Església d'Urgell 476 by Bisbat d'Urgell

Església

d Urgell

# 476 - MARÇ 2019

XL Trobada de Rectors de Santuaris al Principat d’Andorra

Església d Urgell Índex 6

LA CREDIBILITAT DE L’ESGLÉSIA PASSA INEXORABLEMENT PER LA PROTECCIÓ DELS MENORS Mn. Ignasi Navarri

60è ANIVERSARI DE MANS UNIDES Mn. Eduard Salinas

EL PRINCIPAT ACULL LA XL TROBADA DE RECTORS DE SANTUARIS DE CATALUNYA, ANDORRA I BALEARS

Mn. Ramon Rosell.

L’ESPAI COLUMBA ACULL L’EXPOSICIÓ PERMANENT DELS FRESCOS ORIGINALS DE L’ESGLÉSIA DE SANTA COLOMA

MISSATGE INSTITUCIONAL DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL AMB MOTIU DEL 26è ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ D’ANDORRA

BEATIFICACIÓ DE MARIÀ MULLERAT I SOLDEVILA, MÀRTIR DE CRIST

“EUTANÀSIA I SUÏCIDI ASSISTIT”. XIV JORNADA DIOCESANA DE PASTORAL DE LA SALUT

Gna. Visitación Lorenzo, SFU

CELEBRACIÓ DEL DIA DEL SEMINARI A LA DIÒCESI CÀRITAS FA SEU I COMPARTEIX EL MISSATGE DE L’ENCÍCLICA “LAUDATO SI” Mn. Jaume Mayoral

GREUGES DE GUITARD ISARN, SENYOR DE CABOET Josep Moran

LA FAMÍLIA, BRESSOL I REFERENT DE LA NOVA HUMANITAT Mn. Josep Montoya i Conxita Salvadó

UN OCEÀ D’EMOCIONS (VIII): LA CONFIANÇA, LA FE EN L’ALTRE Dr. Francesc Torralba

EL NO RES ABSOLUT, O EL TOT ABSOLUT?

18 20 24 27 28

Mn. Enric Prat

DIETARI

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958

A la llum de l’Evangeli Santuaris: llocs d’acolliment, pregària i misericòrdia

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

a celebració a Canillo i Meritxell (Andorra) de la 40a Trobada de Santuaris de Catalunya i les Illes Balears m’ha portat a reflexionar, ja propera la Setmana Santa, en el valor dels Santuaris en la nostra vida de fe, i especialment com a llocs on podem experimentar la misericòrdia de Déu envers nosaltres, tan febles i pecadors, tan necessitats de l’ajuda celestial. Tinguem presents els grans santuaris del món i la seva atracció: Montserrat, Lourdes, el Pilar, Fàtima, Czestochowa, Guadalupe, Aparecida... I els santuaris de la Diòcesi: Núria, patrona del Bisbat; Meritxell, patrona d’Andorra; el Sant Crist de Balaguer. I els més locals, també molt estimats i visitats: La Mare Déu del Remei, al Castell del Remei (Plana d’Urgell); Mijaran, a la Vall d’Aran; les Sogues (Bellvís); Socors (Agramunt); Claustre (Guissona); Arboló (Pallars Sobirà), Valldeflors, Refet, Salgar, Talló i tants d’altres. Són petits oasis, on hi trobem la pau de Déu. El Papa Francesc, en un discurs recent (29.11.2018) adreçat als participants del 1er. Encontre Internacional de Rectors i Treballadors de Santuaris, ha subratllat com els santuaris són un lloc privilegiat d’acolliment, de pregària i de misericòrdia. Són molts els que van al santuari “perquè necessiten rebre una gràcia, i després tornen per agrair d’haver-la experimentada; sovint per haver rebut fortalesa i pau en la prova. Aquesta oració fa que els santuaris siguin llocs fecunds, on la pietat del poble sigui sempre alimentada i creixi en el coneixement de l’amor de Déu”. Són importants els santuaris en el món contemporani perquè són un lloc de refugi i oasi enmig dels tràfecs de la vida, i moltes persones s’hi atansen per viure la seva fe i la seva devoció, però també per poder trobar consell, perdó, misericòrdia i bellesa inspi-

rada en la fe. El santuari llença preguntes fonamentals, i dóna respostes. Els santuaris, especialment els dedicats a Jesucrist i a la Mare de Déu, així com també els dedicats als sants, són una font d’aigua viva on tots ens hi podem acostar per trobar consell espiritual, conhort i força enmig de les contrarietats i les tempestes de la vida. El Papa Francesc va recordar que un santuari és un lloc privilegiat de la misericòrdia. Acollim aquest missatge en la nostra Quaresma i Setmana Santa. Visitem-ne algun i obrim-nos a la misericòrdia que el Pare celestial ens vol donar. Diu el Papa que “ningú als nostres santuaris no s’ha de sentir com un estrany, especialment quan hi va amb el pes del seu pecat; per això, el santuari és un lloc privilegiat per experimentar la misericòrdia que no coneix límits. De fet, quan la misericòrdia és viscuda esdevé una forma d’evangelització real, perquè transforma els que reben la misericòrdia en testimonis de la misericòrdia”. I recomana celebrar-hi el sagrament de la Reconciliació, i que els fidels hi puguin trobar “sacerdots ben formats, sants, compassius, capaços de fer tastar la veritable trobada amb el Senyor que perdona. Testimonis fidels de l’amor del Pare que s’acosta a tots i surt al seu encontre, feliç d’haver trobat els que s’havien perdut”. I llocs on s’ajudi a viure les obres de misericòrdia perquè, als santuaris, la generositat i la caritat es realitzen de manera natural i espontània com a actes d’obediència i amor al Senyor Jesús i la Mare de Déu.

Església d’Urgell

SENTIRE CUM ECCLESIA

La credibilitat de l’Església passa inexorablement per la protecció dels menors

el 21 al 24 del passat mes de febrer es va celebrar a Roma una reunió sense precedents del Papa amb tots els Presidents de les Conferències Episcopals del món per tractar el tema de la protecció dels menors. És molt el que es diu i s’escriu sobre un tema tan complex com aquest, però potser no sempre amb l’objectivitat, amplitud i imparcialitat que es requereix. El Papa Francesc ha tingut la valentia de fer-ho. Ha fet front a la qüestió d’ una manera objectiva, clara i exhaustiva. Voldria dedicar aquest espai a assenyalar les principals afirmacions de l’extens i programàtic discurs pronunciat pel Papa Francesc dins l’Eucarística dominical del 24 de febrer a la Sala Clementina del Palau Apostòlic, celebrada com a cloenda d’aquesta trobada tan significativa i representativa: • La gravetat de la plaga dels abusos sexuals a menors és, per desgràcia, un fenomen històricament difús en totes les cultures i societats. Milions de menors del món són víctimes d’explotació i d’abusos sexuals. • El Papa reconeix que molts casos d’abusos a menors no són denunciats perquè al darrere hi pot haver una certa reticència i es pot donar un cert sentiment de vergonya i por a la venjança, i sentiments de culpa. • Estem davant d’una autèntica plaga universal i transversal que afecta molts àmbits de la societat i que, amb l’arribada de l’era digital, ha experimentat un gran boom. El fenomen tan difús de la pornografia té molt sovint per objecte els menors. El Papa també es fa ressò de la

Església d’Urgell

perversitat moral que representa la plaga del turisme sexual. • La inhumanitat del fenomen dels abusos a menors a escala mundial abasta diversos estaments de la societat: pares, parents, entrenadors, educadors, i també els ministres de l’Església, on és encara més greu i més escandalós perquè contrasta i qüestiona la seva autoritat moral i la

contrició, oració i penitència. Aquesta és l’única manera de vèncer l’esperit del mal. • L’objectiu de l’Església ha de consistir a escoltar, tutelar, protegir i cuidar els menors abusats, explotats i oblidats, allà on es trobin. • Ha arribat l’hora, diu el Papa, de col·laborar junts per eradicar aquesta brutalitat adoptant totes les mesures

El Papa Francesc, durant el discurs de cloenda de la trobada amb els Presidents de les Conferències Episcopals del món per tractar el tema de la protecció dels menors

seva credibilitat ètica. Aquell que hauria de ser guia esdevé i es converteix en un instrument de Satanàs, del mal. • Un sol cas en l’Església és ja una monstruositat, afirma el Papa amb contundència. Aquests infants, en comptes de trobar paternitat en l’Església han trobat els seus botxins. • Estem davant d’una manifestació del mal, descarada, agressiva i destructiva, que cal afrontar amb totes les mesures pràctiques que ens ofereix el sentit comú, les ciències i la societat, sense perdre de vista les mesures espirituals que el Senyor ens ensenya d’humiliació, acte de

necessàries. Evitant els dos extrems d’un justicialisme provocat pel sentit de culpa pels errors passats, de la pressió del món mediàtic i d’una autodefensa que no afronta les causes i les conseqüències d’aquests greus delictes. El Papa acaba concretant les següents línies directrius d’actuació: • Protecció dels menors de qualsevol abús psicològic i psíquic. • Seriositat impecable. No encobrir o subestimar cap cas. • Una veritable purificació. Que el sant temor de Déu ens porti a acusar-nos a nosaltres mateixos com a

persones i com a institució i reparar les nostres faltes. • Exigència en la selecció i formació dels candidats al sacerdoci amb criteris de formació equilibrats. • Reforçar i verificar les directrius de les Conferències Episcopals. Normes, no només orientacions. • Acompanyar les persones abusades. Oferir tot el recolzament necessari, valent-se d’experts en aquesta matèria. Escoltar el ferit.

Estem davant d’una manifestació del mal, descarada, agressiva i destructiva, que cal afrontar amb totes les mesures pràctiques que ens ofereix el sentit comú, les ciències i la societat • Prendre consciència que el món digital i els seus instruments hi incideixen molt sovint, i són una amenaça d’explotació i d’abús criminal. • El turisme sexual. La conducta, la mirada, l’actitud dels deixebles i dels servidors de Jesús han de saber reconèixer la imatge de Déu en cada criatura humana, començant pels més innocents. Els discurs del Papa acaba amb un agraïment de cor a tots els sacerdots i consagrats que serveixen el Senyor amb fidelitat i que se senten deshonrats i desacreditats per la conducta vergonyosa d’alguns dels seus germans. I mira a Edith Stein, Santa Teresa Benedicta de la Creu, amb la certesa que en la nit més obscura sorgeixen els més gran profetes i sants, tot destacant la importància i la necessitat de saber transformar aquest mal en una oportunitat de purificació. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA ans Unides commemora aquest any 2019 el seu seixantè aniversari. Seixanta anys treballant en el desenvolupament dels països del Tercer Món, amb un clar compromís amb els exclosos de la societat. Aquest any, el lema de la campanya és “Creiem en la igualtat i en la dignitat de les persones”. Amb ell recorrerem els pròxims tres anys de treball, centrats especialment en els Drets Humans. Des de Mans Unides creiem en un món on tots els éssers humans puguin viure amb la mateixa dignitat i on regnin la justícia i la pau. Creiem en un món on els drets de la dona, la seva formació, les seves capacitats i la seva independència siguin una realitat; també en aquells països on, per desgràcia, segueixen sent excloses. Per a aconseguir tot això, per impulsar aquests canvis, sabem que és necessària la col·laboració de tots. És un gran repte que exigeix una fe en les persones i un compromís coherent amb unes relacions humanes fraternes, amb els altres i per als altres. També des de la paraula hem de aconseguir-ho: periodistes, professionals i mitjans de comunicació. Ningú no està exclòs d’aquesta responsabilitat i d’aquesta crida, d’aquesta denúncia i d’aquest objectiu: aconseguir entre tots un món diferent i millor. Com deia Pilar Bellosillo, una de les nostres fundadores, “parlar d’alliberament de la dona no té el mateix sentit per a tothom, ni vol dir el mateix ahir que avui. Abans significava la lluita per l’obtenció dels mateixos drets que els homes. Avui significa el compromís d’acció per una societat nova, per È ANIVERSARI una societat més justa”. DE ANS NIDES Sabem que aquest any el nostre cartell sorprèn [veure pàgina 10 en aquest mateix número]. Sorprèn la seva falta de color: en la nostra història de Mans Unides, comptades vegades s’han fet cartells en blanc i negre. Sabem que el missatge crida a la reflexió: tres negacions per definir la realitat de la dona que volem denunciar (ni independent, ni segura, ni amb veu). Tot té la seva raó de ser. Res no es fa a l’atzar. Generalment, en pensar en les dones del segle XXI pensem en dones formades i educades en la igualtat, que decideixen com volen viure la seva vida, independents, que saben què volen, fortes, amb dret a veu i a vot. En definitiva, dones lliures. Però aquesta realitat no és així en la major part del món. I hem de denunciar que al segle XXI encara milions de dones a molts països del món no són independents, ni viuen segures, ni tenen veu. El nostre cartell representa aquest any aquests milions de dones, una de cada tres, que no són com molts imaginen. Hem triat una dona índia com a símbol d’una realitat que representa, encara avui, milions de dones al món. Avui, 60 anys després, l’Índia continua sent un dels pitjors països del món per néixer dona: un país on les dones corren més perill de ser víctimes del tràfic de persones, del treball forçós, de l’esclavitud sexual i la servitud domèstica. Precisament envers l’Índia va començar Mans Unides el seu camí treballant en la realització de projectes de desenvolupament.

60 M

Mn. Eduard Salinas Muñoz, Consiliari de Mans Unides

Església d’Urgell

El Principat acull la XL Trobada de Rectors de Santuaris de Catalunya, Andorra i Balears Organitzada del 12 al 14 de març pel Secretariat Interdiocesà de Pastoral del Turisme i dels Santuaris de la Conferència Episcopal Tarraconense

l Secretariat Interdiocesà de Pastoral del Turisme i dels Santuaris de la Conferència Episcopal Tarraconense, sota la coordinació del seu Director, el P.

Joan M. Mayol, Rector del Santuari de Santa Maria de Montserrat, va celebrar els dies 12, 13 i 14 de març a Canillo i al Santuari Basílica de Meritxell (Principat d’Andorra)

Mons. Vives presidí l’Eucaristia vespertina a Sant Serni en la primera jornada de la Trobada de Rectors de Santuaris.

Església d’Urgell

la XL Trobada de Santuaris de Catalunya, Andorra i les Illes Balears, convocada sota el lema “40 anys de cruïlles i camins”, i presidida per Mons. Agustí Cortès, Bisbe de Sant Feliu de Llobregat i Delegat de la CET per a aquest àmbit. L’objectiu de la Trobada, que va aplegar una seixantena de persones que tenen responsabilitats als Santuaris de Catalunya i de les Illes, fou reflexionar a través de conferències, i posar en comú per mitjà de comunicacions, les experiències dels pelegrins i dels qui els acullen als Santuaris, a més de compartir uns dies de comunió en la fe. El 12 de març, l’Arquebisbe JoanEnric, acompanyat del Rector de la Parròquia de Canillo i del Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, conduí la pregària inicial i donà la benvinguda als participants, i al final de la jornada es va tornar a reunir amb tots ells per al rés de Vespres i presidir la celebració de l’Eucaristia a l’església de Sant Serni de Canillo. A l’homilia, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep remarcà la importància dels Santuaris al món actual com un lloc de refugi i oasi enmig dels tràfecs de la vida, als quals s’hi atansen moltes persones per poder trobar consell, perdó, misericòrdia i fe. “Els Santuaris, especialment els dedicats a Jesucrist i a la Mare de Déu, així com també els dedicats als Sants, han de ser una font d’aigua viva on tots ens hi puguem acostar per trobar consell espiritual, conhort i

Eucaristia al Santuari de Meritxell presidida per Mons. Agustí Cortés, Bisbe de Sant Feliu de Llobregat i President del Secretariat Interdiocesà de Pastoral del Turisme i dels Santuaris de la CET.

força enmig de les contrarietats i les tempestes de la vida”. Així mateix, Mons. Vives recordà que el Papa Francesc, en el seu discurs adreçat als participants del I Congrés Internacional de Rectors i Treballadors dels Santuaris del novembre passat, havia subratllat com els Santuaris són llocs d’acollida, de pregària i de misericòrdia, a més de ser indrets especialment privilegiats per a l’expressió de fe. Durant la seva estada al Principat, a més d’assistir a les diferents conferències i ponències de la Trobada, els participants van poder visitar l’església romànica de Sant Joan de Caselles i el Consell General (el Parlament andorrà), on foren acollits per Síndic General de les Valls, Vicenç Mateu, i la Subsíndica General, Mònica Bonell, que els resumiren la història d’aquesta institució i els explicaren la seva importància en l’organització política i social del Principat.

