i hi va llegir un breu fragment.

MATINAL DE FORMACIÓ DE CATEQUISTES

CARLES LLINÀS, NOU DEGÀ DE LA FACULTAT DE FILOSOFIA DE CATALUNYA El Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), ha nomenat el Dr. Carles Llinàs Puente nou degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya, integrada en l’AUSP conjuntament amb la Facultat de Teologia de Catalunya i la Facultat Antoni Gaudí. El Dr. Llinàs succeeix el Dr. Jaume Aymar i Ragolta, que ha ocupat el càrrec en els dos triennis precedents. El Dr. Carles Llinàs (Barcelona, 1963) es va llicenciar en Filosofia a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1987. Es va doctorar l’any 1995 (també a la UAB) amb una tesi sobre la teoria del coneixement i l’angelologia de Ramon Llull, la qual li va valer el premi Joaquim Carreras i Artau de l’Institut d’Estudis Catalans l’abril de l’any següent. Des del curs 1992-93 és professor a la Facultat de Filosofia de Catalunya, de la qual ha estat Vicedegà durant gairebé quinze anys en diversos períodes i n’és professor extraordinari

Mons. Vives va rebre a la Casa del Bisbat els membres de la junta de l’AECC a l’Alt Urgell.

des de l’any 2009. La seva docència i la seva tasca investigadora han estat molt diverses, concentrant-se darrerament sobretot en les dimensions lògiques, metafísiques, epistemològiques, teològiques i polítiques de diversos pensadors dels segles XIX i XX. Ha publicat un bon grapat d’articles, tant en revistes científiques com divulgatives. També ha publicat, entre d’altres títols, els llibres “Ars Angelica. La gnoseologia de Ramon Llull” (2000), “Què és la Lògica? Sobre l’U auràtic o, també, sobre evidència, objectivitat i ciència primera” (2004) i “Escatologia i modernitat. El pensament d’Odo Marquard” (2014), obra prèviament guardonada amb el Premi Joan Maragall l’any 2012.

de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC): el President, Zósimo González; la Vicepresidenta, M. Carme Carbonell; i el Secretari, Antoni Calvet, els quals van explicar a Mons. Vives com l’entitat dóna suport des de fa molts anys als malalts de càncer i als seus familiars. També fan un programa divulgatiu a Ràdio Seu, “Parlem del càncer”, en el qual hi participen metges, malalts i diversos testimonis que en cada programa parlen d’un tipus de càncer diferent i atenen les preguntes dels oients.

Quaranta catequistes d’arreu de la Diòcesi van participar en la matinal de formació organitzada per la Delegació diocesana de Catequesi el dissabte 30 de març al centre Sant Domènec de Càritas d’Urgell a Balaguer. La trobada començà amb l’acollida i les paraules de benvinguda que Mn. Antoni Elvira, Delegat diocesà de Catequesi, adreçà a tots els participants. Tot seguit, Mn. Jaume Mayoral dirigí la pregària inicial, a partir del text de la paràbola del Pare Misericordiós (Lc 15, 1-3.11-32). A continuació, cada catequista participà en un dels tallers formatius organitzats per a la trobada: “La pregària i la missió”, a càrrec de Mn. Josep M. Aresté; “Dinàmiques a la catequesi” (Mariví Castaño); “La catequesi amb els sentits” (Ramon Oromí); “Pares i catequistes. Com ho fem? Jo m’hi apunto” (Mn. Josep Montoya i Conxita Salvadó). En acabat, els diversos

VISITA DE LA JUNTA DE L’AECC DE L’ALT URGELL El 30 de març, l’Arquebisbe d’Urgell va rebre a la Casa del Bisbat els membres de la junta directiva de la delegació de l’Alt Urgell

Un dels tallers organitzat a la matinal formativa per a catequistes a Balaguer. Església d’Urgell

29


grups es reuniren de nou a la capella per compartir una pregària d’acció de gràcies per tot el que s’havia aprés durant la matinal. Així es clogué la trobada, i tots els qui pogueren compartiren el dinar a l’hostatgeria del Sant Crist de Balaguer.

NOU CASAL PARROQUIAL A TREMP Dissabte 30 de març, la Parròquia de Tremp, junt amb Càritas i la Fundació Fiella, va començar un nou casal parroquial que vol donar a conèixer Jesús als nens i joves de la ciutat, oferint-los una formació humana i cristiana integral. El casal parroquial vol oferir aquesta formació a partir de la combinació d’activitats lúdiques i esportives amb continguts de fe. Les trobades seran quinzenals i s’espera que els joves puguin integrar-se en les celebracions a la Parròquia per tal d’animar-les amb la seva presència i la seva collaboració.

El nou casal parroquial de Tremp vol donar a conèixer Jesús als nens i joves de la ciutat.

CONFIRMACIONS A PONTS El 31 de març, Diumenge IV de Quaresma, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí l’Eucaristia dominical a l’església parroquial de Ponts, dins la qual va administrar el sagrament de la Confirmació a 18 joves de Ponts i dels pobles veïns. Hi concelebraren el Rector, Mn. Jaume Mayoral; Mn. Bonifaci Fortuny, Mn. David Codina i el diaca Mn. Josep Caba. La celebració fou solemnitzada pels cants de la Coral Pontsicana. A l’homilia, Mons. Vives va felicitar els pares i pa-

drins dels joves que aquell dia rebien el sagrament de la Confirmació, perquè s’havien preocupat per sembrar la fe en els seus fills i fillols que un dia, pel sagrament del Baptisme, havia estat posada als seus cors, i que ara, ja més grans, després d’un temps adequat de preparació i maduració, com un arbre, havia arrelat i aquell dia era confirmada amb la plenitud del do de l’Esperit Sant. Comentant la paràbola proclamada en aquell diumenge, recordà com Déu no es cansa mai de perdonar sinó que som nosaltres

L’Arquebisbe exhortà els joves confirmands a estimar la Paraula de Déu i llegir-ne cada dia un petit fragment.

