Page 1

Església

d Urgell

# 475 - FEBRER 2019

L’Arquebisbe Joan-Enric acompanya els joves espanyols a la JMJ de Panamà


Església d Urgell Índex 6

EL PAPA ALS EMIRATS ÀRABS: UN VIATGE BREU PERÒ MOLT IMPORTANT Mn. Ignasi Navarri

EL CANVI CLIMÀTIC

4

Mn. Eduard Salinas

5

L’ARQUEBISBE JOAN-ENRIC ACOMPANYA ELS JOVES ESPANYOLS A LA JMJ DE PANAMÀ

6

PROJECTE DE MANS UNIDES D’URGELL EN SUPORT A LES DONES DE KHANAPUR (ÍNDIA)

12

SOSTENIR L’ESPERANÇA DELS CRISTIANS DE TERRA SANTA

14

Mons. Joan-Enric Vives 12

UN OCEÀ D’EMOCIONS (VII): LA COMPLAENÇA O EL DEURE ACOMPLERT Dr. Francesc Torralba

II APLEC DE PROFESSORS I MESTRES CRISTIANS Giec

18

PRESENTACIÓ DEL VOLUM XIX D’URGELLIA A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA

20

ACTIVITATS DE CATALONIA SACRA PER AL 2019

21

ELS AJUDATS ENS AJUDEN

23

Mn. Ramon de Canillo

18

CONTEMPLACIÓ I HUMILITAT Mn. Enric Prat

24

DIETARI

25

VIDA I CULTURA A ORGANYÀ ENTRE ELS ANYS 1091 I 1150

I-VIII

Dr. Jesús Alturo

20

17

Edita: Bisbat d’Urgell

Redacció, administració i subscripcions:

Directora: M.C. Orduña

Casa del Bisbat. Pati Palau 1 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 352230 publicacions2@bisbaturgell.org

Sup. B.O.B.U. Dipòsit Legal: L-41-1958


A la llum de l’Evangeli #Panamà2019

“H

Impressió: Impremta Barnola, Guissona Amb la col·laboració de:

eus aquí la serventa del Senyor; que es faci en mi segons la vostra Paraula”. Fou aquest el lema de la Jornada Mundial de la Joventut 2019 (JMJ) #Panamà2019, convocada pel Papa Francesc i celebrada a Panamà el passat mes de gener. Quasi 600.000 joves vinguts sobretot de Panamà i d’Amèrica Central, d’Amèrica del Sud i d’arreu del món van omplir durant una setmana els carrers de joia i d’esperança. La Verge Maria, amb la seva disponibilitat a Déu i el seu servei a tots els homes, amb el seu “sí” que féu possible l’Encarnació de Jesucrist, fou el centre de la JMJ. Per això les catequesis preparatòries i sobretot les del Papa Francesc s’hi van referir en molts moments. Jo en vaig predicar dues en un ambient d’escolta fantàstic sobre aquests dos aspectes del sí a Déu de Maria i del compromís de servei, que ha de produir la JMJ. Ha estat una veritable gràcia poder-hi participar en nom de la Comissió Episcopal que té cura de la pastoral vocacional, i comprovar com anima la joventut fer experiència d’encontre, de compartició, de solidaritat i d’amistat entre aquells que viuen una mateixa fe, o que cerquen trobar respostes als seus interrogants generacionals més decisius. I de retruc, els adults, els Bisbes, sacerdots i consagrats, reprenem ànims i alegria pel Regne de Déu que ja és enmig de nosaltres. En tornar a casa, l’acció de gràcies és el que més s’escau, sense oblidar els dies de comunió amb el Papa i amb els altres joves d’arreu del món i les famílies i Parròquies que tant generosament ens van obrir els seus braços i les seves llars. La música i l’alegria caribenya han calat en nosaltres. Les dificultats per preparar el viatge, la calor, les penalitats que molts havien de patir, no comptaven. Érem allà amb una experiència eclesial molt única, de comunió amb Crist, a través de l’encontre amb el successor de

Pere i de comunió amb l’Església concreta que fa camí a Amèrica Central, mostrant que som una Església jove i que està viva. Hem trobat unes comunitats cristianes generoses i valentes, compromeses amb els indígenes, els pobres, i al servei del canvi de condicions per als joves i les persones que necessiten una ajuda. Una Església fidel testimoni de Jesús des de fa tants segles. Era molt present l’exemplaritat de Sant Òscar Romero d’El Salvador i l’anhel de canvi de les situacions d’explotació. El Papa ens va animar a confessar la fe, a fiar-nos de Déu com Maria, a superar el cansament que paralitza l’esperança, a rebel·lar-nos contra l’explotació, la criminalitat i els abusos que devoren la vida dels joves, a animar a tenir coratge i confiança per repetir el “sí” de Maria. I ens preguntava a joves i majors: “Què fas tu per generar futur, ganes de futur en els joves d’avui?” tot indicant-nos que “el món serà millor quan siguin més les persones que estiguin disposades i s’animin a gestar el demà i a creure en la força transformadora de l’amor de Déu. Cal que Jesús ens ajudi a estar vius i desperts”. “Els joves no són el futur de Déu, sinó que ja són l’ara de Déu!”. I citant el P. Pedro Arrupe demanava als joves: “Sentiu que teniu una missió i enamoreu-vos-en, que això ho decidirà tot... Sentiu la passió de l’amor. Jesús és amor d’entrega que invita a entregar-se”. Porto un convenciment de Panamà: si volem incorporar els joves a les nostres comunitats, és tota l’Església la que s’ha de posar de la seva part, conèixer, estimar, comprendre, i ajudar la realitat dels joves. Ells ho esperen i necessiten. Sabrem ser-los propers?

Església d’Urgell

3


SENTIRE CUM ECCLESIA

El Papa als Emirats Àrabs: un viatge breu però molt important

E

l diumenge 3 de febrer, el Papa Francesc, poc després d’haver presidit la Jornada Mundial de la Joventut de Panamà, arribava a Abu Dhabi, la capital dels Emirats Àrabs Units. Era la primera vegada en la història que un Papa visitava la Península Aràbiga. El viatge responia a la invitació del President d’aquell país, el xeic Jalifa bin Zayed Al Nahayan, a participar en l’encontre interreligiós sobre “la fraternitat humana”. Constituït per set emirats l’any 1971 com un Estat federal, els Emirats Àrabs Units ocupa una superfície de 83.600 kilòmetres i compta actualment amb uns nou milions d’habitants, el 76% dels quals són musulmans. La població catòlica suma poc més d’un milió de persones. El dos gran centres del poder polític són els emirats de Dubai i Abu Dhabi. Eclesiàsticament parlant, els Emirats Àrabs Units conforma una circumscripció eclesial amb vuit Parròquies, quinze centres pastorals, un Bisbe, 136 sacerdots i 43 religiosos. Al mateix temps, l’Església Catòlica gestiona vint escoles infantils, set escoles d’educació primària i secundària i sis centres sanitaris. Aquest Estat acull una pluralitat ètnica remarcable. Els emiratís autòctons representen un 19% de la població; el 50% dels habitants són asiàtics, el 10% egipcis, el 6% filipins i el 15% restant prové d’altres països diversos. És el país amb el més gran percentatge d’immigrants del món. Una cruïlla entre Orient i Occident, un oasi multiètnic i multireligiós 4

Església d’Urgell

i, per tant, un lloc privilegiat per promoure la cultura de l’encontre. A l’homilia de l’Eucaristia que presidí el 5 de febrer al Zayed Sports City d’Abu Dhabi, en la qual va proclamar l’Evangeli de les Benaurances, el

i prop de 4.000 musulmans. Mai abans en aquell país s’havia viscut una celebració tan multitudinària. I l’endemà, ja a Roma, a l’audiència general a l’aula Pau VI, hi afegí: “en una època com la nostra,

El Papa Francesc, amb el Gran Imam d’Al-Azhar, Ahmed Al-Tayeb.

Sant Pare també volgué destacar amb admiració la fermesa i vitalitat de la comunitat catòlica dels Emirats Àrabs: “sou un cor compost per una varietat de nacions, llengües i ritus; una diversitat que l’Esperit Sant estima i vol harmonitzar cada vegada més per fer-ne una simfonia. Aquesta alegre simfonia de la fe és un testimoni que doneu a tots i que construeix l’Església”. A la celebració van assistir uns 120.000 catòlics

en la qual és forta la temptació de veure un xoc i un conflicte entre la civilització cristiana i la islàmica, i també considerar les religions com a fonts de conflicte, hem volgut donar un signe ulterior, clar i decisiu, de que, en canvi, és possible respectar-se i dialogar, i que, malgrat la diversitat de cultures i tradicions, el món cristià i l’islàmic estimen i protegeixen valors comuns com la vida, la família, el sentit religiós, el


respecte pels ancians, l’educació dels joves i molts altres”. El Papa i el gran Imam d’Al-Azhar van firmar el document sobre la fraternitat humana, que s’estudiarà a les escoles i universitats de diversos països per tal d’avançar en el diàleg sobre aquesta qüestió fonamental. Al document afirmen la vocació comuna de tots els homes i dones de ser germans, com a fills i filles de Déu, tot

El viatge del Papa Francesc als Emirats Àrabs ha escrit una nova pàgina en la història del diàleg entre el cristianisme i l’islam i en el compromís de promoure la pau al món condemnant qualsevol forma de violència, especialment la que es revesteix de motius religiosos, i es van comprometre a difondre els valors autèntics i la pau a tot el món. Aquest viatge ha escrit una nova pàgina en la història del diàleg entre el cristianisme i l’islam i en el compromís de promoure la pau al món sobre la base de la fraternitat humana, tal com va dir el Sant Pare al Memorial dels Fundadors, un monument que commemora la vida i l’herència del xeic Zayed bin Sultan Al Nahayan, fundador i primer President dels Emirats Àrabs Units, i que va tenir aquesta gran intuïció que el Papa recull: “la vertadera riquesa no resideix només en els recursos materials; la vertadera riquesa de les nacions resideix en les persones que construeixen el futur de la seva nació... la veritable riquesa són els homes”. Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell

ASPECTES DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA uan parlem de canvi climàtic pensem generalment en coses tan diverses com la contaminació, l’augment de les temperatures, els huracans, la sequera, etc. No solem relacionar-lo amb un dels seus efectes més tràgics: els milions de desplaçats. Però el cert és que, des de fa ja una colla d’anys, els desastres naturals estan provocant una mitjana de 26,4 milions de persones desplaçades l’any (que equival a una persona per segon), tal com constata l’informe Fronteres 2017 de Nacions Unides. Són éssers humans, dones i homes, nenes i nens que, a causa de canvis dràstics al seu entorn, es veuen obligats a abandonar les seves llars. Avui sembla evident que els motius de la migració (econòmics, polítics i mediambientals) s’influeixen mútuament. De fet, molts països políticament inestables, especialment a l’Àfrica, ja estan experimentant tensions relacionades amb el canvi climàtic, com el conflicte per l’accés a terres fèrtils, el subministrament d’aigua potable o la disponibilitat d’aliments. En conseqüència, en molts casos, no estem davant d’immigrants que marxen voluntàriament de la seva terra seduïts per algun “efecte crida”, sinó davant d’autèntics refugiats que pateixen un perill real de ser perseguits pels desastres naturals i, a causa d’aquesta por, no volen romandre a casa, amb els greus riscos que aquesta decisió pot comportar: vides truncades, oportunitats perdudes i mort segura. Tant l’augment dels desastres naturals com els conflictes violents estan darrere de la gran tragèdia dels 33.000 ofegats a la Mediterrània entre 1993 i 2017. Les naus errants al mar, a la L CANVI CLIMÀTIC recerca d’un port europeu disposat a rebre-les, simbolitzen simplement l’horror d’aquestes situacions. I en lloc de posar en marxa estratègies eficaces que els puguin retornar unes condicions de vida digna, gran part del debat (potser artificialment creat) dins el món de la política i de la societat civil, alimentat per l’actual legislació, rau a saber si aquests éssers humans són refugiats o no: si són refugiats poden beneficiar-se de la protecció de la Convenció de Ginebra; però si no ho són, la raó jurídica i la geoestratègica avalarien d’alguna manera el fet d’abandonar-los a la seva sort. Es pot dir que més enllà de les legítimes o no tan legitimes justificacions, la pregunta de Déu a Caín (“on és el teu germà?”) segueix vigent. Cal obrir-nos a una profunda reflexió, humana i cristiana, sobre l’impacte del canvi climàtic i els conflictes armats en les persones més vulnerables, que són, a més, les que més pateixen les conseqüències del nostre model de vida, desenvolupament i consum. Per això, campanyes com “Si cuides el planeta, combats la pobresa”, promoguda per la iniciativa “Enllaça’t per la justícia” i concebuda des de la “Laudato Si” del Papa Francesc, tot apellant a la nostra fe en la creació, a l’ecologia política , a la justícia climàtica i al deute ecològic, poden aportar respostes de calat a l’actual crisi migratòria d’arrel mediambiental. Abordar avui la magnitud del drama dels refugiats implicarà probablement un immediat reconeixement dels drets humans, un canvi en els nostres estils de vida i consum, i una millora de les condicions de vida a les regions del Sud que impedeixin l’èxode de noves famílies o, fins i tot, que s’animin a tornar les que ja van marxar.

Q

E

Mn. Eduard Salinas Muñoz Església d’Urgell

5


A dalt, Santa Missa d’enviament celebrada al Camp Sant Joan Pau II en la jornada de cloenda de la JMJ. A sota, l’Arquebisbe Joan-Enric, el Cardenal Blázquez i el Cardenal Osoro (al centre de la fotografia), amb altres membres de la delegació de la CEE i un grup de joves pelegrins espanyols a Panamà.

6

Església d’Urgell


L’Arquebisbe Joan-Enric acompanya els joves espanyols a la JMJ de Panamà

E

ls dies 22 al 27 de gener, la El President Varela i la seva esposa a la Parròquia de Sant Judes Tadeu. I capital de Panamà, Ciutat de també volgueren rebre personalment l’endemà, va predicar una altra troPanamà, va esdevenir l’epi- el Sant Pare al peu mateix de l’escala bada catequètica a la Basílica de Don centre de la pastoral juvenil amb de l’avió que el va dur a Panamà el Bosco, amb el títol “Sóc la serventa la celebració de la XXXIV Jornada 24 de gener. Amb posterioritat a la del Senyor”, que també va tenir un Mundial de la Joventut (JMJ), que celebració de la JMJ, en declaracions seguiment molt alt. va aplegar desenes de milers de a diversos mitjans de comunicació, I encara el dissabte dia 26 participà joves d’arreu del món sota el lema Mons. Vives va destacar precisa- a l’església de Sant Francesc d’Assís, “Sóc la serventa del Senyor, que es ment com la sola presència del Papa al barri panameny de La Caleta, en compleixin en mi les teves parau- Francesc a Panamà ja va ser “un un encontre amb els joves arribats les”. Entre el jovent que va compar- fort estímul per als joves”, a banda des de les Diòcesis espanyoles, als tir en estreta comunió les moltes activitats de la JMJ hi hagueren uns 800 espanyols procedents de disset Diòcesis, acompanyats per un bon grup de preveres de les respectives Parròquies d’origen, a més d’una delegació de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) encapçalada pel seu President i Arquebisbe de Valladolid, Cardenal Ricardo Blázquez, i integrada per l’Arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats, Mons. JoanEucaristia amb els joves espanyols a l’església de Sant Francesc d’Assís al barri de La Caleta, a la capital panamenya. Enric Vives; l’Arquebisbe de Madrid, Cardenal Carlos Osoro; de la facilitat que va demostrar un quals es va sumar un bon nombre l’Arquebisbe de València, Carde- cop més el Sant Pare per connectar d’espanyols residents a Panamà. nal Antonio Cañizares; el Bisbe de amb el jovent i “transmetre’ls que Mons. Vives, junt amb els Bisbes de Terol i Albarracín, Mons. Antonio cal ser generosos en el seguiment a la delegació de la CEE, hi concelebrà Gómez; el Director de la Comissió Jesucrist”. una Eucaristia presidida pel Cardenal Episcopal d’Apostolat Seglar, Luis L’Arquebisbe d’Urgell, de la seva Ricardo Blázquez, en la qual es va Manuel Romero; el Director del banda, també va seguir una agenda pregar pels Bisbes espanyols recentDepartament de Joventut, Raúl Ti- plena de trobades amb els joves al ment traspassats: el Bisbe emèrit de najero; i el Director de la Comissió llarg de la setmana. Trobades que Solsona, Jaume Traserra, i el Cardenal Episcopal de Seminaris i Universi- van començar abans de l’arribada Fernando Sebastián Aguilar. També tats, Sergio Requena. En arribar a la del Papa, el dia 23, data en què va es va pregar per l’etern repòs del nen capital panamenya, la delegació de predicar una catequesi prepara- Julen Roselló, mort en caure accidenla CEE va ser rebuda pel President tòria que, amb el títol “Aquí estic, talment a un pou de Totalán (Màlaga), del país, Juan Carlos Varela. Senyor!”, aplegà uns cinc-cents joves i trobat al cap de tretze dies després Església d’Urgell

7


1

3

2

4

8

Església d’Urgell

5

1: Trobada catequètica predicada per Mons. Vives a la Basílica de Don Bosco. 2: Els membres de la delegació de la CEE van aprofitar l’estada a Panamà per venerar la imatge de Santa Maria la Antigua, declarada Santa Patrona del país el 9 de setembre de l’any 2000. 3: L’Arquebisbe, amb els joves de l’estand de la comunitat de Sant’Egidi a la fira vocacional instal·lada al parc Omar Torrijos. 4: En arribar a Panamà, la delegació de la CEE va ser rebuda pel President del país, Juan Carlos Varela, i l’Ambaixador d’Espanya, Ramón Santos. 5: El Sant Pere va ser obsequiat al peu de l’escala de l’avió per uns nens amb vestits tradicionals de Panamà, i tot seguit va ser rebut oficialment pel President Varela i la seva esposa.


d’una complicada operació de rescat. D’altra banda, el divendres dia 25 l’Arquebisbe Joan-Enric, encarregat de la Pastoral Vocacional de la CEE, acompanyat del Director del Secretariat de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats, va poder visitar detingudament la fira vocacional “Segueix-me”, instal·lada al parc Omar Torrijos. La finalitat d’aquesta fira era oferir espais d’informació, orientació, i d’acompanyament dinàmic i atractiu als joves, de manera que els ajudés en el discerniment de la seva vocació.