Portes obertes El Papa Francesc demana “obrir les portes”. Fou a la Trobada Internacional de Rectors de Santuaris, la tardor passada a Roma. La Parròquia de Canillo (Meritxell, AINA, Soldeu - El Tarter) topa amb un obstacle insalvable, perquè la conditio sine qua non per a obrir una porta és que estigui tancada, i Canillo ha tingut sempre les portes obertes. N’han donat fe els Cònsols Major i Menor de la Parròquia, que han acollit els 60 participants a la XL Trobada de Rectors de Santuaris i han compartit la taula del dinar del primer dia. Ha dit el Cònsol Major, Josep Mandicó, a la sobretaula: “Canillo ha tingut i té sempre les portes obertes; la porta de la neu, la de les nostres tradicions, la de la cultura, les portes de les nou esglésies romàniques, i sobretot la porta de la solidaritat i la porta de l’hospitalitat. No en debades, l’eslògan de la Parròquia de l’any de la Copa del Món d’Esquí Alpí és “Tots som campions”, perquè els esforços col·lectius reïxen més que els individuals”. PORTES OBERTES. L’Arquebisbe i Copríncep, Joan-Enric Vives, ha saludat a l’Àgora d’AINA els Rectors i responsables de Santuaris de Catalunya i les Illes. Els ha mostrat l’obertura de l’Església d’Urgell des del segle V amb Sant Just fins a Sant Josep de Calassanç i la beata Anna Maria Janer, des dels Pariatges de 1278 fins a la nova Constitució

Església d’Urgell

Durant la seva estada a Andorra, els participants a la Trobada de Rectors de Santuaris van tenir ocasió de ser rebuts al Consell General pels Síndics de les Valls (al centre de la fotografia, amb Mons. Cortés) i de visitar l’església romànica de Sant Joan de Caselles (pàgina següent).

Andorrana de 1993. Mons. Vives ha declarat: “Andorra és un miracle de la història per haver estar un país petit i obert al món”; i ha conclòs: “obrim portes per poder contemplar, per pregar i per viure la Caritat”. PORTES OBERTES. El P. Jordi Molas, OSB, ex Rector del Santuari de Montserrat, ha picat molta pedra per aconseguir obrir les portes dels Santuaris de Catalunya i les Illes. El primer assalt fou l’any 1978 al Santuari de Lluc, a Mallorca. El fet no tingué continuïtat. Amb el suport de l’Arquebisbe Pont i Gol s’aconseguí crear l’Associació de Rectors de Santuaris. La primera trobada fou l’any 1981 a Montserrat. Meritxell hi fou present. El P. Jordi ens deia: “Obrim portes per acollir i per donar sortida, per dur els nostres santuaris al món. El repte més important dels nostres temps és la unitat i, amb ella, la comunicació”. PORTES OBERTES. Mn. Salvador Batalla, ex coordinador del Secretariat Interdiocesà de Santuaris de Catalunya i les Illes, s’ha dedicat amb tossuderia durant 32 anys a trucar porta per porta als Santuaris de Catalunya, les Illes, Andorra i l’Arieja. Gràcies a Mn. Salvador, les portes dels Santuaris s’han obert al turisme religiós, al lleure, a la cultura, al fenomen de gran actualitat: la mobilitat. De Santuari en Santuari es passa la flama de l’Amor, que és el seu punt vital. Obrim les portes per ser servidors de la Paraula de Déu en una societat que avança galopant devers l’agnosticisme, la ignorància religiosa, i “davant l’augment de gent tirada pels camins de la societat

Església d’Urgell

consumista; és urgent que ens convertim en bons samaritans, com ho demana la paràbola de Jesús”. PORTES OBERTES han mostrat, durant la vetllada a AINA, els monitors dels campaments Caina i Tamarros: Glenn, Raquel, Jaume, Pere, David i Jordi. Eduquen els joves en l’edat crítica dels 14 als 18 anys: “Fem de les nostres muntanyes andorranes el millor Santuari del món. Els nostres joves, ascendint els camins, llacs i cims, esdevenen autèntics pelegrins”. PORTES OBERTES. El P. Josep Enric Parellada, OSB, ex Director del Secretariat de Santuaris, ha vertebrat la conversa sobre l’eix principal i de candent actualitat: “som feliços en l’instant present que obrim la porta al germà perquè Déu s’hi fa present. A cada un de nosaltres ens toca fer cremar units aquesta flama de l’Amor del braser del Santuari”. El P. Josep Enric ens ha manat deures: “quins projectes o accions pastorals concrets porteu a terme de cara a l’acollida dels pelegrins?”. PORTES OBERTES d’Andorra. Jordi Pasques i Canut, escriptor, verdaguerià i excursionista ens n’ha donat fe. “Casa Rossell d’Ordino, el Vicari d’Ordino, casa Guillemó, el Vicari de Soldeu, pastors... obriren les portes de bat a bat a Mossèn Cinto Verdaguer”. Mossèn Cinto ho agraí: “He trobat, com a la cabaneta de l’Angonella, arreu d’Andorra un tros de Paradís: Vine, viatger extraviat, a esta cabaneta hospitalària; si tens set, ací hi ha un vas de llet per beure; si tens fam, hi ha un bocí de pa per menjar; si tens son, ací hi ha un pallús per dormir...”

PORTES OBERTES mostraren els Síndics Vicenç Mateu i Mònica Bonell. El diàleg obert entre els Rectors dels Santuaris de la Sagrada Família, de Sant Salvador de Mallorca i Mons. Agustí Cortés amb els Síndics a l’hemicicle del Consell General feren mostra de la sinceritat, la porta que obre la comunió. El Síndic explicà: “Andorra té sempre oberta la porta al ciutadà. Som un poble. Ens coneixem tots. La política es fonamenta en la proximitat amb la gent”. PORTES OBERTES de la Sagrada Família de Barcelona i del Santuari de Gràcia de Llucmajor. Mn. Lluís Bonet i els donats Sebastià Amengual i Francesca Miralles testimoniaren com, durant 40 anys al servei dels pelegrins, s’han apropat a ells per a l’escolta, el cant, la fotografia i la pregària. PORTES OBERTES. Gràcies al Ministre de Turisme i a la Ministra de Cultura del Govern andorrà, que han parat la taula de compartir el patrimoni cultural, social, polític i religiós d’Andorra amb els responsables de Santuaris i Turisme Religiós, en oferir-nos el Bus Turístic i en obrir les portes de l’església de Santa Coloma. Els ministres ens han dit: “Allò important és crear un clima d’intercanvi”. PORTES OBERTES . El Bisbe President del Secretariat Interdiocesà de Pastoral del Turisme i dels Santuaris, Mons. Agustí Cortés, que ha presidit cada una de les nostres pregàries, ens ha confiat: “obriu les portes del vostre cor amb la mirada de l’amor al vostre interior, envers Déu, Pare que ens estima primer; i mirada d’amor al nostre costat, on hi ha un germà”. PORTES OBERTES. El Pare Joan M. Mayol, OSB, Director del Secretariat, ens ha parlat a la seixantena de participants, amb una organització que ha fregat la perfecció. S’ha aconseguit “la intercomunicació de Santuaris que és l’Amor en moviment”. PORTES OBERTES dels Santuaris urgel·litans: Núria, Horta, Castell del Remei del Pla d’Urgell, Sant Crist de Balaguer i Mare de Déu del Remei d’Ordino, Sabart de l’Arieja, agermanat amb Meritxell, que han fet equip per acollir els germans Santuaris de Catalunya i les Illes. Ens ha confiat Mn. Pau Vidal, del Santuari del Sant Crist: “res no existeix independentment dels altres; tot està lligat amb tots”.

PORTES OBERTES. Al capvespre del 14 de març, en anar a tancar la porta del Santuari, he pregat a la dolça Mare, la meva Confident, per l’èxit de la Copa del Món d’Esquí Alpí, per l’obertura del País vers la Justícia i la Pau, esperit de la Constitució que compleix 26 anys. Li he donat gràcies per tot el que els meus companys m’han ensenyat i per l’equip d’AINA que s’ha desviscut per obrir-los totes les portes. Ella m’ha somrigut: “pensa que la porta del Santuari, com la del cor, sols es pot obrir des de dins”. Li he tornat el somriure: Marona de Meritxell, “un negocio de puertas cerradas no es un negocio”. M’ho recorda el cafeter que és el darrer a tancar les portes del bar a la Parròquia.

Mn. Ramon Rosell, Delegat diocesà de Pastoral de Santuaris, Pelegrinatges i Turisme

Església d’Urgell

L’Espai Columba acull l’exposició permanent dels frescos de l’església de Santa Coloma

l 21 de març es va inaugurar oficialment l’Espai Columba, un equipament cultural construït davant l’església de Santa Coloma amb l’objectiu de custodiar, conservar i exposar els murals pintats originàriament a l’absis del temple romànic, arrencades en els anys trenta del segle passat. Junt amb les pintures, l’exposició es completa amb diversos objectes litúrgics de la mateixa època provinents de les esglésies romàniques andorranes, sense oblidar el seu context arquitectònic i les altres manifestacions artístiques que formaven part de l’univers d’aquest estil artístic.

La Cònsol Major d’Andorra la Vella (darrere el faristol), durant l’acte inaugural del nou Espai Columba, on, a més dels murals originals de l’església de Santa Coloma, s’exposa una col·lecció d’objectes litúrgics i de culte de l’època (a sota).

“L’Espai Columba és una clau de volta més sobre el que som i el que volem ser” (Antoni Martí, Cap de Govern d’Andorra) El Cap de Govern, Antoni Martí; la Ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert; i la Cònsol Major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, van tallar la cinta inaugural del nou espai museístic, en un acte al qual va assistir el Representant Personal del Copríncep, Mn. Josep Maria Mauri; i la Subsíndica General, Mònica Bonell, a més d’altres autoritats del Principat. També hi va ser present la Cap d’àrea de Museus del Ministeri de Cultura, Marta Planas. Segons la Cònsol Major d’Andorra la Vella, l’Espai Columba és una manera de potenciar el patrimoni del país i atraure turisme cultural; i en la mateixa línia es va manifestar el Cap de Govern, que afirmà que “tornem

al poble el que abans era del poble”, referint-se a l’art romànic com “un art democràtic i gens elitista”, i als frescos com “una part de la signifi-

cació artística del país”. Per a Martí, la inauguració de l’Espai Columba és “una clau de volta més sobre el que som i el que volem ser”. Església d’Urgell

Seqüència del trasllat i instal·lació dels murals a l’Espai Columba.

L’àmbit consagrat específicament al conjunt mural es completa amb un documental que segueix el procés d’arrencament dels frescos de Sant Joan de Boí, el 1977, i uns plafons que il·lustren sobre els materials i les etapes que participen en la tècnica de la pintura al fresc. El segon àmbit, que de fet és el primer amb què es topa el visitant quan accedeix a la sala principal de l’Espai Columba, a la primera planta de l’edifici, és un videomural format per 18 pantalles i una superfície total de 20 metres quadrats, on es projecta un documental d’uns cinc minuts de durada per ubicar la pintura romànica en el seu context original, que són les esglésies on van ser pintats els frescos per ajudar a 12

Església d’Urgell

entendre la litúrgia a uns feligresos que majoritàriament eren analfabets. La museografia de l’Espai Columba ha volgut mantenir aquest vincle entre la pintura mural i la ubicació primigènia a través d’una succinta ressenya de les esglésies on se n’ha conservat, per estimular-ne la visita. Pel que fa a les peces d’època romànica relacionades amb la litúrgia i amb el culte que s’exposen a l’Espai Columba, bona part de les quals formaven part fins ara del fons del Centre d’Interpretació del Romànic, a Pal, cal destacar el Crist de Sant Martí de la Cortinada (que s’exposa per primera vegada), així com les llànties de Santa Eulàlia d’Encamp, la creu espinosa de Sant Julià, i les

lipsanoteques de Sant Romà de les Bons i de Sant Serni de Nagol, cadascuna amb les seves relíquies; el canelobre de Sant Joan de Sispony, l’encenser de Sant Romà de les Bons, dues creus de Sant Jaume d’Engordany i la talla de Sant Vicenç d’Enclar. La visita a l’Espai Columba complementa la visita a l’església de Santa Coloma, on la passada tardor es va instal·lar un sistema de projecció videogràfica [veure Església d’Urgell, núm. 472, octubre 2018] que reprodueix l’aspecte original de l’absis al segle XII, a més d’oferir al visitant una breu però completa recreació del procés creatiu de les pintures i del seu univers simbòlic.

Mirant el futur amb esperança1

ue n’és de transcendent celebrar amb naturalitat, fins amb rutina, l’aniversari de l’aprovació de la Constitució del nostre Principat d’Andorra! Va ser un impuls molt gran per al país i ens va assentar amb decisió i responsabilitat entre les nacions democràtiques del món. És el text legal on es plasmen els principis fonamentals sobre els quals descansa l’organització del país, els límits i les facultats de l’Estat, així com els deures i drets dels individus i les institucions. El 14 de març indica i recorda els valors més fonamentals que ens han permès arribar on som: un Estat sobirà i un Estat de Dret, però també Estat de pau i de savis equilibris, defensor dels Drets Humans i exemple de pervivència al llarg dels segles, sabent mantenir-se Andorra prudent i indemne enmig de moltes vicissituds. La nostra Constitució és exponent d’un gran moment d’“encontre”, de trobament, entre Poble i Coprínceps, Comuns i Govern, institucions i ciutadans, nacionals i estrangers legalment residents, sobirania pròpia i obertura a les altres nacions, encontre fecund de drets i de deures per part de tots. Aquell gran pacte social ha de continuar inspirant-nos avui, ja que fixa i promou els drets de tots els andorrans. La Constitució de 1993 sempre ens ha de recordar el que units som capaços de ser i de fer. “Virtus, Unita, Fortior”. Fonamentats en la confiança i la unitat podrem afrontar tots els reptes que el futur ens obri, i continuarem aportant la nostra singularitat com a Poble al

costat i col·laborant amb les altres Nacions de la terra. En aquest any 2019 celebrem el 600 aniversari del Consell de la Terra, antecessor de l’actual Consell General, gràcies al Decret concedit pel Bisbe d’Urgell Francesc de Tovia l’11 de febrer de 1419, i ratificat mesos més tard pel Comte de Foix Joan I amb la finalitat que

els andorrans poguessin elegir alguns representants que tinguessin cura dels assumptes de les Valls. Aquesta Institució fou llavor de l’actual Consell General i és exemple històric d’una incipient democràcia que culminaria 6 segles més tard en l’actual òrgan legislatiu. Fa 600 anys naixia formalment el Consell de la Terra, òrgan representatiu que, amb les modificacions introduïdes al llarg del temps, ha perviscut fins als nostres dies. A partir de la creació del Consell Executiu, el Consell General, hereu del Consell de la Terra medieval, esdevé l’òrgan legislatiu

del Principat d’Andorra, funció que és confirmada posteriorment, l’any 1993, amb l’aprovació de la Constitució. Aviat els andorrans elegirem un nou Consell General, del qual n’emergirà un nou Govern del país. Jo prego perquè siguin eleccions respectuoses amb la voluntat popular, que pugui expressar-se sense manipulacions, amb programes i amb veritat, amb bons polítics, que mitjançant el diàleg i els acords puguin tirar el país endavant, amb responsabilitat, progrés i justícia. Andorra i els Andorrans ens mereixem poder mirar el futur amb esperança! A la Jornada Mundial de la Pau del proppassat 1er. de gener, en un missatge amb el lema “La bona política està al servei de la pau”, el Papa Francesc recordava que “cada renovació de les funcions electives, cada cita electoral, cada etapa de la vida pública és una oportunitat per a tornar a la font i als punts de referència que inspiren la justícia i el dret. Estem convençuts que la bona política està al servei de la pau; respecta i promou els drets humans fonamentals, que són igualment deures recíprocs, de manera que es creï entre les generacions presents i les futures un vincle de confiança i gratitud”. Així ho desitjo jo per al nostre estimat Principat d’Andorra! Joiosa festa de la Constitució! +Joan-Enric Vives i Sicília, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