30

Església d’Urgell

els qui potser ens cansem de demanar-li perdó, ja que el nostre Pare és clement i misericordiós i sempre ens està esperant. Sempre, tinguem l’edat que tinguem i haguem viscut les circumstàncies que haguem viscut, sempre podem tornar a la Casa del Pare, tornar a Déu, demanant-li humilment perdó. Ell sempre ens estarà esperant i ens recordarà que la nostra dignitat baptismal mai no es perd. També glossà les actituds dels dos fills de la paràbola: la del fill petit, anomenat durant segles el fill pròdig, que marxa de casa demanant l’herència al seu pare, com si ja fos mort per a ell, però que, després d’equivocar-se molt en la vida i de pecar molt, retorna a casa i reconeix al Pare que “ha pecat contra el cel i contra tu”; i la del fill gran, que veient la misericòrdia del pare envers el seu germà, té enveja i un cor tancat, i no vol entrar a casa quan el pare fa una festa per haver recobrar el seu germà petit. Ens cal ser sembradors de pau i concòrdia i perdonar-nos mútuament les culpes i ofenses si volem rebre el perdó de Déu Pare, ric en misericòrdia, perquè davant de Déu tots necessitem el seu perdó i la seva gràcia. Tots ho hem rebut de franc, gratuïtament. Al final de la celebració, els joves confirmands reberen un Nou Testament de mans de l’Arquebisbe, que els exhortà a estimar la Paraula de Déu i llegir-ne cada dia un petit fragment.


El gerent de Grapats, Dani Roqué, va explicar al grup de voluntaris de Càritas el funcionament i la missió de l’empresa.

L’Escolania de Montserrat oferí un concert a l’Espai Cultural La Lira de Tremp.

VOLUNTARIS DE CÀRITAS AL PALLARS VISITEN LES INSTAL·LACIONS DE GRAPATS A LA SEU D’URGELL

una Eucaristia presidida pel Cardenal Arquebisbe de Valladolid i President de la CEE, Mons. Ricardo Blázquez.

Un grup de voluntaris de Càritas a Sort i a Tremp van visitar el dimarts 2 d’abril les instal·lacions de Grapats a La Seu d’Urgell, així com els centres de treball i gestió de roba de l’empresa d’inserció laboral Nougrapats. La visita s’organitzà com a part del projecte de Càritas “Eco canvi”, que té com a objectiu donar a conèixer el projecte d’ecologia humana que ens proposa el Sant Pare a l’Encíclica “Laudato si”. El gerent de Grapats, Dani Roqué, va explicar al grup de voluntaris de Càritas el funcionament i la missió de l’empresa, i els guià per les diferents instal·lacions i les botigues de venda de roba i d’objectes de segona mà. En acabar, es van traslladar al centre Sant Ot, on van saludar els treballadors i la responsable del centre, Neus Puigsubirà, els va explicar el funcionament del projecte comunitari Espai Grapats i les activitats que es porten a terme.

PELEGRINATGE DELS BISBES DE LA CEE A GETAFE Mons. Joan-Enric Vives va participar el dimecres 3 d’abril en un pelegrinatge al Santuari del Sagrat Cor de Jesús, al Cerro de los Ángeles, a Getafe, junt amb els Bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que en aquelles dates celebraven l’Assemblea Plenària. Amb aquest pelegrinatge, els Bisbes van aconseguir el Jubileu amb motiu del centenari de la Consagració d’Espanya al Cor de Crist. Durant la visita al Santuari van celebrar

CONCERT DE L’ESCOLANIA DE MONTSERRAT A TREMP El 4 d’abril, l’Escolania de Montserrat va oferir un concert a l’Espai Cultural La Lira de Tremp, al qual van assistir el Rector de la Parròquia, Mn. Joan Antoni Mateo, i el Vicari general de la Diòcesi, Mn. Ignasi Navarri, en representació de l’Arquebisbe Joan-Enric, que en aquella data era a la reunió de

l’Assemblea Plenària de la CEE. L’Escolania interpretà peces de Pau Casals, Francesc Civil, Tomás Luis de Victoria, Bernat Vivancos, el P. Joan Cererols, el P. Àngel Rodamilans i Franz Schubert. Al final del concert, tot el públic es posà en peu per cantar el Virolai a la Mare de Déu, en un acte que lluí tant culturalment com espiritualment.

RECÉS PER ALS LAICS A BALAGUER Els dies 5, 6 i 7 d’abril va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer un recés predicat

Els Bisbes de la CEE van pelegrinar al Santuari del Sagrat Cor de Jesús, a Getafe. Església d’Urgell

31


Una quarantena de fidels va seguir el recés de preparació per a la Setmana Santa predicat per Mons. Vives.

per l’Arquebisbe d’Urgell als fidels de la Diòcesi, per preparar espiritualment la Setmana Santa i centrat en els textos evangèlics del Tridu del Misteri Pasqual. Hi van assistir uns quaranta fidels, que en clima de silenci i de recolliment van anar seguint les hores de pregària previstes, amb una vetlla a la nit, les Eucaristies i les predicacions, seguides de meditació personal, de què va constar el recés de tres dies. L’Arquebisbe va estar acompanyat pel Vicari episcopal per a l’Acció Pastoral, Mn. Antoni Elvira, i pel Rector del Seminari, Mn. Gabriel Casanovas. L’Arquebisbe Joan-Enric va fixar l’atenció dels participants en els Evangelis de la litúrgia del Tridu Pasqual, central per a la vida i la missió del Senyor. Va donar diverses orientacions per a viure’l més a fons, a través dels Evangelis de les celebracions d’aquests dies: Evangeli segons Sant Joan (Jn 13,1-15); Getsemaní, Passió segons Sant Joan (Jn 18,1-19,42), Sepultura, Vetlla Pasqual (Lc 24,112), i aparició de Jesús Ressuscitat als deixebles d’Emmaús (Lc 24). 32

Església d’Urgell

MONS. VIVES PREDICA UN RECÉS A L’ARXIPRESTAT DE SANT VICENÇ DELS HORTS Las tarda del diumenge 7 d’abril, l’Arquebisbe JoanEnric va dirigir un recés quaresmal al col·legi Verge del Roser, a Vallirana (Arxiprestat de Sant Vicenç dels Horts, de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat), regentat per les Gnes. Dominiques. El recés versà sobre “Del desconcert a la joia de la fe. L’experiència dels deixebles d’Emmaús”, i hi va participar un centenar llarg de fidels laics i religiosos, amb els seus preveres, provinents de les Parròquies de Cervelló, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Pallejà,

Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Vallirana. L’Arquebisbe animà els fidels a sentir-se joiosos per la fe rebuda, especialment en uns moments que poden ser difícils o foscos, i tot glossant l’Evangeli dels deixebles d’Emmaús (Lc 24, 13-35), exhortà la comunitat cristiana a saber passar de la tristesa del “nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel”, a la joia del “¿no és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre, mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?”. Encoratjà els fidels a viure amb esperança i joia la fe i a nodrir-se de la Paraula de Déu i dels sagraments que sempre ens acompanyaran en el camí de la vida, especialment en els moments personals o eclesials més complicats i difícils. Jesús Ressuscitat, ja propera la Pasqua i que cada diumenge ens ve a l’encontre i celebrem en l’Eucaristia dominical, ens acompanya i ens anima en les nostres caigudes i dificultats. La nostra vida és preciosa als ulls de

Déu, i Déu ens estima amb un amor etern. Aquí hem de fonamentar la nostra esperança, més enllà dels moments esperançadors o no tant, que puguem viure de la història del món i de l’Església. El Recés es clogué amb la pregària de Vespres a l’església parroquial de Sant Mateu de Vallirana.

TROBADA AMB ELS PREVERES DE L’ARXIPRESTAT DE LES VALLS D’ANDORRA Dilluns 8 d’abril, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. JoanEnric Vives, va iniciar una sèrie de trobades amb tots els preveres de la Diòcesi per copsar la seva vivència ministerial, els seus ànims, les dificultats i els reptes amb què es troben, i poder exposar algunes prioritats per a la comunitat diocesana. Aquesta primera reunió va tenir lloc a Canillo, a la casa de colònies d’AINA, amb tots els preveres de l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra que ja tradicionalment celebren les reunions arxiprestals mensuals en aquest espai.

L’Arquebisbe encoratjà els fidels a viure amb esperança i joia la fe i a nodrir-se de la Paraula de Déu i dels sagraments que sempre ens acompanyaran en el camí de la vida.


Els preveres manifestaren a Mons. Vives les seves il·lusions i dificultats i aportaren suggeriments pastorals per al reptes que ha d’afrontar la Diòcesi.

Mons. Vives s’interessà per la situació personal de cada prevere i per allò que l’il·lusionava més del seu ministeri sacerdotal en aquests moments, així com les dificultats i reptes de futur que veia en l’exercici del seu ministeri. En una bonica simfonia fraterna, els preveres pogueren aportar de forma ben directa davant el seu Pare i Pastor allò que lliurement volien comunicar, i manifestar-li les seves il·lusions i angoixes i els suggeriments pastorals que pensen que ha d’afrontar la Diòcesi en els propers anys.

Una pregària a la Mare de Déu de Meritxell i un dinar de germanor clogueren una trobada que fou molt ben valorada per tots els que hi van prendre part.

CONFERÈNCIA DE MONS. VIVES A RIBES DE FRESER La tarda del dilluns 8 d’abril, a la Parròquia de Ribes de Freser, l’Arquebisbe d’Urgell va oferir una conferència al grup de l’Escola Catequètica de de la Vall de Ribes, que en nombre d’una cinquantena omplí la sala de la Rectoria. La conferència que li havien demanat era sobre una

A l’Escola Catequètica de de la Vall de Ribes, Mons. Vives explicà la Carta als Romans de l’apòstol Pau.

“Introducció a la Carta als Romans de l’apòstol Pau”, aprofundint en la que sol ser considerada com la carta més important de l’apòstol. Mons. Vives explicà com en aquest text hi ha els punts capitals de la doctrina sobre l’obra redemptora de Crist i la vida cristiana, tot aprofundint el que havia dit ja a la Carta als Gàlates i presentant de forma més sistemàtica tant l’acció redemptora i justificadora de Jesucrist Salvador com les conseqüències que se’n seguiran. Amb la famosa explicació sobre la salvació per la fe i no per les obres de la llei. L’Arquebisbe subratllà que molts intèrprets consideren que l’argument central d’aquesta carta està condensat en Rm 1,1617: la salvació per mitjà de la justícia de Déu que ens és comunicada per la fe i no tant per les obres manades per la llei mosaica. L’apòstol vol deixar clar que la justícia de Déu o justificació (l’acció per la

qual Déu fa justa la criatura humana) és una gràcia divina, gràcia inicial que condueix a la salvació; és doncs, un do de Déu, que no depèn del compliment de les obres prescrites per la llei de Moisès. Més encara: és impossible complir totes les obres de la llei si no intervé la gràcia divina; i en cas que s’hi pogués, acabaríem en l’orgull. En altres paraules: Déu revela a través de Sant Pau que el començament de la justificació i salvació és la fe, que Déu mateix atorga de manera gratuïta. Un diàleg amb els assistents i la pregària de Vespres i l’Eucaristia a l’església parroquial de Ribes de Freser posà el punt final a la conferència, i posteriorment l’Arquebisbe compartí el sopar amb els preveres i el diaca de la vall.

DIA DE LES ESQUADRES DE LA REGIÓ POLICIAL DEL PIRINEU OCCIDENTAL El 9 d’abril va tenir lloc al Pont de Suert, capital de l’Alta Ribagorça, la celebració del Dia de les Esquadres de la Regió Policial del Pirineu Occidental, a la qual assistí Mn. Ignasi Navarri, Vicari general de la Diòcesi, en representació del Bisbat d’Urgell. Durant l’acte institucional es van lliurar felicitacions i condecoracions a diversos agents de la policia autonòmica per la seva trajectòria professional o en reconeixement d’actuacions meritòries realitzades durant l’any passat. També es van Església d’Urgell

33


Mn. Navarri assistí a la celebració del Dia de les Esquadres de la Regió Policial del Pirineu Occidental en representació del Bisbat d’Urgell.

concedir distincions i es va reconèixer el treball d’altres serveis d’emergència, cossos de seguretat, membres de la judicatura, ciutadans i entitats per la seva col·laboració amb el cos de Mossos d’Esquadra. Entre les guardonades hi era la Directora de la Llar d’Infants Francesc Xavier de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell i de l’escola bressol municipal d’Alp, Diana Aguilar Cordero, per la seva estima i col·laboració amb el cos de Mossos d’Esquadra i per la seva actitud de servei i disponibilitat.