El Sant Pare recordà als joves que la salvació que Déu ens ofereix és una invitació a formar part d’una història d’amor que canvia radicalment la vida El cap de setmana del 26 i 27 de gener va ser el punt culminant de la JMJ. Dos dies d’intenses vivències i de moments de comunió i pregària dels joves arribats d’arreu junt amb preveres i consagrats, animadors i Bisbes, així mateix de procedències diverses; i, sobretot, junt amb el Papa Francesc. El vespre del dissabte 26 va tenir lloc la vetlla de pregària presidida pel Papa Francesc al Camp Sant Joan Pau II - Metro Park. Al seu missatge als joves, el Sant Pare els va recordar que la salvació que Déu ens ofereix és una invitació a formar part d’una història d’amor que canvia radicalment la vida. Déu ens “primereja” en la nostra història i vol que li diguem “que sí”. Així és com Déu va sorprendre Maria i la va convidar a formar part d’aquesta història d’amor. Maria, va dir el Papa Francesc als joves, “no era una influencer, no sortia a les xarxes socials, però, sense voler-ho ni buscar-ho, es va tornar la dona més influent de la història. Amb poques paraules va dir “sí” i va confiar en l’amor de Déu i en les

Centenars de milers de joves van participar a la vetlla del dissabte 26 de gener, durant la qual hi va haver una moment d’adoració al Santíssim Sagrament (a sota).

seves promeses. Déu és l’única força capaç de renovar, de fer noves totes les coses”. Maria respongué a l’àngel “faci’s en mi”. No va ser una acceptació passiva o resignada. Va ser un “sí” confiat. Va ser el “sí” de qui es vol comprometre i de qui es vol arriscar, de qui vol apostar-ho tot sense cap altra seguretat que la certesa de ser portadora d’una promesa. El Papa demanà als joves: “us sentiu vosaltres portadors d’una promesa? Quina promesa tinc al cor per portar endavant? Maria va viure

una missió difícil, però les dificultats no li van fer dir “no”. Maria va ser valenta i per això és una influencer: és la influencer de Déu. El seu “sí” i les ganes de servir van ser més fortes que les dificultats i els dubtes”. La vetlla va continuar amb un seguit de testimonis commovedors que van narrar la seva experiència personal de la fe, i a continuació va tenir lloc un moment intens d’adoració al Santíssim Sagrament, a Jesús viu en l’Eucaristia, durant el qual els joves van ser convidats pel Papa a Església d’Urgell

9


compartir davant el Senyor els seus anhels, esperances i angoixes.

La riquesa de l’escolta entre generacions, la riquesa de l’intercanvi i el valor de reconèixer que ens necessitem, que hem d’esforçar-nos a propiciar canals i espais que ens permetin involucrar-nos per somiar i treballar pel demà ja des de l’avui. Però no aïlladament, sinó junts, construint un espai en comú”. Després de la celebració eucarística, el Papa va visitar la Llar

dedicació i compromís. La pròxima JMJ tindrà lloc a Lisboa (Portugal) l’any 2022.

Missa d’enviament El diumenge 27 de gener, el Papa Eucaristia d’acció de gràcies Francesc va presidir la Santa MisL’endemà de la cloenda de la JMJ, sa d’enviament davant de més de l’església de Sant Francesc d’Assís 600.000 joves. A l’homilia, el Papa de La Caleta acollí una celebració va dir als joves que són “l’ara” de eucarística d’acció de gràcies Déu, fent referència a l’Evangeli presidida pel Cardenal Antonio proclamat en aquell diumenge, que Cañizares i concelebrada pel Carpresentava l’inici de denal Blázquez, el la missió pública de Cardenal Osoro, Jesús a la sinagoga. l’Arquebisbe Jo“En Jesús s’inicia i es an-Enric i molts fa vida el futur proaltres preveres mès: Quan? Ara”, féu i responsables notar el Sant Pare. acompanyants “Ell us convoca i us de les diverses crida en les vostres Diòcesis particicomunitats i ciutats pants, per agrair la a anar a la recerca seva hospitalitat dels ancians, de la i cordialitat a les gent gran; a aixefamílies acollidocar-vos amb ells i res dels pelegrins prendre la paraula, i espanyols, moltes fer realitat el somni de les quals van amb què el Senyor participar en l’Euens va somiar”. caristia. Però no tots els En la jornada de cloenda de la JMJ, el Papa va visitar la Llar del Bon Samarità, gestionada per l’Església “Ara comença qui ho van escoltar Catòlica, que atén malalts de sida sense recursos. la JMJ; ara ha de es van sentir convicomençar la tasca dats o convocats. No tots els veïns del Bon Samarità, gestionada per d’explicar a tothom el que heu visde Natzaret estaven preparats per l’Església Catòlica, que atén malalts cut i experimentat, i de concretar el creure en algú que coneixien i havien de sida sense recursos; i a la tarda, compromís de servei i amor”, va dir el vist créixer i que els invitava a fer Cardenal Cañizares, que destacà com realitat un somni tan esperat. És “Jesús us convoca i us la JMJ significa una gran oportunitat més, deien: “no és aquest el fill del per plantejar-se la fe i el seguiment crida en les vostres comufuster?” De manera semblant, nosalde Jesucrist amb sentit vocacional, tres tampoc “no sempre creiem que nitats i ciutats a anar a la tant per als joves com per als adults, Déu pugui ser tan concret i quotidià, recerca dels ancians, de així com una obertura a les grans pretan proper i real, i menys encara que la gent gran; a aixecar-vos guntes dels joves per a la seva vida. es faci present i actuï a través d’algú amb ells i prendre la paEls pelegrins espanyols a la JMJ conegut com pot ser un veí, un amic, van rebre un exemplar del “DoCat”, raula, i fer realitat el somni una síntesi de la Doctrina Social de un familiar. No sempre creiem que el Senyor ens pugui invitar a treballar amb què el Senyor ens va l’Església editada per incentivar-ne i embrutar-nos les mans amb Ell en somiar” (Papa Francesc) el seu coneixement i no restar pasel seu Regne de forma tan simple sius sinó compromesos i atents als però contundent”. abans d’acomiadar-se de retorn cap necessitats, en un moviment d’ajuda El Sant Pare també va esmentar el a Roma, va tenir una trobada amb als pobres però també de deixar-se Sínode de l’octubre passat sobre els tots els voluntaris que han contri- ajudar per ells. També van ser objoves, la fe i el discerniment voca- buït amb el seu treballs a l’èxit de sequiats amb un Rosari per ajudar cional: “va ser la riquesa de poder la Jornada Mundial de la Joventut a a pregar i a donar espai al Déu de trobar-nos i, sobretot, escoltar-nos. Panamà, als quals va agrair la seva l’Amor que Crist ens revela. 10

Església d’Urgell


Església d’Urgell

11


Segons el darrer cens disponible (de 2011), a la regió viuen unes 54.000 persones, un 80% de les quals resideix en aldees, dedicades a conreus agrícoles estacionals A l’Índia, les dones es casen molt joves i són considerades ciutadanes de segona classe. (Foto: Manos Unidas).

Mans Unides d’Urgell tria un projecte de suport a les dones de la regió índia de Khanapur

M

ans Unides d’Urgell dedicarà la campanya d’enguany a un projecte de suport a les dones de Khanapur, al nord-est de l’Estat de Karnataka, prop de la costa oest de l’Índia, mitjançant la millora de la formació i de les condicions socials i econòmiques dels grups d’autoajuda a vint-i-cinc aldees de la regió. El projecte és una iniciativa planificada durant els darrers deu mesos de l’any passat pel Centre Social Pragathy, una institució que fa anys que treballa amb la comunitat 12

Església d’Urgell

de Khanapur i contrades properes, de manera que coneix de primera mà la situació de pobresa i el nivell de vida precari de les famílies de la regió, i més concretament, les dones de la comunitat, que pertanyen a un estatus social molt baix. Segons el darrer cens disponible (de 2011), a la regió viuen unes 54.000 persones, de les quals unes 43.000 (un 80%) resideixen en poblets, dedicades a conreus agrícoles estacionals, condicionats pels cicles dels monsons, que els proporcionen uns ingressos anuals que oscil·len

per terme mig entre els 200 i els 666 euros. L’educació de la major part dels infants és també molt precària, ja que els pares opten perquè els fills comencin a treballar des de ben petits per tal d’ajudar a l’economia familiar, i, consegüentment, l’índex d’analfabetisme a la regió és molt alt. En el cas de les dones, la situació s’agreuja per la discriminació de gènere que pateixen tant en el si de la societat com en les pròpies famílies. Les dones es casen molt joves i són considerades ciutadanes de segona classe.


També com a conseqüència del baix nivell de formació dels habitants de Khanapur, l’alta taxa d’atur és un altre dels grans problemes de la regió, al qual cal afegir que la major part de les famílies no disposen d’aigua potable ni tenen accés a una mínima atenció sanitària perquè no hi ha cap centre d’atenció primària ni tampoc cap xarxa de mitjans de transport. Així, han augmentat de manera alarmant els casos de SIDA en els darrers temps, alhora que s’ha registrat un augment significatiu dels casos d’alcoholisme entre les dones, i, paral·lelament, també s’aprecia un augment d’actituds violentes. La congregació de les Missioneres dels Apòstols fa anys que treballa a la regió, sovint amb el suport de Mans Unides per dur a terme diferents iniciatives. Després del darrer projecte conjunt es va encarregar una avaluació externa dels resultats, les conclusions de la qual s’han fet servir en l’elaboració de la present proposta, la qual es calcula que be-

La major part de les famílies no disposen d’aigua potable ni tenen accés a una mínima atenció sanitària perquè no hi ha cap centre d’atenció primària neficiarà unes 680 dones de manera directa, i una comunitat d’unes 2.800 persones de manera indirecta en un termini de dos anys. Es preveu actuar en 25 aldees amb l’objectiu de desenvolupar la capacitat emprenedora i millorar l’autoestima i la sostenibilitat de les condicions de vida de les dones, així com proporcionar formació en lideratge i estratègies de màrqueting, i en oficis com la fabricació de bosses de cuir, cistelles de vímet, elaboració de pa i confecció de peces de roba, entre d’altres. L’aportació local contribuirà a sufragar aproximadament un 16% del cost de la formació professional.

L’educació de la major part dels infants és molt precària, ja que els pares opten perquè els fills comencin a treballar des de ben petits. A sota, mapa de localització de la regió de Khanapur, a prop de la costa occidental de l’Índia. (Foto: Manos Unidas).

Assemblea de Mans Unides d’Urgell a Balaguer El dissabte 2 de febrer va tenir lloc al Santuari del Sant Crist de Balaguer l‘assemblea anual de Mans Unides d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, la Presidenta de l’entitat, Teresa Cabanas, i el Consiliari diocesà, Mn. Eduard Salinas. Es van aprovar els comptes de la campanya i aportacions de l’any 2018, es va reflexionar sobre possibles increments dels donatius mitjançant accions diverses, i es va escollir el projecte de col·laboració a l’Índia, comentat en aquestes mateixes pàgines, al qual es dedicaran els recursos que es recaptin en la campanya d’enguany. L’assemblea va comptar amb la col·laboració d’Aleix Vilalta, laic que visita diferents països del Tercer Món tots els estius durant un mes, i ara, ja jubilat, pot prestar una col·laboració més àmplia a Mans Unides d’Urgell, alhora que podrà dedicar temps a fer-se present testimonialment en activitats de la present campanya.

Església d’Urgell

13


Sostenir l’esperança dels cristians de Terra Santa 1

E

l passat gener, com cada any, diversos Bisbes i collaboradors d’Amèrica i Europa (Holy Land Coordination) van visitar la Terra Santa amb el propòsit de peregrinar als llocs on va viure Jesús, pregar units tots els ritus cristians allà presents, i conèixer l’actual realitat per aportar una veu defensora de la pau i la justícia per a la Terra Santa, escoltant els coratjosos cristians que viuen allà, especialment, i descobrint els desafiaments a què s’enfronten. Els Bisbes, en el seu comunicat, continuen proposant la solidaritat

amb els cristians que viuen dins l’Estat d’Israel. Ells coexisteixen i treballen junts amb altres creients

Els cristians dins d’Israel, dels quals se’n parla poc, volen viure com a ciutadans de ple dret, amb els seus drets reconeguts en una societat plural i democràtica pel bé comú de la seva societat. De fet, l’Estat d’Israel es va fundar en els principis declarats d’igualtat entre tots els seus ciutadans. I això

necessita urgentment convertir-se en una realitat viscuda. Els cristians dins d’Israel, dels quals se’n parla poc, volen viure com a ciutadans de ple dret, amb els seus drets reconeguts en una societat plural i democràtica. Hi duen a terme una contribució vital, especialment a través de les escoles, els hospitals, la participació en la vida pública i l’interès pel diàleg entre les diferents religions. No obstant això, és evident que, al mateix temps, s’enfronten a profundes dificultats en tots els aspectes de la seva vida. Juntament amb altres ciutadans àrabs i emigrants palestins

Durant el seu pelegrinatge d’enguany, els Bisbes de la Coordinadora de Conferències Episcopals per a l’Església a Terra Santa van concelebrar l’Eucaristia dominical a l’església de la Visitació de Zababdeh (a Cisjordània, Palestina). 1

Article publicat a La Vanguardia del 10 de febrer.

14

Església d’Urgell


que viuen a Israel, molts cristians es troben sistemàticament discriminats i marginats. Actualment la principal preocupació és la recent aprovació de la Llei de l’Estat-Nació (Nation State Law). Els Bisbes Ordinaris Catòlics del país adverteixen que això crea una “base constitucional i legal per a la discriminació contra les minories”, minant els ideals d’igualtat, justícia i democràcia (Declaració 31.10.2018). És bo que, des d’Occident, en solidaritat amb les Esglésies presents a Terra Santa, donem suport als cristians dins d’Israel i a tots els que desafien la discriminació, per tal de protegir el pluralisme del país.