Salutació del Copríncep Episcopal amb motiu de la Festa Nacional del Principat d’Andorra (14 de març de 2019). Església d’Urgell

Beatificació de Marià Mullerat i Soldevila, màrtir de Crist

l laic i pare de família Marià Mullerat i Soldevila, mort l’any 1936 a Arbeca per odi a la fe, va ser declarat beat pel Cardenal Giovanni Angelo Becciu, Prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants i representant del Sant Pare, durant la celebració que va tenir lloc el dissabte 23 de març a la Catedral de Tarragona. L’Eucaristia va ser concelebrada per l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol; el Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe emèrit de Barcelona i iniciador de la causa diocesana per al procés de beatificació; el Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona, la majoria dels Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya i els Abats de Poblet i Montserrat,

a més de Mons. Juan Antonio Martínez Camino, Bisbe auxiliar de l’Arxidiòcesi de Madrid; representants de la Nunciatura, els postuladors de Roma i Tarragona, membres Capitulars i nombrosos preveres. Per part del Bisbat d’Urgell hi assistí l’Arxiprest de Noguera, Mn. Joan Pujol. El ritu de la beatificació començà amb la petició de beatificació per part de l’Arquebisbe de Tarragona i la presentació del servent de Déu. L’ex postulador general de la causa, el P. Vito P. Gómez, presentà Marià Mullerat com “un fidel deixeble de Crist des de la seva condició de pare de família, professional de la medicina i servidor de la societat, el qual va treballar sempre a favor de la cultura i de la convivència pacífica”. També

ressaltà la gran estima que tenia vers els seus pacients, “als quals va portar en el seu cor fins moments abans de la seva mort. […] Contemplava en tothom el rostre de Crist, fins i tot en els seus perseguidors, als quals va perdonar i va tenir l’oportunitat d’ajudar en les hores finals de la seva vida”. Seguidament, el Cardenal Becciu, per manament del Papa Francesc, va procedir a la lectura de la Carta Apostòlica en la qual el Sant Pare ha inscrit al llibre dels beats el venerable servent de Déu Marià Mullerat i ha establert que la seva memòria litúrgica sigui el 13 d’agost. Aquesta declaració té lloc després de l’aprovació del decret del martiri pel Papa Francesc el passat 7 de novembre de 2018.

L’Eucaristia de beatificació va ser presidida pel Cardenal Giovanni Angelo Becciu, Prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants.

Església d’Urgell

Un cop declarat beat, es va descobrir una fotografia del Dr. Mullerat en una columna lateral del presbiteri de la Catedral de Tarragona.

Immediatament, amb gran solemnitat, es va descobrir la fotografia del nou beat, moment que fou rebut amb una gran ovació, i els familiars del beat, acompanyats de palmes i llànties, van portat fins el presbiteri les relíquies del màrtir: un marc amb la creu que Marià Mullerat portava sempre a la butxaca i tres teques. Per al Cardenal Giovanni Angelo Becciu, l’exemple de Marià Mullerat és “un far de llum, una insistent invitació a viure l’Evangeli de manera radical i amb senzillesa, oferint un valent testimoni públic de la fe que professem”. A l’homilia destacà que, malgrat les dificultats, tribulacions i persecucions amb què es va trobar el beat, va perseverar en l’amor a Crist i, per aquest motiu, l’Església reconeix la seva santedat de vida. “A la violència va respondre amb el perdó; i a l’odi, amb la caritat. […] El seu martiri representa per a tots

un important estímul que impulsa la comunitat cristiana a revifar la missió eclesial i social, cercant sempre el bé comú, la concòrdia i la pau”. Mons. Becciu va finalitzar l’homilia amb el desig que “l’exemple de santedat del nou beat doni abundants fruits de vida cristiana: un amor que venci la tebiesa, un entusiasme que estimuli l’esperança, un respecte que doni acollida de veritat i una generositat que obri el cor a les necessitats dels més pobres del món”. A la celebració també s’han tingut presents a les pregàries els cinc homes que van morir junt amb el Dr. Mullerat: Josep Sans, Llorenç Segarra, Manuel Pont, Joan Gras i Llorenç Vidal. Al final de l’Eucaristia, Mons. Jaume Pujol tingué unes paraules d’agraïment per al Sant Pare Francesc, els postuladors de la causa, el P. Vito Gómez, el P. Gianni Festa, i l’Associació Amics de Marià Mullerat “que tant

ha treballat per aquesta causa”, i a tots els que han fet possible aquesta celebració, la qual “quedarà inscrita en la història d’aquesta Catedral metropolitana, però també al meu cor. Arribant al final del meu pontificat només ho puc rebre com un regal del Senyor per a vosaltres i per a mi”. Mons. Pujol també adreçà una afectuosa i emotiva salutació als familiars del beat, en especial a les tres filles, que van ser-hi a la celebració; als germans Arquebisbes, Bisbes i Abats, al presbiteri diocesà, als religiosos i religioses, als laics, als fidels d’Arbeca i Santa Coloma de Queralt i als metges allí presents. La solemne celebració, acompanyada en els cants pel Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral, finalitzà amb la pregària del nou beat i el cant dels goigs, amb lletra de Mn. Joan Roig i música de Mons. Valentí Miserachs. A més d’un nodrit grup de familiars del Dr. Mullerat, a la celebració hi van assistir molts fidels procedents de Santa Coloma de Queralt, poble natal del beat, i d’Arbeca, on va morir màrtir. També va ser nombrosa l’assistència de les autoritats civils, entre les quals el Director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Marcellí Joan; el President de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; María Elisa Vedrina, Regidora de l’Ajuntament de Tarragona, en representació de l’Alcalde de la ciutat; i els Presidents dels Consells Comarcals del Tarragonès i Les Garrigues, Daniel Cid i Antoni Villas, respectivament.

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

“Eutanàsia i suïcidi assistit”. XIV Jornada diocesana de Pastoral de la Salut

a XIV Jornada diocesana de Pastoral de la Salut es va celebrar el dissabte 16 de març a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer, presidida per Mons. Joan-Enric Vives juntament amb la Delegada de Pastoral de la Salut del Bisbat, Gna. Visitación Lorenzo, religiosa de la Sagrada Família d’Urgell. Hi va assistir una setantena d’agents de pastoral de la salut de la nostra Diòcesi, a més d’un petit grup de la Diòcesi veïna de Solsona. La ponent fou la metgessa Montserrat Esquerda, Delegada de Pastoral de la Salut de la Diòcesi de Lleida, que fa més de 25 anys que treballa com a metgessa en l’àrea de la capital del Segrià,

Església d’Urgell

especialment en l’àrea de pediatria, en bioètica i en l’acompanyament en el dol. El tema que desenvolupà a les dues conferències matinals fou “L’eutanàsia i el suïcidi assistit”. La Dra. Esquerda subratllà el compromís de l’Església en favor de la vida, sobretot de les persones en situacions d’especial vulnerabilitat, que en paraules ben recents del Papa Francesc «ha de ser clara, ferma i apassionada». Així mateix, insistí en com l’Església demana mitigar el dolor i el sofriment mitjançant cures pal·liatives i l’acompanyament als malalts i als qui en tenen cura, i legislar en favor de bones mesures socials que permetin una

millor atenció als malalts. Preocupa constatar la distorsió amb què són tractats sovint aquests temes de la malaltia greu, l’acabament de la vida i l’acompanyament de la mort, que són tan importants per a les persones, les famílies i tota la societat. L’eutanàsia, en sentit veritable i propi, s’ha d’entendre com una acció o omissió que per la seva naturalesa i en la intenció causa la mort amb la finalitat d’eliminar qualsevol dolor. L’Església sempre ha considerat l’eutanàsia com un mal moral i un atemptat a la dignitat de la persona, atès que és l’eliminació deliberadament i moralment inacceptable d’una persona humana (cf. E.V. 65).

Ningú no és amo absolut de la vida. No existeix un dret a disposar arbitràriament de la pròpia vida. Les decisions terapèutiques tenen la seva arrel en els coneixements de la medicina basada en l’evidència i cerquen curar. D’altra banda, no és possible entendre l’eutanàsia i el suïcidi assistit com a accions que es refereixen exclusivament a l’autonomia de l’individu, ja que aquestes accions impliquen la participació d’altres, en aquest cas, del personal sanitari. Ja el jurament hipocràtic afirma: “no donaré cap droga letal a ningú, encara que me la demanin, ni suggeriré un ús com aquest”. El que realment demanen els malalts i les seves famílies és l’ajuda per a assumir els problemes i les dificultats personals i familiars que s’acostumen a presentar en els últims moments de la vida. El tractament del dolor i l’abordatge del sofriment, el control d’efectes secundaris i colaterals, la millora de la qualitat de vida i de l’autonomia del pacient, l’ajuda a les famílies en aquestes situacions, morir en companyia dels éssers estimats, amb l’assistència espiritual i sacramental, i molts altres aspectes importants, són els elements reiteradament demanats. I aquests elements són precisament els que configuren el que coneixem com a cures pal·liatives. Crida l’atenció que es vulgui proposar una llei d’eutanàsia quan no s’ha legislat a l’Estat espanyol sobre la instauració de les cures pal·liatives, així com la necessària formació reglada d’aquesta disciplina d’altíssim valor científic i ètic en l’àmbit universitari i sanitari. Són precisament aquestes cures les que són demanades àmpliament per la societat, i pels professionals sanitaris en particular. Referent a això, el Papa Francesc afirma: “no sempre es pot garantir la guarició de la malaltia; a la persona que viu hem de cuidar-la i podem cuidar-la sempre: sense escurçar la seva vida nosaltres mateixos,

La Dra. Montserrat Esquerda, Delegada de Pastoral de la Salut de la Diòcesi de Lleida, desenvolupà dues conferències sobre “L’eutanàsia i el suïcidi assistit” (a dalt). Posteriorment, els assistents a la jornada van compartir una pregària davant la sagrada imatge del Sant Crist, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric.

però també sense acarnissar-nos inútilment contra la seva mort. En aquesta línia es mou la medicina pal·liativa, que revesteix també una gran importància en l’àmbit cultural, esforçant-se per combatre tot el que fa la mort més angoixant i plena de sofriment, és a dir, el dolor i la soledat” (Roma, novembre 2017). Les intervencions de la Dra. Esquerda van donar pas a un torn de preguntes i de col·loqui amb els assistents, i, en acabat, tots els participants a la Jornada es van desplaçar al Santuari Basílica del Sant Crist

de Balaguer, on van compartir una pregària davant la sagrada imatge del Sant Crist, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, encomanant especialment tots els malalts i els qui els atenen des dels diferents àmbits de la pastoral de la salut. Tot seguit, es va resar l’Àngelus a la Mare de Déu sota l’advocació dels Dolors. Un dinar de germanor a la casa d’espiritualitat del Sant Crist va cloure la Jornada. Gna. Visitación Lorenzo, SFU, Delegada diocesana de Pastoral de la Salut Església d’Urgell

Celebració del Dia del Seminari a la Diòcesi

l 17 de març, II Diumenge de Quaresma, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, coincidint amb la celebració del Dia del Seminari, enguany sota el lema “El Seminari, missió de tots”. Hi van concelebrar els Vicaris generals de la Diòcesi, Mn. Josep Maria Mauri i Mn. Ignasi Navarri, així com altres sacerdots de la ciutat de La Seu d’Urgell. A totes les Parròquies del Bisbat també es pregà i es donà testimoniatge del bé de la vocació acollida i resposta generosament. A l’homilia, l’Arquebisbe animà els fidels a intensificar en aquell diumenge, en la proximitat de la festa de Sant Josep, el Sant Patró de l’Església, les pregàries per les vocacions al ministeri presbiteral i pels seminaristes,

els seus formadors, i tots els qui estan vinculats a aquesta institució que és el cor de la Diòcesi. Mons. Vives glossà el lema d’enguany del Dia del Seminari, insistint que tots els fidels se sentissin corresponsables en la tasca de desvetllar vocacions al ministeri ordenat, especialment a la família, a la Parròquia, a l’escola, ja que necessitem de bons i sants sacerdots que ajudin a fer present Jesucrist en el nostre món. Exhortà els fidels a estimar i pregar pels preveres, especialment en els temps actuals, en què el pecat i el mal testimoni d’uns pocs poden fer escampar la sospita sobre la gran multitud de preveres i diaques que arreu del món donen testimoni de Jesucrist, fent-lo realment present pel seu ministeri sacerdotal.

Mons. Vives presidí l’Eucaristia a la Catedral d’Urgell amb ocasió del Dia del Seminari.

El Seminari, missió de tots 1 Pels volts de la festa de Sant Josep, un any més celebren el Dia del Seminari, jornada d’oració per les vocacions sacerdotals i per aquells que als Seminaris de tot el món s’estan preparant per rebre l’ordenació sacerdotal que els configurarà existencialment com a “pastors missioners” de Jesucrist. No pot ser només la intenció o reflexió d’una jornada o d’uns dies, encara que així focalitzem i aprofundim en el valor de l’oració per les vocacions confiada, mantinguda, perseverant, i en l’estima que sempre hem de tenir pels sacerdots i pels que es preparen a ser pastors del Poble de Déu, segons el cor de Crist i les necessitats actuals de l’Església, pastors evangelitzadors ben preparats per als actuals temps de missió i que la humanitat tant necessita. En aquest moment, les estadístiques que elabora la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats revelen que els sacerdots ordenats l’any passat van ser 135, i en l’any anterior van ser 109. Actualment s’estan preparant en la 1

formació inicial 1.203 seminaristes majors, quan l’any anterior eren 1.263 en total. Els seminaristes menors aquest curs són 918, i el curs anterior eren 1.061. Podem notar un cert manteniment del nombre de seminaristes a les Diòcesis espanyoles, amb una lleugera disminució. Així mateix, podem ja comunicar que la Conferència Episcopal Espanyola ha elaborat i està a punt d’aprovar un nou “Pla de formació sacerdotal. Formar pastors missioners”, que aplicarà i concretarà per a totes les Diòcesis la nova “Ratio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis – El do de la vocació presbiteral” (desembre 2016). Sense entrar a considerar les novetats d’aquest pla, sí que podem afirmar que el futur sacerdot està cridat a “una entrega total de si, per al servei al Poble de Déu, a imatge de Crist Espòs”. Aquesta “cura pastoral dels fidels exigeix que el presbiteri tingui una sòlida formació i una maduresa interior, ja que no pot limitar-se a una simple aparença d’hàbits virtuosos, o una obediència merament exterior i formal a principis abstrac-

Traducció al català de l’article sobre el Dia del Seminari publicat per Mons. Vives a la revista Ecclesia.