inicial i dels temes ordinaris de la reunió arxiprestal, l’Arquebisbe va voler escoltar de primera mà la veu i reflexions dels preveres i el diaca urgellencs, que van poder exposar amb fraternitat presbiteral i units al Pare i Pastor aquelles circumstàncies que els sostenen en la seva vida i acció ministerial, així com aquells reptes de present i de futur que veuen que la Diòcesi ha d’encarar, com són la secularització creixent, l’atenció als pobles petits, el desvetllament d’equips laicals pastorals i de cura del patrimoni, i l’acompanyament perso-

nal i individualitzat als fidels, fent-se presents en les activitats dels pobles amb esperit evangelitzador. Mons. Vives els va agrair el seu treball generós i entregat en tants i tants pobles petits que gràcies al seu esforç i dedicació poden tenir el goig de ser Església diocesana, de participar de l’Eucaristia dominical, i els animà a saber descobrir el valor de la seva presència testimonial i eucarística, humil i discreta, a l’estil del beat Carles de Foucauld en terres del desert del Sàhara. En aquests Arxiprestats, i més enllà dels que reben

una afluència turística molt forta, som en terres de relativa despoblació, la “Catalunya buidada”, i ens convé fer front al procés de secularització, d’empobriment i d’envelliment en soledat de tantes persones. La cura de la vida espiritual i de la fraternitat presbiteral es veien molt importants. Un dinar amb els preveres a la mateixa residència, amb un diàleg sobre temes eclesials d’actualitat, i una salutació a la comunitat de Religioses Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria van cloure la joiosa trobada.

MONS. VIVES PARTICIPA A L’ASSEMBLEA DE L’EMPRESA FAMILIAR ANDORRANA Dijous 11 d’abril, l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) va celebrar a Soldeu (Canillo) la seva divuitena assemblea anual, en el transcurs de la qual va voler commemorar els 600 anys del Consell de la Terra. A l’acte van participar-hi el Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives; el Cap de Govern

TROBADA AMB ELS PREVERES DE VAL D’ARAN I DELS PALLARS El 10 d’abril, l’Arquebisbe Joan-Enric va tenir una trobada a la residència Jaume Fiella de Tremp amb tots els 14 preveres i el diaca dels Arxiprestats de Val d’Aran, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. Només hi faltà Mn. Enric Prat, per dificultats de desplaçament a causa de l’edat. Després de la pregària 34

Església d’Urgell

Mons. Vives agraí als preveres i al diaca de Val d’Aran i dels Pallars el seu treball generós i entregat.


MISSATGE DE SOLIDARITAT DE MONS. VIVES AL PRESIDENT DE FRANÇA AMB MOTIU DE L’INCENDI DE NOTRE DAME DE PARÍS El vespre del dia 15 d’abril, mentre cremava la Catedral de Notre Dame de París, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va enviar un missatge urgent de solidaritat al President de França i Copríncep, Excm. Sr. Emmanuel Macron, en el qual li expressà la proximitat i la tristesa del Poble Andorrà per la irreparable pèrdua que significava aquell incendi paorós: “En nom propi i de les Autoritats i el Poble Andorrà, quan estem assistint a l’incendi devorador de la Catedral de París, l’església tan estimada de Notre Dame de París, us vull fer arribar amb urgència el meu missatge de suport i de tristor commocionada per aquesta pèrdua tan dolorosa. “Són molt tristes i colpidores les imatges de Notre Dame de París en flames. És el símbol de París i de

en funcions, Antoni Martí; la Subsíndica General, Mònica Bonell; i els socis de l’EFA encapçalats pel seu President, Francesc Mora i Sagués, a més d’altres autoritats. Dins l’acte commemoratiu, el Notari de les Valls d’Andorra, Isidre Bartomeu, va impartir una conferència als assistents sobre “El Coprincipat, garantia de la independència d’Andorra. El valor del parlamentarisme andorrà”.

l’Església Catòlica, de la seva filla gran. Imatge d’una cultura europea impregnada per la fe i per la bellesa que la fe aporta. “Ens sentim molt a prop de la Vostra Excel·lència així com del poble de París, de l’Arxidiòcesi i del seu Arquebisbe, i de tot França, i compartim aquest dolor tan intens per aquesta pèrdua, tot pregant Déu que París i tots els europeus puguem ressorgir del foc amb nou esplendor i nova fecunditat cristiana i cultural!” Així mateix, l’endemà del sinistre, el dimecres 17 de març, deu minuts abans de les set de la tarda, hora en què va començar l’incendi, totes les Parròquies de les Valls d’Andorra van repicar les campanes en senyal de dol per Notre Dame i en comunió amb l’Església francesa, així com amb el Rector de Notre Dame, Mn. Patrick

El 1419, els dos senyors d’Andorra, el Bisbe d’Urgell, Francesc de Tovia, i el comte de Foix, Joan I, van atorgar als prohoms de les Valls d’Andorra el dret a elegir els representants de cada Parròquia que, reunits un cop l’any, havien de donar solució a les diferents qüestions que se’ls plantejaven. D’aquesta manera es donava legitimitat a les reunions que ja es venien celebrant

Chauvet, i l’Arquebisbe de París, Mons. Michel Aupetit. Les Parròquies i feligresos de les Valls d’Andorra es van unir en les pregàri-

amb anterioritat i naixia formalment el Consell de la Terra, òrgan representatiu que, amb les modificacions introduïdes al llarg del temps, ha perviscut fins als nostres dies i que ha esdevingut el Consell General, o Parlament d’Andorra. A partir de la creació del Consell Executiu, el Consell General, hereu del Consell de la Terra medieval, esdevé l’òrgan legislatiu del Principat d’Andorra,

es per la recuperació del temple i la convivència entre les persones de tota condició, perquè la fe ens permeti l’agermanament i un futur en pau.

funció que és confirmada posteriorment, l’any 1993, amb l’aprovació de la Constitució del Principat d’Andorra. Al final de l’acte, el President de l’EFA demanà al Copríncep unes paraules i aquest lloà el treball i les aportacions a la riquesa del país andorrà que realitza l’EFA i les empreses familiars que agrupa, i aprofità per agrair públicament en nom dels ciutadans anEsglésia d’Urgell

35


A l’assemblea de l’EFA, el Notari de les Valls d’Andorra, Isidre Bartomeu, impartí la conferència “El Coprincipat, garantia de la independència d’Andorra. El valor del parlamentarisme andorrà”.

dorrans el treball realitzat pel Cap de Govern, Antoni Martí, al llarg dels 8 anys que ha estat al capdavant de l’Executiu, amb sengles majories absolutes en el Parlament, i governant amb lleis que han dut l’adaptació tan necessària d’Andorra a les demandes de la comunitat internacional i al sistema mundial de transparència, establint també les negociacions adients per a un acord amb la Unió Europea.