En aquella terra, on conflueixen els llocs sants del Judaisme, l’Islam i el Cristianisme, trobar camins de respecte mutu i de convivència és essencial per a la pau de tot el món En la més breu visita a Palestina, també s’han trobat que, malgrat la fe i la resiliència de molts, la misèria de l’ocupació s’ha vist darrerament agreujada per les severes retallades del finançament humanitari per part del govern dels Estats Units. L’atenció a la salut, l’educació i altres serveis bàsics per als refugiats estan cada vegada més amenaçats, i això incrementa les violacions de la seva dignitat humana fonamental. Aquesta realitat no pot ser ignorada o tolerada. Per això, els Bisbes visitants van fer una crida als seus propis governs perquè contribueixin a corregir els problemes de finançament a què s’enfronta actualment l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) i incrementin els seus esforços en pro d’una solució diplomàtica, amb dos Estats democràtics sobirans, Israel i Palestina, que puguin viure en pau. En aquella terra on conflueixen els llocs sants de tres grans religions, Judaisme, Islam i Cristianisme, trobar

A dalt, els Bisbes de la Coordinadora amb els seminaristes del Patriarcat Llatí a Beit Jala. A sota, a una classe sobre “Estat i Religió a Israel”, que imparteix el professor Daniel Statman a la Universitat de Haifa.

camins de respecte mutu i de convivència és essencial per a la pau de tot el món. Per això són molt d’admirar aquells cristians que no perden l’esperança ni desisteixen del compromís per una pau basada en la justícia. D’aquí també la transcendència del darrer viatge del Papa Francesc als Emirats Àrabs Units evocador de la històrica trobada entre Sant Francesc d’Assís i el Soldà d’Egipte el 1219. Ara el Papa Francesc i el gran imam d’Al-Azhar d’Egipte van intercanviar una declaració conjunta sobre “la fraternitat humana per la pau mundial i la convivència comuna”. En els seus discursos, el Papa va condemnar la guerra al Iemen i va demanar a les monarquies del golf Pèrsic que reconeguin els drets de ciutadania als

membres de les minories religioses. També va afirmar que “cap violència pot trobar justificació en la religió”, i va defensar que les religions no poden renunciar a la tasca urgent de construir ponts entre els pobles i les cultures. Féu ressonar la seva crida a més de 700 líders religiosos de diverses confessions per “construir junts un futur de pau perquè, en cas contrari, no hi haurà futur”. A Terra Santa i arreu, les religions s’han de comprometre més activament, amb valor, audàcia i sinceritat, a ajudar la família humana a madurar la capacitat de reconciliació, la visió d’esperança i els itineraris concrets de pau. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell Església d’Urgell

15


Càtedra de Pensament Cristià

Un oceà d’emocions (VII): La complaença o el deure acomplert

L

a complaença és el sentiment interior d’haver fet allò que calia fer, d’haver dit el que calia dir, d’haver anat allí on s’havia d’anar. Neix de l’anàlisi reflexiva. Solament es pot complaure el qui analitza atentament la seva acció i entreveu els fruits que deriven d’ella, les conseqüències que ha tingut per als altres. Tota acció té conseqüències, però solament qui estudia atentament els efectes de la seva acció, pot sentir complaença. Exigeix una mirada transparent i clara, demana audàcia per sospesar el que s’ha fet, sense buscar el fàcil consol. Sempre hi ha el perill de sucumbir a la falsa complaença, d’aturar el treball analític per arribar a la fàcil conclusió que tot s’ha fet com s’havia de fer o bé que no hi havia res a fer. Hi ha qui prefereix no furgar, per evitar el sentiment de culpa. Hi ha qui prefereix mirar una part, per sentir que ha fet el que podia i recrear-se en la tranquil·litat. La complaença és la percepció

interior de què s’ha acomplert el deure, el mandat interior. El deure és, per dir-ho a la manera kantiana, una veu que s’escolta en la més profunda de les interioritats, que exigeix, que espera resposta, que commou i que cerca una traducció pràctica. El deure no ve de fora; ve de dins. Exigeix una resposta, un compromís. Rarament s’escriu sobre el deure. Rarament s’escriu sobre el goig que s’experimenta quan s’obeeix la veu del deure. La complaença no és el plaer, perquè el plaer és sensible, és una percepció subjectiva que es capta a través dels sentits externs, mentre que la complaença és purament espiritual, és un bé percebut en el dedins que neix de la tranquil·litat d’haver acomplert amb el propi deure. La complaença s’oposa a la culpa. La culpa neix de la transgressió. Envaeix l’ànima quan un s’adona que ha desobeït el deure, quan ha transgredit allò que el cor li dictava; quan s’ha deixat portar per la mandra, per la desídia o per l’egoisme compulsiu. La culpa s’oposa a la complaença. És

tòxica i destructiva; mentre que la complaença és agradable i edificant. Complau fer allò que s’havia de fer. Ningú no sap el que ha de fer l’altre. Cadascú ha de destriar el seu deure, activar l’oïda de l’esperit per aclarir què ha de fer a cada moment. Complir el deure és respondre a la crida de l’altre, atendre la seva súplica, prestar-li atenció. És un benestar interior de bon ànim, un estat de quasi felicitat que fa créixer l’autoestima i el sentit de dignitat personal. Hi ha la complaença a la meitat de la vida, però també hi ha la complaença al final de la vida. És el sentiment que s’ha viscut com calia, que s’ha bastit una obra bella i bona. És la percepció que el balanç és positiu, que ha valgut la pena ser-hi. Aquesta complaença és l’arrel d’un bon final i d’un comiat harmònic. Quan un s’adona que la pròpia acció ha estat beneficiosa per l’altre, que ha millorat la seva qualitat d’existència, que ha introduït llum en la seva vida, se sent complagut amb el que ha fet. Potser no hi ha gratitud, potser no hi ha reconeixement, potser no hi ha premi, ni recompensa, però la complaença no es fonamenta en béns exteriors. És un sentiment interior que ix del fons, neix quan s’ha vençut en la lluita contra les inclinacions i s’ha fet el que calia. Francesc Torralba, Dr. en Teologia i Filosofia

Sintonitzeu-la! EMISSORA DEL BISBAT D’URGELL

Freqüències: Alt Urgell: 105.0 Cerdanya: 104.4 Lleida: 91.5 Andorra: 107.5 Església d’Urgell

17


Una vuitantena de docents participa al II Aplec de professors i mestres cristians

E

l II Aplec de professors i mestres cristians, convocat per les Delegacions d’Ensenyament dels Bisbats catalans

i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, amb la col·laboració de les editorials Baula i Cruïlla, va aplegar una vuitantena de do-

A la sessió del matí hi va haver un treball per grups sobre els recursos que els docents tenen a l’abast o necessiten per a ser testimonis de fe (a dalt), i posteriorment se va celebrar l’Eucaristia a la capella major del Seminari Pontifici, presidida per Mons. Jaume Pujol.

18

Església d’Urgell

cents el 16 de febrer a Tarragona, que d’aquesta manera agafà el relleu de Montserrat, seu del primer Aplec l’any 2017. La jornada, celebrada al Centre Tarraconense El Seminari, començà amb la benvinguda per part de l’Arquebisbe de Tarragona i President del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de Catalunya (SIERC), Mons. Jaume Pujol, i del Delegat diocesà d’Ensenyament de l’Arquebisbat de Tarragona, Mn. Norbert Miracle. L’acte inaugural comptà també amb l’assistència del Secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, P. Enric Puig, i del Coordinador del SIERC, Pere Micaló, a més de la majoria de Delegats diocesans d’Ensenyament dels Bisbats amb seu a Catalunya. Després de la pregària inicial, la primera part de la jornada es dedicà a recollir els testimonis personals de quatre professors i directors d’escola de diferents Diòcesis de Catalunya, moderats per Juanjo Fernández, consultor pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Hi van intervenir Jesús Blanco, mestre de l’escola L’Ensenyança-Lestonnac de Tarragona; Pere Bosque, ex Director de l’escola Antoni Roig de Torredembarra; Núria Farré, professora de Religió de l’IES Samuel Gili de Lleida; i Raquel Robert, Directora de l’IES de Sant Feliu de Guíxols. Les seves aportacions van respondre a quatre preguntes sobre el seu testimoniatge cristià en l’entorn laboral, la seva “influència” com a cristians a l’escola o l’institut, de quina manera mostren els valors o virtuts cristianes en la vida quoti-


diana, i com comparteixen la fe fora de l’àmbit escolar. Responent a les qüestions plantejades, els participants van coincidit a destacar conceptes com el respecte, l’acollida, l’escolta, la coherència i la naturalitat en la vivència cristiana, tant en la vida personal com en l’àmbit professional, i saber donar una resposta humil però valenta als interrogants que plantegen els alumnes o els companys del claustre. Aquests testimonis es van complementar amb un treball per grups per a conversar i debatre sobre els recursos que els docents tenen al seu abast o necessiten per a ser testimonis de fe. Seguidament va tenir lloc la celebració de l’Eucaristia, presidida per Mons. Jaume Pujol, a la capella major del Seminari Pontifici. A l’homilia, Mons. Pujol agraí el treball apassionat, compromès i vocacional dels docents i va voler recordar unes paraules del Papa Francesc en un encontre amb una associació italiana de mestres cristians: “ser professor no és només una feina sinó una relació en la qual cada mestre ha de sentir-se enterament implicat com a persona, és un treball preciós que permet veure créixer dia rere dia les persones que han estat confiades a la nostra cura. [...] Els joves han de trobar a l’escola una referència positiva, han de sentir-se estimats i acollits amb totes les seves limitacions i potencialitats”. Mons. Pujol també va subratllar “que la millor manera d’ensenyar és estimar amb més intensitat els estudiants difícils, els que són més febles i desafavorits”. Per a cloure aquest segon Aplec, els docents van visitar a la tarda el Museu Bíblic Tarraconense acompanyats pel Director, Andreu Muñoz, on van poder conèixer l’entorn pedagògic i didàctic que ofereix aquest espai. Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya Església d’Urgell

19


Presentació del volum XIX d’Urgellia a la Biblioteca de Catalunya

L

a Biblioteca de Catalunya va acollir el 6 de febrer la presentació del volum XIX de l’anuari Urgellia d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, i d’Andorra i la Vall d’Aran, editat per la Fundació Societat Cultural Urgel·litana. L’acte fou presidit conjuntament per Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Coprincep d’Andorra, i per la Directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra i Aranda. Hi van intervenir Mn. Beninge Marquès, Canonge i Arxiver dels Arxius Diocesà i Capitular del Bisbat d’Urgell, que féu un resum del contingut del present volum; el Dr. Jesús Alturo, Catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, que desenvolupà la ponència “Vida i cultura a Organyà entre els anys 1091 i 1150” [la qual transcrivim a continuació]; i el Dr. Josep Moran, Director de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans, que dissertà sobre els “Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1095)” [ponència que es publicarà al pròxim número d’Església d’Urgell]. El volum XIX d’Urgellia s’obre amb una glossa en memòria de qui fou professor d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i membre del Consell de Redacció d’Urgellia, Dr. Prim Bertran i Roigé (Bellcaire d’Urgell, 1948 – Barcelona, 2014), escrit per la seva vídua, Montserrat Casas, també historiadora. Així mateix, Mn. Benigne Marquès tingué unes paraules de record i reconeixement pel Dr. Bertran durant la presentació. L’anuari recull en aquest nou volum el segon lliurament del Diplomatari de Santa Maria d’Organyà, que abraça el

20

Església d’Urgell

període 1091-1151, editat a cura de Mn. Josep M. Marquès i de Ramon Ordeig, que completa un estudi publicat amb anterioritat a Urgellia referit al període 914-1090. El Diplomatari d’Organyà és un conjunt documental de gran valor que es conserva en gran part a la Biblioteca de Catalunya així com als Arxius Capitular i Diocesà del Bisbat d’Urgell. El sumari del present volum es

XIX; una anàlisi de la creu d’esmalts del Museu Diocesà d’Urgell a càrrec de Lourdes de Sanjosé; i un estudi sobre la decoració pictòrica de l’església romànica de Baltarga, escrit per Montserrat Pagès. A la cloenda de l’acte, Mons. Vives posà en relleu com el Bisbat d’Urgell vol continuar apostant per la cultura al servei del país i de tots els ciutadans, i explicà les darreres interven-

La Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya acollí la presentació del volum XIX de l’anuari Urgellia.

completa amb dos treballs de Mn. Benigne Marquès (“Catàleg dels documents de l’Arxiu Capitular d’Urgell, 1201-1215” i “Els pergamins de Santa Maria de Guissona, 1266-1283”); un text de l’historiador Carles Gascón sobre els orígens de la Diòcesi d’Urgell i el Bisbe Sant Just; un estudi sobre una família jueva a La Seu d’Urgell l’any 1400, a càrrec de la historiadora Carme Batlle; un treball de Montserrat Moli sobre el Canonge Ignasi de Cruïlles; dos treballs de Mn. Enric Moliné, un sobre l’autor i les circumstàncies de la redacció d’“El Compendio histórico”, i un altre sobre els Sínodes d’Urgell als segles XVIII i

cions en l’àmbit de la conservació del patrimoni diocesà, com ara la restauració de 16 pintures sobre tela del segle XVI, procedents de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, actualment al fons del Museu Diocesà d’Urgell. L’Arquebisbe d’Urgell també va aprofitar la presència a l’acte de la Dra. Carme Batlle, membre del Patronat de l’anuari Urgellia, per comunicar que la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes “Antoni Gaudí”, de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, la investirà Doctora Honoris Causa el proper 30 de maig, notícia que aixecà un fort aplaudiment dels assistents.


Vida i cultura a Organyà entre els anys 1091 i 1150 1

É

s realment motiu de gran complaença i de veritable goig poder participar una vegada més en un acte com el present. Cada nou número de la revista Urgellia, portat a bona fi per la mà pulcra, però ferma, de la Dra. Carme Batlle i de Mn. Benigne Marquès, és garantia d’aportacions positives i perdurables. Si, a més, s’hi afegeix una contribució signada per l’enyorat Mn. Josep M. Marquès i pel Dr. Ramon Ordeig, la qualitat està assegurada. I així és, en efecte, en aquest nou lliurament, el XIX, d’Urgellia, que presenta, a més, la circumstància emotiva d’estar dedicat a la memòria del gran historiador, bon amic i excel·lent persona Dr. Prim Bertran. Però jo només em fixaré ara en una sola part de la publicació: en la nova documentació editada d’Organyà, que permet disposar ja d’una notable col·lecció de 322 diplomes, els quals clouen llur cronologia a mitjan segle XII. Encara ens queda, doncs, el plaer de llegir, pel cap baix, l’aplec documental de la segona meitat d’aquella centúria, mercè que, certament, no dispensem ni a l’amic Ordeig, ni als amics d’Urgellia. I és que llegir un diplomatari medieval, quan està ben editat, és un autèntic gaudi. Enmig de l’aparent aridesa formulària d’uns escrits no poques vegades elementals, sovint rudes, de manera freqüent infraliteraris, però, esporàdicament, també ben redactats i, alguns, àdhuc de condició literària destacable, hi podem trobar informacions de tota mena i caràcter. Qualssevulla que siguin els nostres gustos, trobarem de què satisfer-los en entrar en una mena de rebost ple de menges saboroses i nutritives. I si el rebost és pirinenc, només cal tenir l’apetència adequada per fer-hi una bona arreplega, “si parua licet componere magnis” (“si és llegut de comparar les coses petites amb les grans”), tal com es preguntava Virgili. Les meves fal·leres, desordenades com jo mateix, acostumen a ser plurals i anàrquiques; però em decanto preferentment pels aspectes d’ordre cultural, entesos en un sentit força ampli. D’aquí que, si m’ho permeten, m’entretindré en alguns detalls i noves inèdites que ens ofereix, particularment en aquest camp, el diplomatari que avui ens convoca.

Convinença de Guitard Isarn de Caboet amb el seu veguer Arnau Ramon (1092) / Biblioteca de Catalunya, núm. 175.