Església d’Urgell

tes, sinó que està cridat a actuar amb una gran llibertat es preparen per al ministeri; ben al contrari, ser-hi a prop, interior. Home de Déu que acompanya els seus germans confiar en ells, ajudar-nos mútuament, i orar intensament a una relació personal amb Jesucrist”. Es requereix d’ell per la seva santificació i per la seva fidelitat. “madura capacitat per relacionar-se amb el pròxim” i “la Els seminaristes i els sacerdots ens ajuden a reconèixer serenitat de fons, humana i espiritual, que li permeti, su- l’alegria que s’amaga rere la gran vocació de servir Jesuperada tota forma de protagonisme o dependència afec- crist i els germans. Els preveres són germans febles i fràtiva, ser home de comunió, de missió i de diàleg, capaç gils, com tots, que estan donant la vida per l’Església i per d’entregar-se amb generositat i sacrifici en favor del Poble tots els homes. Ells mostren al nostre món que existeix una de Déu”. I haurà de tenir un element destacat en el major felicitat amagada, serena, profunda i joiosa en aquesta doaccent en la maduresa personal, espiritual, intel·lectual i nació, i ens animen a tots a seguir el camí de la fe. Seguir a afectiva dels candidats al sacerdoci. Crist del tot i per sempre fa molt feliç i omple la vida de senEl lema d’enguany per al Dia del Seminari ens diu que tit i d’amor. Convé que molts joves ho sàpiguen i s’animin a l’estima i cooperació pel Seminari és “missió de tots”. I experimentar aquesta benaventurança, fent-se seguidors quan diem el Seminari hem de dir també els sacerdots. Déu ens ha fet el gran do dels nostres sacerdots, els deixebles, amics i germans de Jesús, que ens el fan present. L’Església ens insisteix en els nostres dies en què el camí sacerdotal té un primer tram inicial, la forja del Seminari, i un segon llarg tram, que durarà tota la vida, i que abasta totes les edats. En cada etapa els seminaristes i els sacerdots han d’anar responent al do de la gràcia que han rebut, i han de renovar la vocació que Déu els ha regalat. Per això, el Poble de Déu ha de tenir-los ben presents en les seves oracions. Quan tantes sos17/19 de març de 2019 pites recauen actualment sobre Dia del seminari els sacerdots i la seva fidelitat, i molts estan denigrant la vocació Cartell del Dia del Seminari d’enguany sacerdotal i el celibat dels ministres consagrats, convé que radicals de Crist i de l’Evangeli. Explicar, testimoniar i conreafirmem la nostra estima per aquells que fa pocs o més fiar és missió de tots” anys li van dir sí a Déu, com la Verge Maria; i com Ella, li Com a compromís en el Dia del Seminari en la festa de entregaren tota la seva vida per configurar-se a Crist, servir Sant Josep, estimem i ajudem al Seminari de la nostra Diòl’Evangeli, entregar-se als pobres i necessitats, ser porta- cesi i a tots els seminaristes del món, sentint-los com de la dors de la gràcia dels sagraments de salvació i construir pròpia família, i encomanem els seminaristes i formadors com a pastors, juntament amb tots els membres del Poble que fan camí de discerniment amb ells, valorant l’esforç de Déu, comunitats cristianes vives i missioneres, on visqui dels professors i de les Facultats a les quals estan afiliats l’amor autèntic i on llueixi la comunió amb el Bisbe, suc- tots els centres formatius, l’ajuda de les Parròquia i dels cessor dels apòstols, i amb els germans de tot el Poble de sacerdots, consagrats i laics que acompanyen el seu creiDéu, consagrats i laics. ¡Quant ens han ajudat i ens ajuden xement pastoral, i sobretot hem de propagar en les comuels nostres sacerdots, i quanta dedicació plena d’amor ens nitats eclesials un gran moviment d’oració perquè el Pare han donat! Ells han estat canal de gràcia per a les nostres enviï més obrers al servei del Regne de Déu. vides i per a tota la societat, que es veu enriquida amb la seva aportació positiva en la convivència ciutadana i en la Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell formació de moltes persones. No podem deixar-nos robar el i President de la Comissió Episcopal do de la confiança en els sacerdots i els seminaristes que de Seminaris i Universitats de la CEE

Església d’Urgell

Càritas fa seu i comparteix el missatge de l’Encíclica “Laudato si ” “Els joves ens reclamen un canvi. Ells es pregunten com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi de l’ambient i en els sofriments dels exclosos” (“Laudato si ”, núm. 13). / Mn. Jaume Mayoral, Delegat Episcopal de Càritas

Càritas d’Urgell participa del programa “Moda re-”, un projecte de reciclatge tèxtil que es basa en els principis que es destaquen a la fotografia.

Església d’Urgell

ls que venim del món de l’escoltisme i l’esplai ja sabem com d’important és el tema de la natura en la nostra tasca de l’educació en el lleure, i sabem que és un tema que preocupa i interessa a força adolescents i joves. Però aquest article fa una reflexió en un nou context que podria semblar potser una mica utòpic, i és com Càritas d’Urgell i les nostres Càritas parroquials també poden fer seu aquest missatge que brolla amb força del magisteri pontifici amb l’Encíclica “Laudato si” (2015). Quatre

anys després de la seva publicació, el missatge i la crida del Papa Francesc ha arribat al cor de l’Església, i des d’allí a tots els àmbits de la pastoral i l’acció social de la mateixa, entre els quals Càritas. No ha estat fàcil llegir, pair i fer-ne acció del missatge que el Papa ens feia arribar amb un document que no es queda en mitges tintes, sinó que apunta des d’una teologia i pastoral de l’acció el què i el com d’aquesta crida a la conversió ecològica. Càritas Espanyola ja té un programa (del qual participa Càritas d’Urgell)

que, sota el títol genèric de “Moda re-”, fa seva la proposta de l’Església en relació amb la cura de la Creació. Es tracta d’un projecte de reciclatge tèxtil amb uns criteris d’actuació que parteixen d’una moral que prima la persona humana per poder-la reinserir en la societat i el món del treball, i sense descuidar aquesta actuació que, com el nom indica, vol re-collir, per re-utilitzar i re-ciclar i així re-iniciar i re-viure la vida de moltes persones marginades i excloses socials. Un projecte que, per poder aconseguir aquests objectius, tots ells ben presents a “Laudato si”, implica a tot el territori espanyol el treball de 29 Càritas Diocesanes, amb 3.800 punts de recollida de roba, 80 botigues, 1.000 voluntaris, i el més important: 750 llocs de treball per a persones a l’atur i amb necessitats de ser reinserides en el món laboral i social. Aquesta reflexió també se la va fer seva Càritas d’Urgell, i així és una de les 29 Càritas que participen en el projecte, i amb una tasca que s’estén a tot el territori diocesà. Així, l’any 2018 s’han recollit als 80 contenidors que hi ha repartits a 42 poblacions del territori diocesà un total de 350.704 kg de roba, els quals han permès acompanyar i donar feina a 19 persones amb itineraris d’inserció laboral. La tasca d’informació de les activitats i les xifres de Càritas d’Urgell també arriba als òrgans de consulta del Bisbat, com són el Consell diocesà de Pastoral i el Consell Presbiteral, a més dels òrgans propis de Càritas diocesana, com el Consell Permanent i el Consell diocesà, atesa la importància de la transversalitat entre els diferents organismes diocesanes que ajuden a fer bategar la vida de l’Església Diocesana. Així a les darreres reunions dels òrgans esmentats, Càritas d’Urgell, a través del Director, Josep Casanova, i de la Coordinadora General, Marta Fortuny, han presentat un extens informe de l’activitat de Càritas en tots els seus àmbits d’actuació durant el 2018. Informe del qual podeu trobar

Logotip de Càritas d’Urgell amb el nou distintiu “eco canvi”.

un resum a les xarxes socials diocesanes. Tot i així, voldria destacar-ne unes xifres a tall d’exemple: -Pel que fa al pla de participació comunitària, destaquen els 273 voluntaris, distribuïts en 12 poblacions del Bisbat, que participen en 7 projectes d’ajuda diferents. -Als 7 Espais Grapats que hi ha actualment han participat 265 persones en 53 activitats. -Càritas compta amb 150 donants estables que han aportat 44.198,71 euros. A més, en la campanya d’emergència pel tsunami que va afectar Indonèsia es van recollir 9.157,62 euros. -Càritas d’Urgell és present a les xarxes socials, amb 226 seguidors al facebook i 5.012 visites a la web institucional -S’han dut a terme 59 tallers divulgatius a 13 centres educatius, amb la participació d’uns 1.100 alumnes. -El nombre de llars ateses ha estat de 1.007 i les persones beneficiàries de l’entitat han estat 2.424. S’ha fet l’acompanyament i suport individual a 606 llars de 7 poblacions del Bisbat i 223 persones han participat en 6 poblacions de l’acompanyament i suport grupal per part de l’entitat. -El pis d’acollida transitòria que Càritas d’Urgell té a Balaguer ha atès 3 famílies amb 7 persones beneficiàries, i se’n vol obrir un de nou a La Seu. Així mateix, s’han atès 248 transeünts en 6 poblacions. -A més, la Unitat d’Escolarització Compartida de Balaguer ha atès 10 alumnes; i altres 148 s’han beneficiat del reforç escolar en 7 poblacions, i, a l’estiu, 71 alumnes han pogut gaudir d’un reforç educatiu. 365 nens i nenes han gaudit d’ajudes escolars en 28 centres educatius.

-Un total de 270 avis de 8 residències, i 4 més en cases particulars, han gaudit de l’acompanyament residencial de Càritas. -Han participat 278 persones al programa d’inserció laboral de Càritas, que ha permès que 79 persones trobessin feina. Altres 19 persones han participat del programa d’inserció laboral Grapats, que ha facilitat la reinserció al mercat laboral a dues persones. Més enllà de totes aquestes dades, que properament s’editaran a la Memòria del 2018 per fer-ne difusió pública, també cal subratllar la mirada teològica i pastoral que ha comportat i comportarà la “Laudato si” en el dia a dia de la feina de Càritas. D’aquí que l’etiqueta “eco canvi” no sigui només un adorn al logotip de l’entitat, sinó un veritable motor, que pouant en el Magisteri Pontifici, anuncia una ecologia que vol possibilitar, com diu l’Evangeli, “un cel nou i una terra nova”; que, en el fons, el Regne de Déu no sigui una utopia de la fi dels temps, sinó una veritable aposta de l’Església (en el cas nostre, diocesana i parroquial). Això suposarà apostar així mateix per una societat on l’ecologia sigui ben present i arrelada en la tasca de Càritas, i aquí ens hi hem d’arremangar tots els fidels creients, cadascú en les seves responsabilitats en la vida de l’Església. Posar avui al logotip el terme “eco canvi” és fer present un compromís que adquireix l’acció caritativa i social de la nostra Diòcesi a través dels diferents projectes que Càritas d’Urgell té en marxa, o que properament hi puguin estar. Uns projectes que tenen com a centre de tota l’acció final les persones, vers les quals ens mou la Església d’Urgell

La bellesa de la Creació és arreu, també a les representacions artístiques plasmades a la rosassa de Santa Maria de Linyola (a l’esquerra), obra de la dissenyadora Yukiko Murata i del mestre vitraller Gerard Balcells, i a la rosassa i als vitralls (a la pàgina següent) de Santa Maria d’Agramunt, obra de l’artista Serafina Balasch, que s’ha inspirat en la terra, l’aigua i la llum com a elements clau de la Creació (fotografies: Eva Fabregat (Linyola) i Marta Berrocal).

solidaritat i la caritat cristiana per ferlos-hi costat, i retornar-los-hi la seva dignitat humana en tots els àmbits de la seva vida, també en l’espiritual. Aquesta acció se sostè no tan sols en el reciclatge, o en el vessant ecològic dels diversos projectes, que van des del reciclatge de la roba de segona mà fins a les iniciatives de comerç just, sinó que també vol fer seves les paraules del Papa Francesc, que ens diu en la “Laudato si” que hi ha una necessitat d’educar i formar en els valors d’una ecologia integral que busca servir la humanitat, especialment els exclosos del cercle de beneficis que ens dona la terra i els seus fruits, que Déu va donar a tota la humanitat, tal com llegim als primers capítols del Gènesi, i no només a uns pocs, com ara està passant a molts llocs del món. Com recull molt bé el projecte de “Càritas eco canvi” de Càritas d’Urgell, “l’aposta és per fer visible el compromís de Càritas amb l’ecologia i al mateix temps provocar un canvi en la veritable ecologia, tot promovent la participació comunitària. La veritable ecologia es la que genera un canvi en l’interior de les persones, un canvi espiritual que ens fa conscients de

l’impacte que els nostres actes diaris tenen en la nostra casa comuna, generant així un canvi en la nostra actitud”. I tot això, amb un seguit d’accions que ens atansaran a les Parròquies i a la nostra societat per ser portadors d’aquesta teologia de la Creació que no només recull d’una manera exclusiva la “Laudato si”, sinó que està molt present en el magisteri pontifici, trobant referències d’aquesta qüestió en la majoria dels pontífexs del segle XX i d’aquests primers anys del segle XXI, i que també queda recollida al Catecisme de l’Església Catòlica, on en diferents números es parla de la necessitat de tenir cura de la Creació, a més de cuidar dels éssers humans, especialment dels més indefensos. Tornant al projecte, anoto aquesta mena de decàleg1 que vol fer seu Càritas d’Urgell perquè, com diu aquesta etiqueta verda que acompanya el logotip de Càritas, sigui veritablement una manera de viure i acompanyar els altres, i tenir, a la vegada, cura de la natura: -Volem presentar i difondre la proposta eco de Càritas i per tant de Grapats.

Recollit del document de treball “Programa Càritas Eco Canvi”, versió 10.

Església d’Urgell

-Volem promoure la participació comunitària i ciutadana a les nostres propostes. -Volem provocar un canvi de pensament en el consum responsable. Reutilitzar es útil per la sostenibilitat. -Volem treballar per una veritable consciència ecològica, encapçalant actuacions de conscienciació i de propostes concretes, per tal que el nostre eslògan, “Compromesos amb les persones i la Terra”, sigui mes que un enunciat. Encara ens queda molt camí per fer, però podem constatar que la nostra Església diocesana i la nostra Càritas han començat amb pas ferm aquest camí, el qual ens permet contestar als joves que nosaltres hem apostat pel canvi ecològic que busca un món millor, seguint les petjades del Crist, que també va cridar-nos a una conversió de cor i de vida. Per acabar, podem pregar o llegir o meditar la pregària que clou l’Encíclica “Laudato si” (i també aquest article), en la qual el Sant Pare diu moltes coses que ens haurien de motivar a ser també nosaltres dinamitzadors del canvi ecològic, allà on siguem.

Pregària per la nostra terra Pare nostre que sou present en tot l’univers i en la més petita de les vostres criatures, vós que envolteu amb la vostra tendresa tot el que existeix, vesseu en nosaltres la força del vostre amor perquè tinguem cura de la vida i de la bellesa. Inundeu-nos de pau, perquè visquem com a germans i germanes sense fer mal a ningú. Pare dels pobres, ajudeu-nos a rescatar els abandonats i oblidats d’aquesta terra que tant valen als vostres ulls. Guariu les nostres vides, perquè siguem protectors del món i no pas depredadors, perquè sembrem formosor i no pas contaminació i destrucció. Toqueu els cors dels qui busquen només beneficis a costa dels pobres i de la terra. Ensenyeu-nos a descobrir el valor de cada cosa, a contemplar admirats, a reconèixer que estem profundament units amb totes les criatures en el nostre camí cap a la vostra llum infinita. Gràcies perquè esteu amb nosaltres cada dia. Encoratgeu-nos, si us plau, en la nostra lluita per la justícia, l’amor i la pau.

Església d’Urgell

Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1095)1 La formació de la llengua catalana i les seves primeres mostres escrites

Greuges de Guitard Isarn de Caboet (Arxiu Capitular i Diocesà d’Urgell; núm. 192).

l català, com la resta de les llengües romàniques, es va formar entre el final del segle VII i el començament del VIII, un moment en què ja havia esdevingut una llengua tan diferenciada del llatí que no es podria designar amb aquell mateix nom. Tanmateix, no existeixen documents escrits en romanç durant aquell període, sinó que encara faran falta uns quants segles perquè les llengües romàniques puguin accedir a l’escriptura i desplacin progressivament el llatí d’un àmbit en què fins aquell moment era la llengua exclusiva. Tret de mots aïllats i topònims en documents del final del segle IX i del segle X, els textos més antics escrits en català que s’han conservat fins avui corresponen a documents del segle XI, que fonamentalment estan relacionats amb la societat feudal; encara que avui no sigui un fet gaire conegut, cal recordar que el feudalis-

me va generar molta documentació, especialment de caràcter jurídic. És a partir d’aquell moment històric que la llengua catalana va anar apareixent de manera gradual en l’escriptura. Precisament, a l’hora d’analitzar quins són els primers documents escrits en català, també hem de tenir present que històricament es va donar un valor prioritari als textos de caràcter literari, de manera que els que pertanyien a l’àmbit jurídic o econòmic no van rebre la mateixa consideració. Potser per aquesta raó, encara que la majoria dels documents feudals més significatius ja es coneixien des del final del segle XIX o del començament del XX, en general no se’ls havia dedicat l’atenció que mereixien –amb alguna excepció ben significativa, com és el cas de Joaquim Miret i Sans– i no havien assolit el reconeixement públic d’altres textos als quals s’havia atribuït un hipotètic valor estètic o literari.