A l’esquerra, l’autor de “Pell”, Joan Ganyet, entre l’Ambaixador Bregolat i l’Arquebisbe Joan-Enric.

ciutats de la Mediterrània, sobretot de petits detalls o imatges que la mirada curiosa i penetrant de Ganyet rescatava de l’oblit o simplicitat, i engrandia per esdevenir peces úniques de gran bellesa i color. L’autor va explicar posteriorment que més que un llibre de fotos, “Pell” és un llibre de poesia. Les imatges, com poemes, volen obrir noves finestres a la realitat perquè les ciutats esdevinguin llocs de vida

en els seus petits detalls, acumulats per persones anònimes que les han bastit al llarg dels segles.

APLEC DE LA MARE DE DÉU DELS SOCORS A L’ERMITA DE SIÓ El 22 d’abril, Dilluns de Pasqua, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’aplec de la Mare de Déu dels Socors a l’ermita de Sió, a la ciutat d’Agramunt. Va concelebrar el Rector, Mn. Josep

Uriel Álvarez, i hi assistí un bon nombre de fidels que ompliren l’ermita. L’Arquebisbe felicità la Pasqua a tots els assistents i demanà una pregària fervorosa per les víctimes del tràgic atemptat terrorista a Sri Lanka contra esglésies cristianes, amb un elevat nombre de morts i de ferits. Animà a viure amb alegria i consol la nostra vida cristiana, ja que “hem vist el Crist Ressuscitat” i som els seus testimonis en el temps

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “PELL”, DE JOAN GANYET La tarda del 18 d’abril, l’Arxiu Comarcal de La Seu d’Urgell acollí la presentació del llibre “Pell”, de l’arquitecte i ex Alcalde de la ciutat, Joan Ganyet, publicat per Edicions Salòria. L’autor havia invitat a ser-ne els presentadors l’Arquebisbe Joan-Enric i l’Ambaixador Eugeni Bregolat. Van tenir dues belles i suggeridores presentacions destacant que el llibre recull un centenar llarg de fotos artístiques de moltes 36

Església d’Urgell

A l’aplec de la Mare de Déu dels Socors, Mons. Vives animà a recórrer a Maria en totes les nostres necessitats, perquè ens socorrerà.


actual. Jesucrist ha promès que l’Església no defallirà mai, i a la creu ens donà la seva Mare, la Verge Maria, perquè fos la nostra Mare, Mare de tots els deixebles i Reina del cel i de la terra. Ella, Assumpta al cel, no deixa de pregar per tots. Ella vingué a Agramunt per “socórrer” tots els agramuntins en aquesta capella on ara celebrem l’aplec festiu. I animà així mateix a recórrer a Maria en totes les nostres necessitats, perquè ens socorrerà. I feu una bella catequesi de la imatge esplèndida de Maria amb el seu Fill, Jesús, la imatge dels Socors que es venera a Agramunt. En acabar, els assistents a la celebració compartiren un tast de coca, xocolata i vi dolç, amb el qual es clogué la trobada i la festa de l’aplec. Posteriorment, l’Arquebisbe, acompanyat de Mn. Uriel, anà a visitar Mn. Josep M. Santesmases, que resideix a Agramunt i que està delicat de salut a causa de l’edat. Li portà la benedicció pasqual a ell i a la seva germana Carme, que el cuida amb molt d’amor. Després, a l’Escola Mare de Déu dels Socors, tingué lloc un àpat fratern amb el

Rector i amb les comunitats religioses presents a Agramunt: les Missioneres de la Immaculada Concepció (Concepcionistes) i les Filles de Crist Rei, amb les quals compartiren la mona de Pasqua.

PREESTRENA DEL DOCUMENTAL “ENTRE MUNTANYES” El 23 d’abril va tenir lloc als cinemes de l’Illa Carlemany d’Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra) la preestrena del documental “Entre Muntanyes”, amb l’assistència de l’Arquebisbe Joan-Enric; del Director del documental, David Haro; el Productor executiu, Jaume Planella; i del Rector de Canillo, Mn. Bellmunt d’Urgell Ramon Rosell. “Entre muntanyes” relata els orígens de la casa de colònies AINA, l’any 1976 sota els auspicis del Bisbe Joan Martí i de Mn. Ramon, a la Parròquia de Canillo. Des d’aleshores ençà, han passat per les instal·lacions d’AINA prop de 25.000 nens i 1.800 monitors. El documental es va rodar entre el 3 de juliol i el 23 d’agost de 2017, amb els nens que aquell estiu

D’esquerra a dreta, David Haro, Jaume Planella i Mn. Ramon durant la presentació del documental “Entre muntanyes”.

Els preveres de l’Arxiprestat d’Urgell Mitjà van compartir amb l’Arquebisbe els seus anhels i inquietuds pastorals.

van participar als torns de colònies, els testimonis dels quals es combinen al muntatge final amb els dels infants que hi han passat durant aquests quatre decennis, a més de destacar la feina de Mn. Ramon Rossell en la gestió i orientació de la casa de colònies. L’edició s’ha dilatat quasi dos cursos i ha consistit a visionar, retallar i muntar les 1.000 hores enregistrades el 2017 fins a deixar-les en els prop de 80 minuts del metratge definitiu.