1

Text llegit a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya el 6 de febrer amb motiu de la presentació del volum XIX de l’anuari Urgellia, on s’inclou el segon lliurament del Diplomatari de Santa Maria d’Organyà, a càrrec de Mn. Josep M. Marquès i de Ramon Ordeig. Església d’Urgell

I


Tot just iniciar la lectura, ja ens trobem amb diversos diplomes posats per escrit pel sacerdot Oromir al llarg dels darrers deu anys del segle XI. Oromir era un escriba d’ofici, però més esforçat que no pas competent, força més destre en l’art de la cal·ligrafia que no pas en el coneixement de la gramàtica, més pràctic que no pas formal, per bé que, qualque vegada, també assolia algun resultat efectiu des del punt de vista estètic. En definitiva es tractava d’un d’aquells escribes professionals de nivell mig i animosos, que no és difícil de trobar al nostre país en aquella centúria malgrat el predomini

Llavors tots els escolars solien disposar dels mateixos llibres d’estudi, iguals en temàtica i coincidents en nombre, i, per tant, la formació que rebien els futurs homes de lletres, ja fossin d’origen urbà o muntanyès, era molt semblant si no idèntica d’un trist estat d’ensopiment espiritual acompanyat de decandiment cultural. D’altra banda, el país tenia aleshores una singularitat no tothora present. I és que tant li feia llavors que els escassos homines scholastici del moment procedissin de centres urbans o de contrades muntanyenques si aquestes tenien circumveïna una catedral o un monestir. Però si, amb tot, no és gaire el que podem dir amb seguretat dels homes escolàstics, encara és menys el que ens és possible de saber amb certesa de les dones doctes, perquè, ara com ara, aquestes queden reduïdes al nom únic d’Alba de Vic, la filla aplicadíssima del bon gramàtic Guibert de Lieja, la qual amb la seva excepcionalitat confirma un analfabetisme encara més estès en el sector femení de la societat que no pas entre el masculí. Però, ara, interessa de ressaltar que, en aquells dies, era invàlida l’afirmació d’Oswald Spengler que “la història universal és la història de l’home urbà”. Perquè llavors tots els escolars solien disposar dels mateixos llibres d’estudi, iguals en temàtica i coincidents en nombre, i, per tant, la formació que rebien els futurs homes de lletres, ja fossin d’origen urbà o muntanyès, era molt semblant si no idèntica. Diferent era el cas, és clar, de les Parròquies rurals allunyades de les principals institucions eclesiàstiques i, alhora, culturals. Però Organyà disposava d’una Canònica i per això el nostre Oromir, fill d’aquelles comarques pirinenques, sens dubte, devia haver rebut la instrucció en la mateixa escola d’aquell priorat. És per aquest motiu que sabia fer ús, com altres col·legues coetanis de ciutat, d’alguns recursos retòrics, que l’apartaven atzarosament de la monotonia de les fórmules apreses en els anys escolars, i no sempre fidelment recordades. Tot amb tot, Oromir era un bon xic més exacte i força II

Església d’Urgell

més expert que altres col·legues seus. Així, es mostra capaç de recórrer a la variatio sermonis, que emprà en la indicació de les afrontacions d’una propietat d’aquesta manera: “de parte orientis … de meridie … ad occidentali uero plaga … ad circi clima”. És ben poca cosa –prou que ho sé–; però és que, en aquell temps, en un entorn molt eixamplat, ni aquesta petita competència, ni aquest modest intent, no era ni possible, ni imaginable. D’altra banda, per fer-nos una idea més justa del nivell professionalment discret d’Oromir, no cal sinó tenir present que, en aquesta avinentesa, s’hi degué mirar especialment perquè escriví una donació que un altre eclesiàstic i bon amic seu, el prevere Guillem Bernat, de Nargó, féu a la Canònica de Santa Maria d’Organyà. Aquest altre sacerdot, com no era infreqüent a l’època, malgrat els propòsits i els esforços del Papa Gregori VII en defensa del celibat eclesiàstic, estava casat (i, potser, ben dignament casat), i tenia fills. Ho sabem perquè disposà, seguint una tendència paterna no rara, que un d’ells, de nom Bernat, fos educat a la predita Canònica per tal que més endavant hi servís com a Canonge. Guillem Bernat féu aquesta donació el mateix dia en què disposà de les seves últimes voluntats i, d’alguna manera, en fou conseqüència. El testament, l’escriví, el 30 de juny de 1091, de la seva pròpia mà. I un dels marmessors fou precisament Oromir. Guillem Bernat, d’altra banda, devia ser un home llegit. Escriví deco-

Les donacions a Santa Maria d’Organyà arribaven de vegades per via de l’ofrena que uns pares hi feien d’un fill destinat a la vida eclesiàstica. Preocupats pel seu futur, no era estrany que afegissin al dot que acompanyava l’oblació la clàusula que n’esdevingués Canonge rosament les seves darreres disposicions i, a més, hi deixà uns libellos, uns llibrets segurament litúrgics, a la seva església, Sant Climent de Nargó. No sorprèn, doncs, que, també ell, que algun llibre remenava, fes precedir el seu testament amb unes paraules formulàries que ja trobem des de la X centúria en documents de Vic i, testimoniant llur llarg ús, retrobarem encara al segle XII a Cardona. Oromir, en les donacions a l’església de Santa Maria d’Organyà fetes pels seus coterranis, però escripturades per ell, tindrà bona cura d’especificar que el donatiu es feia en remei de l’ànima dels donants o d’alguna persona per ells estimada “ut pius et misericors sit Deus in peccatis suis”. Aquesta imploració a la misericòrdia divina, de ressonàncies augustinianes, no és exclusiva


Donació de Guillem Bernat, prevere, a Santa Maria d’Organyà (30 de juny de 1091) / Biblioteca de Catalunya, núm. 241.

de la documentació d’Organyà, certament, però potser no sempre ni arreu és tan manifestament explícita, i, en qualsevol cas, demostra de nou l’expertesa d’Oromir a trobar, enmig dels folis gastats dels formularis de què devia disposar o que tenia millor o pitjor memoritzats, els textos més adients per ornar la part dispositiva dels diplomes que posava per escrit o per subratllar la seva intencionalitat pietosa. Per altra part, cal dir que, a Organyà, la fórmula per ell triada tindrà bona acollida i serà emprada com pa beneït per altres escribes.

Les donacions a Santa Maria d’Organyà arribaven de vegades per via de l’ofrena que uns pares hi feien d’un fill destinat a la vida eclesiàstica. Preocupats pel seu futur, no era estrany que afegissin al dot que acompanyava l’oblació la clàusula que n’esdevingués Canonge. Ho hem vist en el cas del fill de Guillem Bernat i així ho constatem també el 1139 quan el prior Ramon acceptà el seu homònim Ramon, fill de Bernat Guillem de Serra, amb uns mots que semblen correspondre a una convenció ritual.

Testament de Ramon Guitard de Caboet, pare del Canonge Guitard (28 de maig de 1132) / Arxiu Diocesà d’Urgell, Fons d’Organyà, núm. 19. Església d’Urgell

III


Aquest text, tal com s’ha conservat, presenta alguns errors gramaticals. Però diria que no són imputables a l’autor de l’escrit, el prevere Guitard, sinó a qui, cap al darrer quart del segle XII, en va fer una còpia simple, car, al meu esguard, el diploma que ha conservat el record d’aquesta oblació no és original, sinó còpia. El mateix potser passa en algun altre document redactat per Guitard, aquest sí, professional molt competent i preparat, del qual tractarem de seguida. I és que les còpies no seran tampoc inusuals en la documentació d’Organyà, potser en nombre superior al que hom creu, perquè més d’una, en ser còpia simple, no garantida formalment per cap autoritat, s’esmuny amagada entre els originals autèntics. I és de ressaltar que, tal com ens ho explica una nota dorsal d’un diploma transcrit a Organyà al segle XIII, els trasllats també servien per portar fora de la Canònica els instruments jurídics si és que calia, “ad detulendum foras si necesse erat”. El nivell cultural general dels escribes d’Organyà

cridat a redactar diplomes per als comtes d’Urgell, li abellia l’expansió narrativa, camp que sembla dominar sense entrebancs. També fou ell qui posà per escrit el testament del seu pare, dictat el 1132, pel qual el fill gran, Isarn, que estava casat amb Estefania, fou designat hereu. Per això rebé també l’encàrrec que ell, juntament amb la seva esposa, havia de procurar un bon casament a la seva germana Ramona. Els pares, que es mostren tothora afectuosos i providents, també demanaren als fills grans (això és, a Isarn, a Bernat i al nostre Guitard), “que ens respecteu tots els dies de la nostra vida, i ens ajudeu a pujar i a casar els altres nostres fills petits; que en tingueu bona cura, i us avingueu amb ells, i ells amb vosaltres; i que els acolliu a la fortalesa de Roqueta, tant si esteu enfadats com contents. Tanmateix que ells no s’emparin de l’esmentada fortalesa ni la facin emparar, sinó que col·laborin a mantenir-ne la propietat i a defensar-la contra qualsevol

Testament d’Estefania, muller de Guillem Ricolf (1093) / Arxiu Diocesà d’Urgell, núm. 185.

no era, comparativament, dels més prominents de les terres catalanes, però tampoc no era baix; ni de bon tros. Es manté dins un to conforme a un terme mitjà força espigat en el context del petitíssim món sabent de l’època. I és que, a la influència local i directa del priorat, segurament també cal sumar-hi l’efecte, indirecte però no llunyà, d’una actitud favorable a la cultura escrita per part dels senyors de Caboet. Que aquests sàpiguen signar de pròpia mà i que no desdenyin de fer-ho habitualment, i que es preocupin per la instrucció escolar dels membres de la seva família, sembla demostrar-ho fefaentment. De fet, l’esmentat Canonge Guitard, escriba, com he dit, dels més destacats, era fill de Ramon Guitard de Caboet i d’Alsèn, i, per tant, nebot de Mir Guitard i de Valença. I, el seu primer document conegut, del 3 de juny de 1125, l’escriví precisament per encàrrec dels seus oncles. A Guitard, que, per nissaga i per mèrit, també fou IV

Església d’Urgell

home o dona. I hagi entre vosaltres bona entesa, i vertadera concòrdia i pau”. En la redacció del testament del seu pare, Guitard devia posar-hi el coll, com és natural, i l’inicià amb una arenga força treballada des del punt de vista formal, amb una aconseguida al·literació etimològica, però d’origen formulari. En aquella societat, els rampells violents no eren insòlits, però la por a les penes de l’avern, tampoc. I, sovint, ens assabentem d’actes infames i arruixats pel compungiment posterior dels qui els cometeren. Aquest és el cas de Gombau Benavent, que, en una cavalcada per la Vall de Caboet, va malmetre diversos béns de Santa Maria d’Organyà, però, després, penedit, el 1131, donà en compensació a aquella església un mas. Els fets són explicats breument i senzillament, però amb diàfana claredat, pel nostre escriba, que, demostrant de nou una bona preparació, contà: “videatur ab


hominibus qualiter Gonballus de Benauent equitauit in Valle Capodecii et ibi honorem Beatae Marie Organiani uiolenter et iniuste destruxit”. El que, amb un començament que també ens recorda la veu i la influència del sant Bisbe d’Hipona, podem interpretar: “vegi tothom com Gombau de Benavent féu una cavalcada en la Vall de Caboet, on destruí violentament i injusta una propietat de Santa Maria d’Organyà”. Guitard ens deixà un darrer document escrit per ell el 17 d’agost de 1140. Hi recollí una donació del comte Ermengol VI d’Urgell en favor de la Canònica d’Organyà. Però Guitard sembla trobar-se ja en el replà de la senectut. De fet, el 10 de maig de l’any següent, era mort, motiu pel qual els seus marmessors lliuraren tots els seus béns a la sagristia de Santa Maria d’Organyà, en compliment del seu darrer desig. Sobre les qüestions lingüístiques, n’acaba de parlar amb autoritat màxima l’amic Josep Moran2. Però, si se’m permet, recordaria com de graciosa resulta l’expressió escrita del prevere Guilabert, que recull una convinença de l’any 1115, en què mescla el llatí i el català a la manera de Salvatore, aquell estrambòtic frare de l’excel·lent Mapa de la ciutat de Jerusalem en temps de les croades (ca. 1170) / Koninklijke Bibliotheek, La Haia (Holanda), 76 F5, fol. 1. novel·la “El nom de la rosa”, que, parlant una barreja de totes les parles, no ho feia en el llenguatge adàmic de la humanitat mentida per la d’Organyà, d’escriure els noms propis de feliç, sinó en la llengua de la confusió, la babèlica del manera normalment arromançada al segle XI; tendència primer dia del càstig diví. Diu, per exemple, el nostre que sembla canviar de nou cap a la llatinització dels Guilabert: “et depus obitum de Berenger Arnal et de Ada- noms devers el 1125. I, aprofitant una avinentesa com la lez, suos infantes guarir no s’o podien, ab conueniencia d’avui, potser no serà inescaient de fer veure i d’insistir de Bernard Iozpert, ó ab acapte ó ab auer, donant que que, si tenim els noms de persona i de lloc tal com eren pronunciats i escrits pels coetanis, segurament fóra bo remaneat ad Sancia et ad Ermessen et ad suos”. En l’ordre lingüístic, diguem, a més, que en altra de recórrer a aquestes formes per retrobar l’autenticitat documentació catalana s’observa la tendència, no des- de la denominació pròpia i no haver d’inventar antro-

2

La ponència “Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1095)”, pronunciada pel Dr. Josep Moran en la presentació del volum XIX d’Urgellia a la Biblioteca de Catalunya, es publicarà en el pròxim número d’Església d’Urgell. Església d’Urgell

V


pònims inexistents fruit de la improvisació etimològica, en general poc inspirada i sovint arbitrària dels editors moderns. És clar que, aleshores, ens hauríem d’acostumar a parlar d’Em i no d’Emma; de Requell i no de Riquilda; d’Ermengards i no d’Ermengarda; de Gem i no de Gemma; de Radolf i no de Radulf; de Dalmaç i no de Dalmau; d’Ènyec i no Ennegó. Amb tot, és evident que no deixaríem de tenir dificultats fins i tot per a noms més usuals, com per a Raimundus, car hauríem de triar (i desitjablement unificar) entre tres formes igualment possibles: Raimon, Ramon i Remon. I unificar és, al meu entendre, important, perquè, altrament, correm el risc de duplicar personatges per simples variants ortogràfiques, com manta vegada succeeix. I, per aquest motiu també, sóc partidari de portar aquesta unificació en català als índexs, que prefereixo abans onomàstics i complets en un sol llistat, que no pas antroponímics i toponímics dispersos en llistes separades. Crec que aquesta altra uniformació pot ajudar els lectors i, de retop, als mateixos editors en advertir-los més fàcilment de possibles confusions. Com a simple curiositat, esmentem alguns cognoms simpàtics que apareixen en els nostres diplomes. Així, hi trobem un Sunfred Negrepèl, de 1112, o, sense tenir tanta sort, un Mir Ramon Calb, de 1123. També està testimoniat un Guillem Vaca el 1140. En altres països, sovint, mai que els estudiosos troben en un arxiu un document esponsalici, fan festa grossa i el publiquen de seguida anunciant-lo a so de tabals i de trompetes com a raresa notable. Aquí els trobem en nombre crescut i, equivocant-nos, no en fem gaire cas. Recordem, però, que el 6 de desembre de 1100 contragueren matrimoni Ermengards i Bernat Guillem; aquest en segones núpcies; que el 19 d’octubre de 1112 ho feren Berenguer Bernat i una altra Ermengards. Aquest altre esponsalici reporta, a més, el formulari típic d’aquests instruments jurídics. A l’Edat Mitjana, com ara, és davant la mort que les persones ens sincerem amb nosaltres mateixes. Llavors,

tothom tenia, més que por, autèntica paüra de les penes infernals, i la gent, ansiosa, cobejava d’atènyer els goigs del Paradís. Ho declara ben clarament Ramon, fill de Guillem de Taús: “ego … qui sum nimis peccator, timeo uel espauesco penas inferni et sum cupidus peruenire ad gaudia Paradisi”. I aquesta expressió, que tradueix un sentiment ben generalitzat, esdevinguda també formulària, àdhuc la trobarem emprada a les terres d’Aragó, a Grisèn, encara en una última voluntat del 1215. Com la trobem, dos-cents anys abans a Oviedo, el 1015, amb la variant: “timeo penas inferni et habeo amorem Paradisi”, amb la bella expressió “tenir amor del Paradís”. Ja es veu que les influències culturals venien d’arreu i anaven pertot. L’home medieval, homo viator, es movia per un orbis christianus sense fronteres, un orbe unit per una mateixa fe, a través del qual hom podia transitar amb el passaport d’una mateixa llengua franca, el llatí escolar. I fins hi havia qui, algun cop, s’aventurava més enllà de les terres cristianes i tot. És clar que no sempre les persones es desplaçaven de grat; qualque vegada també s’hi veien empeses per la força de les circumstàncies. Però, es desplacessin per propi voler o forcívoles, amb elles circulaven també llibres, idees i creences. I quan les idees i les creences calaven al cor del poble, al cap d’una cinquantena d’anys, segons càlcul del conspicu Canonge Carles Cardó, digne de la millor recordança, esdevenien habitud, i aquesta es feia tradició, això és, cultura popular. Ho digué millor que ningú Eugeni d’Ors: “la ciència és composta de conceptes, però la cultura ja és teixida de vivències”. D’aquí la importància per a la història cultural de tenir ben presents també aquestes conjuntures. Les peregrinacions a Terra Santa, a Roma, a Santiago de Compostel·la, i a altres centres de pietat popular, contribuïen també al tràfec de persones i a l’intercanvi cultural. No deixa de fer-se ressò d’aquests viatges la nostra col·lecció diplomàtica que documenta el que

Ramon, obrer de la Catedral de La Seu, dóna un mas a un matrimoni molt necessitat (1146) / Biblioteca de Catalunya, núm. 136.