Contràriament, la importància de la documentació de caràcter jurídic i econòmic en un sistema fortament reglamentat com el feudalisme és el que explica que els primers escrits no siguin literaris ni religiosos, sinó que corresponguin a juraments, testaments, greuges, vendes, etc. Així mateix, des del punt de vista cronològic, no s’han de confondre els documents que han arribat fins avui amb els que van existir durant aquella època: malgrat que resulti molt complicat, encara podríem tenir sort i recuperar algun altre document antic, com va succeir fa pocs anys amb el descobriment d’un nou fragment, i més antic, del “Liber Iudicum” que va publicar Cebrià Baraut l’any 2000. Els primers textos conservats són breus, sobretot juraments feudals, on ja hi ha petits fragments en llengua catalana -com el “Jurament feudal de Radulf Oriol” (1028-1047)-. I no és fins

1 Text llegit a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya el 6 de febrer amb motiu de la presentació del volum XIX de l’anuari Urgellia [veure Església d’Urgell, núm. 475, febrer 2019].

Església d’Urgell

cap al final del segle XI que trobem els primers documents extensos escrits ja gairebé del tot en català: els “Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet” (1080-1095) i el “Jurament de Pau i Treva del Comte Pere Ramon de Pallars Jussà al Bisbe d’Urgell” (probablement del 1098). Una de les característiques més interessants de la documentació del període arcaic o preliterari de la llengua catalana és la seva localització, ja que la majoria d’escrits pertanyen a l’àrea de l’antic Bisbat d’Urgell, princi-

Els “Greuges” són una bona mostra de la documentació d’aquell període històric i d’algunes de les característiques més signiﬁcatives de la societat feudal

Contingut dels “Greuges” Els “Greuges de Guitard Isarn” són un memorial de transgressions (els greuges o “rancures”, en català medieval) dels drets feudals. En aquests “Greuges”, el senyor de Caboet, Guitard Isarn, reclama la reparació de les ofenses i dels danys que li han infligit els seus vassalls i que suposen el trencament dels pactes

el senyor, la qual cosa va provocar una primera queixa de Guitard Isarn, que va concloure amb una sentència favorable al senyor. Mir Arnau, però, no va fer cas d’aquella sentència, i no solament no va esmenar els greuges anteriors que infringien els drets feudals del seu senyor, sinó que n’hi va afegir de nous, que queden reflectits en una llarga llista d’ofenses i de torts. Finalment, Guitard Isarn acaba el document pregant als seus homes i als seus batlles que ajudin el seu fill i la seva dona a recuperar els seus drets, tant si ho han de fer per mitjà del dret -de la justícia- com de la guerra, ja que els llega totes les queixes que té dels Arnau.

Característiques principals dels “Greuges” Els “Greuges” són una bona mostra de la documentació palment als antics comtats de d’aquell període històric i Pallars i a la zona de l’Alt Urgell d’algunes de les caracterísque coneixem com Urgellet. tiques més significatives de Encara que no se sap amb la societat feudal, com les certesa el perquè d’aquesta relacions de vassallatge o les distribució geogràfica, hi ha situacions constants de viodiversos factors que probablelència (saquejos, agressions, ment permetrien explicar per etc.). En aquest mateix sentit, què es van produir aquests són un magnífic precedent d’un primers textos en romanç en El Dr. Josep Moran (esquerra), amb Mn. Benigne Marquès, a la presentació document posterior, del segle aquesta àrea concreta: d’una del volum XIX d’Urgellia a la Biblioteca de Catalunya. XII, relativament proper i molt banda, el baix nivell cultural interessant, els “Greuges dels de l’inici del feudalisme, amb un i acords establerts entre senyor i homes de Sant Pere de Graudescaescàs coneixement del llatí -amb vassall. les”, a la vall d’Ora, al Solsonès. l’excepció dels centres eclesiàstics De manera més detallada, en La datació del manuscrit, entre els més il·lustrats, com Ripoll, on es va aquest document Guitard Isarn, des- anys 1080 i 1095, ha estat determimantenir l’ús d’un llatí més pulcre-, prés d’explicar els acords als quals nada a partir de les persones que hi va permetre que la llengua romànica havia arribat amb els seus vassalls, apareixen esmentades i de la inforaccedís abans a l’escriptura, sobretot enumera els torts i les ofenses que mació històrica de la documentació a l’àrea més occidental, afavorida va rebre per part de Guillem Arnau, de final del segle XI de la Col·legiata també per la gran producció de do- del fill d’aquest i del seu germà, Mir d’Organyà, perquè el document cuments a l’àrea pròxima a La Seu Arnau. no porta data. Els protagonistes d’Urgell; i de l’altra, el nivell inferior Després d’encomanar el castell principals dels “Greuges” (Guitard de romanització -i de llatinització- de Caboet a Guillem Arnau, Guitard Isarn, Guillem Arnau i Mir Arnau) combinat amb la major supervivèn- Isarn el va cedir a Mir Arnau sense figuren sovint en la documentació cia del substrat preromà a bona part renunciar, però, a cap dels seus del Bisbat d’Urgell d’aquella època. de l’àrea occidental pirinenca devia drets sobre el domini que li va con- El personatge més rellevant històrifacilitat l’aflorament més primerenc fiar. Tanmateix, Mir Arnau va regir cament és Guitard Isarn, del llinatge de la llengua catalana. aquelles possessions com si en fos dels Caboet. Església d’Urgell

Els “Greuges” també són un bon exemple de l’antroponímia d’aquell període, ja que gairebé tots els noms que hi consten són d’origen germànic: Guitard, Isarn, Mir, Arnau, Guillem, Baró i Guilabert. Malgrat que la població d’origen germànic era molt reduïda, la majoria de noms de persona documentats a la Catalunya Vella al voltant de l’any 1000 provenen de noms visigots i, sobretot, francs, introduïts entre els segles VIII i IX, uns noms que es van estendre pel prestigi de la noblesa franca que els portava. En aquest document, però, ja apareixen noms dobles, com Guitard Isarn o Mir Arnau, que s’allunyen del sistema germànic inicial de denominació única i que demostren la pèrdua de consciència del significat dels elements que integraven els noms francs, generalment formats per dos components amb sentit (com Arnau, que prové d’Arnoald, arn- ‘àliga’ i -wald ‘dominant’). En aquests noms que ja incorporen un segon element, generalment aquest correspon al nom del pare, que inicialment no es manté estable -com el cognom d’avui-, sinó que canvia a la genera-

ció següent (el fill de Guitard Isarn no s’anomena, doncs, Guillem Isarn, sinó Guillem Guitard). La localització, a la vall de Cabó, dels fets que s’hi narren resulta evident gràcies als topònims que

Malgrat que la població d’origen germànic era molt reduïda, la majoria de noms de persona documentats a la Catalunya Vella al voltant de l’any 1000 provenen de noms visigots i, sobretot, francs hi apareixen, gairebé tots de la vall (Ares, Boixedera, Caboet i El Puí), llevat d’un (Rialb), que correspon a la vall de Rialb, que limita amb la vall de Cabó a la serra de Boumort. Els “Greuges” dins la història de la llengua catalana Els “Greuges” són un document fonamental per a la història de la llengua, per la seva antiguitat, però també per les seves característiques específiques: aquest text és una mos-

JUN S 26

Església d’Urgell

tra esplèndida de la llengua catalana del període arcaic, com també ho és de la documentació i dels trets més significatius de la societat feudal. Des del punt de vista lingüístic, és un escrit molt interessant perquè reflecteix les principals característiques del català dels inicis, una llengua que presenta una expressió propera a l’oralitat, amb nombroses repeticions i amb una sintaxi poc desenvolupada, molt arcaica, el que s’ha denominat “sintaxi paratàctica”, és a dir, la construcció d’un discurs pràcticament sense conjuncions que connectin les diferents frases, la qual cosa fa que la llengua presenti una expressió que ens pot semblar força aspra. Quan l’any 1908 Joaquim Miret i Sans va publicar per primera vegada aquest manuscrit, ja va assenyalar la possibilitat de considerar-lo el text català més antic conegut fins aquell moment: “nous pourrions presque considérer cet acte de Guitart Isarn de Caboet comme le premier en date des documents catalans conus”. Josep Moran, Director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC

X UN Món MillOR

Marcant la X a favor de l’Església a la teva declaració de la renda el fas possible.

La Família, bressol i referent de la nova humanitat Ens pot semblar que la família d’avui, quan es dedica tant temps al treball, vivim en la pluriculturalitat, on hi ha trencaments... on el joves tenen accés a altres sistemes d’aprenentatge, no s’és capaç d’educar. No és cert, és en l’entorn familiar que eduquem. Organitzant-se, dialogar amb la parella, acceptant que la tasca que fem a fora és un do de Déu en la cooperació del creixement del món. Com el Papa Francesc ens diu, la Família és un espai lluminós, alegre, de convivència gratuïta, de realització personal, que amb l’ajut de la pregària, de les petites accions fetes amb amor, del compartir, esdevé Família Unida.

a nostra societat té com a puntal la família pel seu creixement humà, cultural i espiritual i tot i que l’últim diumenge de desembre se celebra litúrgicament la Sagrada Família, també hem d’anunciar als quatre vents la riquesa de la Família, bressol de la vida i de l’amor i fer-ne molt ressò, amb la pregària, conferències i accions de convivència familiars. El lema d’aquest any per a la Setmana de la Família, «La Família, bressol i referent de la nova humanitat», vol remarcar que l’AMOR, aquest amor de l’Home Nou, Jesús, que no es cansa de generar Vida, es bressola, acarona, s’alimenta i s’irradia en el Si de la família. La família d’ahir, la família d’avui, la família Nova, la Nova Humanitat present avui, que hem d’acollir i estimar.

Cartell de la Setmana de la Família d’enguany.

Mn. Josep Montoya i Conxita Salvadó, Delegats diocesans de Família i Vida

El patrimoni de les nostres parròquies a l’abast de tots Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa. Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. museudiocesa@bisbaturgell.org Telèfon 973 35 32 42 Horari visites estiu: de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h. Església d’Urgell

Càtedra de Pensament Cristià

Un oceà d’emocions (VIII): La confiança, la fe en l’altre

a confiança és una relació de rostre a rostre. Obeeix al desig d’obrir-se, d’exposar lliurement el propi jo, de manifestar el núvol de pensaments i de sentiments que ens bull al dedins. Aquesta obertura solament és possible quan el mite de l’autosuficiència es desfà i un s’adona que necessita els altres per viure.

Conﬁar és tenir fe en l’altre, en allò que diu i promet, és creure en la seva paraula. És posar-se en les seves mans, sabent que també ell està exposat a l’error És un pacte tàcit, invisible, sense papers, ni signatures, una forma de fe laica, que no s’eleva cap amunt, però que fa possible la vida aquí baix. Confiar és tenir fe en l’altre, en allò que diu i promet, és creure en la seva paraula. És posar-se en les seves mans, sabent que també ell està exposat a l’error. Qualsevol moviment, per petit que sigui, ve precedit per un acte de confiança. Sense confiança, és impossible viure. Si cada moviment vital hagués d’anar precedit per una certesa immutable, per una evidència lògica universal, mai no podríem moure’ns, ni tan sols fer un pas. En un univers teixit d’incerteses i de perplexitats com el nostre, la 28

Església d’Urgell

confiança és el nodriment essencial. Necessitem confiar, abans que res, en nosaltres mateixos, en la nostra capacitat d’afrontar allò inesperat i de transformar la misèria en llum. Necessitem confiar en els altres, en el talent dels més joves, en les institucions democràtiques i en els mestres, en el gènere humà per afrontar les situacions difícils. Quan tot està en crisi, la confiança és l’únic motor de transformació. Si la confiança entra també en crisi no hi haurà forma humana de superar-la. La confiança té un aire quixotesc, un fonament que transcendeix la raó; es basteix sobre una intuïció del cor i sobre el convenciment de què no tot està perdut. Ens ho hem de dir una i altra vegada, fins i tot quan no tinguem raons objectives per seguir-nos-ho dient. Solament qui s’ho creu, es posa en camí. Hi ha la confiança ingènua, pueril, que aposta per tot i per tothom, que es deixa ensarronar per les belles paraules, però hi ha la confiança que ha madurat a cops, que no s’entrega immediatament a qualsevol postor, que cerca arguments i raons. La confiança que ha assolit la maduresa espiritual sempre està amenaçada per una nova traïció, tampoc no té certesa absoluta de les seves apostes. Confiar és creure i creure és esperar. Quan la confiança s’esgota, la vida esdevé un àrid infern, un escenari presidit per la vigilància i per la por. Confiar és apostar, però l’experiència de la vida ajuda a discernir, a

separar qui mereix ser objecte de confiança i qui no. Contra el cínic, cal vindicar la virtut de la confiança.

Quan tot està en crisi, la conﬁança és l’únic motor de transformació. Si la conﬁança entra també en crisi no hi haurà forma humana de superar-la Contra l’ingenu, cal mostrar que la confiança madura amb el pas dels anys. Confiar és exposar, posar cap a fora el que portem a dins. Exposar és exposar-se, esdevenir vulnerable a la mirada aliena. En expressar el que sento i penso, el que em fa patir i em dol, faig un acte de confiança. Confio que el receptor sabrà guardar silenci i que no revelarà allò que li he dit. La confiança és assumir un risc, el risc de dir-se sense embuts. A través de la comunicació del que és íntim es pretén alleugerir un pes, encara que només sigui metafòricament. La confiança és aquesta font d’alliberament. En descarregar el turment interior, camino més àgil, més distès, tinc la sensació que m’he tret un pes de sobre, però, a la vegada, experimento una altra por: la de ser bescantat. El vertader antídot a aquesta por és la confiança. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

El raconet de la mística

El no res absolut, o el tot absolut?

eòricament parlant, tindríem davant dues possibilitats: a) El no res absolut, el buit total, la no existència excloent. b) El tot absolut, la realitat sense límits, l’existència que ho inclou tot, més enllà de l’espai i del temps. Pràcticament, la primera possibilitat resta descartada i exclosa de tota consideració a la llum de l’experiència i de la raó, perquè queda palesa amb tota evidència (també a la ciència) la segona suposició: l’existència del tot. Ens ve a la ment la famosa sentència de Descartes: “Penso; per tant, existeixo”.