REUNIÓ DE L’ARQUEBISBE AMB ELS PREVERES DE L’ARXIPRESTAT D’URGELL MITJÀ Dimecres 24 d’abril, l’Arquebisbe d’Urgell es va reunir a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer amb els preveres de l’Arxiprestat d’Urgell Mitjà, en una diada joiosa de comunió i convivència. Després de resar junts l’Hora Menor, els preveres van poder expressar, en un clima de diàleg i escolta fraterna, les seves inquietuds pastorals i el moment personal sacerdotal que viuen, destacant allò que els sosté en l’exercici del seu ministeri sacerdotal

malgrat les dificultats pastorals amb què es troben; i van compartir amb l’Arquebisbe els seus anhels i inquietuds diocesanes, que Mons. Vives va recollir per tractar-les posteriorment entre tots els preveres. Després de resar junts la pregària “Regina Caeli”, un dinar compartit a l’hostatgeria del Sant Crist va cloure la reunió.

CONFERÈNCIA DE MONS. VIVES A LA RESIDÈNCIA SANT DOMÈNEC DE BALAGUER La tarda del 24 d’abril, Mons. Vives va visitar la residència geriàtrica Sant Domènec de Balaguer, on oferí una conferència als residents centrada en el Crist Ressuscitat i en els sants patrons de Catalunya que s’esqueien aquella setmana de l’Octava de Pasqua: Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. L’Arquebisbe començà recordant les paraules inicials del Papa Francesc a la seva recent Exhortació “Crist Viu!”, tot animant els padrins a agrair que Jesús visqui, com ho celebrem per Pasqua, i a ser-ne testimonis amb la pròpia vida. Església d’Urgell

37


“Som joves del Crist”, Ell ens acompanya i no ens deixarà mai, i això ens omple d’esperança malgrat les dificultats. Agraí el servei de tots els treballadors i voluntaris, així com de l’equip directiu de la residència, perquè els padrins puguin tenir una vellesa digna i perquè estiguin ben atesos; i demanà als residents saber superar les tristeses i dificultats i ser agraïts amb allò que rebem dels altres i de Déu mateix. També els animà a viure amb esperit pasqual i amb esperança, tot glossant les paraules evangèliques “perdre la vida per Crist i l’Evangeli”, i la pregària de Sant Ignasi: “preneu, Senyor, i rebeu tota la meva llibertat... Tot m’ho heu donat i a Vós ho torno”. I en relació amb els sants patrons de Catalunya, Mons. Vives destacà com a Orient, a les cases cristianes es col·loca una imatge de Sant Jordi com a signe que hi viu una família cristianes. Per això Sant Jordi és el “megalomàrtir” d’Orient. Una estimació per aquest màrtir que ha traspassat a molts països i nacions, entre els quals Anglaterra,

Rússia, Geòrgia, Catalunya i Aragó... Sant Jordi fa realitat com a màrtir el que Jesús havia demanat: “qui perdi la seva vida la salvarà”. Mons. Vives animà els padrins a saber donar la seva vida en el lloc on estan donant un sentit a les malalties, les dificultats o les pròpies limitacions de la vellesa. També els presentà la figura de la Mare de Déu de l’Abadia de Montserrat explicant la seva història fundacional i els símbols de la Sagrada Imatge. El Papa Lleó XIII, a instàncies del Bisbe Josep Urquinaona, va proclamar la Mare de Déu de Montserrat Patrona de les Diòcesis catalanes i de Catalunya. L’Arquebisbe acabà la seva intervenció amb un poema de Josep Maria de Sagarra sobre el cavaller Sant Jordi.

XXXIV JORNADES DE CAPÍTOLS CATEDRALS A CALAHORRA I LA CALZADA Durant la setmana de Pasqua es van reunir a Santo Domingo de la Calzada (Diòcesi de Calahorra i La Calzada, Logronyo), els

Mons. Vives exhortà els padrins de la residència Sant Domènec a ser agraïts amb allò que rebem dels altres i de Déu mateix.

38

Església d’Urgell

Mn. Soy (esquerra) i Mn. Parés assistiren a les XXXIV Jornades de Capítols Catedrals en representació del Bisbat d’Urgell.

Canonges de 33 Catedrals d’Espanya amb ocasió de les XXXIV Jornades de Capítols Catedrals, amb una assistència de 89 capitulars. En representació del Bisbat d’Urgell hi van assistir el Degà del Capítol, Mn. Xavier Parés; i el Canonge Jaume Soy. Van ser molt ben acollits en l’acte d’inauguració i benvinguda pel Bisbe i els Capitulars amfitrions, així com per l’Alcalde de la ciutat i el President del Govern Autònom. Les diverses conferències de les Jornades es van centrar en la vida i obra de Sant Domingo de la Calzada, així com el Camí de Sant Jaume i les Catedrals. Així mateix, els participants van tenir ocasió de visitar diferents Monestirs, com el de San Millán de la Cogolla i Santa María la Real, a Nájera. També pogueren aprofundir en la cultura del vi, tan arrelada en aquelles terres, amb visites a dos cellers i al Museu Vivanco, on assistiren a una interessant conferència sobre “La Prensa Mística”. També pogueren assistir a l’obertura de la porta

santa de l’Any Jubilar Calceatense amb motiu del mil·lenari del naixement de Santo Domingo, en una cerimònia presidida pel Cardenal President de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. Ricardo Blázquez, acompanyat del Bisbe diocesà, Mons. Carlos Manuel Escribano, a més d’altres sis Bisbes i uns dos-cents preveres i diaques. Hi assistí una gran multitud de fidels.

DIA NACIONAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT D’ANDORRA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va assistir el 25 d’abril als actes convocats amb motiu del Dia Nacional de les Persones amb Discapacitat que van tenir lloc al Centre de Congressos d’Andorra la Vella (Principat d’Andorra). A la seva arribada, Mons. Vives fou rebut per la Presidenta de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD), Anna Parramon; per la Cònsol d’Andorra la Vella, Conxita


D’esquerra a dreta, Anna Parramon, Mons. Vives i Ester Fenoll durant els actes organitzats a Andorra la Vella amb motiu del Dia Nacional de les Persones amb Discapacitat.