VI

Església d’Urgell


Donació de Mir Arnall a Santa Maria d’Organyà (1111) / Arxiu Diocesà d’Urgell, núm. 223. A sota, a l’esquerra, representació d’un clergue tenallat amb un cep, que presta declaració davant del Papa / Decretals del Papa Gregori IX comentades per Bernat de Parma, vers 1260-1280. Avranches, BM, 150, fol. 61v. A la dreta, diner de billó d’Ermengol VII, comte d’Urgell (segle XII) / Barcelona, Gabinet Numismàtic de Catalunya, 105912-N

realitzà la germana del senyor de Caboet, de nom Jordana, la qual, èmula de la culta, valenta i pietosa Egèria, emprengué un viatge de peregrinació a Jerusalem el 1115, sens dubte per visitar en primer lloc el Sant Sepulcre. També amb aquest objectiu s’arriscà a fer un viatge a Jerusalem Bernat de Castells el 1137. Ramon d’Arcavell, en canvi, preferí pelegrinar a Sant Jaume de Galícia el 1150, un itinerari més curt, però no exempt tampoc de perills. És precisament en aquest context que detectem ja la consideració i simpatia envers els nous ordes religiosomilitars de Sant Joan de Jerusalem i de la Milícia del Temple. El 1144 reberen una deixa testamentària de 12 diners cada un en el testament d’Estranya, germana de Pere de Montferrer, el qual féu deixes també al Temple en el seu testament dictat dos anys després. El mateix any 1146, Bernat Arnall d’Anell donà als templers una cavalcadura. I, a la vista d’aquests i altres viatges en totes direccions, no serà de més recordar que, quan parlem d’influències culturals al nostre país, ens hauríem d’acostumar

no sols a clavar la vista en el nord, el sud i l’est, sinó també d’eixamplar la mirada a l’oest. Terres aquestes d’on els nostres avantpassats també van endur-se models, pautes i costums, i on van dur-ne. Justament a partir d’un diploma d’Organyà, Ramon Ordeig ha escatit lúcidament el significat de la presència d’uns Bisbes d’origen urgellès a Nàjera i a Palència, on van modernitzar la litúrgia. La duresa de la vida diària i la rudesa dels costums en una època de ferro com la medieval, devien fer de la violència senyorial o simplement circumdant una amenaça gairebé quotidiana, i la gent d’aquell temps havia de viure necessàriament en un constant esglai. També els nostres documents es fan ressò d’aquesta situació. Un diploma del 6 de març de 1102 ens assabenta d’una desavinença entre Mir i el conegut prevere Guillem Bernat, el qual fou mort per aquell. Ben lapidàriament, però amb tota claredat, ho explica el text, escrit pel sacerdot Arnall: “veni ego Mir ad contradiccione apud Guillem et per hac contradiccione occisi eum”. Església d’Urgell

VII


Hom diria que hi havia un cert anticlericalisme amEls èquids continuaven, evidentment, a preu de Ferbiental a l’època. Els exemples de cruel i ferotge vio- rari: un mul valia 10 unces el 1098; i un cavall, 30 unces lència damunt eclesiàstics són reiterats. Ni el mateix “aualente auro Barchinona” el 1102. prior Ramon d’Organyà no es lliurà d’aquests actes Un moltó era valorat el 1139 en quatre argenços, és brutals. Ramon d’Abella el capturà, se l’emportà amb a dir, vuit diners, preu idèntic al que podia costar un ell i el retingué pres i tenallat d’un “magno cipo”, d’un porc. Un pernil, per la seva banda, podia arribar a dos gran cep, injustament i sense cap culpa, segons pròpia argenços o quatre diners el 1145. La valoració d’un perdeclaració. nil es fa equivalent a la d’un parell de gallines el 1115. Però, si les actituds agressives i les accions furients Un “trapo per iacere”, un drap per jeure, que interpreto formaven part d’una trista quotidianitat, les terres com una manta de llana, té el valor d’un sou el 1113. d’Urgell no estaven decapitades espiritualment. Regi- I bona falta devia fer en les fredes nits d’hivern de la des i regades per la paraula i l’exemple de Sant Ermengol i de Sant Ot, no podien quedar privades de bones obres, ni ser completament impermeables als bons sentiments. També actes que denoten un cor bondadós s’introdueixen escondits entre les línies de la nostra documentació. El 23 de març de 1146, Ramon, obrer de la Catedral de La Seu, de comú acord amb el senyor Mir Guitard de Caboet De dreta a esquerra, el Dr. Jesús Alturo; la seva esposa, Tàvia Alaix (UAB); Mn. Beningne Marquès, Arxiver Diocesà i Capitular d’Urgell; i el i els altres Canon- Dr. Josep Moran, durant la presentació del volum XIX d’Urgellia a la Biblioteca de Catalunya. ges de Santa Maria d’Urgell, transferí a Santa Maria d’Organyà la propietat vila de Nargó, on és testimoniat aquest parament de d’un mas que la Catedral de La Seu havia rebut per llit. No trobo en la documentació d’Organyà cap pijama, donació de l’esmentat senyor de Caboet. El motiu era però sí puc recordar que aquest vestit de dormir no que els masovers Guillem Gotmar i la seva esposa, un era inconegut en temps altmedievals, car amb el nom matrimoni d’escasses llums, es trobaven en una situació de “calcias ad dormiendum”, hom el detecta a final del d’anguniosa pobresa i havien estat acollits a la Catedral, segle XII, com també trobem una gorra de dormir, “caput però, passades unes setmanes, el dit matrimoni se’n va ligamine”, l’any 1008. voler anar. Per això el Canonge Ramon demanà al prior Un diplomatari ben elaborat contribueix sempre a d’Organyà que el volgués acollir i emparar a canvi de desamagar els secrets de la nostra terra, a desencofrar la propietat del mas. els fonaments de la nostra cultura i, en definitiva, a La relació dels fets està molt ben explicada per la treure a llum l’ànima del nostre poble, en identificar la ploma segura d’un prevere anomenat Bernat. solera que hi ha deixat l’educació escolar o simplement Detalls de la vida quotidiana, com els preus dels béns ambiental al llarg dels segles. Però si la tasca no és fàcil, i de les feines, també queden reflectits en la nostra en l’empresa de recuperar el passat i d’aprendre d’ell documentació. La recompensa del clergue Ramon per ens hi va el futur. Per això, només podem cloure aquesta haver posat per escrit el testament d’Estefania, esposa presentació donant moltes i grans mercès a tots els qui de Guillem, el 29 d’octubre de 1093, fou d’un sou, que han fet possible aquest excel·lent recull diplomàtic. no era poca cosa per escriure l’equivalent a una sola pàgina, perquè amb aquests diners el rogatari hauria Jesús Alturo i Perucho, pogut comprar d’un a tres porcs, segons llur casta. Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona VIII

Església d’Urgell


Catalonia Sacra desplegarà el 2019 més d’una trentena d’activitats per difondre el patrimoni cultural de l’Església a Catalunya

L’

agenda d’activitats de Catalonia Sacra desplegarà al llarg del 2019 més d’una trentena de visites, itineraris i conferències repartides per tot el territori català i orientades a difondre el patrimoni cultural de l’Església a Catalunya. L’agenda es va presentar el 20 de febrer al Claustre de la Mercè de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, en un acte presidit per Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona i President de Catalonia Sacra, que va destacar la importància i el creixement progressiu d’aquesta iniciativa conjunta dels deu Bisbats amb seu a Catalunya. Al seu torn, Dani Font, coordinador de Catalonia Sacra, explicà els diferents vessants del projecte, com ara les propostes culturals i la formació de guies en l’àmbit del turisme, entre d’altres. També va intervenir en la presentació el president de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, que va manifestar el suport de la institució a col·laborar en la dinamització del patrimoni cultural d’arrel religiosa d’arreu del territori. Posteriorment, els directors de les revistes Sapiens i Descobrir, Clàudia Pujol i Joan Morales, van detallar algunes de les propostes més destacades de l’agenda. Com en les edicions anteriors, les activitats de Catalonia Sacra previstes per a enguany tornen a posar en relleu la importància i la diversitat d’un conjunt d’obres cabdals de l’art català que es troben repartides arreu dels territoris dels deu Bisbats amb seu a Catalunya, amb conferències i

visites guiades a elements destacats del patrimoni, amb l’interès afegit de la rellevància dels ponents que intervenen, o bé per tractar-se d’activitats que no s’ofereixen regularment. En concret, pel que fa a la Diòcesi d’Urgell, hi ha prevista la visita guiada a l’exposició “Aran me fecit” i a l’església de Santa Maria d’Arties (13 d’abril), la conferència “La Mare de Déu de Núria i els seus avatars” (7 de setembre), al mateix Santuari Basílica de Núria, i un itinerari obert per les esglésies del Pirineu entre l’1 de juliol i el 31 d’agost. A més, en la programació presentada hi ha previstes les visites guiades a l’església de Sant Joan de Gràcia (16 de març), al monestir de Sant Salvador de Breda (6 d’abril), a les esglésies romàniques de Mura i Talamanca (11 de maig), a l’església de Sant Jaume de Mollerussa (27 d’abril), un itinerari per les esglésies de les colònies del Llobregat (28 de

setembre), a l’església Santa Maria de Sarral (26 d’octubre) i a l’església barroca de la Puríssima de Tortosa (23 de novembre). Així mateix, les Catedrals, com a seu episcopal, mereixen una atenció especial dins de les activitats de Catalonia Sacra. En concret, l’agenda per a enguany proposa visitar els vitralls de la Catedral de Solsona (20 d’abril), conèixer el Palau Episcopal de Girona (1 de juny), visitar l’església de Sant Llorenç de Lleida (21 de setembre), passejar pel Palau Episcopal de Tortosa (19 d’octubre) o visitar les obres de restauració del Cor de la Catedral de Barcelona (9 de novembre). Les activitats proposades pels deu Bisbats amb seu a Catalunya inclouen, a més, conferències davant d’algunes de les grans obres mestres del país: es pronunciaran conferències sobre els manuscrits de Sant Feliu de Girona (23 de març), la portalada dels Apòstols de Morella (4 de maig), els capitells

Els directors de les revistes Sapiens, Clàudia Pujol, i Descobrir, Joan Morales, van detallar algunes de les propostes més destacades de l’agenda de Catalonia Sacra. Església d’Urgell

21


La presentació de l’agenda d’activitats es va cloure amb una visita a la sagristia de la Sagrada Família guiada per l’arquitecte Alejandro Seoane.

del claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès (4 de maig), el sepulcre de l’Arquebisbe Joan d’Aragó de la Catedral de Tarragona (23 de maig), l’església de Sant Antoni Maria Claret de Sallent (15 de juny), el retaule de Sant Baldiri de Sant Boi de Llobregat (5 d’octubre), els retaules barrocs de Santa Agnès de Malanyanes (12 d’octubre), la façana del naixement de la Sagrada Família de Barcelona (26 d’octubre), i els tapissos de la Catedral de Lleida conservats al Museu de Lleida (16 de novembre). La restauració del patrimoni cultu-

22

Església d’Urgell

ral és uns dels aspectes que demana més atenció de les Delegacions de Patrimoni Cultural dels Bisbats. Per això, en l’agenda d’enguany es proposa un seguit d’activitats centrades en béns patrimonials que han estat recentment restaurats, com ara una conferència sobre les pintures gòtiques de Santa Maria del Bruc (maig) o la visita a la Catedral de Vic (14 de setembre) per contemplar la taula de la Pentecosta, que han estat recentment restaurades. Enguany, i com a novetat, Catalonia Sacra aprofitarà períodes com Set-

mana Santa o l’estiu per proposar, a través de la seva web (www.cataloniasacra.cat), activitats que el visitant pot fer per lliure. En el període de Setmana Santa se suggeriran actes o béns artístics relacionats amb la figura del Crist; mentre que a l’estiu es proposarà un itinerari en etapes que recorrerà les esglésies dels Pirineus. Catalonia Sacra també suggereix cada any actes culturals d’arrel religiosa que se celebren arreu del territori i tenen un gran valor com a patrimoni immaterial, com, entre d’altres, La Passió d’Ulldecona, que celebra el seu 65è aniversari (del 24 de març al 5 de maig), la festa de Sant Medir de Barcelona (3 de març), la processó dels Dolors de Peralada (23 de març), el cicle “Músiques del retaule” de Vilanova i la Geltrú (21 i 28 de setembre i 5 d’octubre), i la processó del Carme que es fa cada any al port de Barcelona. La presentació es va cloure amb una visita a la sagristia de la Sagrada Família guiada per l’arquitecte Alejandro Seoane.


Els ajudats ens ajuden

J

uguem amb les paraules. i donar la canya per pescar és la vada, vosaltres teniu tot l’horitzó. “Comprometre’s”, en francès, manera més eficaç de Mans Unides Nosaltres comprem el menjar, vosés “engager”. “Engageant” per ajudar a sortir de la pobresa. altres sembreu i conreeu l’hortet. (“engagé”) vol dir en català “enNosaltres escoltem els CDs, vosalgrescador”. El resultat em fa feliç: tres escolteu una perpetua melodia AINA ensenya a escoltar, a “m’engresca el compromís”. Amb d’ocells. el compromís a ajudar solidària- entendre les raons dels alNosaltres vivim encerclats per ment les persones, comunitats, tres. Mans Unides ens conportes i murs amb alarmes, vosalpobles mancats del necessari per vida a creure en la terra, tres viviu amb les portes obertes, viure dignament, trobem la millor l’estatge, la sanitat, l’escoprotegits per l’amistat dels veïns. manera de ser ajudats. Mans UniNosaltres vivim connectats a un la, el lleure, l’educació des d’Andorra confirma la regla: munt d’aparells, vosaltres viviu “donant, rebem més del que doconnectats a la vida, al cel, al sol, nem”. De tornada a Canillo, vaig escriure al verd dels boscos, als animals, als En els anys 90 del segle passat a les monges del barri René Cisneros conreus, a la família... vaig ser a Nicaragua i al Senegal. Mans Unides d’Andorra assumí, a petició de la Judit i del Jordi, el projecte de bastir clavegueres al barri René Cisneros de Managua. Les “aguas grises” (crec que així en deien) havien escampat el còlera entre la població. El Pare Betbesé, missioner escolapi, fill de Balaguer, em convidà a la seva Parròquia dels Màrtirs d’Uganda per agrair a AINA el do de 44 màquines de cosir per ensenyar i donar feina a les noies de la comunitat. En la breu estada al Senegal vaig conèixer el missioner que En Guillem, que va ser monitor a AINA, amb els infants de l’orfenat de Madagascar als quals dóna classe de francès com a professor voluntari. formava el jovent en les feines de granja, de fusteria... Un i a l’escolapi de Dakar per agrair-los Cada dia som més pobres. Ens cop formats, els feia uns minicrèdits haver-me ensenyat a ser feliç. Els preocupa molt més el tenir i tenir, per tal que s’instal·lessin per comp- deia: que el preocupar-nos pel ser. El Gerte propi al seu poble. Donar salut Nosaltres tenim la propietat pri- mà Alois, Prior de la Comunitat de Església d’Urgell

23


El raconet de la mística

Contemplació i humilitat

Q

ualsevol fórmula d’espiritualitat, tan se val si és ascètica com mística, contempla la necessitat de conrear amb totes les forces la virtut de la humilitat, com a base i reforç de totes les altres virtuts. Aquesta virtut ve a ser el coneixement i l’apreciació o el judici que hom fa de si mateix d’acord amb la veritat; per això, qui es valora a si mateix més o menys del què és en si realment no està en humilitat. Alguns mestres d’espiritualitat prenen en consideració dues maneres o dos graus en la humilitat, segons que posem l’accent en el coneixement propi ajustat a la veritat o en el coneixement de Déu tal com Ell és en si, i en la seva bondat i transcendència infinites. És a dir: tot depèn, quan tractem d’assolir la humilitat, de si ens basem en el veritable coneixement nostre o en el coneixement de Déu tal com és. El primer grau, la humilitat imperfecta, es dóna quan acceptem sin-

Taizé, va escriure amb ocasió de la passada trobada de Nadal a Madrid: “no oblidem l’hospitalitat: davant el gran desafiament plantejat per les migracions cerquem com l’hospitalitat pot esdevenir una oportunitat no només per aquells que són acollits, sinó també per als qui acullen. Les trobades de persona a persona, de comunitat a comunitat, ens permetran comprendre millor les nostres arrels i aprofundir en la nostra identitat”. AINA ensenya a escoltar, a entendre les raons dels altres. Mans Unides ens convida a creure en la 24

Església d’Urgell

cerament la nostra contingència, la pobresa de les condicions humanes, la degradació i la misèria que patim a conseqüència del pecat original i dels pecats personals. Aquesta és una humilitat imperfecta perquè desapareixerà amb la mort, com moltes altres virtuts fora de la caritat, i perquè no sempre estarà activa durant la vida,

Quan tractem d’assolir la humilitat, tot depèn de si ens basem en el veritable coneixement nostre o en el coneixement de Déu tal com és degut a la nostra feblesa i a moltes altres circumstàncies. El segon grau, el de la humilitat perfecta, es dóna quan neix del coneixement experimental de l’amor de Déu i de la seva bondat inefable. En aquest cas, la consciència de pobresa

terra, l’estatge, la sanitat, l’escola, el lleure, l’educació. Insisteix Mans Unides en la seva campanya contra la fam: “ens cal conèixer-nos entre nosaltres per ajudar i ser ajudats”. L’educació dels infants és el bon sistema per preguntar, buscar, escoltar, pensar i despertat la solidaritat mútua. Escric a l’agenda de la Mare de Déu de Meritxell, la dolça Mare de tots i la meva Confident: “Gràcies, Marona, per tantes persones que m’ajuden a somiar durant el dia”. Ella em somriu: “l’Amor de Déu et fa invencible”. El Germà Alois ho

i de irrellevància prové, més que de la personal experiència, de l’admiració i la reverència per la immensitat i la bondat de Déu. L’anomenem humilitat perfecta perquè es mantindrà amb excel·lència en l’eternitat: com la dels àngels, la de Santa Maria i la dels sants, i perquè en aquesta vida esdevé permanent i segura. El “Càntic de Maria”, de l’Evangeli de Lluc, conté el model admirable i l’himne glorificador de la perfecta humilitat. Efectivament, Maria coneix la seva petitesa, però a la llum de la grandesa i de la bondat de Déu: “el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”. La resta del càntic es dedica a lloar Déu per allò que ha fet i farà a favor del seu poble i dels qui creuen en ell: “ha protegit Israel, com ho havia promès als nostres pares”. I “l’amor que té als qui creuen en Ell s’estén de generació en generació”. Mn. Enric Prat

predicava a la darrera trobada de Taizé: “Crist vol reunir en una sola comunió tots aquells que l’estimen i el segueixen, més enllà de les seves pertinences confessionals. L’hospitalitat compartida és un camí d’unitat”. L’Enric, de 14 anys, ens escriu: “D’un món espatllat / brolla l’esperança: / una flama que cors agermana, / per millorar la raça humana. / Som els joves que no ens conformem / i canviar el món volem”.