De l’esperit encarnat en tenim experiència perquè és el nostre cas. Estem convençuts que habita en nosaltres quelcom que no és material, encara que tingui com a suport la matèria Ara, ja tenim assentada l’única realitat sobre la qual podem raonar: l’existència. I apareix espontàniament la primera qüestió: Què existeix? ¿Es tracta d’una existència limitada a allò que palpem i veiem, o d’una existència absoluta que traspassa l’infinit en l’espai, i l’eternitat en el temps? La ciència ens parla d’un començament en el temps de l’existència material que coneixem. Es tractaria de l’anomenat “Big Bang”, quan un punt d’una immensa densitat produiria una enorme explosió, origen de l’uni-

vers que coneixem; cosa que es va produir, segons la teoria, fa uns 13.800 milions d’anys. Aquest fet marcaria el començament del cosmos actual, al temps que indicaria la preexistència de quelcom anterior (allò que va explotar). ¿Significaria, potser, aquest fet, que hi ha un ritme d’expansió i de concentració d’una matèria que existeix, no sabem si des d’un moment determinat o sense començament, etern? La qüestió queda oberta, pel que fa a l’existència de la matèria. A més a més, tenim coneixement, ciència i experiència d’un altre fet: la realitat del pensament porta d’entrada a l’ésser no material: l’ésser intel·ligent. Un ésser que apareix de dues formes diferenciades: l’ésser intel·ligent encarnat, que té la matèria com a suport, que s’expressa i és fa perceptible exclusivament a través de la matèria; i l’ésser intelligent pur, essencialment espiritual, distint de la matèria i separat d’ella tant en la seva essència com en les seves actuacions i manifestacions. De l’esperit encarnat en tenim experiència perquè és el nostre cas. Estem convençuts que habita en nosaltres quelcom que no és material, encara que tingui com a suport la matèria i es valgui d’ella per a fer-se present i actuar. Els detractors d’aquest fet no crec que puguin demostrar mai que el pensament humà sigui fruit exclusiu d’un procés químic neuronal. Per altra part, ignorem l’abast i els límits del pensament humà. Si parem atenció a l’admirable progrés històric dels objectius aconseguits

i de les perspectives de futur evidents en el mateix sentit, hauríem de concloure que aquest pensament compta amb un potencial il·limitat. Però, si mirem enfora, i valorem el que ens manca per entendre, ens

Els millors pensadors humans, a la vista de la immensitat del cosmos i de la meravellosa trama de lleis que la governen, han arribat a la conclusió necessària d’una Intel·ligència universal i eterna adonem que la nostra ment és només un flaix insignificant que es perd en la immensitat de la matèria que coneixem i de les lleis que la governen. La ciència sap que d’allò que tenim notícia n’entenem només un percentatge mínim i que, més enllà, se suposa que hi ha infinitament més que ignorem del tot. Els millors pensadors humans, a la vista de la immensitat del cosmos i de la meravellosa trama de lleis que la governen, han arribat a la conclusió que ha d’existir una Intel·ligència universal i eterna –personal– dotada d’un poder absolut, creadora de tot el que existeix i legislador perfecte, que assegura el bon funcionament pels segles sense fi. És l’Ésser espiritual pur conegut amb el nom de Déu, confessat i adorat per totes les cultures, i reconegut com a revelador per algunes religions. Mn. Enric Prat Església d’Urgell

Dietari V TROBADA DE DIRECTORS ESPIRITUALS DELS SEMINARIS D’ESPANYA Els dies 27 i 28 de febrer i 1 de març va tenir lloc a Madrid la V Trobada de Directors espirituals dels Seminaris d’Espanya, presidida per Mons. JoanEnric Vives, President de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), juntament amb Mons. Salvador Cristau, Bisbe auxiliar de Terrassa i Vocal encarregat dels Directors espirituals; i Mons. Jesús Vidal, Bisbe auxiliar de Madrid i Vocal de la Comissió. Hi assistiren com a Coordinadors el Rv. Sergio Requena, de la Comissió de Seminaris, i el Rv. Juan Carlos Mateos, de la Comissió per al Clergat. Hi hagué una molt bona assistència amb 56 Directors espirituals i alguns Delegats per al clergat, a

més d’altres preveres. El tema central de la Trobada fou “L’entrevista en l’acompanyament”, i hi participaren tres especialistes en la matèria: la Dra. Beatriz Arescurrinaga, el P. Luis María García Domínguez, jesuïta, i el Rv. Miguel Ángel Arribas, sacerdot de l’Arxidiòcesi de Madrid.

REUNIÓ ORDINÀRIA DEL CONSELL PASTORAL DIOCESÀ El 2 de març va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la reunió ordinària del Consell Pastoral Diocesà d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i per la Secretària del Consell, Ester Sibís. La reunió va començar amb unes paraules de benvinguda del Mons. Vives i una pregària en la qual es va encomanar l’ànima de Mn. Lluís Rourera i Farré (a.c.s.), mort el dia abans a La Seu d’Urgell.

A la reunió s’informà exhaustivament sobre el treball de Càritas diocesana recollit a la memòria de l’any 2018 de Càritas d’Urgell. Destaquen els 273 voluntaris de Càritas que participen en set projectes d’ajuda distribuïts en dotze poblacions del Bisbat; i els set “Espais Grapats”, on han participat 265 persones en 53 activitats diferents. D’altra banda, Càritas compta amb 150 donants estables que han aportat 44.198,71 euros. A més, en la campanya d’emergència pel tsunami que va afectar Indonèsia es van recollir 9.157, 62 euros. Pel que fa al pla de comunicació i conscienciació, Càritas d’Urgell és present a les xarxes socials amb 226 seguidors a facebook i cinc mil visites a la seva web institucional. S’han organitzat 59 tallers divulgatius a tretze centres educatius, amb la participació d’uns 1.100 alumnes.

Una seixantena de Directors espirituals de Seminaris d’Espanya van participar en la trobada celebrada a Madrid.

Església d’Urgell

En relació amb el pla d’acció social, s’han atès les sol·licituds d’un miler de llars, que ha suposat un ajut directe a 2.424 persones. El pis d’acollida transitòria que Càritas d’Urgell té a Balaguer ha atès tres famílies amb un total de set persones; i se’n vol obrir un altre pis d’acollida a La Seu. També s’han atès 248 transeünts a sis poblacions. D’altra banda, la Unitat d’Escolarització Compartida de Balaguer va atendre deu persones, altres 148 se n’han beneficiat del reforç escolar a set poblacions a l’estiu, i 71 alumnes més han pogut gaudir d’un reforç educatiu; 365 infants han gaudit d’ajudes escolars a 28 centres educatius; 270 avis de vuit residències i altres quatre a cases particulars han gaudit de l’acompanyament residencial de Càritas; 278 persones han participat del programa d’inserció laboral de Càritas, que ha possibilitat que 79 persones trobessin feina; i dinou persones han participat del programa d’inserció laboral Grapats, que ha facilitat l’accés al mercat laboral ordinari a dues persones. Casanovas va informar també sobre la creació d’un Centre Especial de Treball (CET) a partir de l’actual infraestructura d’empresa d’inserció de Càritas d’Urgell, amb l’objectiu d’oferir llocs de treball de qualitat a per-

EXÈQUIES DE LA GNA. MANUELA FERNÁNDEZ, RELIGIOSA DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL Divendres 1 de març va tenir lloc a la Residència de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell de La Seu d’Urgell la missa exequial per la Gna. Manuela Fernández Fernández, de l’Institut de Germanes de la Sagrada

Família d’Urgell, que havia mort el dia anterior. La celebració fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada pel Vicari general, Mn. Ignasi Navarri; Mn. Manuel Pal, capellà de la Comunitat de Religioses;

sones amb discapacitat igual o superior al 33% i que no poden integrar-se a l’empresa ordinària. El director de Càritas explicà que no es tracta de posar en marxa una nova infraestructura, sinó que, aprofitant l’actual nau de La Seu d’Urgell i també les línies de negoci ja en marxa, com bugaderia, lloguer de vaixelles, paqueteria i fracció d’aparells, s’obrirà dins l’actual estructura de Nougrapats una nova unitat de negoci amb les

i altres preveres de la ciutat. A l’Eucaristia foren presents la Superiora de la comunitat, Gna. M. Carmen Gros Pomar, les altres germanes de la comunitat de La Seu, una representació de la família de la Gna. Ma-

nuela i altres religioses, veïns i fidels de La Seu que l’estimaven. En començar la celebració, la Gna. Visitación Lorenzo va llegir una breu nota biogràfica de la Gna. Manuela i va agrair la seva generosa

aportació a la comunitat de La Seu d’Urgell, on ha passat els darrers 30 anys de la seva vida. La Gna. Manuela havia nascut a la Parròquia de Muñón Fonderero, al concejo de Lena (Astúries), el 7 de març de 1927. A l’homilia, l’Arquebisbe destacà com tota entrega i lliurament d’una religiosa en els vots d’obediència, pobresa i castedat, segons el carisma de la beata Anna Maria Janer, fundadora de l’Institut, perdura

fins al final de la vida en aquest món i traspassa a la vida eterna, on tots ens retrobarem en el Crist Ressuscitat que ha vençut la mort. L’Arquebisbe Joan-Enric animà a viure segons Jesús volia, en l’esperit de les Benaurances, que la Gna. Manuela va intentar seguir tota la vida, portant endavant una consagració religiosa de gran valor, entregada al servei de Déu i de l’Església, estimant i servint sempre i en tot.

La memòria d’activitats de Càritas del 2018 va centrar la major part de la reunió del Consell Pastoral Diocesà. Església d’Urgell

característiques d’un CET. A continuació, Mn. David Codina va presentar als Consellers l’agenda de la jornada diocesana que tindrà lloc el dissabte dia 15 de juny a La Seu d’Urgell i que vol ser una trobada festiva de tot el Poble de Déu cristià d’Urgell per tal de reafirmar-se en la fe i en l’alegria de seguir Jesucrist, com Església seva, enmig de la nostra societat. Es convidarà especialment les Parròquies i els fidels a participar-hi. Tot seguit, l’Arquebisbe va tractar de la prevenció dels abusos sexuals en l’Església. Va presentar el tema a partir de la darrera nota sobre aquesta qüestió que els Bisbes de Catalunya han fet pública i va lliurar el discurs de clausura del Papa Francesc en la trobada per a la Protecció dels menors en l’Església, que va tenir lloc a Roma els dies 21 al 24 de febrer passat. Va comentar aquests textos, va descriure el treball essencial en aquest tema que haurem de fer com Església, i la conversió que això ens demana, i descrigué el camí que se segueix amb els actuals protocols d’actuació. Una pregària final i el dinar compartit amb esperit fratern a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer va cloure la reunió del Consell.

començava dimecres amb la imposició de les cendres, el camí de la Quaresma a partir del missatge del Papa Francesc per a aquest any, i els elements decisius de “l’atletisme cristià”: oració, dejuni i almoina.

REUNIÓ CONJUNTA DEL CONSELL PRESBITERAL I ELS ARXIPRESTOS

L’Arquebisbe predicà un dia de recés als grups de la Renovació Carismàtica Catòlica de Catalunya i presidí l’Eucaristia final a la capella de la Institució Balmesiana de Barcelona.

als grups de la Renovació Carismàtica Catòlica de Catalunya, a la sala d’actes i capella de la Institució Balmesiana de Barcelona. Convidat pel responsable, Ricard Martínez, i el seu equip coordinador, l’Arquebisbe Joan-Enric va participar a les lloances, va ajudar a viure dos ensenyaments, presidí el temps d’adoració, on es pregà especialment pels

sacerdots, els seminaristes i les vocacions sacerdotals, i presidí així mateix l’Eucaristia final, concelebrada per Mn. Eugeni Portusach, en un clima de gran devoció i participació activa, amb lloances i cants de l’equip de música. Els ensenyaments van tenir com a eix el gran do de la Pasqua vers la qual ens encaminem en el temps de Quaresma, que

El 4 de març va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la reunió conjunta del Consell Presbiteral i els Arxiprestos d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, en la qual la representant de les gestores socials de Càritas d’Urgell, Marta Fortuny, informà àmpliament sobre la memòria d’activitats de l’entitat del 2018 i de la propera obertura d’un Centre Especial de Treball [veure la informació anterior sobre la reunió del Consell Pastoral Diocesà]. A continuació, Mn. Gabriel Casanovas i Mn. Joan Pau Esteban informaren detalladament sobre el

RECÉS DE LA RENOVACIÓ CARISMÀTICA DE CATALUNYA Diumenge 3 de març l’Arquebisbe d’Urgell va predicar un dia de recés 32

Església d’Urgell

A la reunió del Consell Presbiteral i els Arxiprestos d’Urgell es va obrir un diàleg sobre com potenciar la transmissió de la fe a les generacions més joves.

MISSA EXEQUIAL DE MN. LLUÍS ROURERA A LA CATEDRAL D’URGELL

issabte 2 de març va tenir lloc a la Catedral de Santa Maria d’Urgell la missa exequial de Mn. Lluís Rourera i Farré, mort el dia anterior, que en els darrers anys residia a la Residència Sant Josep de les Germanetes dels Ancians Desemparats de La Seu. Tenia 97 anys, i 73 de ministeri presbiteral exercit a les Diòcesis d’Urgell i Barcelona. Va presidir les exèquies l’Arquebisbe d’Urgell, que va fer present el condol del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, on Mn. Rourera estava incardinat des de 1978. L’Arquebisbe destacà la saviesa de Mn. Lluís i la seva fe tan gran, que havia enfortit amb estudis de filosofia i de teologia. Destacà l’amor infinit de Déu, que no ens deixa mai, i que “tant si vivim com si morim som del Senyor”. Igualment, el relat de la mort i de la resurrecció de Jesucrist segons Sant Lluc que fou proclamat ens dóna llum i consol, perquè el Senyor

curs de discerniment i acompanyament espiritual organitzat per la Conferència Episcopal Tarraconense en col·laboració amb l’Escola de Formadors de Salamanca i del Director del màster en discerniment vocacional i acompanyament espiritual, P. Adrián López Galindo, S.I., que estan seguint quatre preveres d’Urgell: Mn. Emili

que mor confiat en el Pare ens ensenya a morir i la seva resurrecció obre la perspectiva de la gran esperança cristiana més enllà de la mort. Parlà de la jovialitat i senzillesa de Mn. Lluís, i de com a la residència donava un gran exemple sacerdotal. A l’inici de la celebració, Mn. Xavier Parés, Arxiprest de l’Alt Urgell, va llegir la següent glossa biogràfica de Mn. Rourera: “Lluís Rourera i Farré va néixer a Arén el 19 de febrer de 1922. Cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari d’Urgell, i fou ordenat de prevere el 22 de juliol de 1945. Posteriorment, el 1946, es va llicenciar en Filosofia a la Pontifícia Universitat de Comillas. Fou nomenat Professor de Filosofia al Seminari Diocesà d’Urgell; i el 1947, Ecònom de la Parròquia de La Bastida i dels nuclis de La Coma i Nabiners. Del 1948 al 1954 va ser Encarregat durant els mesos d’estiu de les Parròquies de Taüll i Erill La

Villegas; Mn. Joan Pau Esteban; Mn. Alfons Velázquez i Mn. Gabriel Casanovas; i una vintena més de tot Catalunya. El curs aprofundeix en dos conceptes clau com són el discerniment i l’acompanyament a través de les classes de prestigiosos psicòlegs, terapeutes i experts en espiritualitat de l’acompanyament. Tot seguit, l’Arquebis-

Vall. Del 1951 al 1953 fou Ecònom d’Alàs, i posteriorment, l’any 1953, Ecònom d’Arfa. L’any 1953 fou nomenat bibliotecari del Seminari, el 1957 fou nomenat Encarregat de Filosoﬁa del Seminari Diocesà d’Urgell i un any més tard obtingué la llicenciatura en Filosoﬁa i Lletres per la Universitat de Barcelona. Del 1961 al 1964 se li confià ser Ecònom de Castellciutat, continuant sempre com a Professor del Seminari diocesà. L’any 1968 fou nomenat Catedràtic de Filosofia superant les oposicions prèvies, i el 1970 va ser nomenat Director de l’Institut Joan Brudieu de La Seu d’Urgell. Es traslladà després a l’Arxidiòcesi de Barcelona, on el 1973 exercí com a Catedràtic als Instituts de Montcada i Reixac, i Joan d’Àustria i Infanta Isabel d’Aragó a Barcelona ciutat. L’any 1978 presentà la seva tesi doctoral, obtenint

be presidí l’Eucaristia, concelebrada per tots els membres del Consell de Presbiteri, en la qual s’encomanà els dos preveres recentment traspassats: Mn. Lluís Rourera i Mn. Xavier Esplandiu. Després de compartir un dinar de germanor i fraternitat sacerdotal, a la tarda continuà la reunió del Consell amb la

el grau de Doctor per la Universitat de Barcelona. I el 17 de novembre de 1978 s’incardinà a l’Arquebisbat de Barcelona i s’hi quedà durant trenta anys. Fou el 2008 quan retornà a la Diòcesi d’Urgell, i passà a viure primer al Seminari diocesà i posteriorment a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell, on ha viscut el darrer tram del seu ministeri sacerdotal. L’1 de març, havent rebut els sagraments i la benedicció apostòlica, als 97 anys d’edat, ha descansat en la Pau del Senyor aquest sacerdot savi i entregat. Que reposi en Pau”.

intervenció de Mn. David Codina, que va presentar les dades sacramentals corresponents a l’any 2018 de les Parròquies, així com una comparativa del període 2008-2018. També va oferir les dades referents als preveres d’Urgell. Es va obrir un diàleg entre els Consellers sobre com potenciar la transmissió de la fe a les generacions més Església d’Urgell

joves i com aconseguir que les Parròquies del Bisbat poguessin oferir respostes als reptes actuals per tal que la fe en Jesucrist sigui més viscuda. Finalment, Mons. Vives va tractar de la prevenció dels abusos sexuals en l’Església, i va subratllar la necessitat de treballar insistentment perquè l’Església sigui una llar segura per als menors, implementant totes les mesures de prevenció que faci falta. Informà els preveres sobre la conversió pastoral que ens reclama el moment eclesial present per a posar les víctimes al centre de la nostra atenció, escoltant-les i posant-nos al seu costat, sense menystenir el dret a la presumpció d’innocència i el dret a la bona fama del qual gaudeix tot prevere fins que es demostri la seva culpabilitat. Finalment, va demanar que a totes les celebracions religioses de la Diòcesi del 6 de març, dimecres de cendra, en començar la Quaresma es pregui i es dejuni d’una manera especial per les víctimes dels abusos.