Marsol; i per la Secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació, Ester Fenoll. L’acte central programat fou “Un concert de pellícula”, un repertori de bandes musicals de films molt populars interpretat per un quartet de cordes de mestres de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), que van fer gaudir el públic que omplia l’auditori del Centre de Congressos. Prèviament, la vetllada es va inaugurar amb el lliurament del Premi Fundació Jacqueline Pradère a la superació personal a David Aguilar, un andorrà de 18 anys que es va construir diverses pròtesis del braç amb peces de “Lego”. Aguilar, molt emocionat, agraí el premi amb un esplèndid discurs en el qual va anar esmentant totes les persones que l’havien ajudat. També es va retre homenatge als integrants de l’equip dels Special Olympics d’Andorra, després dels bons resultats aconseguits als darrers jocs. L’Arquebisbe i Copríncep va cloure l’esdeveniment

En primer terme, Mons. Vives acompanyat pel Dr. Albert Balaguer (esquerra) i pel Dr. Xavier Gil, durant la visita al Campus de la UIC.

amb un breu parlament en el qual es va felicitar per la bonica iniciativa i per la consolidació del Dia Nacional de les Persones amb Discapacitat, que en endavant se celebrarà a Andorra el 25 d’abril, commemorant la ratificació per part del Principat del Conveni de Nacions Unides per als Drets de les Persones amb Discapacitat.

VISITA DE MONS. VIVES AL CAMPUS UIC A SANT CUGAT DEL VALLÈS El 26 d’abril, l’Arquebisbe d’Urgell va visitar les instal·lacions del Campus de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) a Sant Cugat del Vallès. A la seva arribada fou rebut pel Rector de la UIC, Dr. Xavier Gil, i pel Degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Dr. Albert Balaguer, així com pel Director de la Facultat de Fisioteràpia, Xavier Oliver, i el Degà de l’Escola d’Arquitectura, Josep Lluís. L’Arquebisbe pogué visitar les instal·lacions de la UIC acompanyat de les

autoritats universitàries, i un cop acabada la visita mantingué una reunió a la Sala de Juntes de la Facultat de Medicina amb el Rector, el Director de la Facultat de Fisioteràpia i el Degà de l’Escola d’Arquitectura, que li explicaren el funcionament del Campus Universitari. La visita es clogué amb un dinar al mateix Campus al qual va assistir el Vicari de l’Opus Dei a Catalunya, Mn. Ignasi Font.

VETLLA I SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT L’Arquebisbe d’Urgell va presidir enguany l’Eucaristia de la Vetlla de la Mare de Déu de Montserrat la nit del 26 d’abril, juntament amb els Bisbes de Sant Feliu de Llobregat, de Girona, de Perpinyà-Elna i els dos Auxiliars de Barcelona. Una primera part de la Vetlla de Santa Maria va seguir els textos del Llibre Vermell de Montserrat, i comptà amb l’acompanyament musical del Cor de Cambra Absis i del Cor

Àuria, dirigits per Josep M. Salisi. També hi participà un grup instrumental de música antiga format per Montserrat Nicuesa (percussió), Jordi Cebolla (flabiol i tamborí de cordes), Isidor Rosich (flauta), Àlex Rosanes (guitarra renaixentista) i Maria Altadill (viola d’arc). La característica de la Vetlla de Santa Maria de Montserrat és que la Litúrgia de la Paraula està més desenvolupada, ja que està composta per tres salms i diverses lectures i, en el moment de l’Ofertori, el P. Abat rep l’ofrena de l’oli simbòlic per al manteniment de llànties que cremen durant tot l’any a la Basílica, i que representen totes les comarques de Catalunya i també els moviments i institucions que les han anat ofrenant des del 1947. L’endemà, dissabte 27 d’abril, Festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, a les set del matí se celebrà la Missa de l’Alba al Cambril de la Mare de Déu, presidida pel P. Joan M. Mayol, Rector del SanEsglésia d’Urgell

39


L’Arquebisbe Joan-Enric presidí enguany l’Eucaristia de la Vetlla de la Mare de Déu de Montserrat.

tuari de Montserrat; a les vuit del matí s’inicià l’ofici de Laudes, i a les onze del matí tingué lloc la solemne Eucaristia, presidida pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella. Acabada la celebració, hi hagué una ballada de sardanes a la plaça de Santa Maria amb la Cobla La Triomfal d’Igualada.

40

Església d’Urgell

A l’enllaç "youtube.com/ watch?&v=HBQKo11PT9I" podeu escoltar l’homilia de Mons. Vives a la Vetlla de la Mare de Déu de Montserrat.

CONFIRMACIONS A LINYOLA Dissabte 27 d’abril al vespre, l’Arquebisbe d’Urgell

va celebrar la Pasqua a Linyola i va administrar el sagrament de la Confirmació a vuit joves del poble. Estava acompanyat pel Rector, Mn. Pere Cañada, i pel diaca, Mn. Josep Caba. En escaure’s la solemnitat de la Patrona de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat, també hi dedicà un record festiu, i els cants hi anaren molt associats, atesa la gran devoció a la Verge de Montserrat que hi ha a Linyola. Va recordar que som sempre creients en camí, que aprenem de l’apòstol Tomàs a deixar que el Senyor venci les nostres reticències i, sense por ni prevencions, escoltem la Paraula, rellegim la vida viscuda i la presència de Déu en aquesta vida, donem credibilitat als tes-

timonis de les aparicions i al camí fet pels sants, i ens deixem portar per la confiança i la fe. “No siguis incrèdul, sigues creient”, recomana Jesús Ressuscitat als qui vulguin ser deixebles missioners seus. I li responem: “Senyor meu i Déu meu!”. També volgué felicitar les famílies per haver batejat i acompanyat la fe dels seus fills, i agraí la tasca sempre àrdua dels catequistes i els padrins de confirmació envers els adolescents. Valorà la catequesi, la classe de Religió en l’adolescència, i la lectura de l’Evangeli acompanyada d’obres de servei i entrega al proïsme, per cuidar la fe, com una bona llavor que cal acompanyar. Així mateix, va voler recordar el brutal atemptat


sempre “petjada” del Creador i del transcendent, i que pot ser un camí per arribar al coneixement de Déu. Així mateix, demanà als presents de no perdre aquests valors espirituals dins el CEC i oferir-los als socis i a les generacions més joves. Una actuació de la nova coral de l’entitat va cloure l’acte.