Mossèn Ramon de Canillo


Dietari PREGÀRIA ECUMÈNICA A GUISSONA Les tres comunitats cristianes que conviuen a Guissona: els catòlics de ritus llatí, els catòlics de ritus oriental i els ortodoxos, van compartir una pregària ecumènica el diumenge 27 de gener a l’església parroquial de Santa Maria, en el marc de l’octavari de pregària per la unitat dels cristians. La pregària va ser conduïda per Mn. Fermí Manteca, Rector de Torà, i hi va participar una gran quantitat de fidels. Cada comunitat va voler subratllar un element litúrgic propi de la seva tradició: els catòlics de ritus llatí, el pa i el vi; els catòlics de ritus oriental, l’aigua, signe del baptisme; i els ortodoxos, el canelobre de set braços, que recorda el del Tabernacle i el del Temple de Jerusalem. L’eix vertebrador de la pregària va ser la Mare de Déu. A la celebració es va proclamar l’Evangeli de la visita de Maria a la seva cosina, Santa Elisabet, i es van entonar cants i monicions, que es van anar intercalant en la pregària amb estones de silenci meditatiu. La violoncel·lista Ester Gràcia hi va participar amb la interpretació de diverses peces musicals. Al finalitzar la pregària es va poder compartir un moment de diàleg i de fraternitat per part de les diferents comunitats, que van agrair l’ocasió de

Un bon nombre de fidels va participar en la pregària ecumènica a l’església parroquial de Guissona.

trobar-se i pregar juntes des del respecte mutu als diferents ritus i tradicions.

MISSA FUNERAL EN RECORD DE MONS. JAUME TRASERRA El divendres 1 de febrer, a les onze del matí, va tenir lloc a la Catedral de

Solsona la missa funeral en record de Mons. Jaume Traserra Cunillera, Bisbe emèrit de Solsona Va ser presidida pel Bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, i concelebrada per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives; el Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez Valls;

l’Abat de Poblet, P. Octavi Vilà; i una cinquantena de preveres. Molts fidels de la Diòcesi van omplir la Catedral per donar el seu darrer comiat al Bisbe Jaume. La celebració va ser acompanyada per diversos cants, entre els quals l’Himne de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre i el Virolai

Mons. Vives va concelebrar en el funeral per l’ànima de Mons. Jaume Traserra, al final del qual li dedicà unes sentides paraules de record, com bons amics que van ser. / Foto: Lluís Closa. Església d’Urgell

25


FESTA DE LA CANDELERA I JORNADA DE LA VIDA CONSAGRADA ARREU DE LA DIÒCESI

D

ivendres 2 de febrer, a tota la Diòcesi d’Urgell es va celebrar la Festa de la Presentació de Jesús al Temple, coneguda popularment amb el nom de la Candelera, celebrant alhora la Jornada de la Vida Consagrada. A la Catedral de Santa Maria d’Urgell, l’Eucaristia fou presidida pel Vicari general i Rector, Mn. Ignasi Navarri, i hi prengueren part activament els membres del Moviment diocesà Vida Creixent així com també el gremi dels treballadors del ram elèctric amb una bona representació de l’empresa

seu propi carisma i de la vivència dels consells evangèlics, donen testimoni en el nostre món del Senyor. També a d’altres Parròquies del Bisbat, com ara Ponts, es va celebrar el dissabte 2 de febrer la festa de la gent gran amb motiu de la Candelera, un any més organitzada per l’Associació de la Gent Gran de Ponts i Comarca. A migdia es va celebrar l’Eucaristia de la Presentació del Senyor, amb l’assistència d’un bon nombre de fidels de Ponts i dels pobles veïns, entre els quals l’Alcal-

La Seu d’Urgell

referir-se, tot esmentant el magisteri del Sant Pare a la necessitat que la societat i la mateixa Església es facin més presents i col·laborin

Ponts

local, PEUSA, per honorar la seva Patrona, la Mare de Déu de la Llum. Mn. Navarri va recordar que Vida Creixent celebra també en aquesta data el seu dia i destacà la importància del moviment en l’acompanyament espiritual a la gent gran. Així mateix, va destacar com l’Església s’alegra en la jornada de la Vida Consagrada, que forma part constitutivament de la vida de l’Església. Els consagrats, a través del 26

Església d’Urgell

dessa de Ponts, Alba Basomba; i la Regidora de Serveis Socials, Salut i Gent Gran i Esports, Trini Ruiz, i amb l’acompanyament en els cants de la coral L’Amistat. Van concelebrar Mn. Josep Sauter, Mn. Bonifaci Fortuny i Mn. Jaume Mayoral. A l’homilia, Mn. Mayoral va parlar de la importància de ser i fer llum en la nostra fosca societat, com les candeles que s’havien acabat de beneir i que van il·luminar l’inici de la missa. També va

en l’atenció humana i espiritual a la gent gran. A les pregàries dels fidels Balaguer

es tingué un record pels difunts del darrer any, i pels padrins que són maltractats cada vegada més en la nostra societat. Tampoc no hi va faltar la pregària pel gremi dels electricistes, que celebraven la seva patrona, i, així mateix, es va aprofitar la celebració religiosa per beneir una imatge de la Mare de Déu de Lourdes que una família ha regalat a la Parròquia, tot acompanyant la benedicció amb el cant de l’Ave de Lourdes i una pregària pels malalts per part dels fidels. Al final de la celebració es va tancar el llum, per darrera vegada, del pessebre de la Parròquia, com mana la tradició popular.


A Balaguer, diverses religioses de les Comunitats presents al Bisbat d’Urgell (Germanes Clarisses, Missioneres de l’Immaculat Cor de Maria, Concepcionistes, Filles de Crist Rei i Dominiques de l’Anunciata), van celebrar la jornada de la Vida Consagrada amb una trobada de pregària i convivència al Santuari del Sant Crist, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. Les Gnes. Clarisses van preparar una pregària interactiva amb algunes danses que acompanyaven la lectura de la Paraula de Déu, el salm, i la memòria agraïda de la Veu de Déu que ens parla des de la seva Paraula revelada a través de Jesucrist, Verb fet carn en les entranyes de Maria i presentat al temple; i en l’Eucaristia, que és el Sagrament de la presència real del Senyor, que habita enmig del seu Poble de consagrats per santificar-lo i omplir-lo amb el seu amor. Amb una breu reflexió, l’Arquebisbe destacà el gran valor dels consagrats a Déu que enriqueixen l’Església (monjos, ermitans, religiosos i religioses, laics consagrats i verges consagrades), com els hem d’estimar i com ells han de mirar de ser fidels a la seva consagració, amb una vida santa i de servei als germans. I va demanar que preguem per les vocacions a la vida d’especial consagració, perquè creixin en nombre i santedat els religiosos i consagrats presents al Bisbat, amb una dedicació valuosa per a l’Església i per a la societat.

Els seminaristes del SMI van seguir els exercicis espirituals que va predicar l’Abat de Montserrat a Solius.

a la Mare de Déu de Queralt. A l’homilia, el Bisbe de Solsona va comentar el text de l’Apocalipsi “Mira sóc a la porta i truco...”, del qual va dir que era un text molt rellevant per al Bisbe Jaume Traserra i resum de tota la revelació cristiana del Déu que en Crist ens ha vingut a salvar, respectant la llibertat humana i oferint la seva gràcia. En acabar la celebració, l’Arquebisbe d’Urgell fou invitat a pronunciar unes paraules en memòria del Bisbe Jaume, com bon amic seu que va ser. Recordà que havia estat professor de Dret i amb ell havien participat en el Consell Episcopal del Cardenal Jubany, i posteriorment foren cridats a ser Bisbes auxiliars del Cardenal Carles i ordenats amb Mons. Pere Tena, tots tres el mateix dia: el 5 de setembre de fa vint-i-cinc anys. El Bisbe Xavier també va parlar al final de la missa als seus feligresos i va demanar si volien passar a donar-li el condol com a família que se sentia del Bisbe Jaume Traserra.

EXERCICIS ESPIRITUALS DELS SEMINARISTES DEL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ Els dies 28 de gener a l’1 de febrer, els seminaristes del Seminari Major Interdiocesà (SMI) es van aplegar a la casa d’espiritualitat Santa Helena de Solius (Girona) per seguir en un clima de silenci i recolliment els exercicis espirituals que va predicar el P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler i Canals, OSB. Els seminaristes van destacar que les jornades havien estat molt profitoses i profundes, amb unes

meditacions molt encertades del P. Abat. Va ser una gran sort poder comptar amb ell, ja que els temes tractats van ser-ho a través d’una lectura cristològica dels salms, sempre en relació amb el Nou Testament, i amb comentaris patrístics i de la mateixa litúrgia.

APLEC DEL SANT CAP El 3 de febrer, un bon nombre de fidels de Vilanova de la Sal van participar en l’aplec del Sant Cap, de gran tradició i veneració a la contrada. L’actual aplec (antigament se celebrava al 8

Molts fidels de Vilanova de la Sal van pelegrinar a l’ermita del Sant Cap per participar en l’aplec. Església d’Urgell

27


d’abril, data a la qual s’atribueix la mort de Joan d’Organyà) s’ha convertit de fet en la festa major petita de Vilanova de la Sal, alhora que manté ben viva aquesta tradició i devoció tan antiga entre els veïns de la població, que pelegrinen pel matí a l’ermita per compartir la pregària, el rés del Rosari i el cant dels goigs, així com, en acabat, un bon berenar. L’ermita del Sant Cap és una ermita troglodítica, pel fet d’estar ubicada dins d’una cova natural, a la cara sud del puig on hi ha el poble de Vilanova de la Sal, i les restes de l’antic Monestir de Santa Maria de Bellpuig, fundat l’any 1166 i origen del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. El Sant Cap s’atribueix a Joan d’Organyà, primer monjo de la comunitat de Bellpuig. El nom es deu a que la relíquia venerada eren les restes del sant, que estaven enterrades a un altar de l’antic Monestir i que posteriorment foren traslladades a l’actual Monestir. Actualment estan desaparegudes. El culte ja es documentat al segle XVI i sembla ser que seria d’origen medieval. El culte al sant es recupera i creix al segle XVIII. Els goigs actuals es van redactar segurament en aquella època. La devoció a la relíquia es sobretot per demanar pluges en temps de sequera, per curar el mal de cap i de dents, i per demanar que les collites del camp siguin productives, entre altres. 28

Església d’Urgell

JORNADA DE FORMACIÓ PERMANENT PER A PREVERES I DIAQUES D’URGELL El 4 de febrer va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la segona jornada de formació permanent del curs per als preveres i diaques d’Urgell, amb una quarantena de participants. La jornada fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i el ponent fou el Dr. Carlos López Segovia, prevere d’Asidònia-Jerez, Doctor en Dret i Vicesecretari per als assumptes generals de la Conferència Episcopal Espanyola. Després de la pregària de l’hora menor, el Dr. Carlos López oferí dues xerrades en relació amb el tema central de la jornada, la “la prevenció d’abusos i protecció de menors i adults vulnerables en el si de l’Església”. Va definir una sèrie de conceptes generals delimitant què s’entén canònicament per menor i adult vulnerable i presentà les principals semblances i diferències entre l’ordenament canònic i civil a l’Estat espanyol pel que fa al procés penal en el cas de

l’abús sexual a menors. A continuació va presentar l’evolució normativa canònica a partir del Codi de Dret Canònic de 1983 i de les reformes legislatives posteriors: el motu proprio “Sacramentorum Sactitatis Tutela” (2001), de Sant Joan Pau II; “Facultats especials de la Congregació per al Clergat” (2009); Carta circular (2010); Normes de la Congregació per a la Doctrina de la Fe de 21 de maig de 2010: “Normae de gravioribus delictis”; institució de la Comissió Pontifícia per a la Protecció dels menors (22.3.2014) i el motu proprio “Come una madre amorevole” (4.6.2016). A continuació, el Dr. Carlos López va analitzar els principals àmbits que abraça la protecció dels menors: la prevenció i l’enfrontament dels casos ocorreguts. Pel que fa a la prevenció va desenvolupar els diferents àmbits i variables que poden ser subjecte d’una cura especial per a protegir els menors i els adults vulnerables per part dels preveres, incidint en els diferents àmbits de la pastoral: catequesi; món del lleure i colònies;

El Dr. Carlos López fou el ponent de la jornada de formació permanent per a preveres i diaques d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell.

seminaris menors; ensenyament; joventut; etc. Va subratllar la necessitat de comptar amb una adequada connexió amb els pares dels menors, i oferir una adequada formació preventiva als treballadors i professionals que tenen contacte habitual per temes pastorals amb els menors. Pel que fa a afrontar els possibles casos sorgits, va subratllar l’atenció a les víctimes i el seu acompanyament espiritual i psicològic de forma professional per part d’equips de psicòlegs, jurídics i pastorals, degudament qualificats i formats. Finalment, el ponent va tractar l’aspecte comunicatiu en situacions de crisis i la necessitat que l’Església busqui sempre la justícia i la veritat, respectant la normativa canònica i estatal amb una actuació transparent i sumant esforços perquè els menors puguin sentir-se sempre protegits. Un diàleg ric entre el ponent i els assistents va cloure la jornada de formació.

ELS PREVERES D’URGELL OBSEQUIEN MONS. VIVES AMB UNA CREU PECTORAL Dins de la jornada de formació permanent del 4 de febrer a Balaguer, els preveres i diaques d’Urgell van voler obsequiar Mons. Vives amb un regal ben significatiu amb motiu del XXV aniversari de la seva ordenació episcopal: un bonic pectoral obra del


Els preveres d’Urgell obsequiaren l’Arquebisbe amb un pectoral obra del mestre argenter Manuel Capdevila.

mestre argenter Manuel Capdevila, de Barcelona. El pectoral té en la seva part frontal quatre pedres incrustades procedents de Jerusalem, el Riu Jordà, Natzaret i la Muntanya de les Oliveres, les quals simbolitzen l’amor i estima que Mons. Vives té envers Terra Santa i els cristians que hi habiten. En el revers hi ha la inscripció “XXV anys. Joan-Enric Vives. Els preveres d’Urgell. 2018”. El Vicari general, Mn. Josep M. Mauri, va ser l’encarregat d’expressar a l’Arquebisbe Joan-Enric, en nom dels presents, l’estima de tot el presbiteri diocesà envers la seva persona i el seu ministeri com a Bisbe diocesà, Pastor i Pare de la Diòcesi. Mn. Mauri recordà que l’Arquebisbe va voler celebrar els 25 anys d’ordenació episcopal amb senzillesa i austeritat en diverses celebracions: en la passada Missa Crismal, amb els preveres que celebraven els 25 i 50 anys d’ordenació presbiteral; amb els laics del Consell Pastoral Diocesà; amb la Cúria diocesana les passades festes de Nadal, i amb

Els veïns de Guissona van omplir de gom a gom la sala de plens de l’Ajuntament per escoltar el Dr. Torralba.

la seva família i amics al setembre. El pectoral vol ser una mostra de l’estima dels preveres envers l’Arquebisbe Joan-Enric, que va quedar palesa en l’aplaudiment sincer i calorós que li van dedicar en el moment de lliurar-li. L’ordenació episcopal de Mons. Vives tingué lloc a la Catedral de Barcelona el 5 de setembre de 1993, juntament amb els altres Bisbes auxiliars de Barcelona: Mons. Pere Tena (a.c.s.) i Mons. Jaume Traserra (a.c.s.).