EUCARISTIA D’INICI DE LA QUARESMA El 6 de març, Dimecres de Cendra, començà amb solemnitat arreu de la Diòcesi la Santa Quaresma amb el signe litúrgic de la imposició de la cendra com a senyal de penediment i de conversió. A la Catedral de Santa Maria d’Urgell, l’Eucaristia fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, amb la 34

Església d’Urgell

L’Arquebisbe presidí l’Eucaristia del dimecres de cendra a la Catedral.

presència del M.I. Capítol i d’altres sacerdots de la ciutat. El Degà del Capítol, Mn. Xavier Parés, imposà la cendra a l’Arquebisbe, que exhortà els fidels a viure amb intensitat el temps quaresmal, que ens prepara per celebrar el cimal de l’any litúrgic, el Tridu Pasqual de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist. A través de la pregària, el dejuni i l’almoina ens hem de preparar per a convertir el nostre cor. L’Arquebisbe glossà als fidels el missatge del Papa Francesc per a la Quaresma d’enguany, que ens invita a creure en la força regeneradora del penediment i del perdó amb les seves conseqüències en la Creació. Finalment, tal com ho havien exhortat els Bisbes de Catalunya, va pregar i va demanar pregàries d’una manera especial per les víctimes dels abusos sexuals, de poder o de confiança per part d’alguns ministres de l’Església, i va demanar que l’Església penedida i restaurada per Crist sigui sempre un lloc segur per als menors. Després de l’homilia fo-

ren beneïdes les cendres que s’imposaren a tots els fidels.

APLEC DE SANTA PERPÈTUA A VILANOVA DE L’AGUDA Un dels primers aplecs de l’any a l’Arxiprestat de l’Urgell Mitjà és el que el 7 de març congrega els veïns de Vilanova de l’Aguda per participar de l’Eucaristia en honor de Santa Perpètua, màrtir, així com de la

benedicció del terme per demanar bones collites i guardar-les de les pedregades i altres inclemències del temps, com recull la tradició. Enguany va ser el diaca Mn. Josep Caba qui va fer la pregària i la benedicció del terme, tot demanant la protecció de Déu i la intercessió de Santa Perpètua, no només pels camps sinó també pels fidels i les famílies que van assistir a l’aplec, i tot seguit va tenir lloc la celebració d’acció de gràcies i de pregària pels difunts, com és costum cada any i des de fa molts segles. Al presbiteri, a més de Mn. Jaume Mayoral i Mn. Josep Caba, també van ser-hi els priors de l’any, que juntament amb les majorales són els encarregats, en nom de les famílies del poble i les masies, de cuidar-se de la festa i de tots els seus preparatius.

Un bon nombre de fidels de Vilanova de l’Aguda participà a l’aplec de Santa Perpètua.

MISSA EXEQUIAL DE MN. XAVIER ESPLANDIU A ENCAMP

l 5 de març va tenir lloc a l’església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida d’Encamp la missa exequial per Mn. Xavier Esplandiu, mort el dia 2 a Tremp, on des de les darreres setmanes residia a la Residència Fiella de Tremp. Tenia 80 anys, i 44 de ministeri presbiteral exercit al Pirineu, Aran, Pallars i Principat d’Andorra. Va presidir les exèquies l’Arquebisbe d’Urgell i hi van concelebrar el Rector d’Encamp, l’Arxiprest i els Vicaris generals, i un gran nombre de sacerdots. Hi foren presents els Cònsols de la Parròquia, l’Alcalde de Bossòst i altres Autoritats, un germà seu, Josep, i molts nebots i familiars, a més d’una gran quantitat de fidels. A l’homilia, l’Arquebisbe remarcà com tenim Pastor, el Bon Pastor que vetlla per nosaltres, donant-nos pastors segons els seus cors. Com Déu Pare misericordiós ens vol fer participar del

banquet del seu Regne, un banquet on hi haurà les menges més delicioses, i per al qual no cal pagar res, cal deixar-se estimar, i estimar amb obres i de veritat, fent-se senzill i petit. Tot remarcant que Mn. Xavier fins físicament s’havia fet més petit, tot i ser gran, cità un poema de Miguel de Unamuno: “Agranda la puerta, Padre, porque no puedo pasar. La hiciste para los niños, yo he crecido, a mi pesar. Si no me agrandas la puerta, achícame, por piedad; vuélveme a la edad aquella en que vivir es soñar”. Mons. Vives anuncià la gran misericòrdia de Jesús quan esclata de joia perquè el Regne és comprès pels senzills i petits, i invita a anar a Ell tots els cansats i afeixugats, fentse deixebles: confiança i abandó, renúncia i fe, per trobar “el repòs que tant desitgem”. A l’inici de la celebració, l’Arxiprest de les Valls d’Andorra va llegir la

següent glossa biogràfica de Mn. Xavier Esplandiu: “Xavier Esplandiu i Juclà va néixer a Son del Pi (Pallars Sobirà) el 8 de novembre de 1938. Cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari d’Urgell, i fou ordenat de prevere a Sort el 28 de juny de 1964. Estrenà el seu ministeri presbiteral a l’Arxiprestat de la Vall d’Aran, on serví primer com a Vicari de Vielha i un any més tard, el 1965, com a Encarregat de les Parròquies de Vilamòs i Arres, a Bossòst. El 1972 el Bisbe li confià ser Ecònom de Taüll, Boi i Erill La Vall, afegint-li l’any següent les Parròquies de Durro, Barruera i Cardet. L’any 1977 fou nomenat Ecònom de Bossòst, Arres, Aubèrt i Vilamòs, a les quals s’hi afegirien posteriorment les Parròquies d’Es Bòrdes, Arró i BenòsBegòs. L’any 1980 passà a ser Rector d’Es Bòrdes, Arró i Benòs-Begòs, on servirà durant 11 anys fins

que el 1991 va ser traslladat al Pallars Jussà, a la Parròquia de Salàs del Pallars, a la qual s’hi afegirien posteriorment les de Pessonada, Rivert, Sant Martí de Canals i Santa Engràcia, que serviria durant 7 anys. L’any 1998 fou enviat al Principat d’Andorra com a Rector de la Parròquia de Santa Eulàlia d’Encamp, que servirà durant 14 anys ﬁns que el 2012, ja jubilat, passarà a residir a la Parròquia de Sant Esteve d’Andorra la Vella, essent adscrit a la Parròquia i residint a Santa Maria del Fener. Pocs dies abans de morir, a causa de la seva recuperació, passà a residir a la Residència Jaume Fiella de Tremp, on va morir el 2 de març havent rebut els sants sagraments i la benedicció apostòlica, als 80 anys d’edat i 54 de ministeri presbiteral. Que Déu li doni el premi dels seus treballs pastorals i l’ompli de la seva Pau eterna”.

Església d’Urgell

Mn. Mayoral va parlar a l’homilia de la fermesa de la fe i la valentia no només de Santa Perpètua, sinó també de Santa Felicitat que la va acompanyar al martiri de les persecucions als cristians del 203 d.C. a la ciutat de Cartago, i va recordar la situació que viuen actualment arreu del món molts cristians que també són perseguits per viure la seva fe cristiana. Al final de la missa es van cantar els goigs dedicats a Santa Perpètua i es va fer la tradicional foto de família, per recordar-ho a les properes generacions del poble de Vilanova de l’Aguda. També es va repartir la coca beneïda i els fidels van oferir la seva almoina per col·laborar en les activitats de la celebració. I com a molts dels aplecs que se celebren a la nostra Diòcesi la taula de l’Eucaristia va donar pas a la taula del dinar, i en ambdues es va fer present el sentit de la fraternitat i de l’estima a les tradicions i devocions del calendari de la Parròquia vilanovina.

que presidí l’Eucaristia, impartí la benedicció apostòlica amb indulgència plenària i després tingué un llarg col·loqui espiritual amb les religioses de la comunitat.

MONS. VIVES PREDICA LA FUNCIÓ PRINCIPAL DE LA GERMANDAT DE LA VERGE DE LA SOLEDAT DE SEVILLA Els dies 5 al 9 de març va tenir lloc el Quinari de preparació, i el diumenge dia 10 de març la Funció principal, de la Pontifícia i Reial Germandat Sacramental de Maria Santíssima en la seva Soledat, de la Parròquia de Sant Llorenç de Sevilla. El Quinari fou predicat per un Canonge de Guadix; i la Funció principal, per l’Arquebisbe d’Urgell, que ja el dia abans havia presidit l’Eucaristia i la processó amb el Santíssim Sagrament, pregant fervorosament per tota l’Església i preparant-se per viure la Quaresma. Dins la celebració del 1er. diumenge de Quaresma, va tenir lloc la protestació de

Mons. Vives presidí l’Eucaristia i la processó amb el Santíssim Sagrament dins el Quinari de preparació de la Pontifícia i Reial Germandat Sacramental de Maria Santíssima en la seva Soledat.

les Regles i la renovació de la fe de tots els membres de la Germandat. Mons. Vives, a l’homilia, exhortà a viure la Quaresma sempre acompanyant Maria i acompanyats per Maria,

MN. ELVIRA PREDICA ELS EXERCICIS ESPIRITUALS A LES DOMINIQUES DE SANT CUGAT Els dies 4 al 9 de març, Mn. Antoni Elvira, Vicari episcopal d’Urgell i Delegat de Catequesi, va predicar els exercicis espirituals a la comunitat contemplativa de les Gnes. Dominiques de Sant Cugat del Vallès. La clausura dels exercicis dissabte dia 9 de març estigué a càrrec de Mons. Vives, 36

Església d’Urgell

Mons. Vives participà en la darrera jornada d’exercicis espirituals de les Gnes. Dominiques.

units a la seva Soledat, i vetllant amb caritat ardent per tots els qui estan sols en les proves i necessitats. Mons. Vives va aprofitar aquesta presència a Sevilla per ser al final del Quinari a la Germandat de Jesús del Gran Poder, al besamans de la Verge Maria, i saludà el Germà Major i la Junta de la Germandat del Senyor de Sevilla, de la qual ell també és germà. Durant els actes a Sant Llorenç per honorar la Verge de la Soledat, Mons. Vives va poder portar el bàcul del beat Cardenal Marcel Spínola, qui fou Rector de la Parròquia i gran devot de la Soledat. Foren dies de gran devoció, de catequesi i d’ajut amb

la caritat, així com de viure la germanor entre tots els confrares d’aquesta antiquíssima germandat sevillana.

XXIX SIMPOSI DE MISSIONOLOGIA A BURGOS Els dies 7, 8 i 9 de març tingué lloc a la Facultat de Teologia de Burgos el XXIX Simposi de Missionologia. De la Delegació de Missions d’Urgell hi participà Anahí Biorci, OV. Sota el lema “La interpretació missionera del Papa Francesc”, es proposà als participants una elaboració teològica i pastoral que ajudi a impulsar novament la centralitat de la missió a l’Església. A més de diversos especialistes en la matèria, el simposi comptà amb la presència del P. Fabrizio Meroni, Secretari general de la Pontifícia Unió Missional i Director de CIAM i de FIDES, que sintetitzà la necessitat de continuar la conversió pastoral posant la missió ad gentes com a paradigma de

Mons. Sergi Gordo (al centre), va predicar un recés de Quaresma per als seminaristes del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya.

tota l’obra evangelitzadora de l’Església. El simposi vol contribuir així mateix al creixement de la consciència missionera de tot el Poble de Déu, cadascú segons la seva vocació i lloc de servei en la comunitat cristiana, en l’any de preparació al Mes Missioner Extraordinari convocat pel Sant Pare per a l’octubre vinent.

Anahí Biorci (esquerra) participà en representació de la Diòcesi d’Urgell al XXIX Simposi de Missionologia.

RECÉS DE QUARESMA AL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ El 12 de març, Mons. Sergi Gordo, Bisbe auxiliar de Barcelona, va predicar un recés de Quaresma per a tots els seminaristes del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, ja propera la Diada del Seminari. Els va dirigir a seminaristes i formadors unes fecundes reflexions sobre el tema “Cridats i enviats fraternalment ‘en sortida’”, amb unes indicacions per a la meditació personal i per fer examen de consciència a partir dels següents punts: 1.- Un recés emmarcat en la Quaresma d’enguany. 2.- Un recés emmarcat en el que el Papa Francesc espera de nosaltres a l’Exhortació Apostòlica “Evangelii gaudium”. 3.- Un recés emmarcat en el que el Papa Fran-

cesc espera de nosaltres a l’Exhortació Apostòlica “Gaudete et exsultate”. 4.- Un recés emmarcat en el que indica la “Ratio fundamentalis institutionis sacerdotalis. El do de la vocació presbiteral” 5.- Un recés per sentir la veu del Senyor que ens crida i ens envia fraternalment “en sortida”. 6.- Una icona bíblica per a fer-ne contemplació. Els setanta-dos: cridats i enviats de dos en dos. El do de la fraternitat (Lluc 10, 1-11).

REUNIÓ DEL PATRONAT DEL COL·LEGI SANT ERMENGOL El 12 de març va tenir lloc la reunió del Patronat del col·legi Sant Ermengol a la seu de l’escola, a Andorra la Vella, presidida per l’Arquebisbe i Copríncep i el Ministre d’Educació d’Andorra, Èric Jover. Van Església d’Urgell

Excma. Sra. Katarina Lalic Smajevic, Ambaixadora de Sèrbia. Excm. Sr. Rami Adwan, Ambaixador del Líban. Excm. Sr. Cihad Erginay, Ambaixador de Turquia. Excm. Sr. Sanjay Verma, Ambaixador de l’Índia. Excm. Sr. Kyaw Zeya, Ambaixador de la República de Myanmar. Excm. Sr. Ayadah M.A. Alsaidi, Ambaixador de Kuwait. La directora del col·legi Sant Ermengol (a la dreta) informà el Patronat de la situació actual del centre.

tractar de temes econòmics, amb el rendiment de comptes del 2018, modificacions de petits articles del reglament intern, temes d’obres a realitzar i qüestions de personal de l’escola, i la Directora, Anna M. Villas, informà de la situació actual del centre.

LLIURAMENT DE CARTES CREDENCIALS DELS NOUS AMBAIXADORS DAVANT D’ANDORRA El dimecres 13 de març, L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep va rebre al Palau Episcopal les Cartes

Credencials dels següents nous Ambaixadors davant el Principat d’Andorra: Excm. Sr. Pompeu Andreucci Neto, Ambaixador del Brasil. Excm. Sr. Ivan Jancárek, Ambaixador de la República Txeca. Excm. Sr. Konstantin Zhigalov, Ambaixador de Kazakhstan. Excm. Sr. Hassan Ghashghavi, Ambaixador de l’Iran. Excm. Sr. Thiep Nguyen, Ambaixador de Vietnam. Excm. Sr. Kemal Muftic, Ambaixador de BòsniaHerzegovina. Excm. Sr. Nigel Fyfe, Ambaixador de Nova Zelanda.

El nou Ambaixador de l’Índia davant el Principat d’Andorra, en el moment de lliurar les Cartes Credencials a l’Arquebisbe i Copríncep.

Església d’Urgell

CANDIDATURA DEL COPRINCIPAT D’ANDORRA AL PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO La Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, Clara Arbués, juntament amb l’arquitecte Joan Reguant i l’historiador Carles Gascón, van presentar el dimecres 13 de març a la Sala de la Immaculada de La Seu d’Urgell la candidatura perquè la UNESCO inscrigui a la llista del Patrimoni Mundial ‘Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra’. Hi assistí l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’An-

dorra, així com l’Alcalde de La Seu d’Urgell i d’altres representants dels àmbits polític i social de la ciutat. El Govern d’Andorra va aprovar el 6 de febrer l’inici dels tràmits per a la presentació d’aquesta candidatura. El document aprovat avalua la viabilitat d’una candidatura transnacional sobre el llegat de tretze monuments d’Andorra: nou esglésies romàniques, la Casa de la Vall, la Torre dels Moros i els jaciments del Roc d’Enclar i de la Roureda de la Margineda; a més del castell de Foix i el Conjunt Catedralici de La Seu d’Urgell, que testimonien un procés únic de la història de la construcció política i territorial europea com és la creació del Coprincipat d’Andorra.