PRESENTACIÓ A LLEIDA DEL LLIBRE “TRENCAR EL SILENCI. DEU ROSTRES, DEU VEUS”

A Linyola, Mons. Vives agraí la tasca sempre àrdua dels catequistes i els padrins de confirmació envers els adolescents.

a Sri Lanka i demanà pregàries per les víctimes, tot explicant que la vida dels cristians se’ns ha tornat més confessant si volem ser fidels al Senyor.

MONS. VIVES PARTICIPA A LA DIADA DE SANT JORDI AL CEC El 28 d’abril, l’Arquebisbe d’Urgell va impartir una conferència a la Sala Moragues del Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona, convidat pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC), que celebrava aquell dia la seva tradicional Diada de Sant Jordi. Dins d’aquest acte, com és tradició al CEC, es lliuraren les insignes de platí, or i argent als socis que formen part de l’entitat des de fa 75, 50 i 25 anys. L’acte fou presidit per Eduard Cayón, President del CEC,

i pels antics Presidents Josep Manuel Puente, Enric Nosàs i Josep Maria Sala. A la seva conferència, titulada “Una glossa sobre els valors del Centre Excursionista de Catalunya”, l’Arquebisbe destacà com el CEC es fonamenta en l’estima i valor de l’excursionisme. Té com a objectiu, o missió, apropar-se al país a través de les excursions i

del coneixement del medi, llengua, cultura i identitat pròpies de Catalunya. Mons. Vives subratllà com ser excursionista és una manera de ser que ens fa sortir de nosaltres mateixos i fer “ex-cursions” (sortir pels camins) i endinsar-nos en la naturalesa; i destacà que hem d’aprendre a saber admirar-nos per la naturalesa que és

L’Arquebisbe Joan-Enric pronuncià la conferència “Una glossa sobre els valors del Centre Excursionista de Catalunya” dins els actes de la Diada de Sant Jordi de l’entitat.

El 29 d’abril es va presentar a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida el llibre “Trencar el silenci. Deu rostres, deu veus”, publicat per l’editorial Baula i escrit per Imma Amadeo i Jordi Martínez. El llibre posa de manifest la importància dels drets de l’infant a través de les veus de deu docents que formen part de la institució marista, i hi insisteix en la necessitat de la formació de tots els educadors per prevenir l’abús sexual dels menors en una actitud proactiva a favor dels infants. A més dels autors, a la presentació van intervenir el Director de la Fundació Champagnat, Gmà. Llorenç Claramunt, que també forma part de l’equip de protecció a la infància dels maristes. Així mateix, hi van assistir el Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez Valls, i l’Arquebisbe d’Urgell, que van expressar el seu interès per la seguretat dels infants i el suport als religiosos maristes. El programa dels marisEsglésia d’Urgell

41


El llibre “Trencar el silenci. Deu rostres, deu veus” posa de manifest la importància dels drets de l’infant.

tes de prevenció contra l’abús sexual se centra a intentar prevenir tot tipus d’abús sexual a tota obra educativa marista a través de l’educació en els infants i joves sobre el valor de la seva dignitat personal, que ha de ser defensada sempre. El programa vol que els infants i joves prenguin consciència de la seva dignitat inviolable i que puguin “trencar el silenci” si qualsevol persona no la respecta. Així mateix, es va destacar la importància de la formació específica dels educadors maristes per tal de poder tractar

amb les víctimes de l’abús sexual infantil d’una forma professional i adequada.

TROBADA DE L’ARQUEBISBE AMB ELS PREVERES DELS ARXIPRESTATS D’ALT URGELL I NÚRIACERDANYA El 29 d’abril, l’Arquebisbe d’Urgell es va reunir amb els preveres dels Arxiprestats d’Alt Urgell i Núria-Cerdanya al Seminari diocesà d’Urgell. L’acompanyaven els respectius Arxiprestos, Mn. Xavier Parés i Mn. Pere Morales. Després de la pregària

Els Síndics van fer ofrena al Copríncep d’un facsímil del Privilegi de l’11 de febrer de 1419 que erigeix el Consell de la Terra.

inicial, l’Arquebisbe JoanEnric va voler escoltar de primera mà la veu i les reflexions dels preveres d’aquests Arxiprestats, els quals van anar comentant fraternalment allò que els sosté i els dóna esperança en el seu ministeri presbiteral, mentre l’Arquebisbe els escoltava i hi feia algun comentari espiritual o pastoral. Van destacar com l’exercici de la caritat pastoral enmig del Poble de Déu és un estímul per a cadascú d’ells, així com cuidar la vida espiritual a través dels sagraments i de la Litúrgia de les Hores. Un dinar de germanor a la residència del Seminari diocesà va cloure la joiosa trobada pasqual.

COMIAT DEL SÍNDIC I LA SUBSÍNDICA D’ANDORRA

Els preveres dels Arxiprestats d’Alt Urgell i Núria-Cerdanya van comentar amb Mons. Vives allò que els sosté i els dóna esperança en el seu ministeri presbiteral.

42

Església d’Urgell

El Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, va rebre el 30 d’abril al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell la visita institucional del Síndic General d’Andorra, M.I. Sr. Vicenç Mateu i Zamora, i de la Subsíndica General, M.I. Sra. Mònica Bonell i Tuset,

que d’aquesta manera s’acomiadaven oficialment de Mons. Vives, ja que el 2 de maig ja serà constituïda la nova legislatura després de les eleccions generals del 7 d’abril i seran escollits els nous membres de la Sindicatura al Consell General. Els Síndics van informar el Copríncep de l’activitat dels darrers mesos al Consell General i del calendari pròxim en la constitució del nou Consell, i li van fer ofrena d’un facsímil del Privilegi de l’11 de febrer de 1419 signat pel Bisbe d’Urgell Francesc de Tovia, ratificat el 17 de novembre del mateix any pel lloctinent del comte Joan I de Foix, que erigeix el ja preexistent Consell de la Terra, origen de l’actual Consell General de les Valls d’Andorra, el qual, per tant, és un dels parlaments més antics d’Europa. A la reunió van assistir el Representant Personal del Copríncep Episcopal, Mn. Josep M. Mauri, i la Secretària general dels Serveis del Copríncep, Concepción García Moyano.


Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 477  

Abril 2019

Església d'Urgell 477  

Abril 2019

Advertisement