CONFERÈNCIA DEL DR. TORRALBA A GUISSONA La Parròquia de Santa Maria de Guissona va acollir el dimarts 5 de febrer al vespre una conferència del Dr. Francesc Torralba, Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, titulada “Què podem esperar?” La conferència va tenir lloc a la sala de plens de l’Ajuntament, amb la vocació d’arribar al màxim de públic, i va ser una oportunitat per congregar

persones de sensibilitats diferents al voltant d’un tema profundament humà i cristià. El Dr. Torralba va reflexionar sobre les principals característiques de l’esperança, que va definir com “un valor de futur”, imprescindible per afrontar la vida humana i totes les seves contrarietats. La conferència, que va ser seguida amb gran interès i atenció, va suscitar un animat debat entre els assistents, en el qual es va aprofundir en el sentit de l’esperança més enllà de la mort. Una esperança que neix de la Resurrecció del Crist. Una esperança que no s’imposa, sinó que s’ofereix; que no es demostra, sinó que es viu.

SESSIÓ FORMATIVA DE MONS. VIVES AL SEMINARI MAJOR INTERDIOCESÀ Dimarts 5 de febrer, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir l’Eucaristia al Seminari Major Interdiocesà (SMI), i després del sopar va impartir la primera sessió de formació del segon quadrimestre, tot fent balanç del més rellevant viscut a la recent JMJ de Panamà amb el Papa Francesc i els centenars de milers de joves que s’hi van aplegar. I també va ajudar a comprendre més ordenadament el que implica la prevenció d’abusos a menors en l’Església i en la societat, i a formar-se una opinió contrastada envers

Mons. Vives va impartir la primera sessió de formació del segon quadrimestre al SMI. Església d’Urgell

29


aquest tema, amb perspectiva vocacional refermada. Hi foren presents els formadors i es donà un bon clima de diàleg perquè els seminaristes aportessin les seves qüestions i neguits, amb sentit d’Església i d’esperança i confiant en l’ajut de la gràcia que mai no els faltarà.

VISITA DE LA DELEGADA DEL GOVERN A CATALUNYA L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre el 8 de febrer al Palau Episcopal l’Excma. Sra. Teresa Cunillera, Delegada del Govern d’Espanya a Catalunya, en el marc de la visita oficial que realitzava a La Seu d’Urgell i al Principat d’Andorra. Hi arribà acompanyada per l’Excm. Sr. Àngel Ros, Ambaixador d’Espanya a Andorra, i pel Subdelegat del Govern a Lleida, Il·lm. Sr. Josep Crespín. A la reunió van assistir també el Representant del Copríncep Episcopal, M.I. Mn. Josep M. Mauri, i la Secretària General dels Serveis del Copríncep, Sra. Concepción García Moyano.

De dreta a esquerra, Mons. Vives, Teresa Cunillera i Àngel Ros.

Aquesta era la primera trobada que mantenien després de la designació del càrrec de la Delegada del Govern d’Espanya i es va desenvolupar amb molta cordialitat, en el marc de les bones relacions institucionals entre els dos països.

TROBADA AMB LES GNES. CARMELITES DE SANT JOSEP A CERDANYA Els dies 8 al 10 de febrer, va tenir lloc a la residència la Immaculada, a Prats de Cerdanya, un cap de setmana formatiu i d’actualització espiritual d’una trentena de Germanes Carmelites de Sant Josep, en-

capçalades per la Vicària de l’Institut, Gna. Susana García, i per la Superiora de la Comunitat de Prats de Cerdanya, Gna. Petra García. El 10 de febrer, l’Arquebisbe d’Urgell hi presidí l’Eucaristia dominical. A l’homilia, animà les religioses a viure amb alegria el seu carisma, a imitació de la Mare Fundadora, Rosa Ojeda. Mons. Vives va glossar les lectures proclamades en aquell diumenge, centrant-se en la vocació d’Isaïes, quan precisament, dins del temple, Déu el crida i el profeta respon: “aquí em teniu: envieu-m’hi”. Cal estar atent a les crides que Déu ens pugui fer a la vida,

L’Arquebisbe presidí l’Eucaristia dominical del 10 de febrer a la residència de les Germanes Carmelites de Sant Josep.

30

Església d’Urgell

i viure amb intensitat la sagrada litúrgia com un lloc privilegiat on Déu ens parla i ens demana una resposta. En aquest sentit, l’Arquebisbe animà les Germanes Carmelites a ser dones que viuen de la Paraula de Déu i dels sagraments, i a ser consagrades de pregària intensa que els permeti amarar-se de Déu per després servir generosament les diferents obres d’apostolat que té l’Institut de les Germanes Carmelites de Sant Josep: col·legis i instituts d’educació; residències, hospitals, etc. L’Arquebisbe animà les religioses a fer com Sant Pere fa a l’Evangeli proclamat en aquell diumenge (Lc 5,1-11): tirar mar endins i calar les xarxes novament per pescar, malgrat que s’hi havia escarrassat tota la nit anterior i no havien aconseguit res. Moltes vegades també ens escarrassem molt i no obtenim els fruits que voldríem però cal confiar en la Paraula de Jesús i obeir-lo amb confiança i humilitat: “ja que vós ho dieu, calaré les xarxes”. Ja que Jesús ens ho demana, ens cal perseverar en el servei i la consagració per amor, malgrat les dificultats o els pecats personals o de la comunitat que ens envolta, confiant en la misericòrdia i la gràcia de Déu que ens ajudarà i ens farà anar “duc in altum” més enllà de nosaltres mateixos. Finalment, com Sant Pau (1C 15,1-11), animà les religioses a dir sempre en el seu cor “per gràcia de Déu sóc el que sóc i la


gràcia que Ell m’ha donat no ha estat infructuosa” davant de la temptació del desànim o quan les forces no ens acompanyen o quan no hem obtingut els fruits després de molts anys de la nostra consagració. Aquesta pot ser una temptació del “Maligne” que ens fa desanimar i no confiar en la gràcia. Acabada l’Eucaristia, l’Arquebisbe va beneir les obres de millora i condicionament que s’han fet a la Residència la Immaculada de Prats de Cerdanya, les quals han permès instal·lar un nou ascensor i adaptar la sala de treball a l’ús de les tecnologies actuals. A continuació, va explicar a les religioses la seva experiència en la Jornada Mundial de la Joventut a Panamà amb el Papa Francesc, que va ser un moment joiós per a l’Església. L’Arquebisbe les aconsellà que llegissin els discursos del Papa adreçats als joves. També pogué visitar i parlar amb Mn. Enric Bonet ja ancià, acollit a la residència de les religioses, i clogué la jornada amb una pregària per la Gna. Pilar Lizarralde, traspassada sobtadament la matinada d’aquell diumenge a la casa de Sant Josep d’Horta, on resideixen les germanes majors o malaltes de l’Institut.

JORNADA DEL MALALT I CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES La Jornada del Malalt, amb motiu de la festa de la Mare de Déu de Lourdes, es va celebrar el dia 11 de

Un bon nombre de fidels participà a l’Eucaristia en la festa de la Mare de Déu de Lourdes a la Catedral de La Seu.

febrer a moltes Parròquies de la Diòcesi. A la Catedral Basílica de Santa Maria d’Urgell, presidí l’Eucaristia el Vicari general i Consiliari de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, Mn. Ignasi Navarri, que a l’homilia va reflexionar sobre la gran predilecció de Jesús pels malalts i va presentar el lema pastoral d’enguany del Santuari de Lourdes: “feliços vosaltres els pobres”. I tot fent referència a la celebració de la 27a Jornada Mundial del Malalt a Calcuta, va destacar l’exemple de Santa Teresa de Calcuta que afirmava que l’únic criteri d’acció era l’amor gratuït a tots, sense distinció de llengua, cultura, ètnia i religió. Posteriorment es va fer ressò del contingut del Missatge del Papa amb motiu de la Jornada del Malalt, convocada sota el lema “De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc» (Mt 10,8). I destacà que allò que el Papa Francesc afirma tots ho

experimentem a Lourdes quan donem i ens donem: llavors experimentem alegria. En canvi, quan no ens donem, experimentem buidor. Durant la celebració es va administrar el sagrament de la unció dels malalts i, en acabar, va tenir lloc una petita processó per l’interior de l’Església cantant l’Ave de Lourdes i venerant la medalla de la Mare de Déu de Lourdes. D’altra banda, Mn. Manuel Pal va presidir la

celebració de la Jornada del Malalt el divendres 8 de febrer a la residència del Sant Hospital de La Seu d’Urgell, durant la qual administrà el sagrament de la unció als malalts.

VISITA DE LA CONSELLERA DE PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va rebre el 13 de febrer al Palau Episcopal l’Hble. Sra. Elsa Artadi i Vila, Con-

Mons. Vives va rebre al Palau Episcopal la Consellera de Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya. Església d’Urgell

31


REUNIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE A TIANA I BARCELONA

E

ls dies 11 i 12 de febrer va tenir lloc a la casa d’espiritualitat Maria Immaculada de Tiana i al Seminari Conciliar de Barcelona la reunió núm. 229 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona. 1.- Els Bisbes van tenir un record agraït de qui fou Bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra i Cunillera, que morí el passat 25 de gener a Granollers, i van celebrar l’Eucaristia en sufragi seu. 2.- Pel que fa a la situació política i social que es viu en aquests dies, i a les portes de l’inici d’un judici que té una gran transcendència per a la convivència del nostre país, els Bisbes de Catalunya volen recordar que sempre caldrà diàleg, respecte mutu i magnanimitat en la recerca de gestos concrets per a la reconciliació, ni que sigui amb sacrificis per part de tots, que serà el que ens durà a la concòrdia i a la pau social. Els cristians som un poble cridat a contribuir a la pacificació personal i social, procurant especialment la solidaritat entre tots i l’atenció als més vulnerables. Seguint el magisteri del Papa Francesc, desitgem abatre murs i construir ponts. Perseverar en una actitud de diàleg entre els ciutadans i entre les institucions serà un impuls de superació per continuar construint una societat en solidaritat, en pau, en llibertat i en justícia.

32

Església d’Urgell

3.- Mons. Joan-Enric Vives presentà l’edició de “La música de la Litúrgia de les Hores”, preparada per la secció de Música de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia, que proposa unes melodies senzilles per a fomentar el cant de la Litúrgia de les Hores, i que els Bisbes van aprovar. 4.- Mons. Xavier Novell presentà el curs de formació d’acompanyants espirituals laics, promogut per les delegacions d’apostolat seglar que començarà aquest any. Aquesta escola d’acompanyament s’iniciarà l’1 de setembre de 2019 i durarà fins a l’1 de juny de 2020. 5.- Mons. Enric Benavent informà sobre el Mes Missioner Extraordinari que es prepara per a l’octubre vinent i que, entre altres coses, comptarà amb una trobada juvenil la vigília de la jornada del DOMUND. 6.- Es va presentar als Bisbes el balanç econòmic de l’any 2018 i el pressupost

de l’any 2019 del Fons Comú Interdiocesà, els quals van ser estudiats i aprovats. 7.- El matí del dimarts 12 de febrer es va dur a terme una trobada conjunta dels Bisbes de la CET amb els Delegats de Joventut, els Delegats de Pastoral Vocacional dels Bisbats de Catalunya i la vocalia de pastoral de joves i vocacional de la Unió de Religiosos de Catalunya, en la qual es va tractar de manera àmplia de quina manera les nostres Esglésies diocesanes poden acollir i realitzar les propostes de l’últim Sínode de Bisbes sobre “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”. 8.- Els Bisbes van fer els següents nomenaments d’àmbit interdiocesà: Mn. Robert Baró Cabrera, prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, nou Consiliari general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, per al trienni 2019-2022. Mn. José Rodado León, prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, Director del

Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC). Mn. Joan Àguila Chavero, prevere de l’Arquebisbat de Tarragona, nou Director del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC), per a un trienni. 9.- Així mateix, els Bisbes han emès la nota sobre la protecció dels menors que transcrivim a continuació: NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA SOBRE LA PROTECCIÓ DELS MENORS En les darreres setmanes, l’Església Catòlica a Catalunya s’ha vist sacsejada per algunes notícies referides a abusos de menors, que ens omplen de vergonya i de dolor, ja que alguns dels agressors eren persones consagrades o sacerdots. Els abusos a menors, que condemnem rotundament, i la cultura que els fomenta o justifica és un greu problema que afecta tota la


societat. I l’Església, com a part de la societat, també se’n veu afectada. Demanem perdó a les víctimes i ens solidaritzem amb el seu dolor; i també a totes les persones a qui el coneixement d’aquests fets ha escandalitzat i ha fet trontollar la seva confiança en l’Església. Sofrim i preguem per les víctimes, que han quedat marcades en la seva vida. En solidaritat amb tots els qui hagin patit algun tipus d’abús i amb les seves famílies ens comprometem a col·laborar en l’aclariment dels fets del passat i a trobar la manera d’ajudar les víctimes en el seu restabliment. L’Església actuarà amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tot tipus de tolerància o encobriment,

mesures de prevenció, que impedeixin la seva repetició, a partir de la formació d’aquells a qui els seran confiades tasques de responsabilitat i educatives. Creiem que és just valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, envers els infants i joves, i les seves famílies, i convé que els defensem de l’ombra de sospites generalitzades, així com volem recordar el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència. Molt de treball ben fet així ho avala. En aquests moments, reiterem el nostre ferm compromís amb el compliment de la legislació vigent canònica i civil, i que passa per: posar en coneixement del Ministeri Fiscal els fets

civils; i informar la Congregació per a la Doctrina de la Fe per a qualsevol cas d’abús fonamentat. I estem atents al que el Papa Francesc reunit pròximament amb els Presidents de les Conferències Episcopals del món determini per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli. Demanem que a totes les celebracions religioses de les nostres Diòcesis, el proper dimecres de cendra, dia 6 de març, en començar la Quaresma, que és temps de conversió, es pregui i es dejuni d’una manera especial per les víctimes dels abusos i fem nostra la ferma determinació del Papa Francesc, que assenyala que “l’abús sexual és un pecat horrible, completament

sellera de Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la visita oficial que realitzava a La Seu d’Urgell. Anava acompanyada per l’Il·lm. Sr. Albert Batalla, Alcalde de La Seu d’Urgell, i per l’Il·lm. Sr. Jesús Fierro, President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, a més del Secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física, Sr. Gerard M. Figueras, i de la Cap de l’Oficina de Comunicació, Sra. Rosa M. Mestres. A la reunió van assistir també el Representant del Copríncep Episcopal, M.I. Mn. Josep M. Mauri, i el Secretari general del Bisbat d’Urgell, Mn. David Codina. Després de la reunió, que es va dur a terme en un clima de cordialitat, l’Arquebisbe i la Consellera de Presidència, juntament amb l’Alcalde i la resta d’autoritats, es van desplaçar fins les noves instal·lacions de Ràdio Seu, que s’inauguraven aquell vespre.

INAUGURACIÓ DELS NOUS ESTUDIS DE RÀDIO SEU EN EL DIA MUNDIAL DE LA RÀDIO

i per erradicar de les nostres comunitats i de tota la nostra societat la cultura de l’abús sexual, econòmic, de poder i de consciència. Així mateix, prenem el compromís d’adoptar rigoroses

ocorreguts que poguessin constituir delicte contra la llibertat i indemnitat sexual, per a la valoració jurídica que correspongui; instar les víctimes que denunciïn els fets davant les autoritats

oposat i en contradicció amb el que Crist i l’Església ens ensenyen”. GIEC, Barcelona, 12 de febrer de 2019

El 13 de febrer, coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, la Consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sra. Elsa Artadi, va inaugurar oficialment els nous estudis de Ràdio Seu al passeig del Parc, núm. 16-18, de La Seu d’Urgell, i va descobrir una placa commemorativa. A l’acte hi van ser presents l’Alcalde de la ciutat; l’Arquebisbe d’Urgell i la Església d’Urgell

33


tenir temps per a la reunió prevista, i per cloure la trobada tot compartint el dinar a la mateixa Casa de l’Església de Sant Feliu.

CONSELL DIOCESÀ DE CÀRITAS D’URGELL A BALAGUER

Els nous estudis de Ràdio Seu es van inaugurar oficialment coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio.

Directora de Ràdio Seu, Marta Pujantell, així com Regidors dels diferents grups polítics i un gran nombre d’oients i collaboradors de l’emissora. Ràdio Seu va començar les emissions des dels estudis del passeig del Parc el 27 de juny de de l’any passat. El dia anterior, 26 de juny, la ràdio municipal va emetre per última vegada des dels històrics estudis del carrer Doctor Robert, a Castellciutat, que havien acollit l’emissora durant més de tres dècades. El canvi d’ubicació de Ràdio Seu ha estat possible gràcies a un conveni de col·laboració amb el Bisbat d’Urgell, que ha llogat els antics locals de Ràdio Principat a l’emissora municipal de La Seu d’Urgell.