CONFIRMACIONS A ARTESA DE SEGRE El 16 de març, l’Arquebisbe d’Urgell va administrar el sagrament de la Confirmació a 19 joves a l’església de l’Assumpció d’Artesa de Segre. Van concelebrar Mn. Antoni Ballester, Mn. Anto-

L’Alcalde de La Seu (dempeus, a l’esquerra) presentà els ponents que van explicar el projecte que es vol lliurar a la UNESCO.

Cada grup es va endur a casa un collage realitzat en una de les parades, record d’aquesta trobada fraterna i símbol de que “el millor viatge és aquell que es fa en companyia de Jesús”. I es van acomiadar fins a la propera trobada, que serà el 18 de maig per fer camí de Pasqua des de Sant Joan de Caselles fins a Meritxell.

10 ANYS DE RENOVACIÓ DE L’ESCOLA MARE DÉU DEL ROSER DE GUISSONA L’Arquebisbe animà els joves a deixar-se guiar per l’Esperit al llarg de la seva vida.

ni Pich i Mn. David Codina. L’Arquebisbe va aprofitar la celebració per condemnar el terrible atemptat de Christchurch, a Nova Zelanda, i pregar per les víctimes i per l’acollida dels emigrants i la pau. A l’homilia, Mons. Vives parlà de la revelació de Jesús com a Fill de Déu, ple de llum, que ens crida a ser apòstols seus, i va demanar pregàries i suport per al Seminari i per als sacerdots. Així mateix, animà els joves a deixar-se guiar per l’Esperit al llarg de la seva vida, renovant sempre la fe i l’amor que Ell ens ensenya. La Parròquia va obsequiar els confirmands amb un pot per als llapis i l’Arquebisbe els donà un exemplar del Nou Testament.

març en la segona trobada del curs 2018-2019, convocada sota el lema “No perdis el tren!”, que es va dur a terme al Col·legi Janer. Anaven acompanyats de Bellmunt d’Urgelli dels les seves catequistes mossens de les Parròquies respectives. El propòsit de la trobada era transmetre’ls a través del joc i la reflexió els valors de la figura de Jesús, entesa com una “màquinamaquinista” que impulsa el tren de la nostra vida cristiana; que impulsa també l’Església, entesa

com una “estació central” en el nostre viatge de fe; i que també impulsa els vagons de la comunitat, plens d’amics, familiars i amb nosaltres mateixos. Joves i catequistes van fer el viatge, amb una parada obligatòria en cinc estacions, en les quals es van treballar diferents valors d’aquest temps litúrgic fins arribar a la capella, estació central, punt d’inici i final del camí, on, a través de la pregària, es va posar en comú el treball fet durant el matí.

TROBADA DE JOVES DE PRECONFIRMACIÓ D’ANDORRA Una seixantena de joves de preconfirmació de les Parròquies d’Andorra va participar el dissabte 16 de

Una seixantena d’infants participà a la Trobada de preconfirmació d’Andorra.

Les 24 escoles de les Dominiques de l’Anunciata del Pare Coll, entre les quals l’escola Mare de Déu del Roser de Guissona, fa deu anys que treballen juntes sota el paraigua de la fundació FEDAC. Aquest treball té continuïtat i futur seguint un somni, tal com ho resumia el testimoni d’un professor: “El somni que neix dins teu: per crear un món millor. Creu en aquest somni”. Un somni per a educar, que és el punt de partida de qualsevol projecte educatiu i pastoral. Aquestes són algunes de les idees que s’han transmès en la celebració dels 10 anys de la FEDAC el 16 de març al Palau de la Música Catalana. La història la va iniciar fa més de 150 anys Sant Francesc Coll, fundador de les Dominiques de l’Anunciata, impulsant una obra religiosa i educativa en diverses poblacions de Catalunya. El moment més emotiu de l’acte va ser l’aplaudiment a les germanes que van decidir iniciar fa 10 anys aquest projecte conEsglésia d’Urgell

llinatge de David i de formar-lo humanament. A les pregàries s’encomanà especialment els seminaristes i els seus formadors i es pregà perquè Déu beneeixi la seva Església amb el do de noves vocacions. Un dinar de germanor al Seminari diocesà d’Urgell amb els preveres residents clogué la joiosa diada festiva de Sant Josep.

V MEMORIAL PERE TENA

El Palau de la Música Catalana acollí la celebració dels 10 anys de la FEDAC.

junt de les seves escoles. Una comissió fundacional formada principalment per dones i que va confiar en els laics per donar continuïtat al carisma del Pare Coll.

SOLEMNITAT DE SANT JOSEP El 19 de març és sempre un dia joiós per a l’Església, que celebra la Festa de Sant Josep, el seu Patró. I també ho fou per a la Diòcesi d’Urgell. El Vicari general, Mn. Josep M. Mauri, va presidir

la solemnitat litúrgica a la Llar de Sant Josep de les Germanetes dels Ancians Desemparats de La Seu d’Urgell, que van celebrar la festa del seu Patró i protector. La novena que es va anar celebrant cada tarda en els dies anteriors va anar preparant la festa. Concelebraren el Vicari general, Mn. Ignasi Navarri, i Mn. David Codina. A l’inici de la celebració, una religiosa de la comunitat va dirigir unes paraules de benvinguda als residents i va voler encomanar d’una

Mn. Mauri presidí l’Eucaristia a la Llar Sant Josep en la solemnitat litúrgica del seu Patró.

Església d’Urgell

manera especial els seminaristes i els seus formadors en aquell dia entorn al Dia del Seminari. A l’homilia, Mn. Mauri animà a imitar la fe de Sant Josep, que el va fer capaç de confiar en Maria i creure que Déu podia haver actuat en ella concebent Jesús sense intervenció humana. Destacà com fou d’important la figura de Sant Josep com a pare de Jesús per ajudar-lo a créixer en la seva infantesa i adolescència i ser per a ell un autèntic pare. Definí Josep com l’home just que sap esperar en Déu i ser sollícit d’una forma discreta i humil a les necessitats de Jesús i de Maria. Per això, els cristians també hem d’aprendre de la seva humilitat i ser “custodis” dels qui ens envolten amb la nostra paraula i el nostre exemple. Lloem, doncs, l’home just i bo que fou Josep. Lloem Déu que li confià una vocació tan sublim i delicada com la d’introduir Jesús en el

El Centre de Pastoral Litúrgica (CPL) de Barcelona va atorgar el V Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica a Mons. Piero Marini, Arquebisbe titular de Martirano i President de la Comissió Pontifícia per als Congressos Eucarístics Internacionals. L’acte de lliurament tingué lloc el 20 de març a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. Hi van assistir el Cardenal Lluís Martínez Sistach; Mons. Julián López Martín, President de la Comissió Episcopal de Litúrgia de la CEE; l’Abat de Montserrat, P. Josep M. Soler, OSB; i Mn. Josep M. Romaguera, President del CPL de Barcelona; així com les autoritats acadèmiques de la Facultat i altres professors. Per part de la Diòcesi d’Urgell hi assistí el Dr. Xavier Parés, membre del CPL. Amb aquest memorial es vol posar en relleu el servei de Mons. Marini durant més de 50 anys en l’aplicació de la renovació litúrgica impulsada pel Concili Vaticà II. El 1965, el jove prevere Piero Marini

Tena (1928-2013), fundador del CPL i pedagog de la litúrgia, per promoure tot allò que ajuda a viure la litúrgia de l’Església en el nostre món actual, i per recordar de manera constant la importància de la pastoral litúrgica en la vida cristiana.

SOPAR DE LA FAM DE MANS UNIDES A LA SEU D’URGELL

Mons. Piero Marini ha estat distingit amb el Memorial Pere Tena d’enguany.

va ser cridat a Roma per Annibale Bugnini, Secretari del grup de treball encarregat de desenvolupar la concreció de les orientacions de la Constitució sobre la sagrada litúrgia (“Sacrosanctum Concilium”, 1963), que posava les bases de la renovació litúrgica conciliar. Una tasca que finalment s’integrà dins la Congregació per al Culte Diví, on Piero Marini va treballar al costat de teòlegs i liturgistes que esdevingueren veritables punts de referència del Concili Vaticà II. La tasca, però, per la qual Mons. Piero Marini és més conegut és per la seva feina com a mestre de les celebracions litúrgiques pontifícies durant vint anys, des del 1987 fins al 2007, amb els papes Joan Pau II i Benet XVI. Les celebracions del Papa, tant a Roma com a la resta del món, àmpliament difoses pels mitjans de comunicació, han estat una forma de transmetre els principis conciliars: despullant de qualsevol signe

d’ostentació o de poder mundà la figura del Papa celebrant per accentuar el seu caràcter pastoral i ministerial; realçant els signes propis de l’Eucaristia per ressaltar la seva naturalesa mistagògica, i promovent la participació dels fidels insistint, d’una banda, en aquells termes que expressen la unitat de l’Església i incloent, per l’altra, elements propis de l’expressió cultural de cada Església local. El Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica va ser creat per mantenir viva la memòria del Bisbe Pere

Mans Unides de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell va organitzar el 20 de març al Centre Cívic de la ciutat el tradicional Sopar de la Fam, amb l’objectiu d’explicar a les gairebé cent persones que s’hi van aplegar el projecte a l’Índia al qual volen donar suport en la campanya d’enguany [veure Església d’Urgell, núm. 475, febrer de 2019]. Mn. Ignasi Navarri, Rector de la Parròquia, va donar la benvinguda als assistents tot destacant la voluntat de solidaritat i els valors compartits. Després es va projectar un vídeo sobre els 60 anys de lluita contra la fam que compleix Mans Unides aquest 2019.

La campanya número seixanta té com a lema “Creiem en la igualtat i en la dignitat de les persones”, i amb ella s’inicia un període de tres anys en el qual se centraran en el treball pels Drets Humans com a instrument i estratègia per ajudar les persones més desfavorides del planeta. La Presidenta-Delegada de Mans Unides d’Urgell, Teresa Cabanas, va explicar el projecte per a l’actual campanya 2019: la millora de les condicions socials i econòmiques de les dones a la comarca de Khanapur, a l’Índia, per a la qual cosa es duran a terme tallers de formació per a l’aprenentatge de diferents oficis i d’aquesta manera donar-los-hi eines que els permetin créixer en la seva autoconfiança i alhora realitzar activitats que els reportin uns ingressos econòmics El projecte té un cost de 30.577 euros. Al final del sopar, Maria Rosa Carratalà, responsable de la Junta de Mans Unides a La Seu, va animar un sorteig de lots entre els assistents. Es van recaptar uns 2.500 euros per ajudar Mans Unides en el seu projecte.

APLEC DELS ESCLOPETS

Gairebé un centenar de persones va assistir al Sopar de la Fam a La Seu d’Urgell.

El dissabte 23 de març va tenir lloc a la petita esglesiola dedicada a la Mare de Déu dels Esclopets (a Ribelles, municipi de Vilanova de l’Aguda) el tradicional aplec que, un any més, va convocar molts fidels dels pobles veïns de Ribelles, L’Alzina, Església d’Urgell

A la celebració eucarística de l’Aplec dels Esclopets es van recordar els difunts del darrer any i es va demanar per les collites i els treballs agrícoles i ramaders.

les masies de la rodalia i també d’altres indrets. Com marca la tradició, a migdia es va celebrar una Eucaristia per recordar els difunts del darrer any i demanar per les collites i els treballs agrícoles i ramaders. La celebració i l’aplec van mirar amb afecte i pregària a l’advocació mariana, que presideix la capella i que té una gran devoció entre tots els que van omplir l’esglesiola, representada amb la imatge de la Mare de Déu dels Esclopets, ja que els peus de la Verge estan calçats amb uns esclops, un calçat tant present, temps enrere, en la vida dels pagesos i ramaders dels poblets i masies de la zona. Van concelebrar el Rector de Ponts, Mn. Jaume Mayoral, i el diaca Mn. Josep Caba. Entre els assistents hi era l’Alcaldessa de Vilanova de l’Aguda i diputada al Parlament de Catalunya, Montserrat Fornells. A l’homilia es va recordar la necessitat de viure el sentit 42

Església d’Urgell

de l’agraïment i l’acció de gràcies, no només cap a Déu sinó també cap els altres. En una societat cada vegada més egoista i tancada en si mateixa, aquest i altres aplecs permeten trobar-se, acompanyar-se i celebrar la fe i les arrels que comparteixen els veïns d’un territori.

També es va fer el canvi de les priores, que representen a les famílies del poble i de les masies, i que cuiden de tots els preparatius de la festa. Al final de l’Eucaristia, Mn. Caba va beneir els panets que es reparteixen als fidels. El Cant dels goigs a la Verge dels Esclopets va estar interpretat per un petit cor que cada any assisteix a la festa per poder honorar i cantar a la Mare de Déu. Una fotografia de grup dels assistents per guardar en el record va cloure la celebració religiosa, i tot seguit familiars i amics van compartir el dinar de festa.

100 ANYS DE LA MORT DE L’ESCRIPTOR I POETA ARANÈS MN. CONDÒ Diversos actes se celebraran a la Val d’Aran durant aquest any 2019

El Conselh Generau d’Aran inaugurà a Montcorbau un bust de Mn. Condò en el centenari de la seva mort.

tot recordant Mn. Jusèp Condò i Sambeat en els 100 anys de la seva mort, que s’esdevingué a Bossòst el 5 d’agost de 1919, quan tenia 52 anys d’edat. A Montcorbau, lloc del seu naixement, el proppassat dia 22 de març, el Conselh Generau d’Aran col·locà al pati de davant de l’església parroquial un bust de Mn. Condò. Autoritats de la Val d’Aran i un grup nombrós d’admiradors del poeta aranès acudiren a l’acte. Mn. Jusèp Amiell, antic Arxiprest, Canonge de La Seu d’Urgell i guardonat amb la Creu de Sant Jordi, oferí una conferència sobre Mn. Condò, parlant del seu poble i de la seva família, formada per set persones, de la qual va haver de tenir cura i fer-se’n responsable degut a unes adversitats. No deixant el seu treball de sacerdot zelós, va escriure diàriament, sense fatiga, en la llengua materna, com havia fet anteriorment en la llengua catalana, quan estava fora de la Val d’Aran. Els motius de totes aquestes celebracions i homenatges són la gran col·laboració que va tenir Mn. Condò amb el renaixement, difusió i estudi de la llengua pròpia de la Val d’Aran. Va escriure molt en català i va ser llorejat en diversos jocs florals i festes literàries, ja des del Seminari d’Urgell i després a les Parròquies de Sallent, de Montanisell, Gabassa de la Llitera i Moror de la Conca. L’any 1905, amb 38 anys, tornà a la Val d’Aran: Gessa, Salardú, Bossòst.

És llavors que comença una obra gegantina, ell tot sol, estudiant, escrivint i donant a conèixer la llengua aranesa, buscant el suport, l’ajuda i la divulgació dels qui al país veí de Comenge cuidaven també la llengua gascona, germanes les dues llengües, separades solament per una frontera.

PELEGRINATGE DE LA CASA DE PORTUGAL D’ANDORRA A FÀTIMA El diumenge 24 de març, el Grup de Folklore de la Casa de Portugal a Andorra va participar al 17è pelegrinatge al Santuari de Fàtima, a Portugal, organitzat per la Federació del Folklore Portuguès. Cinc membres de l’agrupació van participar a la trobada nacional, per desè any consecutiu, integrada per 3.340 folkloristes abillats amb els vestits

Cinc membres del Grup de Folklore de la Casa de Portugal a Andorra van participar al 17é pelegrinatge al Santuari de Fàtima.

tradicionals de les diferents regions portugueses. Després d’una desfilada dels grups a l’esplanada davant la Basílica de la Santíssima Trinitat, el temple es va omplir per celebrar

la solemne Eucaristia dominical. En el moment de l’ofertori, una parella del grup andorrà va fer ofrena d’un recordatori amb la imatge de la Mare de Déu de Meritxell.

En acabar la celebració, els pelegrins de la Casa de Portugal a Andorra van rebre la invitació a participar a la trobada de grups de folklore del mes de juny vinent a Lisboa.

Església d’Urgell