Sant Feliu de Llobregat una representació dels Vicaris generals i dels Vicaris episcopals de les Diòcesis de Tarragona, Urgell, Girona, Vic, Solsona, Barcelona i Sant Feliu, per participar a una reunió d’intercanvi fraternal dels temes que recauen sota la seva responsabilitat, pròpia o delegada. Per part del Bisbat d’Urgell hi va assistir el Vicari episcopal, Mn. Antoni Elvira. Trobades similars ja se n’han realitzat en anys

anteriors i volen ser un espai de coneixença, útil per a compartir el treball que realitzen com a Vicaris dels seus respectius Bisbes, tant en aspectes més pràctics, derivats sovint de les legislacions vigents, com altres afers pastorals, comuns i transversals de totes les Diòcesis. Després de la pregària inicial, el Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés, va saludar els assistents, que van

REUNIÓ DE VICARIS GENERALS I EPISCOPALS DE CATALUNYA A SANT FELIU DE LLOBREGAT El 14 de febrer es va aplegar a la Casa del Bisbat de 34

Església d’Urgell

El Consell Diocesà de Càritas d’Urgell va aprovar els comptes de l’exercici 2018.

El 16 de febrer va tenir lloc a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer una reunió ordinària del Consell Diocesà de Càritas d’Urgell, presidida conjuntament per l’Arquebisbe d’Urgell, pel Director de Càritas Diocesana i pel Delegat Episcopal, i amb l’assistència dels Presidents i Directors de la majoria de les Càritas parroquials d’Urgell. La Jornada va començar amb la pregària inicial i amb una reflexió a partir d’uns textos de l’Encíclica “Laudato Si” que el Delegat episcopal va oferir als assistents. Tot seguit es va aprovar l’acta de la sessió anterior, i es va donar la paraula a la Coordinadora General, Marta Fortuny, que va resumir


la Memòria del 2018, amb una repàs dels plans de participació comunitària, de comunicació i conscienciació, d’acció social i desenvolupament, que va palesar la tasca feta. Tot seguit, el Director de l’entitat va presentar el comptes de l’any 2018, que van ser aprovats per unanimitat dels assistents, en els quals es reflecteixen els recursos econòmics que s’han dedicat a ajudar els més desvalguts i necessitats de les nostres Parròquies. De la seva banda, el gerent de NouGrapats, Daniel Roqué, va resumir la tasca feta durant el darrer any i va presentar els balanços econòmics de l’exercici. Es van aprovar les xifres presentades i es va agrair la tasca que es fa des de l’empresa per a treballar per una ecologia integral, tal com ens demana el Papa Francesc. Una darrera intervenció del Director de Càritas d’Urgell va servir per explicar la proposta de creació de un centre especial de treball d’iniciativa social per oferir respostes i acompanyament a nois i noies amb discapacitats, per oferir-los una possibilitat de feina i de sentir-se útils en la societat des de la seva tasca laboral.

en grup per reflexionar i concretar algunes propostes de primer anunci als pares.

EXERCICIS ESPIRITUALS PER ALS PREVERES D’URGELL

Mn. Antoni Elvira parlà als responsables de catequesi de la Diòcesi de Terrassa sobre “La proposta de primer anunci als pares”.

de Sant Cugat del Vallès sobre “La proposta de primer anunci als pares”, adreçada als responsables de catequesi de la Diòcesi de Terrassa. Després de la pregària inicial i de les paraules Bellmunt de salutació del d’Urgell Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, i de Mn. Santi Collell, Delegat diocesà de Catequesi de Terrassa, el Vicari episcopal d’Urgell va començar explicant què és el primer anunci, quins són els seus continguts, les seves finalitats i quina relació té amb la catequesi, situant-lo dins

del procés evangelitzador de l’Església. Després d’una pausa, la segona xerrada se centrà en la proposta del primer anunci als pares, tenint en compte quins són els punts d’encontre amb els pares que han demanat la catequesi per als seus fills, per tal que aquesta proposta els sigui significativa. Mn. Antoni Elvira recordà els criteris i actituds que el Papa Francesc subratlla a l’exhortació “Evangelii Gaudium” a l’hora de realitzar el primer anunci. Seguidament, els assistents realitzaren un treball

Dilluns 18 de febrer va començar a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer la primera tanda de l’any d’exercicis espirituals per als preveres d’Urgell. Els predicà Mn. Salvador Santana, Rector del Seminari de Canàries i hi assistiren 26 preveres diocesans. L’Arquebisbe Joan-Enric els donà la benvinguda, animant-los a viure amb intensitat aquests dies d’aprofundiment en el seguiment de Crist. Així mateix, Mons. Vives clogué els exercicis el divendres 22 de febrer, festa litúrgica de la Càtedra de Sant Pere, amb una celebració eucarística en la qual va animar els sacerdots que havien participat en la setmana d’exercicis a sentir-se urgits pel Senyor a continuar la seva missió apostòlica, renovats des-

CONFERÈNCIES DE MN. ELVIRA A TERRASSA El 16 de febrer, el Delegat diocesà de Catequesi i Vicari Episcopal per a l’Acció Pastoral, Mn. Antoni Elvira, va pronunciar dues conferències al Centre Borja

Mons. Vives clogué la setmana d’exercicis espirituals tot animant els sacerdots a sentir-se urgits pel Senyor a continuar la seva missió apostòlica. Església d’Urgell

35


prés d’uns dies de retrobar-se en l’amistat profunda i personal amb Jesús, i a sentir-se sostinguts en el seu ministeri pastoral gràcies a la pregària i a l’estima de tants i tants fidels del Poble de Déu que els valoren i estimen i que els tenen com a model i referència en moments significatius de la seva vida. Així mateix, exhortà els preveres a pregar intensament pel Sant Pare Francesc, que en aquells dies tenia a Roma la trobada per a la protecció dels menors amb tots els Presidents de les Conferències Episcopals, i compartí la reflexió que l’Església ha de ser sempre un lloc segur on tots els infants joves se sentin protegits i estimats. Al final de l’Eucaristia els impartí la benedicció enriquida amb la indulgència plenària, i tot seguit compartiren un dinar de germanor, amb l’agraïment sincer al predicador dels exercicis.

JORNADES ANUALS DE CATEQUESI A MADRID Els Delegats i responsables diocesans de catequesi i del catecumenat es van reunir a Madrid del 18 al 20 de febrer, convocats per la Subcomissió Episcopal de Catequesi de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), per celebrar les seves jornades anuals, enguany entorn del tema de la litúrgia en relació amb la catequesi. Per part de la Diòcesi d’Urgell hi assistí Mn. Antoni Elvira. Els continguts que es desprenen del títol de 36

Església d’Urgell

JORNADA DE REFLEXIÓ PER A LA PROTECCIÓ DELS MENORS I LA PREVENCIÓ D’ABUSOS

A les jornades anuals de catequesi es va debatre enguany entorn del tema “La litúrgia, referència essencial per a la catequesi (Lex credendi, lex orandi )”.

les jornades, “La litúrgia, referència essencial per a la catequesi (Lex credendi, lex orandi)”, es van anar explicitant a partir de les aportacions d’Aurelio García, que tractà el tema de la litúrgia com a font inesgotable de la catequesi i sobre com la iniciació cristiana és l’itinerari catequèticsacramental per a madurar en la fe. De la seva banda, el P. Rafael Belda exposà com la catequesi inicia a la vida de pregària, mentre que Juan Carlos Carvajal aprofundí a la seva ponència en el significat del catequista mistagog, i José Antonio Goñi aportà la reflexió referent a la celebració del diumenge com a eix i clau essencial de la iniciació cristiana. El testimoni d’una persona adulta que ha acabat recentment el procés del catecumenat a la Diòcesi de Getafe, i el de dues persones que participen en la catequesi amb capacitats diferents, acompanyats pels seus catequistes de la Parròquia de Santa Maria Mare de Déu a Tres

Cantos (Madrid), foren els que marcaren aquest moment d’experiències compartides dins del món de la catequesi i del catecumenat. Durant les jornades es presentaren els nous materials catequètics, com el realitzat per Familycat: la col·lecció “Celebrar bien”, de l’Editorial CCS, que ofereix reflexions i suggeriments per a millorar les celebracions litúrgiques; el Catecisme de la CEE “Mi encuentro con el Señor”, per al desvetllament religiós (0-6 anys); i els nous recursos catequètics per a adolescents i joves de l’Arquebisbat de Madrid. Enguany, amb motiu de l’Any Jubilar del Sagrat Cor de Jesús al Cerro de los Ángeles, els delegats iniciaren la visita jubilar entrant per la Porta Santa de la Basílica, i després de la conferència del P. Rafael Belda celebraren l’Eucaristia a l’ermita on es venera la imatge de Nostra Senyora de los Ángeles, patrona del poble i de la Diòcesi de Getafe.

El 19 de febrer va tenir lloc a Barcelona l’assemblea de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), en la qual es va tractar de manera monogràfica sobre “la protecció dels menors i la prevenció d’abusos a l’Església”. Presidí la sessió el P. Màxim Muñoz, religiós claretià, President de la URC, acompanyat pel Gmà. Lluís Serra, marista, Secretari de la URC. Hi van assistir el Bisbe de Vic i encarregat de l’àmbit de la Vida Consagrada a la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), Mons. Romà Casanovas; l’Arquebisbe d’Urgell i Secretari de la CET, Mons. Joan-Enric Vives; i els Bisbes de Lleida i Solsona, Mons. Salvador Giménez Valls i Mons. Xavier Novell, així com l’Abat de Montserrat i molts superior generals, provincials o responsables dels Ordes o Instituts religiosos presents a Catalunya. El tema de l’assemblea aixecà una gran expectativa, especialment per la participació de l’oficial de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Mons. Jordi Bertomeu, sacerdot de Tortosa. Després de la pregària inicial, a la sessió es van exposar testimonis de diferents Instituts religiosos que han hagut de reaccionar en els darrers temps davant d’acusacions d’abusos per part de religiosos. Així mateix, es parlà del suport de la Santa Seu des de la Congregació


per a la Doctrina de la Fe, que presideix el Cardenal Lluís Ladaria, mallorquí i religiós jesuïta, perquè les investigacions i la reacció eclesial siguin fetes amb eficàcia i responsabilitat. Hi hagué també una taula rodona amb un advocat expert, una psicòloga que treballa en l’àmbit de l’atenció i suport a les víctimes menors. La jornada va ajudar a la presa de consciència de la gravetat del que ha passat amb els abusos a menors, i la necessitat de millorar la proximitat envers les víctimes i de canviar de cultura per enfrontar aquesta xacra. La Unió de Religiosos de Catalunya és la Conferència de Superiors i Superiores Majors dels Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica, membres de la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), amb cases i comunitats a les Diòcesis de Catalunya.

VISITA DE L’ARQUEBISBE A LA FUNDACIÓ FIELLA DE TREMP El divendres 22 de febrer, l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat del Vicari General, Mn. Josep M. Mauri, i de l’Arxiver diocesà, Mn. Benigne Marquès, visità la Fundació Fiella de Tremp, on es va reunir amb les Religioses Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria, amb el President de la Fundació i Rector de Tremp, Mn. Joan Antoni Mateo, i amb la Directora de la residència, Remei Navarri. Van poder tenir

Foto de grup dels participants a la trobada interdiocesana de Verges Consagrada a Barcelona.

una estona de diàleg i interessar-se pel moment actual i el funcionament de la Fundació i dels 150 residents que hi reben atenció. A continuació, l’Arquebisbe pogué visitar Mn. Xavier Esplandiu, prevere d’Urgell que havia ingressat pocs dies abans, així com la mare del Vicari de pastoral i altres residents.

TROBADA INTERDIOCESANA DE VERGES CONSAGRADES A BARCELONA El dissabte 23 de febrer es reuniren a Barcelona 11 membres de l’Orde de Verges de les Diòcesis de Barcelona, Tarragona, Urgell i Mallorca per compartir i aprofundir en la Instrucció “Imatge

Mons. Vives visità Mn. Esplandiu, que havia estat ingressat pocs dies abans a la residència de la Fundació Fiella.

de l’Església esposa”, primer document oficial de la Santa Seu per a les Verges Consagrades. Per part de la Diòcesi d’Urgell hi participaren Cristina Ribot i Anahí Biorci. La trobada va estar acompanyada pel Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell; pel Delegat de la Vida Consagrada de Barcelona, P. Joan Josep Moré Ramiro, SDB; i la Sra. Pilar Pina i Espinosa, Delegada de Vida Consagrada del Bisbat de Girona. Tots els assistents compartiren l’alegria de trobar-se i animar-se mútuament per créixer en la fidelitat d’una vocació i consagració tan bella com la de ser imatge de l’Església, esposa de Crist. Durant la jornada també van sorgir iniciatives a escala interdiocesana en temes de formació permanent i d’exercicis espirituals. Església d’Urgell

37


posta amb dos indrets emblemàtics fora del territori andorrà, fortament vinculats històricament i culturalment al país, amb uns lligams sempre presents fins al dia d’avui. Es tracta del castell de Foix, a França, i del conjunt catedralici de La Seu d’Urgell, a Espanya.

VISITA DE LA MINISTRA DE CULTURA, JOVENTUT I ESPORTS D’ANDORRA AL COPRÍNCEP EPISCOPAL El 25 de febrer, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. JoanEnric Vives, va rebre al Palau Episcopal la visita institucional de la Ministra de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra, M.I. Sra. Olga Gelabert Fàbrega, que informà Mons. Vives de l’inici dels tràmits per a la presentació de la candidatura perquè siguin considerats Patrimoni Mundial de la UNESCO els testimonis materials de la construcció del Coprincipat d’Andorra. Acompanyaven la Ministra diversos col·laboradors en el projecte. Aquesta és una candidatura multinacional entre els Estats d’Andorra, Espanya i França. El llegat monumental repartit entre els territoris pirinencs dels tres Estats testimonien un procés únic de la història de la construcció política i territorial europea, com és

JORNADA DE FORMACIÓ PER ALS PROFESSORS DE RELIGIÓ La Ministra de Cultura d’Andorra (segona per l’esquerra) presentà a Mons. Vives la candidatura perquè els testimonis materials de la construcció del Coprincipat d’Andorra siguin considerats Patrimoni Mundial de la UNESCO.

la creació del Coprincipat d’Andorra. Els testimonis materials de la construcció del Coprincipat d’Andorra són un conjunt de monuments distribuïts pel territori pirinenc, seleccionats en funció de la seva contribució determinant per explicar el fet històric del naixement i el desenvolupament posterior del Principat d’Andorra: les esglésies de Sant Joan de Caselles (Canillo); Sant Romà de les

Una quarantena de professors de Religió participà a la jornada de formació a Balaguer.

38

Església d’Urgell

Bons (Encamp); Sant Martí de la Cortinada (Ordino); Sant Climent de Pal (La Massana); Santa Coloma (Andorra la Vella); Sant Serni de Nagol (Sant Julià de Lòria) i Sant Miquel d’Engolasters (EscaldesEngordany); la Torre dels Moros (Encamp); els jaciments del Roc d’Enclar i de la Margineda (tots dos a Andorra la Vella) i, finalment, la Casa de la Vall (al nucli d’Andorra la Vella). Es complementa la pro-

La casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer acollí el dissabte 23 de febrer una jornada de reflexió i formació per als professors que imparteixen l’assignatura de Religió als centres educatius que es troben al territori diocesà. L’activitat, emmarcada en la formació continuada que ofereix la Delegació d’ensenyament del Bisbat, fou animada per la professora Carolina Bassi i el professor David Pérez, del col·legi Janer i del col·legi Sant Ermengol, respectivament.


INICI DEL CURS DECA A LA UNIVERSITAT D’ANDORRA Una trentena d’alumnes s’han matriculat enguany en el curs DECA (Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica) de la Universitat d’Andorra, que ha començat les classes a final de febrer i en el qual s’ofereixen 12 crèdits del Pla Bolonya per obtenir el títol de la didàctica de la classe de Religió. Per exercir de mestre de Religió Catòlica cal estar en possessió del títol de mestre o del grau d’educació infantil o d’educació primària i de la Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica. La DECA és el títol creat per la Conferència Episcopal Espanyola el 27 d’abril de 2007 com a requisit acadèmic imprescindible (juntament amb la titulació universitària corresponent) per a ser mestre de

Els alumnes del curs DECA d’enguany, amb el Delegat diocesà d’Ensenyament (a la dreta).

Religió Catòlica a qualsevol centre educatiu. L’assignatura de Religió és una resposta a les inquietuds de mares i pares que volen una oportunitat per a què els seus fills aprenguin a l’escola allò que dóna sentit i consistència a la vida. L’oferta i la presència

normal de l’ensenyament religiós a l’escola no hauria de ser una qüestió ideològica, sinó un dret fonamental dels pares de cara a l’educació integral de llurs fills, ja que els valors espirituals formen part essencial del desenvolupament de la persona. Tal com recull l’ar-

ticle 20-3 de la Constitució del Principat d’Andorra, “els pares tenen dret a escollir el tipus d’educació que hagin de rebre els seus fills. Igualment, tenen dret a una educació moral o religiosa per a llurs fills d’acord amb les conviccions pròpies”.

Església d’Urgell

39


Profile for Bisbat d'Urgell

Església d'Urgell 475  

Febrer 2019

Església d'Urgell 475  

Febrer 2019

Advertisement